Impacte de la presència d'elements traça en la producció d'enciams en el Parc Agrari del Baix Llobregat.

IMPACTE DE LA PRESÈNCIA DE ELEMENTS TRAÇA EN LA PRODUCCIÓ D'ENCIAMS EN EL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT Autor: Manel Martín Martínez Tutora ESAB: Nuria Cañameras Riba Tutor CSIC: Sergi Díez TREBALL FINAL DE GRAU Grau en Enginyeria de Sistemes Biològics 2 Resum En els darrers anys l'horticultura de proximitat ha vist com el seu nivell de popularitat ha augmentat molt entre els consumidors, que han relacionat aquest tipus de producció amb productes frescos i de més qualitat. Però malgrat que a priori aquest mètode de cultiu pot semblar el tipus d'agricultura ideal, donats els avantatges que presenta en quant a distribució ràpida dels seus productes, cal tenir molt present l'ambient on es practica. Els conreus situats en zones periurbanes estan sotmesos a un grau de contaminació més elevat que els conreus situats en ambients rurals, tant si parlem de l'aire, del sòl, com de les aigües que els reguen. L'objectiu principal d'aquest treball és avaluar l'impacte sobre els cultius dels possibles contaminants presents en un ambient periurbà, en concret d'elements traça en les aigües de reg i en el sòl. Per comprovar aquest impacte s'han estudiat cultius d'enciam situats a diferents zones del Parc Agrari del Baix Llobregat. Per determinar la possible afectació dels elements traça en els enciams, s'han escollit cinc ubicacions diferents repartides per tot el Parc Agrari (Begues, El Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans), corresponents a camps de conreus privats i s'han dut a terme dues campanyes de mostreig en dues èpoques diferents. En els enciams recol·lectats s'han mesurat paràmetres com el pes fresc i sec, el creixement de les plantes i el contingut clorofíl·lic a més a més del contingut d'elements traça, que també ha estat mesurat a les aigües de reg. S'ha pogut observar que tant a l'aigua de reg com a la part aèria dels enciams (part comestible) les quantitats d'elements traça trobades, no suposen un risc per a la salut del consumidor. Tot i això s'ha vist que l'augment de la concentració de determinats elements com pot ser el manganès, afecta negativament al contingut clorofíl·lic de la planta i fa que aquest es redueixi. La salinitat moderadament alta de les aigües de la zona (Conductivitat elèctrica entorn als 2000 µS/cm) no s'ha pogut relacionar amb cap afectació sobre el creixement dels enciams. No obstant, les aigües considerades de pitjor qualitat , com poden ser les provinents del Canal de la Infanta (Cornellà de Llobregat), a causa del seu alt contingut en nitrats i fosfats fan augmentar la taxa de creixement dels enciams respecte als que són regats amb aigües de qualitat superior. 3 Resumen En los últimos años la horticultura de proximidad ha visto como su nivel de popularidad ha aumentado mucho entre los consumidores, que han relacionado este tipo de producción con productos frescos y de mayor calidad. Pero a pesar de que a priori este método de cultivo puede parecer el tipo de agricultura ideal, dadas las ventajas que presenta en cuanto a distribución rápida de sus productos, hay que tener muy presente el ambiente donde se practica. Los cultivos situados en zonas periurbanas están sometidos a un grado de contaminación más elevado que los cultivos situados en ambientes rurales, tanto si hablamos del aire, del suelo, como de las aguas que los riegan. El objetivo principal de este trabajo es evaluar el impacto sobre los cultivos de los posibles contaminantes presentes en un ambiente periurbano, en concreto de elementos traza en las aguas de riego y en el suelo. Para comprobar este impacto se han estudiado cultivos de lechuga situados en diferentes zonas del Parc Agrari del Baix Llobregat. Para determinar la posible afectación de los elementos traza en las lechugas, se han escogido cinco ubicaciones diferentes repartidas por todo el Parque Agrario (Begues, El Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat y Viladecans), correspondientes a campos de cultivo privados y se han llevado a cabo dos campañas de muestreo en dos épocas diferentes. En las lechugas recolectadas se han medido parámetros como el peso fresco y seco, el crecimiento de las plantas y el contenido clorofílico además del contenido de elementos traza, que también ha sido medido en las aguas de riego. Se ha podido observar que tanto en el agua de riego como en la parte aérea de las lechugas (parte comestible) las cantidades de elementos traza encontrados, no suponen un riesgo para la salud del consumidor. Sin embargo, se ha visto que el aumento de la concentración de determinados elementos como puede ser el manganeso, afecta negativamente al contenido clorofílico de la planta y hace que éste se reduzca. La salinidad moderadamente alta de las aguas de la zona (Conductividad eléctrica entorno a los 2000 μS/cm) no se ha podido relacionar con ninguna afectación sobre el crecimiento de las lechugas. Por otro lado, las aguas consideradas de peor calidad, como pueden ser las provenientes del Canal de la Infanta (Cornellà de Llobregat), debido a su alto contenido en nitratos y fosfatos hacen aumentar la tasa de crecimiento de las lechugas respecto a las que son regadas con aguas de calidad superior. 4 Abstract In recent years the horticulture of proximity has increased its popularity greatly among consumers, who have linked this type of production with fresh and higher quality products. But although this method of cultivation may seem the ideal type of agriculture, given the advantages it presents in terms of rapid distribution of its products, it is necessary to keep in mind the environment where it is practiced. Crops located in periurban areas are subject to a higher level of contamination than crops located in rural environments, whether we are talking about the air, the soil, or the waters that irrigate them. The main objective of this work is to evaluate the impact on the cultures of the possible contaminants present in a periurban environment, in particular trace elements in the irrigation water and in the soil. To verify this impact, we have studied lettuce crops located in different areas of the Parc Agrari del Baix Llobregat. In order to determine the possible involvement of trace elements in lettuces, five different locations have been chosen throughout the Parc Agrari (Begues, El Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat and Viladecans), corresponding to fields of cultivation private and two sampling campaigns have been carried out in two different periods. Parameters such as fresh and dry weight, plant growth and chlorophyll content, as well as trace element content, have also been measured in the harvested lettuce, which has also been measured in the irrigation waters. It has been observed that both in the irrigation water and in the aerial part of the lettuce (edible part), the quantities of trace elements found, do not pose a risk to the health of the consumer. However, it has been seen that the increase in the concentration of certain elements such as manganese negatively affects the chlorophyll content of the plant and causes it to be reduced. The moderately high salinity of the waters of the area (electrical conductivity around 2000 μS/cm) could not be related to any effect on lettuce growth. On the other hand, the waters considered of inferior quality, as they can be those coming from the Channel of the Infanta (Cornellà de Llobregat), due to its high content in nitrates and phosphates they of increase the rate of growth of the lettuces with they are irrigated with water of superior quality. 5 Sumari 1. Introducció ......................................................................................................................... 9 Horticultura de proximitat i contaminació .................................................................. 9 1.1.1. Contaminació dels sòls i aigües ............................................................................... 9 1.1.2. Contaminació atmosfèrica ..................................................................................... 10 Les aigües de reg del Baix Llobregat .......................................................................... 11 1.2.1. Origen de les aigües de reg .................................................................................... 11 1.2.2. Contaminants presents en les aigües de reg ......................................................... 12 Projecte AGL2014-59353-R ....................................................................................... 14 2. Objectius ........................................................................................................................... 15 3. Materials i mètodes ......................................................................................................... 16 Material vegetal ......................................................................................................... 16 Zones de mostreig ..................................................................................................... 16 3.2.1. Zona 1 Sense afectacions ambientals destacables ................................................ 18 3.2.2. Zona 2 Aeroport ..................................................................................................... 19 3.2.3. Zona 3 Marge esquerre del riu Llobregat .............................................................. 20 3.2.4. Zona 4 Marge dret del riu Llobregat ...................................................................... 21 3.2.5. Zona 5 Aigua freàtica ............................................................................................. 22 Mostreig ........................................................................................................................ 23 3.3.1. Època de mostreig ................................................................................................. 23 3.3.2. Procediment de mostreig ...................................................................................... 23 Determinacions gravimètriques i llargada dels enciams ........................................... 24 3.4.1. Pes fresc ................................................................................................................. 24 3.4.2. Pes sec .................................................................................................................... 25 3.4.3. Humitat .................................................................................................................. 25 3.4.4. Mesura de la llargada ............................................................................................. 26 Determinació d’elements traça en els enciams ........................................................ 27 3.5.1. Preparacions de les mostres .................................................................................. 27 3.5.2. Digestió .................................................................................................................. 28 3.5.3. Mètode ICP-MS EPA 200.2 ..................................................................................... 28 Determinació de les clorofil·les ................................................................................. 29 3.6.1. Clorofil·les in situ .................................................................................................... 29 6 3.6.2. Clorofil·les patró ..................................................................................................... 30 Anàlisis de sòls i aigües .............................................................................................. 32 3.7.1. Anàlisis físico-químics ............................................................................................ 32 3.7.2. Anàlisis de d’elements traça .................................................................................. 32 Registre de dades meteorològiques .......................................................................... 32 4. Resultats i Discussió ........................................................................................................ 33 Temperatures i precipitacions registrades durant els cicles de cultiu ...................... 33 Caracterització dels sòls ............................................................................................ 34 4.2.1. Característiques físico-químiques .......................................................................... 34 Caracterització de les aigües de reg .......................................................................... 36 4.3.1. Característiques físico-químiques .......................................................................... 36 4.3.2. Concentració d’elements traça .............................................................................. 38 Caracterització del material vegetal .......................................................................... 38 4.4.1. Contingut d’elements traça als enciams ................................................................ 39 4.4.2. Llargada de les plantes d’enciams ......................................................................... 42 4.4.2.1. Llargada de les plantes d’enciams en el mostreig 1 .......................................... 42 4.4.2.2. Llargada de les plantes d’enciams en el mostreig 2 .......................................... 42 4.4.3. Determinació de la biomassa i rendiments ........................................................... 43 4.4.4. Determinació de clorofil·les ................................................................................... 45 4.4.4.1. Patrons de calibratge de CCM200 plus ............................................................. 45 4.4.4.2. Contingut de clorofil·la ....................................................................................... 47 5. Conclusions ....................................................................................................................... 49 Conclusió general .......................................................................................................... 49 Conclusions especifiques............................................................................................... 49 6. Bibliografia ....................................................................................................................... 51 7 Índex de taules Taula 1 Dades del Projecte AGL2014-59353-R......................................................................... 14 Taula 2 Localització de les parcel·les sota la supervisió de les Agrupacions de Defensa Vegetal .................................................................................................................................................. 17 Taula 3 Època de mostreig ....................................................................................................... 23 Taula 4 Equacions de Inskeep i Bloom ..................................................................................... 31 Taula 5 Caracterització físico-química dels sòls de les zones estudiades ............................... 35 Taula 6 Contingut de nutrients dels sòls de les zones estudiades ........................................... 35 Taula 7 Característiques físico-químiques de les aigües de reg ............................................... 37 Taula 8 Concentració d’elements traça en els enciams en ppm (mg/kg pes sec) ................... 41 Taula 9 Evolució de la llargada dels enciams en el mostreig 1 (cm) ........................................ 42 Taula 10 Creixement enciams mostreig 2 (cm) ........................................................................ 43 Taula 11 Pesos i rendiment dels enciams per zones de cultiu (part aèria)1 primer mostreig (maig 2016)............................................................................................................................... 44 Taula 12 Pesos i rendiment dels enciams per zones de cultiu (part aèria)1 segon mostreig (juny 2016) ......................................................................................................................................... 44 Taula 13 Equacions de calibratge del contingut de clorofil·la ................................................. 45 Taula 14 Contingut de clorofil·la (mg/cm2) Zones 3 i 4 segon mostreig .................................. 48 8 Índex de figures Figura 1 Mapa de procedència de les aigües de reg al Parc Agrari ......................................... 12 Figura 2 Enciam varietat Maravella .......................................................................................... 16 Figura 3 Mapa amb la situació de les zones de cultiu .............................................................. 17 Figura 4 Mapa de la situació aproximada de la zona 1 ............................................................ 18 Figura 5 Mapa de la situació aproximada de la zona 2 ............................................................ 19 Figura 6 Mapa de la situació aproximada de la zona 3 ............................................................ 20 Figura 7 Mapa de la situació aproximada de la zona 4 ............................................................ 21 Figura 8 Mapa de la situació aproximada de la zona 5 ............................................................ 22 Figura 9 Divisió de la zona ........................................................................................................ 24 Figura 10 Determinació del pes fresc dels enciams a peu de parcel·la ................................... 24 Figura 11 Dessecació d’enciams a 80ºC en estufa ................................................................... 25 Figura 12 Determinació gravimètrica de la part aèria d’enciams (pes sec) ............................. 25 Figura 13 Mesura de la llargada de l'enciam ........................................................................... 26 Figura 14 Mostra composta triturada abans de la determinació d’elements traça ................ 27 Figura 16 Digestió de les mostres d’enciam per a la determinació d’elements traça ............. 28 Figura 15 Filtració de les mostres d’enciam per a la determinació d’elements traça ............. 28 Figura 17 Determinació del contingut clorofíl·lic amb mesurador d'absorció ........................ 29 Figura 18 Preparació de mostres d’enciam per a determinació del contingut clorofíl·lic mitjançant tècniques espectrofotomètriques. Obtenció de discos frescos d’enciam (a). Vials amb disc d'enciam i acetona (b) ............................................................................................... 31 Figura 19 Evolució de temperatura i precipitació registrades a l’observatori de Viladecans . 33 Figura 20 Evolució de temperatura i precipitació registrades a l’observatori de Vallirana..... 34 Figura 21 Elements traça presents en les aigües de reg .......................................................... 38 Figura 22 Corba patró per a la clorofil·la A .............................................................................. 46 Figura 23 Corba patró per a la clorofil·la B .............................................................................. 46 Figura 24 Corba patró per a les clorofil·les totals .................................................................... 47 9 1. Introducció Horticultura de proximitat i contaminació L'horticultura de proximitat ha estat des de sempre unes de les millors maneres de producció agrícola, ja que comporta una sèrie d'avantatges, com són la possibilitat de consumir productes més frescos. No obstant, el fet de localitzar-se prop de zones densament poblades i amb elevada presència d'infraestructures (carreteres, aeroports, vies de tren, presència d'indústria, ...) pot comportar que aquesta agricultura es desenvolupi sota condicions ambientals alterades per la presència de certs contaminats en el sòl, en l'atmosfera i l'aigua de reg. Els principals contaminants que es poden trobar en aquests ambients periurbans i que amb certa facilitat poden entrar dins de la cadena alimentària s'han de relacionar, principalment, amb la presència d'elements traça (TE) entre els quals destaquen els metalls pesants (Hough et al. 2004; Nabulo et al. 2006) i diferents contaminants orgànics, com poden ser els PPCPs (Productes d'higiene personal i farmacèutics), dibenzodioxines i dibenzofurans policlorats (PCDDs i PCDFs) entre d'altres. 1.1.1. Contaminació dels sòls i aigües La contaminació de les hortalisses via radicular cal relacionar-la amb la composició de les aigües de reg depenent del seu origen, en l'ascensió per capil·laritat de l'aigua de freàtics contaminats, en les aigües d'escolament procedents de les infraestructures viàries, en la gestió del cultiu (aplicació de fitosanitaris o d'altres productes), i en l'acumulació d'aquests contaminats en els sòls. L'acumulació dels contaminats tant d'origen orgànic com mineral estan estretament relacionats amb la presència de substàncies húmiques (Zhou et al. 2007; Thompson et al. 2009). La predicció de l'absorció de contaminants per les arrels i la translocació del xilema és de gran importància en els estudis d'avaluació de riscos (Dettenmaier et al. 2009). L'acumulació d'aquests en la planta depèn de les seves propietats fisicoquímiques. Les concentracions més elevades són, generalment, localitzades en el sistema radicular, no obstant, alguns compostos poden ser desplaçats amb facilitat fins a les llavors, la tija o les fulles (Herklotz et al. 2010). Una de les majors preocupacions és la transferència dels metalls pesants presents en els sòls a cultius per al consum humà en l'agricultura urbana (Nabulo et al. 2010). Certs estudis (Hough et al. 2004; Nabulo et al. 2006) suggereixen que la majoria dels jardins i els sòls urbans estan contaminats per metalls, sent el plom (Pb), cadmi (Cd) i mercuri (Hg) els que presenten major risc per a la salut humana (McBride et al. 2014). Pel que fa a la seva incorporació del sòl a la planta, nombrosos estudis mostren una relació entre la contaminació per metalls dels sòls de 16 3. Materials i mètodes Material vegetal El material vegetal utilitzat en aquest treball ha estat Lactuca sativa var. Capitata (Figura 2), popularment coneguda com enciam Maravella. Tots els enciams han estat plantats i cultivats pels pagesos de cada zona i, un cop han arribat a la mida comercial, han estat recollits pels membres del projecte. Zones de mostreig S’han definit 5 zones de mostreig situades en diferents ubicacions i afectacions ambientals del PABL (Figura 3 i taula 2). La diferència entre localitzacions radica en el grau de contaminació ambiental relacionat, principalment, amb les infraestructures (carreteres, aeroport, nuclis de població,...) i la procedència de l’aigua de reg. Com a conseqüència la repercussió de certs contaminants en les parcel·les de cultiu (sòl i material vegetal) pot ser diferent atenent a les zones mostrejades. Figura 2 Enciam varietat Maravella 17 Taula 2 Localització de les parcel·les sota la supervisió de les Agrupacions de Defensa Vegetal Municipi Principal afectació per infraestructura Procedència aigua de reg Tipus d’agricultura Zona 1 Begues No hi ha Pluja Ecològica amb certificació Zona 2 El Prat de Llobregat Aeroport del Prat Canal de la Dreta Ecològica sense certificació Zona 3 Cornellà de Llobregat Autopista A2 Carretera comarcal 245 Carretera local BV-2001 Nucli urbà Canal de la Infanta Tradicional Zona 4 Sant Boi de Llobregat Carretera local BV-2002 Ferrocarrils catalans Nucli urbà Canal de la Dreta Tradicional Zona 5 Viladecans Autopista C32 Renfe Polígons industrials Aqüífer Tradicional Figura 3 Mapa amb la situació de les zones de cultiu 18 3.2.1. Zona 1 Sense afectacions ambientals destacables Aquesta zona situada al municipi de Begues (41°20'26.6"N 1°56'16.1"E) a una altitud de 402 m ha estat escollida per complir la funció de zona control, a causa del seu menor nombre d’afectacions ambientals en relació a la resta de parcel·les (Figura 4). Es tracta d'un cultiu d’enciams ecològic amb certificació (certificació Consell Català de Producció Agrària Ecològica). Per a la fertilització s’utilitzen fems de cavall i/o vaca. Per al reg dels camps es disposa d'una bassa pròpia on es recullen les aigües pluvials i d'escorrentia que posteriorment són distribuïdes a través d'un elaborat sistema de degoteig. S’ha seleccionat aquesta zona amb la finalitat d’evidenciar les diferències possibles entre els nivells d’elements traça presents en una zona sense afectació aparent per contaminació ambiental i amb cultiu ecològic de les àrees agrícoles rodejades de grans infraestructures. Figura 4 Mapa de la situació aproximada de la zona 1 19 3.2.2. Zona 2 Aeroport Aquesta zona ha estat escollida per la seva proximitat a les pistes d’aterratge de l’aeroport del Prat de Llobregat. La seva localització és a 41º18’28”N i 2º06’53” E i a una altitud propera al nivell del mar. El trànsit constant d’avions per sobre dels camps de cultiu pressuposa una font de contaminació que cal tenir en compte en les àrees periurbanes. En aquest cas la gestió de la finca la desenvolupa l’Institut d’Educació Secundaria Ribera Baixa, ja que en aquest centre docent es pot estudiar, entre d’altres, el cicle formatiu de producció agroecològica. L'aigua de reg utilitzada prové del Canal de la Dreta i arriba als camps a través de canals secundaris i finalment es rega per solcs. El Canal de la Dreta, com ja s’ha indicat anteriorment (apartat 1.4.1) és un canal de reg que rep les seves aigües del riu Llobregat. Figura 5 Mapa de la situació aproximada de la zona 2 20 3.2.3. Zona 3 Marge esquerre del riu Llobregat Aquesta zona ha estat escollida per l’aigua de reg que utilitza i per la proximitat a un nucli urbà. Concretament aquestes terres es reguen amb aigua provinent del canal de la infanta, destacat per la seva baixa qualitat i elevada salinitat. La qualitat previsiblement deficient de l’aigua del Canal de la Infanta cal relacionar-la amb els orígens de l’aigua que transporta. Aquest canal ja fa uns quants anys que ha deixat de subministrar-se d’aigua del riu Llobregat i deriva aigües que provenen del riu Anoia i de la Riera de Rubí, les quals transporten part dels efluents de les Depuradores de Sant Cugat, Martorell i Les Fonts-Terrassa. Figura 6 Mapa de la situació aproximada de la zona 3 21 3.2.4. Zona 4 Marge dret del riu Llobregat Aquesta zona ha estat escollida per la seva proximitat a un nucli urbà i a diverses vies de transport. L'aigua que utilitza prové del Canal de la Dreta fet que, afegit a la situació geogràfica molt similar a la zona anterior, permet fer comparacions en la incidència de possibles contaminats segons el tipus de l'aigua de reg. Figura 7 Mapa de la situació aproximada de la zona 4 22 3.2.5. Zona 5 Aigua freàtica Aquesta zona ha estat escollida per la seva proximitat a una via de comunicació amb molt trànsit com és la C-32. En el seu entorn més proper, també podem trobar diverses indústries entre les quals i destaca una empresa de reciclatge de metalls que suposa un impacte considerable en la contaminació de l’aire. En aquest cas es rega amb aigua de pou que s'alimenta, entre d’altres, de l'aigua d'escorrentia de la zona. El cultiu es realitza de manera tradicional i s'utilitzen herbicides (fumigació) i adobs químics (fertirrigació). Cal destacar que, pràcticament en totes les visites realitzades, es va trobar personal de l’explotació fumigant els cultius i que en un dels mostreigs d’aigua de reg aquesta va sortir de color rosa a causa d’algun dels adobs que es feien servir. Figura 8 Mapa de la situació aproximada de la zona 5 23 Mostreig 3.3.1. Època de mostreig Les zones i èpoques de mostreig realitzades s’indiquen a la taula 3. En el cas del mostreig 2 es van poder mostrejar dues zones, ja que a les altres finques no cultivaven enciams en aquesta època. Taula 3 Època de mostreig Municipi Mostreig 1 Mostreig 2 Data Mostreig Dies cicle de cultiu Data Mostreig Dies cicle de cultiu Zona 1 Begues 30/05/2016 61 - - Zona 2 El Prat de Llobregat 20/05/2016 62 - - Zona 3 Cornellà de Llobregat 17/05/2016 77 23/6/2016 42 Zona 4 Sant Boi de Llobregat 17/05/2016 69 10/6/2016 40 Zona 5 Viladecans 17/05/2016 66 - - 3.3.2. Procediment de mostreig Per tal de poder fer un mostreig el més representatiu possible i que fos comparable entre els diferents camps, es va dividir cada camp en diferents seccions establint una pauta de mostreig comuna a totes les parcel·les. Cada parcel·la de cultiu es va dividir en 5 de sectors de mostreig formats per 10 enciams cadascun. Es van mostrejar només les files centrals per tal d’evitar l’efecte vora (Figura 9). En total es van recollir 50 enciams de cada zona. El nombre total de mostres va ser de 350 mostres: Època primavera: 5 zones x 5 sectors x 10 enciams = 250 mostres Època estiu: 2 zones x 5 sectors x 10 enciams = 100 mostres Del total de mostres de cada zona 10 van estar empleades per a la determinació del pes sec i 40 per a la resta d’anàlisis. 24 Figura 9 Divisió de la zona Determinacions gravimètriques i llargada dels enciams 3.4.1. Pes fresc El pes fresc es va determinar a peu de cadascuna de les parcel·les, emprant una balança Sartorius BP610, anivellada sobre una superfície plana. Es van pesar totes les mostres recol·lectades, és a dir 50 mostres per zona de mostreig. Després de la pesada, les mostres, degudament etiquetades, van ser transportades al laboratori de Producció Vegetal de l’ESAB (10 mostres/zona) i al laboratori del CSIC (40 mostres/zona). El detall de com es feia en condicions de camp la pesada ve reflectida en la figura 10. Figura 10 Determinació del pes fresc dels enciams a peu de parcel·la 25 3.4.2. Pes sec Per poder determinar el pes sec dels enciams es van col·locar en safates, prèviament tarades, i es van introduir dins d’una estufa a una temperatura de 80ºC (Figura 11). Es van realitzar diferents pesades fins arribar a pes constant, per comprovar que s’havia evaporat tota l’aigua (Figura 12). El nombre de mostres va ser de 10 mostres/zona. 3.4.3. Humitat Per determinar la humitat de la planta cal extreure'n tota l'aigua de forma que només quedi la matèria seca. Per accelerar aquest procés s'introdueix la mostra vegetal dins de l'estufa i es deixa que s'evapori l'aigua fins a pes constant. Un cop tenim el pes inicial de la planta i el seu pes sec, podem saber el percentatge d'aigua que aquesta contenia amb un senzill càlcul: 𝐻𝑢𝑚𝑖𝑡𝑎𝑡 % = 𝑃𝑒𝑠 𝐹𝑟𝑒𝑠𝑐 − 𝑃𝑒𝑠 𝑆𝑒𝑐 𝑃𝑒𝑠 𝐹𝑟𝑒𝑠𝑐 ×100 Figura 11 Dessecació d’enciams a 80ºC en estufa Figura 12 Determinació gravimètrica de la part aèria d’enciams (pes sec) 32 Anàlisis de sòls i aigües 3.7.1. Anàlisis físico-químics Les anàlisis fisico-químiques de les aigües que es presenten en l’apartat resultats van ser realitzats als laboratoris del CSIC. Les anàlisis fisico-químiques de sòls que es presenten en l’apartat resultats van ser realitzats pel Laboratori Applus Agroambiental de Sidamon (Lleida). 3.7.2. Anàlisis de d’elements traça Les anàlisis d’elements traça d’aigües i sòls van ser realitzats per components de l’equip del projecte en els laboratoris d’IDAEA-CSIC. Per a la determinació de TEs en les mostres d'aigua es van utilitzar un espectròmetre d'emissió òptica de plasma acoblat inductivament (ThermoScientific, ICAP 6500 ICP-OES) i un espectròmetre de massa plasmàtica acoblada inductivament (Thermo Scientific, XSeries 2 ICPMS) Els resultats obtinguts s'han avaluat referits a la nova Llei d'Aigües, esmentada a l’apartat 1.2.2. Per a la realització del tractament estadístic de les dades s’ha fet servir el programari “Minitab 17 Statistical Software”, i s’ha realitzat un test anova d’un factor configurat amb una significació de p<0,05. Registre de dades meteorològiques Les dades meteorològiques emprades en aquest TFG corresponen a dades registrades durant el període del 15 de febrer al 31 de juliol en les estacions agrometeorològiques de Vallirana (prop de la zona 1) i de Viladecans per a la resta de les zones estudiades. 33 4. Resultats i Discussió Temperatures i precipitacions registrades durant els cicles de cultiu En relació a les temperatures registrades al llarg dels dos mostrejos s'observa una clara tendència a l'increment tèrmic al llarg dels dos cicles de cultiu (Figures 19 i 20). El registre pluviomètric indica que tan sols 4 dies les pluges van superar els 10 mm en el cas de l'observatori de Viladecans (zones 2 a 5), mentre que a la zona 1 (observatori de Vallirana) el número de dies amb pluges superiors a 10 mm va ser de 7 dies i amb uns registres superiors a l'observatori de Viladecans. Pel que fa a la pluja, es pot considerar que una precipitació per sota de 10 mm no és significativa pel que fa a l'aportació d'aigua al sòl i aprofitable per al cultiu. Aquest dèficit de pluja provocà que les necessitats hídriques dels cultius fossin satisfetes mitjançant el reg. En general, en aquesta zona i cultiu la dosi de reg emprada és de 20-25 mm amb una cadència entre regs de 4-5 dies (Aljoumani, 2012). Figura 19 Evolució de temperatura i precipitació registrades a l’observatori de Viladecans 0 5 10 15 20 25 30 0 3 6 9 12 15 18 21 15-feb. 22-feb. 29-feb. 7-mar. 14-mar. 21-mar. 28-mar. 4-abr. 11-abr. 18-abr. 25-abr. 2-may. 9-may. 16-may. 23-may. 30-may. 6-jun. 13-jun. 20-jun. 27-jun. 4-jul. 11-jul. 18-jul. 25-jul. Temperatura (⁰C) Precipitació (L/m²) Data Precipitació acumulada diària Temperatura mitjana diària 34 Figura 20 Evolució de temperatura i precipitació registrades a l’observatori de Vallirana Caracterització dels sòls 4.2.1. Característiques físico-químiques Tot i que l’autor d’aquest TFG no ha realitzat la caracterització fisico-química dels sòls, es considera convenient comentar aquesta. Si els sòls de les àrees estudiades fossin molt diferents entre ells, els resultats relacionats amb el desenvolupament dels enciams podria veure’s influït. Com es pot observar a la taula 5, les zones 1, 3 i 4 estan situades sobre un sòl franc-sorrenc mentre que les zones 2 i 5 disposen d'un sòl completament sorrenc. Això es tradueix en el fet que les zones amb sòl franc-sorrenc gaudeixen d'unes propietats òptimes per al cultiu respecte a retenció d'aigua i nutrients disponibles. Els sòls sorrencs no tenen la capacitat per a fixar metalls pensants, els quals passen ràpidament al subsòl i poden contaminar els nivells freàtics. Els valors de pH són bastant similars entre les cinc zones. Els valors de la conductivitat elèctrica indiquen que són sòls no salins. Tanmateix, i com a conseqüència, possiblement de l'aigua de reg utilitzada (apartat 4.3. i taula 7), a la zona 3 s'observa més concentració de sals solubles que a la resta de les zones. 0 5 10 15 20 25 30 35 0 3 6 9 12 15 18 21 24 27 30 33 36 15-feb. 22-feb. 29-feb. 7-mar. 14-mar. 21-mar. 28-mar. 4-abr. 11-abr. 18-abr. 25-abr. 2-may. 9-may. 16-may. 23-may. 30-may. 6-jun. 13-jun. 20-jun. 27-jun. 4-jul. 11-jul. 18-jul. 25-jul. Temperatura (⁰C) Precipitació (L/m²) Data Precipitació acumulada diària Temperatura mitjana diària 35 Els resultats de les analítiques dels continguts en nutrients dels sòls ens indica que cap dels sòls de les zones avaluades és deficitari en cap macronutrient (taula 6). Aquest bon nivell de fertilitat dels sòls cal relacionar-lo amb l'adequat programa de fertilització que fan servir els agricultors de totes les zones avaluades. Cal tenir present que les cinc finques estudiades són assessorades pels tècnics de l'Associació de Defensa Vegetal d'Horta i Fruita del Baix Llobregat. No obstant, cal destacar els nivells especialment elevats de la zona 5 que ens indiquen un ús excessiu de fertilitzants. Aquest fet, no afecta negativament als enciams però si a l’agricultor, ja que suposa un sobre cost al cultiu que no es tradueix en un augment de la producció. Taula 5 Caracterització físico-química dels sòls de les zones estudiades Zona de mostreig Sorra % Llim % Argila % Tipus de sòl pH Conductivitat (mS) 1 Begues 79,327 20,670 0,003771 Franc sorrenc 7,61 2,33 2 El Prat 90,386 9,614 0,000000 Sorrenc 7,81 2,25 3 Cornellà 87,058 12,935 0,006981 Franc sorrenc 7,62 2,78 4 Sant Boi 79,426 20,572 0,002487 Franc sorrenc 7,74 2,19 5 Viladecans 91,051 8,947 0,001961 Sorrenc 7,78 2,30 Taula 6 Contingut de nutrients dels sòls de les zones estudiades Zona de mostreig N-NO3 (mg/Kg) P (mg/Kg) K (mg/Kg) Ca (mg/Kg) Mg (mg/Kg) 1 Begues 9 Normal 64 Molt Alt 375 Alt 2984 Mitjà 379 Alt 2 El Prat 19 Normal - Alt 15,6 Normal 183 Normal 6422 Alt 330 Alt 3 Cornellà 10 Normal 67 Molt Alt 309 Alt 6498 Alt 390 Alt 4 Sant Boi 2 Normal 35 Alt 346 Alt 6561 Alt 360 Alt 5 Viladecans 12 Normal 102 Molt Alt 512 Molt Alt 6598 Alt 510 Molt Alt 36 Caracterització de les aigües de reg 4.3.1. Característiques físico-químiques Tot i que l’autor d’aquest TFG no ha realitzat la caracterització fisico-química del les aigües de reg, es considera convenient comentar aquesta. Si les aigües utilitzades de les àrees estudiades fossin molt diferents entre elles, els resultats relacionats amb el desenvolupament dels enciams podria veure’s influït. Els principals paràmetres analitzats (conductivitat elèctrica, pH, total se sòlids en suspensió i concentració de nutrients) es mantenen bastant constants per a un mateix tipus d’aigua de reg (Taula 7). Els valors més elevats de CE (conductivitat elèctrica), en torn als 2 dS/m, corresponen a les aigües del Canal de la Infanta (zona 3) i són les que més perill de salinització de sòls podrien comportar, si no es fessin els rentats de sals oportuns (dosis de reg més elevades i rentats per l'aigua de pluja, especialment les pluges de finals d'estiu). Aquesta elevada concentració de sals solubles és conseqüència de l'origen d'aquesta aigua, ja que procedeix d'una EDAR. Al mostreig del dia 1 de març s'observa una conductivitat molt més baixa que a la resta de dies, a conseqüència de les precipitacions del dia anterior que van arribar als 25 mm (figura 14). L'aigua menys salina (1 dS/m) és la utilitzada a la zona de Begues (zona 1), ja que es tracta d'una aigua procedent directament de la pluja i d'escolament superficial (aigües emmagatzemades en una bassa de reg). Les aigües de reg de les altres tres zones presenten uns valors de CE intermedis en relació a les dues aigües acabades de comentar. No obstant, cal destacar que l'aigua de reg de la zona 5 en el mostreig del dia 18 de març del 2016 presenta un valor de CE força elevat. Aquest increment cal vincular-lo al fet que en el dia de mostreig es va practicar fertirrigació (Taula 7). El pH determinat a les 5 aigües de reg és bastant similar i, en general, oscil·la entre 7,5 i 8,5. Tanmateix, en el mostreig del dia 18 de març del 2016 destaquen per a les zones 4 (aigua Canal de la Dreta) i 5 (aigua de pou) uns valors de pH acidòfils. Aquest fet tal com s'observa a la taula 7 es deu a un elevat contingut en amoni. En el cas del Canal de la Dreta desconeixem l'origen d'aquest contingut en amoni, ja que es tracta de l'aigua del riu Llobregat, mentre que en el cas de la zona 5 l'amoni va ser introduït com a fertilitzant en l'aigua de reg. El contingut del TSS (total de sòlids den suspensió) es baix. En general les mostres es situen per sota dels 50 mg/L. Només en el mostreig del dia 18 d'abril del 2016 els valors de TSS obtinguts en dues aigües han estat més elevats 65 mg/L (canal de la Infanta) i 82 mg/L (canal 37 de la Dreta). Aquests dos darrers valors, en el cas de regar per aspersió o per degoteig, podrien representar un perill d'obturació de grau mitjà (Nakayama i Bucks, 1991). Del contingut en nutrients de les aigües analitzades, cal destacar la concentració d'amoni en l'aigua procedent del canal de la Infanta. Aquest fet no és anormal en aquest cas, ja que la majoria de les aigües procedents d'EDARs contenen valors més elevats que els detectats en les analítiques realitzades (Bedbabis et al., 2014 Gatta et al., 2016; Adrover et al., 2017; Matamoros et al., 2017). També cal destacar un contingut elevat en amoni en l'aigua de reg utilitzada a la zona 5 (aigua de pou), que tal com ja s'ha comentat anteriorment en aquest apartat, aquesta concentració és deu a la fertirrigació realitzada en el dia de pressa de mostra (Taula 7). Taula 7 Característiques físico-químiques de les aigües de reg ZONA DATA Conductivitat elèctrica (µS/cm) pH Total sòlids en suspensió (mg/L) Amoni (mg/L) Nitrats (mg/L) Fosfats (mg/L) 1 Begues 17-02-16 1193 8,03 5,16 0,02 5,05 0,04 11-04-16 1021 8,24 14,7 0,002 4,31 3,02 2 El Prat 17-02-16 1539 8,43 6,28 0,18 2,36 0,17 16-03-16 1599 8,53 22 0,068 10,2 0,32 31-03-16 1572 8,44 12,48 0,74 1,75 2,42 18-04-16 1645 8,58 13 0,10 1,83 0,17 3 Cornellà 17-02-16 2092 7,86 7,20 21,3 3,95 1,27 01-03-16 1657 7,70 29,1 47 3,95 1,68 18-03-16 2039 7,91 13,56 36,92 3,41 1,57 31-03-16 2148 7,71 20,28 14,12 5,56 1,10 18-04-16 2087 8,06 65 2,92 6,14 1,53 4 Sant Boi 17-02-16 1510 8,02 8,60 0,45 1,97 0,27 18-03-16 1664 6,65 12,72 18,40 2,5 0,74 31-03-16 1568 8,42 26,4 0,10 1,80 0,33 18-04-16 1588 8,41 82 0,10 2,39 0,22 5 Viladecans 17-02-16 1411 7,35 3,48 0,83 1,11 0,10 18-03-16 2370 6,75 12,16 88,37 175,2 0,60 31-03-16 1378 7,44 2,4 0,11 6,18 0,82 18-04-16 1632 7,75 16 1,56 36,90 6,17 38 4.3.2. Concentració d’elements traça Els elements traça (ET) trobats amb més freqüència es van dividir en tres categories: ET principals (Ba, B, Mn i Li), ET més comunes (Mo, Pb, Zn, Cu, Ni, Co i Cr) i uns altres ET no comuns (Rb i Sb). Es va fer servir aigua destil·lada amb qualitat de reactiu de laboratori per a fer el blanc i es va tractar exactament igual que una mostra, incloent l'exposició a tota la cristalleria, equips, dissolvents i reactius utilitzats. Es va determinar un límit de detecció de 0,2 μg/L. En la zona 3 és especialment destacable una concentració elevada de liti, de manganès i de bor que triplica la quantitat trobada a la resta de zones. Segurament aquestes elevades concentracions es poden relacionar amb l'origen de l'aigua, cal recordar que la zona 3 és regada amb aigua del Canal de la Infanta, que transporta aigua de diferents EDARS. El liti és un element traça important que amb certa freqüència està present a les aigües de reg, sobretot en aquelles que presenten una certa salinitat com són les aigües de les 5 zones avaluades. En cap de les aigües analitzades es sobrepassa el contingut màxim recomanat per aquest element (Ayers & Westcot, 1985). Figura 21 Elements traça presents en les aigües de reg 1Han quedat exclosos a la representació gràfica aquells elements amb quantitats inferiors al límit de detecció (LD) = 0,2 ppb Caracterització del material vegetal 0 30 60 90 120 150 180 210 240 270 300 Ba BMn Li Mo Pb Zn Cu Ni Co Cr Rb Sb ppb Elements traça Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4 Zona 5 39 4.4.1. Contingut d’elements traça als enciams Els resultats del contingut d’elements traça detectats en les fulles d’enciam es presenten a la taula 8 ordenats atenent a la seva concentració. Per a la realització del tractament estadístic s’ha fet servir el programa “Minitab 17 Statistical Software”, configurat amb una significació de p<0,05. Com podem observar l’estronci es l’element amb més presencia dins dels enciams seguit del manganés, zinc i bor. a) Bari En el cas del bari les concentracions detectades es situen entorn als 12 ppb en els enciams de totes les zones mostrejades. Només podem diferenciar la zona 1 (control) que presenta una concentració de bari superior a la de la zona 5 (autopista C-32) b) Bor La zona 3 es la única que presenta una diferencia estadísticament significativa, amb una concentració lleugerament superior a la de les zones 1,2,5 i 3 juny. En general els valors oscil·len entre 36,5 i 44,6 ppm. c) Manganès Els enciams de les zones 1 i 3 presenten un contingut estadísticament superior al de la zona 4, tant en el primer com en el segon mostreig. En general, els valors trobats varien entre 44,7 i 84,8 ppm. d) Liti Els enciams produïts en la zona 5 presenten valors més elevats que els recol·lectats a les zones 3 i 4. En general els valors detectats que oscil·len entre 0,8 i 1,4 ppm són més elevats que els especificats en plantes d’enciam per Chapman (1972) que indica valors normals entorn als 0,3 mg/kg pes sec. Aquests valors determinats concorden amb els valors elevats avaluats en les aigües de reg. e) Plom La major concertació de plom es va trobar a la zona 3 segon mostreig encara que no es estadísticament diferent de les zones 4, 5 i 4 segon mostreig. Si que podem observar diferencies entre les zones anteriors i la zona 1, sent la concentració d’aquesta inferior a la de la resta. f) Zinc 40 Pel que fa al zinc les concentracions es mouen entorn als 50 ppb i únicament es poden trobar diferencies significatives en la zona 1, que presenta una concentració inferior a la resta de zones excepte a la zona 3 segon mostreig. En tots els casos les concentracions trobades van ser inferiors a les obtingudes per França et al. (2017). g) Coure Les concentracions de coure detectades oscil·len entre 9,9 i 16,8 ppm. Els enciams recol·lectats en el primer mostreig a la zona 4 (reg aigua canal de la dreta) són els que presenten un major contingut en aquest metall i que és significativament diferent de les concentracions obtingudes en la zona 1 (control) i zona 5 (aigua de pou i prop d’autopista C-32). Els valors que es presenten són molt inferiors als detectats també en enciam per França et al. (2017) en zones també periurbanes i afectades pel transit de vehicles. h) Níquel En el cas del níquel no s’han pogut trobar diferencies estadísticament significatives entre les diferents zones de mostreig. Totes les concentracions de níquel trobades als enciams mostrejats oscil·len al voltant dels 2,8 ppm, un valor inferior al obtinguts per França et al. (2017) i) Crom En el cas del crom no s’han pogut trobar diferencies estadísticament significatives entre les diferents zones de mostreig. Totes les concentracions de crom trobades als enciams mostrejats oscil·len al voltant dels 4,4 ppm. j) Rubidi Les concentracions de rubidi detectades es mantenen entorn ales 10 ppm en totes les zones. La zona 4 (canal de la dreta) es pot observar una concentració superior (11,7 ppm) que a la zona 3 segon mostreig (7,4 ppm). Diferents autors han realitzat estudis sobre el contingut de diferents metalls pensants en zones periurbanes en enciam. En general, els valors obtinguts han estat superiors als detectats en aquest estudi (França et al., 2017; Uzu et al.). Segurament es pot atribuir el fet de que els enciams cultivats al Baix Llobregat presentin menys concentració d’elements traça que els citats anteriorment a que la contaminació antropogènica, sobre tot per vehicles o contaminació industrial, és inferior que la detectada en zones periurbanes de Brasil i Xina o No obstant, Hu et al. (2017) detectaren concentracions lleugerament inferiors a les d’aquest TFG en un mix d’hortalisses de fulles (entre elles l’enciam) cultivades en hivernacle. Taula 8 Concentració d’elements traça en els enciams en ppm (mg/kg pes sec) Ba B Mn Li Mo Pb Zn Cu Ni Co Cr Rb Sb Zona 1 16,838 a 35,298 b 72,080 a b 0,960 a b 0,505 a 1,092 c 24,618 c 9,857 c 1,792 a 0,439 a 3,948 a 7,461 b 0,669 a Zona 2 12,498 a b 36,456 b 31,238 d 1,035 a b 0,515 a 2,403 b c 58,798 a 14,078 a b c 1,450 a 0,294 a b c 2,972 a 9,583 a b 0,359 a b Zona 3 12,102 a b 50,528 a 84,814 a 0,887 b 0,635 a 3,200 b c 58,120 a 15,010 a b 1,558 a 0,169 c 3,802 a 10,135 a b 0,334 a b Zona 4 14,038 a b 44,638 a b 43,810 c d 0,863 b 0,666 a 3,862 a b 58,794 a 18,212 a 2,959 a 0,244 b c 4,584 a 11,694 a 0,278 b Zona 5 11,250 b 37,376 c 55,548 b c 1,367 a 0,541 a 4,592 a b 45,184 a b 13,492 b c 2,198 a 0,432 a b c 3,075 a 10,391 a b 0,310 b Zona 3 mostreig 2 12,892 a b 39,084 c 75,492 a b 1,154 a b 0,633 a 5,858 a 35,624 b c 13,606 b c 4,527 a 0,257 a b c 5,403 a 7,352 b 0,455 a b Zona 4 mostreig 2 12,650 a b 41,398 a b 44,704 c d 0,819 b 0,926 a 4,217 a b 51,888 a 16,068 a b 5,228 a 0,262 a b c 6,705 a 10,310 a b 0,383 ab *Les mitjanes que continguin la mateixa lletra no són significativament diferents (significança del 5%) 48 L’estudi realitzat per Kleiber (2014) indicà que elevats continguts de manganès en solucions nutritives disminuïen el contingut de clorofil·la d’enciams en cultiu hidropònic. Aquest metall pensant causa estrès oxidatiu a les plantes (Millaleo et al., 2010). Aquest microelement també influeix en l’absorció d’altres nutrients com el fosfor, potassi, calci, magnesi, ferro, zinc i coure (Kazda et al., 1989; Lee et al., 2011). Taula 14 Contingut de clorofil·la (mg/cm2) Zones 3 i 4 segon mostreig Part de la fulla Clorofil·la a Clorofil·la b Clorofil·les Totals Zona 4 Exterior 0,0437 a 0,0190 a 0,0663 a Zona 4 Mig 0,0420 a 0,0182 a 0,0637 a Zona 4 Interior 0,0368 a 0,0159 a 0,0557 a Zona 3 Exterior 0,0136 b 0,0054 b 0,0198 b Zona 3 Mig 0,0111 b c 0,0043 b c 0,0160 b c Zona 3 Interior 0,0040 c 0,0010 c 0,0050 c *Les mitjanes que continguin la mateixa lletra no són significativament diferents (significança del 5%) 49 5. Conclusions Conclusió general La presència de diferents concentracions dels elements traça detectades en les aigües de reg analitzades no sembla haver influït en la producció d’enciams. No obstant es detecta una disminució del contingut en clorofil·les en els enciams regats amb aigües que contenien un major concentració de manganès (canal de la Infanta) Conclusions especifiques • En relació a les característiques fisico químiques dels sòls o Els sòls en els que s’han desenvolupat els cultius d’enciam han presentat un bon nivell de fertilització i tenen valors similars de pH i de conductivitat elèctrica • En relació a les característiques físico-químiques de les aigües de reg o Les aigües del Canal de la Infanta (àrea regada Cornellà) són les que poden comportar un major perill de salinització del sòl, mentre que les aigües emprades a la zona control regada amb aigua de pluja i d’escolament (àrea de Begues) no presenta risc de salinitat o El contingut del TSS és baix o Els pH són bàsics i, en general, bastant similars a totes les zones o El contingut en amoni de l’aigua del canal de la Infanta (àrea regada Cornellà) i de l’aigua de pou (àrea regada Viladecans) és més elevat que en la resta de les aigües avaluades, com a conseqüència del seu origen, en el primer cas i gestió de la fertirrigació en el segon cas. • En relació als elements traça presents a les aigües de reg o La concentració de liti, manganès i bor de l’aigua del Canal de la Infanta triplica la quantitat detectada en la resta d’aigües o En relació als elements traça presents en els enciams 50 o Les concentracions més elevades han estat de manganès, bor i zinc o Les aigües del canal de la Infanta han presentat major concentració de B i de Zn en el primer mostreig en front del segon o Les concentracions de Mo, Ni i Cr detectades han estat iguals en totes les aigües avaluades i en els dos moments de mostreig o Les aigües emprades en la finca de producció ecològica no contenen, en general, una concentració inferior dels elements traça avaluats en relació a altres aigües avaluades. No obstant, s’observen concentracions inferiors de Ba, Mn, Li, Mo, Ni, Co, Cr i Sb en relació a les aigües del Canal de la Infanta • En relació al desenvolupament vegetal o Els enciams produïts a la zona 4-Canal de la Dreta (primer i segon mostreig) presenten major pes fresc i sec o S’han determinat majors concentracions de clorofil·la a, b i totals en els enciams regats amb aigua del Canal de la Dreta que en els regats amb l’aigua del Canal de la Infanta, possiblement degut a un menor contingut en la primera de Mn. o No s’han detectat diferents concentracions de clorofil·la a, b i totals entre les diferents parts de la fulla pel que fa als enciams regats amb aigua del canal de la Dreta, mentre que en els regats amb aigua del canal de la Infanta els continguts en la zona exterior són més elevats que en el interior del enciam 51 6. Bibliografia Adrover, M., Moyà, G. and Vadell, J. (2017). Seasonal and depth variation of soil chemical and biological properties in alfalfa crops irrigated with treated wastewater and saline groundwater. Geoderma, 286, pp.54-63. Aljoumani, b. (2012). Soil wàter management: Evaluation of infiltration in furrow irrigation systems, assessing water and salt content spatially and temporally in the Parc Agrari del Baix Llobregat area. Doctorado. Universitat politècnica de Catalunya. Bedbabis, S., Ben Rouina, B., Boukhris, M. and Ferrara, G. (2014). Effect of irrigation with treated wastewater on soil chemical properties and infiltration rate. Journal of Environmental Management, 133, pp.45-50. Chapman H.D. (1973) Diagnostic criteria for plants and soils. Dept. of Soils and Plant Nutrition, Riverside, California. pp.793 Dettenmaier, E., Doucette, W. and Bugbee, B. (2009). Chemical Hydrophobicity and Uptake by Plant Roots. Environmental Science & Technology, 43(2), pp.324-329. França, F., Albuuerque, A., Almeida, A., Silveira, P., Filho, C., Hazin, C. and Honorato, E. (2017). Heavy metals deposited in the culture of lettuce (Lactuca sativa L.) by the influence of vehicular traffic in Pernambuco, Brazil. Food Chemistry, 215, pp.171-176. Herklotz, P., Gurung, P., Vanden Heuvel, B. and Kinney, C. (2010). Uptake of human pharmaceuticals by plants grown under hydroponic conditions. Chemosphere, 78(11), pp.1416-1421. Hough, R. (2003). Assessing Potential Risk of Heavy Metal Exposure from Consumption of Home-Produced Vegetables by Urban Populations. Environmental Health Perspectives, 112(2), pp.215-221. Kazda, M. and Zvacek, L. (1989). Aluminium and manganese and their relation to calcium in soil solution and needles in three Norway spruce (Picea abies, L. Karst.) stands of Upper Austria. Plant and Soil, 114(2), pp.257-267. Kuster M., 2008. Analysis and occurence of pharmaceuticals, estrogens, progestrogens ans polar pesticides in sewage treatament plant efluents, river water and drinking water in the Llobregat River basin (Barcelona, Spain). J Hydrol 358(1-2), pp. 112-113 52 Liacos, J.W., Kam, W., Delfino, R.J., Schauer, J.J., Sioutas, C., 2012. Characterization of organic, metal and trace element PM2.5 species and derivation of freewaybased emission rates in Los Angeles, CA. Science of the Total Environment 435-436, 5283-5293. Lee, T., Luitel, B. and Kang, W. (2011). Growth and physiological response to manganese toxicity in Chinese cabbage (Brassica rapa L. ssp. campestris). Horticulture, Environment, and Biotechnology, 52(3), pp.252-258. Lough, G. (2005). Emissions of Metals Associated with Motor Vehicle Roadways. Environmental Science & Technology, 39(3), pp.826-836. Matamoros, V., Rodríguez, Y. and Bayona, J. (2017). Mitigation of emerging contaminants by full-scale horizontal flow constructed wetlands fed with secondary treated wastewater. Ecological Engineering, 99, pp.222-227. Millaleo, R., ReyesDiaz, M., Ivanov, A., Mora, M. and Alberdi, M. (2010). Manganese as essential and toxic element for plants: transport, accumulation and resistance mechanisms. Journal of soil science and plant nutrition, 10(4), pp.470-481. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. (2016). Anuario de Estadística. Avance 2015, pp.880. McBride, M. (2014). Concentrations of lead, cadmium and barium in urban garden-grown vegetables: The impact of soil variables. Environmental Pollution, 194, pp.254-261 Nabulo, G. (2006). Assessment of lead, cadmium, and zinc contamination of roadside soils, surface films, and vegetables in Kampala City, Uganda. Environmental Research, 101(1), pp.42-52. Nadal, M. (2015). Efecte de la incorporació de biochar al sòl i estrès abiòtic de contaminants o rgànics emergents presents en l’aigua de reg en la producció de biomassa de Lactuca sativa. Grau. Universitat Politènica de Catalunya. pp.98. Nakayama, F. and Bucks, D. (1991). Water quality in drip/trickle irrigation: A review. Irrigation Science, 12(4). Petersell, V. (2002). Sorption of toxic heavy metals to soil. International Journal of Hygiene and Environmental Health, 204(5-6), pp.375-376. 53 Petrovic, M. (2008). Analysis and occurrence of pharmaceuticals, estrogens, progestogens and polar pesticides in sewage treatment plant effluents, river water and drinking water in the Llobregat river basin (Barcelona, Spain). Journal of Hydrology, 358(1-2), pp.112-123. Thompson, M., Casey, F., Khan, E., Hakk, H., Larsen, G. and DeSutter, T. (2009). Occurrence and pathways of manure-borne 17β-estradiol in vadose zone water. Chemosphere, 76(4), pp.472-479. Uzu, G., Sobanska, S., Sarret, G., Muñoz, M. and Dumat, C. (2010). Foliar Lead Uptake by Lettuce Exposed to Atmospheric Fallouts. Environmental Science & Technology, 44(3), pp.1036-1042. Vittori Antisari, L. (2011). Characterization of heavy metals atmospheric deposition for assessment of urban environmental quality in the bologna city (italy). International Journal of Environmental Quality, pp.49-63. Zhou, J., Liu, R., Wilding, A. and Hibberd, A. (2007). Sorption of Selected Endocrine Disrupting Chemicals to Different Aquatic Colloids. Environmental Science & Technology, 41(1), pp.206-213.