Una arquitectura a l'ombra : Lluís Nadal a La Fosca

Una arquitectura a l’ombra Lluís Nadal a La Fosca Gina Susanna Viladot Treball Final de Grau Gener 2023 Autora: Gina Susanna Viladot Tutor: Josep Giner Olcina Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Universitat Politècnica de Catalunya 5 Introducció Lluís Nadal i la Fosca El mode atemporal de construir Un llenguatge de patrons 1 La benvinguda 2 Una habitació a l’exterior 3 L’espai fluid 4 Un pati amb vida Bibliografia ÍNDEX 6 Quan faig un edifici, sempre tinc present si m’agradaria viure-hi. LLUÍS NADAL 13 L’ampliació de l’hotel es va encarregar a l’arquitecte Duran i Reynals i fou així com Lluís Nadal el conegué i hi simpatitzà. És precisament a la Cala de Sa Tamardia on Lluís Nadal hi té actualment un conjunt de 4 habitatges que sens dubte figuren entre els projectes més personals i reeixits de tota la seva obra, les Cases Roses. A primera línia de mar, 4 habitatges aterrassats colonitzen el terreny on antigament hi havia l’hotel, amb una gran pineda de pins pinyoners que encara es conserva. De tots els arquitectes esmentats a l’inici, qui concentra més obra construïda a La Fosca és Nadal: en un radi de poc més de 400 metres hi trobem la màxima concentració de projectes d’habitatge d’estiueig de l’arquitecte, la majoria d’ells projectats per a familiars seus. En la mesura que La Fosca és l’indret que travessa tota la vida de Lluís Nadal, és lògic pensar que ha estat no només el seu punt de partida i lloc de referència, sinó sobretot un laboratori on ha anat polint i depurant de manera obsessiva el seu concepte d’arquitectura. Mig segle de pràctica ininterrompuda es sintetitza en els 13 habitatges de la Fosca on Nadal ha anat treballant com un artesà i ha anat experimentant amb una sèrie de conceptes, perfeccionant-los des del seu primer projecte fins l’últim. LLUÍS NADAL I LA FOSCA Fig.2. Hotel Rocafosca, Cala de Sa Tamardia 14 Les cases seleccionades Ens trobem davant d’una molt bona mostra projectual de cases d’estiueig de Nadal, de les qual n’escollim 5 projectes i no pas de manera aleatòria: Les obres seleccionades pertanyen a èpoques ben diferents i engloben orígen i final de tota una trajectòria arquitectònica que comença i acaba en el mateix enclau geogràfic, que ens permet assistir a una evolució d’aquells temes que des d’un inici ja es demostra que preocupaven l’arquitecte. Com hem dit, es parteix de la primera obra de l’arquitecte. Es tracta d’un encàrrec que li va fer el seu pare, un cop obtingué el títol universitari el 1960, per a projectar dues cases aparellades precisament per al seu germà bessó i ell mateix. Ens referirem al projecte per les Cses bessones: Dues cases idèntiques s’organitzen al voltant d’un pati central i es caracteritzen per l’austeritat material, l’organització espacial -en 3 franges zonificadesi la coherència entre estructura i forma. L’anàlisi segueix amb l’últim projecte de Nadal, la Casa de l’Anna i el Bufi (2006). Comparant primer i últim projecte -amb un lapse de 50 anyspot observar-se com Nadal, amb la desimboltura i seguretat que aporta l’experiència, aguditza les actituds projectuals que ja s’aprecien des d’un inici. En l’últim projecte desenvolupa una planta molt alliberada on porta a l’extrem recursos com l’ambivalència entre interior i exterior o la creació de múltiples trajectòries. Ambdos projectes són d’una gran simplicitat volumètrica: el primer, més per l’elementalitat i modèstia que acompanyen l’encàrrec i, en canvi, en l’últim, hi trobem la voluntat de Nadal de depurar la planta, buscant la senzillesa a través d’anar eliminant al màxim tot el que es pugui i a la recerca de la naturalitat. Paral·lelament, un altre cas d’estudi és el de la Casa del Passeig de La Fosca, la casa d’estiueig que van comprar els seus pares al construir l’Hotel Rocafosca i que posteriorment, l’any 1962 Nadal va remodelar i ampliar una planta. LLUÍS NADAL I LA FOSCA 15 Com veurem, per la seva situació, amb un porxo que s’obre al mar i al Passeig, es tracta de la casa més en contacte amb l’espai públic i el seu dinamisme, que incorpora com a contraposició un jardí posterior tancat, ple de vegetació. Per últim, s’analitzen també dos projectes que són un conjunt de 4 habitatges, les Cases roses (1975) i les Cases-ventall (1987) que ens mostren dues maneres ben diferents d’abordar l’agregació de 4 habitatges en parcel·les de geometries ben diferents i peculiars. LLUÍS NADAL I LA FOSCA 16 Fig.3. Localització dels 5 projectes a La Fosca 1.Cases bessones 2.Casa del Passeig 3.Cases roses 4.Cases-ventall 5.Última casa 1 2 3 45 Cases bessones C/Josep Pla,8 Ctra. de la Fosca,28 C/Josep Pla,11 Pg. de la Fosca, 8 Ptge. de’n Tarrés,6 1960 1975 1987 20061962 Casa del Passeig Cases roses Cases-ventall L’última casa 17 Certainly architecture is concerned with much more than just phisical attributes. It is a many-layered thing. Beneath and beyond the strata of function and structure, materials and texture, lie the deepest and most compulsive layers of all. CHARLES CORREA 18 Aquest anàlisi s’ha dut a terme tot partint del Mode atemporal de construir i el manual Un llenguatge de patrons de Christopher Alexander com a base teòrica i pràctica que ens ha ajudat a identificar, anomenar i estudiar les diferents entitats que conformen les cases objecte d’estudi i especialment a reconèixer l’aportació feta per Nadal en l’aplicació conscient de recursos arquitectònics -patronsque contribuïen a generar el mode atemporal. Sense saber si Lluís Nadal coneixia o seguia la teoria del mode atemporal, l’arquitecte abordava els projectes amb humilitat, honestedat i amabilitat -en contraposició a l’arquitecte estrella-. Al visitar i explorar la seva arquitectura identifiquem una manera d’interpretar l’espai i entendre el món que va a la recerca del que Alexander anomena la qualitat sense nom, a la recerca de la vida -tant a l’interior com a l’exterior-. Se’ns apareix com una arquitectura reflexionada i conscient de si mateixa on s’escolten i resolen les forces internes del lloc tot generant un espai harmònic, mesurat i equilibrat on un se sent en pau. Pel tipus d’arquitectura que Lluís Nadal va perseguir al llarg de la seva trajectòria professional, al servei de la professió i dels clients, identifiquem en els seus projectes l’aplicació d’una gran varietat dels patrons que, segons l’estudi d’Alexander, contribueixen a crear entorns i edificis vius. Patrons que van a la recerca de generar la qualitat sense nom: una qualitat objectiva i molt precisa però que no pot ser nombrada pel fet que no hi ha paraules que li facin plena justícia. Conceptes que podrien aproximar-se a la seva descripció serien íntegre, exacte, confortable, sense ego, etern... En definitiva, és la qualitat central de tota vida i de l’esperit de tots els homes, ciutats, edificis o zones salvatges. EL MODE ATEMPORAL DE CONSTRUIR EL MODE ATEMPORAL DE CONSTRUIR 19 D’acord amb la teoria del mode atemporal de construir, en la mesura que els llocs posseeixen aquesta qualitat permeten que aquesta cobri vida en nosaltres i que, de la mateixa manera, quan les persones posseïm aquesta qualitat, tendim a fer-la aparèixer en les ciutats i edificis que construïm. És la qualitat que posseeix aquell indret, edifici o persona les forces internes del qual estan ben resoltes, on s’ha assolit una pau interior i una harmonia plena de tot el sistema que el composa, que és fidel a si mateix i a les forces que allà hi ocorren. Aquest és, segons Alexander, l’objectiu últim de tota persona i lloc, anar a la recerca d’aquesta qualitat: construir la qualitat de la vida, d’allò que ens fa sentir més vius, autèntics i fidels a nosaltres mateixos. Però per entendre com és aquesta qualitat en edificis i ciutats, primer hem de copsar, tal com explica Alexander, que cada lloc adquireix aquesta qualitat i el seu caràcter propi en funció dels patrons d’esdeveniments que ocorren allà regularment. Totes les nostres vides estan dictades, governades per patrons d’esdeveniments que ocorren de manera regular o, a vegades, només puntualment. És per això que, el que farà que la nostra vida adquireixi la qualitat sense nom dependrà de si aquests pocs patrons que marquen el nostre dia a dia són bons o no. El mateix ocorre, doncs, amb la composició dels patrons d’un edifici o ciutat. Aquests patrons varien molt d’una persona a una altra, així com d’una cultura a una altra. Cada ciutat, cada barri, cada edifici o persona té un conjunt específic de patrons segons la cultura dominant. EL MODE ATEMPORAL DE CONSTRUIR 20 El món té una estructura precisament perquè respon al fet que aquests patrons d’esdeveniments que es repeteixen van sempre lligats a un espai; cada un d’ells és definit quasi totalment pel caràcter espacial del lloc on ocorre. D’aquesta manera, per exemple, un patró d’esdeveniment que es repeteix de manera habitual a les cases de la Fosca amb vistes al mar seria observar el mar. I aquesta acció està completament lligada a l’espai on es produeix, el porxo: acció i espai són indivisibles. La llista dels elements típics d’una població concreta ens parla de la forma de vida de les persones que hi viuen. Així, si ens centrem en la Fosca, pensem en la Platja Gran, el xiringuito, el Camí de Ronda, la Platja de Castell, S’Alguer, el Passeig, les barques fondejades a la platja, el soroll de fons dels crits de la platja, la sorra als peus, els porxos davant del mar, els pins... Uns elements característics de moltes poblacions costeres mediterrànies. Cada element consta d’una vida associada i els seus noms ens fan imaginar i recordar el que la gent fa en ells i com és la vida en aquell entorn. Així, la geometria d’un edifici o ciutat que a primera vista semblaria morta, és en realitat dinàmica, un sistema viu, una col·lecció de patrons que interactuen i estan lligats al seu espai i caracteritzats per ell. Si volem comprendre com és la vida que té lloc a una casa, hem de comprendre l’estructura del propi espai. En el present treball, tractarem d’analitzar alguns espais dels 5 projectes escollits d’habitatge unifamiliar a La Fosca amb l’objectiu d’identificar i entendre quins patrons hi actuen, com és l’espai i quina vida hi té associada. EL MODE ATEMPORAL DE CONSTRUIR 21 EL MODE ATEMPORAL DE CONSTRUIR Fig.4. Vista Zen r des del primer pis de la Casa del Passeig 22 UN LLENGUATGE DE PATRONS En tractar-se de cases d’estiueig vora el Mediterrani, els projectes que analitzarem estan, de manera similar, compostes de patrons que van destinats a reunir, en paraules de l’arquitecte, els requeriments bàsics per a una estada a l’estiu, raonablement còmode i agradable, i poca cosa més. Nadal no concep una casa vora el mar sense un porxo, un pati a recer de la tramuntana, l’ambivalència entre interior i exterior, sense un terra plaent al peu o sense una dutxa a cel obert amb l’aigua temperada pel sol del migdia.9 I això ens porta a analitzar l’aplicació dels diversos patrons de 5 projectes diferents classificant-los en 4 temàtiques que ens permetran abordar-los amb més deteniment: la benvinguda, una habitació a l’exterior, l’espai fluid i un pati amb vida. Deduïm que el llenguatge de les cases de La Fosca està viu pel fet que Nadal, després de passar-hi llargues temporades d’estiu al llarg de tota la seva vida, en coneix perfectament la vida i ritmes: Sap la història dels arbres plantats anys enrere pel seu pare, li és familiar el moviment del sol i sap de sobres on cercar l’escalfor del sol de migdia a l’hivern o com arrecerar-se rere un mur els dies de tramuntana.10 Cada patró aquí descrit adopta moltes formes a l’hora de la seva aplicació en cada projecte en particular. De manera que es confirma la teoria d’Alexander per la qual cada patró es pot expressar en infinites variacions i dependrà també de la relació amb la resta de patrons que conformin l’habitatge. Com més patrons vius contingui un espai, edifici o ciutat, més harmònic, complet serà i podrà generar la qualitat sense nom. 9 Lluís Nadal, L’ofici de l’arquitecte. Pàg. 27 (Barcelona: Edicions 62, 2014) 10 Carles Fochs, Una petita obra mestra. Lluís Nadal, L’ofici de l’arquitecte. Pàg. 67 (Barcelona: Edicions 62, 2014) 29 Una plaça de benvinguda (Entrada en transició, patis amb vida, família d’entrades, espai exterior positiu) Una entrada completament diferent és la del projecte dels 4 habitatges en filera que Nadal plantejà 10 anys més tard. L’aproximació al conjunt es fa a través del Camí de l’Església de Sant Joan, un camí de terra que es desvia del C/Josep Pla, molt més transitat. El camí d’accés està vorejat per vegetació amb 3 petites portes per on pot accedir-se directament als jardins del conjunt. Un cop davant la porta principal d’accés, es produeix un canvi de direcció i de percepcions: Un carrer pavimentat, que es percep més íntim i privat, ens condueix a la plaça de benvinguda on es concentren els accessos a les cases i als aparcaments de cada una (Família d’entrades). Fig.10.Carrer d’accés Cases-ventall Fig.11.La plaça i accés als habitatges 1 LA BENVINGUDA 30 camí d’aproximació accés jardins accés cases carrer-transició plaça d’entrada Fig.12.Planta Cases-ventall La disposició de les cases en ventall i la situació del volum dels aparcaments per separat permeten generar aquesta petita plaça de benvinguda. Tal com apunta el patró de patis amb vida, aquest espai s’activa i integra al conjunt per ser un punt d’intersecció de recorreguts i activitats dels habitants de totes les cases. Afavoreix la vida en comunitat i suma espais exteriors comuns on poder realitzar activitats conjuntament -que els nens juguin, preparar les coses pels esports d’aigua, descarregar la compra,etc-. Des de la plaça, l’accés a cada habitatge es troba situat just en la intersecció del retranqueig del volum de la planta baixa amb el voladís corbat que permet cobrir l’entrada. Es genera així un espai exterior recollit on identifiquem el patró espai exterior positiu pel qual es convida a treballar bé la geometria dels exteriors de manera que generin espais positius i interessants. Així, Alexander proposa dotar d’aquestes espais de cert grau de reclusió, envoltant els edificis amb altres ales, arbres, tanques, arcades...Fins que es transformi l’exterior en una entitat, generant espai de qualitat. Tot i tractar-se d’un atzucac, el volum del garatge i els habitatges se separen generant una escletxa amb vegetació, de manera que no es percep com un espai hermètic. Una planta permeable permet l’accés des de diversos punts, activant-ne tots els espais i enriquint les circulacions i percepcions del conjunt. 1 LA BENVINGUDA 31 Fig.13.Vistes des de l’entrada de la Casa del Passeig Un passatge particular (Entrada en transició, vista Zen, tapís de llum i ombra, galeria perimetral) El cas de l’entrada a la casa del Passeig de la Fosca ens mostra una nova forma d’aproximar-nos a la casa, plena d’estímuls i fugues que conviden a explorar-ne tots els racons. El sòcol de l’habitatge, fet amb mur de pedra i a cota de carrer, conté el garatge i l’accés principal. Des d’una ampla porta de llistons de fusta entreveiem unes escales que s’enfilen per assolir la cota on es desenvolupa la planta baixa de la casa i on s’obren les vistes al paisatge. La circulació principal de la casa ve determinada per un llarg passatge com a artèria des d’on surten diversos itineraris d’accés a l’interior. Tal com passa al passatge de les cases roses, es tracta d’un espai de transició on els nostres sentits viuen una concatenació d’experiències sensorials, de mena conscient i inconscient. De nou recorrem al patró vista Zen per a explicar el fenòmen que ocorre en aquest tram: aquest espai de pas manté viu l’entorn i l’incorpora a dins la casa gràcies a les vistes que s’emmarquen a cada punta. D’una banda, ens sorprèn la intensitat del blau del mar i, de l’altra, el tranquil·litzador verd del jardí. 1 LA BENVINGUDA 32 L’atmosfera del passatge és fresca i ombrívola: la coberta del porxo frontal i el volum de la terrassa del primer pis deixa aquest primer tram de transició a la penombra. Així, es genera un fort contrast amb aquelles zones on l’entrada de llum natural banya l’espai i atrau a la persona a caminar en aquella direcció (Tapís de llum i ombra). D’aquesta manera, els dos punts més il·luminats són el porxo d’entrada i el jardí del darrere. Dos esglaons marquen el llindar d’entrada a un gran porxo que emmarca entre columnes unes vistes magnífiques de la platja de la Fosca i el seu entorn. Es tracta d’un espai al voltant del qual gira gran part de la vida de la casa i que actua com a peça intermediària entre l’espai públic -el Passeigi l’habitatge, necessària per a integrar vida urbana i vida privada, tal com s’explica al patró de galeria perimetral. Aquest insta a tenir com a mínim un espai exterior dins els límits de la casa des d’on pugui establir-se contacte amb la gent i la vida del carrer. Fig.14. Porxo des de l’entrada de la Casa del Passeig 1 LA BENVINGUDA 33 Fig.15. Planta de la Casa del Passeig El recorregut del passatge és ple d’estímuls i canvis de percepcions. Gradualment, un va allunyant-se del soroll del carrer i la platja per aïllar-se en el microcosmos propi del jardi: una mena d’’hortus conclusus’ amb vida pròpia en clar contrast amb el bullici de la platja. El paviment ceràmic és càlid al peu ia mesura que recorres el passatge que et porta del mar a la pineda, la paret agafa un protagonisme i una visibilitat creixent que t’embolcalla i projecta la vista cap a la llenca blava del cel. En passar el tram cobert, l’estretor del passatge i els dos alts murs laterals ens projecten cap al cel i la frescor va perdent-se a l’aproparnos al jardí, on la llum del sol escalfa el terra. L’accés principal a l’interior es fa a través del porxo, però s’hi sumen una sèrie d’entrades secundàries que permeabilitzen la casa. A la meitat del passatge, una porta de vidre mostra la cuina, un altre espai clau en la vida d’estiu. Així, aquest element s’incorpora als recorreguts de la casa a través del passatge i connecta directament al primer pis per la seva situació davant l’escala. cuina accés carrer pati-jardí porxo 1 LA BENVINGUDA passatge-transició 34 1 LA BENVINGUDA Per últim, les habitacions obren directament al pati, incorporant-lo així a l’imaginari de l’interior de la casa. En contrast amb la penombra de dins la casa, el jardí se’ns mostra més viu que mai. Així, l’exterior es fusiona amb l’interior en una planta baixa permeable i fluïda. Fig.16.Vista del passatge al jardí Fig.17.Vista del passatge a l’entradaFig.18. Obertura de les habitacions al jardí 35 Fig.19.Planta de les Cases bessones Sota l’ombra dels pins (Entrada en transició, patis amb vida) Al primer projecte de l’arquitecte, les cases bessones, ja s’intueïxen certes actituds projectuals que desenvoluparà al llarg de la seva vida. Conceptes com la simplicitat material, l’ambigüitat entre interior i exterior, la coherència entre forma i funció... Des del carrer les dues cases es presenten com un joc de volums baixos molt simples d’estil mediterrani -murs encalats, portes de fusta blaves, una buguenvíl·lia s’enfila per la paret d’entrada...- que permeten veure per sobre seu la densa pineda del jardí. La casa s’aprofita de l’ombra dels grans pins i es situa en un sol volum compacte foradat per dos patis centrals. Una porta baixa de fusta obre a un caminet de terracota que convida a resseguir el perímetre de la casa en direcció a la pineda, fins arribar al porxo frontal.Aquest recorregut d’entrada permet, de nou, situar gradualment a la persona que arriba en l’entorn de la casa i fer la transició de l’espai públic al privat: allunyant-se del soroll del carrer, un va caminant direcció a la pineda fins que un gran porxo una mica elevat, com una mena de mirador dels pins, rep al vianant. 1 LA BENVINGUDA camítransició pati porxo jardí-pineda accés carrer accés garatge 36 Desenvolupat en una sola planta, l’habitatge es mostra permeable i fluid: L’accés principal a la casa es fa a través de la zona comuna que conté sala d’estar i menjador, però també pot accedir-se a l’interior a través del garatge. Des del garatge, un pot accedir directament a la franja que conté els serveis -cuina i safareigo bé a la que conté les habitacions.Una gelosia ceràmica separa el garatge del pati central, que actuarà també com a element de transició i entrada a la zona comuna de la casa. Observem que tant el porxo com el pati, al llindar de la casa, són les peces clau en la transició entre exterior i interior, tot generant un llimbs habitable. Una escletxa de mar (Entrada en transició, tapís de llum i ombra, vista Zen, habitació exterior, patis amb vida) De manera similar al cas anterior, a l’últim projecte de l’arquitecte també ens rep un volum baix, d’una gran simplicitat i puresa: parets encalades i paviments de terracota que ens recorden a espais de Barragán, de geometries i materials aparentment simples que, combinats amb la llum, els colors i l’entorn generaven un Resguardat de la mirada exterior que ens reserva al seu interior un món dinàmic de circulacions i ple de jocs de visuals, resultat del treball de tota una vida dedicada a l’arquitectura. En l’accés des del carrer, un quadrat amb un mur cec enretirat de la façana de la casa genera un espai cobert de rebuda des del qual un pot accedir al rebedor de la casa o bé dirigir-se a l’escletxa de llum que ens anuncia, emmarcada pel porxo, la presència llunyana del mar. Amb aquest gest es torna a connectar àgilment la casa amb el territori: només creuar el portal, des de la penombra, la mirada es veu atreta per la claror que entra des del porxo (Tapís de llum i ombra) i ens brinda, en aquest espai de transició, una escletxa de mar (vista Zen). 1 LA BENVINGUDA 37 Tal com va fer també en el seu primer projecte, s’utilitzen els elements del porxo i del pati com a espais de transició per a fusionar interior i exterior. El primer, encarat a llevant cercant les bones vistes i, el segon, buscant el recer de la tramuntana i el sol de migdia. Una gran buguenvíl·lea colonitza el blanc de les parets encalades i oculta parcialment l’escletxa generada entre el volum del cos d’aparcament i la casa, que ens reserva l’entrada alternativa a la casa des del pati. pati de sol (patis amb vida) com a punt d’accés a les 3 zones de la casa: zona comuna, zona d’habitacions, garatge o bé al jardí perimetral de la casa. accés carrer accés garatge pati zona dia garatge zona nit porxo vistes mar Fig.21. Portal d’entrada a l’Última casa Fig.22. Escletxa des de l’entrada 1 LA BENVINGUDA Fig.20.Planta de l’Última casa 38 1 LA BENVINGUDA Fig.22. Mur cec amb buguenvíl·lea a l’Última casa Fig.23. Casa Estudio de Luís Barragán 45 Com hem dit, la seva funció és primordial a l’hora d’apropar la casa a la vida del carrer i, alhora, la seva situació el converteix en el centre de gravetat de la vida social i intersecció de recorreguts de la casa. És l’espai on un pot estar-se còmodament durant hores jugant a cartes, menjant, llegint... o bé simplement gaudint d’observar les vistes: una de les millors de la Costa Brava: ens projecta cap a una de les poques zones verges de la Costa Brava, com ho és la Platja del Castell i el turó on hi trobem el poblat ibèric de Castell, amb l’afegit de les Illes Formigues. D’altra banda, el porxo també és la zona comuna de pas per tot aquell qui entra o surt de la casa, generant trobades constants entre els diferents ritmes dels qui l’habiten. 2 UNA HABITACIÓ A L’EXTERIOR Fig.30. Cases del Passeig de Duran i Reynals Fig.31. Casa del Passeig de Lluís Nadl Fig.32. L’esmorzar al porxo de la Casa del Passeig 46 La casa també compta amb una terrassa al primer pis que ofereix un espai exterior més íntim i tranquil que el porxo frontal, engrandint encara més la sensació d’abocament de la casa al mar pel fet que es troba més aïllada del carrer. Hi comuniquen l’habitació de matrimoni principal i la zona d’estar comuna del pis superior. Encaixada entre la casa i la mitgera del veí, sobresurt per sobre del passatge, on Nadal situa una gran obertura, tot creant una mena de balconet que dóna al passatge i comunica la vida de la planta baixa amb la del primer pis. Un gest que a simple vista pot passar desapercebut té un gran impacte en la funció i percepció d’aquesta terrassa, que a banda d’emmarcar el magnífic paisatge a contrallum, s’incorpora a dins la terrassa l’escletxa de jardí i de cel que acota el passatge. La casa va encadenant espais interiors i exteriors que resulten en una percepció espacial i sensorial 2 UNA HABITACIÓ A L’EXTERIOR Fig.33. El passatge comunica amb la terrassa del primer Fig.34. Vistes emmarcades per l’habitació exterior de dalt 47 Un porxo entre pins (habitació exterior, galeria perimetral, mur per seure, connexió amb la terra) En les cases bessones, les vistes al mar són substituïdes per una densa pineda que embolcalla i genera ombra a la part davantera de les cases. Un gran porxo compartit entre els dos habitatges delimita tota la façana principal de la casa i fa de peça de transició entre l’interior i el jardí (galeria perimetral): una mena de balcó-mirador que permet gaudir de l’aire lliure i, en certa manera, habitar en la pineda (connexió amb la terra). Elevat respecte la cota del jardí, uns esglaons per accedir-hi i un mur baix en delimita el perímetre i permet la colonització dels seus límits (mur per seure). Aquesta habitació exterior, fa alhora de rebedor a l’aire lliure, al ser l’avantsala prèvia a l’interior, i d’extensió del menjador-sala d’estar, que cobra vida a l’estar en ple contacte amb la natura i els seus sons. El paviment ceràmic exterior s’estén també al llarg de la zona comuna interior fins al pati i la coberta de teules de la casa s’allarga cobrint el primer tram del porxo. Porxo, sala d’estar i pati, separats per finestres corredisses, a l’estiu es transformen en un llarg espai continu on els límits entre l’exterior i l’interior queden pràcticament dil·luits. 2 UNA HABITACIÓ A L’EXTERIOR Fig.35. Planta de les Cases bessones camí accés mur per seure pineda pati zona d’estar porxo 48 Una habitació més (habitació exterior, mur per seure, connexió amb la terra) Així com en la resta de casos analitzats el porxo s’entenia com un afegit a l’habitatge, a la Casa de l’Anna i el Bufi s’accentua l’ambivalència entre interior i exterior pel fet que el propi perímetre de la casa incorpora a dins seu, entre els seus murs, aquesta habitació exterior. La casa s’eleva uns quants esglaons respecte la cota del terreny per a poder veure el mar i la peça del porxo es situa estratègicament per tal de poder capturar les vistes i retenir-les sempre presents a l’interior de la casa. Aquest espai cobert es troba entre dos murs laterals que enquadren les vistes del mar a la llunyania i un mur baix fa de barana i banc (mur per seure) i desemboca en unes escales que connecten amb el jardí que envolta la casa (connexió amb la terra). El paviment ceràmic de l’interior s’estén també a la terrassa, la coberta és contínua i unes grans correderes permeten generar una gran sala d’estar contínua en contacte amb el medi, el sol i el mar. 2 UNA HABITACIÓ A L’EXTERIOR porxo vistes al mar portal d’accés sala d’estar contínua mur per seure connexió amb la terra sala d’estar Fig.37. Planta de l’Última casa Fig.36. Secció de l’Última casa 49 3 L’ESPAI FLUID sala d’estar contínua Fig.38. Menjador i peça de la cuina de les Cases roses 50 Nadal va realitzar un gran ventall de projectes on es generaven múltiples itineraris alternatius per a arribar al mateix lloc. Utilitzava aquest recurs per a l’obtenció del que ell anomena confort visual i ambigüitat: la pèrdua de la referència de les mesures concretes de cadascun dels espais a través de la percepció simultània o seqüencial de la pluralitat. D’aquesta manera dotava a l’habitatge d’una sensació agradable de més amplitud que la que es tindria a través de la percepció de les peces de manera aïllada. Tal com explica Alexander en el patró Fluïdesa entre habitacions, es parteix de la idea de que el moviment entre habitacions és igual d’important que les habitacions en si: la seva disposició té un efecte crucial en la interacció social dels qui la ocupen i en l’experiència que un té de l’espai que habita. Alexander convida, a través d’aquest patró, a evitar el màxim possible l’ús de passadissos i a utilitzar, alternativament, habitacions públiques o comunes com a element de transició entre habitacions i com a llocs de reunió. Insta a situar aquests espais generant un bucle o cercle per a fer possible moure’s directament d’una habitació a una altra. Ens parla també de buscar la generositat de moviment a la circulació interior amb amples portes i que les habitacions privades s’obrin directament a aquestes peces comunes. Generar diferents itineraris al voltant d’elements que et permeten circular al seu voltant era una solució que Nadal desenvolupà i posà a prova principalment en relació als projectes d’habitatge social. En aquests casos, el projecte venia determinat pels escassos recursos econòmics i per la manca d’espai. Aquestes limitacions motivaven a Nadal a investigar sobre com podia dotar aquests habitatges del màxim confort espaial i visual i evitar les connotacions de “cases barates”. L’objectiu de l’arquitecte era evitar compartiments estancs, introduint el factor sorpresa, i estimular la curiositat per seguir els diferents recorreguts interiors. 51 LA CASA QUE ACULL (fluïdesa entre habitacions, varietat d’altures de sostr, seients d’obra, àreea de finestra) En les cases roses, la sala es disposa al cor de la casa i la cuina s’enretira de la façana per tal que el menjador gaudeixi de les vistes. Gràcies a situar els nuclis servidors desenganxats del perímetre de l’habitatge una sèrie d’itineraris diversos sorgeixen al seu voltant i la casa ofereix múltiples recorreguts als habitants, ampliant les seves visuals i tenint un gran impacte en la interacció entre habitants i diferents espais. Així, la peça de la cuina permet circular-hi al voltant, generant un itinerari més públic que creua per les zones d’estar comunes o bé un de secundari que connecta el rebedor directament amb la cuina i el safareig.La circulació entre habitacions ve determinada per la peça central que conté els banys i que separa la zona de dia de la zona de nit (fluïdesa entre habitacions). La claror entra gradualment a l’interior des dels grans finestrals de la terrassa gràcies a la configuració de la planta i un gran passaplats permet l’entrada de llum natural a la cuina. A més, unes finestres laterals situades a la sala d’estar permeten la ventilació creuada i banyen l’espai comú amb encara més llum. 3 L’ESPAI FLUID Fig.39. Planta primera de les Cases roses 52 Aquests recorreguts van acompanyats de canvis d’altura del sostre i de canvis de cota del paviment entre les diferents estances, generant diversitat d’atmosferes. El patró varietat d’altures de sostre explica la raó per la qual introduir diversitat en l’altura de les diferents estances fa que la gent es senti més còmode: de forma general, els sostres més baixos comporten més intimitat, mentre que els més alts, més formalitat. En l’estudi Alexander arriba a la conclusió que, més que l’altura de sostre correcta en cada estança -relacionada amb les proporcions de la sala i la distància social que es pot establir entre la gent a dins l’habitació-, el que realment importa és el canvi d’altura en si, ja que la varietat d’altura transmet un missatge indirecte a l’habitant sobre la percepció de diferents graus d’intimitat. L’aplicació d’aquest patró dur-se a terme de diverses maneres: amb l’aparició d’esglaons o bé la sala d’estar s’enfonsa per a transformar-se en una bancada tant per a seure-hi com per acollir els objectes domèstics que colonitzen l’estar, tal com descriu el patró seients integrats, una ampla bancada d’obra que mira a les vistes i que incorpora sofàs i espai de llar de foc, generant així també una àrea de finestra -un espai còmode per a seure just a tocar de la finestra-. Per últim, la pronunciada coberta a dues aigües coincideix amb el punt més alt a la sala d’estar i, mica en mica, va reduint-ne l’altura per a acollir i recollir menjador i al porxo. 3 L’ESPAI FLUID Fig.40. Integració de la sala d’estar Fig.41. Vista de menjador i cuina des de la sala 53 LES CASES-VENTALL (fluïdesa entre habitacions, varietat d’altures de sostre, tapís de llum i ombra, volum d’escala, escala com a escenari, seients integrats, àrea de finestra) Trobem una configuració espaial completament diferent en aquest projecte. Aquí, la circulació de la planta ve determinada per la situació de l’escala a la façana principal, aprofitant-se on es disposa de més espai degut a l’agregació dels habitatges en forma de ventall. Aquesta ubicació, al fons de tot de la sala d’estar, es tradueix en una successió d’espais que van desplegant-se gradualment fins arribar-hi. Des del rebedor ja es copsa en diagonal la transició dels diversos elements: des del petit vestíbul, l’espai es va eixamplant gradualment, passant pel menjador -connectat a la cuinafins la sala d’estar en façana, al costat del volum d’escala. Aquesta transició va acompanyada de nou del patró varietat d’altures de sostre, però es formalitza de manera diferent al cas anterior: en aquest cas, la cota del paviment no varia, però el sostre va fent-se més alt a mesura que un s’aproxima a la sala d’estar, la zona més pública, amb el punt més alt. 3 L’ESPAI FLUID Fig.42. Planta de les Cases-ventall 54 El volum de l’escala genera una concavitat a la façana de l’habitatge, permetent, d’una banda, crear un racó des d’on surt l’escala cap al primer pis i, a l’exterior, generar una separació entre habitatges per a resguardar el porxo del del veí, dotant-los de més privacitat. El desdoblament de la coberta permet l’aparició d’un lluernari que il·lumina l’escala: tal com indica el patró de Tapís de llum i ombra, l’entrada de llum zenital la mirada s’escorre cap al volum d’escala, alleugerint així l’espai i indicant l’itinerari a la planta superior. La planta baixa de la casa es troba per sota del nivell del terra del jardí, fet que confereix a la sala d’estar d’una agradable sensació de recolliment i que genera una depressió habitable que permet que l’escala no arribi al terra i s’interpreti com una excavació del volum en cantonada. En aquest cas, s’identifica de manera molt clara el patró d’escala com a escenari pel qual es convida a situar l’escala en una posició clau de la casa i a tractar-la com una peça integrada a l’habitació. Unida a la paret i acabant en esglaons més amples, permet que mentre les persones baixin per ella també formin part de l’acció de l’habitació. Com en les cases roses, els esglaons que es creen per salvar el canvi de cotes es transformen en part de la sala d’estar (seients integrats) generant una àrea de finestra per a poder seure ben aprop de l’exterior. 3 L’ESPAI FLUID Fig.43. Sala d’estar amb volum d’escala Fig.44.Volum de l’escala colonitzant la sala 61 4 UN PATI AMB VIDA UN JARDÍ MIG AMAGAT (fluïdesa entre habitacions, varietat d’altures de sostr, seients d’obra, àreea de finestra) En el projecte de les cases roses, el dos jardins se situen per una cota inferior a la del passatge principal d’entrada i s’hi accedeix pel mateix replà des d’on s’entra a l’interior de la casa. Un paviment de terracota ens condueix al porxo que ja hem analitzat prèviament, emmarcat per columnes, que precedeix a la zona de dutxes exteriors. Davant del porxo, un tros de jardí amb vegetació orientat a sud ofereix un racó de tranquil·litat i natura a recer de la tramuntana. Identifiquem en aquest cas el patró de jardí mig amagat: quan un puja les escales del passatge, unes grans obertures estratègicament situades entre els murs laterals que enquadre el passatge, permeten obtenir una ullada del petit jardí que es desenvolupa a una cota inferior d’aquest. Fig.50. Planta primera de les Cases roses 62 UN JARDÍ PER A TOTS (volum d’escala, racó de sol, paret vegetal ) La configuració en ventall d’aquest conjunt de 4 cases permet situar un gran jardí en la part convexa i una plaça d’accés a la part còncava. A través del joc de les peces en planta es busca eliminar tanques i murs de separació entre habitatges. Així, el volum d’escala, sobresortint com un plec de façana, genera la separació necessària per dotar cada habitatge de més privacitat. En aquest cas, Nadal planteja una solució ben diferent a les Cases Roses: generant un gran jardí comunitari, cada casa s’apropia de la porció de l’espai frontal al seu petit porxo. 4 UN PATI AMB VIDA Fig.51. Planta de les Cases-ventall Fig.52. Jardí de les Cases-ventall 63 ‘HORTUS CONCLUSUS’ (fluïdesa entre habitacions, patis amb vida ) El jardí posterior de la Casa del Passeig se’ns apareix com un oasi de tranquil·litat en contrast amb el bullici de la part davantera de la casa, a tocar del carrer i de la platja. Tal com hem comentat anteriorment, aquesta transició és possible gràcies a un passatge perimetral que connecta l’entrada de la casa, oberta al mar, amb el jardí. L’aspecte i experiència d’aquest racó és ben bé la d’un ‘hortus conclusus’ que remet a la pau regeneradora dels horts dels monestirs medievals. El jardí es desenvolupa en tres cotes diferents: tres nivells aterrassats s’adapten al pendent i connecten el perímetre ceràmic de la planta baixa amb el punt més alt del jardí, ple d’arbres i vegetació salvatge. Tres esglaons porten a la segona on, amagada rere un mur encalat es troba la dutxa exterior, des d’on un pot abastar els fruits d’un albercoquer. El jardí és capturat i incorporat a l’interior de la casa a través de les finestres de les habitacions: a les nits, la pau del jardí t’embolcalla fins al punt d’esborrar les fronteres entre l’exterior i l’interior. 4 UN PATI AMB VIDA Fig.53. Planta de la Casa del Passeig Fig.54. ‘Hortus conclusus’ medieval 64 4 UN PATI AMB VIDA Fig.55. Balconeres de les habitacions al jardí de la Casa del Passeig 65 UN FRAGMENT DE CEL (patis amb vida, jardí salvatge ) Pel protagonisme que pren el pati en les Cases bessones, el seu paper i funcions ja s’han anat revel·lant al llarg del treball. Un element típic en la tradició arquitectònica mediterrània, aquest pati a recer de la tramuntana és el pulmó de la casa, generador de llum interna i ventilacions creuades. Per la seva situació, al cor de la casa, és l’espai on conflueixen totes les activitats -cuina, zona comuna, habitacions- (patis amb vida) i actua com a centre de gravetat de la planta, gràcies al qual entra en equilibri. Tot i trobar-se completament acorralat, l’espai no es torna claustrofòbic al disposar de vies d’escapatòria en diversos punts del perímetre. Es tracta d’una habitació al descobert (habitació exterior) que incorpora un fragment de cel blau a l’interior de l’habitatge i genera un racó al sol. D’altra banda, el pati també s’activa al formar un continuum espacial amb sala d’estar, porxo i, al final, el jardí. Tot generant una franja central contínua que connecta el carrer amb la pineda del jardí. 4 UN PATI AMB VIDA Fig.56. Planta de les Cases bessones 66 EL PATI DEL SOL (racó de sol, patis amb vida, habitació exterior ) A l’última casa, trobem un pati a recer de la tramuntana que és alhora una avantsala per entrar a la casa o al jardí circumdant. Tal com passa a les Cases bessones, aquest pati cobra vida al ser un espai de confluència de molts recorreguts i activitats: encaixat en la confluència del garatge, la franja de dia i la de nit, el pati neix de la separació estratègica del volum del garatge de la façana sud de la casa. Un petit racó de sol i tranquil·litat, amb un banc integrat a la paret sud i resguardat del vent, el pati s’integra a l’interior del menjador-cuina a l’obrir una gran corredissa de vidre que els separa i es reforça l’ambigüitat entre interior i exterior amb la creació d’un petit espai de transició cobert a l’ombra que té el mateix paviment ceràmic que a l’interior (patis amb vida i habitació exterior). A la casa sense fi observem, un cop més, la ferma voluntat de Nadal de generar escletxes, fugues visuals i punts d’escapatòria, introduint el factor sorpresa que estimula al vianant a seguir recorrent l’espai. La percepció espacial d’aquest pati n’és un clar exemple: un cop allà, la mirada s’esccorre per les dues escletxes oposades que connecten entrada i jardí i el baix mur situat a est permet la vista de la mateixa pineda que les Cases roses. 4 UN PATI AMB VIDA Fig.57. Planta de l’Última casa 67 68 BIBLIOGRAFIA ALEXANDER, Christopher (2019) El modo atemporal de construir. España: Pepitas de Calabaza ALEXANDER, Christopher (1977) A Pattern Language. New York: Oxford University Press NADAL, Lluís (2014) Lluís Nadal. L’ofici de l’arquitecte. Barcelona: Edicions 62 PALLASMAA, Juhani (2006) Habitar. Barcelona: Edicions GG ZUMTHOR, Peter (2006) Atmósferas. Barcelona: Edicions GG CORREA, Charles (2012) A place in the shade. Ostfildern: Hatje Kantz TANIZAKI, Junichiro (2022) L’elogi de l’ombra. Barcelona: Angle editorial NADAL, Lluís (1999) Habitatge: il·lusió i sentit comú. Lliçó inaugural del curs acadèmic 1999-2000, ETSAV. Sant Cugat del Vallès: ETSAV PERIS, Marta (2021) Lluís Nadal. Ilusión por habitar. Barcelon: BARCELONA 60S PERIS, Marta (2009) Lluís Nadal. Variaciones sobre el habitar. Barcelona: ARQUITECTURA COAM 358 NADAL, Quim (2003) Tot va començar a La Fosca. Revista del Baix Empordà núm.3 (pàg. 43-45) 69