Anàlisi retrospectiu dels problemes visuals i característiques de la població infantil atesa a la Unitat de Visió Infantil del Centre Universitari de la Visió

Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any (2017). Tots els drets reservats GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA TREBALL FINAL DE GRAU Anàlisi retrospectiu dels problemes visuals i característiques de la població infantil atesa a la Unitat de Visió Infantil del Centre Universitari de la Visió LORENA MARTÍN PORRAS DIRECTORA MIREIA PACHECO CUTILLAS DEPARTAMENT D’ÒPTICA I OPTOMETRIA JUNY DEL 2017 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any (2017). Tots els drets reservats GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA La Sra Mireia Pacheco Cutillas com a tutora i directora del treball, CERTIFICA: Que la Sra Lorena Martín Porras ha realitzat sota la seva supervisió el treball Anàlisi retrospectiu dels problemes visuals i característiques de la població infantil atesa a la Unitat de Visió Infantil del Centre Universitari de la Visió que es recull en aquesta memòria per optar al títol de grau en Òptica i Optometria. I per a què consti, signo/em aquest certificat. Sra. Mireia Pacheco Cutillas Director/a del TFG Terrassa, 16 de Juny de 2017 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any (2017). Tots els drets reservats GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA Anàlisi retrospectiu dels problemes visuals i característiques de la població infantil atesa a la Unitat de Visió Infantil del Centre Universitari de la Visió RESUM La vista és un dels sentits més essencials de l’ésser humà, ja que si existeix algun defecte visual, aquest pot perjudicar a les tasques bàsiques de l’usuari i al seu desenvolupament. Per aquesta raó, és d’important rellevància prevenir precoçment els problemes visuals, sobretot en la població infantil, per tal de diagnosticar-los tant aviat com es pugui i oferir el tractament adient per cada cas. L’objectiu principal d’aquest treball és analitzar les dades dels pacients atesos a la Unitat de Visió Infantil (UVI) del Centre Universitari de la Visió (CUV) durant els anys 2007-2017 per poder identificar les característiques de la població infantil atesa i analitzar la relació entre les diferents variables estudiades. El mètode utilitzat en aquest treball ha sigut, en primer lloc, la recollida de dades dels pacients, en segon lloc el tractament d’aquestes dades marcant uns criteris específics per a cada variable estudiada i finalment l’anàlisi de les dades. Els resultats obtinguts mostren que l’edat mitja dels casos visitats era 64,8±2,84 mesos. El 57% dels casos eren nens i el grup d’edat amb major freqüència es trobava entre els 4-7 anys. L’error refractiu mig era +1,07±2,04D. La prevalença per l’astigmatisme va ser d’un 22,7% moderat i 16% elevat, mentre que la prevalença per anisometropies va ser d’un 14,5%. El diagnòstic i el tractament amb més prevalença va ser per l’error refractiu. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any (2017). Tots els drets reservats GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA Anàlisi retrospectiu dels problemes visuals i característiques de la població infantil atesa a la Unitat de Visió Infantil del Centre Universitari de la Visió RESUMEN La vista es uno de los sentidos más esenciales para el ser humano, ya que, si existe algún defecto visual, éste puede perjudicar a las tareas básicas para el usuario y para su desarrollo. Por esta razón, es de importante relevancia prevenir precozmente los problemas visuales, sobretodo en la población infantil, por tal de diagnosticarlos tan pronto como se pueda y ofrecer el tratamiento adecuado. El objetivo principal de este trabajo es analizar los datos de los pacientes atendidos en la Unidad de Visión Infantil (UVI) del Centro Universitario de la Visión (CUV) durante los años 2007-2017 para poder identificar las características de la población infantil atendida y analizar la relación entre las diferentes variables estudiadas. El método utilizado en este trabajo ha sido, en primer lugar, la recogida de los datos de los pacientes, en segundo lugar, el tratamiento de estos datos marcando unos criterios específicos para cada variable estudiada y finalmente el análisis de los datos. Los resultados obtenidos muestran que la edad media de los casos visitados era 64,8±2,84 meses. El 57% de los casos eran niños y el grupo de edad con mayor frecuencia se encontraba entre los 4-7 años. El error refractivo medio era +1,07±2,04D. La prevalencia para el astigmatismo fue de 22,7% moderado y 16% alto, mientras que la prevalencia para las anisometropias fue de un 14,5%. El diagnóstico y el tratamiento con mayor prevalencia fue para el error refractivo. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any (2017). Tots els drets reservats GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA Anàlisi retrospectiu dels problemes visuals i característiques de la població infantil atesa a la Unitat de Visió Infantil del Centre Universitari de la Visió ABSTRACT Vision is one of the most essential senses of the human. Any visual problem will affect basic tasks of the individual as well as learning and its development. For this reason, it is very important to prevent visual problems early, particularly in infants, in order to diagnose and give a suitable treatment for each case as soon as possible. The aim of this project is a retrospective analysis of the cases seen at “Unitat de Visió Infantil” (UVI) of “Centre Universitari de la Visió” (CUV) from 2007 to 2017 in order to identify the characteristics of the child population who treated and analyse the relation between the different variables studied. The method used in this project has been, firstly, the collection of data from patients, secondly data processing of this information indicating specific guidelines for each variable studied and finally the analysis of the information. The results obtained show that the mean age of cases seen was 64,8±2,84 months. A 57% of cases were male children and the most frequent group of age was 4-7 years old. The mean refractive error was +1,07±2,04D. Prevalence for astigmatism was 22,7% moderate and 16% high, whereas prevalence for anisometropia was 14,5%. The most prevalence diagnosis and treatment was for refraction. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any (2017). Tots els drets reservats GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA Anàlisi retrospectiu dels problemes visuals i característiques de la població infantil atesa a la Unitat de Visió Infantil del Centre Universitari de la Visió SUMMARY At birth, some visual functions are well developed while others not, probably because the child is immature yet or because there is a visual problem that interfere with its normal development. For this reason, it is really important to diagnosis a visual problem as early as possible, because the majority percentage of children with monocular vision are those who have amblyopia or strabismus not diagnosed at time, so they had not a treatment at the right moment to reduce this problem. So it is important for the pediatric optometrist to know the development of each age to understand the visual changes on the child and also to give the correct treatment. New advances and studies of visual development have allowed an improvement to the professionals of visual abilities to understand the development of infants and to improve the techniques to examine them and the possible treatments. One example is the capacity of the brain to establish new neural connections and to achieve a neural reorganization on their brain areas which are not developed with normality or which have been damaged, what is called as brain plasticity, that exists throughout all life. A 30% of cases of school failure are related with visual problems not treated at time, so several ocular exams are necessary until 6 years, and then once a year, Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any (2017). Tots els drets reservats and to change the statistical studies that say the 41% of infants between 2-10 years have not gone ever to the ophthalmologist. Most infants who have visual problems not diagnosticated can have problems in school tasks or in general development. So it’s really important to detect these visual problems as early as possible to give a suitable treatment to eradicate the problem. The visual exam to detect these visual defects is similar in infants than in adults, but it is important to maintain and potentiate the binocular vision in infants. The proofs have to be more objectives and suitable for each age, so the professional need agile skills to change the type of the proof if the child does not understand, because it is important to point out that this sample has a limited attention span and sometimes it is difficult to communicate with them. The aim of this project is to analyse the information of children population who has been attended on the “Unitat de la Visión Infantil” (UVI) of “Centre Universitari de la Visió” (CUV) since 2007 to 2017 in order to identify the characteristics of children population who have been attended and analyse the relation between the different variables studied. The project is focused on making a descriptive analysis of the different types of patients attended to know the prevalence of refractive or binocular errors of this population. The sample is composed with the information of 137 patients aged between 1 month to 16 years, whose sample is not chosen at random so mostly of the children will have a visual problem. The method to analyse this information has been, firstly, pick up all the information in an Excel and secondly treat this information indicating specific guidelines for each parameter in different columns: name of the patient, history number, birthdate, date of the first visit, age of the first visit, reason for consultation, refraction error, refractive and binocular diagnosis, number of visits, Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any (2017). Tots els drets reservats affluence zone, patients derivative for cyclopaedia, patients derivative, refractive treatment and other treatments. Finally, the analysis of the information in which there are the relations between the different parameters. In the results of the project, we can see that almost 57% of the patients are males aged between 4-7 years, probably because UVI is specialized in children population with 7 years or less and the majority of the children with more than 7 years come to UVI to a follow-up control with the same specialist. The media age of the population of the sample is 5,6±2,97 years, or 67,2±35,64 months. Refractive errors tend to reduce the refractive value as the age increases, which it is linked with the emmetropization process on which children since 5 years tend to grow up and change their size of the eye, making that if there is a visual problem expected for the age it tends to disappear or get a little value of dioptres. This process is controlled by the change in the vitreous chamber depth. The results of the project show that typical refractive error in this population is positive spherical equivalent which represents 85% of the spherical refractive problems, so it is linked with the studies that the typical refractive error in this population is hypermetropia of +2,00D. Otherwise, myopia is more common in cases of premature babies, and also in babies with retinopathy. The media of the spherical equivalent is +1,07±2,04D In the case of astigmatism, more than 50% of the sample of this project has an astigmatism above -0,75D, and it also has relation with the studies that the typical value of astigmatism of this population is -1D in their childhood. This tends to reduce between 1,5 and 4 years, and almost since 3 years it is not necessary it’s correction. The media of astigmatism find in this project is -1,18±0,99D. In a study, Atkinson et al. (1984) estimated that almost 11% of the children have a refractive problem, such as myopia, anisometropia, astigmatism and hypermetropia with 3,5D or more. In addition, 40-80% of this infants show amblyopia or strabismus. In addition, Aurell & Norrsell (1990) suggest that 50% of these children tent to reduce their level of hypermetropia and avoid amblyopia or Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any (2017). Tots els drets reservats strabismus, known as emmetropization process. (Barnard & Edgar, Pediatric Eye Care, 1996) The prevalence to have anisometropia in this sample, which sometimes is linked with the possibility of have amblyopia or strabismus, is in the age of 4 years or 9 years. This could be caused by a strabismus or amblyopia not corrected in the age of appearance, or because in some cases esotropia can be the primary cause of strabismus, and amblyopia and stereoblindness the secondary. The most commonly reason to come to the UVI is for a revision to ensure that there is not a visual problem and the visual skills are not damaged, which allow children learning new skills such as reading or writing that in another way, for example with a high refractive error, it can be more difficult for them. There are also some children, almost with less than 2 years, who come to the UVI because parents suspect of a visual problem. Optometrists have to take into account that this population do not probably know to speak or explain their feeling or what it is their problem, so the professional have to take objective proofs to make a good diagnosis of the problem. Almost 40% of the patients are diagnosed of having a refractive error, and after that of having binoculars dysfunctions not strabismus and chromatic anomaly. The chromatic anomalies have more prevalence on males (with a 5%) than in females (with a 0,5%), and the deuternamalous trichromatism is the most common with 5% in males and 0,4% in females. (Barnard & Edgar, Pediatric Eye Care, 1996) An early diagnosis can lead with a great treatment and great results, because as we have seen the eye of a child is changing until 5 years approximately. Almost all the sample of the project come only one time to UVI, with a 59% of the total, probably for an ocular revision. Children who have visual problems that don’t allow them doing normal activities come more often to the consultation, representing an 17,5%. 3 A l’hora de corregir un defecte refractiu hem de tenir en compte diversos factors com l’equilibri binocular, el risc d’estrabisme o ambliopia (ja que hem de tenir en compte l’edat crítica i l’edat plàstica), el procés d’emmetropització i el desenvolupament visual. Per tant, només utilitzarem correcció visual a nens si justifica la millora d’agudesa visual, si millora la binocularitat o si millora la funció visual. Com hem dit abans, l’error refractiu típic en aquesta població és la hipermetropia, per tant si està associada a endotropies o endodesviacions posarem tot el màxim positiu, és a dir, tota la refracció. Si la hipermetropia no està associada a endotropies o endodesviacions, es corregirà la hipermetropia que es surti fora del valor esperat per l’edat, per tant, s’hiporregeix. En el cas de la miopia, aquest defecte refractiu és més comú en nadons prematurs (amb un 16%), i encara és més probable en aquells nens amb retinopatia. A l’estudi fet per Atkinson et al. (1984) s’estima que aproximadament el 11% de la població infantil té un problema visual, com miopia, hipermetropia, anisometropia o astigmatisme superior o igual a 3,5D. (Barnard & Edgar, Pediatric Eye Care, 1996) Figura 2. Valor refractiu en els infants fins als 3 anys (J.PRESS,L., D.MOORE,B, (1993), Clinical Pediatric Optometry, Massachusetts: Butterworth-Heinemann, p. 42) 4 1.2. ESTRABISME L’estrabisme també és un defecte visual característic d’aquesta població, on hem de tenir en compte que en la majoria dels casos no existeix un problema muscular en el nen, ja que això només passa en un 5% dels casos, sinó que és el procés d’aprenentatge de coordinació dels dos ulls que no solament està present en el moment de néixer, és a dir, és un procés cerebral (cortical). Aquest problema d’aprenentatge de coordinació dels ulls en nens sol manifestar-se en els dos primers anys de vida. El risc de què un infant pateixi estrabisme és dóna en casos amb més de 2,00 D. (Press & Moore, 1993) Una de les solucions per aquests nens amb estrabisme és l’oclusió de l’ull no estràbic, malgrat que pot provocar que el nen acabi veient només amb un ull (suprimeixi l’altre) si el porta durant molt de temps. L’altre tractament seria la cirurgia, en la qual s’espera enfortir o debilitar els músculs per prevenir que l’ull vagi cap endins o cap enfora, malgrat que, com he comentat anteriorment, el 95% de casos amb estrabisme no tenen un problema muscular. Per aquesta raó, desprès d’una cirurgia no s’arriba a obtenir binocularitat i pot ser que al cap d’uns anys els ulls es tornin a torçar com al principi o en direcció contraria. (Vergara Giménez, 2014) 1.3. AMBLIOPIA L’ambliopia funcional (què és de la qual parlaré en aquest treball) és aquell defecte visual caracteritzat per què un o dos dels ulls del nen no arriba a una agudesa visual del 100% sense cap causa aparent, com pot ser una malaltia, ni amb la millor correcció òptica. És a dir, és un procés d’interrupció en el procés neurològic de la visió o un mal funcionament. Aquest defecte visual és la principal causa de visió monocular sense cap patologia aparent en menors de 40 anys, que afecta a habilitats visuals necessàries per tenir una funció visual òptima ja que afecta al funcionament de la binocularitat. Sol ocórrer generalment abans dels 7 anys. La prevalença d’ambliopia és de 2-5% del total de la població, i aquesta prevalença pot augmentar en casos de nens amb Síndrome de Down, ja que és 10 vegades més probable que pateixin ambliopia existint una probabilitat d’un 50-60%, o ens 5 nens prematurs on també existeix una incidència de patir ambliopia en un 18%. (Barnard & Edgar, Pediatric Eye Care, 1996) Existeixen diversos tractaments per l’ambliopia. El primer és l’oclusió total, que serveix per forçar l’ull dolent i que, per tant, s’oclueix l’ull bo. Aquest tractament s’utilitza en nens menors de 7 anys, però hem de tenir en compte que elimina la possibilitat de desenvolupar binocularitat i estereopsis i que redueix el camp visual, provocant una eliminació de la visió perifèrica. També pot donar lloc a provocar visió doble o problemes d’autoestima en el nen. El segon tractament és utilitzat per oftalmòlegs i són les gotes d’atropina, on es paralitza la capacitat de l’ull bo dilatant-lo per forçar l’ull dolent. Aquest mètode pot provocar molts efectes negatius i secundaris. L’últim tractament és la cirurgia refractiva, que redueix l’anisometropia causada per l’ambliopia però no recupera ni la binocularitat ni l’estereopsis, ja que per això faria falta una Terapia Visual Comportamental. (Vergara Giménez, 2014) 1.4. ESTRUCTURACIÓ DEL TREBALL En aquest treball, en primer lloc parlaré dels objectius principals i específics, seguit de la mostra escollida, el procediment de la recollida de dades i els criteris per a la classificació de les variables. Com a últims punts, es troben els resultats de l’estudi i les conclusions. Finalment, es troba la recerca bibliogràfica i les referencies dels llibres. 6 2. OBJECTIUS DEL TREBALL 2.1. OBJECTIU PRINCIPAL L’objectiu principal del treball és analitzar les dades dels pacients atesos a la Unitat de Visió Infantil (UVI) del Centre Universitari de la Visió (CUV) durant els anys 2007-2017 per obtenir informació relativa sobre problemes visuals, els tractaments realitzats i les característiques de la població infantil analitzada. 2.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS A continuació, es mostren els objectius específics d’aquest treball: 1. Fer un anàlisi descriptiu dels tipus de pacients infantils atesos per conèixer la prevalença dels problemes refractius o binoculars que es visiten. 2. Identificar les característiques de la població infantil atesa a la UVI en funció de: motiu de consulta, tipus de refracció, tipus de diagnòstic, edat de la primera visita, nombre mig de visites, casos derivats, casos derivats per cicloplegies, nombre total de visites i zona d’afluència. 3. Analitzar la relació entre els diferents paràmetres i les variables estudiades en funció de l’edat. 7 3. COMPROMÍS ÈTIC I SOCIAL Totes les dades recollides sobre els pacients atesos a la Unitat de Visió Infantil del Centre Universitari de la Visió no seran distribuïdes, sinó que seran eliminades quan hagi finalitzat la recollida necessària pel treball. Com a responsable dels registres dels pacients, prenc les mesures per la seguretat de les dades de caràcter personal la qual evita la seva alteració o pèrdua. A més a més, com a responsable del fitxer prenc el secret professional del deure de guardar les dades de caràcter personal que m’han estat proporcionades. 8 4. METODOLOGIA 4.1. MOSTRA La mostra es compon de les fitxes clíniques de N=137 pacients que s’han atès al Centre Universitari de la Visió (CUV) en la Unitat de Visió Infantil (UVI) al llarg dels anys 2007 al 2017. Aquesta clínica s’especialitza en l’atenció d’infants menors de 7 anys. Es tracten de pacients provinents d’una zona d’afluència majoritàriament del Vallès Occidental, probablement degut a la proximitat al centre on se’ls atenen, que no provenen de la beneficència. L’edat d’aquests pacients oscil·la entre pocs mesos i 16 anys. 4.2. MATERIAL El material utilitzat per aquest treball han sigut les fitxes amb les dades de tots els pacients fins d’any 2017 i l’excel per recollir totes les dades. Les mesures que es van dur a terme en els diferents exàmens visuals van ser l’agudesa visual, la retinoscopia i subjectiu en els casos en els quals la resposta subjectiva del pacient és vàlida per l’edat, punt pròxim de convergència, fòries i tropies (amb la mesura en aquells casos en els que era necessària), fons d’ull i visió al color. 4.3. PROCEDIMENT 4.3.1 Recull de les dades En primer lloc, es va procedir a organitzar els registres dels casos atesos a la UVI per ordre alfabètic i a assegurar que les dades estaven ben recollides i passades a l’ordinador, a la vegada que s’ampliaven aquelles fitxes en les quals faltava informació rellevant pel treball. 9 4.3.2. Tractament de les dades Amb la informació vaig fer un excel amb totes les variables classificades dividides en diferents columnes: nom del pacient, número d’història, data de naixement, data de la primera visita, edat de la primera visita, sexe, motiu de consulta, error refractiu, diagnòstic refractiu i binocular, número de visites, zona d’afluència, casos derivats per cicloplegia, casos derivats, tractament refractiu i altres tractaments. A continuació, podem veure l’excel amb les diferents columnes: Per tal de poder configurar aquesta taula, he hagut de marcar una sèrie de variables i criteris per poder organitzar la informació. Com podem veure, a la primera columna es troba el número d’història, seguidament la data de naixement i la data de la primera visita. A continuació, es troba l’edat de la primera visita i el sexe (masculí o femení). Figura 3. Fulla de treball de Microsoft Excel amb el recull de les dades 10 A la hora de classificar els nens segons l’edat de la primera visita i tenint en compte que 2,5 anys són 30 mesos, he calculat l’edat en mesos i en anys amb la següent fórmula: Edat que es vol saber (anys) = 𝐸𝑑𝑎𝑡 𝑞𝑢𝑒 𝑒𝑠 𝑣𝑜𝑙 𝑠𝑎𝑏𝑒𝑟 (𝑚𝑒𝑠𝑜𝑠)𝑥 2,5 𝑎𝑛𝑦𝑠 30 𝑚𝑒𝑠𝑜𝑠 1 any  12 mesos 5 anys  60 mesos 2 anys  24 mesos 6 anys  72 mesos 3 anys  36 mesos 7 anys  84 mesos 4 anys  48 mesos 8 anys  96 mesos A la següent columna es troba la variable de motiu de consulta, on el criteri ha sigut dividir entre: Revisió Primera visita motivada per assegurar que les funcions visuals són adequades. Segona opinió Solen ser pares o tutors dels nens que ja han obtingut un diagnòstic previ (d’un altre professional) i volen corroborar-lo o no. Sospita problema visual Aquells pares o mestres que han vist que el nen podria tenir algun problema visual perquè hi ha tasques que no fa correctament a l’escola o a casa. Derivat per un altre professional Nens derivats per no passar un cribratge visual o la revisió de la vista pel pediatra o derivats per un altre professional de la salut especialitzat en una altre branca de la medicina. Altres Com per exemple, nens que venen per fer exercicis d’estimulació visual ja que tenen coneixement del problema visual del nen, probablement perquè el tingui fa temps i un altre professional s’ho hagi diagnosticat anteriorment. Taula 1. Conversió d’anys en mesos Taula 2. Criteris de la variable motiu de consulta 11 En el cas de la refracció, les variables tenen més criteris per a dividir-les, on es classifiquen en hipermetropia, miopia o astigmatisme i a més a més si aquest error es baix, mig o alt, seguint aquests criteris (Valls & Jiménez, s.f.): Hipermetropia Baixa Mitja Alta ≤ +2,00D +2,25 a +5,00 > +5,00 A més a més, he considerat que existeix anisometropies en aquells casos on la diferencia de l’equivalent esfèric en ambos ulls és major o igual a 0,75 D. En el diagnòstic existeixen dues variables, el diagnòstic refractiu i diagnòstic binocular. Per un lloc, els criteris per classificar en el diagnòstic refractiu eren els mateixos que el que posava en el cas de la refracció. En el diagnòstic binocular, he classificat en: Miopia Baixa Mitja Alta ≤ -3,00D -3,25 a -6,00 > -6,00 Astigmatisme Baix Mig Alt ≤- 0,75 -1,00 a -2,50 ≥ -2,50 Taula 3. Criteris de la variable error refractiu 12 Ambliopia Es considera ambliopia quan existeix una diferencia d’una diòptria o més entre els dos ulls sense causa aparent. Paraemetropia Nens que no presenten cap problema visual refractiu Estrabisme Nens amb endotropies o exotropies Disfuncions no estràbiques de la visió binocular Nens amb problemes de convergència i/o divergència, problemes acomodatius o fòries verticals. Anomalies cromàtiques Nens amb discapacitat de visió dels colors, on existeix una falta de receptors per identificar una cerca longitud d’ona (com per exemple, la deuteranopia, on hi ha falta de receptors per identificar el color verd). Altres Com supressions, nistagmus, parèsia, ptosis La següent columna és la corresponent al número de visites, seguit de la zona d’afluència d’on provenen els pacients. Aquest apartat l’he classificat per comarques de Catalunya, on tenim el Barcelonès, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Baix Llobregat, Bages, Anoia i Maresme. A l’apartat 5.2 del treball es troba un mapa de comarques per poder veure els resultats d’aquesta variable d’una forma molt més visual. A continuació, si han sigut derivats o si han sigut enviats per refracció per cicloplegia, i finalment, es troba el tractament refractiu i/o binocular, on en criteri establert ha sigut dividir en: nova prescripció, continuar amb la mateixa prescripció, revisió de seguiment, teràpia visual, derivació i altres (com tractament per a la blefaritis). Taula 4. Criteris de la variable tipus de diagnòstic 19 5.1.2.2. Mitjana i desviació estàndard En el cas de l’equivalent esfèric, es mostren tres columnes amb la mitja i el valor de la desviació estàndard: EDAT (Anys) Mitjana Desviació estàndard 0-0,9 +0,54 ±4,53 1-1,9 +1,5 ±0,45 2-2,9 +2,07 ±2,75 3-3,9 +1,16 ±1,54 4-4,9 +1,51 ±2,09 5-5,9 +0,61 ±2,21 6-6,9 +0,77 ±1,26 7-7,9 +1,38 ±1,92 8-8,9 +0,32 ±0,83 > 9 +0,91 ±1,52 Total +1,07 ±2,04 Podem observar que el valor de la mitjana total de l’equivalent refractiu esfèric és de +1,07±2,04 D. Podem veure que la franja d’edat en la qual el defecte refractiu esfèric és menys homogeni és en pacients amb 0-0,9 anys (0-35 mesos) ja què el valor de la desviació estàndard és el més gran de tota la taula. Per altra banda, la franja d’edat de 1-1,9 anys (12-23 mesos) presenta la desviació estàndard més petita i per tant correspon al grup més homogeni. En el cas de la mitjana, podem observar que els valors d’equivalent esfèric positius més grans és troben en pacients menors de 3 anys (menys de 36 mesos), ja que solen ser els que presenten aquest defecte refractiu en major quantitat. A mesura que augmenta l’edat, l’equivalent esfèric es torna menys positiu pel fet que apareix la miopia en la població de més de 7 anys (més de 84 mesos). Taula 8. Càlcul de la mitjana i la desviació estàndard de l’equivalent esfèric per grups d’edat 20 5.1.3. Astigmatisme 5.1.3.1. Anàlisi descriptiu En la taula següent, es mostra el recompte dels registres segons l’edat i l’astigmatisme que es va trobar a la primera consulta, seguida de la seva gràfica corresponent: Edat (anys) ASTIGMATISME Ast≤0,75 1>Ast<2,50 Ast≥2,50 0-0,9 1 3 3 1-1,9 0 0 0 2-2,9 4 8 3 3-3,9 9 3 4 4-4,9 27 10 5 5-5,9 18 3 10 6-6,9 18 7 2 7-7,9 15 1 2 8-8,9 11 4 0 > 9 16 4 2 TOTAL 119 (61,3%) 44 (22,7%) 31 (16%) Taula 9. Descripció i freqüència de l’astigmatisme per grups d’edat Gràfica 4. Histograma de barres de l’astigmatisme per grups d’edat 0 20 40 60 80 100 120 Ast≤0,75 1>Ast<2,50 Ast≥2,50 Número de pacients Astigmatisme Anàlisi descriptiu d'astigmatisme 0-2,9 anys (0-35 mesos) 3-4,9 anys (36-59 mesos) Més de 5 (Més de 60 mesos) 21 Pel que podem comentar de la gràfica d’astigmatisme, la franja d’edat que presenta més defecte refractiu cilíndric és la de més de 5 anys (més de 60 mesos) i que l’astigmatisme baix es el que més es troba en la població de la mostra del treball. També podem observar que l’astigmatisme per la franja d’edat de menys de 2,9 anys (0-35 mesos) es troba en major proporció en l’astigmatisme mig i alt. En general, el defecte refractiu cilíndric sol disminuir amb l’edat. 5.1.3.2. Mitjana i desviació estàndard En el cas de l’astigmatisme, es mostren tres columnes amb la mitjana i el valor de la desviació estàndard: En el cas del defecte refractiu cilíndric, la mitjana és de -1,18±0,99 D, que com podem veure s’apropa bastant al valor mig d’astigmatisme per a cada franja d’edat. Podem veure que la franja d’edat en la qual l’astigmatisme és menys homogeni és en pacients amb 0-0,9 anys (0-35 mesos) ja què el valor de la desviació estàndard és el més gran de tota la taula. Per altra banda, la franja d’edat de 8-8,9 anys (96-107 mesos) presenta la desviació estàndard més petita i per tant correspon al grup més homogeni. EDAT (anys) Mitjana Desviació estàndard 0-0,9 -2,46 ±1,98 1-1,9 - - 2-2,9 -1,5 ±0,74 3-3,9 -1,28 ±1,05 4-4,9 -1,09 ±0,97 5-5,9 -1,31 ±1,08 6-6,9 -0,75 ±0,72 7-7,9 -0,82 ±0,86 8-8,9 -0,63 ±0,31 > 9 -0,77 ±0,74 Total -1,18 ±0,99 Taula 10. Càlcul de la mitjana i la desviació estàndard de l’astigmatisme per grups d’edat 22 En el cas de la mitjana, podem observar que els valors d’astigmatisme més grans és troben en pacients menors de 3 anys (menys de 36 mesos), ja que solen ser els que presenten aquest defecte refractiu en major quantitat. A mesura que augmenta l’edat, l’astigmatisme es presenta amb valor inferior pel fet que aquest sol desaparèixer. El total del nombre de casos amb astigmatisme va ser de 194 pacients, representant un 70,8% del total de la població. 5.1.4. Anisometropies En el cas de les anisometropies, hem considerat que hi existeix quan hi ha una diferència de igual o més de ±0,75 diòptries que es va trobar a la primera consulta, on he trobat que de total de 137 pacients, només 20 d’ells patien anisometropies, representant un 14,5% dels pacients. 5.1.5. Freqüència de les visites segons el motiu de consulta En la taula següent, es mostra el recompte dels registres segons l’edat el motiu de consulta, seguida de la seva gràfica corresponent: 23 Edat (anys) Revisió Derivat d’un altre professional Sospita problema visual Segona opinió Altres 0-0,9 0 0 1 3 1 1-1,9 1 0 2 0 0 2-2,9 6 0 4 2 0 3-3,9 8 0 2 2 0 4-4,9 13 6 3 6 0 5-5,9 7 7 1 5 0 6-6,9 11 5 2 4 0 7-7,9 8 0 0 3 0 8-8,9 5 2 1 1 0 > 9 13 1 0 1 0 TOTAL 72 (52,6%) 21 (15,33%) 16 (11,68%) 27 (19,7%) 1 (0,73%) En general, el motiu del consulta pel que més venen els pacients de la mostra és per una revisió seguit de per una segona opinió. En la franja d’edat de menys de 2 anys (0-35 mesos) el motiu de consulta més Gràfica 5. Histograma de barres del motiu de consulta per grups d’edat Taula 11. Descripció de la freqüència del motiu de consulta per grups d’edat 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Revisió Derivat d’un altre professional Sospita d'un problema visual Segona opinió Altres Nombre de pacients Motiu de consulta Tipus de motiu de consulta De 0-2,9 anys (0-35 mesos) 3-4,9 anys (36-59 mesos) Més de 5 (Més de 60 mesos) 24 rellevant és per una sospita d’un problema visual, segurament vist pels pares. En la franja d’edat de 3-4,9 anys (36-59 mesos) el motiu de consulta més destacat és una revisió, mentre que en la franja d’edat de més de 5 anys (més de 60 mesos) el motiu de consulta més destacat és per una revisió o per una derivació. Per tant, els diferents motius de consulta solen estar més lligats a una població o a una altre però sense existir una relació entre aquestes variables. 5.1.6. Freqüència del tipus de diagnòstic En la taula següent, es mostra el recompte dels registres segons l’edat el tipus de diagnòstic, seguit de la seva gràfica corresponent: Edat (anys) ER AM PE ES DVB NO ES AC A 0-0,9 2 1 0 2 0 0 2 1-1,9 1 0 0 0 0 1 1 2-2,9 6 0 2 3 2 1 0 3-3,9 5 1 1 1 1 2 3 4-4,9 18 5 1 1 0 4 1 5-5,9 11 4 1 1 1 4 2 6-6,9 10 1 0 1 4 5 2 7-7,9 3 0 0 2 6 2 1 8-8,9 2 0 0 0 5 1 2 > 9 5 1 0 0 5 4 4 TOTAL 63 (39,9%) 13 (8,2%) 5 (3,2%) 11 (7%) 24 (15,2%) 24 (15,2%) 18 (11,4%) En aquest cas, com que els noms dels tipus de diagnòstics ocupaven molt d’espai he utilitzat una sèrie de lletres per classificar-los, on la llegenda és la següent: ERError refractiu (esfèric i astigmàtic) AMAmbliopia Taula 12. Descripció de la prevalença del tipus de diagnòstic per grups d’edat 25 PEParaemetropia ESEstrabisme DVB NOES-Disfuncions binoculars no estràbiques ACAnomalies cromàtiques AAltres En el cas del diagnòstic, podem veure que el més significatiu és l’error refractiu, seguit de les anomalies cromàtiques i les disfuncions no estràbiques binoculars. Podem observar que en el cas de la franja d’edat de fins a 2,9 anys (0-35 mesos), l’estrabisme té gran incidència d’aparèixer. En el cas de la franja d’edat de 3-4,9 anys (36-59 mesos) el diagnòstic més rellevant és principalment l’error refractiu i en el cas de la franja d’edat de més de 5 anys (més de 60 mesos) els diagnòstics més comuns són per un error refractiu i per disfuncions no estràbiques binoculars. En general, podem veure que no existeix una relació significativa entre l’edat del pacient i el diagnòstic, malgrat que hi ha un tant per cent superior en totes les franges d’edat de patir un defecte visual refractiu, representant un 40% de la població. 0 10 20 30 40 50 60 70 Nombre de pacients Diagnòstic Relació diagnòstic i edat De 0-2,9 anys (0-35 mesos) 3-4,9 anys (36-59 mesos) Més de 5 (Més de 60 mesos) Gràfica 6. Histograma de barres del tipus de diagnòstic per grups d’edat 26 5.1.7. Freqüència del número de visites En la taula següent, es mostra el recompte dels registres segons l’edat i el número de visites, seguit de la seva gràfica corresponent: Edat (anys) Una Dues Tres Més de tres 0-0,9 5 0 0 0 1-1,9 3 0 0 0 2-2,9 5 4 0 3 3-3,9 6 3 0 3 4-4,9 14 6 3 5 5-5,9 12 3 1 4 6-6,9 12 3 2 5 7-7,9 6 1 0 4 8-8,9 5 3 1 0 > 9 13 2 0 0 TOTAL 81 (59,1%) 25 (18,25%) 7 (5,11%) 24 (17,52%) En el cas dels pacients menors de 2,9 anys (0-35 mesos), aquests solen venir a la consulta només una vegada, al igual que els que es troben en la franja d’edat de més de 3 anys (més de 36 mesos). La majoria dels pacients de la mostra venen només una vegada, representant un 59%, seguit de dues vegades, representant un 18%. 5.1.8. Freqüència del tipus de tractament En la taula següent, es mostra el recompte dels registres segons l’edat el tipus de tractament, seguit de la seva gràfica corresponent: Taula 13. Descripció de la freqüència del nombre de visites per grups d’edat 27 0 10 20 30 40 50 60 70 Nova prescripció Continuar mateixa prescripció Revisió de seguiment Terapia visual Derivació Altres Nombre de pacients Tractaments Relació tractament i edat De 0-2,9 anys (0-35 mesos) 3-4,9 anys (36-59 mesos) Més de 5 (Més de 60 mesos) Edat (anys) Nova prescripció Continuar mateixa prescripció Revisió de seguiment Teràpia visual Derivació Altres 0-0,9 2 1 1 1 2 0 1-1,9 0 0 2 0 1 0 2-2,9 6 0 5 2 1 0 3-3,9 5 1 6 0 0 0 4-4,9 13 2 12 2 1 2 5-5,9 8 3 7 1 2 1 6-6,9 11 0 8 2 2 1 7-7,9 8 1 1 7 0 2 8-8,9 5 1 0 3 0 2 > 9 8 1 5 1 3 1 TOTAL 66 (40,5%) 10 (6,1%) 47 (28,8%) 19 (11,7%) 12 (7,4%) 9 (5,5%) Taula 14. Descripció de la freqüència del tipus de tractament per grups d’edat Gràfica 8. Histograma de barres del tipus de diagnòstic per grups d’edat 28 En el cas del tractament, el més significatiu en les tres franges d’edat és o una nova prescripció per corregir un defecte refractiu o una revisió de seguiment per veure l’evolució del pacient. Només en el cas de pacients amb més de 5 anys (més de 60 mesos), el tipus de tractament més freqüent és una nova prescripció, mentre que en els altres grups d’edat, la freqüència majoritària sol ser molt igual per una nova prescripció com per una revisió de seguiment. 5.2. ZONA D’AFLUÈNCIA En aquesta part, he volgut estudiar d’on provenien la majoria dels casos que s’atenien al CUV, on he pogut recollir la següent informació: Comarca Número de casos Barcelonès 12 (8,8%) Vallès Occidental 113 (83,1%) Vallès Oriental 2 (1,5%) Baix Llobregat 6 (4,4%) Bages 1 (0,7%) Anoia 1 (0,7%) Maresme 1 (0,7%) Com podem veure, el número total no dóna en número total de la mostra (N=137) ja que un dels registres no va voler proporcionar informació sobre el lloc de procedència. Com era lògic d’esperar, la majoria de persones que venen al CUV a fer-se un examen optomètric són del Vallès Occidental i en especialde Terrassa, malgrat que també existeix una part que prové del Barcelonés bastant rellevant en comparació amb les altres comarques. He volgut posar per separat Terrasa i Sabadell, malgrat Terrassa 76 Sabadell 13 Resta 24 Taula 15. Descripció de la zona d’afluència del nombre total de casos 35