Avaluació de l'estat de l’aigua a Vedanthangal i proposta de tractament adequada per assegurar l'aprovisionament d'aigua potable a la població de la zona

Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Annexes Annex A. SITUACIÓ I PROBLEMÀTICA ENTORN DE L’AIGUA A L’ÍNDIA _______ 3 A.1 Demografia, economia i situació sociopolítica ............................................................ 5 A.2 Context de desenvolupament ...................................................................................... 5 A.3 Recursos hídrics: quantitat i qualitat ........................................................................... 6 A.4 Agències del govern .................................................................................................... 7 A.5 Polítiques i mètodes de treball .................................................................................... 8 A.6 Tamil Nadu ................................................................................................................. 10 Annex B. IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMES I NECESSITATS A VEDANTHANGAL15 Annex C. CONVENI UPC – IITM_________________________________________ 23 Annex D. CERTIFICAT D’ASSISTÈNCIA AL CURS DE LABORATORI REALITZAT AL IITM ____________________________________________________ 29 Annex E. NORMATIVA ÍNDIA EN MATÈRIA DE QUALITAT D’AIGUA __________ 33 Annex F. DESCRIPCIÓ DELS INDICADORS DE QUALITAT FISICOQUÍMICS I BACTERIOLÒGICS UTILITZATS _______________________________ 47 Annex G. RESULTATS DE LES ANÀLISIS REALITZADES A L’AIGUA DE VEDANTHANGAL ___________________________________________ 57 Annex H. CONTROL DE LA CONCENTRACIÓ DE CLOR RESIDUAL __________ 69 Annex I. RELACIÓ TEÒRICA DE CABALS EN FILTRES CERÀMICS DE DISC I D’ESPELMA ________________________________________________ 73 Annex J. CAUSES D’UNA DESINFECCIÓ INADEQUADA ___________________ 79 Annex K. MATERIAL DE CAPACITACIÓ _________________________________ 85 K.1 Sampling procedures for water analysis ................................................................... 87 K.2 Formulari de seguiment de l’estat dels pous ............................................................ 88 K.3 Material educatiu entorn el problema de l’aigua ....................................................... 89 K.4 Selecció d’un recipient adequat per emmagatzemar aigua a les cases ................. 94 Annex L. FITXA DE CONTACTES ESTABLERTS __________________________ 97 Annex M. FOTOGRAFIES _____________________________________________ 101 Annex N. _ 107DIVULGACIÓ DEL PROJECTE GLOBAL DE DESENVOLUPAMENT Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 3 Annex A. Situació i problemàtica entorn de l’aigua a l’Índia Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 5 A.1 Demografia, economia i situació sociopolítica Localitzada a la posició 126 del rànquing IDH (Índex de Desenvolupament Humà), l’Índia és una democràcia de més de 1.100 milions de persones, formada per múltiples grups ètnics, religions, llengües i cultures, amb una taxa anual de creixement demogràfic del 1,9%. El país està organitzat en 28 estats i 7 Territoris de la Unió (al seu torn organitzats en districtes i blocs) considerablement diferents en termes de desenvolupament socioeconòmic. El 71,5% del total de la població viu en zones rurals, mentre que el 28,5% restant ho fa a les zones urbanes, que s’estenen al llarg dels 3.287.263 km2 de territori indi [26]. El país està dotat de grans recursos naturals i minerals, així com també del segon equip més gran de personal tècnic i científic del món. El clima de l’Índia varia des de el tropical al sud fins el temperat al nord. Les enormes variacions en l’alçada i les zones agroclimàtiques, fan de l’Índia un país de gran biodiversitat. En els últims temps, l’Índia s’està configurant com l’altre gran gegant emergent del continent asiàtic i de l’economia mundial, gràcies a l’accelerament en el creixement econòmic experimentat des de 2003. No obstant, cal no oblidar que l’agricultura, principal mitjà de subsistència per a tres quarts de la població rural, ha estat i segueix essent encara la base de l’economia índia [15]. Des que va obtenir la independència del Regne Unit l’any 1947, l’Índia ha millorat espectacularment els nivells d’alfabetització, salut i l’esperança de vida. No obstant, malgrat els avenços aconseguits en relació a la millora dels nivells de pobresa, la bretxa existent entre els estaments socials se segueix ampliant. A.2 Context de desenvolupament Històricament, les civilitzacions índies, com a la major part del món, han evolucionat i desenvolupat les seves activitats al voltant dels recursos hídrics disponibles. Al llarg dels sis decennis transcorreguts des de la seva independència, l’Índia ha estat testimoni de notables avenços pel que fa als recursos hídrics i ha estat capaç de satisfer la demanda d’aigua per als múltiples usos que en fan. En conseqüència, el país ha assolit l’autosuficiència en el cultiu d’aliments. Les inversions realitzades durant els últims cinquanta anys amb infraestructures relacionades amb l’aigua han facilitat una ràpida expansió en els sectors urbans, energètics i industrials, així com també s’han emprès accions encaminades a millorar la infraestructura d’aigua de consum per a la població urbana i rural. No obstant, cal remarcar que segueixen havent importants desafiaments per proveir serveis suficients a la població més pobra i amb difícil accés als mateixos. Pàg. 6 Annex A. Situació i problemàtica entorn de l’aigua a l’Índia El sector de l’agricultura de regadiu a l’Índia, gràcies a l’expansió de les tecnologies adequades, ha estat fonamental en el desenvolupament de l’economia i l’alleujament de la pobresa. Des de 1951 a 1997, les zones de regadiu es van quadruplicar (de 23 a 90 milions d’hectàrees), fet pel qual el rec segueix essent la principal font d’ús de l’aigua dolça a l’Índia. No obstant, aquest guany ha produït l’esgotament d’aigües subterrànies i superficials, i un creixement de les àrees afectades per alts nivells de salinitat [25]. Els finits i fràgils recursos d’aigua a l’Índia tendeixen a l’esgotament, mentre que les demandes sectorials (aigua potable, indústria, agricultura i d’altres) creixen ràpidament, d’acord amb els ritmes d’urbanització, l’augment de la població i el creixement industrial. En aquest context, és important recordar que les primeres zones afectades pel problema de la manca de disponibilitat d’aigua són les àrees rurals, que han de fer front a la disminució de la quantitat per càpita d’aquest recurs tan preuat i al deteriorament de la qualitat del mateix. Els baixos nivells d’alfabetització i educació, combinats amb els múltiples problemes econòmics i la fam, estan estretament relacionats i contribueixen a la mortalitat infantil, les altes taxes de fertilitat i la baixa esperança de vida. En aquest context, l’aigua de qualitat, el sanejament i els hàbits higiènics són d’especial importància per prevenir la salut pública. Malalties transmeses a través de l’aigua són causades per virus o contaminació bacteriològica, ja sigui causada per condicions insalubres o per l’emmagatzematge i ús inadequat a les cases. La contaminació de l’aigua és major quan no es disposa de suficient aigua, la qualitat de la font és pobra, el manteniment de la xarxa de distribució és deficient, hi ha un alt grau de defecació a l’exterior, no es disposa de mitjans adequats per a la disposició dels residus humans, animals i domèstics, i en general, quan no es té la consciència de la importància d’una bona infraestructura de sanejament i pràctiques d’higiene personal. A.3 Recursos hídrics: quantitat i qualitat L’Índia rep una precipitació mitja anual equivalent a uns 4 bilions de metres cúbics. Aquesta font d’aigua està desigualment distribuïda tant en l’espai com en el temps. La majoria de les precipitacions es concentren sota la influència de l’època monsònica sud-occidental, de juny a setembre, exceptuant l’estat de Tamil Nadu, que es troba sota la influència del monsó nordoriental d’octubre a novembre. Així doncs, els nivells de precipitació varien des dels 100mm a l’any a la part occidental del Rajasthan, als més de 9.000mm anuals a l’estat nord-oriental de Meghalaya. Amb els 3 bilions de metres cúbics de precipitacions concentrades al llarg dels aproximats sis mesos de monsó i l’altre bilió de metres cúbics distribuït durant els sis mesos restants, els rius de l’Índia porten el 90% de les aigües de juny a novembre i només el 10% del flux del riu es troba disponible de desembre a maig [20]. Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 7 Les estadístiques a nivell nacional sobre la disponibilitat de l’aigua presenten grans diferències d’una conca a l’altra i d’una regió a l’altra. Rajasthan, per exemple, amb el 8% de la població del país, disposa de l’1 % de l’aigua del país, a diferència de Bihar, que disposa d’un 5%, amb el 10% de la població de l’Índia. Així, mentre l’Índia és considerada rica en termes de precipitació anual i reserves d’aigua totals, la seva desigual distribució geogràfica causa escassesa d’aigua en funció de la regió i l’estació [20]. Les xifres oficials indiquen que entre el 70% i el 86% de la població rural de l’Índia té accés a fonts d’aigua millorades, fet que deixa d’un 14% a un 30% d’aquesta població desprotegida. Estadístiques realitzades a les àrees urbanes indiquen que entre el 91% i el 93% de la població urbana de l’Índia té accés a aigua potable en fonts protegides [26]. Malgrat aquests alts nivells d’aparent cobertura, els problemes com la sobreexplotació de molts aqüífers, la mala gestió i l’augment de la contaminació abunden a tot el país, així com també ho fa la mala qualitat de l’aigua, que inclou problemes com els alts continguts en fluor (s’estima que 66 milions de persones en 17 estats estan en situació de risc), l’excés d’arsènic a les aigües subterrànies (casi 13,8 milions de persones en 75 blocs es troben en situació de risc), els nivells de ferro, la presència de nitrats i metalls pesants, conseqüència de l’ús de productes agroquímics, la contaminació bacteriològica o l’elevada salinitat de moltes aigües del subsòl properes a la línia de costa [4]. A.4 Agències del govern L’abastament d’aigua i sanejament és una responsabilitat estatal en virtut de la Constitució de l’Índia, que segons les esmenes 73 i 74 els estats membres en poden donar la responsabilitat i poders a les institucions dels panchayats (consells locals dels pobles i comunitats rurals) i a les entitats locals urbanes de govern. El Ministeri de Recursos Hídrics (MoWR, Ministry of Water Resources), constituït l’any 1985, és el màxim organisme governamental responsable de l’aigua a l’Índia. El Consell Nacional de Recursos Hídrics (NWRC, National Water Resources Council), va aprovar el setembre de 1987 la Política Nacional de l’Aigua i el 1990 es constituí la Junta Nacional de Recursos Hídrics amb la finalitat d’avaluar els progressos realitzats derivats de la implementació de la Política Nacional de l’Aigua i informar el Consell, així com també iniciar les mesures adients per al desenvolupament dels recursos hídrics del país [20]. Existeixen una gran varietat d’institucions involucrades en les qüestions d’aigua i sanejament, ja sigui directament o indirecta. La Comissió Central de l’Aigua (CWC, Central Water Comission) en el MoWR té la responsabilitat de regular l’ús de les aigües superficials per a reg, indústria i aigua per a consum humà, així com també fa d’intermediària en les disputes interestatals per a la distribució de l’aigua. Pàg. 8 Annex A. Situació i problemàtica entorn de l’aigua a l’Índia La Junta Central d’Aigua Subterrània (CGWB, Central Grounwater Board), pertanyent al mateix MoWR vetlla per la supervisió de la vigilància dels nivells de les aigües subterrànies i els ritmes d’esgotament dels mateixos, així com també s’encarrega d’inventariar els recursos hídrics de què es disposa i elaborar-ne mapes [4]. La Direcció Nacional per a la Conservació de Rius (NRCD, National Rivers Conservation Directorate), dins del Ministeri de Medi Ambient i Boscos (MoEF, Ministry of Environment and Forests), supervisa l’aplicació dels plans d’acció per a la millora de la qualitat dels rius del país. La Junta Central de Control de la Contaminació (CPCB, Central Pollution Control Board) creada al MoEF per promoure controls de pol·lució a totes del conques fluvials, actua d’enllaç entre tots els comitès estatals de control de la contaminació de l’aigua i dicta les normes d’aplicació per al tractament d’aigües i efluents residuals, vetllant pel seu compliment [25]. A.5 Polítiques i mètodes de treball L’abastament d’aigua i el sanejament van ser agregats al Programa Nacional durant els primers cinc anys de planificació estatal (1951-1956). El 1954, el primer programa nacional d’abastament d’aigua s’inicià com a part del pla de salut endegat pel govern. Les administracions centrals i estatals proporcionaren fons equivalents per tal de finançar, bàsicament, sistemes de subministrament d’aigua corrent, amb provisions limitades per les fonts d’abastament, com ara pous excavats o de sondeig. Durant els primers anys, el programa comptà amb assoliments limitats, principalment a causa de la manca de recursos humans qualificats per planificar i executar projectes, i l’escassesa de materials. En cadascun dels posteriors plans quinquennals, s’assignaren fons per al desenvolupament i l’enfortiment dels departaments de salut pública i, en reconeixement als progressos fets en la matèria, el 1968 es concedí als estats membres indis la potestat per administrar els sistemes rurals de subministrament d’aigua. Durant el període, el programa tractà de recolzar el desenvolupament de les comunitats locals i millorar el benestar de les classes més baixes. El projecte de Política Nacional de l’Aigua de 1987 elaborat pel MoWR es destinava a orientar la planificació i el desenvolupament dels recursos hídrics de tot el país i incloïa diverses recomanacions, posteriorment adoptades pels estats, que se centraven en la necessitat de: - Introduir la gestió dels recursos hídrics i establir com a prioritat principal l’abastament d’aigua, - Dissenyar la normativa per a la protecció de les estructures d’aigua del subsòl, per tal de protegir-ne els recursos subterranis, Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 9 - Vigilar la qualitat de l’aigua i elaborar-ne mapes, - Gestionar i valorar les dades Amb la revisió de la política de 1987, la Política Nacional de Recursos Hídrics de 2002 reafirmava la primacia de la importància de l’aigua potable, amb la qual cosa els estats indis tenien el repte de formular les pròpies polítiques d’aigua basades en el contingut d’aquest programa nacional. El govern de l’Índia va fixar l’objectiu de subministrar aigua potable a totes les vivendes rurals del país per a l’any 2004. Les normes estipulades en aquesta proposta estableixen un subministrament de 40 litres per càpita i dia d’aigua segura en un radi màxim de 1,6km de distància de recol·lecció o, en les zones muntanyoses, una diferència d’alçada de 100m. A més a més, també s’estableix que com a mínim s’ha de disposar d’una bomba manual cada 250 persones. Aquest programa d’acció global, deixava en mans dels governs estatals i, més concretament, en els ens de govern local, la responsabilitat de proporcionar aigua potable i serveis de sanejament adequats [25]. D’acord amb la 73a Esmena Constitucional, la centralitzada infraestructura existent controlada pel govern, hauria de ser modificada en una direcció més descentralitzada, centrada en els ciutadans i les seves demandes, motiu pel qual s’ha donat pas al Programa Rural Accelerat d’Abastiment d’Aigua (ARWSP, Accelerated Rural Water Supply Programme). Iniciat el 1999, en aquest important canvi en el paradigma de pensament i política s’incorporen els següents principis: - S’aprova el fet de donar resposta a les demandes des d’una òptica basada en la potenciació del paper de les comunitats, per tal de garantir la participació d’aquestes en la presa de decisions, el control i la gestió. - Es canvien les funcions dels governs quant a prestació de serveis directes en la planificació, la formulació de polítiques, supervisió i avaluació, i recolzament financer parcial. - S’estableixen la compartició de les despeses de capital i la total responsabilitat per part dels usuaris de les tasques d’operació i manteniment. El ARWSP ha estat ampliat per tal d’iniciar vincles intersectorials, basats en els recursos del Programa de Necessitats Mínimes (MNP, Minimum Need Programme) per satisfer alguns dels costos d’operació i manteniment i, en el programa de Formació per a la Ocupació de la Joventut Rural (TRYSEM, Training of Rural Youth for Self Employment) per capacitar la ma d’obra local per al manteniment de la infraestructura [25]. Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 17 Amb la voluntat de detectar els principals problemes que té la gent de Vedanthangal, no des d’una òptica occidental, sinó des de l’òptica dels propis habitants del panchayat, s’ha realitzat l’enquesta que segueix a continuació. Laia Mendoza Questionary April-May 2007 Date of interview ____/____/200_ Household no.________ Interviewer’s name ________ Data Name: Type of House: brick □, or hut □ Male: □ Female: □ Age: Name of the village: Relationship of respondent to the head of household: ________________ a =Husband b =Wife c =Son d =Daughter e =Other (specify) Family Questions No. daughters: ages: / / / / No. sons: ages: / / / / No. workers: Each Monthly salary: / / / / No. people living in the house: Which of the following things do you have in your house? a. Beds Yes No [If yes ] How many? _____ b. Bicycle Yes No [If yes ] How many? _____ c. Automobile Yes No [If yes ] How many? _____ d. Bike Yes No [If yes ] How many? _____ e. TV Yes No [If yes ] How many? _____ f. Refrigerator Yes No g. Electricity Yes No h. Stove Yes No [If yes ] Is it electric, kerosene, gas or wood: _____ i. Cell Yes No Do you keep any animals or birds in your household? Type of animal/bird kept 1 =Yes 2 =No Number of animals/birds Cows 1 2 Buffaloes 1 2 Oxes 1 2 Caugh 1 2 Other 1 2 Land (acres): Health Questions Where were born the children? House: □ Hospital: □ Health care: □ Did you have any kind of help during pregnancy time? _______________________________________________________________________ Who did vaccinate your children? Hospital: □ Health care: □ Anganwaddy: □ Dou you have any record about this vaccination? Yes: □ No: □ (notes) ________________ When did they take the last vaccination? _________ Who did take care about vaccination time? _________ Did they obtain extra alimentation? Yes: □ No: □ Where? ________ Have you had any disease during last year? __________________________________ Pàg. 18 Annex B. Identificació de problemes i necessitats a Vedanthangal How many times? __________________________________ When? __________________________________ And your children? __________________________________ How many times? __________________________________ When? __________________________________ Which kind of diseases have you had? __________________________________ And your children? __________________________________ Have you got any diarrhoea during last month? Yes: □ No: □ And children? Yes: □ No: □ , How many children have got any diarrhoea? _____________ Have you seen any kind of worm in this diarrhoea? Yes: □ No: □ ____________________ Have you been disparasitized during last year? Yes: □ No: □ ___________________ Have you got any medical report about stomach diseases? Yes: □ No: □ ______________ Did you have to go to the doctor during last year? Which problem did you have? _____________________, _____________________ Where did you go? Maduranthakam □, Chengalpattu □, Chennai □ or Private □ How much was the visit? _____________________ Did the doctor give you any treatment? _____________________ What kind of treatment did he give you?: Tablets □, Injections □, Siddha □, Others □ (Specify) _____________________ How much money did you spend in the treatment? (Doctor Visits + medicines) ___________ What do you think that can be improved in Vedanthangal regarding health? _________________________________________________________________________ Source and Handling of Household Water Questions From where do you usually collect the drinking water you use in the house? (Do not read the options to the respondent. Mark all the sources that apply) a. Pond □ , b. Lake □, c. Well □, d. Borehole □, e. Spring □, f. Rainwater □, g. Water-tap □, h. Other □ _____________________________________ Do you cover the vessels you use to store the drinking water? Yes: □ No: □ Do you think this water is safe to drink without any treatment? Yes: □ No: □ I don’t know: □ What type of drinking water storage vessel does the household use? See if it is: a. Wide mouthed: □ , b. Narrow mouthed □, c. Other.(Describe)__________________ Do you process this water in any way to make it safer to drink? Yes: □ No: □ I don’t know: □ If yes, what do you do to the water to make it safer to drink? (Circle all that apply) a. Boil □, b. Add bleach □, c. Sieve it through cloth □, d. Other (Specify) ________________________ Distance between house and water source: How much time do you spend collecting water? Sometimes can’t you collect drinking water? Yes: □ No: □ If no water, where do you go (distance)? _________ Which kind of well? Private □ or Public □ Energetic Questions What do you usually use to cook? Gas (cylinder) □, Electricity □, wood □, other □ __________ How many meals you prepare in a day? No. breakfasts:___ No. lunches: ___ No. dinners: __ What do you usually prepare for breakfast? _______________________ What do you usually prepare for lunch? _______________________ What do you usually prepare for dinner? _______________________ Where do you usually cook? Inside □, Outside □ If you use gas, Where do you obtain the gas? _______________________ Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 19 During how many months can you use the cylinder? _______________________ How much does a cylinder cost? _______________________ If you use wood, Where do you obtain the wood? Collect □ , Buy in a shop □, Other □ ________________ If buy, how much do you spend in wood per month? ________________ Are you conscious about the deforestation? Yes: □ No: □ Do you have problems with the smoke? Yes: □ No: □ Do you know what biogas is? Yes: □ No: □ Do you know that in Papanallur, people use biogas to cook? Yes: □ No: □ Do you know you can cook with the power of the sun? Yes: □ No: □ Do you want to use an alternative energy like sun power or biogas to avoid deforestation? Yes: □ No: □ I don’t know: □ Free Questions In your opinion, tell us the most important improvements that Vedanthangal needs: Procediment Per a la realització de l’enquesta es van contractar durant 3 dies a 2 nois i una noia de 12ve Standard (últim curs de secundària), que acompanyaven als membres de la FLM (Dani, Miquel i Sílvia) fent de traductors per tal de poder formular les preguntes del qüestionari en tàmil. Les entrevistes es van realitzar en dues franges horàries: de 6h a 8:30h i de 17h a 19:30h, ja que aquests són els moments de plena activitat a les cases i hi són tots els membres de la família. Es van realitzar un total de 79 enquestes, en 79 cases diferents. Sabent que cada unitat familiar està formada per 5 membres de mitjana, l’enquesta ha tingut en compte unes 400 persones aproximadament, el 10% de la població del panchayat. Resultats i conclusions de l’enquesta Es comenten a continuació els resultats més rellevants.  Resultats generals En primer lloc, tal i com es veu a la figura B.1, cal destacar que el 65% dels entrevistats es queixen del mal estat dels carrers on viuen; demanen que s’arreglin, cimentant-los o asfaltantlos. El 62% dels entrevistats es queixen del problema de la manca d’aigua. Durant molts dies l’any no surt aigua de les aixetes públiques i s’han de desplaçar per anar a buscar l’aigua una distància mitjana de 650 metres, segons les enquestes. El 33% dels enquestats destaca la gran incomunicació de la comunitat envers l’exterior, degut a l’escassesa d’autobusos que circulen regularment. El 30%, comenta que el habituals talls Pàg. 20 Annex B. Identificació de problemes i necessitats a Vedanthangal d’electricitat també suposen un problema. Un 30% de la població enquestada voldria disposar d’algun tipus d’atenció mèdica al mateix panchayat. Un 19% dels enquestats creu important que existeixi a Vedanthangal una high secondary school, l’equivalent a un institut de batxillerat, i a un 13% els agradaria rebre una casa subvencionada pel govern. Per últim, un 9% dels enquestats ha demanat tenir lavabos a casa. figura B.1. Resultats generals  Resultats d’estadística familiar S’ha comprovat que actualment el nombre de nens (48%) està equilibrat amb el de nenes (52%). A cada casa, la mitjana de treballadors és de 1,6 persones i el sou mitjà mensual per treballador és de 1.447 INR (26 €). La mitjana d’habitants per casa és de 5. El 79% de les cases tenen electricitat i en el 45% es disposa de televisió, dada interessant si la comparem amb el percentatge de persones que disposen de bicicleta (31%) o d’algun llit (18%). Destacar també, que el 21% de les cases posseeix algun telèfon mòbil. El 40% de les famílies enquestades és propietari d’alguna vaca. El 16% té algun bou i un 11% algun vedell. El 8% disposa d’alguna búfala. Per últim, el 19% de les famílies disposa d’alguna terra.  Resultats sobre salut El 41% dels nens enquestats han nascut a casa i, només el 22% de les mares reberen algun tipus d’ajuda durant l’embaràs. Només en el 12% de les cases existeix algun registre de les Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 21 vacunes administrades als infants. Al 32% dels nens se’ls ha donat algun tipus d’alimentació extra durant la infància. En el 60% de les cases alguna persona adulta ha tingut algun problema de salut durant l’últim any i en el 48%, algun nen. En el 46% de les cases alguna persona adulta ha patit alguna diarrea durant l’últim any i en el 42%, algun nen. En el 22% de les cases algun membre ha seguit algun tractament de desparasitació. En el 54% de les cases algú ha anat a l’hospital durant l’últim any. És important destacar que la mitjana del cost total d’una visita al metge (incloent medicació) és d’unes 160 INR (3 €).  Resultats sobre aigua El 100% de la gent enquestada utilitza l’aigua que subministra el govern mitjançant les aixetes públiques. En el 96% de les cases cobreixen els recipients que utilitzen per emmagatzemar l’aigua destinada a beure. En el 76% de les unitats familiars creuen que l’aigua és de bona qualitat. Cada casa dedica una mitjana d’uns 46 minuts per aprovisionar-se de l’aigua necessària per a tot un dia. En el 100% de les cases enquestades, hi ha alguna vegada durant l’any que no surt aigua de les aixetes públiques i han de recórrer una mitjana de 650 metres per obtenir l’aigua que utilitzaran per a beure. En aquests casos el 16% de la gent l’obté d’algun lloc privat (gent més rica que disposa de pou propi), tot i que sempre de manera gratuïta.  Resultats sobre energia El 100% del enquestats utilitzen llenya per a cuinar. Pràcticament la totalitat dels enquestats esmorza, dina i sopa arròs amb algun tipus de salsa. El 17% cuinen a l’interior de les seves cases i només en el 3% de les cases es compra la llenya a utilitzar en comptes de recol·lectar-la (97%). El 83% de les dones enquestades diuen tenir problemes derivats de la presència de fums mentre cuinen. Únicament en el 17% de les cases enquestades s’és conscient de la desforestació i creuen que el problema més important que se’n deriva és la manca d’espais en ombra i, per tant, l’augment de la calor. En el 16% de les cases entrevistades coneixen què és el biogàs i saben que a la comunitat propera de Papanallur l’utilitzen. El 24% de les cases saben que es pot cuinar gràcies a l’energia solar Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 23 Annex C. Conveni UPC – IITM Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 25 Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 33 Annex E. Normativa índia en matèria de qualitat d’aigua Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 35 Pàg. 36 Annex E. Normativa índia en matèria de qualitat d’aigua Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 37 Pàg. 38 Annex E. Normativa índia en matèria de qualitat d’aigua Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 39 Pàg. 40 Annex E. Normativa índia en matèria de qualitat d’aigua Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 41 Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 49 A continuació es donen de forma sinòptica les característiques químiques dels ions i substàncies dissoltes a l’aigua més importants, així com també es defineixen i s’indiquen les concentracions i unitats usuals, i els efectes sobre la qualitat de l’aigua segons les característiques físiques i fisicoquímiques més freqüents. A més a més, en els casos en què es considera important, s’adjunten comentaris sobre la nocivitat o toxicitat, o indicacions en relació a la manera de prendre les mostres. Les dades que a continuació es reuneixen han estat obtingudes de [7], [8], [9], [23]. Anions i substàncies aniòniques  Ió clorur, Cla) Característiques químiques. Sals en general molt solubles. Molt estable en dissolució i difícilment precipitable. No s’oxida ni es redueix en aigües naturals. En general va associat al ió Na+, especialment en aigües molt salines. b) Concentracions. Entre 10 i 250mg/l en aigües dolces, no essent estrany trobar continguts molt majors de fins a milers de mg/l. L’aigua de mar té entre 18000 i 21000 mg/l. c) Nocivitat i toxicitat. En excés, per sobre de 250mg/l es pot detectar sabor salat a l’aigua de beguda, però no és perjudicial com a mínim fins a alguns milers de mg/l. És essencial per a la vida.  Ió sulfat, SO42a) Característiques químiques. Sals moderadament solubles a molt solubles, excepte les de Sr i Ba. En medis reductors amb abundant matèria orgànica pot patir una reducció bacteriana a S2-, però en general és estable. b) Concentracions. Entre 2 i 150mg/l en aigües dolces, podent arribar a 5000mg/l en aigües salines si existeix Ca. L’aigua de mar conté al voltant de 3000mg/l. c) Nocivitat i toxicitat. Les aigües selenitoses (d’elevat contingut en sulfat) no treuen la set i tenen sabor poc agradable i amarg. Per si sol o si va associat al Mg o Na en quantitats importants pot tenir propietats laxants. Més d’alguns centenars de mg/l perjudiquen a la resistència del formigó i el ciment.  Ió nitrat, NO3a) Característiques químiques. Sals molt solubles i, per tant, és difícilment precipitable. Tot i que té tendència a ser estable, fins i tot en medis reductors, pot passar a N2 o NH4+ i excepcionalment a NO2-. La majoria de compostos nitrogenats passen a NO3en medi oxidant, tot i que l’NH4+ pot perdre’s en part com a N2. Pàg. 50 Annex F. Descripció dels indicadors de qualitat fisicoquímics i bacteriològics utilitzats b) Concentracions. Normalment entre 0,1 i 10mg/l, però en aigües contaminades pot arribar a 200mg/l i en alguns casos fins a 1000mg/l. L’aigua de mar té al voltant de 1mg/l o menys. c) Nocivitat i toxicitat. Concentracions elevades en aigua de beguda poden produir cianosis en els nens i comuniquen efecte corrosiu a l’aigua.  Fluorur, Fa) Característiques químiques. Solubilitat, en general, limitada i pot contribuir mínimament a l’alcalinitat de l’aigua ja que s’hidrolitza lleugerament. b) Concentracions. Freqüentment entre 0,1 i 1mg/l, podent arribar de vegades fins a 10mg/l i rarament a 50mg/l en aigües molt sòdiques amb molt poc Ca. L’aigua de mar té entre 0,6 i 0,7mg/l. Les aigües de zones àrides en poden tenir quantitats elevades. El Ca limita la concentració en F-. c) Nocivitat i toxicitat. Juga un paper important en la conservació de la dentadura, creant problemes tant si es troba en excés com en defecte.  Fosfat, PO43a) Característiques químiques. Tot i que presenti sals solubles, la majoria ho són molt poc i en general es precipita com Ca3(PO4)2. S’hidrolitza amb facilitat i contribueix a l’alcalinitat de l’aigua. La presència de Ca en limita el seu contingut i el CO2 dissolt l’afavoreix. b) Concentracions. En general, entre 0,01 i 1mg/l podent arribar a 10mg/l i excepcionalment a 50. c) Nocivitat i toxicitat. En les concentracions usuals, no origina problemes. És essencial en el cicle vital dels éssers vius, però l’adquireixen per altres medis. Cations i substàncies catiòniques  Ió sodi, Na+ a) Característiques químiques. Solubilitat molt elevada i difícil de precipitar. És afectat fàcilment pel canvi de bases. Acostuma anar associat al ió Cl-, tot i que no sempre és així. Les aigües naturals amb elevats continguts en Na+ solen tenir continguts elevats en F-. b) Concentracions. Entre 1 i 200mg/l en aigües dolces, no essent estrany trobar continguts molt majors, de fins a diversos milers de mg/l. L’aigua de mar té al voltant de 10000mg/l. c) Nocivitat i toxicitat. Les aigües amb concentracions elevades en sodi són perjudicials per a les plantes, en reduir la permeabilitat del sòl. Concentracions superiors a 200mg/l poden donar mal sabor. Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 51  Ió potassi, K+ a) Característiques químiques. Solubilitat molt elevada i difícil de precipitar. És afectat fàcilment pel canvi de bases i és absorbit de manera molt poc reversible per les argiles en formació per formar part de la seva estructura, circumstància que el diferencia notablement del Na+. Per això, les aigües naturals, malgrat la major abundància de K en moltes roques, tenen molt menys K+ que Na+, exceptuant les molt diluïdes. b) Concentracions. Entre 0,1 i 10mg/l en aigües dolces. L’aigua de mar té entorn de 400mg/l. c) Nocivitat i toxicitat. No presenta problemes especials a les concentracions habituals i és un element vital per a les plantes.  Ió calci, Ca2+ a) Característiques químiques. Sals des de moderadament solubles a molt solubles. És molt fàcil de precipitar com a CO3Ca. La seva química va molt associada a la dels ions HCO3i CO32en moltes aigües naturals, podent precipitar i dissoldre’s amb facilitat en canviar de pH o la pressió parcial de CO2. b) Concentracions. Entre 10 i 250mg/l en aigües dolces, podent arribar a 600mg/l en aigües selenitoses. L’aigua de mar conté entorn de 400mg/l. c) Nocivitat i toxicitat. El major inconvenient va associat a la contribució de duresa i la producció d’incrustacions. d) Presa de mostres. Evitar l’escapament de gasos, omplint bé l’ampolla i tancant-la. Evitar canvis de temperatura. Pt precipitar-se fàcilment com CaCO3.  Ió magnesi, Mg2+ a) Característiques químiques. Propietats similars a les del ió calci, però més soluble i una mica més difícil de precipitar. b) Concentracions. Entre 1 i 100mg/l en aigües dolces, podent arribar de vegades a alguns milers de mg/l en aigües salines. L’aigua de mar conté 1200mg/l. c) Nocivitat i toxicitat. Propietats laxants i dóna sabor amarg a l’aigua de beguda si conté alguns centenars de mg/l. Contribueix a la duresa de l’aigua i, a més a més, a pH elevat pot donar Mg(OH)2 incrustant. d) Presa de mostres. En principi les mateixes precaucions indicades per al Ca2+, ja que, tot i que el Mg2+ no sol precipitar, si es precipita Ca2+, entre l’anàlisi del mateix i la determinació de la duresa es pot tenir un error important. Pàg. 52 Annex F. Descripció dels indicadors de qualitat fisicoquímics i bacteriològics utilitzats  Ions relacionats amb el ferro a) Característiques químiques. La seva química és relativament complexa, ja que pot existir en els estats de valència 2+ i 3+. L’estabilitat dels ions Fe2+, Fe3+, Fe(OH)2+ i Fe(OH)+, en relació amb el Fe(OH)3 i Fe(OH)2 precipitats o col·loïdals, depèn del pH, el potencial d’oxidació i la composició de la solució. Certes matèries orgàniques i algunes inorgàniques poden actuar formant complexos, que encara en compliquen més el comportament. En general, les aigües subterrànies normalment només tenen dissolt Fe2+ i a pH elevat pràcticament no existeix ferro dissolt. L’oxidació del Fe2+ es produeix segons 2Fe2+ + 1/2O2 + H2O + 4OH- → 2Fe(OH)3 (s), és a dir, disminuint el pH. Certs microorganismes promouen medis reductors que afavoreixen la formació de Fe2+, mentre que d’altres aprofiten l’energia del pas Fe2+ a Fe3+ en els seus processos vitals. Aquests creixements bacterians es veuen afavorits per la foscor i en aigües amb abundant CO2. b) Concentracions. Fe2+ entre 0 i 10mg/l, essent menor a 0,5 en aigües airejades. Amb pH entre 5 i 8 es podria arribar excepcionalment a 50mg/l. En aigües molt àcides es pot arribar a 100mg/l en Fe2+ + Fe3+. Les aigües alcalines només tenen petites quantitats de Fe2+ o Fe(OH)+. c) Nocivitat i toxicitat. Produeix taques de rovell i dipòsits orgànics fangosos amb Fe(OH)3 (s). Pot originar incrustacions dures. Més de 0,5mg/l són nocius o molestos en general. d) Presa de mostres. És precís prendre precaucions per evitar oxidació i canvis de pH.  Ió manganès, Mn2+ a) Característiques químiques. El manganès té un comportament similar al Fe, presentant, com aquest, els estats de valència 2+ i 3+, a banda del 4+ que només existeix com MnO2 insoluble. En general està en forma de Mn2+ que s’oxida fàcilment a MnO2. pot formar complexos orgànics estables tal i com succeeix amb el ferro. b) Concentracions. En general per sota de 0,2mg/l, essent estrany trobar valors per sobre de 1mg/l. És més abundant en aigües àcides. c) Nocivitat i toxicitat. En oxidar-se forma taques ennegrides i afavoreix el creixement de certs bacteris.  Ió amoni i amoníac dissolt, NH4+ i NH3 a) Característiques químiques. Són oxidats amb gran facilitat a N2, NO2o NO3i són fàcilment retinguts pel sòl a conseqüència de canvi de bases. S’hidrolitzen (NH4+ ↔ NH3 + H+), existint un equilibri entre ambdós. Pot coexistir amb el Fe2+, però no amb NO3en quantitats importants. b) Concentracions. En general, entre 0,2 i 3mg/l de NH3, però en casos molt excepcionals pot arribar a 400mg/l. L’aigua del mar té entre 0,005 i 0,05mg/l, de vegades fins a 0,35mg/l. Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 53 c) Nocivitat i toxicitat. A les concentracions usuals no és origen de problemes, però a concentracions majors pot arribar a donar olor amoniacal. Característiques físiques  Temperatura. Les aigües subterrànies tenen una temperatura molt poc variable. La temperatura afecta a la viscositat de l’aigua, capacitat d’absorció de gasos, etc.  Conductivitat elèctrica, C. La conductivitat creix amb la temperatura i amb el contingut d’ions dissolts. A una mateixa temperatura, en la conductivitat d’una aigua influeix no només la concentració iònica, sinó també el tipus d’ions (carrega elèctrica, estat de dissociació, mobilitat, etc.). Les unitats de mesura són els microsiemens/cm (µS/cm) o micromhos/cm (µΩ-1/cm).  Color. En general està originat per materials orgànics de formacions carbonoses o sòls vegetals. Si l’aigua conté Fe pot prendre un color rogenc i negre amb Mn. Amb H2S es produeix un color blavós i amb àcids húmics, groguenc. És desagradable en aigua de beguda i pot indicar contaminació orgànica.  Terbolesa. És la dificultat d’una aigua per transmetre la llum. Mesura el contingut en matèries col·loïdals i la matèria en suspensió fina i difícil de sedimentar i filtrar. La terbolesa és desagradable en aigua de beguda, essent el valor de 5UNT el límit d’acceptació dels consumidors, podent variar en funció de les circumstàncies locals. En els casos en què l’aigua s’ha de desinfectar, la terbolesa ha de ser el menor possible per tal que la desinfecció sigui plenament efectiva (entorn a 0,1UNT).  Sabor. És tracta d’una determinació organolèptica subjectiva d’interès en aigua potable. Les aigües amb més de 300mg/l de Cltenen gust salat, les que tenen més de 400 o 450mg/l de SO42tenen gust salat i amarg, les que tenen molt de CO2 lliure tenen gust picant, etc. Característiques químiques i fisicoquímiques  pH. Pel general varia entre 6,5 i 9,5. L’aigua marina té un pH aproximat de 8. Durant la presa de mostres s’han d’evitar fugues de gasos, oxidacions o reduccions i canvis de temperatura. S’ha d’analitzar amb rapidesa, tot i que s’ha de tenir en compte que els valors determinats al laboratori estaran mínimament alterats, essent generalment més alts que la realitat.  Sòlids totals dissolts. Fan referència al residu que queda després de l’evaporació de l’aigua a 110ºC. Durant la presa de mostres cal evitar pèrdues de gasos per no tenir precipitats. Pàg. 54 Annex F. Descripció dels indicadors de qualitat fisicoquímics i bacteriològics utilitzats  Alcalinitat. Durant la presa de mostres s’ha d’evitar l’escapament de gasos tancant bé l’ampolla, que ha d’estar totalment plena.  Duresa total. Les definicions actuals la identifiquen amb el contingut en ions alcalinoterris, essencialment el contingut total en Ca2+ + Mg2+. Les aigües amb menys de 50mg/l de CaCO3 s’anomenen toves, fins a 100 lleugerament dures, fins a 200 moderadament dures i per sobre molt dures. En aigua dolça, els valors típics es troben, generalment, entre 10 i 300mg/l de CaCO3. l’aigua de mar té 1.500 mg/l de CaCO3. Per a la seva determinació s’ha d’evitar pèrdua de gasos durant la presa de mostres. Les aigües dures són incrustants, produeixen gran consum de sabó i dificulten la cocció d’aliments. Les aigües molt toves són agressives i poden no ser adequades per a beure.  Demanda bioquímica d’oxigen, DBO. És la mesura de la quantitat d’oxigen necessari per a la oxidació de la matèria orgànica biodegradable mitjançant processos biològics aerobis. És una mesura important de contaminació i s’ha de referir a un cert temps (5 dies). Indicadors de contaminació bacteriològica Els microorganismes indicadors són aquells que tenen un comportament similar als patògens (concentració i reacció davant de factors ambientals), però són més ràpids, econòmics i fàcils d’identificar. Un cop s’ha evidenciat la presència de grups indicadors es pot inferir que els patògens es troben presents en la mateixa concentració i que el seu comportament enfront de diferents factors com el pH, temperatura, presència de nutrients, temps de retenció hidràulica o sistemes de desinfecció és similar a la del indicador. Els bacteris que es troben amb major freqüència a l’aigua són els bacteris entèrics que colonitzen el tracte gastrointestinal de l’home i animals, i són eliminats a través de la matèria fecal. Quan aquests microorganismes s’introdueixen a l’aigua, les condicions ambientals són molt diferents i, conseqüentment, la seva capacitat de reproduir-se i de sobreviure són limitades. Degut a que la seva detecció i recompte a nivell de laboratori són lents i laboriosos, s’ha buscat un grup alternatiu d’indicadors, el dels bacteris coliformes. El grup de microorganismes coliformes és adequat com a indicador de contaminació bacteriana ja que, són contaminants comuns del tracte gastrointestinal tant de l’home com dels animals de sang calenta, estan presents en el tracte gastrointestinal en grans quantitats, romanen durant molt de temps i es comporten d’igual manera que els microorganismes patògens en els sistemes de desinfecció. Els coliformes fecals són un subgrup dels coliformes totals, formats pràcticament en la seva totalitat per Escherichia coli. Els Streptococcus fecals són bactèries integrants de la flora normal Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 55 dels animals homeoterms, que de manera similar als coliformes fecals i l'E. coli, presenten taxes de supervivència similars a la dels patògens entèrics. Els estreptococs fecals no es multipliquen en el medi ambient i són més persistents en ambients aquàtics i en sòls contaminats que l’E. coli. Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 57 Annex G. Resultats de les anàlisis realitzades a l’aigua de Vedanthangal Pàg. 64 Annex G. Resultats de les anàlisis realitzades a l’aigua de Vedanthangal Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 65 Pàg. 66 Annex G. Resultats de les anàlisis realitzades a l’aigua de Vedanthangal Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 67 Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 69 Annex H. Control de la concentració de clor residual Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 71 La medició regular de la quantitat de clor residual permet controlar el funcionament de l’equip de cloració i l’absència de contaminació a la xarxa de distribució fins les aixetes públiques, motiu pel qual es considera imprescindible aquesta mesura en els següents punts: - Després de la cloració, a la sortida del tanc d’emmagatzematge, per tal de verificar si les quantitats aplicades de desinfectant són les correctes. - A l’aixeta més allunyada del tanc d’emmagatzematge. Aquesta mesura permetrà avaluar si hi ha hagut o no contaminació a la xarxa de distribució. Existeixen diversos mètodes per a mesurar el clor residual a l’aigua. A continuació es presenten dos dels més senzills: Mètode del dietil-para-fenilendiamina (DPD) El clor lliure disponible reacciona instantàniament amb la N-dietil-parafenilendiamina, produint una coloració rogenca, sempre que hi hagi absència de iode. Solucions estàndard de DPDpermanganat de potassi s’utilitzen per produir colors de diverses intensitats. D’aquesta manera, el DPD es pot utilitzar com un mètode colorimètric per a mesurar la concentració de clor residual. El color produït per aquest mètode és més estable que el del mètode de la ortotolidina. Aquest senzill mètode utilitza pastilles que contenen DPD, les quals són dissoltes en una mostra d’aigua amb clor, produint la coloració rogenca que per comparació permet determinar la concentració en mg/l de clor residual. El dispositiu utilitzat per aquest propòsit s’anomena comparador de clor. Mètode de la ortotolidina. La ortotolidina, un compost aromàtic, s’oxida en una solució àcida per acció del clor i altres oxidants per produir un complex de color grogós, la intensitat del qual és proporcional a la quantitat d’oxidants presents. El mètode és apropiat per a la determinació rutinària del clor residual que no excedeixi els 10mg/l. La presència de color natural a l’aigua, terbolesa i nitrats dificulten el desenvolupament del color en la mesura. Degut al fet demostrat que la ortotolidina és carcinogènica, es recomana manipular el producte químic amb precaució. Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 73 Annex I. Relació teòrica de cabals en filtres ceràmics de disc i d’espelma Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 81 A continuació s’identifiquen de manera general alguns dels principals problemes i obstacles que es poden presentar en el programa de tractament i desinfecció de l’aigua, els quals estan relacionats, entre d’altres, amb aspectes socioculturals, institucionals, econòmics i de sostenibilitat. Causes socioculturals La introducció de sistemes de tractament i desinfecció a les comunitats rurals no només consisteix en la instal·lació i aplicació de senzilles tècniques d’enginyeria, sinó que és una intervenció que implica un canvi significatiu i que ha de considerar factors socioculturals i d’educabilitat. S’ha de tenir en compte la cultura per comprendre com funcionen les comunitats i famílies que la componen, i quins factors promouen el canvi. És necessari administrar aquests projectes com un bé, tant econòmic com social, i la comunitat ha de tenir una participació activa i prendre decisions en les diferents etapes d’implementació. La decisió d’acceptar una tecnologia i no resistir-se a ella es basa en les característiques pròpies de l’individu, la família, la participació de la dona i el context de l’entorn físic, social, econòmic, cultural i demogràfic. L’accés a l’educació pot permetre comprendre millor els avantatges que representa l’aplicació de noves tecnologies de desinfecció per a la salut. A les comunitats, els líders influents poden contribuir a assolir que s’accepti la tecnologia, per exemple, posant de manifest el prestigi social que atorga la instal·lació d’un equip de desinfecció i els seus avantatges des del punt de vista de la salut de la comunitat. És important analitzar el paper i les pautes de comportament dels individus i dels grups socials de la comunitat. La gent es resisteix al canvi per moltes raons; pot ser que experimentin cert ressentiment contra experts forans que no coneixen bé les costums del lloc i que segons el parer dels habitants locals, es beneficien més de la tecnologia que la pròpia població local. Un altre dels aspectes que fàcilment es passa per alt, és l’època o estació de l’any en què es decideix implantar el nou sistema. Per exemple, si coincideix amb l’època de collita, aquest serà un factor determinant a l’hora de l’acceptació o el rebuig local. La promoció, motivació i educació a la comunitat ha de fer-se amb un llenguatge accessible i a través de diversos mitjans d’informació amb la finalitat d’assolir una participació orientada a generar un sentit de propietat i compromís polític de la comunitat per a l’èxit d’aquests projectes. El pla per a la millora de la qualitat de l’aigua ha de contemplar l’educació, la mobilització social i l’autosostenibilitat. Pàg. 82 Annex J. Causes d’una desinfecció inadequada Causes institucionals La responsabilitat del subministrament de l’aigua recau sobre els ens de govern local que, no obstant, deixen aquesta tasca en mans de les agències del govern. Aquest model d’actuació, no contempla la prestació de serveis suficients a l’àrea rural, de manera que les accions de millora en la matèria sovint queden relegades a l’oblit i la realitat és que no es mostra la deguda atenció a les àrees rurals. En la majoria dels casos, es presenta una ineficiència del nivell d’administració dels sistemes d’aigua i projectes de desinfecció de l’àrea rural, que sovint depèn del finançament proporcionat per organismes donants. La presència d’ONGs internacionals i nacionals té un paper crític en la promoció, capacitació i assistència tècnica de la comunitat per a manejar els seus propis projectes. No obstant, la presència de múltiples protagonistes pot donar com a resultat l’aplicació d’enfocaments contradictoris. En general, els països no compten amb un recurs institucional adequat per assumir la responsabilitat de promoure la desinfecció, emmagatzematge, control, vigilància i manejament segur de l’aigua a les comunitats rurals. Política financera Per aconseguir la sostenibilitat dels projectes d’abastiment d’aigua i desinfecció és necessari comptar amb una política financera de costos compartits, participació de la comunitat mitjançant l’aportació de treball, en espècies o efectiu i la contribució financera de les entitats públiques o privades. El fracàs dels projectes de desinfecció en les zones rurals sovint pot ser deguda a què, en molts casos, les comunitats no tenen capacitat organitzativa ni financera per administrar amb eficiència aquests sistemes. Generalment, no es consulta a la comunitat i als usuaris quins serveis desitgen i estan disposats a sostenir. Els projectes d’abastament d’aigua basats en la demanda de la comunitat tendeixen a incrementar significativament la sostenibilitat del projecte. Monitoratge Existeix una manca de conscienciació i coneixement sobre la necessitat i importància de disposar de programes de control i vigilància de la qualitat de l’aigua per part dels nivells de decisió política i de la pròpia comunitat. Els programes de control i vigilància tenen el propòsit de detectar, predir i prevenir la contaminació a fi de minimitzar la incidència de les malalties transmeses per l’aigua. L’aplicació Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 83 d’aquests programes ha de permetre la millora del servei ja que assegura que el sistema de desinfecció implantat, treballa satisfactòriament d’acord amb les normes de qualitat de l’aigua. Per dur a terme aquests programes es requereix de laboratoris mínims, indispensables per realitzar anàlisis de clor residual, indicadors de qualitat bacteriològics, terbolesa o pH. La implementació d’altres paràmetres dependrà de la qualitat de l’aigua a tractar. Capacitació La selecció de tecnologies apropiades de tractament de l’aigua exigeix programes de capacitació per als diferents nivells socials implicats. Generalment, s’apliquen programes de capacitació deficients, sense continuïtat ni seguiment. Sovint, no es promouen mecanismes de formació mitjançant la motivació, promoció i conscienciació de la població sobre la importància de l’aplicació de mesures sanitàries. No existeix un coneixement real per part de la població sobre els problemes de salut i la seva relació amb la qualitat de l’aigua. La capacitació ha de ser considerada com una activitat contínua i permanent, que ha de considerar aptituds, nivells de formació, gestió de recursos humans i seguiment dels programes. Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 85 Annex K. Material de capacitació Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 87 K.1 Sampling procedures for water analysis Sampling for chemical examination - Water for chemical examination should be collected in a clean 2 liter polythene container. - The source from which water is collected should be in regular use. Otherwise the source should be adequately flushed before sampling. For hand pump sources, the water should be pumped and wasted for at least three to five minutes to clear all dirt, slime and turbidity. Water from wells should be taken at mid depth. - Before collection of sample, the container should be washed with the water to be sampled for at least 2 to 3 times. - The water should be then filled completely in the container without leaving any air space. - Label the container with all required information. - The sample should be delivered to the lab within 24 hours from the time of collection. Sampling for bacteriological examination - For bacteriological examination, the water should be collected only in a presterilized 250 ml glass bottle. - The water should be filled leaving approximately one third of the bottle empty. - The sample should reach the laboratory within 6 hours from the time of collection. However when preserved in an icebox, the sample can be delivered within 24 hours. - The sample should be labeled properly before it is dispatched. Pàg. 88 Annex K. Material de capacitació K.2 Formulari de seguiment de l’estat dels pous WELL’S PROFORMA Village name Co-ordinates (latitude, longitude) Well type: open well / bore well Well diameter Total depth Lining of well1 Parapet wall (height)2 Water quality Water level3 Water pump details 1 The lining refers to the depth of the wall that is inside the well. 2 The parapet of the well refers to the wall above the ground level. 3 This field should be filled every starting month. Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 89 K.3 Material educatiu entorn el problema de l’aigua Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 97 Annex L. Fitxa de contactes establerts Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 99 Email address [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] Telephone number +91 44 2257 4266/5255 +91 44 2257 8150/8151 +91 44 2257 4274 +91 44 2841 2098 +91 44 2234 1025 +91 44 2626 5568 +91 44 2619 4768 9486415785 9345199973 +91 67 4584 0914 Organization IIT – Madras IIT – Madras TWAD Board King Institute Hydro-Soil engineers Basic Water Needs Foundation Holland 1 Basic Water Needs India Potters for Peace2 Regional Research Laboratory, Orissa Contact name Prof. Ravindra Gettu Prof. Ligy Philip Dr. A. Kulasekaran, Chief Water Analyst Thiru T. V. Rangarajan, Chief Water Analyst A. Lakshmana Swamy Klaas van der Ven Veerapan Ron Rivera, International Manager S. Khuntia, Head Rural Technology Department Pàg. 100 Annex L. Fitxa de contactes establerts 1 Basic Water Needs Foundation promotes the use of purification water technologies such as ceramic filters and other methods not at a household level, such as sand and activated carbon filters combined with UV disinfection. 2 Potters for Peace is an NGO located in Nicaragua that promotes the use of the ceramic filters for a household level water treatment. They also teach ceramists in order to start sustainable filter workshops anywhere. 3 The Regional Research Laboratory in Orissa has developed the Terafil filter. Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 101 Annex M. Fotografies Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 103 figura M.1. Aprofundint el pou de Vedanthangal figura M.2. Extracció dels materials sobrers de l’aprofundiment del pou de Vedanthangal Pàg. 104 Annex M. Fotografies figura M.3. Aixeta de Chittathur i caseta d’accionament de la bomba figura M.4. Pou de Mettu Theru (Vedanthangal) Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 105 figura M.5. Pou de Vinayaganallur, situat enmig d’una llacuna que resta seca a l’estiu figura M.6. Recollint mostres d’aigua del pou de Chithraikodam Pàg. 112 Annex N. Divulgació del projecte global de desenvolupament Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 113 Pàg. 114 Annex N. Divulgació del projecte global de desenvolupament Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 115 Pàg. 116 Annex N. Divulgació del projecte global de desenvolupament Estat de l’aigua a Vedanthangal i tractament per aprovisionar aigua potable Pàg. 117