Recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des de Balaguer a Gerb, Vilanova de la Sal, Serra de Montroig, Les Avellanes, Fontdepou i a Àger

XARAGALL Revista de Ciències de la Catalunya Central Sèrie B nº 414 - setembre del 2011 ISSN 1131 – 5385 D.L.B. 36.662 - 82 14 pàgines RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA NOGUERA: DES DE BALAGUER A GERB, VILANOVA DE LA SAL, SERRA DE MONTROIG, LES AVELLANES, FONTDEPOU I A AGER Josep M. Mata-Perelló _______________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 8 DE JULIOL DEL 2010 2 3 RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA NOGUERA: DES DE BALAGUER A GERB, VILANOVA DE LA SAL, SERRA DE MONTROIG, LES AVELLANES, FONTDEPOU I A AGER Per Josep M. MATA-PERELLÓ ADVERTIMENTS PREVIS Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. També cal tenir en conte que una part del recorregut final de l’itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions, Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, i també fora d´ell. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, tot i que el recorregut de l’itinerari s’iniciarà a la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament a la Zona de l´Avant-País Plegat), la major part del mateix discorrerà pel Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Sudpirenenca). Així, dintre de la primera, es tallaran fonamentalment els següents accidents: Anticlinal de la Serra d´Almenara - Bellmunt d’Urgell i Anticlinal de Cerò - Cubells. Mentre que dintre de la darrera, l’itinerari discorrerà bàsicament per la Unitat de les Serres Marginals, i també per la Unitat del Montsec. Així, la primera part del recorregut de s’iniciarà dintre del terme municipal de Balaguer, la capital comarcal, a la Depressió Geològica de l´Ebre (prop dal sector corresponent a la Zona de l´Avant-País Plegat). Després, el recorregut transcorrerà per aquesta zona de contacte, fins que arribarà cap al voltants de Gerp, per on penetrarà breument al Sistema Pirinenc, als sectors corresponents a la Unitat Central Sudpirenenca, on finalitzarà el recorregut, prop d´Os de Balaguer. Per d’altra banda, finalment cal dir la totalitat del recorregut de l’itinerari, discorrerà en tot moment per la comarca de la Noguera. OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI 4 Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals: 1.- Observació i descripció dels materials terciaris (exclusivament del paleògen) que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, i que formen part de l´Avant-país plegat. Aquests materials els trobaren als primers trams del recorregut de l’itinerari, entre la Balaguer de Gerb. Aquests materials pertanyen als trams més orientals de la Formació Fraga; així com al seu equivalent lateral, la Formació Solsona (que aquí te els seus afloraments més occidentals). Tanmateix pertayen a la Formació Barbastro, sempre relacionada amb el diapirisme de la zona de l´Avant-país plegat. 2.- Observació de les estructures locals d´aquesta materials, al llarg del recorregut de l’itinerari; i en especial de l´Anticlinal de la Serra d´Almenara - Bellmunt d’Urgell, i de l´Anticlinal de Cerò - Cubells - Camarasa; dintre de la Conca de l´Avant-país. 3.- Observació i descripció dels materials cenozoics i mesozoics de la Unitat de les Serres Marginals; que trobarem fonamentalment entre Gerp i Vilanova de la Sal, així com entre aquesta i Tartareu. . 4.- Observació de les relacions existents entre les diferents làmines d’encavalcament, de la unitat anterior. 5.- Observació de les relacions existents entre les dues grans unitats geològiques acabades d’esmentar (és a dir: entre la Depressió Geològica de l´Ebre i el Sistema Pirinenc). 6.- Observació i reconeixement, si s’escau, de diferents mineralitzacions situades a diversos indrets del recorregut de l’itinerari, com les: 6A) mineralitzacions bauxitíferes de rebliment de cavitats d’origen kàrstic, situades al terme de Vilanova de la Sal, entre els materials mesozoics de la Unitat de les Serres Marginals. 6B) mineralitzacions evaporítiques salines, que es troben al municipi de Vilanova de la Sal, entre els materials triàsics del Keuper, dintre de la Unitat de les Serres Marginals. 6C) mineralitzacions evaporítiques guixoses, que es troben pels voltants de Gerb, entre els materials de la Formació Barbastre, a la Depressió Geològica de l´Ebre. 6D) mineralitzacions associades a roques ofítiques, les quals es troben a Vilanova de la Sal (o de les Avellanes) i a Tartareu, entre els materials triàsics del Keuper, de la Unitat de les Serres Marginals. 7.- Observació, si s’escau, de les explotacions realitzades sobre les mineralitzacions esmentades al paràgraf anterior. ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS Pel que fa al recorregut del present itinerari, existeixen uns antecedents nostres: MATAPERELLÓ (1996 y 1997), amb un recorregut coincident en part amb el que ara presentem, especialment als trams centrals del recorregut. Un altre antecedent és de MATA – PERELLÓ i MONTANÉ – GARCÍA (2008), en el que hi ha un itinerari força semblant amb el que ara presentem. 5 Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions, cal parlar d’un altre treball, també nostre; en concret de MATA-PERELLÓ (1991). Aquest treball es relatiu a les mineralitzacions catalanes en general; i té un capítol dedicat a la comarca de la Noguera. I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l’itinerari, farem esment de dos treballs, molt interessants, de caràcter generalista. En concret, ens estem referint als següents: GUIMERÀ et altri (1982). i també a RIBA et altri (1976). Tots dos treballs es refereixen a la geologia dels Països Catalans, i conseqüentment de Catalunya. Tots aquests treballs referenciats, i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA. RECORREGUT DE L’ITINERARI El recorregut de l’itinerari es situarà integrament dintre de la comarca de la Noguera. Així, començarà a la seva capital comarcal, a la ciutat de Balaguer, per a finalitzar pels voltants d´Os de Balaguer. Després, d’iniciar-se a Balaguer, el recorregut prendrà un sentit septentrional, fins arribar al poble de Gerb. En aquest darrer s’iniciarà un segon tram del recorregut, tot passant per Vilanova de la Sal (o de les Avellanes), fent-se diverses filloles i parades en aquest recorregut, una d´elles per tal d’arribar a la Serra de Montroig. Tot seguit, el recorregut de l’itinerari es dirigirà cap al poble de les Avellanes, des d´on es farà una fillola, per tal d’arribar a Santa Linya, on es farà una nova aturada. I, finalment, de nou a les Avellanes, el recorregut de l’itinerari es dirigirà cap als voltants de Tartareu, i cap a Ager, per on es faran les darreres aturades del present recorregut. i on finalitzarà el mateix. DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigué). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada. Finalment, cal dir que el recorregut de l’itinerari s’inclourà dintre dels full nº: 327 (dit d´Os de Balaguer) i 359 (dit de Balaguer). Tots els mapes anteriors pertanyen al "Mapa Topográfico Nacional", i han estat realitzats a l’escala 1:50.000 per part de l´"Instituto Geográfico y Catastral". Així, les diferents aturades que formen part d´aquest recorregut geològic i miner, son les següents: PARADA 1. EXPLOTACIONS CALCOLUTÍTIQUES DE LA CARRETERA A GERB, (terme de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 359). 6 El recorregut del present itinerari, s’iniciarà a la ciutat de Balaguer, des d´on ens caldrà sortir per l’antiga carretera comarcal C-147 (actualment la local L-904), la qual es dirigeix cap al poble d’agar. A uns 100 m, després de sobrepassar el darrer pont sobre el Riu Segre, (el qual ens queda a la dreta), caldrà deixar la carretera anterior, per a continuar per la carretera local LV-9047, la qual es dirigeix cap a Gerb. Al poc d’agafar-la, es trobaran les antigues explotacions de materials calcolutítics adreçats a una antiga teuleria, la qual es troba al costat de la carretera. Precisament, en aquest indret de l’antiga teuleria, és on ens cal fer la present aturada. En aquest lloc, es veu un interessant aflorament d’uns nivells de calcolutites (explotades com a lutites, i adreçades per al benefici de l’antiga teuleria), de colors ocres. Aquests nivells ja pertanyen a la Formació Solsona, tot i que molt a prop del seu trànsit cap a la Formació Fraga. Aquests materials són també els que afloren al Turó del Sant Crist de Balaguer. Cal destacar que en aquest indret, els materials presenten un clar cabussament cap al Sud, ja que ens trobem al flanc meridional de l´Anticlinal de Cubells - Balaguer - Barbastre, a la zona de intersecció amb l´Anticlinal d´Almenara - Bellmunt - la Sentiu. És a dir: ens trobem dintre d´una zona de gran complexitat tectònica, la qual pertany a la denominada Zona de l´Avant-país Plegat, de la Depressió Geològica de l´Ebre. Finalment, cal dir que en aquest indret va haver-hi una explotació dels nivells esmentats, els quals s’utilitzaven a una antiga fàbrica de ceràmica, la qual es troba actualment tancada, des de fa poc de temps. Per altra banda, prop d´aquesta, hi havia una teuleria més antiga. PARADA 2. ANTIGA GESERA DE GERB, (Gerb, terme d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 359). Des de la parada anterior, cal continuar cap al Nord per la carretera local LV-9047, per tal d’arribar fins al poblet de Gerb. Poc abans d’arribar-hi, cap a les immediacions del Km 2 de la carretera, cal fer la present aturada, després de recórrer els dos quilòmetres esmentats, des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem tallant inicialment els materials calcolutítics ocres abans esmentats, els quals pertanyen a la Formació Solsona, i que apareixen amb un clar cabussament cap al Sud. Però poc després, hem començat a tallar, per sota dels anteriors, els nivells guixosos i calcolutítics grisencs de la Formació Barbastre. Com els materials vistos a la parada anterior, aquests també presenten un clar cabussament cap al Sud, doncs formen part del flanc Sud de l´Anticlinal de Cubells-Balaguer-Barbastre. Tot i així, aquests nivells guixosos i calcolutítics presenten una complicada estructura amb infinitat de plecs i de microplecs, en trobar-se extraordinàriament replegats, com a conseqüència de la complexitat tectònica de la zona, on hi ha la intersecció dels dos anticlinals esmentats a la parada anterior, i en constituir aquests materials el nucli dels plecs. Per d’altra banda, cal dir que en aquest lloc, i per sobre de la carretera, va haver-hi una petita explotació dels guixos, els quals eren aprofitats per una gesera propera, situada també per 7 sobre de la carretera. PARADA 3. CARRETERA LOCAL LV-9046, A VILANOVA DE LA SAL. Km 1´1, (Gerb, terme d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 359). Des de la parada anterior, cal acabar d’arribar fins a Gerb, per tal d’anar després cap a Vilanova de la Sal, tot seguint la carretera local LV-9046. Poc després d’agafar-la, cap a les immediacions del seu Km 1´1, cal fer la present aturada, després d’un recorregut proper als 2 Km, des de la parada anterior. En aquest breu recorregut, des de la parada anterior, s’han anat tallant els nivells guixosos i calcolutítics de la Formació Barbastre, dels quals ja hem parlat anteriorment. Com és natural, aquests materials es troben intensament plegats i replegats. Per sobre d’aquests materials, tornen a apareixer els nivells calcolutítics ocres de la Formació Solsona, que ja havíem trobat a la primera aturada. d’aquest itinerari. Per d’altra banda, des de la carretera i mirant cap a ponent, es pot veure un interessant sinclinal, el qual es troba ben definit a partir dels nivells calcolutítics ocres, de l´esmentada Formació Solsona. Més cap al Nord, aquests materials configuren un petit anticlinal, el qual permet tornar a aflorar els materials de la Formació Barbastre.. Per d’altra banda, i mirant cap a llevant, sobre la trinxera de la carretera, es pot veure aquest mateix sinclinal; sols que ara és molt més laxe. Un esquema d’aquest, és el següent: PARADA 4 - CONDICIONAL. CARRETERA LOCAL LV-9046, A VILANOVA DE LA SAL, Km 8, (terme de Vilanova de la Sal, o de les Avellanes comarca de la Noguera). (Full 327). Des de la parada anterior cal acabar d’arribar fins a Gerb, per tal d’iniciar des d’aquest poble un recorregut que ens durà cap a Vilanova de la Sal (també dita Vilanova de les Avellanes). Aquest recorregut l’efectuarem mitjançant la carretera local LV-9046. En aquest recorregut per l´esmentada carretera, ens caldrà arribar cap a les immediacions del seu Km 8, per tal de fer la present aturada després d’un trajecte de quasi 7 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, es van trobant inicialment els nivells guixosos de la Formació Barbastre, els quals formen part de l´Anticlinal de Cubells-Balaguer-Barbastre. Aquests materials es van trobant fins a les immediacions del Km 3-3´5 de l´esmentada carretera. Més endavant, cap a les immediacions del Tossal Gros, es veuen uns nivells guixosos que semblen ésser del Keuper (del Triàsic Superior); així com uns nivells calcaris de l´Eocè Superior. Tots aquests materials formen part de la Unitat dels Mantells de les Serres Marginals; i en concret de les Làmines d´Encavalcament de Llorenç de Montgai - Montero. Uns i altres materials es troben coberts, en bona part per uns altres de caràcter molt detrític, els quals formen part dels Cons Al·luvials procedents de les Serres Marginals. I, precisament aquests materials detrítics enfosqueixen l’encavalcament dels materials terciaris de 8 Gerp, per part dels guixos del Keuper i de les calcàries eocèniques, que hem acabat de sobrepassar en aquest recorregut. A partir d’aquest indret, ja es circula sempre per l´esmentada Unitat dels Mantells de les Serres Marginals; i en concret per les denominades Làmines d´Encavalcament de Llorenç de Montgai - Montero, les quals presenten una estructura molt complexa; i es troben constituïdes per materials triàsics del Keuper; per nivells carbonatats del Juràssic; així com per importants afloraments de nivells carbonatats i calcolutítics de l´Eocè Superior. En aquest indret, i mirant cap a l´Est, es poden veure els relleus més occidentals de la Serra de Sant Cristòfol, la qual forma part de les làmines d’encavalcament abans esmentades, i que es troben constituïts, en aquest lloc, pels nivells carbonatats i calcolutítics de l´Eocè Superior. PARADA 5. LES SALINES, (terme de Vilanova de la Sal, o de les Avellanes, comarca de la Noguera). (Full 327). Des de la parada anterior, cal continuar per la carretera local (la LV-9046), la qual condueix cap a Vilanova de la Sal (o de les Avellanes). Abans d’arribar al poble, es troba el trencall procedent del poble de les Avellanes. Més endavant, en arribar-hi, cal continuar per la carretera de terra (la LV-9045), la qual condueix cap a l’antiga Estació de la RENFE. Després d’uns 2´5 Km de recorregut per aquesta "carretera" de terra, es troben les instal·lacions de les antigues Salines de Vilanova de la Sal. En aquest indret, és on ens cal fer la present aturada, després d’un recorregut proper als 4 Km, efectuats des de l’aturada anterior. En bona part d’aquest recorregut. es van trobant els nivells detrítics esmentats a la parada anterior, els Cons Al·luvials procedents de les Serres Marginals, els quals cobreixen als materials mesozoics i cenozoics (de l´Eocè Superior), de les Làmines d´Encavalment de Llorenç de Montgai - Montero. Tot i així, des del poble ja predominen els afloraments triàsics del Keuper. Aquests afloraments es troben constituïts per nivells de guixos i d´argiles rogenques, entre les quals es troben abundants afloraments d’ofites. En aquest lloc, on fem la present aturada, hi ha unes antigues salines en les quals s’aprofitava la sal obtinguda en evaporar-se les aigües estancades en unes basses. Les aigües s’extreuen d’un pou; i més concretament d’un aqüífer contaminat salínicament, en circular les aigües per entre els materials del Keuper, molt rics en clorur sòdic. Així, en evaporar-se les aigües es formaven unes eflorescències d´HALITA. A l’actualitat les salines es troben abandonades, i les herbes comencen a créixer entre elles, i per tot arreu. Per la qual cosa, creiem que caldria fer una actuació encaminada a salvaguardar-les. També cal fer esment de la urgent conservació de les instal·lacions de la nòria, per la qual es bombejaven les aigües salades que s’extreien d’un pou. 9 La sènia des de la qual s´elevava l´aigua salada. Te un eix vertical i un eix horitzontal PARADA 6. BARRANC DE LA RIBERA, PER SOTA DE SANTA MARGARIDA DE PRIVÀ, (terme de Vilanova de la Sal, o de les Avellanes, comarca de la Noguera). (Full 327). Des de la parada anterior, cal continuar per la "carretera", la LV-9045, la qual condueix cap a l’antiga Estació de la RENFE. En aquest recorregut, a menys de 1 km de la parada anterior, caldrà efectuar la present aturada. En tot aquest recorregut, s’han continuat tallant els materials triàsics del Keuper, els quals es troben constituïts per nivells de guixos i d´argiles rogenques. Sovint, es tallen nivells carbonatats mesozoics, que probablement pertanyen al Juràssic. Malgrat això, els materials predominants són els corresponents a les ofites, les quals també pertanyen al Keuper.. Aquestes roques es troben sovint molt alterades, per la caolinització produïda a partir dels tectosilicats, la qual cosa provoca l’abundant presència de CAOLÍ. També és freqüent de veure formacions fibroso-radiades blanques de CEOLITES (que corresponen majoritàriament a l´ESCOLECITA). Per d’altra banda, també es troben freqüents indicis de l´AERINITA (una varietat extraordinàriament blava i terrosa de l’argila MONTMORILLONITA, la qual va ésser descrita com una espècie mineral, durant molt de temps). Aquests minerals, a l´igual que la caolinita, procedeixen de la meteorització de les ofites. Per altra banda, des d’aquest indret, i mirant cap a l´ESE, es poden veure els relleus calcaris