Creació d’un time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia, inclosa a l’assignatura d’informàtica de 4t d’ESO.

Treball de fi de màster Títol: Creació d’un time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia, inclosa a l’assignatura d’informàtica de 4t d’ESO. Cognoms: Milán Ruiz Nom: Antonio Titulació: Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Especialitat: Tecnologia Director/a: Silvia Illescas Fernández Data de lectura: 16/6/2015 Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 2 Índex 1. Objectius del treball ............................................................................... 5 2. Introducció .............................................................................................. 6 3. Definició i context del problema ........................................................... 9 3.1. Un time-lapse a quart d’ESO ................................................................. 11 4. Descripció de la solució proposada 4.1. Vinculació de l’activitat amb la normativa educativa .............................. 12 4.2. Com portar a terme un time-lapse? 4.2.1. Components tecnològics i programari necessari ................... 13 4.2.1.1. Càmera de fotos ..................................................... 14 4.2.1.2. Targeta de memòria ............................................... 14 4.2.1.3. Trípode ................................................................... 15 4.2.1.4. Intervalòmetre ........................................................ 15 4.2.1.5. Programari necessari ............................................. 16 4.2.1. Fase de preproducció ............................................................ 17 4.2.2. Enregistrament ...................................................................... 18 4.2.3. Muntatge ............................................................................... 19 4.3. Competències treballades ..................................................................... 21 4.3.1. Competències comunicatives ................................................ 21 4.3.2. Competències metodològiques .............................................. 21 4.3.3. Competències personals ....................................................... 21 4.3.4. Competències per a conviure i habitar amb el món ............... 21 4.4. Programació i temporització .................................................................. 22 4.5. Criteris d’avaluació ................................................................................ 26 4.5. Pressupost ............................................................................................ 28 Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 3 5. Realització d’un propi time-lapse i interès pels alumnes 5.1. Realització d’un time-lapse de Sant Jordi .............................................. 29 5.2. Interès del projecte per part dels alumnes............................................. 30 6. Conclusions ............................................................................................ 31 7. Bibliografia i webgrafia .......................................................................... 32 Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 4 Índex de figures Figura 1: Fotografia mostrant el procés de l’edició lineal ............................ 6 Figura 2: Fotografia mostrant el procés de l’edició no lineal........................ 6 Figura 3: Frame inicial d’un time-lapse (flor tancada) .................................. 7 Figura 4: Frame final d’un time-lapse (flor oberta) ....................................... 7 Figura 5: Estudiants realitzant un enregistrament de vídeo ........................ 10 Figura 6: Càmera compacta Exilim ............................................................. 14 Figura 7: Càmera compacta Samsung ........................................................ 14 Figura 8: Targeta de memòria SanDisk de 16GB .................................................. 15 Figura 9: Targeta de memòria Lexar de 16 GB. .................................................... 15 Figura 10: Trípode amb elements de calibratge al seu cap ................................... 15 Figura 11: Trípode sense elements de calibratge al seu cap ................................ 15 Figura 12: Intervalòmetre amb opcions bàsiques .................................................. 16 Figura 13: Intervalòmetre connectat mitjançant un cable ...................................... 16 Figura 14: Fotografia realitzada amb una velocitat d’obturació molt lenta. ............ 18 Figura 15: Fotografia realitzada amb una velocitat d’obturació lenta i filtre ND ..... 19 Figura 16: Cercador de cançons al portal de música lliure Jamendo. ................... 20 Figura 17: Interfície del programa d’edició no lineal Adobe Premiere CS6 ............ 20 Figura 18: Primer quadre del time-lapse, representant una il·lustració .................. 29 Figura 19: Imatge real de la il·lustració ................................................................. 29 Índex de taules Taula 1: Programació proposada per a aquesta unitat didàctica ........................... 23 Taula 2: Rúbrica d’avaluació de la unitat didàctica proposada .............................. 26 Taula 3: Pressupost sense comptar amb el material dels alumnes ....................... 28 Taula 4: pressupost amb material disponible de l’alumne ..................................... 28 Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 5 1. OBJECTIUS DEL TREBALL Els objectius d’aquest treball de fi de màster són: - Incloure els continguts de la unitat didàctica Creació Multimèdia de 4t d’ESO en un projecte conjunt que englobi tots aquests continguts i permeti assolir els criteris d’avaluació pertinents. - Conèixer la tècnica de postproducció de time-lapse, la qual s’utilitza actualment en moltes situacions determinades, com per exemple per a mostrar la construcció d’un estadi, un esdeveniment, un procés de il·lustració, o el moviment de diferents elements de la naturalesa que no podem captar amb l’ull humà, entre altres. - Aprendre a desenvolupar un projecte audiovisual partint d’una preproducció, un procés d’enregistrament i el posterior muntatge del material enregistrat. - Saber fer ús dels diferents aparells de captació de imatge i fixació de la imatge, i del software per a editar el material capturat. - Introduir d’una manera interessant a l’alumne en l’aprenentatge audiovisual, conscienciant-lo en la importància de saber analitzar i interpretar un producte audiovisual. - Prendre consciència de la importància que tenen les eines audiovisuals en l’actualitat, sobretot per la gran quantitat de material videogràfic que consumim diàriament. Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 6 2. INTRODUCCIÓ Des de l’aparició del cinema i la fotografia a finals del segle XIX l’evolució tecnològica per a l’enregistrament i posterior muntatge d’obres audiovisuals ha sigut constant. No va ser, però, fins l’arribada de l’era de la tecnologia digital quan es va produir un canvi radical en la manera de construir aquestes obres cinematogràfiques. Mentre que amb els sistemes analògics el posterior muntatge s’havia de realitzar amb un procediment molt manual (retallant i enganxant els negatius, a partir de de màquines mecàniques molt rudimentàries), actualment només necessitem l’element que emmagatzemi la informació de les imatges en format digital (en una targeta de memòria, per exemple), i un software adient per a realitzar el muntatge. Figura1: Fotografia mostrant el procés de l’edició lineal. 1 En la figura 1 es pot visualitzar un muntador de vídeo editant una pel·lícula amb una màquina mecànica (edició lineal). El procediment consistia en retallar els negatiu en la part on es desitjava començar i acabar cada pla, i posteriorment acoblar aquests trossos amb la màquina. Figura 2: Fotografia mostrant el procés de l’edició no lineal. 2 1 Font de la imatge: http://cinearchive.org/post/83222986838/from-a-terrific-site-called-filmslie-com-the Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 7 La figura 2 mostra el sistema actual per al muntatge de vídeo (edició no lineal). Amb la informació emmagatzemada en una targeta de memòria o disc dur es pot realitzar el muntatge a partir d’un software programat amb aquest fi. Els avantatges de l’edició no lineal són tan nombrosos i satisfactoris que actualment l’edició lineal no procedeix. Entre aquests avantatges de l’edició no lineal cal destacar els següents: - Els elements i la maquinària per a realitzar el muntatge són molt més assequibles econòmicament, actualment tothom pot tenir accés a ells. - La rapidesa en trobar un frame concret de la gravació és òptima (abans s’havia d’anar mirant negatiu per negatiu. En el cas de les cintes, s’havia d’anar rebobinant-la o avançant-la manualment fins a trobar el punt desitjat). - És un sistema molt més precís poder seleccionar un frame concret de la gravació. - El procediment que cal portar a terme és molt més intuïtiu que amb la maquinària de l’edició lineal. - Es poden integrar efectes de postproducció de manera molt més senzilla (cromes, imatges en 3D, màscares de vídeo,...). - Per a gravar una seqüència no cal reproduir-la sencera. El conjunt de tots els avantatges que aporta l’edició no lineal ha permès crear noves tècniques i efectes de postproducció que abans haurien sigut molt difícils de portar a terme. Entre aquests noves tècniques trobem el time-lapse, el qual consisteix en realitzar una seqüència de fotografies en intervals de temps regulars, i posteriorment convertir-ho en una peça de vídeo. L'efecte visual que s'aconsegueix amb el time-lapse és que tot el que s'hagi capturat es desplaci o es modifiqui ràpidament, com pot ser el moviment dels núvols, l'obertura d'una flor, una posta de sol, el trànsit de gent, etc. Figura 3: Frame inicial d’un time-lapse (flor tancada). Figura 4: Frame final d’un time-lapse (flor oberta). 3 Les figures 3 i 4 representen el frame inicial i final de com amb la tècnica del time-lapse es pot visualitzar l’obertura d’una flor en qüestió de segons. Depenent de cada flor, l’interval de temps entre foto i foto pot variar entre 1 i 10 minuts. Per a portar a terme aquesta tècnica de postproducció cal tenir en compte una sèrie de condicions imprescindibles (que s’aniran explicant amb detall en l’apartat corresponent d’aquest treball), com per exemple utilitzar un aparell per a fixar la posició de la càmera (el trípode), conèixer quin serà l’interval de temps adequat per a que el nostre efecte tingui el resultat que desitgem, saber utilitzar la maquinària per a enregistrar les fotos en aquests interval i utilitzar el software adequat per a desenvolupar el vídeo final. La creativitat, com qualsevol altre projecte 2 Font de la imatge: http://www.workinentertainment.com/blog/video-editing-software-for-students/ 3 Font del vídeo: https://vimeo.com/98276732. Autor: David de los Santos (http://www.daviddelossan.com). Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 8 audiovisual, és un dels elements més importants per a que aquesta tècnica de postproducció impacti i creï interès en l’espectador final. Per a finalitzar aquesta introducció, cal esmentar que la creació d’un time-lapse és un procés que permet desenvolupar els temes fonamentals de la unitat didàctica Creació multimèdia a 4t d’ESO, com ara el tractament de la fotografia digital, la captura i exportació de imatges, la caracterització de formats d’emmagatzematge o l’ús d’aplicacions informàtiques per a l’edició de vídeo. Aquest treball de fi de màster proposa impartir tots aquests continguts d’aquesta unitat didàctica a partir del procés de creació d’un time-lapse relacionat amb l’escola, on els alumnes podran representar algunes de les diferents activitats que es realitzen al centre de manera dinàmica i original. Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 9 3. DEFINICIÓ I CONTEXT DEL PROBLEMA Com qualsevol altre ésser viu, els humans tenim la possibilitat de comunicar-nos. Sense comunicació no sobreviuríem. La nostra capacitat cerebral, a diferència d'altres animals, ens permet crear uns paràmetres per a fer-ho de manera més àgil. Aquests paràmetres són els codis, que tot i tenir certes similituds, poden variar depenent de la societat, la cultura, la zona geogràfica i l'època en què vivim. En una entrevista de La Vanguardia (2013) al cineasta Peter Greenaway, s'esmenta la dependència que hi ha entre els signes que formen el nostre codi respecte a les nostres convencions socials. A mesura que la societat evoluciona, aquests codis es transformen segons les necessitats que hem de suplir. Per centrar-se en aquesta teoria, l'artista es basa en el canvi que hi haurà al llenguatge verbal a l'hora de crear un guió cinematogràfic. Per què utilitzar paraules quan podem utilitzar imatges? Fins ara, per plasmar la informació en un sistema físic hem utilitzat el llenguatge verbal escrit més comú, que és el text. Amb l'escriptura es produeix la fixació del llenguatge oral en un suport material mitjançant signes, els quals són l'element bàsic de comunicació dels humans. És el mètode més eficient ja que és el que pot ser entès per la gran majoria de receptors. Amb l'escriptura, per altra banda, hem aconseguit transmetre els coneixements entre generacions, i per a això hem hagut d'aprendre a llegir aquest text escrit. Actualment, el fet que una persona estigui aprenent a llegir el considerem procés d'alfabetització. Si no sap llegir, difícilment sabrà escriure, i conseqüentment no podrà comunicar-se si no és de manera oral. La competència lectora "és la peça fonamental i la base sobre la qual es recolzen i es construeixen tots els altres sabers i coneixements, és la clau que ens obre la porta al món de la informació, del coneixement i de la fantasia, ens submergeix en llocs ficticis o reals, ens presenta altres formes de ser, de viure, de pensar, i desenvolupa la nostra capacitat creativa, imaginativa i emocional "(Rodríguez Rodríguez, MJ, 2005). Actualment vivim en una època en què la tecnologia, els mitjans de comunicació i la cultura permeten comunicar-nos no només llegint text, sinó també interpretant imatges, ja siguin de manera estàtica o en moviment. Els dos invents principals que han permès aquesta evolució han estat la càmera de fotos, a principis del segle XIX, i la càmera de vídeo, a finals d'aquest mateix segle. Aquests dos sistemes permeten plasmar la imatge per poder-la interpretar posteriorment, és a dir, poder llegir-la. En qüestió de poques dècades, el llenguatge cinematogràfic ha evolucionat de manera gradual, adaptant-se a la societat i a la cultura de cada generació. Actualment estem envaïts d'informació audiovisual: televisió, cinema, YouTube, smartphones,... Segons un estudi del panell Eurodata TV Worldwide de la consultora Mediametrie de 2012, els nens espanyols d'entre quatre i dotze anys van passar davant de la televisió dues hores i 38 minuts al dia de mitjana, fet que suposa un increment del 11,2% respecte al temps que dedicaven a veure la televisió en 2005. La força mediàtica de YouTube, d'altra banda, és cada vegada més gran, sobretot entre els més joves. Un estudi en 2014 de l'empresa en línia CMO va obtenir dades tan interessants com que cada minut es pugen a YouTube 100 hores de vídeos; el 53% dels joves d'entre 16 i 24 anys diu estimar YouTube; a Estats Units els joves d'entre 18 i 34 anys estan veient vídeos de YouTube més temps que cap altra cadena de televisió per cable; cada mes es veuen a YouTube més de 6.000 milions d'hores de vídeo, el que equival a gairebé una hora de vídeo per cada habitant de la Terra. Per tots aquests motius, l'alfabetització no s'hauria d'entendre només com una capacitat de llegir el llenguatge escrit, sinó com una alfabetització múltiple: "es fa necessari aprendre a llegir els mitjans audiovisuals, tecnològics i mediàtics" (Rodríguez Rodríguez, MJ, 2005; Segura , M., 2007). Quan aprenem a llegir podem identificar el significat de cada paraula, però necessitem fer un esforç addicional per unificar el significat global del missatge. Amb el llenguatge audiovisual passa just el contrari, el fet que el missatge es transmeti en un codi tan senzill com les pròpies imatges reals ens fa creure en ocasions que hem sabut interpretar la informació, sense haver disseccionat cada paraula que conté. En conseqüència, ens vam quedar sense entendre el que realment ens intenten transmetre, o directament, podem ser víctimes d'un engany per aquesta absència interpretativa. Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 16 Les figures 10 i 11 mostren alguns dels trípodes més senzills, els quals permeten suportar les càmeres compactes, i a més, es troben en el mercat a un preu molt assequible. 4.2.1.4. Intervalòmetre El darrer element necessari és un intervalòmetre, un aparell electrònic que, connectat a la càmera, permet realitzar ràfegues de fotografies en intervals de temps determinats que el propi usuari pot definir. Segons el tipus de vídeo i el desplaçament dels elements que es fotografien en el time-lapse, els intervals de temps entre captura i captura han de ser més curts o més llargs. Cada intervalòmetre funciona de manera diferent, i s’ha de tenir en compte a quina càmera anirà connectat, ja que l’entrada i la sortida pot variar depenent de la marca. Figura 12: Intervalòmetre amb opcions bàsiques. Figura 13: Intervalòmetre connectat mitjançant un cable. Les figures 12 i 13 mostren dos tipus de intervalòmetres diferents. Els intervalòmetres poden incloure diferents opcions i connexions segons el model a triar. S’ha de tenir molt en compte que el que escollim sigui compatible amb la càmera que s’utilitzarà per a fer les fotografies. El preu d’un intervalòmetre pot variar segons el model, que ronda entre els 20€ i els 60€ 8 . Cal dir, per altra banda, que la moda dels time-lapses està aconseguint que actualment moltes de les càmeres que apareixen al mercat ja contemplen la possibilitat de programar els intervals de temps entre fotografia i fotografia, sense la necessitat de connectar un intervalòmetre en elles. Per tant, segons el model de càmera que usem potser no serà necessari utilitzar aquest aparell. 4.2.1.5. Programari necessari A l’hora de realitzar el muntatge de vídeo existeix una oferta de software bastant variat, que haurem d’escollir principalment segons les llicències que el centre tingui a la seva disposició. En el cas que es desitgi utilitzar programari lliure, el software més conegut i accessible per l’alumnat podria ser Windows Movie Maker, Virtual Dub i Wax. Són programes que, a més de ser lliures, no requereixen ordinadors excessivament potents. El principal inconvenient és que no són programes que s’utilitzin en el món professional, ja que la quantitat d’eines i opcions per a muntar el vídeo és bastant limitada. Un altre programa que requereix llicència però que proporciona opcions molt més professionals, sense augmentar de manera desmesurada la seva dificultat en el seu ús, és 8 http://www.ebay.es/itm/like/300886346297?limghlpsr=true&hlpv=2&ops=true&viphx=1&hlpht=true&l pid=115&chn=ps Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 17 l’Adobe Premiere, l’última versió del qual és el CS6. És un programa que amb el pas del temps ha anat ampliant les seves opcions i s’ha optimitzat gradualment, fins al punt que actualment moltes empreses dedicades al món audiovisual decideixen utilitzar aquest programa per a editar vídeo. Actualment la quantitat de tutorials que existeixen a Internet i YouTube per a utilitzar Adobe Premiere i altre programari lliure és molt gran, de manera que un professor que vulgui començar de zero en aquest món del muntatge audiovisual té moltes facilitats per a aprendre ràpidament. Aquesta memòria no entrarà en detalls respecte a l’ús d’aquests programes, ja que pot variar segons el que s’esculli, però el que s’ha de tenir en compte és que sigui un programa que detecti el conjunt de fotografies com a una seqüència de vídeo. Per a aconseguir-ho, el programa normalment ho detecta si les fotografies s’anomenen amb un mateix prefix acabat amb un sufix que determini el número de frame de la imatge. És a dir, un conjunt de fotografies amb el nom Imatge001, Imatge002, Imatge003, Imatge004 i Imatge005 serà detectada pel programa com una seqüència de vídeo de 5 frames en total. La majoria de càmeres de fotos anomenen d’aquesta manera les fotografies que s’emmagatzemen en la targeta de memòria, pel que és convenient deixar aquest nom intacte per a no complicar la feina en el programa d’edició. 4.2.2. Fase de preproducció Abans de començar a capturar les fotografies, s’ha de tenir ben planificat què és el que es vol enregistrar i com s’ha de fer. Tal i com s’ha esmentat anteriorment, en primer lloc s’ha de tenir clar quin serà l’objectiu del time-lapse: visualitzar la construcció d’un projecte tecnològic a l’aula de tecnologia o un projecte artístic a l’aula de plàstica, recrear algun esdeveniment del centre, etc. Aquesta decisió vindrà donada principalment per les circumstàncies de cada centre, ja que segons la data i el tipus de projecte educatiu de cada centre l’enfoc pot variar lleugerament. Per altra banda, depenent de la situació que volem enregistrar, també s’ha de tenir en compte els intervals de temps entre fotografia i fotografia. No serà el mateix enregistrar un pla en el que apareixen núvols desplaçant-se que un pla de persones passejant. Per a saber el temps que cal deixar entre foto i foto s’ha d’analitzar la distància dels elements que es desplaçaran i la seva velocitat. A continuació es mostren diferents situacions i l’interval de temps aproximat que s’ha de deixar entre fotografia i fotografia: - Cotxes: un fotograma cada segon (o menys). - Gent caminant pel carrer (de lluny): un fotograma cada segon. - Gent caminant pel carrer (de prop): un fotograma cada 2 segons. - Núvols movent-se molt de pressa: un fotograma cada 5 segons. - Núvols movent-se pressa: un fotograma cada 10 segons. - Núvols movent molt a poc a poc: un fotograma cada 20 segons. - Trajectòria del sol un dia clar: un fotograma cada 30 segons - Paisatges nocturns, estrelles, lluna, etcètera: un fotograma cada 35 segons amb exposició de 30 segons, és a dir, 5 segons d'interval entre preses. Per altra banda, s’ha de tenir determinar quina és la duració final que es desitja que tingui la peça audiovisual. Segons aquesta duració preestablerta, s’hauran de realitzar més o menys fotografies. Per a calcular-ho, es tindrà en compte que en el cinema el número de imatges per segon és de 24. És a dir, per a cada segon del vídeo s’han de realitzar 24 fotos. Per tant, en el cas que el vídeo hagi de durar, per exemple, 2 minuts, el número de fotografies a realitzar seran:  2 minuts x 60 segons cada minut x 24 imatges per segon = 2880 fotografies Finalment, l’últim aspecte en el procés de preproducció és realitzar proves de plans, desplaçar-se fins al lloc on es realitzarà la captura de imatges i trobar quina serà la millor Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 18 perspectiva. També seria convenient comprovar que els intervals de temps previstos entre foto i foto seran els correctes, realitzant un petit assaig i assegurant-se que la diferència de moviment entre fotografia i fotografia no és massa gran ni massa insignificant. 4.2.3. Enregistrament La fase d’enregistrament serà senzilla en el cas que la fase de preproducció s’hagi treballat adequadament. A l’enregistrament s’haurà de vigilar de col·locar el trípode en una zona estable, i comprovar que la càmera està ben fixada, amb l’objectiu ben enfocat i el pla ben enquadrat. Per altra banda també es vigilarà que l’intervalòmetre funciona correctament, i finalment, que la targeta de memòria té capacitat suficient per a realitzar la quantitat de fotografies que estan plantejades en la fase de preproducció. També és important comprovar que la bateria de la càmera està carregada al màxim. Un altre aspecte important en la fase d’enregistrament, i que s’haurà de fixar segons el tipus de vídeo que es vol realitzar, són els paràmetres de la càmera. La majoria de càmeres compactes són automàtiques, es a dir, no permeten modificar alguns paràmetres importants com per exemple el diafragma, la distància focal o la ISO. Però per altra banda, en molts casos si que permeten modificar la velocitat d’obturació. La velocitat d’obturació és un paràmetre que es refereix al període de temps durant el qual està obert el obturador d'una càmera fotogràfica en el moment de captar una fotografia. Es a dir, si la velocitat d’obturació és molt lenta, l’objectiu deixarà passar molta llum a la càmera, i per tant la fotografia es veurà clara. Si la velocitat d’obturació és molt ràpida, per altra banda, la fotografia es veurà fosca. En el cas que ens trobem en un espai molt fosc, doncs, serà convenient utilitzar una velocitat d’obturació lenta (o exposició llarga). El contrari succeirà en espais molt clars, la velocitat d’obturació serà ràpida (o exposició curta). Per altra banda, la velocitat d’obturació controla un altre efecte important en el timelapse, que és la recreació de moviment en els elements que es desplacen. En el cas d’una velocitat d’obturació molt ràpida, els elements que es mouen es capturaran sense que es denoti cap tipus de moviment en la pròpia fotografia. En canvi, amb una velocitat d’obturació lenta, els elements que es desplacin deixaran una estela en cada fotografia, remarcant aquest moviment que està realitzant. Figura 14: Fotografia realitzada amb una velocitat d’obturació molt lenta. 9 9 Font: http://wall.alphacoders.com/big.php?i=339020 Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 19 La figura 14 mostra una fotografia capturada amb una velocitat d’obturació molt lenta, de manera que es pot enregistrar les esteles dels cotxes en moviment Figura 15: Fotografia realitzada amb una velocitat d’obturació lenta i un filtre de densitat neutre. 10 Tal i com es mostra en la figura 15, en el cas que es necessiti realitzar aquest efecte d’estela en una localització de dia, serà necessari algun filtre que impedeixi l’entrada de llum al sensor de la càmera, ja que com s’ha esmentat anteriorment, una velocitat d’obturació lenta deixa passar molta llum, i sense aquests filtres la imatge es veuria blanca. Aquest tipus d’efecte, per tant, només es pot realitzar amb càmeres professionals en les que es puguin incorporar aquests filtres als objectius. 4.2.4. Muntatge La fase de muntatge variarà en funció del software que es faci servir. Com ja s’ha comentat anteriorment, serà imprescindible que el programa detecti les fotografies com una seqüència de vídeo. En cas contrari el procés es complica de manera exponencial i serà massa feixuc per als alumnes. Durant el muntatge serà important realitzar una cerca d’algun àudio que encaixi i s’acobli correctament a les imatges mostrades. Un dels portals per a descarregar àudio d’ús lliure és Jamendo (www.jamendo.com), amb una gran quantitat de cançons a escollir i amb un sistema de cerca molt eficient. Durant el procés de muntatge s’haurà d’aprofitar per a explicar la importància de l’ús de material audiovisual lliure, i l’existència d’aquests recursos. 10 Font: http://pophristov.com/Gallery/57/Aquascapes/Lilkovo-River Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 20 Figura 16: Cercador de cançons segons l’estil musical al portal de música lliure Jamendo. La figura 16 mostra el cercador de Jamendo, en el qual la música està classificada per etiquetes dins de tres subcategories diferents: estils, instruments i atmosfera. Durant el procés de muntatge també serà important realitzar especial èmfasis, a part del funcionament del software per a muntar les seqüències de imatges, a algunes de les eines que ofereixen aquests programes per a millorar la qualitat del vídeo final, com per exemple el retoc de brillantor, el contrast i la correcció de color. És important incidir en aquest tema, ja que amb una petita explicació addicional es poden aconseguir resultats molt més òptims. Finalment, és important que el vídeo inclogui uns crèdits per a especificar els autors de la peça audiovisual, pel que també s’haurà de desenvolupar l’eina de text del software que s’utilitzi. Figura 17: Interfície estàndard del programa d’edició no lineal Adobe Premiere CS6. 11 11 Font: http://www.gfpetrer.es/wp-content/uploads/2014/09/new-adobe-premiere.png Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 21 A la figura 17 es pot visualitzar la interfície del programa d’edicó Adobe Premiere, la qual pot resultar aparentment molt sofisticada i complexa, però en realitat és molt intuïtiva i pràctica, i amb un parell de sessions és possible controlar les funcions bàsiques. Adobe Premiere, per altra banda, permet realitzar retocs de imatge i afegir text al vídeo. 4.3. Competències treballades A continuació es presenten les competències bàsiques que es treballaran en aquesta unitat didàctica: 4.3.1. Competències comunicatives - Comunicació lingüística i audiovisual: Els alumnes han de desenvolupar una peça audiovisual, formada per fotografies pròpies i una banda sonora d’ús lliure que encaixi i intenti transmetre el millor possible el missatge del vídeo. Durant les tres fases de la producció hauran de pensar el tipus de plans que volen enregistrar (preproducció), la estètica visual del missatge (enregistrament) la manera de transmetre el missatge (muntatge). - Artística i cultural: Els alumnes desenvoluparan la competència artística i cultural mitjançant el disseny del time-lapse, els tipus de plans de càmera, les tècniques d’edició de vídeo i de so, i l’aplicació d’efectes durant el muntatge. Per altra banda, el time-lapse serà una peça audiovisual que transmeti algun missatge cultural, com ara la construcció d’un projecte tecnològic o artístic, o un esdeveniment cultural de l’escola. 4.3.2. Competències metodològiques - Tractament de la informació i competència digital: L’alumne haurà de tractar amb diferent tipus de informació audiovisual (arxius de vídeo i de so), saber-la adaptar a les necessitats de cada situació, i finalment saber fer-ne ús d’aquesta informació en el software digital per a muntar la peça audiovisual. - Competència matemàtica: Com ja s’ha comentat anteriorment, l’alumne haurà de ser capaç de calcular el número de fotografies necessàries per a realitzar un vídeo d’una duració determinada, tenint en compte que en un segon es reprodueixen 24 fps, i la quantitat d’espai que necessitarà per a emmagatzemar-les en una targeta de memòria. - Aprendre a aprendre: Els alumnes desenvoluparan l’habilitat d’aprendre a aprendre a partir de les metodologies d’aprenentatge cooperatiu (el treball serà en grup), reconeixent les seves capacitats tècniques i artístiques durant tota l’activitat, i potenciant les habilitats personals per arribar als objectius establerts. Finalment, l’alumne també podrà fomentar de forma autònoma el seu pensament creatiu durant les tres fases del procés. 4.3.3. Competències personals - Autonomia i iniciativa pròpia: Aquest treball, que està ben planificat i marcat en fases, també es caracteritza per ser molt obert, de manera que l’alumne tindrà una poder de autonomia bastant important que haurà de fer sevir correctament per a realitzar un bon timelapse. 4.3.4. Competències per a conviure i habitar amb el món - Coneixement i interacció amb el món físic: Els alumnes, en el moment d’enregistrament amb la càmera de fotos hauran d’interactuar amb el món físic i deduir quin és el millor enquadrament per a reflectir el millor possible l’entorn que els envolta. També hauran de tenir cura per a que l’enregistrament del time-lapse no impedeixi la feina que s’està realitzant en aquell moment. Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 22 - Social i ciutadania: Amb la metodologia de treball cooperatiu es fomenta la comunicació entre els participants del mateix grup, escoltant a la resta per igual, respectar els rols de cadascú i prendre decisions consensuades entre els membres del grup. 4.4. Programació i temporització La metodologia de treball consisteix en un conjunt de sessions en les que es portaran a terme classes magistrals, treball cooperatiu i ABP. L’aprenentatge basat en projectes serà la metodologia que més pes tindrà a la programació, ja que la majoria de sessions estan dedicades a la confecció del time-lapse: preproducció, enregistrament i muntatge. Tot i així, calen una sèrie de coneixements previs per a que l’alumne no comenci de zero, és una tasca en la que tècnicament s’ha de tenir molta cura, i és essencial que es puguin fer proves prèvies abans del dia definitiu d’enregistrament. Per altra banda, es reserven tres sessions per a que els alumnes puguin muntar el vídeo amb el programari adequat. Aquest treball basat en projectes es realitzarà, per altra banda, en grups heterogenis de cinc persones. Entre ells s’hauran de repartir el treball per a que no quedi caps per lligar, i que en el moment de l’enregistrament i del muntatge no es produeixin errors que una sola persona podria no tenir en compte. Segons la quantitat d’alumnes que hi hagi a la classe, el número de grups es podria reduir a quatre o a tres persones, però en cap cas pot pujar de cinc components, ja que segons la tipologia d’aquest treball, probablement algun es quedarà sense cap feina per a realitzar. Tal i com es pot observar a la taula 1 de la següent pàgina, la unitat didàctica està programada per a 11 sessions, 5 d’elles en l’aula de teoria, 3 en l’aula de tecnologia i 3 en l’aula de informàtica. Segons les dificultats i impediments que es puguin trobar durant el desenvolupament del projecte, les sessions a la classe de informàtica podrien augmentar en 4 o 5, i el mateix succeeix amb les sessions a l’aula de tecnologia (dedicades també a l’enregistrament del time-lapse). Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 23 Taula 1: Programació proposada per a aquesta unitat didàctica GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A 4t (ESO) 11 hores Segon trimestre 2014-2015 Toni Milán MATÈRIES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT Tecnologia (Informàtica) Creació d’un time-lapse. Adquirir els coneixements bàsics per a realitzar la planificació, l’enregistrament i el muntatge d’un vídeo amb unes característiques especials, basades en la seqüenciació de fotografies que reflecteixen a càmera ràpida algun tipus de projecte tecnològic o esdeveniment del centre. OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ Identificar els diferents elements de postproducció que es poden aplicar a un vídeo. - Competència comunicativa, lingüística i audiovisual - Competència artística i cultural - Competència del tractament de la informació i competència digital 1 Deduir quins diferents efectes de postproducció s’han aplicat a partir del visualitzat d’un vídeo determinat. Comprendre què és un time-lapse i reconèixer quins elements són necessaris per a portar-ho a terme. - Competència comunicativa, lingüística i audiovisual - Competència artística i cultural - Competència del tractament de la informació i competència digital - Competència del coneixement i interacció amb el món físic. 2 Reconèixer un vídeo realitzat en time-lapse. Desenvolupar un llistat de processos i materials necessaris per a portar a terme un time-lapse. Fer un bon ús del material tècnic necessari per a poder portar a terme un time-lapse. - Competència del tractament de la informació i competència digital - Competència del coneixement i interacció amb el món físic. 3 Preparar el muntatge i la posada a punt per a començar a enregistrar un time-lapse. Realitzar la preproducció per a poder enregistrar un time-lapse. - Competència comunicativa, lingüística i audiovisual - Competència artística i cultural - Competència matemàtica - Competència del tractament de la informació i competència digital 4 Realitzar el guió tècnic adequat per al time-lapse. 5 Calcular la quantitat de fotografies necessàries per a realitzar el time-lapse i l’interval de temps entre foto i foto segons el tipus d’activitat a enregistrar. Enregistrar correctament un time-lapse. - Competència comunicativa, lingüística i audiovisual 7 Enregistrar correctament un projecte tecnològic, artístic o cultural mitjançant un time-lapse. Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 24 - Competència artística i cultural - Competència matemàtica - Competència del tractament de la informació i competència digital - Competència d’autonomia i iniciativa pròpia - Competència d’aprendre a aprendre Conèixer les eines digitals necessàries per a editar i muntar un time-lapse. - Competència comunicativa, lingüística i audiovisual - Competència artística i cultural - Competència del tractament de la informació i competència digital 8 Reconèixer i fer bon ús de les eines necessàries per a editar un vídeo digital. Conèixer les diferents opcions de descàrrega de material audiovisual lliure. - Competència comunicativa, lingüística i audiovisual - Competència artística i cultural - Competència del tractament de la informació i competència digital 9 Conèixer els diferents portals de descàrrega de recursos audiovisuals lliures i realitzar una cerca adequada. Editar una peça audiovisual - Competència comunicativa, lingüística i audiovisual - Competència artística i cultural - Competència matemàtica - Competència del tractament de la informació i competència digital - Competència d’autonomia i iniciativa pròpia - Competència d’aprendre a aprendre 10 Editar un vídeo a partir d’una seqüència de imatges i de àudios. CONTINGUTS - Identificar els diferents elements de postproducció que es poden aplicar a un vídeo: edició lineal i no lineal, etalonatge, integració d’elements 3D en imatge real, Stop Motion, variació de velocitat, Chroma Key, video mapping. - Conèixer la tècnica de postproducció de time-lapse: en què consisteix i quins elements són necessaris per a portar-ho a terme. - Descriure el material tècnic i digital necessari per a poder portar a terme un time-lapse: perifèrics d’entrada, aparells tecnològics de subjecció, elements d’emmagatzematge digital, programari d’edició de vídeo. - Analitzar el procediment per a realitzar un time-lapse: preproducció, enregistrament i muntatge. - Dissenyar i aplicar un procés de preproducció, enregistrament i muntatge d’un time-lapse. - Conèixer els mètodes d’ús de material audiovisual lliure. Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 25 - Fer un ús correcte del programari per a l’edició de vídeo. - Reflexionar sobre la necessitat actual de mostrar de manera atractiva una idea, projecte o producte. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT/APRENENTATGE I D’AVALUACIÓ Sessió 1 (aula teoria) - Plantejament de la unitat didàctica al grup. - Realitzar una explicació introductòria sobre què és la postproducció audiovisual i quina diferència hi ha respecte als vídeos sense cap tipus d’efecte de postproducció. - Explicar els diferents tipus d’efectes de postproducció que podem trobar actualment: edició lineal i no lineal, etalonatge, integració d’elements 3D en imatge real, Stop Motion, variació de velocitat, Chroma Key, video mapping. - Activitat per a casa: trobar un exemple de vídeo amb algun efecte de postproducció. Sessió 2 (aula tecno) - Explicar al grup què és un time-lapse, com funciona i la seva aplicació en casos reals. - Repassar els elements necessaris per a portar a terme un time-lapse: càmera de fotos, targeta de memòria, trípode i intervalòmetre. - Posar en pràctica un muntatge de tots els elements necessaris d’enregistrament per a realitzar un time-lapse. - Activitat per a casa: trobar un exemple de vídeo amb time-lapse. Sessió 3 (aula teoria) - Visualitzar alguns dels vídeos trobats pels alumnes amb efectes de postproducció, i identificar de quin tipus d’efectes es tracten. - Explicar la quantitat de fotografies necessàries que cal enregistrar per a crear un time-lapse d’una duració determinada. - Començar a preparar la preproducció del time-lapse: temàtica, guió tècnic, càlcul del número de fotografies. Sessió 4 (aula tecno) - Preparar la fase d’enregistrament desplaçant-se fins al lloc on es realitzarà el time-lapse i fent les proves pertinents. - Comprovar per part del professor que aquesta part de preparació s’ha entès correctament i corregir els aspectes necessaris per a que els alumnes puguin començar a enregistrar el time-lapse en la pròxima sessió. Sessió 5 (aula teoria) - Fer un recorregut pels diferents portals de descàrrega de material audiovisual lliure, fer una cerca eficient i normes d’ús. - Portals a comentar: - Jamendo - Banc de imatges del Ministeri - Creative Commons - Altres: Freesounds.org, freeimages.com,... Sessió 6 (aula tecno) - Enregistrar el time-lapse: desplaçar-se per grups a la zona d’enregistrament, mentre el professor tutela i vigila que tot s’estigui desenvolupant correctament. Sessió 7 (aula teoria) - Comprovar que el material enregistrat en la sessió anterior es troba en bones condicions per a poder ser muntat: imatges ordenades, enquadraments i intervals entre foto i foto correctes,... - Explicació de funcionament del programa d’edició no lineal. Sessió 8, 9 i 10 - Sessions dedicades al muntatge del vídeo, aplicant l’àudio i els crèdits que calguin al final del vídeo. Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 32 7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA - RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, M. J. (2005). Más de 100 recursos en Internet sobre lectura y educación. Revista de Educación (Madrid), número extraordinario, 281-302. - AMILBURU, M.G., RUIZ-CORBELLA (2012). El lenguaje audiovisual: leer el mundo a través de la pantalla. - MARQUÈS, P. (2005). La alfabetización audiovisual. Introducción al lenguaje audiovisual. - MAMPARO, A. (1998). El vídeo como instrumento para la creatividad y la expresión audiovisual. - ATIENZA MUÑOZ, P. (2011). Teoria i pràctica del muntatge audiovisual. Editorial UOC. - AMIGUET, L. Peter Greenaway: "Que tengas ojos no significa que sepas mirar". La Vanguardia (2013). [Darrera visita: 17/06/2015] http://www.lavanguardia.com/20130307/54369053744/que-tengas-ojos-no-significa-que-sepasmirar-lluis-amiguet.html - COLADO, P.¿Cuántos idiomas se hablan en el mundo? Revista Muy Interesante (2015). [Darrera visita: 17/06/2015] http://www.muyinteresante.es/cultura/arte-cultura/articulo/icuantos-idiomas-se-hablan-en-elmundo - LAHOZ,A. Un maestro aragonés, candidato al 'premio Nobel' de la docencia. El Periódico de Aragón (2015). [Darrera visita: 17/06/2015] http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/maestro-aragones-candidato-premionobel-docencia_990380.html - SANMARTÍN, O. Así da clase el candidato español al 'Nobel' de los profesores. El Mundo (2015). [Darrera visita: 17/06/2015] http://www.elmundo.es/espana/2015/02/02/54ce67d3e2704e3f168b457e.html - NAVARRO GAVALDÀ, J; MARTINEZ ABADÍA, J; TORRES CASTRO, N; ALFONSO MORENO, A; MASDEU CLARACO, E. (2003). Preproducció, producció i postproducció audiovisual. Setembre 2003. Departament d'Ensenyament. Subdirecció General de Tecnologies de la Informació. [Darrera visita: 17/06/2015] http://www.xtec.cat/~mplanel4/imatge/guio/doc5.pdf - Blog del fotógrafo. ¿Cómo hacer tu primer time-lapse? [Darrera visita: 17/06/2015] http://www.blogdelfotografo.com/como-hacer-time-lapse/ - Enrique Pacheco. 10 consejos para hacer time-lapse. [Darrera visita: 17/06/2015] http://www.enriquepacheco.com/10-tips-for-shooting-time-lapse/?lang=es - Beyond Cinephilia & Beyond. [Darrera visita: 17/06/2015] http://cinearchive.org/post/83222986838/from-a-terrific-site-called-filmslie-com-the - Work in Entertainment. Want to Learn a Skill That Will set you Apart? Here’s how. [Darrera visita: 17/06/2015] http://www.workinentertainment.com/blog/video-editing-software-for-students/ - Wikipedia. Time-lapse. [Darrera visita: 17/06/2015] http://es.wikipedia.org/wiki/Time-lapse Creació d’un Time-lapse per a englobar el contingut de la unitat didàctica Creació multimèdia 33 - David de Los Santos. Flores. [Darrera visita: 17/06/2015] http://www.daviddelossan.com/flores/ - CUSSÓ, R; REGALES, J. Apunts de l’assignatura d’Aprenentatge i ensenyament de la tecnologia a secundària I (2015). Universitat Politècnica de Catalunya. - DOMINGO, J. Apunts de l’assignatura Aprenentatge i ensenyament de la tecnologia a secundària II (2015). Universitat Politècnica de Catalunya. - HERNÁNDEZ, A. Apunts de l’assignatura Innovació docent i iniciació a la recerca educativa (2015). Universitat Politècnica de Catalunya. - SOLÀ, I. Apunts de l’assignatura Organització escolar: contextos educatius i participació (2015). Universitat Politècnica de Catalunya.