Estudi de la simptomatologia d'ull sec en portadors de lents de contacte d'hidrogel de silicona

GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA TREBALL FINAL DE GRAU ESTUDI DE LA SIMPTOMATOLOGIA D’ULL SEC EN PORTADORS DE LENTS DE CONTACTE D’HIDROGEL DE SILICONA NURIA IBÁÑEZ PARRA DIRECTOR/A: ESTER GUAUS GUERRERO DEPARTAMENT D’ENGINYERIA QUÍMICA 2 GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA El/la Sr./Sra. Ester Guaus Guerrero, com a tutor/a del treball. CERTIFICA Que el/la Sr./Sra. Nuria Ibáñez Parra ha realitzat sota la seva supervisió el treball “ Estudi de la simptomatologia d’ull sec en portadors de lents de contacte d’hidrogel de silicona” que es recull en aquesta memòria per a optar al títol de grau en Òptica i Optometria. I perquè consti, firmo aquest certificat. Terrassa, 9. de Juny de 2023 Sr/Sra Ester Guaus Guerrero.................................... Tutor/a del treball 3 GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA ESTUDI DE LA SIMPTOMATOLOGIA D’ULL SEC EN PORTADORS DE LENTS DE CONTACTE D’HIDROGEL DE SILICONA RESUM Introducció: L’ull sec és una afecció que ha augmentat dràsticament en els darrers anys i que ha arribat a ser una malaltia habitual en la població. En aquest treball s’ha estudiat la simptomatologia d’ull sec en portadors de lents de contacte d’hidrogel de silicona, ja que les lents de contacte presenten un risc significatiu en l’aparició d’aquesta simptomatologia. Metodologia: A un total de 30 pacients portadors de lents de contacte, se’ls hi ha passat el test OSDI, per analitzar el grau en què patien els diferents símptomes. I se’ls hi ha mesurat el temps de ruptura lacrimal i l’alçada del menisc lacrimal. Aquestes proves s’han realitzat en un gabinet optomètric. Resultats i conclusió: D’acord amb les hipòtesis plantejades, s’han obtingut uns valors de NIBUT per al sexe femení significativament menors que per al masculí, on els valors de la mitjana es troben dins el rang d’ull sec lleu o moderat, i aquests valors de NIBUT, indiquen una inestabilitat en la pel·lícula lacrimal. Els valors d’OSDI augmenten en augmentar l’edat, trobant-se els valors de la mitjana en el rang d’ull sec lleu o moderat. També s’ha trobat una major simptomatologia d’ull sec amb el reemplaçament mensual que amb el reemplaçament diari de les lents de contacte, a causa del seu manteniment. I uns valors de NIBUT significativament inferiors per als treballadors d’oficina que per a les altres professions, trobant-se en el rang d’ull sec sever, que són els que passen més temps davant de dispositius electrònics i treballant en distàncies pròximes. Per tant, podem concloure que el sexe femení, l’edat avançada, el reemplaçament mensual i les distàncies pròximes amb l’ús d’aparells electrònics, són factors de prevalença per a l’ull sec. 4 GRADO EN ÓPTICA Y OPTOMETRÍA ESTUDIO DE LA SINTOMATOLOGÍA DE OJO SECO EN PORTADORES DE LENTES DE CONTACT0 DE HIDROGEL DE SILICONA RESUMEN Introducción: El ojo seco es una afección que a aumentado drásticamente en los últimos años y que a llegado a ser una enfermedad habitual entre la población. En este trabajo se ha estudiado la sintomatología de ojo seco en portadores de lentes de contacto de hidrogel de silicona, ya que las lentes de contacto presentan un gran riesgo en la aparición de estos síntomas. Metodología: A una muestra de 30 pacientes usuarios de lentes de contacto, se les a pasado el test de OSDI para analizar en que frecuencia presentaban los diferentes síntomas. I se les a medido el tiempo de rotura lacrimal i la altura del menisco lagrimal. Estas pruebas se han realizado en un gabinete optométrico. Resultados y conclusión: De acuerdo con las hipótesis planteadas, se han obtenido unos valores de NIBUT significativamente inferiores para el sexo femenino que, para el masculino, donde la media de estos valores se encuentra en el rango de ojo seco leve o moderado e indican una inestabilidad de la película lagrimal. Los valores de OSDI aumentan al aumentar la edad, encontrándose los valores medios en el rango de ojo seco leve o moderado. También encontramos una mayor sintomatología de ojo seco con el reemplazo mensual que con el reemplazo diario de lentes de contacto, debido a su mantenimiento. Y con unos valores de NIBUT significativamente inferiores para los que trabajan en oficinas respecto a las otras profesiones, encontrándose en un rango de ojo seco severo, ya que son los que pasan más tiempo delante de dispositives electrónicos y trabajando en distancias próximas. Por tanto, podemos concluir que el sexo femenino, la edad, el reemplazo mensual de las LC i el trabajo en distancias próximas con el uso de dispositives digitales, son factores de riesgo para sufrir ojo seco. 5 GRADO EN ÓPTICA Y OPTOMETRÍA STUDY ON THE SYMPTOMATOLOGY OF DRY EYE IN SILICON HIDROGEL CONTACT LENS WEARERS SUMMARY Introduction: Drye eye is a condition that has drastically increased in recent years and has become a common disease among the population. This study focuses on the symptomatology of dry eye in wearers of silicone hidrogel contact lenses, as contact lenses are a significant risk of the development of these symptoms. Methodology: A total of 30 contact lens wearers were in the study. They had to answer to the OSDI test to analyze the frequency of the diferent symptoms. The break-up time (NIBUT) and the tear meniscus height (AML) were also measured. These tests were conducted in an optomètric clínic. Results and conclusions: Given the hypotheses that were formulated, female participants exhibited a significative lower NIBUT vàlues compared to males, with average vàlues in the range of mild to moderate drye eye, indicating inestability in the tear film. OSDI vàlues increased with age, with average values in the range of mild to moderate dry eye. Furthermore, there was more symptomatology of dry eye in monthly lens replacement compared to daily replacements, likely due to differnces in lens maintenance. Workers in office settings also exhibited significative lower NIBUT values compared to the other professions, indicating severe dry eye. These individuals spend more time in front of electronic devices and work at close distances. In conclusion, female gender, age, monthly lens replacement, and close distances with electronic device use are contributing factors to the prevalence of dry eye. 6 TAULA DE CONTINGUTS 1.INTRODUCCIÓ............................................................................................................. 8 2.MARC TEÒRIC ............................................................................................................. 9 2.1. ULL SEC ................................................................................................................ 9 2.1.1 FISIOPATOLOGIA ....................................................................................... 9 2.1.2.POBLACIÓ I PREVALENÇA .................................................................... 10 2.1.3.SÍMPTOMES I SIGNES .............................................................................. 10 2.1.4.PROBES CLÍNIQUES PEL DIAGNÒSTIC ................................................. 11 2.1.5. CLASSIFICACIÓ ....................................................................................... 13 2.1.6.TRACTAMENT .......................................................................................... 15 2.2. LENTS DE CONTACTE....................................................................................... 17 2.2.1 COMPLICACIONS AMB L’ÚS DE LC....................................................... 18 2.2.2.AVALUACIÓ DE LA PEL·LÍCULA LACRIMAL EN PORTADORS DE LC ............................................................................................................................ 19 3. OBJECTIUS ................................................................................................................ 20 4. METODOLOGIA EXPERIMENTAL .......................................................................... 21 4.1 SELECCIÓ DE MOSTRA...................................................................................... 21 4.2. PROVES REALITZADES .................................................................................... 22 4.2.1 TEST OSDI ................................................................................................. 22 4.2.2 TEMPS DE RUPTURA LACRIMAL NO INVASIU (NIBUT) ..................... 22 4.2.3 ALÇADA MENISC LACRIMAL (AML)..................................................... 23 4.3 PROTECCIÓ DE DADES ...................................................................................... 23 4.4 ANÀLISI ESTADÍSTIC DE DADES ..................................................................... 24 5. RESULTATS I DISCUSSIÓ ........................................................................................ 25 5.1 ANÀLISI SEGONS EL SEXE................................................................................ 27 5.2 ANÀLISI SEGONS L’EDAT ................................................................................. 29 7 5.3 ANÀLISI SEGONS EL REEMPLAÇAMENT DE LES LC .................................... 30 5.4 ANÀLISI SEGONS L’ÚS DE LLÀGRIMES ARTIFICIALS .................................. 32 5.5 ANÀLISI SEGONS L’OFICI ................................................................................. 34 5.6 CORRELACIÓ ENTRE OSDI, NIBUT I MENISC................................................. 36 6. CONCLUSIONS ......................................................................................................... 37 7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ................................................................................ 38 8. ANNEXOS.................................................................................................................. 40 8.1 FITXA PACIENTS ................................................................................................ 40 8.2 RESULTATS DESGLOSATS PER PACIENT ....................................................... 41 8 1.INTRODUCCIÓ L’ull sec és una malaltia que ha augmentat dràsticament en els darrers anys i que conseqüentment cada cop és més habitual entre la població. Actualment, aquesta afecció pot estar present en la meitat de la població en edat adulta i arribar a afectar un 15% d’una manera més severa a la població major de 65 anys. L’ull sec és considerat una malaltia multifactorial caracteritzada per una pel·lícula lacrimal inestable, on es veuen alterades les seves funcions de lubricar de manera adequada la superfície ocular podent provocar danys en l’epiteli de la superfície ocular, inflamacions i danys neurosensorials. Presenta una simptomatologia i uns signes característics com la picor, coïssor, dolor d’ulls, sensibilitat a factors ambientals com la llum, el vent i la humitat, i podent arribar a un estat crònic de la malaltia. Presenta diversos factors de risc, com l’edat, el gènere, les distàncies de treball, l’estil de vida, els factors ambientals… Un gran factor de risc és l’ús perllongat de les lents de contacte, on els usuaris presenten una simptomatologia d’ull sec que causa incomoditat en el seu ús i que pot arribar a crear una intolerància als diferents materials de LC. Un de cada tres portadors de lents de contacte presenta símptomes i signes d’ull sec. En aquest treball es farà un estudi de la simptomatologia d’ull sec en portadors de lents de contacte d’hidrogel de silicona, on passarem un seguit de proves i enquestes per tal d’analitzar la incidència de la malaltia en usuaris portadors de LC. És farà un anàlisis dels resultats assolits per poder extreure unes conclusions i poder resoldre els objectius. 9 2.MARC TEÒRIC 2.1. ULL SEC L’ull sec és una afecció que es produeix quan la llàgrima no compleix la seva funció de lubricar de manera adequada la superfície ocular, ja sigui per una alteració en la pel·lícula lacrimal pel que fa a quantitat de llàgrima o qualitat. Aquesta alteració es manifesta en forma de molèsties, visió borrosa i inestabilitat de la pel·lícula lacrimal. Pot haver-hi un augment de l’osmolaritat de la pel·lícula lacrimal i una inflamació de la superfície ocular que pot causar danys en aquesta.[1] 2.1.1 FISIOPATOLOGIA Aquesta malaltia està relacionada amb la disfunció de les glàndules lacrimals, principals glàndules secretores de llàgrima, i les glàndules accessòries com les glàndules de Meibom. Així com la superfície ocular, les parpelles, els conductes lacrimals i els nervis sensitius i motors. [2] La pel·lícula lacrimal és un factor a tenir en compte, ja que és una capa fina que cobreix la còrnia i la conjuntiva de l’ull i és l’encarregada de protegir aquestes superfícies dels agents externs i de lubricar la superfície corneal anterior i afavorir el parpelleig. S’encarrega de mantenir una bona salut ocular i bona visió. Aquesta pel·lícula lacrimal està composta per tres capes ben diferenciades; la capa lipídica, la capa aquosa i la capa mucínica. Essent la lipídica la capa més externa de les tres, i composta principalment per colesterol i fosfolípids. Està segregada per les glàndules de Meibom i de Zeiss i la seva funció principal és evitar l’evaporació de la llàgrima. La capa aquosa és la capa intermèdia i la de major gruix, formada per sals, proteïnes i electrolítics i s’encarrega de protegir la còrnia d’agents externs i d’oxigenar-la, protegint-la d’infeccions. La capa més interna és la mucínica, i és la que proporciona viscositat a la llàgrima i la que evita que aquesta es trenqui. Qualsevol alteració en aquestes capes o en les glàndules lacrimals podria provocar afectacions pel que fa a qualitat, quantitat o composició de la llàgrima. Les alteracions més freqüents en la pel·lícula lacrimal són la Síndrome d’ull sec, epífora funcional o obstructiva i la dacriocistitis. 16 Si aquestes tècniques no funcionen podríem passar a fer un transplantament de membrana amniòtica, a l’adaptació de lents de contacte terapèutiques toves o lents de contacte esclerals. S'estan estudiant noves tècniques de Teràpia de llum polsada Intensa (IPL). Llàgrimes artificials Les llàgrimes artificials es consideren el principal tractament per l’ull sec, ja que poden proporcionar una correcta hidratació ocular i de manera duradora. Les principals funcions que presenten són la de lubricar i aportar humitat a la superfície ocular, sense afectar a la visió i podent ser de fàcil aplicació. Han de ser estèrils i lliures de toxicitat.[8] Composició En referència a la composició de les llàgrimes artificials s’han de tenir en compte quatre aspectes importants: l’osmolaritat, la viscositat, el pH i la tensió superficial. - PH: el pH d’aquestes llàgrimes ha de ser el més neutre possible per evitar alterar l’epiteli corneal. Per aconseguir això s’utilitzen tampons de fosfat o de borat, àcid clorhídric o hidròxid de sodi. - Tensió superficial: la tensió superficial de la llàgrima ha de ser menor que la de la lent i la de l’ull per tal de poder garantir que aquesta cobreixi tota la superfície de l’ull. - Osmolaritat: la majoria presenten una osmolaritat de 300 mOsm/L. - Viscositat: la llàgrima artificial ha de ser més viscosa que l’aigua, però una gran viscositat pot provocar una aplicació incorrecta i visió borrosa. Classificació Es poden classificar segons si es presenten en format multidosis o monodosis, o de si presenten conservants o, en canvi, són sense conservants. Convencionalment, només existien les llàgrimes artificials amb conservants, però s’ha demostrat que un ús continuat d’aquestes podria provocar danys a escala de toxicitat en la zona còrneo-conjuntival. Per això ara s’aposta per llàgrimes sense conservants i sovint que portin àcid hialurònic per millorar la humectació. 17 Casa comercial: Alcon Una de les cases comercials més importants pel que fa a salut ocular i que des de la seva fundació l’any 1945 ha fabricat aquests productes és Alcon. Entre els seus productes podem trobar: - Systane Ultra: alleuja els símptomes d’ull sec, com la picor, envermelliment, i coïssor de manera ràpida. Compatibles amb l’ús de LC i són gotes estèrils. Específic per a aquelles persones que presenten dèficit de producció de llágrima. - Systane Balance: alleuja els símptomes d’ull sec, restaurant la pel·lícula lacrimal, específic per aquelles persones que presenten ull sec evaporatiu. És compatible amb l’ús de LC, però es recomana aplicar-ho abans i després del seu ús. - Systane Complete: Alleuja els símptomes de manera més ràpida. Pot ser aplicat abans i després de l’ús de LC, però no mentre es porten posades. Proporciona un tractament més complet, ja que beneficia a aquelles persones que presenten ull sec evaporatiu i dèficit de producció de llàgrima. 2.2. LENTS DE CONTACTE L’ús de lents de contacte toves d’hidrogel de silicona cada cop és una opció més recurrent a l’hora d’escollir un mètode per tenir una bona compensació refractiva. Aquestes lents de contacte es troben en una interacció constant amb la pel·lícula lacrimal, i per això és important saber quines alteracions provoquen en aquesta.[9, 10] La interacció entre la lent i la llàgrima és un fenomen conegut com a adherència, on els materials de la lent de contacte interactuen amb els lípids, proteïnes, mucines i components inorgànics de la pel·lícula lacrimal. Ha d’haver-hi una bona compatibilitat entre ambdues perquè el portador de les lents tingui una sensació de confort en el seu ús. Factors com la qualitat del parpelleig, la temperatura ambient, el temps d’ús, el manteniment de les LC i la quantitat i qualitat de la llàgrima s’han de tenir en compte per a una bona interacció entre la pel·lícula lacrimal i la LC. Poden haver-hi variacions en l'àmbit de qualitat visual a causa de la dispersió de la llum que es produeix pels canvis d'hidratació de la lent o canvis en la pel·lícula lacrimal. La sensibilitat al contrast també es pot veure reduïda en les freqüències especials de mitja a alta quan es causa la ruptura de la llàgrima i pot causar visió borrosa intermitent que desencadenarà en un parpelleig per recuperar l'estabilitat de la llàgrima. Existeixen les lents rígides permeables al gas (RPG) i les lents toves, entre aquests dues les més utilitzades són les toves, podent ser d’hidrogel o d’hidrogel silicona. 18 Les LC d’hidrogel van ser les primeres a aparèixer, però es van detectar problemes a escala d’oxigenació corneal, podent originar neovascularització corneal, edema o intolerància. A causa d’això, van sorgir les lents d’hidrogel de silicona on es millora la permeabilitat a l’oxigen (Dk), però disminueix el contingut en aigua (WC), fet que fa que disminueixi el mòdul d’elasticitat i siguin una mica més rígides. Aquestes es classifiquen en quatre grups segons el contingut en aigua i la seva càrrega iònica. 2.2.1 COMPLICACIONS AMB L’ÚS DE LC Entre les principals complicacions que podem trobar amb l’ús de les lents de contacte són la sequedat ocular que pot provocar incomoditat o malestar i la hipòxia corneal.[11] - Sequedat ocular: és la queixa més freqüent, i això es deu al fet que les LC poden alterar l’estabilitat de la pel·lícula lacrimal, podent fer que augmenti l’evaporació de la llàgrima i que disminueixi el menisc lacrimal. Se sol recomanar l’ús de llàgrima artificial per millorar la lubricació de la superfície corneal. - Hipòxia corneal: la còrnia és una estructura avascular que gràcies a la llàgrima pot nodrir-se, oxigenar-se i desfer-se dels productes metabòlics, per tant, al posar sobre la còrnia una LC hem de comprovar que hi hagi una bona permeabilitat i transmissibilitat d’oxigen per a què no hi hagi falta d’aportació de llàgrima sobre la superfície ocular. Aquesta hipòxia corneal pot produir l’aparició d’hiperèmia límbica, edema i menor gruix corneal. Per evitar l’aparició d’aquesta, es pot canviar el material de la LC a un que indiqui una major permeabilitat a l’oxigen. - Dipòsits: l’evaporar-se la llàgrima es queden residus sobre la lent, mentre que les proteïnes de la llàgrima es veuen atretes per la lent. Amb el pas del temps es van construint capes estructurals i es produeix una desnaturalització de les proteïnes. Aquests dipòsits produeixen canvis en la LC, fent la seva superfície no humectable, alterant la seva forma i afavorint la degradació del polímer de la lent. Produint una disminució en la visió, la comoditat, el temps d’ús i la humectació de la lent. Per això és important que cada pacient tingui el material de LC més adient segons la seva pel·lícula lacrimal, que les lents es manipulin amb una bona higiene i s’estableixi un bon manteniment de la lent. 19 2.2.2.AVALUACIÓ DE LA PEL·LÍCULA LACRIMAL EN PORTADORS DE LC Per poder avaluar la pel·lícula lacrimal en aquelles persones que utilitzen les LC podem començar per passar uns qüestionaris que ens poden orientar a saber en quin estat de confort i simptomatologia es troba el pacient. Es poden passar tests com el Contact Lens Dry Eye Questionnaire (CLDEQ-8) o el test OSDI [12], on es presenten una sèrie de símptomes relacionats amb desconfort amb la LC, la sequedat i la visió borrosa, i el pacient ha d’indicar si els pateix o no i en quina freqüència. Seguidament, podríem realitzar un estudi més objectiu on podríem examinar si existeix vermellor ocular, l’estat de les parpelles, la integritat de la superfície ocular. La quantitat i qualitat de la pel·lícula lacrimal també són importants de saber, podent mesurar-los amb l’altura del menisc lacrimal, el temps de ruptura de la llàgrima i l’osmolaritat. Un estudi de les glàndules de Meibom també seria interessant, per així saber si produeixen una bona secreció de lípids i així evitar l’evaporació de la llàgrima. [13, 14] Aproximadament el 50% dels portadors de lents de contacte pateixen símptomes d'ull sec. Alguns estudis ens indiquen que l'ús de les LC provoquen una disminució en el gruix de la pel·lícula lacrimal i una menor altura de menisc lacrimal, pel fet que es produeix una alteració en les proteïnes de la pel·lícula, un augment de la fosfolipasa A2 i la lipocalina en mostres de llàgrima, i que sovint no està relacionada amb una alteració de les glàndules de Meibomi. Analitzar la freqüència de parpelleig i de si aquest és complet o incomplet ens pot fer saber si existeix una bona distribució de la pel·lícula. 20 3. OBJECTIUS L’objectiu d’aquest treball, és estudiar la incidència de la simptomatologia d’ull sec en portadors de lents de contacte d’hidrogel de silicona. Les proves que es duran a terme és realitzaran en un gabinet optomètric d’una óptica de Barcelona. I s’analitzarà si la simptomatologia és diferent entre usuaris o no de llàgrimes artificials. Cal indicar que els participants de l’estudi son portadors de lents de contacte d’hidrogel de silicona. Les proves s’han realitzat a pacients que venien a l’òptica per fer una revisió de les seves lents de contacte i se’ls hi han fet proves bàsiques per a una avaluació de la llàgrima, com el temps de ruptura lacrimal no invasiu i mesurar l’alçada del menisc lacrimal. Per a aquest treball s’han descrit tres hipòtesis. 1. El sexe femení i l’edat estan relacionats amb un augment de la simptomatologia d’ull sec. 2. L’ús de llàgrimes artificials està descrit com un tractament per a l’ull sec, i per això les persones que n’utilitzen presentaran menys simptomatologia. 3. Les persones que presenten un reemplaçament diari de LC i aquelles que treballen menys hores davant de dispositius digitals o en distàncies de prop, presentaran menys simptomatologia d’ull sec. 21 4. METODOLOGIA EXPERIMENTAL Aquest estudi s’ha realitzat a partir de l’obtenció de mostres extretes a 30 pacients portadors de lents de contacte d’hidrogel de silicona. Les proves han sigut dutes a terme en un gabinet optomètric i s’han portat a cap enquestes per saber la simptomatologia que patien els pacients. Seguint els objectius del treball, estudiarem la incidència de la simptomatologia d’ull sec en aquelles persones portadores de lents de contacte d’hidrogel de silicona. Per poder fer aquest estudi, el dividirem en tres parts. Primer de tot necessitarem saber l’edat, l’ofici i la lent de contacte que utilitza el portador per saber el seu material i el seu reemplaçament, és a dir, si són diàries o mensuals, i passarem el test OSDI (Ocular Surface Disease). Seguidament, la segona part consisteix a fer les mesures del NIBUT a ambdós ulls i la tercera part on es recullen les mesures de l’altura del menisc lacrimal. Per poder avaluar si ens trobem davant d’un ull sec evaporatiu o d’un ull sec per dèficit de producció de llàgrima. En la primera part es volen saber dades generals del pacient per poder fer una classificació adient. L’edat serà necessària, ja que es presenten un major nombre de símptomes d’ull sec en persones adultes i a mesura que avança l’edat. L’ofici, per saber si hi ha una exposició constant a pantalles digitals que poden alterar el parpelleig i en conseqüència l’estat de la pel·lícula lacrimal o si, en canvi, passen un major de temps duent a terme activitats a l’aire lliure. Essent també important saber el material de la lent de contacte per poder tenir en compte el seu contingut en aigua i la seva permeabilitat a l’oxigen. 4.1 SELECCIÓ DE MOSTRA La mostra que hem obtingut és de 30 pacients i d’aquests analitzarem els 60 ulls corresponents als 30 pacients. Aquests pacients que han entrat dins de l’estudi eren pacients que acudien al gabinet optomètric per fer una revisió de les lents de contacte. L’únic factor indispensable era que fossin portadors de LC, que la LC que portessin fos la definitiva i la que s’adequa millor als seus paràmetres, i que haguessin fet ús d’elles durant almenys una setmana, per poder respondre a les enquestes del test OSDI. L’edat no era un factor d’exclusió, ja que saber com afecta l’ús de LC al llarg de les etapes de la vida era un factor important per a l’estudi. 22 4.2. PROVES REALITZADES 4.2.1 TEST OSDI La primera part de l’estudi consisteix en el test OSDI (Ocular Surface Disease Index)[12], un test que ens ajuda a poder classificar el nivell d’ull sec que presenta el pacient segons la seva simptomatologia. Consisteix a fer una sèrie de preguntes on el pacient ha de respondre segons la freqüència en què pateix aquests símptomes. Aquestes preguntes van dirigides als símptomes que han experimentat durant la darrera setmana, i aborden símptomes com la sensibilitat a la llum, la sensació de cos estrany, el dolor d’ulls o la visió borrosa o mala visió. També si han estat incapaços d’executar alguna tasca com llegir, conduir de nit, treballar amb l’ordinador o veure la televisió. Un altre factor important que contempla el test són les situacions ambientals com el vent, la humitat o els aires condicionats. A aquestes preguntes la persona havia de respondre segons la freqüència en què hagi patit aquests símptomes: en tot moment, quasi en tot moment, el 50% del temps, quasi en cap moment o en cap moment. Una vegada dut a terme es calculen els resultats obtinguts i s’obté una puntuació del 0 al 100, on un 0 ens indica que no hi ha simptomatologia d’ull sec i un 100 ens indica que els símptomes es presenten en tot moment. La puntuació aconseguida es pot classificar segons: - OSDI normal fins a una puntuació de 13. - OSDI lleu o moderat entre 13 i 32. - OSDI sever entre 33 i 100. 4.2.2 TEMPS DE RUPTURA LACRIMAL NO INVASIU (NIBUT) Per poder fer la mesura del temps de ruptura lacrimal de manera que no s'hagués d’instil·lar fluoresceïna i així no fer-ho amb un mètode invasiu, ho vaig haver de realitzar amb un queratoscopi de mà. Aquest queratoscopi, és el Klein Keratoscope, fabricat en Anglaterra per Keller.[15] Està compost per uns cercles concèntrics brillants i foscos que proporcionen les característiques d’un disc de Plàcid. És un instrument portàtil i fàcil de manipular amb il·luminació externa. La mesura consisteix a projectar les mires del disc de Plàcid sobre la còrnia del pacient per així poder calcular el temps que tardaven a distorsionar-se. Quan aquestes mires es començaven a distorsionar i difuminar volia dir que la pel·lícula lacrimal s’havia trencat. 23 Valors de normalitat segons el temps de ruptura lacrimal: - Un temps igual o major a 15s es considerat normal, i correspondria a un ull sa. - Entre 10 i 15 segons, es podria considerar també normal, però amb possibilitat d’estar relacionat amb l’ull sec lleu o moderat. - I un temps inferior a 10s seria un NIBUT baix, amb possibilitat d’ull sec sever. 4.2.3 ALÇADA MENISC LACRIMAL (AML) Aquesta alçada es va prendre gràcies a l’ús del biomicroscopi. Un instrument que presenta un sistema d'il·luminació, on la intensitat, l’alçada i l’amplitud de la franja es pot modificar per tal de permetre’ns observar les diferents estructures oculars segons les nostres necessitats. Aquest instrument necessita la llum apagada per poder fer-ne el seu ús, i canviant l’amplitud de la franja i l’enfocament podem aconseguir el menisc amb una regla mil·limètrica que ens proporciona l’instrument. El pacient ha de recolzar la barbeta a la mentora i el front a la seva posició per fixar el cap i evitar els moviments d’aquest, el menisc es podia enfocar amb el joystick i així poder mesurar l’altura del menisc amb la regleta. Els valors de normalitat els vam marcar segons les següents mesures: - Un menisc major o igual a 0,2 mm era considerat un menisc lacrimal normal. - Un menisc entre 0,1 i 0,2 mm, el podem considerar normal, però amb possibilitat d’estar relacionat amb l’ull sec lleu o moderat. - Un menisc inferior a 0,1 mm el considerem un menisc escàs que pot estar relacionat amb l’ull sec sever. 4.3 PROTECCIÓ DE DADES Les dades han estat preses de manera anònima i els pacients han estat informats de la finalitat d’aquestes mesures. Cal indicar que aquestes proves es fan de manera rutinària per poder realitzar una bona adaptació de lents de contacte. 24 4.4 ANÀLISI ESTADÍSTIC DE DADES Per poder fer un estudi de la simptomatologia d’ull sec i seguint les hipòtesis que hem marcat, les anàlisis que hem fet són els següents: - Anàlisi global - Anàlisi segons el sexe - Anàlisi segons l’edat - Anàlisi segons el reemplaçament de les LC - Anàlisi segons l’ús de llàgrimes artificials - Anàlisi segons l’ofici - Correlació entre test OSDI, NIBUT i MENISC Per poder fer aquestes anàlisis s’han utilitzat els programes Microsoft Office Excel 2019 i JASP 0.14.1, per poder analitzar i fer les taules i gràfiques. S’ha realitzat estadística inferencial com el test t-Student, Anova i un estudi de les correlacions entre variables. El test t-Student es basa en els valors de la mitjana, la desviació estàndard i els màxims i mínims, es tracten dades amb distribució normal i quantitatives. Aquest test serveix per analitzar si les mostres són diferents entre si o no, i si trobem el valor de p inferior a 0,05 podem estar segurs que hi ha una significació estadística. El programa treballa amb un interval de confiança del 95%. El test Anova, és una anàlisi de variància que serveix per comparar la mitjana de tres o més grups i determinar si existeixen diferències significatives entre elles o no. Els grups poden ser aparellats o no, i es pot fer a partir de mesures repetides o de mesures no repetides. Aquest test també compara la variància entre els grups, amb la variància dins dels grups. La correlació ens indica la possible associació entre dues variables que han de ser aparellades. En aquest cas hem utilitzat el coeficient de correlació de Pearson, on aquest valor r pot estar comprès entre -1 i +1, en funció de si la correlació és positiva o negativa, i segons el seu valor, la relació serà més forta o menys. Si el valor és proper a 0, serà una relació dèbil mentre que si dona un número entre 0,7-1,0 serà forta. Per a un estudi clínic una relació de 0,5 ja és força considerable. Per saber si aquest valor de r té fiabilitat o no, ens haurem de fixar en el valor de p, on si és menor de 0,05 ens indica que hi ha una significació estadística. 25 5. RESULTATS I DISCUSSIÓ Aquest estudi s’ha realitzat a 30 pacients que eren portadors de lents de contacte. En un gabinet optomètric es feien proves típiques per a una bona adaptació de lents de contacte com la mesura del menisc lacrimal o el temps de ruptura lacrimal. Les dades desglossades per pacients es poden trobar a l’annex. La mostra s’ha classificat segons el sexe, l’edat, l’ofici, l’ús de gotes i el reemplaçament de la LC. Segons aquestes taules on es mostra la informació global dels pacients, podem veure a la taula 1, que l’edat mitjana es troba en els 35 anys, amb una desviació estàndard de 15,07. També podem veure que l’edat mínima ha sigut de 19 anys i la màxima de 78 anys. El sexe ha sigut classificat en la segona taula, entre masculí i femení i hem obtingut un total de 12 pacients amb sexe masculí, representant un 40% i un total de 18 amb sexe femení, que representa el 60% de la mostra. En les taules 3 i 4, podem veure el reemplaçament de les lents de contacte i l’ús de gotes, segons el reemplaçament, 9 pacients de la mostra presentaven un reemplaçament diari (30%) i 21 persones un ús mensual (70%). Mentre que 6 pacients de la mostra indiquen fer ús de gotes oftàlmiques (20%) i 24 pacients no en feien ús (80%). Mentre que en la taula 5 s’ha classificat segons l’ofici al qual es dediquen els pacients de la mostra. S’ha dividit entre estudiants, treballs d’oficina, jubilats i altres professions. Considerem que els estudiants i els que treballen en oficines passen més hores treballant en distàncies pròximes i davant de dispositius digitals. Aquestes dues professions presenten 9 pacients cadascuna (30%), on entre ambdues seria un 60% de la mostra que treballa en distàncies pròximes i davant de dispositius digitals. Mentre que 2 pacients serien jubilats (6,7%) i 10 treballarien en altres professions, com professors, conductors, comercials... que representen un 33,3%. EDAT MITJANA 35 DESV ESTÀNDAR 15,07 VALOR MÍNIM 19 VALOR MÀXIM 78 SEXE MASCULÍ FEMENÍ 12 18 ÚS GOTES SÍ NO 6 24 OFICI ESTUDIANTS OFICINA JUBILATS ALTRES 9 9 2 10 REEMPLAÇAMENT LC DIARI MENSUAL 9 21 Taula 1. Descripció de l’edat de la mostra Taula 4. Classificació per reemplaçament LC Taula 5. Classificació per ofici Taula 2. Classificació per sexe Taula 3. Classificació per ús de gotes 32 a 0,05. Entre els valors de NIBUT i reemplaçament no hi ha una significació estadística, pel fet que el valor de p és de 0,361. Gràfica 6. T-Test OSDI-Reemplaçament Aquests resultats ens mostren que el reemplaçament mensual presenta més simptomatologia d’ull sec que el diari, factor que pot estar relacionat amb el manteniment de les lents de contacte i els dipòsits que poden anar adherint-se a la seva superfície al llarg del seu mes de vida. 5.4 ANÀLISI SEGONS L’ÚS DE LLÀGRIMES ARTIFICIALS Edat OSDI NIBUT (s) AML (mm) No Sí No Sí No Sí No Sí Mostres vàlides 48 12 48 12 48 12 48 12 Mediana 34,8 39 27 27 11 11,2 0,2 0,2 Mitjana 30,5 31 25 27,1 10,5 13 0,2 0,2 Desv. estàndard 13,2 20,8 10,8 7,1 3,1 3,7 0,08 0,07 Valor mínim 19 21 2 15,9 4 5 0,1 0,1 Valor màxim 66 78 47,5 37,5 15 15 0,3 0,3 Taula 10. Descripció estadística dels resultats del test OSDI i de les mesures de NIBUT i AML segons l’ús de gotes oftàlmiques. En el cas de l’ús de gotes oftàlmiques, només 6 pacients (20%) de les 30 mostres extretes en fan ús d’aquestes. La taula 10 mostra la descripció estadística dels resultats del test OSDI i de les proves del NIBUT i AML segons l’ús de llàgrimes artificials, considerant la mostra dels 60 ulls. Els resultats obtinguts a la taula 10, ens indiquen que la mitjana del test OSDI és lleugerament superior en els usuaris de llàgrima artificial, mostrant-se ambdues en el rang d’ull sec lleu o moderat. Mentre que en el cas del NIBUT, la mitjana és superior en el cas dels usuaris de 33 llàgrimes artificials, estant també ambdues variables en el rang d’ull sec lleu o moderat. Els valors de la mitjana d’AML són semblants i es troben dins del rang d’ull sa. Gràfica 7. Diagrames de caixes de les variables estudiades a la taula 10 distribuïdes segons l’ús de llàgrimes artificials. Observant la gràfica i les dades obtingudes a la taula, podem veure que els valors són similars entre els usuaris i els no usuaris de llàgrimes artificials, tant en els valors de NIBUT, OSDI i AML. Això pot ser degut al fet que no en fan un ús continuat de les gotes com a tractament, sinó a què les utilitzen quan comencen a presentar més simptomatologia. I les llàgrimes artificials els frenen d’un empitjorament de la simptomatologia. Fent el T-Test dels valors d’OSDI i NIBUT, podem veure que els valors no són estadísticament significants, ja que el valor de p és major a 0,05. Un valor de p de 0,98 en el cas del test OSDI i un 0,87 en el cas del NIBUT. 34 5.5 ANÀLISI SEGONS L’OFICI Edat OSDI Altres Estudiant Jubilat Oficina Altres Estudiant Jubilat Oficina Mostres vàlides 20 18 4 18 20 18 4 18 Mediana 35 21,5 72 42 24,9 25,1 37,5 29 Mitjana 30 21 72 43 25 25 37,5 22,7 Desv. estàndard 10,9 1,4 6,9 8,0 9,6 11,5 7,2 8,5 Valor mínim 25 19 66 31 15 2 31,3 20,8 Valor màxim 57 24 78 55 47,5 41,6 43,8 45 NIBUT (s) AML (mm) Altres Estudiant Jubilat Oficina Altres Estudiant Jubilat Oficina Mostres vàlides 20 18 4 18 20 18 4 18 Mediana 12,2 11,4 12 9,2 0,24 0,27 0,2 0,22 Mitjana 12,5 11 12,5 8,5 0,2 0,2 0,2 0,2 Desv. estàndard 2,5 3 1,4 3,7 0,05 0,07 0,11 0,08 Valor mínim 8 7 10 4 0,2 0,1 0,1 0,1 Valor màxim 15 15 13 15 0,3 0,3 0,3 0,3 Taula 11. Descripció estadística dels resultats del test OSDI i de les mesures de NIBUT i AML segons el seu ofici. S’han classificat els pacients segons el seu ofici i el seu estil de vida. Considerant els estudiants i els treballadors d’oficina com perfils de persones que passen més temps davant de dispositius digitals i distàncies pròximes; i jubilats i altres professions com perfils que no es troben tan relacionats amb les distàncies pròximes. La taula 11 ens mostra la descripció estadística dels resultats del test OSDI i de les proves de NIBUT i AML segons el seu ofici i considerant la mostra dels 60 ulls. Els resultats obtinguts en la taula 11, ens indiquen que els jubilats són els que presenten els valors del test OSDI més elevats, estant en el rang d’ull sec sever, mentre que les altres professions presenten una mitjana dins el rang d’ull sec lleu o moderat. Els valors de NIBUT són similars entre els estudiants, els jubilats i les altres professions, mentre que en els treballadors d’oficina els seus valors de mitjana són inferiors, trobant-se en un rang d’ull sec sever. Els valors de la mitjana de l’AML són similars entre les quatre professions i que les classifica en el rang d’ull sa. 35 Gràfica 8. Diagrama de caixes de les variables estudiades a la taula 11 distribuïdes segons l’ofici. Fixant-nos en els diagrames de caixes dels resultats obtinguts a la gràfica 8 podem observar que els jubilats presenten una major simptomatologia d’ull sec segons els valors d’OSDI, que pot estar relacionat amb l’edat, seguit dels treballadors d’oficina. Tenint en compte els valors de NIBUT, els oficinistes són els que presenten uns valors inferiors. Si considerem els valors d’AML, podem veure que els estudiants són els que presenten una AML menor. Fent el test Anova, podem veure que en el NIBUT la p és igual a 0,026, un valor inferior a 0,05; en l’OSDI la p ens dona 0,087, un valor pròxim però no inferior a 0,05; i en el cas de l’AML, ens dona 0,017 i per tant inferior a 0,05. Per tant, els valors de NIBUT i de AML són els que tenen un valor estadísticament significatiu. En el NIBUT, es pot veure com els valors són inferiors pels treballadors d’oficina, factor que pot estar influenciat pel parpelleig alterat i disminuït produït per les altes hores que passen davant dels dispositius electrònics en distàncies pròximes. I en el cas del de l’AML és poden veure uns valors més baixos pels estudiants, indicant un dèficit de producció de llàgrima. 36 5.6 CORRELACIÓ ENTRE OSDI, NIBUT I MENISC La gràfica 9 mostra les correlacions entre les variables de OSDI/NIBUT que presenten un coeficient de correlació de -0,286; OSDI/MENISC amb un coeficient de -0,094 i NIBUT/MENISC amb un coeficient de 0,172. Ha sortit una p respectiva a 0,024; 0,468 i 0,180; per tant, només podem indicar que hi ha una significació estadística entre el test OSDI i el NIBUT, ja que, el valor de 0,024 és inferior a 0,05. Però el valor de la correlació (r) ens dona -0,286. Valor que indica que el nivell de relació és baix. Com a resultat podem afirmar que entre els valors del test OSDI i NIBUT hi ha una correlació significativa però baixa. Gràfica 9. Correlació entre els valors d’OSDI i NIBUT. 0 2 4 6 8 10 12 14 16 010 20 30 40 50 NIBUT (s) OSDI OSDI-NIBUT 37 6. CONCLUSIONS A partir d’aquest estudi amb una mostra de 30 pacients portadors de lents de contacte i on s’ha fet l’anàlisi estadístic de les mostres dels 60 ulls, podem establir les següents conclusions relacionades amb la simptomatologia d’ull sec. Segons la primera hipòtesi establerta podem indicar que sí que existeix un factor de prevalença per a la simptomatologia d’ull sec en el sexe femení, ja que en el temps de ruptura lacrimal es presenten uns valors significativament més baixos i, per tant, una major inestabilitat de la pel·lícula lacrimal, creant un major malestar en l’ús de les lents de contacte. L’edat també el podem considerar un factor de prevalença, pel fet que existeix una relació significativa entre els valors del test OSDI i l’edat, que indica que la simptomatologia d’ull sec augmenta en augmentar l’edat. Amb l’ús de llàgrimes artificials no s’ha trobat una significació estadística amb els valors obtinguts, per tant, no podem afirmar la nostra segona hipòtesis on l’ús de llàgrima artificial disminueix la simptomatologia d’ull sec. Això pot ser degut al fet que no utilitzen aquestes llàgrimes com un tractament continu, sinó que les utilitzen en moments puntuals on presenten episodis de major incomoditat i fan que aquests símptomes no empitjorin. El factor de reemplaçament de les lents de contacte era la tercera hipòtesi que havíem descrit i s’ha confirmat mitjançant el test OSDI. On els valors d’aquest test són majors quan s’usen reemplaçaments mensuals, fet que pot estar relacionat amb el manteniment de les lents de contacte i els dipòsits que poden anar adherint-se a la seva superfície. També es pot establir una relació entre els valors de NIBUT i l’ofici, on els treballadors d’oficina presenten uns valors inferiors en el temps de ruptura lacrimal, que pot ser degut a l’alteració del parpelleig per una fixació constant als aparells electrònics que sovint es fan servir en distàncies pròximes. La correlació entre els valors del test OSDI i els valors de NIBUT és un factor que també s’ha estudiat, i indica que la relació és significativa, però amb un coeficient de correlació baix. Finalment, podem indicar que hi ha factors que presenten una prevalença per a l’ull sec com l’edat, el sexe, el reemplaçament mensual de les LC i les distàncies de treball pròximes. 38 7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA - [1] ¿Qué es el ojo seco? (2022, 25 julio). American Academy of Ophthalmology. Recuperado 5 de marzo de 2023, de https://www.aao.org/saludocular/enfermedades/ojo-seco - [2]Huang, R., Su, C., Fang, L., Lu, J., Chen, J., & Ding, Y. (2022). Dry eye syndrome: comprehensive etiologies and recent clinical trials. International ophthalmology, 42(10), 3253–3272. - [3]Qian, L., & Wei, W. (2022). Identified risk factors for dry eye syndrome: A systematic review and meta-analysis. PloS one, 17(8), e0271267. - [4]Síntomas del Ojo Seco. (s. f.). Clínic Barcelona. https://www.clinicbarcelona.org/asistencia/enfermedades/sindrome-de-ojoseco/sintomas - [5]Ojos secos - Diagnóstico y tratamiento - Mayo Clinic. (2023a, enero 27). https://www.mayoclinic.org/es-es/diseases-conditions/dry-eyes/diagnosistreatment/drc-20371869 - [6]Murube J. Clasificación clínica del ojo seco. In: Murube J (ed): Ojo Seco-Dry Eye. Madrid. Tecnimedia Edit. 1977; 39-44. - [7]Craig, J. P., Nichols, K. K., Akpek, E. K., Caffery, B., Dua, H. S., Joo, C. K., Liu, Z., Nelson, J. D., Nichols, J. J., Tsubota, K., & Stapleton, F. (2017). TFOS DEWS II Definition and Classification Report. The ocular surface, 15(3), 276–283. - [8]La. (2021). Lágrimas Artificiales ® Todo sobre Salud Ocular. Lágrimas Artificiales. https://www.lagrimasartificiales.net/ - [9]Guillon, M., & Maissa, C. (2008). Contact lens wear affects tear film evaporation. Eye & contact lens, 34(6), 326–330. - [10]Nichols, J. J., & Sinnott, L. T. (2006). Tear film, contact lens, and patient-related factors associated with contact lens-related dry eye. Investigative ophthalmology & visual science, 47(4), 1319–1328. - [11]Batlle-Ferrando, S., Marín-Martínez, S., Boniquet, S., & Sabater, N. (2020). Complicaciones asociadas al uso de lentes de contacto blandas. Medicina De Familia. Semergen, 46(3), 208-213 39 - [12]Avanzada, Á. O. (2021, 4 marzo). ▷ ¿Qué es el TEST DE OSDI? - Área Oftalmológica Avanzada. Área Oftalmológica Avanzada. https://areaoftalmologica.com/ - [13]Downie, L. E., & Craig, J. P. (2017). Tear film evaluation and management in soft contact lens wear: a systematic approach. Clinical & experimental optometry, 100(5), 438–458. - [14]Yokoi, N., & Georgiev, G. A. (2019). Tear-film-oriented diagnosis for dry eye. Japanese journal of ophthalmology, 63(2), 127–136. - [15]Klein, M. (1958). A NEW KERATOSCOPE: WITH SELF-LUMINOUS PLACIDO DISC. British Journal of Ophthalmology, 42(6), 380-381. 40 8. ANNEXOS 8.1 FITXA PACIENTS 41 En aquesta fitxa podem veure les preguntes del test OSDI, i les caselles per poder marcar la freqüència en la qual el pacient presentava els símptomes. Per poder calcular la puntuació total, proporcionarem uns valors a cada casella, la casella d’en tot moment val 4 punts, la de quasi en tot moment 3 punts, el 50% del temps val 2 punts, quasi en cap moment val 1 punt i per últim, la casella d’en cap moment val 0 punts. Sumarem totes les respostes que ha marcat el pacient i aquest valor el multiplicarem per 25. Un cop el tenim, el dividim pel nombre de respostes que ha respost, excloent les preguntes en què ha marcat que no hi sabia. Seguidament del test OSDI, tenim per anotar els valors de NIBUT i d’AML per a ambdós ulls. 8.2 RESULTATS DESGLOSATS PER PACIENT