Prognosis dels impactes socials i urbanístics de la "unió del trambesòs i el trambaix"
Abstract
Entenent la mobilitat com l’accessibilitat a una xarxa i connectivitat entre els diferents punts de la mateixa: El desenvolupament de l’ús massiu de l’automòbil, és l’origen de la problemàtica de mobilitat actual a Barcelona i la seva àrea metropolitana. La connectivitat és necessària pel desenvolupament econòmic, social i sostenible de qualsevol ciutat i és per aquest motiu, que els darrers anys, els governs municipals pretenen modificar la morfologia urbana, configurada pel vehicle privat, potenciant l’ús del transport públic en superfície. És així com el tramvia de nova generació irromp l’any 2004 a Barcelona per la porta sud de l’ Av. Diagonal, donant resposta a la demanda històrica dels municipis més metropolitans del Baix Llobregat. Per coherència, l’ Autoritat Metropolitana del Transport impulsa la xarxa de tramvia al Barcelonès Nord, que arriba fins a Glòries i el Parc de la Ciutadella. L’any 2008, quan es conclou la totalitat de les dues xarxes inconnexes de tramvia, el Trambaix i el Trambesòs, es posa sobre la taula una qüestió aparcada des del 2001, la seva Unió. La tesina realitza un anàlisi dels efectes que han tingut les xarxes del Trambaix i el Trambesòs en els municipis per on discorren, així s’arriba al resultat de que els impactes més importants es produeixen sobre la Mobilitat, el Planejament Urbanístic dels municipis i les activitats econòmiques. en una segona part, es pronostiquen els impactes sobre Unió de les dues xarxes, per dos traçats diferenciats: el proposat per l’Ajuntament de Barcelona per l’ Avinguda Diagonal i una alternativa, proposada pel Carrer Urgell i l’Avinguda de la Gran Via. En el context de l’estudi hem copsat que la introducció del tramvia, no ha esdevingut un simple canvi de mode de transport públic dels usuaris (d’autobús a tramvia), sinó que ha augmentat el nombre global d’usuaris facilitant el canvi Modal. Així, en el Baix Llobregat ha permès accelerar el procés de terciarització i canvi residencial mentre que en el Barcelonès (a la banda del Besòs), ha donat resposta a la necessitat de transport públic generada per la conversió prèvia d’una àrea fabril cap al residencial i l’expansió del sector terciari. En relació a l’ impacte sobre les activitats econòmiques, a nivell global, ha produït una aproximació de la perifèria amb la metròpoli, i donat lloc a una àrea de nova centralitat. A un nivell més local ha permès la reactivació de l’economia, manifestada mitjançant la reforma d’antics comerços i la instauració de nous focus d’activitat. La futura unió de les xarxes, en ambdós casos, formaria part d’un conjunt de mesures necessàries per a la reordenació i reorganització de la xarxa de transport públic en superfície de la ciutat de Barcelona. Una xarxa de tramvies amb carril exclusiu, permetria l’establiment d’efectes estructurants de la trama urbana, la producció d’espais públics de qualitat i el canvi modal. L’ impacte sobre el paisatge urbà i el medi socioeconòmic seria positiu pel conjunt de la societat. L’opció Diagonal, tal i com la proposa l’Ajuntament és transgressora, en quan el profund canvi d’aspecte de la secció, però la alternativa proposada en aquesta tesina, tot i ser més conservadora amb la forma dels carrers, repercuteix de manera més acusada en la circulació per la trama ortogonal, i per tant, agilitza el canvi modal dissuadint de manera més forta l’ús del transport privat.
Full text
PROGNOSIS DELS IMPACTES SOCIALS I URBANÍSTICS DE LA “UNIÓ DEL TRAMBESÒS I EL TRAMBAIX” Autora:Macarena Taravilla Rodríguez Tutores: Rosa Junyent Comas i Miriam Villares Junyent. Paraules Clau: Unió, tramvia, Diagonal, Impacte social, Impacte urbanístic, Alternativa, Barcelona, Baix Llobregat, Besòs. RESUM Entenent la mobilitat com l’accessibilitat a una xarxa i connectivitat entre els diferents punts de la mateixa: El desenvolupament de l’ús massiu de l’automòbil, és l’origen de la problemàtica de mobilitat actual a Barcelona i la seva àrea metropolitana. La connectivitat és necessària pel desenvolupament econòmic, social i sostenible de qualsevol ciutat i és per aquest motiu, que els darrers anys, els governs municipals pretenen modificar la morfologia urbana, configurada pel vehicle privat, potenciant l’ús del transport públic en superfície. És així com el tramvia de nova generació irromp l’any 2004 a Barcelona per la porta sud de l’ Av. Diagonal, donant resposta a la demanda històrica dels municipis més metropolitans del Baix Llobregat. Per coherència, l’ Autoritat Metropolitana del Transport impulsa la xarxa de tramvia al Barcelonès Nord, que arriba fins a Glòries i el Parc de la Ciutadella. L’any 2008, quan es conclou la totalitat de les dues xarxes inconnexes de tramvia, el Trambaix i el Trambesòs, es posa sobre la taula una qüestió aparcada des del 2001, la seva Unió. La tesina realitza un anàlisi dels efectes que han tingut les xarxes del Trambaix i el Trambesòs en els municipis per on discorren, així s’arriba al resultat de que els impactes més importants es produeixen sobre la Mobilitat, el Planejament Urbanístic dels municipis i les activitats econòmiques. en una segona part, es pronostiquen els impactes sobre Unió de les dues xarxes, per dos traçats diferenciats: el proposat per l’Ajuntament de Barcelona per l’ Avinguda Diagonal i una alternativa, proposada pel Carrer Urgell i l’Avinguda de la Gran Via. En el context de l’estudi hem copsat que la introducció del tramvia, no ha esdevingut un simple canvi de mode de transport públic dels usuaris (d’autobús a tramvia), sinó que ha augmentat el nombre global d’usuaris facilitant el canvi Modal. Així, en el Baix Llobregat ha permès accelerar el procés de terciarització i canvi residencial mentre que en el Barcelonès (a la banda del Besòs), ha donat resposta a la necessitat de transport públic generada per la conversió prèvia d’una àrea fabril cap al residencial i l’expansió del sector terciari. En relació a l’ impacte sobre les activitats econòmiques, a nivell global, ha produït una aproximació de la perifèria amb la metròpoli, i donat lloc a una àrea de nova centralitat. A un nivell més local ha permès la reactivació de l’economia, manifestada mitjançant la reforma d’antics comerços i la instauració de nous focus d’activitat. La futura unió de les xarxes, en ambdós casos, formaria part d’un conjunt de mesures necessàries per a la reordenació i reorganització de la xarxa de transport públic en superfície de la ciutat de Barcelona. Una xarxa de tramvies amb carril exclusiu, permetria l’establiment d’efectes estructurants de la trama urbana, la producció d’espais públics de qualitat i el canvi modal. L’ impacte sobre el paisatge urbà i el medi socioeconòmic seria positiu pel conjunt de la societat. L’opció Diagonal, tal i com la proposa l’Ajuntament és transgressora, en quan el profund canvi d’aspecte de la secció, però la alternativa proposada en aquesta tesina, tot i ser més conservadora amb la forma dels carrers, repercuteix de manera més acusada en la circulació per la trama ortogonal, i per tant, agilitza el canvi modal dissuadint de manera més forta l’ús del transport privat.
PROGNOSIS OF SOCIAL AND URBAN DESIGN IMPACTS OF THE JOINT OF TRAMBAIX AND TRAMBESÒS Authoress: Macarena Taravilla Rodríguez Tutors: Rosa Junyent Comas i Miriam Villares Junyent Keywords: Joint, Tram, Diagonal, Impact, Urban design, Alternative, Barcelona, BaixLlobregat, Besòs. ABSTRACT Understanding mobility as accessibility into a net and connectivity among different points of the net; development of the massive use of car is the origin of the problems of current mobility in Barcelona and its metropolitan area. Connectivity is required for economical, social and sustainable development of any city and it is for this reason that the last years, municipal governments have been modifying urban morphology (configured by the private vehicle) promoting use of public surface transportation. According to that, the tram of new generation breaks into Barcelona in year 2004 for the south leg of Diagonal Avenue, giving answer to historical demands of Baix Llobregat. Keeping coherence, the Metropolitan Authority of the Transport promotes a net of tram in Barcelonès Nord, which arrives until Glories and the Park of the Ciutadella. In year 2008, when both unrelated nets are concluded, Trambaix and Trambesòs, a question parked since 2001 is brought to the table, its Union. The dissertation carries out an analysis of the effects that have had the nets of Trambaix and Trambesòs in the towns for where they go through. It is observed that the most important impacts are produced about Mobility, Urban Design of the towns and economical activities. Following, the impacts about Union of both nets are predicted, for two differentiated case scenario: the one proposed by the Town Council of Barcelona, through Diagonal Avenue and an alternative, proposed through Carrer del Compte d’Urgell and Avinguda de la Gran Via. In the context of the study we have grasped that the introduction of the tram, it has not been for users a simple change in mode of public transport (from bus to tram), but the global number of users has increased, making easier the Modal change. Thus, in the Baix Llobregat it allowed to speed the process of tertiary and residential transform while in the Besòs, the trams answered the need of public transport generated by the previous conversion of a manufacturing area towards residential one and the expansion of the tertiary sector. Related with the impact over economical activities, at global level, an approach of the periphery has produced with the metropolis, and given place to an area of new centrality. At a more local level it has allowed the reactivation of the economy, manifested through the reform of old trades and the establishment of new focuses of activity. The future joint of the nets, in both cases, would be part of a set of measures necessary for the resorting and reorganization of the net of public surface transportation of Barcelona. A net of trams with exclusive lane, would allow the establishment of structuring effects of the urban plot, production of public spaces of quality and the modal change. The impact over urban landscape and socioeconomic environment would be positive. The Diagonal option, as the Town Council proposes it is revolutionary, due to the deep change of section aspect, but the alternative proposed in this dissertation, in spite of being more conservative with the form of the streets, has stronger effects over the orthogonal plot, and therefore, speeds up the modal change deterring the use of the private transport.
Agraïments Moltespersonesiorganitzacionshancontribuïtacompletaraquetarecerca.EnPrimerlloc voldriaagrairalactorsentrevistats,pelseutempslasevaexperiènciaielsseusconeixements. Enparticular,aAntonioPoveda,alcaldedeSantJoanDespí(desde2006),Vicepresident2ndel Conselld’administraciódelaATM,vocaldelconsellexecutiudelaATMipresidentdelaEMT enl’actualitat.ARicardRiolJurado,PresidentdelaPTP(PromociódelTransportPúblic), membredelaPlataformaDiagonalperaTothom,enl’actualitat.AJoséLuísMorlanesGalindo, concejaldel’AjuntamentdeCornellàdeLlobregat(1991‐2007),tinentAlcalded’Urbanisme, InfraestructuresyVivendadel’AjuntamentdeCornellàdeLlobregat(1999‐2004),president delConsellComarcaldelBaixLlobregat.IaJavierVizaíno,enginyerdeCamins,CanalsiPortsi directorgeneraldeTrammet,entred’altrescàrrecs. Ensegonlloc,voldriaagrairlabonavoluntatal’horadefacilitardocumentaciódels ajuntamentsdeCornellà,SantJoanDespíiEspluguesdeLlobregat.AixícomalDiariOficialde laGeneralitatdeCatalunyaiaBarcelonaRegional. NoemvoldriadeixaralesmevesTutores,RosaJunyentiMiriamVillares,perlaseva orientació,l’aportaciódelsseusconeixementsentornciènciessocialsilasevaajuda Perúltim,agrairalsmembresdelamevafamília,alad’enPolAdarveienespecialaell,pelseu suportincondicional.
ÍNDEX 2010 Índex Introducció,objectiusimetodologia......................................................................................1 Capítol1:ElsimpactesdelmedifísicibiòticdelaimplantaciódelTrambaixielTrambesòs..3 1.1.GènesisdelTram...........................................................................................................4 1.1.1.FactorsContextuals...............................................................................................4 1.1.2.AntecedentsdelTram...........................................................................................4 1.2.DescripciódelsprojectesdelTrambaixielTrambesòs................................................9 1.2.1.Trambaix................................................................................................................9 1.2.2.Trambesòs...........................................................................................................11 1.3.Descripciódelmedifísicibiòtic2001‐2002................................................................13 1.3.1.Situaciógeogràficaicaracterístiquesgenerals...................................................13 1.3.2.MediFísic.............................................................................................................14 1.3.3.MediBiòtic..........................................................................................................15 1.4.Impactessobreelmedifísicibiòtic............................................................................17 1.4.1.Trambaix..............................................................................................................17 1.4.2.Trambesòs...........................................................................................................20 1.5.SíntesisdelsimpactesdelmedifísicibiòticdelaimplantaciódelTrambaixiel Trambesós...............................................................................................................................23 Capítol2:ImpactesurbanísticisocioeconòmicsdelTrambaixielTrambesòs......................25 2.1.DescripciódelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicanterioralsTrams.................26 2.1.1.Paisatgeurbà.......................................................................................................26 2.1.2.Medisocioeconòmic...........................................................................................27 2.2.Identificaciódelsimpactesenelpaisatge(urbà)ienelmedisocioeconòmic...........30 2.2.1.Trambaix..............................................................................................................30 2.2.2.Trambesòs...........................................................................................................31 2.3.Impactesobreelpaisatge:Canvid’usosdelsòlidelaplanificaciódelsmunicipis....32 2.3.1.Impactessobrel’entornurbà..............................................................................32 2.3.2.Impactesobreelplanejamenturbanístic............................................................33 2.3.3.Impactessobreelteixiturbà...............................................................................34 2.4.Impactessobreelmedisocioeconòmic......................................................................36 2.4.1.PoblacióiHabitatges...........................................................................................36
ÍNDEX 2010 2.4.2.Mobilitatquotidianaobligadaidelleure............................................................39 2.4.3.Aparcaments.......................................................................................................44 2.4.4.Seguretatvial.......................................................................................................46 2.4.5.Expropiacions......................................................................................................47 2.4.6.Patrimonicultural................................................................................................48 2.4.7.Qualitatdevida...................................................................................................48 2.4.8.Transport.............................................................................................................50 2.4.9.Ocupacióil’Economialocal.................................................................................50 2.4.10.ServeisAfectats...................................................................................................51 2.4.11.Activitatseconòmiques.......................................................................................52 2.5.MatriuGlobald’Impactessobreelmediafectat........................................................54 2.5.1.Trambaix..............................................................................................................55 2.5.2.Trambesòs...........................................................................................................56 2.6.SíntesisdelsimpactesurbanísticsisocioeconòmicsdelsTrambaixielTrambesòs...57 Capítol3:Anàlisisd’actors....................................................................................................63 3.1.PosicionamentdelsActorsenelTrambaixielTrambesòs.........................................64 3.2.OposicióveïnalalaimplantaciódelTrambaixielTrambesòs....................................68 3.2.1Trambaix..............................................................................................................68 3.2.2Trambesòs...........................................................................................................69 3.3.PosicionamentdelsactorsentornalaUniódelesxarxesdetramviesperlaDiagonal (hivern‐primaverade2010)....................................................................................................71 3.4.Síntesidel’Anàlisid’Actors.........................................................................................76 Capítol4:Impactesdelespropostesd’uniódelesxarxesdetramvia..................................79 4.1.GènesisdelaUniódelsTramvies................................................................................80 4.2.Presentaciódelesduesalternativesd’uniódeltramviaperlaDiagonal...................82 4.2.1Descripciódelespropostes.................................................................................82 4.2.2DemanadaPotencial...........................................................................................83 4.2.3Escenarifuturdelesxarxes.................................................................................84 4.3.PrognosisdelsimpactessobreelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelaUnió delstramviesperlaDiagonal..................................................................................................86 4.3.1DescripciódelPaisatgeurbàielmedisocioeconòmic........................................86 4.3.2IdentificaciódelsImpactesenelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmic..........90 4.3.3ImpactesenelPaisatgeUrbàielMedisocioeconòmicenlafasedeconstrucció 91
ÍNDEX 2010 4.3.4ImpactesenelPaisatgeUrbàielMedisocioeconòmicenlafased’explotació.92 4.4.Propostad’alternativad’uniódelsTramvies..............................................................98 4.4.1Elecciódel’alternativa........................................................................................98 4.4.2DescripciódelaProposta..................................................................................101 4.4.3EscenariFutur....................................................................................................103 4.5.PrognosisdelsimpactessobreelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelaUnió delstramviesperUrgell‐GranVia........................................................................................105 4.5.1DescripciódelPaisatgeurbàielmedisocioeconòmic......................................105 4.5.2IdentificaciódelsImpactesenelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmic........107 4.5.3ImpactesenelPaisatgeUrbàielMedisocioeconòmicenlafasedeconstrucció 108 4.5.4ImpactesenelPaisatgeUrbàielMedisocioeconòmicenlafased’explotació109 4.6.TauladeResultats.....................................................................................................112 4.7.Síntesisdel’impactedelespropostesd’uniódelesxarxesdetramvia..................114 Conclusions.......................................................................................................................121 Abreviatures......................................................................................................................125 Bibliografia........................................................................................................................127 Índexdefigures.................................................................................................................135 ÍndexdeTaules.................................................................................................................139 Índexdegràfiques.............................................................................................................143 Índexd’annexes................................................................................................................145
.CAPÍTOL1:ELSIMPACTESDELMEDIFÍSICIBIOTICENLA IMPLANTACIÓDELTRAMBAIXITRAMBESÒ2010 GènesisdelTramaBarcelona Pàgina6 emblemàticaiquealhoranopresentésexcessiusproblemesd’implantació:LaAvinguda Diagonal,alapotasud. L’explotacióvasercoordinadaperl’EMT(EntitatMetropolitanadelTransport),ambla col∙laboraciódelGrupTuzsa/SarbusiTransdev.UnaUTE(Uniótemporald’empreses) formadaperComsa,Necso,FCCiFerrovialvaconstruirlaviaentregenerimaigde1997.La subestacióvaseracàrrecdeCobra,amblacol∙laboraciódeGecAlsthom,elmuntatgedela catenàriaacàrrecdeSiemens,elsistemadeprioritatsemafòricad’Etraielstreballsde jardineriaienllumenatacàrrecdel’AjuntamentdeBarcelona. Desdejunyde1997finsgenerde1998vancirculardosmodelsdetramviacedits temporalmentpelsfabricantsmésimportantsanivellmundial.El21d’abrildescarregàel primertramviaceditperGecAlstrom,el9desetembrearribàelCombinodeSiemens.Elbitllet costava25pessetesiserviaperanadaitornada. Alnovembrede1997,l'EntitatMetropolitanadelTransportencarregaal'AgènciaBarcelona Regionallaredacciódel"ProjectedeConcessiódeltramvia‐metrolleugerDiagonal‐Baix Llobregat",queintegraelsdiversosestudissectorialsquedefineixenelnousistemade transport,alquals’hatingutaccésperlarealitzaciód’aquestatesina. LaATMesconstrueixalmarçde1997,pertaldeduratermeentretsgeneralslessegüents funcions:Planificaciód’infraestructuresiserveis,establirrelacionsamboperadorsdetransport col∙lectiu,garantirelfinançamentdelsistemaperlesadministracions,ordenaciódelestarifes, comunicació,creaciód’unmarcnormatiufuturialtresfuncionsrelacionadesamblamobilitat. L'ATMs'incorporaaladireccióiseguimentd'aqueststreballs,desdegenerde1998,iredacta, amés,unestudideviabilitatperalaconstrucciód'unaprimerafasedelainfraestructuradel tramvia‐metrolleugerenlaDiagonal,peralautilitzaciótransitòriacomaplataforma reservadad'autobús. EnelConselld'Administraciódel'ATMdel2dejuliolde1998s'acordaquelaGeneralitatde Catalunyail'EntitatMetropolitanadelTransportdeleguinenl'ATMlessevescompetències administrativesilesobligacionseconòmiquesderivades,relativesalaplanificació,ordenaciói concessiód'unsistemadetramvia/metrolleugerenelcorredorDiagonal‐BaixLlobregata l'àreadeBarcelona.Enl'esmentatConselld'Administraciós'encarregàal'ATMlaconvocatòria Figura4:PrototipCombinodeSiemenscirculant perlaDiagonal.(101) Figura5:DescàrregadeltramviaFrancèsEstàndard d'Alstrom.Abril2004.(101)
.CAPÍTOL1:ELSIMPACTESDELMEDIFÍSICIBIOTICENLA IMPLANTACIÓDELTRAMBAIXITRAMBESÒ2010 GènesisdelTramaBarcelona Pàgina7 delconcursperal'adjudicaciódelaredacciódeprojecte,construcció iexplotaciódelnousistemadetransportdetramviaDiagonal‐Baix Llobregat. EnlaprimeraetapadePrequalificaciódelConcursesvanpresentar4 grupsd'empresesmultidisciplinars.Laresoluciód'aquestaprimera etapael18demaigde1999,perpartdelConselld'Administracióde l'ATM,invitavaatotselsgrupsalapresentaciódelsAvantprojectesi PropostesEconòmiques,peralasegonaetapad'Adjudicaciódel Concurs. Finalment,el27d'abrilde2000,elConselld'Administraciódel'ATM adjudicalaRedacciódelProjecte,laConstruccióil'Explotaciódel tramviaenelcorredorDiagonal‐BaixLlobregatdel'àreade Barcelona,alGrupTrammet(TramviaMetropolitàS.A.),ambla variantTrammetIntegrada. Aquestapropostainicials'haanatmodificantiadaptant,amesura ques'haanatconcretantlasevadefiniciódedetall,ialhorahadonat respostaalesaportacionsdelesdiferentsadministracions,enelsi delaComissiódeSeguimentdelProjecteiConstrucciódeltramvia enelcorredorDiagonal‐BaixLlobregat(2). 1.1.2.2. Trambesòs EspotdirqueelsantecedentsdelTrambesòs,coincideixenen essènciaambelsdelTrambaix.Ésadiramblanecessitatdemés serveisdetransportpúblicentrelametròpoliilesciutats perifèriques.Totiaixí,ladensitatdel’àreasuddelaDiagonal,vafer ques’acceleressinelsestudisiprocessosperalaconstrucciód’un tramviaalazonadelBaixLlobregat(Trambaix),deixantensegonpla laconstrucciódelmateixenl’àreanord. Novaferfinsel26deJuliolde1999,quel’ATMvaacordar incorporarenelPDI2001‐2012“Laimplantaciód’unaxarxade tramviadesdelBaixLlobregatfinselBesòsatravésdel’Avinguda Diagonal”,ambdistinciódelssegüentstrams: TramPl.FrancescMacià‐ BaixLlobregat:ambacorddel projectealeshoresenconcurs.Actualmentenserveii conegutcomaTrambaix TramPl.FrancescMacià–Pl.delesGlòries:amblasolució queenaquellmomentesderivésdel’anàlisideles alternativescontempladesenunestudiencarregata BarcelonaRegional.Encarapendentderesolucióifruit d’aquestatesina. Cronologia:TRAMBAIX 1989‐L'Estudidefactibilitatd'una xarxademetrolleugerdesuperfície "Diagonal‐Esplugues‐St.Just Desvern/St.JoanDespí‐Cornellà/St. FeliudeLlobregat". 1993‐L'AvançdelPlaIntermodaldel Transport(PIT),finalmentnoaprovat, incloïaelnousistemadetramvia‐ metrolleugerenelcorredorDiagonal‐ BaixLlobregat. 1997‐Periniciativadel'Ajuntamentde Barcelona,EntitatMetropolitanadel TransportiTMB,esconstrueixala Diagonaluntrampilot. 2/07/1998‐S'acordaquela GeneralitatdeCatalunyail'Entitat MetropolitanadelTransportdeleguin enl'ATMlessevescompetènciesperun sistemadetramvia/metrolleugerenel corredorDiagonal‐BaixLlobregata l'àreadeBarcelona. 27/05/2000‐ElConsell d'Administraciódel'ATMadjudicala RedacciódelProjecte,laConstrucciói l'Explotaciódeltramviaenelcorredor Diagonal‐BaixLlobregatdel'àreade Barcelona,alGrupTrammet(Tramvia MetropolitàS.A.) 3/05/2004‐Acteinauguraldel Trambaix 21/03/2007‐LalíniaT3arribafinsala ParadadeConsellComarcaldeSant Feliuiesconsideraacabadalaxarxadel Trambaix. Cronologia:TRAMBESÒS 1999‐ElProjectedelTrambesòs s’inclouenelPlaDirectordel’ATM Febrerde2002‐L’ATMconvocael concursperal’adjudicaciódela construccióiexplotacióper25anysdel Trambesòs. Juliolde2002‐Trammetguanyael concurssentl’únicaconcursant. 10/01/2003‐ Escol∙localaprimera pedradelTrambesòs 08/05/2004‐Començaafuncionarla líniaT4 14/10/2006‐S’inauguralalíniaT5 10/06/2008‐Esposaenmarxalalínia T6
.CAPÍTOL1:ELSIMPACTESDELMEDIFÍSICIBIOTICENLA IMPLANTACIÓDELTRAMBAIXITRAMBESÒ2010 GènesisdelTramaBarcelona Pàgina8 TramPl.delesGlòries‐SantAdriàdelBesòs:ambuntraçatquepermetriadonar coberturaalesnecessitatsderivadesdelacelebraciódelFòrum2004ielprocésde transformaciódelazonadelPobleNouiDiagonalMar(4).Actualmentenserveii conegutcomaTrambesòs.
.CAPÍTOL1:ELSIMPACTESDELMEDIFÍSICIBIOTICENLA IMPLANTACIÓDELTRAMBAIXITRAMBESÒ2010 DescripciódelsProjectesdelTrambaixielTrambesòs Pàgina9 1.2. Descripciódelsprojectesdel TrambaixielTrambesòs Enelsegüentapartats’explicademanerabreuelsprojectesinicialsd’ambduesobres. 1.2.1. TRAMBAIX EltraçatdelalíniadelTrambaixcirculapelsmunicipisdeSantJoanDespí,Cornellàde Llobregat,EspluguesdeLlobregat,HospitaletdeLlobregat,SantFeliudeLlobregat,SantJust DesverniBarcelona. VeurePlànol1:PlantaGeneraldelaTraçadelTrambaixiPlànol2:Localitzaciódelprojectedel Trambaixsobrelaortofoto. Eltraçatcirculaprincipalmentpercarrersiavingudesexistentsiestàbàsicamentcondicionat perlasevageometria.Lalongitudtotalésde15,2Km,amb29parades.Esdivideixenuneix principalielssegüentsramals: RamalT1:SantJoanDespí–Cornellà–Esplugues–Hospitalet–Barcelona. RamalT2:SantJoanDespí–Cornellà–Esplugues–Hospitalet–Barcelona. RamalT3:SantFeliu–SantJustDesvern–Esplugues–Hospitalet–Barcelona. Lalongitudielnúmerodeparadesdecadaramaléselrepresentatalasegüenttaula(5). Taula1:LongitudinúmerodeparadesdecadascundelsramalsdelTRAMBAIX(5) Elsistematramviaireespresentacomunaplataformasegregadadelarestadelacirculació rodada,ambelscorresponentspuntsdecreuament. RamalLongitud(m)Núm.deparades T19,73219 T21,5783 T33,3807 Total15,19029 Figura6:EsquemadelaxarxadelTrambaix.Fuenteespecificadanoválida.
.CAPÍTOL1:ELSIMPACTESDELMEDIFÍSICIBIOTICENLA IMPLANTACIÓDELTRAMBAIXITRAMBESÒ2010 DescripciódelsProjectesdelTrambaixielTrambesòs Pàgina10 Respectealaplataformadeltramvia,disposadeviadobleentotselstramsambl’excepció d’untramdelalíniaT2,al’avingudaBarcelonadeSantJoanDespí,i2tramsdelalíniaT3( entrel’estaciódeRENFEdeSantFeliudeLlobregatilacarreteraN‐340;il’edificiWaldende SantJustDesvernil’AvingudadelBaixLlobregat. D’altrabanda,pelquerespectaaladefiniciódel’ampladadelaplataformadeltramviaideles andaneslateralsicentralss’hanestablertampladesquegaranteixinlesdistànciesdeseguretat entreelgàlibestàticdeltramviaielscarrilsdecirculaciódevehiclesrodatsde1,20m(tretde lazonadellateralmardelaDiagonal,queésde0,75m),perpreveurelapossibilitatqueun vianantquediparatenaquestazona,enelspassosdevianant. Així,l’ampladatotalseràde8,45menelstramssenseandanes,de11,85menelstramsamb andaneslateralside11,75menelstramsambandanescentrals. Laincorporaciódelaplataformadeltramviaenlesseccionsurbanesexistentsrepresentauna reordenacióurbanaimportant,enlaqueesprocuramantenir,engeneral,unesseccionsque permetinelpasdedoscarrilsdecirculacióperacadasentit,amblaincorporaciódefranges d’aparcamentonhaestatpossible. Enreferènciaalselementsd’urbanització,s’enderroquendetoteslessuperfícies pavimentadesafectades.Elsarbresexistentsafectats,sonretiratsaviver,iun60%es replantenenlazonad’actuació.Larestad’arbressónsubministratsiplantatsambespècies similarsalesactuals(bàsicamentplataners,lledonersosimilars).Elmaterialperla pavimentacióésbàsicament,peralesvoreres,pedragranítica,rigolesblanques,panotgrisi escossellsquadratsambpecesprefabricadesdeformigó. Peraltrebanda,s’integrenelspalsdel’enllumenatpúblicambelsdecatenària.Peraixòson palsde12md’alçadaambdobleil∙luminariaformadaperdoslàmpadesdesodid’altatensió pressióde400w.Ambunaseparaciómàximade35mentrepalsd’enllumenat. Hihatrestipusdesuperestructurade via.Elprimer,Viatipussemitravesses Edilon(osimilar)ambraildegorjatipus Ri60,elsegon,Viatipuscorkelast(o similar)ambraildegorjatipusRi60,el tercerésperatramsentúnelo viaducte. Lesparadesesdissenyenperserun elementdefàcilidentificació,peròala vegadaintegratambl’entornurbà.Han d’aportarlasenyalitzacióilainformació necessàriadeformatotalment comprensible. Lesparadeshanestatsituadesentramsrectes.Lalongituddelesandanesésde84m, corresponentsalalongitudd’unacomposiciódedosunitatsdetramvia(67m)més5com Figura7:ParadadelaMontesadelTrambaixalaCtra.de Cornellà.Fuenteespecificadanoválida.
.CAPÍTOL1:ELSIMPACTESDELMEDIFÍSICIBIOTICENLA IMPLANTACIÓDELTRAMBAIXITRAMBESÒ2010 DescripciódelsProjectesdelTrambaixielTrambesòs Pàgina11 espaidetolerànciaenlaprecisiódelaparada,més12mdelongitudocupadaperrampes utilitzadescomasoluciópersalvareldesnivelldelaandana.Aquestesrampesescol∙loquenen ambdósextremsitenenunapendentinferioral6%.L’alçadadelesandanessobreelcapdel railvedonadaperlescaracterístiquesdelvehicle.Laposiciónominaldelpisdel’andanaésde 280mm. 1.2.2. TRAMBESÒS ElserveidelTrambesòsesvaposarenmarxael8demaigde2004iel16dejunyde2008 entràenserveiladarrerafaseamblalíniaT6.ElTrambesòsprestaserveiatravésde3líniesi 26paradesa3municipis:Badalona,BarcelonaiSantAdriàdeBesòs. VeurePlànol3:PlantaGeneraldelaTraçadelTrambesòsiPlànol4:Localitzaciódelprojecte delTrambesòssobrelaortofoto. Elstresramalsd’aquestaxarxasón: RamalT4:ComençaalcarrerWellington,alaVilaOlímpica(Barcelona)finsal’estació deFFCC(RENFE)deSantAdriàdelBesòs RamalT5:S’iniciaalaPlaçadelesGlòriesCatalanes(Barcelona)finsal’Avinguda MarquèsdeMont‐Roig(Badalona). RamalT6:S’iniciaal’estaciódeFFCC(RENFE)deSantAdriàdelBesòsfinsal’Avinguda MarquèsdeMont‐Roig(Badalona). Lalongitudielnúmerodeparadesdecadaramaléselrepresentatalasegüenttaula. Taula2:LongitudinúmerodeparadesdecadascundelsramalsdelTRAMBESÒS LeslíniesT4iT5tenendostramscomunsambunalongitudde1955micomparteixenuntotal de4parades.LalíniaT6comparteix5paradesamblalíniaT5i2paradesamblalíniaT4 RamalLongitud(m)Núm.deparades T46.45814 T56.99313 T64.6098 Total14.04726 Figura8:EsquemadelaxarxadelTrambesòs.(47)
.CAPÍTOL1:ELSIMPACTESDELMEDIFÍSICIBIOTICENLA IMPLANTACIÓDELTRAMBAIXITRAMBESÒ2010 DescripciódelsProjectesdelTrambaixielTrambesòs Pàgina12 Elsistematramviaireespresentacomunaplataformasegregadadelarestadelacirculació rodada,ambelscorresponentspuntsdecreuament. Respectealaplataformadeltramvia,disposadeviadobleengairebétotselstrams.Pelque respectal’ampladatotalmínimaseràde6,55menelstramssenseandanes,de11,80menels tramsambandaneslateralside9.enelstramsambandanescentrals. LaSuperestructuradeviaproposadaenelprojectedetramviaGlòries–Besospercoherència éselmateixqueeladoptatenelprojecteconstructiudeltramvia/metrolleugerdelcorredor Diagonal–BaixLlobregatal’àreadeBarcelona.
.CAPÍTOL1:ELSIMPACTESDELMEDIFÍSICIBIOTICENLA IMPLANTACIÓDELTRAMBAIXITRAMBESÒ2010 Descripciódelmedifísicibiòtic2001‐2002 Pàgina13 1.3. Descripciódelmedifísicibiòtic 2001‐2002 EnaquestapartatesdescriuelmedideleszonesperondiscorrenelstraçatdelTrambaixiel Trambesòs,basant‐seenlasituacióicondicionsdel2001iel2002.Ésadir,esdescriuelmedi enelqueesvanconstruirlesdosprimeresxarxesdelTramviamoderndelaciutat. Dinsdeladescripciódelmedi,esdescriulasituaciógeogràfica,elmedifísicielmedibiòtic. Elpaisatgeielmedisocioeconòmic,totiformarpartdelmediambient,noesconsiderenen aquestadescripció,jaqueenserobjected’aquestatesina,s’aprofundeixenenelCapítol2. 1.3.1. SITUACIÓGEOGRÀFICAICARACTERÍSTIQUESGENERALS 1.3.1.1. Trambaix L’entornonescontemplalaconstrucciódelTrambaixs’emplaçaacavallentreduescomarques litorals,elBarcelonèsielBaixLlobregat. Eltraçatdelanovaviadiscorrepersobrelesterresdelaplanadeltaicaiderrubisdependent, profundamenthumanitzadespelcreixementurbà,iqueconstitueixenactualmentuna continuaciódelaxarxaurbanadeBarcelona,estracta,pertantd’unentorntotalmenturbà, onelmedinaturalhadesaparegut.Eltramviatranscorreràpereixosviarisprincipals,alguns d’ellsusatsjatradicionalmentenl’aproximacióaBarcelona. Eldesenvolupamentielcreixementindividualdecadamunicipiambàreesresidencialsi industrialshaestatelmòbilinductordel’expansiód’aquestsmunicipis:l’observacióde l’entramaturbanitzatpermetentreveureunmosaicdezonesresidencialsipolígonsindustrials fortamentrelacionalsiqueeltramviaincrementaràlainterconnexióentresiiambBarcelona. Encaraesconservenalgunescasesdepagès,antigamentdedicadesalconreudelaterrai actualmentengolidesperlatramaurbana,quedesenvolupenfuncionsdeserveienelcontext municipal. 1.3.1.2. Trambesòs EltraçatdeltramviaGlòries–Besòsdiscorrepersobrelesterrescostaneresdeplanaal∙luviali deltaica,profundamenthumanitzadespelcreixementurbàdeBarcelona,SantAdriàdeBesòsi Badalona,alacomarcadelBarcelonès.Estractatambéd’unentornonelmedinaturalha desaparegutperlaintensahumanitzaciódelterritori;aquestéstotalmenturbàamb abundantscomponentsdecaràcterperifèric. L’actuaciópreveuquelaciutatdeBarcelonaielsnuclisdel’àrealitoraldelBarcelonès emplaçatsalnorddelacomarcas’interrelacioninambfluïdesaambelcentredeBarcelona,tot assolintunenfortimentdellligamicomunicacióentreelscitatsmunicipis,integrantstotsells delaprimeracoronametropolitana.
.CAPÍTOL1:ELSIMPACTESDELMEDIFÍSICIBIOTICENLA IMPLANTACIÓDELTRAMBAIXITRAMBESÒ2010 Descripciódelmedifísicibiòtic2001‐2002 Pàgina14 Ésprevistqueeltramviatranscorripercarrersiartèriesviàriescapacesd’absorbirelpasdel noumitjàdetransport,essentalgunesd’ellesjausadestradicionalmentenl’aproximacióa Barcelona. Unavisiódelaurbanitzaciógeneraldetotal’àreamostraeldesenvolupamenticreixementde cadamunicipiambàreesresidencialsiindustrials;l’expansiódelespoblacionsdeSantAdrià deBesòsiBadalonahaestatinduïdaperl’efectedeproximitatalametròpolideBarcelona.El projectecontemplalasevaconstruccióenunentramaturbà(eixample,urbanismeresidencial delsanysseixanta)iperifèric(proximitatapolígonsindustrialsixarxadeinfraestructures viàries)d’aquestsmunicipis,fortamentrelacionats,iqueeltramviaincrementaràla interconnexióentresiiambBarcelona. 1.3.2. MEDIFÍSIC 1.3.2.1. Trambaix L’emplaçamentgeogràficdelTrambaixésenunaàrealitorald’escassadiversitatlitològicai geomorfològica,lescotesoscil∙lenentreels35m,aSantFeliudeLlobregatiels101maSant JustDesvern.Entotal’àreaelsòlestàasfaltat,motiupelqualnoesprodueixinfenòmens edàfics.Pelquefaalesaigües,lacirculacióràpidadelesaigüespluvialsverslamaroelriu Llobregatescanalitzaatravésderieresotorrents,altamentdesnaturalitzats.Respecteles aigüessubterrànies,total’àreapresentaunaimportantpermeabilitat.Elclimacomparteixles característiquespròpiesd’unclimatemperat– mediterrani. Elrecorregutdeltramviaperartèriesde comunicaciódeprimerordreenlaconurbació metropolitanadeBarcelonaadmetuna brillantoraltaperlasevapròpianaturaia mésperquel’EmissiódeFluxSuperior(EES) d’aquestàmbiturbàéslaméselevadade Catalunya. Fruitdel’estudiacústicidevibracionsprevia laconstrucciódeltramvias’estableixquelaprincipalfontdesorollésalllargdetotalatraça,el pasdevehiclesamotor.Elsnivellsd’immissiósonoraprevis,sónelevats,ienmoltscasosjaes sobrepassaelsnivellsestablertsenlesrespectivesordenancesmunicipals.Elnivelldesoroll màximd’emissióestimatdeltramviaésde89,4dBA.Aquestvalorcreaunazonad’afeccióde 0,7md’ampladaacadabandadelavia,desdel’eixdelamateixa. 1.3.2.2. Trambesòs Ladinàmicafluvialhaestatelprincipalagentmotoridinamitzadordelrelleuilamorfologiade planacostaneraenaquestaàreavertebradaal’entorndelriuBesòsiquenosuperaels20m sobreelnivelldelmar Figura9:Torrentd'enFarréaEspluguesdeLlobregat. 2001Fuenteespecificadanoválida.
.CAPÍTOL1:ELSIMPACTESDELMEDIFÍSICIBIOTICENLA IMPLANTACIÓDELTRAMBAIXITRAMBESÒ2010 Descripciódelmedifísicibiòtic2001‐2002 Pàgina15 Enlapràcticatotalitatdel’àreaelsòlestà asfaltati/ourbanitzat.Elprocésd’urbanització delsectorFòrum2004comportalatotal desestructuraciódecapesambsòlssorrencs.El climaéstemperat–mediterrani. Laxarxad’escolamentsuperficialestàformada perunconjuntdetorrentsorieresielriuBesòs. AexcepciódelriuBesòslarestadecursos d’aiguanomésportenaiguaquanploumolt.El creixementurbàdelapoblacióhacomportatla canalitzaciódebonapartd’ellssotaelscarrers peroncirculenfinsdesguassaralamar Pelquefaalesaigüessubterrànies,lescapesfreàtiquesacusenlacontaminacióperintrusió marinafrontaliconsd’ascenssalísotadelescaptacions.Laqualitatdel’aireenl’àmbitde l’estudiésbaixa;esconsideralapròpiad’unaàreaurbanaipertants’avaluacomamitjana.El recorregutdeltramviaperartèriesdecomunicaciódeprimerordreenlaconurbació metropolitanadeBarcelonaadmetunabrillantoralta. Del’estudiacústicidevibracionsprevialaconstrucciódeltramvias’estableixquelaprincipal fontdesorollésalllargdetotalatraça,elpasdevehiclesamotor.Elsnivellsd’immissió sonoraprevis,sónelevats,ienmoltscasosjaessobrepassaelsnivellsestablerts.Lazonade sorollobandad’impacteestimadaperlafuturainfraestructuracreaunazonad'afecció màximaaproximadade1,3metres,durantelperíodediürn,ide5,4metres,durantelperíode nocturn. 1.3.3. MEDIBIÒTIC 1.3.3.1. Trambaix Entractar‐sed’unentramaturbà( Barcelonaicreixementurbanísticdeles poblacionsdelaprimeracorona metropolitana)l’entornhaestatmolt desnaturalitzat,finsarribarasituacions deveritabledegradacióambiental, motiupelqualnos’hitroben comunitatsdelavegetacióprimitivani tampocelselementscaracterísticsdels principalsgrupsdelafauna. Elcontexturbàhacomportatuncanvienlaconcepciód’ambientnatural;aquesthaestat substituïtperparcsojardins(espaisverds),mésomenysdesnaturalitzats,ambfinalitatsal serveidelciutadàmésquenopasalapreservaciódelescomunitatsdelaflorailafauna,cosa peraltrepartimpossibled’aconseguirenunàreametropolitanacomaquesta. Figura10:FotografiadelRiuBesòsany2001.Fuente especificada no válida Figura11:Av.BarcelonadeSantJoanDespí.Àreaenjardinada alcostatdelpavellópoliesportiuFrancescCalvet.An y 2000 Fuente especificada no válida
.CAPÍTOL1:ELSIMPACTESDELMEDIFÍSICIBIOTICENLA IMPLANTACIÓDELTRAMBAIXITRAMBESÒ2010 Impactessobreelmedifísicibiòtic Pàgina22 ImpacteI.2Medifísic&Sòl. Pèrduadesòldisponibleperaaltresusosderivatdelesocupacionstemporalsipermanents. ImpacteI.3Medifísic&Afeccióqualitativadesòls. Afeccióqualitativadelsòlperaplicaciódeproductesbituminosos,abocamentderesidus sòlids,generaciód’efluentslíquids. ImpacteI.4Medifísic&Atmosferaqualitatdel’aire. Alteraciódelaqualitatdel’aireperlageneraciódepartículessòlidesensuspensiódurantel movimentdeterresieltrànsitdelamaquinariaimplicadaal’obra. ImpacteI.5Medifísic&Ambientacústic. Alteracionsfòniquesfruitdelssorollsivibracionsproduïtspeltreballdelamaquinaria. ImpacteI.6Medifísic&Afeccióqualitativadelesaigüessuperficials. Alteraciódelaqualitatdelesaigüessuperficials,principalmentdelriuBesòs,perl’emissió d’efluentslíquids,aplicaciódeproductesbituminosos,ocupacionsterritorials,movimentsde terraicondicionamentdesòl. ImpacteI.7Medibiòtic&AigüesSubterrànies Elsimpactesgenèricsqueespodenproduirsobrelesaigüessubterràniessónelsderivatsde lesexcavacionsidelacontaminaciódelsfreàticsperunagestióinadequadadelsresidusde l’obra. ImpacteI.8Medibiòtic&FloraiVegetació. Pèrduadevegetacióurbana,enespeciald’exemplarscatalogats. ImpacteI.9Medibiòtic&Fauna. Afecciódelafauna,ienespecialavifauna,associadaalriuBesòsilasevadesembocadura. Fased’explotació ImpacteI.10Medifísic&Ambientacústic. AquestimpactecoincideixentotaselsaspectesambelseuhomòlegenelcasdelTrambaix. ImpacteI.11Medifísic:Ambientlumínic. Incrementdelesemissionslumíniquesperleslluminàriesassociadesalalínia. 1.4.2.3. Taularesumdel’avaluaciódelsimpactes Taula4:Taularesumdel'avaluaciódelsimpactesdelTrambesòs FactordelmediEnobraEnexplotació Medifísic GeomorfologiairelleuModerat‐ SòlModerat‐ AfeccióqualitativadesòlsModerat‐ Atmosfera.Qualitatdel’aireModerat‐ AmbientacústicSeverPositiu Ambientlumínic‐Moderat Afeccióqualitativad’aigüessuperficialsModerat‐ Afeccióqualitativad’aigüessubterràniesCompatible‐ Medibiòtic FloraivegetacióModerat‐ FaunaModerat‐
.CAPÍTOL1:ELSIMPACTESDELMEDIFÍSICIBIOTICENLA IMPLANTACIÓDELTRAMBAIXITRAMBESÒ2010 SíntesisCapítol1 Pàgina23 1.5. Síntesisdelsimpactesdelmedi físicibiòticdelaimplantaciódel TrambaixielTrambesós El17d'octubrede1986,aLausanne,s'adjudicalacandidaturadeBarcelonapercelebrar‐hiels JocsOlímpicsdel1992.Aleshores,Barcelonapretén“Posar‐seGuapa”iesduenatermeuna sèriedemilloresurbanístiquesivertebradoresdelaciutat.Unfuturnous'encetaperala ciutat. A1989esrealitzal'Estudidefactibilitatd'unaxarxademetrolleugerdesuperfície"Diagonal‐ Esplugues‐St.JustDesvern/St.JoanDespí‐Cornellà/St.FeliudeLlobregat".Apartird’aquell momentdiversesaccionsiestudisenduenatermealvoltantdeltramviapelBaixLlobregat, entreaquestsdestacalaconstruccióalaDiagonald’untrampilot.Finalmentel27d'abrilde 2000,elConselld'Administraciódel'ATMadjudicalaRedacciódelProjecte,laConstrucciói l'ExplotaciódeltramviaenelcorredorDiagonal‐BaixLlobregatdel'àreadeBarcelona,alGrup Trammet(TramviaMetropolitàS.A.). ElTrambesòs,novaferfinsel26deJuliolde1999,queelConselld’AdministraciódelaATMva prendrel’acordd’aprovar“Laimplantaciód’unaxarxadetramviadesdelBaixLlobregatfinsel Besòsatravésdel’AvinguadaDiagonal”. Pertant,elsantecedentsdelTrambaixielTrambesòs,coincideixenenl’essència,lanecessitat demésserveisdetransportpúblicentrelametròpoliilesciutatsperifèriques.Però, divergeixenenqueladensitatdel’àreasuddelaDiagonalilademandahistòricadels AjuntamentsdelBaixLlobregatvanpotenciaripromourelaimplantaciód’untramviaalBaix Llobregat,mentrequeelTrambesòsvaserunainfraestructuraimposadaperlaATMcoma conseqüèncialògicadelaconfiguraciód’aquestaxarxa.EltramdelaDiagonal,totihaverestat estudiata1999perBarcelonaRegional,vaquedaraplaçatperlacontrovèrsiaqueplantejava. EltraçatdelalíniadelTrambaixcirculapelsmunicipisdeSantJoanDespí,Cornellàde Llobregat,EspluguesdeLlobregat,HospitaletdeLlobregat,SantFeliudeLlobregat,SantJust DesverniBarcelona.Destacaelrevoltques’had’efectuarperconnectarSantFeliudeLl.amb EspluguesdeLl.,unrevoltqueincrementaeltempsdeviatgeen15minuts,perlanegativadel municipid’EspluguesaquelatraçadiscorreguésperlaCtra.ReialoLaureàMiró.ElTrambesòs prestaserveiaBadalona,BarcelonaiSantAdriàdeBesòs. Estractaentornsonelmedinaturalhadesaparegutperlaintensahumanitzaciódelterritori; entornstotalmenturbansambabundantscomponentsdecaràcterperifèric.Entotal’àreael sòlestàasfaltat,motiupelqualnoesprodueixinfenòmensedàfics.Pelquefaalesaigües,la circulacióràpidadelesaigüespluvialsverslamaroelriusLlobregatiBesòsescanalitzena travésderieresotorrents,altamentdesnaturalitzats.Elsnivellsacústicsidevibracionsprevis alaconstrucciódeltramviasónelevatsiesdeuenalpasdevehiclemotors.Labrillantor
.CAPÍTOL1:ELSIMPACTESDELMEDIFÍSICIBIOTICENLA IMPLANTACIÓDELTRAMBAIXITRAMBESÒ2010 SíntesisCapítol1 Pàgina24 admesaésalta,pertractar‐sed’artèriesdecomunicaciódeprimerordreenlaconurbació metropolitanadeBarcelona. Enconseqüènciaelsimpactessobreelmedifísicielmedibiòticesdonenprincipalmentdurant lafasedeconstrucció,enlaquelaqualitatdel’aire,delssòlsil’ambientacústicesveuen nimbadesperlesobres. Durantlafased’explotació,s’impactasobreelmediacústicielmedilumínic.Lazona d’afectacióacústicadeltramviaésde0,7m,pertant,enprincipi,nohauriad’impactarsobre elshabitatgespropersalazona.Amés,enelscasospuntualsonl’implantaciódeltramvia suposiunareducciódelstrànsitdevehiclesdemotorl’impacteacústicglobalpodriaserde caràcterpositiu.Totiaixí,isegonslesqueixesveïnalshandeixatpresent,éspossibleuna afeccióacústicadegudaalsorollmésagutiproduïtdemaneraintermitentdeltramvia. Esprodueixunincrementdelesemissionslumíniquesperleslluminàriesassociadesalalínia, quedonenllocaunimpactelumínicmoderat. Enresum,elTrambaixielTrambesòs,ambantecedentsdiferenciats,responenaunadinàmica decanvisques’esdevenenalaBarcelonaMetropolitanadefinalsdelsegleXXis’integrenen unentornaltamenthumanitzatsenseconseqüènciesseverespelmedifísicibiòtic.
Pàgina25 Capítol2:Impactesurbanístici socioeconòmicsdelTrambaixiel Trambesòs EnaquestcapítolestractenelsimpactesurbanísticisocioeconòmicsdelTrambaixiel Trambesòs,totaprofundintenelscanvisd’usosdelsòlienlaplanificaciódelsmunicipis metropolitansielscanvisd’hàbitsdelapoblacióafectada,tantenlasevamobilitatquotidiana comellessevesactivitatseconòmiques
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 DescripciódelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicanterioralsTrams Pàgina26 2.1. Descripciódelpaisatgeurbàiel medisocioeconòmicanteriorals Trams 2.1.1. PAISATGEURBÀ Elpaisatgeésunrecursnatural,norenovable,dedifícilreversibilitatambfortesconnotacions socioeconòmiques,fruitdelprocésd'integraciócontínua,entrel'accióantròpicaielmedifísic. 2.1.1.1. Trambaix Elprincipaltretdefinidordelpaisatge éselseuclarcomponenturbài perifèric/urbà. Elpaisatgeintrínsec,odelsindrets ons'efectuaranlesobresésun paisatgealtamenthumanitzatpel creixementurbà,residenciali industrial,idiversesinfraestructures associadesalaciutatquelidonenun caràcterperifèric. Elpaisatgeextrínsec odelsentorns ésunacontinuaciódelaxarxa urbana,laqualadquireix connotacionsperifèriquesamesura quehoms’allunyadelsnuclisdecadapoblació.L’edificabilitaturbanaiindustrials’esténperla planaielsvessantssuaus.Enl’entornmésllunyàapareixunpaisatgeagrícoladeplanaen constanttransformació. Pertotsaquestsaspectesconsideratsdedesnaturalitzaciódelpaisatgeactualipelseuestatde conservació,d’integracióid’intervisibilitat2,laqualitatpaisatgísticadel’entornimmediatidel fonsescènicesconsiderabaixa. 2.1.1.2. Trambesòs L’entornobjected’estudipresentaunpaisatgeurbàiperifèric/urbà.Elpaisatgeintrínsecésun paisatgealtamenthumanitzatpelcreixementurbà,decentrevilaiperifèricresidenciali/o industrial,aixícomdiversesinfraestructuresassociadesalsaccessosaBarcelonaque accentuenelcaràcterperifèric. 2Valorquantitatiuencadapuntqueindicaquinasuperfícietotalespotobservardesdeaquestpuntoalrevés,desdequè superfícietotalespotobservaraquestpunt. Figura13:ProximitatsdelParcdelaFontsantaaSantJoanDespí. Iuxtaposiciódezonesindustrialsiàreesresidencialsurbanes.Any 2000.Fuenteespecificadanoválida.
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 DescripciódelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicanterioralsTrams Pàgina27 Elpaisatgeextrínsec adquireixconnotacions perifèriquesamesuraquehoms’allunyadels nuclisdecadapoblació.L’edificabilitaturbanai industrials’esténperaquestaplanacostanera, solcadaal’entorndelriuBesòs. Elconjuntgaudeixd'unpaisatgemolt humanitzat,dinàmicicanviant,forçamancat decomponentsnaturalístics.Laqualitat paisatgísticadel'entornimmediatidelfons escènicesconsiderabaixa. 2.1.2. MEDISOCIOECONÒMIC L’anàlisid’aquestmeditéinterès,perquèpermetentendreelteixitpoblacionalil’estructurade l’activitatsocioeconòmicaenl’àmbitdelaprimeracoronametropolitana,anteriorala construcciódeTrambaixielTrambesòs.Seguidamentespresentaunasíntesidel’estudi d’aquestmedi. 2.1.2.1. SíntesidelMedisocioeconòmicdelTrambaix L’àmbitd’aquestestudiescentreenelcontinuurbàcomprésentreSantFeliudeLl.I Barcelona,ambunainfraestructuraviària radialenversBarcelona,totpassantpels municipisdeSantJoanDespí,CornellàdeLl., EspluguesdeLl.,SantJustDesverni l’HospitaletdeLl. Lespautesd’interrelaciód’aquestatrama urbanafanquetantelsresidentsdeBarcelona conelsdelBaixLlobregattinguinuna percepciórecíprocafavorableal’efectede proximitat. Degutal’encarimentdelspreusdel’habitatgeaBarcelonaciutat,apartirde1981unnou modeld’assentamenturbàs’expandeixalBaixLlobregat.Lapoblaciódelaprimeracoronaes veuincrementadademaneramoltsignificativa,mentrequeesmanifestaunlentdegoteig poblacionaldeBarcelona(VeureGràfica3)is’augmentenlesdemandesdetransportsentre ambduescomarques. Figura14:PaisatgeurbàresidencialalbarridelaMina. Any2001.Fuenteespecificadanoválida. Gràfica3:Evoluciódelapoblaciódelaciutatde Barcelonaeneldarrersegle.IDESCAT1996
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 DescripciódelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicanterioralsTrams Pàgina28 Taula5:Poblacióocupadapersectors.IDESCAT1996 SectorPrimariIndústriaConstruccióServeisTotal Barcelona1.63793.40215.115201.811311.965 HospitaletLl.33122.5374.93229.25657.056 CornellàLl.11410.5302.22915.26328.136 EspluguesLl.785.7841.02610.10116.989 SantFeliuLl.835.5548826.52513.044 SantJoanDesp í 683.8787115.44110.098 SantJustDesvern441.4422323.4725.190 Pelquefaal’ocupació,enelsdarrersanyshaacusatdeformaespeciallacrisidelsector industrialquevaserparadigmadelcreixementenlacomarcadelBaixLlobregatdurantels anys60i70.Aquestfetesreflecteixenelsactiusdelapoblaciódesocupadaaixícomenla disminuciód’efectiusdepoblacióenlamajoriadelsmunicipis.L’economiaactuals’estructura enbaseacaracterístiquespost‐industrialsonelsectorserveisabsorbeixelmajornombre d’ocupatsdelapoblacióactiva. Enl’àmbitlaboral,ladependènciadelBaixLlobregatrespecteBarcelonaesmanifestaenun importantpercentatgedetreballadorsresidentsalacomarcaquetenenaBarcelonaelseulloc detreball.Elfluxdiarialainversaésforçaminoritari.Aixòsenseoblidarunimportantgruixde poblaciólaboralqueesdesplaçaalsaltresmunicipisdelacomarca. Taula6:Destinaciódelsdesplaçamentsaltreball.IDESCAT1995. MateixbarriAltresbarrisdel municipi BaixLlobregatBarcelonès BaixLlobregat13,022,421,531,1 Barcelonès21,144,66,913,8 Enrelacióaaquestamobilitatlaboral,eltempsques’inverteixenelsdesplaçamentsdificultala fluïdesa,tantentreelsmunicipisdelacomarcacomentreaquestsilametròpolideBarcelona. Undelsfactorsqueincideixenenaquestasituacióeslacentralització(ambcentrea Barcelona)delaxarxadetransportspúblicsquecirculaperl’entramatviaridecaràcterradial verslacapital.L’estructuraradialdelescomunicacionstradicionalmenthadificultatala vegadaelsdesplaçamentsentreunbonnombredelocalitatsdelBaixLlobregat.Aquestfet, explicaqueelmitjàdetransportmésutilitzatperalsdesplaçamentsperqüestionsdetreballu ocisiguielvehicleprivat. Enserveisd’ociicomercials,Barcelonatambéhaestatelprincipalcentrededesplaçaments( joves,ocupats,estudiants)totiqueúltimamenthihatemptativesclaresperasatisfer aquestesnecessitatsdinsl’àmbitmunicipali/ocomarcal.Nouscentrescomercialsid’ocihan estatconstruïtsoesconstrueixenafinalsdeladècadadels90alaprimeracorona metropolitana. Lamillora,enelsúltimsanys,eninfraestructuresitransportsd’accésaBarcelonanohaestat deltotsatisfactòriaperesponjarladensamobilitaturbana,endiscórrergranpartd’ellsper
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 DescripciódelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicanterioralsTrams Pàgina29 sectorstangencialsoperifèricsalsmunicipisdelBaixLlobregat.Barcelonaielsmunicipisdel BaixLlobregatnohanmantingutlafluïdesanecessàriaquelasevasituaciógeogràficarequeria davantlanecessitatdepermeabilitzarelconjuntconstituïtperunaxarxacontinuada. 2.1.2.2. SíntesidelMedisocioeconòmicdelTrambesòs L’àmbitd’aquestestudiescentraenelcontinuurbàdeBarcelona,SantAdriàdeBesòsi Badalona(comarcadelBarcelonès).Eltraçatpermetassolirlaconnectivitatambtramviades deBarcelonafinsSantAdriàdeBesòsiBadalona. Lespautesd’interrelaciód’aquestatramaurbanafanquetantelsresidentsdeSantAdriàde Besòs,BadalonacomelsdelBarcelonatinguinunapercepciórecíprocafavorableal’efectede proximitat. SimilaralBaixLlobregat,l’especialitzacióenelsectorsecundariquevadesenvoluparunfort creixementeconòmicdurantelsanys60i70,enelsdarrersanyshaacusatdeformaespecialla crisidelssectorsindustrials.L’economiaactuals’estructuraenbaseacaracterístiquespost‐ industrialsonelsectorserveisabsorbeixelmajornombred’ocupatsdelapoblacióactiva. Enl’àmbitlaboral,Barcelonageneraimanifestaunpercentatgeaconsiderardetreballadors residentsquetenenaBarcelonaelseullocdetreball;elfluxdiarialainversaésforça minoritari.Aixòsenseoblidarunfluxdepoblaciólaboralqueesdesplaçaaaltresmunicipis delsentorns. Taula7:Ocupaciódelapoblacióactivapersectorseconòmics.IDESCAT1996. SectorPrimariIndústriaConstruccióServeisTotal Badalona(1991)44130.3506.99735.87273.660 SantAdriàdelBesòs (1996) 913.5355966.05310.275 Barcelona(1996)1.63793.40215.115201.811311.965 Enrelacióalamobilitat,eltempsques’inverteixenelsdesplaçamentsdificultalafluïdesa intramunicipal.Denou,undelsfactorsqueincideixenenaquestasituacióéslacentralització (ambcentreaBarcelona)delaxarxadetransportspúblics.L’estructuraradialdeles comunicacionstradicionalmenthadificultatalavegadaelsdesplaçamentsentreBadalona, SantAdriàdeBesòsiBarcelona,fetqueexplicaqueelmitjàdetransportmésutilitzatpersigui elvehicleprivat. .Taula8:Principaldestinaciódelsdesplaçamentsaltreballafidetrajecte(versBarcelona).IDESCAT1995. Mitjàdetransport Col∙lectiuIndividualAltresTotal DesplaçamentsInterns6.75813.02612.56932.353 Desplaçamentsaaltresmunicipis17.70221.3532.25241.307 Badalona13.20812.30477826.290 SantAdriàdelBesòs7721.7417453.258
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 Identificaciódelsimpactesenelpaisatge(urbà)ielmedisocioeconòmic Pàgina30 2.2. Identificaciódelsimpactesenel paisatge(urbà)ienelmedi socioeconòmic Seguintelmateixprocedimentqueperlaidentificaciódelsimpactesenelmedifísicibiòtic, unamatriucausa‐efecte,s’identifiquenelsimpactesenelpaisatgeienelmedi socioeconòmic. 2.2.1. TRAMBAIX Gràfica4:Identificaciód'impactesenelpaisatgeielmedisocioeconòmicdelprojectedel Trambaix.MatriuCausa‐Efecte.Elaboraciópròpia.
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 Identificaciódelsimpactesenelpaisatge(urbà)ielmedisocioeconòmic Pàgina31 2.2.2. TRAMBESÒS Gràfica5:Identificaciód'impactesenelpaisatgeielmedisocioeconòmicdelprojectedelTrambesòs.Matriu Causa‐Efecte.Elaboraciópròpia.
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 Impactessobreelmedisocioeconòmic 38 2.4.1.1. Característiquessociodemogràfiquesdelsusuarisdel tramvia Trambaix Durantelprimeranydelaposadaenmarxadeltramvia,el60,6%delsviatgerssóndones.Les principalsdiferènciesesdonenapartirdels40anys.Entre41i64lesdonessónmésusuàriesi apartirdels65hosónelshomes.El30%delsviatgersresideixenaBarcelona,i2/3partsviuen adelarestademunicipisperonpassaTrambaix.Mésde2/3delsviatgerssónocupatsiel22% estudiants. Aquestesvariablessocio‐demogràfiqueshananatcanviat alllargdelavidadelTrambaix.Perunabanda,elshomes tendeixenaincrementarlasevaparticipacióenl’úsdel Trambaix,malgratquelesdonescontinuïnsuposantmés delameitatdelsclients(56,7%).Perl’altre,disminueixen elspassatgersd’entre26i40anys(39,6%)idemésde64 anys(5,0%). Elcol∙lectiuquemésutilitzaelserveidelTrambaixsónels ocupats(sempresuperioral61%).Ielsegüentgrupque enfaunmajorússónelsestudiants(22,2%).Elsaturats sónelcol∙lectiuquemenysfaúsdelTrambaix. ElsprincipalsusuarisdelTrambaixsónelshabitantsdeBarcelona.Elsegonlloc,correspona EspluguesdeLlobregatoCornellàdepenentdel’any.ElsusuarisdeSantFeliuiSantJust Desvernsónescassoselsprimersanys,peròescompletamentcomprensiblejaquelalíniaT3 quearribaaSantFeliudeLl.passantperSantJustDesvernnoescompletafinsl’any2007.Cal destacarl’ússignificatiudelTrambaixperpartderesidentsenaltresmunicipisdelacomarca, queenfanúsd’aquesttransportencombinaciód’altrestransports(tantpúblicscomprivats) queelsapropenalatraçadeltramvia(intermodalitat). Pertald’extreureaquestesconclusions,s’hafetúsdelesdadesdelResumdel’Estudide SatisfacciódelTrambaixdel’any2005(7). Trambesòs DurantelprimeranydevidadelTrambesòs,anyenquenomésestàenserveilalíniaT4,(de Glòriesal’EstaciódeSantAdriàapartirdel8demaigde2004,ideGlòriesaVil∙la Olímpica/CiutadellaalJuliolde2004);el55,8%delsviatgerssóndones.Entreels19iels25 anyslesdonesutilitzenelTrambesòsambmajorproporcióqueelshomesi,encanvi,enla franjadels26als40anyshofanméselshomes.El70%viatgersresideixenaBarcelona,seguit deSantAdrià(9%)iBadalona(5%).Elsusuaris,sónmajoritàriamentocupats(mésde2/3) Aquestesvariablessocio‐demogràfiqueshananatcanviatalllargdelavidadelTrambesòs.Les dadesdisponiblespresentenl’evoluciódeleslíniesdelTrambesòsdurantelsanys2004‐2008. LamentablementnosapogutteniraccésalesdadesdelalíniaT6deltrambesòs,entre l’EstaciódeSantAdriàidelGorg,quevaentrarenmarxaalJuliolde2008. Gràfica6:Distribuciópersexesdels usuarisdelTrambaixal'any2008.(9)
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 Impactessobreelmedisocioeconòmic 39 AlaxarxaTrambesòselgrupd’edatde41a64anyséssuperiorentrelesdonesqueentreels homes.Elsclientsd’entre26i40anysielsmajorsde64anyssónenmajorproporcióhomes. TantalaT4comalaT5lamajoriadeclientssónocupats.Tanmateix,mentrequealaT4hiha unamajorpresènciad’ocupatsiestudiants,alaT5hihaunamajorpresènciadelscol∙lectius restants.LamajoriadelsusuarisdelTrambesòssónresidentsaBarcelona(mésdel59%tots elsanysientotesleslínies).ElssegueixenelsresidentsaSantAdriàdeBesòs,Badalona, L’HospitaletdelLlobregatialacomarcaMaresme. Pertald’extreureaquestesconclusions,s’hafetúsdelesdadesproporcionadespelResumde l’EstudideSatisfacciódelTrambesòsdel’any2005(8). 2.4.2. MOBILITATQUOTIDIANAOBLIGADAIDELLEURE Enlafasedeconstruccióesdonaunimpacteclaramentnegatiu,perlainterferènciadeles obrersenlesviesdecomunicació.Enlafased’explotació,l’impactehadeserpositiupertalde podergarantirlanecessitatdel’obra.Ésadir,eltramviaésunobraquepreténmillorarla mobilitatdelshabitantsdelaprimeracoronametropolitanaipotenciarl’úsdeltransport públic.Siaquestsobjectiusnos’aconsegueixen,lainversióenlainfraestructuranoestà justificada. Lessegüentstaulespresentendemaneraresumidal’avaluaciódell’impactedel’obrasobrela mobilitatquotidianatanenfasedeconstrucciócomenfased’explotació.Enposteriorapartats s’estudia,apartirdedadesdemobilitatquotidiana,elsefectesrealsdeltramviasobreles comarquesafectades. Taula19:Avaluaciódel'ImpactesobrelamobilitaturbanadelprojectedelsTramviesdeBarcelonaenfasede construcció.Elaboraciópròpia FasedeConstrucció:Medisocioeconòmic&Mobilitaturbana.Intersecciódevials AccionsnúmeroC1,C2,C15,C16iC17 DescripcióOcupaciódelsòlurbà,jasiguipermanentotemporal,iincrementdela circulaciódevehiclesassociatsal’obra. ImpactenúmeroI.13(Trambaix)I.14(Trambesòs) DescripcióIntercepciódecarrersialteraciódelanormalcirculaciódevehicleside personesperl’efectebarreraderivatdel’execuciódelesobres. CaracteritzacióA,B1,C,D,E,F1,G1,H,K,L AvaluacióModerat‐Sever Impactesassociats IndirectesAccidentsdetrànsit Taula20:Avaluaciódel'ImpactesobrelamobilitaturbanadelprojectedelsTramviesdeBarcelonaenfase d’explotació.Elaboraciópròpia Fased’explotació:Medisocioeconòmic&Mobilitaturbana.Intersecciódevials. AccionsnúmeroE2 DescripcióPosadaenserveideltramvia ImpactenúmeroI.30(Trambaix)I.31(Trambesòs)
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 Impactessobreelmedisocioeconòmic 40 0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 1.400.000 1.600.000 EvolucióValidacionsTrambaix2004‐2009 DescripcióModificaciódelshàbitsdelapoblació(vianantsiconductors)enels desplaçamentsurbans.Augmentdelesoportunitatsdetransportpúblic peralasocietat. CaracteritzacióA,B,C,D,E,F1,G,H,I,J,K,L AvaluacióPositiu Impactesassociats IndirectesDisminuciódel’úsd’altrestransportspúblicsiprivats. 2.4.2.1. EvoluciódelsUsuarisdelsTrams Trambaix LesvalidacionsdetiquetsenelTrambaix,desdelasevaposadaenmarxafinsjuliolde2009 sónlesqueesmostrenalaGràfica7.Comespotcomprovar,elnombred’usuarishaanat progressivamentenaugment,desde2004,mostrantunmarcatdescensenèpoquesfestives( AgostiDesembre).Al’any2009,16.266.036viatgersvanferúsdelTrambaix. Pertant,espotconclourequeelTrambaixhaanatguanyatusuarisilaconfiançadelmateixos alllargd’aquests5anysiqueaquestusuaris,elfanservir,principalmentperviatgesde mobilitatobligada. Trambesòs LesvalidacionsdetiquetsenelTrambesòs,desdelasevaposadaenmarxafinsjuliolde2009 sónlesqueesmostrenalaGràfica7.Comespotcomprovar,elnombred’usuarishaanat progressivamentenaugment,desde2004,mostrantunmarcatdescensenelmesd’Agost. S’apreciatambécoml’entradaenserveidelalíniaT5(14/10/2006)augmenta significativamentelnombred’usuaris.PerònoésfinsaMaigde2007,quans’inauguraeltram Gràfica7:ValidacionsdebitlletsenelTrambaix2004‐2009.ElaboracióPròpia,dadesfacilitadesperAntoni Poveda.(AlcaldedeSantJoanDespí,Vicepresident2ndelConselld’administraciódelaATM,vocaldelconsell executiudelaATMipresidentdelaEMT)
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 Impactessobreelmedisocioeconòmic 41 0 100000 200000 300000 400000 500000 600000 700000 800000 EvolucióvalidacionsTrambesòs2004‐ 2009 deBesos‐St.JoanBaptistaquehihaunaugmentremarcabledelsusuaris.Lainauguraciódela líniaT6aJunyde2008suposounaugmentmínimpocdestacabledelnombred’usuaris. Al’any20097.679.556viatgersvanferúsdelTrambesòs. Pertant,espotconclourequeelTrambesòshaanatguanyatusuarisalllargd’aquests5anys. 2.4.2.2. CaracterístiquesdelsdesplaçamentsfetsambTram Trambaix Al’any2008,lamobilitatocupacionalésladestinacióprincipal,(40,6%),seguidadeldomicili particular(35,8%).Lesgestionspersonalsilescompresrepresentenel23,6%restant.(9). El31,1%delsdesplaçamentsesfandinsdelBaixLlobregat(Can’Oliveres‐TerminalsBaix Llobregat),mentrequeel25,7%esfandinsdeBarcelona(FrancescMacià‐CanRigal). Trambesòs AtenentalesdadesglobalsdelaxarxadeTrambesòss’observacomelprincipalmotiudel desplaçamentéseldomiciliparticular,especialmentcomamotiud’origen(48,6%).Ensegon llocsesitualafeina,tantcomamotiud’anada(30,7%)comdetornada(27,8%).AlaT5destaca elpesdelsdesplaçamentsgeneratspersortidadeldomiciliparticularipergestionspersonals. Encanvi,alaT4destaquenelsoriginatsperestudisuniversitarisiperesportioci.Quantales destinacions,lesmotivadesperlatornadaacasasónmajorsalaT5quealaT4,mentrequeles motivadesperestudisuniversitarissónmajorsalaT4quealaT5(10). AlaT4,elmésfreqüentésqueelsviatgersfacindesplaçamentsenlaZona1(Ciutadellai VilaOlímpica‐SelvadeMar)(40,3%),mentrequel’11,0%delsdesplaçamentsesdonendinsla Zona2(SelvadeMar‐EstaciódeSantAdriàdeBesòs). Gràfica8:ValidacionsdebitlletsenelTrambesòs2004‐2009.ElaboracióPròpia,dadesfacilitadesperAnnaViñals deTRAMMET. Entradaenservei delalíniaT6 Entradaenservei delalíniaT5
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 Impactessobreelmedisocioeconòmic 42 AtenentalsresultatscomparablesdeT5,elmésfreqüentésqueelsviatgersfacin desplaçamentsenlaZona1(GlòriesT5‐AlfonselMàgnanim)(46,2%),mentrequeel10,1% delsdesplaçamentsesdonendinslaZona2(ParcBesòs‐Gorg). 2.4.2.3. Interaccióambaltresmodesdetransport Acontinuacióesrepresentaeltantpercertdequotademercatdecadascundelstransports públicsdelaprimeracorona,àmbitd’afectaciódelTram,desde2003(abansdelaseva instauració)finsa2008(anyfinsqueestenendades). ComespotobservarnoesrepresentaRodaliesRenfe,jaquenoesdisposavadeladadapels anys2003i2004isis’haguésrepresentatenelsaltresanyshauriadistorsionatels percentatges. Taula21:PercentatgedemercatdelsdiferentstransportsdelSTIdelaprimeracoronametropolitana.Elaboració pròpia.DadesATM(11)(12)(13)(14)(15)(16) 20032004 20052006 20072008
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 Impactessobreelmedisocioeconòmic 43 Eltramviavacomençaral2004ambunaquotademercatdel’1%.Alsegüentany,aquestava pujaral2%endetrimentdelFGCquevanperdreunpunt.Al2006arribaal3%,traientunpunt almetro.Apartird’aquestanymantindràlasevarepresentacióeneltransportpúblicdela primeracoronametropolitanaambun3%finsl’any2008. D’aquestesdadesespotextreure,quelaimplantaciódeltramvianohatingutunarepercussió negativaenelsautobusosdelaTMB,compodriahaversemblat,jaqueaquestanymantingut lasevaquotademercatdesde2003finsa2007,un40%,il’hanvistreduïda,percontrapartida del’augmentd’usuarisdelmetro,perònodelTramvia. AlaGràfica9s’observal’evoluciópernombretotald’usuarisdelsdiferentstransportspúblics delaprimeracoronametropolitana.Ratificantlaafirmaciódelparàgrafanterior,laintroducció deltramvianoafectaalnombred’usuarisdelaxarxad’autobusosdelaEMT,nitampocalsde metro.Podriasemblarqueelprimeranydelasevainstauració,eltramviafareduirelnombre d’usuarisdelsFGC. Enanyssegüents,elsFGCmantenenelseunombred’usuaris,mentrequemetro,autobúsi tramviaaugmentelsseusclients.Noésfinsa2007quelaquotademercatdel’autobúses redueixiladelmetroaugmentaunaquantitatsimilar. Enconclusió,laintroducciódeltramvia,nohaesdevingutunsimplecanvidemodalitatde transportpúblicdelsusuaris,sinóquehaaugmentatelnombred’usuarisdeltransportpúblic. SegonsdadespublicadesalwebdeVeolia,el35%delsusuarisdeltramviaa2008noeren usuarisdecapmodedetransportpúblicabansdelaintroducciódelmateix(17). Gràfica9:EvoluciódelTransportPúblicdelaPrimeraCoronapermètodesdetransport.Elaboraciópròpia. DadesATM(11)(12)(13)(14)(15)(16)
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 Impactessobreelmedisocioeconòmic 44 2.4.2.4. Estudidesatisfacció ElsclientsdelaxarxadelTrambaixielTrambesòsentrevistatsindiquenenl’estudide satisfacciórealitzatperiermBal’any2008quelesaspectesmésvaloratsdelTrambaixsón:La rapidesadeltrajecte,laaltafreqüènciadepasilaregularitatdelservei.Elsmenys importantssónelfuncionamentdelesmàquinesvalidadores,l’atencióiamabilitatdel personalil’adequaciódelatemperaturaal’interiordeltramvia.PerelcasdelTrambesòsés elmateix,afegintelconfort/comoditatdurantelviatgecomaatributimportant. En2008,l’ÍndexdeQualitatPercebuda3delTrambaixendiafeinersesituaen7,36punts,iel delTrambesòsen7,40. ComparativamentlaqualitatdelTrambaixidelTrambesòsdel’any2008disminueixrespecte del’anyanterior.Totiaixí,lasevavaloraciós’hatrobatduranttotselsanysdefuncionament persobredel7,iespotconclourequeelsusuarisd’aquestmitjàdetransportconsiderenel Trambaixd’unaQualitatPercebudaNotable.Ésadir,millorable,peròsuficientmentbona. 2.4.3. APARCAMENTS EltramviainstaurataBarcelona,encarrilexclusiu,necessitaelseupropiespaiperacirculara laciutat.Eltramvias’apropiadel’espaiqueocupa,icons’haexplicat,elentramaturbàdels municipisperifèricsdeBarcelonaeraprouconcorregut. Enlareformaurbanísticadelatraçadelstramviess’handissenyatvoreresmésamplesis’ha intentarmantenirelnombredecarrilsperalacirculaciódevehiclesmotors.Aixòs’haduta termeatravésd’algunesexpropiacionspuntualsilareducciósignificativadelnombre d’aparcamentsenlesproximitatsdelatraça.Caldestacarqueelsajuntamentsvanintentar mantenirelnombredeplacestotalsd’estacionamentsalsseusmunicipis,peròaquestes,en generalquedavenallunyadesdelscentresd’activitateconòmicaobéerendepagament. L’impacte,pertant,delTramviaenelsaparcamentsésnegatiuisever,tantenfasede construcció,comd’explotació. Taula22:Avaluaciódel'ImpactesobreelsaparcamentsdelprojectedelsTramviesdeBarcelonaenfasede construcció.Elaboraciópròpia FasedeConstrucció:Medisocioeconòmic&Aparcaments AccionsnúmeroC1iC2 DescripcióOcupacionspermanentsitemporalsperal’execuciódel’obra. ImpactenúmeroI.16(Trambaix)I.17(Trambesòs) DescripcióDisminuciódelnombredeplacesd’aparcamentalaviapública. CaracteritzacióA,B1,C,D,E,F,G1,H1,K,L AvaluacióSever Impactesassociats IndirectesLamenordisponibilitatdeplacesd’aparcamentpotafavorirl’úsdetransportpúblic. 3L’ÍndexdeQualitatPercebuda(IQP)ésunindicadordelaqualitatbasatend’unamitjanaponderada segonslaimportànciaqueelsclientsaportenacadascunadelsatributsdelservei.
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 Impactessobreelmedisocioeconòmic 45 Taula23:Avaluaciódel'ImpactesobreelsaparcamentsdelprojectedelsTramviesdeBarcelonaenfase d’explotació.Elaboraciópròpia Fased’explotació:Medisocioeconòmic&Aparcaments AccionsnúmeroE2 DescripcióPosadaenserveideltramvia ImpactenúmeroI.31(Trambaix)I.32(Trambesòs) DescripcióReducciódelnombredeplacesd’aparcamentalaviapública. CaracteritzacióA,B1,C,D,E,F1,G,H,I,J,K,L AvaluacióSever Impactesassociats IndirectesDisminuciódelparcmòbildelazona(Positiu) Acontinuaciós’exposenalgunesfotografiesonesreflexal’ocupaciódelesplaces. Zonad’estacionament Figura17:Fotografiadel'Av.Diagonalenles proximitatsdelaPlaçaFrancescMacià, anterioralaimplantaciódelTrambaix.Autor: TRAMMET. Figura16:Fotografiadel'Av.Diagonalenles proximitatsdelaPlaçaFrancescMacià,posterior alaimplantaciódelTrambaix.Autor:TRAMMET. Zona d’estacionament
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 Impactessobreelmedisocioeconòmic 46 2.4.4. SEGURETATVIAL Eltramviadelnousegle,s’introdueixenunmomentenquelamobilitatdel’àrea metropolitanaescaracteritzaperlacongestió,la dificultatdedesplaçar‐seenhorespuntes. Tradicionalmentilaprioritatdelvehicleprivatsobrela restadetransports. Pertanteltramviairrompenl’entramaturbàamb preferència,sobrevianants,autobusosivehicles,que noestanacostumatsalapresenciadeltramvia.Aixòfa, quedurantelsprimersmesosdelainstauraciódel Tramviaesprodueixenaccidentstantambcotxes,com ambautobusosivianants. Ambelstemps,lasenyalitzacióesvaperfeccionantisobretotlapoblaciós’acostumaa conviureambeltramvia.S’hapassatdels12accidentsgreusregistratsenelsdosprimers mesosdelTrambaix(sensetenirencompteelTrambesòsiambunaxarxaméscurta)a122 incidènciesoaccidentsanuals,entrelesduesxarxes,al2007.Aquestaúltimaxifra,queconta tanaccidentsgreuscomqualsevolaltreparte,potsemblargran,peròtenintencomptequeels accidentsgreussónmenysdel20%,espotafirmarqueelsTramsdeBarcelonaestanintegrats enlaactualitat(2010)enelcontexturbà(18). Figura19:Fotografiaposterioralaimplantaciódel TrambesòsaBadalona.Autor:TRAMMET. Figura18:Fotografiaanterioralaimplantaciódel TrambesòsaBadalona.Autor:TRAMMET Figura20:EldiariAvuivapublicarenpaper el10d'Abrilde2004l'accidententreel TrambaixiuncotxedelRAC.Fuente
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 Impactessobreelmedisocioeconòmic 47 Taula24:Avaluaciódel'ImpactesobrelaseguretatviàriadelsprojectesdelsTramviesdeBarcelonaenfasede construcció.Elaboraciópròpia Fasedeconstrucció:Medisocioeconòmic&Seguretatviària AccionsnúmeroC2,C5,C15,C16iC17 DescripcióOcupacionstemporals,movimentsdeterres,trànsitdevehiclespesatsi tallsdelesxarxesdetransportsperal’execuciódel’obra. ImpactenúmeroI.17(Trambaix)I.18(Trambesòs) DescripcióInterrupciódelacirculaciónormaldevehicles,ocupaciódevoreresi trànsitdevehiclespesatsquecreeninseguretatsenvianantsi conductors CaracteritzacióA,B1,C,D,E,F1,G,H,I1,J1K,L AvaluacióModerat Impactesassociats IndirectesAccidentsdetrànsit.Atropellaments. Taula25:Avaluaciódel'ImpactesobrelaseguretatviàriadelsprojectesdelsTramviesdeBarcelonaenfasede construcció.Elaboraciópròpia Fased’explotació:Medisocioeconòmic&Seguretatviària AccionsnúmeroE2 DescripcióPosadaenserveideltramvia ImpactenúmeroI.32(Trambaix)I.33(Trambesòs) DescripcióEnésserunelementnouperalshabitantsd’aquestazona,pot comportar,enfasesinicialsdelasevaexplotació,situacionsimprevistes entrevianantsoconductorsdevehiclesrodatsieltramvia. CaracteritzacióA,B1,C,D,E,F1,G,H,I1,J1,K,L AvaluacióModerat Impactesassociats IndirectesAccidentsdetrànsit.Atropellaments. 2.4.5. EXPROPIACIONS Lesexpropiacionssónsempreuntemacontrovertit,jaqueperunabandaafectendemanera directealapoblaciópropietàriadelsbensexpropiats,ienmoltscasoslesrecompenses econòmiquesnos’ajustenalsdesitjosdelspropietaris.Perl’altre,alliberenespaisenelcontext urbàipermetenlaconstrucciódenovesinfraestructures,coméselcasdeltramvia.Pertant, ésunaimpacte,simésno,beneficiós,perlapoblaciónopropietària. Acontinuacióespresentalafitxaresumdel’impacte,queòbviamentnomésesdónaenfase deconstrucció(quans’expropienelsimmoblesiterrenys)
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 Impactessobreelmedisocioeconòmic 54 2.5. MatriuGlobald’Impactessobre elmediafectat Acontinuacióespresentendemaneragloballesmatriusd’impactessobreelmedi,pelcasdel TrambaixidelTrambesòsques’hapresentatdemaneraseparadaenelCapítol1ielCapítols2.
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS2010 MatriuGlobald’impactessobreelmediambient55 Geomorfologiairelleu Sòl Afeccióqualitativadelsòl Atmosfera.Qualitatdel'aire Ambientacústic Ambientlumínic Hidrologiasuperficial Afeccióqualitativad'aigüessuperficials Aigüessubterrànies Afeccióqualitativad'aigüessubterrànies FloraiVegetació Fauna EntornUrbà Planejamenturbanístic Teixiturbà Poblacióihabitatges Mobilitaturbana Aparcaments Seguretatviària Expropiacions Patrimonicultural Qualitatdevida Transport Ocupacióieconomialocal Serveisafectats Activitatseconòmiques C1 OcupacionsPermanents I2 I6 I8 I11 I12 I13 I15 I16 I18 I19 I21 I23 C2 OcupacionsTemporals I2 I6 I8 I11 I13 I15 I16 I17 I19 I20 I21 I23 C3 Talaiesbrossada I8 I11 I19 I22 C4 Escarificat I6 I19 I22 C5 Movimentdeterres I1 I2 I6 I7 I11 I13 I17 I19 I21 I22 I23 C6 Zonesdepréstec I1 I2 I13 C7 Abocadorsal'obra I1 I2 I8 I20 C8 Obresdefàbrica I8 I11 I13 I22 I24 C9 Productesbituminosos I3 I6 I24 C10 Residussòlids I3 I20 I24 C11 Efluentslíquids I3 I6 I7 I20 I24 C12 Generaciódepols I4 I14 I20 C13 Sorollivibracions I5 I14 I20 C14 Emissionsdegassos I4 I14 I20 C15 Trànsitdevehiclespesats I4 I5 I15 I17 I20 I21 I24 C16 Modificacióitalldelaxarxaviària I13 I15 I17 I2 0 I21 C17 Modificacióitalldexarxesde transportpublic I13 I15 I17 I20 I21 E1 Emissionsacústiquesivibracions I9 I28 I34 E2Posadaenserveideltramvia I9 I25 I26 I27 I29 I30 I31 I32 I33 I35 I36 I37 I38 E3 Mantenimentdelainfraestructura I36 E4 Emissionselectromagnètiques I34 I37 I38 E5 Emissionslumíniques I10 I28 I34 A C C I O N S Enfasedeconstrucció Enfased'explotació PRINCIPALSEFECTESSOBREELMEDI Medifísic Medi biòtic PaisatgeMedisocioeconòmic Sòl Atmosfera Aigua Social Econòmic 2.5.1. TRAMBAIX Figura21:MatriuGlobal delsimpactessobreelmedi ambientdelProjectedel Trambaix.Elaboració pròpia.
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS2010 MatriuGlobald’impactessobreelmediambient56 Geomorfologiairelleu Sòl Afeccióqualitativadelsòl Atmosfera.Qualitatdel'aire Ambientacústic Ambientlumínic Hidrologiasuperficial Afeccióqualitativad'aigües superficials Aigüessubterrànies Afeccióqualitativad'aigües subterrànies FloraiVegetació Fauna EntornUrbà Planejamenturbanístic Teixiturbà Poblacióihabitatges Mobilitaturbana Aparcaments Seguretatviària Expropiacions Patrimonicultural Qualitatdevida Transport Ocupacióieconomialocal Serveisafectats Activitatseconòmiques C1 OcupacionsPermanents I2 I6 I8 I12 I13 I14 I16 I17 I19 I20 I22 I24 C2 OcupacionsTemporals I2 I6 I8 I9 I12 I14 I16 I17 I18 I20 I21 I22 I24 C3 Talaiesbrossada I6 I8 I12 I20 I23 C4 Escarificat I6 I20 I23 C5 Movimentdeterres I1 I2 I6 I7 I12 I14 I18 I20 I22 I23 I24 C6 Zonesdepréstec I1 I2 I14 C7 Abocadorsal'obra I1 I2 I8 I21 C8 Obresdefàbrica I8 I12 I14 I23 I25 C9 Productesbituminosos I3 I6 I25 C10 Residussòlids I3 I21 I25 C11 Efluentslíquids I3 I6 I7 I21 I25 C12 Generaciódepols I4 I15 I21 C13 Sorollivibracions I5 I15 I21 C14 Emissionsdegassos I4 I15 I21 C15 Trànsitdevehiclespesats I4 I5 I16 I18 I21 I22 I25 C16 Modificacióitalldelaxarxaviària I14 I1 6 I18 I21 I22 C17 Modificacióitalldexarxesde transportpublic I14 I16 I18 I21 I22 E1 Emissionsacústiquesivibracions I10 I29 I35 E2 Posadaenserveideltramvia I10 I26 I27 I28 I30 I31 I32 I33 I34 I36 I37 I38 I39 E3 Mantenimentdelainfraestructura I37 E4 Emissionselectromagnètiques I35 I38 I39 E5 Emissionslumíniques I11 I29 I35 A C C I O N S Enfasedeconstrucció Enfased'explotació PRINCIPALSEFECTESSOBREELMEDI Medifísic Medi biòtic PaisatgeMedisocioeconòmic Sòl Atmosfera Aigua Social Econòmic 2.5.2. TRAMBESÒS Figura22:MatriuGlobal delsimpactessobreel mediambientdel Projectedel Trambesòs.Elaboració pròpia.
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 SíntesidelCapítol257 2.6. Síntesisdelsimpactes urbanísticsisocioeconòmicsdels TrambaixielTrambesòs Alllargd’aquestcapítol,esdescriuelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicenelsque s’implantaeltramvia.Uncopconegutl’entorn,s’identifiquenelsimpactesurbanístic,sobreel paisatgeurbà,isocials,sobreelmedisocioeconòmicd’aquestanovaxarxadetransportpúblic. Posteriorment,s’analitzaambprofunditatcadascundelimpactes,tantenfasedeconstrucció comd’explotació,donantexemplesconcretsicomplementatambentrevistes. Elpaisatgeintrínsec5delespoblacionsobjected’estudi,all’any2000,ésunpaisatgealtament humanitzatpelcreixementurbà,residencialiindustrial,onlaqualitatpaisatgísticadel’entorn immediatidelfonsescènicesconsiderabaixa.Destacalapresènciad’antiguesfàbriques abandonadesoambpocaactivitatalcostatdevivendes,ipolígonsimmersosenelteixit residencial.UnexempleéslaCtra.D’EspluguesaCornellà,mésdel50%delesfaçanessón indústriesoanticsmagatzems. Elmedisocioeconòmicescaracteritzaperunaugmentdelapoblaciódelaprimeracoronaen elsdarrersanys,degutal’encarimentdelshabitatgesaBarcelonailapercepciódeproximitat delBaixLlobregatielBarcelonésNord.L’economiaactuald’aquestsmunicipiss’estructuraen baseacaracterístiquespost‐industrialsonelsectorserveisabsorbeixelmajornombre d’ocupatsdelapoblacióactiva. LadependènciadelaprimeracoronaambBarcelonaesmanifestaenunimportant percentatgedetreballadorsresidentsalsmunicipisobjected’estudiquetenenaBarcelonael seullocdetreball.Elfluxdiarialainversaésforçaminoritari.Aixòsenseoblidarunimportant gruixdepoblaciólaboralqueesdesplaçaalsaltresmunicipisdelacomarca. UndelsfactorsqueincideixenenlasaturaciódelamobilitatalaciutatdeBarcelonaésla l’estructuraradialdelaxarxadetransportpúblic,quecongestionaelnode,augmentaels tempsdeviatgeidificultaelsdesplaçamentsentreunbonnombredelocalitatsdelBaix LlobregatielBarcelonèsNord.Aquestfet,explicaqueelmitjàdetransportmésutilitzatper alsdesplaçamentsperqüestionsdetreballuocisiguielvehicleprivat. Elsimpactessobreelpaisatgeurbàdurantlafasedeconstrucciódelesduesxarxessónels mateixos.Elsprincipals,sónl’intrusismeformalperpartdelesinstal∙lacionsiserveisd’obrai elscanvisintrínsecsdelesxarxesdecomunicaciódegutalesmodificacionsdelsuportfruïtde lesocupacionstemporals,elsmovimentsdeterraileszonesdepréstecafectenalteixiturbà. 5Paisatgedelsindretsons'efectuaranlesobres.
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 SíntesidelCapítol258 Elsimpactessobreelmedisocioeconòmicdurantlafasedeconstruccióesrepeteixentambé enambduesxarxesisóndiversos.Enprimerlloc,lapèrduadequalitatdevidadelshabitants deleszonespròximesalesàreesd’actuaciódegutalaproducciódepols,elsoroll,les vibracionsilesemissionsdegasosassociadesaqualsevolobrad’aquestamagnitud. Elsegonimpacteincideixsobrelamobilitatquotidiana,obligadaidelleure.Corresponala intercepciódecarrersialteraciódelanormalcirculaciódevehiclesidepersonesperl’efecte barreraderivatdel’execuciódelesobres. Ladisminuciódelnombredeplacesd’aparcamentalaviapúblicaéseltercerimpacte.Iel quartéslainseguretatenvianantsiconductorsdegudaalainterrupciódelacirculaciónormal devehicles,ocupaciódevoreresitrànsitdevehiclespesats. Lesexpropiacionssónsempreuntemacontrovertit,jaqueperunabandaafectendemanera directealapoblaciópropietàriadelsbensexpropiats,iperl’altre,alliberenespaisque permetenlaconstrucciódenovesinfraestructures.Ésunaimpacte,simésno,beneficiós,per lapoblaciónopropietària.Totilesmesurespreventives,laqualitatdevidadisminueixdurant laèpocadeobres. Enrelacióamblamobilitat,durantlaconstruccióespresentaunimpactenegatiu.Aquestés degutalstallsdecirculacióiocupaciódelvialqueimplicalaconstrucciód’aquestaobralineal. Lesocupacionsil’economialocalaugmentengràciesalacontractaciódemàd’obra.Aquest fetqueenriquiràelsmunicipisdemaneraindirectaibeneficiaràlapoblaciósignificativament. Eldarrerimpactedurantlafasedeconstruccióésl’impacteenlesactivitatseconòmiques. Restaurants,cafeteries,supermercatsialtrescomerçosdelazonaesveuenbeneficiatsperla presènciad’obrers.Amés,éspossibleunaugmentenlaproducciódelesindústriesdelazona, quefabriquenbénsrelacionatsamblainfraestructura Pertant,elsimpactessobreelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdurantlesobresés característicdelaconstrucciód’obreslinealalllargd’unentornurbà. L’impactesobreelpaisatgeielmedisocioeconòmicuncopposadaenmarxala infraestructuraésméscomplex,idivergeixenelcasdelTrambaixidelTrambesòs. L’entornurbàesveubeneficiatperlare‐urbanitzaciódelscarrersperondiscorrelatraçadels tramviesilarehabilitaciódefaçanes. Larevaloritzacióurbanísticailamodificaciódelaplanificaciódelmunicipisafectatsperla traçaésinherentalamilloradelstransportspúblicsqueaugmentenlaconnectivitatd’una zona. Eltramvia,enserunainfraestructuralinealvertebradoradelpaisatge,obligaala reestructuraciódelteixiturbà.Amés,apropaàreesalcentredelametròpoli.Aquestdos elementstenendosconseqüènciesfonamentals,laprimera,éslareurbanitzaciódelvialamb ampliació(ofinsitotconstrucció)devoreres,disminuciódelnombredecarrilsdetrànsit rodatoestretamentdelsmateixos,col∙locaciód’arbratiaugmentdelsespaispúblics.La
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 SíntesidelCapítol259 segona,éslarequalificaciódeterrenysicanvid’usosdelsòl,prèviamodificaciódel PlanejamentUrbanísticAnterior. Laprimeraconseqüència,lare‐urbanitzaciódecarrers,escontemplatanenelTrambaixcom enelTrambesòs,idefet,formapartdelspressupostosdeconstrucciódelsmateix. Lasegonaconseqüència,haestatprincipalmentaprofitadapelsmunicipisdelBaixLlobregat perondiscorrelatraçadeltramvia.Enlamajoriadelscasos,s’hadonatparal∙lelamentala instauraciódelainfraestructuraunarehabilitaciódefaçanes,enderrocamentd’antigues fàbriquesiconstrucciódenoushabitatges. UnexempleclaréslaCtra.d’Esplugues,perondiscorreeltramvia.Aquesta,haviaestat desdibuixaambelpasdelsanys.Elsmunicipiimplicat,Cornellà,lavanajustaralPGMdel76. Aixòvapermetredisposard’unaseccióde40m,onesvaintroduiramplesvoreres,quatre carrilsperalacirculacióidobleviadetramvia.Amés,esvanduratermeunasèrie d’actuacionsurbanístiquesquevanpermetrequelesfàbriquesqueesposicionavenabandai banda(entreellesSiemens,Alstom,Elsa...)desapareguereniesconstruïssinnousblocsde vivendesambgransbaixoscomercials. Aquestprocésdereformaurbanísticas’hadutatermealllargdetotalatraçadelTrambaix.I talicomafirmavaJoseLuísMorlanes,extinentalcalded’UrbanismedeCornellà,elTrambaix haajudatihafacilitatalprocésdetransformaciódelaindústriacapalresidencialqueviula primeracoronametropolitana. Peraltrebanda,elprojectedelTrambesòsestàíntimamentrelacionatambelprojectedel Fòrum(inauguracióelmateixdia),eldistricte22@Barcelonail’eixampledeBarcelona.Per tant,elscanvisenelplansurbanísticsilarenovaciódefaçanadegutsalspasdelTrambesòs,o bénoespodenduraterme(ZonaEixample)obénosóntanclars,doncsquedendistorsionats pelfortimpacteenelplanificacióideleszonesdelprojecte22@ielFòrum. Desdeelpuntdevistadelplanejamenturbanístic,s’extreu,queelTrambaixhapermès accelerarelprocésdetercialització/residencialdelazonad’afectació(unazonaoncoexistien fàbriquesivivendes),mentrequeelTrambesòs,responalanecessitatdetransportpúblic generadaperlaconversióprèviad’unaàreafabrilcapalresidencial/sectorterciari. Sobrelapoblacióielshabitatges,esdevéunimpactenegatiu,degutalesvibracions,sorollsi emissionslumíniques,iunaltrepositiu,degutal’incrementdelesalternativesdetransport públical’abastdelapoblacióimilloradelescomunicacionsd’unaampliaàreaterritorial.A mésd’unarevaloritzaciópositivadelshabitatges.Caldestacar,queésundelsmedisde transportpúblicmillorvaloratperlapoblació,ambuníndexdequalitatpercebudasuperiorals 7punts,degutalasevaaccessibilitaticonfort.L’efectebarrera,éssuperatperlapoblacióun copacostumadaalainfraestructura,jaquecomlesviespodenserpisadesperaltresvehicles, éssuficientmentpermeable. Malgratquelavelocitatcomercialdeltramviaactualésbaixa(Trambaix18km/h,Trambesòs 19km/h,entred’altresperquènogaudeixd’unaonaverda)ieltraçatésinefectiuenalguns trams(connexióEsplugues‐SantJust)l’impactesobremobilitathaestatpositiu.Actualment
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 SíntesidelCapítol260 el35%delsusuarisdeltramvianoerenusuarisdecapmodedetransportpúblicabansdela sevaintroducció.Això,representa30.000noususuarisdiarisintroduïtsalaxarxa.Imésde24 milionsdedesplaçamentsrealitzatsanualmentambtramvia. Ésadir,eltramvia,haaportatalshabitantsdelsBaixLlobregatielBarcelonès,unaalternativa efectivaaltransportprivat,mitjançantunalíniaclaraicomprensible,alhoraqueha incrementatlaconnectivitatdelsmunicipisperondiscorreiadonatserveiferroviaria municipisquenoenteniencomEspluguesdeLlobregatiSantJustDesvern. EneldissenydelTrambaixielTrambesòs,esvaintentarmantenirelnombredecarrilsde circulació,totiquereduintelseutamany.Perelcontrari,esvaneliminarnombrosesplaces d’aparcamentenlaviapública.Enconseqüència,l’impactesobreelnombred’aparcamentsva sernegatiu,isever,perquètotiqueelsajuntamentsvanfernovesplacesd’aparcamenten altresindrets,aquesteserendepagament. LaSeguretatVialdeltramviavasermoltqüestionadaenelsseusinicisperqueenselsdos primersmesosdelTrambaixesvandonar12accidentsgreus.Aquestserenfruïtdelamanca familiaritatdelsciutadansaltramvia,id’algunesdeficiènciesenlasenyalització.Passatun tempsinicial,elproblemaesvasuperarienlaactualitat,tenintencomptelesduesxarxes,els accidentsgreusanualmentnosuperenlavintena. Eltramviaindueixuncanvienelsmodesdetransport.Dónaunaalternativademobilitatcom faqualsevollíniadequalsevoltransportpúblic.Peròamés,degutalaurbanitzaciódelscarrers associadaalstramviesdissuadeixl’úsdelvehicleprivat.Enlare‐urbanitzacióelscarrils destinatsalacirculaciódetrànsitprivatdisminueixinennombre,ocomamínimredueixin l’amplada.Aixòfaquelacirculaciós’alenteixiperlapèrduadecapacitatdelavia,jasigui degudaaladisminuciódelsnombredecarrils,oladisminuciódelavelocitatperl’efecteparet característicdecarrilsmésestrets.Pertant,ésméslentanarambvehicleprivatiasobreés mésdifícilestacionar‐ho. Lasafectacionsenlaocupacióil’economialocalsónpositives.Enprimerlloc,elmanteniment iexplotaciódelainfraestructurasuposaocupaciócontinua.Ensegonlloc,laposadaenmarxa delserveiaugmentalamobilitatdelapoblacióipertantlasevacapacitatdetreballarenun radimésampli.Entercerlloc,lesobresd’edificacióproperesalatramadeltramviahanocupat agrannombredepersonesentreelsanys2000i2008.Perúltim,lasnovesactivitats comercialsicomerçosdelazonad’influènciadeltramviahangeneratmésllocsdetreball. Enrelacióal’impacteenlesactivitatseconòmiques,calrecordarqueenelsdarrers30anys, esprodueixalBaixLlobregatielBarcelonèsladeslocalitzacionsd’empresescapaaltrespaïsos, ocapaaltreszonesd’Espanyaambmàd’obraméseconòmica.Eltramvia,facilitaiaccelera aquestprocésdeterciaritzaciónecessariperlasubsistènciadelsmunicipis. Perunabanda,anivellglobal,aproximalaperifèriaamblametròpoli,idonallocaunaàreade novacentralitat,antiguesfàbriquesdeproduccióesconverteixenenSeusEspecialitzades d’EmpresesInternacionalsis’atrauenlesseusd’empresestradicionalmentubicadesa
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 SíntesidelCapítol261 Barcelona,jaquepermetdisposardemillorsinstal∙lacionsapreusméseconòmicsil’accési connexióambBarcelonaquedengarantides. Peraltrebanda,aunnivellméslocal,perallàperonpassaeltramviahihaunareactivacióde l’economiamitjançantlareformad’anticscomerçosilainstauraciódenous.Esreformen anticscomerçosimercatsmunicipals,is’emplacendenous,doncselstramviadisminueixel tempsdedesplaçamententremunicipis,is’augmentalaquotademercatielnombrede clientspotencials.Defet,lesvoreresamplesincitenamiraraparadorsielsbaixosdelsnous blocsdevivendesesqualifiquenperserlocalscomercials. Atèsl’argumentatanteriorment,elsimpactespositiusmésimportantsdurantlaexplotaciódel Trambaixhanestatquatre:Lareurbanitzaciódelscarrersilarenovaciódefaçana,queha augmentatlaqualitatdevidadelsciutadans.Elcanvienlaplanificacióurbanísticadels municipiscapaunaciutatresidencial,quehapermèsincrementarl’ofertadevivendes(entre ellesalgunesdeproteccióoficial),espaisiinstal∙lacionspúbliques.Lamilloradelacapacitatde mobilitatdelshabitantsperondiscorrelatraçail’impulsalatercialitzaciódelaprimera corona.LaúnicadiferènciaquepresentaelTrambesòs,ésquenoagilitzaelcanvienelsusos delsòldemaneratantexplícitacomelTrambaix. Elsimpactesnegatiusmésimportants,esdonendurantlafasedeconstrucció.Durantlafase d’explotaciónomésdestaquenlesvibracions,elssorollsilallum;ladisminuciódelsnombrede placesd’aparcamentilainseguretatvialdelsprimersmesos. LesconclusionsaquíestablertesajudaranapronosticarelsimpactesdelaUniódelesxarxesde tramvies,totiesdevenirenunentorndiferents
CAPÍTOL2:IMPACTESURBANÍSTICISOCIOECONÒMICSDEL TRAMBAIXIELTRAMBESÒS 2010 SíntesidelCapítol262
Pàgina63 Capítol3:Anàlisisd’actors Eltramviaésunmodedetransportperalcol∙lectiud’unazona,enaquestcasdel’àrea metropolitanadeBarcelona.Pertald’entendrecomiquiinstigalaimplantaciód’aquesta infraestructura,aquiafecta,quilapromouiquilarebutja,enaquestcapítols’expliquentots elsagentsientitatsrelacionatsambelTrambaixielTrambesòs,quinesvanserlesprincipals oposicionsaaquestsprojectesiquinaéslasituacióalvoltantdelaUnió.
CAPÍTOL3:ANÀLISID’ACTORS2010 OposicionsalaimplantaciódelsTrambaixielTrambesòs Pàgina70 vacoincidiramblainauguraciódelFòrum,totiquealsegüentdiaesvahaverdesuspendreel serveipelfamós“chapapote”8. Lesqueixesveïnalsvanobligarapararlaconstruccióendiversostrams.Lesqueixesper l’aixecamentde300metresdelparcdel’estació,vanpararlesobresdeltraminicialdelalínia T4,Meridiana‐EstaciódelNord,ivanobligaraATMabuscaruntraçatalternatiuqueenla actualitatcomençaalaCiutadella(19). Enfebrerde2004,lesobresdelaRambladelPoblenouesvanveureobligadesapararperla pressiópopulardavantlaperillositatdelencreuamentamblaDiagonal.Laplataformaveïnal proposavaqueeltramviafosperuntúnelfinsalaplaçadelesglòries,pertaldenointerferir eneltrànsitinoendinsar‐seenlaRambla,unespaisemipeatonal.Finalmenteltraçatvaser modificatienl’actualitateltramvianocirculaperlarambla,sinóquehofaperGranViadeles CortsCatalanes(T5)iAv.Diagonal(T4). 8Ésconeixper“chapapote”unaentranyaaveriaquevanpatirleslíniesdelsTramviesaMaigde2004causadapel materialbituminósqueactuacomaïllantelèctricalesvies.Aquestasubstànciaesvaliquarendiversostramsdel serveiiesvaacabarfixantenlesrodesdelmaterialmòbil,afectantalasevaadherència.Elserveiesvainterrompre duransunsdiesmentrelaempresaconcessionàriaTrammetvaretiraraquestmaterialaïllantdels16kmdeviesque hihavia.Totiquelesprincipalshipòtesisapuntavenaundefectedelmaterialaïllant,Trammetnovadescartarla possibilitatdesabotatge.Fuenteespecificadanoválida. Figura24:ComparaciódeltraçatoriginaldelprojectedelTrambesòs(Any2002)Fuenteespecificadanoválida.iel traçatdefinitiu.(47)
CAPÍTOL3:ANÀLISID’ACTORS2010 PosiciópolíticaysocialactualentornalaUniódelstramviesperlaDiagonal Pàgina71 3.3. Posicionamentdelsactors entornalaUniódelesxarxesde tramviesperlaDiagonal(hivern‐ primaverade2010) Acontinuacióespresentenlesopinionsdelspartitspolítics,dediferentsentitatsicol∙lectius,i detècnicsiexpertsrespectelaUniódelstramviesperlaDiagonal. Lesopinionss’hanrecollitdelesdeclaracionsfetesenelDebattècnicipolíticdelCol∙legi d’EnginyersdeCamins,CanalsiPortseldia14d’Abrilde2010.Comarepresentaciódecada partitpolíticvanassistiral’acteRicardMartínez(ERC),AssumptaEscarp(PSC),JoaquimForn (CiU),AlbertoVillagrasa(PP)iRicardGomà(ICV‐EUiA).Apartirdecomentarispublicatsals diarisLaVanguardiaielPeriódicoel19deMarçde2010,id’entrevistespròpies. Delaopiniódetècnicsiexpertsdestacaquetotiquelespropostesdereforma,laAilaB,han estadissenyadespels3arquitectesqueintegrenlaOficinaTècnicadelaDiagonal,Carme Ribas,OlgaTarrasóyBernardodeSolà,semblaqueelssectordelsarquitecteséselque menyss’inclinaperl’úsdeltramviacomatransportpúblicperlaDiagonal,metrequeels sectordelsEnginyersdeCaminsdonaelseusuport. Taula40:PosicionamentdelsActorsenlaUniódelesxarxesdetramviaperlaDiagonal. ActorPosicióArgumentació PSCAfavorMostralasevainclinacióperlaPropostaA.Defensala reformadelaDiagonalambuntramviapersuperfícieiuna consultapopularqueasseguraseràvinculant.Reconeixque haestatunerrorpolíticferlaconsultapopularenèpocade crisis. CiUEn contra Recordaqueestàlaterceraopció(capdelesduesanteriors)i criticalapropagandadelPSCentornladiagonal.Asseguren presentaranlasevapropostadereformadeladiagonalenel programaelectoral PPEn contra Tradicionalmentoposateltramvia(Validerarunacampanyaen contradelTrambaix)manifestalasevaoposicióaambdues opcions ERCEn contra DefensenunatransformaciódelaDiagonal,peròsensedefinirque eltransportpúblicpredominantsiguieltramvia.Proposenferla consultapopular.Critiquenlamancadedetallsenlespropostes ICV‐EUiAAfavorSempres’hamostratpartidàriadelaunióensuperfíciedels TramviesperlaDiagonal.Defensenquelesduesopcionssón suficientmentdiferentsperl’exercicidelvot PILARDÍAZ Associacióde discapacitats AfavorDefenseneltramviaperquèsegonsargumenta“ésun transportpúblicuniversaldeveritat.Elbustérampa,però moltesvegadesnolespottreure””
CAPÍTOL3:ANÀLISID’ACTORS2010 PosiciópolíticaysocialactualentornalaUniódelstramviesperlaDiagonal Pàgina72 ActorPosicióArgumentació AURORAHUERGA CCOO AfavorJutjapositivamentlaunificaciódelsdostramvies,segons ellaésconvenientperlamobilitatdelstreballadors. LUISBERBEL Sindicatdeltaxide Catalunya Defensaqueeltaxiil’autobúscirculinpercarrilssegregats. DIANAGONZÁLEZ BibicletaClubde Catalunya AfavorEsqueixadequelapremsaharebutlespropostesabans quelesentitatsdelPacteperlaMobilitat NoelsagradalaopcióBonlabicicletacirculaperlavorera. OLETHORSON CatalunyaCamina AfavorDefensalaopcióBperquètévoreresmésamplesinoés tandifícildetravessar. Trobaafaltarunplanejamentmésintegralquedetalliquè passaràamblesplaces. CARMENIZQUIERDO PresidentaCor Eixample Comacomerciantlipreocupaquel’Eixamplenopugui absorbireltrànsitqueexpulsaràladiagonal. Lifaporqueelcanvidificultil’accésalsclientsquevenien encotxe. JORDIROGLÀ DirectordeCàritas En contra Trobaquenoésunainversióadequada. Elqueelspreocupaésquel’Administraciópúblicadediqui lainversiónecessàriaaajudarlespersonesqueestansense feinaoenriscdeperdrelacasapelsdeutes. JORDIGIRÒ VicepresidentFAVB AfavorExpressaquenopodenperdrelaoportunitatdereformar laDiagonal. Ressaltaquelesduesprioritzeneltransportpúblicique aixòéspositiu. SATURNINO MERCADER Comitèd’empresa TMB En contra NovoleneltramviaperlaDiagonalperquètallariatotesles líniesd’autobúsquetravessenlaDiagonal. Afirmaquehihauriauncol∙lapsedetransportpúblicbrutal siaméseltramviatéprioritatsemafòrica. JOANTORRES Exconcejal, PresidentdeFGC AfavorCreoquelaDiagonalnecessitaunareforma. RecordaqueCerdàvarepartirl’espai50%mobilitat,50%de voreres. JOANMOLAS Presidentdela Confederació Espanyolad’Hotels( Cehat) En contra Nocreuquesiguielmomenteconòmicperduuaterme aquestprojecte GaitàFarràs PresidentdelConsell deGremisde Catalunya En contra Lipreocupalamobilitatperl’eixampleielsmesosd’obres MiquelÀngelFraile Secretaridela Confederaciódel ComerçdeCatalunya CreuqueeltemadelaDiagonalesprioritari. Desitjaunaconsultaespecíficapelssectorscomerç, serveisiturisme. Lipreocupaelsterminidelesobresil’afectaciódela mobilitatal’eixample. JOANLLONCHAfavorHotrobacomunaaccióquereviuràlazonadesdelpuntde
CAPÍTOL3:ANÀLISID’ACTORS2010 PosiciópolíticaysocialactualentornalaUniódelstramviesperlaDiagonal Pàgina73 ActorPosicióArgumentació Presidentdela FundacióBarcelona Comerç vistacomercialicívic. MiquelNadal Directordela FundacióRACC En contra Estanafavordelareforma,peròambprudència. Afirmenqueentermesabsolutseltrànsitprivatcreixerà un16%finsal2018iqueelsincrementsdelongituddefins els34%ques’hauranderecórrerperl’eixamplesón incompatiblesambelsobjectiusdemobilitatde l’ajuntament. Demanenqueesfaciunaprovapilotreduinteltrànsit entreFrancescMaciàiGlòriesiincorporantlesmesuresja previstes. HanmodelitzateltrànsitentreFrancescMaciàiGlòries amblaDiagonalreformadaieltramviaenfuncionamenti lesviesdesortidaEntençaiUrgellpatiranfortsnivellsde congestió. suggereixenques’estudiïnaltressolucions,comelmetro. JORDIBADIA, Arquitecte En contra Acusalaconsultadecapciosaicreoques’hauriad’haver preguntatsielciutadàestàafavordelareducciódràstica deladiagonalilacirculaciódelTramvia. Dubtaqueunareformad’aquesttipussiguiadequadapels momentsdecrisiseconòmicaactuals. S’inclinaperlaC MIQUELESPINET, Arquitecte. PresidentdelesFAD En contra CreuqueeldissenydelaDiagonalnoespotdeixaren mansdelciutadà Proposareiniciareldebat JORDIGARCÉS, Arquitecte En contra Declaraquesenseconèixerenprofunditatelsprojectes, quedemanaquenoesdisminueiximolteltrànsit,perquè lacirculaciódevehiclesestàmoltlligadaalconcepteciutat. S’inclinaperlaA,perquèelsarbresnoestoquenilavisió centralcontinuasentdevehicle. VICENTEGUALLART Arquitecte En contra Creoquetotésunaescenografiadelaparticipaciómés queunprocésseriósicientíficqueaportiresultatsvàlids. Creoquepodrienhaveraltrespropostesmésdiverses. Creoquelaconfiançaenl’Arquitecteésunvalortípicdela ciutatiqueambaquestprocésesminvalaposicióde Barcelonacomacapitalmundialdeldissenyurbà. JORDI JULIÀ,Enginyerde Camins.Presidentde laComissió d’Ordenaciódel Territorii Urbanismedel CECCP AfavorHihadeficièncieseneltransportpúblicactual.Unsistema detransportpotentaladiagonalfacilitariaeltransport públicperlaciutat. Launiódelesxarxes,quesuposaunaaugmentenkmdel 14%,esdevindriaunaaugmentdeviatgersdel137%iun augmentdelnombredetramviesdel101%. Afirmaqueestudisdemostrenquelademanadapotencial seràenhorapuntade6500passatgersperhoraisentit. Desestimalapossibilitatd’autobúsperlaDiagonal, perquèlacapacitatmàximad’unautobúsde20mper sentitihora,suposantqueaquestpassacadaminut( màximafreqüència,jaqueelciclesemafòricésde90s),és de6000passatgers/hora∙sentit.Pertant,insuficient.
CAPÍTOL3:ANÀLISID’ACTORS2010 PosiciópolíticaysocialactualentornalaUniódelstramviesperlaDiagonal Pàgina74 ActorPosicióArgumentació Tramviesdobles(60m)cada3mintenenunacapacitatde 8720passatgerssentit/hora.Suficientperlademanada previstaiaugmentsfuturs. Semafòricamentéspossiblelaincorporaciód’untramvia ambonesverdescada3minielRetbuscada3min. Elcostdeltramvia,incloentReurbanització,explotaciói inversióésde17,5€/viatgeriany.ElcostdelaL9demetro ésde75€/viatgerany.AixòdemostraqueelTramvianoés car JOANCARSI, EnginyerdeCamins. DirectorAdjuntde TRAMMET AfavorLaDiagonalpersimateixanecessitaunareformaicalque esredueixieltransportprivat. L’estudidemobilitatquehafetlaciutatdeBarcelonaens portaaconclourequesinoesfares,a2018laciutates col∙lapsada. Ambelscanvisproposatsentornlareformadeladiagonal, l’escenaridetrànsital2018seràmillorquel’actual. Lademanadaseràsuperiorals50milionsdeviatgers/any. Elsistemad’autobusosnoéscapaçd’absorbirlademanda enlazonaméscarregadade6442viatgers/hora∙sentit. Elstramviesdoblesabsorbiranelspicsdedemanada,i permetranreduircapacitatenhoresodiesvalls. Lafreqüènciaseràde3mineneltramcentral.La freqüènciadelTrambaixielTrambesòsseràde12min. Lainversiódelesduesxarxesjaconstruïdesilaunió (incloenturbanitzacióimaterialmòbil)ésde800‐900M€ perportarmésde50milionsdepassatgers.Elscostos d’explotaciósonde40M€anuals,queamb50milionsde viatgerssurta0,8€/viatge. RICARDRIOL. Estudiant d’Enginyeriad’Obres Públiques.President delaPromociódel TransportPúblic AfavorElcanvimodalésl’únicquepotdescongestionarlaciutat. Noestractadedesviartoteltrànsitdevehicleprivatper l’eixample,sinóquehihagiuncanvimodal. Mort70vegadesmésgentperlacontaminacióde l’ambientqueperaccidentsdetrànsit. Finsaranos’hafetmaiunreplantejamentdelamobilitat, onespermutiuncarrildecotxesperuncarrilbus,oun carrilbusobsoletambuntramvia. Laestançaaladiagonalesbastantdesagradableila mobilitatestàtotalmentcol∙lapsadaenelcasdelvehicle privatiencrisienquaneltransportpúblic. AlgunsparlendeferunliftingalaDiagonaliarreglar ineficiènciespuntuals.ComaassociaciódePTPconsideren quecaltransformarcompletamentladiagonal, transformarladiagonalsenseuntransportpúblicpotentés unapenalitat. UncopacabadalaL9ilaL10,laprimeracorona metropolitanatindràlamajordotaciódemetroper habitantd’Europa. Aladiagonalel80%delsdesplaçamentsónurbanside curtadurada.Pertant,amblaxarxaderodaliesque plantegem,asabersipodrempagarunnoutúnel,isiaixò
CAPÍTOL3:ANÀLISID’ACTORS2010 PosiciópolíticaysocialactualentornalaUniódelstramviesperlaDiagonal Pàgina75 ActorPosicióArgumentació podràferlesfuncionsurbanes. Eltramvianecessitaaquestarigidesaperdonarlacapacitat queté. Calestudiartambéeltransportensuperficie. Reformanecessària,gestiódelamobilitatielsdetallsels tècnicsdelsprojectess’haurandeperfilarenelprojecte constructiu. Justificalanecessitatdequeeltransportpúblicperla Diagonalsiguieltramvia.Donantdosargumentsdepes:El tramviaéselmitjàdetransportqueadequatperla demanadaqueespreveu,l’autobússeriainsuficientiel metromassacarperlademanada.Icallauniódelaúnica xarxainconnexadetramviesalmón. ÁngelLópez. DirectordeMobilitat del’Ajuntamentde Barcelona AfavorCalcanviarladiagonalperquèvolempassejar‐hi,millorarel comerç,reduirl’accidentalitat. Calemmarcarlareformadeladiagonalnocomuncaprici, sinócomunaconseqüènciadelespolítiquesdemobilitat queesduenatermedesdelPacteperlaMobilitatde Catalunya. Necessitemladiagonalpercompletarlaxarxadetransport públicensuperfície.LareformadelaDiagonalés necessària,suficient?No,peròcal,entrealtresreformes. Retbusitramvianos’enclouen,sumen. Elstrànsitdelsdoscarrilslateralspersentitdeladiagonal, quedonaserveialesfaçanes,alcomerç,ala població...Aquesttrànsitesmantindrà. EntrePasseigdeGràciaiFrancescMacià,actualment circulen100.000vehícle.Perlarestadepuntsdela diagonalpassen80.000vehícles:46.000cotxesi34.000 vehiclesmésentretaxi,autobúsimotocicleta...Demanera quequeden23000cotxespersentit.Si5.000cotxesdonen serveiafaçana,isónelsquemantindrem,queden 18000cotxespersentit.Espreveuque6000cotxesfacinel canvimodalaltransportpúblic.Pertant,noméscalque l’eixampleabsorbeixi12000cotxespersentit,queéselque hiquebenuncarrildel’eixample. Lareformaenspermetmillorarlatraçaortogonal. AltresreformesassociadessónlaReformadelCarrer Còrsega.ElcarrerUrgellfuncionaràcomacol∙lectorde l’eixample,escanviaràelseusentinteneltrampropera FrancescMacià. Nomésel8%delscotxesqueentrenperZonaUniversitària vanaFrancescMacià. LavelocitatcomercialalaDiagonalésde8km/h.Ladels carrersmar‐ montanyadel’eixampleésde18km/hidels carrersBesòs–Llobregatde24km/h.Actualmentésmés ràpidanarpelscatetsqueperlahipotenusa.
CAPÍTOL3:ANÀLISID’ACTORS2010 SíntesidelCapítol3 Pàgina76 3.4. Síntesidel’Anàlisid’Actors Elsactorsinvolucratsenelprocésimplantaciód’aquestainfraestructuraalBaixLlobregatial BesòsvandesdeAlcaldesdeMunicipisfinsagrupsd’opinió.Enlataularesumdelaposicióde cadaactorespotveureendetallelpaperquevanjugarcadascund’ells.Entretsgenerals,els AlcaldesdelsMunicipisdelBaixLlobregatvanreclamareltramviadesd’abansdels90,is’han aliatperdefensar‐hoencontradel’oposicióalgovernautonòmic.EmpresescomAlstomo Siemens,handonatalseusuportalesprovespilotambl’esperançadeportar‐seelconcurs. Finalment,Alstom,vaguanyar‐ho,iSiemensesvahaverdeconformaramblarequalificació d’algunsdelsseusterrenysaSantJoanDespí.LaPTPilaBACCvanfercampanyaafavordel tramvia,mentrequelesplataformesveïnalsreclamavenelmetroocanviseneltraçat. Iberhogar,RuvauiSacresa,empresesimmobiliàries,s’hanendutlaconstrucciódeblocsde vivendaalllargdelatraçadeltramvia,mentrequeelCorteInglésil’Illa,hanincrementatla sevaproximitatambelBaixLlobregat.Enresum,moltespersonesdiuenalsevaalvoltant d’aquestainfraestructura,algunes,ambméspoderqued’altres. EnreferènciaalaoposicióalTramvia,caldirquelesplataformescontràriesalTrambaix( “Volemelmetro”,aEspluguesdeLlobregat,“PlataformaperunTransportPúblicdeQualitat”, aSantJoanDespí,“PlataformaProgressemambelMetro”,aSantFeliudeLlobregat;) reclamavenelmetro,encomptesdelTramvia,acusavenaltramviadeserinsegur,es queixavendelafuturaproducciódesorollsivibracions,delefectebarreraiafirmavenqueera unaeinad’especulacióalserveidelsalcaldes.Uncopdecididalaimplantació,aquestes plataformesvanlluitarpellamodificaciódeltraçat,ienconcret,EspluguesdeLlobregatva aconseguirqueeltramvianocirculésperlaCtra.ReialsinóquefeselrevoltperSantJoan Despí. ElTrambesòsnovatenirtantesoposicionspolítiquesentornlasevainstauració,doncsvaser impulsadadirectamentperlaATM.Malgrataixò,vantenirmoltadirdelseutraçat,iles queixesveïnalsvancentrar‐seenl’aspiraciódeferarribareltramviaal’estaciódelNordiuns desacordeneltraçat,jaquecirculaperlaGranViadesdeGlòries,encomptesdepassarper laRambladelPoblenou,talcomhaviendemanatelsveïns. Al2009hihamésde16milionsdevalidacionsenelTrambaixiuns7,5milionsdevalidacionsen elTrambesòs,éselmedisdetransportmillorvaloratenquanaccessibilitaticonfort,ha transformatCarreteresenPassejos,pertant,adisminuïtelssorollsprovocatspeltrànsit,iha demostratintegrar‐seperfectamentenl’espaiurbàsensesuposarunefectebarrerao atemptarcontralaseguretatvial.Laopinióciutadanaésdesatisfaccióambeltramvia,i esperadeleslíniesdemetropromeses. Delasituacióactual(Primaverade2010)enfrontlauniódelstramvies,destacaelcanvide parerdelPSCal’any2008,quandeclaraquedefensaunauniódelstramviesensuperfícieiper laDiagonal.Finsaleshores,nomésICV‐EUiAhaviaapostatperaquestaopció. Pelquefaalarestadepartitspolítics,destacal’actuaciódeERC,quedemanaqueesconsulti popularmentladecisiódelconsistori,mentrequeCiUreclamaunaterceraopció,Capdeles
CAPÍTOL3:ANÀLISID’ACTORS2010 SíntesidelCapítol3 Pàgina77 anterior,pertaldedonarsuportalaconsultasobrelareformadelaDiagonal.Finalment,PSCi ICV‐EUiAdonensuportalaUniódelstramviesperlaAv.Diagonal,mentrequeERCproposa l’estudidel’autobús,elPPdemanaelsoterramentiCiUproposaaltresopcions. Respecteaentitatsicol∙lectius,launiódelstramviesperlaAv.Diagonalésdefensadaperla PTP(associacióperalapromociódelstransportpúblic),l’Associaciódediscapacitats,CCOO, elBibicletaClubdeCatalunya,DefensadelaDiagonal,CatalunyaCaminailaFAVBentre d’altres.Ésrebutjada,perexemple,perlaFundacióRACC,elComitèd’empresaTMB,Càritasi CorEixample. Enrelacióaprofessionalsitècnics,laUniódelstramviesperlaDiagonaliengenerallareforma delaDiagonalhaestatunrevulsiuquehaprovocatdisparitatd’opinionsentreelsexperts.Des degranpartdelsEnginyersdeCamins,CanalsiPortsqueassegurenquepelstipusde desplaçamentsqueesfanenlaDiagonal(decurtadurada)elmillormodedetransportésel tramvia(l’autobúsesquedacurtielmetrotemassacapacitat)finsalgremid’arquitectesque dubtendelaviabilitatdeltramviaidissenyenduesseccionssimètriquesdela“novadiagonal”
CAPÍTOL3:ANÀLISID’ACTORS2010 SíntesidelCapítol3 Pàgina78
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPORESTESD’UNIÓDELESXARXES DETRAMVIA2010 GènesisdelaUniódelsTramvies Pàgina79 Capítol4:Impactesdelespropostes d’uniódelesxarxesdetramvia LaUniódelstramviesésnecessàriaperlapotenciaciódelaxarxail’incrementdela connectivitatdelamateixa.Enaquestcapítol,primerament,s’explicalagènesispolítica d’aquestaunió.Seguidamentespresentalapropostamunicipald’unióperlaDiagonalies determinenelsimpactessobreelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmic.Posteriorment,es presentaunaalternativaalaUnióambelsseusimpactesassociats.Finalment,espresentala situaciópolíticaisocialentornlaUnióperlaDiagonal.EnlaSíntesidelcapítol,s’argumentala milloropcióperlauniódelstramvies
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPORESTESD’UNIÓDELESXARXES DETRAMVIA2010 PrognosisdelsimpactessobreelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelaUniódelsTramvies Pàgina86 4.3. Prognosisdelsimpactessobreel paisatgeurbàielmedi socioeconòmicdelaUniódels tramviesperlaDiagonal Comesconclouenelcapítol2,elsimpactessocialsiurbanísticsméscaracterísticsdel TrambaixidelTrambesòs,peròsobretotdelTrambaix,són:elscanvisenelPlanejament UrbanísticdelsMunicipisperondiscorrelatraçaquedonallocacanvid’usosdelsòli renovaciódefaçana,impactessobrelesactivitatseconòmiquesdelazonaiimpacteenla mobilitatquotidianadelapoblació. Enaquestapartat,espronosticaquinspodenserelsimpactesmésimportantsdelaUniódels tramvies,tanaBarcelonacomal’àread’afectaciódelsmateixos,apartirdelques’haobservat alesaltresduesxarxes. Enprimerllocesdescriuelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmic,seguidaments’identifiquen elsimpactesmitjançantunamatriucausa‐efecteiposteriormentesdiscuteixen. 4.3.1 DESCRIPCIÓDELPAISATGEURBÀIELMEDISOCIOECONÒMIC Elpaisatgeons’emmarcaelprojecteésunpaisatgeplenamenturbà.L’EixampledeBarcelona, ons’ubicalauniódelstramvies,esbasaentotaunasèriedecarrersenformademalla, perpendicularsoparal∙lelsentresi,totsellsuniformesexceptedosquesónsesgatsalatrama (DiagonaliMeridiana).Elpuntenelqualestrobarienaquestseixoseraelgrancentrede comunicacionsdel’Eixample,enelqualespreveiaunagranplaça,ladelesGlòries.Lesillesde casesnosónexactamentquadrades,jaqueperfacilitarlavisióalacirculaciórodadailes operacionsdecàrregaidescàrregalescantonadessónretalladesenformadexamfrà. Respectealapoblació,elDistrictede l’Eixampleéselméspoblattanten termesabsolutscomentermes relatius,jaqueenellhiviuenmés d’unquartdemiliódepersones,el queelfixacomeldistrictemés densamentpoblatambdensitatsque arribenals33.000hab./km2 Figura31:FotografiaaèriadelaTramadel'Eixample.GoogleEarth 2010
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPORESTESD’UNIÓDELESXARXES DETRAMVIA2010 PrognosisdelsimpactessobreelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelaUniódelsTramvies Pàgina87 Figura32:RepresentaciódeladensitatdepoblacióperzonesderecercaaBarcelona.(25) ComquedareflectitalaFigura32lapoblaciódelazonad’afectaciódirectedelaUniódels tramviesperladiagonalésde135.000habitants(Dadesdel’IDESCAT2001). EnquantaladistribuciógeogràficadelcomerçaBarcelona,eldistrictedel’Eixampleésel territoridelaciutatqueconcentraunamajorofertacomercial,disposantdel24%deltotalde l’oferta.Enrelacióambladistribuciódelasuperfíciedelcomerçminoristaalaciutat,el districtedel’Eixampleéselquemantéunnombremajordesuperfície,amb953.767m2, suposantel28%deltotaldelaciutat. L’eixDiagonalaglutinaadiad’avuiapràcticamentunasetenapartdelcomerçdelaciutati unacinquenapartdelesactivitatspròpiesdelterciariaBarcelona.Aquestesdades,extretes delDepartamentd’Estadísticadel’AjuntamentdeBarcelona,mostrenlaimportància d’aquestazona,queennomés4,5km2aglutinabonapartdelnegocitotaliesdevél’autèntic corfinancerideserveisdelaciutat,juntamentambcarrersadjacentsitransversalsaellacom sónelPasseigdeGràcia(25). Figura33:Representaciódela densitatdelsectorterciari (sensecomerç)perzonesde recercaaBarcelona
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPORESTESD’UNIÓDELESXARXES DETRAMVIA2010 PrognosisdelsimpactessobreelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelaUniódelsTramvies Pàgina88 Enreferènciaalamobilitat,cadadia,aBarcelona,esfanmésdesismilionsdedesplaçaments. Quatremilionssónadinsdelaciutat.Laresta,sónviatgesentrelaciutatilaRegió Metropolitana. Lamajoriadelsbarceloninsibarcelonines,el40%,esmouenambtransportpúblic,mentreun 37%esdesplacenhabitualmentapeuiel23%fanservireltransportprivat.Encontrast,el52% delshabitantsdelaRegióMetropolitanaqueentrenisurtendeBarcelona,hofanambcotxe,i el45%ambtransportpúblic(26). Figura34:Representacióde ladensitatdecomerçpe r zonesderecercaaBarcelona Figura35:RàtioentreeltransportpúblicitransportprivatsegonscomarquesdelaRMBFuente especificadanoválida.
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPORESTESD’UNIÓDELESXARXES DETRAMVIA2010 PrognosisdelsimpactessobreelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelaUniódelsTramvies Pàgina89 AlaRàtioentreeltransportpúblicitransportprivatsegonscomarquesdelaRMBFigura35es presentaelràtiodelelnombredeviatgersentransportpúblicpercadaviatgeentransport privat.Espotobservarcoma Barcelonapercadaviatgeen transportprivatesfan1,48 viatgesentransportpúblic.Toti així,excloentelGarraf,percada viatgerentransportpúblicque entreaBarcelona,mésde1,3 entrenencotxe. Laconfiguracióactualdeles xarxesdetransportferroviariala zonad’estudi,estàmarcadaper líniesleslíniesdemetroL4,L3i L2ideFGC,quevande MuntanyaaMar,ilalíniaL5, paral∙lelaalaDiagonalentre RogerdeLluriaiGirona. Enrelacióamblaxarxad’autobusos,actualmentdossónlesviesprincipalsquerealitzenla funciódecomunicacióensuperfícieentrePonentiLlevant,l’avingudaDiagonalilaGranVia.A l’avingudaDiagonalhicirculendiàriament32líniesieneltramentreFrancescMaciàiPasseig SantJoan,l’avingudaDiagonalpresentaungraualtgraudesaturació,onelsautobusostenen unavelocitatcomercialde8km/his’arribenaveurecuesdefinsitot7autobusos,ambel conseqüentefecteacordió. Destacal’absènciatotaldetransportpúblicensuperfícieeneltramdel’avingudaDiagonal comprésentreelPasseigdeSantJoanilaPlaçadelesGlòries.Elsbusosquearribenalacruïlla dePasseigdeSantJoanambl’avingudaDiagonal,provenendelcarrerdeMallorcaensentit LlobregaticirculendireccióBesòspelcarrerdeValència. Caldestacarperò,quelauniódelstramvies coexistiràambelRetbus,unaxarxad'autobusos ràpidsid’altacapacitatquecreuaranlaciutaten eixosverticalsihoritzontals.Seran11líniesque començaranaimplantar‐sedurantelspropers anysiquecomplementaranlesquejahihaara. AquestaxarxautilitzaràladiagonalentreFrancesc MaciàiPasseigdeGràcia. Figura36:Xarxaferroviàriafocalitzadaal'àmbitd'estudi.(25) Figura37:RepresentaciódelaXarxad'autobusos ortogonalRetBus.Fuenteespecificadanoválida.
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPORESTESD’UNIÓDELESXARXES DETRAMVIA2010 PrognosisdelsimpactessobreelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelaUniódelsTramvies Pàgina90 4.3.2 IDENTIFICACIÓDELSIMPACTESENELPAISATGEURBÀIELMEDI SOCIOECONÒMIC Gràfica10:Identificaciód'impactesenelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelprojectedelaUniódels TramviesperlaDiagonal.MatriuCausa‐Efecte.Elaboraciópròpia.
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPORESTESD’UNIÓDELESXARXES DETRAMVIA2010 PrognosisdelsimpactessobreelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelaUniódelsTramvies Pàgina91 4.3.3 IMPACTESENELPAISATGEURBÀIELMEDISOCIOECONÒMICENLA FASEDECONSTRUCCIÓ L’impactesobrel’entornurbàdurantlesobresésprincipalmentl’intrusismeformalperpart delesinstal∙lacionsiserveisd’obresqueespresentencomaelementnointegratdel’entorn urbà. Durantlaconstruccióelteixiturbàesveuafectatperlesocupacions,movimentsdeterra, zonesdeprésteciobresdefàbricacaracterísticsdequalsevolurbanització.Enelcasconcret delaUnióespreveutreballardeDosenDosquadrícules.D’aquestamanera,nomésqueda afectatunquadratformatper4mansanesdelteixiturbà,elquesuposaunpartdecarrerde pujadaiunadecarrerdebaixada,unapartdecarrercapalBesòsiuncarrercapelLlobregat. Totilesalteracionsqueespugindonarenelteixiturbà,aquestaplanificaciódelesobres permetdesplaçareltrànsitaprofitantelpotencialdelaquadrículadel’eixample,senseseveres afectacionsenelmateix. Laproducciódepols,elsoroll,lesvibracionsilesemissionsdegasosassociadesaqualsevol obrad’aquestamagnitud,téunimpactenegatiusobrelapoblacióielshabitatgespropersala traça,queveuenminvadalasevaqualitatdevidadurantelperíoded’obres.Aquestimpacte potsermoderatofinsitotserver. Laintercepciódecarrersil’alteraciódelanormalcirculaciódevehiclesidepersonesper l’efectebarreraderivatdel’execuciódelesobres,afectendemaneranegativalaMobilitat Urbana.Aixòs’hauràdesolucionarambparadesded’autobusosprovisionalsenlatrama ortogonaldel’eixamplenoafectadairefósdelesestacionsdemetroiFGC. TotiquealamateixaDiagonalnoespotaparcar,inohihaaparcamentsprivatsenlamateixa, lesocupacionstemporalsqueafectenalaxarxaortogonaldurantalafasedeconstrucció minvaranelnombred’aparcamentdeles4mansanesafectadesperlesobres. LaseguretatvialésundelsprincipalproblemesdelaDiagonal,ambun140%d’accidentmés quelarestadevies.Durantlesobres,hihauràunadisminuciódràsticadelacirculacióper aquestavia,iaixòpotferreduirelnombred’accidentsenlamateixa.Totiaixí,silesobresno disposendelasenyalitzacióadequada,accessosadaptatsicircuitsperavianantsclarament definitsiseparatsdeltrànsitrodat,laseguretatvialespotveurecompromesaperlesobres. Degutalescaracterístiquesdelprojecte,redefiniciódelsusosd’unvial,lesexpropiacionsque espreveuensónmínimes,ientotcas,seranespaispúblicsi/odel’ajuntamentdeBarcelona. Enlare‐urbanitzaciódelaDiagonal,nos’afectacapedificiniespaiconsideratPatrimoni Cultural.NoméselsarbresdelaDiagonalespodenconsiderarpatrimonidelaciutat,ihan estatcuidatsentotesduespropostes.EnlapropostaA,noesmouen,isimplementescanvien aquellsqueestanmalalts.EnlapropostaB,siqueescanvialaposiciódelsmateixos,ies replantensegonstècniquesmediambientalmentcorrectes10. 10Veureannexes
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPORESTESD’UNIÓDELESXARXES DETRAMVIA2010 PrognosisdelsimpactessobreelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelaUniódelsTramvies Pàgina92 Durantlesobreslaqualitatdevidaesveuclaramentafectadademaneranegativaportanta unaafecciódelavidaquotidianadelbarri,fruïtdelesocupacionstemporals,eltrànsitde vehiclespesatsilesmolèstiesassociadesalesmateixes:Pols,soroll,vibracions,acumulacióde residusalvialiaugmentdelesemissionsdegasosnocius.Espreveuquelesobresencadados quadrículesdurinomés6mesos,amblaintenciód’afectarelmenyspossiblealbenestardela població. Amésdel’afeccióalamobilitat,durantlafasedeconstruccióespotdonarelcasquecerts transportssiguinafavoritendetrimentdelsaltrescomaconseqüènciadetallsenlesxarxes decomunicacióurbanes. RespectelaOcupacióil’economialocal,lesobresrequeriranlacontractaciódemàd’obrade treballadorsdeBarcelonaid’altrespoblacionsmésproperes.Aixòenriquiràelsmunicipisde maneraindirectaibeneficiaràlapoblacióenunasituaciódecrisiseconòmica. Laobraesduuatermeenuntramtotalmenturbanitzat,iambprouconeixementdelsubsòl. Totiaixí,podenafectar‐seserveisdurantlesobres,iesdevenirtallsdeserveisbàsicscom xarxadeclavegueram,línieselèctriques,líniestelefòniques,etc. DurantlesobresesdonarandosimpactessobrelesactivitatseconòmiquesdelaDiagonali l’Eixamplemésproper.Perunabanda,lesobresdefàbrica,eltrànsitdevehiclesiles ocupacionstemporals,impediranl’accésdegrannúmerodeclientsalazona,amésdecrear unambienthostilperlescompres,totdisminuintl’activitatcomercialdelazonaafectada, queesveuràafectadademaneranegativa.Peraltrebanda,ésintuïtiuquedurantelperíode delesobres,restaurants,cafeteries,supermercatsialtrescomerçosdelazonaesveuen beneficiatsperlapresènciad’obrers.Amés,éspossibleunaugmentenlaproducciódeles indústriesdelacomarca,quefabriquenbénsrelacionatsamblainfraestructura. 4.3.4 IMPACTESENELPAISATGEURBÀIELMEDISOCIOECONÒMICENLA FASED’EXPLOTACIÓ. LauniódelstramviesperlaDiagonal,nosolsrepresentaunauniódeduesxarxesdetransport públicensuperfícieinconnexes,sinótotaunatransformacióurbanísticad’unsdelescarrers mésemblemàtiquesdeBarcelona:LaDiagonal. AbansdelaconstrucciódelesRondes,laDiagonaleraelvialmésutilitzatperpassardelBaix LlobregatalBesòs,ialainversa.UncopconstruïdeslaRondadeDaltilaRondaLitoral,el trànsitperlaDiagonalvaesdeveniruntrànsitdeciutat,ambnomésun8%delsvehiclesque entrenperzonauniversitàriaarribantaPauClaris. Enlaactualitat,laDiagonalprestadiferentsusos:passeig,trànsitdebicicletes,demotos,de cotxes,d’autobusos,etc.Elquepreténl’AjuntamentdeBarcelonaésreorganitzaraquestsusos delaDiagonal,donantprioritatmàximaalvianantiexcloentelvehicleprivatd’aquestavia.Per tant,transformarunaCarreteraenunPasseig.Aixòcomportadiferentsimpactesenel paisatgeurbàielmedisocioeconòmicqueesdiscuteixenacontinuació.
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPORESTESD’UNIÓDELESXARXES DETRAMVIA2010 PrognosisdelsimpactessobreelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelaUniódelsTramvies Pàgina93 L’entornUrbàpatiràunafortatransformació,nosolamentperlaposadaenmarxadeltramvia, sinóperlareurbanitzaciódelscarrersinherentenaquestprocésdetransformació.Uncop instaurateltramvia,eltramdelaDiagonalaprojecte,passaràde4carrilsperelvehicleprivati unperautobúsencadasentit,auncarrilpelvehicleprivat,autobúsconvencional,taxisi furgonetes,unaltrecarrildeserveisafaçana(furgonetes,taxis,càrregaidescàrrega),uncarril méspeltramviaielRetBusiundarrercarrilperbicicletes;encadasentit.Aixòindubtablement transformaaunentornurbàocupatprincipalmentpelvehicleprivat,queseràtransformaten entornurbàqueprioritzaelsdesplaçamentsapeu,entramviaienRetbus. LarehabilitaciódefaçanesquevaprovocarelTrambaix,enl’entornurbàperondiscorrela traça,noseràpresentenaquestareforma,jaquelafaçanadelaDiagonalésunafaçanade característiquesmoltmarcades,edificiscatalogats,llargatradicióibencuidadaengeneral. UnaltretretmoltcaracterísticdelTrambaixquenoesdónaenlaUniódelesxarxesde tramviesperlaDiagonaléselreplanteigurbanísticielcanvid’usosdesòl,capaunmodel mésresidencial.Els3,8kmdelaDiagonalqueesvolenreformarileszonesproperessónja zonaresidencialsdequalitatid’altadensitat. Laconstrucciód’aquestainfraestructura,téassociadauntraçatrectilíniqueimplicala reconfiguraciódelatramaurbanailadefiniciód’unnouteixiturbà.Aquestnouteixiturbà vindràmarcatperlasupressiódelaDiagonalconaviasuposadamentràpida11perala circulaciódevehiclesprivatsilapotenciaciód’aquestaviapeltrànsitefectiudetransport públic,bicicletesivianants. AmblauniódelstramviesperlaDiagonal,laexpulsiódelvehicle,ielscanvisqueproposa l’ajuntamentenelteixiturbàdel’eixample12,esconfiguraunteixitfortamentortogonalpel trànsitdevehiclesprivatsipúblics(Retbus).Segonselsestudisdelstècnicsdel’ajuntament, aquestatraçaortogonalesveuràafavoridaperlasupressiódelaDiagonaldelseuesquemade trànsitprivatiaquestscarrersguanyaranun20%detempsdepas. Pertant,elnoumodeldeteixiturbàsuprimeixlaDiagonalpeltrànsitprivat,restantpel transportpúblic,serveisdefaçana,bicicletesivianants,ipotencialaxarxaortogonalcona sistemaefectiupeltrànsitdevehiclesprivats. Degutalesvibracions,sorollsiemissionslumíniquesdelainfraestructuraeltramviaafectaals veïnsielshabitatgespropersalatraça,demaneranegativa.Totiquepuguisemblarqueel 11A2009laDiagonal,totihaverestatconcebudaperCerdàperserunaviaràpida,éslaviade l’eixampleamblavelocitatcomercialmésbaixa,8km/h,mentrequeelscarrersmar‐montanyatenen unavelocitatcomercialde16km/hielscarrersBaix‐Besòsde24km/h. 12Elscanvisqueproposal’ajuntamentrelacionatsamblareformadelaDiagonalsón: OberturaC/Còrsega PasdeDiputacióperDiagonal,pasdeCastillejosperDiagonalitúnelde2carrilsdesortidacapa Cartagena(projecteGlòriesmodificat) InversióAvda.SarriàentreDiagonaliJosepTarradellas ConnexióAvda.Sarrià–Viladomat20.ConnexióAliBei‐Marina ConnexióDiputaciódesdeCreuCobertaaGranVia CanvidesentitdelCarrerUrgell
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPORESTESD’UNIÓDELESXARXES DETRAMVIA2010 PrognosisdelsimpactessobreelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelaUniódelsTramvies Pàgina94 tramviaperserelèctricnohadecomportarsorolls,aixònoésdeltotcert.Quanesposaen marxaeltramvia,emetunsorollagutidemaneradiscontinua,quevaaixecarlesqueixes d’associacionsdeveïnsidel’ACCCAalTrambaix. Totiaixí,l’incrementdelesalternativesdetransportpúblical’abastdelapoblacióimillorade lescomunicacionsafectendemanerapositivasobrelapoblació.Enserunnexed’unióentre duesxarxes,queuneixenelcentredeBarcelonaambelBaixLlobregatielBarcelonésnord, aquestainfrastructuralapoblaciódelsBarrisdeBarcelona:Gràcia,SantGervasi,Sarrià,Les TresTorres,LesCorts,SagradaFamilia,FortPienc,elPobleNou,ElClot,NavasifinsitotSants. Ésadir,lapoblaciómés beneficiadaésladeBarcelona,i quetotiquetérepercussionsen lapoblaciódelBaixLlobregatiel BarcelonèsNord,aquestanoes tansignificant. L’afectaciósobrelamobilitatha estat,ésiseràeltemamés tractatidiscutitdelprocésde reformadelaDiagonal,odit d’unaaltremanera,delaunió delstramviesperlaDiagonal. Perprimercopalahistòriadela ciutatesreplantejalamobilitat.Ésadir,elTrambaixielTrambesòs,delamateixamanera quealtresinfraestructuresdetransportaCatalunya,s’hanconstruïtsensetenirencompte l’afectacióalamobilitatdelsciutadans.Enlaprojecciód’aquestaobra,s’hatingutencompte comafectaràalsusuarisdeltransportpúblicideltransportprivat. Ambaquestaunióhihaunefecteindiscutiblesobrelamobilitatciutadana:ElCanviModal. ElcanvimodalentotalaciutatdeBarcelona,ésundelsobjectiusquehaseguitl’ajuntament desdequeelDesembrede2008s’aprovésenelplenarimunicipalelPladeMobilitatUrbana deBarcelona2006‐2018.AquestPlapreténaconseguirmésdesplaçamentsapeuibicicleta (+57%),entransportpúblic(+46%),idisminuireltrànsitprivat(‐6%).Pertald’aconseguir‐ho, ésnecessarilapotenciaciódeltransportpúblic,ilareducciódel’úsdelvehicleprivat. Launiódelesxarxesdeltramviaésunaacciónecessàriaperlapotenciaciódeltransport públicmitjançantlajerarquitzacióilaoptimitzaciódelesxarxes.LaReformadelaDiagonal, talicomestàplantejada,ésunaeinaperdissuadirl’úsdelvehicleprivatenelcentredela ciutat.Enaquestsentit,lareformadelaDiagonalamblaUniódeltramviapelcentre, compleixelsdosrequisits.Perunabanda,uneixlesxarxespeltrajecteméscurtiqueinterseca ambméslíniesdemetrodiferentsideFGCenmenysdistància.Iperl’altre,bloquejade maneraimportanteltrànsitdevehiclesprivatsperlaDiagonal. Figura38:BarrisdelapoblacióafectadaperlaUniódelsTramviespe r laDiagonal.(27)
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPORESTESD’UNIÓDELESXARXES DETRAMVIA2010 PrognosisdelsimpactessobreelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelaUniódelsTramvies Pàgina95 Segonselsestudisdemobilitatrealitzatsperl’ajuntament,l’expulsiódeltransportprivatdela DiagonalnoseràtraumàticperlaCiutat.SegonsRamónGarciaBragado,tinentalcalde d’UrbanismedeBarcelona,desdefaanys,laciutatdeBarcelonaestàmodelitzadaenquana trànsit.AixòhapermèsestimarelsefectesdelbloqueigdelaDiagonalpeltransportprivati configurarunnoumodeldemobilitat13. AlaFigura39esrepresentalasaturaciódecadacarrer.Ambdiversostramsenvermellque indiquenproblemesdecapacitatalaxarxabàsicalongitudinaldel’esquerradel’Eixample,a l’AvingudaDiagonalialaRondadelMig. AlaFigura40,onesrepresenta l’escenarial’any2018sinoméses duenatermeelsprojectes aprovatsenlaactualitatper l’ajuntamentess’observacom pràcticamenttoteslesvies longitudinalsdel’eixample presenteníndexdesaturació superiorsals100%,l’Avinguda Diagonal,laGranViaielcarrer Aragósónelsqueexperimenten pitjorspercentatgesdesaturació (27). LaFigura41,querepresenta l’escenariambelcanvimodalité encompteunaocupacióde1,4 personespervehicle,lacreacióde laxarxadeTramviaidelaL9de metro,suposapercentatgede saturaciósimilarsalsdelasituació actualperòambmenyslongitud decarrersdestinadaaltransport privat(27). Escalculaquel’efectedelTramvia dissuadiràderealitzar11.486 desplaçamentsdelcotxe,elque representaaproximadament9.500 vehicleso10,4%delanova 13AquestnoumodeldeciutatnonoméstéenComtelareformadelaDiagonal,sinótambélaposada enmarxadelRetbusilaL9.Amésdelesmodificacionspuntualsencarrersdel’eixamplerelacionades amblaDiagonaliexposadesenelpeudepàginaanterior. Figura39:Escenariactualdesaturaciódetrànsit.(27) Figura40:Escenariany2018ambelsprojectesaprovatsactualment perl'ajuntament.(27) Figura41:Escenariany2018ambelsprojectesaprovats actualmentperl’ajuntament,lareformadelaDiagonalilaL9de metro.
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPOSTESD’UNIÓDELESXARXESDE TRAMVIA 2010 Presentaciódel’alternativad’uniódelsTramviesPàgina102 Pertaldepoderubicaraquestsdoscarrils,sensedesplaçarelsarbres,calreduirmínimament elcarrilbiciideixaunscarrilsperalacirculaciómixtade3,1m. LaFigura45espotveureambmésdetallalPlànol6:SecciótransversaldelCarrerdelComte d’Urgellactualifutura. LaseccióactualdelaGranVia(Figura46)reculleltrànsit5carrilspelvehicleprivatensentit Besòs,1carrilBus‐TaxiensentitBesòs,1carrilBus‐TaxiensentitLlobregat,1carrildevehicle privatensentitLlobregatirestauncarril,destinatalaubicaciódecontenidors,estacionament demotocicletes,cotxesicàrregaidescàrrega. Esproposaampliarlesvoreres2,4m,demaneraques’assoleixinvoreresmésàmpliesque potenciïnencomerç.EnsentitLlobregat,alabandaesquerra,restaunacarrildecirculaciópels serveisdefaçana,iensentitBesòs,elmateix. Figura45:RepresentaciódelasecciótranversalactualdelCarrerComted'UrgellilaproposadaperlaConnexióde lesxarxesdeTramvies.ElaboracióPròpia.
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPOSTESD’UNIÓDELESXARXESDE TRAMVIA 2010 Presentaciódel’alternativad’uniódelsTramviesPàgina103 Lestercianesmantenenlasevadistribucióactualilacalçadacentralde15,4macull2carrils peralacirculaciómixtaensentitBesòsiuntramviaalcentredelacalçada.Elsgirsadretai esquerradelaGranVia,nomésespodranefectuarenelspuntshabilitatsenlaactualitat,i caldràestarcol∙locatalabandadeltramviapertinent. Elscontenidors,lacàrregaidescàrregail’estacionamenttret,s’ubicaràalsxamfransde l’eixample. LaFigura46espotveureenmésdetallalPlànol7:SecciótranversaldelaGranViadelesCorts Catalanesactualifutura. 4.4.3 ESCENARIFUTUR Enl’escenarifutur,lesduesxarxesde3líniescadascuna,T1,T2iT3alBaixLlobregatiT4,T5i T6alBesòs,esdevindrien5líniesd’unaxarxaintegradaicontinua.Laconfiguració,potserla mateixaquelaescollidaperlauniódelesxarxesperlaDiagonal.(VeureFigura29). Figura46:RepresentaciódelasecciótranversalactuallaGranViadelesCortsCatalanesilaproposadaperlaConnexió delesxarxesdeTramvies.ElaboracióPròpia.
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPOSTESD’UNIÓDELESXARXESDE TRAMVIA 2010 Presentaciódel’alternativad’uniódelsTramviesPàgina104 Aquestanovaviadetramvia,queunirialesduesxarxesactuals,iquetindria7parades, permetrialaconnexióamb7líniesdetransportpúblicd’altacapacitatdiferents:Leslíniesde metroL5,L1,L2,L4,iL3,leslíniesdeFGCL6,L7,S1,S2iS5iRodaliesRenfe. EnlaFigura47esrepresentenlesconnexionsdelaUniódelstramviesperlaDiagonalidela UniódelstramviesperUrgell‐GranVia. PeramésdetallveureelPlànol8:Paradesdelespropostesd'uniódelstramviesiconnexions amblaxarxaferroviària. Figura47:Xarxadetransportferroviarifocalitzatalazonad’estudi.Representaciódelesparadesdelespossibles unionsdelesXarxesdetramviesdeBarcelonaiintercanviadors.ElaboracióPròpia.
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPOSTESD’UNIÓDELESXARXESDE TRAMVIA 2010 DescripciódelasituaciópolíticaysocialentornalaUnióperlaDiagonal Pàgina105 4.5. Prognosisdelsimpactessobreel paisatgeurbàielmedi socioeconòmicdelaUniódels tramviesperUrgell‐GranVia 4.5.1 DESCRIPCIÓDELPAISATGEURBÀIELMEDISOCIOECONÒMIC Pertant,laopcióquees presenta(Alternativa Opció1,Figura48) discorreperlamallade l’Eixample,unpaisatge plenamenturbà.Enuna zonaqueaglutinael 23,9%delesactivitats econòmiquesdelsector terciari(nocomerç)iel 23,1%delcomerçde Barcelona.Lapoblació directamentinfluenciada ésde226.000habitants. Talicomesmostraala Figura44. AlcarrerUrgell,entreParísiCòrsega,circulendiàriament50.801vehicles(29),per3carrilsde trànsitprivati1deautobúsitaxi.Totiaixí,delesobservacionsdeltrànsitactualdelwebde l’AjuntamentdeBarcelona,espotafirmarquelacirculacióésfluïdaalllargdeldia(26). Percontra,perlaPlaçaCerdàde laGranVia(Llobregat)entren diàriament112.743vehicles,i pelBesòs,120.186vehicles. Només57.920traspassenla seccióentreVillarroeli Casanoves.Totiaixí,elstrams delaGranViaentreBalmesi PasseigdeGràcia,ientre PasseigSantJoaniMarinaes col∙lapsenaleshorespuntes. Mentrequeentreelcarrer MarinaiGlòrieslacirculacióésdensa. Figura48:Representaciódel'alternativaseleccionadaenColorVermell, AlternativaOpció1.ElaboracióPròpia Figura49:Capturadel'estatdetrànsitalesprincipalsviesde Barcelonael26d'Abrilde2010ales19:13(26)
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPOSTESD’UNIÓDELESXARXESDE TRAMVIA 2010 DescripciódelasituaciópolíticaysocialentornalaUnióperlaDiagonal Pàgina106 Laconfiguracióactualdelesxarxesdetransportferroviarialazonad’estudiescaracteritzaper laconcentraciódetransportpúblicaPlaçaCatalunya.Enaquestnode,properaltraçat proposat,interceptenleslíniesdemetroL3iL1,laRENFEiFGC. Enparticular,eltraçatproposatconnectaamblalínia5demetroaHospitalClínic,iduplicaels traçatsdelalínia1iposteriormentlalínia2demetroalllargdelaGranVia,ambconnexions ambleslínies3i4aPasseigdeGràcia. Respectealaxarxad’autobusos,Barcelonapresentatreseixosmar‐muntanyaquesónels carrersd’Aribau,BalmesiPasseigdeGràcia.PelCarrerUrgell,eneltramd’estudi,només circulenleslínies37i20,pujantdesdeGranViafinsaCarrerValènciaidebaixadalalínia41, desdeFrancescMaciàfinsaParís. LaGranVia,ésjuntamentamblaDiagonall’eixprincipaldelaxarxad’autobusosqueconnecta elLlobregatambelBesòs. ElfluxdebusosalaGranViaésméscontinu,jaquenopresentadiscontinuïtatsmarcadesal llargdelseurecorregutcompassaalaDiagonal.Pràcticamenthihaunfluxpermanent d’autobusosentotalaviadesdePlaçad’EspanyafinsaPlaçadelesGlòries.Hihalíniescom arala56(Collblanc–BesòsVerneda)querecorrenlaGranViadepuntaapunta,mentreque d’altreslíniescomarala7,9,54,62quenolarecorrenenlasevatotalitat,sinóquehofan parcialment. AméslaGranViaésunaviacol∙lectoraitambéaportadoradelíniesd’autobúsdelscarrers perpendicularsaellacomaraelscarrersdeMuntaner,Aribau,Balmes,PasseigdeGràcia, RogerdeLlúriaoMarina(25). Enlaconfiguraciófuturadelaxarxad’autobusos,apareixunanovalíniadeRetbus,quecreua BarcelonaperlaGranViadesdel’HospitaletfinsSantAdrià;iunaaltre,querecorretotel CarrerdelComted’UrgelldesdelaBonanovafinsaParal∙lel(VeureFigura37).
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPOSTESD’UNIÓDELESXARXESDE TRAMVIA 2010 DescripciódelasituaciópolíticaysocialentornalaUnióperlaDiagonal Pàgina107 4.5.2 IDENTIFICACIÓDELSIMPACTESENELPAISATGEURBÀIELMEDI SOCIOECONÒMIC Gràfica11:Identificaciód'impactesenelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelprojectedelaUniódels TramviesperUrgell‐Granvia.MatriuCausa‐Efecte.Elaboraciópròpia.
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPOSTESD’UNIÓDELESXARXESDE TRAMVIA 2010 DescripciódelasituaciópolíticaysocialentornalaUnióperlaDiagonal Pàgina108 4.5.3 IMPACTESENELPAISATGEURBÀIELMEDISOCIOECONÒMICENLA FASEDECONSTRUCCIÓ DurantlaconstruccióelsimpactessónmoltsemblantsalsqueelsdonenalaDiagonal,jaque ambdósprojectesestrobenubicatsal’eixampledeBarcelona,enunpaisatgecompletament urbà. Pertant,l’entornurbàésprincipalmentafectatperl’intrusismeformalperpartdeles instal∙lacionsiserveisd’obresqueespresentencomaelementnointegratdel’entornurbà. Respecteelteixiturbàsilesobresesfandedosendosquadrícules,comalaDiagonal,el bloqueigéselmateix. Méspoblacióihabitatgespropersalatraçaveuranminvadalasevaqualitatdevidadurantel períoded’obres,queenelcasdelaDiagonal,degutalaproducciódepols,elsoroll,les vibracionsilesemissionsdegasosalllargd’unmajorrecorregut. Laintercepciódecarrersil’alteraciódelanormalcirculaciódevehiclesidepersonesper l’efectebarreraderivatdel’execuciódelesobres,afectendemaneranegativalaMobilitat Urbana.Lesocupacionstemporalsfruitdelesobres,podenimpedirl’entradaaaparcaments privats,provocantespecialscomplicacionsenlazonadel’HospitalClínic. DelamateixamaneraquealaDiagonal,lesexpropiacionsqueespreveuensónmínimes,i,no s’afectacapedificiniespaiconsideratPatrimoniCultural.Amés,enaquestcas,noes modificalaposiciódel’arbrat. Durantlesobreselqualitatdevidaesveuclaramentafectatdemaneranegativaportantauna afecciódelaqualitatdevida.Espreveuquelesobresencadadosquadrículesdurientre5i6 mesos,amblaintenciód’afectarelmenyspossiblealbenestardelapoblació. Certstransportspodenserafavoritendetrimentdelsaltrescomaconseqüènciadetallsenles xarxesdecomunicacióurbanes.Perexemple,elmetroendetrimentdel’autobús. RespectelaOcupacióielsl’EconomiaLocal,lesobresrequeriranlacontractaciódemàd’obra detreballadorsdeBarcelonafetqueenriquiràelsmunicipisdemaneradirecteiindirecta. Tambéespodenveureafectatselsserveisdurantlesobres,iesdevenirtallsdeserveisbàsics comxarxadeclavegueram,línieselèctriques,líniestelefòniques,etc. EnaquestcaselsimpactessobrelesactivitatseconòmiquesdelCarrerUrgellilaGranViasón tambédos:ladisminuciódel’activitatcomercialdelazonaafectadail’augmentdevendes enrestaurants,cafeteries,supermercatsialtrescomerçosdelazonaesveuenbeneficiatsper lapresènciad’obrers.Igualment,éspossibleunaugmentenlaproducciódelesindústriesdela comarca,quefabriquenbénsrelacionatsamblainfraestructura.
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPOSTESD’UNIÓDELESXARXESDE TRAMVIA 2010 DescripciódelasituaciópolíticaysocialentornalaUnióperlaDiagonal Pàgina109 4.5.4 IMPACTESENELPAISATGEURBÀIELMEDISOCIOECONÒMICENLA FASED’EXPLOTACIÓ LauniódelstramviesperlaUrgellilaGranViaafectademaneraimportantalatrama ortogonaldel’Eixample.ElCarrerdelComted’Urgell,caracteritzatpelseucanvidesentitenel tramfinal,ésundelscarrersmésimportantsdesortidadel’eixample,iconnexióamblapart altadelaDiagonalquepermetevacuareltrànsitcapalaB‐23. LaGranVia,éselcarrerqueconnectaambmenysdistàncial’HospitaletambSantAdrià,i suposaunaalternativaalcol∙lapsedelaRondaLitoral,ensentitBesòs. Amblaposadaenmarxadeltramvia,l’entornUrbàestransformaràperladisminuciódels trànsitrodatilapacificaciódelcarrer.EnelCarrerdelComted’Urgell,enl’opcióproposada, lesvoreresil’arbratmantindranlessevescaracterístiquesiúnicamentvariaràlail∙luminació peradaptar‐sealesexigènciesdeltramvia.AlaGranVia,latransformaciódel’entornurbà seràméssignificativaperquètotimantenirl’arbrats’amplienlesvoreresiesdevenenunazona depasseigicompres. Larehabilitaciódefaçanes,elreplanteigurbanísticielscanvisd’usosdesòltancaracterístics delTrambaix,delamateixamaneraqueenlaDiagonal,tampocseranpresentsenaquesta reforma. Elteixiturbàprenunanovaformaamblaimplantaciódeltramvia.Perunabanda,elcarrerdel Comted’Urgellprenunadimensiódeviadetransportpúblicensuperfíciequenotenia.Per l’altre,laGranVia,perdlasevafunciódeviaràpidapeltrànsitprivatdelLlobregatalBesòs, peresdevenirunaviaaserveidelciutadàdeBarcelonairestardisposiciódelasocietatdel transportpúblicielpasseig.Pertant,conjuntamentambelRetbus,espotencialaxarxa ortogonaldetransportpúblicdeBarcelona. Caldestacar,ques’haurandeduratermealgunesreformesenl’entrematdel’Eixampleper redistribuirlacirculació.Aquestes,podenserelCanvidesentitalCarrerUrgell,entreParísi FrancescMacià.EspodriaplantejarelcanvidesentitdelCarrerUrgellilaRondadeSant Pau,entreGranViaParal∙lel,ideComteBorrellentreGranViaiRosselló(HospitalClínic)per facilitarlaredistribuciódevehiclesenl’entramat.Améscaldràunbontreballderegulació semafòricaperdisminuirl’efectebarreraenelcarrerUrgell. Perunabanda,lapoblacióielshabitatgesespoderveureafectatsperlesvibracions,sorollsi emissionslumíniquesdemaneranegativa.Totiaixí,comesredueixdemaneradràsticael trànsitdevehiclesprivats,lesrepercussionspodenserpositives,jaqueeltramvia,enser elèctricfadisminuirelsnivellsd’emissionssonores16.Perl’altre,l’incrementdelesalternatives detransportpúblical’abastdelapoblacióimilloradelescomunicacionsafectendemanera positivasobrelapoblació. 16Enprincipi,eltramvia,enserelèctricnohadecomportarsorolls,peròaixònoésdeltotcert.Quanes posaenmarxaeltramvia,emetunsorollagutidemaneradiscontinua,quevaaixecarlesqueixes d’associacionsdeveïnsidel’ACCCAalTrambaix.
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPOSTESD’UNIÓDELESXARXESDE TRAMVIA 2010 DescripciódelasituaciópolíticaysocialentornalaUnióperlaDiagonal Pàgina110 L’afectaciósobrelamobilitatéseltemaqueméspreocupaalasocietat,laporalcanvimodal, lamancad’untransportpúbliceficientperlasegonacoronail’actualcol∙lapsedelaciutat,fan pensaragranpartdelsciutadansquelaUniódelstramviesprovocaràelcaosalaciutat. AquestaopciótindràunarepercussiómésimportantquelaunióperlaDiagonal,jaque incideixenunaviadelatramaortogonal(Urgell)ienunadelesprincipalsartèries,laGran Via.Enlaactualitat,laGranviatéunaIMDendiesfeinersde57.920veh./dia(29)entre VillarroeliCasanoves.Aixòsuposa7240veh./carrilidia. D’aquests58.000,10.000corresponenalsserveisdefaçanaipassaranpelslaterals,dels46000 restants,15000podencircularpelscarrilscentrals,pertant,queden31000vehiclesque reubicar.Considerantqueelcanvimodalafegeixi11000passatgersalstransportpúblic,caldrà col∙locar20000vehiclesensentitBesòsal’entramaturbà.Aixòrepresenta8000vehiclesmés queenelcasdelaDiagonal,onensentitBesòscaldràrecol∙locar12000veh(Segonsparaules d’ÁngelLópez.DirectordeMobilitatdel’AjuntamentdeBarcelona).Laimplantaciódel tramviapelCarrerdelComted’Urgellsuposaunaalteraciódelesplacesd’aparcament,jaque enl’actualitathihatresaparcamentsalabandadreta(Uris,NuñeziNavarroiFinapark)als quenoméspodranaccediraquellsvehiclesquecirculinperladreta.Amésesconsiderala supressiódelcarrilsd’estacionamentsdelabandamardelaGranVia.Pertant,l’afectacióen elnombred’aparcamentsserànegativa. Elpercentatged’accidentss’hareduïtenlaGranViadesdequeesvaintroduirelcontrol semafòric,de423accidentsal2008a352als2009(30).Amblareducciódeltrànsitespreveu quedisminueixinelsaccidents,totilesprimeresinfraccionsqueespodenduratermeamb l’estrenadeltramvia. Noespreveuenexpropiacionsniafectacionssignificativesenpatrimonicultural,perla implantaciódeltramvia,jaqueésunazonaurbanaieltramviadiscorrepelvialpúblic. Elsimpactessobreelqualitatdevidadelsveïnssónpositius.Enprimerlloc,perque s’augmental’ofertademobilitatiensegonlloc,perquèesredueixelnivelldetrànsitalesviesi pertantelsnivellsdesorolliemissionsdegasosperjudicialsperlasalut.Podriaser,queel trànsitdesplaçatal’Eixample,afectidemaneranegativaaaquestperl’augmentdetrànsit enlazonaielconseqüentaugmentdesorollivibracions. Comjas’haexplicat,elcanvienelshàbitsdetransportdelapoblaciópelsseusdesplaçaments alafeina,estudi,viatgesd’ociotempslliureéselques’haanomenatanteriormentcanvi modal.IéselqueespreténqueesprodueixialaciutatdeBarcelona.Enaquestsentit, aquestaopciófaqueel20%delsdesplaçamentsqueenlaactualitatesfanperlaGranViaen vehicleprivat,esfacinentransportpúblic. Enrelacióamblaocupacióielsingressosregionals,laposadaenmarxadequalsevolmitjàde transportpúblicielmantenimentdelainfraestructurasuposaocupaciócontinuaqueel transportenvehicleprivatnogenera.Enaquestsentit,l’explotaciódeltramviatéunimpacte positiuenlaocupacióielsingressosregionals.
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPOSTESD’UNIÓDELESXARXESDE TRAMVIA 2010 DescripciódelasituaciópolíticaysocialentornalaUnióperlaDiagonal Pàgina111 Perúltim,laimplantaciódeltramviainfluiràenlesactivitatseconòmiquesdelaGranVia.Les voreresmésamplesiadequadespelpasseigincentivaranlaubicaciódecomerços,aixícomla ubicaciódecafeteries,barsirestaurants.Pertanthihauràunaugmentd’ocupaciódelsbaixos delazona,redirigitsalcomerçil’oci.
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPOSTESD’UNIÓDELESXARXESDE TRAMVIA 2010 SíntesidelCapítol4 Pàgina118 Elqueéssignificatiu,escompararcomafectenlesduesUnions,enlesxarxesdetransport públic,principalmentmetroiautobús. Lanovaviadetramviaproposadaenla tesina(Urgell‐ GranVia),quetindria7 parades,permetrialaconnexióamb7 líniesdetransportpúblicd’altacapacitat diferents:LeslíniesdemetroL5,L1,L2,L4, iL3,leslíniesdeFGCL6,L7,S1,S2iS5i RodaliesRenfe.Totiquemajoritàriament duplicaeltraçatdelalínia2demetro. LaUnióperlaDiagonal,quetindria5 parades,permetrialaconnexióamb6 líniesdetransportpúblicd’altacapacitat diferents:LeslíniesdemetroL5,L3,L4,L2i L1ileslíniesdeFGCL6,L7,S1,S2iS5. Respectealaxarxad’autobusos,pelCarrerUrgell,eneltramd’estudi,noméscirculenles línies37i20,pujantdesdeGranViafinsaCarrerValènciaidebaixadalalínia41,desde FrancescMaciàfinsaParís.LaGranVia,ésjuntamentamblaDiagonall’eixprincipaldela xarxad’autobusosqueconnectaelLlobregatambelBesòs.ElfluxdebusosalaGranViaés méscontinu,jaquenopresentadiscontinuïtatsmarcadesalllargdelseurecorregutcompassa alaDiagonal.Destacal’absènciatotaldetransportpúblicensuperfícieeneltramde l’avingudaDiagonalcomprésentreelPasseigdeSantJoanilaPlaçadelesGlòries. Pertant,perunabanda,laopcióUrgell‐GranViapermetlaintermodalitatambmésmodesde transports,totiqueduplicaengranparteltraçatd’unalíneademetroimantélanodalitatde laxarxadetransportenlasproximitatsdelcascantic. Perl’altrebanda,launióperlaDiagonalpermetsolucionarlaproblemàticadeltransportpúblic ensuperfícieperlapartaltadelaciutat,ompleundelsbuitquehihaenlaxarxaferroviària actualigeneranousnodesdeconnexionsallunyatsdelPlaçaCatalunya.Pertant,desplaçala nodalitatdelaxarxadetransportpúbliccapaunazonaqueambelllargdeltempsha esdevingutcentredenegocisiempresesdelaciutat. LaimplantaciódeltramviapelCarrerdelComted’Urgellsuposaunaalteraciódelesplaces d’aparcament,jaqueenl’actualitathihatrespàrkingsalabandadreta.Amésesconsiderala supressiódelcarrilsd’estacionamentsdelabandamardelaGranVia.Sensecomptarelscarrils del’eixampleques’haurandededicaraltrànsit.Pertant,l’impactesobreelsaparcamentsés mésimportantqueenlaopcióDiagonal. Elpercentatged’accidentss’hareduïtenlaGranViadesdequeesvaintroduirelcontrol semafòric,de423accidentsal2008a352als2009(30).Amblareducciódeltrànsitespreveu quedisminueixinelsaccidents,delamateixamaneraqueenlaDiagonal Figura50:Xarxadetransportferroviarifocalitzatalazona d’estudi.Representaciódelesparadesdelespossibles unionsdelesXarxesdetramviesdeBarcelonai intercanviadors.ElaboracióPròpia.
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPOSTESD’UNIÓDELESXARXESDE TRAMVIA 2010 SíntesidelCapítol4 Pàgina119 Elsimpactessobrelaqualitatdevidadelsveïnssónpositiusentotsdoscasos,perquè s’augmental’ofertademobilitatiesredueixelnivelldetrànsitalesvies.Calperò,quees produeixielcanvimodalalaciutat,pertaldenoafectarnegativamentalarestadel’eixample. Comjas’haexplicat,elcanvienelshàbitsdetransportdelapoblaciópelsseusdesplaçaments alafeina,estudi,viatgesd’ociotempslliureéselques’haanomenatanteriormentcanvi modal.IéselqueespreténqueesprodueixialaciutatdeBarcelona.Enaquestsentit, aquestaopciófaqueel20%delsdesplaçamentsqueenlaactualitatesfanperlaGranViaen vehicleprivat,esfacinentransportpúblic.EnlaUnióperlaDiagonal,espreténquesiguiel 25%deltotaldelsdesplaçaments. Enrelacióamblaocupacióil’economialocal,laposadaenmarxadequalsevolmitjàde transportpúblicielmantenimentdelainfraestructurasuposaocupaciócontinuaqueel transportenvehicleprivatnogenera.Iafectademaneramoltsimilarenambdóscasos. Perúltim,laimplantaciódeltramviainfluiràenlesactivitatseconòmiquesdelaGranVia.Les voreresmésamplesiadequadespelpasseigincentivaranlaubicaciódecomerços,aixícomla ubicaciódecafeteries,barsirestaurants. Elradid’influènciadeltramviaperUrgell‐ GranViarepercuteixaunratide5900activitats terciàriesperkm,moltsemblantalaDiagonal(5950actterciàriesperkm).Però,afectaa2320 comerçosperkm,mentrequeladiagonalenté2050comerçosperkm. PertantlaUnióperlaDiagonaltéméspotencialdecreaciódenouscomerços,idonaserveial mateixnombred’activitatseconòmiquesterciàriesperkm.
CAPÍTOL4:IMPACTESDELESPROPOSTESD’UNIÓDELESXARXESDE TRAMVIA 2010 SíntesidelCapítol4 Pàgina120
CONCLUSIONS2010 Pàgina121 Conclusions EltramviadenovageneracióirrompaBarcelonaperlaportasuddel’Av.Diagonal,donant respostalademandahistòricadetransportpúblicdelsmunicipismésmetropolitansdelBaix Llobregat.Percoherència,l’ATMimpulsalaxarxadetramviaalBarcelonèsNord,quearriba finsaGlòriesielParcdelaCiutadella.L’any2004s’inaugurenduesxarxesindependents:El TrambaixielTrambesòs.Lesxarxesesvancompletantifinalmental’any2008esconclouen elstraçats.Apartird’aquellmoment,unaqüestióaparcadaperATMiAjuntamentdesdel’any 2001,reapareix:laUniódelesxarxesdetramvia. ElTrambaixielTrambesòs,ambantecedentsdiferenciats,responenaunadinàmicadecanvis ques’esdevenenalaBarcelonaMetropolitanadefinalsdelsegleXX;caracteritzadaperla deslocalitzaciód’indústries,laterciaritzacióilatransformaciócapalresidencial.Pertant,els tramvies,s’integrenenentornstotalmenturbansambabundantscomponentsdecaràcter perifèricsenseconseqüènciesseverespelmedifísicibiòtic. ElsimpactessobreelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicmésdestacablesdelTramvia,es donenuncopposadaenmarxalainfraestructura,idivergeixenalgunscasosenelTrambaixi delTrambesòs.ElsefectesmésimportantssónsobrelaMobilitat,elPlanejamentUrbanístic delsmunicipisilesactivitatseconòmiques. Eltramviaentraenjoc,pocdesprésdelaintegraciótarifàriadel’ÀreaMetropolitana,fetque suposaunimportantcanvideconcepciódelaxarxadetransportspúblics.Dinsd’aquest contextambunavelocitatcomercialbaixa18iuntraçatinefectiuenalgunstramsimpactasobre lamobilitatpositivament.Laintroducciódeltramvia,nohaesdevingutunsimpletraspàs d’usuaris(d’autobúsatramvia)sinóquehaaugmentatelnombreglobald’usuarisdel transportpúblic. Desdeelpuntdevistadelplanejamenturbanístic,s’extreu,quelarequalificaciódeterrenysi canvid’usosdelsòlhaestatprincipalmentaprofitadapelsmunicipisdelBaixLlobregat.En aquestsentit,elTrambaixhapermèsaccelerarelprocésdeterciarització/residencialdela zonad’afectació(unazonaoncoexistienfàbriquesivivendes).Percontra,elprojectedel Trambesòs,estàíntimamentrelacionatambelprojectedelFòrum(inauguracióelmateixdia), eldistricte22@Barcelona,pertant,responalanecessitatdetransportpúblicgeneradaperla conversióprèviad’unaàreafabrilcapalresidencial/sectorterciari. Enrelacióal’impacteenlesactivitatseconòmiqueseltramvia,facilitaiacceleraelprocésde terciaritzaciónecessariperlasubsistènciadelsmunicipisonladeslocalitzaciód’indústriesés present.Perunabanda,anivellglobal,aproximalaperifèriaamblametròpoli,idonalloca unaàreadenovacentralitat.Peraltrebanda,aunnivellméslocal,hihaunareactivacióde l’economiamitjançantlareformad’anticscomerçosilainstauraciódenous. AltresimpactesdestacablesdelTrambaixielTrambesòssobreelpaisatgeurbàielmedi socioeconòmicsón,lareurbanitzaciódelvialilarenovaciódefaçana,lamilloradelaqualitat 18Lesvelocitatscomercialssón:Trambaix18km/h,Trambesòs19km/h
CONCLUSIONS2010 Pàgina122 devida,ladisminuciódeltrànsitprivat,milloradelaseguretatvialilacreaciódellocsde treball. Enrelacióal’anàlisid’actors,s’observaqueelsAlcaldesdelsMunicipisdelBaixLlobregatvan reclamareltramviadesd’abansdels90,ielvandefensardel’oposicióalgovernautonòmic. EmpresescomAlstomoSiemens,vandonaralseusuportalesprovespilotambl’esperançade emportar‐seelconcurs.LaPTPilaBACCvanfercampanyaafavordeltramvia,mentrequeles plataformesveïnalsreclamavenelmetroocanviseneltraçat.Iberhogar,RuvauiSacresa, empresesimmobiliàries,s’hanendutlaconstrucciódeblocsdevivendaalllargdelatraçadel tramvia,mentrequeelCorteInglésil’Illa,hanincrementatlasevaproximitatambelBaix Llobregat. Elprocésdeparticipacióenlareformadel’Av.Diagonalhaestatundelstemesmésmediàtics delprimersemestredel’any2010.Comerciants,partitspolítics,entitatsicol∙lectius,tècnics, enginyersiarquitectes,Empresesnacionalsiinternacionalsisobretot,lapoblacióde Barcelona,hanexpressatelseuparer.Finalmentlasituacióeconòmicadecrisis,latessitura políticapre‐electoralielmodusoperandidel’AjuntamentdeBarcelona,hanprovocatelrebuig d’unapoblaciósobirana,areformarunaAv.DiagonalqueincorporavalaUniódelesxarxesde Tramvia.UnaUnióqueexpertsenmobilitat,tècnicsdetrànsitidefensorsdeltransportpúblic havienqualificatdefactible,viableinecessària. Deixantdebandaelressómediaticlapartculminantd’aquetatesina,presentaunaalternativa alaUniódelsTramviesperlaDiagonal;pelCarrerComted’UrgellilaGranVia.Laprognosisdel impactessobreelpaisatgeielmedisocioeconòmicposademanifestqueaquestaalternativa afectaenl’entornurbàdeformamésmoderada,jaquenosuposauncanvidesecciótan transgressorcomenelcasDiagonal.Totiaixí,lasupressiódequalsevolcarrerdelaretículade l’Eixamplealteralasimetriaiequilibri,afectantdemaneramésnegativasobreelteixiturbàiel trànsitdelvehicleprivat,queamblaconversiódelaAv.Diagonal. LaUnióproposadaperunabanda,dónaserveiaunmajornombredepoblacióiactivitats comercials.Peròperl’altre,duplicaxarxesdetransportpúblic,tantensuperfíciecom soterrades,refermantlanodalitatdelCascAntic.Encontra,laDiagonalpermetsolucionarla problemàticadeltransportpúblicensuperfícieperlapartaltadelaciutat,unazonaqueal llargdeltempshaesdevingutcentredenegocisiempreses. Elsimpactessobrelaqualitatdevidadelsveïnssónpositiusentotsdoscasos,perquè s’augmental’ofertademobilitatiesredueixelnivelldetrànsitalesvies.Calperò,quees produeixielcanvimodalalaciutat,pertaldenoafectarnegativamentalarestadel’Eixample. Laposadaenmarxadequalsevolmitjàdetransportpúblicielmantenimentdela infraestructurasuposaunaocupaciócontinuaqueeltransportenvehicleprivatnogenerai aixòrepercutiràpositivamentenlaocupacióielsingressosregionals.Perúltim,laimplantació deltramviainfluiràenlesactivitatseconòmiquesenambdóscasos,peròlaUnióperla Diagonaltéméspotencialdecreaciódenouscomerços. Enresum,elTrambaixvapromoureiaccelerarlaterciaritzaciódelazona,alhoraque potenciavaelcanvid’usosdelsòlidonavasolucióalsproblemesdemobilitatdelBaix
CONCLUSIONS2010 Pàgina123 Llobregatmésmetropolità.EnTrambesòs,vasorgirdelaplanificaciódelescomunicacions ambtransportpúblicd’unazonaambplenareestructuracióurbanística. Enaquestatessitura,laUniódelesxarxes,formariapartd’unconjuntdemesuresnecessàries peralareordenacióireorganitzaciódelaxarxadetransportpúblicensuperfíciedelaciutat deBarcelona.Unaxarxaquecalpotenciar,perlasevaflexibilitat,lasevaidoneïtatper desplaçamentsdecurtadistànciailasevaadequacióademandabaixa(autobús)imitjana( tramvia).Sil’objectiusocialésl’úsdeltransportpúblic,calfacilitarlaintermodalitat,idonades lescircumstànciesactuals(Línia9enexecució)laxarxaensuperfícieéslaclau. Unaxarxadetramviesambcarrilexclusiu,permetrial’establimentd’efectesestructurantsde latramaurbana,laproducciód’espaispúblicsdequalitat,ielcanvimodal.Lesexperiènciesdel BaixLlobregatielBesòsdemostrenquetotilesreticènciesinicials,actualmentlapoblacióestà moltsatisfetaambeltramviaigraud’adaptaciód’usuaris,vianantsitrànsitprivatéstotal. Pertant,l’impactedelaUniódelesxarxesdetramviasobreelpaisatgeurbàielmedi socioeconòmicseriapositiupelconjuntdelasocietat.L’opcióDiagonal,talicomlaproposa l’ajuntamentésrevolucionària,enquanelprofundcanvid’aspectedelasecció,peròla alternativaproposada,totisermésconservadoraamblaformadelscarrers,repercuteixde maneramésacusadaenlacirculacióperlatramaortogonal,ipertant,agilitzaelcanvimodal totdissuadintdemaneramésfortal’úsdeltransportprivat.
CONCLUSIONS2010 Pàgina124
ABREVIATURES2010 Pàgina125 Abreviatures AENA:AeropuertosEspañolesyNavegaciónAérea APB:AutoritatPortuàriadeBarcelona ATM:AutoritatdelTransportMetropolità BEI:EuropeanInvestmentBankoBancEuropeud’Inversions CCUB:CoordinadoraCatalanad’UsuarisdelaBicicleta. CTSA:CorporaciónEspañoladeTransportesS.A. EMT:EntitatMetropolitanadelTransport EMT:EntitatMetropolitanadelTransport FAVB:Federaciód’AssociacionsdeVeïnsdeBadalona ICV:IniciativaperCatalunyaVerds iermB:Institutd’EstudisRegionalsMetropolitansdeBarcelona IQP:ÍndexdeQualitatPercebuda. PDI:PlaDirectord’Infraestructures PSC:PartitSocialistadeCatalunya. RSU:ResidusSòlidsUrbans TMB:TransportmetropolitansdeBarcelona UTE:UnióTemporald’Empreses VSAP:VapordeSodid’AltaPressió(bombetes) VSBP:VapordeSodideBaixaPressió(bombetes). WTC:WorldTradeCenter
ABREVIATURES2010 Pàgina126
BIBLIOGRAFIA2010 Pàgina127 Bibliografia 1.Ripoll,Xavier.HISTÒRIADEBARCELONA.Barcelona:www.xtec.es. 2.ATM.Antecedentsicalendari.[Enlínia][Data:30/Diciembre/2009.] http://www.atm.cat/cat/apartado3/apart3_012a1_int.htm. 3.BarcelonaRegional.ProjectedeConcessiódelaxarxadeTramviadelBaixLLobregat. Barcelona:s.n.,1998. 4.ATM.AntecedentsiCalendari(Trambesòs).[Enlínia][Data:30/Desembre/2009.] http://www.atm.cat/pdfs_cast/TramBesos_Antecedentes_y_%20calendario.pdf. 5.Trammet.NotadePremsa:NOVALÍNIAT6DETRAMVIAIFINALITZACIÓDELESOBRESDEL SISTEMATRAMVIARIDELTRAMBAIXIDELTRAMBESÒS.Barcelona:s.n.,13/06/2008. 6.ACCCA.[Enlínia][Data:10/Febrer/2010.]http://www.sorolls.org/qui_som.htm. 7.Institutd'EstudisRegionalsiMetropolitansdeBarcelona.Resumestudisatisfacció TrambaixMaig2005.Barcelona:s.n.,2005. 8.—.ResumEstudideSatisfacciódelsClientsdelTrambesòs.Barcelona:s.n.,Maig2005. 9.Institutd’EstudisRegionalsiMetropolitansdeBarcelona.ENQUESTADESATISFACCIÓDELS CLIENTSDELTRAMBAIXDIAFEINER2008.Barcelona:s.n.,Juliol2008. 10.—.ENQUESTADESATISFACCIÓDELSCLIENTSDELTRAMBESÒSDIAFEINER2008. Barcelona:s.n.,Juliol2008. 11.ATM.TransMetXifres2003ÀreadeBarcelona.Barcelona:s.n.,2003. 12.—.TransMetXifres2004ÀreadeBarcelona.Barcelona:s.n.,2004. 13.—.TransMetXifres2005ÀreadeBarcelona.Barcelona:s.n.,2005. 14.—.TransMetXifres2006ÀreadeBarcelona.Barcelona:s.n.,2006. 15.—.TransMetXifres2007ÀreadeBarcelona.Barcelona:s.n.,2007. 16.—.TransMetXifres2008ÀreadeBarcelona.Barcelona:s.n.,2008. 17.VeoliaTransports.www.veolia‐transport.com.[Enlínia][Data:29/Gener/2010.] http://www.veolia‐transport.com/en/solutions/key‐locations/barcelona.htm. 18.À.GUBERN.ABC.es.[Enlínia]20/Març/2008.[Data:26/Febrer/2010.] http://www.abc.es/hemeroteca/historico‐20‐03‐2008/abc/Catalunya/los‐tranvias‐de‐ barcelona‐sufren‐un‐accidente‐cada‐tres‐dias‐la‐mayoria‐de‐percances‐en‐2007‐ los_1641735139307.html.
BIBLIOGRAFIA2010 Pàgina134
ÍNDEXDEFIGURES2010 Pàgina135 Índexdefigures Figura1:RehabilitaciódefaçanadinsdelacampanyaBarcelonaposa'tguapa(100)................4 Figura2:FulletóinformatiusobreelsresultatsdelConcursInternacionaldepropostesde metrolleuger.EMT1993.Pàg.1...................................................................................................5 Figura3:ImatgedelaprovapilotdeltramviadelaDiagonal.1997.(3)......................................5 Figura4:PrototipCombinodeSiemenscirculantperlaDiagonal.(101).....................................6 Figura5:DescàrregadeltramviaFrancèsEstàndardd'Alstrom.Abril2004.(101)......................6 Figura6:EsquemadelaxarxadelTrambaix.(6)...........................................................................9 Figura7:ParadadelaMontesadelTrambaixalaCtra.deCornellà.(7)....................................10 Figura8:EsquemadelaxarxadelTrambesòs.(8).......................................................................11 Figura9:Torrentd'enFarréaEspluguesdeLlobregat.2001(9)................................................14 Figura10:FotografiadelRiuBesòsany2001.(10).....................................................................15 Figura11:Av.BarcelonadeSantJoanDespí.Àreaenjardinadaalcostatdelpavellópoliesportiu FrancescCalvet.Any2000.(9)....................................................................................................15 Figura12:AmbientdesnaturalitzatdelariberadelriuBesòs.2001(10)...................................16 Figura13:ProximitatsdelParcdelaFontsantaaSantJoanDespí.Iuxtaposiciódezones industrialsiàreesresidencialsurbanes.Any2000.(9)...............................................................26 Figura14:PaisatgeurbàresidencialalbarridelaMina.Any2001.(10)....................................27 Figura15:ObresdelTrambaixal'Av.BarcelonadeSantJoanDespí.2002(25)........................36 Figura16:Fotografiadel'Av.DiagonalenlesproximitatsdelaPlaçaFrancescMacià,posterior alaimplantaciódelTrambaix.Autor:TRAMMET.......................................................................45 Figura17:Fotografiadel'Av.DiagonalenlesproximitatsdelaPlaçaFrancescMacià,anteriora laimplantaciódelTrambaix.Autor:TRAMMET..........................................................................45 Figura18:FotografiaposterioralaimplantaciódelTrambesòsaBadalona.Autor:TRAMMET.46 Figura19:FotografiaanterioralaimplantaciódelTrambesòsaBadalona.Autor:TRAMMET..46 Figura20:EldiariAvuivapublicarenpaperel10d'Abrilde2004l'accidententreelTrambaixi uncotxedelRAC.(40).................................................................................................................46 Figura21:MatriuGlobaldelsimpactessobreelmediambientdelProjectedelTrambaix. Elaboraciópròpia........................................................................................................................55 Figura22:MatriuGlobaldelsimpactessobreelmediambientdelProjectedelTrambesòs. Elaboraciópròpia........................................................................................................................56 Figura23:ActedemanifestaciócontrarialTrambaixeldiadelasevainauguració.(28)..........68
ÍNDEXDEFIGURES2010 Pàgina136 Figura24:ComparaciódeltraçatoriginaldelprojectedelTrambesòs(Any2002)(47)ieltraçat definitiu.(30)...............................................................................................................................70 Figura25:Representaciótranversaldel'alternativatúnelpresentadaperBarcelonaRegional l'any1999,perlaimplantaciód'unalíniadeTramviaperlaDiagonal.TramentreFrancesc MaciàiProvença.(1)...................................................................................................................80 Figura26:RepresentacióesquemàticadelaPropostaA(19)....................................................82 Figura27:RepresentacióesquemàticadelaPropostaB(4).......................................................83 Figura28:Prognosisdelademandad'usuarisdeltramviaamblauniódelesxarxes...............84 Figura29:EsquemadeleslíniesdeTramviaenl'escenariactualifutur....................................85 Figura30:Resumdelescaracterístiquesdelesxarxesiconnexionsdelauniódelesmateixes perlaDiagonal............................................................................................................................85 Figura31:FotografiaaèriadelaTramadel'Eixample.GoogleEarth2010.................................86 Figura32:RepresentaciódeladensitatdepoblacióperzonesderecercaaBarcelona.(4)......87 Figura33:Representaciódeladensitatdelsectorterciari(sensecomerç)perzonesderecerca aBarcelona..................................................................................................................................87 Figura34:RepresentaciódeladensitatdecomerçperzonesderecercaaBarcelona.............88 Figura35:RàtioentreeltransportpúblicitransportprivatsegonscomarquesdelaRMB(19)88 Figura36:Xarxaferroviàriafocalitzadaal'àmbitd'estudi.(5)...................................................89 Figura37:RepresentaciódelaXarxad'autobusosortogonalRetBus.(20)................................89 Figura38:BarrisdelapoblacióafectadaperlaUniódelsTramviesperlaDiagonal.(13).........94 Figura39:Escenariactualdesaturaciódetrànsit.(13)..............................................................95 Figura40:Escenariany2018ambelsprojectesaprovatsactualmentperl'ajuntament.(13)...95 Figura41:Escenariany2018ambelsprojectesaprovatsactualmentperl’ajuntament,la reformadelaDiagonalilaL9demetro......................................................................................95 Figura42:RepartimentmodalalaDiagonaldeBarcelonaactualifutur.(1).............................96 Figura43:Representaciódelapropostad'uniódelesxarxesdetramviesperlaDiagonal,ide duesalternativesaaquestaproposta.ElaboracióPròpia...........................................................99 Figura44:DedaltabaixesrepresentalaDensitatdePoblació,lesactivitatsterciàriessense comerçielcomerçpersonesderecerca.(4)...........................................................................100 Figura45:RepresentaciódelasecciótranversalactualdelCarrerComted'Urgellilaproposada perlaConnexiódelesxarxesdeTramvies.ElaboracióPròpia.................................................102 Figura46:RepresentaciódelasecciótranversalactuallaGranViadelesCortsCatalanesila proposadaperlaConnexiódelesxarxesdeTramvies.ElaboracióPròpia...............................103
ÍNDEXDEFIGURES2010 Pàgina137 Figura47:Xarxadetransportferroviarifocalitzatalazonad’estudi.Representaciódeles paradesdelespossiblesunionsdelesXarxesdetramviesdeBarcelonaiintercanviadors. ElaboracióPròpia......................................................................................................................104 Figura48:Representaciódel'alternativaseleccionadaenColorVermell,AlternativaOpció1. ElaboracióPròpia......................................................................................................................105 Figura49:Capturadel'estatdetrànsitalesprincipalsviesdeBarcelonael26d'Abrilde2010a les19:13(6)...............................................................................................................................105 Figura50:Representaciódelesdiferentsalternativesd'uniódelesxarxesdetramviessobre l'entramanturbàdel'eixample......................................................¡Error!Marcadornodefinido. Figura51:Xarxadetransportferroviarifocalitzatalazonad’estudi.Representaciódeles paradesdelespossiblesunionsdelesXarxesdetramviesdeBarcelonaiintercanviadors. ElaboracióPròpia......................................................................................................................118
ÍNDEXDEFIGURES2010 Pàgina138
ÍNDEXDETAULES2010 Pàgina139 ÍndexdeTaules Taula1:LongitudinúmerodeparadesdecadascundelsramalsdelTRAMBAIX(5)....................9 Taula2:LongitudinúmerodeparadesdecadascundelsramalsdelTRAMBESÒS....................11 Taula3:Taularesumdel'avaluaciódelsimpactesdelTrambaix...............................................20 Taula4:Taularesumdel'avaluaciódelsimpactesdelTrambesòs.............................................22 Taula5:Poblacióocupadapersectors.IDESCAT1996...............................................................28 Taula6:Destinaciódelsdesplaçamentsaltreball.IDESCAT1995..............................................28 Taula7:Ocupaciódelapoblacióactivapersectorseconòmics.IDESCAT1996........................29 .Taula8:Principaldestinaciódelsdesplaçamentsaltreballafidetrajecte(versBarcelona). IDESCAT1995..............................................................................................................................29 Taula9:Descripciódelacaracteritzaciódelsimpactes...............................................................32 Taula10:Avaluaciódel'Impactesobrel'entornurbàdelsTramviesdeBarcelonaenfasede construcció.Elaboraciópròpia....................................................................................................32 Taula11:Avaluaciódel'Impactesobrel'entornurbàdelprojectedelsTramviesdeBarcelona enfasedeconstrucció.Elaboraciópròpia..................................................................................33 Taula12:Avaluaciódel'ImpactesobreelplanejamenturbanísticdelprojectedelsTramviesde Barcelonaenfasedeconstrucció.Elaboraciópròpia.................................................................33 Taula13:Avaluaciódel'ImpactesobreelplanejamenturbanísticdelsTramviesdeBarcelonaen fased’explotació.Elaboraciópròpia...........................................................................................34 Taula14:Avaluaciódel'ImpactesobreelteixiturbàdelprojectedelsTramviesdeBarcelonaen fasedeconstrucció.Elaboraciópròpia.......................................................................................34 Taula15:Avaluaciódel'ImpactesobreelteixiturbàdelprojectedelsTramviesdeBarcelonaen fased’explotació.Elaboraciópròpia...........................................................................................35 Taula16:Avaluaciódel'Impactesobrelapoblacióil’habitatgedelprojectedelsTramviesde Barcelonaenfasedeconstrucció.Elaboraciópròpia.................................................................37 Taula17:Avaluaciódel'Impactenegatiusobrelapoblacióil’habitatgedelprojectedels TramviesdeBarcelonaenfased’explotació.Elaboraciópròpia................................................37 Taula18:Avaluaciódel'Impactepositiusobrelapoblacióil’habitatgedelprojectedels TramviesdeBarcelonaenfased’explotació.Elaboraciópròpia................................................37 Taula19:Avaluaciódel'ImpactesobrelamobilitaturbanadelprojectedelsTramviesde Barcelonaenfasedeconstrucció.Elaboraciópròpia.................................................................39 Taula20:Avaluaciódel'ImpactesobrelamobilitaturbanadelprojectedelsTramviesde Barcelonaenfased’explotació.Elaboraciópròpia.....................................................................39
ÍNDEXDETAULES2010 Pàgina140 Taula21:PercentatgedemercatdelsdiferentstransportsdelSTIdelaprimeracorona metropolitana.Elaboraciópròpia.DadesATM(21)(22)(23)(24)(25)(26)...............................42 Taula22:Avaluaciódel'ImpactesobreelsaparcamentsdelprojectedelsTramviesdeBarcelona enfasedeconstrucció.Elaboraciópròpia..................................................................................44 Taula23:Avaluaciódel'ImpactesobreelsaparcamentsdelprojectedelsTramviesdeBarcelona enfased’explotació.Elaboraciópròpia......................................................................................45 Taula24:Avaluaciódel'ImpactesobrelaseguretatviàriadelsprojectesdelsTramviesde Barcelonaenfasedeconstrucció.Elaboraciópròpia.................................................................47 Taula25:Avaluaciódel'ImpactesobrelaseguretatviàriadelsprojectesdelsTramviesde Barcelonaenfasedeconstrucció.Elaboraciópròpia.................................................................47 Taula26:Avaluaciódel'ImpactesobrelesexpropiacionsdelsprojectesdelsTramviesde Barcelonaenfasedeconstrucció.Elaboraciópròpia.................................................................48 Taula27:Avaluaciódel'ImpactesobreelpatrimoniculturaldelsprojectesdelsTramviesde Barcelonaenfasedeconstrucció.Elaboraciópròpia.................................................................48 Taula28:Avaluaciódel'ImpactesobrelaqualitatdevidasocialdelsprojectesdelsTramviesde Barcelonaenfasedeconstrucció.Elaboraciópròpia.................................................................49 Taula29:Avaluaciódel'Impactepositiusobrelaqualitatdevidasocialdelsprojectesdels TramviesdeBarcelonaenfased’explotació.Elaboraciópròpia................................................49 Taula30:Avaluaciódel'Impactenegatiusobrelaqualitatdevidasocialdelsprojectesdels TramviesdeBarcelonaenfased’explotació.Elaboraciópròpia................................................49 Taula31:Avaluaciódel'ImpactesobreeltransportdelsprojectesdelsTramviesdeBarcelona enfasedeconstrucció.Elaboraciópròpia..................................................................................50 Taula32:Avaluaciódel'ImpactesobreeltransportdelsprojectesdelsTramviesdeBarcelona enfased’explotació.Elaboraciópròpia......................................................................................50 Taula33:Avaluaciódel'Impactesobrel’ocupacióielsingressosregionalsdelsprojectesdels TramviesdeBarcelonaenfasedeconstrucció.Elaboraciópròpia.............................................51 Taula34:Avaluaciódel'Impactesobrel’ocupacióielsingressosregionalsdelsprojectesdels TramviesdeBarcelonaenfased’explotació.Elaboraciópròpia................................................51 Taula35:Avaluaciódel'ImpactesobreelsserveisafectatsdelsprojectesdelsTramviesde Barcelonaenfasedeconstrucció.Elaboraciópròpia.................................................................51 Taula36:Avaluaciódel'ImpactesobreelsserveisafectatsdelsprojectesdelsTramviesde Barcelonaenfased’explotació.Elaboraciópròpia.....................................................................52 Taula37:Avaluaciódel'ImpactesobrelesactivitatseconòmiquesdelsprojectesdelsTramvies deBarcelonaenfasedeconstrucció.Elaboraciópròpia............................................................53 Taula38:Avaluaciódel'ImpactesobrelesactivitatseconòmiquesdelsprojectesdelsTramvies deBarcelonaenfased’explotació.Elaboraciópròpia................................................................53 Taula39:TauladeposicionamentdelsActorsenelTrambaixielTrambesòs...........................64
ÍNDEXDETAULES2010 Pàgina141 Taula40:PosicionamentdelsActorsenlaUniódelesxarxesdetramviaperlaDiagonal........71 Taula41:ProgramadeMobilitatdelsPartitsPolíticsl'any2007.Font:www.tramvia.org.........81 Taula42:Comparativadelestresopcionsmtijançantratisd'afecctacióalapoblació,elsector terciariielcomerç.ElaboracióPròpia......................................................................................101
ÍNDEXDETAULES2010 Pàgina142
ÍNDEXDEGRÀFIQUES2010 Pàgina143 Índexdegràfiques Gràfica1:Identificaciód'impactesenelmedifísicibiòticdelprojectedelTrambaix.Matriu Causa‐Efecte.Elaboraciópròpia................................................................................................18 Gràfica2:Identificaciód'impactesenelmedifísicibiòticdelprojectedelTrambesòs.Matriu Causa‐Efecte.Elaboraciópròpia................................................................................................21 Gràfica3:EvoluciódelapoblaciódelaciutatdeBarcelonaeneldarrersegle.IDESCAT1996..27 Gràfica4:Identificaciód'impactesenelpaisatgeielmedisocioeconòmicdelprojectedel Trambaix.MatriuCausa‐Efecte.Elaboraciópròpia...................................................................30 Gràfica5:Identificaciód'impactesenelpaisatgeielmedisocioeconòmicdelprojectedel Trambesòs.MatriuCausa‐Efecte.Elaboraciópròpia................................................................31 Gràfica6:DistribuciópersexesdelsusuarisdelTrambaixal'any2008.(27).............................38 Gràfica7:ValidacionsdebitlletsenelTrambaix2004‐2009.ElaboracióPròpia,dadesfacilitades perAntoniPoveda.......................................................................................................................40 Gràfica8:ValidacionsdebitlletsenelTrambesòs2004‐2009.ElaboracióPròpia,dades facilitadesperAnnaViñalsdeTRAMMET...................................................................................41 Gràfica9:EvoluciódelTransportPúblicdelaPrimeraCoronapermètodesdetransport. Elaboraciópròpia.DadesATM(21)(22)(23)(24)(25)(26)........................................................43 Gràfica12:Identificaciód'impactesenelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelprojectede laUniódelsTramviesperlaDiagonal.MatriuCausa‐Efecte.Elaboraciópròpia......................90 Gràfica13:Identificaciód'impactesenelpaisatgeurbàielmedisocioeconòmicdelprojectede laUniódelsTramviesperUrgell‐Granvia.MatriuCausa‐Efecte.Elaboraciópròpia...............107