Avaluació energètica de l'escola El Solell

GRAU EN CIÈNCIES I TECNOLOGIES DE L’EDIFICACIÓ PROJECTE FINAL DE GRAU AVALUACIÓ ENERGÈTICA DE L’ESCOLA EL SOLELL C.E.I.P. EL SOLELL, LA PALMA DE CERVELLÓ PROJECTISTA: MARCEL PALLARÉS GORGUES DIRECTORA: MONTSERRAT BOSCH GONZÀLEZ CONVOCATÒRIA: JUNY/JULIOL 2015 RESUM Aquest projecte consisteix en l’avaluació energètica de l’escola C.E.I.P. El Solell de la Palma de Cervelló. Això significa que l’edifici serà sotmès a un estudi de les seves característiques arquitectòniques, constructives, de instal·lacions, gestió i manteniment. Per tal d’esbrinar si és eficient i posteriorment poder-ne millorar els seus punts dèbils i mancances, si és que existeixen. El contingut d’aquest estudi està estructurat de manera esquemàtica seguint el guió del llibre “Avaluació energètica d’edificis: l’experiència de la UPC, una metodologia d’anàlisis” escrit per Montse Bosch, Fabián López, Immaculada Rodríguez i Galdric Ruiz. El llibre recull la metodologia d'anàlisi utilitzada per avaluar energèticament els edificis, amb gran quantitat d'exemples i casos pràctics, que permet seguir tot un procés d'avaluació energètica. L’objectiu d’aquest treball és aconseguir un diagnòstic de les condicions energètiques de l’escola envers el seu entorn i així poder-ne trobar els punts a reforçar per tal de fer l’edifici més eficient i com a objectiu final, una proposta real i viable de la rehabilitació energètica de l’edifici. D’aquest projecte s’espera obtenir una resposta a la necessitat de no malgastar tant recursos naturals ni econòmics. INDEX INTRODUCCIÓ............................................................................................................................1 1. DEFINICIÓ DEL PROJECTE..................................................................................................3 1.1. Metodologia.............................................................................................................3 1.2. Marc normatiu.........................................................................................................6 2. PRE-DIAGNÒSTIC.................................................................................................................8 2.1. Informació prèvia.....................................................................................................8 2.2. Descripció de l’edifici...............................................................................................8 2.3. Evolució constructiva de l’edifici............................................................................11 2.4. Avaluació inicial.....................................................................................................14 2.5. Objectius...............................................................................................................14 3. AIXECAMENT DE DADES ESTÀTIQUES I DINÀMIQUES..................................................15 3.1. Arquitectura...........................................................................................................15 3.2. Característiques constructives..............................................................................16 3.3. Instal·lacions.........................................................................................................19 3.4. Perfil d’ús i ocupació.............................................................................................21 3.5. Seguiment del consum..........................................................................................23 3.6. Seguiment de la intensitat d’ús.............................................................................24 3.7. Seguiment de la gestió..........................................................................................25 3.8. Seguiment de les condicions de confort...............................................................26 4. AVALUACIÓ..........................................................................................................................26 4.1. Anàlisi de l’eficiència energètica...........................................................................26 4.2. Anàlisi de sistemes...............................................................................................33 4.3. Anàlisi del funcionament.......................................................................................34 4.4. Anàlisi de consums...............................................................................................36 5. DIAGNOSI I LÍNIES D’ACTUACIÓ.......................................................................................41 6. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ...........................................................................................43 7. PLA DE MANTENIMENT......................................................................................................48 8. BIBLIOGRAFIA.....................................................................................................................49 9. CONCLUSIONS....................................................................................................................50 10. AGRAÏMENTS......................................................................................................................51 ANNEXES ANNEX A – PART D’ANGLÈS REDACTADA ANNEX B – PLÀNOLS DE L’EDIFICI ANNEX C – RESULTATS DEL SOFTWARE 1. INFORME CE3X 2. INFORME DIALUX ANNEX D – INFORMACIÓ INSTAL·LACIONS ANNEX E – GESTIÓ DEL MANTENIMENT 1. PLA DE MANTENIMENT ANNEX F – RESULTATS DELS TERMOHIGRÒMETRES Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 1 INTRODUCCIÓ Aquest projecte neix arrel d'una proposta de la professora Montse Bosch del DAC en Impacte Ambiental de la Edificació i Rehabilitació Energètica i actualment la meva tutora en el projecte final de grau. És un repte molt interessant per a mi i em va semblar una bon tema en el qual aprofundir. La finalitat d'aquests estudis es millorar l'eficiència energètica en els edificis del sector terciari. L'objectiu es donar resposta a grans problemes de l'actualitat com: la reducció de costos en edificis públics, el malbaratament d'energia i en conseqüència el desgast del medi ambient. Aquests tipus d'estudis es comencen per l'obtenció de paràmetres i resultats, per tant els diferents coordinadors de projectes finals de grau d'enginyeria en edificació han proposat utilitzar la mateixa metodologia en l'obtenció de les dades per a tots els projectes. Seguir el guió del llibre “Temes de Tecnologia i Sostenibilitat, Avaluació energètica d’edificis” escrit per Montse Bosch, Fabian López, Immaculada Rodríguez i Galdric Ruiz, m'ha servit per a organitzar i estructurar els apartats que tots junts conformen aquest Projecte Final de Grau. Seguint aquest esquema s’ha realitzat l’avaluació energètica de la manera més fiable, estudiant les dades del consum energètic del centre amb l’objectiu que aquest sigui el màxim eficient. L'ajuntament de La Palma de Cervelló va mostrar la seva voluntat a prestar diferents infraestructures públiques del seu municipi per a ser estudiats, gràcies aquest fet, diferents companys meus d'estudi i jo mateix vàrem poder començar a analitzar els diferents edificis. A mi concretament em va correspondre realitzar l'avaluació energètica de l'escola infantil i primària El Solell composta per a dos edificis de volumetria similar però característiques, tècniques de construcció i materials molt diferents, ja que inicialment l'escola construïda l'any 1987 només constava d'un edifici i posteriorment l'any 2012 se'n va construir un de nou i reformar parcialment l'inicial. La metodologia utilitzada per a l'avaluació s'estructura de la següent manera: La pre-diagnosi es prèvia a tot el procés d'avaluació i s'orienta a descobrir les disfuncions energètiques més vistoses presents en l'edifici. L'aixecament de dades és la primera fase de tot exercici d’auditoria, i en depenen el bon resultat i la fiabilitat que es puguin obtenir en les fases següents de treball. Cal, doncs, que els gestors i els diferents usuaris dels edificis facilitin al màxim l’accés a les diferents fonts d’informació. Es recolliran dos tipus de dades, les estàtiques i les dinàmiques. Primer analitzem les característiques arquitectòniques de l'edifici que en principi no varien i tot seguit les dinàmiques, així com d'intensitat d'ús, els consums etc. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 2 La fase dos, un cop feta la tasca de recollida de dades, cal fer-ne una avaluació, que ens servirà finalment per realitzar la diagnosi de l’edifici que s’està estudiant. Es tracta, doncs, de processar les dades recollides per tal d’avaluar conceptes com la demanda energètica, els sistemes i aparells que consumeixen energia, el consum de recursos energètics, etc. Per això s'utilitzen diferents eines informàtiques per a saber el rendiment energètic de l'edifici i tenir diferents indicadors. Els programes a utilitzar, entre d'altres, són: LIDER: Obtenim un balanç energètic de l'escola en funció de l'envolupant Ce3X: Ens dóna un indicador de sostenibilitat de l'escola a partir de l'envolupant i els sistemes de l'escola DIALUX: ens ajuda a calcular la demanda d'il·luminació teòrica de l'edifici. En la tercera fase ja podem realitzar la diagnosi, a la qual s'arriba després d'avaluar i comparar les dades amb valors de referència i es poden començar a definir les línies d'actuació per on començar a intervenir en l'edifici. En la quarta i última fase es basa en proposar algunes actuacions que cal realitzar en l'edifici i aquestes s'han de traduir en accions específiques, que s'hauran de dur a terme amb les prioritats dels responsables de la seva gestió. En el nostre cas, els estudiants, hem de treballar i proposar actuacions específiques per als edificis que ens han estat adjudicats, i esperar que algunes de les propostes, un cop valorades serveixin algun dia de base per a la elaboració de projectes específics d'intervenció. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 2. PRE-DIAGNÒSTIC 3 1. DEFINICIÓ DEL PROJECTE 1.1. METODOLOGIA L’avaluació energètica d'un edifici requereix seguir un guió amb les tasques i processos a realitzar. Per tant aquest projecte es desenvolupa principalment en 5 apartats diferenciats ja mencionats en la introducció prèvia. Com he dit seguiré la metodologia exposada en el llibre: Avaluació energètica d'edificis: L'experiència de la UPC, un metodologia d'anàlisi. Fase 0: Pre-diagnosi Fase 1: Aixecament de dades Fase 2: Avaluació Fase 3: Diagnosi i línies d'actuació Fase 4: Propostes d'intervenció Fase 0: Pre-diagnosi És la primera fase de tot el procés, i està orientada a descobrir les disfuncions presents en l'edifici. En aquest apartat s'ha de presentar l'edifici, la seva geometria, localització, els problemes a primera vista, etc. Un cop valorat l'escenari inicial i determinat el potencial de millora ja sabrem més o menys quins objectius ens podem proposar i passar al següent pas de la avaluació. Fase 1: Aixecament de dades Aquesta primera fase ha de ser la més exhaustiva i d'aquesta dependran totes les altres, es important que aquest apartat estigui ben detallat i explicat si després pretenem que els resultats s'ajustin a la realitat, cal doncs que l'accessibilitat a les diferents fonts d'informació sigui facilitada al màxim pels usuaris i gestors de l'edifici estudiat. Per això s'han disposat tres nivells d'accessibilitat a determinar: - Accessibilitat a nivell bàsic NB: edificis amb escassa informació o errònia i dades que cal verificar - Accessibilitat a nivell mitjà NM: edificis amb disponibilitat d'informació parcial ens els quals s'haurà de millorar i optimitzar la recerca d'aquestes. - Accessibilitat a nivell detallat ND: seria pels edificis amb un gran nivell de dades actualitzades, corresponents amb la realitat i de bona qualitat. Les dades obtingudes en aquesta fase es divideixen en dos tipus: - Dades estàtiques: Són aquelles característiques de l'edifici que es mantenen en el temps i que a priori no varien, com per exemple les característiques arquitectòniques i constructives. - Dades dinàmiques: característiques de l'edifici que no es mantenen constants al llarg del temps així com: l'ocupació, l’ús, els consums i les condicions de confort. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 2. PRE-DIAGNÒSTIC 4 És recomanable donar a tots els fulls de recollida de dades un codi que permeti reconèixer el tipus d’informació que s’està processant. Així, en els nostres treballs, hem definit: • DE: determina les dades estàtiques • a: els conceptes relacionats amb l’arquitectura • c: la construcció • i: les instal·lacions • u: el perfil d’ús • DD: determina les dades dinàmiques de seguiment • c: el seguiment de consums • u: el seguiment i la intensitat d’ús • g: el seguiment de la gestió • n: el seguiment de les condicions confort Les dades que es recolliran són determinants ja que marcaran la direcció en que s’ha d’enfocar el procés d’anàlisi complet, la direcció de les conclusions i ens permetrà també deduir les propostes d’intervenció que se’n puguin derivar. Fase 2: Avaluació Un cop s'hagin obtingut totes les dades necessàries procedirem amb la avaluació del edifici amb l'objectiu de fer-ne un diagnòstic. Es processaran les dades per a avaluar els conceptes següents: - La demanda energètica de l'edifici - Consum de recursos energètics - Sistemes i aparells que consumeixen energia i que atenen la demanda climatològica i lumínica de l'edifici. - Condicions de funcionament. Els resultats d'aquestes avaluacions es simplifiquen en unes dades de les quals podem extreure el que anomenem índexs o valors significatius, que ens permetran caracteritzar l'edifici. L'avaluació global de l'eficiència energètica d'un edifici es realitza mitjançant la comparació entre la demanda energètica teòrica (estimant un rendiment dels equips i sistemes) i el consum efectiu que s'observa per mitjà de la facturació anual o monitoratge. Aquest anàlisi permet valorar el potencial d'estalvi de les oportunitats de millora respecte del global de l'edifici. Així mateix, l’estudi de les rutines en la gestió i el manteniment dels sistemes de l’edifici és útil per detectar mancances en el funcionament de les instal·lacions i, alhora, permet determinar l’ajust entre el nivell d’ocupació real i el grau de resposta dels sistemes a la seva demanda d’energia i recursos. Les possibles desviacions en aquests aspectes poden oferir la resposta a la diferència entre la demanda teòrica i el consum real enregistrat. Finalment, la valoració del consum de recursos no ha de deixar de banda la valoració del confort dels Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 2. PRE-DIAGNÒSTIC 5 usuaris de l’edifici: es tracta de conèixer si l’edifici és eficaç atenent les necessitats energètiques però, i el que és més important, també si és eficient en relació als recursos que consumeix per assolir-lo. Amb els índexs i valors significatius s’aconsegueix transformar les dades obtingudes, en diferents unitats i amb diverses eines, en valors unificats i comparables (kWh/m2, lux/espai, etc.) amb els d’altres edificis semblants. I com que existeixen molts tipus d´índexs, cal escollir els més adients segons els objectius de l'anàlisi (envoltant, rendiment de sistemes, ocupació dels espais, ús). Fase 3: Diagnosi i línies d'actuació En aquesta fase del treball ja es pot realitzar la diagnosi, a la que s’arriba després d’avaluar les dades i de comparar-les amb els valors de referència i, a partir d’aquí, es poden definir les línies d’actuació en que cal intervenir. La diagnosi El reconeixement del comportament energètic de l’edifici i de les seves possibilitats de millora s’obté dels diagnòstics parcials de cadascun dels àmbits analitzats: l’envoltant arquitectònica, els sistemes energètics, l’ús i la gestió. Aquesta diagnosi pot començar a definir les línies d’actuació amb què millorar l’eficiència energètica i el consum de recursos de l’edifici, sempre tenint en compte la seva viabilitat, tant tècnica, com econòmica i logística. Per tant, l’adequació i el grau de certesa de la diagnosi depenen directament de la qualitat de la informació recollida durant l’aixecament de dades i del rigor amb què s’hagi fet l’avaluació dels resultats. I, amb la diagnosi, hem de ser capaços de detectar les diferents possibilitats de millora en cadascun dels àmbits d’actuació esmentats. Les línies d'actuació Com ja hem dit, a partir de la diagnosi es poden identificar les mancances de l’edifici i, per tant, es poden començar a plantejar les accions específiques per tal de solucionar-les. Les diferents propostes cal agrupar-les en el que anomenem línies d’actuació, que vénen determinades per la metodologia emprada durant l’aixecament de dades i l’avaluació. Així, definim: • Actuacions relacionades amb envoltant. Tenen a veure amb les característiques arquitectòniques i constructives de l’edifici i, específicament, amb seva envoltant (tancaments exteriors verticals, cobertes, soleres, etc.). Aquestes actuacions incideixen en la demanda energètica amb l’objectiu de reduir-la. • Actuacions relacionades amb els sistemes i les instal·lacions. Recullen totes aquelles intervencions que poden millorar el funcionament dels aparells i dels sistemes que atenen la demanda energètica de l’edifici (lluminàries, aparells de climatització, reguladors de fluxos, etc.). • Actuacions relacionades amb la gestió dels recursos energètics. Agrupen aquelles actuacions identificades amb les característiques d’ocupació de l’edifici i els seus usos i funcions (horaris, períodes, etc.). Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 2. PRE-DIAGNÒSTIC 6 El quadre de prioritats Una vegada identificades les oportunitats de millora en cada àmbit i valorades les diferents viabilitats tècniques, econòmiques i logístiques, cal fer un quadre de prioritats per tal que els recursos disponibles s'utilitzin de la manera més eficient. Cal insistir que es fa l'avaluació de l’estat actual i real de l’edifici quant a consum de recursos i eficiència; avaluant si aquests consums es desvien dels paràmetres de referència i, finalment, proposa unes línies d’actuació que han de donar resposta a les polítiques de gestió, confort o estalvi, alhora que garanteix que es compleixin els objectius finals. Fase 4: Propostes d'intervenció Entenem que l’avaluació energètica és un procés fonamentalment de diagnòstic que ha de permetre orientar els esforços econòmics, tècnics i logístics de manera eficient, per tal de corregir les deficiències identificades en un edifici. Així, considerem que l’última fase d’aquest procés ha de proposar algunes actuacions que cal realitzar en els edificis i que aquestes s’han de traduir en projectes específics, que s’hauran de desenvolupar d’acord amb les prioritats dels responsables de la seva gestió. En el meu cas l'objectiu com a estudiant es proposar intervencions que algun dia puguin ser utilitzades com a base de futures reformes en l'edifici objecte d'estudi. 1.2. MARC NORMATIU L'objectiu la Directiva 2002/91/CE és fomentar l'eficiència energètica dels edificis de la Comunitat Europea, tenint en compte les condicions climàtiques exteriors i les particularitats locals, així com els requisits ambientals interiors i la relació costeficàcia. Aquesta Directiva estableix requisits en relació a: • El marc general d'una metodologia de càlcul de l'eficiència energètica integrada dels edificis. • L'aplicació de requisits mínims d'eficiència energètica als edificis nous i als grans edificis existents que siguin objecte de reformes importants. • La certificació energètica d'edificis. • La inspecció periòdica de calderes i sistemes d'aire condicionat d'edificis, i, l'avaluació de l'estat de la instal·lació de calefacció amb calderes de més de 15 anys. La transposició a l'Estat Espanyol dels objectius de la Directiva 2002/91/CE (que recentment ha estat modificada per la Directiva 2010/31/UE) s'ha dut a terme mitjançant una sèrie de normatives: • El Reial Decret 314/2006, de 17 de març de 2006, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació. Les exigències bàsiques establertes en els articles 4, 5 i 6 de la Directiva 2002/91/CE s'incorporaren al Codi Tècnic de l'Edificació en el Documents Bàsics d'estalvi d'energia (DB-HE). • El Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d’Instal·lacions tèrmiques als edificis. Aquest Reial Decret deroga i substitueix el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), aprovat pel Reial Decret 1751/1998, de 31 de juliol. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 2. PRE-DIAGNÒSTIC 13 Fig.14: Aspecte que presentava l’escola abans de la reforma i ampliació. Font: Ajuntament. Fig.15: Estat que presenten els alçats de l’escola en l’actualitat. Font: Ajuntament. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 2. PRE-DIAGNÒSTIC 14 2.4. AVALUACIÓ INICIAL Com avaluació inicial podem dir que es tracta d’un institut de grans dimensions que va ser ampliat considerablement fa 3 anys. Això implica que hi ha una gran varietat de tipologies constructives, des del tipus de fonaments, les característiques de l’estructura, els materials de l’envolupant, els tancaments interiors, les instal·lacions, etc. Pel que fa referencia al tema d’anàlisis de consums, podem parlar dels consums de l’energia elèctrica, del gas i de l’aigua. A simple vista podem apreciar que com he explicat anteriorment és un edifici on s’exigeix una quantitat de maquinària important per tal que els alumnes tinguin un aprenentatge adequat. Per tant, a primera vista m’atreviria a dir que les possibles solucions per estalviar energèticament estaran en la línia del consums, d’energia elèctrica, sistemes de climatització que fan referencia a la tipologia de la caldera que hi ha, la distribució del radiadors, a l’horari d’encesa i apagada; i en els diferents materials que formen els tancaments amb l’exterior de l’edifici antic ja que segurament serà on hi ha la major part de la pèrdua energètica. 2.5. OBJECTIUS Com es tracta d’un edifici que té uns espais de característiques molt diferents, cal conèixer i comprendre l’edifici al màxim, observar-ne l’entorn i la composició i conèixer a fons tots els seus elements i sistemes. Els objectius principals d’aquest treball final de grau tracten d’estudiar l’edifici en profunditat per entendre els seus possibles comportaments durant les diferents èpoques de l’any, mirar els seus punts dèbils per tractar de fortificar-los i fer que siguin menys dèbils, intentar que les possibles solucions el més energèticament eficients possibles i que l’edifici en general pugui obtenir una millor qualificació energètica. Per tal d’assolir aquests objectius s’hauran de dur a terme accions com:  Analitzar els diferents envolupants  Fer un recompte de tots els equips, punts de consum i aparells.  Conèixer els consums de l’edifici  Realitzar un balanç energètic  Conèixer els diferents usos i horaris al llarg del dia, dels mesos i de l’any Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 3. AIXECAMENT DE DADES 15 3. FASE 1: AIXECAMENT DADES ESTÀTIQUES 3.1 ARQUITECTURA Aquest apartat ens dóna la primera imatge del nostre edifici, ens permet conèixer les característiques que presenta, on i com està situat i en general una informació general de tots els seus elements i sistemes. 3.1.1. Generalitats L’edifici del centre d’Educació Infantil i Primària El Solell s’ubica al carrer Alberes de La Palma de Cervelló. El solar se situa al nord del municipi a la zona alta del mateix i amb una topogràfica molt abrupta. A l’est limita amb el carrer Alberes des del qual s’accedeix al centre. Al sud amb el camp de futbol situat a una cota més baixa (8 metres per sota). Al nord limita amb la muntanya i a l’oest on es va fer la cessió de terrenys per a fer possible la nova ampliació de les pistes i el pati. L'escola va ser construïda l'any 1987, obra dels arquitectes Basadonna, Forcada i Rigau, un edfici de planta baixa i tres plantes tipus. Amb les façanes nord i oest parcialment en contacte amb la muntanya que fa de llinda mitjançant un mur de contenció de formigó armat. La organització de la parcel·la era la següent: 7.264 m2 de parcel·la amb una ocupació màxima en planta baixa del 60%. Una superfície construïda de 1.891,42 m2 i una superfície ocupada de 979,70 m2. Més endavant, concretament l'any 2012 es va dur a terme una reforma i ampliació de l'escola que va consistir en un edifici totalment connectat i ubicat en paral·lel amb l'edificació existent. El nou edifici també consta de planta baixa i tres plantes pis, el qual va deixar la organització i ocupació de la parcel·la de la següent manera: La parcel·la consta d'una superfície total de 8.580 m² amb una edificabilitat de 0,28 m² de sostre per cada m² de sòl. Una superfície construïda total de 3.929,70 m² i la ocupació de la parcel·la del 28% el qual es tradueix en 2.405,26 m² ocupats. L'accés a l'escola es realitza mitjançant la porta principal de 3,75 m². Tota la informació referent a l'edifici la podem veure detalladament de forma gràfica als plànols adjunts. 3.1.2. Disponibilitat de les dades S’han creat unes senzilles taules per tal de agrupar la informació bàsica de l’edifici referent a la informació disponible i a les superfícies. (Figura 1 i 2) Informació planimètrica: Edifici inicial Pla Complets Incomplets Observacions Alçats X Plantes X Seccions X Instal·lacions X Envolupant Súp.total (m²) % Ple % Buits Orientació Materials Nord 302 86% 14% N Bloc de formigó Sud 653,60 69% 31% S Bloc de formigó Est 197,27 78% 22% E Bloc de formigó Oest 37,17 63% 37% O Bloc de formigó Coberta 965,68 95% 5% Xapa Fig.1: Taula informativa. Font: elaboració pròpia. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 3. AIXECAMENT DE DADES 16 Informació planimètrica: Edifici reforma Pla Complets Incomplets Observacions Alçats X Plantes X Seccions X Instal·lacions X Envolupant Súp.total (m²) % Ple % Buits Orientació Materials Nord 480,42 80% 20% N Gero AïllanT Sud 598,38 77% 23% S Gero AïllanT Est 345 95% 5% E Gero Aïllant Oest 214 95% 5% O Gero Aïllant Coberta plana 644,68 99% 1% Grava Coberta inclinada 306,85 100% 0% Xapa Fig.2: Taula informativa. Font: elaboració pròpia. 3.2. CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES Aquest apartat està destinat a definir constructivament l'edifici, per a saber com funciona i com els seus elements interactuen amb l'entorn per a obtenir la tipologia constructiva del edifici. 3.2.1. Estructura Estructura de lloses, pilars i jàsseres de formigó armat HA-25/B/20/IIa i acer B-500, també hi ha presència d'estructura metàl·lica puntualment per estintolaments o reforços. 3.2.2. Paraments verticals Tancaments exteriors  Edifici inicial Bloc de formigó convencional 0.20 + aïllant 0.05 + bloc de formigó convencional 0.20 e = 45 cm Transmitància tèrmica = 1.68 W/m²K  Reforma Sud: acabat exterior 0.015 maó 0.15 aïllant 0.05 càmera 0.10 envà 0.04 e = 35.5 cm Transmitància tèrmica = 0.38 W/m²K Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 3. AIXECAMENT DE DADES 17 Sud2: acabat exterior 0.015 aïllant 0.05 maó 0.15 càmera 0.10 envà 0.04 Transmitància tèrmica = 0.38 W/m²K e = 35.5 cm Sud3: acabat exterior 0.015 maó 0.15 aïllant 0.05 maó 0.15 càmera 0.11 envà 0.04 Transmitància tèrmica = 0.35 W/m²K e = 51.5 cm Nord: acabat exterior 0.015 maó 0.15 aïllant 0.05 càmera 0.10 envà 0.04 Transmitància tèrmica = 0.38 W/m²K e = 35.5 cm Oest: acabat exterior 0.015 maó 0.15 aïllant 0.05 càmera 0.10 envà 0.04 Transmitància tèrmica = 0.38 W/m2K e = 35.5 cm Est: acabat exterior 0.015 maó 0.15 aïllant 0.05 càmera 0.10 envà 0.04 Transmitància tèrmica = 0.38 W/m²K e = 35.5 cm Paraments divisoris interiors Envà de bloc de formigó Transmitància tèrmica = 4.06 W/m²K Envà prefabricat tipus sandvitx = Placa de guix prefabricat 0.02 aïllant 0.08 placa de guix prefabricat 0.02 Transmitància tèrmica = 0.34 W/m²K Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 3. AIXECAMENT DE DADES 18 Fig.3: Coberta plana no transitable. Font: Ajuntament. Fig.4: Coberta plana no transitable metàl·lica. Font: Ajuntament. 3.2.3. Paraments horitzontals Estructura antiga Formigó HA-25/B/20/IIa i acer B-500 Fonamentació: Solera de formigó de 15 cm de gruix sobre 15 cm d'emmacat de graves. Forjat sanitari de 25 cm de gruix amb biguetes autoportants i revoltó ceràmic, la càmera sanitària és de 70 cm. Sostre PB: Llosa massissa de formigó armat de 30 cm de cantell. Amb armadura superior Llosa massissa de formigó armat de 30 cm de cantell. Amb armadura superior Ø10c/15 i armadura inferior Ø10c/15.10c/15 i armadura inferior Ø10c/15. Sostre P1: Llosa massissa de formigó armat de 25 cm de cantell. Amb armadura superior Ø10c/20 i armadura inferior Ø10c/20 Sostre P2: Llosa massissa de formigó armat de 25 cm de cantell. Amb armadura superior Ø10c/20 i armadura inferior Ø10c/20 Sostre P3: Llosa massissa de formigó armat de 30 cm de cantell. Amb armadura superior Ø10c/15 i armadura inferior Ø10c/15. Estructura nova Forjats: forjats reticulars de formigó de 0.60 Coberta plana no transitable: grava 0.10 geotèxtil 0.02 aïllant 0.05 barrera vapor 0.001 i formigó de pendents Transmitància tèrmica = 0.28 W/m²K Coberta plana no transitable metàl·lica: geotèxtil 0.02 aïllant 0.05 barrera vapor 0.001 estructura metàl·lica i acabat en alumini. Transmitància tèrmica = 0.29 W/m²K 3.2.4. Paraments inclinats Inclinada: Xapa plegada col·laborant. Xapa EUROCOL 60, cantell 6+6 cm i gruix de la xapa 1mm. Armadura bàsica de negatius 1Ø8c/20. 3.2.5. Tancaments exteriors de la parcel·la Porta metàl·lica de 3 metres d’alçada, murets de formigó i tanques metàl·liques. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 3. AIXECAMENT DE DADES 19 3.3. INSTAL·LACIONS Electricitat En aquest apartat s'han catalogat els sistemes i aparells amb els quals l'edifici intenta donar resposta a la demanda i necessitats dels seus usuaris. Els sistemes s'han classificat segons els usos energètics dels quals disposa l'edifici. La informació s’ha obtingut parcialment dels plànols disponibles i d’altra banda visualment. A l’annex es poden trobar les fitxes completes de tots els elements i el seu consum. La il·luminació de tota l’escola es pràcticament mitjançant fluorescents de 36W i 58W majoritàriament. A partir de la reforma de l’any 2012 totes les aules i cambres disposen dels mateixos fluorescents esmentats, excepte algunes aules o lavabos de professors que equipen un altre model de fluorescent però amb el mateix consum, 58W. Els dols models de fluorescents utilitzats són PHILIPS PACIFIC (36W) i el PHILIPS GMX450+ (58W). Un cas especial és el gimnàs on hi trobem una llumenera semi intensiva amb làmpada V.M.H. de 250W (8 dispositius). Climatització Pel que fa als sistemes de climatització, l’edifici no consta de cap sistema de refrigeració, però si evidentment de un complet sistema de calefacció. Actualment l’escola té una instal·lació de calefacció que es basa en: una escomesa de gas amb comptador G-40 + regulador de pressió (40/42). Consta de dues calderes, una amb una potència nominal de 125,31 kW i d’una segona , que es va afegir arran de la reforma (2012), caldera ROCA HF 170 amb una potència nominal de 183 kW. Les dues reben el gas de la mateixa escomesa, escalfen l’aigua i les bombes la distribueixen per tot un sistema de calefacció bitubular que escalfa les estances mitjançant radiadors de plafó. Els emissors són panells convectors dobles de planxa d’acer de la marca ROCA de 600 d’alçada, n’hi han de variades longituds en les diferents estances i plantes. Les dues calderes estan juntes en la mateixa sala de màquines, ubicada a la planta baixa de l’escola cantó nord. Un col·lector s’encarrega de recollir i distribuir l’aigua calenta a cada planta i a cada subcircuit que s’encarrega de fer arribar l’aigua a cada emissor. El rendiment de les calderes és de 92.8% i 91.4% respectivament. Fig.5: Phillips Pacific i Phillips GMX450+. Font: Web Fig.6: VMH de 250W i radiadors de plafó. Font: Web Fig.7: Sala de calderes. Font: elaboració pròpia. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 3. AIXECAMENT DE DADES 20 Fig.8: Esquema del sistema de captació i acumulació d’energia solar. Font: Ajuntament. Fig.9: Sala de màquines del sistema de captació. Font: elaboració pròpia. Lampisteria El sistema de IFF comença a l’escomesa de la xarxa general d’aigües mitjançant una arqueta ubicada a l’exterior en la qual hi ha instal·lat un comptador en clau de prova, vàlvula de tall i vàlvula reductora de pressió. La instal·lació a dins de l’edifici està realitzada amb tub de coure i a l’arqueta tub de polietilè. Cada cambra amb punts de consum disposa d’una clau de tall per poder tancar el subministrament a aquesta sala i deixar la resta de la instal·lació en funcionament. La producció de l’aigua calenta sanitària es duu a terme mitjançant les calderes abans esmentades, el circuit disposa de tots els elements de seguretat necessaris. La instal·lació també està feta amb tubs de coure de diferents diàmetres segons la ubicació del punt de consum. Apart de tot això l’edifici consta d’un sistema d’acumulació solar com a equip de suport en ACS. Es basa en un conjunt de 5 captadors solars SOL250 ubicats a la coberta del nou edifici, consten d’una superfície absorbidora útil de 2.37 metres quadrats cada panell. El conjunts solar disposa d’una sala de màquines pròpia on hi trobem els dos acumuladors de 750 litres cadascun i la caldera mural estanca ROCA BIOPLUS 70F / condensació P.N. = 65 kW i rendiment del 97.5%. Aquest sistema d’acumulació solar serveix per reduir el consum de ACS en una zona de l’escola on es consumeix molta aigua calenta. Ventilació Amb l’ampliació de l’escola també es va afegir un sistema de ventilació mecànica per a extreure l’aire de la planta baixa de l’escola (menjador, aules i gimnàs) i impulsar-ne aire net. Tant el conducte d’extracció com el d’impulsió són de 700x600 mm. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 3. AIXECAMENT DE DADES 21 3.4. PERFIL D’ÚS I OCUPACIÓ En aquest apartat es basa en comprendre l’ús que se li dona al edifici, concretament a cada un dels seus espais, l’ocupació que es fa de cada aula: número de ocupants, horaris, tipologia d’ús. Amb aquesta informació tindrem l’estimació de la demanda de necessitats energètiques de l’edifici, podrem analitzar la gestió que se’n fa i tractar de millorar-la. He obtingut les dades de perfil d’ús gràcies a l’ajuda de l’administració de l’escola, sobretot gràcies a la conserge Eva Gaitán i al director del centre Joaquim Martin. M’han proporcionat la distribució horària, els horaris de neteja, els usos de cada planta i el nombre d’alumnes i personal docent entre d’altres. L’escola té un únic horari general lectiu que és de 9 a 12:30 hores durant el matí i de 15 a 16:30 hores a la tarda, de manera que la franja de menjador resta encabida al mig de 12:30 a 15 hores. Convé afegir que l’escola, a través de la seva AMPA, també fa acollida a l’alumnat diàriament de 7:30 a 9 hores al matí i de 16:30 a 17:30 hores a la tarda. A la vegada, també hi ha activitats extraescolars cada dia de 16:30 a 17:30. L’horari de neteja es de dilluns a divendres de 16:30 a 20:30, un equip de 4 persones. A continuació descric la varietat d’usos per plantes: A l’Edifici Primària trobem els següents usos i espais:  Planta Baixa: Aula d’anglès, Aula educació especial, Aula de música, Aula d’informàtica i lavabos  Planta 1: 4 tutories individuals, 6 aules ordinàries i lavabos.  Planta 2: Secretaria, Consergeria, Despatx de Direcció, Despatx de Cap d’Estudis, Sala de Mestres, 6 aules ordinàries d’Educació Primària, 2 aules de petits grups, Biblioteca i Lavabos. A l’Edifici Educació Infantil (Edifici Eloi Albi) trobem els espais següents:  Planta Baixa: Despatx AMPA, cuina i menjador, sala de calders, magatzem EI, lavabos i sales de màquines, 6 aules ordinàries d’Educació Infantil i sala de Psicomotricitat.  Planta 1: Gimnàs, vestidors, lavabos i sala de màquines. Pel que fa a l’ocupació, el nombre d’ocupants del centre durant el curs 2014-2015 és de: Docents: 22 No docents: 13 Alumnat: 272 ESCOLA EL SOLELL TIPUS CURS ALUMNAT TOTAL GERMANS TOTAL FAM EDUCACIÓ INFANTIL P3A 25 78 14 38 P4A 13 9 P5A 14 7 P5B 16 8 TOTAL ALUMNES INFANTIL 78 TOTAL FAMILIES 38 EDUCACIÓ PRIMÀRIA CICLE INICIAL 1rA 19 68 12 51 1rB 19 14 2nA 14 12 2nB 16 13 CICLE MIG 3rA 16 69 11 54 3rB 15 11 4tA 19 18 4tB 19 14 CICLE SUPERIOR 5èA 16 57 16 55 5èB 16 15 6è 25 24 TOTAL ALUMNES DE PRIMÀRIA 194 TOTAL FAMÍLIES 160 TOTAL ALUMNES DE L'ESCOLA 272 TOTAL FAMÍLIES 198 ESCOLA EL SOLELL RELIGIÓ CURS ALUMNAT TOTAL CICLE INICIAL 1r 13 73 2n 10 CICLE MIG 3r 18 4t 12 CICLE SUPERIOR 5è 8 6è 12 TOTAL ALUMNES 73 Fig.10: Desglossament del nombre d’usuaris per cicles i cursos. Font: elaboració pròpia. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 3. AIXECAMENT DE DADES 22 Fig.11: Percentatge d’ocupació depenent dels usos. Font: elaboració pròpia. Fig.12: Percentatge d’ocupació depenent dels usos. Font: elaboració pròpia. Fig.13: Percentatge d’ocupació depenent dels usos. Font: elaboració pròpia. Fig.14: Percentatge d’ocupació depenent dels usos. Font: elaboració pròpia. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 4. AVALUACIÓ 29 El que realment interessa extreure de l’informe generat pel programa és la transmitància de cada tancament exterior per així comparar els valors obtinguts amb els que marca la normativa. El sostre en contacte amb el terreny té una transmitància de 0,50 W/m2K, aquest tancament entra en la classificació “Muros en contacto con el terreno” del CTE, els quals tenen una limitació de 0,68 W/m2K. En l’aspecte de les cobertes, les dues que hi han amb una transmitància de 0,29 W/m2K i 0,28 W/m2K compleixen àmpliament les exigències del CTE que es de l’ordre de 0,41 W/m2K. En canvi la coberta de l’edifici original de xapa metàl·lica, no compleix amb la normativa. Pel que fa als tancaments exteriors verticals el primer que salta a la vista és l’elevada transmitància de les quatre façanes del edifici original de l’escola 1,68 W/m2K, ja que són simplement tancaments fets amb bloc de formigó de 12 cm de gruix amb un petit aïllant entre ells. Evidentment no compleixen amb les exigències del CTE per molta diferència, 0,73 W/m2K. En canvi les façanes de l’edifici d’ampliació de l’escola tenen una transmitància de 0,38 W/m2K i per tant compleixen amb la normativa. Aquestes façanes aconsegueixen aquestes excel·lents propietats gràcies a un sistema de tancament amb diferents capes ja cadascuna té una funció específica per a millorar l’aïllament amb l’exterior. Paret de fàbrica, aïllant, càmera d’aire i envà. (Figura 5) Pel que fa a les particions interiors s’ha de complir una transmitància de 0,95 W/m2K. A l’escola hi han dos tipus de envans bàsicament, un són els envans de l’edifici inicial que són de fabrica de maó de 7 cm de gruix els quals tenen una transmitància de 4,06 W/m2K i no compleixen amb els valors de la normativa. D’altra banda hi ha els envans de l’ampliació, que són bàsicament un panell sandvitx amb aïllant al interior de 10 cm de gruix i una transmitància de 0,34 W/m2K i evidentment compleix amb els límits normatius. (Figura 6) Pel que fa a les finestres, tenim principalment dos tipus, les del edifici inicial les quals són de vidre simple i marc metàl·lic i les de l’ampliació, amb vidre doble i marc de PVC, les quals tenen unes propietats excel·lents. Pel que es veu a la taula comparativa amb els valors del CTE, es pot veure que les finestres antigues no compleixen la transmitància màxima ni la permeabilitat de l’obertura en cap dels diferents casos. D’altra banda les finestres de la reforma compleixen ambdues característiques amb suficiència. (Figura 7) Demanda energètica de l’edifici Quan s’han introduït totes les dades necessàries al programa Ce3X, el programa calcula la demanda energètica de calefacció i refrigeració, com que l’edifici no té refrigeració, comparem la demanda de calefacció ja que és la més important. Es pot veure en el següent gràfic comparatiu. (Figura 8) Tancaments definits en CE3X CE3X CTE Tancaments exteriors Umàx (W/m2K) U(W/m2K) Forjat contacte terreny 0,50 0,50 Coberta Inicial 1,38 0,41 Coberta reforma inclinada 0,29 0,41 Coberta reforma plana 0,28 0,41 Façana Nord Inicial 1,68 0,73 Façana Sud Inicial 1,68 0,73 Façana Est Inicial 1,68 0,73 Façana Oest Inicial 1,68 0,73 Façana Nord 0,38 0,73 Façana Sud 0,38 0,73 Façana Est 0,38 0,73 Façana Oest 0,38 0,73 Fig.5: Taula comparativa de transmitàncies dels tancaments amb els valors de la normativa. Font: elaboració pròpia. Elements divisoris definits CE3X CE3x CTE Divisoris interiors Umàx (W/m2K) U(W/m2K) Envà inicial 4,06 0,95 Envà 0,34 0,95 Fig.6: Taula comparativa de transmitàncies d’elements divisoris interiors. Font: elaboració pròpia. DENOMINACIÓ CE3X (W/m2K) CTE (W/m2K) CE3X (m3/hm2) CTE (m3/hm2) Finestra antiga 1,6x0,75 5,7 4,4 35 27 Finestra antiga 2x3,4 5 4,4 35 27 Finestra antiga 0,80x2,15 5,2 4,4 35 27 Finestra nova 1x2,2 3,2 4,4 20 27 Finestra nova 1,6x1,8 3,1 4,4 20 27 Finestra nova 0,95x2,2 3,3 4,4 20 27 Fig.7: Taula comparativa de transmitàncies i permeabilitats. Font: elaboració pròpia. Fig.8: Taula comparativa. Font: elaboració pròpia. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 4. AVALUACIÓ 30 Fig.9: VEEI límit. Font: DB HE-3 taula 2.1 VEEI (W/m2 x 100) Em (lux) UGR Aula tipus <4 >300 <19 Gimnàs <5 >300 <22 Biblioteca <6 >500 <19 Menjador <10 - - Fig.10: Taula de paràmetres permesos. Font: DB HE-3 y UNE-EN 12464-1 4.1.3. Demanda lumínica En aquest apartat es tracta de determinar la demanda lumínica de l’escola a partir de les dades característiques dels locals més significatius i dels aparells que disposa. Aquesta demanda teòrica d’il·luminació es calcula mitjançant les possibilitats d’il·luminació natural de l’edifici i de les característiques especials de cada espai. És a dir, l’aportació lumínica necessària per poder oferir les condicions de confort adequades a les necessitats d’ús dels espais. S’han de determinar els possibles aspectes que poden influir en l’aprofitament del flux lumínic de les làmpades, es a dir, la claredat del local, el nivell d’envidrament, les seves dimensions, el perfil d’utilització, el nivell d’ocupació. Tots aquests aspectes ens determinen la necessitat teòrica de lluminària pera tal ús. Per a cada recinte, depenent del seu ús, hi ha estipulats uns paràmetres d’il·luminació recomanats segons normativa al CTE HE3 i a la UNE 12464-1. En el CTE secció HE 3 – Eficiència energètica de les instal·lacions d'il·luminació, a la pàgina 9 tenim ressaltada la definició de UGR (índex d'enlluernament unificat). Aquet és l'índex d'enlluernament molest procedent directament de les lluminàries d'una instal·lació d’il·luminació interior, definit en la publicació CIE (comissió Internacional d'Enllumenat) nº 117. Així doncs, queda clar que UGR és l'enlluernament que ens molesta. Exigència Bàsica a complir: Els edificis disposaran d'instal·lacions d'il·luminació adequades a les necessitats dels seus usuaris alhora eficaces energèticament disposant d'un sistema de control que permeti ajustar l'encès a l'ocupació real de la zona, així com d'un sistema de regulació que optimitzi l'aprofitament de la llum natural, a les zones que reuneixin unes determinades condicions. Segons el DB HE-3 l’eficiència energètica de la instal·lació lumínica d’una zona, es determinarà mitjançant el valor d’eficiència energètica de la instal·lació VEEI (W/m²), per cada 100 lux, mitjançant la següent fórmula: P = Potència de la làmpada més la potència del equip S = la superfície de la sala Em = il·luminància mitja Apart del VEEI, també s’ha de complir amb el Em i l’índex de enlluernament unificat (UGR). Tot aquest valors s’han calculat mitjançant el DIALUX i tot seguit hi ha la comparació amb els valors exigits pel CTE. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 4. AVALUACIÓ 31 La primera estança analitzada ha sigut la aula estàndard que es repeteix constantment a la resta de l’escola, amb una superfície de 53,94 m² i 10 fluorescents PHILLIPS GMX+ 450 de 58W. Del DIALUX n’obtenim una Em de 492 lux i aplicant la fórmula anterior, obtenim un VEEI igual a 2,18 W/m²/100, per tant compleix tots els aspectes que dicta la normativa. Tot seguit podem veure la renderització en colors falsos amb una escala de colors on podem veure quants luxs influeixen en cada zona de les aules. En el pla de treball (taules) tenim valors entre els 500 i 600 lux i per les zones de transició i moviment tenim valors més baixos, de l’ordre de 200-400 lux, per tant es pot dir que aquesta aula estàndard està correctament il·luminada i no excedeixen cap dels límits establerts per la normativa. (Figura 11) La segona estança analitzada és la biblioteca del centre, amb una superfície de 67,70 m², 15 fluorescents PHILLIPS GMX+ 450 de 68W i un fluorescent PHILLIPS GMX 450 de 58W. Del DIALUX n’obtenim una Em de 578 lux i aplicant la fórmula anterior, obtenim un VEEI igual a 2,63 W/m²/100, per tant compleix tots els aspectes que dicta la normativa. Tot seguit es pot veure la renderització en colors falsos, amb una escala de colors assignada a cada nivell de luxs. En el pla de treball tenim valors al voltant dels 600 luxs i tant parets com terra també reben una bona quantitat de llum, al voltant dels 300-500 lux, per tant una estança molt ben il·luminada i que no supera els límits de enlluernament establerts per la normativa. Fig.11: Aula tipus analitzada amb el software i a la dreta la seva renderització en colors falsos. Font: elaboració pròpia. Fig.12: Biblioteca analitzada amb el software i a la dreta la seva renderització en colors falsos. Font: elaboració pròpia. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 4. AVALUACIÓ 32 Fig.13: Gimnàs de l’escola. Font: elaboració pròpia. Fig.14: Menjador de l’escola. Font: elaboració pròpia. Pel que respecta al gimnàs, una de les zones mes amplies de l’escola (241,65 m²) i on concretament l’enllumenat deixa de ser repetitiu com a la resta de l’escola i equipa una llumenera semi-intensiva amb 8 làmpades V.M.H. de 250W i a la zona del escenari hi ha instal·lat un carril electrificat bipolar de 3 metres i amb 6 làmpades de 270W. Del DIALUX n’obtenim una Em de 492 lux i aplicant la fórmula, obtenim un VEEI igual a 2,07 W/m²/100, per tant compleix tots els aspectes que dicta la normativa. Tot seguit es pot veure la renderització en colors falsos, amb una escala de colors assignada a cada nivell de luxs. Podem observar que a la zona de les làmpades V.M.H. hi ha un alt nivell de lux, en canvi fora de la zona d’influència d’aquestes làmpades el nivell baixa notablement. El defecte d’enllumenat del gimnàs, es troba en l’escenari, on el carril electrificat només il·lumina la decentment la meitat de l’escenari. Per últim s’ha analitzat i estudiat l’enllumenat del menjador, un gran sala de 163,66 m², en el qual dues de les 4 parets són principalment de vidre, per tant es una estança amb molta llum durant el dia. Tot i així equipa 20 fluorescents PHILIPS GMX 450+ de 58W. Del DIALUX n’obtenim una Em de 169 lux i aplicant la fórmula, obtenim un VEEI igual a 3,90 W/m²/100, per tant compleix tots els aspectes que dicta la normativa. Tot seguit es pot veure la renderització en colors falsos, amb una escala de colors assignada a cada nivell de luxs. Es pot observar que la zona amb més luxs ronda els 200-300 i que la estança necessita més llum de la que equipa, tot i que amb la gran quantitat de llum natural que entra, aquesta manca de llum artificial es veu substituïda per la llum natural. . Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 4. AVALUACIÓ 33 4.2. ANÀLISIS DE SISTEMES En aquest apartat s’obté l’eficiència dels sistemes que hi ha a l’edifici. Els sistemes han de crear unes condicions mínimes de confort per a arribar a la demanda energètica de l’escola. Per això s’utilitza la qualificació de eficiència energètica amb la idea d’obtenir indicadors energètics a través de l’ús d’etiquetes. En el cas de demanda tèrmica i la qualificació energètica s’ha fet servir l’opció més adequada en funció del software que fa servir l’administració de la Generalitat, on la metodologia de càlcul emprada es realitza amb els programa Ce3x, el qual abasta els edificis d’habitatges i els terciaris. CE³X és, des de el 4 de Juliol del 2012, “Documento Reconocido para la Certificación Energética de Edificios Existentes". Ha estat desenvolupat per Efinovatic i el Centro Nacional de Energías Renovables (CENER). El programa es propietat dels ministeris i la distribució és gratuïta. Mitjançant aquest programa es pot certificar d’una forma simplificada qualsevols tipus d’edifici: residencial, petit terciari o gran terciari, podent obtenir qualsevol qualificació de la “A” a la “G”. CE³X s’adapta a la gran varietat de situacions a las que tenim que fer front els tècnics certificadors, permetent diferents opcions d’entrada de les dades de l’edifici. Una vegada calculat tot en el programa, s’obtenen els indicadors energètics que s’expressen de en kWh/m2, el software genera un índex general amb el qual valora l’edifici entre les lletres A i G, essent A l’edifici més eficient i G el que menys. En aquest apartat ens interessa obtenir el grau d’eficiència de les instal·lacions per a poder-ho comparar amb la realitat i a partir d’aquí poder actuar proposant les línies d’actuació per a millorar els sistemes. Fig.15: Qualificació energètica obtinguda amb el Ce3x. Font: elaboració pròpia. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 4. AVALUACIÓ 34 Fig.16: Gràfic que mostra la intensitat d’ús de l’escola al llarg dels dies i de la setmana. Font: elaboració pròpia. 4.3. ANÀLISIS DEL FUNCIONAMENT L’objectiu d’aquest apartat és saber quin és l’ús que se’n fa dels sistemes per a satisfer la demanda i el consum d’energia. Ara es determinarà quins punts de la gestió de sistemes es poden millorar per a que sigui més eficient. 4.3.1. Ocupació L’objectiu és poder determinar quina és l’ocupació real i quina és la seva distribució en l’espai i el temps dins l’edifici, en contraposició al perfil i d’ús teòric obtingut en l’aixecament de dades inicial. D’aquesta manera, es pretén caracteritzar l’edifici en un aspecte molt determinat: la intensitat d’ús. Val a dir que aquest factor pot arribar a tenir una gran influència en el consum final de l’edifici i en l’eficiència o ineficiència que aquest presenta quant al consum de recursos. A l’escola CEIP El Solell s’imparteix educació infantil i primària. Per tant l’edifici pel seu ús té una ocupació constant d’alumnes i treballadors durant les mateixes hores i els mateixos dies de la setmana durant els mesos lectius. Els mesos de vacances l’edifici està pràcticament abandonat, excepte pel manteniment puntual. Per tant els millors indicadors de l’ocupació són els horaris de dilluns a divendres i la seva corresponent ocupació: - Infantil: 9:00-12:30 i de 15:00-16:30 - Primària: 9:00-12:30 i de 15:00-16:30 - Extraescolar: 16:30-17:30 L’edifici està obert de 7:30 a 20:30 ocupar per els diferents treballadors i alumnes del centre (administració, personal docent, neteja...). Els cursos s’imparteixen des de setembre fins a juny dividit en trimestres. L’únic mes de l’any que l’edifici està tancat és l’agost. Cada tipus de sala té una ocupació diferent ja que ve marcada per l’ús que se’n fa: Espais per aules, es on s’imparteixen les assignatures i són les que tenen l’ocupació més alta durant més al llarg de l’horari lectiu. A les aules específiques, on només s’imparteixen assignatures específiques destinades a aquell espai, tenen una ocupació elevada, però amb molta menys continuïtat que les aules bàsiques. Secretaria, despatxos i sales de professors, són espais més petits i per tant amb una ocupació molt reduïda, però constant. El menjador és l’espai amb més intensitat d’ús ja que durant els torns de menjar s’hi troben al voltant d’unes 100 persones entre alumnes i personal, però només durant les hores establertes per a menjar. D’altra banda hi ha aules de tutoria que tenen una baixa ocupació i només hi ha gent a dins de forma molt puntual, però els espais amb ocupació nul·la són aquells espais sense ús com ara la sala de calderes, de comptadors...on no hi entren mai els alumnes i només els encarregats del manteniment puntualment. Per últim la cuina té una ocupació bastant baixa, ja que l’equip de cuina es compon de unes tres persones, tots els dies durant tres o quatre hores. Pel que fa a l’ocupació, el nombre d’ocupants del centre durant el curs 2014-2015 és de 22 docents, 13 no docents i 272 alumnes, en el següent gràfic es pot veure com de 7.30h a 9h, l’escola obre amb el servei d’acollida, tot seguit comencen les classes i la ocupació és màxima i es manté estable fins a les 12.30h que és l’hora de menjador i alguns alumnes marxen a casa per a tornar a les 15h quan es reprenen les classes i l’ocupació torna a ser màxima, un cop finalitza l’horari lectiu a les 16h, la ocupació baixa dràsticament i només resten els alumnes i personal que els hi pertoca fer activitats extraescolars, depenent del dia de la setmana podem veure com varia l’ocupació en aquesta franja. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 4. AVALUACIÓ 35 4.3.2. Gestió i manteniment Si se sap com funciona la gestió i el manteniment dels sistemes, es pot detectar errors en el funcionament de les instal·lacions i per tant poder ajustar al nivell d’ocupació i intensitat d’ús que hi ha al col·legi. S’analitzarà la gestió del centre i quin és el correcte funcionament de les instal·lacions. La instal·lació de calefacció està sectoritzada, d’una banda hi ha la caldera nova que es va col·locar per a la instal·lació d’aprofitament d’energia solar que s’encarrega del gimnàs i els vestidors i d’altra banda hi ha la sala de màquines inicial amb les dos calderes principas, les quals s’encarreguen de les plantes de l’edifici. L’engegada i apagada de la calefacció està automatitzada i ho controla una empresa de instal·lacions de Corbera de Llobregat que s’encarreguen de la gestió i manteniment (Inst. Massana) els quals han sigut els que han facilitat aquesta informació. La regulació de temperatura a l’hivern ha de ser de 21ºC màxim durant les hores lectives i de 15ºC quan l’escola està tancada. A les 6 del matí s’encén la calefacció de manera que quan entrin els usuaris hi hagin els 21ºC, d’altra banda la calefacció s’apaga a les 16.35 hores de manera que durant la nit la temperatura mitja sigui de 15ºC. Durant els caps de setmana es duu a terme la mateixa regulació que les nits, de manera que la temperatura es mantingui als voltant dels 15ºC. Aquest patró automàtic es modifica a la primavera, quan els usuaris ja no estan confortables i ho demanen a l’empresa que modifiqui el patró automatitzat. Pel que fa a la instal·lació elèctrica, és totalment manual i s’engega quan entra la conserge a l’escola. L’únic sistema automatitzat és el de l’enllumenat exterior. 4.3.3. Paràmetres de confort En aquest apartat s’analitzaran els paràmetres de confort, ja que s’ha de esbrinar si existeix un confort tèrmic a l’edifici. Els paràmetres utilitzats per a valorar si existeix el confort seran la humitat i la temperatura de l’aire, dades que s’han obtingut a través dels termohigròmetres facilitats pel departament de materials de la EPSEB, agraïment en especial a Marc Tous. S’ha comptat per a l’estudi de confort amb dos aparells de la marca “Testo”, col·locats a punts estratègics de l’escola durant dues setmanes, des de el dilluns 13 d’abril fins el 27 d’abril. El primer aparell “Testo3” va estar col·locat a una petita estança adjacent al menjador de l’escola, tocant a la façana est de l’edifici, la qual van dir els treballadors i la conserge que era la estança més freda i on passaven més fred de tot l’escola. Llavors pel segon aparell (“Testo5”) es va preguntar per l’estança més calenta i les opinions dels usuaris van fer col·locar-lo a la biblioteca de l’escola. Per a que s’estigui en un ambient agradable, les normes ISO 7730 i EN – 27730 diuen que la temperatura operativa de confort ha d’estar entre els valors següents: - Estiu: 23 a 26 ºC de temperatura - Hivern: 20 a 24 ºC de temperatura Pel que fa a la humitat relativa ha d’estar entre el 45-65% Anàlisi “Testo3” Com ja s’ha dit l’aparell va estar dues setmanes a la zona del menjador de l’escola i s’ha obtingut una temperatura mitja de 20,38 ºC i una humitat del 53,92%. La temperatura és un pel baixa pels paràmetres de confort establerts fora de l’hivern, en canvi la humitat es troba dins del paràmetre. Anàlisi “Testo5” L’aparell va estar dues setmanes a la biblioteca de l’escola, segons els usuaris l’estança més calenta de l’edifici, de la qual s’ha obtingut una temperatura mitja de 21,68 ºC i una humitat del 35,36%. Per tant aquí la temperatura si que és més confortable, però la humitat és massa baixa. Fig.17: Gràfic de temperatura i humitat comparatiu dels dos aparells en 24 hores. Font: elaboració pròpia. Fig.18: Gràfic de temperatura i humitat comparatiu dels dos aparells en una setmana. Font: elaboració pròpia. Pel que fa a l’anàlisi obtingut mitjançant aquests aparells, els resultats obtinguts no són molt significatius ja que degut a que van ser col·locats en una època del any molt neutral en termes de clima, les dades obtingudes no són tant útils com es desitjava. Les condicions de realització d’aquest projecte, no han fet possible l’anàlisi en una altra època de l’any. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 4. AVALUACIÓ 36 Fig.19: Consums anuals d’electricitat. Font: elaboració pròpia. Fig.20: Consums mensuals d’electricitat. Font: elaboració pròpia. Fig.21: Consums mensuals d’electricitat. Font: elaboració pròpia. 4.4. ANÀLISIS DE CONSUMS En aquest apartat es realitza un anàlisi dels consum energètics de l’escola CEIP El Solell, amb les dades reals que s’han obtingut de les factures. S’analitzarà el consum de l’electricitat, el gas i l’aigua. L’obtenció de dades ha sigut molt desigual pel que fa als diferents recursos, per tant alguns anàlisis seran més precisos que d’altres. Aquest anàlisis ens ajuda a detectar els sistemes i usos responsables dels recursos que ens envolten. 4.4.1. Energia elèctrica L’escola CEIP El Solell té una potència contractada de 160 kW i una tarifa de 3.0 A. Del consum elèctric es disposa de dades des de el agost del 2009 fins al juny de 2014. Pel que es veu en línies generals, els mesos de més consum se situen en l’hivern i tardor, quan hi ha menys hores de sol i hi fa més fred, amb uns consums que ronden els 6.000 a 7.000 kWh. A mesura que s’acosta l’estiu, a partir de juliol, el consum cau en picat ja que l’escola està tancada i l’agost el mes que menys es consumeix, el consum cau per sota dels 1.000 kWh. Cal destacar que a partir de 2012, quan l’ampliació de l’escola ja és finalitzada, la tendència del consum elèctric en els mesos d’hivern augmenta dels 6.000-7.000 kWh als 10.000 kWh de mitjana en els mesos més crítics. El consum diari mitjà obtingut a partir dels anys es de: 231,241 kWh/dia. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 4. AVALUACIÓ 37 Fig.22: Consums mensuals d’electricitat. Font: elaboració pròpia. Fig.23: Consums mensuals d’electricitat. Font: elaboració pròpia. Fig.24: Consums mensuals d’electricitat. Font: elaboració pròpia. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 4. AVALUACIÓ 38 Fig.25: Consums anuals de gas. Font: elaboració pròpia. Fig.26: Consums mensuals de gas. Font: elaboració pròpia. Fig.27: Consums mensuals de gas. Font: elaboració pròpia. 4.4.2. Gas Natural Actualment l’escola té una instal·lació de calefacció que es basa en: una escomesa de gas amb comptador G-40 + regulador de pressió (40/42). Consta de dues calderes, una amb una potència nominal de 125,31 kW i d’una segona , que es va afegir arran de la reforma (2012), caldera ROCA HF 170 amb una potència nominal de 183 kW. I la caldera de suport de l’equip de captació solar. Es disposen de les dades de 2012 a 2014, ja que només s’ha pogut accedir a les factures d’aquests anys. Les dades mostren que febrer és el mes amb més consum al voltant dels 60.000 kWh. El consum tendeix a augmentar a partir de desembre i gener, febrer i març són els mesos amb més consum de gas. Durant la resta de l’any els consums són molt menys significants, principalment degut a la cuina del menjador. El consum mig anual és de 209.289,70 kWh i el consum mig diari de 573,39 kWh/dia Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 6. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ 45  Canvi de fusteries de les finestres Com ja s’ha vist, un dels punts més fluixos i que no compleixen la normativa, és la transmitància tèrmica a través de les finestres de l’edifici inicial, que al ser d’alumini i sense marc de ruptura de pont tèrmic, hi ha grans pèrdues. Es proposa la substitució de totes les finestres i portes de vidre de la façana nord de l’edifici inicial. Tot això mitjançant un sistema de corredores de doble fulla de PVC de 75 mm amb doble vidre 4/20/4 amb una transmitància de marc de 1,7 W/m²K, bon aïllament acústic i estanqueïtat. Calculant els resultats amb el software d’anàlisi, s’obté que al demanda de calefacció baixaria un 1,7% respecte l’edifici en l’estat actual. Acumulant les altres propostes, el consum anual estaria en 178.880 kWh/any i amb aquesta reducció del 1,7%. Això es tradueix en 3041 kWh/any menys i en un estalvi anual de 165 € Ara es comprova si l’estalvi en la factura del gas compensa el cost de la intervenció: 42,28 m² x 251 €/m² = 10.612 € 10.612 €/ 165 € = 64,31 anys La recuperació de la inversió seria massa llarga, així que aquesta proposta no es molt viable, tot i que milloraria el confort tèrmic i acústic de l’edifici, econòmicament seria un error. Fig.6: Sistema de perfils per a finestres de PVC. Font: Web Façana Nord 302 m² x 0,14 (percentatge d’obertures) 42,28 m² Façana Sud 653,60 m² x 0,31 202,60 m² Façana Est 197,27 m² x 0,22 43,40 m² Façana Oest 37,17 m² x 0,37 13,75 m² Fig.7: Taula de superfícies. Font: elaboració pròpia. Fig.8: Qualificació energètica amb l’acumulació de les propostes. Font: elaboració pròpia. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 6. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ 46 Fig.9: Caldera VitoPlex 300. Font: Web. Fig.10: Detector de presència. Font: Web. Propostes sobre les instal·lacions  Caldera de gas auxiliar Es proposa canviar la caldera de gas antiga per a una nova caldera de condensació, més estanca, millor aïllada i amb un rendiment elevat. La escollida és la caldera de Viessman el model VitoPlex 300 de 180 kW i rendiment del 96%. Tot seguit es mostren els càlculs necessaris per a estudiar-ne la viabilitat. 167020 kWh/any és el consum que tindríem amb les propostes acumulades, per tant: Caldera existent Caldera de condensació Demanda energia aproximada anual kWh/any 167.020 Rendiment estacional % 91 96 Energia total final kWh/any 182.052 173.701 Combustible consumit total m³/any 15654 14936 Cost total combustible €/any 8884 8476 Preu nova caldera € 7896 Estalvi anual respecte caldera existent €/any 408 Amortització Anys 19,35 Pel que es pot veure en el càlcul, la substitució de la caldera estaria amortitzada en 19 anys.  Detectors de presència Com s’ha comentat anteriorment a la diagnosi, un dels punts febles és que el centre no té cap automatització en els interruptors dels punts de llum, per tant en zones sense una gran intensitat d’ús (passadissos) a vegades es malgasta molta electricitat. Per tal de reduir el malbaratament d’energia es proposa la col·locació de detectors de moviment i de llum de manera que només s’encenguin quan sigui necessari. El detector escollit és el LUXA 103-360 AP de la empresa Theben. És un detector de moviment PIR en funció de la presència i lluminositat, per a muntar al sostre, amb una zona de detecció de fins a 7 metres, 360º de visibilitat, un marge de regulació entre 10 i 2000 lux, rellotge programador i moltes més característiques. Els llocs idonis per a la seva col·locació serien els passadissos i els banys, ja que són espais en el qual el seu ús esta restringit en moment puntuals i de manera discontínua, per tant s’hi alguna llum quedés encesa seria un malbaratament considerable. Es disposarien 3 detectors per passadís i 1 per cada bany, això a cada planta, per tant ens surt un total de 22 detectors que controlen a 116 fluorescents, cada unitat de detector surt a 98,50 €. El preu total seria de 2167 €, tot i que és molt imprecís calcular la energia elèctrica que s’estalviarà amb la instal·lació dels detectors, es farà un càlcul aproximat amb el que dictamina la guia bàsica d’eficiència energètica en edificis municipals en la qual diu que l’estalvi es del 60%. (116 x 36 x 1440)/1000 = 6013,44 x 0,21 x 0,6 = 757,70 €/any d’estalvi Per tant 2167/757,70 = 2,86 anys per a amortitzar la inversió. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 6. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ 47 Propostes sobre la gestió  Canviar gestió del sistema de calefacció Com ja s’ha diagnosticat en l’apartat anterior, la gestió de la instal·lació de calefacció de l’escola El Solell no és la més adequada per a l’estalvi energètic. És una gestió automatitzada, portada per una empresa externa anomenada Instal·lacions Massana, això ja és un petit desavantatge, ja que l’usuari que es troba a l’edifici no pot variar al seu gust la temperatura del sistema de calefacció i per tant es pot generar malbaratament d’energia i desconfort. D’altra banda durant l’hivern la configuració de temperatura és sempre la mateixa, per tant es pot donar el cas que algun dia l’usuari noti excedència de temperatura i no pot reduir-la, això comporta la pèrdua d’una ocasió per a estalviar energia. Els horaris d’encesa i apagada són els següents: La regulació de temperatura a l’hivern ha de ser de 21ºC màxim durant les hores lectives i de 15ºC quan l’escola està tancada. A les 6 del matí s’encén la calefacció de manera que quan entrin els usuaris hi hagin els 21ºC, d’altra banda la calefacció s’apaga a les 16.35 hores de manera que durant la nit la temperatura mitja sigui de 15ºC. Durant els caps de setmana es duu a terme la mateixa regulació que les nits, de manera que la temperatura es mantingui als voltant dels 15ºC. Aquest patró automàtic es modifica a la primavera, quan els usuaris ja no estan confortables i ho demanen a l’empresa que modifiqui el patró automatitzat. S’hauria d’estudiar també la possibilitat de poder ajustar i retallar més aquests horaris d’encesa i apagada per tal de reduir-ne el consum. En resum; es proposa desexternalitzar la gestió de la calefacció, revisar els horaris d’encesa i apagada i per últim procurar que els usuaris s’involucrin amb accions quotidianes alhora d’evitar pèrdues d’energia innecessàries. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 7. PLA DE MANTENIMENT 48 7.PLA DE MANTENIMENT PLA DE MANTENIMENT ESTABLERT AL CENTRE Manteniment a través d’empreses El manteniment i neteja de las instal·lacions del centre es realitza a través d’una empresa subcontractada SAFINTEX S.L. (Instal·lacions Massana), situada a Corbera de Llobregat, gràcies al contacte amb ells via e-mail, s’ha aconseguit el pla de manteniment preventiu de les instal·lacions del centre. Aquesta empresa s’encarrega de la part més laboriosa del manteniment dins d’un edifici, el qual són les instal·lacions i el seu correcte funcionament. El pla de manteniment esmentat es pot trobar a l’annex. Manteniment al centre Dins del centre, la comissió de manteniment està formada per la conserge Eva Gaitán i el personal de neteja. Dins d’aquest tipus de manteniment entren operacions com; notificar avaries, reparacions menors, comprovacions d’aparells, neteja d’espais i encesa i apagada de sistemes. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 9. CONCLUSIONS 49 8. BIBLIOGRAFIA Referències bibliogràfiques  Rodríguez, I., López, F., Martorell, Ruiz, G., & Bosch, M. (2006). Avaluació energètica d'edificis: L'experiència de la UPC, una metodologia d'anàlisis. Barcelona: Edicions UPC.  Institut de tecnologia de la construcció de Catalunya. ITeC. (2011). DicPla - Manual de l'usuari. Llibre de l'edifici àmbit Catalunya.  Dial. (2007). Dialux version 4.3 - Un estándard de software para el cálculo de iluminación - Manual de usuario. Lüdenscheid.  Xydis, G., Koroneos, C., & Polyzakis, A. (2009). Energy and exergy analysis of the Greek hotel sector: An application. Energy and Buildings, 402-406.  IDAE, Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía. (2007). Recuperat el 22 Juny, 2015 de: http://www.idae.es  Agència d’Energia de Barcelona. (2011). Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis municipals. Recuperat a 22 de Juny, 2015 de: http://w110.bcn.cat/MediAmbient/Continguts/Vectors_Ambientals/Energia_i_qualitat _ambiental/Documents/Fitxers/Guia%20Edificis%20Municipals%20ALTA.pdf  Departament d’educació. (2009). Criteris per a la construcció de nous edificis per a centres docents públics. Generalitat de Catalunya. Recuperat el 22 de Juny, 2015 de: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/monog rafies/criteris_construccio_edificis_centres_docents_publics/criteris_construccio_edi ficis_centres_docents_publics.pdf  CTE (n.d.). Recuperat el 22 de Juny, 2015 de http://www.codigotecnico.org/web  Idescat. Territori. El municipi en xifres. La Palma de Cervelló. Recuperat el 22 de Juny, 2015 de: http://www.idescat.cat/emex/?id=089058  La Palma de Cervelló – Wikipedia, la enciclopèdia libre. Recuperat el 22 de Juny, 2015 de: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Palma_de_Cervell%C3%B3  Generador de preus de la construcció. Espanya. CYPE Ingenieros, S.A. Recuperat el 22 de juny, 2015 de: http://www.generadordepreus.info/  Theben, detectores de presencia. Recuperat el 22 de Juny, 2015 de: http://www.theben.es/Productos/Detectores-de-presencia-y-demovimientos/Detector-de-presencia  Propamsa, S.A.U. Camí de Ciments Molins. Recuperat el 22 de Juny, 2015 de: http://www.propamsa.es/es/  Paneles aislantes Termochip by CUPA GROUP. Recuperat el 22 de Juny, 2015 de: http://www.thermochip.com/portada/  Institut Català d’Energia. Generalitat de Catalunya. Recuperat el 22 de Juny, 2015 de : http://icaen.gencat.cat/ca/index.html  VIESSMANN Calderas. Recuperat el 22 de Juny, 2015 de: http://www.viessmann.es/es/Industria_Comercio_Servicios/productos/Calderas_mur ales_de_condensacion_a_gas.html  Ventanas de PVC y Aluminio. Recuperat el 22 de Juny, 2015 de: http://www.hermeticline.es/contacta/  Diputació de Barcelona. Recuperat el 22 de Juny, 2015 de: http://www.diba.cat/ Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 9. CONCLUSIONS 50 9. CONCLUSIONS Des d’un principi estava disposat i encoratjat a acceptar qualsevol proposta que m’oferís la Montse Bosch, tutora del DAC que vaig realitzar, i el tema que em va proposar em va atraure des del primer moment. Estava molt interessat en descobrir el món de la sostenibilitat i eficiència energètica, ja que d’ara en endavant és la via a seguir per a tots els professionals en el sector de la construcció. L’escola El Solell és un edifici amb molts contrastos. Inicialment constava només d’un mòdul principal construït l’any 1987, de dimensions considerable i adequat a les tècniques de la època, però el punt d’inflexió és sens dubte la reforma i ampliació que té lloc l’any 2012. Consisteix en un segon mòdul-edifici al cantó de l’inicial els quals es comuniquen interiorment per un passadís situat a totes les plantes. Això va fer de l’escola un complex molt gran, amb molta diversitat de tancaments, instal·lacions, estructures, estances, materials i sistemes; tot això comporta molts contrastos i molts aspectes positius i negatius. Inicialment no era coneixedor de la magnitud del projecte però a poc a poc me’n vaig anar adonant i cada cop m’agradava més. La part més laboriosa del projectes sens cap mena de dubte ha sigut l’aixecament i recopilació de dades estàtiques i dinàmiques de l’edifici. Hi havia parts de l’edifici amb molta informació, d’altres amb informació nul·la, però totes les mancances s’han pogut anar solucionant gràcies a l’ajuda de terceres persones i a les visites a l’escola. Aquesta part del projecte ha sigut la més repetitiva i menys creativa, però tot requereix un camí previ per arribar on un vol. En la part de l’avaluació de l’edifici la meva curiositat va començar ha augmentar exponencialment, vaig començar a aprendre a fer servir amb molta més precisió les eines informàtiques com el Ce3X i el Dialux, els quals faciliten molt el treball a la hora de veure les disconformitats de l’edifici, els seus punts dèbils, les seves característiques i com treballa energèticament l’edifici. En aquest apartat vaig aprendre molt, sobretot de les eines informàtiques, les quals estic segur que en un futur professional les hauré d’utilitzar i dominar encara més. Ara bé la part que més interessant he trobat ha sigut la fase de diagnòstic i proposta d’intervencions on s’ha de fer servir les dades obtingudes anteriorment per a prendre decisions que poden ajudar a estalviar diners i a conservar el planeta. Tot i que les solucions i reformes proposades no són cap sorpresa en aquest camp de la construcció, m’ha sorprès veure com per exemple, les propostes sobre l’envolupant, tenen menys impacte del que m’esperava i realment les inversions realitzades en aquests sistemes són dures d’amortitzar, però no inviables. En canvi he descobert que els petits canvis a fer i on més marge de millora hi ha, tant energètica com econòmicament, és en les instal·lacions i en la gestió del centre. En resum l’escola CEIP El Solell és un edifici amb molts contrastos i algunes desigualtats i precisament per això m’ha agradat i he aprés molt realitzant aquest projecte final. Penso que l’edifici té aspectes molt interessants on treballar-hi i espero que aquest treball serveixi per a il·lustrar les possibilitats de millora. Estudi energètic del CEIP Escola El Solell 10. AGRAÏMENTS 51 10. AGRAÏMENTS Per acabar, volia donar les gràcies a tota la gent que m'ha ajudat i/o recolzat aquests darrers mesos per a la realització d'aquest projecte. Primer de tot a la meva tutora del TFG Montse Bosch per a proposar-me el treball i posar-me en contacte amb l'ajuntament de la Palma de Cervelló, gràcies com no a la seva ajuda i dedicació amb la qual he pogut acabar el projecte satisfactòriament. Moltes gràcies a l'ajuntament de La Palma, concretament a en Xavier Carrascal que em va facilitar tota la informació gràfica i escrita que tenia de l'escola i l'accés a l'arxiu de l'ajuntament. Una de les parts de més ajuda va ser la col·laboració amb l'escola El Solell, tot el personal, però en concret especial menció a la conserge Eva Gaitán que em va facilitar molta informació i contactes. Aquest treball no hagués sigut possible sense el recolzament dels meus pares i la meva parella, que m'han animat en els moments que més ho necessitava. També gràcies als meus companys de DAC, els qual ens hem anat donant suport constantment. Un sincer agraïment a tots aquestes persones i entitats de part meva, gràcies. ANNEX A – PART D’ANGLÈS REDACTADA Energy Study of CEIP El Solell PRE-DIAGNOSIS 2. PRE-DIAGNOSIS At this stage presents significant data of the building of the school under study, to have a starting point before starting to delve into the issue Visits were made to the school to check the current status of the building and obtain general information. Then will be a research of basic information of the building as well as: the location, the weather in the area, the evolution of the building over time and planning. With all these references can make an initial evaluation and then mark the goals to be achieved in this project. 2.1. PRIOR INFORMATION The first data collection was done simply via Internet by visiting the website of the El Solell school and using Google maps. Later when my tutor Montse Bosch and I got together we could go for a visit to La Palma to meet with municipal engineers, who provided all the information they had about the municipal buildings. Specifically I got the plans on paper of the original building (1987) and digital maps of the Building after the renovation in 2012. Being almost two separates modules it is difficult to define the level of accessibility. As one might say is low and the other is high, so finally I opted for define the level of accessibility of the school as a mèdium level NM. Some of the original building plans were only on paper and didn’t illustrated all the construction elements I needed, because of that, some elements or cases I had to make deductions from the techniques that were used at that time. 2.2. DESCRIPTION OF THE BUILDING 2.2.1. Location and weather The town of La Palma de Cervello, 5.39 km2, is located in the region of Baix Llobregat, on the right side of the Llobregat river, at the foot of the Serra d’Ordal. With a current population of 3.057 inhabitants, La Palma is a municipality with an small area where most homes are concentrated in the Pla de Sant Joan, at the east end of the town, due to the morphology of the valley and good road communications. In the hillside of this valley, where the slopes are in many cases more than 20%, the density of construction is low, except for the urbanized area of northern village, on the source of Santa Rita. As the following charts and tables show the population growth experiment is constant and gradual segregation from the town of Cervello, 1998. Fig.1: Territorial map. Source: Web Fig.2: Municipal map of La Palma. Source: Web Energy Study of CEIP El Solell PRE-DIAGNOSIS Fig.3: Chart of the evolution of the population. Source: Web Data table. Source: Monographic 14 ICAEN Fig.4: Climate table. Source: Web. The economic structure of the town shows the importance of the weight of the services sector in the municipality (a 65.1% of employment). The most of local compaines are concentrated in the industrial polygon Can Mascaró. Furthermore, note the presence of:  Farm A. Lozano Jiménez  Extractive activity of Cementos Molins Industrial, SA  Other extractive activities abandoned. La Palma de Cervelló Country Espanya Autonomous region Catalunya Province Barcelona Region Baix Llobregat Ubication Coordenades: 41°24′47″N 1°58′07″E Surface 5,41 km² Poblation cores 4 Total population 3002 hab.(2014) Density 554,9 hab./km² Postal code 08756 Major Xavier González Alemany (LPS) As for the weather, the climate is hot and dry, winter is where most concentrated rainfall. The average annual temperature in La Palma is 16.2 ºC and annual rainfall is 602 mm. Checked the data of the municipality at Monogràfic 14 ICAEN. Listed in the table below, the grades-day for each criterion; 15/15 and 18/18 heating and 21/21 cooling. These results are presented for month and annually. The driest month is July, with 26 mm. And October is the month with the most rainfall with 84 mm monthly average Temperature diagram The hottest month of the year with an average of 24 ºC is July and the coldest is January with an average temperature of 9.2 ° C. Climate table The difference in precipitation between the driest month and the wettest is 58 mm. The average temperatures vary during the year about 14.8 ° C. Energy Study of CEIP El Solell DATA OBTENTION 3.2. FEATURES This section is intended to define constructively the building to learn how it works and how its elements interact with the environment to get the type of building construction. 3.2.1. Structure Structure slabs, pillars and beams of reinforced concrete HA-25 / B / 20 / IIa and steel B-500, there is also the presence of metal structure frame for timely reinforcements. 3.2.2. Vertical enclosures Vertical envelopes • Initial Building Conventional concrete block Thickness = 40 cm Thermal transmittance = 4.9 W / m²K • Reform building South: outside finish 0.015 Brick 0.15 insulating 0.05 air chamber 0.10 brick partition 0.04 Thickness = 35.5 cm Thermal transmittance = 0.38 W/m²K Reform building Planimetric information Scaled model Complete Incomplete Observations Sides X Plans X Sections X Installations X Enveloping Total surface (m2) % Full % Holes Orientation Materials North 480,42 80,18% 19,82% N Brick(15) Insulation(5) Brick(15) South 598,38 77,4% 22,6% S Brick(15) Insulation(5) Brick(15) East 345 95% 5% E Brick(15) Insulation(5) Brick(15) West 214 95,2% 4,8% O Brick(15) Insulation(5) Brick(15) Roof 644,68 99,5% 0,5% Grave Inclined roof 306,85 100% 0% Metal plate Fig.2: Data table. Source: own elaboration. Energy Study of CEIP El Solell DATA OBTENTION South2: outside finish 0.015 Insulating 0.05 Brick 0.15 air chamber 0.10 brick partition 0.04 Thermal transmittance = 0.38 W/m²K Thickness = 35.5 cm South3: outside finish 0.015 inslating 0.05 Brick 0.15 air chamber 0.11 brick partition 0.04 Thermal transmittance = 0.35 W/m²K Thickness = 51.5 cm North: outside finish 0.015 Brick 0.15 insulating 0.05 air chamber 0.10 brick partition 0.04 Thermal transmittance = 0.38 W/m²K Thickness = 35.5 cm West: outside finish 0.015 Brick 0.15 insulating 0.05 air chamber 0.10 brick partition 0.04 Thermal transmittance = 0.38 W/m²K Thickness = 35.5 cm East: outside finish 0.015 Brick 0.15 insulating 0.05 air chamber 0.10 brick partition 0.04 Thermal transmittance = 0.38 W/m²K Thickness = 35.5 cm Inside partition walls Concrete block wall Thickness = 9 cm Thermal transmittance = 4.06 W/m²K Prefabricated sandwich wall = plaster 0.02 insulating 0.08 plaster 0.02 Thickness = 12 cm Thermal transmittance = 0.34 W/m²K Energy Study of CEIP El Solell DATA OBTENTION 3.2.3. Horizontal surfaces Old structure Concrete HA-25 / B / 20 / IIA and B-500 steel Foundations: concrete base of 15 cm to 15 cm thick on emmacat gravel. Floor slab 25 cm thick slab and self-supporting joists ceramic sanitary the camera is 70 cm. Forged PB: solid reinforced concrete slab 30 cm depth. With superior armor reinforced concrete slab 30 cm depth. Armour Ø10c top / bottom frame 15 Ø10c / 15.10c / 15 and below armor Ø10c / 15. Forged P1: reinforced concrete slab 25 cm edge. Armour Ø10c top / bottom frame Ø10c 20/20 Forged P2 solid reinforced concrete slab 25 cm edge. Armour Ø10c top / bottom frame Ø10c 20/20 Forged Q3: reinforced concrete slab 30 cm depth. Armour Ø10c top / bottom frame Ø10c 15/15. New Structure Slabs: reticular concrete slabs h = 0.60 Flat roof not passable: gravel 0.10 geotextil 0.02 insulating 0.05 steam barrier 0.001 and concrete slope Thermal transmittance = 0.28 W/m²K Non passable metal frame flat roof: geotextile 0.02 insulating 0.05 steam barrier 0.001 metal frame structure frame and aluminum finish. Thermal transmittance = 0.29 W/m²K 3.2.4. Inclined walls Inclined roof: coworking metal plate EUROCOL 60, 6 + 6 cm depth and thickness of 1mm sheet. Armor basic negative 1Ø8c / 20. 3.2.5. Perimeter walls Metal door frame of 3 meter high, concrete walls and metal fences. Fig.3: Flat roof not passable. Source: City Hall Fig.4: Non passable metal frame flat roof. Source: City Hall Energy Study of CEIP El Solell DATA OBTENTION Fig.5: Phillips Pacific and Phillips GMX450+. Source: Web Fig.6: VMH of 250W and radiators. Source: Web Fig.7: Machine room. Source: own elaboration 3.3. INSTALLATIONS Electricity In this section listed the systems and devices which the building tries to respond to the demand and needs of its users. The systems are classified according to the energy use of which has the building. The information was obtained partially plans available and otherwise visually. In the annex are available the complete files of all elements and consumption. Lighting of the entire school by almost fluorescent 36W and 58W mostly. Since the reform of 2012 all classrooms and chambers have the same fluorescent mentioned except some classrooms or teachers' toilets fitted fluorescent but another model with the same consumption 58W. The fluorescent models used are PHILIPS PACIFIC (36W) and GMX450 PHILIPS + (58W). A special case is the gym where there is a semi-intensive lamp Luminaire VMH 250W (8 devices). Weatherization As for air conditioning systems, the building has no head cooling system, but obviously a complete heating system. Currently the school has a heating installation that is based on: a gas counter G-40 + pressure regulator (40/42). It has two boilers, the old one with a nominal power of 125.31 kW and a second, which was added as a result of the reform (2012), ROCA boiler HF 170 with a nominal power of 183 kW. Both receive the gas from the same primary pipeline, water and heat pumps distributed throughout the heating system that heats the rooms through bitubular radiator panel. Radiators are convectors panels of double steel plate of 600 ROCA high, there should lengths varied in different rooms and floors, all radiators are listed in Annex in excel sheet. The two boilers are together in the same machine room, located on the ground floor of the north side school. • A reader collective responsible for collecting and distributing hot water on each floor and in each subcircuit is responsible for getting water each issuer. The entire circuit is heated to the combined capacity of the two boilers, the ROCA HF 170 provides an output of 146 200 kcal / ha which is added the power of the old boiler of 107 747 kcal / h. The boiler performance is 92.8% and 91.4% respectively. Energy Study of CEIP El Solell DATA OBTENTION Plumbing IFF system begins to attack the mains water through a chamber located outside where there is a counter instal • lat key test cut-off valve and pressure reducing valve. • The facility to facility within the building is made of copper tube and chest polyethylene pipe. Each chamber has a consumption points shutoff valve to close the supply to this room and leave the rest of the facility • facility in operation. The production of hot water is carried out using the boiler above, the circuit has all the necessary security. • The installation setup is also made of copper pipes of different diameters depending on the location of the point of consumption. Apart from this building consists of a solar accumulation system as ACS support team in a specific area of the building (gym and locker rooms). It is based on a set of five solar SOL250 located on the roof of the new building, consisting of a useful absorber area 2.37 square meters each panel. The site has a joint engine room itself where there are two batteries of 750 liters each and boiler wall sealed ROCA BIOPLUS 70F / condensation PN = 65 kW and 97.5% yield. This accumulation solar system serves to reduce the consumption of ACS in a school where it consumes a lot of hot water. Ventilation With the expansion of the school also added a mechanical ventilation system to extract air from the ground floor of the school (room, classrooms and gymnasium) and boost its clean air. Both the pipeline and the extraction pulse are 700x600 mm. Fig.8: Scheme of the captation solar system. Source: City Hall Fig.9: Machine room of the solar system. Source: own elaboration Energy Study of CEIP El Solell DATA OBTENTION ESCOLA EL SOLELL TIPUS CURS TUTOR/A ALUMNES TOTAL GERMANS TOTAL FAM EDUCACIÓ INFANTIL P3A MONTSE PUEYO 25 78 14 38 P4A RUTH 13 9 P5A MONTSE ARIZA 14 7 P5B ESPE 16 8 TOTAL ALUMNES INFANTIL 78 TOTAL FAMILIES 38 EDUCACIÓ PRIMÀRIA CICLE INICIAL 1rA MAR 19 68 12 51 1rB LAURA 19 14 2nA JORDI 14 12 2nB TERE 16 13 CICLE MIG 3rA MONTSE TORNÉ 16 69 11 54 3rB SERGIO 15 11 4tA ANNA 19 18 4tB LLUÍS 19 14 CICLE SUPERIOR 5èA DAVID 16 57 16 55 5èB SÍLVIA 16 15 6è LORENA 25 24 TOTAL ALUMNES DE PRIMÀRIA 194 TOTAL FAMÍLIES 160 TOTAL ALUMNES DE L'ESCOLA 272 TOTAL FAMÍLIES 198 ESCOLA EL SOLELL RELIGIÓ CURS ALUMNES TOTAL CICLE INICIAL 1r 13 73 2n 10 CICLE MIG 3r 18 4t 12 CICLE SUPERIOR 5è 8 6è 12 TOTAL ALUMNES 73 Fig.10: Number of users. Source: own elaboration 3.4. PROFILE OF USE AND OCUPATION This section is based on understanding the use that is given to the building, specifically in each of their areas, the use made of each class: number of passengers, time and type of use. With this information we estimate the demand for energy needs of the building, we analyze the management made of it and try to improve it. I obtained data usage profile with the help of the school administration, thanks to the concierge Eva Gaitan and center director Joaquim Martin. Have provided the distribution time, hours cleaning the uses of each plant and the number of students and teaching staff among others. The school has a unique general school schedule is from 9 to 12:30 in the morning and from 15 to 16:30 in the afternoon, so the rest encabida dining strip in the middle 12:30 15 hours. It should be added that the school, through its PTA also made welcoming students daily from 7:30 am to 9 am and from 16:30 to 17:30 in the afternoon. At the same time, there are extracurricular activities every day from 16:30 to 17:30. The cleaning schedule is Monday to Friday from 16:30 to 20:30, a team of four people. Then describe the variety of uses for plants: A Primary Building found the following uses and spaces: • Ground Floor Classroom English, special education classroom, music classroom, computer lab and bathrooms • 1st floor: four tutorials, six regular classrooms and toilets. • Floor 2: Secretary, Reception, Office Management, Office of the Director of Studies, Teachers Room, 6 Primary ordinary classrooms, two classrooms for small groups, library and toilets. The Early Childhood Education Building (Building Eloi Albi) are the following areas: • Floor: Office AMPA, kitchen and dining room, boiler room, warehouse EI, toilets and equipment rooms, six kindergarten classrooms ordinary room and psychomotor. • 1st floor: Gym, changing rooms, toilets and engine room. Regarding employment, the number of occupants of the center during the year 2014-2015 is: Teachers: 22 No teachers: 13 Students: 272 Energy Study of CEIP El Solell DATA OBTENTION Fig.11: Ocupation rate in function of the use. Source: own elaboration. Fig.12: Ocupation rate in function of the use. Source: own elaboration. Fig.13: Ocupation rate in function of the use. Source: own elaboration. Fig.14: Ocupation rate in function of the use. Source: own elaboration. 6% 7% 39% 15% 4% 2% 5% 3% 19% FLOOR PLAN Warehouse Bathroom Classroom Dining Installations AMPA Kitchen Others Corridors 26% 1% 1% 12% 32% 4% 4% 20% 0% FIRST FLOOR Classroom Bathroom Installations Dressing Gym Scenario Warehouse Corridors Cleaning 3% 42% 1% 9% 7% 6% 32% 0% SECOND FLOOR Bathroom Classroom Warehouse Library Administratio n Teacher's room Corridors Cleaning 4% 5% 78% 1% 12% THIRD FLOOR Tutoring Bathrooms Clasroom Warehouse Corridors ANNEX B – PLÀNOLS DE L’EDIFICI ANNEX C – RESULTATS DEL SOFTWARE 1. INFORME CE3X 2. INFORME DIALUX Fecha 15/6/2015 Ref. Catastral 468735168 Página 1 de 6 CERTIFICADO DE EFICIENCIA ENERGÉTICA DE EDIFICIOS EXISTENTES IDENTIFICACIÓN DEL EDIFICIO O DE LA PARTE QUE SE CERTIFICA: Nombre del edificio Escola El Solell Dirección Carrer Alberes s/n Municipio El Prat de Llobregat Código Postal 08756 Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Cataluña Zona climática C2 Año construcción 1987 Normativa vigente (construcción / rehabilitación) C.T.E. Referencia/s catastral/es 468735168 Tipo de edificio o parte del edificio que se certifica: ○ Vivienda ● Terciario ○ Unifamiliar ● Edificio completo ○ Bloque ○ Local ○ Bloque completo ○ Vivienda individual DATOS DEL TÉCNICO CERTIFICADOR: Nombre y Apellidos Marcel Pallarés Gorgues NIF 47916922 Razón social -CIF - Domicilio - Municipio Barcelona Código Postal 08023 Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Cataluña e-mail [email protected] Titulación habilitante según normativa vigente Ingeniero en Edificación Procedimiento reconocido de calificación energética utilizado y versión: CE³X v1.3 CALIFICACIÓN ENERGÉTICA OBTENIDA: CALIFICACIÓN ENERGÉTICA GLOBAL EMISIONES DE DIÓXIDO DE CARBONO [kgCO₂/m² año] A < 22.3 27.9 B B 22.3-36.3 C 36.3-55.8 D 55.8-72.6 E 72.6-89.3 F 89.3-111.6 G ≥ 111.6 El técnico certificador abajo firmante certifica que ha realizado la calificación energética del edificio o de la parte que se certifica de acuerdo con el procedimiento establecido por la normativa vigente y que son ciertos los datos que figuran en el presente documento, y sus anexos: Fecha: 10/6/2015 Firma del técnico certificador Anexo I. Descripción de las características energéticas del edificio. Anexo II. Calificación energética del edificio. Anexo III. Recomendaciones para la mejora de la eficiencia energética. Anexo IV. Pruebas, comprobaciones e inspecciones realizadas por el técnico certificador. Registro del Órgano Territorial Competente: Fecha 15/6/2015 Ref. Catastral 468735168 Página 2 de 6 ANEXO I DESCRIPCIÓN DE LAS CARACTERÍSTICAS ENERGÉTICAS DEL EDIFICIO En este apartado se describen las características energéticas del edificio, envolvente térmica, instalaciones, condiciones de funcionamiento y ocupación y demás datos utilizados para obtener la calificación energética del edificio. 1. SUPERFICIE, IMAGEN Y SITUACIÓN Superficie habitable [m²] 3929.70 Imagen del edificio Plano de situación 2. ENVOLVENTE TÉRMICA Cerramientos opacos Nombre Tipo Superficie [m²] Transmitancia [W/m²·K] Modo de obtención Coberta Inicial Cubierta 965.68 1.38 Conocido Coberta Reforma Inclinada Cubierta 306.85 0.59 Conocido Coberta Reforma Plana Cubierta 644.68 0.28 Conocido Façana Nord Inicial Fachada 302 1.68 Conocido Façana Sud Inicial Fachada 653.60 1.68 Conocido Façana Est Inicial Fachada 197.27 1.68 Conocido Façana Oest Inicial Fachada 37.17 1.68 Conocido Façana Nord Fachada 480.42 0.38 Conocido Façana Sud Fachada 598.38 0.38 Conocido Façana Est Fachada 345 0.38 Conocido Façana Oest Fachada 214 0.38 Conocido Envà inicial Partición Interior 650 4.06 Conocido Envà Partición Interior 650 0.34 Conocido Suelo con terreno Suelo 1178.53 0.50 Por defecto Suelo con terreno2 Suelo 1226.73 0.50 Por defecto Huecos y lucernarios Nombre Tipo Superficie [m²] Transmitancia [W/m²·K] Factor solar Modo de obtención. Transmitancia Modo de obtención. Factor solar Hueco nord inical Hueco 21.74 5.70 0.82 Estimado Estimado Hueco 2 nord inical Hueco 4.8 5.70 0.82 Estimado Estimado Hueco 3 nord inical Hueco 4.5 5.70 0.82 Estimado Estimado Hueco Sud inicial Hueco 197.12 5.70 0.82 Estimado Estimado Hueco Est inicial Hueco 44.2 5.70 0.82 Estimado Estimado Fecha 15/6/2015 Ref. Catastral 468735168 Página 3 de 6 Nombre Tipo Superficie [m²] Transmitancia [W/m²·K] Factor solar Modo de obtención. Transmitancia Modo de obtención. Factor solar Hueco Oest inicial Hueco 12.6 5.70 0.82 Estimado Estimado Hueco Nord Hueco 26.4 3.30 0.75 Estimado Estimado Hueco Nord2 Hueco 71.43 3.30 0.75 Estimado Estimado Hueco Sud Hueco 13.2 3.30 0.75 Estimado Estimado Hueco Sud2 Hueco 39.92 3.30 0.75 Estimado Estimado Hueco Sud3 Hueco 54.72 3.30 0.75 Estimado Estimado Hueco Lucernario 48.28 5.70 0.82 Estimado Estimado 3. INSTALACIONES TÉRMICAS Generadores de calefacción Nombre Tipo Potencia nominal [kW] Rendimiento [%] Tipo de Energía Modo de obtención Calefacción y ACS nueva Caldera Estándar 170 83.80 Gas Natural Estimado Calefacción y ACS gym i vestuaris Caldera Estándar 60 79.00 Gas Natural Estimado Generadores de refrigeración Nombre Tipo Potencia nominal [kW] Rendimiento [%] Tipo de Energía Modo de obtención Instalaciones de Agua Caliente Sanitaria Nombre Tipo Potencia nominal [kW] Rendimiento [%] Tipo de Energía Modo de obtención Calefacción y ACS nueva Caldera Estándar 170 83.80 Gas Natural Estimado Calefacción y ACS gym i vestuaris Caldera Estándar 60 79.00 Gas Natural Estimado 4. INSTALACIÓN DE ILUMINACIÓN (sólo edificios terciarios) Espacio Potencia instalada [W/m²] VEEI [W/m²·100lux] Iluminación media [lux] Modo de obtención Edificio Objeto 5.12 1.02 500.00 Conocido 5. CONDICIONES DE FUNCIONAMIENTO Y OCUPACIÓN (sólo edificios terciarios) Espacio Superficie [m²] Perfil de uso Edificio 3929.70 Intensidad Alta - 8h Fecha 15/6/2015 Ref. Catastral 468735168 Página 4 de 6 ANEXO II CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO Zona climática C2 Uso Intensidad Alta - 8h 1. CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO INDICADOR GLOBAL INDICADORES PARCIALES A < 22.3 27.9 B B 22.3-36.3 C 36.3-55.8 D 55.8-72.6 E 72.6-89.3 F 89.3-111.6 G ≥ 111.6 CALEFACCIÓN ACS E A Emisiones calefacción [kgCO₂/m² año] Emisiones ACS [kgCO₂/m² año] 13.82 2.16 REFRIGERACIÓN ILUMINACIÓN C A Emisiones globales [kgCO₂/m² año] Emisiones refrigeración [kgCO₂/m² año] Emisiones iluminación [kgCO₂/m² año] 27.90 6.19 5.7 La calificación global del edificio se expresa en términos de dióxido de carbono liberado a la atmósfera como consecuencia del consumo energético del mismo. 2. CALIFICACIÓN PARCIAL DE LA DEMANDA ENERGÉTICA DE CALEFACCIÓN Y REFRIGERACIÓN La demanda energética de calefacción y refrigeración es la energía necesaria para mantener las condiciones internas de confort del edificio. DEMANDA DE CALEFACCIÓN DEMANDA DE REFRIGERACIÓN A < 4.9 B 4.9-11.7 C 11.7-21.2 D 21.2-29.3 E 29.3-37.4 F 37.4-48.3 56.1 G G ≥ 48.3 A < 6.3 B 6.3-11.5 16.22 C C 11.5-18.8 D 18.8-25.1 E 25.1-31.4 F 31.4-39.7 G ≥ 39.7 Demanda global de calefacción [kWh/m² año] Demanda global de refrigeración [kWh/m² año] 56.10 16.22 3. CALIFICACIÓN PARCIAL DEL CONSUMO DE ENERGÍA PRIMARIA Por energía primaria se entiende la energía consumida por el edificio procedente de fuentes renovables y no renovables que no ha sufrido ningún proceso de conversión o transformación. INDICADOR GLOBAL INDICADORES PARCIALES A < 91.4 127.07 B B 91.4-148.5 C 148.5-228.5 D 228.5-297.1 E 297.1-365.6 F 365.6-457.0 G ≥ 457.0 CALEFACCIÓN ACS 1.75 F 0.48 B Energía primaria calefacción [kWh/m² año] Energía primaria ACS [kWh/m² año] 68.43 10.69 REFRIGERACIÓN ILUMINACIÓN 0.78 C 0.17 A Consumo global de energía primaria [kWh/m² año] Energía primaria refrigeración [kWh/m² año] Energía primaria iluminación [kWh/m² año] 127.07 24.90 23.04 Fecha 15/6/2015 Ref. Catastral 468735168 Página 5 de 6 ANEXO III RECOMENDACIONES PARA LA MEJORA DE LA EFICIENCIA ENERGÉTICA EMISIONES DE DIÓXIDO DE CARBONO [kgCO₂/m² año] A < 21.0 30.41 B B 21.0-34.1 C 34.1-52.5 D 52.5-68.3 E 68.3-84.0 F 84.0-105.1 G ≥ 105.1 Emisiones globales [kgCO₂/m² año] 30.41 DEMANDA DE CALEFACCIÓN [kWh/m² año] DEMANDA DE REFRIGERACIÓN [kWh/m² año] A < 5.1 B 5.1-12.2 C 12.2-22.2 D 22.2-30.7 E 30.7-39.3 39.67 F F 39.3-50.7 G ≥ 50.7 A < 5.9 B 5.9-10.9 C 10.9-17.8 20.60 D D 17.8-23.7 E 23.7-29.6 F 29.6-37.5 G ≥ 37.5 Demanda global de calefacción [kWh/m² año] Demanda global de refrigeración [kWh/m² año] 39.67 20.60 ANÁLISIS TÉCNICO Indicador Calefacción Refrigeración ACS Iluminación Total Demanda [kWh/m² año] 39.67 F 20.60 D Diferencia con situación inicial 16.4 (29.3%) -4.4 (-27.0%) Energía primaria [kWh/m² año] 47.76 D 31.62 D 10.76 B 51.88 B 142.02 C Diferencia con situación inicial 20.7 (30.2%) -6.7 (-27.0%) -0.1 (-0.7%) -28.8 (-125.2%) -14.9 (-11.8%) Emisiones de CO₂ [kgCO₂/m² año] 9.65 D 7.86 D 0.00 A 12.90 B 30.41 B Diferencia con situación inicial 4.2 (30.2%) -1.7 (-27.0%) 2.2 (100.0%) -7.2 (-126.3%) -2.5 (-9.0%) Nota: Los indicadores energéticos anteriores están calculados en base a coeficientes estándar de operación y funcionamiento del edificio, por lo que solo son válidos a efectos de su calificación energética. Para el análisis económico de las medidas de ahorro y eficiencia energética, el técnico certificador deberá utilizar las condiciones reales y datos históricos de consumo del edificio. DESCRIPCIÓN DE MEDIDA DE MEJORA Conjunto de medidas de mejora: Propostes millora Listado de medidas de mejora que forman parte del conjunto: - Adición de aislamiento térmico en fachada por el exterior - Mejora de las instalaciones Fecha 15/6/2015 Ref. Catastral 468735168 Página 6 de 6 ANEXO IV PRUEBAS, COMPROBACIONES E INSPECCIONES REALIZADAS POR EL TÉCNICO CERTIFICADOR Se describen a continuación las pruebas, comprobaciones e inspecciones llevadas a cabo por el técnico certificador durante el proceso de toma de datos y de calificación de la eficiencia energética del edificio, con la finalidad de establecer la conformidad de la información de partida contenida en el certificado de eficiencia energética. COMENTARIOS DEL TÉCNICO CERTIFICADOR - DOCUMENTACION ADJUNTA - Project 1 10.06.2015 Operator Telephone Fax e - Mail DIAL 12 Lichtband-Funktionseinheit mit extrem tiefstrahlendem Reflektor / Luminaire Data Sheet Luminous emittance 1: Luminaire classification according to CIE: 100 CIE flux code: 60 90 99 100 86 Lichtband, bestehend aus längigem Tragprofil mit Geräteträgern für 1 LL 58 W und Blindabdeckungen, mit freitragenden tiefstrahlenden AluminiumSpiegelreflektoren. Lichtband komplett mit Kupplungen, 5-oder 7-LeiterVerdrahtung 1,5 mm², werkzeuglos montierbar, selbsttätige elektrische Verbindung durch Steckkontakte mit Phasenwahl. Mit dimmbaren elektronischen Vorschaltgerät 1...10V Luminous emittance 1: DIALux 4.12 by DIAL GmbH Page 1 Project 1 10.06.2015 Operator Telephone Fax e - Mail Room 1 / Luminaire parts list 10 Pieces DIAL 12 Lichtband -Funktionseinheit mit extrem tiefstrahlendem Reflektor Article No.: 12 Luminous flux (Luminaire): 4435 lm Luminous flux (Lamps): 5200 lm Luminaire Wattage: 54.0 W Luminaire classification according to CIE: 100 CIE flux code: 60 90 99 100 86 Fitting: 1 x T26 58W (Correction Factor 1.000). DIALux 4.12 by DIAL GmbH Page 2 ANNEX D – INFORMACIÓ INSTAL·LACIONS PB Espai Quantitat Tipus Model PB.1 Magatzem 2 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC PB.2 Vestuari PND 2 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC PB.3 Lavabo-Vestidor mestres 2 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC PB.4 Lavabos alumnes 6 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC PB.5 Lavabo professors adaptat 1 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC PB.6 Instal·lacions 8 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC PB.7 Aula petits grups 4 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ PB.8 Tutoria 1 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ PB.9 Aules infantils (6) 9 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ 2 Regleta discontínua amb reflector lateral corbat i fluorescents 1X58W - PB.10 Aula psicomotricitat 12 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ PB.11 Lavabo aula infantil (3) 2 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC PB.12 Menjador 20 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ PB.13 Ampa 2 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ PB.14 Lavabo Ampa 1 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC PB.15 Cuina 3 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC 5 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X58 PHILIPS PACIFIC PB.16 Escombraries 1 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC PB.17 Ascensor 1 Llumenera per enllumenat permanent ascensor amb difusor de reixeta per a tub fluorescent 1X36W PB.18 Rack 2 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC Passadís 18 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ TAULES RESUM DELS PUNTS DE LLUM DE L'EDIFICI: P1 Espai Quantitat Tipus Model P1.1 Aula plàstica 9 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ 2 Regleta contínua amb reflector lateral corbat de 1X58W P1.2 Aula suport 9 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ 2 Regleta contínua amb reflector lateral corbat de 1X58W P1.3 Aula música 9 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ 2 Regleta contínua amb reflector lateral corbat de 1X58W P1.4 Aula info 12 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ 2 Regleta contínua amb reflector lateral corbat de 1X58W P1.5 Lavabos alumnes 1 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC P1.6 Instal·lacions 2 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC P1.7 Lavabo monitors 1 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC P1.7.2 Banys 4 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC P1.8 Vestidors 12 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC P1.11 Magatzems 4 Llumenera estanca amb difusor flúor 1X36W PHILIPS PACIFIC P1.12 Distribuïdor 10 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ P1.13 Passadís 12 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ P2 Espai Quantitat Tipus Model P2.1 Lavabo alumnes 2 Llumenera amb fluorescent 1X58W - P2.2 Lavabo professors 1 Llumenera amb fluorescent 1X18W - P2.3 Lavabo alumnes 2 Llumenera amb fluorescent 1X58W - P2.4 Aula grups petits 4 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ P2.5 Magatzem 1 Llumenera estanca amb difusor fluor 1X36W PHILIPS PACIFIC P2.6 Aula grups petits 4 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ P2.7 Biblioteca 16 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ 2 Llumenera estanca amb difusor fluor 1X36W PHILIPS PACIFIC P2.8 Aules primaria (5) 10 Llumenera amb muntatge de línia contínua-unitubular, fluorescent de 1X58W - P2.9 Consergeria 3 Llumenera amb fluor 1X58W amb óptica especular PHILIPS FINESS P2.10 Secretaria 3 Llumenera amb fluor 1X58W amb óptica especular PHILIPS FINESS P2.11 Director 3 Llumenera amb fluor 1X58W amb óptica especular PHILIPS FINESS P2.12 Cap d'estudis 3 Llumenera amb fluor 1X58W amb óptica especular PHILIPS FINESS P2.13 Sala professors 15 Llumenera amb fluor 1X58W amb óptica especular PHILIPS FINESS P2.14 Passadís 36 Llumenera amb muntatge de línia contínua-unitubular, fluorescent de 1X58W - P2.15 Pasarel·la 9 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ P2.16 Gimnàs 8 Llumenera semi intensiva amb làmpada V.M.H. de 250W - P2.17 Escenari - Carril electrificat bipolar de 3 metres per il·luminació escenari - P3 Espai Quantitat Tipus Model P3.1 Tutoria 2 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ P3.2 Tutoria 2 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ P3.3 Tutoria 2 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ P3.3.1 Passadís tutoria 1 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ P3.4 Lavabos alumnes 2 Llumenera amb fluorescent 1X58W - P3.5 Lavabos professors 1 Llumenera amb fluorescent 1X18W - P3.6 Lavabos alumnes 2 Llumenera amb fluorescent 1X58W - P3.7 Aula grups petits 4 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ P3.8 Magatzem 1 Llumenera estanca amb difusor fluor 1X36W PHILIPS PACIFIC P3.9 Aula grups petits 6 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ P3.10 Aules primària (7) 10 Llumenera amb muntatge de línia contínua-unitubular, fluorescent de 1X58W - P3.11 Pasarel·la 7 Regleta discontínua amb reflector i fluorescent de 1X58W PHILIPS GMX 450+ P3.12 Passadís 38 Llumenera amb muntatge de línia contínua-unitubular, fluorescent de 1X58W - ANNEX E – GESTIÓ DEL MANTENIMENT 1. PLA DE MANTENIMENT MANTENIMENT PREVENTIU INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ, SOLAR I BAIXA TENSIÓ CLIENT: AJUNTAMENT DE LA PALMA DE CERVELLO. EMPLAÇAMENT: C/ALBERES, 9 08756-LA PALMA DE CERVELLO DATA: 05/12/12 I N S T A L · L A C I O N S SAFINTEX S.L. B-60.568.656 Andreu Cerdà, nº29 08757-CORBERA DE LLOBREGAT Tel. 93.650.16.49 Fax. 93.650.25.05 INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ I SOLAR ÍNDEX: 1. Objecte 2. Normativa aplicable 3. Instal·lacions 4. Mitjans tècnics 5. Mitjans humans 6. Programa de Manteniment Preventiu 7. Programa de Gestió Energètica 8. Periodicitat 9. Import del manteniment 10. Manteniment correctiu 11. Validesa de l’oferta i condicions de pagament. 12. Annex contracte manteniment. 128 ######## 7:30:00 49,6 19,8 129 ######## 8:00:00 48,7 19,8 130 ######## 8:30:00 49,2 19,8 131 ######## 9:00:00 49,4 19,7 132 ######## 9:30:00 52,1 20 133 ######## 10:00:00 52,5 20,2 134 ######## 10:30:00 53 20,4 135 ######## 11:00:00 52,2 20,4 136 ######## 11:30:00 53,4 20,5 137 ######## 12:00:00 53,6 20,8 138 ######## 12:30:00 53,1 20,9 139 ######## 13:00:00 53 20,8 140 ######## 13:30:00 53,2 20,7 141 ######## 14:00:00 55,5 20,7 142 ######## 14:30:00 55,5 20,9 143 ######## 15:00:00 55,3 21 144 ######## 15:30:00 57,3 21,2 145 ######## 16:00:00 57,5 21,3 146 ######## 16:30:00 57,7 21,3 147 ######## 17:00:00 57,2 21,1 148 ######## 17:30:00 57,1 21 149 ######## 18:00:00 56,9 21 150 ######## 18:30:00 56,5 20,9 151 ######## 19:00:00 56,4 20,8 152 ######## 19:30:00 56,7 20,7 153 ######## 20:00:00 56,4 20,7 154 ######## 20:30:00 56,5 20,6 155 ######## 21:00:00 56,4 20,6 156 ######## 21:30:00 56,5 20,6 157 ######## 22:00:00 56,5 20,5 158 ######## 22:30:00 56,3 20,5 159 ######## 23:00:00 56,3 20,4 160 ######## 23:30:00 56,3 20,4 161 ######## 0:00:00 56,3 20,4 162 ######## 0:30:00 56,6 20,3 163 ######## 1:00:00 56,7 20,3 164 ######## 1:30:00 56,9 20,3 165 ######## 2:00:00 56,9 20,2 166 ######## 2:30:00 56,9 20,2 167 ######## 3:00:00 56,7 20,1 168 ######## 3:30:00 56,5 20,1 169 ######## 4:00:00 56,4 20,1 170 ######## 4:30:00 56,3 20 171 ######## 5:00:00 56,1 20 172 ######## 5:30:00 56,1 19,9 173 ######## 6:00:00 55,9 19,9 174 ######## 6:30:00 55,9 19,9 175 ######## 7:00:00 55,9 19,8 176 ######## 7:30:00 56,1 19,8 177 ######## 8:00:00 55,9 19,7 178 ######## 8:30:00 55,7 19,7 179 ######## 9:00:00 55,5 19,7 180 ######## 9:30:00 52,8 19,6 181 ######## 10:00:00 51,9 19,6 182 ######## 10:30:00 52,7 19,7 183 ######## 11:00:00 53,7 20 184 ######## 11:30:00 54,2 20,2 185 ######## 12:00:00 54,8 20,5 186 ######## 12:30:00 55,1 20,6 187 ######## 13:00:00 55,4 20,7 188 ######## 13:30:00 55,5 20,7 189 ######## 14:00:00 55,5 20,7 190 ######## 14:30:00 55,3 20,8 191 ######## 15:00:00 55,4 20,8 192 ######## 15:30:00 53,6 20,7 193 ######## 16:00:00 53,4 20,6 194 ######## 16:30:00 54,8 20,6 195 ######## 17:00:00 55,2 20,6 196 ######## 17:30:00 55,5 20,5 197 ######## 18:00:00 54,6 20,5 198 ######## 18:30:00 53,1 20,4 199 ######## 19:00:00 53,5 20,4 200 ######## 19:30:00 53,8 20,4 201 ######## 20:00:00 54 20,3 202 ######## 20:30:00 54,4 20,3 203 ######## 21:00:00 54,7 20,3 204 ######## 21:30:00 55 20,3 205 ######## 22:00:00 55,4 20,3 206 ######## 22:30:00 55,3 20,3 207 ######## 23:00:00 55,7 20,3 208 ######## 23:30:00 56 20,2 209 ######## 0:00:00 56 20,2 210 ######## 0:30:00 56,2 20,2 211 ######## 1:00:00 56,2 20,1 212 ######## 1:30:00 56,3 20,1 213 ######## 2:00:00 56,4 20,1 214 ######## 2:30:00 56,3 20 215 ######## 3:00:00 56,3 20 216 ######## 3:30:00 56,3 20 217 ######## 4:00:00 56,1 20 218 ######## 4:30:00 56,1 19,9 219 ######## 5:00:00 55,9 19,9 220 ######## 5:30:00 55,9 19,8 221 ######## 6:00:00 55,9 19,8 222 ######## 6:30:00 55,7 19,7 223 ######## 7:00:00 55,7 19,7 224 ######## 7:30:00 55,6 19,7 225 ######## 8:00:00 55,6 19,7 226 ######## 8:30:00 55,6 19,6 227 ######## 9:00:00 55,6 19,7 228 ######## 9:30:00 55,6 19,7 229 ######## 10:00:00 55,6 19,7 230 ######## 10:30:00 55,8 19,8 231 ######## 11:00:00 56,1 19,9 232 ######## 11:30:00 55,9 19,9 233 ######## 12:00:00 55,8 20 234 ######## 12:30:00 55,8 20,1 235 ######## 13:00:00 55,4 20,2 236 ######## 13:30:00 55,2 20,4 237 ######## 14:00:00 54,9 20,5 238 ######## 14:30:00 54,7 20,6 239 ######## 15:00:00 54,8 20,6 240 ######## 15:30:00 55 20,6 241 ######## 16:00:00 55,3 20,7 242 ######## 16:30:00 55,4 20,8 243 ######## 17:00:00 55,6 20,8 244 ######## 17:30:00 55,8 20,9 245 ######## 18:00:00 56,2 20,8 246 ######## 18:30:00 56,4 20,8 247 ######## 19:00:00 56,6 20,8 248 ######## 19:30:00 56,9 20,8 249 ######## 20:00:00 57 20,7 250 ######## 20:30:00 57,1 20,7 251 ######## 21:00:00 57,1 20,7 252 ######## 21:30:00 57 20,7 253 ######## 22:00:00 57,1 20,6 254 ######## 22:30:00 57 20,6 255 ######## 23:00:00 56,9 20,6 256 ######## 23:30:00 56,8 20,5 257 ######## 0:00:00 56,9 20,5 258 ######## 0:30:00 57 20,5 259 ######## 1:00:00 57 20,4 260 ######## 1:30:00 57,1 20,4 261 ######## 2:00:00 57,2 20,4 262 ######## 2:30:00 57,2 20,3 263 ######## 3:00:00 57,2 20,3 264 ######## 3:30:00 57,4 20,3 265 ######## 4:00:00 57,5 20,3 266 ######## 4:30:00 57,7 20,2 267 ######## 5:00:00 57,8 20,2 268 ######## 5:30:00 58 20,2 269 ######## 6:00:00 58 20,1 270 ######## 6:30:00 58 20,1 271 ######## 7:00:00 58,1 20,1 272 ######## 7:30:00 58,1 20,1 273 ######## 8:00:00 58,1 20 274 ######## 8:30:00 57,9 20 275 ######## 9:00:00 58 19,9 276 ######## 9:30:00 57,9 20 277 ######## 10:00:00 57,9 20 278 ######## 10:30:00 58,2 20,1 279 ######## 11:00:00 58,3 20,1 280 ######## 11:30:00 58,3 20,2 281 ######## 12:00:00 58 20,3 282 ######## 12:30:00 58 20,4 283 ######## 13:00:00 58 20,5 284 ######## 13:30:00 58,2 20,6 285 ######## 14:00:00 58,2 20,7 286 ######## 14:30:00 58,1 20,7 287 ######## 15:00:00 57,9 20,8 288 ######## 15:30:00 58,1 20,8 289 ######## 16:00:00 58,2 20,7 290 ######## 16:30:00 58,1 20,7 291 ######## 17:00:00 57,9 20,6 292 ######## 17:30:00 57,8 20,6 293 ######## 18:00:00 57,7 20,5 294 ######## 18:30:00 57,7 20,5 295 ######## 19:00:00 57,7 20,5 296 ######## 19:30:00 57,4 20,5 297 ######## 20:00:00 57,4 20,4 298 ######## 20:30:00 57,4 20,4 299 ######## 21:00:00 57,6 20,4 300 ######## 21:30:00 57,7 20,4 301 ######## 22:00:00 57,8 20,3 302 ######## 22:30:00 57,9 20,3 303 ######## 23:00:00 58 20,3 304 ######## 23:30:00 58,1 20,2 305 ######## 0:00:00 58,1 20,2 306 ######## 0:30:00 58,3 20,2 307 ######## 1:00:00 58,5 20,2 308 ######## 1:30:00 58,6 20,1 309 ######## 2:00:00 58,6 20,1 310 ######## 2:30:00 58,5 20,1 311 ######## 3:00:00 58,5 20 312 ######## 3:30:00 58,2 20 313 ######## 4:00:00 58,1 20 314 ######## 4:30:00 58 19,9 315 ######## 5:00:00 58 19,9 316 ######## 5:30:00 57,9 19,8 317 ######## 6:00:00 57,9 19,8 318 ######## 6:30:00 57,8 19,8 319 ######## 7:00:00 57,7 19,7 320 ######## 7:30:00 58,9 19,8 321 ######## 8:00:00 59,2 19,8 322 ######## 8:30:00 59 19,8 323 ######## 9:00:00 59,1 19,7 324 ######## 9:30:00 58,4 20 325 ######## 10:00:00 59 20,2 326 ######## 10:30:00 59,2 20,3 327 ######## 11:00:00 58,6 20,4 328 ######## 11:30:00 59,3 20,6 329 ######## 12:00:00 58 20,8 330 ######## 12:30:00 58,1 20,7 331 ######## 13:00:00 58,5 20,7 332 ######## 13:30:00 58,5 20,7 333 ######## 14:00:00 58,5 20,5 334 ######## 14:30:00 58,5 20,5 335 ######## 15:00:00 58,4 20,6 336 ######## 15:30:00 56,9 20,7 337 ######## 16:00:00 56,8 20,7 338 ######## 16:30:00 57,3 20,8 339 ######## 17:00:00 57,3 20,8 340 ######## 17:30:00 57,2 20,7 341 ######## 18:00:00 57,1 20,6 342 ######## 18:30:00 57,3 20,6 343 ######## 19:00:00 57,5 20,5 344 ######## 19:30:00 57,7 20,4 345 ######## 20:00:00 57,9 20,4 346 ######## 20:30:00 58,1 20,4 347 ######## 21:00:00 58,3 20,3 348 ######## 21:30:00 58,5 20,3 349 ######## 22:00:00 58,6 20,2 350 ######## 22:30:00 58,8 20,2 351 ######## 23:00:00 58,9 20,2 352 ######## 23:30:00 58,9 20,1 353 ######## 0:00:00 59 20,1 354 ######## 0:30:00 59 20,1 355 ######## 1:00:00 59 20 356 ######## 1:30:00 58,9 20 357 ######## 2:00:00 58,9 19,9 358 ######## 2:30:00 58,9 19,9 359 ######## 3:00:00 58,7 19,9 360 ######## 3:30:00 58,7 19,8 361 ######## 4:00:00 58,7 19,8 362 ######## 4:30:00 58,6 19,8 363 ######## 5:00:00 58,5 19,7 364 ######## 5:30:00 58,4 19,7 365 ######## 6:00:00 58,3 19,7 366 ######## 6:30:00 58,3 19,6 367 ######## 7:00:00 58,3 19,6 368 ######## 7:30:00 58,7 19,5 369 ######## 8:00:00 58,6 19,5 370 ######## 8:30:00 58,9 19,5 371 ######## 9:00:00 59 19,5 372 ######## 9:30:00 59,8 19,8 373 ######## 10:00:00 59,8 19,9 374 ######## 10:30:00 58,9 19,9 375 ######## 11:00:00 58,9 20 376 ######## 11:30:00 56,2 20,1 377 ######## 12:00:00 55,6 20,4 378 ######## 12:30:00 56,4 20,5 379 ######## 13:00:00 54,8 20,7 380 ######## 13:30:00 55 20,6 381 ######## 14:00:00 53,6 20,9 382 ######## 14:30:00 53,5 20,8 383 ######## 15:00:00 53,9 20,8 384 ######## 15:30:00 52,1 21 385 ######## 16:00:00 50,1 21 386 ######## 16:30:00 50,3 21 387 ######## 17:00:00 51,1 20,9 388 ######## 17:30:00 51,4 20,8 389 ######## 18:00:00 51,9 20,8 390 ######## 18:30:00 52,3 20,7 391 ######## 19:00:00 52,8 20,7 392 ######## 19:30:00 53,1 20,7 393 ######## 20:00:00 53,4 20,7 394 ######## 20:30:00 53,7 20,6 395 ######## 21:00:00 53,9 20,6 396 ######## 21:30:00 54,1 20,6 397 ######## 22:00:00 54,3 20,6 398 ######## 22:30:00 54,4 20,6 399 ######## 23:00:00 54,7 20,5 400 ######## 23:30:00 54,7 20,5 401 ######## 0:00:00 54,9 20,4 402 ######## 0:30:00 55 20,4 403 ######## 1:00:00 55,1 20,4 404 ######## 1:30:00 55,2 20,4 405 ######## 2:00:00 55,4 20,3 406 ######## 2:30:00 55,4 20,3 407 ######## 3:00:00 55,3 20,2 408 ######## 3:30:00 55,3 20,2 409 ######## 4:00:00 55,3 20,2 410 ######## 4:30:00 55,3 20,1 411 ######## 5:00:00 55,3 20,1 412 ######## 5:30:00 55,3 20,1 413 ######## 6:00:00 55,2 20 414 ######## 6:30:00 55,3 20 415 ######## 7:00:00 55,1 20 416 ######## 7:30:00 55,5 19,9 417 ######## 8:00:00 55,5 19,9 418 ######## 8:30:00 55,2 19,8 419 ######## 9:00:00 55,8 19,9 420 ######## 9:30:00 50,7 20 421 ######## 10:00:00 53,7 20,1 422 ######## 10:30:00 54 20,1 423 ######## 11:00:00 49,6 19,9 424 ######## 11:30:00 48,6 19,8 425 ######## 12:00:00 45,7 19,9 426 ######## 12:30:00 46,1 19,9 427 ######## 13:00:00 46,6 20 428 ######## 13:30:00 45,2 20 429 ######## 14:00:00 44,9 20 430 ######## 14:30:00 48,2 20 431 ######## 15:00:00 49,2 20,1 432 ######## 15:30:00 48,3 20,3 433 ######## 16:00:00 46,5 20,4 434 ######## 16:30:00 44,2 20,4 435 ######## 17:00:00 43,8 20,5 436 ######## 17:30:00 45 20,6 437 ######## 18:00:00 43,9 20,5 438 ######## 18:30:00 44,2 20,4 439 ######## 19:00:00 44,9 20,4 440 ######## 19:30:00 45,8 20,3 441 ######## 20:00:00 46,3 20,3 442 ######## 20:30:00 46,9 20,3 443 ######## 21:00:00 47,5 20,2 444 ######## 21:30:00 48 20,2 445 ######## 22:00:00 48,5 20,2 446 ######## 22:30:00 48,9 20,2 447 ######## 23:00:00 49,4 20,1 448 ######## 23:30:00 49,6 20,1 449 ######## 0:00:00 49,6 20 450 ######## 0:30:00 49,8 20 451 ######## 1:00:00 49,8 20 452 ######## 1:30:00 50 19,9 453 ######## 2:00:00 50 19,9 454 ######## 2:30:00 50 19,8 455 ######## 3:00:00 50,2 19,8 456 ######## 3:30:00 50,2 19,8 457 ######## 4:00:00 50,2 19,7 458 ######## 4:30:00 50,3 19,7 459 ######## 5:00:00 50,4 19,7 460 ######## 5:30:00 50,5 19,6 461 ######## 6:00:00 50,6 19,6 462 ######## 6:30:00 50,6 19,5 463 ######## 7:00:00 50,7 19,5 464 ######## 7:30:00 49,3 19,4 465 ######## 8:00:00 49,8 19,3 466 ######## 8:30:00 50,1 19,3 467 ######## 9:00:00 50,3 19,3 468 ######## 9:30:00 49,9 19,6 469 ######## 10:00:00 47,2 19,7 470 ######## 10:30:00 47,3 19,7 471 ######## 11:00:00 48,4 19,7 472 ######## 11:30:00 48,8 19,8 473 ######## 12:00:00 49,2 20 474 ######## 12:30:00 49,5 20,1 475 ######## 13:00:00 49,7 20,3 476 ######## 13:30:00 50 20,4 477 ######## 14:00:00 50 20,5 478 ######## 14:30:00 50,2 20,5 479 ######## 15:00:00 50,5 20,6 480 ######## 15:30:00 51,6 20,8 481 ######## 16:00:00 51,8 20,9 482 ######## 16:30:00 51,2 20,9 483 ######## 17:00:00 50,8 20,8 484 ######## 17:30:00 50,9 20,7 485 ######## 18:00:00 50,4 20,7 486 ######## 18:30:00 50,7 20,6 487 ######## 19:00:00 50,9 20,6 488 ######## 19:30:00 51 20,6 489 ######## 20:00:00 51,2 20,5 490 ######## 20:30:00 51,5 20,5 491 ######## 21:00:00 51,8 20,5 492 ######## 21:30:00 52,2 20,5 493 ######## 22:00:00 52,4 20,5 494 ######## 22:30:00 52,7 20,5 495 ######## 23:00:00 52,8 20,4 496 ######## 23:30:00 53,1 20,4 497 ######## 0:00:00 53,3 20,4 498 ######## 0:30:00 53,4 20,3 499 ######## 1:00:00 53,5 20,3 500 ######## 1:30:00 53,7 20,3 501 ######## 2:00:00 53,5 20,2 502 ######## 2:30:00 53,5 20,2 503 ######## 3:00:00 53,5 20,1 504 ######## 3:30:00 53,4 20,1 505 ######## 4:00:00 53,3 20,1 506 ######## 4:30:00 53,4 20 507 ######## 5:00:00 53,2 20 508 ######## 5:30:00 53,3 20 509 ######## 6:00:00 53,3 19,9 510 ######## 6:30:00 53,3 19,9 511 ######## 7:00:00 53,2 19,8 512 ######## 7:30:00 52 19,8 513 ######## 8:00:00 52,6 19,7 514 ######## 8:30:00 52,6 19,7 515 ######## 9:00:00 52,7 19,7 516 ######## 9:30:00 54,3 19,9 517 ######## 10:00:00 54,9 20,3 518 ######## 10:30:00 54,4 20,3 519 ######## 11:00:00 54,3 20,3 520 ######## 11:30:00 54,8 20,3 521 ######## 12:00:00 54,8 20,5 522 ######## 12:30:00 54,5 20,5 523 ######## 13:00:00 54,5 20,5 524 ######## 13:30:00 54,6 20,6 525 ######## 14:00:00 54,8 20,7 526 ######## 14:30:00 54,8 20,7 527 ######## 15:00:00 54,5 21 528 ######## 15:30:00 48,9 21,4 529 ######## 16:00:00 49,7 21,5 530 ######## 16:30:00 51,4 21,4 531 ######## 17:00:00 52,3 21,3 532 ######## 17:30:00 53 21,3 533 ######## 18:00:00 53,6 21,2 534 ######## 18:30:00 54,1 21,2 535 ######## 19:00:00 54,5 21,1 536 ######## 19:30:00 54,9 21,1 537 ######## 20:00:00 55,1 21,1 538 ######## 20:30:00 55,4 21 539 ######## 21:00:00 55,6 21 540 ######## 21:30:00 55,7 21 541 ######## 22:00:00 55,9 20,9 542 ######## 22:30:00 56 20,9 543 ######## 23:00:00 56,2 20,9 544 ######## 23:30:00 56,2 20,9 545 ######## 0:00:00 56,3 20,8 546 ######## 0:30:00 56,4 20,8 547 ######## 1:00:00 56,6 20,8 548 ######## 1:30:00 56,8 20,7 549 ######## 2:00:00 56,9 20,7 550 ######## 2:30:00 57,1 20,7 551 ######## 3:00:00 57,5 20,7 552 ######## 3:30:00 57,7 20,7 553 ######## 4:00:00 57,9 20,7 554 ######## 4:30:00 58,2 20,6 555 ######## 5:00:00 58,2 20,6 556 ######## 5:30:00 58,2 20,6 557 ######## 6:00:00 58,4 20,6 558 ######## 6:30:00 58,4 20,5 559 ######## 7:00:00 58,4 20,5 560 ######## 7:30:00 58,6 20,5 561 ######## 8:00:00 58,8 20,5 562 ######## 8:30:00 58,8 20,5 563 ######## 9:00:00 59 20,5 564 ######## 9:30:00 59 20,5 565 ######## 10:00:00 59,2 20,4 566 ######## 10:30:00 59,3 20,4 567 ######## 11:00:00 59,3 20,5 568 ######## 11:30:00 59,3 20,5 569 ######## 12:00:00 59,3 20,5 570 ######## 12:30:00 59,3 20,6 571 ######## 13:00:00 59 20,6 572 ######## 13:30:00 59,3 20,7 573 ######## 14:00:00 59,4 20,8 574 ######## 14:30:00 59,5 20,9 575 ######## 15:00:00 59,6 21 576 ######## 15:30:00 59,5 21 577 ######## 16:00:00 59,7 21,1 578 ######## 16:30:00 59,9 21,1 579 ######## 17:00:00 60,1 21,1 580 ######## 17:30:00 60,2 21,1 581 ######## 18:00:00 60,3 21,1 582 ######## 18:30:00 60,4 21,1 583 ######## 19:00:00 60,8 21 584 ######## 19:30:00 60,8 21 585 ######## 20:00:00 60,9 21 586 ######## 20:30:00 60,9 20,9 587 ######## 21:00:00 61 20,9 588 ######## 21:30:00 61 20,9 589 ######## 22:00:00 61 20,9 590 ######## 22:30:00 61 20,8 591 ######## 23:00:00 61,2 20,8 592 ######## 23:30:00 61,3 20,8 593 ######## 0:00:00 61,5 20,8 594 ######## 0:30:00 61,6 20,8 595 ######## 1:00:00 61,7 20,7 596 ######## 1:30:00 61,7 20,7 597 ######## 2:00:00 61,6 20,7 598 ######## 2:30:00 61,7 20,7 599 ######## 3:00:00 61,8 20,7 600 ######## 3:30:00 61,7 20,6 601 ######## 4:00:00 61,7 20,6 602 ######## 4:30:00 61,9 20,6 603 ######## 5:00:00 61,9 20,6 604 ######## 5:30:00 61,8 20,6 605 ######## 6:00:00 61,9 20,5 606 ######## 6:30:00 61,8 20,5 607 ######## 7:00:00 61,8 20,5 608 ######## 7:30:00 61,8 20,5 609 ######## 8:00:00 61,8 20,5 610 ######## 8:30:00 61,9 20,5 611 ######## 9:00:00 61,8 20,5 612 ######## 9:30:00 61,8 20,5 613 ######## 10:00:00 62 20,5 614 ######## 10:30:00 61,9 20,5 615 ######## 11:00:00 61,9 20,5 616 ######## 11:30:00 62 20,6 617 ######## 12:00:00 62 20,7 618 ######## 12:30:00 62 20,8 619 ######## 13:00:00 62 20,9 620 ######## 13:30:00 62 21 621 ######## 14:00:00 62,1 21,1 622 ######## 14:30:00 62,1 21,1 623 ######## 15:00:00 62,1 21,2 624 ######## 15:30:00 62,1 21,2 625 ######## 16:00:00 62,3 21,1 626 ######## 16:30:00 62,5 21,1 627 ######## 17:00:00 62,6 21,1 628 ######## 17:30:00 62,5 21,1 629 ######## 18:00:00 62,6 21,1 630 ######## 18:30:00 62,6 21,1 631 ######## 19:00:00 62,6 21,1 632 ######## 19:30:00 62,7 21,1 633 ######## 20:00:00 62,7 21 634 ######## 20:30:00 62,9 21 635 ######## 21:00:00 63 21 636 ######## 21:30:00 63,1 21 637 ######## 22:00:00 63,2 20,9 638 ######## 22:30:00 63,5 20,9 639 ######## 23:00:00 63,5 20,9 640 ######## 23:30:00 63,5 20,8 641 ######## 0:00:00 63,4 20,8 642 ######## 0:30:00 63,3 20,8 643 ######## 1:00:00 63,3 20,7 644 ######## 1:30:00 63,1 20,7 645 ######## 2:00:00 62,9 20,7 646 ######## 2:30:00 62,8 20,6 647 ######## 3:00:00 62,6 20,6 648 ######## 3:30:00 62,6 20,6 649 ######## 4:00:00 62,5 20,5 650 ######## 4:30:00 62,3 20,5 651 ######## 5:00:00 62,1 20,5 652 ######## 5:30:00 61,9 20,4 653 ######## 6:00:00 61,7 20,4 654 ######## 6:30:00 61,5 20,3 655 ######## 7:00:00 61,5 20,3 656 ######## 7:30:00 61,5 20,3 657 ######## 8:00:00 61,2 20,2 658 ######## 8:30:00 60,3 20,1 659 ######## 9:00:00 60,4 20,3 660 ######## 9:30:00 60,5 20,6 661 ######## 10:00:00 60,2 20,7 662 ######## 10:30:00 59,8 20,7 663 ######## 11:00:00 59,6 20,8 664 ######## 11:30:00 61 21 665 ######## 12:00:00 58 21,2 666 ######## 12:30:00 53,3 20,9 667 ######## 13:00:00 54,1 20,9 668 ######## 13:30:00 56,4 20,9 669 ######## 14:00:00 52,1 20,9 670 ######## 14:30:00 53,3 20,8 671 ######## 15:00:00 55,4 21,1 672 ######## 15:30:00 37,2 24,1 Testo 5 - Menjador Fecha Hora [%rF] Feuchte [°C] Temperatur 1 ######## 16:00:00 42,5 21,7 2 ######## 16:30:00 43 21,6 3 ######## 17:00:00 43,4 21,6 4 ######## 17:30:00 43,7 21,6 5 ######## 18:00:00 44,1 21,6 6 ######## 18:30:00 43,6 21,6 7 ######## 19:00:00 43,7 21,5 8 ######## 19:30:00 43,9 21,5 9 ######## 20:00:00 44,5 21,5 10 ######## 20:30:00 44,5 21,5 11 ######## 21:00:00 44,9 21,5 12 ######## 21:30:00 44,8 21,5 13 ######## 22:00:00 44,8 21,5 14 ######## 22:30:00 44,9 21,5 15 ######## 23:00:00 45 21,5 16 ######## 23:30:00 45 21,4 17 ######## 0:00:00 45 21,4 18 ######## 0:30:00 45,7 21,4 19 ######## 1:00:00 45,7 21,5 20 ######## 1:30:00 46,3 21,5 21 ######## 2:00:00 48,4 21,5 22 ######## 2:30:00 48,6 21,6 23 ######## 3:00:00 48,8 21,6 24 ######## 3:30:00 49,1 21,6 25 ######## 4:00:00 49,1 21,6 26 ######## 4:30:00 49,4 21,6 27 ######## 5:00:00 49,4 21,6 28 ######## 5:30:00 49,5 21,6 29 ######## 6:00:00 49,8 21,5 30 ######## 6:30:00 49,7 21,5 31 ######## 7:00:00 48,5 21,5 32 ######## 7:30:00 46,5 21,7 33 ######## 8:00:00 37,2 18,5 34 ######## 8:30:00 33,2 17,6 35 ######## 9:00:00 43,7 17,1 36 ######## 9:30:00 40,5 22,2 37 ######## 10:00:00 38,8 24,1 38 ######## 10:30:00 38 24,9 39 ######## 11:00:00 37,4 25,3 40 ######## 11:30:00 37,1 25,6 41 ######## 12:00:00 36,8 25,8 42 ######## 12:30:00 36,4 26 43 ######## 13:00:00 36,3 26,2 44 ######## 13:30:00 36,1 26,4 45 ######## 14:00:00 35,9 26,6 46 ######## 14:30:00 35,6 26,7 47 ######## 15:00:00 35,3 26,8 48 ######## 15:30:00 35,2 27 49 ######## 16:00:00 32,9 27,2 50 ######## 16:30:00 30,5 26,7 51 ######## 17:00:00 32,6 26,8 52 ######## 17:30:00 33,1 27,1 53 ######## 18:00:00 32,6 26,9 54 ######## 18:30:00 32,6 26,5 55 ######## 19:00:00 32,3 26,2 56 ######## 19:30:00 32,6 25,9 57 ######## 20:00:00 32,7 25,7 58 ######## 20:30:00 32,7 25,5 59 ######## 21:00:00 32,8 25,2 60 ######## 21:30:00 32,8 25,1 61 ######## 22:00:00 32,7 24,9 62 ######## 22:30:00 32,6 24,7 63 ######## 23:00:00 32,5 24,6 64 ######## 23:30:00 32,5 24,5 65 ######## 0:00:00 32,5 24,4 66 ######## 0:30:00 32,3 24,2 67 ######## 1:00:00 32,3 24,1 68 ######## 1:30:00 32,3 24 69 ######## 2:00:00 32,2 24 70 ######## 2:30:00 32,2 23,9 71 ######## 3:00:00 32,1 23,8 72 ######## 3:30:00 32 23,7 73 ######## 4:00:00 32,1 23,6 74 ######## 4:30:00 32 23,5 75 ######## 5:00:00 32 23,4 76 ######## 5:30:00 31,9 23,3 77 ######## 6:00:00 31,8 23,2 78 ######## 6:30:00 31,9 23,2 79 ######## 7:00:00 31,8 23,1 80 ######## 7:30:00 31,7 23 81 ######## 8:00:00 31,8 23 82 ######## 8:30:00 32,2 23 83 ######## 9:00:00 32,8 23,8 84 ######## 9:30:00 32,8 24,5 85 ######## 10:00:00 32,5 24,6 86 ######## 10:30:00 32,3 24,3 87 ######## 11:00:00 31,9 24,1 88 ######## 11:30:00 32,2 23,9 89 ######## 12:00:00 32,1 23,9 90 ######## 12:30:00 32,2 24 91 ######## 13:00:00 32,1 24 92 ######## 13:30:00 32 23,9 93 ######## 14:00:00 31,8 23,8 94 ######## 14:30:00 31,9 23,7 95 ######## 15:00:00 32 23,7 96 ######## 15:30:00 31,9 23,6 97 ######## 16:00:00 31,9 23,6 98 ######## 16:30:00 31,8 23,6 99 ######## 17:00:00 31,7 23,5 100 ######## 17:30:00 31,6 23,4 101 ######## 18:00:00 31,5 23,3 102 ######## 18:30:00 31,4 23,3 103 ######## 19:00:00 31,5 23,2 104 ######## 19:30:00 31,4 23,2 105 ######## 20:00:00 31,5 23,1 106 ######## 20:30:00 31,5 23,1 107 ######## 21:00:00 31,6 23,1 108 ######## 21:30:00 31,6 23 109 ######## 22:00:00 31,6 23 110 ######## 22:30:00 31,7 23 111 ######## 23:00:00 31,7 22,9 112 ######## 23:30:00 31,7 22,9 113 ######## 0:00:00 31,7 22,8 114 ######## 0:30:00 31,7 22,8 115 ######## 1:00:00 31,7 22,8 116 ######## 1:30:00 31,7 22,7 117 ######## 2:00:00 31,7 22,7 118 ######## 2:30:00 31,7 22,7 119 ######## 3:00:00 31,8 22,6 120 ######## 3:30:00 31,8 22,6 121 ######## 4:00:00 31,8 22,6 122 ######## 4:30:00 31,8 22,5 123 ######## 5:00:00 31,9 22,5 124 ######## 5:30:00 31,9 22,5 125 ######## 6:00:00 31,9 22,5 126 ######## 6:30:00 31,9 22,4 127 ######## 7:00:00 32 22,4 128 ######## 7:30:00 32 22,4 129 ######## 8:00:00 32 22,3 130 ######## 8:30:00 32 22,3 131 ######## 9:00:00 32 22,3 132 ######## 9:30:00 32,1 22,3 133 ######## 10:00:00 32 22,3 134 ######## 10:30:00 32,1 22,3 135 ######## 11:00:00 32,4 22,5 136 ######## 11:30:00 32,3 22,6 137 ######## 12:00:00 32,3 22,6 138 ######## 12:30:00 32,2 22,7 139 ######## 13:00:00 32,3 22,7 140 ######## 13:30:00 32,1 22,6 141 ######## 14:00:00 32,2 22,6 142 ######## 14:30:00 32,2 22,6 143 ######## 15:00:00 32,3 22,6 144 ######## 15:30:00 32,3 22,6 145 ######## 16:00:00 32,3 22,6 146 ######## 16:30:00 32,4 22,7 147 ######## 17:00:00 32,4 22,8 148 ######## 17:30:00 32,4 22,7 149 ######## 18:00:00 32,5 22,8 150 ######## 18:30:00 32,5 22,8 151 ######## 19:00:00 32,5 22,8 152 ######## 19:30:00 32,5 22,7 153 ######## 20:00:00 32,5 22,6 154 ######## 20:30:00 32,5 22,6 155 ######## 21:00:00 32,6 22,5 156 ######## 21:30:00 32,6 22,4 157 ######## 22:00:00 32,6 22,3 158 ######## 22:30:00 32,6 22,3 159 ######## 23:00:00 32,6 22,3 160 ######## 23:30:00 32,7 22,2 161 ######## 0:00:00 32,7 22,1 162 ######## 0:30:00 32,7 22,1 163 ######## 1:00:00 32,7 22,1 164 ######## 1:30:00 32,7 22 165 ######## 2:00:00 32,7 22 166 ######## 2:30:00 32,7 22 167 ######## 3:00:00 32,7 21,9 168 ######## 3:30:00 32,7 21,9 169 ######## 4:00:00 32,7 21,9 170 ######## 4:30:00 32,8 21,8 171 ######## 5:00:00 32,7 21,8 172 ######## 5:30:00 32,8 21,7 173 ######## 6:00:00 32,7 21,7 174 ######## 6:30:00 32,7 21,7 175 ######## 7:00:00 32,7 21,7 176 ######## 7:30:00 32,7 21,6 177 ######## 8:00:00 32,8 21,6 178 ######## 8:30:00 32,9 21,7 179 ######## 9:00:00 33 21,9 180 ######## 9:30:00 32,9 22,1 181 ######## 10:00:00 32,9 22,1 182 ######## 10:30:00 32,9 22,1 183 ######## 11:00:00 32,9 22,1 184 ######## 11:30:00 32,9 22,1 185 ######## 12:00:00 33 22,1 186 ######## 12:30:00 33 22,2 187 ######## 13:00:00 33,1 22,3 188 ######## 13:30:00 33,1 22,3 189 ######## 14:00:00 33,1 22,3 190 ######## 14:30:00 33,1 22,3 191 ######## 15:00:00 33,1 22,3 192 ######## 15:30:00 33,1 22,3 193 ######## 16:00:00 33,1 22,3 194 ######## 16:30:00 33,3 22,4 195 ######## 17:00:00 33,2 22,5 196 ######## 17:30:00 33,1 22,5 197 ######## 18:00:00 33,2 22,4 198 ######## 18:30:00 33,2 22,4 199 ######## 19:00:00 33,2 22,3 200 ######## 19:30:00 33,2 22,3 201 ######## 20:00:00 33,3 22,2 202 ######## 20:30:00 33,3 22,2 203 ######## 21:00:00 33,3 22,2 204 ######## 21:30:00 33,3 22,1 205 ######## 22:00:00 33,3 22 206 ######## 22:30:00 33,3 22 207 ######## 23:00:00 33,3 21,9 208 ######## 23:30:00 33,3 21,8 209 ######## 0:00:00 33,4 21,8 210 ######## 0:30:00 33,4 21,8 211 ######## 1:00:00 33,4 21,7 212 ######## 1:30:00 33,4 21,7 213 ######## 2:00:00 33,4 21,6 214 ######## 2:30:00 33,4 21,6 215 ######## 3:00:00 33,4 21,5 216 ######## 3:30:00 33,4 21,5 217 ######## 4:00:00 33,4 21,5 218 ######## 4:30:00 33,4 21,4 219 ######## 5:00:00 33,4 21,4 220 ######## 5:30:00 33,5 21,4 221 ######## 6:00:00 33,5 21,4 222 ######## 6:30:00 33,4 21,3 223 ######## 7:00:00 33,5 21,3 224 ######## 7:30:00 33,5 21,2 225 ######## 8:00:00 33,5 21,2 226 ######## 8:30:00 33,5 21,2 227 ######## 9:00:00 33,7 21,3 228 ######## 9:30:00 33,6 21,4 229 ######## 10:00:00 33,6 21,5 230 ######## 10:30:00 33,6 21,6 231 ######## 11:00:00 33,7 21,6 232 ######## 11:30:00 33,6 21,7 233 ######## 12:00:00 33,6 21,7 234 ######## 12:30:00 33,6 21,7 235 ######## 13:00:00 33,7 21,8 236 ######## 13:30:00 33,7 21,8 237 ######## 14:00:00 33,6 21,8 238 ######## 14:30:00 33,7 21,8 239 ######## 15:00:00 33,7 21,8 240 ######## 15:30:00 33,7 21,8 241 ######## 16:00:00 33,7 21,8 242 ######## 16:30:00 33,7 21,8 243 ######## 17:00:00 33,7 21,9 244 ######## 17:30:00 33,7 21,9 245 ######## 18:00:00 33,7 21,9 246 ######## 18:30:00 33,7 21,9 247 ######## 19:00:00 33,7 21,9 248 ######## 19:30:00 33,7 21,8 249 ######## 20:00:00 33,7 21,8 250 ######## 20:30:00 33,7 21,8 251 ######## 21:00:00 33,7 21,8 252 ######## 21:30:00 33,7 21,7 253 ######## 22:00:00 33,7 21,7 254 ######## 22:30:00 33,7 21,6 255 ######## 23:00:00 33,7 21,6 256 ######## 23:30:00 33,7 21,5 257 ######## 0:00:00 33,7 21,5 258 ######## 0:30:00 33,8 21,4 259 ######## 1:00:00 33,8 21,4 260 ######## 1:30:00 33,8 21,4 261 ######## 2:00:00 33,8 21,4 262 ######## 2:30:00 33,8 21,4 263 ######## 3:00:00 33,8 21,4 264 ######## 3:30:00 33,9 21,4 265 ######## 4:00:00 33,8 21,3 266 ######## 4:30:00 33,9 21,3 267 ######## 5:00:00 33,9 21,3 268 ######## 5:30:00 33,9 21,2 269 ######## 6:00:00 33,9 21,3 270 ######## 6:30:00 33,9 21,2 271 ######## 7:00:00 33,9 21,2 272 ######## 7:30:00 33,9 21,2 273 ######## 8:00:00 34 21,2 274 ######## 8:30:00 34 21,1 275 ######## 9:00:00 34,1 21,2 276 ######## 9:30:00 34,1 21,4 277 ######## 10:00:00 34,1 21,5 278 ######## 10:30:00 34,1 21,6 279 ######## 11:00:00 34,1 21,6 280 ######## 11:30:00 34,1 21,6 281 ######## 12:00:00 34,1 21,7 282 ######## 12:30:00 34,2 21,7 283 ######## 13:00:00 34,2 21,7 284 ######## 13:30:00 34,1 21,8 285 ######## 14:00:00 34,2 21,8 286 ######## 14:30:00 34,2 21,8 287 ######## 15:00:00 34,2 21,8 288 ######## 15:30:00 34,2 21,8 289 ######## 16:00:00 34,2 21,8 290 ######## 16:30:00 34,2 21,7 291 ######## 17:00:00 34,2 21,7 292 ######## 17:30:00 34,2 21,6 293 ######## 18:00:00 34,2 21,6 294 ######## 18:30:00 34,2 21,6 295 ######## 19:00:00 34,2 21,5 296 ######## 19:30:00 34,2 21,5 297 ######## 20:00:00 34,2 21,5 298 ######## 20:30:00 34,3 21,5 299 ######## 21:00:00 34,3 21,4 300 ######## 21:30:00 34,3 21,4 301 ######## 22:00:00 34,3 21,4 302 ######## 22:30:00 34,3 21,3 303 ######## 23:00:00 34,2 21,3 304 ######## 23:30:00 34,3 21,3 305 ######## 0:00:00 34,3 21,2 306 ######## 0:30:00 34,3 21,2 307 ######## 1:00:00 34,3 21,2 308 ######## 1:30:00 34,3 21,2 309 ######## 2:00:00 34,3 21,1 310 ######## 2:30:00 34,2 21,1 311 ######## 3:00:00 34,3 21 312 ######## 3:30:00 34,3 21 313 ######## 4:00:00 34,3 21 314 ######## 4:30:00 34,3 20,9 315 ######## 5:00:00 34,3 20,9 316 ######## 5:30:00 34,4 20,8 317 ######## 6:00:00 34,3 20,8 318 ######## 6:30:00 34,3 20,8 319 ######## 7:00:00 34,4 20,7 320 ######## 7:30:00 34,3 20,7 321 ######## 8:00:00 34,4 20,7 322 ######## 8:30:00 34,5 20,8 323 ######## 9:00:00 34,6 21 324 ######## 9:30:00 34,6 21,2 325 ######## 10:00:00 34,5 21,3 326 ######## 10:30:00 34,5 21,4 327 ######## 11:00:00 34,5 21,4 328 ######## 11:30:00 34,5 21,4 329 ######## 12:00:00 34,5 21,4 330 ######## 12:30:00 34,5 21,4 331 ######## 13:00:00 34,6 21,4 332 ######## 13:30:00 34,7 21,4 333 ######## 14:00:00 34,6 21,5 334 ######## 14:30:00 34,6 21,4 335 ######## 15:00:00 34,7 21,4 336 ######## 15:30:00 34,7 21,4 337 ######## 16:00:00 34,7 21,6 338 ######## 16:30:00 34,7 21,6 339 ######## 17:00:00 34,7 21,6 340 ######## 17:30:00 34,8 21,6 341 ######## 18:00:00 34,7 21,5 342 ######## 18:30:00 34,8 21,5 343 ######## 19:00:00 34,8 21,5 344 ######## 19:30:00 34,8 21,5 345 ######## 20:00:00 34,8 21,4 346 ######## 20:30:00 34,8 21,4 347 ######## 21:00:00 34,8 21,3 348 ######## 21:30:00 34,8 21,2 349 ######## 22:00:00 34,7 21,2 350 ######## 22:30:00 34,8 21,1 351 ######## 23:00:00 34,7 21 352 ######## 23:30:00 34,8 21 353 ######## 0:00:00 34,8 20,9 354 ######## 0:30:00 34,8 20,9 355 ######## 1:00:00 34,8 20,9 356 ######## 1:30:00 34,8 20,8 357 ######## 2:00:00 34,8 20,8 358 ######## 2:30:00 34,8 20,8 359 ######## 3:00:00 34,8 20,7 360 ######## 3:30:00 34,9 20,7 361 ######## 4:00:00 34,9 20,7 362 ######## 4:30:00 34,9 20,7 363 ######## 5:00:00 34,9 20,6 364 ######## 5:30:00 34,9 20,6 365 ######## 6:00:00 34,9 20,6 366 ######## 6:30:00 34,9 20,5 367 ######## 7:00:00 34,9 20,5 368 ######## 7:30:00 34,9 20,5 369 ######## 8:00:00 35 20,5 370 ######## 8:30:00 35,1 20,6 371 ######## 9:00:00 35,1 20,8 372 ######## 9:30:00 35,1 21 373 ######## 10:00:00 35,1 21,2 374 ######## 10:30:00 35,1 21,3 375 ######## 11:00:00 35,1 21,4 376 ######## 11:30:00 35,1 21,4 377 ######## 12:00:00 35,1 21,4 378 ######## 12:30:00 35,1 21,4 379 ######## 13:00:00 35,2 21,4 380 ######## 13:30:00 35,2 21,4 381 ######## 14:00:00 35,2 21,4 382 ######## 14:30:00 35,3 21,4 383 ######## 15:00:00 35,3 21,4 384 ######## 15:30:00 35,3 21,4 385 ######## 16:00:00 35,3 21,4 386 ######## 16:30:00 35,3 21,4 387 ######## 17:00:00 35,3 21,4 388 ######## 17:30:00 35,3 21,4 389 ######## 18:00:00 35,3 21,4 390 ######## 18:30:00 35,3 21,4 391 ######## 19:00:00 35,3 21,4 392 ######## 19:30:00 35,3 21,4 393 ######## 20:00:00 35,3 21,4 394 ######## 20:30:00 35,3 21,3 395 ######## 21:00:00 35,3 21,3 396 ######## 21:30:00 35,3 21,3 397 ######## 22:00:00 35,3 21,2 398 ######## 22:30:00 35,2 21,2 399 ######## 23:00:00 35,2 21,1 400 ######## 23:30:00 35,2 21,1 401 ######## 0:00:00 35,2 21 402 ######## 0:30:00 35,2 21 403 ######## 1:00:00 35,3 20,9 404 ######## 1:30:00 35,2 20,9 405 ######## 2:00:00 35,3 20,9 406 ######## 2:30:00 35,3 20,8 407 ######## 3:00:00 35,3 20,8 408 ######## 3:30:00 35,3 20,8 409 ######## 4:00:00 35,3 20,8 410 ######## 4:30:00 35,3 20,7 411 ######## 5:00:00 35,3 20,7 412 ######## 5:30:00 35,3 20,7 413 ######## 6:00:00 35,4 20,7 414 ######## 6:30:00 35,3 20,7 415 ######## 7:00:00 35,3 20,7 416 ######## 7:30:00 35,4 20,6 417 ######## 8:00:00 35,3 20,6 418 ######## 8:30:00 35,3 20,6 419 ######## 9:00:00 35,4 20,6 420 ######## 9:30:00 35,5 20,8 421 ######## 10:00:00 35,5 21,1 422 ######## 10:30:00 35,5 21,1 423 ######## 11:00:00 35,5 21,1 424 ######## 11:30:00 35,5 21,1 425 ######## 12:00:00 35,5 21,1 426 ######## 12:30:00 35,5 21,1 427 ######## 13:00:00 35,5 21,1 428 ######## 13:30:00 35,5 21,1 429 ######## 14:00:00 35,5 21 430 ######## 14:30:00 35,5 21 431 ######## 15:00:00 35,4 21 432 ######## 15:30:00 35,5 21 433 ######## 16:00:00 35,5 21 434 ######## 16:30:00 35,5 21 435 ######## 17:00:00 35,5 21,1 436 ######## 17:30:00 35,5 21,1 437 ######## 18:00:00 35,6 21,1 438 ######## 18:30:00 35,6 21,1 439 ######## 19:00:00 35,6 21,1 440 ######## 19:30:00 35,6 21,1 441 ######## 20:00:00 35,6 21,1 442 ######## 20:30:00 35,6 21 443 ######## 21:00:00 35,5 21 444 ######## 21:30:00 35,5 20,9 445 ######## 22:00:00 35,5 20,8 446 ######## 22:30:00 35,4 20,8 447 ######## 23:00:00 35,5 20,7 448 ######## 23:30:00 35,4 20,7 449 ######## 0:00:00 35,5 20,6 450 ######## 0:30:00 35,5 20,6 451 ######## 1:00:00 35,5 20,6 452 ######## 1:30:00 35,4 20,5 453 ######## 2:00:00 35,5 20,5 454 ######## 2:30:00 35,5 20,4 455 ######## 3:00:00 35,5 20,4 456 ######## 3:30:00 35,5 20,4 457 ######## 4:00:00 35,5 20,4 458 ######## 4:30:00 35,5 20,3 459 ######## 5:00:00 35,5 20,3 460 ######## 5:30:00 35,5 20,3 461 ######## 6:00:00 35,5 20,2 462 ######## 6:30:00 35,5 20,2 463 ######## 7:00:00 35,4 20,2 464 ######## 7:30:00 35,4 20,1 465 ######## 8:00:00 35,5 20,1 466 ######## 8:30:00 35,7 20,2 467 ######## 9:00:00 35,6 20,4 468 ######## 9:30:00 35,7 20,6 469 ######## 10:00:00 35,5 20,7 470 ######## 10:30:00 35,7 20,7 471 ######## 11:00:00 35,6 20,7 472 ######## 11:30:00 35,6 20,7 473 ######## 12:00:00 35,7 20,7 474 ######## 12:30:00 35,6 20,8 475 ######## 13:00:00 35,7 20,8 476 ######## 13:30:00 35,7 20,9 477 ######## 14:00:00 35,7 20,9 478 ######## 14:30:00 35,7 20,9 479 ######## 15:00:00 35,7 20,9 480 ######## 15:30:00 35,7 20,9 481 ######## 16:00:00 35,7 20,9 482 ######## 16:30:00 35,7 21 483 ######## 17:00:00 35,7 21 484 ######## 17:30:00 35,7 21 485 ######## 18:00:00 35,7 21 486 ######## 18:30:00 35,7 21 487 ######## 19:00:00 35,7 21 488 ######## 19:30:00 35,7 21 489 ######## 20:00:00 35,8 21 490 ######## 20:30:00 35,8 20,9 491 ######## 21:00:00 35,8 20,9 492 ######## 21:30:00 35,8 20,9 493 ######## 22:00:00 35,8 20,8 494 ######## 22:30:00 35,8 20,8 495 ######## 23:00:00 35,8 20,8 496 ######## 23:30:00 35,8 20,7 497 ######## 0:00:00 35,8 20,7 498 ######## 0:30:00 35,8 20,7 499 ######## 1:00:00 35,8 20,6 500 ######## 1:30:00 35,8 20,6 501 ######## 2:00:00 35,8 20,6 502 ######## 2:30:00 35,8 20,6 503 ######## 3:00:00 35,8 20,5 504 ######## 3:30:00 35,9 20,5 505 ######## 4:00:00 35,9 20,5 506 ######## 4:30:00 35,8 20,5 507 ######## 5:00:00 35,8 20,4 508 ######## 5:30:00 35,8 20,4 509 ######## 6:00:00 35,8 20,4 510 ######## 6:30:00 35,8 20,4 511 ######## 7:00:00 35,8 20,3 512 ######## 7:30:00 35,9 20,3 513 ######## 8:00:00 35,9 20,3 514 ######## 8:30:00 36 20,4 515 ######## 9:00:00 36 20,5 516 ######## 9:30:00 36 20,6 517 ######## 10:00:00 36 20,6 518 ######## 10:30:00 36 20,7 519 ######## 11:00:00 36 20,7 520 ######## 11:30:00 36 20,8 521 ######## 12:00:00 36 20,8 522 ######## 12:30:00 36 20,9 523 ######## 13:00:00 36,1 21 524 ######## 13:30:00 36,1 21,2 525 ######## 14:00:00 36,1 21,4 526 ######## 14:30:00 36,1 21,4 527 ######## 15:00:00 36,1 21,5 528 ######## 15:30:00 36,2 21,5 529 ######## 16:00:00 36,2 21,5 530 ######## 16:30:00 36,2 21,5 531 ######## 17:00:00 36,2 21,5 532 ######## 17:30:00 36,3 21,5 533 ######## 18:00:00 36,3 21,4 534 ######## 18:30:00 36,3 21,4 535 ######## 19:00:00 36,3 21,4 536 ######## 19:30:00 36,3 21,4 537 ######## 20:00:00 36,3 21,3 538 ######## 20:30:00 36,4 21,3 539 ######## 21:00:00 36,4 21,3 540 ######## 21:30:00 36,4 21,2 541 ######## 22:00:00 36,4 21,2 542 ######## 22:30:00 36,4 21,2 543 ######## 23:00:00 36,4 21,2 544 ######## 23:30:00 36,4 21,2 545 ######## 0:00:00 36,4 21,2 546 ######## 0:30:00 36,4 21,1 547 ######## 1:00:00 36,4 21,1 548 ######## 1:30:00 36,5 21,1 549 ######## 2:00:00 36,5 21,1 550 ######## 2:30:00 36,5 21,1 551 ######## 3:00:00 36,5 21,1 552 ######## 3:30:00 36,5 21,1 553 ######## 4:00:00 36,6 21 554 ######## 4:30:00 36,5 21 555 ######## 5:00:00 36,5 21 556 ######## 5:30:00 36,6 21 557 ######## 6:00:00 36,6 21 558 ######## 6:30:00 36,6 21 559 ######## 7:00:00 36,6 21 560 ######## 7:30:00 36,6 20,9 561 ######## 8:00:00 36,6 21 562 ######## 8:30:00 36,7 21 563 ######## 9:00:00 36,7 21 564 ######## 9:30:00 36,7 21 565 ######## 10:00:00 36,7 21 566 ######## 10:30:00 36,7 21 567 ######## 11:00:00 36,7 21 568 ######## 11:30:00 36,8 21 569 ######## 12:00:00 36,8 21 570 ######## 12:30:00 36,8 21,1 571 ######## 13:00:00 36,9 21,1 572 ######## 13:30:00 36,9 21,2 573 ######## 14:00:00 36,9 21,2 574 ######## 14:30:00 36,9 21,2 575 ######## 15:00:00 36,9 21,3 576 ######## 15:30:00 36,9 21,3 577 ######## 16:00:00 37 21,3 578 ######## 16:30:00 37 21,3 579 ######## 17:00:00 37 21,4 580 ######## 17:30:00 37 21,3 581 ######## 18:00:00 37 21,4 582 ######## 18:30:00 37 21,4 583 ######## 19:00:00 37 21,4 584 ######## 19:30:00 37 21,3 585 ######## 20:00:00 37 21,3 586 ######## 20:30:00 37 21,3 587 ######## 21:00:00 37 21,3 588 ######## 21:30:00 37,1 21,2 589 ######## 22:00:00 37,1 21,2 590 ######## 22:30:00 37,1 21,2 591 ######## 23:00:00 37,1 21,2 592 ######## 23:30:00 37,1 21,1 593 ######## 0:00:00 37,2 21,1 594 ######## 0:30:00 37,2 21,1 595 ######## 1:00:00 37,1 21,1 596 ######## 1:30:00 37,2 21,1 597 ######## 2:00:00 37,3 21,1 598 ######## 2:30:00 37,3 21 599 ######## 3:00:00 37,2 21 600 ######## 3:30:00 37,2 21 601 ######## 4:00:00 37,3 21 602 ######## 4:30:00 37,3 21 603 ######## 5:00:00 37,3 21 604 ######## 5:30:00 37,3 20,9 605 ######## 6:00:00 37,3 20,9 606 ######## 6:30:00 37,4 20,9 607 ######## 7:00:00 37,4 20,9 608 ######## 7:30:00 37,4 20,9 609 ######## 8:00:00 37,4 20,9 610 ######## 8:30:00 37,5 20,9 611 ######## 9:00:00 37,5 20,9 612 ######## 9:30:00 37,5 20,9 613 ######## 10:00:00 37,5 21 614 ######## 10:30:00 37,6 21 615 ######## 11:00:00 37,5 21 616 ######## 11:30:00 37,5 21,1 617 ######## 12:00:00 37,6 21,1 618 ######## 12:30:00 37,6 21,2 619 ######## 13:00:00 37,6 21,2 620 ######## 13:30:00 37,6 21,2 621 ######## 14:00:00 37,6 21,3 622 ######## 14:30:00 37,7 21,3 623 ######## 15:00:00 37,6 21,3 624 ######## 15:30:00 37,7 21,4 625 ######## 16:00:00 37,7 21,3 626 ######## 16:30:00 37,7 21,3 627 ######## 17:00:00 37,8 21,3 628 ######## 17:30:00 37,8 21,3 629 ######## 18:00:00 37,8 21,3 630 ######## 18:30:00 37,8 21,3 631 ######## 19:00:00 37,9 21,4 632 ######## 19:30:00 37,8 21,3 633 ######## 20:00:00 37,8 21,3 634 ######## 20:30:00 37,8 21,3 635 ######## 21:00:00 37,8 21,3 636 ######## 21:30:00 37,9 21,2 637 ######## 22:00:00 37,9 21,2 638 ######## 22:30:00 37,9 21,2 639 ######## 23:00:00 37,9 21,2 640 ######## 23:30:00 37,9 21,2 641 ######## 0:00:00 37,9 21,1 642 ######## 0:30:00 38 21,1 643 ######## 1:00:00 38 21