Estudi de l'arbrat viari de Sant Just Desvern i proposta de remodelació de dos carrers

! Autora: Maria Concellón Nieto Tutor: Xavier Fàbregas Bargalló Novembre 2020 Treball de final de grau Enginyeria Agroambiental i del Paisatge ESTUDI DE L’ARBRAT VIARI DE SANT JUST DESVERN I PROPOSTA DE REMODELACIÓ DE DOS CARRERS Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 1 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Resum Avui en dia, s'ha vist la importància de la presència de vegetació a les ciutats per al benestar de la població. És per això que el present treball es centra en l’anàlisi i l’avaluació de l’arbrat viari de Sant Just Desvern i es fan propostes concretes de millora.! Al llarg de tot aquest document s’analitzen les característiques generals i l’estat dels arbres des del respecte cap al medi ambient i seguint les noves condicions ambientals adoptades pels canvis en el clima que estem patint.! Es fan dues propostes de remodelació en dos carrers del poble de característiques molt diverses però amb l'objectiu comú de millorar la presència del verd i generar masses importants de vegetació. En el carrer Caçadors, s’aprofitarà la seva proximitat a Collserola per tal d’introduir vegetació de la zona, com els aurons negres o l’albellatge. D’altra banda, en el carrer Ponce de León, s’apostarà per a fer servir espècies més comunes d'arbrat, com el lledoner o els plàtans de carrer, de gran desenvolupament de capçada i adequades per a grans avingudes. En aquest carrer s'introdueixen els jardins d’aigua, superfícies vegetades amb herbàcies i arbustives, que tenen com a objectiu aprofitar al màxim l'aigua de pluja, regular la capacitat d’infiltració de l’aigua i disminuir la seva velocitat.! Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 2 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Resumen Hoy en día, se ha visto la importancia de la presencia de vegetación en las ciudades para el bienestar de la población. Es por este motivo que el presente trabajo se centra en el análisis y la evaluación del arbolado viario de Sant Just Desvern y se hacen propuestas concretas de mejora. ! A lo largo de todo este documento se analizan las características generales y el estado de los árboles desde el respeto hacia el medio ambiente y siguiendo las nuevas condiciones ambientales adoptadas por los cambios en el clima que estamos sufriendo.! Además, se harán dos propuestas de remodelación en dos calles del pueblo de características muy diversas, pero con el objetivo común de mejorar la presencia del verde y generar masas importantes de vegetación. En la calle Caçadors, se aprovechará su proximidad con Collserola para introducir vegetación de la zona, como los arces de Montpellier o el cerrillo. Por otro lado, en la calle Ponce de León, se apostará por hacer servir especies más comunes de arbolado, como el almez o los plátanos de calle, de gran desarrollo de copa y adecuados para grandes avenidas. En esta calle se introducen los jardines de agua, superficies vegetadas con herbáceas y arbustivas, que tienen como objetivo aprovechar al máximo el agua de lluvia, para regular la capacidad de infiltración y disminuir su velocidad. ! Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 3 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Abstract Nowadays we have seen the importance of the presence of the vegetation in the cities for the population’s welfare. Is for this reason that the actual work is based in the analysis and the evaluation of the street woodland of Sant Just Desvern and there are made some specific proposals to improve. Throughout all the document there are some general characteristics that are analyzed as well as the condition of the trees from the respect for the environment and following the new environmental conditions adopted for the changes in the climate which we are suffering. ! More over two other remodelation proposals are going to be made in two streets of the town with different characteristics but with a common objective of improving the green appearance and to generate important vegetal mass. In the Caçadors street, we will take advantage of its proximity to Collserola in order to introduce the vegetation of the zone, such as the Montpellier maple or the Coolatai grass. In the other hand, in Ponce de León’s street we will bet for using more common species of trees, such as the lote tree and the street London plane tree, of big crown development and adequate for the big avenues. In this street, we are going to introduce the rainwater gardens, vegetated areas with herbaceous and bushy, which have as objective to make the most of the rainwater, regulate the infiltration capacity and to reduce the growing velocity. ! Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 4 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Sumari ÍNDEX DE FIGURES _______________________________________________________________ 6 ÍNDEX DE TAULES _________________________________________________________________ 8 AGRAÏMENTS ____________________________________________________________________ 9 1. INTRODUCCIÓ ______________________________________________________________ 10 1.1 Marc de treball ............................................................................................................. 11 2. OBJECTIUS __________________________________________________________________ 13 3. L’ARBRE I LES SEVES PARTS ____________________________________________________ 14 4. IMPORTÀNCIA DE L’ARBRAT __________________________________________________ 15 4.1 Beneficis de la vegetació ........................................................................................... 15 4.1.1 Qualitat ambiental ............................................................................................... 16 4.1.2 Qualitat de vida i social ....................................................................................... 16 4.1.3 Qualitat paisatgística ........................................................................................... 17 4.1.4 Valor patrimonial .................................................................................................. 17 4.2 Inconvenients de la vegetació ................................................................................. 17 4.3 Plantejament de la vegetació de cara al futur ..................................................... 17 5. DADES CLIMÀTIQUES _________________________________________________________ 19 5.1 Temperatura ................................................................................................................. 19 5.1.1 Màxima mitjana anual ......................................................................................... 20 5.1.2 Mínima mitjana anual .......................................................................................... 20 5.1.3 Mitjana anual ........................................................................................................ 21 5.2 Humitat .......................................................................................................................... 21 5.2.1 Relativa mitjana anual ......................................................................................... 21 5.3 Precipitació ................................................................................................................... 21 5.3.1 Mitjana mensual ................................................................................................... 22 6. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE L’ARBRAT VIARI DE SANT JUST DESVERN _____ 24 6.1 Tipologia de carrers a Sant Just Desvern .................................................................. 24 6.2 Inventari de l’arbrat ..................................................................................................... 26 6.3 Estat de l’arbrat ............................................................................................................ 28 7. INFERÈNCIES QUE GENERA L’ARBRAT __________________________________________ 31 7.1 Espècies actuals a conservar ..................................................................................... 32 7.2 Noves espècies a introduir .......................................................................................... 33 8. REPLANTEJAMENT DELS DOS CARRERS AL POBLE _______________________________ 35 8.1 Carrer Caçadors .......................................................................................................... 35 8.1.1 Tipologia del carrer a remodelar ........................................................................... 35 8.1.2 Proposta de remodelació ....................................................................................... 39 8.2 Carrer Ponce de León ................................................................................................. 46 Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 5 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! 8.2.1 Tipologia del carrer a remodelar ........................................................................... 46 8.2.2 Proposta de remodelació ....................................................................................... 50 CONCLUSIONS ________________________________________________________________ 58 BIBLIOGRAFIA _________________________________________________________________ 59 Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 6 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Índex de figures Figura 1-1 Mapa de Catalunya amb la localització de Sant Just Desvern. Font: Instamaps ______________________________________________________________ 12 Figura 1-2 Mapa d’una part del Baix Llobregat i Barcelonès amb la localització de Sant Just Desvern. Font: Instamaps ____________________________________ 12 Figura 1-3 Mapa amb més detall de la localització i limitació de Sant Just Desvern. Font: Instamaps ________________________________________________ 12 Figura 5-1 Temperatura màxima mitjana anual (en ºC). Font: Meteocat _______ 20 Figura 5-2 Temperatura mínima mitjana anual (en ºC). Font: Meteocat ________ 20 Figura 5-3 Temperatura mitjana anual (en ºC). Font: Meteocat ________________ 21 Figura 5-4 Humitat relativa mitjana anual (en %). Font: Meteocat ______________ 21 Figura 5-5 Precipitació mitjana mensual de l’any 2019 (en mm). Font: Meteocat ________________________________________________________________________ 22 Figura 5-6 Precipitació mitjana anual (en mm). Font: Meteocat _______________ 22 Figura 6-1 i Figura 6-2 Imatges de la Carretera Reial de Sant Just Desvern. Font: Pròpia __________________________________________________________________ 24 Figura 6-3 i Figura 6-4 Imatges de la Rambla de Sant Just Desvern. Font: Pròpia 25 Figura 6-5 i Figura 6-6 Imatges de carrer Miquel Reverter i Nord de Sant Just Desvern. Font: Pròpia ____________________________________________________ 25 Figura 6-7 i Figura 6-8 Imatges del carrer Creu de Sant Just Desvern. Font: Pròpia ________________________________________________________________________ 26 Figura 6-9 i Figura 6-10 Imatges del carrer Font i Monistrol de Sant Just Desvern. Font: Pròpia ____________________________________________________________ 26 Figura 6-11 Gràfic de l’inventari de l’arbrat de Sant Just. Font: Ajuntament de Sant Just Desvern. _______________________________________________________ 27 Figura 8-1 Localització Carrer Caçadors. Font: Instamaps _____________________ 35 Figura 8-2 i Figura 8-3 Imatges del carrer Caçadors actualment. Font: Pròpia ___ 36 Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 7 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Figura 8-4, Figura 8-5, Figura 8-6, Figura 8-7, Figura 8-8 i Figura 8-9. Imatges de diverses anomalies que s’hi troben en l’arbrat present en el carrer Caçadors. Font: Pròpia. ____________________________________________________________ 38 Figura 8-10 i Figura 8-11. Imatges de les espècies a introduir al carrer Caçadors. Font: Imatges d’internet _________________________________________________ 41 Figura 8-12. Taula dels requeriments de les terres vegetals. Font: Normes Tecnològiques de la Jardineria (NTJ 02A) _________________________________ 43 Figura 8-13. Localització carrer Ponce de León. Font: Instamaps _______________ 46 Figura 8-14 i Figura 8-15. Imatges del carrer Ponce de León actualment. Font: Pròpia __________________________________________________________________ 47 Figura 8-16, Figura 8-17, Figura 8-18, Figura 8-19 i Figura 8-20. Imatges de diverses anomalies que s’hi troben en l’arbrat present en el carrer Ponce de León. Font: Pròpia. ____________________________________________________________ 49 Figura 8-21, Figura 8-22 i Figura 8-23. Imatges dels plataners i els lledoners del carrer Ponce de León actualment. Font: Pròpia __________________________ 52 Figura 8-24. Dibuix explicatiu del funcionament d’un jardí de pluja. Font: EOR __ 53 Figura 8-25, Figura 8-26, Figura 8-27, Figura 8-28 i Figura 8-29. Imatges de les espècies a introduir als jardins de pluja. Font: Imatges d’internet __________ 54 Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 8 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Índex de taules Taula 6-1 Taula del nombre d’espècies en els exemplars dels carrers. Font: Ajuntament de Sant Just Desvern ________________________________________ 27 Taula 6-2 Taula de les problemàtiques observades en els exemplars dels carrers. Font: Ajuntament de Sant Just Desvern ___________________________________ 29 Taula 7-1 Taula d’espècies presents en la via viària a conservar. Font: Pròpia ___ 33 Taula 7-2 Taula d’espècies proposades a introduir separades segons el seu port. Font: Pròpia ____________________________________________________________ 34 Taula 8-1. Taula de distribució del carrer (en metres). Font: Pròpia _____________ 36 Taula 8-2 Taula de mides dels arbres presents al carrer segons l’espècie. Font: Pròpia __________________________________________________________________ 37 Taula 8-3. Taula de característiques de les espècies presents. Font: Pròpia amb dades de Vivers Casa Paraire i Vivers Salagraupera ______________________ 41 Taula 8-4. Taula de mesures de les rases de plantació dels dos costats del carrer Caçadors. Font: Pròpia __________________________________________________ 42 Taula 8-5. Taula de distribució i quantitats de reg per cada ramal de reg durant els tres primers anys. Font: Pròpia ____________________________________________ 44 Taula 8-6. Taula de distribució del carrer (en metres). Font: Pròpia _____________ 47 Taula 8-7. Taula de mides dels arbres presents al carrer segons l’espècie. Font: Pròpia __________________________________________________________________ 48 Taula 8-8. Taula de distribució del carrer de la proposta (en metres). Font: Pròpia ________________________________________________________________________ 51 Taula 8-9. Taula amb les característiques de les espècies que hem escollit. Font: Pròpia amb dades de Carex i Vivers Salagraupera. ______________________ 54 Taula 8-10. Taula amb les característiques de les espècies que hem escollit. Font: Pròpia amb dades de Carex i Vivers Salagraupera. ______________________ 54 Taula 8-11. Taula de mesures dels jardins de pluja dels dos costats del carrer Caçadors. Font: Pròpia __________________________________________________ 55 Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 15 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! 4. Importància de l’arbrat La presència d’arbres i vegetació dins un poble o una ciutat, és essencial per tal de garantir una bona qualitat de vida als ciutadans. Basant-nos amb les publicacions d’Arbres per viure3 i de la Gestió de l’arbrat viari de Barcelona4, hem pogut observar diversos aspectes. Cadascuna de les espècies d’arbres té unes característiques físiques, un cicle de vida i unes exigències fisiològiques concretes. Aquestes condicionen directament el creixement de l’espècie i la seva capacitat de supervivència en el seu hàbitat present. Les necessitats de l’espècie escollida i les condicions ambientals i geogràfiques son condicionants que ajuden a fer un triatge de les espècies que es planten en un lloc determinat. Altres factors que es tenen en compte a l’hora d’escollir una espècie per a ser plantada son els condicionants del carrer, així com l’amplada disponible, l’orientació del mateix, la disponibilitat del sòl, el tipus de paviment, l’alçada dels edificis, el grau d’insolació, el nivell de trànsit, etc. Tots aquests factors tenen una incidència molt elevada i directa en el desenvolupament de l’arbre i la seva supervivència. 4.1 Beneficis de la vegetació Tal i com s’explica anteriorment, la vegetació és un recurs de les ciutats molt preuat però que fins fa pocs anys, no s’ha potenciat gaire en la planificació urbanística. Avui en dia, la tendència ja ha canviat i s’estan donant a conèixer cada cop més els beneficis que genera la incorporació d’aquest bé natural com a element estructural de les ciutats. !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ! ! 3 BAYO, L.; PARÍS, A. Arbres per a viure. Pla director de l’arbrat de Barcelona 2017-2037. Barcelona. 2017 4 HÀBITAT URBÀ, Ajuntament de Barcelona. Gestió de l’arbrat viari de Barcelona. Barcelona. 2011! Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 16 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Tot i això, cal remarcar que els grans beneficis que provenen de la vegetació no s’aconsegueixen tenint més nombre d’exemplars sinó tenint una àrea de massa foliar més gran. Incloure l’arbrat com a element essencial dins la ciutat, pot arribar a generar més beneficis dels esperats per a molta gent. Basant-nos amb les publicacions d’Arbres per viure3 i de la Gestió de l’arbrat viari de Barcelona4, hem pogut concloure que alguns d’aquests son: 4.1.1 Qualitat ambiental Millora qualitat de l’aire: depura l’aire mitjançant l’eliminació de contaminants atmosfèrics. Reducció del soroll: fan de barrera de manera que minimitzen la contaminació acústica. Estalvi energètic: l’ombra proveïda per l’arbre afavoreix que la temperatura que arriba a l’asfalt sigui menor i, d’aquesta manera, s’aconsegueix refredar l’ambient a l’estiu. A l’hivern, ajuda a disminuir la velocitat del vent. Retenció de l’aigua de pluja: a través de les arrels i el sòl. Increment de la biodiversitat animal: són hàbitats i proporcionen aliment per a moltes espècies. 4.1.2 Qualitat de vida i social Millora de la salut de les persones: augmenta l’esperança de vida i redueix les desigualtats de salut, genera beneficis psíquics i motrius derivats de l’activitat física i relacional que estableix la població amb el contacte amb la natura, redueix riscos en salut mental, afectacions circulatòries, etc. Establiment de vincles emocionals: pot arribar a haver-hi molta connexió entre els humans i la natura a través del cicle de vida d’aquests. Espais de trobada: l’ombra proporcionada pels arbres ofereix espais confortables generant l’afavoriment d’espais de cohesió social. Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 17 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! 4.1.3 Qualitat paisatgística Element estructural: ajuda a estructurar i urbanitzar la ciutat, creant diversificació d’ambients i establint connexions entre diferents àmbits de la ciutat. Qualitat espai públic: aporta variació de colors i formes, trenca la monotonia de l’espai millorant la percepció estètica. 4.1.4 Valor patrimonial Genera identitat i significat: poden ser un bé que es transmeti a generacions futures, sempre i quan se’n faci una bona elecció i un manteniment adequat. 4.2 Inconvenients de la vegetació Tot i els beneficis que s’han esmentat anteriorment també se sap que els arbres també poden generar inconvenients. Tot i no ser tants com els beneficis que n’obtenim, es pot veure que els inconvenients més comuns son: Al·lèrgies de la població més sensible degut al pol·len que desprenen algunes de les espècies Visualització d’efectes negatius sobre el paviment, normalment degut a afectacions de les arrels Hi ha espècies que emeten emissions biogèniques, les quals son despreniments de compostos orgànics volàtils (COV) a l’atmosfera Ocupació de restes sobre el paviment provocades per les fulles, les flors i/o els fruits 4.3 Plantejament de la vegetació de cara al futur Amb l’aparició dels grans problemes ambientals provocats pel canvi climàtic, un aspecte fonamental que haurien de complir les espècies presents a la via viària és la capacitat d’adaptació i de resiliència davant les noves condicions meteorològiques dels nostres hàbitats. En els pròxims 30 anys i en endavant podem patir menys episodis de precipitacions durant l’any, però aquells pocs que tinguem, seran de molta més irregularitat i intensitat1. També s’incrementaran el nombre de dies i d’episodis Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 18 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! d’onades de calor en els mesos amb temperatures més altes, fent que la radiació solar també sigui més intensa i perjudicial. En conclusió, arribarà un moment en que ens trobarem amb que el clima serà un factor limitant alhora d’implementar noves espècies en la ciutat. Alguns dels efectes que podrien provocar tots aquests canvis ambientals serien: Increment del nombre de víctimes a l’any. Exactament passaríem de 300 víctimes/any a 2500. Increment del nombre de contagis de malalties infecciones Reducció d’un terç d’època freda, la qual cosa provocaria que sigui necessari elevar el consum energètic per a la refrigeració És per aquest motiu que últimament, a l’hora de reposar espècies o introduir-ne de noves a una ciutat, s’ha començat a contemplar aquelles que provenen de zones més càlides i climes més secs per tal de començar-se a adaptar al nou clima. Amb l’elaboració d’aquest treball també contemplem en tot moment aquesta problemàtica i hem tingut en compte com pal·liar i reduir tots els canvis ambientals produïts amb la introducció dels arbres dins la ciutat. Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 19 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! 5. Dades climàtiques Pel que fa a les dades climàtiques de Sant Just Desvern, s’han agafat com a referència les de l’estació meteorològica5 més pròxima, Vallirana (UTM: 410792, 4582591) que, a més està situada en una zona geogràfica més semblant a la nostra. Tot i agafar les dades d’una estació molt pròxima i de la mateixa comarca, parlarem d’aquestes com a dades orientatives, ja que l’altitud i les condicions ambientals no són exactes en ambdós llocs. 5.1 Temperatura Com es pot veure en les Figures 5-1, 5-2 i 5-3, a mesura que passen els anys, hi ha diversos canvis pel que fa a les temperatures mitjanes. Amb excepció d’alguns anys, trobem que les temperatures màximes han tendit a anar en augment, sobretot en els últims vuit anys. Si comparem el 2009 amb el 2019, trobem que en el primer, la temperatura màxima mitjana era de 21,8ºC i, per contra, l’any passat es va registrar gairebé un grau més. Pel que fa a la mitjana de les temperatures mínimes d’aquest mateix període, podem veure que els últims anys aquesta també ha augmentat. El còmput total de la mitjana anual dels últims deu anys ens mostra l’augment de temperatura que s’està produint lentament. !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ! ! 5 Anuari de dades meteorològiques anuals segons Meteocat. Vallirana. Sèries 2009-2019 Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 20 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! 5.1.1 Màxima mitjana anual Figura 5-1 Temperatura màxima mitjana anual (en ºC). Font: Meteocat 5.1.2 Mínima mitjana anual Figura 5-2 Temperatura mínima mitjana anual (en ºC). Font: Meteocat Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 21 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! 5.1.3 Mitjana anual Figura 5-3 Temperatura mitjana anual (en ºC). Font: Meteocat 5.2 Humitat Pel que fa a la humitat, veiem en la Figura 5-4, una distribució força homogènia i constant amb excepció de tres anys. Tots els anys oscil·len entre el 66% i el 71%. 5.2.1 Relativa mitjana anual Figura 5-4 Humitat relativa mitjana anual (en %). Font: Meteocat 5.3 Precipitació Pel que fa a la precipitació, es pot observar en la Figura 5-5 una irregularitat al llarg de tot l’any. Per a determinades dades, en aquest cas per a l’any 2019, es concentra la majoria de pluges als mesos d’octubre, novembre i febrer. Per Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 22 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! contra, trobem mesos com maig, juliol i desembre on les precipitacions son nul·les o molt baixes. 5.3.1 Mitjana mensual Figura 5-5 Precipitació mitjana mensual de l’any 2019 (en mm). Font: Meteocat 5.3.1 Acumulada anual D’altra banda, si mirem la Figura 5-6, pel que fa a la precipitació acumulada anual, podem veure que les precipitacions també han anat disminuint durant els últims deu anys, amb excepció de l’any 2018. Els valors oscil·len entre 706,1 mm (2013) i els 1137,9 mm (2018). Figura 5-6 Precipitació mitjana anual (en mm). Font: Meteocat En conclusió, ens trobem clarament davant una situació canviant, on hi ha una evident pujada de temperatures i una gran irregularitat en les precipitacions així com més períodes amb més pluges torrencials. Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 23 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Cal tenir en compte que aquesta climatologia ens indica que el període més crític des d’un punt de vista de la vegetació és l’estiu amb altes temperatures i poques precipitacions, el que fa necessària una bona selecció d’espècies que s’adaptin a aquestes característiques. Això pot justificar en alguns casos la utilització d’espècies autòctones i també les pròpies d’altres llocs que tinguin una bona adaptació a aquestes condicions. També ens obliga a preveure un sistema de reg de suport durant els primers anys d’implementació de la vegetació. Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 24 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! 6. Anàlisi de la situació actual de l’arbrat viari de Sant Just Desvern 6.1 Tipologia de carrers a Sant Just Desvern Pel que fa a la tipologia de carrers que trobem a Sant Just, hem intentat agruparlos en diverses categories segons les seves semblances i característiques. Malgrat algunes excepcions i també la diversitat d’aquests, arribem a diferenciar entre la tipologia següent: CONNEXIÓ (Exemple: Carretera Reial) Es tracta d’una carretera ampla que travessa tot el poble per un lateral. Hi circulen cotxes en ambdós sentits i connecta amb Esplugues i també amb l’entrada a la B-20. També hi circulen la majoria d’autobusos i el TRAM. La vorera és molt ample i en alguns trams de la carretera, hi ha aparcaments a ambdós costats. Figura 6-1 i Figura 6-2 Imatges de la Carretera Reial de Sant Just Desvern. Font: Pròpia AVINGUDES (Exemples: Indústria, Major i Rambla) Aquestes son tres de les rambles o avingudes principals del poble. No hi ha aparcament de superfície a la majoria, tot i que en alguns trams de carrer minoritaris, sí que en podem trobar. La circulació és en doble sentit i hi ha una alta concentració de vehicles en hores punta. Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 31 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! 7. Inferències que genera l’arbrat Segons el document del Gestió de l’arbrat viari de Barcelona5, la Guia per a la selecció d’espècies de verd urbà6 i el document de Serveis Ecològics del Verd Urbà a Barcelona7, hem pogut unificar els criteris que fan servir per tal d’avaluar si és correcte la presència d’algunes espècies a la ciutat. En aquest cas ens trobem que, gràcies al gràfic d’espècies (Taula 6-1), ens adonem que hi ha una tendència en mantenir espècies molt envellides al poble. Algunes d’aquestes son les moreres (Morus alba), els aurons (Acer negundo), les troanes (Ligustrum lucidum) i les robínies (Robinia pseudoacacia). Totes aquestes van ser espècies plantades als anys 70-80, degut a que eren de fàcil manipulació i creixement ràpid. A més a més, aquestes quatre espècies necessiten manteniment molt alt i constant. Això és degut a que, des d’un inici, se’ls ha fet podes perdent el seu port natural i és per això que, avui en dia, cal seguir fent aquesta tasca de forma intensiva i amb una continuïtat elevada. Considerem que son un mal arbrat de carrer degut a que, a part de les problemàtiques descrites anteriorment, també son espècies que tenen fusta molt trencadissa, embruten els carrers amb abundància amb els seus fruits, etc. Si sumem els exemplars de les quatre espècies descrites que trobem a la via viària de Sant Just Desvern, obtenim un resultat de 498 arbres. Aquest valor és força alt ja que suposa gairebé un 12% de l’arbrat viari del poble. En aquest cas creiem que caldria fer una renovació i substituir les espècies presents per d’altres de més baix manteniment. !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ! ! 6!SEGLGA, J.; et al. Guia per a la selecció d’espècies de verd urbà: arbrat viari. Diputació de Barcelona: Barcelona. 2012! 7!CHAPARRO, L.; TERRADAS, J. Serveis ecològics del verd urbà a Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra. 2009 ! Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 32 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! D’altra banda, hem agrupat els problemes majoritaris que trobem en les espècies que abunden el poble. Amb aquest estudi, podem veure que: La majoria d’espècies predominants afecten el paviment de forma força important o molt moderada. Algunes de les espècies que tenim dins de l’arbrat viari emeten elevades quantitats de COVs (Compostos Orgànics Volàtils). Això significa que aquestes ajuden en la contribució de creació d’ozó troposfèric i de monòxid de carboni. Algunes d’aquestes son: els liquidàmbars, els eucaliptus, els plàtans, els populus, els quercus, ... Pel que fa als Celtis australis i Platanus x acerifolia estan categoritzats com a arbres amb restriccions de plantació, la qual cosa vol dir que només es poden plantar si és per a reposar un altre de la mateixa espècie. Això és degut a que trobem un nombre molt elevat d’aquestes espècies dins la ciutat. D’altres espècies (com la Tilia cordata i la Magnolia grandiflora) estan considerades com a espècies amb alts nivells d’al·lergènics, irritants o al·lèrgies cutànies. L’Ulmus pumila, espècie amb 163 exemplars a Sant Just, no és gens recomanable fer-la servir. És una espècie molt invasiva, amb arrels que poden ser agressives per al paviment. També és sensible a plagues com la grafiosi o la galeruca de l’om. A més a més, la seva fusta és molt trencadissa. 7.1 Espècies actuals a conservar Tot i això, també s’ha vist que hi ha moltes espècies al poble que s’han de conservar i potenciar la seva presència, ja que aporten grans beneficis a la ciutadania. Alguns exemples d’aquestes espècies s’han pogut resumir en la Taula 7-1: Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 33 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Taula 7-1 Taula d’espècies presents en la via viària a conservar. Font: Pròpia ESPÈCIES Brachychiton populneus Catalpa bignonioides Cercis siliquastrum Cupressus sempervirens Grevillea robusta Jacaranda mimsifolia Koelreuteria paniculata Melia azederach Prunus cerasifera pissardii Pyrus calleriana chanticleer Tipuana tipu 7.2 Noves espècies a introduir D’altra banda, també hem cregut oportú fer la recerca i una posterior proposta d’espècies que creiem que podrien ser beneficioses alhora d’introduir-les en el lloc que s’estudia. Un cop recollides totes, hem pogut generar la Taula 7-2. Aquesta proposta parteix dels criteris adquirits al llarg de la carrera universitària així com diverses fonts complementàries com Las plantes ornamentales y sus zones de rusticidad en España8 i la Guia per a la selecció d’espècies de verd urbà6. També ens hem basat en documents de Xile a l’hora de proposar noves espècies. Hem cregut que basar-nos en algunes ciutats d’aquest país és una bona estratègia ja que, degut al canvi climàtic que estem patint i que anirà en augment d’ara en endavant, el principal objectiu de les ciutats ha d’orientar-se a tenir espècies resilents contra aquests canvis. És per aquest motiu que, a dia d’avui, un aspecte important a l’hora d’introduir espècies als nostres pobles i ciutats és seleccionar aquelles que siguin de zones més càlides o aquelles que s’hi puguin adaptar bé. !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ! ! 8!SÁNCHEZ DE LORENZO-CÁCERES, J.M. Las plantas ornamentales y sus zonas de rusticidad en España. 2004! Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 34 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Segons el document Plan de arbolado urbano de la comuna de Santiago. Una resupesta al cambio climático9, una proposta seria fer servir l’Acer japonicum i el Cinnamomum camphora com a espècies a implementar i a potenciar dins les ciutats. El camforer és un arbre que ja es coneix que funciona molt bé a Barcelona i que es va utilitzar a mitjans del segle passat. Ara s’està tornant a introduir. Taula 7-2 Taula d’espècies proposades a introduir separades segons el seu port. Font: Pròpia PORT PETIT PORT MITJÀ PORT GRAN Arbutus unedo Acer japonicum Beilschmiedia miersii Albizia julibrissin Acer monspessulanum Celtis australis Callisteman citrinus Bauhinia purpurea Cinnamomum camphora Fraxinus ornus ‘Mecsek’ Bauhinia variegata Delonix regia Lagerstroemia indica Brachychiton acerifolius Ficus microcarpa Malus floribunda Cassia spectabilis Prosopis chilensis Prunus cerasifera ‘nigra’ Erythria crista-galli Terminalia catappa Prunus cerasifera ‘pisasardii’ Pauwlonia tormentosa Tabebuia rosea Tecoma stans !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ! ! 9!DÍAZ NAVARRO, D. Plan de arbolado urbano de la comuna de Santiago. Una resupesta al cambio climático. Santiago de Chile. 2018! Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 35 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! 8. Replantejament dels carrers Caçadors i Ponce de León Veient la importància del verd dins la ciutat i, considerant haver fet un anàlisi crític de la situació i les necessitats de Sant Just, ens plantegem donar solució a dos carrers de diverses tipologies i característiques per tal de poder millorar la qualitat ambiental del poble i poder-ne extreure els màxims beneficis possibles. Hem escollit dos carrers que tenen diverses característiques i problemàtiques per tal d’englobar diversos aspectes i poder donar diferents solucions en cadascun d’ells. A més a més, hem triat fer aquests dos son carrers ja que l’Ajuntament de Sant Just Desvern té previst remodelar en els propers anys i, en aquest cas, vam creure oportú aprofitar-ho. 8.1 Carrer Caçadors 8.1.1 Tipologia del carrer a remodelar El carrer Caçadors és un carrer que es troba situat a la part alta del poble, formant part del barri de La Plana-Bellsoleig, de tipus completament residencial. Si mirem la Figura 8-1 i al Plànol 1, podem veure, pel que fa a la situació geogràfica, que aquest carrer està entre el poble i el Parc Natural de Collserola. Figura 8-1 Localització Carrer Caçadors. Font: Instamaps Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 36 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Fa aproximadament 232,94 metres de llargada i té un desnivell total de 8 metres. És un carrer amb molt poc trànsit, tant pel que fa als cotxes com a les persones, ja que les úniques que el freqüenten son aquelles que hi resideixen. Aquest últim fet fa que hi hagi un volum moderat d’aparcament. Els dos carrers perpendiculars (carrer de les Oliveres i carrer del Pont Reixat) són carrers força transitats pel pas dels habitants ja que aquests dirigeixen el camí cap al turó més concorregut del poble, la Penya del Moro. El carrer Caçadors té una orientació d’O-E. Això ens indica que hi ha un grau d’insolació alt. El fet que les edificacions siguin cases i no pisos afavoreix l’arribada de la llum solar a la vegetació, ja que no hi ha cap impediment. Pel que fa a la distribució del carrer, trobem que aquest actualment té una amplada total de 12 metres. Tant en les Figures 8-2 com 8-3 i en la Taula 8-1, podem observar com es divideixen aquests 12 metres (començant d’esquerra a dreta del carrer). Taula 8-1. Taula de distribució del carrer (en metres). Font: Pròpia VORERA APARCAMENT CALÇADA APARCAMENT VORERA 2 2,15 4,2 2,15 1,5 Figura 8-2 i Figura 8-3 Imatges del carrer Caçadors actualment. Font: Pròpia Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 37 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! ARBRAT El carrer Caçadors actualment té 49 arbres. D’aquests, només hi podem diferenciar tres espècies; la morera blanca (Morus alba), dels quals en trobem 47 unitats i és l’espècie predominant al carrer. La resta d’arbres son dues unitats; una de fals pebrer (Schinus molle) i una de mèlia (Melia azedarach). De tots aquests arbres, podem veure que cinc de les moreres són de port petit; és a dir, que es van plantar fa poc i encara depenen d’un reg controlat i continu per a poder arribar a assolir un volum adequat i que tenen dos tutors que les sustenten. La resta de les moreres tenen un port mitjà (21 unitats), i port gran (20 unitats). D’altra banda, pel que fa al fals pebrer i a la mèlia, els dos son de port gran. Taula 8-2 Taula de mides dels arbres presents al carrer segons l’espècie. Font: Pròpia PORT PETIT (tenen el perímetre del tronc fins a 40 cm) PORT MITJÀ (tenen el perímetre del tronc d’entre 41 i 80 cm) PORT GRAN (tenen el perímetre del tronc d’entre 81 i 110 cm) MORERES 5 21 20 FALS PEBRER X X 1 MÈLIES X X 1 Segons l’informe generat i cedit per part de l’Ajuntament de Sant Just (Annex A), l’única anomalia que s’hi veu en les espècies plantades en aquest carrer és que dues de les moreres de port gran, se’ls hi ha de tallar dues branques seques. Tot i això, passejant per els carrers hem pogut veure altres problemes com per exemple: Podricions al tronc i a les branques d’alguns exemplars que podrien ser perilloses (Figures 8-4 i 8-5). Escocells molt petits i, fins i tot en alguns casos, gairebé inexistents(Figura 8-6). Els fruits de les moreres embruten molt i obliguen a esporgar cada any Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 38 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Capçada desestructurada degut a la presència de podes severes continuades (Figures 8-7 i 8-8). Mal ús dels tutors (Figura 8-9) En general l’aspecte de l’arbrat en aquest carrer no és bo i difícilment podran desenvolupar-se. A més a més, el fet d’estar plantats en voreres tan petites dificulten el pas de la gent i és impossible tenir un escocell d’unes dimensions adequades. Figura 8-4, Figura 8-5, Figura 8-6, Figura 8-7, Figura 8-8 i Figura 8-9. Imatges de diverses anomalies que s’hi troben en l’arbrat present en el carrer Caçadors. Font: Pròpia. A més a més, tal i com s’explica en l’apartat 7, les moreres son uns arbres que generen diverses interferències alhora de fer-les servir com a arbrat viari. Son espècies molt envellides i que tenen un manteniment difícil ja que requereixen molta intensitat, sobretot pel que fa a les podes. Si no es poden, fructifiquen i el seu fruit embruta tot el carrer tant pel que fa a les voreres com a la calçada. Les moreres plantades al carrer Caçadors generen ombra però aquesta no arriba a fer la funció que volem ja que la seva capçada és força petita degut a les esporgues anuals. Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 39 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! En aquest cas, creiem que cal una renovació d’espècies i les hauríem de substituir per d’altres amb menys exigències i que s’adaptin millor als condicionants ambientals per tal de poder tenir una millor qualitat de vida. 8.1.2 Proposta de remodelació El principal objectiu de dur a terme la tasca de remodelació en el carrer escollit és poder fer d’aquest un passatge amb una major presència de la vegetació, generant una massa verda. Com bé veiem al Plànol 1 i aprofitant que el carrer Caçadors es troba just a la zona delimitant el poble amb Collserola, el que busquem és crear una imatge visual com si estigués havent-hi una “colonització” de la muntanya dins el poble. Potenciant aquest fet volem intentar crear un espai que convidi a passejar als habitants de la zona i que s’integri en l’entorn. Alhora de remodelar el carrer, l’únic obstacle que trobem al llarg d’aquest és l’elevada presència de guals. Al tenir un nombre elevat d’edificacions particulars, cadascuna d’elles posseeix una entrada amb permís de gual. Aquest fet ens impedeix poder tenir un treball continu al llarg del carrer. Pel que fa a les espècies vegetals presents en el carrer abans d’intervenirhi, no en conservem cap exemplar. La majoria d’arbres, en excepció de dos, son moreres que, un cop retirades, aprofitarem per triturar les restes fer-ne encoixinat. Es deixarà en ambdues voreres espai suficient per al trànsit dels vianants i per a que es puguin efectuar les entrades i sortides dels domicilis còmodament, així com la resta de ciutadans del poble que vulguin transitar per la zona. Per aquest motiu, la plantació d’arbres anirà a la zona d’aparcament actual. Tal i com s’ha comentat anteriorment, el nostre principal objectiu a treballar en aquest carrer ha estat poder arribar a aconseguir la sensació d’una gran massa vegetal. Per tal d’assolir l’objectiu el que hem fet és, en un costat, plantar la vegetació agrupada en quatre o cinc arbres. Aquests es troben plantats dins un parterre que s’obrirà amb una rasa contínua i estaran col·locats en Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 40 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! portell, és a dir, de forma triangulada. En els Plànols 2 i 3 s’explica amb més detall. En el mateix parterre on es trobaran plantats els arbres també conviurà amb ells diversa vegetació herbàcia, la qual inicialment ocuparà un 60% aproximadament del total i, la resta, serà encoixinat format a partir de l’arbrat que hi havia anteriorment en el carrer. A l’altre costat del carrer, per contra, la vegetació estarà plantada de manera alineada i no serà regular. En aquest costat s’ha prioritzat poder mantenir alguns aparcaments i hem cregut que alternant la presència de vegetació amb la d’aparcaments, s’aconsegueix l’objectiu proposat inicialment. 8.1.3 Descripció detallada de la vegetació ARBRAT Els arbres que hem escollit per a que s’hi plantin al llarg del carrer Caçadors son aurons negres (Acer monspessulanum). Hem escollit aquesta tipologia arbòria ja que, tot i que no fa una gran capçada, és una espècie que s’adapta molt bé a les condicions imposades pel canvi climàtic que estem patint, ja que és molt resistent tant a la calor com a les gelades i a la sequera. A més a més, és una espècie que podem trobar a Collserola i per tant, aconseguim la connexió que busquem entre el parc natural i aquest espai. L’arbre escollit és un arbre de port mitjà, la qual cosa significa que aquesta varietat arbòria pot arribar a mesurar entre 5 i 8 metres d’alçada i, pel que fa a la capçada, pot arribar a fer entre 4 i 6 metres d’amplada. És per aquest motiu que la densitat de plantació serà alta, la qual cosa ens permetrà generar massa i que el creixement predominant dels arbres sigui en alçada. L’auró negre posseeix una coloració vermellosa durant l’època de tardor força característica que donarà una imatge visual diferent al carrer respecte als que l’envolten. Durant aquesta època, també fa fruit però, per contra, floreix durant la primavera. Alguns dels inconvenients que trobem alhora de plantar aquesta espècie al carrer és que l’auró negre és un arbre de creixement lent, per tant, no trobarem l’arbre gaire desenvolupat fins al cap d’uns quants anys. Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 47 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! El carrer estudiat fa 430,55 metres de llargada i té un desnivell total força elevat, concretament de 27,7 metres. Ara per ara, aquest carrer és bastant transitable especialment per vehicles que, en hores punta, incrementen la seva freqüència i el fan una mica caòtic. En estar situat a la zona industrial, la presència de camions és força alta i, a més, s’hi afegeix el fet que hi hagi una estació d’ITV, fet que incrementa la congestió de trànsit. El carrer Ponce de León té una orientació NO-SE. Això ens indica que el grau d’insolació sobre aquest és força alt. El fet que les edificacions que hi ha siguin naus industrials i no habitatges, afavoreix l’arribada de la llum solar a la vegetació sense obstacles. Pel que fa a la distribució del carrer, trobem que l’amplada total d’aquest és actualment de 20 metres, aproximadament. Tant en les Figures 8-14 com 8-15 i en la Taula 8-6, podem observar com es divideixen aquests 20 metres (començant d’esquerra a dreta del carrer). Taula 8-6. Taula de distribució del carrer (en metres). Font: Pròpia VORERA APARCAMENT CALÇADA APARCAMENT VORERA 3,25 2,5 8,5 2,5 3,25 Figura 8-14 i Figura 8-15. Imatges del carrer Ponce de León actualment. Font: Pròpia ARBRAT En aquest carrer trobem 32 unitats d’arbres en total. En aquest cas amb una mica més de varietat que pel que fa al carrer Caçadors, però tot i això, predominen els aurons (Acer negundo) amb 23 exemplars. També trobem 4 unitats de plàtans (Platanus x acerifolia) i 3 unitats de firmianes Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 48 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! (Firmiana simplex). Per últim, tenim tres exemplars de lledoners (Celtis australis) i un braquiquíton (Brachychiton populneus). Pel que fa a les dimensions de les espècies, trobem bastanta irregularitat, tant pel que fa a les dimensions dels arbres com a la distribució del carrer. També trobem uns plàtans que destaquen molt per la seva grandària seguit de dos lledoners. Taula 8-7. Taula de mides dels arbres presents al carrer segons l’espècie. Font: Pròpia PORT PETIT (tenen el perímetre del tronc fins a 40 cm) PORT MITJÀ (tenen el perímetre del tronc d’entre 41 i 80 cm) PORT GRAN (tenen el perímetre del tronc d’entre 81 i 110 cm) PORT MOLT GRAN (tenen el perímetre del tronc superior a 110 cm) LLEDONER X 1 2 X BRAQUIQUÍTON X 1 X X FIRMIANES X X 3 X PLÀTANS X X X 4 AURONS 4 6 13 X Segons l’informe generat i cedit per part de l’Ajuntament de Sant Just (Annex B), les anomalies que s’hi veuen a les espècies plantades en aquest carrer son: 1 auró classificat com a arbre perillós per tenir una podridura interna 1 auró amb una podridura aèria i amb rebrots a les parts més baixes del tronc 2 aurons amb podridures a la base els quals poden arribar a ser perilloses 3 escocells buits Tot i això, passejant per els carrers, hem pogut veure altres problemes com per exemple: Podricions al tronc i a les branques d’alguns exemplars que podrien ser perilloses (Figures 8-16). Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 49 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Escocells molt petits per a les grans dimensions de l’arbre (Figura 817). Capçades desestructurades degut a la presència de podes severes continuades (Figures 8-18 i 8-19). Afectacions al paviment a causa de les arrels dels arbres (Figures 820). Figura 8-16, Figura 8-17, Figura 8-18, Figura 8-19 i Figura 8-20. Imatges de diverses anomalies que s’hi troben en l’arbrat present en el carrer Ponce de León. Font: Pròpia. ! En aquest cas, creiem que cal una renovació d’espècies i les hauríem de substituir per d’altres amb menys exigències i que s’adaptin millor als condicionants ambientals per tal de poder tenir una millor qualitat de vida. Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 50 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! 8.2.2 Proposta de remodelació El principal objectiu de dur a terme la tasca de remodelació en aquest segon carrer és fer d’aquest un passatge amb una major presència de vegetació. Per tal d’aconseguir-ho, hem cregut oportú introduir el concepte de jardins de pluja. Aquests jardins de pluja son rases de terra contínues que es fan servir com a parterres que permeten la filtració de l’aigua a través de diverses capes de terra vegetal o graves. Es componen per espècies vegetals que son de baix manteniment i autosuficients pel que fa al seu reg. Aprofitant que treballem amb un carrer amb força pendent volem crear aquests parterres de tal manera que, a més a més dels avantatges anteriorment comentats, també facilitin el drenatge i la capacitat de neteja de l’aigua de pluja així com la regulació de la quantitat d’aigua que arriba al clavegueram, sobretot durant els episodis de pluges torrencials. A l’hora de remodelar el carrer, ens cal estudiar els obstacles que trobem al llarg d’aquest. Saber quins son els obstacles amb els quals ens hi topem és una tasca necessària per a poder planificar el nostre treball. Alguns d’aquests son: Hi ha una elevada presència de guals degut a que tenim un nombre elevat de naus industrials. Cadascuna d’elles posseeix una entrada amb permís de gual Cal tenir present que passen vehicles de força alçada i que fan maniobres generalment per entrar a les naus industrials Hi ha dues parades d’autobús Hi ha força cotxes i camions que generen un elevat trànsit sobretot en hora punta ja que, com bé hem comentat, és un punt de connexió entre Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern i, sobretot, perquè enllaça el poble amb la B-23 No hi ha gaires vianants ni gent que s’hi passegi però sí que hi passen força bicicletes i patinets elèctrics En aquesta zona, també es fa necessari habilitar espais per a l’aparcament de la gent que treballa a les indústries, així com als visitants del Tanatori de Sant Just, que es troba a la part més elevada de tot del carrer Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 51 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Tanmateix, hem pogut observar que els carrils de la calçada han de seguir sent força amples per tal de permetre una bona circulació i suficient espai per als camions i als autocars per fer les maniobres necessàries. Localitzar on es troben les parades d’autobús i de guals ens serveix per a poder fer un càlcul exacte de la distribució de la vegetació. Deixarem en ambdues voreres l’espai suficient per a que es puguin efectuar les entrades i sortides de les naus còmodament. Tal i com s’ha comentat anteriorment, el nostre principal objectiu és aconseguir fer d’aquest passatge un lloc més acollidor i integrador de vegetació alhora que creem jardins de pluja. És per això que per tal d’assolir aquest objectiu, hem decidit plantar arbres en ambdós costats. Per contra, valorant el volum d’aparcament que hi ha diàriament, decidim mantenir només un costat destinat a això. Així doncs, el que ens permet eliminar un costat és poder fer més ampla la vorera i proposar la incorporació d’un carril bici. D’aquesta manera, la distribució final del carrer proposat serà (d’esquerra a dreta): Taula 8-8. Taula de distribució del carrer de la proposta (en metres). Font: Pròpia VORERA1 CALÇADA APARCAMENT VORERA2 6 8 2,25 3,75 On: Vorera1 inclou: espai transitable vianants, rasa de plantació d’arbres i espècies diverses, carril bici Vorera2 inclou: espai transitable vianants i rasa de plantació d’arbres i espècies diverses En el Plànol 7 es mostra amb més detall la distribució proposada per a aquest carrer. 8.2.1 Descripció detallada de la vegetació ARBRAT De tots els exemplars d’arbrat que hi ha ara mateix en el carrer Ponce de León, els únics arbres que conservarem son tres plàtans i tres lledoners. Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 52 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Aquests es troben actualment a la vorera esquerra del carrer Ponce de León, entre el carrer d’Isaac Peral i el carrer de Narcís Monturiol. Figura 8-21, Figura 8-22 i Figura 8-23. Imatges dels plataners i els lledoners del carrer Ponce de León actualment. Font: Pròpia D’altra banda, proposem que els arbres que s’hagin de plantar novament, acompanyant els jardins de pluja, siguin lledoners (Celtis australis). Estaran plantats a 6 metres. Escollim aquesta espècie ja que sabem que és un arbre que s’adapta bé a les condicions climàtiques de la zona i, com ja hem vist anteriorment, també a les del carrer. És originària del Sud-Oest Asiàtic i del Sud d’Europa. En la regió mediterrània creix sobretot en el Centre i l’Orient. El lledoner és una espècie que podem trobar tant a la costa com a l’interior, és a dir, és resistent al fred i a la calor. És considerat com a arbre de port gran ja que pot arribar a mesurar fins a 25 metres d’alçada. Les seves flors son d’un color verdós, petites i no gaire vistoses que floreixen a la primavera. Per contra, el fruit, el lledó, és una drupa molt carnosa comestible. A més a més, creiem que és una bona elecció ja que segons la Diputació de Barcelona6, aquest arbre està catalogat com a bon arbre per a ser plantat en avingudes. Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 53 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! HERBÀCIES I ARBUSTIVES Pel que fa a la plantació d’herbàcies i arbustives, com ja hem comentat anteriorment, decidim introduir en aquest carrer els jardins de pluja. Aquests son estructures generades amb petites depressions de terra i el seu principal objectiu és recollir l’aigua provinent de tot el seu entorn, tant de l’escorrentia superficial, com la que circuli per les voreres i la calçada. A través de les plantes que ocupen aquesta depressió, el que s’aconsegueix és reduir la velocitat d’infiltració i l’erosió, tot aprofitant aquest recurs per al seu auto abastiment. Figura 8-244. Dibuix explicatiu del funcionament d’un jardí de pluja. Font: EOR En el nostre cas, apostem per a fer servir espècies de diferents alçades, textures, colors i dimensions per tal de poder aconseguir al màxim la retenció de l’aigua i poder fer que el projecte es dugui a terme amb la màxima eficàcia. Totes elles son espècies que s’adapten perfectament a la zona i l’hàbitat on ens trobem. Proposem deixar que aquestes espècies creixin lliurement, potenciant el seu port natural i de manera que es puguin desenvolupar al llarg de tot el parterre. L’únic inconvenient amb el qual ens podem trobar és que algunes d’elles seria convenient pinçar-les de tant en tant per tal que puguin mantenir la forma que tenen i que algunes tampoc s’acabin d’adaptar. Les característiques de les espècies que hem escollit es resumeixen en les següents taules (Taula 8-9 i Taula 8-10) i en el Plànol 10: Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 54 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! Taula 8-9. Taula amb les característiques de les espècies que hem escollit. Font: Pròpia amb dades de Carex i Vivers Salagraupera. ESPÈCIE FORMAT COMERCIAL VOLUM CONTENIDOR (L) DENSITAT DE PLANTACIÓ (plantes/m2) Coleonema pulchellum Test 1 2-3 Matricaria tchihatchewii Test 1,4 6 Pennisetum massaicum ‘Red Buttons’ Test 1,4 4 Salvia ‘Indigo Spires’ Test 2,5 3 Thymus capitatus Test 1,4 4 Taula 8-10. Taula amb les característiques de les espècies que hem escollit. Font: Pròpia amb dades de Carex i Vivers Salagraupera. ESPÈCIE TIPOLOGIA AMPLADA (cm) ALÇADA (cm) INTERÈS ORNAMENTAL Coleonema pulchellum Subarbust 80 - 150 80/150 Flor, fulla i aroma Matricaria tchihatchewii Entapissant 40 – 50 5/10 Té un creixement ràpid Pennisetum massaicum ‘Red Buttons’ Compacta 70 – 80 70/80 Fulles i espiga Salvia ‘Indigo Spires’ Compacta 60 - 80 100/120 Flor Thymus capitatus Petit arbust (mata) 30 – 50 30/50 Aroma Figura 8-25, Figura 8-26, Figura 8-27, Figura 8-28 i Figura 8-29. Imatges de les espècies a introduir als jardins de pluja. Font: Imatges d’internet Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 55 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! JARDINS DE PLUJA Tal i com hem comentat, en aquest carrer apostem per a fer jardins de pluja. Aquests son grans rases de plantacions contínues les quals han de ser suficientment grans per tal de garantir el correcte arrelament i desenvolupament de les arrels de les espècies que s’hi trobin plantades. Els jardins de pluja son uns sistemes de drenatge que recullen l’aigua present al seu entorn, en aquest cas, en l’asfalt i la vorera. Aquesta s’infiltra gràcies a la diferència de cota i la pendent present en el carrer. Per aquest motiu els jardins estan col·locats de manera que queden per sota la cota de la vorera i de la calçada fent que la pendent d’ambdues és cap al jardí. A banda de les espècies vegetals, el funcionament de les quals es descriu anteriorment, per tal que el jardí de pluja funcioni amb la seva totalitat, també és molt important garantir el correcte drenatge. Per poder-ho aconseguir es disposen de diverses capes superposades de sorres i graves de diversos gruixos sota l’encoixinat present en les herbàcies i arbustives. L’encoixinat té una profunditat d’uns 69 cm. Just per sota d’aquest, el primer que trobarem son les sorres o la terra franco-llimosa. Aquesta tindrà un gruix de 45 cm. Desprès ens toparem amb dues tipologies diferents de graves; per un costat trobem les graves fines, les quals fan aproximadament 7 mm de diàmetre i tenen una profunditat de 23 cm, i en l’altre, les més gruixudes, que tenen un diàmetre aproximat de 20 mm i 45 cm de profunditat. Aquestes últimes son les que es troben connectades amb el tub de sobreeiximent. Aquest tub permet que l’excés d’aigua que s’infiltra sigui drenat i pugui retornar a la xarxa de clavegueram municipal. En la Taula 8-11 i en el Plànol 8 i el Plànol 10 podem veure amb claredat les mides que tenen els jardins de pluja d’ambdós costats del carrer. Pel que fa a la llargada, és variable depenent del tram de carrer en el qual ens trobem. Taula 8-11. Taula de mesures dels jardins de pluja dels dos costats del carrer Caçadors. Font: Pròpia AMPLADA (m) PROFUNDITAT (m) ESQUERRA 3 1 DRETA 2,5 1 Estudi!de!l’arbrat!viari!de!Sant!Just!Desvern!i!proposta!de!remodelació!de!dos!carrers! 56 Escola!Superior!d’Agricultura!de!Barcelona! UPC!-!BarcelonaTech! MANTENIMENT Pel que fa al manteniment del carrer, la idea és que sigui continu i intens durant els tres primers anys i després sigui gairebé nul. Sobretot tindrem en compte diversos factors: ARBRES L’esporga de formació de manera que potenciarem el port natural dels arbres que introduïm en el carrer Fer esporga de manteniment als arbres presents en l’actualitat que no retirem ARBUSTIVES I HERBÀCIES Assegurar-nos que les espècies que formen els jardins de pluja s’adapten correctament. Si trobem alguna que estigui morta o malmesa, caldrà retirar-la i canviar-la per una altra. Retallar aquelles que presentin un creixement massa gran i entrin en competència amb altres espècies. Mantenir i reposar, sempre que sigui necessari, la roca triturada i la terra vegetal Desherbar amb freqüència les herbàcies. Al principi, quan encara són joves, s’haurà de fer amb més freqüència i, més endavant, es farà un cop o dos cada any aproximadament Eliminar els llims i els sediments que s’hagin acumulat un cop a l’any Estar al cas de si hi ha entollaments d’aigua o acumulacions d’elements en els parterres Fer un seguiment constant, sobretot pel que fa a l’estiu o durant els períodes de sequera, per saber si les plantes necessiten regs de suport addicionals REG El fet d’introduir els jardins d’aigua ens permet poder prescindir de la instal·lació d’un sistema de reg. Les plantes presents en aquest, en recollir l’aigua provinent de la pluja i infiltrar-la, s’abasteixen per elles mateixes. ø LLEGENDA Annexos Annex A. Documentació proporcionada per l’Ajuntament de Sant Just Desvern Annex B. Estat de l’arbrat de Sant Just Desvern ! 1Cupressus+sempervirens RAMBLA+DE+SANT+JUST 12 Jacaranda+mimosifolia RAMBLA+DE+SANT+JUST 5 Tilia+cordata RAMBLA+DE+SANT+JUST 1 Tilia+tormentosa RAMBLA+DE+SANT+JUST 4 Tipuana+tipu RAMBLA+DE+SANT+JUST 21 Celtis+australis RAMBLA+MODOLELL 4026 Celtis 17,06 % Melia 12,00 % Platanus 7,85 % Morus 7,03 % Tipuana 5,99 % TOTAL 49,93 % 46+espècies+arbories,+i+un+50%+pertanyen+a+les+5+espècies+que+marquem+sobre 5 ? CARRER'DE'BATISTA'I'ROCA 12 Acer'freemanii PASSEIG'DE'LA'MUNTANYA 1Acer'negundo CARRER'DE'JUAN'DE'LA'CIERVA 2Acer'negundo CARRER'DE'JUAN'RAMÓN'JIMÉNEZ 2Acer'negundo CARRER'DE'RAMON'Y'CAJAL 3Acer'negundo PLAÇA'DE'MONTFALCONE 4Acer'negundo CARRER'DEL'MERCAT 5Acer'negundo CARRER'DE'DURAN'I'JORDÀ 6Acer'negundo PASSEIG'DE'LA'MUNTANYA 8Acer'negundo CARRER'D'ALEXANDRE'GOICOECHEA 9Acer'negundo CARRER'DEL'NORD 20 Acer'negundo CARRER'DE'PONCE'DE'LEÓN 26 Acer'negundo CARRER'DE'BLASCO'DE'GARAY 28 Acer'negundo CARRER'DEL'JARDÍ 50 Acer'negundo CARRER'DE'NARCÍS'MONTURIOL 1 Ailanthus'altissima CARRETERA'REIAL 11 Albizia'julibrissin CARRER'DE'LES'MIMOSES 1 Brachychiton'populneus CARRER'DE'L'ARC 1 Brachychiton'populneus CARRER'DE'PONCE'DE'LEÓN 9 Brachychiton'populneus CARRER'DE'LA'TUDONA 12 Brachychiton'populneus CARRER'DE'SANTA'GEMMA 23 Brachychiton'populneus CARRER'PARLAMENT'CATALÀ 28 Brachychiton'populneus AVINGUDA'GENERALITAT'DE'CATALUNYA 166 Brachychiton'populneus CARRETERA'REIAL 4 Callistemon'citrinus CARRER'DE'JOSEP'ANSELM'CLAVÉ 18 Callistemon'citrinus CARRER'DEL'MARQUÈS'DE'MONISTROL 1 Casuarina'cunninghamiana CARRER'DE'JACINT'BENAVENTE 4 Casuarina'cunninghamiana CARRER'DE'BATISTA'I'ROCA 23 Casuarina'cunninghamiana CARRER'DEL'CLOS 3 Catalpa'bignonioides CARRER'DE'JUAN'DE'LA'CIERVA 4 Catalpa'bignonioides CARRER'DE'NARCÍS'MONTURIOL 18 Catalpa'bignonioides PASSEIG'DE'CAN'SAGRERA 20 Catalpa'bignonioides CARRER'MOSSÈN'ANTONINO'TENAS 1 Celtis'australis CARRER'DE'NARCÍS'MONTURIOL 2 Celtis'australis CARRER'DE'SALVADOR'ESPRIU 4 Celtis'australis CARRER'DE'PONCE'DE'LEÓN 8 Celtis'australis CARRER'DE'JUAN'DE'LA'CIERVA 14 Celtis'australis AVINGUDA'GENERALITAT'DE'CATALUNYA 18 Celtis'australis CARRER'DEL'TORRENT 18 Celtis'australis PASSEIG'DEL'MAS'LLUÍ 19 Celtis'australis CARRER'DE'JACINT'BENAVENTE 21 Celtis'australis RAMBLA'MODOLELL 22 Celtis'australis CARRER'D'ÀNGEL'GUIMERÀ 32 Celtis'australis CARRER'DE'MONTBLANC 35 Celtis'australis CARRER'DELS'PAÏSOS'CATALANS 59 Celtis'australis CARRER'DE'ROSA'DE'LUXEMBURG 73 Celtis'australis RAMBLA'DE'SANT'JUST 361 Celtis'australis CARRETERA'REIAL 9 Cercis'siliquastrum CARRER'DE'MARIA'MONTESSORI 24 Cercis'siliquastrum CARRER'DE'RAMON'Y'CAJAL 10 Citrus'aurantium CARRER'DELS'TARONGERS 2 Cupressus'macrocarpa PLAÇA'DE'L'ESGLÈSIA 1Cupressus'sempervirens RAMBLA'DE'SANT'JUST 2Cupressus'sempervirens CAMÍ'DE'CAN'CANDELER 4Cupressus'sempervirens PASSATGE'DE'SEGURA 9Cupressus'sempervirens CARRER'DE'ROSA'SENSAT 17 Cupressus'sempervirens CARRER'DE'GIRONA 2 Eucalyptus'globulus CARRER'DE'LES'FREIXES 3 Eucalyptus'globulus AVINGUDA'DE'LA'INDÚSTRIA 21 Fraxinus'angustifolia CARRER'DE'SALVADOR'ESPRIU 11 Fraxinus'excelsior CARRER'DE'SALVADOR'ESPRIU 20 Fraxinus'excelsior CARRER'DE'LES'CADENES 14 Ginkgo'biloba PLAÇA'DEL'SAGRAT'COR 19 Ginkgo'biloba CARRER'DEL'SAGRAT'COR 82 Grevillea'robusta CARRER'DE'ROSA'LEVERONI 1 Hibiscus'syriacus CARRER'DE'BADÓ 10 Hibiscus'syriacus CARRER'DE'JOSEP'ANSELM'CLAVÉ 17 Hibiscus'syriacus CARRER'DE'LA'VERGE'DELS'DOLORS 45 Hibiscus'syriacus CARRER'DE'BONAVISTA 53 Hibiscus'syriacus CARRER'MAJOR 2 Jacaranda'mimosifolia PASSEIG'DE'CAN'SAGRERA 4 Jacaranda'mimosifolia CARRER'DEL'MERCAT 7 Jacaranda'mimosifolia CARRER'D'ÀNGEL'GUIMERÀ 12 Jacaranda'mimosifolia RAMBLA'DE'SANT'JUST 13 Jacaranda'mimosifolia CARRER'DE'L'ONZE'DE'SETEMBRE 76 Jacaranda'mimosifolia CARRER'DE'MIQUEL'REVERTER 1 Koelreuteria'paniculata CARRER'DE'NARCÍS'MONTURIOL 12 Koelreuteria'paniculata CARRER'DE'RAMON'Y'CAJAL 17 Koelreuteria'paniculata CARRER'DE'MONTSERRAT 18 Koelreuteria'paniculata CARRER'DE'L'ESPIGOLERA 49 Lagerstroemia'indica CARRER'DEL'MARQUÈS'DE'MONISTROL 2 Ligustrum'japonicum CARRER'DE'LA'PLANA 6 Ligustrum'japonicum CARRER'PARLAMENT'CATALÀ 9 Ligustrum'japonicum CARRER'DEL'GESSAMÍ 10 Ligustrum'japonicum CARRER'DE'SANT'EMILI 24 Ligustrum'japonicum CARRER'DE'LES'ALZINES 3 Liquidambar'styraciflua CARRER'DE'SANT'JOSEP 11 Liquidambar'styraciflua CARRER'DE'SALVADOR'ESPRIU 12 Liquidambar'styraciflua CARRER'DE'SANT'FERRAN 20 Liquidambar'styraciflua CARRER'DEL'CANIGÓ 29 Liquidambar'styraciflua CARRER'DE'SADET 38 Liquidambar'styraciflua CARRER'ROQUETES 1 Magnolia'grandiflora CARRER'DE'LA'TUDONA 1 Magnolia'grandiflora CARRER'DE'LA'VERGE'DELS'DOLORS 2 Magnolia'grandiflora CARRER'DE'BADÓ 2 Magnolia'grandiflora CARRER'DE'SANT'LLUÍS 2 Magnolia'grandiflora PLAÇA'DE'JACINT'VERDAGUER 3 Magnolia'grandiflora CARRER'DE'LES'CADENES 4 Magnolia'grandiflora CARRER'DE'SANT'FERRAN 5 Magnolia'grandiflora CARRETERA'REIAL 8 Magnolia'grandiflora CARRER'DE'SANTA'TERESA 9 Magnolia'grandiflora PASSEIG'DE'CAN'SAGRERA 1 Melia'azedarach CARRER'DE'LA'SALUT 2 Melia'azedarach AVINGUDA'DE'LA'INDÚSTRIA 3 Melia'azedarach CARRER'DE'LES'OLIVERES 3 Melia'azedarach CARRER'DE'NARCÍS'MONTURIOL 3 Melia'azedarach CARRER'DE'SANT'JOSEP 3 Melia'azedarach CARRER'DEL'MARQUÈS'DE'MONISTROL 4 Melia'azedarach CARRER'DE'LES'ALZINES 5 Melia'azedarach CARRER'D'HERETER 8 Melia'azedarach CARRER'DE'MIQUEL'REVERTER 9 Melia'azedarach CARRER'DELS'ESPORTS 10 Melia'azedarach CARRER'DE'LES'PERDIUS 22 Melia'azedarach CARRER'DE'CERVANTES 23 Melia'azedarach CARRER'DELS'AMETLLERS 24 Melia'azedarach CARRER'DEL'CANT'DELS'OCELLS 25 Melia'azedarach CARRER'DELS'PINS 42 Melia'azedarach CAMÍ'DE'CAN'CANDELER 42 Melia'azedarach CARRER'MAJOR 44 Melia'azedarach CARRER'DEL'MAS'PADROSA 51 Melia'azedarach CARRER'DE'SANTA'TERESA 52 Melia'azedarach CARRER'DEL'PONT 53 Melia'azedarach CARRER'DELS'AVELLANERS 54 Melia'azedarach AVINGUDA'DE'PAU'CASALS 1 Morus'alba CARRER'DE'JUAN'RAMÓN'JIMÉNEZ 1 Morus'alba CARRER'DEL'PONT 2 Morus'alba CARRER'DE'NARCÍS'MONTURIOL 2 Morus'alba CARRER'DE'SANT'JOSEP 2 Morus'alba CARRER'D'ENRIC'MORERA 2 Morus'alba PASSEIG'DE'LA'MUNTANYA 5 Morus'alba PASSEIG'DE'CAN'SAGRERA 6 Morus'alba AVINGUDA'DEL'CAMP'ROIG 6 Morus'alba CARRER'DE'JUAN'DE'LA'CIERVA 9 Morus'alba CARRER'DE'JOSEP'ANSELM'CLAVÉ 9 Morus'alba CARRER'DE'JOSEP'MODOLELL 9 Morus'alba CARRER'DE'MODOLELL 11 Morus'alba CARRER'DE'SANTA'TERESA 14 Morus'alba CARRER'DE'LA'FONT 32 Morus'alba CARRER'DE'LES'OLIVERES 34 Morus'alba CARRER'DEL'SAGRAT'COR 38 Morus'alba CARRER'DE'LES'PERDIUS 47 Morus'alba CARRER'DELS'CAÇADORS 53 Morus'alba AVINGUDA'DE'LA'INDÚSTRIA 1 Nerium'oleander CARRER'DE'LA'PLANA 2 Nerium'oleander CARRER'DELS'ESPORTS 4 Nerium'oleander CARRER'DEL'MERCAT 6 Nerium'oleander PASSATGE'DE'CARLES'MERCADER 17 Nerium'oleander CARRER'DE'CERVANTES 22 Nerium'oleander CARRER'DE'LA'GINESTA 6 Parkinsonia'aculeata CARRETERA'REIAL 2 Phytolacca'dioica CARRER'DE'MIQUEL'REVERTER 1Pinus'pinea CARRER'DE'L'ONZE'DE'SETEMBRE 10 Pinus'pinea AVINGUDA'DE'LA'INDÚSTRIA 1 Platanus'hispanica AVINGUDA'DEL'CAMP'ROIG 1 Platanus'hispanica CARRER'DE'DURAN'I'JORDÀ 5 Platanus'hispanica CARRER'DE'NARCÍS'MONTURIOL 5 Platanus'hispanica CARRER'DE'PONCE'DE'LEÓN 6 Platanus'hispanica CARRER'DEL'FOMENT 7 Platanus'hispanica AVINGUDA'DE'LA'INDÚSTRIA 7 Platanus'hispanica CARRER'DE'JUAN'RAMÓN'JIMÉNEZ 9 Platanus'hispanica CARRER'DE'RAMON'Y'CAJAL 10 Platanus'hispanica CARRER'PARLAMENT'CATALÀ 15 Platanus'hispanica CARRER'D'ALEXANDRE'GOICOECHEA 21 Platanus'hispanica PASSEIG'DE'CAN'SAGRERA 23 Platanus'hispanica PASSEIG'DE'LA'MUNTANYA 24 Platanus'hispanica CARRER'DE'LA'TRAMUNTANA 34 Platanus'hispanica CARRER'DE'BLASCO'DE'GARAY 36 Platanus'hispanica CARRETERA'DE'LA'PLANA'PEDROSA 48 Platanus'hispanica CARRER'DE'JUAN'DE'LA'CIERVA 64 Platanus'hispanica CARRER'DE'SANT'JOSEP 1 Populus'alba CARRER'DE'JUAN'DE'LA'CIERVA 2 Populus'alba CARRER'DE'LA'GINESTA 6 Populus'alba CARRER'DE'LA'SALUT 1Populus'nigra CARRER'MOSSÈN'ANTONINO'TENAS 2Populus'nigra CARRER'DE'LA'SALUT 14 Populus'nigra CARRER'DE'BATISTA'I'ROCA 1 Prunus'cerasifera CARRER'DE'LA'GINESTA 1 Prunus'cerasifera CARRER'DE'SANT'JOSEP 2 Prunus'cerasifera CARRER'DE'LA'FONDALADA 7 Prunus'cerasifera CARRER'DE'BATISTA'I'ROCA 8 Prunus'cerasifera CARRER'DE'BADÓ 8 Prunus'cerasifera CARRER'DEL'ROSER 10 Prunus'cerasifera CARRER'DEL'BRUC 16 Prunus'cerasifera CARRER'DE'LES'ALZINES 21 Prunus'cerasifera CARRER'DE'LA'PLANA 44 Pyrus'calleriana CARRER'DE'LA'CREU 7Quercus'ilex CAMÍ'DE'CAN'CANDELER 61 Quercus'rubra CARRER'DE'MARIA'MONTESSORI 1 Robinia'pseudoacacia CARRER'MOSSÈN'ANTONINO'TENAS 1 Robinia'pseudoacacia CARRETERA'REIAL 4 Robinia'pseudoacacia CARRER'DELS'TIL·LERS 7 Robinia'pseudoacacia CARRER'DE'LA'TUDONA 12 Robinia'pseudoacacia CARRER'DE'LA'SALUT 50 Robinia'pseudoacacia CARRER'DE'LA'CREU 1 Salix'babylonica CARRER'PARLAMENT'CATALÀ 1Schinus'molle AVINGUDA'DE'LA'INDÚSTRIA 1Schinus'molle CARRER'DE'MIQUEL'REVERTER 1Schinus'molle CARRER'DEL'MARQUÈS'DE'MONISTROL 1Schinus'molle CARRER'DELS'CAÇADORS 1Schinus'molle CARRER'DELS'TIL·LERS 15 Schinus'molle AVINGUDA'DEL'CAMP'ROIG 1 Sophora'japonica CARRER'D'HERETER 4 Sophora'japonica AVINGUDA'DE'LA'INDÚSTRIA 4 Sophora'japonica CARRETERA'REIAL 12 Sophora'japonica CARRER'DE'LA'FONT 2 Tilia'cordata CARRER'DE'LA'GINESTA 2 Tilia'cordata CARRER'DE'LES'ALZINES 2 Tilia'cordata PASSEIG'DE'LA'MUNTANYA 5 Tilia'cordata RAMBLA'DE'SANT'JUST 16 Tilia'cordata CARRER'DE'JOSEP'PADROSA 74 Tilia'cordata CARRER'DELS'TIL·LERS 1 Tilia'tormentosa RAMBLA'DE'SANT'JUST 3 Tilia'tormentosa CARRER'DE'JOSEP'PADROSA 30 Tilia'tormentosa CARRER'DELS'TIL·LERS 1 Tipuana'tipu AVINGUDA'DEL'CAMP'ROIG 3 Tipuana'tipu CARRER'DE'MIQUEL'REVERTER 3 Tipuana'tipu CARRER'DE'RAMON'Y'CAJAL 3 Tipuana'tipu CARRER'DELS'PAÏSOS'CATALANS 4 Tipuana'tipu CARRER'DE'LA'FONT 4 Tipuana'tipu RAMBLA'DE'SANT'JUST 5 Tipuana'tipu CARRER'DE'NARCÍS'MONTURIOL 6 Tipuana'tipu CARRER'DE'JOSEP'ANSELM'CLAVÉ 8 Tipuana'tipu CARRER'DE'L'ALCALDE'ARÍS 8 Tipuana'tipu CARRER'DE'LES'CADENES 9 Tipuana'tipu CARRER'PARLAMENT'CATALÀ 9 Tipuana'tipu PLAÇA'DEL'PARADO 10 Tipuana'tipu CARRER'DEL'BULLIDOR 11 Tipuana'tipu CARRER'DE'LA'TUDONA 26 Tipuana'tipu AVINGUDA'GENERALITAT'DE'CATALUNYA 27 Tipuana'tipu CARRETERA'REIAL 104 Tipuana'tipu AVINGUDA'DE'LA'INDÚSTRIA 1Ulmus'pumila CARRER'DE'NARCÍS'MONTURIOL 3Ulmus'pumila CARRER'DEL'PONT 3Ulmus'pumila CARRER'D'HERETER 7Ulmus'pumila CARRER'DE'JUAN'DE'LA'CIERVA 7Ulmus'pumila PASSEIG'DE'CAN'SAGRERA 8Ulmus'pumila CARRER'DE'L'ARC 8Ulmus'pumila CARRER'DE'SALVADOR'ESPRIU 11 Ulmus'pumila PASSEIG'DE'LA'MUNTANYA 15 Ulmus'pumila CARRER'DE'BLASCO'DE'GARAY 18 Ulmus'pumila CARRER'DE'BATISTA'I'ROCA 19 Ulmus'pumila CARRER'MAJOR 22 Ulmus'pumila CARRER'DE'LA'TUDONA 41 Ulmus'pumila CARRER'DE'LA'MÚSICA 2 Yucca'elephantipes CARRER'DE'MIQUEL'REVERTER 4026 Celtis 17,06 % Melia 12,00 % Platanus 7,85 % Morus 7,03 % Tipuana 5,99 % TOTAL 49,93 % 46'espècies'arbories,'i'un'50%'pertanyen'a'les'5'espècies'que'marquem'sobre Zones'verdes 26 ha Parc'Torreblanca 7 ha m2/Hab 18,85714286 % m2/hab'recomanat'OMS 10'a'15 medi'natural 443 ha medi'natural/hab 253,1428571 m2 nº'arbres 7209 ut 2,427521154 habitant/arbres nº'arbres'a'carrers 4026 ut 4 hab/arbre'carrer ANNEX B ESTAT DE L’ARBRAT DE CARRER A SANT JUST DESVERN ARBRAT DE CARRER EN BON ESTAT FOTOGRAFIA I UBICACIÓ COM ÉS PRINCIPALS DEFECTES PROPOSTES DE MILLORA CARRERS Passatge del Mercat · Arbre de port gran · Escocell suficientment gran per al seu desenvolupament · Bona estructura · Bon equilibri · Fer seguiment de la seva evolució Carrer d’Àngel Guimerà · Arbre de port mitjà · Bona estructura · Bon equilibri · El mur i la mida justa de l'escocell impedeixen el perfecte desenvolupament de l'arbre, però en aquest cas, l'arbre s'ha adaptat perfectament a les condicions en les que es troba · Millorar les condicions de l’escocell on es troba aquest arbre · Fer seguiment de la seva evolució · Continuar amb esporga de manteniment ja que el port dels arbres es troba ajustat a l’espai disponible Carrer d’Àngel Guimerà · Arbre de port gran · Escocell suficientment gran per al seu desenvolupament · Bona estructura · Bon equilibri · Fer seguiment de la seva evolució · Millorar escocells fent una aportació d’encoixinats orgànics Carrer de Campreciós · Arbre de port mitjà · Escocell suficientment gran per al seu desenvolupament · Bona estructura · Bon equilibri · Fer seguiment · Millorar escocells fent una aportació d’encoixinats orgànics ARBRAT DE CARRER EN MAL ESTAT FOTOGRAFIA COM ÉS PRINCIPALS DEFECTES PROPOSTES DE MILLORA Passatge del Mercat · Arbre de port petit · Plantat en un lloc on té suficient espai per al seu desenvolupament · Arbre poc desenvolupat · Podridures al llarg del tronc i en una de les branques · La seva capçada no té bon equilibri · Està molt pobre · Eliminar-lo Carrer Mossèn Antonino Tenas · Arbre de port gran · Escocell molt petit per a les dimensions de l'espècie · Les branques s'entortolliguen entre elles degut a que s'han hagut de desenvolupar cap on han pogut a causa de la barrera que provoca la casa · Capçada molt desequilibrada i pobre · El tronc té diverses ferides · Eliminar-lo Avinguda Indústria · Arbre de port mitjà · Força desenvolupat · Escocell força petit · Les arrels de l'arbre no tenen suficient espai i han aixecat l'asfalt amb el seu desenvolupament Carrer de Narcís Monturiol · Arbre de port gran · Bon desenvolupament · Arrels que estrangulen el coll de l'arbre degut a que les dimensions de l'arbre son massa grans per l'escocell on es troba · Eliminar-lo Carrer Miquel Reverter · Arbre de port petit · Arbre poc desenvolupat · Escocell petit · Les branques es troben inclinades i mig entortolligades degut a la presència de l'edifici ja que la capçada de l'arbre es desenvolupa per tal d’anar a buscar la llum · Fer una correcta esporga que formi una capçada asimètrica i aprofiti l'espai que té en el carrer Carrer Salvador Espriu · Arbre de port mitjà · Escocell té unes mides adequades · Arbre que ha estat escapçat · Eliminar-lo Avinguda Indústria · Arbre de port mitjà · Força desenvolupat · Escocell de mides adequades · Arbre que sembla que tingui una bona estructura però, el fet que el tronc sigui massa prim i aquest bastant alt, provoca inestabilitat fent que s'inclini. · La presència de l'edifici a pocs metres tampoc ajuda al bon desenvolupament d'aquest · Posar tutors per tal d'intentar posar recte l'arbre Avinguda Menéndez Pidal · Arbre de port mitjà · Escocell amb unes mides adequades · Arbre que es fruit de rebrots desprès de perdre el tronc principal. · Mala gestió de l’esporga · Eliminar-lo Carrer de Ramón i Cajal · Arbre de port mitjà · Força desenvolupat · Arbre amb un escocell força petit · Podridures i esquerdes amb cavitats al tronc i a la branca guia · Els problemes estan generats per cops fets per cotxes que hi aparquen · Posar tutors per tal de protegir-los Carrer Violeta Parra Sandoval · Arbre de port mitjà · Força equilibrat · Escocell suficientment gran per al seu desenvolupament · Arbre inclinat amb el tronc torsionat · Posar tutors per tal de redreçar-lo Carrer de Narcís Monturiol · Arbre de port gran · Molt desenvolupat · Escocell força just per a les dimensions que té l'arbre · Debilitament · Mal equilibri de la capçada degut a brotacions d'emergència descontrolades · No té cap interès · Eliminar-lo Avinguda Indústria · Arbre de port gran · Bon desenvolupament · Escocell suficientment gran per al seu desenvolupament · El tronc té una inclinació força elevada En una de les branques guies, que ha estat prèviament tallada, hi ha una podridura · Eliminar-lo ALTRES OBSERVACIONS FOTOGRAFIA COM ÉS PROPOSTES DE MILLORA Passatge del Mercat Soca d’un arbre Carrer de Maria Cinta Amigó i Font El tronc té rebrots Eliminar els rebrots Carrer Mossèn Antonino Tenas L’escocell es troba buit Carrer Miquel Reverter Arbrat singular Millorar l'entorn on es troben aquests arbres per tal de donar-los més importància