Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns

TREBALL FI DE GRAU Grau en Enginyeria de l’Energia ESTUDI TÈCNIC I ECONÒMIC D’UNA INSTAL·LACIÓ D’ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA D’AUTOCONSUM COL·LECTIU EN UNA COMUNITAT DE VEÏNS Memòria i Annexos Autor: Marc de Casas Corales Director: Francesc Estrany Convocatòria: Abril 2024 Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 1 Memòria 2 Resum En el present document s’ha elaborat un estudi tècnic d’una instal·lació fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu a una comunitat de veïns. Gràcies a la implementació d’aquesta tecnologia d’origen renovable, la comunitat de propietaris del Carrer Porrera a Barcelona, aconseguirà ser autosuficient energèticament. El projecte està dividit en dos grans blocs, un teòric i un pràctic. En la part teòrica de la memòria s’ha contextualitzat el sector de l’energia solar fotovoltaica en l’actualitat, i s’ha descrit les diferents modalitats d’autoconsum solar existents segons les normatives vigents. Per altra banda, s’ha analitzat cronològicament els passos administratius a seguir durant el transcurs d’un projecte d’aquesta magnitud, i s’ha explicat breument el funcionament d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica. La part pràctica ha consistit en elaborar un estudi tècnic amb l’objectiu d’establir els criteris de disseny per realitzar l’execució de l’obra de forma correcta, definint els equips i components de la instal·lació. Els resultats mostren les corbes de consum, producció i autoconsum estimat per cadascun dels propietaris de la comunitat. Finalment s’ha estudiat l’impacte ambiental i s’ha analitzat econòmicament el projecte on s’ha mostrat el pressupost total del mateix, l’estalvi econòmic total i el període de retorn de la inversió. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 3 Resumen En el presente documento se ha elaborado un estudio técnico de una instalación fotovoltaica de autoconsumo colectivo en una comunidad de vecinos. Gracias a la implementación de esta tecnología de origen renovable, la comunidad de propietarios de la Calle Porrera de Barcelona, conseguirán ser autosuficientes energéticamente. El proyecto está dividido en dos grandes bloques, uno teórico y uno práctico. En la parte teórica se ha contextualizado el sector de la energía solar fotovoltaica en la actualidad y se ha descrito las diferentes modalidades de autoconsumo solares que existen según las normatives vigentes. Por otro lado, se ha analizado cronológicamente los pasos administrativos a seguir durante el transcurso de un proyecto de esta magnitud, y se ha explicado brevemente el funcionamiento de una instalación de energía solar fotovoltaica. La parte práctica ha consistido en elaborar un estudio técnico con el objetivo de establecer los criterios de diseño para realizar la ejecución de la obra de forma correcta, definiendo los equipos y componentes de la instalación. Los resultados muestran las curvas de consumo, producción y autoconsumo estimado para cada propietario de la comunidad. Finalmente se ha estudiado el impacto ambiental y se ha analizado económicamente del proyecto donde se ha mostrado el presupuesto total del mismo, el ahorro económico total y el periodo de retorno de la inversión. Memòria 4 Abstract In this document a technical study of a photovoltaic installation of collective self-consumption in a community of neighbours has been elaborated. Thanks to the implementation of this technology of renewable origin, the community of owners of Porrera Street Barcelona, will become energetically selfsufficient. This project is divided into two main blocks, one theoretical and one practical. In the theoretical part, the current photovoltaic solar energy sector has been contextualized, and the different existing photovoltaic self-consumption modalities have been described according to the current regulations. On the other hand, the administrative steps to be followed during the course of a project of this magnitude were analysed chronologically, and the operation of a photovoltaic solar energy installation was briefly explained. The practical part consisted in elaborating a technical study with the objective of establishing the design criteria to carry out the execution of the work correctly, defining the equipment and components of the installation. The results show the curves of consumption, production and estimated self-consumption for each owner of the community. Finally, the environmental impact has been studied and the economic analysis of the project has been carried out, showing the total budget, the total economic savings and the payback period of the investment. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 5 Memòria 6 Agraïments Amb el present Treball de Fi de Grau es posa punt i final a una etapa tant important per a un estudiant on s’ha dedicat molt de temps de sacrifici i esforç per assolir aquest gran objectiu. Moltes persones han fet possible desenvolupar aquest projecte i m’agradaria començar agraint al professor Francesc Estrany, tutor del treball, per donar-me la confiança en aquest projecte, i donar-me consells i recomanacions a l’hora de desenvolupar el treball. En segon lloc, agrair L’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est, professorat i totes les persones de l’escola que han fet possible que actualment estigui tancant una de les etapes més importants de la meva vida. Com no esmentar a Solvat Renovables, S.L, l’empresa que m’ha donat l’oportunitat de donar el salt al món laboral oferint-me tant el conveni de pràctiques extra-curriculars com la possibilitat de realitzar el TFE en modalitat d’empresa. Gràcies al Roger Porta, enginyer i company de feina per les facilitats aportades durant el transcurs del projecte. Per últim, i no menys important, gràcies a tota la família i amics, pel seu recolzament constant, no únicament durant aquesta part final de la carrera, sinó durant tota la duració de la mateixa. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 7 Memòria 14 Índex d’Il·lustracions Il·lustració 1. Capacitat de generació renovable per fonts d’energia al 2022. Font: IRENA. _____ 23 Il·lustració 2. Ranking Top 10 dels mercats solars europeus. Font: Solar Power Europe. _______ 24 Il·lustració 3. Mapa d’irradiació mitja en Europa. Font: GeoModel Solar s.r.o. _______________ 25 Il·lustració 4. Evolució de la potència instal·lada a Espanya en els últims 7 anys. Font: REE. ____ 26 Il·lustració 5. Evolució de potències instal·lades per fonts d’energia a Espanya. Font: REE. _____ 27 Il·lustració 6. Mapa d’irradiància a Espanya. Font: PVGIS. [4] ____________________________ 28 Il·lustració 7. Percentatges de potència instal·lada per comunitats autònomes. Font: REE. _____ 28 Il·lustració 8. Etapes de tramitació administrativa i organismes i entitats implicades. Font: IDAE. 37 Il·lustració 9. Resum de tramitacions en instal·lacions d’autoconsum. Font. IDAE. ____________ 42 Il·lustració 10. Funcionament d’una instal·lació solar fotovoltaica d’autoconsum amb excedents. Font: Autosolar. ________________________________________________________________ 45 Il·lustració 11. Mòdul solar monocristal·lí. Font: Jinko Solar. _____________________________ 46 Il·lustració 12. Mòdul solar policristal·lí. Font: Saclima.] _________________________________ 47 Il·lustració 13. Estructura coplanar en coberta de teula. Font: Solvat Renovables. ____________ 48 Il·lustració 14. Estructura triangular per a coberta plana. Font: Solarbloc. __________________ 48 Il·lustració 15. Inversor trifàsic a l’esquerra i mircoinversor a la dreta. Font: Fronius i Enphase. _ 49 Il·lustració 16. Fusibles de 15 A a l’esquerra i portafusibles a la dreta. Font: DF Elèctric. _______ 50 Il·lustració 17. Descarregador de sobretensions CC Tipus 2. Font: Gewiss. __________________ 50 Il·lustració 18. Interruptor automàtic magnetotèrmic de 63 A, corba B. Font: Schneider Electric. 51 Il·lustració 19. Interruptor diferencial trifàsic 4P/125A/300mA, clase AC. Font Schneider Electric. 51 Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 15 Il·lustració 20. Comptador Smart Meter. Font: Fronius. _________________________________ 52 Il·lustració 21. Imatge satèl·lit de l’edifici en qüestió. Font: Google Maps. [13] _______________ 53 Il·lustració 22. Consum elèctric anual del subministrament comunitari. Font: Elaboració pròpia. 55 Il·lustració 23. Comparativa entre el consum diürn i l’estimació de la producció del subministrament comunitari. Font: Elaboració pròpia. ___________________________________________ 56 Il·lustració 24. Consum elèctric anual del subministrament d’un propietari. Font: Elaboració pròpia. _________________________________________________________________________ 57 Il·lustració 25. Comparativa entre el consum diürn i l’estimació de l’estimació d’un propietari. Font: Elaboració pròpia. __________________________________________________________ 58 Il·lustració 26. Disseny 3D de la coberta i obstacles existents. Font: Elaboració pròpia mitjançant SolarEdge. [14] ____________________________________________________________ 59 Il·lustració 27. Filtre d’irradiància de la coberta i ombres. Font: Elaboració pròpia amb SolarEdge.59 Il·lustració 28. Distribució dels mòduls fotovoltaics a coberta. Font: Elaboració pròpia mitjançant SolarEdge. ________________________________________________________________ 60 Il·lustració 29. Distribució de panells a coberta amb filtre d’irradiància. Font: Elaboració pròpia amb SolarEdge________________________________________________________________ 60 Il·lustració 30. Paràmetres d’estudi PVGIS. Font: PVGIS. _________________________________ 61 Il·lustració 31. Estructura per a coberta plana de grava. Font: Solarbloc. ___________________ 65 Il·lustració 32. Interfaç plataforma de l’inversor. Font: Solar.Web de Fronius. _______________ 70 Il·lustració 33. Imatges coberta zona implementació. Font: Elaboració pròpia._______________74 Il·lustració 34. Corba de producció i consum d’una instal·lació monitoritzada per Fronius. Font: Solar.Web. ________________________________________________________________ 79 Il·lustració 35. Estalvi econòmic acumulat de la comunitat als 30 anys. Font: Elaboració pròpia. _ 82 Il·lustració 36. Estalvi econòmic acumulat d’un propietari als 30 anys. Font: Elaboració pròpia. _ 83 Il·lustració 37. Amortització de la inversió. Font: Elaboració pròpia ________________________ 85 Memòria 16 Il·lustració 38. Cinemàtica solar. Font: Solvat Renovables. _______________________________ 93 Il·lustració 39. Límits reglamentaris de caigda de tensió. Font: ITC-BT-19. __________________ 95 Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 17 Índex de Taules Taula 1. Informació principal de l’edifici. ................................................................................................54 Taula 2. Comparativa entre el consum total diürn i producció de la comunitat....................................55 Taula 3. Comparativa entre el consum total diürn i producció d’un propietari.....................................57 Taula 4. Disseny de la instal·lació i paràmetres bàsics............................................................................62 Taula 5. Característiques tècniques del mòdul fotovoltaic.....................................................................63 Taula 6. Característiques tècniques dels inversors..................................................................................65 Taula 7. Caixa de connexió del generador...............................................................................................66 Taula 8. Cablejat CC..................................................................................................................................67 Taula 9. Quadres de protecció CA............................................................................................................68 Taula 10. Cablejat CA................................................................................................................................69 Taula 11. Coeficients de repartiment.......................................................................................................71 Taula 12. Cronograma d’obra.................................................................................................................. 75 Taula 13. Pressupost de la instal·lació......................................................................................................80 Taula 14. Resum de l’estudi econòmic comunitari...................................................................................82 Taula 15. Resum de l’estudi econòmic d’un propietari............................................................................85 Taula 16. Estalvi d’emissions de CO2........................................................................................................88 Memòria 18 Índex d’Equacions Equació 1.........................................................................................................................................87 Equació 2.........................................................................................................................................93 Equació 3.........................................................................................................................................93 Equació 4.........................................................................................................................................93 Equació 5.........................................................................................................................................94 Equació 6.........................................................................................................................................94 Equació 7.........................................................................................................................................94 Equació 8.........................................................................................................................................95 Equació 9.........................................................................................................................................95 Equació 10.......................................................................................................................................96 Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 19 1. Prefaci 1.2. Origen del treball Catalunya, Espanya i tot el planeta, presenten actualment una clara dependència per l’ús de combustibles fòssils tot i que els darrers anys, les noves tecnologies i la conscienciació popular, han incrementat la presència d’energies renovables. Malgrat això, aquestes són insuficients. Any rere any, s’està intentant desenvolupar la famosa transició energètica cap a un model molt més sostenible que l’actual, aplicant mesures d’estalvi i fent ús intel·ligent dels recursos que es disposen. A més a més, cal destacar que moltes de les energies renovables que existeixen són força eficients i poden assolir un elevat grau d’importància en un futur molt proper. En aquest cas, l’energia solar fotovoltaica ajuda a reduir el consum d’energia elèctrica aprofitant la pròpia energia que proporciona el Sol. Paral·lelament, garanteix un mínim bàsic de subministrament i augmenta l’autonomia energètica d’edificis, habitatges, naus, i d’altres infraestructures. 1.3. Motivació El disseny de la instal·lació fotovoltaica ha estat iniciativa per tal d’avançar a la transició energètica de l’edifici comunitari reduint l’empremta de carboni dels seus equipament i iniciant el canvi de producció d’energia més sostenible a partir de la generació solar fotovoltaica d’autoconsum. Per altra banda, existeix una motivació personal en termes d’aprenentatge i interès per conèixer el funcionament d’una instal·lació d’autoconsum amb detall. La realització d’un projecte d’aquesta magnitud permet afrontar aquest repte amb motivació i ganes de profunditzar els coneixements. 1.4. Requeriments previs No existeixen requeriments específics previs per al desenvolupament del projecte en qüestió. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 21 2. Introducció Es redacta el present projecte per dotar la comunitat de propietaris del Carrer Porrera ubicat a Barcelona, d’una instal·lació de generació elèctrica mitjançant fonts d’energies renovables i netes a través de la modalitat d’autoconsum col·lectiu amb compensació simplificada d’excedents. L’autoconsum mitjançant instal·lacions solars fotovoltaiques està permès i regulat a través del Reial Decret 244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condiciones administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica. En un autoconsum amb energia solar, l’electricitat produïda pels mòduls fotovoltaics en la coberta és consumida en l’interior de la pròpia edificació. En cap moment es desconnecta de la xarxa de distribució elèctrica, pel que en els moments en que l’energia produïda sigui insuficient per mantenir tots els consums s’utilitzarà la xarxa elèctrica convencional. Mitjançant aquesta actuació, s’aposta per la reducció del consum energètic que, conjuntament amb l’aposta de generació mitjançant el recurs renovable, permet millorar l’autosuficiència energètica. 2.1. Objectius del treball El present document es redacta amb l’objectiu de descriure, valorar i establir els criteris de disseny i conceptes que serviran de base per a la realització correcta de l’execució del projecte d’una instal·lació solar fotovoltaica en règim d’autoconsum compartit de 54,02 kWp. En els diferents apartats del projecte es desenvolupa el dimensionat dels elements necessaris per al correcte funcionament d’una instal·lació de generació d’energia elèctrica mitjançant panells solars. A continuació es mostra un llistat dels diferents sub-objectius plantejats en la present memòria: - Definició dels camps solars i ubicació dels inversors. - Definició dels sistemes de regulació control i seguretat. - Justificació i verificació de la normativa exigida. - Càlculs de la demanda energètica de l’edifici en qüestió i la producció de la instal·lació. - Dimensionat del cablejat i proteccions. - Reducció d’emissions de CO2 contaminants. - Realització d’un estudi econòmic. - Realització d’un estudi d’impacte ambiental. Memoria 22 2.2. Abast del treball L’abast del present projecte és definir la instal·lació d’energia solar fotovoltaica, analitzant tots els elements que composen la instal·lació, així com el seu ús i rendiment funcional. Es calcula la instal·lació d’energia solar fotovoltaica per garantir el màxim autoconsum de l’edifici. L’àmbit del projecte el constitueixen les instal·lacions necessàries per a la producció d’energia elèctrica utilitzant la llum solar, garantint que el desenvolupament normal de l’activitat s’ajusti a la normativa vigent i que les afectacions ambientals s’ajustin al reglament aplicable. El projecte aporta el contingut necessari per a garantir la viabilitat tècnica i econòmica de la instal·lació i inclou: - La generació d’energia renovables a Catalunya, a Espanya i a Europa. - El marc jurídic històric i actual de l’autoconsum. - L’emplaçament de la instal·lació. - Les característiques tècniques dels mòduls fotovoltaics, estructures de suport, inversors solars i altres elements de la instal·lació. - Els sistemes de connexió al sistema de distribució elèctrica. - Amidaments i pressupost. - Impacte ambiental. - Plànols i característiques de la instal·lació. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 23 3. CONTEXTUALITZACIÓ / ESTAT ACTUAL La demanda energètica augmenta any rere any i no sembla tenir sostre. Segons dades de l’International Renewable Energy Agency (IRENA), a finals del 2022 la capacitat global de generació per les energies renovables al nostre planeta va assolir la xifra de 3.372 GW. [1] La potència hidroelèctrica comptabilitza la major part del total de les renovables, amb 1.256 GW. L’energia solar i eòlica comporten la major part de la resta, amb unes capacitats de 1.053 GW i 899 GW respectivament. Actualment l’energia solar fotovoltaica representa un 31 % del total de la capacitat de l’energia renovable en 2022, una dada que es veu incrementada any rere any amb l’expansió del sector fotovoltaic. La capacitat generadora per renovables es va veure incrementada en 295 GW en 2022, el que suposa un increment del 9,6% respecte de l’any anterior. De les tres grans fonts d’energia renovables esmentades, l’energia solar ha estat la que ha encapçalat aquesta expansió, amb un 22%, seguit de l’energia eòlica (9%) i la hidroelèctrica (2%). Il·lustració 1. Capacitat de generació renovable per fonts d’energia al 2022. Font: IRENA. En aquest apartat es contextualitza detalladament el sector de l’energia solar fotovoltaica amb diferents punts de vista, des d’Europa fins a Espanya i Catalunya en l’actualitat. 3.1. Europa L’últim informe de Solar Power Europe revela un rècord de 56 GW d’instal·lacions solars en Europa en 2023, el que suposa el tercer any de taxes de creixement anual de al menys el 40%. Aquesta xifra implica que 17 milions d’habitatges europeus s’autoabasteixen mitjançant energia solar en 2023. [2] Memoria 30 L’energia autoconsumida d’origen renovable estarà exempta de tot tipus de càrrecs i peatges. Els excedents de les instal·lacions de generació associades a l’autoconsum estaran sotmeses al mateix tractament que l’energia produïda per la resta de les instal·lacions de producció, de la mateixa manera que els dèficits d’energia que els autoconsumidors adquireixin a través de la xarxa de transport i distribució estaran sotmesos al mateix tractament que la resta de consumidors. Les instal·lacions de subministrament amb autoconsum connectades en baixa tensió s’executaran d’acord a l’establert en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Atesos al Reial Decret 244/2019, de 5 de abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica es classifiquen les modalitats d’autoconsum amb excedents en: 4.2.1. Autoconsum amb excedents acollida a compensació Pertanyeran a aquesta modalitat aquells casos en que el consumidor utilitza l’energia procedent de la instal·lació d’autoconsum quan la necessita, podent comprar energia de la xarxa en els moments en què aquesta energia no sigui suficient per satisfer el seu consum elèctric. L’energia excedentària s’injecta a la xarxa, i en cada període de facturació, la factura emesa per la comercialitzadora compensarà el cost de l'energia comprada a la xarxa amb l'energia excedentària abocada a la xarxa, valorada al preu mitjà del mercat horari menys el cost dels desviaments o al preu acordat amb la comercialitzadora, aplicant-se posteriorment els beneficis als quals puguin acollir-se (bo social) i els peatges i impostos que procedeixin. En cap cas el resultat podrà ser negatiu. Aquesta opció només serà possible en aquells casos en els que es compleixi les següents condicions: - La font d’energia primària sigui d’origen renovable. - La potència total de les instal·lacions de producció associades no sigui superior a 100 kW. - En el seu cas, el consumidor hagi subscrit un contracte de subministrament per al consum associat i per als consums auxiliars amb una empresa comercialitzadora. - El consumidor i el productor associat hagi subscrit un contracte de compensació d’excedents d’autoconsum definit en l’article 14 del Reial Decret 244/2019, de 5 d’abril. - La instal·lació de producció no estigui subjectada a la percepció d’un règim retributiu addicional o específic. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 31 4.2.2. Autoconsum amb excedents no acollida a compensació Pertanyeran a aquesta modalitat tots aquells casos d’autoconsum amb excedents que no compleixin amb algun dels requisits per a pertànyer a la modalitat d’excedents acollida a compensació o que voluntàriament optin per no acollir-se a aquesta modalitat. 4.3. Autoconsum col·lectiu Addicionalment a les modalitats d’autoconsum senyalades, l’autoconsum es podrà classificar en individual o col·lectiu en funció de si es tracta d’un o més consumidors els que estan associats a les instal·lacions de generació. L’autoconsum col·lectiu és una realitat després de l’aprovació del Reial Decret 900/2018. Posteriorment, a l’article 3 del Reial Decret 244/2019 es van establir les condicions que havien de complir per compartir energia amb altres consumidors. En el cas d’autoconsum col·lectiu, tots els consumidors participants que es trobin associats a la mateixa instal·lació de generació hauran de pertànyer a la mateixa modalitat d’autoconsum i hauran de comunicar de forma individual a l’empresa distribuïdora com encarregat de la lectura, directament o a través de l’empresa comercialitzadora, un mateix acord firmat per tots els participants que reculli els criteris de repartiment. Es poden connectar de dues maneres: - Instal·lacions pròximes a xarxa interior: es connecten per línia directa que faci d’enllaç d’una instal·lació de generació amb un consumidor i que compleixi els requisits que estableix la normativa en vigor. Són exemples clars les comunitats de veïns. - Instal·lacions pròximes a través de xarxa: són exemples clars dues o més empreses properes a edifici diferents en un polígon industrial. Han de complir alguna de les següents condicions: o Estar connectades a qualsevol de les xarxes a baixar tensió derivada del mateix centre de transformació. o Estar connectats entre ells a una distància inferior a 2.000 metres del punt de generació. o Estar ubicats en una mateixa referència cadastral segons els seus primers 14 dígits. Els subjectes acollits a alguna de les modalitats d’autoconsum regulades podran acollir-se a qualsevol altre modalitat diferent, adequant les instal·lacions i ajustant-se al disposat en els règims jurídics, tècnics i econòmics regulats en el mateix decret i en la resta de normativa que resulti d’aplicació. Memoria 32 A efectes de la regulació relativa a l’autoconsum continguda en el Reial Decreto 244/2019, de 5 de abril, s’entendrà per: - Consumidor associat: “consumidor en un punt de subministrament que te associades instal·lacions pròximes de xarxa interior o instal·lacions pròximes a través de la xarxa”. - Instal·lació de generació: “instal·lació encarregada de la producció d’energia elèctrica a partir d’una font d’energia primària”. - Instal·lació de producció: “instal·lació de generació inscrita en el registre administratiu d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica del Ministeri per la Transició Ecològica on es reflectiran les condicions de la instal·lació, en especial, la respectiva potència”. - Instal·lació connectada a la xarxa: “aquella instal·lació de generació connectada en l’interior d’una xarxa d’un consumidor que comparteix infraestructures de connexió a la xarxa amb un consumidor o que estigui unida a aquest a través d’una línia directa i que tingui o pugui tenir connexió elèctrica amb la xarxa de transport o distribució”. - Potència instal·lada: “potència màxima de l’inversor, o en el seu cas, la suma de les potències màximes dels inversors”. - Xarxa interior: ”instal·lació elèctrica formada pels conductors, aparells i equips necessaris per donar servei a una instal·lació receptora que no pertany a la xarxa de distribució o transport”. - Autoconsum col·lectiu: “es diu que un subjecte consumidor participa en un autoconsum col·lectiu quan pertany a un grup de diferents consumidors que s’alimenten, de forma acordada, d’energia elèctrica que prové d’instal·lacions pròximes a les de consum i associades als mateixos”. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 33 5. Normativa d’aplicació La instal·lació fotovoltaica en qüestió es regeix estrictament a les normes urbanístiques municipals disposades al pla general d’ordenació urbana de Barcelona i l’ordenança sobre la incorporació de captadors solars. A continuació es citen totes les normatives que s’han utilitzat per l’estudi del projecte i la redacció de la present memòria, sent algunes d’elles d’obligatori compliment i altres com a recomanació a seguir. - Codi Tècnic de la Edificació o Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació” i les seves modificacions; última modificació Reial Decret 732/2019, de 20 de desembre. - Redacció de Projectes i Direcció d’Obres o Norma UNE 157001/2002: Criteris generals per a l’elaboració de projectes. o Decret 462/1971, d’11 de març, pel que s’aproven les normes de redacció de projectes i direcció d’obres d’edificació. - Ordenació i urbanisme o Llei d’Ordenació de l’Edificació. Llei 38/1999 (BOE: 6/11/99), modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105. o Normativa urbanística vigent municipal i supramunicipal i ordenances municipals relacionades amb el projecte. - Sector elèctric o Reial Decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel que es regulen les activitats de transport, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia. o Reial Decret 1110/2007, de 24 d’agost, pel que s’aprova el Reglament unificat de punts de mesura del sistema elèctric. o Reial Decret 1699/2011, de 18 de novembre, pel que es regula la connexió a la xarxa d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica de petita potència. o Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric. o Reial Decret 413/2014, de 6 de juny, pel que es regula l’activitat de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energies renovables, cogeneració i residus. Memoria 34 o Reial Decret 186/2016, de 6 de maig, pel qual es regula la compatibilitat electromagnètica dels equips elèctrics i electrònics. o Reial Decret 187/2016, de 8 de maig, relatiu a les exigències de seguretat del material elèctric destinat a ser utilitzat en determinats límits de tensió. o Reial decret 1183/2020, de 29 de desembre, d’accés i connexió a les xarxes de transport i distribució d’energia elèctrica. o Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió (REBT), les seves Instruccions Tècniques Complementàries, i les seves guies tècniques d’aplicació, entre elles:  Xarxes Subterrànies per distribució de Baixa Tensió. ITC-BT-07.  Instal·lacions de posada a terra. ITC-BT-18.  Instal·lacions en locals de característiques especials. ITC-BT-30. o Decret 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu per l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. o Circular 1/2021, de 20 de gener, de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, per la qual s’estableixen la metodologia i les condicions de l’accés i la connexió a les xarxes de transport i distribució de les instal·lacions de producció d’energia elèctrica. - Protecció contra incendis o Reial Decret 513/2017, de 22 maig. Reglament d'Instal·lacions de protecció contra incendis. o Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (BOE núm. 74, 28/03/2006): o Llei 3-2010 18 febrer, de Prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. o Ordre 322-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials. o Ordre 323-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries del Document Bàsic Seguretat en cas d'Incendi, del Codi Tècnic de la Edificació. o Ordre 324-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries genèriques de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. o Reial Decret 312/2005, de 18-03-2005, pel qual s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència davant del foc. o Reial Decret 110/2008, de 01-02-2008, pel qual es modifica el Reial Decret 312/2005. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 35 o Llei 3/2010, del 18-02-2010, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. DOGC.Nº 5584. 10-03-2010. - Legislació d’energia solar fotovoltaica o Reial Decret 314/2006 de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació. o Reial Decret 244/2019, de 5 d’abril, pel que es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica (modificat pel RDL 18/2022). o Reial Decret-Llei 15/2018, de 5 d’octubre, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors. o Reial Decret 900/2015, de 9 d’octubre, pel qual es regulen les condicions administratives tècniques i econòmiques de les modalitats de subministrament d’energia elèctrica amb autoconsum i de producció amb autoconsum. o Plec de condicions tècniques d’instal·lacions fotovoltaiques connectades a xarxa del Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE), juny de 2011. o Relació de requeriments documentals de la Generalitat de Catalunya, Departament d'Economia i Finances, Direcció General d'Energia i Mines per a la tramitació de les instal·lacions fotovoltaiques de potència nominal superior a 5 kW i fins a 100 kW, tipus nova Instal·lació. - Impacte ambiental o Llei 16/2002, de 1 de Juliol, de Prevenció i Control integrats de la Contaminació. o Decret 2414/1961, de 30 de novembre. o Ordre de 15/MAR/63, Instruccions complementàries per l’aplicació del Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, del Ministeri de la Governació. o Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. o Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’Avaluació d’Impacte Ambiental, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme. o Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, Reglament per l’Execució de l’Avaluació del impacte Ambiental, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme. o Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic. - Seguretat i Salut o Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Llei 31/1995 modificada per la Llei 54/2003 on es reforma el Marc Normatiu de la Prevenció de Riscos Laborals. Memoria 36 o Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. Modificat per: Reial Decret 2177/2004, 1211-2004 (BOE núm. 274. 13-11-2004). o Modificació del Reial Decret 39/1997, de 17-01-1997, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i del Reial Decret 1627/1997, de 24-10-1997, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. Reial Decret 604/2006, de 19-05-2006 (BOE núm. 127, 29/05/2006). o Guia tècnica per l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització de llocs de treball. o Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. o Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per la protecció de la salut i seguretat dels treballadors davant del risc elèctric. o Reial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, (BOE núm. 274, 13/11/2004) pel que modifica el RD 1215/1997, en matèria de treballs temporals en altura. - Gestió de residus o Reial Decret 105/2008, de 1 de febrer, per el que se regula la producció i gestió dels residus de construcció i enderroc. o Decret 89/2010 pel qual s’aprova el Programa de gestió de Residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. o Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus modificat per la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica i la llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. o Decret 152/2017, de 17 d'octubre, sobre la classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya. o Decret 60/2015, de 28 d'abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient. Deroga l’Ordre d'1 de juny de 1995, sobre acreditació de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus, excepte l'annex 7 sobre mostreig de residus. o Reial Decret 210/2018, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) (publicat al BOE núm. 92, de 16 d'abril). Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 37 6. Tramitació administrativa El Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE), descriu els passos a seguir per a la tramitació administrativa d’una instal·lació solar fotovoltaica d’autoconsum. [9] Abans d’iniciar la tramitació, en cas de l’autoconsum col·lectiu, s’haurà de disposar de l’autorització de la junta de propietaris, tal i com es requereix en l’article 17 de la Llei de Propietat Horitzontal. Un cop realitzada la tramitació anterior, es segueix els mateixos passos que en autoconsums individuals, i només dependrà de la modalitat escollida i de la potència de la instal·lació. El cas present del projecte és una instal·lació d’autoconsum col·lectiu acollida a compensació d’excedents. Il·lustració 8. Etapes de tramitació administrativa i organismes i entitats implicades. Font: IDAE. Els tràmits administratius es realitzaran per la instal·lació d’autoconsum en el seu conjunt i se li assignarà un únic Codi d’Autoconsum (CAU). Els tràmits que el consumidor ha de realitzar amb la comercialitzadora i distribuïdora han de fer-se de manera individual per cada consumidor associat. Memoria 38 A continuació, s’ha descrit el procés a seguir per realitzar la tramitació d’un autoconsum col·lectiu seguint un procés cronològic: 1. Disseny de la instal·lació En instal·lacions majors de 10 kW de potència connectades en baixa tensió es necessita la redacció d’un projecte tècnic firmat per un tècnic competent. En qualsevol cas, s’ha de realitzar per una empresa instal·ladora habilitada que compti amb instal·ladors especialistes. El disseny inicial s’ha de basar en la ubicació de la instal·lació segons la orientació dels espais disponibles i tenir en compte els consums energètics dels consumidors associats per poder valorar la potència més adequada i així acordar el repartiment de l’energia per a cada consumidor. En funció del disseny previst s’haurà de plantejar un cronograma de les actuacions i les necessitats d’obra. 2. Permís d’Accés i Connexió i Avals o garanties. Sol·licitud CAU Les instal·lacions de producció d’energia elèctrica en autoconsum amb excedents, de potència igual o superior a 15 kW de potència hauran de sol·licitar permís d’accés i connexió. En tots els casos, l’empresa instal·ladora ha de sol·licitar a la companyia distribuïdora el Codi d’Autoconsum (CAU) que identificarà de forma única l’autoconsum. Aquest codi estarà format pel número CUPS, amb 22 caràcters, seguir del codi A i tres dígits. El procés d’accés i connexió a la xarxa de distribució s’haurà de realitzar amb la companyia distribuïdora o a la Red Eléctrica de España (REE) per a connexions a la xarxa de transport. 3. Autoritzacions ambientals Les instal·lacions en autoconsum amb potència menor de 100 kW, amb o sense excedents, no hauran de requerir tràmits d’impacte ambiental, exceptuant aquelles que l’emplaçament es trobi sota alguna figura de protecció. 4. Autorització Administrativa prèvia i de construcció Totes les instal·lacions de potència menor o igual a 100 kW connectades directament a baixa tensió, queden excloses del règim d’autorització administrativa prèvia i de construcció. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 39 5. Llicència d’obres i impost de construccions i obres (ICIO) Les instal·lacions d’autoconsum col·lectiu hauran de sol·licitar permís d’obra segons la normativa municipal de l’emplaçament. Sempre haurà de liquidar-se la taxa i l’impost de construccions i obres (ICIO), regulat per la Llei Reguladora d’Hisendes Locals. 6. Execució de les instal·lacions Les instal·lacions d’autoconsum col·lectiu hauran de sotmetre’s exclusivament als reglaments tècnics corresponents. En particular, les instal·lacions d’aquesta modalitat connectades en Baixa Tensió (BT), s’executaran segons el REBT. Els consumidors no modifiquen els seus equips de mesura, que segueixen registrant l’energia que compraran a la xarxa. És important ressaltar que els consumidors associats a un autoconsum col·lectiu mantindran els seus contractes de subministrament amb les comercialitzadores. No es necessari que tots els consumidors canviïn a la mateixa comercialitzadora o adaptin els seus equips o instal·lacions particulars. 7. Inspecció inicial i inspeccions periòdiques Les instal·lacions d’autoconsum col·lectiu connectades en baixa tensió amb una potència superior a 25 kW si necessitaran passar un tràmit d’inspecció inicial per part d’un Organisme de Control. 8. Certificat d’instal·lació i certificats de final d’obra Un cop executada la instal·lació, la certificació del final de l’obra es realitza mitjançant la presentació del Certificat d’Instal·lació Elèctrica (CIE) en vers un òrgan corresponent de la comunitat autònoma. A més a més, si la instal·lació té una potència superior a 10 kW i està connectada en BT, serà necessari disposar d’un certificat final d’obra signat per un tècnic competent. L’empresa instal·ladora haurà de presentar el CIE a la comunitat autònoma per la seva posterior legalització. Memoria 46 conjunt de cèl·lules connectades elèctricament, encapsulades i muntades sobre una estructura de suport o marc. Els panells solars transformen la llum solar en electricitat gràcies a l’efecte fotovoltaic. L’efecte es basa en la diferència de potencial elèctric que es crea entre dues làmines materials quan els seus electrons salten de zona a les cel·les fotovoltaiques, al ser excitats per la radiació solar. Existeixen diferents tipus de mòduls segons la tecnologia utilitzada en el seu procés de fabricació, i es classifiquen en monocristal·lins, policristal·lins o amorfs. Aquests últims estan en desús. - Mòduls monocristal·lins: les cèl·lules són de silici monocristal·lí i el seu aspecte és uniforme i de color negre. El seu procés de fabricació es basa en blocs de silici de forma cilíndrica. Il·lustració 11. Mòdul solar monocristal·lí. Font: Jinko Solar. - Mòduls policristal·lins: el procés d’obtenció del silici és diferent, ja que el silici en brut es fon i es diposita en un motlle quadrat, deixant-lo refredar per posteriorment tallar-lo en làmines perfectament quadrades. Són els més antics i tenen un aspecte de color blau. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 47 Il·lustració 12. Mòdul solar policristal·lí. Font: Saclima La potència d’un panell no és l’únic factor a tenir en compte a l’hora de seleccionar un fabricant. També s’ha de considerar la seva eficiència i garantia de rendiment a llarg termini. És per aquest motiu que els mòduls monocristal·lins han passat a ser els líders mundials. Una altra de les característiques que situa als panells monocristal·lins en primera posició en ventes és la tolerància al Sol, sent majora a la d’altres tipologies. 8.2. Estructures dels panells Els panells solars van recolzats sobre una estructura que es fixa directament a la teulada de l’edifici en qüestió. Les estructures permeten donar l’orientació i inclinació òptima per afavorir al màxim la producció fotovoltaica. Existeix una gran diversitat d’estructures, però les dues més habituals són: - Estructura Coplanar: utilitzada quan el panell s’integra arquitectònicament amb la pendent de l’edifici. Una estructura molt present en teulades inclinades d’habitatges. És una estructura més atractiva des d’un punt de vista estètic i permet aprofitar millor l’espai disponible de la coberta. Memoria 48 Il·lustració 13. Estructura coplanar en coberta de teula. Font: Solvat Renovables. - Estructura Triangular: corregeixen la inclinació i l’orientació del panell optimitzant la producció elèctrica. És una estructura imprescindible en cobertes planes i el seu mètode de fixació pot ser mitjançant cargols o llasts. Aquest tipus d’estructura ocupa més espai ja que obliga a deixar més espai entre files de panells amb l’objectiu d’evitar que es donin ombres entre elles. Il·lustració 14. Estructura triangular per a coberta plana. Font: Solarbloc. 8.3. Inversors solars Un cop els panells recullen la llum del sol i la transformen en corrent continu (CC), entra en escena l’inversor fotovoltaic, on la seva funció es convertir el CC en corrent altern (CA) per poder-ne fer ús. Aquest corrent altern és imprescindible per a la utilització de l’energia produïda pels panells ja que sinó, en corrent continu, només es podrien alimentar càrregues que treballin amb tensions normalitzades de 12, 24 i 48 V, com bombetes o bateries. Els inversors solars es classifiquen en: Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 49 - Inversors monofàsics: aquells inversors que transformen l’energia solar procedent de les plaques, en electricitat per consumir-la en una sola fase. Els inversors monofàsics aguanten una tensió de 230 V. - Inversors trifàsics: aquells inversors que distribueixen l’electricitat generada pels panells per tres fases diferenciades. Els inversors trifàsics aguanten una tensió de 400 V. - Inversors híbrids: aquells inversors que admeten l’ús de bateries. - Microinversors: es connecten directament a cada placa solar, fet que les permet treballar de manera independent i maximitzar el rendiment de cada panell. Il·lustració 15. Inversor trifàsic a l’esquerra i mircoinversor a la dreta. Font: Fronius i Enphase. Els inversors també emmagatzemen informació sobre la producció fotovoltaica, el consum de la xarxa i l’estat general de la instal·lació. Gràcies a aquest dispositiu pot dur a terme la monitorització de la instal·lació. 8.4. Proteccions elèctriques Es poden distingir dues caixes de proteccions diferents. Existeixen les caixes de protecció del generador fotovoltaic (caixa de protecció CC) i les caixes de protecció de l’inversor (caixa de protecció CA). Cada caixa està comporta per: 8.4.1. Fusibles Aquest element protector es basa en un filament de metall que es troba dins d’un cartutx de fibra de vidre. Funcionen a través de l’efecte Joule. Aquest fenomen es produeix quan per un material circula una intensitat que desencadena en una caiguda de tensió que genera pèrdues de forma de calor. L’objectiu d’aquest element és interceptar la corrent quan aquesta hagi sobrepassat el seu límit o Memoria 50 capacitat i protegint així el circuit posterior. Els fusibles van col·locats dins d’una base porta-fusibles que es posa dins del quadre de proteccions: Il·lustració 16. Fusibles de 15 A a l’esquerra i portafusibles a la dreta. Font: DF Elèctric. 8.4.2. Dispositiu de sobretensions La protecció contra sobretensions solars d’alt rendiment és un element de disseny crític que elimina les pertorbacions no desitjades, el temps d’inactivitat, i els costos de reparació o reemplaçament dels equips. De la mateixa forma que amb els fusibles, existeixen dos tipologies en funció de l’element a protegir (CC i CA). Usualment s’instal·la un per string. Il·lustració 17. Descarregador de sobretensions CC Tipus 2. Font: Gewiss. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 51 8.4.3. Interruptor automàtic magnetotèrmic o PIA: És un dispositiu de protecció elèctrica que te la capacitat de tallar el corrent quan aquest sobrepassa valors determinats en la protecció. Es connecten en sèrie amb la instal·lació. Existeixen dos tipus d’interruptors automàtic per ús industrial, de caixa mollejada o de bastidor obert que es fabriquen per a intensitats més grans. Respecte a les intensitat assignades, els valors normalitzats d’interruptors magnetotèrmic són: 6, 10, 13, 16, 20, 25, 32, 40, 50, 63, 80, 100 i 125 A. Il·lustració 18. Interruptor automàtic magnetotèrmic de 63 A, corba B. Font: Schneider Electric. 8.4.4. Interruptor diferencial És un element de seguretat que s’encarrega d’interrompre el pas del corrent elèctric per protegir el sistema contra curtcircuit. Entre les classes d’interruptors diferencials, la més comuna es la classe AC, que té la capacitat de detectar fugues de corrent altern a 50 Hz de freqüència. La nomenclatura d’aquests interruptors sempre segueix la següent estructura: nombre de pols / corrent assignada (A) / Sensibilitat (mA). Il·lustració 19. Interruptor diferencial trifàsic 4P/125A/300mA, clase AC. Font Schneider Electric. Memoria 52 8.5. Meter És el dispositiu encarregat de mesurar la producció fotovoltaica i el consum elèctric a temps real i el component que permet monitoritzar tota la instal·lació. Serà necessària la comunicació de l’equip a xarxa d’internet i es podrà visualitzar a través de la plataforma del fabricant de l’inversor. Il·lustració 20. Comptador Smart Meter. Font: Fronius. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 53 9. Memòria descriptiva 9.1. Introducció Un cop contextualitzat l’estat actual del sector fotovoltaic, d’haver vist les diferents modalitats d’autoconsum presents el RD244/2019, i d’haver profunditzats en els principals elements que componen un sistema fotovoltaic, s’ha descrit detalladament la instal·lació que es pretén executar. 9.2. Emplaçament Es tracta d’una instal·lació solar fotovoltaica d’autoconsum compartit amb compensació d’excedents en una comunitat de propietaris al carrer Porrera al municipi de Barcelona, sobre dues cobertes planes de grava. A la següent imatge es mostra la coberta actual de l’emplaçament a estudiar: Il·lustració 21. Imatge satèl·lit de l’edifici en qüestió. Font: Google Maps. [13] 9.3. Descripció de l’edifici L’edifici està format per un semisoterrani, un entresol i dues plantes, que conformen un total de 4 pisos. En cada planta hi viuen 8 veïns, pel que fa un total de 32 propietaris. La superfície total Memoria 54 aproximada de la coberta és de 887 m2 dels quals s’utilitzaran 246,01 m2 per a la instal·lació fotovoltaica. Taula 1. Informació principal de l’edifici. Font: Elaboració pròpia. COMUNITAT PROPIETARIS CARRER PORRERA CUPS: ES0031405458501013MP0F Superfície construïda 887 m2 Any construcció 1974 Tarifa elèctrica 2.0 TD Referència cadastral 9779704DF2897H Potència elèctrica contractada (kW) P1: 8 / P2: 8 / P3: 8 kW Consum elèctric anual (kWh/any) 3.506 La ubicació on s’ha realitzat l’estudi té una altitud de 17 metres i unes 2.500 hores de Sol a l’any típic d’un clima mediterrani aproximadament. L’accés a l’edifici es pot realitzar a través del carrer Porrera o a través del carrer Congrés pel pati exterior comunitari. L’accés a coberta es realitza per l’interior de l’edifici a través de l’escala del mateix finalitzant al badalot. El transport dels components de la instal·lació s’efectuarà a través del carrer Congrés amb l’ajuda d’un camió ploma o grua elevadora. Així mateix, a la coberta es crearan línies de vida per garantir la seguretat del personal autoritzat que hi treballarà. 9.4. Estimació de la demanda a cobrir La demanda a cobrir de l’emplaçament d’estudi és la totalitat del consum elèctric. Mensualment, aquest consum és manté constant, ja que l’activitat de la comunitat és lineal durant tot l’any. 9.4.1. Demanda energètica comunitària Les dades s’han obtingut a partir dels consums facturats de la companyia comercialitzadora. A continuació es mostra una imatge del consum elèctric anual del subministrament associat a l’escala de la comunitat de propietaris. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 55 Il·lustració 22. Consum elèctric anual del subministrament comunitari. Font: Elaboració pròpia. Seguidament, es mostra una taula comparativa entre el consum total i diürn de la comunitat i la producció estimada de la instal·lació: 315 265 293 275 345 310 268 255 270 285 305 320 - 50 100 150 200 250 300 350 400 Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Energia [kWh] Mes Consum elèctric del subministrament comunitari Taula 2. Comparativa entre el consum total, diürn i producció de la comunitat. Font: Elaboració pròpia. Consum anual (kWh) Consum diürn (kWh) Estimació producció (kWh) Gener 315 159 182 Febrer 265 149 217 Març 293 181 319 Abril 275 170 362 Maig 345 233 435 Juny 310 227 455 Juliol 268 196 461 Agost 255 172 409 Setembre 270 167 316 Octubre 285 160 243 Novembre 305 172 178 Desembre 320 162 164 ANUAL 3.506 2.149 3.741 Memoria 62 9.6. Descripció dels equips El disseny de la instal·lació s’ha realitzat considerant el consum elèctric de la comunitat i dels propietaris i la coberta disponible. La instal·lació està formada per 114 mòduls solars de 475 Wp i 3 inversors solars de 10, 20 i 25 kW. Les característiques principals dels components de la instal·lació, la seva configuració, i els paràmetres de producció es presenten en la Taula 4. Taula 4. Disseny de la instal·lació i paràmetres bàsics. Font: Elaboració pròpia. Generador Potència pic [Wp] 475 Número de mòduls [-] 114 Potència pic total [kWp] 54,02 Àrea de sostre construït [m2] 887 Àrea ocupació plaques [m2] 246,01 Orientació [deg] 38 Inclinació [deg] 10 Disposició [-] Superposició Inversor (1) Potència nominal CA [kW] 10 Número d’inversors [-] 1 Número d’strings per inversor [-] 2 Inversor (2) Potència nominal CA [kW] 20 Número d’inversors [-] 1 Número d’strings per inversor [-] 3 Inversor (3) Potència nominal CA [kW] 25 Número d’inversors [-] 1 Número d’strings per inversor [-] 3 Producció Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 63 Producció anual [kWh] 71.649 Quota autoconsum [%] 67 Quota autàrquica estimada [%] 55 Els principals sistemes de la instal·lació es disposaran a la coberta plana i a la planta baixa de l’edifici. El generador fotovoltaic composat principalment pels mòduls solars i la seva estructura s’ubicaran a la coberta evitant les ombres dels elements estructurals. Els elements de conversió de la tensió i les proteccions elèctriques s’ubicaran a la sala de comptadors, a la planta baixa de l’edifici, on s’ubica el quadre elèctric general de l’edifici i els comptadors de cada propietari. A més a més, ubicant-los en aquesta sala, estaran protegits de la llum solar. El cablejat d’altern i el cable de comunicació RS485 es conduirà fins al quadre elèctric general a la mateixa sala de la planta baixa, on es trobarà l’Interruptor General Automàtic (IGA) de la instal·lació. L’edifici està connectada a l’edifici en baixa tensió amb corrent altern trifàsic de 50 Hz. La tensió nominal és de 400 V entres fases i 230 V entre fase i neutre. 9.6.1. Mòduls solars El camp de captació el composen un total de 114 mòduls solars de 475 Wp. Els mòduls s’orientaran a sud-oest (38°) alineats amb les línies perimetrals de l’edifici i tindran una inclinació de 10°. Les característiques tècniques dels mòduls es presenten en l’Annex C de Fitxes Tècniques del equips. Els mòduls solars de cada string estan connectats en sèrie (pol positiu amb pol negatiu). Cada cadena de mòduls es connecta a la caixa de connexió del generador (CCG) que presenta les proteccions elèctriques de continu. La distribució dels mòduls a la coberta es presenta en l’Annex D de Plànols. Les especificacions tècniques dels mòduls seleccionats per a una radiació estàndard de 1.000 W/m2 i una temperatura de la cèl·lula de 25 ºC són les següents: Taula 5. Característiques tècniques del mòdul fotovoltaic. Font: Elaboració pròpia. Generador Número de cèl·lules del mòdul [-] 120 Potència pic [Wp] 475 Número de mòduls [-] 114 Memoria 64 Potència pic total [kWp] 54,02 Eficiència de mòdul [%] 22,01 Garantia de mòdul [anys] 12 Garantia de producció [anys] 87,4% als 30 Àrea de sostre construït [m2] 887 Àrea ocupació plaques [m2] 246,01 Número d’strings [-] 8 Número màx. de mòduls en un string [-] 17 Orientació [deg] 38 Inclinació [deg] 10 Disposició [-] Superposició 9.6.2. Estructures de recolzament Els mòduls solars van fixats sobre una estructura autoportant de formigó per evitar possibles filtracions d’aigua i aniran fixats sobre una estructura metàl·lica per no sobrepassar el límit de càrrega. La garantia de fabricació de l’estructura és de 10 anys. L’estructura de suport està dissenyada per aguantar el seu propi pes així com les accions del vent. Es tracta d’un sistema de muntatge sense estructura ni ancoratges per a cobertes o superfícies planes. Els blocs són un suport prefabricat de formigó, dissenyat per a simplificar el muntatge d’instal·lacions solars, i abaratir costos en reduir la resta de materials necessaris. Està desenvolupat amb una geometria i una massa que permet fixar els panells directament amb cargols adients, i aquesta massa és necessària per a contrarestar la força del vent i agents externs. Els blocs de formigó tenen un pes de 60 kg i es col·loca un bloc a cada extrem de cada panell, compartint-lo quan està seguit un de l’altre en la mateixa fila. Els cargols d’unió són d’acer inoxidable. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 65 Il·lustració 31. Estructura per a coberta plana de grava. Font: Solarbloc. 9.6.3. Inversor La conversió de corrent continu a corrent altern es realitza mitjançant 3 inversors solars de 10, 20 i 25 kW de potència de sortida. Les característiques tècniques de l’inversor es presenten en l’Annex C de les especificacions tècniques. La sortida trifàsica del quadre de proteccions CA es connectarà al quadre elèctric de l’edifici després del comptador de la companyia. La configuració dels strings de cadascun dels inversors es pot consultar en l’Annex A. Taula 6. Característiques tècniques dels inversors. Font: Elaboració pròpia. Inversor (1) Potència nominal CA [kW] 10.0 Número d’inversors [-] 1 Número de seguidors MPPT [-] 1 Número d’strings per inversor [-] 2 Màxima sortida del generador FV [kWp] 15,0 Memoria 66 Dimensions [mm] 725 x 510 x 225 Pes [kg] 34,8 Garantia de l’inversor [anys] 10 Inversor (2) Potència nominal CA [kW] 20.0 Número d’inversors [-] 1 Número de seguidors MPPT [-] 2 Número d’strings per inversor [-] 3 Màxima sortida del generador FV [kWp] 30,0 Dimensions [mm] 725 x 510 x 225 Pes [kg] 43,4 Garantia de l’inversor [anys] 7 Inversor (3) Potència nominal CA [kW] 25.0 Número d’inversors [-] 1 Número de seguidors MPPT [-] 1 Número d’strings per inversor [-] 3 Màxima sortida del generador FV [kWp] 37,8 Dimensions [mm] 725 x 510 x 225 Pes [kg] 25,7 Garantia de l’inversor [anys] 7 9.6.4. Caixes de connexió amb el generador (CCG) La instal·lació fotovoltaica disposarà d’elements de protecció entre el camp solar i l’inversor. El cablejat de cada string o subgrup es reuneix a les caixes de connexió del generador. La composició de les caixes es defineixen a la següent taula. La connexió d’aquestes caixes de CC es pot observar en el plànol d’esquema multifilar en l’Annex D. Taula 7. Caixa de connexió del generador (CCG). Font: Elaboració pròpia. Composició Descripció Característiques Quantitat Caixa estanca Protecció IP65 2 Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 67 Fusibles tipus CC per cada conductor (positiu i negatiu) 15 A 16 Dispositiu protecció de sobretensió CC Tipo T2 transitori, 40 kA 16 9.6.5. Cablejat CC El cablejat solar (cables de corrent continu) és de coure estanyat classe 5, i amb una secció que evita les caigudes de tensió excessives i sobreescalfaments. Són de doble aïllament i adequat per al seu ús en intempèrie (resistents als raigs UV, a l’ozó, a la humitat i a la intempèrie amb un gran rang de temperatures). La secció dels cables de continu, tan aquells que connecten els mòduls solars cap a les caixes de protecció del generador com el cablejat que connecta aquestes caixes amb l’inversor, han estat calculades suposant una caiguda de tensió màxima de l’1,5% (veure Annex A de Justificació de Càlculs). Els positius i negatius de cada cadena de mòduls es conduiran per separat i protegits segons la normativa vigent. La secció del cables s’especifica a la següent taula: Taula 8. Cablejat CC. Font: Elaboració pròpia. Cablejat dels mòduls solars a la caixa de connexió del generador. Longitud [m] 600 Caiguda de tensió [%DU] 0,58 Secció [mm2] 10 Cablejat de la caixa de connexió del generador al quadre de protecció de l’inversor Longitud [m] 2 Caiguda de tensió [%DU] 0,06 Secció [mm2] 10 En el disseny s’ha tingut en compte una longitud del cable que eviti la generació d’esforços en els diversos elements. Dins dels strings que formin part d’una mateixa estructura, el cablejat anirà embridat sota els mòduls solars. En els salts físics entre les estructures dels mòduls, el cablejat anirà ubicat o bé en tubs metàl·lics o bé en safates que no permetran la possibilitat d’enganxament per al trànsit normal de persones. 9.6.6. Quadres de protecció CA La sortida trifàsica dels inversors anirà protegida pel quadre de proteccions d’altern. El quadre presentarà un dispositiu de sobretensió, un interruptor diferencial (ID), i un magnetotèrmic (Protecció Memoria 68 Interruptor Automàtic, PIA) per inversor. Les característiques del quadre de protecció i els seus elements de protecció es defineixen a la següent taula: Taula 9. Quadres de protecció CA. Font: Elaboració pròpia. Descripció Característiques Quantitat Inversor 10 kW Caixa estanca Protecció IP65 1 Interruptor Diferencial CA trifàsic 40 A, sensibilitat 300 mA 1 Dispositiu de sobretensió CA Transitori, protecció raigs 1 Interruptor Magnetotèrmic CA trifàsic 16 A 1 Inversor 20 kW Caixa estanca Protecció IP65 1 Interruptor Diferencial CA trifàsic 40 A, sensibilitat 300 mA 1 Dispositiu de sobretensió CA Transitori, protecció raigs 1 Interruptor Magnetotèrmic CA trifàsic 32 A 1 Inversor 25 kW Caixa estanca Protecció IP65 1 Interruptor Diferencial CA trifàsic 40 A, sensibilitat 300 mA 1 Dispositiu de sobretensió CA Transitori, protecció raigs 1 Interruptor Magnetotèrmic CA trifàsic 40 A 1 9.6.7. Cablejat CA El cable de distribució (cables de corrent altern i cable de la connexió a terra) és de coure polit classe 5. Les seves principals característiques són: - Adequat per al transport i per a la distribució d’energia elèctrica en instal·lacions fixes. - Adequat per a instal·lacions interiors i exteriors sobre suports a l’aire, en tubs o enterrats. - Adequat per a escomeses, per a instal·lacions d’enllumenat públic i per a instal·lacions industrials en general. Especialment adequats per a instal·lacions on es requereix una baixa emissió de fums i gasos corrosius en el cas d’incendis. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 69 La secció dels cables entre els inversors i la caixa de proteccions d’altern i de la caixa de proteccions al quadre de baixa tensió interior de l’edifici comunitari s’especifica en la següent taula: Taula 10. Cablejat CA. Font: Elaboració pròpia. Cablejat de l’inversor a la caixa de proteccions de corrent altern. Longitud [m] 2 Caiguda de tensió [%DU] 0,04 Secció [mm2] 10 Cablejat de la caixa de proteccions de corrent altern al quadre general. Longitud [m] 80 Caiguda de tensió [%DU] 1,20 Secció [mm2] 10 9.6.8. Punt de connexió La modalitat d’autoconsum col·lectiu requereix de la instal·lació d’un comptador d’energia bidireccional que mesuri la generació neta. Aquest equip conté un mòdem que proporciona les lectures necessàries perquè la companyia comercialitzadora pugui fer balanç amb la factura elèctrica de cadascun dels propietaris segons el coeficient de repartiment acordat i compensar econòmicament l’energia excedentària. Aquest punt de connexió s’instal·larà a la sala de comptadors de la planta baixa de l’edifici comunitari. Cada consumidor associat disposa del seu comptador individual. Previ al punt de connexió s’incorporarà un element seccionador de 80 A. La secció del cable de connexió és de l’ordre de 10 mm2. A l’entrada de corrent de l’edificació i posterior al comptador, s’instal·larà l’equip Smart Meter trifàsic, el qual permetrà valorar la producció solar i analitzar-ne els consums. 9.6.9. Monitoratge La producció del sistema fotovoltaic i els consums elèctrics de l’edifici, es monitoritzaran a través del meter trifàsic. Serà necessària la comunicació de l’equip a xarxa d’internet de l’edifici comunitari. Es podrà visualitzar a través de la plataforma del fabricant escollit. En l’Annex C es poden observar les característiques tècniques del meter trifàsic. Memoria 70 Il·lustració 32. Interfaç plataforma de l’inversor. Font: Solar.Web de Fronius. 9.6.10. Presa a terra La instal·lació satisfarà les condicions tècniques del Real Decret 1663/2000 sobre les condicions de presa a terra en instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa de baixa tensió: - Totes las masses de la instal·lació fotovoltaica, tant de la secció de corrent continu com de la corrent alterna, estaran connectades a un únic terra. Aquest terra serà independent de la del neutre de l’empresa distribuïdora, d’acord amb el Reglament Elèctric de Baixa Tensió, així mateix de les masses de la resta del subministrament. - La instal·lació disposarà d’una separació galvànica entre la xarxa de distribució de baixa tensió i la instal·lació fotovoltaica, ja sigui mitjançant un transformador d’aïllament o qualsevol altre mitjà que faci les mateixes funcions. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 71 10. Repartiment d’energia El repartiment d’energia segueix l’ordre de l’Annex 1 del RD 244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condicions administratives tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica. Aquest RD facilita el repartiment de l’energia entre els propietaris, que suposa una flexibilitat immensa a l’hora de distribuir l’energia. D’aquesta manera els participants de la comunitat podran distribuir-se l’energia de la forma en que quedi acordada. Al tractar-se d’una comunitat on tots els habitatges consten de característiques i dimensions similars, els consums també ho són. Habitualment, en aquests casos, la distribució es realitza a parts igual, exceptuant del comptador que alimenta la part comunitària. Taula 11. Coeficients de repartiment. Font: Elaboració pròpia. Propietari Coeficient de repartiment (%) Energia assignada (kWp) Producció anual (kWh) Escala 5,275 2,85 3.745 SS1a 2,96 1,599 2.102 SS2a 2,96 1,599 2.102 SS3a 2,96 1,599 2.102 SS4a 2,96 1,599 2.102 SS5a 2,96 1,599 2.102 SS6a 2,96 1,599 2.102 SS7a 2,96 1,599 2.102 SS8a 2,96 1,599 2.102 Ent. 1a 2,96 1,599 2.102 Ent. 2a 2,96 1,599 2.102 Ent. 3a 2,96 1,599 2.102 Ent. 4a 2,96 1,599 2.102 Ent. 5a 2,96 1,599 2.102 Memoria 78 13. Manteniment de la instal·lació En aquest apartat defineixen les escales d’actuació per englobar totes les operacions necessàries durant la vida útil de la instal·lació per assegurar el seu funcionament, augmentar la producció i prolongar la duració de la mateixa. 13.1. Manteniment preventiu Aquest manteniment inclourà una visita anual a la instal·lació on es desenvoluparan les següents tasques: - Verificar que les plaques estiguin ben ancorades i millorar la fixació. - Verificar que no hi hagi cap mòdul trencat. - Neteja de mòduls per maximitzar la producció d’energia. - Comprovar que l’inversor funciona correctament i els valors de voltatge i intensitat siguin els desitjats tant en els fusibles de continu com en les proteccions d’altern. - Verificar que els valors de voltatge i intensitat de cada string es trobi dins del marge de la capacitat del sistema. 13.2. Manteniment correctiu Les accions a desenvolupar en aquest tipus de manteniment són: - Revisar les mesures que el sistema de monitoratge proporciona i comunicar-lo a l’empresa instal·lador en cas d’error. - Confirmar que no hi hagi projecció d’ombres properes en ningun mòdul en cap hora del dia. 13.3. Monitoratge 24h S’ha de dur a terme un monitoratge durant tots els dies per garantir un òptim funcionament de la instal·lació. L’aplicació amb la qual es controla la instal·lació (aplicació proporcionada pel fabricant de l’inversor) mostra gràfiques genèriques del seu comportament en directe o en diferit. Al final del dia queda com a resultat una imatge com la que es mostra a continuació: Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 79 Il·lustració 34. Corba de producció i consum d’una instal·lació monitoritzada per Fronius. Font: Solar.Web. El consum segueix la trajectòria de la línia de color blau. L’àrea dibuixada de color groc equival a l’energia generada per les plaques que ha estat autoconsumida in situ. La superfície gris que segueix la forma d’irradiància del Sol, és l’energia excedent que s’envia a la xarxa elèctrica i es compensa econòmicament. 13.4. Informes de manteniment Els informes de manteniment anuals es creen amb l’objectiu d’aportar informació de l’estat de la instal·lació. Gràcies a la plataforma digital del fabricant de l’inversor s’obtenen dades que permet conèixer que tots els elements que composen la instal·lació funcionen perfectament. En aquests informes s’analitza la producció mensual de la instal·lació i els errors/incidències que s’han ocasionat mitjançant la monitorització 24 hores del dia. A més a més es pot observar les dades de producció de la instal·lació de forma diària, setmanal, mensual i/o anual. Aquesta producció és comparada amb els consums registrats i permet calcular la quota d’autoconsum, l’autonomia i l’estalvi econòmic en el període desitjat. Memoria 80 14. Anàlisi econòmic 14.1. Pressupost Taula 13. Pressupost de la instal·lació. Font: Elaboració pròpia. Producte Descripció Preu unitari Unitats Preu total Mòduls fotovoltaics Mòdul FV Jinko Solar model JKM475N-60HL4 Tiger Neo N-Type 145,17 € 114 16.550,00 € Estructura Estructura autoportant de formigó model Solarbloc de 10 º 0,12 € 54.140 6.496,80 € Inversor Inversor trifàsic Fronius model SYMO 10.0-3-M de 10 kW Inversor trifàsic Fronius model SYMO 20.0-3M de 20 kW Inversor t rifàsic Fronius model ECO 20.0-3-S de 25 kW 1.891,89 € 2.578,15 € 2.597,30 € 1 1 1 1.891,89 € 2.578,15 € 2.597,30 € Cablejat Cable solar 1x10 mm2 Cable terra 1x4 mm2 Cable alterna 5x10 mm2 Cable RS458 1.642,56 € 1 1.642,56 € Proteccions Caixa de connexió CC Fusibles i portafusibles Sobretensions CC Caixa de connexió CA Sobretensions CA Magnetotèrmic 16 A 2.177,58 € 1 2.177,58 € Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 81 Magnetotèrmic 32 A Magnetotèrmic 40 A Interruptor diferencial 40 A Seccionador 80A Canalitzacions Safata protectora Tub rígid XLPE 1.250,27 € 1 1.250,27 € Monitoratge Smart Meter Fronius 63A-3 218,21 € 1 218,21 € Instal·lació Cost mà d’obra 5.750 € 1 5.750 € Altres Camió ploma TMF 10 CPG 12 1.500 € 1.097,23 € 250 € 1 1 1 2.847,23 € Legalització Tràmits, ajudes i bonificacions Proves i posada en marxa 500 € 1 500 € Cost del projecte 44.500,00 € IVA 9.345,00 € Total pressupost 53.845,00 € 14.2. Estudi econòmic A partir de les estimacions de la producció, es pot calcular segon el preu de compra de l’energia, quin serà l’estalvi anual que tindrà la comunitat i cadascun dels propietaris. El càlcul de l’estalvi es realitza mitjançant un sumatori de l’energia autoconsumida pel preu de pagament de la mateixa més l’energia excedentària pel preu de pagament dels excedents. Memoria 82 14.2.1. Estudi econòmic de la comunitat S’ha valorat l’estalvi anual en 785 € aproximadament (IVA inclòs). No obstant, aquest càlcul s’ha realitzat a partir d’un preu fix de l’electricitat (0,3173 €/kWh) i de l’energia excedentària (0,065 €/kWh), sense tenir en compte els augments constants d’aquesta, ni la inflació ni les bonificacions esmentades en apartats anteriors. A continuació es pot observar una imatge de l’estalvi acumulat en funció de la vida útil de la instal·lació: Il·lustració 35. Estalvi econòmic acumulat de la comunitat als 30 anys. Font: Elaboració pròpia. Taula 14. Resum de l’estudi econòmic comunitari. Font: Elaboració pròpia. Mes Consum elèctric (kWh) Producció fotovoltaica (kWh) Factura elèctrica (€) (abans de la instal·lació) Factura elèctrica (€) (després de la instal·lació) Estalvi econòmica (€) Gener 315 182 118 66 52 Febrer 265 217 134 82 52 Març 293 319 174 108 66 Abril 275 362 138 72 66 785 3925 7770 11459 14923 18105 20963 0 5000 10000 15000 20000 25000 1 5 10 15 20 25 30 Estalvi [€] Anys de la instal·lació Estalvi acumulat al llarg de la vida útil Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 83 Maig 345 435 128 41 87 Juny 310 455 135 48 87 Juliol 268 461 139 59 79 Agost 255 409 123 53 70 Setembre 270 316 103 41 63 Octubre 285 243 137 80 56 Novembre 305 178 132 78 55 Desembre 320 164 139 88 52 TOTAL 3.506 3.741 1.601 815 785 14.2.2. Estudi econòmic per veí S’ha valorat l’estalvi anual en 375€ aproximadament (IVA inclòs). No obstant, aquest càlcul s’ha realitzat a partir d’un preu fix de l’electricitat (0,20 €/kWh) i de l’energia excedentària (0,065 €/kWh), sense tenir en compte els augments constants d’aquesta, ni la inflació ni les bonificacions esmentades en apartats anteriors. A continuació es pot observar una imatge de l’estalvi acumulat en funció de la vida útil de la instal·lació: Il·lustració 36. Estalvi econòmic acumulat d’un propietari als 30 anys. Font: Elaboració pròpia. 375 1875 3712 5474 7129 8649 10014 0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 1 5 10 15 20 25 30 Estalvi [€] Anys de la instal·lació Estalvi acumulat al llarg d'una vida útil Memoria 84 Taula 15. Resum de l’estudi econòmic d’un propietari. Font: Elaboració pròpia. Mes Consum elèctric (kWh) Producció fotovoltaica (kWh) Factura elèctrica (€) (abans de la instal·lació) Factura elèctrica (€) (després de la instal·lació) Estalvi econòmica (€) Gen 246 102 52 29 23 Feb 200 122 51 26 25 Mar 236 179 54 22 31 Abr 214 203 53 19 34 Mai 214 245 50 13 37 Jun 248 256 51 9 42 Jul 226 259 51 11 40 Ago 226 230 51 14 37 Set 235 178 50 15 35 Oct 245 136 51 24 28 Nov 205 100 54 33 21 Des 251 92 52 30 22 TOT 2.746 2.102 619 243 375 14.2.3. Període de retorn. El període de retorn o payback és un paràmetre econòmic que a referència al temps total en que es recupera la inversió inicial. Tenint en compte que el preu total de la instal·lació és de 44.500€ i que aquest es repartirà a part iguals entre tots els propietaris, s’ha obtingut un cost de 1.390,63€ per veí. Tal i com es pot observar a la taula 12 i 13 l’estalvi anual de la comunitat i de cada propietari serà de 785€ i 375€ respectivament. En un escenari idíl·lic, l’estalvi acumulat es calcularia aplicant un sumatori d’aquests valor durant els anys de vida útil de la instal·lació. No obstant, els mòduls fotovoltaics pateixen una lleugera disminució de la producció durant el transcurs de la seva vida útil. Aquest paràmetre ve donat per la garantia de producció indicada en la fitxa tècnica del fabricant del mòdul, sent en aquest cas del 87,4% als 30 anys. D’aquesta manera al disminuir-se la producció energètica per causa de l’envelliment dels panells, es disminueix conseqüentment l’estalvi econòmic acumulat. Per al següent càlcul s’ha considerat una Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 85 pèrdua de la producció de 2,03% cada 5 anys, obtenint així que el període de retorn s’assolirà als 3,5 anys tal i com es pot observar al següent gràfic. Il·lustració 37. Amortització de la inversió. Font: Elaboració pròpia En la gràfica anterior es pot observar com a 30 anys vista, l’estalvi total dels 32 veïns participants més l’estalvi comunitari, pot arribar a una xifra tant elevada com 325.000€ aproximadament, el que suposaria un total de 10.156,25€ per propietari aproximadament. -100000 -50000 0 50000 100000 150000 200000 250000 300000 350000 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Estalvi acumulat [€] Anys Estalvi acumulat total [€] Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 87 15. Anàlisi de l’impacte ambiental 15.1. Descripció dels possibles impactes El desenvolupament del present projecte té un impacte mediambiental gairebé nul tant en la fase d’obres com en la posterior etapa d’explotació. A continuació es justifica la nul·la incidència sobre el medi ambient en diferents factors com el soroll, les emissions gasoses en l’atmosfera, l’emissió d’aigües residuals, la destrucció de flora i fauna i la generació de residus. 15.2. Sorolls i vibracions Ni els mòduls solars ni cap altre element de la instal·lació generen sorolls o vibracions. • Mòduls fotovoltaics: La generació d’energia en els mòduls FV és un procés totalment silenciós i exempt de vibracions. • Inversors: treballen a una freqüència no audible per a l’oïda humana i no generen cap tipus de vibració. • Monitorització de la instal·lació: no genera cap tipus de soroll o vibració. 15.3. Emissions de gasos a l’atmosfera Ni els mòduls fotovoltaics ni cap altre element de la instal·lació generaran emissions contaminants a l’atmosfera. La generació d’energia elèctrica en el mòdul fotovoltaic es produeix a partir d’una font neta como és el sol, per el que no es requereix cap tipus de combustió per generar l’energia elèctrica. La instal·lació fotovoltaica contribuirà de forma notable a la reducció d’emissions contaminants a l’atmosfera. Els càlcul d’emissions de CO2 equivalent estalviat es pot realitzar gràcies als factors de conversió de l’oficina catalana de canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya, on s’exposa que el mix elèctric general de la xarxa és de 259 g CO2 equivalent/kWh. [15] Tenint en compte que es preveu una quota d’autoconsum del 67% i una producció total de la instal·lació de 71.009 kWh anuals, s’ha calculat la següent estalvi d’emissions: 71.009 𝑘𝑘𝑘𝑘ℎ · 0,67 · 0,259 ·𝑘𝑘𝑘𝑘𝑘𝑘𝑘𝑘2 𝑘𝑘𝑘𝑘ℎ=612.322,19 𝑘𝑘𝑘𝑘 𝐶𝐶𝐶𝐶2 (Equació 1) Annexos 94 Substituint els nostres valors a l’anterior fórmula, obtenim que la distancia mínima de separació entre plaques haurà de ser de 39,82 cm. No obstant, degut a la disponibilitat de coberta per a la captació de mòduls solars s’ha considerat que la distància mínima entre fileres de plaques sigui de 50 cm. Gràcies a aquest sobredimensionat s’assegura que cap filera estigui exposada a la presència d’ombres. A2. Intensitat màxima admissibles S’ha comprovat que les intensitat màximes de les línies són inferiors a les admeses pel Reglament de Baixa Tensió, tenint en compte els factors de correcció segons el tipus d’instal·lació: - Intensitat nominal en monofàsica: 𝐼𝐼𝑛𝑛= 𝑃𝑃 𝑈𝑈𝑓𝑓·cos ϕ (Equació 5) - Intensitat nominal en trifàsica: 𝐼𝐼𝑛𝑛= 𝑃𝑃 √3·𝑈𝑈𝑓𝑓·cos ϕ (Equació 6) On:  In: Intensitat nominal del circuit en A  P: Potència en W  Uf: Tensió simple en V  cos ϕ : Factor de potència S’ha pres com a valor d’intensitat màxima la subministrada pel fabricant i s’aplicaran els factors correctors segons la temperatura ambient, el tipus d’instal·lació, si el cablejat es troba al sol o a l’ombra i el número d’strings. D’aquesta manera, el valor d’intensitat màxima serà: 𝐼𝐼𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚.𝑚𝑚𝑎𝑎𝑚𝑚 =𝐼𝐼𝑜𝑜·𝑘𝑘1·𝑘𝑘2·𝑘𝑘3·𝑘𝑘4 (Equació 7) On:  Io: Intensitat màxima admissible del cable a temperatura ambient de 30ºC.  K1: Factor de correcció de temperatura.  K2: Factor de correcció per tipus d’instal·lació.  K3: Factor de correcció per instal·lació al sol. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 95  K4: Coeficient d’agrupament segons número d’strings. A3. Caiguda de tensió: S’ha comprovat que la caiguda de tensió de la línia sigui inferior a la admesa pel Reglament de Baixa Tensió, tenint en compte els factors de correcció segons el tipus d’instal·lació: - Caiguda de tensió en monofàsica: 𝑒𝑒= 2 · 𝐿𝐿·𝑃𝑃 𝑐𝑐 𝑘𝑘·𝑈𝑈·𝑆𝑆 (Equació 8) - Caiguda de tensió en trifàsica: 𝑒𝑒= 𝐿𝐿·𝑃𝑃 𝑐𝑐 𝑘𝑘·𝑈𝑈·𝑆𝑆 (Equació 9) On:  Pc: Potència en W  L: Longitud en (m)  E: Caiguda de tensió en V  K: conductivitat del coure  U: Tensió de servei en V  cos ϕ : Factor de potència  S: Secció en mm2 Els límits reglamentaris establerts per la normativa es poden observar en la següent taula: Il·lustració 39. Límits reglamentaris de caigda de tensió. Font: ITC-BT-19. Annexos 96 A4. Càlcul de les proteccions. Les proteccions contra sobretensions es determinen d’acord al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, on s’estableix el compliment de la següent equació. Ib ≤ In ≤ I z (Equació 10) On: Ib: intensitat d’ús del circuit a protegir (intensitat que circula pel conductor) In: intensitat nominal. Iz: intensitat màxima que pot circular pel conductor. Tots els valors del resultats, tant de seccions de cablejats i amperatges de proteccions elèctriques, han estat calculats mitjançant les fórmules exposades amb el programari Excel, i es poden veure a l’apartat 9 de la present memòria i a l’esquema multifilar adjuntat a l’Annex D dels Plànols. Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 97 Annex B. Configuració dels Strings FRONIUS International GmbH no asume responsabilidad alguna por la integridad de los datos de módulos y inversores empleados ni por las configuraciones incorrectas, diseños erróneos o ineficientes de instalaciones creados mediante el configurador. Todos los derechos de responsabilidad frente a Fronius que guarden relación con daños materiales o inmateriales debidos al uso del Solar.configurator, quedan excluidos siempre que Fronius no haya actuado de forma dolosa o negligente grave. El diseño Quick se basa en los siguientes supuestos: No se tiene en consideración cosPhi, tensión de CA, carga desequilibrada o limitación de potencia específicas de países. Lugar de instalación < 2000m. Rendimiento específico para cálculo de almacenamiento = 1000 kWh/kWp. Recomendación de fusibles basada en el IEC 60364-7-712: 2016. Podrían existir modificaciones debido a posibles requisitos específicos de país por parte de eléctricas o autoridades estatales. 1.0.2410.1 6/3/2024, 18:35:35 /Perfect Welding / Solar Energy / Perfect Charging Proyecto País España Nombre del proyecto New Project Módulos FV Módulo FV fabricante Modelo Temp. de módulo mín. / máx. Rendimiento adicional módulo bifacial JinkoSolar Holding Co. Ltd. JKM475M-78HL3-BDVP -10°C / 70°C 0% Inversor Symo Symo 10.0-3-M Resumen Relación de inversor Potencia MPP a 25°C Número de módulos FV 23 MPPT Corriente factor 1.00 Cos phi 1,00 MPPT Details PV1 1 x 15 14,11 A 561,34 V 878,34 V 723,21 V 7,13 kWp PV1: 1x15 No No No PV2 1 x 8 14,11 A 299,38 V 468,45 V 385,71 V 3,80 kWp PV2: 1x8 No No No 109% 10,93 kWp Cableado (series. x mód.) Cor. de cortocircuito a 25 °C25°C Tensión MPP a 25 °C 70 °C Tensión sin carga a -10 °C Tensión MPP a 25 °C0 °C Potencia MPP a 25°C Fusibles de string requeridos Caja de string/Conector en Y requerida Pérdida de rendimiento PV1 1 x 15 PV2 1 x 8 AC 400V Consumo (4000kWh, 10.9kW) (i) PV Módulos (0) JinkoSolar Holding Co. Ltd., JKM475M-78HL3-BDVP, 475Wp Matrices fotovoltaicas a x b Cantidad: a Cuerdas x b Módulos : 15 PV Módulos, 7.125kWp : 8 PV Módulos, 3.8kWp Inversor 1xSymo 10.0-3-M Medidor de alimentación FRONIUS International GmbH no asume responsabilidad alguna por la integridad de los datos de módulos y inversores empleados ni por las configuraciones incorrectas, diseños erróneos o ineficientes de instalaciones creados mediante el configurador. Todos los derechos de responsabilidad frente a Fronius que guarden relación con daños materiales o inmateriales debidos al uso del Solar.configurator, quedan excluidos siempre que Fronius no haya actuado de forma dolosa o negligente grave. El diseño Quick se basa en los siguientes supuestos: No se tiene en consideración cosPhi, tensión de CA, carga desequilibrada o limitación de potencia específicas de países. Lugar de instalación < 2000m. Rendimiento específico para cálculo de almacenamiento = 1000 kWh/kWp. Recomendación de fusibles basada en el IEC 60364-7-712: 2016. Podrían existir modificaciones debido a posibles requisitos específicos de país por parte de eléctricas o autoridades estatales. 1.0.2410.1 6/3/2024, 18:34:48 /Perfect Welding / Solar Energy / Perfect Charging Proyecto País España Nombre del proyecto New Project Módulos FV Módulo FV fabricante Modelo Temp. de módulo mín. / máx. Rendimiento adicional módulo bifacial JinkoSolar Holding Co. Ltd. JKM475M-78HL3-BDVP -10°C / 70°C 0% Inversor Symo Symo 20.0-3-M Resumen Relación de inversor Potencia MPP a 25°C Número de módulos FV 40 MPPT Corriente factor 1.00 Cos phi 1,00 MPPT Details PV1 2 x 15 28,22 A 561,34 V 878,34 V 723,21 V 14,25 kWp PV1: 2x15 No No No PV2 1 x 10 14,11 A 374,23 V 585,56 V 482,14 V 4,75 kWp PV2: 1x10 No No No 95% 19,00 kWp Cableado (series. x mód.) Cor. de cortocircuito a 25 °C25°C Tensión MPP a 25 °C 70 °C Tensión sin carga a -10 °C Tensión MPP a 25 °C0 °C Potencia MPP a 25°C Fusibles de string requeridos Caja de string/Conector en Y requerida Pérdida de rendimiento PV1 2 x 15 PV2 1 x 10 AC 400V Consumo (4000kWh, 19.0kW) (i) PV Módulos (0) JinkoSolar Holding Co. Ltd., JKM475M-78HL3-BDVP, 475Wp Matrices fotovoltaicas a x b Cantidad: a Cuerdas x b Módulos : 30 PV Módulos, 14.25kWp : 10 PV Módulos, 4.75kWp Inversor 1xSymo 20.0-3-M Medidor de alimentación FRONIUS International GmbH no asume responsabilidad alguna por la integridad de los datos de módulos y inversores empleados ni por las configuraciones incorrectas, diseños erróneos o ineficientes de instalaciones creados mediante el configurador. Todos los derechos de responsabilidad frente a Fronius que guarden relación con daños materiales o inmateriales debidos al uso del Solar.configurator, quedan excluidos siempre que Fronius no haya actuado de forma dolosa o negligente grave. El diseño Quick se basa en los siguientes supuestos: No se tiene en consideración cosPhi, tensión de CA, carga desequilibrada o limitación de potencia específicas de países. Lugar de instalación < 2000m. Rendimiento específico para cálculo de almacenamiento = 1000 kWh/kWp. Recomendación de fusibles basada en el IEC 60364-7-712: 2016. Podrían existir modificaciones debido a posibles requisitos específicos de país por parte de eléctricas o autoridades estatales. 1.0.2410.1 6/3/2024, 18:20:39 /Perfect Welding / Solar Energy / Perfect Charging Proyecto País España Nombre del proyecto New Project Módulos FV Módulo FV fabricante Modelo Temp. de módulo mín. / máx. Rendimiento adicional módulo bifacial JinkoSolar Holding Co. Ltd. JKM475M-78HL3-BDVP -10°C / 70°C 0% Inversor ECO ECO 25.0-3-S Resumen Relación de inversor Potencia MPP a 25°C Número de módulos FV 51 MPPT Corriente factor 1.00 Cos phi 1,00 MPPT Details PV1 3 x 17 42,34 A 636,18 V 995,45 V 819,64 V 24,23 kWp PV1: 3x17 Sí No No 97% 24,23 kWp Cableado (series. x mód.) Cor. de cortocircuito a 25 °C25°C Tensión MPP a 25 °C 70 °C Tensión sin carga a -10 °C Tensión MPP a 25 °C0 °C Potencia MPP a 25°C Fusibles de string requeridos Caja de string/Conector en Y requerida Pérdida de rendimiento PV1 3 x 17 AC 400V Consumo (4000kWh, 24.2kW) (i) PV Módulos (0) JinkoSolar Holding Co. Ltd., JKM475M-78HL3-BDVP, 475Wp Matrices fotovoltaicas a x b Cantidad: a Cuerdas x b Módulos : 51 PV Módulos, 24.225kWp Inversor 1xECO 25.0-3-S Medidor de alimentación DATOS TÉCNICOS FRONIUS SYMO (5.0-3-M, 6.0-3-M, 7.0-3-M, 8.2-3-M) RENDIMIENTO SYMO 5.0-3-M SYMO 6.0-3-M SYMO 7.0-3-M SYMO 8.2-3-M Máximo rendimiento 98,0 % Rendimiento europeo (ηEU) 97,3 % 97,5 % 97,6 % 97,7 % Rendimiento de adaptación MPP > 99,9 % EQUIPAMIENTO DE SEGURIDAD SYMO 5.0-3-M SYMO 6.0-3-M SYMO 7.0-3-M SYMO 8.2-3-M Medición del aislamiento CC Sí Comportamiento de sobrecarga Desplazamiento del punto de trabajo, limitación de potencia Seccionador CC Sí Protección contra polaridad inversa Sí INTERFACES SYMO 5.0-3-M SYMO 6.0-3-M SYMO 7.0-3-M SYMO 8.2-3-M WLAN / Ethernet LAN Fronius Solar.web, Modbus TCP SunSpec, Fronius Solar API (JSON) 6 inputs y 4 inputs/outputs digitales Interface receptor del control de onda USB (Conector A) 1) Datalogging, actualización de inversores vía USB 2 conectores RJ 45 (RS422) 1) Fronius Solar Net Salida de aviso 1) Gestión de la energía (salida de relé libre de potencial) Datalogger and Webserver Incluido Input externo 1) Interface S0-Meter / Input para la protección contra sobretensión RS485 Modbus RTU SunSpec o conexión del contador 1) También disponible en la versión light. RENDIMIENTO [%] 82 84 90 92 94 96 100 0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1 ■ 258 VDC ■ 595 VDC ■ 800 VDC 86 88 98 POTENCIA DE SALIDA NORMALIZADA PAC /P AC,R POTENCIA DE SALIDA [W] TEMPERATURA AMBIENTE [°C] 0 3.000 6.000 9.000 30 35 40 45 50 ■ 258 V DC ■ 595 V DC ■ 800 V DC 1.500 4.500 7.500 CURVA DE RENDIMIENTO FRONIUS SYMO 8.2-3-M REDUCCIÓN DE TEMPERATURA FRONIUS SYMO 8.2-3-M DATOS TÉCNICOS FRONIUS SYMO (10.0-3-M, 12.5-3-M, 15.0-3-M, 17.5-3-M, 20.0-3-M) DATOS DE ENTRADA SYMO 10.0-3-M SYMO 12.5-3-M SYMO 15.0-3-M SYMO 17.5-3-M SYMO 20.0-3-M Número de seguidores MPP 2 Máx. corriente de entrada (Idc máx. 1 / Idc máx. 2)27 A / 16,5 A 1) 33 A / 27 A Máx. corriente de entrada total (Idc máx. 1 + Idc máx. 2)43,5 A 51 A Máxima corriente de cortocircuito de MPP1 / MPP2 (Isc pv)* 56 A / 34 A 68 A / 56 A Rango de tensión de entrada CC (Udc mín. - Udc máx.)200 - 1000 V Tensión de puesta en servicio (Udc arranque)200 V Rango de tensión MPP 200 - 800 V Número de entradas CC 3+3 Máx. salida del generador FV (Pdc máx.)15,0 kWpico 18,8 kWpico 22,5 kWpico 26,3 kWpico 30,0 kWpico DATOS DE SALIDA SYMO 10.0-3-M SYMO 12.5-3-M SYMO 15.0-3-M SYMO 17.5-3-M SYMO 20.0-3-M Potencia nominal CA (Pac,r)10.000 W 12.500 W 15.000 W 17.500 W 20.000 W Máxima potencia de salida 10.000 VA 12.500 VA 15.000 VA 17.500 VA 20.000 VA Corriente de salida CA (Iac nom.) 14,4 A 18,0 A 21,7 A 25,3 A 28,9 A Acoplamiento a la red (rango de tensión) 3-NPE 400 V / 230 V o 3~NPE 380 V / 220 V (+20 % / -30 %) Frecuencia (rango de frecuencia) 50 Hz / 60 Hz (45 - 65 Hz) Coeficiente de distorsión no lineal 1,8 % 2,0 % 1,5 % 1,5 % 1,3 % Factor de potencia (cos φac,r)0 - 1 ind. / cap. DATOS GENERALES SYMO 10.0-3-M SYMO 12.5-3-M SYMO 15.0-3-M SYMO 17.5-3-M SYMO 20.0-3-M Dimensiones (altura x anchura x profundidad) 725 x 510 x 225 mm Peso 34,8 kg 43,4 kg Tipo de protección IP 66 Clase de protección 1 Categoría de sobretensión (CC / CA) 2) 2 / 3 Consumo nocturno < 1 W Concepto de inversor Sin transformador Refrigeración Refrigeración de aire regulada Instalación Instalación interior y exterior Margen de temperatura ambiente -40 - +60 °C Humedad de aire admisible 0 - 100 % Máxima altitud 2.000 m / 3.400 m (rango de tensión sin restricciones / con restricciones) Tecnología de conexión CC 6 x CC+ y 6 x CC bornes roscados 2,5 - 16 mm2 Tecnología de conexión principal 5 polos CA bornes roscados 2,5 - 16 mm2 Certificados y cumplimiento de normas ÖVE / ÖNORM E 8001-4-712, DIN V VDE 0126-1-1/A1, VDE AR N 4105, IEC 62109-1/-2, IEC 62116, IEC 61727, AS 3100, AS 4777-2, AS 4777-3, CER 06-190, G83/2, UNE 206007-1, SI 4777, CEI 0-16, CEI 0-21, NRS 097 País de fabricación Austria 1) 14 A para tensiones < 420 V 2) De acuerdo con IEC 62109-1. Carril DIN disponible para protección de sobretensiones de tipo 1+ 2 o tipo 2. * Isc pv = Isc max ≥ Isc (STC) x 1,25, de acuerdo, por ejemplo, a IEC 60364-7-712, NEC 2020, AS/NZS 5033:2021. Más información sobre la disponibilidad de inversores en su país en www.fronius.es. / Perfect Welding / Solar Energy / Perfect Charging v09 May 2018 ES Texto e imágenes según el estado técnico en el momento de la impresión. Sujeto a modificaciones. No podemos garantizar la exactitud de todos los datos a pesar de su cuidadosa edición, declinamos por ello cualquier responsabilidad. Copyright © 2011 Fronius™. Todos los derechos reservados. Para obtener información más detallada sobre todos los productos de Fronius y nuestros distribuidores y representantes en todo el mundo visite www.fronius.com TRES UNIDADES DE NEGOCIO, UNA MISMA PASIÓN: TECNOLOGÍA QUE ESTABLECE ESTÁNDARES. Lo que en 1945 comenzó como una empresa unipersonal, en la actualidad marca los estándares tecnológicos en los sectores de tecnología de soldadura, energía fotovoltaica y carga de baterías. En la actualidad contamos en todo el mundo con 4.550 empleados y 1.241 patentes concedidas por desarrollos de productos, poniendo de manifiesto nuestro innovador espíritu. La expresión „desarrollo sostenible“ significa para nosotros fomentar aspectos sociales y relevantes para el medio ambiente, teniendo en cuenta los factores económicos. Nuestro objetivo siempre ha sido el mismo: ser líderes en innovación. Fronius International GmbH Froniusplatz 1 4600 Wels Austria Teléfono +43 7242 241-0 Fax +43 7242 241-953940 [email protected] www.fronius.com Fronius España S.L.U. Parque Empresarial LA CARPETANIA Miguel Faraday 2 28906 Getafe (Madrid) España Teléfono +34 91 649 60 40 [email protected] www.fronius.es DATOS TÉCNICOS FRONIUS SYMO (10.0-3-M, 12.5-3-M, 15.0-3-M, 17.5-3-M, 20.0-3-M) M,06,0092,ES v22 Feb 2023 RENDIMIENTO SYMO 10.0-3-M SYMO 12.5-3-M SYMO 15.0-3-M SYMO 17.5-3-M SYMO 20.0-3-M Máximo rendimiento 98,0 % 98,1 % Rendimiento europeo (ηEU) 97,4 % 97,6 % 97,8 % 97,8 % 97,9 % Rendimiento de adaptación MPP > 99,9 % EQUIPAMIENTO DE SEGURIDAD SYMO 10.0-3-M SYMO 12.5-3-M SYMO 15.0-3-M SYMO 17.5-3-M SYMO 20.0-3-M Medición del aislamiento CC Sí Comportamiento de sobrecarga Desplazamiento del punto de trabajo, limitación de potencia Seccionador CC Sí Protección contra polaridad inversa Sí INTERFACES SYMO 10.0-3-M SYMO 12.5-3-M SYMO 15.0-3-M SYMO 17.5-3-M SYMO 20.0-3-M WLAN / Ethernet LAN Fronius Solar.web, Modbus TCP SunSpec, Fronius Solar API (JSON) 6 inputs y 4 inputs/outputs digitales Interface receptor del control de onda USB (Conector A) 1) Datalogging, actualización de inversores vía USB 2 conectores RJ 45 (RS422) 1) Fronius Solar Net Salida de aviso 1) Gestión de la energía (salida de relé libre de potencial) Datalogger and Webserver Incluido Input externo 1) Interface S0-Meter / Input para la protección contra sobretensión RS485 Modbus RTU SunSpec o conexión del contador 1) También disponible en la versión light. Más información sobre la disponibilidad de inversores en su país en www.fronius.es. POTENCIA DE SALIDA [W] TEMPERATURA AMBIENTE [°C] 0 30 35 40 45 50 ■ 420 V DC ■ 600 V DC ■ 800 V DC 4.000 8.000 12.000 20.000 16.000 24.000 0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1 92 94 98 96 86 90 100 88 84 82 ■ 420 VC .C. ■ 600 VC.C. ■ 800 VC.C. RENDIMIENTO [%] PO TENCIA DE SALIDA NORMALIZADA PAC /P AC,R CURVA DE RENDIMIENTO FRONIUS SYMO 20.0-3-M REDUCCIÓN DE TEMPERATURA FRONIUS SYMO 20.0-3-M / Perfect Welding / Solar Energy / Perfect Charging El inversor trifásico Fronius Eco con las categorías de potencia entre 25,0 y 27,0 kW, ha sido especialmente diseñado para instalaciones de gran potencia. Este inversor sin transformador, con un peso muy ligero y sistema de montaje SnapINverter, permite una instalación muy rápida y sencilla tanto Indoor como Outdoor. Este inversor contiene un tipo de protección IP 66. Gracias al portafusibles y a la protección contra sobretensiones (opcional) integrados, no se necesitan cajas de conexión CC o de concentración. DATOS TÉCNICOS FRONIUS ECO DATOS DE ENTRADA FRONIUS ECO 25.0-3-S FRONIUS ECO 27.0-3-S Número de seguidores MPP 1 Máx. corriente de entrada (Idc máx.)44,2 A 47,7 A Máxima corriente de cortocircuito (Isc pv) * 98 A Rango de tensión de entrada CC (Udc mín. - Udc máx.)580 - 1.000 V Tensión de puesta en servicio (Udc arranque)650 V Rango de tensión MPP 580 - 850 V** Número de entradas CC 6 Máx. salida del generador FV (Pdc máx.)37,8 kWpico DATOS GENERALES FRONIUS ECO 25.0-3-S FRONIUS ECO 27.0-3-S Dimensiones (altura x anchura x profundidad) 725 x 510 x 225 mm Peso 35,7 kg Tipo de protección IP 66 Clase de protección 1 Categoría de sobretensión (CC / CA) 1) 2 / 3 Consumo nocturno < 1 W Concepto de inversor Sin transformador Refrigeración Refrigeración de aire regulada Instalación Instalación interior y exterior Margen de temperatura ambiente -25 - +60 °C Humedad de aire admisible 0 a 100 % Máxima altitud 2.000 m Tecnología de conexión CC Conexión de 6x CC+ y 6x CCbornes roscados 2,5 - 16 mm² Tecnología de conexión principal Conexión de 5 polos CA bornes roscados 2,5 - 16 mm² Certificados y cumplimiento de normas ÖVE / ÖNORM E 8001-4-712, DIN V VDE 0126-1-1/A1, VDE AR N 4105, IEC 62109-1/-2, IEC 62116, IEC 61727, AS 3100, AS 4777-2, AS 4777-3, CER 06-190, G59/3, UNE 206007-1, SI 4777, CEI 0-16, CEI 0-21 País de fabricación Austria DATOS DE SALIDA FRONIUS ECO 25.0-3-S FRONIUS ECO 27.0-3-S Potencia nominal CA (Pac,r)25.000 W 27.000 W Máxima potencia de salida 25.000 VA 27.000 VA Corriente de salida (Iac nom.) 37,9 A / 36,2 A 40,9 A / 39,1 A Acoplamiento a la red (rango de tensión) 3~NPE 380 V / 220 V or 3~NPE 400 V / 230 V (+20 % / - 30 %) Frecuencia (rango de frecuencia) 50 Hz / 60 Hz (45 - 65 Hz) Coeficiente de distorsión no lineal < 2,0 % Factor de potencia (cos φac,r)0 - 1 ind. / cap. FRONIUS ECO El inversor compacto para proyectos con el máximo rendimiento 0 100 Seguimento inteligente GMPP Comunicación de datos integrada Smart Grid Ready Tecnología SnapINverter Inyección cero * Isc pv = Isc max ≥ Isc (STC) x 1,25 de acuerdo, por ejemplo, a IEC 60364-7-712, NEC 2020, AS/NZS 5033:2021. ** basado en tensión de red de 230 V 1) De acuerdo con IEC 62109-1. Carril DIN disponible para protección de sobretensiones de tipo 1 + 2 o tipo 2. Más información sobre la disponibilidad de inversores en su país en www.fronius.es. / Perfect Welding / Solar Energy / Perfect Charging v09 May 2018 ES Texto e imágenes según el estado técnico en el momento de la impresión. Sujeto a modificaciones. No podemos garantizar la exactitud de todos los datos a pesar de su cuidadosa edición, declinamos por ello cualquier responsabilidad. Copyright © 2011 Fronius™. Todos los derechos reservados. Para obtener información más detallada sobre todos los productos de Fronius y nuestros distribuidores y representantes en todo el mundo visite www.fronius.com TRES UNIDADES DE NEGOCIO, UNA MISMA PASIÓN: TECNOLOGÍA QUE ESTABLECE ESTÁNDARES. Lo que en 1945 comenzó como una empresa unipersonal, en la actualidad marca los estándares tecnológicos en los sectores de tecnología de soldadura, energía fotovoltaica y carga de baterías. En la actualidad contamos en todo el mundo con 4.550 empleados y 1.241 patentes concedidas por desarrollos de productos, poniendo de manifiesto nuestro innovador espíritu. La expresión „desarrollo sostenible“ significa para nosotros fomentar aspectos sociales y relevantes para el medio ambiente, teniendo en cuenta los factores económicos. Nuestro objetivo siempre ha sido el mismo: ser líderes en innovación. M,06,0183,ES v15 Feb 2023 DATOS TÉCNICOS FRONIUS ECO CURVA DE RENDIMIENTO FRONIUS ECO 27.0.3-S REDUCCIÓN DE TEMPERATURA FRONIUS ECO 27.0.3-S RENDIMIENTO FRONIUS ECO 25.0-3-S FRONIUS ECO 27.0-3-S Máximo rendimiento 98,2 % 98,3 % Rendimiento europeo (ηEU) 98,0 % 98,0 % Rendimiento de adaptación MPP > 99,9 % EQUIPAMIENTO DE SEGURIDAD FRONIUS ECO 25.0-3-S FRONIUS ECO 27.0-3-S Medición del aislamiento CC Sí Comportamiento de sobrecarga Desplazamiento del punto de trabajo, limitación de potencia Seccionador CC Sí Portafusibles integrado para string 1) Sí Protección contra polaridad inversa Sí INTERFACES FRONIUS ECO 25.0-3-S FRONIUS ECO 27.0-3-S WLAN / Ethernet LAN Fronius Solar.web, Modbus TCP SunSpec, Fronius Solar API (JSON) 6 inputs y 4 inputs/outputs digitales Interface receptor del control de onda USB (Conector A) 2) Datalogging, actualización de inversores vía USB 2 conectores RJ 45 (RS422) 2) Fronius Solar Net Salida de aviso 2) Gestión de la energía (salida de relé libre de potencial) Datalogger y Servidor web Incluido Input externo 2) Conexión S0-Meter / Evaluación para la protección contra sobretensión RS485 Modbus RTU SunSpec o conexión del contador 1) Opcionalmente equipado con 6 fusibles 15 A / 1.000 V en el lado positivo. 2) También disponible en la versión light. Más información sobre la disponibilidad de inversores en su país en www.fronius.es. Fronius International GmbH Froniusplatz 1 4600 Wels Austria Teléfono +43 7242 241-0 Fax +43 7242 241-953940 [email protected] www.fronius.com Fronius España S.L.U. Parque Empresarial LA CARPETANIA Miguel Faraday 2 28906 Getafe (Madrid) España Teléfono +34 91 649 60 40 [email protected] www.fronius.es 0 30 35 40 45 50 ■ 580 V DC ■ 850 V DC 10.000 20.000 30.000 15.000 25.000 5.000 POTENCIA DE SALIDA [W] TEMPERATURA AMBIENTE [°C] 0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1 ■ 580 V DC ■ 850 V DC RENDIMIENTO [%] POTENCIA DE SALIDA NORMALIZADA P AC /P AC,R 92 94 98 96 86 90 100 88 84 82 FICHAS TÉCNICAS SOLARBLOC® CUBIERTAS Y LASTRES www.solarbloc.es www.pretensadosduran.com PIONEROS EN INNOVACIÓN Y DESARROLLO DE ESTRUCTURAS DE HORMIGÓN PARA PANELES SOLARES. www.solarbloc.es www.pretensadosduran.com ÍNDICE 01. Uso del sistema 1.1 Uso del sistema SOLARBLOC® Cubiertas y Superficies Planas 1.2 Datos técnicos SOLARBLOC® Cubiertas 3º 1.3 Datos técnicos SOLARBLOC® Cubiertas 10º, 12º, 15º, 18º, 28º, 30º, 34º 1.4 Usos del Lastre de Refuerzo SOLARBLOC® 1.5 Datos técnicos del Lastre de Refuezo SOLARBLOC® 1.6 Diagrama de recomendaciones y obligaciones de uso del lastre de 02. CARACTERÍSTICAS GENERALES 03. ANEXOS (TIPOS DE SELALDORES) 3.1 Sellador WEBER FLEX PU 3.2 Sellador SIKAFLEX-11 FC+ refuerzo SOLARBLOC® USO Y DATOS TÉCNICOS DE SOLARBLOC® CUBIERTAS Y SUPERFICIES PLANAS www.solarbloc.es www.pretensadosduran.com 1. Usos del sistema www.solarbloc.es www.pretensadosduran.com Más información en solarbloc.es El sistema Solarbloc® permite fijar los módulos solares directamente al soporte sin utilizar estructura metálica. Los soportes Solarbloc® se fabrican en ocho grados distintos, 3º,10º,12º,15º,18º,28º,30º y 34º. Debemos elegir la inclinación del soporte más idónea teniendo en cuenta las necesidades de la instalación. Características de Solarbloc®: · Sistema de montaje FV de un sólo componente. · Soporte auto-lastrado, fabricado en hormigón. · Resistencia y larga durabilidad a los agentes atmosféricos. · Fijación del panel mediante carril de hormigón incorporado al soporte. · Elimina la estructura metálica. · Elimina el proceso de perforado y anclajes a la cubierta. · Acorta el tiempo de montaje de las instalaciones FV. SOLARBLOC® es un sistema patentado para el montaje de módulos solares sobre cubiertas y superficies planas. 1.1 USO DEL SISTEMA SOLARBLOC® CUBIERTAS Y SUPERFICIES PLANAS www.solarbloc.es www.pretensadosduran.com SOLARBLOC® es un sistema patentado para el montaje de módulos solares sobre cubiertas y superficies planas. 1.2 DATOS TÉCNICOS SOLARBLOC® CUBIERTAS Y SUPERFICIES PLANAS 3º DIMENSIONES Y PESO SEGÚN LA INCLINACIÓN SOLARBLOC® 3º PESO APROXIMADO 50KG INCLINACIÓN 3º LONGITUD 110 CM COTAS EN CM Más información en solarbloc.es www.solarbloc.es www.pretensadosduran.com CARACTERIZACIÓN FÍSICA/MECÁNICA DEL PREFABRICADO “SOLARBLOC” RESISTENCIA A FLEXIÓN SOLARBLOC 10º, 12º, 14º y 18º RESISTENCIA A FLEXIÓN EN LA SECCIÓN MÁS DESFAVORABLE. Procedimiento interno basado en la norma: UNE-EN 12390-5:2009. Ensayos de hormigón endurecido. Parte 5: Resistencia a flexión de probetas. ABSORCIÓN TOTAL DE AGUA. Procedimiento interno. 4,5 MPa RESISTENCIA A FLEXIÓN SOLARBLOC 28º, 30º y 24º 6,5 MPa ABSORCIÓN TOTAL DE AGUA (%) SOLARBLOC 10º, 12º, 14º y 18º 2,85% ABSORCIÓN TOTAL DE AGUA (%) SOLARBLOC 28º, 30º y 34º 4,27% Metodología: Después de acondicionar las piezas a 20ºC, se sumerge hasta masa constante para posteriormente secarse en estufa ventilada a 105ºC. La perdida de masa se expresa como porcentaje de la masa de la pieza seca. CARACTERÍSTICAS GENERALES SOLARBLOC® CUBIERTAS Y SUPERFICIES PLANAS www.solarbloc.es www.pretensadosduran.com ENSAYOS DURABILIDAD DEL HORMIGÓN “SOLARBLOC” INMERSIÓN EN SULFATOS. Procedimiento interno Metodología: Porcentaje de resistencia conservada después de la impresión durante 3 meses en disoluciones diferentes de sulfato sódico tomando como referencia los límites marcados en la EHE-0 de suelos agresivos. CATEGORÍA CONCENTRACIÓN DE LA DISOLUCIÓN (ppm) RESISTENCIA CONSERVADA DESPUÉS DE 3 MESES (%) S - 1 S - 2 S - 3 2500 ppm 7500 ppm 15000 ppm 94,5% 91,8% 74,7% CARACTERÍSTICAS GENERALES SOLARBLOC® CUBIERTAS Y SUPERFICIES PLANAS www.solarbloc.es www.pretensadosduran.com ENSAYOS DURABILIDAD DEL HORMIGÓN “SOLARBLOC” RESISTENCIA A CICLOS DE HIELO/DESHIELO. Procedimiento interno. Metodología: Porcentaje de resistencia conservada después de someter a ciclos de 12 horas de hielo/deshielo en cámara controlada. Los tiempos y temperaturas en cada ciclos se reflejan en la tabla 1. CATEGORÍA CONCENTRACIÓN DE LA DISOLUCIÓN (ppm) 12 Ciclos de 12 horas 24 Ciclos de 12 horas 48 Ciclos de 12 horas 56 Ciclos de 12 horas 96,4% 89,0% 84,6% 82,5% Temperatura Tiempo Inicio Fase 1 Fase 2 Fase 3 Fase 4 Fase 5 > +5 ºC < +20 ºC ≤ 0 ºC ≥ -8 ºC ≤ 8 ºC ≥ 12 ºC Inmersión total ≥ +5 ºC ≤ +20 ºC > +5ºC < +20 ºC + 2,0h. + 6,0h. + 6,5h. + 9,0h. + 12,0h. Tabla 1. Desarrollo de los ciclos cada 12 horas CARACTERÍSTICAS GENERALES SOLARBLOC® CUBIERTAS Y SUPERFICIES PLANAS www.solarbloc.es www.pretensadosduran.com ENSAYOS DURABILIDAD DEL HORMIGÓN “SOLARBLOC” RESISTENCIA A CICLOS DE HUMECTACIÓN/SECADO. Procedimiento interno. Metodología: Porcentaje de resistencia conservada después de someter a ciclos de 24 horas de humectación/secado consistentes en 7 horas en estufa ventilada a 70ºC y 17 horas sumergidas en agua a 20 ºC. Nº CICLOS RESISTENCIA CONSERVADA (%) 25 Ciclos de 24 horas 50 Ciclos de 24 horas 75 Ciclos de 24 horas 100 Ciclos de 24 horas 98,4% 97,8% 93,0% 91,7% Fase Tiempo Inicio Fase 1 Fase 2 20 ºC Estufa ventilada a 70 ºC Inmersión en agua a 20 ºC + 7,0h. + 24,0h. Tabla 2. Desarrollo de los ciclos cada 24 horas CARACTERÍSTICAS GENERALES SOLARBLOC® CUBIERTAS Y SUPERFICIES PLANAS www.solarbloc.es www.pretensadosduran.com ENSAYOS DURABILIDAD DEL HORMIGÓN “SOLARBLOC” RESISTENCIA QUÍMICA DEL HORMIGÓN. LIXIVIACIÓN. Procedimiento interno. Metodología: Evaluación de la lixiviación del hormigón mediante la inmersión e 5 testigos cilíndricos de hormigón de 40 mm de diámetro y 80 mm de longitud en una disolución semisaturada de NH4NO3 a 20ºC en intervalos de 1-80 días. Determinación del porcentaje de resistencia conservada a la compresión frente a la disolución de calcio y silicio observada. TIEMPO DE INMERSIÓN (Día) RESISTENCIA CONSERVADA (%) 1 día 5 días 21 días 45 días 88,9% 81,0% 68,2% 63,2% 71 días 46,6% Tabla 1. Gráfica del calcio lixiviado frente al tiempo Tabla 2. Gráfica del silicio lixiviado frente al timpo CARACTERÍSTICAS GENERALES SOLARBLOC® CUBIERTAS Y SUPERFICIES PLANAS 3.1 Sellador WEBER FLEX PU www.solarbloc.es www.pretensadosduran.com 3. Anexos *Ejemplo de Selladores y adhesivos con las características mínimas para el uso compatible con el sistema Solarbloc y sus complementos. www.solarbloc.es www.pretensadosduran.com sellador elástico y adhesivo multiusos de poliuretano -Flexible. -Impermeable. -Muy buena adherencia en todo tipo de soportes. -Para interior y exterior. -Resistencia a impactos y vibraciones. -Elasticidad permanente. -Resistente al agua. webe r flex PU es una masilla de poliuretano monocomponente que cura a elevada velocidad por reacción con la humedad atmosférica. La masilla curada es altamente elástica y, en general, puede ser pintada. Se usa para el sellado elástico de juntas y como adhesivo multiusos. Clasificada como “Masilla elastomérica tipo F,clase 25 HM, según Norma ISO 11600. DESCRIPCIÓN DEL PRODUCTO APLICACIONES Construcción: Sellado de juntas en general sometidas o no a dilataciones. Sellado de juntas de pavimentos, suelos industriales, aparcamientos, fisuras activas, encuentros entre diferentes materiales, carpinterías en general, etc. Pegado elástico multiuso de elementos tales como mamparas, tabiques, placas de fibrocemento o melamínicas, tejas, madera, cerámica, zócalos, etc. Industria: Sellado y uniones en la industria en general. Ventilación y aire acondicionado, automóvil (factorías y reparación), containeres, caravanas, marina, ferrocarriles, mantenimiento en general y bricolaje. CARACTERÍSTICAS DE EMPLEO  Espesor de aplicación: 5 - 35 mm.  Tiempo de secado: 45 minutos.  Tiempo de endurecimiento: 24 horas / 3 mm de espesor.  Tiempo óptimo para trabajar en flexión y compresión: 24 h. Estos tiempos pueden variar según las inclemencias meteorológicas. Línea Consulta: 900 35 25 35 www.weber.es – [email protected] ©Weber, 2011 / Ficha Técnica weber flex PU 05/12/2012 - Esta versión anula todas las anteriores. Nº pág. 1/2 PREPARACIÓN DEL SOPORTE  Eliminar todos los restos de suciedad, polvo y restos de otros materiales de la superficie mediante medios mecánicos. Si se moja el soporte, dejar secar antes de revestir con weber flex PU. La preparación de la junta requiere un diseño previo. En general, la junta debe tener una anchura comprendida entre 5 y 35 mm. La relación entre la anchura y la profundidad debe ser aproximadamente 1:0, 8 (en pavimentos) y 2:1 (en fachadas). RECOMENDACIONES DE USO  No aplicar en superficies húmedas. Proteger la aplicación del agua.  Temperaturas de aplicación comprendidas entre 5 y 35ºC.  Cuando sea necesario, los cartuchos pueden ser calentados hasta una temperatura de entre 15 y 20ºC, en un baño de agua.  Contiene una pequeña cantidad de disolvente inflamable. Se aconseja trabajar con buena ventilación y no fumar.  Para limpiar las herramientas y las manchas de masilla fresca, utilizar detergente y agua en abundancia. Una vez que ha polimerizado la masilla, sólo puede ser eliminada por medios mecánicos. OBSERVACIONES  No ofrece buena resistencia a alcoholes, ácidos orgánicos, álcalis y ácidos concentrados, hidrocarburos o fuel.  Su uso no es adecuado para superficies expuestas directamente a los rayos U.V. a través de vidrio (acristalamientos) ni para materiales plásticos con alto contenido de plastificante. Puede destonificar.  Como junta resistente a agresiones químicas (gasolineras, piscinas,…), utilizar weber.color epoxi.  La masilla una vez curada, es altamente elástica y puede se r pintada. www.solarbloc.es www.pretensadosduran.com Características generales Densidad 1,32 kg/l Colores Blanco, gris, negro y marrón Prestaciones finales Velocidad curado 3 mm/día 23ºC y 50% h.r. (ISO 006) Secado al tacto 45 min (I-031) Dureza Shore A 45-55 (ISO 868). Módulo de elasticidad al 100% de alargamiento 0,5 MPa (ISO 8339). Alargamiento a rotura > 250% (ISO 8339). Resistencia a la tracción 1,2 MPa (ISO 8339) Resistencia temperatura -20ºC a +70ºC (ISO 9047) Resistencia química: - Agua, agentes de limpieza : Buena laropmeT : sanilosaG - - Ácidos y bases diluidos, aceites: Media - Disolventes, ácidos, bases : Mala Estos resultados se han obtenido con ensayos normalizados, y pueden variar en función de las condiciones en obra. CARACTERÍSTICAS TÉCNICAS MODO DE EMPLEO weber flex PU se suministra listo al uso y se debe insertar en una pistola para poder ser aplicado (mediante extrusión) de una manera sencilla. Como junta flexible, después de diseña r la junta y preparar la superficie, extrusionar cuidadosamente sin crea r burbujas de aire y presionar la masilla contra los vértices de la junta. Se recomienda delimitar la junta con cinta de enmascarar. Eliminar la cinta antes de que la masilla comience a polimerizar. Como adhesivo, aplicar weber flex PU en superficie por cordones o por puntos. Fijar la pieza a pegar antes de que la masilla forme piel, ejerciendo una simple presión. Si fuera necesario mantener la presión durante la polimerización. Línea Consulta: 900 35 25 35 www.weber.es – [email protected] Imprimación: En general no es necesaria ninguna imprimación. Para aquellos casos en que se requiera un máximo de prestaciones o se desee mejorar la adherencia, pueden aplicarse sobre los flancos de la junta alguna imprimación (consultar dpto. técnico). CONSERVACIÓN 12 meses a partir de la fecha de fabricación, en envase original cerrado y al abrigo de la humedad. PRESENTACIÓN Cajas de 12 cartuchos de 300 ml. Palets de 600 kg (120 cajas). COLORES Blanco, gris, negro y marrón. RENDIMIENTO anchura 10 mm 15 mm 25 mm profundidad 10 mm 12 mm 20 mm metros lineales / cartucho 3 m 1,5 m 0,6 m COMPOSICIÓN Poliuretano monocomponente de curado por humedad. ©Weber, 2011 / Ficha Técnica weber flex PU 05/12/2012 - Esta versión anula todas las anteriores. Nº pág. 2/2 3.2 Sellador SIKAFLEX-11 FC+ www.solarbloc.es www.pretensadosduran.com 3. Anexos *Ejemplo de Selladores y adhesivos con las características mínimas para el uso compatible con el sistema Solarbloc y sus complementos. www.solarbloc.es www.pretensadosduran.com Hoja De Datos Del Producto Sikaflex®-11 FC+ Julio 2020, Versión 02.01 020513010000000019 HOJA DE DATOS DEL PRODUCTO Sikaflex®-11 FC+ ADHESIVO Y SELLADOR DE JUNTAS ELÁSTICO, MULTIUSO DESCRIPCION DEL PRODUCTO Sikaflex®-11 FC+ es un adhesivo y sellador de juntas elástico, monocomponente con muy buenas propiedades de aplicación el cual adhiere y sella la mayoría de materiales usados en construcción. Para uso interior y exterior. USOS Como adhesivo para pegar diferentes materiales de construcción tales como: Hormigón Fábrica Cerámica Madera Metal Vidrio Una masilla para sellar tanto juntas verticales como horizontales CARACTERISTICAS / VENTAJAS Capacidad de movimiento de ±35 % Adhiere bien sobre soportes definidos sin ningun tipo de pretratamiento  Buena resistencia mecánica y a la intemperie Muy bajas emisiones Adhesivo sellador con marcado CE INFORMACION AMBIENTAL En conformidad con LEED v4 EQc 2: Materiales de baja emisión  La Declaración Ambiental de Producto (DAP) está disponible  Clasificación de emisión de COV GEV-Emicode EC1PLUS número de licencia 2782/20.10.00  Clase A+ según la normativa francesa sobre emisiones de COV  CERTIFICADOS / NORMAS CE Marking and Declaration of Performance to EN 15651-1 - Sealants for non-structural use in joints in buildings - Facade elements - F EXT-INT CC 25HM  CE Marking and Declaration of Performance to EN 15651-4 - Sealants for non-structural use in joints in buildings - Sealants for pedestrian walkways - PW EXT-INT CC 25HM  ASTM C920-11 class 35, Sikaflex-11 FC+, MST, Report Certificate of Compliance Sikaflex-11 FC+, ISEGA, Certificate No 43792 U 16  INFORMACION DEL PRODUCTO Base Química Poliuretano de tecnología i -Cure Presentación Cartucho de 300 ml 12 cartuchos por caja Unipack de 600 ml 20 unipacks por caja Color Blanco, gris, marrón, negro, beige Conservación 15 meses despúes de su fecha de fabricación 1 / 5 ES v01 Jul 2020 RED Ruta de comunicación Ruta de potencia ESQUEMA DE CONFIGURACIÓN El Fronius Smart Meter es compatible con todos los inversores con un Interface RS485 (Modbus RTU). También puede ser instalado en cualquier momento junto con el Fronius Datamanager 2.0, después de la puesta en marcha de un inversor. INVERSOR FRONIUS GENERADOR FV FRONIUS SMART METER CONSUMOS DEL HOGAR Modbus RTU Monofásico / Trifásico / Perfect Welding / Solar Energy / Perfect Charging v08 Aug 2017 ES Texto e imágenes según el estado técnico en el momento de la impresión. Sujeto a modificaciones. No podemos garantizar la exactitud de todos los datos a pesar de su cuidadosa edición, declinamos por ello cualquier responsabilidad. Copyright © 2011 Fronius™. Todos los derechos reservados. Para obtener información más detallada sobre todos los productos de Fronius y nuestros distribuidores y representantes en todo el mundo visite www.fronius.com TRES UNIDADES DE NEGOCIO, UNA MISMA PASIÓN: TECNOLOGÍA QUE ESTABLECE ESTÁNDARES. Lo que en 1945 comenzó como una empresa unipersonal, en la actualidad marca los estándares tecnológicos en los sectores de tecnología de soldadura, energía fotovoltaica y carga de baterías. En la actualidad contamos en todo el mundo con 4.550 empleados y 1.241 patentes concedidas por desarrollos de productos, poniendo de manifiesto nuestro innovador espíritu. La expresión “desarrollo sostenible“ significa para nosotros fomentar aspectos sociales y relevantes para el medio ambiente, teniendo en cuenta los factores económicos. Nuestro objetivo siempre ha sido el mismo: ser líderes en innovación. Fronius International GmbH Froniusplatz 1 4600 Wels Austria Teléfono + 43 7242 241-0 Fax +43 7242 241-952560 [email protected] www.fronius.com Fronius España S.L.U. Parque Empresarial LA CARPETANIA Miguel Faraday 2 28906 Getafe (Madrid) España Teléfono +34 91 649 60 40 [email protected] www.fronius.es Estudi tècnic i econòmic d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns 143 Annex D. Plànols Projecte: Instal·lació Solar Fotovoltaica en comunitat Emplaçament: Carrer de Porrera 08031 Barcelona Plànol: Emplaçament Data: Escala:30/04/2024 1:500 Nº de plànol: 1 Promotor: Marc de Casas Corrales Projecte: Instal·lació Solar Fotovoltaica en comunitat Emplaçament: Carrer de Porrera 08031 Barcelona Plànol: Situació Data: Escala:30/04/2024 1:5000 Nº de plànol: 2 Promotor: Marc de Casas Corrales Projecte: Instal·lació Solar Fotovoltaica en comunitat Emplaçament: Carrer de Porrera 08031 Barcelona Plànol: Disposició de mòduls Data: Escala: 30/04/2024 1:150 Nº de plànol: 3 Promotor: Marc de Casas Corrales 1.1798 1.8792 0.5000 0.5000 1.2792 1.0777 0.5581 2.5687 0.5000 0.5000 1.0843 0.9730 1.4723 2.4723 4.7780 2.7742 4.1187 1.1720 1.6138 0.8258 2.3798 0.6256 0.5000 0.5000 0.4477 0.7741 1.6138 2.1357 2.3282 2.0103 0.5000 0.5000 6.9794 0.9415 2.0064 4.0499 1.1402 0.8518 0.5000 0.5000 0.5000 0.9033 0.1797 0.2715 1.1383 0.4543 0.4445 2.2025 0.2795 1.0638 0.7924 2.0798 0.8798 0.5000 0.5000 0.9818 0.5000 0.5000 0.5000 1.0670 1.9750 0.5827 1.2139 1.7316 1.1223 1.8282 1.9750 1.1892 0.5000 0.5000 0.8314 1.6814 2.6881 0.5924 1.3154 1.1223 1.2295 0.8555 0.1445 0.5000 1.0820 0.8895 1.2331 1.4120 1.3220 1.4895 1.1565 1.7450 0.5000 0.5000 0.5000 1.4332 1.7450 2.1450 2.8138 1.1257 1.5220 1.3646 1.2831 0.9346 0.5000 1.1820 1.0806 0.8920 Projecte: Instal·lació Solar Fotovoltaica en comunitat Emplaçament: Carrer de Porrera 08031 Barcelona Plànol: Cotes Data: Escala: 30/04/2024 1:150 Nº de plànol: 4 Promotor: Marc de Casas Corrales Projecte: Instal·lació Solar Fotovoltaica en comunitat Emplaçament: Carrer de Porrera 08031 Barcelona Plànol: Secció Data: Escala: 30/04/2024 1:100 Nº de plànol: 5 Promotor: Marc de Casas Corrales I> I> I> I> Projecte: Instal·lació Solar Fotovoltaica en comunitat Emplaçament: Carrer de Porrera 08031 Barcelona Plànol: Esquema multifilar Data: Escala: 30/04/2024 1:500 Nº de plànol: 6 Promotor: Marc de Casas Corrales Annexos 150 Annex E. Factures elèctriques VX30C02P-D-01/05/22 N0030404LNNNN Comercialitzadora: A81948077 - Endesa Energía SAU C/ Ribera del Loira 60. 28042 Madrid DADES DE LA FACTURA Núm. de factura:PMD228N0050140 Referència:130035556017/0056 Data d'emissió de la factura:29/04/2022 Data de meritació:06/05/2022 ............................................................................................................................................................... Endesa Energia, S.A. Unipersonal. Inscrita al Registre Mercantil de Madrid. Tom 12707, Llibre 0, Foli 208, Secció 8Í, Full M-205.381, CIF A81948077. Domicili Social: C/Ribera del Loira, nº60 28042 Madrid FLORENCIO DE CASAS FERNANDEZ PORRERA 15 SEM-4 08031 BARCELONA BARCELONA RESUM DE L'IMPORT QUE CAL PAGAR Subscripció del 25/03/2022 al 25/04/2022 (31 dies) Única52,97 € ........................................................................................................................................... Total import a pagar52,97 € (Impostos inclosos, detalls de la factura al revers) Al cobrament a partir del 06/05/2022 Compte ES272100101628020013**** Mandat E00020700351811200020001/0002 INFORMACIÓ DEL CONSUM Llum Últims consums rebuts kWh 249 8,03 kWh/dia dies 31 26/02/2022 29/03/2022 Històric de consum (kWh) 249 213 177 142 106 71 35 0 FEB-2022 MAR-2022 RealEstimada Consumanual: kWh 0 a 26/01/2022 ....................................................................................................................................................................... Informació addicional sobre mesures d'eficiència energètica a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (www.cnmc.es), a l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energía (www.idae.es) o a l'organisme competent de la comunitat autònoma.