Projecte executiu de les instal·lacions d'una biblioteca municipal

GRAU EN ARQUITECTURA TÈCNICA I EDIFICACIÓ T REBALL DE FI DE GRAU P ROJECTE EXECUTIU DE LES INSTAL · LACIONS D ’ UNA BIBLIOTECA MUNICIPAL Projectista: Sergi Medina Argemí Director: Justo Hernanz Hernanz Convocatòria: Abril/Maig 2016 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 1 RESUM L’objecte del present document es la realització d’un projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal d’un petit poble del Vallès, per tal de convertir l’edifici en un espai apte pel desenvolupament de les seves funcions i per tal de garantir el confort a tots els futurs usuaris de la biblioteca. Per aconseguir aquest confort, ha sigut necessari la realització d’un estudi minuciós sobre les necessitats de l’edifici tenint en compte l’ús al que es destinarà. Els trets característics de l’espai, així com els condicionants arquitectònics de l’edifici han fet necessari adaptar en cada moment el disseny de cada una de les instal·lacions a la morfologia de l’edifici. Com a punt de partida calia fer un llistat de totes les instal·lacions que intervindrien en el projecte i decidir quines eren les instal·lacions en les que s’havia de dedicar mes recursos a l’hora de dissenyar-les. Aquest llistat, per si sol, va constituir un punt de partida del projecte, fent una aproximació, a mode de pinzellada, de cadascuna de les instal·lacions. Tenint en compte que es tractava d’un edifici de pública concurrència era important recopilar tota la normativa necessària per cada instal·lació per adaptar-se en tot moment als reglaments vigents. La sostenibilitat i l’estalvi energètic han estat en tot moment presents en la realització del projecte. La importància de crear unes instal·lacions que aportessin un estalvi energètic a l’edifici era cabdal. En una època en que l’economia local dels pobles no es la millor, els professionals tenim part de responsabilitat a l’hora de realitzar projectes amb el màxim de rigor possible en quan a estalvi energètic es refereix. Utilitzar l’energia solar per proporcionar aigua calenta sanitària, utilitzar una tecnologia com la Led pel projecte d’enllumenat o escollir el sistema de climatització que mes be s’adapti a la morfologia de l’edifici son alguns exemples de com un edifici pot esdevenir eficient energèticament parlant. El present document es divideix en tres grans blocs: la memòria descriptiva de totes les instal·lacions presents en el projecte, on es descriurà, entre d’altres coses, els elements que formen la instal·lació, el procés d’execució de la mateixa, així com els materials i sistemes utilitzats. Un segon bloc, la memòria de càlculs, en ella es justifica tot el contingut de la memòria descriptiva amb la normativa vigent. A part s’ensenyen tots els càlculs que han sigut necessaris per dimensionar cadascuna de les instal·lacions. També conté descripcions i dades comercials de tots els elements materials i maquinàries que intervenen en cada instal·lació. Finalment un tercer bloc d’annexes, en aquest bloc estarà present tota la documentació gràfica per poder realitzar l’execució de les diferents instal·lacions i els amidaments amb el pressupost detallat de l’obra. La metodologia emprada per realitzar el projecte de cadascuna de les instal·lacions ha sigut la mateixa per totes. Si be es cert, que existeixen infinitat de programes per calcular totes les instal·lacions presents en un edifici, la majoria de instal·lacions d’aquest projecte han estat calculades manualment, sense l’ajuda de cap programa informàtic. He cregut convenient, per tal de fer un bon aprenentatge realitzar la major part dels càlculs de les instal·lacions de manera manual. En la fase prèvia ha sigut molt important l’estudi detallat de l’edifici, ja que no es tractava d’un edifici corrent ni amb una morfologia corrent. Es tracta d’un edifici construït l’any 1954 i fins l’any 1989 va estar funcionant com a fàbrica. Precisament un dels aspectes de valor arquitectònic es l’estructura de l’edifici formada per encavallades metàl·liques de tipus Howe, tan típiques en les fàbriques de l’època. L’edifici està construït en un terreny amb doble pendent, disposa de 1459 m² repartits en 4 plantes + coberta. La planta principal correspon a la planta 0, te sortida al carrera Roure Gros i disposa de 778 m² repartits en dos espais diàfans. La planta 1 correspon a un petit espai de 72 m². La planta -1 disposa de 345 m² i finalment la planta -2, amb sortida a l’Avinguda Generalitat, disposa de 191 m² i la coberta plana transitable de 72 m² Amb tota aquest informació, i aplicant tots els coneixements adquirits fins la data, es pot afirmar que el resultat d’aquest projecte, a nivell personal, ha estat molt positiu. M’ha servit per completar l’aprenentatge adquirit aquests últims anys i aprofundir en un temàtica, bastant complexa, com son les instal·lacions d’un edifici. A nivell de continguts i disseny s’ha intentat ser, en tot moment, coherent amb l’edifici; buscar el màxim d’eficiència energètica de la instal·lació d’enllumenat, disposar d’unes instal·lacions tèrmiques apropiades destinades a proporcionar un benestar tèrmic o la contribució de l’energia solar tèrmica a la producció d’ACS, tots, aspectes importants que s’han intentar aplicar en el projecte per tal de proporcionar un benestar a tots els usuaris de la biblioteca. Conclusió Un cop realitzat el projecte executiu de les instal·lacions d’aquesta biblioteca municipal estic en situació d’afirmar que els resultats, en quan aprenentatge, en quan a resolució de problemes que han anat sorgint durant tota la fase de projecte han estat molt satisfactoris. Saber aplicar correctament una normativa pel disseny d’una instal·lació determinada o prendre decisions per tal d’aportar solucions el mes correcte possible han contribuït a obtenir aquests resultats favorables. Les instal·lacions d’un edifici son un element que existeix, però que, en la majoria de casos, passa’n totalment desapercebudes. Sense elles no seria possible poder gaudir plenament d’un edifici, per tan, cal dedicar els esforços necessaris a un apartat que suposa un percentatge molt elevat dins del pressupost d’una obra. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 2 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 3 ÍNDEX 0. GLOSSARI ...................................................................................................................................... 7 1. INTRODUCCIÓ................................................................................................................................ 9 1.1 INFORMACIÓ PRÈVIA ............................................................................................................. 9 1.2 INFORMACIÓ GENERAL DEL PROJECTE ............................................................................. 9 1.3 DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI ..................................................................................................... 9 1.4 USOS DE L’EDIFICI ............................................................................................................... 10 1.5 IMATGES INTERIORS I EXTERIORS DE L’EDIFICI ............................................................... 11 2. MEMÒRIA INSTAL·LACIONS ....................................................................................................... 13 2.1 INSTAL·LACIÓ DE FONTANERIA ........................................................................................... 13 2.1.1 OBJECTE ..................................................................................................................... 13 2.1.2 NORMATIVA APLICABLE ........................................................................................... 13 2.1.3 DADES DE PARTIDA ................................................................................................... 13 2.1.3.1 Introducció ...................................................................................................... 13 2.1.3.2 Necessitats d’aigua de l’edifici ....................................................................... 13 2.1.4 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ........................................................................... 14 2.1.4.1 Instal·lació de subministra d’aigua freda ........................................................ 14 2.1.4.1.1 Escomesa ........................................................................................ 14 2.1.4.1.2 Instal·lació general ........................................................................... 14 2.1.4.1.3 Sistemes de control i regulació de la pressió ................................. 15 2.1.4.1.4 Sistemes de reducció de la pressió ................................................ 15 2.1.4.1.5 Sistemes de tractament de l’aigua .................................................. 15 2.1.4.2 Traçat i execució de la instal·lació .................................................................. 15 2.1.4.2.1 Cambres humides ............................................................................ 15 2.1.4.2.2 Traçat de la instal·lació ..................................................................... 15 2.1.4.3 Instal·lació d’aigua calenta sanitària (ACS) .................................................... 16 2.1.4.3.1 Instal·lació de la xarxa de recirculació d’ACS .................................. 16 2.1.4.3.2 Regulació i control de la instal·lació d’ACS ...................................... 16 2.1.4.4 Muntatge de les canonades de la xarxa d’aigua freda i ACS ........................ 16 2.1.4.4.1 Circulació de canonades en sentit vertical. Conducte tècnic. ............................................................................... 17 2.1.4.4.2 Circulació de canonades en sentit horitzontal Paviment tècnic i fals sostre .............................................................. 17 2.1.4.5 Protecció tèrmica de les canonades .............................................................. 17 2.1.4.6 Separació de la instal·lació d’aigua respecte altres instal·lacions ................ 17 2.1.4.7 Protecció contra retorns .................................................................................. 17 2.1.4.7.1 Condicions generals per la instal·lació de subministra ................. 17 2.1.4.7.2 Punts de consum d’alimentació directa ........................................... 17 2.1.4.7.3 Dipòsits tancats ................................................................................ 17 2.1.4.8 Estalvi d’aigua .................................................................................................. 17 2.1.4.9 Material de les canonades d’aigua ................................................................. 17 2.2 INSTAL·LACIÓ D’EVACUACIÓ D’AIGÜES ............................................................................. 19 2.2.1 OBJECTE ..................................................................................................................... 19 2.2.2 NORMATIVA APLICABLE ............................................................................................. 19 2.2.3 DADES DE PARTIDA .................................................................................................... 19 2.2.4 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ............................................................................ 19 2.2.4.1 Especificacions generals ................................................................................ 19 2.2.4.2 Traçat de la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials ........................................... 20 2.2.4.3 Traçat de la xarxa d’evacuació d’aigües residuals ......................................... 21 2.2.5 ELEMENTS QUE FORMEN LA INSTAL·LACIÓ ............................................................ 22 2.2.5.1 Tancaments hidràulics. Sifons ........................................................................ 22 2.2.5.2 Xarxa de petita evacuació ............................................................................... 22 2.2.5.3 Baixants i canalons .......................................................................................... 22 2.2.5.4 Col·lector .......................................................................................................... 22 2.2.5.5 Elements de connexió: arquetes ..................................................................... 23 2.2.5.6 Vàlvula antiretorn ............................................................................................. 23 2.2.6 SISTEMA DE VENTILACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ........................................................ 23 . 2.3 INSTAL·LACIÓ D’ENERGIA SOLAR TÈRMICA ....................................................................... 25 2.3.1 OBJECTE ...................................................................................................................... 25 2.3.2 NORMATIVA VIGENT .................................................................................................... 25 2.3.3 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ............................................................................. 25 2.3.3.1 Elements que intervenen en la instal·lació d’energia solar tèrmica ................ 25 2.3.3.2 Instal·lació dels diferents elements ................................................................. 26 2.3.3.2.1 Circuit primari .................................................................................. 26 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 4 2.3.3.2.2 Circuit secundari .............................................................................. 26 2.3.3.2.3 Circuit d’acumulació d’ACS ............................................................ 27 2.3.3.3 Equip complementari ...................................................................................... 27 2.3.3.4 Fluid caloportador ........................................................................................... 27 2.3.3.5 Regulador solar ............................................................................................... 27 2.3.3.6 Acumuladors ................................................................................................... 27 2.3.3.7 Bescanviador de plaques ............................................................................... 27 2.3.3.8 Vas d’expansió ................................................................................................ 28 2.3.3.9 Muntatge dels conductes ............................................................................... 28 2.3.3.10 Manteniment .................................................................................................. 28 2.4 INSTAL·LACIÓ DE GAS .......................................................................................................... 29 2.4.1 OBJECTE ...................................................................................................................... 29 2.4.2 NORMATIVA APLICABLE ............................................................................................. 29 2.4.3 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ……………………………………..……………..29 2.4.3.1 PARTS DE LA INSTAL·LACIÓ………………………….......….…....….....……. 29 2.4.3.1.1 Escomesa ........................................................................................ 29 2.4.3.1.2 Clau d’escomesa ............................................................................. 29 2.4.3.1.3 Muntant ............................................................................................ 29 2.4.3.1.4 Armari regulador .............................................................................. 30 2.4.3.1.5 Comptador ....................................................................................... 30 2.4.3.2 MATERIAL DELS TUBS UTILITZATS.................................................................. 31 2.4.3.2.1 Coure ................................................................................................ 31 2.4.3.2.2 Polietilè ............................................................................................. 31 2.4.4 VERIFICACIONS DE LA INSTAL·LACIÓ RECEPTORA DE GAS.................................... 31 2.5 INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ ............................................................... 33 2.5.1 OBJECTE ..................................................................................................................... 33 2.5.2 NORMATIVA APLICABLE ............................................................................................. 33 2.5.3 DADES D’INICI ............................................................................................................. 33 2.5.3.1 Temperatura i humitat ..................................................................................... 33 2.5.3.2 Velocitat de l’aire ............................................................................................. 33 2.5.3.3 Elements que formen la instal·lació ................................................................ 33 2.5.3.4 Qualitat de l’aire .............................................................................................. 33 2.5.3.5 Resum de la instal·lació .................................................................................. 33 2.5.4 DESCRIPCIÓ DELS ELEMENTS QUE FORMEN LA INSTAL·LACIÓ ........................... 34 2.5.4.1 Generador de calor ..........................................................................................34 2.5.4.2 Generador de fred .......................................................................................... 35 2.5.4.3 Unitats de tractament d’aire ........................................................................... 35 2.5.4.3.1 Zona de climatització 1 ................................................................. 35 2.5.4.3.2 Zona de climatització 2 ................................................................. 36 2.5.4.3.3 Zona de climatització 3 ................................................................. 36 2.5.4.4 Xarxa de conductes, difusors i reixes d’impulsió i retorn ........................... 37 2.5.4.4.1 Zona de climatització 1 ................................................................. 37 2.5.4.4.2 Zona de climatització 2 ................................................................. 38 2.5.4.4.3 Zona de climatització 3 ................................................................. 38 2.5.4.5 Canonades d’aigua per la climatització de l’edifici ....................................... 39 2.5.4.5.1 Característiques del polietilè reticular ........................................... 39 2.5.4.5.2 Traçat de la instal·lació de canonades d’aigua ............................ 40 2.5.4.6 Sistemes de regulació ................................................................................... 42 2.6 INSTAL·LACIÓ PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS ................................................................. 43 2.6.1 OBJECTE ...................................................................................................................... 43 2.6.2 NORMATIVA VIGENT .................................................................................................... 43 2.6.3 DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI EN SECTORS I LOCALS DE RISC ................................... 43 2.6.3.1 Divisió en sectors d’incendi ............................................................................. 43 2.6.3.2 Locals i zones de risc especial ........................................................................ 44 2.6.3.3 Pas de instal·lacions a través d’elements de compartimentació d’incendis ..................................................................... 44 2.6.4 EVACUACIÓ D’OCUPANTS .......................................................................................... 44 2.6.4.1 Escales ............................................................................................................. 45 2.6.5 ELEMENTS QUE INTERVENEN EN LA INSTAL·LACIÓ ................................................ 45 2.6.5.1 Detecció humana d’incendis .......................................................................... 45 2.6.5.2 Detecció automàtica d’incendis ..................................................................... 45 2.6.5.2.1 La central de detecció (C.D.I.) ...................................................... 45 2.6.5.2.2 Descripció de les zones ................................................................. 46 2.6.5.2.3 Els detectors puntuals ................................................................... 46 2.6.5.2.4 Els polsadors manuals d’activació d’alarma ................................ 47 2.6.5.3 Extintors portàtils ............................................................................................ 47 2.6.5.4 Boques d’incendi equipades ......................................................................... 47 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 5 2.6.5.5 Sistema d’extinció automàtic d’incendi .......................................................... 48 2.6.5.6 Cablejat ........................................................................................................... 48 2.6.6 SENYALITZACIÓ DELS MEDIS D’EVACUACIÓ ........................................................... 49 2.7 INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT ............................................................................................ 51 2.7.1 ENLLUMENAT INTERIOR ............................................................................................. 51 2.7.1.1 Objecte ............................................................................................................ 51 2.7.1.2 Normativa aplicable ......................................................................................... 51 2.7.1.3 Aspectes tècnics de la instal·lació .................................................................. 51 2.7.1.3.1 Tipus de làmpades .......................................................................... 51 2.7.1.3.2 Sistema de control i regulació de les lluminàries .......................... 51 2.7.1.3.3 Sistemes de detecció de moviment ................................................ 51 2.7.1.3.4 Centraleta d’enceses ....................................................................... 52 2.7.1.4 Potència instal·lada .......................................................................................... 52 2.7.1.5 Descripció de la instal·lació ............................................................................. 52 2.7.1.5.1 Arxiu bibliotecari planta 1 i -1 ........................................................... 52 2.7.1.5.2 Cambres higièniques planta 0, -1, -2 .............................................. 52 2.7.1.5.3 Il·luminació general planta 0 ............................................................ 53 2.7.1.5.4 Taulells de recepció i despatx ......................................................... 53 2.7.1.5.5 Àrea infantil ..................................................................................... 54 2.7.1.5.6 Àrea d’estudi .................................................................................. 54 2.7.1.5.7 Àrea multimèdia ............................................................................. 55 2.7.1.5.8 Àrea de prestatgeries .................................................................... 55 2.7.1.5.9 Àrea de lectura ............................................................................... 55 2.7.1.5.10 Àrea chill out ................................................................................. 56 2.7.1.5.11 Escala accés planta -1 ................................................................. 56 2.7.1.5.12 Sales d’estudi ............................................................................... 56 2.7.1.5.13 Zones de circulació planta -1 ....................................................... 57 2.7.1.5.14 Sala d’ordinadors ......................................................................... 57 2.7.1.5.15 Sala de conferències .................................................................... 58 2.7.1.5.16 Àrea de descans planta -2 ........................................................... 58 2.7.1.6 Manteniment de la instal·lació d’enllumenat interior ..................................... 58 2.7.2 ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA I SENYALS DE SEGURETAT ................................... 59 2.7.2.1 Objecte ........................................................................................................... 59 2.7.2.2 Normativa aplicable ........................................................................................ 59 2.7.2.3 Descripció de la instal·lació ........................................................................... 59 2.7.2.3.1 Zones de pas ................................................................................. 59 2.7.2.3.2 Enllumenat d’emergència .............................................................. 59 2.7.2.3.3 Il·luminació dels senyals de seguretat ............................................59 2.7.2.4 Aspectes tècnics ............................................................................................ 60 2.7.2.5 Manteniment ...................................................................................................60 2.7.3 ENLLUMENAT EXTERIOR ............................................................................................60 2.7.3.1 Objecte ..........................................................................................................60 2.7.3.2 Normativa aplicable .......................................................................................60 2.7.3.3 Aspectes tècnics ......................................................................................... 60 2.7.3.4 Descripció de la instal·lació ..........................................................................61 2.7.3.4.1 Façana Nord-oest ...................................................................... 61 2.7.3.4.2 Façana Sud-est .......................................................................... 61 2.7.3.4.3 Coberta plana ............................................................................ 61 2.7.3.5 Manteniment. .............................................................................................. 61 2.8 MEMÒRIA INSTAL·LACIÓ DE BAIXA TENSIÓ ..................................................................... 63 2.8.1 OBJECTE ................................................................................................................... 63 2.8.2 NORMATIVA APLICABLE ........................................................................................... 63 2.8.3 POTÈNCIA CONTRACTADA ...................................................................................... 64 2.8.3.1 Dades prèvies .................................................................................................. 64 2.8.3.2 Potència calculada ........................................................................................... 64 2.8.3.3 Potència simultània .......................................................................................... 64 2.8.4 SUBMINISTRA NORMAL ................................................................................................ 64 2.8.4.1 PARTS DE LA INSTAL·LACIÓ ........................................................................... 64 2.8.4.1.1 Escomesa ......................................................................................... 64 2.8.4.1.2 Centre transformador ....................................................................... 65 2.8.4.1.3 Instal·lació d’enllaç ........................................................................... 65 2.8.5 SUBMINISTRA COMPLEMENTARI ................................................................................. 67 2.8.5.1 PARTS DE LA INSTAL·LACIÓ ............................................................................ 67 2.8.5.1.1 Escomesa ......................................................................................... 67 2.8.5.1.2 Instal·lació d’enllaç ........................................................................... 68 2.8.6 TRAÇAT DE LA INSTAL·LACIÓ INTERIOR .................................................................... 68 2.8.7 INSTAL·LACIÓ DE PRESA A TERRA ............................................................................. 69 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 6 2.9 INFRAESTRUCTURA COMÚ DE TELECOMUNICACIONS ....................................................... 71 2.9.1 OBJECTE ......................................................................................................................... 71 2.9.2 NORMATIVA APLICABLE ................................................................................................. 71 2.9.3 SERVEIS ADMESOS ........................................................................................................ 71 2.9.3.1 Captació i distribució de radiodifusió sonora i televisió terrestre ..................... 71 2.9.3.2 Accés al servei de telefonia ................................................................................ 71 2.9.3.3 Accés als serveis de telecomunicacions de banda ampla ............................... 72 2.9.4 REQUISITS DE SEGURETAT ENTRE INSTAL·LACIONS ................................................. 72 2.9.5 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ............................................................................... 72 3. CONCLUSIONS ............................................................................................................................. 75 4. ENGLISH VERSION ....................................................................................................................... 77 5. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................................... 87 AGRAÏMENTS ................................................................................................................................ 89 6. ANNEXOS ..................................................................................................................................... 91 6.1 MEMÒRIA DE CÀLCUL I D’ELEMENTS QUE INTERVENEN EN LA INSTAL·LACIÓ ............. 91 6.1.1 FONTANERIA ................................................................................................................ 91 6.1.2 EVACUACIÓ D’AIGÜES .............................................................................................. 103 6.1.3 ENERGIA TÈRMICA SOLAR......................................................................................... 113 6.1.4 GAS ............................................................................................................................. 139 6.1.5 CLIMATITZACIÓ .......................................................................................................... 145 6.1.6 CONTRAINCENDIS ..................................................................................................... 215 6.1.7 ENLLUMENAT ............................................................................................................. 235 6.1.8 BAIXA TENSIÓ ............................................................................................................. 321 6.1.9 INFRAESTRUCTURA COMÚ DE TELECOMUNICACIONS ........................................ 339 6.2 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA ................................................................................................ 345 6.3 PRESSUPOST ...................................................................................................................... 511 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 7 0. GLOSSARI Abreviatures i sigles que poden sortir en el text de les diferents memòries descriptives o de càlcul: Símbol Significat m Unitat de longitud en metres lineals " Polzades, unitat de mesura per canonades °C Graus centígrads, unit de mesura de la temperatura min. Minuts, unitat de temps S. Segons, unitat de temps h. Hores, unitat de temps V Velocitat m/s Metres per segon, unitat per mesura la velocitat Q Cabal l/min litres per minut, unitat per mesurar el cabal m³/h metres cúbics per hora, unitat per mesurar el cabal L Longitud Leq Longitud equivalent Ø Diàmetre P Potència elèctrica W Watts, unitat de potència elèctrica U Tensió elèctrica d'una línea V Volts, unitat de tensió elèctrica I Intensitat elèctrica A Ampers, unitat d'intensitat elèctrica Ω Ohmios, unitat de resistència elèctrica φfactor de potència cos(φ) J Pèrdua de càrrega per unitat de longitud Cu Coure, material per canonades Fe Ferro, material per canonades Sigles Significat B.O.E Boletí Oficial de l'Estat D.O.G.C Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya R.D. Reial Decret M.I.E. Ministeri d'Industria i Energia I.D.A.E. Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía R.B.T. Reglament Electrotècnic de Baixa tensió I.T.C Instruccions Tècniques Complementaries C.M Comptador de Mesura C.P.M Caixa de Protecció i Mesura C.G.P. Caixa General de Protecció I.G.A. Interruptor General d'Abonat I.C.P.M. Interruptor de Corte y Protección Magnetotermico P.I.A. Petit Interruptor Automàtic T.C Toma de corriente PEX Polietilè reticular N.B.E. Norma Bàsica de l'Edificació B.I.E. Boca d'Incendi Equipada NTE Norma Tecnològica de l'Edificació UNE Una Norma Espanyola A.C.S. Aigua Calenta Sanitària A.F.S Aigua Freda sanitària RITE Reglament Instal·lacions Tèrmiques d'Edifici ITE Instruccions Tècniques Complementaries (RITE) B.T. Baixa Tensió M.T. Mitja Tensió Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 8 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 15 · Distribuïdor principal. La canonada que enllaça la sortida de l’armari de comptador amb els muntants o derivacions circularà per espais registrables per la seva inspecció i control de fuites, particularment en els extrems i canvis de direcció. Serà una canonada de PEX de DN50. Es col·locaran claus de tall en totes les derivacions, de tal manera que en cas d’averia no s’hagi d’interrompre tot el subministra. 2.1.4.1.3 Sistemes de control i regulació de la pressió Sistemes de sobreelevació: grups de pressió No es necessari la instal·lació de grups de pressió degut a que la companyia subministradora garanteix la pressió necessària per la instal·lació. L’escomesa es realitza a nivell de planta 0 i la instal·lació circula en la majoria del seu circuit en sentit descendent i per tan afavoreix a la circulació de l’aigua per gravetat. 2.1.4.1.4 Sistemes de reducció de la pressió S’instal·laran vàlvules limitadores de pressió en les derivacions mes properes a l’escomesa de l’edifici per tal de no superar la pressió de servei màxima establerta de 50 mca. 2.1.4.1.5 Sistemes de tractament de l’aigua No serà necessària la instal·lació de cap sistema de tractament de l’aigua. 2.1.4.2 Traçat i execució de la instal·lació 2.1.4.2.1 Cambres humides Els locals on arribarà la instal·lació de aigua freda i aigua calenta son els que es mostren a continuació: Planta Nº aparells Locals Aparells Coberta 3 Unitat de tractament d'aire Màquina refredadora Circuit instal·lació plaques solars Planta 0 26 Cambra higiènica general 9 inodors + 11 lavabos Cambra higiènica àrea infantil 3 inodors + 3 lavabos Planta -1 11 Cambra higiènica privada 1 inodor + 1 lavabo Cambra higiènica sales d'estudi 4 inodors + 4 lavabos Unitat de tractament d'aire Planta -2 8 Cambra higiènica 3 inodors + 3 lavabos Climatitzador 1 Climatitzador 2 2.1.4.2.2 Traçat de la instal·lació L’armari de comptador està encastat a la façana de l’edifici, per la seva cara interior trobem la cambra de instal·lacions, espai destinat a ubicar les instal·lacions d’aigua i energia solar tèrmica. De l’armari de comptador sortirà el distribuïdor principal, realitzat amb canonada de polietilè reticular de DN50. Aquest circularà per sota del paviment tècnic fins a la primera derivació situada a 2 metres de l’armari del comptador. En aquesta primera derivació, la instal·lació es divideix en dos ramals, un que dirigeix cap a la coberta de l’edifici i l’altra proveirà la resta de l’edifici. El primer ramal, amb canonada de PEX de DN25, seguint la mateixa direcció que el distribuïdor principal, anirà a buscar el conducte tècnic situat a la façana Sud-est de l’espai, a partir d’aquest punt trobarem el muntant que transporta l’aigua fins la coberta de l’edifici on proveirà d’aigua als 3 punts de consum, com son la unitat de tractament d’aire, la màquina refredadora i el circuit primari de la instal·lació de plaques solars. El segon ramal, amb canonada de PEX de DN50, porta la instal·lació d’aigua a la resta de l’edifici. Al inici del ramal trobem una primera derivació, la de la cambra higiènica principal. La instal·lació d’aigua freda de la cambra higiènica es divideix en quatre ramals: · Un ramal, amb canonada de PEX de DN25, pels inodors de la banda esquerra, circularà per sota el paviment tècnic fins arribar al parament vertical on, mitjançant una rasa, s’encastarà la canonada fins arribar a uns 20 cm del forjat des de on es distribuirà a tots els inodors. · Un ramal, amb canonada de PEX de DN25, pels inodors de la banda dreta, amb el mateix sistema d’instal·lació que a l’altra banda. · Un ramal, amb canonada de PEX de DN30, pels lavabos situats al nucli central del local. El ramal circularà per sota del paviment tècnic fins al parament que hi ha al centre de l’espai, a través d’una rasa feta en aquest parament, s’encastarà la canonada fins arribar a uns 20 cm. del forjat. A partir d’aquest punt es distribuirà a tots els lavabos. · Un ramal, amb canonada de PEX de DN20, per la cambra higiènica adaptada per persones minusvàlides. El sistema d’instal·lació serà el mateix que s’ha utilitzat fins ara. Ramal que circularà per sota paviment tècnic fins arribar a parament vertical de la cambra higiènica, es realitzarà una rasa per encastar la canonada i des d’aquest punt distribuir als dos punts de consum del local: lavabo i inodor. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 16 El distribuïdor principal, amb canonada de PEX de DN50, continua a través del paviment tècnic fins l’altra extrem de l’edifici, on està situat el conducte tècnic per on es distribuiran les diferents instal·lacions per les diferents plantes de l’edifici. Just al costat del conducte tècnic es troba la cambra higiènica de l’àrea infantil, per tan del distribuïdor principal sortirà un ramal que proveirà d’aigua aquesta cambra. La instal·lació de la cambra higiènica de l’àrea infantil es realitza a través del fals sostre, des de on es distribueix tota la instal·lació als punts de consum mitjançant canonada de PEX de DN25. A través del conducte tècnic circularan els muntants que distribuiran la instal·lació d’aigua a totes les plantes. A planta -1 la instal·lació es divideix en 3 ramals: · Un ramal, amb canonada de PEX de DN25, per la cambra higiènica privada · Un ramal, amb canonada de PEX de DN25, per la cambra higiènica de les sales d’estudi · Un ramal, amb canonada de PEX de DN20, per la Unitat de tractament d’aire situada a la cambra d’instal·lacions Les canonades en els tres ramals circularan pel fals sostre fins arribar a cada local on es distribuirà la instal·lació a cada punt de consum. A planta -2 la instal·lació es divideix en 3 ramals: · Un ramal, amb canonada de PEX de DN25, per la cambra higiènica de planta · Un ramal, amb canonada de PEX de DN20, per la màquina de climatització. · Un ramal, amb canonada de PEX de DN20, per l’altra màquina de climatització. Igual que a la planta -1, en aquesta planta, les canonades també circulen pel fals sostre fins arribar a tots els punts de consum. 2.1.4.3 Instal·lació d’aigua calenta sanitària (ACS) L’edifici en qüestió fa referència a una biblioteca municipal, i com a tal, per normativa no està obligat a disposar d’aigua calenta sanitària. Tot i això, s’ha optat per instal·lar ACS pel confort dels usuaris de la biblioteca i per tal d’aprofitar l’energia solar tèrmica. Per tan la instal·lació d’ACS es basarà en la normativa vigent aplicable als edificis en que si es obligatòria la seva instal·lació. El que primer marca la normativa es que per edificis amb un consum superior d’ACS de 50l/d s’ha de preveure una contribució mínima d’energia solar. L’edifici ja disposa de la instal·lació de plaques solars que produiran l’energia suficient com per escalfar l’ACS necessària per satisfer la demanda de l’edifici. En cas de que l’energia de les plaques solars no fos suficient, es disposa de la caldera que s’utilitza per la climatització de l’edifici, que en cas necessari farà de reforç per l’ACS. El disseny de la instal·lació d’aigua calenta sanitària es realitzarà tenint en compte les mateixes condicions que la xarxa d’aigua freda. 2.1.4.3.1 Instal·lació de la xarxa de recirculació d’ACS La instal·lació estarà dotada també amb una xarxa de recirculació per pal·liar la pèrdua d’escalfor del circuit d’ACS degut a la longitud de les canonades. · La xarxa de recirculació circularan paral·lelament a les d’impulsió. · S’instal·larà una bomba de recirculació doble, de muntatge paral·lel. · Per suportar adequadament els moviments de dilatació per efectes tèrmics es prendran les precaucions necessàries: - En les distribucions principals es disposaran les canonades i els seus ancoratges de tal manera que dilatin lliurament, segons lo establert en el Reglament de instal·lacions tèrmiques en els edificis. - En els trams rectes de la xarxa de recirculació es considerarà la dilatació lineal del material, preveient dilatadors si fos necessari, complint per a cada tipus de canonada les distàncies que s’especifiquen al Reglament de instal·lacions tèrmiques. · Per dimensionar les canonades de la instal·lació de recirculació d’ACS s’utilitzarà el mateix diàmetre que les canonades d’impulsió d’ACS. 2.1.4.3.2 Regulació i control de la instal·lació d’ACS S’instal·laran elements pel control i regulació de la temperatura de preparació i distribució d’ACS. Aquests elements de control estaran integrats en els equips de producció i preparació. El control sobre la xarxa de recirculació d’ACS serà tal que es podrà recircular l’aigua sense consum fins que no arribi a la temperatura adequada. S’utilitzaran claus de dos o tres viés motoritzades. 2.1.4.4 Muntatge de les canonades de la xarxa d’aigua freda i ACS 2.1.4.4.1 Circulació de canonades en sentit vertical. Conducte tècnic. · Disposarà de ventilació a través de reixes ubicades en la façana Sud-oest. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 17 · Les canonades es fixaran als paraments mitjançant grapes o abraçadores de manera que quedaran perfectament alineades a les parets i no transmetran cap soroll ni vibració a la resta de l’edifici. · S’utilitzaran abraçadores de fàcil muntatge i desmuntatge. · Entre les abraçadores i el tub s’interposarà un element elàstic per evitar possibles vibracions provocades per la velocitat de l’aigua. · Cal considerar la possible formació de condensacions en la superfície exterior de les canonades, per tan, es col·locarà un element separador de protecció que actuï com a barrera antivapor entre les canonades i els paraments de l’edifici, per evitar possibles danys provocats per aquestes condensacions. Els materials utilitzats compliran amb la norma UNE 100 171:1989. 2.1.4.4.2 Circulació de canonades en sentit horitzontal. Paviment tècnic · Les canonades que circulin, en sentit horitzontal, per sota del paviment tècnic disposaran de suports de manera que, en cas de creuaments, el pes de les canonades descarregui sobre els suports i mai sobre les altres canonades i les seves unions. · Les canonades que no presentin creuaments es fixaran amb grapes o abraçadores, aquestes seran de fàcil muntatge i desmuntatge. · Entre les abraçadores i el tub s’interposarà un element elàstic per evitar possibles vibracions provocades per la velocitat de l’aigua. 2.1.4.5 Protecció tèrmica de les canonades · Les canonades disposaran de protecció tèrmica i s’utilitzaran materials que compleixin la norma UNE100 171:1989, i seran capaços de suportar altes temperatures. 2.1.4.6 Separació de la instal·lació d’aigua respecte altres instal·lacions · Es deixarà una separació mínima de 4 cm. entre les canonades d’aigua freda i les canonades d’aigua calenta. Quan les dos canonades hagin de circular en el mateix pla vertical, la d’aigua freda sempre anirà per sota de la d’aigua calenta. · Es deixarà una separació mínima de 30 cm. entre les canonades d’aigua i qualsevol tipus d’instal·lació elèctrica o de telecomunicacions. · Es deixarà una separació mínima de 3 cm. entre les canonades d’aigua i les canonades de la instal·lació de gas. 2.1.4.7 Protecció contra retorns Es disposaran sistemes antiretorn per evitar la inversió del sentit del fluid en els punts següents: · Després del comptador. · Abans dels aparells de refrigeració o climatització. · Canonades d’alimentació no destinats a usos domèstics. 2.1.4.7.1 Condicions generals per la instal·lació de subministra · Els aparells i dispositius instal·lats i la seva mode d’instal·lació han de ser tals que impedeixin la introducció de qualsevol fluid en la instal·lació i el retorn de l’aigua sortida de ella. · La instal·lació no es pot empalmar directament a una conducció d’evacuació d’aigües residuals. 2.1.4.7.2 Punts de consum d’alimentació directa · En tots els aparells que s’alimenten directament de la distribució general d’aigua el nivell inferior d’arribada d’aigua abocarà a 20 mm, com a mínim, per sobre de les cantonades superiors del recipient. 2.1.4.7.3 Dipòsits tancats · En els dipòsits tancats, la canonada d’alimentació desembocarà 40 mm. per sobre del nivell màxim de l’aigua, o sigui per sobre del punt mes elevat de la boca del sobreeixidor. Aquest sobreeixidor ha de tenir capacitat suficient per evacuar un cabal doble del màxim previst d’entrada d’aigua. 2.1.4.8 Estalvi d’aigua · Tal i com marca la normativa, totes les aixetes contaran amb dispositiu d’estalvi d’aigua. Els dispositius que s’instal·laran son: aixetes amb airejadors i aixetes amb polsador temporitzador. · Els inodors portaran instal·lat doble sistema de descàrrega mitjançant doble polsador, una descàrrega de 6 litres i una descàrrega de 3 litres. 2.1.4.8 Material de les canonades El material utilitzat per les canonades serà el polietilè reticular (PEX) degut a la gran quantitat d’avantatges que te: · Senzillesa d’instal·lació: no es precisa soldadures ni mecanització. El sistema d’accessoris fittings dota al sistema senzillesa i economia. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 18 · Flexibilitat: el polietilè disposa d’una flexibilitat que permet una instal·lació mes senzilla. · Mínimes pèrdues de càrrega: la rugositat de les parets de les canonades de polietilè es molt inferior al de les canonades metàl·liques. Això redueix les necessitats energètiques pel bombeig de l’aigua de la instal·lació i permet transportar un major cabal d’aigua a igual diàmetre interior de canonada. · Sense incrustacions: evita possibles obstruccions i assegura les baixes pèrdues de càrrega durant tota la seva vida útil. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 19 2.2 INSTAL·LACIÓ D’EVACUACIÓ D’AIGÜES 2.2.1 OBJECTE La present memòria defineix les característiques de la instal·lació de sanejament (aigües pluvials i aigües residuals) de l’edifici on s’ubicarà la biblioteca municipal. En ella s’estableixen les condicions tècniques i constructives de la instal·lació tenint com a base el compliment de tots els aspectes de la normativa vigent, tan del Codi Tècnic de l’Edificació, com de les diferents normatives UNE aplicables. 2.2.2 NORMATIVA APLICABLE - Codi Tècnic de l’Edificació: · DB-HS “Salubritat” - Plecs de Prescripcions Tècniques Generals per a Canonades de Sanejament de poblacions, ordre de 15 de Setembre del 1986. - Norma UNE EN 053:1996 “Sistemes de canalitzacions en materials plàstics. Mètodes d’assaig d’estanquitat”. - Norma UNE EN 092:2002 “Brides i unions per a conductes, aixetes, accessoris i peces especials. Part 1: brides d’acer”. - Norma UNE EN 401:1998 “Sistemes de canalitzacions en materials plàstics per sanejament enterrat sense pressió. PVC. Part 1: especificacions per conductes, accessoris i el sistema”. - Norma UNE EN 612:1996 “Canalons i baixants d’aigües pluvials de xapa metàl·lica. Definicions, classificació i especificacions”. - Norma UNE 53 365:1990 “Plàstics. Canonades de PE d’alta densitat per unions soldades, utilitzats per canalitzacions subterrànies, enterrades o no, utilitzades per l’evacuació i desguasso. Característiques i mètodes d’assaig”. - Norma UNE EN 12 095:1197 “Sistemes de canalització en materials plàstics. Abraçadores per sistemes d’evacuació d’aigües pluvials. Mètodes d’assaig de resistència de la abraçadora” - Norma UNE 1 456-1:2002 “Sistemes de canalització en materials plàstics per sanejament enterrat o aeri (PVC-C). Part 1: Especificacions per canonades, accessoris i el sistema”. - Norma UNE 1 329-1:1999 “Sistemes de canalització en materials plàstics per evacuació d’aigües residuals en l’interior de l’estructura dels edifici (PVC). Part 1: Especificacions per canonades, accessoris i el sistema”. - Norma UNE 1 519-1:2000 “Sistemes de canalització en materials plàstics per evacuació d’aigües residuals en l’interior de l’estructura dels edifici. Polietilè (PE). Part 1: Especificacions per canonades” 2.2.3 DADES DE PARTIDA L’edifici està situat en un terreny en pendent, disposa de tres plantes, de les quals, la planta 0 queda a nivell del Carrer Roure Gros i la planta -2 queda al nivell de l’Avinguda Generalitat. Al disposar de dues xarxes generals de sanejament per connectar la instal·lació de l’edifici s’optarà per plantejar dues sortides de sanejament: planta 0 a la xarxa de sanejament del Carrer Roure Gros i planta -1 i -2 a la xarxa de sanejament de l’Avinguda Generalitat. Totes dues connexions es realitzaran per gravetat sense necessitat de utilitzar cap grup de bombeig. Sistema d’evacuació Sant Feliu de codines disposa de una xarxa de sanejament unitària, amb lo qual disposa d’una sola canonada per transportar les aigües residuals i les aigües pluvials. · S’instal·larà un sistema separatiu, amb connexió final de les aigües pluvials i les residuals abans de la sortida a la xarxa exterior. · La connexió entre la xarxa d’aigües pluvials i la d’aigües residuals es farà amb interposició d’un tancament hidràulic que impedeixi la transmissió de gasos d’una a l’altra. 2.2.4 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ 2.2.4.1 Especificacions generals · Les canonades de la xarxa d’evacuació d’aigües tindran el traçat mes senzill possible, amb unes distancies i pendents que facilitaran l’evacuació dels residus i ser autonetejables. · S’evitarà la retenció d’aigües en l’interior de la xarxa de canonades d’evacuació d’aigües. · Els diàmetres de les canonades seran els apropiats per transportar els cabals previsibles en condicions segures. · La xarxa de canonades es dissenyaran de tal manera que siguin accessibles pel seu manteniment i reparació, amb lo qual es disposaran elements registrables. · S’utilitzaran sistemes de ventilació adequats que permetin el funcionament dels tancaments hidràulics i l’evacuació de gasos. · Els col·lectors de l’edifici evacuaran per gravetat fins l’arqueta general, que serà el punt de connexió entre la instal·lació interior i la xarxa de clavegueram. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 20 2.2.4.2 Traçat de la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials La xarxa d’evacuació d’aigües pluvials es divideix en dues parts: una xarxa que desembocarà a la xarxa de clavegueram del carrer Roure Gros i l’altra que desembocarà a la xarxa de clavegueram de l’Avinguda Generalitat. La instal·lació que desemboca a la xarxa de clavegueram del carrer Roure Gros: Coberta plana La coberta plana te 72 m² i disposa de paviment tècnic. S’instal·laran 2 buneres per evacuar l’aigua de la pluja situades al costat Sud-oest de la coberta. Els 2 baixants, PVC de Ø75 mm., circularan per dos conductes tècnics fins arribar al terreny on connectaran, mitjançant una arqueta, amb els col·lectors pluvials enterrats. Coberta inclinada a dos aigües, nau principal, vessant Nord-oest La vessant Nord-oest d’aquesta coberta te 330 m². S’instal·larà un canaló de 200 mm. de diàmetre que connectarà amb la baixant, PVC de Ø110 mm, situada mes o menys a la meitat de la llargada de la coberta. A través d’un conducte tècnic, aquesta baixant arribarà fins el terreny on connectarà, mitjançant una arqueta de peu de baixant, amb els col·lectors enterrats. Els dos baixants de la coberta plana mes el baixant de la coberta inclinada formen la xarxa d’evacuació d’aigües que desemboca a la xarxa de clavegueram del carrer Roure Gros. A través de col·lectors enterrats condueixen les aigües fins a l’arqueta general d’edifici on s’ajuntarà amb la xarxa d’evacuació d’aigües residuals per la seva posterior embocadura a la xarxa pública de clavegueram. Els Ø dels col·lectors enterrats d’evacuació d’aigües pluvials seran de 110 a 125 mm. els trams intermedis, i de Ø 160 mm. el col·lector de connexió amb l’arqueta general de sortida d’edifici. La instal·lació que desemboca a la xarxa de clavegueram de l’Avinguda Generalitat: Coberta inclinada a dos aigües, nau principal, vessant Sud-est 1. La meitat d’aquesta coberta de vessant Sud-est te 161,5 m². S’instal·larà un canaló de 200 mm. de diàmetre que connectarà amb la baixant ,situada a l’extrem Nord-est de la coberta. A través del conducte tècnic, la baixant, PVC de Ø110 mm, arribarà fins el terreny on connectarà, mitjançant una arqueta de peu de baixant registrable, amb els col·lectors enterrats. Coberta inclinada a dos aigües, nau principal, vessant Sud-est 2. La meitat d’aquesta coberta de vessant Sud-est te 161,5 m². S’instal·larà un canaló de 200 mm. de diàmetre. Que connectarà amb la baixant ,situada a l’extrem Sud-oest de la coberta. A través del conducte tècnic, per on passa’n moltes de les instal·lacions de l’edifici, la baixant, PVC de Ø110 mm, arribarà fins el terreny on connectarà, mitjançant una arqueta de peu de baixant registrable, amb els col·lectors enterrats. Coberta inclinada a dos aigües, nau secundaria, vessant Nord-oest Aquesta part de la coberta de la nau principal te 63 m². Per l’evacuació de l’aigua utilitzarà el mateix canaló que la “Coberta inclinada a dos aigües, nau principal, vessant Sud-est”, i per tan comparteixen baixant. El Ø 110 mm. està dimensionat per evacuar l’aigua de les dues cobertes. Coberta inclinada a dos aigües, nau secundaria, vessant Sud-est Aquesta part de la coberta de la nau principal te 63 m². S’instal·larà un canaló de 125 mm. de diàmetre que connectarà amb la baixant, PVC de Ø75 mm., situada a l’extrem Nord-est de la coberta. A través d’un conducte tècnic la baixant arribarà fins el terreny on connectarà, mitjançant una arqueta de peu de baixant registrable, amb els col·lectors enterrats. Coberta inclinada a una aigua Aquesta coberta te 84 m². S’instal·larà un canaló de 125 mm. de diàmetre que connectarà amb la baixant ,situada a l’extrem Nord-est de la coberta. A través d’un conducte tècnic la baixant, PVC de Ø75 mm., arribarà fins el terreny on connectarà, mitjançant una arqueta de peu de baixant registrable, amb els col·lectors enterrats. Equips de climatització Els equips de climatització es connectaran a la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials de tal forma: · Equip d’unitat de tractament d’aire de coberta: desguassarà directament a coberta per ser recollit per les buneres. · Equip d’unitat de tractament d’aire de planta -1: el ramal, PVC de Ø50 mm., surt de la màquina i connectarà amb el baixant pluvial nº4. · Equip climatitzador 1 de planta -2: el desguàs del climatitzador es realitzarà amb canonada flexible de Ø40 mm. i es connectarà al baixant pluvial nº5. · Equip climatitzador 1 de planta -2: el desguàs del climatitzador es realitzarà amb canonada flexible de Ø40 mm. i es connectarà al baixant pluvial nº5. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 21 Aquests 4 baixants pluvials connectaran amb els col·lectors enterrats que conduiran les aigües pluvials fins a l’arqueta general, des d’aquest punt connectarà amb la xarxa pública de clavegueram de l’Avinguda Generalitat. Els Ø dels col·lectors enterrats d’evacuació d’aigües pluvials seran de 110 a 125 mm. els trams intermedis, i de Ø 160 mm. el col·lector de connexió amb l’arqueta general de sortida d’edifici. 2.2.4.3 Traçat de la xarxa d’evacuació d’aigües residuals La xarxa d’evacuació d’aigües residuals es divideix en dues parts: una xarxa que desembocarà a la xarxa de clavegueram del carrer Roure Gros i l’altra que desembocarà a la xarxa de clavegueram de l’Avinguda Generalitat. La instal·lació que desemboca a la xarxa de clavegueram del carrer Roure Gros: Cambra higiènica principal, planta 0 Els inodors i els lavabos de que disposa aquesta cambra higiènica evacuaran directament cap al terreny. En aquest punt, els baixants, connectaran amb els col·lectors enterrats. Es disposaran arquetes de pas on connecten diversos col·lectors i també es col·locarà dues arquetes de manteniment, aquestes seran registrables i serviran per netejar la xarxa en cas de necessitat, impulsant aigua. Les baixants dels inodors seran de PVC de Ø110 mm. cadascun, la baixant del grup central dels lavabos serà de PVC de Ø75 mm. mentre que el lavabo individual tindrà una baixant de PVC de Ø75 mm. Totes les baixants de la cambra higiènica principal, així com de la cambra higiènica adaptada connectaran amb els col·lectors enterrats i evacuaran les aigües residuals per gravetat, aquests col·lectors seran de PVC de Ø160 mm pels trams intermedis i de PVC de Ø200 mm. pel tram que connecta amb l’arqueta general d’edifici, punt on la instal·lació connecta amb la xarxa de clavegueram del carrer Roure Gros. Tota l’evacuació d’aigües es realitza per gravetat sense necessitat de grup de bombeig. La instal·lació que desemboca a la xarxa de clavegueram de l’Avinguda Generalitat: Cambra higiènica àrea infantil, planta 0 Els inodors i els lavabos d’aquesta cambra higiènica, mitjançant ramals horitzontals, connectaran amb la baixant d’aigües residuals situada en el conducte tècnic de l’edifici. Els ramals circularan per sota del paviment tècnic amb una pendent del 2% fins arribar a la baixant. El ramal de cada inodor serà de PVC de Ø110 mm, el ramal que transportarà les aigües residuals dels 3 inodors fins la baixant serà de PVC de Ø110 mm., mentre que el ramal dels lavabos fins la baixant serà de PVC de Ø75 mm. Cambra higiènica sales d’estudi, planta -1 Els inodors i lavabos d’aquesta cambra higiènica, s’uniran a la baixant provinent del pis superior, on s’han connectat els sanitaris de la cambra higiènica de l’àrea infantil. S’utilitzaran ramals horitzontals per connectar cada sanitari amb la baixant. El ramal de cada inodor serà de PVC de Ø110 mm., el ramal dels lavabos fins la baixant serà de PVC de Ø63 mm. Els inodors es connectaran a un ramal que posteriorment connectarà amb la baixant. Aquest ramal serà de PVC de Ø125 mm. Els ramals circularan per sota del paviment tècnic amb un pendent del 2%. Cambra higiènica privada Aquesta cambra higiènica queda una mica allunyada de la baixant, per tan, s’utilitzarà uns ramals de PVC de Ø110 mm. per l’inodor i de PVC de Ø50 mm. per el lavabo. El ramal que transportarà tots 2 sanitaris i que connectarà amb la baixant serà de PVC de Ø110 mm. Aquest ramal circularà per sota del paviment tècnic amb una pendent del 2 o 3%. Es col·locarà una arqueta registrable en un canvi de sentit del ramal que connecta la cambra higiènica privada amb la baixant, per possible manteniment o inspecció de la instal·lació. Cambra higiènica planta -2 Els inodors i lavabos d’aquesta cambra higiènica desembocaran directament cap al terreny. En aquest punt, mitjançant arquetes, connectaran amb els col·lectors enterrats fins a portar la xarxa fins l’arqueta general. Arribat aquest punt connectarà amb la xarxa general de clavegueram de l’Avinguda Generalitat. Les baixants dels inodors seran de PVC de Ø110 mm. cadascun, mentre que la dels lavabos serà de PVC de Ø75 mm. Totes les baixants de la cambra higiènica de la planta -2, així com la baixant que transporta les aigües residuals de les cambres higièniques de l’àrea infantil, de l’àrea de les sales d’estudi i de la cambra higiènica privada connectaran amb la xarxa de col·lectors enterrats. Aquests seran de PVC de Ø160 mm pels trams intermedis i de PVC de Ø200 mm. pel tram que connecta amb l’arqueta general d’edifici, punt on la instal·lació connecta amb la xarxa de clavegueram de l’Avinguda Generalitat. Tota l’evacuació d’aigües es realitza per gravetat sense necessitat de grup de bombeig. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 22 2.2.5 ELEMENTS QUE FORMEN LA INSTAL·LACIÓ 2.2.5.1 Tancaments hidràulics. Sifons · S’instal·laran sifons individuals a tots els aparells sanitaris de totes les cambres higièniques, així com als desguassos de les màquines de climatització. · Seran autonetejables, de tal manera que l’aigua que els travessi arrossegui els sòlids en suspensió. · Tindran l’interior llis, no s’han de retenir matèries sòlides. · No tindran parts mòbils que impedeixin el seu correcte funcionament. · Tindran un registre de neteja que sigui accessible i manipulable. · L’alçada mínima de tancament hidràulic serà de 50 mm. per usos continus i 70 mm. per usos discontinus. L’alçada màxima ha de ser de 100 mm. · El diàmetre del sifó serà igual o mes gran que el diàmetre de la vàlvula de desguàs i igual o més petit que el del ramal de desguàs. En el cas que existeixi una diferència de diàmetres, la mida ha d’augmentar en el sentit del flux. · El sifó s’instal·larà el mes a prop possible de la vàlvula de desguàs de l’aparell, per netejar la longitud de tub brut sense protecció cap a l’ambient. 2.2.5.2 Xarxa de petita evacuació · El traçat de la xarxa serà el mes senzill possible per aconseguir una circulació natural per gravetat, evitant canvis bruscs de direcció. · La xarxa serà estanca i no estarà exposada a obstruccions. · Es subjectarà mitjançant brides o ganxos disposats cada 700 mm. per a conductes de diàmetre no superior a 50 mm. i cada 500 mm. per a diàmetres superiors. · El pas a través de forjats o qualsevol element estructura es realitzarà amb contratub de material adequat, amb un marge mínim de 10 mm. que es taparà amb massilla asfàltica o material elàstic. · Es connectaran a les baixants, en cas que no sigui possible es connectarà la xarxa al desguàs del inodor. · En el cas dels aparells amb sifó individual han de complir amb les següents especificacions: - en els lavabos la distància a la baixant serà de 4 metres com a màxim, amb pendents compreses entre un 2,5 i un 5%. - el desguàs dels inodors a les baixants es realitzarà directament i com a màxim hi haurà 1 metre entre l’inodor i la baixant. · Es disposaran sobreeixidors en els lavabos. · La unió dels desguassos a les baixants tindrà la major inclinació possible, que en qualsevol cas no serà menor de 45º. · Quan s’utilitzi el sistema de sifons individuals, els ramals de desguassos dels aparells sanitaris s’uniran a un tub de derivació, que desembocarà en la baixant o si no fos possible al inodor. 2.2.5.3 Baixants i canalons Baixants · Seran de PVC · Les baixants es realitzaran sense desviacions ni reculades i amb un diàmetre uniforme en tota la seva alçada, excepte en el cas de baixants de residuals, quant existeixi un obstacle insalvable en el seu recorregut i quan la presència d’inodors exigeixi un diàmetre concret des dels trams superiors que no es superat a la resta de la baixant. · El diàmetre no es disminuirà en el sentit de la corrent. · El diàmetre mínim de les baixants serà de 110 mm. · Les baixants es fixaran mitjançant abraçadores en la zona de la embocadura, per què cada tram de tub sigui autoportant. La distància entra abraçadores serà de 15 vegades el diàmetre. Per a diàmetres de 110 mm es col·locaran abraçadores cada 1,5 metres. · Les unions dels tubs de PVC es segellaran amb adhesius sintètics impermeables. · Les baixants es mantindran separades dels paraments verticals, per a poder efectuar futures reparacions o acabats i per evitar condensacions en la cara exterior dels paraments. · Es protegiran amb una protecció adequada per evitar impactes de cossos. Canalons · Els canalons tindran una pendent del 2%. · Els canalons seran de d’acer galvanitzat. Per la seva construcció es soldaran les peces en tot el seu perímetre, les abraçadores a les que es subjectarà la xapa, s’ajustaran a la forma de la mateixa i serà de platina d’acer galvanitzat. Els elements de subjecció es col·locaran a una distància màxima de 50 cm. 2.2.5.4 Col·lector · Els col·lectors, tan de la xarxa d’aigües residuals, com d’aigües pluvials seran enterrats. · Els col·lectors enterrats de la xarxa d’evacuació d’aigües residuals tindran un diàmetre mínim de 125 a 160 mm. i de 200 mm en la canonada que porta les aigües a l’arqueta general. · Els col·lectors enterrats de la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials tindran un diàmetre mínim de 110 a 125 mm. i de 160 mm en la canonada que porta les aigües a l’arqueta general. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 23 · Per la unió dels diferents trams de conducte dins les rases, es considerarà la compatibilitat de materials i els seus tipus d’unió. Per a conductes de PVC les unions entre conductes seran de cordó d’adhesiu. · Les canonades dels col·lectors enterrats tindran una pendent entre el 2 i el 4%. · L’escomesa de les baixants a aquesta xarxa es farà amb interposició d’una arqueta a peu de baixant, que no serà sifònica. · La unió de la baixant a l’arqueta es realitzarà mitjançant maneguet lliscant arenat prèviament. Aquest arenat permetrà ser rebut amb morter de ciment en l’arqueta, garantint d’aquesta forma una unió estanca. · Es disposaran registres de tal manera que els trams de la xarxa d’evacuació d’aigües entre els contigus no superin els 15 metres. · Els conductes es disposaran en rases de mides adequades i situats per sota de la xarxa de distribució d’aigua potable. · Quan es produeixin creuaments entre els col·lectors de la xarxa d’evacuació d’aigües residuals amb els col·lectors de la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials, aquestes, sempre aniran per sobre. · Característiques de les rases: - S’executaran en funció de les característiques del terreny i dels materials de les canalitzacions a enterrar. - Seran de parets verticals, i la seva amplada serà el diàmetre del conducte més 500 mm. sempre amb un mínim de 600 mm. - La profunditat estarà en funció de les pendents adoptades, amb un mínim de 80 cm. des de la part superior del conducte fins la rasant, sempre que es tracti de la vorera. - Els conductes es recolzaran en tota la seva llargada sobre un llit sorra o grava. Es compactaran els laterals i es deixarà descobert les unions fins que s’hagin realitzat les proves d’estanquitat. El farcit es realitzarà per capes de 10 cm. compactant fins a 30 cm. del nivell superior en que es realitzarà un últim abocament i la compactació final. 2.2.5.5 Elements de connexió: arquetes · En xarxes enterrades la unió entre les xarxes vertical i horitzontal i en aquesta, entre les seves trobades i derivacions, es realitzarà amb arquetes disposades sobre ciment de formigó, i sempre que sigui possible amb tapa practicable. Només pot escometre’s un col·lector per cada cara de l’arqueta, de tal forma que l’angle format pel col·lector i la sortida sigui més gran que 90º. · Els elements de connexió tindran les següents característiques: - L’arqueta a peu de baixant s’utilitzarà per registre al peu de les baixants quan la conduccions a partir d’aquest punt sigui enterrada, no serà sifònica. - En les arquetes de pas es podran escometre fins a 3 col·lectors. - Les arquetes registrables disposaran de tapa accessible i practicable. · Al final de la instal·lació i abans de l’escomesa es col·locarà una arqueta general sifònica i registrable. · En trams de la xarxa on els col·lectors estiguin enterrats es col·locaran arquetes registrables per el manteniment i reparació de la xarxa. · Depenent del diàmetre del col·lector de sortida, les arquetes tindran una mida o una altra. Per sortides de col·lector de fins a Ø150 mm. l’arqueta serà de 40 x 40 cm. Per sortides de col·lector de fins a Ø200 mm. l’arqueta serà de 50 x 50 cm. Finalment per sortides de col·lector a partir de Ø200 mm. l’arqueta serà de 60 x 60 cm. (arqueta general d’edifici) 2.2.5.6 Vàlvula antiretorn · S’instal·laran vàlvules antiretorn de seguretat per a prevenir les possibles inundacions quan la xarxa exterior de clavegueram es sobrecarregui, disposades en llocs de fàcil accés pel seu registre i manteniment. 2.2.6 SISTEMA DE VENTILACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ S’instal·larà un subsistema de ventilació primària en la xarxa d’aigües Especificacions · Les baixants d’aigües residuals es prolongaran al menys 1,3 metres per sobre de la coberta de l’edifici. · El conducte de ventilació primària es realitzarà amb PVC i de diàmetre igual que el de la baixant. · La sortida de la ventilació primària no estarà situada a menys de 6 metres de qualsevol presa d’aire exterior per climatització o ventilació i ha de sobrepassar-la en alçada. · La sortida de la ventilació ha d’estar convenientment protegida de l’entrada de cossos estranys i el seu disseny ha de ser tal que l’acció del vent afavoreixi l’expulsió dels gasos. · La ventilació estarà prevista del corresponent accessori per garantir la estanquitat permanent del remat entre impermeabilització i conducte. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 24 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 31 2.4.3.2 MATERIAL DELS TUBS UTILITZATS En la instal·lació receptora de gas s’han utilitzat dos tipus de materials per a realitzar-la: polietilè pel tram que va des de l’escomesa fins l’armari de regulació i coure des de l’armari de regulació fins el punt de consum de gas. 2.4.3.2.1 Coure El tub utilitzat serà tub rodó de precisió estirat en fred sense soldadures. La seva composició ha de contenir coure desoxidat amb fòsfor. S’utilitzarà tub en barra (estat dur). Els accessoris que s’utilitzin per fer unions, derivacions o colzes seran de coure, de les mateixes característiques que el tub Les característiques mecàniques dels tubs, igual que les mesures venen determinades per la Norma UNE-EN-37141. 2.4.3.2.2 Polietilè El tub de polietilè es limitarà al tram enterrat des de l’escomesa fins l’armari regulador. Tot aquest tram de tub de polietilè anirà protegit amb beina d’acer. La unió dels tubs de polietilè es realitzarà amb soldadura a topall o amb soldadura per electrofusió, utilitzant els accessoris adequats en cada tipus. Els accessoris per fer les unions o colzes estaran fabricats amb polietilè de les mateixes característiques que el tub. 2.4.4 VERIFICACIONS DE LA INSTAL·LACIÓ RECEPTORA DE GAS Un cop realitzada la instal·lació receptora i abans de la posada en marxa es realitzaran una sèrie de proves d’estanqueïtat en tots els trams que composen la instal·lació, des de la clau d’escomesa (exclosa de prova) fins a la clau de l’aparell (influïdes en prova). Proves realitzades per personal autoritzat pertanyent a la companyia subministradora de gas. Aquestes proves es realitzaran abans de tapar qualsevol conducte que estigui enterrat o encastat. Es realitzaran les proves pertinents en cada tram de pressió segons les especificacions de la normativa de gas natural. Proves específiques per a tram de MPA i per BP. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 32 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 33 2.5 INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ 2.5.1 OBJECTE L’objecte principal d’aquesta memòria es el poder realitzar el disseny de la instal·lació de climatització d’una biblioteca municipal situada al municipi de Sant Feliu de Codines. Es busca definir tots els elements i components necessaris per tal de poder realitzar correctament, tan la instal·lació de refrigeració com la de calefacció, donant resposta a les necessitats tèrmiques en cada cas i tenint com a premissa principal el benestar dels usuaris de l’edifici. També poder definir els elements necessaris per portar a terme la renovació d’aire de tot l’edifici. El disseny de la instal·lació es realitzarà segons les condicions tècniques i legals vigents. L’aspecte econòmic i la sostenibilitat també seran aspectes a tenir en compte en el desenvolupament del corresponent projecte. 2.5.2 NORMATIVA APLICABLE - Codi Tècnic de l’Edificació: · DB-HE “Estalvi d’energia” · DB-HS “Salubritat” · DB-HR “Protecció davant el soroll” - RITE “Reglament de instal·lacions tèrmiques en els edificis” - Norma UNE EN-15251:2008 “Paràmetres de l’ambient interior a considerar per el disseny i l’avaluació de l’eficiència energètica d’edificis incloent la qualitat de l’aire interior, condicions tèrmiques, il·luminació i soroll.” - Norma UNE EN-13779:2008 “Ventilació dels edificis no residencials. Requeriments de prestacions de sistemes de ventilació i condicionament de recintes.” - Norma UNE EN ISO 7730:2006 “Ergonomia de l’ambient tèrmic” - Norma UNE EN-1886:2008 “Ventilació d’edificis. Unitats de tractament d’aire. Rendiment mecànic.” - Norma UNE EN-378:2008 “Sistemes de refrigeració i bombes de calor. Requisits de seguretat i mediambientals” - Norma UNE EN 13053:2007+A1:2012 “Ventilació d’edificis. Unitats de tractament d’aire. Classificació i rendiment d’unitats, components i seccions.” - Norma UNE EN 12097:2007 “Ventilació d’edificis. Conductes. Requeriments relatius als components destinats a facilitar el manteniment dels sistemes de conductes.” - Norma UNE EN 100001:2001 “Climatització. Condicions climàtiques per projectes.” - Norma UNE EN 100005 “Manteniment higiènic de sistemes de ventilació i condicionament d’aire” 2.5.3 DADES D’INICI 2.5.3.1 Temperatura i humitat Les temperatures i humitats per aconseguir un bon confort dins l’edifici seran les següents: Temp. exterior ºC Hrel. exterior % Temp. interior ºC Hrel. interior % Hivern 1,2 °C 75% 21°C 50% Estiu 30,8 °C 65% 25 °C 55% Aquestes temperatures seran les que, mitjançant els equips de climatització, s’hauran d’aconseguir per tal de que l’edifici pugui proporcionar unes condicions òptimes de confort. 2.5.3.2 Velocitat de l’aire Es important per tal de mantenir unes condicions mínims de confort en espais ocupats, controlar la velocitat de l’aire i mantenir-la per sota d’uns nivells específics. Temperatura Velocitat aire amb difusió per barreja Velocitat aire amb difusió per desplaçament 23 - 25°C 0,16 - 0,18 m/s 0,13 - 0,15 m/s 21 - 23 °C 0,14 - 0,16 m/s 0,11 - 0,13 m/s 2.5.3.3 Qualitat de l’aire A mes de mantenir una temperatura agradable en l’ambient del local es molt important també que l’aire sigui lo mes pur possible i sense olors. Per aconseguir-ho es indispensable un sistema de ventilació, que conjuntament amb el sistema de climatització aporti el caudal d’aire exterior suficient per evitar la concentració de contaminants en els locals. 2.5.3.4 Introducció i resum de la instal·lació Tenint en compte el Reglament de instal·lacions tèrmiques on s’especifiquen les condicions de ventilació, qualitat de l’aire, recuperació de calor, o humectació de l’aire, entre d’altres aspectes, s’ha optat per realitzar la instal·lació de climatització de la biblioteca municipal amb un sistema amb aigua del tipus “tot aire”, utilitzant unitats de tractament d’aire per tal de aportar les condicions necessàries Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 34 de qualitat i climatització als espais interiors. En aquest tipus de sistemes l’aire es l’encarregat de compensar les càrregues tèrmiques dels locals climatitzats. Les unitats de tractament d’aire, son les encarregades , no només de la climatització dels locals, sinó també de la ventilació dels mateixos. La qualitat de l’ambient interior depèn del correcte disseny i funcionament dels sistemes de ventilació i climatització de l’edifici. En aquest cas la ventilació dels diferents locals es realitza mecànicament mitjançant una xarxa de conductes per la introducció de l’aire filtrat amb les condicions òptimes, i una altra xarxa de conductes que s’encarregarà de transportar l’aire amb contaminants cap a l’exterior de l’edifici. La ventilació de les cambres higièniques es realitza de manera independent cap a l’exterior. Una refredadora i una caldera son els encarregats de generar calor i fred per aportar les condicions tèrmiques necessàries a l’edifici. Pel que fa als elements conductors de l’aire s’ha utilitzat una trama de conductes circulars i rectangulars que circulen per fals sostre, terres tècnics o vistos, que seran els encarregats de transportar l’aire net i climatitzat cap a tots els locals de l’edifici. L’edifici es divideix en 4 plantes (planta 1, planta 0, planta -1 i planta -2), mentre que la instal·lació de climatització, a efectes de càlcul i de instal·lació d’equips, es divideix en 3 zones: -Primera zona, fa referència a les plantes 1 i 0 de l’edifici. Aquestes plantes seran climatitzades per una unitat de tractament d’aire situada en la coberta plana, s’instal·larà una xarxa de conductes per l’aire d’impulsió, així com una xarxa de conductes per l’aire de retorn. La ventilació de les cambres higièniques es realitzarà amb conductes independents a la resta d’instal·lació. -Segona zona, fa referència a la planta -1. En aquesta planta s’instal·larà una unitat de tractament d’aire en la cambra destinada a aquest ús. Des de la UTA es distribuirà una xarxa de conductes per la impulsió d’aire i una xarxa de conductes pel retorn de l’aire. La ventilació de les cambres higièniques, igual que a la primera zona, es realitza de forma independent, unint el conducte al conducte de ventilació de la primera zona. -Tercera zona, fa referència a la planta -2. En aquesta planta s’instal·laran dos climatitzadors de baix perfil, ubicats al fals sostre. Aquests dos aparells distribuiran l’aire calent i fred als diferents locals de la planta. S’instal·laran dos circuits de conductes d’impulsió i dos circuits de conductes de retorn, un per cada climatitzador. El conducte independent de ventilació de les cambra higiènica s’unirà amb els conductes de ventilació de les cambres higièniques de la resta de plantes fins a la seva sortida a coberta. Les 3 zones de climatització compartiran equip generador de calor (Equip autònom amb caldera Logablok plus mòdul GB312) i equip generador de fred (refredadora York YLAA) instal·lats ambdós a la coberta plana. A partir dels dos equips sortiran els conductes de refrigerant que uniran els equips generadors de fred i calor amb les diferents unitats de tractament d’aire distribuïdes per tot l’edifici. 2.5.4 DESCRIPCIÓ DELS ELEMENTS QUE FORMEN LA INSTAL·LACIÓ · Generador de calor · Generador de fred · Unitats de tractament d’aire · Xarxa de conductes · Canonades d’aigua · Difusors i reixes · Regulació i control 2.5.4.1 Generador de calor Descripció Com a generador de calor per la instal·lació de climatització de l’edifici s’ha utilitzat un equip autònom del fabricant Buderus, concretament el model Logablok plus mòdul GB312. Es un equip autònom a gas natural per instal·lar a l’exterior, aquest equip porta integrada una caldera de condensació compacta d’alta eficiència energètica, model Logano GB312 de 160 KW de potència. A part de la caldera, els equips Logablok plus porten un sistema hidràulic dissenyat i connexionat per només haver de ubicar el mòdul i connectar-lo a la instal·lació. Aquest sistema hidràulic està format per elements com el compensador hidràulic, omplerta de la instal·lació amb filtre, desconnector, comptador i filtre de retorn de la instal·lació. Com s’ha comentat la caldera que munta aquest equip autònom es una caldera a gas, inclou també electrovàlvula de gas, muntada i connexionada i filtre de gas. A part de la caldera i del circuit hidràulic, el mòdul inclou altres elements necessaris com son bomba per la caldera, claus de tall, manòmetres, termòmetres, vas d’expansió, purgador, enllumenat normal i d’emergència, quadre elèctric i brides de connexió hidràulica. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 35 Ubicació i muntatge L’equip autònom que generarà el calor necessari per a climatitzar tot l’edifici s’ubicarà a la coberta plana. La caldera i tots els elements necessaris estan instal·lats dins aquest armari compacte. Per tal de complir amb la normativa del Codi tècnic de l’Edificació en quan a soroll i vibracions de les instal·lacions caldrà limitar el nivell de soroll i les vibracions que aquest equip pugui transmetre als recintes habitables de l’edifici, a través de les subjeccions o punts de contacte que pugui haver-hi amb els elements constructius, o a edificacions pròximes. L’equip s’instal·larà sobre una bancada d’inèrcia per resistir els esforços causats pel seu funcionament. La bancada es realitzarà en formigó i tindrà la suficient massa i inèrcia per evitar el pas de vibracions a l’edifici, a la vegada aquesta bancada estarà recolzada sobre elements antivibradors que compleixin amb la norma UNE 100153. Els elements utilitzats son aïlladors metàl·lics de molla indicats per aïllar tot tipus de maquinària realitzats pel fabricant Vibcon. En la xemeneia de l’equip s’utilitzarà un silenciador per amortir el soroll que pugui generar l’evacuació dels gasos produïts pel funcionament de la caldera. 2.5.4.2 Generador de fred Descripció L’equip generador de fred es una refredadora del fabricant Johnson controls, model YLAA. Es un equip autònom que generarà fred per climatitzar l’edifici, amb unes dimensions ajustades i perfecte per instal·lar en coberta degut al seu pes lleuger. Es un tipus de refredadora que es pot presentar en quatre versions: ·YLAA SE: estàndard ·YLAA SE LS: estàndard amb baix nivell sonor. ·YLAA HE: alta eficiència ·YLAA HE LS: alta eficiència amb baix nivell sonor. La versió utilitzada en el projecte es la YLAA HE LS de 195 kw de potència, es un model d’alta eficiència i amb un nivell sonor baix, solució que, degut a la ubicació de la màquina, ajudarà a reduir el nivell sonor de tot el conjunt de maquinaries que s’han d’instal·lar en la coberta plana de l’edifici. Ubicació i muntatge La refredadora YLAA HE LS, com s’ha dit, s’instal·larà en la coberta plana, conjuntament amb l’equip autònom de generació de calor i una de les unitats de tractament d’aire. Igual que totes les maquinàries instal·lades, es muntarà sobre una bancada d’inèrcia realitzada amb formigó amb suficient massa i inèrcia per resistir els esforços causats pel seu funcionament i per evitar la possible transmissió de vibracions a la resta dels elements estructurals de l’edifici. La bancada estarà recolzada sobre elements antivibradors que compleixin amb la norma UNE 100153. Els elements utilitzats son aïlladors metàl·lics de molla del fabricant Vibcon. Aquesta solució es necessària per complir amb la normativa del Codi tècnic de l’Edificació en quan a soroll i vibracions de les instal·lacions. 2.5.4.3 Unitats de tractament d’aire Com s’ha comentat en l’apartat anterior, l’edifici es divideix en 3 zones de climatització i cada zona disposarà d’una unitat de tractament d’aire per a climatitzar cada un dels locals que formen l’edifici. 2.5.4.3.1 Zona de climatització 1 Descripció: S’instal·larà una unitat de tractament d’aire ubicada en la coberta plana de l’edifici. Aquesta UTA climatitzarà els locals de les plantes 1 i 0. Construïda pel fabricant TROX, empresa que desenvolupa i fabrica components i sistemes per la ventilació i climatització d’espais, el model es el TKM 50 HE, es una unitat de tractament d’aire que te unes mides de 7,66 x 2,55 x 3,19 m. (llargada x amplada x alçada) i un pes de 6835 kg., es una màquina preparada per ubicar-la a l’exterior gràcies a que incorpora una coberta addicional de xapa. Realitzada amb un bastidor en perfil d’alumini extruït pintat, amb ruptura de pont tèrmic, panells de 50 mm. de gruix tipus sandvitx (xapa exterior prelacada de 1 mm. i xapa interior galvanitzada de 1 mm., amb ruptura de pont tèrmic i aïllament de llana mineral). Segons càlculs, aquesta UTA tindrà un cabal d’aire d’impulsió de 22192 m³/h i estarà formada per les següents seccions: · Secció de filtres: retenen les partícules contingudes en l’aire, per tal de millorar-ne la qualitat. · Secció recuperador de calor rotatiu: intercanvia energia entre l’aire extret de l’interior de l’edifici i l’aire que entra de fora l’edifici, afavoreix l’estalvi energètic. · Secció free-cooling: utilització de l’aire exterior filtrat per refredar els locals, en comptes de recircular l’aire de retorn, ja que disposa de característiques energètiques més eficients que l’aire de retorn. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 36 · Secció d’humectació adiabàtica: fan un control de la humitat dels locals · Secció bateries fred + calor: son les encarregades d’escalfar o refredar l’aire. · Secció ventiladors plug-fan: son els encarregats de fer circular l’aire a través dels conductes. Instal·lació: La unitat de tractament d’aire de la 1era zona de climatització s’ubicarà a la coberta plana de l’edifici. Es col·locarà sobre una bancada construïda en perfils en U d’acer galvanitzat i laminat en fred de 3 mm de gruix. La bancada tindrà una alçada de 140 mm. 2.5.4.3.2 Zona de climatització 2 Descripció: La 2a zona de climatització engloba la planta -1 de l’edifici. Igual que la unitat de tractament d’aire de la zona 1, aquesta també està construïda pel fabricant TROX. Tindrà unes mides de 3,78 x 1,92 x 3,19 m. (llargada x amplada x alçada) i un pes de 3053 kg. Es una màquina que te les mateixes característiques de bastidor i utilitza els mateixos materials i sistemes constructius que la unitat de tractament d’aire de la zona 1. La única diferència respecte a la UTA de la zona 1 es que aquesta no està ubicada a l’exterior de l’edifici i per tan no porta instal·lada la coberta addicional de xapa. Segons els càlculs, aquesta UTA tindrà un cabal d’aire d’impulsió de 15784 m³/h., dels quals 10177 m³/h es el cabal d’aire d’impulsió necessari per climatitzar la planta -1 de l’edifici, i els 5607 m³/h restants es aire que s’impulsa a la planta -2 de l’edifici. Aquesta particularitat es degut a que, com s’explicarà en la zona 3 de climatització, els climatitzadors de baixa silueta instal·lats en la planta -2 son equips que no poden realitzar el tractament de la humitat de l’aire, com la normativa marca que en espais de pública concurrència cal tractar la humitat de l’aire, era necessari trobar la manera de introduir aire tractat en aquesta planta. Per tan la UTA de la zona 2, impulsarà aire per la planta -1 i també per la planta -2. Les seccions que formen aquesta unitat de tractament d’aire son: · Secció de filtres: retenen les partícules contingudes en l’aire, per tal de millorar-ne la qualitat. · Secció recuperador de calor rotatiu: intercanvia energia entre l’aire extret de l’interior de l’edifici i l’aire que entra de fora l’edifici, afavoreix l’estalvi energètic. · Secció d’humectació adiabàtica: fan un control de la humitat dels locals · Secció bateries fred + calor: son les encarregades d’escalfar o refredar l’aire. · Secció ventiladors plug-fan: son els encarregats de fer circular l’aire a través dels conductes. Instal·lació: La unitat de tractament d’aire utilitzada per climatitzar la 2a zona estarà ubicada en la cambra de instal·lacions destinada a aquest ús, aquesta cambra es troba situada al costat de l’arxiu bibliotecari de la planta -1. Igual que la UTA de coberta, aquesta també es col·locarà sobre una bancada construïda en perfils en U d’acer galvanitzat i laminat en fred de 3 mm de gruix. La bancada tindrà una alçada de 140 mm. 2.5.4.3.3 Zona de climatització 3 Descripció: Pel que fa a la zona de climatització 3, que cobreix la planta -2, s’instal·laran 2 climatitzadors de baixa silueta especials per instal·lar en el fals sostre. El primer climatitzador es del fabricant TROX, es el model TBS-EC. Les seves mides son 1800 x 1125 x 475 mm. + una secció de silenciador en la impulsió que mesura 1575 x 500 x 425 mm. (amplada x llargada x alçada). El bastidor està construït en xapa d’acer galvanitzat amb cantonades d’alumini injectat. Els panells que formen el climatitzador son de tipus sandvitx de 25 mm. formats per una xapa exterior de 0,6 mm i una xapa interior galvanitzada de 0,5 mm. amb aïllament interior de llana mineral. Segons els càlculs realitzats el cabal d’aire d’impulsió d’aquest climatitzador serà de 5087 m³/h. Estarà format per les següents seccions: · Secció de filtres: retenen les partícules contingudes en l’aire, per tal de millorar-ne la qualitat. · Secció de barreja d’aire: · Secció bateries fred + calor: son les encarregades d’escalfar o refredar l’aire. · Secció ventiladors plug-fan: son els encarregats de fer circular l’aire a través dels conductes. · Secció de silenciador en la impulsió: redueix els decibels que produeix la impulsió d’aire. Com s’ha comentat en el punt anterior, aquests climatitzadors no tenen l’opció de tractar l’aire en quan no poden controlar la humitat ambient dels locals (per normativa obligat en locals de pública concurrència) , tampoc tenen l’opció de recuperador de calor. Per tan, s’ha optat per utilitzar la unitat de tractament d’aire de la zona 2 per aportar l’aire tractat, necessari. Aquest aire es connectarà amb els conductes de retorn que van al climatitzador, així estarà preparat per impulsar. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 37 Instal·lació: Aquest climatitzador s’instal·larà en el fals sostre de planta -2. La seva ubicació serà el fals sostre de l’aula d’informàtica, es fixaran uns tirants al sostre i aquests a la màquina de climatitzar. Es important que el fals sostre sigui desmuntable per tal de poder realitzar un manteniment periòdic de la maquinària, també cal separar el climatitzador uns 300 mm mínim de qualsevol paret per facilitar la seva manipulació en cas de reparació. El segon climatitzador es del fabricant Termoven, el model es el BSA 9/2. Te unes mides de 2275 x 1600 x 550 mm. (amplada x llargada x alçada). La envolupant de la màquina està formada per una estructura suport, realitzada amb perfils d’alumini extruït de 2 mm. de gruix. Panells de tancament de tipus sandvitx formats en la seva cara externa per xapa d’acer galvanitzat d’1 mm. de gruix, en la cara interna per xapa d’acer galvanitzat de 0,5 mm, entremig aïllament de 50 mm. de llana de roca. També disposa de perfils de recolzament formats per un conjunt de perfils perimetrals en U de gran rigidesa que es cargolen a la part inferior de l’estructura o per orelletes de suport sostre, fixades a l’estructura. Segons els càlculs realitzats el cabal d’aire d’impulsió d’aquest climatitzador serà de 6127 m³/h. Estarà format per les mateixes seccions que l’altra climatitzador (secció filtres, secció barreja d’aire, secció de bateries de fred i calor, secció ventiladors plug-fan i secció de silenciador en la impulsió d’aire). Igual que succeeix en l’altra climatitzador, aquest tampoc te la possibilitat de tractar l’aire que impulsen ni tampoc controlar la humitat ambiental dels locals, per tan, s’adopta la mateixa solució que en l’altra cas, i en el conducte de retorn s’hi connectarà un conducte amb aire tractat, amb les condicions aptes per a impulsar en els locals, provinent de la unitat de tractament d’aire de la planta -1. Instal·lació: El climatitzador s’instal·larà en el fals sostre de la cambra higiènica de planta -2. La màquina es subjectarà al forjat mitjançant uns tirants que es cargolaran al forjat d’una banda i a les orelletes metàl·liques que disposa el bastidor del climatitzador destinades a aquest ús. Es deixarà un espai mínim de 300 mm. entre l’aparell i qualsevol paret, per garantir un correcte manteniment. 2.5.4.4 Xarxa de conductes, difusors i reixes de impulsió i retorn d’aire Per realitzar les diferents trames de conductes que transportaran l’aire d’impulsió i de retorn cap als diferents locals o cap a l’exterior de l’edifici s’ha optat pel fabricant de tubs Novatub, el qual fabrica tubs, tan circulars com rectangulars, així com tots els accessoris necessaris per realitzar la instal·lació correctament. Els tubs seran fabricats al taller i es realitzaran de manera que compleixin amb els requeriments i especificacions tècniques que marquen les diferents normatives. Un cop fabricats es transportaran a l’edifici per la seva posterior instal·lació segons projecte. Les reixes, tan de impulsió d’aire com de retorn son del fabricant Trox. Pel que fa als difusors i reixes utilitzats per la impulsió i retorn d’aire seran del fabricant TROX, utilitzant diversos models segons el tipus de instal·lació. La instal·lació de conductes es defineix de la següent manera: 2.5.4.4.1 Zona de climatització 1 Correspon a les plantes 1 i 0. La unitat de tractament d’aire que abasteix aquestes dues plantes està situada en coberta. Els conductes utilitzats per la impulsió i retorn es fabriquen al taller i es transporten a l’obra on es muntaran segons el projecte executiu. La unió entre conductes circulars es realitza mitjançant maneguets simples d’unió i cargols de rosca xapa. Tot el tram de impulsió d’aire es realitzarà amb tub helicoïdal galvanitzat i en els trams que circulen per l’espai de la biblioteca on es requereix més silenci, s’utilitzarà aïllament acústic per a dins del tub de 50 mm de gruix. La impulsió d’aire es realitzarà mitjançant conductes circulars que aniran des de la coberta fins l’interior de l’edifici segons plànols adjunts. A planta 1 els conductes entren a través de la coberta travessant el forjat, cal recobrir i segellar el forat per on entrarà el conducte amb un material elàstic que garanteixi l’estanquitat i impedeixi el pas de vibracions a l’estructura de l’edifici. Els conductes es muntaran arran de sostre mitjançant abraçadores especials per a conductes de climatització, s’utilitzen les del fabricant Walraven, el model BIS Aero. Son abraçadores amb un revestiment de goma que es fixa al volant del conducte i disposa d’un tancament ràpid i segur. Les reixes d’impulsió d’aire utilitzades es el model TRS-R, amb la part frontal de xapa d’acer galvanitzat, disposen d’un marc en angle especialment dissenyat per la seva instal·lació en el mateix conducte. A la planta 0, els conductes d’impulsió d’aire entren a l’interior a través de la façana Nord-est i circularan vistos al llarg de tot l’espai. Els conductes es subjectaran mitjançant cables d’acer amb tancament auto-bloquejant amb dos canals. Igual que en la planta 1, les reixes utilitzades per la impulsió d’aire estan dissenyades especialment per ser instal·lades en els mateixos conductes. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 38 El retorn d’aire es realitzarà mitjançant conductes rectangulars i el seu muntatge es realitzarà segons plànols adjunts. A la planta 1, els conductes de retorn circulen arran de forjat fins arribar al conducte tècnic, on s’unirà amb el conducte de retorn de la planta 0, els conductes es subjectaran amb el mateix sistema d’abraçadores. Les reixes, igual que en la impulsió d’aire es munten en el mateix conducte. A la planta 0, els conductes de retorn circularan per sota del paviment tècnic fins a la cambra higiènica on està situat el conducte tècnic que connecta l’interior de l’edifici fins la coberta, on està situada la unitat de tractament d’aire. En aquest cas, les reixes utilitzades son el model AF, son reixes de lames fixes horitzontals, fabricades en alumini extruït, amb acabat anoditzat en color natural. Es muntaran encastades en el paviment tècnic segons plànols executius adjunts. Les cambres higièniques de la planta 0 seran espais sense climatitzar ja que es consideren espais d’ús esporàdic. Si que es necessari portar a terme una renovació d’aire. En la cambra higiènica general l’extracció d’aire viciat es realitzarà a través de conductes situats arran de forjat, la instal·lació d’aquests conductes serà vista i es subjectaran al sostre mitjançant abraçadores del fabricant Walraven. Les reixes per on es produeix l’extracció d’aire seran el model TRS-R, amb la part frontal de xapa d’acer galvanitzat. L’aire serà extret del local fins a l’exterior de l’edifici mitjançant un ventilador mecànic del fabricant Aerolica, ubicat a la coberta plana. El ventilador està fabricat en xapa d’acer galvanitzat i hèlix de polipropilè, equilibrada estàtica i dinàmicament. L’extracció d’aire de la cambra higiènica de la zona infantil es realitza a través de conductes situats en el fals sostre que expulsaran l’aire cap a l’exterior gràcies a un ventilador mecànic del fabricant Sodeca muntat en la coberta inclinada. Els conductes circulen per l’interior del conducte tècnic que hi ha en una de les cabines de wc. L’extractor es helicoïdal i s’adaptarà a la coberta segons inclinació. Fabricat en xapa d’acer galvanitzat i hèlix en poliamida reforçada amb fibra de vidre. Les reixes utilitzades son el model AH del fabricant TROX, que es munten encastades en el fals sostre. 2.5.4.4.2 Zona de climatització 2 Aquesta zona fa referència a la planta -1. La unitat de tractament d’aire que climatitzarà la planta -1 de l’edifici s’ubicarà en la cambra d’instal·lacions destinada a aquest ús, situada al costat de l’arxiu bibliotecari de la planta. La impulsió d’aire es realitzarà amb tub helicoïdal d’acer galvanitzat fabricat al taller i transportat a l’obra pel seu muntatge segons plànols executius. Els conductes circularan pel fals sostre i estaran subjectats al forjat mitjançant abraçadores metàl·liques amb tancament ràpid i segur. La impulsió d’aire es realitzarà a través de difusors circulars de diferents mides segons cabal d’aire necessari a cada local. Son difusors del fabricant TROX, model ADRL, es muntaran encastats en el fals sostre quedant enrassats. Fabricats en alumini acabat anoditzat natural. En els locals on s’ubiquen les sales d’estudi es muntaran, en l’interior dels conductes i just abans d’arribar al difusor de cada sala, unes comportes de regulació de cabal d’aire fabricades en xapa d’acer galvanitzat i accionament motoritzat. Les comportes son del fabricant Koolair i les mides es dimensionaran segons cabal d’aire. Disposen de lames oposades que s’obren i es tanquen segons la demanda necessària en cada moment gràcies a la motorització de que disposen. El retorn d’aire es realitzarà amb conductes d’acer galvanitzat fabricat al taller i transportat a l’obra pel seu muntatge segons plànols executius. Aquests, circularan per sota del paviment tècnic fins a transportar l’aire de retorn fins la unitat de tractament d’aire. Les reixes utilitzades son el model AF, son reixes de lames fixes horitzontals, fabricades en alumini extruït, amb acabat anoditzat en color natural. Es muntaran encastades en el paviment tècnic segons plànols executius adjunts. L’extracció d’aire de la cambra higiènica de la zona de les sales d’estudi es realitza a través de conductes situats en el fals sostre que expulsaran l’aire cap a l’exterior gràcies a un ventilador mecànic del fabricant Sodeca muntat en la coberta inclinada. Els conductes circulen per l’interior del conducte tècnic que hi ha en aquest local, connectant amb la ventilació de la cambra higiènica de la zona infantil de planta 0. L’extractor utilitzat es helicoïdal i s’adapta a la coberta segons la inclinació. Fabricat en xapa d’acer galvanitzat i hèlix en poliamida reforçada amb fibra de vidre. Les reixes utilitzades son el model AH del fabricant TROX, que es munten encastades en el fals sostre. La ventilació de la cambra higiènica privada es realitza de manera individual degut a la seva ubicació dins l’espai. Col·locació d’una reixa de ventilació encastada en el fals sostre, per on es produirà l’extracció d’aire. S’utilitzaran conductes d’acer galvanitzats per transportar l’aire d’extracció fins la coberta de l’edifici. Aquesta acció serà possible gràcies a un ventilador mecànic ubicat en la coberta inclinada. El fabricant de l’extractor es Sodeca, s’utilitza el model HTTI amb possibilitat d’adaptar-se a la inclinació de la coberta pel seu muntatge. 2.5.4.4.3 Zona de climatització 3 Aquesta zona fa referència a la planta -2. Per climatitzar aquesta zona, s’utilitzen dues unitats de climatitzador de baixa silueta, muntats en el fals sostre. Un climatitzador dona servei a l’aula d’informàtica i l’altra donarà servei a la sala de conferències i sala de descans. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 39 En aquesta planta es muntaran dos circuits de impulsió d’aire i dos de retorn, un per cada climatitzador. La impulsió d’aire per l’aula d’informàtica es realitzarà amb tub helicoïdal d’acer galvanitzat fabricat al taller i transportat a l’obra pel seu muntatge segons plànols executius. Els conductes circularan pel fals sostre i estaran subjectats al forjat mitjançant abraçadores metàl·liques amb tancament ràpid i segur. Els difusors per la impulsió d’aire son del fabricant TROX, model ADRL, igual que els de les altres plantes, El muntatge d’aquests difusors es encastats en el fals sostre, quedant enrassats. La mida dels difusors es dimensionarà segons cabal de impulsió d’aire. El retorn d’aire es realitzarà amb conductes d’acer galvanitzat fabricat al taller i transportat a l’obra pel seu muntatge segons plànols executius. Els conductes circularan pel fals sostre i estaran subjectats al forjat mitjançant abraçadores metàl·liques amb tancament ràpid i segur. Les reixes de retorn d’aire son el model ASL formades per un marc frontal i lames horitzontals regulables individualment, tot en alumini extruït, acabat anoditzat natural. El seu muntatge es encastades en el fals sostre. La mida de les reixes es dimensionarà segons cabal de retorn d’aire. A part del conductes de impulsió i de retorn dels dos climatitzadors, també hi ha dos conductes mes que provenen de la unitat de tractament d’aire de la planta -1. Aquests conductes transporten aire tractat i amb les condicions de humitat adequades. No disposen de cap reixa ni difusor per impulsar aire, simplement connectaran amb els conductes de retorn d’aire de cada climatitzador, just abans d’arribar a la unitat climatitzadora. Aquests trams de tubs es realitzen amb el mateix material que tota la resta de la instal·lació, tub d’acer galvanitzat, que un cop fabricat al taller es transportat a l’obra pel seu posterior muntatge. L’extracció d’aire de la cambra higiènica de la zona de descans de la planta -2 es realitza a través de conductes situats en el fals sostre que expulsaran l’aire cap a l’exterior Els conductes circulen per l’interior del conducte tècnic que hi ha en aquest local, connectant amb la ventilació de la cambra higiènica de la zona infantil de planta 0 i amb la ventilació de la cambra higiènica de les sales d’estudi. L’extractor utilitzat es helicoïdal i s’adapta a la coberta segons la inclinació. Fabricat en xapa d’acer galvanitzat i hèlix en poliamida reforçada amb fibra de vidre. Les reixes utilitzades son el model AH del fabricant TROX, que es munten encastades en el fals sostre. 2.5.4.5 Canonades d’aigua El fluid transportador del fred i la calor es l’aigua. S’utilitzaran canonades de Polietilè reticular. 2.5.4.5.1 Característiques del polietilè reticular · Senzillesa d’instal·lació: no es precisa soldadures ni mecanització. El sistema d’accessoris fittings dota al sistema senzillesa i economia. · Flexibilitat: el polietilè disposa d’una flexibilitat que permet una instal·lació mes senzilla. · Mínimes pèrdues de càrrega: la rugositat de les parets de les canonades de polietilè es molt inferior al de les canonades metàl·liques. Això redueix les necessitats energètiques pel bombeig de l’aigua de la instal·lació i permet transportar un major cabal d’aigua a igual diàmetre interior de canonada. · Sense incrustacions: evita possibles obstruccions i assegura les baixes pèrdues de càrrega durant tota la seva vida útil. Dades comercials de les canonades de polietilè reticular PEX Polietilè Reticular DN (mm) D.ext (mm) Gruix paret (mm) D.int (mm) 12 12 1,7 8,6 Pressió màx. de treball segons T°C fluid 16 16 1,8 12,4 20 20 1,9 16,2 · 20°C < 1,25 Mpa (12,5 kg/cm²) 25 25 2,3 20,4 32 32 2,9 26,2 · 60°C < 0,80 Mpa (8,0 kg/cm²) 40 40 3,7 32,6 50 50 4,6 40,8 · 95°C < 0,40 Mpa (4,0 kg/cm²) 63 63 5,8 51,4 75 75 6,8 61,4 90 90 8,2 73,6 110 110 10 90 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 40 Canonades d’impulsió i retorn de la caldera i refredadora del projecte CANONADES D'AIGUA FREDA I CALENTA PER CLIMATITZACIÓ Total fred (Frig/h) Total (Kcal/h) Ø Tub Material Refredadora - col·lector 162275 90 P.E. Reticular Caldera - col·lector 121148 75 P.E. Reticular Col·lector de refredadora - UTA (coberta) 77690 63 P.E. Reticular Col·lector de caldera - UTA (coberta) 62363 63 P.E. Reticular Col·lector de refredadora - UTA (planta -1) 38174 50 P.E. Reticular Col·lector de caldera - UTA (planta -1) 26971 50 P.E. Reticular Col·lector de refredadora - climatitzadors (planta -2) 42056 50 P.E. Reticular Col·lector de caldera - climatitzadors (planta -2) 26279 50 P.E. Reticular Canonada aigua freda a climatitzador (unitat 1) 19078 40 P.E. Reticular Canonada aigua calenta a climatitzador (unitat 1) 9121 40 P.E. Reticular Canonada aigua freda a climatitzador (unitat 2) 22978 50 P.E. Reticular Canonada aigua calenta a climatitzador (unitat 2) 17158 40 P.E. Reticular 2.5.4.5.2 Traçat de la instal·lació de canonades d’aigua Canonades amb traçat des de coberta fins a cambra d’instal·lacions de planta 0 Les canonades que uneixen la màquina refredadora i la caldera, situades en coberta, i els col·lectors generals, situats a la cambra d’instal·lacions de planta 0, així com les canonades que van des dels col·lectors generals fins la Unitat de tractament d’aire situada en coberta compliran amb les següents especificacions, tan d’execució com d’elements materials: Diàmetres nominals · El diàmetre nominal de la canonada que connecta la màquina refredadora amb els col·lectors serà de 90 mm. per la canonada d’aigua freda i de 75 mm. per la canonada d’aigua calenta · El diàmetre nominal de la canonada que connecta la caldera amb els col·lectors serà de 75 mm. · El diàmetre nominal de les canonades que connecten els col·lectors amb la Unitat de tractament d’aire serà de 63 mm. tan per la canonada d’aigua freda, com per la canonada d’aigua calenta. Traçat · Les canonades que van des de la màquina refredadora i la caldera fins els col·lectors de planta baixa circularan per sota del paviment tècnic situat a coberta fins arribar al conducte tècnic situat a la façana Nord-oest de l’edifici fins a planta 0 on, per sota també del paviment tècnic, arribaran als col·lectors generals. · Les canonades que van des dels col·lectors generals fins la Unitat de tractament d’aire situada en coberta circularan per sota del paviment tècnic de planta 0 fins al conducte tècnic situat a la façana Sud-est de l’edifici, des d’allà fins a coberta, i per sota del paviment tècnic arribaran a la UTA. · Les canonades que parteixen dels col·lectors generals i que circulen per planta 0, s’instal·laran a diferents alçades per evitar creuaments entre totes les canonades. Aquests traçat es realitzarà segons plànols adjunts. · Les canonades que travessin els paraments de l’edifici o algun altre element constructiu ho faran dins una funda de secció circular, de major diàmetre i suficientment resistent. Circulació de canonades en sentit horitzontal. Paviment tècnic · Les canonades que circulin, en sentit horitzontal, per sota del paviment tècnic disposaran de suports de manera que, en cas de creuaments, el pes de les canonades descarregui sobre els suports i mai sobre les altres canonades i les seves unions. · Les canonades que no presentin creuaments es fixaran amb grapes o abraçadores, aquestes seran de fàcil muntatge i desmuntatge. · Entre les abraçadores i el tub s’interposarà un element elàstic per evitar possibles vibracions provocades per la velocitat de l’aigua. Circulació de canonades en sentit vertical. Conducte tècnic. · Disposarà de ventilació per la part superior. · Les canonades es fixaran als paraments mitjançant grapes o abraçadores de manera que quedaran perfectament alineades a les parets i no transmetran cap soroll ni vibració a la resta de l’edifici. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 47 2.6.5.2.4 Els polsadors manuals d’activació d’alarma En cas d’incendi tenen la finalitat de transmetre una senyal a la central de detecció d’incendis de l’edifici, de forma que resulti localitzable la zona del polsador que ha sigut activat i es puguin prendre les mesures pertinents. Els polsadors es col·locaran en llocs fàcilment visibles, es muntaran a les parets de l’edifici, principalment ubicats en els recorreguts d’evacuació o sortides d’edifici, a una alçada de 1,6 metres respecte el nivell del terra i sempre hi haurà menys de 25 metres entre qualsevol punt de l’edifici fins a un d’aquests polsadors. Portaran un dispositiu de protecció que impedeixi l’activació involuntària. Els polsadors estaran senyalitzats amb un rètol homologat per les Normes UNE, tan en dimensions com en alçada de muntatge. La instal·lació estarà alimentada elèctricament, com a mínim, per a dos fonts de subministra, dels quals la principal serà la xarxa general de l’edifici. La font secundària pot ser específica per a la instal·lació de polsadors o comú amb altres elements de protecció contra incendis. 2.6.5.3 Extintors portàtils S’instal·laran dos tipus d’extintor portàtil en l’edifici de la biblioteca segons el tipus de local on estigui ubicat: -Extintor de CO 2 , utilitzats per focs on hi hagi presència de corrent elèctrica. Son un tipus d’extintor que al fer-se la descàrrega no provoca danys als equips o material que pugui haver-hi al local,com poden ser les cambres d’instal·lacions on hi hagi quadres elèctrics o maquinària elèctrica, també en els arxius bibliotecaris on es important no danyar els documents o arxius que pugui haver-hi. - Extintor de pols ABC 21A 113B, es l’extintor comú, s’utilitzarà en tota la resta d’espais on no sigui necessari instal·lar un extintor de CO 2 . Tots els extintors es muntaran a la paret a una alçada màxima de 1,70 metres i estaran senyalitzats amb un cartell homologat segons les Normes UNE, tan en dimensions com en alçada de muntatge. En total s’instal·laran 14 extintors en tot l’edifici, distribuïts de la següent manera: Per tal de mantenir en un estat correcte d’utilització, tots els extintors rebran un manteniment periòdic que consta de dues parts: · Cada 3 mesos: es comprovarà l’accessibilitat i la senyalització de l’extintor. Es realitzarà una inspecció visual dels pestell, precintes, inscripcions o de les parts mecàniques com son la llança, la vàlvula o la mànega. També es farà una comprovació del pes i la pressió. - Cada any: comprovació del pes i la pressió. Inspecció visual de l’estat de la mànega, la llança, les vàlvules i les parts mecàniques. - Cada 5 anys: a partir de la data del timbrat de l’exterior (per 3 vegades) es retimbrarà l’exterior d’acord amb la ITC-MIE AP5 del reglament d’aparells a pressió sobre extintors d’incendi. Distribució dels extintors en l’edifici: ·Coberta: s’instal·larà un extintor de pols ABC 21A 113B situat al costat de l’escala d’accés a coberta. · Planta 1: s’instal·larà un extintor de CO 2 a la part dreta de la porta d’accés a l’arxiu bibliotecari. · Planta 0: en aquesta planta es col·locaran 5 extintors: 1 extintor de pols al costat de la cambra higiènica principal, 1 extintor de pols a la façana sud-est de l’espai general de planta, 1 extintor de pols a la façana Nord-Oest de l’espai general de planta, 1 extintor de CO 2 a la cambra d’instal·lacions elèctriques situat a la part dreta de l’accés a l’edifici, i 1 extintor de pols a la paret del despatx de direcció pel costat on està situada l’àrea de lectura. · Planta -1: en aquesta planta s’instal·laran 4 extintors repartits de la següent manera: 1 extintor de CO 2 a la cambra d’instal·lacions on s’ubica el sistema de climatització, 1 extintor de CO 2 a l’arxiu bibliotecari, 1 extintor de pols ABC a la zona de les sales d’estudi i 1 un altre extintor a la zona de recepció i espera de la planta, a la façana Sud-oest. · Planta -2: en aquesta planta es col·loquen 3 extintors, 1 extintor de CO 2 a l’aula d’informàtica, al costat dret de la porta d’accés a l’aula, 1 altre extintor de pols ABC a l’àrea de descans, al costat esquerra de la porta d’accés a la sala, 1 extintor de pols ABC a la sala de conferències, just al costat dret de l’accés a planta. 2.6.5.4 Boques d’incendi equipades S’instal·laran boques d’incendi equipades (BIE) de 25 mm i amb una capacitat de actuació de 20 metres. Sempre que sigui possible s’ubicaran a una distància de 5 metres de tota sortida de sector d’incendi. Per normativa no pot haver-hi mes de 25 metres des de qualsevol punt d’origen d’evacuació fins a una BIE. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 48 El muntatge de les BIE’s serà superficial, a una alçada de 1,5 metres com a màxim des del nivell del terra fins al punt mitjà de la boca d’incendi. En espais diàfans com es la planta 0 de la biblioteca caldrà instal·lar tantes BIE’s per tal de cobrir tot l’espai, tenint en compte que des de qualsevol punt a una BIE no pot haver-hi mes de 25 metres. Xarxa d’abastiment d’aigua per les BIE’s La xarxa d’abastiment per les BIE’s serà una instal·lació independent a la de la resta de l’edifici. Aquesta instal·lació ha de permetre el cabal i pressió necessaris pel bon funcionament de les BIE’s, així com l’autonomia suficient requerida per la utilització de les BIE’s. Aquesta instal·lació permetrà un cabal simultani de 3,34 l/s. Les canonades que alimenten la xarxa de BIE’s seran d’acer negra i seran capaç de Segons la companyia subministradora d’aigua de Sant Feliu de Codines, la xarxa general que abasteix al poble pot aportar el cabal i pressió necessaris, per tan no s’instal·larà cap grup de pressió ni cap dipòsit d’aigua. Les canonades que alimenten la xarxa de BIE’s seran d’acer negra estirat amb soldadura, complint amb la norma DIN 2440. En tot l’edifici es col·locaran 4 boques d’incendi equipades, i es repartiran de la següent manera: · A planta 0 s’instal·laran 2 BIE’s, una a cada extrem de planta. Al costat de la cambra higiènica principal se’n instal·larà una i al costat del despatx de direcció es col·locarà l’altra. · A la planta -1 es col·locarà una BIE a la zona de recepció, a la façana Sud-oest. · A planta -2 s’instal·larà una BIE a la sala de conferències, just al costat dret de la porta d’accés. 2.6.5.5 Sistema d’extinció automàtic d’incendi A l’arxiu bibliotecari i a la cambra d’instal·lacions de planta -1, al ser un espai de risc mitjà i al tenir un recorregut d’evacuació de bastants metres cal instal·lar un sistema d’extinció automàtic d’incendi, que consistirà en un agent extintor amb gas HFC. El sistema estarà format per 9 difusors de descàrrega de gas, 3 a la cambra d’instal·lacions i 6 a l’arxiu bibliotecari, i una bateria de cilindres on s’emmagatzema el gas HFC situada a la cambra d’instal·lacions. Els difusors s’instal·laran adossats al fals sostre a una distancia d’uns 3 metres entre un i l’altre. Per fer la connexió entre els cilindres de gas i els difusors s’utilitzaran canonades d’acer negra. Activació del sistema: El sistema d’extinció automàtica d’incendis es pot activar de dues maneres: · Tot el conjunt estarà connectat amb els elements de detecció instal·lats, que en cas de detectar un increment de temperatura o fum activaran la descàrrega del gas del sistema d’extinció. · La segona manera de poder activar la instal·lació automàtica d’extinció d’incendis es manualment mitjançant un polsador de tir o per programació mitjançant panells de control. 2.6.5.6 Cablejat El cablejat utilitzat per la connexió de tots els elements de la instal·lació de detecció d’incendis amb la central de control haurà de complir amb les especificacions indicades en el Reglament Electrotècnic de Baixa tensió. Aquest cable serà: · Trenat i apantallat per evitar problemes de interferències · Apantallat: alumini amb fil de drenatge. · Resistència total del cablejat de llaç: inferior a 40 ohmios. · Capacitat: inferior a 0,5 microfaradis. · Secció: dos conductors 2 x 1,5 mm. Com s’ha dit anteriorment tot el cablejat que alimenti qualsevol element de tot el conjunt de detecció d’incendis o tingui la funció de transmetre senyals a la central de detecció s’instal·laran separats d’altres sistemes elèctrics que pugui haver en la biblioteca. El cablejat de tot el sistema de detecció d’incendis circularà per sota del terra tècnic a la planta 0 o pel fals sostre en la resta de plantes, en els dos casos s’utilitzaran safates metàl·liques per la conducció del cablejat. Part de la instal·lació serà vista i transcorrerà per les parets de la biblioteca, on els conductors aniran protegits amb tub. Un exemple on el cablejat serà vist es per tal de connectar els detectors de fum amb la central, tot el cablejat circularà per el terra tècnic menys a l’hora de pujar fins el detector que ho farà pels murs de façana fins arribar a les encavallades metàl·liques. Igual passa amb els polsadors d’alarma o amb les sirenes d’alarma. Quan els conductors circulin en safates, caldrà tenir en compte la norma aplicable a les safates, que es la norma UNE-EN 61537 “sistemes de safates i safates d’escala per conducció de cables” Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 49 La funció de les safates es nomes de suport i conducció de cables, no fan funció de protecció, es per això que els cables seran de tensió assignada 0,6/1 kV. El traçat d’aquestes safates es farà, sempre que sigui possible, en línies rectes i paral·leles a les arestes de les parets que delimiten el local. Les safates es connectaran a la xarxa de terra, quedant la seva continuïtat elèctrica assegurada. En les parts de la instal·lació on el cablejat sigui vist anirà protegit amb tub rígid. Aquests tubs tindran un diàmetre que permetin un fàcil allotjament i extracció del cablejat. En la instal·lació contra incendis, com s’ha comentat anteriorment, s’utilitza cable amb una secció de 2 x 1,5 mm., el tub utilitzat tindrà un diàmetre mínim de 12 mm. segons la norma UNE-EN 50086. Quan el cablejat hagi de circular a través d’elements de la construcció, com poden ser forjats o murs, es tindran en compte una sèrie d’especificacions: · En tota la longitud dels passos de les canalitzacions no es realitzaran empalmes o derivacions de cables. · Les canalitzacions estaran suficientment protegides contra possibles danys mecànics o efectes de la humitat. Aquesta protecció serà continua en tota la longitud del pas. 2.6.6 SENYALITZACIÓ DELS MEDIS D’EVACUACIÓ Els medis d’evacuació estaran senyalitzats segons s’especifica en la norma UNE 23034:1998 basant-se en els següents criteris: · Mida de les senyals: · Les sortides de recinte, planta o edifici tindran una senyal amb el rètol de “sortida” · La senyal amb el rètol “sortida d’emergència” s’utilitzarà en tota sortida prevista exclusivament per aquest ús. · Es disposaran senyals indicatives de direcció dels recorreguts, visibles des dels orígens d’evacuació quan no es vegin directament les sortides. · En els punts dels recorreguts d’evacuació en els que existeixin alternatives que puguin induir a error, també es disposaran senyals indicatives de direcció de recorregut. · En els recorreguts d’evacuació, les portes que no siguin sortida i que pugin induir a error a l’hora d’evacuar, es disposarà una senyal amb el rètol “sense sortida” en un lloc fàcilment visible però en cap cas sobre les fulles de les portes. · Les senyals seran visibles inclús en cas de fallida en el subministrament d’enllumenat normal. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 50 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 51 2.7 INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT 2.7.1 ENLLUMENAT INTERIOR 2.7.1.1 OBJECTE La instal·lació d’enllumenat interior pretén donar solució a les necessitats lumíniques del projecte de la Biblioteca Municipal. S’intenta crear un espai funcional, còmode i agradable pels usuaris mitjançant la il·luminació, que afavoreixi el desenvolupament de les diferents tasques que es poden realitzar en una biblioteca. A banda de crear uns espais agradables mitjançant la llum, un aspecte fonamental es la eficiència energètica de la instal·lació lumínica, això s’aconseguirà mitjançant la utilització de diferents elements com poden ser làmpades de tipus led o fluorescència o altres elements com sistemes de control i regulació que optimitzin l’aprofitament de la llum natural, controls d’encesa i apagada per sistema de detecció de presència o sistemes de temporització. 2.7.1.2 NORMATIVA APLICABLE - Codi Tècnic de l’Edificació: · DB-HE “Estalvi d’energia” · DB-SUA “Seguretat d’utilització i accessibilitat” - Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. (REBT) - Norma UNE EN 12464-1:2012 “Il·luminació dels llocs de treball” part 1 - Norma UNE EN 12665-1:2012 “Criteris bàsics per l’especificació dels requisits d’enllumenat” - Norma UNE EN 1838:2000 “Il·luminació. Enllumenat d’emergència” 2.7.1.3 ASPECTES TÈCNICS DE LA INSTAL·LACIÓ 2.7.1.3.1 Tipus de làmpades Un aspecte important de la instal·lació lumínica es el tipus de làmpades que s’utilitzen per tal de dotar de llum tots els espais. En aquest projecte s’han utilitzat la totalitat de làmpades amb tecnologia led. La utilització de làmpades tipus led davant de les làmpades incandescents o halògenes respon a criteris d’estalvi energètic, econòmic i mediambientals. Aquest tipus de tecnologia te el seu punt més destacable respecte a qualsevol altre tecnologia de il·luminació en la eficàcia lluminosa, el que afavoreix l’estalvi i l’eficiència energètica. Si ve es cert que les làmpades de tecnologia led son mes cares que les làmpades halògenes o incandescents, la elevada vida útil unit amb un baix consum d’energia elèctrica fa que es recuperi la inversió en un període de temps reduït. 2.7.1.3.2 Sistema de control i regulació de les lluminàries La normativa vigent obliga a instal·lar uns sistemes de control per tal d’aprofitar la llum natural. Els sistemes instal·lats regularan proporcionalment i de manera automàtica, a traves d’un sensor de lluminositat el nivell de il·luminació en funció de la quantitat de llum natural que hi hagi en cada moment. (model utilitzat definit en annexes). Aquests sistemes oferiran un estalvi d’energia al regular les lluminàries en funció de la llum natural i permetre la seva encesa o apagada automàtica. El funcionament d’aquests sistemes consisteix en uns sensors de diferents tipus: detector de moviment, fotocèl·lula o IR. Aquests sensors es combinen amb un controlador que conté una sèrie de mòduls programats. Si tenim en compte que la tecnologia LED ja es econòmica i que es un tipus de làmpada que consumeix molt menys energia que les làmpades fluorescents o halògenes, si a mes es combinen amb aquests sistemes de control i regulació de la llum fan del conjunt un element amb un consum energètic el mes ajustat possible. 2.7.1.3.3 Sistemes de detecció de moviment Per tal de realitzar un correcta estalvi energètic cal instal·lar una sèrie de mecanismes que facin de la instal·lació d’enllumenat una instal·lació mes eficient.. A part dels sistemes de regulació del enllumenat en funció de la llum natura, en zones com les cambres higièniques o arxius també s’han instal·lat mecanismes de detecció de moviments que encenen i apaguen les llums amb lo qual s’evitarà que les lluminàries quedin enceses innecessàriament podent elevar la despesa energètica. Aquests detectors s’instal·laran en els fals sostre de les cambres higièniques de les tres plantes i en els arxius bibliotecaris de planta 1 i planta -1, (el de planta 1 serà un dispositiu de superfície davant la impossibilitat de realitzar un fals sostre). Tots els dispositius disposen d’un sistema de detecció de 360º i es poden regular ajustant els temps de desconnexió mitjançant un comandament facilitant molt les tasques de regulació. (model utilitzat definit en annexes). Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 52 2.7.1.3.4 Centraleta d’enceses Per tal de centralitzar gran quantitat de funcions o enceses de l’enllumenat interior, s’utilitzen centraletes que agrupen en un mateix aparell gran quantitat de funcions, en aquest cas s’agrupen gran quantitat d’enceses de l’enllumenat interior. Amb aquestes centraletes el que s’aconsegueix principalment es una optimització a l’hora de realitzar tota la instal·lació d’enllumenat, ja que en un sol punt s’agrupen gran quantitat d’enceses. La possibilitat de poder controlar les lluminàries de tot un espai des d’un mateix punt també es un factor important a tenir en compte. 2.7.1.4 POTÈNCIA INSTAL·LADA La potència màxima instal·lada en il·luminació en tot l’edifici no superarà la indicada en la taula “potència màxima de il·luminació” del document DB-HE “estalvi energètic” En el projecte tenim un edifici d’us DOCENT i per tant tenim un valor màxim de potència de il·luminació de 15 W/m². Segons els càlculs realitzats (s’adjunten en annexes) la potència total instal·lada es de 11.811 W, el que significa una potència d’il·luminació de 8,10 W/m², valor que compleix amb la normativa. 2.7.1.5 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT INTERIOR 2.7.1.5.1 Arxiu bibliotecari planta 1 i -1 Descripció: Espai destinat a guardar documents, llibres i altres tipus d’arxius històric, per tan es important controlar la il·luminació per evitar que els raigs ultraviolats o l’escalfor que produeixen cert tipus de làmpades no afectin a tals documents. Es un espai que no te una utilització permanent, mes aviat esporàdica. Tipus de lluminàries i làmpades: S’ha optat per una il·luminació uniforme i directa utilitzant làmpades amb tecnologia led, no produeixen raigs ultraviolats i el calor que emeten es molt inferior a qualsevol altre tecnologia lumínica. Les lluminàries utilitzades disposen de reflector de policarbonat metal·litzat brillant que proporciona un alt confort visual. Nivell lluminós: tipus d’interior: arxiu de documents amb un nivell lluminós mínim ,segons normativa, de 300 lux. Índex d’enlluernament unificat: les lluminàries ofereixen un UGR>16 Tonalitat de la llum: tonalitat de la llum de les làmpades es situarà entre els 3300 K i els 5000 K. Muntatge: a l’arxiu de planta 1, degut a la poca alçada del local no s’hi pot construir un fals sostre i per tant les lluminàries aniran adossades al forjat, mentre que a l’arxiu de la planta -1 les lluminàries seran encastades en el fals sostre construït. Mecanisme d’encesa: Es dividiran les lluminàries en 3 enceses. S’instal·laran mecanismes d’encesa mitjançant dispositius de detecció de moviments. Al ser espais on hi ha poca circulació de gent, aquests sistemes eviten que les llums puguin quedar enceses per alguna distracció. Sistemes de control i regulació de la il·luminació: al ser espais d’ús esporàdic, s’instal·laran uns sistemes d’encesa mitjançant dispositius de detecció de persones per moviment. A l’arxiu de planta 1 s’instal·laran aquests dispositius adossats al forjat, mentre que a l’arxiu de planta -1 es col·locaran encastats en el fals sostre. Tots dos mecanismes, tan de superfície com encastat tenen un rang de detecció de 5 x 4 metres aprox. Es col·locaran els dispositius necessaris per a cobrir tot l’espai. Al ser espais d’ús esporàdic, s’ha optat per no instal·lar cap sistema de regulació de la il·luminació en funció de la llum natural, ja que el cost que suposaria instal·lar tot aquest sistema seria mes elevat que l’estalvi que es produiria. 2.7.1.5.2 Cambres higièniques planta 0, -1, -2 Descripció: les cambres higièniques son espais particulars degut a la varietat d’espais que hi ha dins un bany públic com poden ser la zona on s’ubiquen els lavabos, les particions on s’ubiquen els inodors que subdivideixen l’espai en zones petites o fins i tot algun espai destinat a canviar nadons. Tipus de lluminàries i làmpades: s’han utilitzat dos tipus de lluminàries diferents per cobrir tots els espais que hi ha dins els banys: · En els espais comuns dels banys s’ha instal·lat una lluminària downlight amb tecnologia led. Disposa d’un difusor de vidre mate que produeix una il·luminació bàsica i uniforme. El reflector es d’alumini anoditzat brillant. · En les zones on s’ubiquen els lavabos y els miralls s’ha instal·lat unes lluminàries similars, downlight amb làmpades led, en aquest cas de mes baixa potència ja que es volia que sigues una llum mes puntual. · En les particions on s’ubiquen els inodors s’han instal·lat les mateixes lluminàries que a les zones dels lavabos, un punt de llum downlight amb tecnologia led. Disposa d’un difusor de vidre mate que produeix una il·luminació bàsica i uniforme. El reflector es d’alumini anoditzat brillant. Nivell lluminós: tipus d’interior: banys. Nivell lluminós mínim segons normativa de 200 lux. Índex d’enlluernament unificat: les lluminàries ofereixen un UGR>20 Tonalitat de la llum: la tonalitat de la llum serà un blanc càlid, al voltant de 3000 K. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 53 Muntatge: totes les lluminàries de les cambres higièniques es muntaran encastades en el fals sostre, excepte les de la cambra higiènica general de planta 0, al ser un espai amb una alçada insuficient per instal·lar un fals sostre, es col·locaran superficialment en el sostre. Mecanisme d’encesa: s’instal·laran mecanismes d’encesa mitjançant dispositius de detecció de moviments. Les cambres higièniques son espais molt transitats, per tan i per afavorir la correcta utilització de la il·luminació s’ha optat per no instal·lar mecanismes d’encesa manuals, s’ha optat per aquests sistemes de detecció. Sistemes de control i regulació de la il·luminació: totes les cambres higièniques disposaran de sistemes d’encesa mitjançant detecció de moviments. Els dispositius s’instal·laran encastats en els fals sostre i tenen un rang de detecció de 5 x 4 metres. Es col·locaran tants dispositius per tal de cobrir tota la superfície de les cambres higièniques. 2.7.1.5.3 Il·luminació general planta 0 Descripció: l’espai general de la planta 0 està format per dues naus, amb una coberta a dues aigües i una estructura amb encavallades metàl·liques que confereixen a l’espai una estètica molt industrial. L’alçada en el punt mes elevat es de 8,5 m. Tot aquest espai de la planta 0 forma el nucli de la biblioteca municipal, es divideix en diverses zones. Cada zona disposarà d’un tipus de il·luminació, a part tot l’espai disposarà d’una il·luminació general que servirà per donar llum als espais de circulació, vestíbul d’entrada, així com a reforç a la il·luminació de cada zona. Tipus de lluminàries i làmpades: s’han instal·lat unes lluminàries de disseny minimalista que s’integren perfectament en l’espai. Utilitzen làmpades de tecnologia led per afavorir a l’estalvi energètic. Les lluminàries disposen d’un reflector darklight d’alumini anoditzat brillant que proporciona un gran confort visual amb rendiment òptim. El difusor es de vidre mate. Nivell lluminós: tipus d’interior: espais de circulació amb un nivell lluminós mínim ,segons normativa, de 150 lux. Índex d’enlluernament unificat: les lluminàries ofereixen un UGR>18 Tonalitat de la llum: tonalitat de la llum de les làmpades blanc neutre, es situarà entre els 3300 K i els 5000 K. Muntatge: les làmpades es muntaran suspeses de l’estructura metàl·lica de l’edifici mitjançant cables tensors d’acer, quedant a una alçada de 4,5 metres Mecanisme d’encesa: la instal·lació de les lluminàries pendulars disposarà de 4 enceses, una per cada filera de lluminàries. Les enceses es realitzaran des de la zona de recepció on s’ubicarà la centraleta d’enceses, manipulades únicament pel personal bibliotecari. Sistemes de control i regulació de la il·luminació: com a il·luminació general de tot l’espai, aquestes lluminàries no disposaran de cap mecanisme de regulació ja que son tots els ambients particularment els que disposaran d’aquests mecanismes de regulació, però no la il·luminació general, volent que al menys aquestes lluminàries estiguin enceses. 2.7.1.5.4 Taulells de recepció i despatx Descripció: Hi ha dos taulells de recepció, el principal situat a l’accés a l’edifici, a planta baixa, i un taulell de recepció secundari a planta -1. La il·luminació en aquest espai ha de ser agradable i eficient ja que es com la carta de presentació de la biblioteca. Tan la recepció principal com la recepció secundaria disposaran del mateix tipus de lluminàries. Al costat de la zona de recepció de planta baixa hi ha el despatx de direcció de la biblioteca, i com a tal cal instal·lar unes lluminàries eficients per donar comoditat a les persones que hi treballen durant tot el dia. Tipus de lluminàries i làmpades: en la zona del taulell de recepció s’instal·laran dos tipus de lluminàries, sobre el mateix taulell hi haurà unes estructures d’alumini que utilitzen làmpades de tecnologia led. Aquestes lluminàries disposen d’un reflector de policarbonat metal·litzat brillant que proporciona un alt confort visual. A part, com a llum de reforç es col·locaran, en l’interior del taulell, unes lluminàries suspeses amb làmpades led que donaran una il·luminació ambiental. Al taulell de recepció de planta -1 s’instal·laran les mateixes lluminàries sobre el taulell que a planta baixa. Al despatx de direcció s’utilitza el mateix tipus de lluminària que a la zona del taulell, aquest cop ubicades sobre les taules de treball. Nivell lluminós: tipus d’interior: recepció, amb un nivell lluminós mínim ,segons normativa, de 300 lux. tipus d’interior: lectura i escriptura, amb un nivell lluminós mínim ,segons normativa, de 500 lux. Índex d’enlluernament unificat: recepció:les lluminàries sobre taulell ofereixen un UGR>19, les lluminàries ambient ofereixen un UGR>21. Despatx: les lluminàries ofereixen un UGR >19 Tonalitat de la llum: la tonalitat de la llum de les làmpades situades sobre el taulell serà blanc neutre, es situarà entre els 3300 K i els 5000 K. El mateix per les làmpades situades darrera el taulell. Les lluminàries del despatx utilitzen làmpades amb tonalitat de llum blanc fred superior a 5000 K Muntatge: les lluminàries de la zona del taulell de planta baixa es muntaran suspeses de l’estructura metàl·lica de l’edifici mitjançant cables metàl·lics quedant a una alçada de 2,2 m. Les lluminàries del despatx es muntaran sobre les taules de treball i estaran suspeses, a una alçada de 1,5 m del terra, de l’estructura del fals sostre. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 54 Pel que fa al taulell de planta -1, les lluminàries es muntaran suspeses del entramat de l’estructura de suport del fals sostre. Mecanisme d’encesa: a la recepció principal, de planta 0, es realitzaran 2 enceses per la zona del taulell de recepció, una per les lluminàries pendulars i l’altra per les lluminàries de sobre el taulell. A part es farà una 3a encesa per les lluminàries del despatx. Les enceses de recepció estaran situades en el quadre de centralitzacions situat en aquesta mateixa àrea, mentre que la encesa del despatx es realitzarà a través d’un interruptor situat al costat dret de l’accés al despatx. A la zona de recepció de planta -1, es realitzarà 1 encesa situada en el quadre de centralitzacions situat a la mateixa façana d’aquesta zona. Sistemes de control i regulació de la il·luminació: aquests espais no disposen de cap sistema de control o regulació de la il·luminació. 2.7.1.5.5 Àrea infantil Descripció: àrea situada a planta baixa, espai similar arquitectònicament parlant que l’espai general, amb coberta a 2 aigües i una alçada màxima en el punt mes elevat de 7,5 metres. S’adoptarà la mateixa solució lumínica que la zona general. Tipus de lluminàries i làmpades: s’han instal·lat unes lluminàries de disseny minimalista que s’integren perfectament en l’espai. Utilitzen làmpades de tecnologia led per afavorir a l’estalvi energètic. Les lluminàries disposen d’un reflector darklight d’alumini anoditzat brillant que proporciona un gran confort visual amb rendiment òptim. El difusor es de vidre mate. En aquest espai s’utilitzarà la mateixa lluminària amb diferents potències. Com a il·luminació general de l’espai s’ha optat per la mateixa potència que a l’espai general, mentre que al perímetre de l’espai s’ha optat per la mateixa lluminària però amb una potència inferior, per donar una il·luminació mes puntual. Nivell lluminós: tipus d’interior: biblioteca sales de lectura, amb un nivell lluminós mínim ,segons normativa, de 500 lux. Índex d’enlluernament unificat: les lluminàries sobre taulell ofereixen un UGR>18 Tonalitat de la llum: la tonalitat de llum que ofereixen les làmpades d’aquesta zona serà blanc fred, superior als 5000 K. Tonalitat similar a la llum del dia. Muntatge: tan les lluminàries que estan repartides per tot l’espai, com les que estan col·locades en el perímetre es muntaran suspeses de l’estructura metàl·lica de l’edifici mitjançant cables d’acer. Les lluminàries repartides pel perímetre quedaran suspeses a una alçada de 2,5 metres respecte el terra, mentre que les que estan repartides per tot l’espai quedaran suspeses a una alçada de 4 m. Mecanisme d’encesa: la instal·lació lumínica d’aquest espai es dividirà en 6 línies, 2 línies per les lluminàries de perímetre i 4 línies per les lluminàries pendulars, una línia per cada filera de lluminàries. L’encesa de totes aquestes línies es realitzarà des del quadre de centralitzacions situat a la zona de recepció. Sistemes de control i regulació de la il·luminació: es el mateix cas que l’espai general. Aquestes lluminàries fan la funció de il·luminació general i per tant es busca que estiguin sempre enceses. Disposaran també de diverses enceses per graduar les que es volen encendre o no en funció de la gent que hi hagi. 2.7.1.5.6 Àrea d’estudi Descripció: l’espai general de planta baixa de la biblioteca està dividit en diverses zones, una d’elles es la zona de taules, on la gent pot estudiar o llegir. Aquesta zona de taules situada a banda i banda de la nau principal, apart de comptar amb la il·luminació general de l’espai disposa d’una il·luminació pròpia a cada taula. Tipus de lluminàries i làmpades: les lluminàries utilitzades per l’àrea d’estudi estan realitzades amb un marc d’alumini extruït lacat en blanc. Disposa d’una òptica plana que s’aguanta en un aro d’alumini extruït lacat en blanc. Les làmpades Led garanteixen una il·luminació del difusor mes homogènia. Nivell lluminós: tipus d’interior: biblioteca sales de lectura, amb un nivell lluminós mínim ,segons normativa, de 500 lux. Índex d’enlluernament unificat: les lluminàries sobre taulell ofereixen un UGR>16 Tonalitat de la llum: la tonalitat de llum que ofereixen les làmpades d’aquesta zona serà blanc fred, superior als 4000 K. Tonalitat similar a la llum del dia. Muntatge: les lluminàries es muntaran encastades en un suport metàl·lic fet a mida situat a sobre de la taula per donar llum a banda i banda de la taula. Aquest suport es col·locarà a 80 cm. per sobre de la taula. Mecanisme d’encesa: Les enceses es realitzaran des de la centralització d’enceses de planta situada a la zona de recepció. Hi haurà una encesa pel costat dret i una encesa pel costat esquerra. Sistemes de control i regulació de la il·luminació: per tal d’aprofitar la llum natural que entra pels grans finestrals i complir amb la normativa vigent, s’instal·laran uns sistemes de regulació de la intensitat lluminosa en funció de la quantitat de llum natural que hi hagi en cada moment del dia. Aquest sistema consta de un sensors que seran els que detectin la quantitat de llum natural que hi ha a cada moment, una caixa d’instal·lacions i un comandament a distancia per poder regular tot el sistema en cada moment. A banda, aquestes zones disposaran d’encesa automàtica mitjançant detectors de moviments. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 55 2.7.1.5.7 Àrea multimèdia Descripció:àrea destinada a l’ús d’ordinadors,realització de treballs, consulta de pàgines web, visualització de vídeos o audició de música, per tan s’instal·laran unes lluminàries que no provoquin reflexes a les pantalles. Tipus de lluminàries i làmpades: s’han utilitzat dos tipus de lluminàries en aquesta àrea: unes lluminàries per encastar fabricades en extrusió d’alumini lacat en color gris satinat d’1 metre de llargada cada una. Disposen d’un reflector de policarbonat metal·litzat brillant que proporciona un alt confort visual. Aquestes lluminàries utilitzen làmpades amb tecnologia led i es situen sobre les taules dels ordinadors. S’han instal·lat un segon tipus de lluminàries situades a la paret del final de l’espai que donaran una il·luminació mes puntual. Aquestes lluminàries son uns projectors fabricats en injecció d’alumini, amb un grup òptic de 10 leds d’alta emissió. Nivell lluminós: tipus d’interior:aules de pràctica de informàtica, amb un nivell lluminós mínim ,segons normativa, de 300 lux. Índex d’enlluernament unificat: les lluminàries ofereixen un UGR>18 Tonalitat de la llum: la tonalitat de llum que ofereixen les làmpades d’aquesta zona serà blanc neutre, entre els 3300 K i els 5000 K. Muntatge: les lluminàries de sobre les dues taules on estan situats els ordinadors es muntaran encastades en uns suports de ferro fets a mida similars als utilitzats en les taules d’estudi. Els suports quedaran muntats a uns 80 cm. sobre les taules. L’altra tipus de lluminàries es muntaran adossades a la paret, a una alçada de 2,2 m. respecte el terra. Mecanisme d’encesa:la instal·lació lumínica d’aquesta àrea estarà dividida en dos enceses, una per per les taules, i una altra per les lluminàries de paret. Les lluminàries de paret s’encendran des de la centralització d’enceses ubicada a la zona de recepció. Les lluminàries de les taules, al igual que les de l’àrea d’estudi disposaran d’un sistema d’encesa automàtica mitjançant un sistema de detecció de moviment.. A part la taula situada mes a prop de les finestres disposarà d’un sistema de sensors per tal d’aprofitar la llum natural i poder regular el nivell lumínic en funció de la quantitat de llum natural que hi hagi en cada moment. Sistemes de control i regulació de la il·luminació: les lluminàries que s’instal·laran sobre les dues taules disposaran d’un sistema d’encesa mitjançant detecció de moviment. A part la taula mes propera als finestrals disposarà, també, de sensors per tal de mesurar la quantitat de llum natural que incideix sobre la taula en cada moment i d’aquesta manera regular la intensitat de llum artificial necessària. 2.7.1.5.8 Àrea de prestatgeries Descripció: les prestatgeries es un dels elements importants d’una biblioteca, i com a tal, cal prestar atenció a la il·luminació. Es necessària una il·luminació mes puntual que doni la intensitat lluminosa necessària per a visualitzar correctament tots els llibres, tan els de les prestatgeries mes elevades com les que estan arran de terra. Tipus de lluminàries i làmpades: les lluminàries utilitzades en aquesta zona son unes especifiques per a il·luminar prestatgeries. Son unes lluminàries amb carcassa d’alumini i amb un reflector amb una distribució lleugerament asimètrica. Aquest reflector es d’alumini metal·litzat amb unes condicions de reflexió excel·lents. S’utilitzen conjuntament amb làmpades de tecnologia led. Nivell lluminós: tipus d’interior:biblioteques prestatgeries, amb un nivell lluminós mínim ,segons normativa, de 200 lux. Índex d’enlluernament unificat: les lluminàries ofereixen un UGR>18 Tonalitat de la llum: la tonalitat de llum que ofereixen les làmpades d’aquesta zona serà blanc fred, superior als 5000 K. Tonalitat similar a la llum del dia. Muntatge: les lluminàries es muntaran a la part superior de les prestatgeries mitjançant uns suports d’alumini subministrats pel mateix fabricant de les lluminàries. Les prestatgeries es divideixen en 5 mòduls de 150 cm., es muntarà una lluminària a la part superior de cada mòdul de 120 cm. de llargada. Mecanisme d’encesa: la instal·lació es dividirà en 9 enceses, una per cada prestatgeria. L’encesa de totes les lluminàries de les prestatgeries es realitzarà des de la zona del taulell de recepció, només controlat pel personal bibliotecari. Sistemes de control i regulació de la il·luminació: les lluminàries de les prestatgeries restaran sempre enceses ja que son part principal de la biblioteca i donen llum a un dels elements mes importants que son els llibres i documents de la biblioteca. 2.7.1.5.9 Àrea de lectura Descripció: àrea per llegir revistes o diaris, En aquesta zona s’han instal·lat uns projectors de interior per una il·luminació directa i de reforç. Es una zona de lectura i per tan la il·luminació ha de permetre una correcta lectura. Tipus de lluminàries i làmpades: s’han instal·lat unes lluminàries de tipus projector que donin una directa i mes puntual per a una correcta lectura. Fabricats en injecció d’alumini, amb un grup òptic de 10 leds d’alta emissió. Nivell lluminós: tipus d’interior:biblioteques sales de lectura, amb un nivell lluminós mínim ,segons normativa, de 500 lux. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 56 Índex d’enlluernament unificat: les lluminàries ofereixen un UGR>15 Tonalitat de la llum: la tonalitat de llum que ofereixen les làmpades d’aquesta zona serà blanc fred, superior als 5000 K. Tonalitat similar a la llum del dia. Muntatge: pel muntatge de les lluminàries d’aquesta àrea caldrà realitzar una estructura mitjançant carrils electrificats on s’instal·laran tots els projectors. Aquesta estructura estarà suspesa de l’estructura metàl·lica de l’edifici mitjançant tensors d’acer. Mecanisme d’encesa: la instal·lació es dividirà en 3 línies. Dues línies pels projectors que il·luminen les zones de butaques, les lluminàries d’aquesta zona s’encendran de manera intercalada, i una línia per les lluminàries dels expositors de revistes. Totes aquestes enceses es situaran a la zona del taulell de recepció, a la zona on es centralitzen moltes de les enceses de la planta baixa de la biblioteca. Sistemes de control i regulació de la il·luminació: no es disposarà cap sistema de regulació de la lluminàries a excepció de dividir la instal·lació en 3 enceses diferents i poder encendre-les totes depenent de la quantitat de gent que hi hagi. 2.7.1.5.10 Àrea chill out Descripció: zona de descans, on no es necessari un il·luminació molt potent ni molt accentuada. Es busca crear una atmosfera de relax i per tan la il·luminació ha de ser d’acord a aquest concepte. Tipus de lluminàries i làmpades: s’instal·laran unes lluminàries encastades en el terra amb equip electrònic inclòs, acabades en acer inoxidable i vidre trempat. Disposen de leds d’alta emissió en color blanc càlid. Son lluminàries orientables. Nivell lluminós: tipus d’interior:sales de descans, amb un nivell lluminós mínim ,segons normativa, de 100 lux. Índex d’enlluernament unificat: les lluminàries ofereixen un UGR>22 Tonalitat de la llum: la tonalitat de llum que ofereixen les làmpades d’aquesta zona serà blanc càlid, al voltant dels 3000 K. Muntatge: les lluminàries estaran situades en el perímetre de l’espai i es muntaran encastades en la tarima de fusta. Mecanisme d’encesa: la instal·lació disposarà de dues línies d’encesa de manera que les lluminàries puguin encendres una si, l’altra no. El mecanisme d’encesa estarà situat a la zona on es centralitzen gairebé totes les enceses de la planta, a la zona del taulell de recepció. Sistemes de control i regulació de la il·luminació: aquests espais no disposen de cap sistema de control o regulació de la il·luminació. 2.7.1.5.11 Escala accés planta -1 Descripció: cal una instal·lació lumínica que senyalitzi el camí a través de l’escala i permeti circular als usuaris de la biblioteca sense perill i compleixi amb la normativa vigent del CTE DB-SUA “seguretat d’utilització i accessibilitat”. Tipus de lluminàries i làmpades: s’utilitzen 2 tipus de lluminàries, unes son el mateix tipus de que a l’àrea chill out. Lluminàries encastades en el terra amb un acabat en acer inoxidable i vidre trempat. Disposen de leds d’alta emissió en color blanc càlid. Son lluminàries orientables. També s’instal·laran unes lluminàries pendulars situades a la part central de l’escala. Tots dos tipus de lluminàries utilitzen làmpades led. Nivell lluminós: tipus d’interior:escales, amb un nivell lluminós mínim ,segons normativa, de 150 lux. Índex d’enlluernament unificat: les lluminàries ofereixen un UGR>22 Tonalitat de la llum: la tonalitat de llum que ofereixen les làmpades d’aquesta zona serà blanc càlid, al voltant dels 3000 K. Muntatge: les lluminàries es muntaran encastades en els esglaons de l’escala, a la part de façana. Les lluminàries pendulars es suspendran des de l’estructura metàl·lica de l’edifici mitjançant cables d’acer. Mecanisme d’encesa: la instal·lació disposarà de tres línies d’encesa situades a la zona on es centralitzen gairebé totes les enceses de la planta, a la zona del taulell de recepció. Dues línies seran per les lluminàries encastades en els esglaons que permetran encendre-les de manera intercalada i la segona línia d’encesa serà per les lluminàries pendulars. Sistemes de control i regulació de la il·luminació: aquests espais no disposen de cap sistema de control o regulació de la il·luminació. 2.7.1.5.12 Sales d’estudi Descripció: aquests espais son dels mes importants de la biblioteca, similars a les zones de taules de planta baixa, per tan la il·luminació utilitzada ha de respondre a les necessitats dels usuaris. Cada sala tindrà la seva pròpia il·luminació mentre que a les zones de pas s’instal·larà una il·luminació de pas. Tipus de lluminàries i làmpades: en aquesta àrea s’utilitzaran 2 tipus de lluminàries segons zones. Les sales d’estudi individuals estaran equipades amb lluminàries realitzades amb un marc d’alumini extruït lacat en blanc. Disposa d’una òptica plana que s’aguanta en un cercle d’alumini extruït lacat en blanc. Les làmpades Led garanteixen una il·luminació del difusor mes homogènia. Pel que fa a les lluminàries utilitzades en els passadissos, son downlight encastats amb cos de fundició d’alumini per tal de crear una il·luminació bàsica lineal per la il·luminació de camins. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 63 2.8 MEMÒRIA INSTAL·LACIÓ DE BAIXA TENSIÓ 2.8.1 OBJECTE La present memòria te per objecte descriure les característiques de la instal·lació de baixa tensió de força i enllumenat que s’efectuarà en un edifici destinat a Biblioteca pública, per dotar de subministra elèctric a tots els sistemes elèctrics necessaris. S’especificaran tots i cada un dels elements que componen la instal·lació de baixa tensió, així com justificar el compliment del Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió. 2.8.2 NORMATIVA APLICABLE - REBT (Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió) - ITC-BT-01: Terminologia. - ITC-BT-02: Normes de referència en el Reglament Electrotècnic per Baixa tensió. - ITC-BT-03: Instal·ladors autoritzats. - ITC-BT-04: Documentació i posta en servei de les instal·lacions. - ITC-BT-05: Verificacions i inspeccions. - ITC-BT-06: Xarxes aèries per distribució de Baixa tensió. - ITC-BT-07: Xarxes subterrànies per distribució de Baixa tensió. - ITC-BT-08: Sistemes de connexió del neutre i de les masses en xarxes de distribució d’energia elèctrica. - ITC-BT-09: Instal·lacions d’enllumenat exterior. - ITC-BT-10: Previsió de càrregues per subministres en Baixa tensió. - ITC-BT-11:Xarxes de distribució d’energia elèctrica. Escomeses. - ITC-BT-12: Instal·lacions d’enllaç. - ITC-BT-13: Instal·lacions d’enllaç. Caixes generals de protecció. - ITC-BT-14: Instal·lacions d’enllaç. Línia general d’alimentació. - ITC-BT-15: Instal·lacions d’enllaç. Derivacions individuals. - ITC-BT-16: Instal·lacions d’enllaç. Comptadors: ubicació i sistemes d’instal·lació. - ITC-BT-17: Instal·lacions d’enllaç. Dispositius generals i individuals de control i protecció. Interruptor de control de potència. - ITC-BT-18: Instal·lacions de posta a terra. - ITC-BT-19: Instal·lacions interiors o receptores. Prescripcions generals. - ITC-BT-20: Instal·lacions interiors o receptores. Sistemes d’instal·lació. - ITC-BT-21: Instal·lacions interiors o receptores. Conductes i canals protectores. - ITC-BT-22: Instal·lacions interiors o receptores. Protecció contra sobreintensitats. - ITC-BT-23: Instal·lacions interiors o receptores. Protecció contra sobretensions. - ITC-BT-24: Instal·lacions interiors o receptores. Protecció contra els contactes directes i indirectes. - ITC-BT-25: Instal·lacions interiors o receptores. Número de circuits i característiques. - ITC-BT-26: Instal·lacions interiors o receptores. Prescripcions generals d’instal·lació. - ITC-BT-27: Instal·lacions interiors o receptores. - ITC-BT-28: Instal·lacions en locals de pública concurrència. - ITC-BT-29: Prescripcions particulars per les instal·lacions elèctriques dels locals amb risc d’incendi o explosió. - ITC-BT-30: Instal·lacions en locals de característiques especials. - ITC-BT-32: Instal·lacions amb fins especials. Màquines d’elevació i transport. - ITC-BT-43: Instal·lacions de receptores. Prescripcions generals. - ITC-BT-44: Instal·lacions de receptores. Receptores per enllumenat. - ITC-BT-47: Instal·lacions de receptores. Motors. - ITC-BT-49: Instal·lacions elèctriques en mobles. - ITC-BT-51: Instal·lacions de sistemes d’automatització, gestió tècnica de l’energia i seguretat per vivendes i edificis. - REIAL DECRET 1955/2000, d’1 de desembre, per el que es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministra i procediment d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica. - NORMES particulars per instal·lacions d’alta i baixa tensió. - Codi Tècnic de l’Edificació: · DB-HE “Estalvi d’energia” Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 64 2.8.3 POTÈNCIA CONTRACTADA 2.8.3.1 Dades prèvies · Ús de l’edifici: Biblioteca municipal · Companyia subministradora: Electracaldense · Tipus de subministrament: Baixa tensió · Subministrament complementari: Subministra de socors · Potència concertada: · Tensió de subministrament: 230/400 V · Secció de derivació individual subministra normal: · Secció de derivació individual subministra complementari: 2.8.3.2 Potència calculada La potència instal·lada a l’edifici serà la suma de tots els elements instal·lats i descrits en la memòria de càlcul. Sumant les potències de tots els quadres secundaris, distribuïts per tot l’edifici, ens dona una potència instal·lada de 152,96 KW. 2.8.3.3 Potència simultània La potència anterior correspon a la suma de tots els elements connectats a la instal·lació i funcionant tots a l’hora. Com se sap que això es irreal cal aplicar uns coeficients de simultaneïtat per tal de fer mes real aquesta potència. Els coeficients utilitzats pel càlcul de la potència son els següents: · Coeficient simultaneïtat il·luminació: 90% · Coeficient simultaneïtat endolls: 70% · Coeficient simultaneïtat climatització: 90 % · Coeficient simultaneïtat solar: 70% · Coeficient simultaneïtat motors bombes: 60% Aplicades aquestes simultaneïtats en les càrregues anteriors, s’obtenen les potències, les quals serviran de referència per a dimensionar tots els elements de la instal·lació elèctrica, com son l’escomesa i els elements d’enllaç. Segons càlculs, la potència simultània prevista a l’edifici es de 115,7 KW. Degut a que la previsió de càrregues es superior a 100 KW serà necessari, tal i com marca la normativa, preveure un espai destinat a ubicar una estació transformadora. Aquesta potència correspon al subministra normal, a part, s’instal·larà un subministra complementari de socorrs que, a efectes de seguretat i continuïtat de subministra, complementa al subministra normal. Aquest subministra tindrà una potència mínim instal·lada del 15% del subministra principal · Subministra normal: 115,7 KW · Subministra complementari: 17,8 KW 2.8.4 SUBMINISTRA NORMAL 2.8.4.1 PARTS DE LA INSTAL·LACIÓ 2.8.4.1.1 Escomesa L’escomesa serà la part de la xarxa de distribució que alimentarà la caixa general de protecció (CGP) i el centre transformador (CT). L’escomesa del subministra normal serà subterrània i circularà a través de dominis públics fins arribar al límit de la propietat privada i pública, entrarà a la parcel·la de l’edifici fins arribar al centre transformador situat just a l’entrada de la parcel·la. Característiques de l’escomesa: · Es realitzarà seguint el traçat més curt i es realitzarà de forma que l’aïllament dels conductors es mantingui fins els elements de connexió del CT. · Circularà per terrenys de domini públic. · Serà propietari de l’escomesa la companyia subministradora i per tan, encarregada del seu manteniment. Els conductors utilitzats per realitzar l’escomesa tindran les següents propietats: · Seran de coure. · Estaran aïllats amb compostos termoplàstics a base de poliolefina, contindran un baix nivell d’emissió de gasos corrosius, i amb un baix nivell d’emissió de fums en casa de cremar-se. · Estaran protegits contra la corrosió que pugui produir el terreny on s’instal·lin. · Tindran la resistència mecànica suficient per suportar els esforços a que puguin estar sotmesos. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 65 · Seran cables amb una tensió assignada no inferior a 0,6/1 KV. 2.8.4.1.2 Centre transformador De conformitat amb lo establert en el Reial Decret 1955/2000 del 1 de desembre de 2000, pel que es regulen les Activitats de Transport, Distribució, Comercialització, Subministra i Procediments d’Autorització de instal·lacions d’energia elèctrica, quan es tracti de subministres amb una potència sol·licitada superior a 100 KW, caldrà reservar un espai destinat al muntatge de la instal·lació d’un centre de transformació. Ubicació El centre de transformació s’ubicarà a l’exterior de l’edifici, dins la parcel·la del mateix, just al costat de la tanca que delimita la propietat. El recinte on s’ubicarà el CT serà accessible només per el personal de la companyia subministradora, disposarà d’una porta accessible des de l’exterior de la propietat. Escomesa El centre transformador estarà alimentat per escomesa enterrada, aquesta entrarà al recinte per la seva part inferior per mitjà d’una rasa. Instal·lació Per la instal·lació del conjunt del centre transformador es realitzarà una excavació en el terreny de mides: · Llargada frontal: 3140 mm. · Amplada: 3100 mm. · Profunditat total: 690 mm. En el fons de l’excavació es disposarà un llit de sorra rentada i anivellada de 150 mm. de gruix. 2.8.4.1.3 Instal·lació d’enllaç Es la instal·lació que unirà la caixa general de protecció, inclosa aquesta, amb la instal·lació interior d’usuari. El traçat de la instal·lació d’enllaç començarà a la sortida de la central transformadora i acabarà en els dispositius generals de comandament i protecció. El traçat circularà enterrat per la parcel·la de l’edifici fins arribar a la planta -2 de l’edifici, on, en un armari situat al vestíbul s’ubicarà la caixa general de comandament i protecció. El responsable de la instal·lació serà el propietari de l’edifici i per tan, serà l’encarregat de realitzar el manteniment periòdic. La instal·lació d’enllaç englobarà tots aquests elements: · Línia general d’alimentació (LGA) · Caixa general de protecció (CPM) · Elements per la ubicació dels comptadors (CC) · Derivació individual (DI) · Dispositius generals de comandament i protecció (DGMP) Línia general d’alimentació (LGA) Al tenir la caixa general de protecció i el comptador en el mateix armari, no hi haurà línia general d’alimentació Caixa de protecció i mesura (CPM) Caixa on s’allotjaran els elements de protecció de la instal·lació. · Al ser un únic usuari, es simplificarà la instal·lació col·locant l’equip de mesura i la caixa general de protecció en un mateix element. Aquest element es diu caixa de protecció i mesura. · La CPM (caixa de protecció i mesura) estarà formada pels següents elements repartits en dos armaris, situats un al costat de l’altra: - Caixa de seccionament i caixa general de protecció a un dels armaris. - Conjunt de protecció i mesura i comptador en l’altra armari. Ubicació · La ubicació de la caixa, es farà de comú acord entre la propietat i l’empresa subministradora. · La ubicació final de la caixa general de protecció serà el mur que delimita la parcel·la de l’edifici amb el vial públic. · La façana de l’edifici no llinda amb la via pública, per tant es situarà en el mur que separa la propietat pública i privada. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 66 · La CGP s’instal·larà en un nínxol que sigui accessible des de l’exterior de l’edifici. En aquest nínxol es deixaran previstos els orificis necessaris per allotjar els conductes per l’entrada de l’escomesa subterrània de la xarxa general. · L’equip de mesura estarà instal·lat dins l’armari on s’ubiquen els mecanismes de protecció, a una alçada compresa entre els 0,7 i 1,80 m. · En tots els casos es procurarà que la situació de la CGP quedi el mes pròxim possible a la xarxa de distribució pública i el mes allunyada possible, d’altres instal·lacions. Propietats armari i portes · Les mides de les portes s’ajustaran a les mides dels nínxols establerts. · El marc estarà encastat contra els impactes mecànics i serà IK 10 d’acord a lo que s’indica en la norma UNE-EN 50102 · Les portes disposaran en la seva part frontal de ventilació mitjançant un sistema que impedeixi la penetració de l’aigua de la pluja i un símbol de risc elèctric gravat. · La porta serà de xapa metàl·lica de 1,5 mm. de gruix com a mínim, amb reforç interior i dispositiu antitancament . Estarà tractada mitjançant galvanitzat contra la corrosió i la oxidació. · La part inferior de la porta es trobarà a un mínim de 30 cm. del terra. · El sistema de tancament de les portes s’efectuarà mitjançant tancament JIS, de triple acció amb vareta d’acer degudament protegida contra la corrosió i maneta escamotejable. · Les frontisses no seran accessibles des de l’exterior. Es col·locaran un mínim de 3 frontisses. Conjunt de protecció i mesura El conjunt utilitzat serà per a subministres trifàsics de 139/173 kW 400 V 200/250A dissenyat per a comptador electrònic. Equip de mesura L’equip per la mesura d’energia elèctrica estarà ubicat a la caixa de protecció i mesura, juntament amb el conjunt de protecció i mesura. L’equip de mesura permetrà de forma directa la lectura del comptador. L’armari utilitzat disposarà de ventilació interna per evitar condensacions sense que disminueixi el grau de protecció. L’armari on està inclòs el comptador electrònic estarà situat en el límit de la parcel·la de l’edifici. Derivació Individual Parlem del tram de la instal·lació que anirà des del comptador de la instal·lació, fins el quadre general de Comandaments i protecció. L’inici de la derivació individual està en l’embarrat general i compren els fusibles generals de seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament i protecció. El diàmetre de la derivació individual del subministra normal serà de secció 185 mm². i circularà, enterrat, per l’exterior de l’edifici, des de la tanca que delimita la parcel·la fins la façana de l’edifici, un total de 50 metres a través d’una rasa realitzada seguint les especificacions que marca la normativa. Cablejat · El diàmetre de la derivació individual del subministra normal serà de secció 185 mm². · Els cables que s’utilitzaran per la derivació individual, no presentaran entroncaments en tot el seu recorregut i la seva secció serà uniforme, exceptuant les connexions realitzades en la ubicació dels comptadors i en els dispositius de protecció. · El número de conductors serà de 4; 3 fases + neutre. A part el cable de protecció de presa a terra. A part la derivació individual inclourà un fil de comandament per possibilitar l’aplicació de diferents tarifes. · Es realitzarà mitjançant cables de coure unipolars, denominació UNE RZ1-K, amb aïllament de XLPE, polietilè reticular, amb coberta de poliolefina, amb baixa emissió de fums i opacitat reduïda i no propagadors del incendi. · Els cables seran de secció suficient per suportar el consum contractat sense patir escalfaments ni deformacions, ni provocar una caiguda de tensió superior al 1,5%. · La secció dels conductors a utilitzar, s’establirà segons càlculs realitzats, en funció de la previsió de càrregues, del sistema de instal·lació escollit i de la caiguda de tensió. · La secció del conductor neutre serà de la mateixa secció que els conductors de fase · Es calcularà la secció de la derivació individual de manera que es tindrà en compte un futur augment de la potència utilitzada per l’usuari. · Els cables aniran ubicats dins de tubs enterrats, l’aïllament dels conductors serà de 0,6/1Kv de tensió assignada. Tubs protectors · Els tubs protectors seran rígids, amb aïllament elèctric i amb un diàmetre exterior nominal de 40 mm. Aquesta secció permetrà ampliar la secció dels conductors inicialment instal·lats en un 100% Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 67 · La superfície interior dels tubs no presentarà cap aresta o fissura susceptible de malmetre els cables. · Les unions dels tubs rígids seran roscades de manera que no es puguin separar els extrems. Dispositius generals de comandament i protecció El projecte contempla la instal·lació de un quadre general de comandament i protecció i diversos quadres complementaris segons usos: · Quadre general subministra principal · Quadre general subministra complementari · Quadre complementari planta -2 · Quadre complementari planta -1 · Quadre complementari planta baixa + planta 1 · Quadre complementari climatització i solar · Quadre complementari SAI · Quadre complementari ascensor · Quadre complementari seguretat · Quadre complementari serveis especials · Els quadres generals es situaran en el punt mes pròxim possible a l’entrada de l’escomesa o derivació individual, just a l’accés de l’edifici per la planta -2, en un armari, situat al vestíbul d’entrada. · Des del quadre general sortiran les línies de distribució amb les que s’alimentarà directament als aparells receptors o be les línies generals de distribució alimentaran els quadres secundaris. · Els quadres complementaris estaran situats majoritàriament a la planta baixa, en la cambra d’instal·lacions destinat a aquest ús. · Els aparells receptors que consumeixin mes de 16A s’alimentaran directament des del quadre · S’instal·larà, a l’origen de tots els quadres, un interruptor amb bloqueig en posició oberta, de tall omnipolar amb capacitat de seccionament i obertura en càrrega, per realitzar de forma segura operacions de manteniment o reparació. · El quadre general no portarà instal·lat l’ICP ja que la intensitat es superior a 63A, amb lo qual, s’utilitzaran interruptors d’intensitat regulable, maxímetres, incorporats a l’equip de mesura d’energia elèctrica. Aquests interruptors d’intensitat regulable aniran acompanyats d’un interruptor general automàtic de tall omnipolar. · Les línies de tots els quadres estaran identificades adequadament mitjançant una etiqueta i a la porta de l’armari portarà l’esquema unifilar de la instal·lació. · Tots els quadres es dimensionaran deixant un espai de reserva per a possibles ampliacions de la instal·lació. · Tota sortida del cablejat estarà protegida contra sobreintensitats i sobretensions. Al ser un edifici de pública concurrència, els quadres es disposaran de tal manera que els dispositius de comandament i protecció no siguin accessibles pel públic present a l’edifici. 2.8.5 SUBMINISTRA COMPLEMENTARI L’alimentació dels serveis de seguretat tals com enllumenats d’emergència, sistemes contraincendis, ascensors o altres serveis urgents indispensables en matèria de seguretat, així com part de la il·luminació general de l’edifici, estaran alimentats, en cas de fallida del subministra principal, per el subministra complementari. Aquesta línia de subministrament complementari i independent tindrà les següents característiques: · Estarà dotada dels dispositius necessaris per impedir l’acoblament entre aquest subministra i el normal. · La instal·lació presentarà una resistència al foc d’una duració apropiada. · S’escolliran mesures de protecció contra els contactes indirectes sense tall automàtic al primer defecte. · S’instal·larà un controlador permanent d’aïllament que al primer defecte emetrà una senyal acústica o visual. · Totalment independent al subministra normal, de tal manera que no pugui ser afectada per una fallida en aquest subministra. 2.8.5.1 PARTS DE LA INSTAL·LACIÓ 2.8.5.1.1 Escomesa L’escomesa serà la part de la xarxa de distribució que alimentarà la caixa general de protecció (CGP) i el centre transformador (CT). Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 68 L’escomesa del subministra complementari serà subterrània i circularà a través de dominis públics fins arribar al límit de la propietat privada i pública, on es troba l’armari on s’ubicarà la caixa de protecció i mesura. Es important dir que el subministra normal i el subministra complementari provenen de centres transformadors diferents. Les característiques i especificacions tècniques de l’escomesa, així com del cablejat son les mateixes que el subministra normal. 2.8.5.1.2 Instal·lació d’enllaç Es la instal·lació que unirà la caixa general de protecció, inclosa aquesta, amb la instal·lació interior d’usuari. El traçat de la instal·lació d’enllaç del subministra complementari començarà a la sortida de l’escomesa i acabarà al arribar a la ubicació dels dispositius generals de comandament i protecció. El traçat circularà enterrat per la parcel·la de l’edifici fins arribar a l’edifici, planta -2, on en un armari situat al vestíbul s’ubicarà la caixa general de comandament i protecció. El responsable de la instal·lació serà el propietari de l’edifici i per tan, serà l’encarregat de realitzar el manteniment periòdic. La instal·lació d’enllaç englobarà tots aquests elements: · Caixa general de protecció (CPM) · Elements per la ubicació dels comptadors (CC) · Derivació individual (DI) · Dispositius generals de comandament i protecció (DGMP) Línia general d’alimentació (LGA) Al tenir la caixa general de protecció i el comptador en el mateix armari, no hi haurà línia general d’alimentació Caixa de protecció i mesura (CPM) Caixa on s’allotjaran els elements de protecció de la línia general d’alimentació. Al ser un únic usuari, es simplificarà la instal·lació col·locant l’equip de mesura i la caixa general de protecció en un mateix element. Aquest element es diu caixa de protecció i mesura. Les característiques i especificacions tècniques de la Caixa de Protecció i Mesura, així com del cablejat son les mateixes que el subministra normal. Caixa general de protecció La caixa general de protecció instal·lada pel subministra complementari es el mateix model que la utilitzada pel subministra normal, amb una intensitat màxima de 160 A. Conjunt de protecció i mesura Equip de mesura L’equip per la mesura d’energia elèctrica estarà ubicat a la caixa de protecció i mesura, juntament amb el conjunt de protecció i mesura. Mateix model que en el subministra normal. Derivació Individual La derivació individual del subministra complementaria circularà pel mateix camí que la del subministra normal, utilitzant la mateixa rasa fins arribar a l’edifici. El diàmetre de la derivació individual del subministra complementari serà de secció 35 mm² i anirà protegida amb un tub rígid de DN 32 mm. Les especificacions del cablejat i dels tubs protectors de la derivació individual son les mateixes pels dos tipus de subministra. Dispositius generals de comandament i protecció Es col·locarà un quadre general de comandament i protecció al costat del quadre general del subministra normal. Les especificacions del armari, així com el muntatge son les mateixes que pel subministra normal. 2.8.6 TRAÇAT DE LA INSTAL·LACIÓ INTERIOR La derivació individual, tan del subministra principal, com del subministra complementari arriben a l’edifici mitjançant una rasa que travessa tota la parcel·la fins arribar a la façana. Només entrar a Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 69 l’edifici, en el vestíbul, es situen els armaris generals de comandament i protecció. Serà des d’aquest punt que sortiran totes les derivacions cap als quadres complementaris. Des d’aquest punt la instal·lació circula per la planta -2 a través del fals sostre fins arribar al conducte tècnic que portarà la instal·lació a les plantes superiors. Els cables circulen per safates perforades i sempre per damunt de qualsevol altre instal·lació. A planta -2 a part de ubicar-se els dos quadres generals de comandament i protecció també s’ubicarà el quadre complementari de planta -2. A planta -1 la instal·lació elèctrica també circula pel fals sostre, mitjançant safates perforades, igual que a la planta -2, les safates amb el cablejat elèctric sempre anirà per damunt de qualsevol altre instal·lació i sempre a 30 cm. com a mínim de qualsevol canonada d’aigua. En aquesta planta es col·locarà el quadre secundari de planta -1. A planta baixa es on es concentren la majoria de quadres complementaris de la instal·lació elèctrica. A diferència de les altres plantes, en aquesta, el cablejat circula per sota del paviment tècnic, fins arribar a la cambra d’instal·lacions ubicada al costat de l’accés a la biblioteca. En aquesta cambra s’instal·laran els quadres complementaris de planta baixa, climatització i solar, seguretat, S.A.I., serveis especials i ascensor. A partir de cadascun dels quadres es distribuiran les línies a través del paviment tècnic, i circularan per safates perforades fins als punts de consum. El cablejat elèctric sempre circularà per sobre de qualsevol altre instal·lació. Les safates utilitzades en tota la instal·lació seran metàl·liques, no propagadores de la flama, tindran continuïtat elèctrica i disposaran d’un recobriment metàl·lic que li dona una resistència a la corrosió 2.8.7 INSTAL·LACIÓ DE PRESA A TERRA Objecte La presa a terra limitarà la diferència de potencial entre les masses i el terra, totes aquestes masses metàl·liques estaran connectades entre si, per tal d’assegurar el correcte funcionament de les proteccions i reduir el risc que provoquen les averies. La presa a terra es realitzarà mitjançant la unió elèctrica directa, sense fusibles ni cap mena de protecció, de part de la instal·lació elèctrica amb un elèctrode enterrat en el terreny. Aquesta instal·lació permetrà la fuita i dissipació al terreny de l’electricitat que pugui escapar-se d’un circuit elèctric per averia. Cable conductor · La secció del cable de presa terra des del quadre general fins el comptador tindrà una secció de 90 mm² en el subministra principal i de 16 mm² en el subministra complementari. · En el interior de l’edifici, el cable de presa a terra tindrà una secció compresa entre el 1,5 i 16 mm². · El conductor que connecta la instal·lació elèctrica amb els elèctrodes enterrats ha de ser un cable continuo. · El cable conductor de terra serà de color groc amb franges verdes. · Tindrà el començament en els aparells elèctrics que s’hi connectin, passarà per una platina metàl·lica situada en el Quadre general de comandaments i protecció. Des d’aquest punt circularà fins a connectar amb l’elèctrode enterrat en el terreny. · El cable de terra s’instal·larà paral·lelament a la resta d’instal·lació, de manera aïllada. Elèctrodes · S’instal·laran 2 piques de 3 m cada una. · Per la presa de terra s’utilitzarà elèctrodes formats per piques metàl·liques. Aquests elements utilitzats com elèctrodes seran de construcció i resistència elèctrica segons la classe 2 de la norma UNE 21.022. · El material utilitzat per les piques metàl·liques serà el coure. · El tipus i la profunditat d’enterrament de les presa de terra seran tals que la possible pèrdua d’humitat del terra, la presencia de gel o altres efectes climàtics no augmentin la resistència de la presa de terra per sobre del valor previst. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 70 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 71 2.9 INSTAL·LACIÓ DE INFRAESTRUCTURA COMÚ DE TELECOMUNICACIONS 2.9.1 OBJECTE En aquesta memòria es detallaran i s’especificaran tots i cada un dels elements que formen la instal·lació de infraestructura comú de telecomunicacions amb que es dotarà l’edifici de la biblioteca municipal. Tots aquests elements s’instal·laran amb dos finalitats principals, captar les senyals digitals i terrestres de radiodifusió sonora i televisió i proporcionar l’accés als serveis de telefonia i als serveis de telecomunicacions de banda ampla. Sempre tenint en compte el contingut de la normativa vigent. 2.9.2 NORMATIVA APLICABLE - Reial Decret 401/2003, 4 d’abril “Reglament regulador de les infraestructures comuns de telecomunicacions per l’accés als serveis de telecomunicacions en l’interior dels edificis i de l’activitat de instal·lació d’equips i sistemes de telecomunicacions”. 2.9.3 SERVEIS ADMESOS La instal·lació estarà capacitada per rebre les senyals de radiodifusió sonora i televisió terrestre, servei de telefonia i accés als serveis de telecomunicacions de banda ampla. S’instal·larà un element central que tindrà la funció d’enllaçar tots els subsistemes entre si. Aquest element serà un armari RACK de 19”, 18U 2.9.3.1 Captació i distribució de radiodifusió sonora i televisió terrestre Per realitzar correctament la instal·lació dels elements de captació i distribució de radiodifusió sonora i televisió cal fer un estudi dels elements que incideixen sobre les antenes que s’instal·laran que servirà per aconseguir un nivell òptim de senyal de les diferents emissions d’aquest servei. Els elements que formen la xarxa son: · Elements captadors Els elements captadors de radiodifusió sonora i televisió s’instal·laran en la coberta inclinada de l’edifici, assegurant que no hi hagi obstacles que puguin obstruir la senyal. S’instal·larà una antena del tipus UHF per la captació de la senyal de televisió digital terrestre (tdt) i una antena de FM mitjançant sistemes de subjecció adequats. Les antenes es col·locaran allunyades el màxim possible de les xemeneies i es fixaran a els elements de fàbrica resistent que dotin al conjunt de resistència suficient per aguantar velocitats de vent de fins a 130 Km/h. El pal que aguanta l’antena serà de 3 metres de llargada, de Ø 40 mm. i es connectarà a terra mitjançant cable de coure de secció 25 mm². · Equipament de capçalera (amplificadors) Aparells que rebran i agruparan les senyals dels captadors i les adaptaran per la seva distribució als usuaris. S’ubicaran en la cambra de instal·lacions que hi ha al costat de l’entrada a l’edifici en la seva planta 0. · Xarxa de distribució La xarxa que assegurarà la distribució de la senyal a tots els punts necessaris, contindrà: · Xarxa de distribució: connectarà l’equip de capçalera amb la xarxa de dispersió. · Xarxa de dispersió: enllaçarà la xarxa de distribució amb la xarxa interior d’usuari. · xarxa interior d’usuari: permet la distribució de les senyals a l’interior de l’edifici. · Punt d’accés al usuari (PAU): on comença la xarxa interior de l’edifici. Es situarà a l’armari situat a la cambra de instal·lacions situada al costat de l’entrada a l’edifici per la seva planta 0. · Presa d’usuari: on es connectaran els aparells per accedir a la senyal. En la documentació gràfica s’indiquen quants punts de consum i on s’ubicaran. 2.9.3.2 Accés al servei de telefonia La xarxa de telefonia interior engloba tots els conductors, elements de connexió i equips actius que seran necessaris instal·lar per establir la connexió entre les bases d’accés del terminal i la xarxa exterior d’alimentació. Els elements que formen la xarxa son: · Xarxa d’alimentació L’enllaç de la instal·lació es realitzarà mitjançant cable enterrat des de l’arqueta d’entrada situada a la vorera de l’avinguda Generalitat fins al registre d’enllaç situat en el vestíbul de la planta -2 de l’edifici. A partir d’aquest registre sortirà la canalització d’enllaç que arribarà fins el RACK, ubicat en el recinte de instal·lacions de telecomunicacions inferior. (RITI) on s’ubicarà el punt d’interconnexió. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 72 El disseny i dimensionat d’aquesta xarxa anirà a càrrec dels operadors del servei. · Xarxa de distribució Estarà formada per la xarxa de cables multiparells que es distribuiran per l’edifici, on sigui necessària la instal·lació de telèfon. La xarxa de distribució començarà en el punt d’interconnexió situat en el RACK i a través de la canalització principal connectarà amb la xarxa de dispersió a través dels punts de distribució situats en els registres secundaris de cada planta. · Xarxa interior d’usuari Serà la part de la xarxa formada pels cables i elements que circulen per cada planta. Començarà en els punts d’accés d’usuari, i a través de la canalització interior finalitzarà en les bases d’accés de terminal situats en els registres de presa. En mig d’aquesta part de la xarxa s’instal·laran registres de pas per realitzar les derivacions necessàries. Cablejat utilitzat La instal·lació es realitzarà per parells trenats amb conductors de coure electrolític de calibre no inferior a 0,5 mm de diàmetre, aïllat amb una capa plàstica segons codis de colors. En la xarxa de distribució s’utilitzarà una coberta formada per una cinta d’alumini llisa i una capa continua de plàstic de característiques ignífugues. En la xarxa interior d’usuari s’utilitzaran cables de dos parells amb coberta formada per una capa continua plàstica de característiques ignífugues. Bases d’accés terminal (BAT) Els terminals estaran dotats de connectar femella tipus Bell de 6 vies, i compliran amb les especificacions en el Real Decret 1376/89, de 27 d’Octubre. 2.9.3.3 Accés als serveis de telecomunicacions de banda ampla Amb aquesta instal·lació es garanteix l’accés als serveis de telecomunicacions de banda ampla, tan per cable com sense fil (SAFI) La xarxa d’accés als serveis de telecomunicacions de banda ampla son tots els cables i elements de connexió necessaris per poder aconseguir l’enllaç entre les preses dels usuaris i la xarxa exterior. Elements que formen la instal·lació · Xarxa d’alimentació L’enllaç de la instal·lació es realitzarà mitjançant cable enterrat des de l’arqueta d’entrada situada a la vorera de l’avinguda Generalitat fins al registre d’enllaç situat en el vestíbul de la planta -2 de l’edifici. A partir d’aquest registre sortirà la canalització d’enllaç que arribarà fins el RACK, ubicat en el recinte de instal·lacions de telecomunicacions inferior. (RITI) on s’ubicarà el punt d’interconnexió. El disseny i dimensionat d’aquesta xarxa anirà a càrrec dels operadors del servei. · Xarxa de distribució Donarà servei a cada punt de consum, el tram començarà en l’Armari RACK, situat en el RITI, i a través de les canalitzacions principals i secundaries passant pels registres secundaris i de pas arribarà fins els registres de presa. Cablejat utilitzat S’utilitzarà cable coaxial segons la norma UNE 50117-1 2.9.4 REQUISITS DE SEGURETAT ENTRE INSTAL·LACIONS Es realitzarà el traçat de la instal·lació amb la màxima independència entre aquesta i la resta de serveis. Sempre que es produeixin creuaments amb d’altres instal·lacions, les canalitzacions de telecomunicacions, igual que les elèctriques, aniran per sobre de la resta. La distància de separació mínima dels cables de telecomunicacions serà de 100 mm quan circuli paral·lelament amb una altra instal·lació i de 30 mm quan es produeixi un creuament. 2.9.5 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ S’instal·larà una arqueta d’entrada ubicada a la vorera, a l’Avinguda Generalitat, serà el recinte on s’unirà la xarxa d’alimentació dels serveis de telecomunicacions dels diferents operadors i la infraestructura comú de telecomunicacions de l’edifici. En ella confluiran els diferents serveis de telecomunicacions amb la canalització externa de l’edifici. Aquesta canalització unirà l’arqueta d’entrada amb el registre d’enllaç, aquesta consta de 4 tubs de polietilè de Ø 63 mm. (TB+RDSI, TLCA I 2 Reserva) i circularà enterrada fins arribar a l’edifici. El registre d’enllaç es situarà al vestíbul d’entrada de l’edifici, en la seva planta -2, aquí arribarà la canalització exterior amb les instal·lacions de TB+RDSI, TLCA i SAFI. A partir d’aquest registre Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 79 1. INTRODUCTION This project has tried to be the most complete possible at all times, trying to realize an executive project where would be present all facilities that can be involved in a building of the characteristics of a municipal library. The facilities, objective of this study which finally were designed and projected are the following: · Plumbing · Gas · Sanitation · Solar thermal energy · Fire protection · Electricity · Air conditioning and ventilation · Lighting · Telecommunications For each of the facilities it has been done a previous study, trying to find the best solution possible from the viewpoint of design, later it was made the correct dimensioning of facilities based on calculations made and exhibited in the calculations memory. To make a correct design of the facilities has taken into account the rules and regulations in force, both national, and local. 1.1 INFORMATION PRIOR TO THE PROJECT Sant Feliu de Codines is a town that spans the mountains of Vallès Oriental, is bounded by crags Bertí, Sant Miquel del Fai and the mountain of San Sadurní de Gallifa. Located in the Vallès Oriental is the point between the Vallès Occidental and Moianès. Currently it has about 6000 registered inhabitants, although during the summer months this number increases considerably. This increase in population of Sant Feliu de Codines in recent years makes necessary an improvement of municipal facilities. The construction of the institute Manuel Carrasco in 2000 caused that many young people didn´t go out to study and they stood in the village, which meant the necessity to provide some facilities to these students. The current library has 500 square meters without possibility to extend it. It seems essential, therefore, the construction of a new municipal amenity that provides services to all students, as well as collective groups of old people can also enjoy the advantages of having a library with a whole series of services at their disposal. 1.2 GENERAL PROJECT INFORMATION Type of Project: executive project of facilities of a library. Projector: Sergi Medina Argemí Promoter: local government of Sant Feliu de Codines Town: Sant Feliu de Codines. (Vallès Oriental) Emplacement: Street Roure Gros, 32 1.3 DESCRIPTION OF THE BUILDING Emplacement The plot, where the building is built, has 5775 m². It is a land with topography with a double downward slope from Northwest to Southeast 8,35 m. of slope and Northeast to Southwest, 1 m. of slope, this aspect did that the building had to be adapted to the morphology of the land. The building is located in the street Roure Gros, 32, Sant Feliu de Codines. It was built in 1954 and until 1998 it was working as a factory dedicated to manufacturing aluminum containers, “Industries Vallcorba S.A.”. This location can be considered as excellent in the village, is located a few meters from the school area, where is located the primary school and the institute Manuel Carrasco. It is also close to the town center and the town hall, an aspect that makes easier the access to this equipment to all people, especially the old people. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 80 Use and distribution of building The building was allocated to municipal facilities and it was built a library. It has 1459 m² useful surface spread over four floors + roof. · Floor 0: it's the main floor of the building located at street level Roure Gros, has 778 m² divided as follows: · A principal nave of 590 m² · A smaller secondary nave, 117 m² · An annexed construction of two floors, the ground floor is part of P0, and has 72 m², while the top floor is part of the first floor. · First floor: space located in the annex building, top floor, is a space of 72 m². · Floor -1: this floor has an area of 345 m², longitudinally occupies half of the main nave of the ground floor and the entire part of the secondary nave. · Floor -2: floor with access to the Avenue de la Generalitat and with an area of 192 m².It occupies the secondary nave of 117 m² + 75 m² of an annex construction. · Roof: there are two types of cover in the building: · Gabled roof: cover used in the main nave and in the secondary. · Flat passable roof with technical pavement: Cover used in the annex construction of two levels. · Roofing(an inclination): this cover is used in the annex construction of the floor -2. One of the aspects that gives to the building an architectural value is the structure of metal trusses of Howe type. This type of structure is formed by upper and lower horizontal elements among which there are vertical and diagonal bars where the vertical elements work in traction, while the diagonal ones work in compression.This metal structure rests on pillars of brick.The remaining floors use a more conventional metallic beams supported on the same pillars of brick. 1.4 USES OF THE BUILDING The distribution of the building and the uses to which each space has been allocated are the following: C Passable Deck floor 72,10 m² 1.1 File library 72,10 m² 0.1 General area 469,10 m² 0.2 Children's area 105,93 m² 0.3 Reception and office 40,13 m² 0.4 Chill out area 51,80 m² 0.5 Toilet children area 10,92 m² 0.6 Totilet general area 57,34 m² 0.7 Electricity facilities room 8,80 m² 0.8 Water facilities room 14,10 m² 0.9 Stairs and elevator area 15,38 m² 0.10 Entrance hall 4,90 m² -1.1 Circulation and reception area 117,86 m² -1.2 Study room 1 11,22 m² -1.3 Study room 2 10,95 m² -1.4 Study room 3 7,95 m² -1.5 Study room 4 15,42 m² -1.6 Study room 5 15,07 m² -1.7 Study room 6 10,40 m² -1.8 Library file 79,17 m² -1.9 Private toilet 4,60 m² -1.10 Toilet study rooms 15,04 m² -1.11 Air conditioning facilities room 43,65 m² -1.12 Stairs and elevator area 13,58 m² -2.1 Computers Room 74,7 m² -2.2 Conference room 72,75 m² -2.3 Resting area 21,1 m² -2.4 Entrance hall 5,07 m² -2.5 Toilet 18,1 m² Deck Floor 1 Floor 0 Floor -1 Floor -2 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 81 2.1 PLUMBING FACILITY 2.1.1 OBJECT This report has the objective to describe the plumbing facility of the municipal library of Sant Feliu de Codines. This facility will comply with the conditions and minimum guarantees required by current regulations. The document in question describes all the elements that form the facility as the executive process of the same. 2.1.2 APPLICABLE REGULATIONS - Codi Tècnic de l’Edificació: · DB-HS “Salubritat, HS4-Subministrament d’aigua” -Reglament general del servei metropolità d’abastament domiciliari d’aigua en l’àmbit metropolità - Plecs de Prescripcions Tècniques Generals per a Canonades de Sanejament de poblacions, ordre de 15 de Setembre del 1986. - Norma UNE EN ISO 15875-1:2004 “Sistemes de canalització en materials plàstics per instal·lacions d’aigua calenta i freda. Polietilè reticular (PE-X). Part 1: generalitats” - Norma UNE EN ISO 15875-2:2004 “Sistemes de canalització en materials plàstics per instal·lacions d’aigua calenta i freda. Polietilè reticular (PE-X). Part 2: canonades” - Norma UNE EN ISO 15875-3:2004 “Sistemes de canalització en materials plàstics per instal·lacions d’aigua calenta i freda. Polietilè reticular (PE-X). Part 1: accessoris” - Norma UNE EN 806-1:2001 “Especificacions per instal·lacions de conducció d’aigua destinada al consum humà en l’interior dels edificis. Part 1: generalitats” - Norma UNE EN 12201-1:2003 “Sistemes de canalització en materials plàstics per conducció d’aigua. Polietilè 2.1.3 STARTING DETAILS 2.1.3.1 Introduction The building is located on a sloping land, has three floors, and of which floor 0 is at Street Roure Gros and the floor 2 is at the level of the Avenue Generalitat. The general public network water supply is located on the Street Roure Gros where it will do the connection to the building. Supply company: CASSA Group Supplied flow: correct Supplied pressure: correct (6 kg/cm²) Type of connection: buried According to the characteristics of the water supply company in Sant Feliu de Codines the water facility of the municipal library building it guarantees: · Flow and pressure necessaries to the gadgets and hygienic equipments of the library. · A minimum pressure of 100 kPa for the common taps and 150 kPa for flush valves. · A pressure notexceeds the 500 kPa in any case. 2.1.3.2 Water needs of the building Instant minimum flows in the appliances will be the following: Cold water · Sink: 0,10 l/s · Toilet with cistern: 0,10 l/s · Air-conditioning appliances: 0,10 l/s Hot water · Sink: 0,065 l/s Considering these minimum flows required and the number of appliances that there are on each floor, the water needs of the building are the following: Area Nº of appliances Instant minimum flow of cold water (dm3/s) Instant minimum flow of hot water (dm3/s) Roof 3 0,3 0 Floor 0 26 2,6 0,91 Floor -1 11 1,1 0,325 Floor -2 8 0,8 0,195 Total 48 4,8 1,43 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 82 2.1.4 DESCRIPTION OF THE FACILITY 2.1.4.1 Facility of cold water supply 2.1.4.1.1 Water connection The connection is the pipe that connects the general facility of the building with the public network of outdoor supply. The connection will be made from the Street Roure Gros and it will be made buried from the street to the north-west facade, where it will be located the counter of cold water supply such as of the facility of fire protection supply. Connection details: · Pipe material: high density polyethylene. · Nominal pipe diameter: DN50 mm. · Flow of water to supply: 6,73 m³/h · Track: buried. 1. Collarí de presa en càrrega 2. Escomesa de polietilè d’alta densitat 3. Arqueta d’obra de mides interiors 51x51x60 cm. 4. Tapa metàl·lica per arqueta 5. Clau de companyia 6. Capa de formigó HM-20 7. Armari per a comptador d’aigua The connection will have the necessary elements such as: · A stopcock or collar in load which will be located on the distribution pipe of the outdoor network supply that will open the pass to the connection point. · A pipeline which will do the connection between the stopcock and the general stopcock of the building. This pipeline will be buried up to the side of the building where will be located on the chest of the general stopcock of the building and it will be properly protected. · The general stopcock will be located in a registrable chest on the sidewalk in front of the building. This stopcock can only be manipulated by the supplier. 2.1.4.1.2 General installation The general installation consists in the set of pipes and elements of control and regulation that connect the exterior part of the installation with the interior particular. The general installation will consist of the following elements: · General stopcock, this stopcock will cut the supplies to the building, it will be located on the counter cabinet located in the northwest facade of the building. This stopcock must be accessible for manipulation and will be properly marked to be easily recognizable. · General installation filter. This filter will have the role of retaining waste of the water. It will be installed next to the general stopcock located in the counter cabinet on the facade of the building it will be a type Y filter with a filtration threshold between 25 and 50 microns and it will have stainless steel mesh and silver bath to prevent the formation of bacteria and it will be automatically cleanable. The situation of the filter will allow properly cleaning and maintenance operations without cutting supplies. · Closet of counter. The closet of sizes 800 x 500 mm. it will place embedded in the Northwest facade of the building. The elements that will be located inside the closet in this order will be: general stopcock, filter of general installation, counter, stopcock, tap, retention valve and an output stopcock which will allow the interruption of supply to the building. The output stopcock of the counter and the general stopcock of the building will be useful to assembly and disassembly of the general counter. The installation of the closet will be made in a parallel plane to the ground. · Pipe of feed. It is not necessary the installation of this pipe because of the absence of control group and pressure regulation. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 83 · Main distributor. The pipe, that connects the output of the closet of counter with uprights or derivations, will circulate by registrable areas for inspection and control of leaks, particularly at the extremes and changes of direction. It will be a reticular polypropylene pipe of diameter 50. It will be placed stopcocks in all derivations, so that in case of a breakdown not have to interrupt all supply. 2.1.4.1.3 Control and regulation systems of pressure Raised check systems: pressure equipment It won’t be installed pressure equipment because the supply company guarantees the necessary pressure. The connection will be made at the level of floor 0 and the facility will run in most of its circuit downward so it helps the circulation of the water by gravity. 2.1.4.1.4Pressurereducingsystems It will be installed pressure limiting valve the derivations the nearest to the connection of the building so no to exceed the established maximum service pressure of 50 mca. 2.1.4.1.5 Water treatment systems It is not necessary to install any water treatment system. 2.1.4.2 Layout and execution of the installation 2.1.4.2.1 Wet rooms The premises where the installation of cold water and hot water will arrive are as shown below: Floor Nº devices Premises Devices Roof 3 Air treatment unit Chiller machine Solar panels circuit installation Floor 0 26 General toilet 9 odorless + 11 snik Toilet children area 3 odorless + 3 snik Floor -1 11 Private toilet 1 odorless + 1 snik Toilet study rooms 4 odorless + 4 snik Air treatment unit Floor -2 8 Toilet 3 odorless + 3 snik Air condition 1 Air condition 2 2.1.4.2.2 Traced of the installation The counter cupboard is embedded in the facade of the building, in his inner side there is the chamber of facilities, space destined for the location of water and solar energy facilities. From the counter cabinet will go out the principal distributor, made with polyethylene pipes of DN50. This will run under the technical floor until the first derivation situated 2 meters from the counter cupboard. In this first derivation, the installation is divided into two branches, one that directs to the roof of the building and the other will provide the rest of the building. The first branch with PEX pipe DN25, following the same direction as the principal distributor, will seek the technical conduit located on the facade southeast of the space, from this point we will find the mounted carry the water up to the roof of the building where will provide water to three consumption points, such as the air treatment unit, the chiller machine and the primary circuit of solar panels installation. The second branch, PE pipe DN50 gates the Installation of water to the rest of the building. At the beginning of the first branch there is a derivation of the main toilet. The installation of cold water in the toilet is divided into four branches: ·A branch with PEX pipe of DN25 , for the toilets of left side, it will circulate below the technical pavement until the first vertical surface where through a ditch the pipe will recessed up to 20 cm from the slab where will be distributed to all the toilets. · A branch with PEX pipe of DN25, for the toilets of right side, with the same installation system that on the other side. · A branch with PEX pipe of DN30, for the toilets located in the central core of the premises. The branch will run under the technical floor to the wall that is at the centre of the space, through a ditch made in this wall, the pipe will bracessed up to 20 cm. the slab. From this point it will distribute all toilets. · A branch with PEX pipe DN20, for the toilet adapted for disabled people. The installation system will be the same that has been used until now. The branch will circulate under the technical pavement until the vertical surface of the toilet, there will be a trench for embedding the pipe and from there to distribute to two points of local consumption: sink and toilet. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 84 The main distributor with PE pipe DN50 continues through technical flooring to the other end of the building, where is located the technical conduit from where it will distribute different facilities in different floors of the building. Right next to the technical conduit there is the toilet of children area, so from the main distributor will go out a branch that will provide water to this quarter. The installation of the toilet of the children's area is through the false ceiling from where it is distributed all the facility to the consumption points through PEX pipe of DN25. Through technical conduit it will circulate the uprights that will distribute the installation of water on all the floors. In the floor-1 the installation is divided into three branches: · A branch with PEX pipe of DN25 for the private toilet. · A branch with PEX pipe of DN25 for the toilet of the study rooms. · A branch with PEX pipe of DN20, for the air treatment unit located in the chamber of installations. The pipes in the three branches will circulate by false ceiling to reach every place where the facility will be distributed to each point of consumption. In the floor -2the installation is divided into three branches: · A branch with PEX pipe of DN25 for the toilet of this floor. · A branch with PEX pipe of DN25 for the machine of air conditioning. · A branch with PEX pipe of DN25 for another machine of air conditioning. As on floor -1, on this floor also the pipes circulate by the false ceiling to reach all points of consumption. 2.1.4.3 Installation of hot water The building in question refers to a library, and as such by regulations it is not obliged to have hot water. However, it has been decided to set up hot water for user comfort of the library and to take advantage of solar energy. So the installation of hot water will be based on current regulations apply to buildings that are mandatory its the installation. The first rule that marks the regulation is that buildings with a higher consumption of hot water of 50l / d should provide a minimum contribution of solar energy. The building already has the installation of solar panels that will produce enough energy to heat the hot water needed to meet the demand of the building. In case of solar energy won´t be enough, it will have the boiler used for the air conditioning of the building, which in necessary case will help to heat water. The design of the installation of hot water will take into account the same conditions as the network of cold water. 2.1.4.3.1 Network Installation of hot water recirculation The facility is also equipped with a network of recirculation in order to solve the loss of warmth from the circuit of hot water due to the length of the pipes. · Network of recirculation will circulate in parallel with the impulsion network. · It will install a double recirculation pump, assembled in parallel. · To properly support the expansion moves by thermal effects it will take the necessary precautions: - In main distributions the pipes and their anchors will be placed so that will dilate delivery, according to the established in the Regulation of thermal installations in buildings. - In the straight sections of the recirculation network it will consider linear expansion of the material, providing dilators if necessary fulfilling for each type of pipe the distances specified in the Regulations of thermal installations. · To sizing the pipes of hot water reticulation installation it will use the same diameter that for the impulsion pipes of hot water. 2.1.4.3.2 Regulation and control of the installation of hot water It will install elements for the control and regulation of the temperature of preparation and distribution of hot water. These control elements will be integrated into the production and preparation equipment. The control over the recirculation network of hot water will be such that it will be possible to recirculate water without consumption until it reaches the proper temperature. It will use stopcock of two or three motorized pathways. 2.1.4.4 Assembling of network of cold water pipe and hot water pipe 2.1.4.4.1 Circulation of pipe vertically. Technical conduit. · It will have ventilation through grates located in the facade Southwest. · The pipes will be fixed to walls using staples or clamps so that it is perfectly aligned on the walls and no noise or vibration transmitted to the rest of the building. · It will use clamps of easy assembly and disassembly. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 85 · Among the clamps and pipe it will stand to an elastic element avoid vibrations caused by the speed of the water. · It will consider the possible formation of condensation on the outer surface of the pipes, so it will be placed a separator element of protection that acts as a barrier between antivapor pipes and walls of the building to avoid possible damage caused by these condensations. The materials used will comply with the regulation UNE 100171: 1989. 2.1.4.4.2 Circulation of pipes horizontally. Technical flooring. ·The pipes circulating horizontally under the technical pavement will have support so in case of intersections, the weight of the pipes will download on the supports and not on other pipelines and their unions. · The pipes without intersections will be fixed with staples or clips, they will be easy assembly and disassembly. · Among the clamps and pipe will stand an elastic element to avoid vibrations caused by the speed of the water. 2.1.4.5 Thermal protection of the pipes · The pipes will have thermal protection and will be used materials that complies the regulation UNE100 171: 1989, and will be able to withstand high temperatures. 2.1.4.6 Separation of the installation of water compared to other facilities · It will leave a separation of at least 4 cm. between cold water pipes and hot water pipes. When two pipes have to circulate on the same vertical plane, the cold water will always be below the hot water. · It will leave a minimum separation of 30 cm. between water pipes and any type of electrical or telecommunications facility. · It will leave a minimum separation of 3 cm. between the water pipes and the pipes of gas installation. 2.1.4.7 Returns protection It will have anti-return systems to prevent reversal of the direction of the fluid in the following points: · After the counter. · Before the devices of refrigeration and air conditioning. · Feeding pipes not intended for domestic use. 2.1.4.7.1 General conditions for the installation of supplies · The equipment and devices installed and its mode of installation must be such to prevent the introduction of any fluid in the installation and return of the water going out of it. · The installation can’t join directly driving the disposal of wastewater. 2.1.4.7.2 Points of consumption of direct feeding · In all devices that are fed directly from the general distribution of water the lower level of water will lead to 20 mm, at least above the upper corners of the container. 2.1.4.7.3 Closed deposits · In the closed deposits the feed pipe will lead 40 mm above the maximum level of water that is above the highest point of the mouth of the spillway. This spillway should have sufficient capacity to evacuate a twice volume of the maximum expected water inlet. 2.1.4.8 Water saving · As indicated by the regulations, all taps come with water-saving device. The devices that will be installed are the following: taps with aerators and taps with timer button. · The toilets have been installed dual flushing system by double switch, a discharge of 6 liters and another one 3 liters. 2.1.4.8 Material of pipes The material used for the pipes will be reticular polyethylene (PEX) due to the large number of advantages: · It is easy to install: it is not necessary welding or mechanization. The accessories fittings system provides simplicity and economy. · Flexibility: polyethylene has a flexibility that allows easier installation. · Minimum load losses: the roughness of the walls of polyethylene pipes is much lower than the metal pipes. This reduces energy requirements by pumping water of the facility and allows carrying a greater volume of water equal to the inner diameter of pipe. · Without inlays: avoid possible obstructions and ensures low load losses throughout his life. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 86 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 87 5. BIBLIOGRAFIA Universitat EPSEB · Apunts de Instal·lacions I, II, DAC · Apunts de Projectes I, II · Apunts de Pressupostos Normativa · Codi Tècnic de l’Edificació: · DB-HE “Estalvi d’energia” · DB-HS “Salubritat” · DB-HR “Protecció davant el soroll” · DB-SI “Seguretat en cas d’incendi” · DB-SUA “Seguretat d’utilització i accessibilitat” · Normes UNE d’aplicació a cada una de les instal·lacions. · Normes Bàsiques de l’Edificació (NBE) · Reglament general del servei metropolità d’abastament domiciliari d’aigua en l’àmbit metropolità. · Plecs de Prescripcions Tècniques Generals per a Canonades de Sanejament de poblacions, ordre de 15 de Setembre del 1986. · Plecs de Prescripcions Tècniques Generals per a Canonades de Sanejament de poblacions, ordre de 15 de Setembre del 1986. · Real Decret 919/2006 Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos. · Decret 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Generalitat de Catalunya. · RITE “Reglament de instal·lacions tèrmiques en els edificis” · RD 1699-2011 Connexió a xarxa de instal·lacions de producció d’energia. · Manual de instal·lacions receptores de gas natural. · Reglament de protecció contra incendis RD1942/93. · RIPCI Reglament de instal·lació protecció contra incendis. · REBT “Reglament electrotècnic de baixa tensió”. Instruccions tècniques IT · REIAL DECRET 1955/2000, d’1 de desembre, per el que es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministra i procediment d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica. Llibres · Col·legi d’arquitectes de Catalunya (2000). Codi d’accessibilitat de Catalunya. · Luis Torres, J. (2006). Sistemas de instalación en baja tensión. Aenor edicions · Feijó Muñoz, J. (2000). Instalaciones de climatización en la arquitectura. Colegio Oficial de Arquitectos en Valladolid. · Alcalde, F. (2003). Banco de detalles arquitectónicos. Pàgines web de referència · www.idae.es (Instituto para la Diversificacion y Ahorro de la Energía). · www.aenor.es (Asociación Española de Normalización y certificación) · www.atecyr.es (Asociación Técnica Española de Climatización y Refrigeración) · www.afec.es (Asociación de Fabricantes de Equipos de Climatización) · www.codigotecnico.org (Codigo Técnico de la Edificación) · www.itec.es (Instituto de Tecnología de la Construcción) · www.generadordeprecios.info (Generador de Precios de la Construcción. CYPE) · www.minetur.gob.es (ministerio de industria, energía y turismo) · www.erco.com (il·luminació) · www.lamp.es (il·luminació) · www.fagerhult.com (il·luminació) · www.airlan.es (climatització) · www.trox.es (climatització) · www.johnsoncontrols.com (climatització) · www.termoven.com (climatització) · www.safyboxcom (fontaneria) · www.zenner.es (fontaneria) · www.kromschroeder.es (gas) · www.saunierduval.es (instal·lació solar tèrmica) · www.ferroli.es (instal·lació solar tèrmica) · www.junkers.es · www.exfaex.com (contraincendios) · www.advantronic.es (contraincendios) · www.prefire.es (contraincendios) · www.schneider-electric.es (electricitat) · www.cahors.es (electricitat) · www.monolyth.es (telecomunicacions) Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 88 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 96 6.1.1.5 RESERVA D’ESPAI PER L’EQUIP DE MESURA Es reservarà un espai en l’edifici per ubicar l’armari on s’instal·larà l’aparell de medició d’aigua. La mida de l’armari ve determinat per el quadre següent, segons el diàmetre nominal del comptador. Quadre 4.1 DB-HS4 “Dimensions de l’armari i de l’arqueta per el comptador general” Cabal de càlcul: 1,87 l/s = 6,73 m³/h Diàmetre de la canonada en el tram final de la instal·lació: DN = 50 mm Diàmetre nominal del comptador: DN = 25 mm Comptador d’aigua ZENNER, model MNK 6.1.1.5.1 Dades tècniques del comptador MNK · Cabal permanent: 6,3 m³/h · Cabal màxim: 7,88 m³/h · Pressió nominal: 16 bar · Diàmetre nominal: 25 mm. Esquema comptador MNK Mides comptador d’aigua · B = 95 mm. · H1 = 120 mm. · H2 = 35 mm. · L1 = 293/378 mm · L2 = 175/260 · D1 = 1 ¼ ” · D2 = 1” 6.1.1.5.2 Dades tècniques de l’armari del comptador Fabricant: Safybox Tipus: armari per exterior encastable Mides armari on s’ubica el comptador · Llargada = 900 mm. · Amplada = 500 mm. · Alçada = 300 mm. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 97 Característiques: · Cos monobloc fabricat en poliester reforçat amb fibra de vidre de color gris RAL 7035. · Material no conductor de la electricitat. · Porta de polièster amb obertura de 180º. · Grau de protecció IP43 auto ventilat per evitar escalfament o condensacions. · Grau de protecció al impacte IK 10 · Material no conductor de la electricitat. · Material autoextingible, en cas d’incendi la flama no es propagarà degut a que el polièster es un material termoestable i no es deforma si hi ha sobreescalfament o incendi. 6.1.1.5.3 Dades comercials de les canonades de polietilè reticular Polietilè Reticular DN (mm) D.ext (mm) Gruix paret (mm) D.int (mm) 12 12 1,7 8,6 Pressió màx. de treball segons T°C fluid 16 16 1,8 12,4 20 20 1,9 16,2 · 20°C < 1,25 Mpa (12,5 kg/cm²) 25 25 2,3 20,4 32 32 2,9 26,2 · 60°C < 0,80 Mpa (8,0 kg/cm²) 40 40 3,7 32,6 50 50 4,6 40,8 · 95°C < 0,40 Mpa (4,0 kg/cm²) 63 63 5,8 51,4 75 75 6,8 61,4 90 90 8,2 73,6 110 110 10 90 6.1.1.6 DETALL DE L’ESCOMESA 1. Collarí de presa en càrrega 2. Escomesa de polietilè d’alta densitat 3. Arqueta d’obra de mides interiors 51x51x60 cm. 4. Tapa metàl·lica per arqueta 5. Clau de companyia 6. Capa de formigó HM-20 7. Armari per a comptador d’aigua Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 98 6.1.1.7 ESQUEMA DE LA INSTAL·LACIÓ Tram Q (IFF) (l/s) Q (ACS) (l/s) K Llargada (m) Coeficient majoració 25% Q càlcul (l/s) Velocitat (m/s) Pèrdua de càrrega (mmca) Pèrdua de càrrega majorada (mmca) Ø Interior càlcul (mm) Ø Int. Comercial (mm) Ø Ext. Comercial (mm) Tram 1 - 2 0 0,065 1,00 1,00 1,25 0,065 1,0 180 225,0 9 12,4 16 Tram 2 - 3 0 0,13 1,00 1,50 1,25 0,130 1,1 145 271,9 12 12,4 16 Tram 3 - 4 0 0,195 1,00 8,72 1,25 0,195 1,1 120 1308,0 15 16,2 20 Tram 4 - 5 0 0,325 0,62 0,50 1,25 0,202 1,1 110 68,8 15 20,4 25 Tram 5 - 6 0 0,195 1,00 2,03 1,25 0,195 1,1 120 304,5 15 20,4 25 Tram 6 - 7 0 0,065 1,00 16,95 1,25 0,065 1,0 180 3813,8 9 12,4 20 Tram 6 - 8 0 0,13 1,00 2,09 1,25 0,130 1,1 145 378,8 12 12,4 16 Tram 8 - 9 0 0,065 1,00 0,48 1,25 0,065 1,0 180 108,0 9 12,4 16 Tram 5 - 10 0 0,13 1,00 1,68 1,25 0,130 1,1 145 304,5 12 12,4 16 Tram 10 - 11 0 0,065 1,00 0,50 1,25 0,065 1,0 180 112,5 9 12,4 16 Tram 4 - 12 0 0,52 0,52 1,65 1,25 0,270 1,1 85 175,3 18 20,4 25 Tram 12 - 13 0 0,195 0,80 5,50 1,25 0,156 1,1 120 825,0 14 16,2 20 Tram 13 - 14 0 0,13 1,00 0,60 1,25 0,130 1,1 145 108,8 12 12,4 16 Tram 14 - 15 0 0,065 1,00 0,60 1,25 0,065 1,0 180 135,0 9 12,4 16 Tram 12 - 16 0 0,715 0,47 50,00 1,25 0,336 1,1 80 5000,0 20 26,2 32 Tram 16 - 17 0 0,065 1,00 4,06 1,25 0,065 1,0 180 913,5 9 20,4 25 Tram 16 - 18 0 0,78 0,45 2,80 1,25 0,351 1,1 80 280,0 21 26,2 32 Tram 18 - 19 0 0,65 0,48 4,32 1,25 0,312 1,1 90 486,0 19 20,4 25 Tram 19 - 20 0 0,585 0,49 0,20 1,25 0,287 1,1 90 22,5 19 20,4 25 Tram 20 - 21 0 0,52 0,52 0,70 1,25 0,270 1,1 95 83,1 18 20,4 25 Tram 21 - 22 0 0,455 0,54 0,50 1,25 0,246 1,1 100 62,5 17 20,4 25 Tram 22 - 23 0 0,39 0,58 0,70 1,25 0,226 1,1 105 91,9 16 20,4 25 Tram 23 - 24 0 0,325 0,62 0,50 1,25 0,202 1,1 110 68,8 15 16,2 20 Tram 24 - 25 0 0,26 0,69 0,70 1,25 0,179 1,1 120 105,0 14 16,2 20 Tram 25 - 26 0 0,195 0,80 0,50 1,25 0,156 1,1 120 75,0 14 16,2 20 Tram 26 - 27 0 0,13 1,00 0,70 1,25 0,130 1,1 145 126,9 12 12,4 16 Tram 27 - 28 0 0,065 1,00 0,50 1,25 0,065 1,0 180 112,5 9 12,4 16 Tram 18 - 29 0 1,43 0,38 5,45 1,25 0,543 1,3 95 647,2 24 26,2 32 Tram 29 - 30 0,1 1,43 0,38 2,75 1,25 0,581 1,3 90 309,4 23 26,2 32 Tram 31 - 32 0,1 0 1,00 2,73 1,25 0,100 1,0 130 443,6 12 12,4 16 Tram 31 - 33 0,1 0 1,00 2,73 1,25 0,100 1,0 130 443,6 12 12,4 16 Tram 30 - 31 0,2 0 1,00 18,73 1,25 0,200 1,1 110 2575,4 15 20,4 25 6.1.1.8 QUADRE DIMENSIONAT CANONADES D’AIGUA FREDA I ACS Tram 30 - 34 4,5 0 0,33 0,50 1,25 1,485 1,2 40 25,0 40 40,8 50 Tram 34 - 35 1,8 0 0,40 0,50 1,25 0,720 1,3 70 26,0 40 26,2 32 Tram 35 - 36 0,4 0 0,68 5,25 1,25 0,272 1,1 95 623,4 18 20,4 25 Tram 36 - 37 0,3 0 0,78 1,30 1,25 0,234 1,1 100 162,5 17 20,4 25 Tram 37 - 38 0,2 0 1,00 1,30 1,25 0,200 1,1 110 178,8 15 16,2 20 Tram 38 - 39 0,1 0 1,00 1,30 1,25 0,100 1,1 140 227,5 12 12,4 16 Tram 35 - 40 1,4 0 0,44 0,50 1,25 0,616 1,2 70 43,8 25 26,2 32 Tram 40 - 41 0,4 0 0,68 6,70 1,25 0,272 1,1 95 795,6 18 20,4 25 Tram 41 - 42 0,3 0 0,78 1,30 1,25 0,234 1,1 100 162,5 17 20,4 25 Tram 42 - 43 0,2 0 1,00 1,30 1,25 0,200 1,1 110 178,8 15 16,2 20 Tram 43 - 44 0,1 0 1,00 1,30 1,25 0,100 1,1 140 227,5 12 12,4 16 Tram 40 - 45 1 0 0,48 8,90 1,25 0,480 1,1 70 778,8 23 26,2 32 Tram 45 - 46 0,9 0 0,49 0,20 1,25 0,441 1,1 75 18,8 23 26,2 32 Tram 46 - 47 0,8 0 0,52 0,70 1,25 0,416 1,1 80 70,0 22 26,2 32 Tram 47 - 48 0,7 0 0,54 0,20 1,25 0,378 1,1 80 20,0 21 26,2 32 Tram 48 - 49 0,6 0 0,58 0,70 1,25 0,348 1,1 85 74,4 20 20,4 25 Tram 49 - 50 0,5 0 0,62 0,20 1,25 0,310 1,1 90 22,5 19 20,4 25 Tram 50 - 51 0,4 0 0,68 0,70 1,25 0,272 1,1 100 87,5 18 20,4 25 Tram 51 - 52 0,3 0 0,78 0,20 1,25 0,234 1,1 100 25,0 16 16,2 20 Tram 52 - 53 0,2 0 1,00 0,70 1,25 0,200 1,1 110 96,3 15 16,2 20 Tram 53 - 54 0,1 0 1,00 0,20 1,25 0,100 1,1 180 45,0 11 12,4 16 Tram 34 - 55 2,7 0 0,37 2,45 1,25 0,999 1,2 55 168,4 34 40,8 50 Tram 55 - 56 0,2 0 1,00 3,73 1,25 0,200 1,1 120 559,5 15 16,2 20 Tram 56 - 57 0,1 0 1,00 1,30 1,25 0,100 1,1 180 292,5 11 12,4 16 Tram 55 - 58 2,5 0 0,37 50,17 1,25 0,925 1,3 50 3135,6 40 40,8 50 Tram 58 - 59 0,6 0 0,58 4,03 1,25 0,348 1,1 85 428,2 20 20,4 25 Tram 59 - 60 0,5 0 0,62 1,08 1,25 0,310 1,1 90 121,5 19 20,4 25 Tram 60 - 61 0,4 0 0,68 1,08 1,25 0,272 1,1 100 135,0 18 20,4 25 Tram 61 - 62 0,3 0 0,78 0,94 1,25 0,234 1,1 100 117,5 16 16,2 20 Tram 62 - 63 0,2 0 1,00 0,58 1,25 0,200 1,1 110 79,8 15 16,2 20 Tram 63 - 64 0,1 0 1,00 0,58 1,25 0,100 1,1 180 130,5 11 12,4 16 Tram 58 - 65 1,9 0 0,39 1,00 1,25 0,741 1,2 70 87,5 28 32,6 40 Tram 65 - 66 1,1 0 0,46 0,50 1,25 0,506 1,2 85 53,1 23 26,2 32 Tram 66 - 67 0,4 0 0,68 2,18 1,25 0,272 1,1 100 272,5 18 20,4 25 Tram 67 - 68 0,3 0 0,78 0,94 1,25 0,234 1,1 100 117,5 16 16,2 20 Tram 68 - 69 0,2 0 1,00 3,41 1,25 0,200 1,1 110 468,9 15 16,2 20 Tram 69 - 70 0,1 0 1,00 0,48 1,25 0,100 1,1 180 108,0 11 12,4 16 Tram 66 - 71 0,7 0 0,54 2,03 1,25 0,378 1,1 80 203,0 21 26,2 32 Tram 71 - 72 0,4 0 0,68 2,16 1,25 0,272 1,1 100 270,0 18 20,4 25 Tram 72 - 73 0,3 0 0,78 0,48 1,25 0,234 1,1 100 60,0 16 16,2 20 Tram 73 - 74 0,2 0 1,00 3,28 1,25 0,200 1,1 110 451,0 15 16,2 20 Tram 74 - 75 0,1 0 1,00 0,96 1,25 0,100 1,1 180 216,0 11 12,4 16 Tram 71 - 76 0,3 0 0,78 2,60 1,25 0,234 1,1 100 325,0 16 16,2 20 Tram 76 - 77 0,1 0 1,00 30,50 1,25 0,100 1,0 130 4956,3 12 20,4 25 Tram 76 - 78 0,2 0 1,00 12,90 1,25 0,200 1,1 110 1773,8 15 20,4 25 Tram 78 - 79 0,1 0 1,00 2,30 1,25 0,100 1,1 180 517,5 11 12,4 16 Tram 65 - 79 0,8 0 0,48 4,45 1,25 0,384 1,1 70 389,4 21 26,2 32 Tram 79 - 80 0,6 0 0,58 1,00 1,25 0,348 1,1 85 106,3 20 20,4 25 Tram 80 - 81 0,1 0 1,00 1,09 1,25 0,100 1,1 180 245,3 11 12,4 16 Tram 80 - 82 0,5 0 0,62 0,50 1,25 0,310 1,1 90 56,3 19 20,4 25 Tram 82 - 83 0,4 0 0,68 1,28 1,25 0,272 1,1 100 160,0 18 20,4 25 Tram 83 - 84 0,3 0 0,78 2,51 1,25 0,234 1,1 100 313,8 16 16,2 20 Tram 84 - 85 0,2 0 1,00 1,51 1,25 0,200 1,1 110 207,6 15 16,2 20 Tram 85 - 86 0,1 0 1,00 1,00 1,25 0,100 1,1 180 225,0 11 12,4 16 Tram 79 - 87 0,2 0 1,00 1,30 1,25 0,200 1,1 110 178,8 15 16,2 20 Tram 88 - 88 0,1 0 1,00 1,50 1,25 0,100 1,1 180 337,5 11 12,4 16 Tram 87 - 89 0,1 0 1,00 11,80 1,25 0,100 1,0 130 1917,5 12 12,4 16 Tram 30 - 90 4,8 1,43 0,30 2,67 1,25 1,869 1,4 50 166,9 42 40,8 50 43228,6 4,32 Kg/cm³ 5,75 m. 0,57 Kg/cm³ ALÇADA MANOMÈTRICA TOTAL PÈRDUA CÀRREGA MAJORADA DE LA INSTAL·LACIÓ Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 103 6.1.2 MEMÒRIA DE CÀLCULS DE LA INSTAL·LACIÓ D’EVACUACIÓ D’AIGÜES 6.1.2.1 NORMATIVA APLICABLE - Codi Tècnic de l’Edificació: · DB-HS “Salubritat” - Plecs de Prescripcions Tècniques Generals per a Canonades de Sanejament de poblacions, ordre de 15 de Setembre del 1986. - Norma UNE EN 053:1996 “Sistemes de canalitzacions en materials plàstics. Mètodes d’assaig d’estanquitat”. - Norma UNE EN 092:2002 “Brides i unions per a conductes, aixetes, accessoris i peces especials. Part 1: brides d’acer”. - Norma UNE EN 401:1998 “Sistemes de canalitzacions en materials plàstics per sanejament enterrat sense pressió. PVC. Part 1: especificacions per conductes, accessoris i el sistema”. - Norma UNE EN 612:1996 “Canalons i baixants d’aigües pluvials de xapa metàl·lica. Definicions, classificació i especificacions”. - Norma UNE 53 365:1990 “Plàstics. Canonades de PE d’alta densitat per unions soldades, utilitzats per canalitzacions subterrànies, enterrades o no, utilitzades per l’evacuació i desguasso. Característiques i mètodes d’assaig”. - Norma UNE EN 12 095:1197 “Sistemes de canalització en materials plàstics. Abraçadores per sistemes d’evacuació d’aigües pluvials. Mètodes d’assaig de resistència de la abraçadora” - Norma UNE 1 456-1:2002 “Sistemes de canalització en materials plàstics per sanejament enterrat o aeri (PVC-C). Part 1: Especificacions per canonades, accessoris i el sistema”. - Norma UNE 1 329-1:1999 “Sistemes de canalització en materials plàstics per evacuació d’aigües residuals en l’interior de l’estructura dels edifici (PVC). Part 1: Especificacions per canonades, accessoris i el sistema”. - Norma UNE 1 519-1:2000 “Sistemes de canalització en materials plàstics per evacuació d’aigües residuals en l’interior de l’estructura dels edifici. Polietilè (PE). Part 1: Especificacions per canonades, accessoris i el sistema”. 6.1.2.2 DIMENSIONAT DE LA INSTAL·LACIÓ Es dimensionarà la instal·lació com a sistema separatiu, de manera individual, per una banda la xarxa d’aigües residuals i d’altra la xarxa d’aigües pluvials. Un cop calculat de manera separada les dues xarxes, s’aplicarà les conversions necessàries per dimensionar la instal·lació com a sistema mixt. 6.1.2.2.1 Xarxa d’aigües pluvials 6.1.2.2.1.1 Buneres · L’àrea de la superfície de pas de la bunera estarà compresa entre 1,5 i 2 vegades la secció recta de la canonada a la que es connecta. · El número mínim de buneres a instal·lar s’indica en la següent taula, en funció de la superfície projectada horitzontalment de la coberta a la que serveix. · El número de punts de recollida serà suficient per què no hi hagi desnivells majors de 150 mm. i pendents màximes del 0,5%. Taula 4.6 DB-HS “Número de buneres en funció de la superfície de coberta” Coberta plana de l’edifici - Superfície: 76,5 m² - Número de buneres a instal·lar segons quadre: 2 unitats 6.1.2.2.1.2 Canalons · El diàmetre nominal del canaló d’evacuació d’aigües pluvials de secció semicircular per una intensitat pluviomètrica de 100 mm/h s’obté a la taula següent, en funció de la seva pendent i de la superfície a la que serveix. Taula 4.7 DB-HS “Diàmetre del canaló per un règim pluviomètric de 100 mm/h” Per un règim amb intensitat diferent de 100 mm/h cal mirar annexa B, s’ha d’aplicar un factor de correcció a la superfície servida: Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 104 f = i/100 i = intensitat pluviomètrica que es vol considerar Annexa B Intensitat pluviomètrica La intensitat pluviomètrica (i) s’obtindrà en la taula B.1 del annexa B del DB-HS en funció de la zona pluviomètrica corresponent a la localitat determinada mitjançant el mapa. Taula B.1 DB-HS “intensitat pluviomètrica (i) en mm/h” Mapa B.1 “mapa de zones pluviomètriques” Localitat: Sant Feliu de Codines Comarca: Vallès Oriental Zona pluviomètrica: B Isoyeta: 50 Intensitat pluviomètrica: 110 mm/h Factor de correcció: f = i/100 f = 110/100 f = 1,1 Diàmetres dels canalons (mm) Codi Situació Superfície (m² ) Factor de correcció Superfície total (m² ) Pendent (%) Ø Canaló (mm) CA1 Coberta inclinada nau principal vessant Nord-oest 1 108,5 1,1 119,35 2 200 CA2 Coberta inclinada nau principal vessant Nord-oest 2 217,5 1,1 239,25 2 200 CA3 Coberta inclinada nau principal vessant Sud-oest 1 165 1,1 181,5 2 125 CA4 Coberta inclinada nau principal vessant Sud-oest 2 + coberta inclinada nau secundaria vessant Nord-oest 229 1,1 251,9 2 125 CA5 Coberta inclinada a 1 aigua 84 1,1 92,4 2 125 CA6 Coberta inclinada nau secundaria vessant Sud-est 62 1,1 68,2 2 125 Ø Canalons Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 105 6.1.2.2.1.3 Baixants d’aigües pluvials · El diàmetre corresponent a la superfície, en projecció horitzontal, servida per cada baixant d’aigües pluvials s’obté en la següent taula: Taula 4.8 DB-HS “diàmetre de les baixants d’aigües pluvials per un règim pluviomètric de 100 mm/h” Per un règim amb intensitat diferent de 100 mm/h cal mirar annexa B, s’ha d’aplicar el mateix factor de correcció a la superfície servida que en el cas dels canalons. Diàmetres baixants pluvials(mm) Codi Situació Superfície (m² ) Factor de correcció Superfície total (m² ) Ø Baixant (mm) BP1 Coberta plana 1 40,47 1,1 44,5 75 BP2 Coberta plana 2 40,47 1,1 44,5 75 BP3 Coberta inclinada nau principal vessant Nord-oest 330 1,1 363 110 BP4 Coberta inclinada nau principal vessant Sud-est 1 161,5 1,1 177,65 90 BP5 Coberta inclinada nau principal vessant Sud-est 2 + coberta inclinada nau secundaria vessant Nord-oest 225,5 1,1 248,05 110 BP6 Coberta inclinada nau secundaria vessant Sud-est 63 1,1 69,3 75 BP7 Coberta inclinada una aigua 84 1,1 92,4 75 Ø Baixants Pluvials 6.1.2.2.1.4 Col·lectors d’aigües pluvials · Els col·lectors d’aigües pluvials es calcularan a secció plena en règim permanent. · El diàmetre dels col·lectors s’obtindrà en la taula 4.9 en funció de la seva pendent i de la superfície a la que serveixen. Taula 4.9 DB-HS “diàmetre dels col·lectors d’aigües pluvials per un règim pluviomètric de 100 mm/h” Diàmetres dels col·lectors pluvials (mm) Codi Situació Superfície (m² ) Factor de correcció Superfície total (m² ) Pendent (%) Ø Canaló (mm) COP1 Coberta plana 1 40,47 1,1 44,5 2 110* COP2 Coberta plana 1 + coberta plana 2 80,94 1,1 89,0 2 110* COP3 Coberta inclinada nau principal, vessant Nord-oest 330 1,1 363,0 2 125 COP4 Coberta inclinada nau principal vessant Sud-est 1 161,5 1,1 177,7 2 110* COP5 Coberta inclinada nau principal vessant Sud-est 1 + coberta inclinada a una aigua 245,5 1,1 270,1 2 110 COP6 Coberta inclinada nau secundaria vessant Sud-est 63 1,1 69,3 2 110* Ø Col·lectors pluvials Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 106 Diàmetres dels col·lectors pluvials (mm) Codi Situació Superfície (m² ) Factor de correcció Superfície total (m² ) Pendent (%) Ø Canaló (mm) COP7 Coberta inclinada nau principal vessant Sud-est 2 + coberta inclinada nau secundaria vessant Nord-oest 227,5 1,1 250,25 2 125* COP8 Coberta plana 1 + coberta plana 2 + coberta inclinada nau principal, vessant Nord-oest 410,94 1,1 452,034 2 160 COP9 Coberta plana a 1 aigua + coberta inclinada nau secundaria vessant Sud-est + coberta inclinada nau principal vessant Sud-est 1 536 1,1 589,6 2 160 Ø Col·lectors pluvials 6.1.2.2.1.5 Elements de connexió. Arquetes Les arquetes es dimensionaran segons el diàmetre del col·lector de sortida. S’obtindran les mides en longitud x amplada (cm.) Taula 4.13 DB-HS “Mides de les arquetes” Codi Descripció Mida (cm.) Ø col·lector sortida (mm) ARP1 Arqueta pluvial peu de baixant registrable 40 x 40 110 ARP2 Arqueta pluvial peu de baixant registrable 40 x 40 110 Mides arquetes aigues pluvials (cm) Mides de les arquetes pluvials (cm) Codi Descripció Mida (cm.) Ø col·lector sortida (mm) ARP3 Arqueta pluvial peu de baixant registrable 40 x 40 125 ARP4 Arqueta pluvial 50 x 50 160 ARP5 Arqueta pluvial peu de baixant 40 x 40 110 ARP6 Arqueta pluvial registrable 40 x 40 110 ARP7 Arqueta pluvial peu de baixant 40 x 40 125 ARP8 Arqueta pluvial peu de baixant 40 x 40 110 ARP9 Arqueta pluvial peu de baixant registrable 40 x 40 125 ARP10 Arqueta pluvial 50 x 50 160 BR16 Cambra higiènica planta -2, lavabos 4 50 BR17 Cambra higiènica adaptada, planta -2, lavabo 2 50 Mides arquetes aigues pluvials (cm) Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 113 6.1.3 MEMÒRIA DE CÀLCULS DE LA INSTAL·LACIÓ D’ENERGIA SOLAR TÈRMICA. 6.1.3.1 NORMATIVA VIGENT - Codi tècnic de l’Edificació · CTE DB-HE “estalvi d’energia” - RITE “reglament d’instal·lacions tèrmiques dels edificis” - UNE 94002:2005. “Instal·lacions solars tèrmiques per la producció d’aigua calenta sanitària. Càlcul de la demanda d’energia tèrmica”. - UNE 94003:2007. “Dades climàtiques per el dimensionat de instal·lacions solars tèrmiques” - UNE-EN 12975-1:2006. “Sistemes solars tèrmics i components. Captadors solars. Part 1: requisits generals”. - UNE-EN 12975-2:2006. “Sistemes solars tèrmics i components. Captadors solars. Part 2: mètodes d’assaig”. - UNE-EN 12976-1:2006. “Sistemes solars tèrmics i components. Sistemes prefabricats. Part 1: requisits generals”. - UNE-EN 12976-2:2006. “Sistemes solars tèrmics i components. Sistemes prefabricats. Part 2: mètodes d’assaig”. - UNE-EN ISO 9488:2006. “Energia solar. Vocabulari”. - UNE-EN 12977-1:2012. “Sistemes solars tèrmics i els seus components. Instal·lacions a mida. Part 1: Requisits generals per els escalfadors d’aigua solars i les instal·lacions solars combinades.” - UNE-EN 12977-2:2012. “Sistemes solars tèrmics i els seus components. Instal·lacions a mida. Part 2: Mètodes d’assaig per els escalfadors d’aigua solars i les instal·lacions solars combinades.” - UNE-EN 12977-3:2012. “Sistemes solars tèrmics i els seus components. Instal·lacions a mida. Part 3: Mètodes d’assaig del rendiment dels acumuladors d’aigua d’escalfament solar.” - UNE-EN 12977-3:2012. “Sistemes solars tèrmics i els seus components. Instal·lacions a mida. Part 4: Mètodes d’assaig del rendiment per les instal·lacions solars combinades.” - UNE-EN 12977-3:2012. “Sistemes solars tèrmics i els seus components. Instal·lacions a mida. Part 5: Mètodes d’assaig del rendiment pels sistemes de regulació.” 6.1.3.2 JUSTIFICACIÓ CÀLCULS Tot edifici de nova construcció o edificis existents en que es reformi integrament l’edifici en si o la instal·lació tèrmica, o en els que es produeixi un canvi d’us característic del mateix, i en els que hi hagi una demanda d’aigua calenta sanitària superior a 50l/d, serà obligatori que es faci una contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària. Per saber la contribució solar mínima per ACS que per normativa ha de fer un edifici en concret cal mirar la taula 2.1. Taula 2.1 DB-HE4 “contribució solar mínima anual per ACS en % Demanda total de ACS de l'edifici (l/d) I II III IV V 50 - 5000 30 30 40 50 60 5000 - 10000 30 40 50 60 70 > 10000 30 50 60 70 70 Zona climàtica 6.1.3.2.1 Demanda d’aigua calenta sanitària Les quantitats de demanda d’aigua calenta sanitària varien segons les documents que ho mirem, si comparem el CTE amb el decret d’ecoeficiència es poden apreciar algunes variacions de valors. Per el projecte s’utilitzarà la taula del Codi Tècnic de l’Edificació. Taula de demanda de referència d'aigua calenta sanitària a 60°C segons decret d’ecoeficiència Critèris de demanda litres ACS/dia a 60º Habitatges 28 litres/persona Hospitals i clíniques 55 litres/persona Ambulatoris i centres de salut 40 litres/persona Hotels 5 estrelles 70 litres/persona Hotels 4 estrelles 55 litres/persona Hotels 3 estrelles 40 litres/persona Hotels 1 i 2 estrelles 35 litres/persona Pensions i hostals 28 litres/persona Residències 40 litres/persona Albergs 25 litres/persona Centres escolars amb dutxes 20 litres/persona Centres escolars sense dutxes 4 litres/persona Centres d'administració pública, bancs i oficines 2 litres/persona Vestuaris i dutxes col·lectives de piscines, poliesportius o gimnasos 20 litres/persona Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 114 Taula 4.1 DB-HE4 “Demanda de referència a 60º” Critèris de demanda litres ACS/dia a 60º Habitatges 28 litres/persona Hospitals i clíniques 55 litres/persona Ambulatoris i centres de salut 41 litres/persona Hotels 5 estrelles 69 litres/persona Hotels 4 estrelles 55 litres/persona Hotels 3 estrelles 41 litres/persona Hotels 1 i 2 estrelles 34 litres/persona Càmpings 21 litres/persona Pensions i hostals 28 litres/persona Residències 41 litres/persona Centres penitenciaris 28 litres/persona Albergs 24 litres/persona Centres escolars amb dutxes 21 litres/persona Centres escolars sense dutxes 4 litres/persona Quartels 28 litres/persona Fàbriques i tallers 21 litres/persona Oficines 2 litres/persona Gimnasos 21 litres/persona Restaurants 2 litres/persona Cafeteries 1 litre/persona Els valors de demanda oferts en aquesta taula tenen la funció de determinar la fracció solar mínima a abastir mitjançant l’aplicació de la taula 2.1 “contribució solar mínima anual per ACS en %”. Les demandes de ACS a 60°C s’obtenen de la norma UNE 94002. 6.1.3.2.2 Demanda d’ACS de l’edifici de la biblioteca municipal La tipologia de biblioteca no surt en el llistat del Codi Tècnic ni en el decret d’Ecoeficiència, per agafar el valor ens basarem en la tipologia de escola 4l/dia i oficines 2l/dia, es farà una combinació de les dues tipologies: Biblioteca 3l/dia · Mitjana d’usuaris al dia: 70 · Demanda ACS: 3 litres/dia x persona · Total demanda ACS: 3 x 70 = 210 litres/dia · Zona climàtica: Sant Feliu de Codines zona climàtica III · Contribució solar mínima anual per ACS: 40% · Temperatura de l’ACS dins acumulador: 60° Per el càlcul de la contribució solar anual, s’estimaran les demandes mensuals, agafant el consideració el número de persones corresponents a la ocupació plena. Gen Feb Mar Abr Maig Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Consum total ACS 6510 5880 6510 6300 6510 5355 5534 4883 6300 6510 6300 6510 Temperatura mitja d'aigua de xarxa (ºC) 8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8 Anàlisis de la demanda d'ACS per mesos (litres/dia) La demanda energética per tan será: Gen Feb Mar Abr Maig Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Total 393,72 348,78 371 344,38 348,29 280,27 283,17 255,54 337,05 355,86 359,04 393,72 4070,8 Gen Feb Mar Abr Maig Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Total 196,6 215,4 282,4 307,4 339,1 308,1 309,9 279,5 276 234,5 185,1 174,4 3108,4 Anàlisis de la demanda - Aportació solar per mesos (Kwh) Demanda d'energia (total) Aportació solar ACS 6.1.3.2.3 Dades de condicions climàtiques per al càlcul de la instal·lació Les dades meteorològiques que s’han tingut en compte per fer el disseny i el càlcul de la instal·lació de les plaques fotovoltaiques i que s’han emprat en el software de càlcul de Saunier Duval Calsolar s’han extret de la base de dades meteorològiques del IDAE Ciutat Latitud Zona climàtica Radiació horitzontal mitja diària 3,7 Radiació en el captador mitja diària 4,2 Temperatura mitja diurna anual 18,5 Temperatura mínima històrica -7 °C Sant Feliu de Codines 41,3 III kWh/m 2 día kWh/m 2 día °C Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 115 Gen Feb Mar Abr Maig Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Radiació global horitzontal (kWh/m²dia) 1,9 2,6 3,6 4,7 5,5 5,9 5,6 4,9 3,8 2,8 1,9 1,6 Radiació en el pla de captador (kWh/m²dia) 2,7 3,3 4,1 4,9 5,4 5,6 5,4 5 4,2 3,3 2,7 2,4 Temperatura ambient mitja diària (°C) 11 12 14 17 20 24 26 26 24 20 16 12 Temperatura mitja aigua de xarxa (°C) 8 9 11 13 14 15 16 15 14 13 11 8 Els valors de la radiació solar global diària anual sobre superfície horitzontal (H) s’han extret de la taula 4.4 del CTE. Taula 4.4 DB-HE4 “Radiació solar global mitja diària anual” Zona climàtica MJ/m² kWh/m² I H < 13,7 H < 3,8 II 13,7 ≤ H < 15,1 3,8 ≤ H < 4,2 III 15,1 ≤ H < 16,6 4,2 ≤ H < 4,6 IV 16,6 ≤ H < 18,0 4,6 ≤ H < 5,0 V H ≥ 18,0 H ≥ 5,0 Per l’assignació dels valors de la taula s’utilitzaran les dades de Radiació Solar Global mitja diària anual que per les capitals de província es recullen en el document “Atles de radiació solar a Espanya utilitzant dades del SAF de clima de EUMETSAT”, publicat l’any 2012 per l’agència estatal de meteorologia. Per poblacions diferents a les capitals de província, a efectes d’aplicació d’aquest document bàsic s’utilitzaran els valors de les capitals de província. 6.1.3.2.4 Pèrdues per orientació, inclinació i ombres Les pèrdues s’expressen com a percentatge de la radiació solar que incidiria sobre la superfície de captació orientada al sud, a la inclinació òptima i sense ombres. L’orientació i la inclinació del sistema generador i les possibles ombres sobre el mateix seran tals que les pèrdues siguin inferiors als límits establerts en la taula 2.3 Taula 2.3 del DB-HE4 “pèrdues límit” Cas Orientació i inclinació Ombres Total General 10% 10% 15% Superposició de captadors 20% 15% 30% Integració arquitectònica de captadors 40% 20% 50% 6.1.3.2.5 Protecció contra sobreescalfaments Durant el procés de dimensionat de la instal·lació s’ha tingut en compte alguns aspectes importants: · En cap mes de l’any l’energia produïda per la instal·lació superarà el 110% de la demanda energètica. · Com a màxim en tres mesos es podrà superar el 100 % de la demanda energètica. Segons els càlculs del software Calsolar de Saunier Duval, en la instal·lació solar tèrmica, els mesos de juny, juliol i agost sobrepassen el 100 % de l’energia demandada, per tan s’optarà per aplicar una de les possibles solucions que enumera el cte per aquestes situacions, en aquest cas s’optarà per la circulació nocturna del circuit primari de la instal·lació en els mesos que se sobrepassi el 100% de la demanda energètica (Juny, Juliol i Agost), d’aquesta manera es dissiparà l’excedent energètic. · Tot i que es pugui dissipar l’excedent d’energia es dimensionarà el vas d’expansió de manera que sigui capaç d’albergar el volum del mitjà de transferència de calor de tot el grup de captadors complet, incloent tots els conductes de connexió de captadors mes un 10%. · La instal·lació incorporarà un sistema d’ omplerta automàtic amb un dipòsit de recàrrega que permeti omplir el circuit i mantenir-lo pressuritzat. 6.1.3.3 DISSENY I DIMENSIONAT DE LA INSTAL·LACIÓ 6.1.3.3.1 Acumuladors solars El sistema d’acumulació es dimensionarà: · En funció de l’energia que aporti al llarg del dia i no nomes en funció de la potència dels captadors, per tan s’ha de preveure una acumulació d’acord amb la demanda. · Per l’aplicació d’ACS, l’àrea total dels captadors tindrà un valor, el qual compleixi la condició: 50 < V/A < 180, on la V=volum de l’acumulació solar (litres) i A= suma de les àrees dels captadors (m²) · No es permetrà la connexió d’un sistema de generació auxiliar en l’acumulador solar. Superfície dels captadors = 2,35 m² x 2 ud = 4,70 m² Volum de l’acumulació solar = 400 litres 50 < 85,1 < 180 COMPLEIX Es col·locaran 2 unitats d’acumuladors solars del fabricant Saunier Duval, amb les següents especificacions tècniques: Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 116 Fabricant Saunier Duval Model FE 200 S Aïllament tèrmic PU de 50 mm. Capacitat 200 litres Superfície serpentin 1,1 m² Pes buit 89 kg Temperatura màxima ACS 85 ° Pressió màxima 10 bar Temperatura màxima serpentin 110 ° Pressió màxima serpentin 10 bar Volum serpentin 6,2 litres 6.1.3.3.2 Bescanviador de plaques El bescanviador de plaques s’encarrega de transmetre l’energia calorífica recollida pels col·lectors solars fins el mitjà que es necessiti escalfar. En la instal·lació l’ACS circula únicament pel circuit secundari, el que suposo que el fluid caloportant nomes circula pel circuit primari i no està en contacte amb l’ACS. El bescanviador te la funció de transmetre l’energia del circuit primari al circuit secundari. Aquest intercanvi es realitzarà amb un bescanviador de plaques desmuntable del fabricant ferroli, aquest tindrà les següents especificacions tècniques: Fabricant Ferroli Model Expla 9 Pressió màxima de treball 10 bar Temperatures circuit primari 65°/55°C Temperatures circuit secundari 40°/50°C Nº plaques 9 Potència 7 Kw Nº màxim de col·lectors 5 Cabal 600 litres/hora Pèrdua de càrrega 1a 0,18 Pèrdua de càrrega 2a 0,15 Bastidor Acer AISI 316 Juntes NBR Connexions Roscades en acer inox 304 Mesures: A 320 B 200 C 88 D 240 E 230 F 68 H 1-1/4" I 45 6.1.3.3.3 Vas d’expansió El vas d’expansió es molt important en l’esquema de la instal·lació de les plaques solars. Ha de ser capaç de: · Recollir el volum de la dilatació del fluid primari fins les màximes temperatures de funcionament. · Ha de tenir un volum de reserva, que cobreixi una possible contracció del líquid en cas de gelades. · Recollirà el volum desplaçat per la formació de vapor durant un estancament en els col·lectors solars. El volum útil d’un vas d’expansió es calcula: V.útil = V.dilatat + V.reserva + V.vapor Pas 1. Càlcul del volum dilatat La temperatura màxima d’una instal·lació solar son 140º, en aquest projecte està en torn dels 60º. Per poder calcular el volum dilatat primer s’ha de calcular el coeficient d’expansió (Ce) del líquid, aquest coeficient depèn de la temperatura màxima de la instal·lació i del percentatge de propilenglicol en el fluid caloportador, que en aquest cas serà del 45%. Ce = (-33,48 + 0,738xT) x 10 -3 T = temperatura en °C Ce = 0,0108 Si s’utilitzen productes anticongelants com el glicol, cal aplicar al valor Ce un factor de correcció: Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 117 fc = a x (1,8xT + 32) b T = temperatura en °C fc = 33,87 x (1,8 x 60 +32) -0,606 G = percentatge de glicol fc = 1,695 a = -0,0134 x (G 2 -143,8 x G+1918,2) a = -0,0134 x (45^2-143,8 x 45 + 1918,2) a = 33,87 b = 3,5 x 10 -4 x (G 2 – 94,57 x G + 500) b = 3,5 x 10 -4 x (45 2 – 94,57 x 45 + 500) b = -0,606 Ce = 0,018 x fc Ce = 0,0108 x 1,695 Ce = 0,018 V.dilatat = V.total x Ce Saben que el volum total es la suma de: · Ø captadors: · Ø conductes · Ø intercanviador Els volums dels captadors i del intercanviador serà una dada que s’extreu de les fitxes tècniques del fabricant. El volum d’aigua dels conductes depèn del diàmetre i longitud dels mateixos, s’utilitzen els valors de la següent taula: Diàmetre 15 x 1 18 x 1 22 x 1 28 x 1 35 x 1 42 x 1 1,257 Contingut d'aigua en litres per metre 0,133 0,154 0,201 0,214 0,855 - Volum dels captadors: captador pla SRV 2.3 Saunier Duval: 1,85 l. x 2 ud = 3,70 litres - Volum de l’ intercanviador de plaques: 4 litres - Volum dels conductes: 28 metres de conductes des dels captadors fins els acumuladors. Segons taula i utilitzant un conducte de diàmetre 15 el contingut d’aigua per metre de conducte es 0,133 litre. Per tan 0,133 x 28 litres = 3,75 litres Amb aquests 3 volums podem saber el volum total = 3,70 + 4 + 3,75 = 11,45 litres Volum dilatat = Volum total x Ce Volum dilatat = 11,45 x 0,018 Volum dilatat = 0,206 Pas 2. Calcular el volum de reserva Es important tenir un cert volum de reserva per poder purgar la instal·lació i tenir un volum disponible per entregar al circuit en cas de tenir una gelada. El volum de contracció al passar el líquid de 20 a -24 °C es pot estimar en 0,029 Volum reserva = 0,029 x Volum total Volum reserva = 0,029 x 11,45 Volum reserva = 0,33 Pas 3. Calcular el volum vaporitzat Es considera que es pot vaporitzar tot el volum dels col·lectors solars + 10%, per cobrir part del volum dels conductes que puguin contenir vapor d’aigua. Volum vaporitzat = Volum captadors x 1,10 Volum vaporitzat = 3,70 x 1,10 Volum vaporitzat = 4,07 Pas 4. Calcular el volum útil del vas d’expansió: Volum útil = Volum dilatat + Volum reserva + Volum vaporitzat Volum útil = 0,206 + 0,33 + 4,07 Volum útil = 4,606 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 118 Pas 5.Calcular les pressions absolutes màximes i mínimes. Per calcular el volum real del vas d’expansió s’han de calcular les pressions absolutes màximes i mínimes de treball. Per determinar aquestes pressions aplicarem les següents expressions en funció de la pressió de la vàlvula de seguretat, que considerarem que es 6 bar: Pressió màxima = 0,9 x 6 + 1 = 6,4 bar Pressió mínima = 6 + 0,65 = 6,65 bar S’utilitza la pressió mes baixa, en aquest cas es 6,4 bar Aquesta pressió mínima es funció de la pressió d’ omplerta de la instal·lació, que tret en els sistemes sobre pressionats, serà funció de l’alçada manomètrica de la instal·lació. L’alçada manomètrica, que es l’alçada des del punt on s’instal·la el vas d’expansió fins els captadors solars, es de 7,8 mca. Pressió d’omplerta = 2 + 0,1 x alçada manomètrica Pressió d’omplerta = 2 + 0,1 x 7,8 Pressió d’omplerta = 2,78 bar Així la pressió mínima final serà: Pressió mínima = Pressió d’omplerta + 1 + 0,5 Pressió mínima = 2,78 + 1 + 0,5 Pressió mínima = 4,28 bar Pas 6. Calcular el coeficient de pressió Coeficient de pressió (Cp) = Pressió mínima de treball / (pressió mínima de treball – pressió mínima en funció de la pressió d’omplerta) Cp = Pm / (Pm 1– Pm2) Cp = 6,4 / (6,4 – 4,28) Cp = 3,019 bar Pas 7. Calcular el vas d’expansió Necessitem dades obtingudes anteriorment: Cp = 3,019 bar Volum útil = 4,606 l. Volum vas expansió = Cp x Volum útil Volum vas expansió = 3,019 x 4,606 Volum vas expansió = 13,91 litres Amb les dades de volum que s’han obtingut amb els càlculs anteriors, es buscarà dins la gama comercial un vas d’expansió que compleixi amb els valors demandats. S’instal·larà un vas d’expansió del fabricant Ibaiondo, concretament el model 18 SMF. Les especificacions tècniques d’aquest vas son les següents: Fabricant Saunier Duval Model Helioconcept Pressió màxima 10 bar Temperatura mínima/màxima -10 a 100 Capacitat 18 litres Precàrrega 2,5 bar Mesures 270 x 415 mm. Connexió aigua 3/4 Pes 4 kg 6.1.3.3.4 Circuits hidràulics · Circuit primari: entre els captadors i el bescanviador. · Circuit secundari: entre el bescanviador i el dipòsit d’acumulació solar. · Circuit d’acumulació d’ACS: entre el dipòsit d’acumulació ACS i l’equip complementari centralitzat. · Circuit de distribució: entre el dipòsit de disposició d’ACS i els punts de consum. Per fer la interconnexió entre tots els sistemes que s’han descrit, s’ha de preveure el traçat corresponent de conductes entre els mateixos, així com tots els elements auxiliars d’una instal·lació: Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 119 Grup hidràulic: S’instal·larà un grup hidràulic del fabricant Saunier Duval amb les següents especificacions tècniques: Fabricants Saunier Duval Model GHS 70 Pes 6 kg Connexions G 3/4 Temperatura màxima 130 °C Pressió màxima 6 bar Tensió nominal 220-240 V - 50 Hz Potència 70 W Tipus de protecció IP 24 Amplada 245 mm. Alçada 325 mm. profunditat 175 mm. Fluid caloportant: En el circuit primari es preveu la utilització de una barreja d’anticongelant composta per propilen glicol al 45 %, aigua i inhibidors de la corrosió. La protecció anticongelant de la barreja propilen glicol es de fins a -28 °C Conductes dels circuits hidràulics: Circuit primari: conductes de coure Ø15 x 1 mm. Aïllament dels conductes que circulen per l’exterior serà de coquilla de llana de vidre de 40 mm. recobert amb xapa d’alumini. Circuit secundari: conductes de coure. Aïllament dels conductes amb coquilla de espuma elastomèrica de 20 mm. 6.1.3.3.5 Captadors solars Els captadors solars utilitzats son del fabricant Saunier Duval, model SRV 2.3. Son uns captadors amb marc i coberta trasera d’alumini, el que li dona una durabilitat mes elevada. L’absorbidor es de coure amb tractament altament selectiu. Conducte i absorbidor units mitjançant doble soldadura làser. Disposa de un aïllament mineral resistent a la temperatura d’estancament i un vidre solar d’alta seguretat. Elevada conductivitat tèrmica. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 120 6.1.3.4 ESQUEMA INSTAL·LACIÓ D’ENERGIA SOLAR TÈRMICA Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 Instalación de energía solar térmica. Producción de agua caliente sanitaria en edificio terciario ENERGÍA SOLAR TÉRMICA CÁLCULO Y DISEÑO DE LA INSTALACIÓN DE ENERGÍA SOLAR TÉRMICA PARA PRODUCCIÓN DE AGUA CALIENTE SANITARIA LOCALIZACIÓN: Sant Feliu de Codines (Barcelona) PROPIEDAD: Ajuntament de Sant Feliu de Codines marzo de 2016 ÍNDICE ESTUDIO DEL PROYECTO ..................................................................................... 1 INSTALACIÓN DE ENERGÍA SOLAR TÉRMICA PARA ........................................... 1 1. MEMORIA DESCRIPTIVA ..................................... ¡Error! Marcador no definido. 1.1 OBJETO ................................................................................................... 2 1.3 DATOS DE PARTIDA ................................................................................ 3 1.4 CARGA DE CONSUMO ........................................................................... 3 1.5 SUPERFICIE DE CAPTACIÓN Y VOLUMEN DE ACUMULACIÓN ........... 4 1.6 FLUIDO CALOPORTADOR ...................................................................... 5 1.7 CAMPO DE CAPTADORES ...................................................................... 5 1.8 PÉRDIDAS POR SOMBRAS, ORIENTACIÓN E INCLINACIÓN ................ 5 1.9 ACUMULACIÓN DEL CALOR SOLAR ...................................................... 6 1.10 SISTEMA DE INTERCAMBIO ................................................................... 6 1.11 CIRCUITOS HIDRÁULICOS ..................................................................... 6 1.12 SISTEMA DE ENERGÍA CONVENCIONAL ............................................... 8 1.13 REGULACIÓN SOLAR Y SISTEMA ELÉCTRICO ...................................... 8 1.14 ESQUEMA HIDRÁULICO PROPUESTO ................................................... 9 Biblioteca Municipal Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 Instalación de energía solar térmica. Producción de agua caliente sanitaria en edificio terciario 1. MEMORIA DESCRIPTIVA 1.1 OBJETO El objeto de este estudio es el cálculo de consumo y posterior dimensionamiento de una Instalación de Energía Solar Térmica para la producción de Agua Caliente Sanitaria en una biblioteca municipal. Para el desarrollo del mismo se tendrán en cuenta toda la normativa que sea de aplicación a una instalación de esta naturaleza, véase, el “Reglamento de Instalaciones Térmicas en Edificios” (RITE) y el “Código Técnico de la Edificación” (CTE), así como otros reglamentos de orden autonómico y municipal. 1.2 DESCRIPCION DE LA INSTALACIÓN La instalación se proyecta mediante conjunto de colectores, intercambiador, depósito de acumulación centralizado de producción solar, depósito de ACS de cabecera y apoyo centralizado mediante Apoyo con caldera de condensación Logano Plus GB312. La instalación de colectores solares se proyecta implantarla en la cubierta del edificio. El campo de colectores se dispone orientado al sur, -30 º, y con una inclinación del plano del captador de 25 º. Se disponen en varias filas separadas un espacio e ≥ D, que se puede obtener mediante la expresión L) - (61 tg h =D Siendo: h: altura total del colector inclinado, más el incremento de cota producida por la estructura de sujeción. L: latitud del lugar. El sistema dispondrá de un circuito primario de captación solar, un secundario en el que se acumulará la energía producida por el campo de captadores en forma de calor y un tercer circuito de distribución del calor solar acumulado. En el circuito primario los colectores a instalar se conectarán en paralelo, equilibrados hidráulicamente mediante retorno invertido o válvulas de equilibrado. El circulador proporcionará el caudal y la presión necesarios para hacer efectivo la circulación forzada para obtener el flujo de cálculo y vencer la pérdida de carga. Para la producción del ACS, se proyecta efectuar el intercambio de calor del circuito primario al secundario mediante un intercambiador de placas. La energía producida por los captadores servirá para elevar el agua de la red hasta el mayor nivel térmico posible almacenándose en el acumulador solar. El agua calentada en este depósito servirá como agua precalentada para el acumulador de cabecera, sobre el que trabajará el equipo complementario para elevar su temperatura, si fuera necesario hasta la temperatura de consumo prefijada. Entre el depósito solar y el acumulador de cabecera está prevista la instalación de una bomba de trasvase, la función de esta bomba será: - Trasvasar el agua caliente precalentada desde el acumulador solar hasta el acumulador de cabecera cuando la temperatura en el acumulador solar sea superior a la del acumulador de ACS. De esta forma en la medida de lo posible, se evitará que sea el equipo complementario el que reponga las pérdidas de disposición del acumulador de ACS. - Posibilitar la realización periódica de un choque térmico contra la legionela. Se podrá realizar un choque térmico en el sistema de acumulación (solar y ACS), si puntualmente se eleva la consigna de acumulación en el depósito de ACS hasta los 70ºC y simultáneamente se activa la bomba de trasvase, de esta forma el equipo complementario elevará la temperatura de ambos depósitos hasta los 70ºC. Para garantizar el suministro de ACS a la temperatura operativa, el sistema dispondrá de un equipo complementario Apoyo con caldera de condensación Logano plus GB312 de Buderus que, si fuera necesario terminará de preparar el agua pre-calentada por el campo de captadores hasta el nivel térmico de confort. Como fluido caloportador en el circuito primario se utilizará agua con propilenglicol como anticongelante para proteger a la instalación hasta una temperatura de -28 ºC (45% glicol). El circuito secundario debe ser totalmente independiente de modo que el diseño y la ejecución impidan cualquier tipo de mezcla de los distintos fluidos, el del primario (captadores) y el de ACS del acumulador solar y de ACS. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 Instalación de energía solar térmica. Producción de agua caliente sanitaria en edificio terciario El contador de agua y una de las sondas se situarán en la entrada del campo de captadores. La otra sonda se situará en la salida del mismo (agua caliente). El microprocesador electrónico podrá estar situado en la parte superior del contador o por separado (incluido en la centralita). El cuadro eléctrico dispondrá de selectores para controlar el funcionamiento de las bombas con conmutación automática y manual de parada y marcha. Se colocarán elementos de señalización para visualizar el estado de funcionamiento de las bombas y protecciones eléctricas (interruptores magnetotérmicos y diferenciales) adecuadas a cada elemento de la instalación. Composición GHS 70 325 245 175 Cota A B C Grupo hidráulico Para sistemas HELIOCONCEPT Energía Solar Térmica/HELIOCONCEPT/GRUPO HIDRÁULICO GHSC 70 Características Con el nuevo grupo hidráulico GHSC 70 es posible conectar hasta 70 m2 de paneles solares (un máximo de 70 paneles). El GHSC 70 es de instalación mural y dispone de una bomba diseñada y fabricada con materiales resistentes a la corrosión. Esta bomba permite recircular ACS con calidad alimentaria directamente contra un acumulador de ACS. 70 Gama HELIO SOLAR 71 1Termómetro del circuito solar + válvulas de cierre 2Purgador 3Lectura del caudal en el circuito solar 4Separador de aire 5Válvula de presión (6 bars) 6Manómetro 7Conexión para vaso de expansión 8Punto de llenado 9Válvula de no retorno 10 Punto de llenado 11 Bomba de alto rendimiento ARetorno del circuito solar BIda del circuito solar CIda del circuito secundario DRetorno del circuito secundario Accesorios GHSC 70 Limitador de presión/seguridad 20/27 Soportes de pared para vaso de expansión Anillos de compresión G3/4 x 22/18 - 4 sets Limitador de temperatura 99 °C/Seguridad Dimensiones Referencia 0010019753 0020173593 0020193232 0020193249 Grupo hidráulico HELIOCONCEPT Ud Referencia Peso Conexiones Temperatura máxima Presión máxima Presión máxima Tensión nominal Tensión nominal Consumo máximo de corriente Tipo de protección EEI GHSC 70 0020193191 6 G 3/4” 130 6,0 0,6 220-240 50 0,52 24 < 0,23 kg °C bar MPa V Hz A IP Vasos de expansión HELIOCONCEPT Vaso pre-expansión Vaso expansión 18 l Vaso expansión 25 l Vaso expansión 35 l Vaso expansión 50 l Vaso expansión 80 l · Para sistemas de energía solar ·Para cualquier concentración de propilenglicol o etilenglicol · Membrana certificada bajo DIN 4807 · Tª máxima hasta 100 °C · Directiva 97/23/CE y EN 13831 · Presión máxima de trabajo: 10 bares · Volúmenes desde hasta 80 l · Vaso pre-expansión de temperatura de 5 l 0020020389 0020020384 0020020385 0020020386 0020020387 0020020388 Referencia Curva característica APresión disponible (mbar) B Caudal (l/min) 0 500 1000 6 10 202 4 8 1612 14 18 1200 A B C A B Por sus características de trabajo las instalaciones de HELIOCONCEPT requieren elementos con ciertas características especiales. Ponemos a disposición varios accesorios para la correcta ejecución de este tipo de instalación. Accesorios Conexiones eléctricas HELIOCONTROL Control solar para HELIOCONCEPT Energía Solar Térmica/HELIOCONCEPT/HELIOCONTROL El mejor amigo de tu sistema solar Características El regulador solar HELIOCONTROL ha sido desarrollado para cubrir una amplia tipología de instalaciones tanto individuales como colectivas. El HELIOCONTROL incorpora 2 sondas de temperatura (captador y acumulador). De uso sencillo e intuitivo, este aparato puede controlar: · Hasta 2 estaciones solares para un máximo de 2 zonas de captadores · Una bomba anti-legionela · Una bomba de circulación de ACS · Una válvula de 3 vías · Un apoyo exterior de producción de ACS 72 Gama HELIO SOLAR 73 Sondas HELIOCONTROL Sonda de temperatura estándar (captador) Sonda de temperatura estándar (acumulador) Referencia 0020004239 0020004238 Líquido solar Composición química Densidad (20 °C) Valor pH Punto de ebullición Contenido de agua Protección antihielo Referencia 10 litros Referencia 20 litros HELIOCONTROL 173 115 46 Cota A B C Dimensiones Propilen glicol, agua e inhibidores de la corrosión 1,032-1,035 g/cm3 9,00-10,50 102-105 °C 55-58% -28 °C 0020020440 0020020406 Otros accesorios HELIOCONCEPT Purgador solar automático 0020020394 Referencia A B C Captador Plano SRV 2.3 Captador Plano SRV 2.3 6 Dimensiones 80 1.978 1178 2.033 1.233 Características Técnicas Longitud Anchura Altura 2.033 1.233 80 Superficie de absorción 0,798 2,440 0,050 Área de absorción Área de apertura Área total Peso Volumen Ta máxima estancamiento Presión máxima Absorbedor Tratamiento selectivo Cubierta de vidrio Tipo de vidrio Transmisión Aislamiento trasero m2 m2 m2 Kg L oC bar mm mm % mm W/m2K Kg/m3 2,327 2,352 2,51 38 1,85 210 10 Aluminio Altamente selectivo (azul) = 0,94 = 0,05 3,2 Vidrio solar de seguridad (bajo contenido en hierro) = 91 40 = 0,035 = 55 Superficie de apertura 0,790 2,414 0,049 Rendimiento 0 Pérdidas K1 Pérdidas K2 W/m2K W/m2K2 (Medidas indicadas en mm) Montaje sobre tejado inclinado Opción A 7 Curva de Rendimiento Pérdida de carga 450 400 350 300 250 200 150 100 50 00 50 100 150 200 250 300 350 Pérdida de carga (mbar) Caudal (L/h) COTA A B C Captador Vertical 2.055 200-300 660-860 0,80 0,70 0,60 0,50 0,40 0,30 0,20 0,10 0,00 0,00 0,02 0,04 0,06 0,08 0,10 0,90 (Medidas indicadas en mm) C C B A B ,167$/$&,1(17(-$'2,1&/,1$'2'(rr(6&RPSRVLFLµQGHXQFDPSRGHFDSWDGRUHVVRODUHV(OFXDGURLQGLFDGRDFRQWLQXDFLµQOHSHUPLWLU£GHWHUPLQDUHOPDWHULDOQHFHVDULRHQIXQFLµQGHOQ¼PHURGHFDSWDGRUHVVRODUHVTXHYD\DDLQVWDODU&DSWDGRUHVVRODUHV6&9659HQFDPSRKRUL]RQWDO(TXLSRGHLQVWDODFLµQ6RSRUWHGHʗMDFLµQ(TXLSRGHFRQH[LµQ(TXLSRGHFRQH[LµQH[WHQVLµQSDUDXQFDSWDGRUVRODUHQFDPSRKRUL]RQWDO3RVLFLRQDPLHQWRGHODVʗMDFLRQHVHQHOWHMDGR0RQWDMHHQFDPSRKRUL]RQWDO$&&%$&&%$%s&s ,167$/$&,1(17(-$'2,1&/,1$'2'(rr(60RQWDMHGHORVVRSRUWHVGHʗMDFLµQa3(/,*52UHVSHWHXQDGLVWDQFLDGHVHJXULGDGGHPHWURFRPRP¯QLPRFRPRVXSOHPHQWRGHOD]RQDGHWUDEDMRFRQUHVSHFWRDOERUGHGHOWHMDGRb,03257$17(QRFDPELHODHVWUXFWXUDGHORVOLVWRQHVTXHVRSRUWDQHOWHMDGR&RPSUXHEHODVROLGH]GHORVOLVWRQHV\XWLO¯FHORVVLIXHVHQHFHVDULRSDUDPRQWDUORVFDSWDGRUHVVRODUHV0LGDHQHOWHMDGRHOHVSDFLRTXHRFXSDHOFDPSRGHFDSWDGRUHVVRODUHV/LEHUHODFXELHUWDGHOWHMDGRHQGRQGHVHYD\DQDFRORFDUORVSXQWRVGHʗMDFLµQFRUUHVSRQGLHQWHV)LMDFLµQSDUDSL]DUUD\WHMDSODQDa3(/,*52FRPSUXHEHODVROLGH]GHORVOLVWRQHVDQWHVGHXWLOL]DUORVSDUDHOPRQWDMHi,03257$17(VLHVLPSRVLEOHILMDUODV6RSRUWHVGHILMDFLµQHQORVOLVWRQHVH[LVWHQWHVD³DGDRWUROLVWµQLQWHUPHGLR/H\HQGD6RSRUWHGHʗMDFLµQ7RUQLOOR/LVWµQ5HWLUHODSL]DUUDRODVWHMDVHQHOSXQWRGHPRQWDMH&RORTXHODVRSRUWHGHʗMDFLµQHQORVOLVWRQHV\I¯MHODPHGLDQWHORVWRUQLOORVVXPLQLVWUDGRV9XHOYDDFRORFDUODVSL]DUUDVRODVWHMDVHQVXVLWLR&RPSUXHEHTXHODVWHMDVSODQDVRODVSL]DUUDVQRVHPXHYHQ\TXHUHSRVDQGHIRUPDHVWDEOHDQLYHOGHORVVRSRUWHVGHʗMDFLµQ)LMDFLµQSDUDWHMD£UDEH)LMDFLµQSRUDWUDQFDPLHQWRɍ/H\HQGD6RSRUWHGHʗMDFLµQ7RUQLOOR5HWLUHODVWHMDVGHOSXQWRGHPRQWDMH$ʘRMHHOWRUQLOOR&RORTXHHOVRSRUWHGHʗMDFLµQDFDEDOORHQWUHODWHMD\HOOLVWµQ3UHVLRQHHOVRSRUWHGHʗMDFLµQPDQXDOPHQWHSDUDDWUDQFDUODHQODWHMD\HOOLVWµQ$SULHWHORVWRUQLOORV\YXHOYDDFRORFDUODVWHMDV ,167$/$&,1(17(-$'2,1&/,1$'2'(rr(6)LMDFLµQSDUDWHMD£UDEH)LMDFLµQPHGLDQWHDWRUQLOODGR3ULPHUDVROXFLµQ(VWDEOHFLPLHQWRGHODSOHWLQD/H\HQGD3OHWLQDHQSRVLFLµQGHDWUDQFDPLHQWR3OHWLQDHQSRVLFLµQGHDWRUQLOODGR3DUDSDVDUGHXQWLSRDORWURDʘRMHHOWRUQLOORGHEORTXHRFRQXQDOODYH$OOHQGH\JLUHODSOHWLQDGHDWRUQLOODGRHQXQ£QJXORGH|9XHOYDDDSUHWDUHOWRUQLOORSDUDEORTXHDUHOVLVWHPD0RQWDMHGHOVRSRUWHGHʗMDFLµQHQHOWHMDGR/H\HQGD6RSRUWHGHʗMDFLµQ7RUQLOOR5HWLUHODVWHMDVGHOSXQWRGHPRQWDMH&RORTXHHOVRSRUWHGHʗMDFLµQHQHOFDEULR\I¯MHODPHGLDQWHORVWRUQLOORVVXPLQLVWUDGRV6HJXQGDVROXFLµQ&XDQGRODSRVLFLµQGHORVVRSRUWHVGHʗMDFLµQQRFRLQFLGDFRQODGHORVFDEULRVGHOWHMDGRXWLOLFHODVSOHWLQDVDQFKDVSDUDVHSDUDUODʗMDFLµQ0RQWDMHGHODSOHWLQDDPSOLD$'%&3DUDSDVDUGHXQWLSRDORWURDʘRMHHOWRUQLOORGHEORTXHRFRQXQDOODYH$OOHQGHUHHPSOD]DUODSOHWLQDHVW£QGDUSRUSOHWLQDDPSOLD9XHOYDDDSUHWDUHOWRUQLOORSDUDEORTXHDUHOVLVWHPD0RQWDMHGHOVRSRUWHGHʗMDFLµQHQHOWHMDGR/H\HQGD6RSRUWHGHʗMDFLµQ7RUQLOOR3OHWLQDDQFKD5HWLUHODVWHMDVGHOSXQWRGHPRQWDMH&RORTXHHOVRSRUWHGHʗMDFLµQHQHOFDEULR\I¯MHODPHGLDQWHORVWRUQLOORVVXPLQLVWUDGRV ,167$/$&,1(17(-$'2,1&/,1$'2'(rr(6$MXVWHGHODSRVLFLµQGHODVRSRUWH$/H\HQGD6RSRUWHGHʗMDFLµQ7RUQLOOR$ʘRMHHOWRUQLOOR\GHVSODFHHOVRSRUWHGHʗMDFLµQVHJ¼Q$SDUDSRQHUODHQFRQWDFWRFRQODWHMD8QDYH]TXHKD\DUHDOL]DGRHODMXVWHDSULHWHHOWRUQLOOR\YXHOYDDFRORFDUODVWHMDV)LMDFLµQHQWHMDGRGHFKDSD/H\HQGD7XHUFD$UDQGHODKHUP«WLFD7RUQLOORa3(/,*52DQWHVGHUHDOL]DURULʗFLRVHQODFXELHUWDDVHJ¼UHVHGHODSUHVHQFLDGHXQFDEULRSDUDSRGHUDWRUQLOODUODVʗMDFLRQHV5HDOLFHXQRULʗFLRHQODFXELHUWD\WDODGUHHOFDEULRHQHOSXQWRGHPRQWDMH$SULHWHHOWRUQLOORHQHOFDEULRFRQXQDOODYHGHSLSDGHPP$SULHWHODWXHUFD\ODDUDQGHODKHUP«WLFDFRQXQDOODYHGHPPSDUDFHUUDUKHUP«WLFDPHQWHODFXELHUWD/H\HQGD7RUQLOOR7XHUFD6RSRUWHGHʗMDFLµQ&RORTXHORVVRSRUWHVGHʗMDFLµQDSR\£QGRORVVREUHODFXELHUWD\¼QDORVFRQODVWXHUFDV&RUWHODSDUWHUHVWDQWHGHOWRUQLOORDQLYHOGHODWXHUFDSDUDHYLWDUSURYRFDUGD³RVDOFDSWDGRUVRODUa3(/,*52HOLPLQHORVUHVWRVGHODDVHUUDGXUD ,167$/$&,1(17(-$'2,1&/,1$'2'(rr(6$MXVWHGHODVʗMDFLRQHVLQIHULRUHVb&8,'$'2FRPSUXHEHTXHODVʗMDFLRQHVVHHQFXHQWUDQDGHFXDGDPHQWHVREUHODVPXHVFDVGHODFUHPDOOHUD\QRHQHOWRSHLQIHULRUIXHUDGHHOOD$%%/H\HQGD&RUUHDGHʗMDFLµQ5HJOD1LYHOGHEXUEXMD&RPSUXHEHODDOLQHDFLµQGHODVFRUUHDVGHʗMDFLµQFRORTXHSRUHQFLPDGHODVPLVPDVXQDUHJOD\XQQLYHOGHEXUEXMD$MXVWHODSRVLFLµQOHYDQWHODFRUUHDGHʗMDFLµQVHJ¼Q$\GHVSO£FHODVREUHODFUHPDOOHUDVHJ¼Q%&RPSUXHEH\DMXVWHVLHVQHFHVDULRHOFRQMXQWRGHODVʗMDFLRQHVLQIHULRUHVPRQWDGDVHQHOWHFKR0RQWDMHGHORVFDSWDGRUHVVRODUHV0RQWDMHHQFDPSRKRUL]RQWDOb&8,'$'2SDUDHYLWDUGD³DUODFDUDLQIHULRUGHORVFDSWDGRUHVVRODUHVVHSDUHVXʗFLHQWHPHQWHODVFRUUHDVVXSHULRUHV%&$/H\HQGD&RUUHDGHʗMDFLµQ7XHUFD&DSWDGRUVRODU&RPSUXHEHTXHODVFRUUHDVGHʗMDFLµQVXSHULRUHVHVW«QORVXʗFLHQWHPHQWHVHSDUDGDVFRQUHVSHFWRDODXELFDFLµQGHOFDSWDGRUVRODU&RORTXHHOFDSWDGRUVRODUVREUHORVVRSRUWHVGHʗMDFLµQHQFRQWDFWRFRQODVFRUUHDVLQIHULRUHV7UDVO£GHOROHQWDPHQWHVREUHHOWHMDGR&RORTXHODVFRUUHDVLQIHULRUHVGHQWURGHOSHUʗOGHOFDSWDGRUVRODUOHYDQW£QGRODVVHJ¼Q%\GHVSOD]£QGRODVVHJ¼Q&8QDHOFDSWDGRUVRODUDSULHWHODVWXHUFDVFRQD\XGDGHXQDOODYHSODQDGHPP ,167$/$&,1(17(-$'2,1&/,1$'2'(rr(6$%/H\HQGD&DSWDGRUVRODU7XHUFD&RUUHDGHʗMDFLµQ'HVSODFHODVFRUUHDVVXSHULRUHVVHJ¼Q$\%SDUDXQLUHOFDSWDGRUVRODU&RPSUXHEHTXHODVFRUUHDVGHʗMDFLµQVHHQFXHQWUDQDGHFXDGDPHQWHHQHOLQWHULRUGHOSHUʗOGHOFDSWDGRUVRODU8QDHOFDSWDGRUVRODUDSULHWHODWXHUFDFRQD\XGDGHXQDOODYHSODQDGHPP0RQWDMHGHODVFRQH[LRQHVLQWHUFDSWDGRUHVb&8,'$'2SDUDQRGD³DUODVMXQWDVPRQWHODVFRQH[LRQHVPDQXDOPHQWH%%$$/H\HQGD&DSWDGRUVRODU&OLSGHʗMDFLµQ&RQH[LµQLQWHUFDSWDGRU,QWURGX]FDODVFRQH[LRQHVLQWHUFDSWDGRUHQHOFDSWDGRUVRODUKDVWDVXWRSH%ORTXHHODVFRQH[LRQHVLQWHUFDSWDGRUFRQORVFOLSVGHʗMDFLµQ0RQWDMHGHXQFDSWDGRUVRODUDGLFLRQDO%%$/H\HQGD&DSWDGRUVRODUDGLFLRQDO&DSWDGRUVRODU&RQH[LµQLQWHUFDSWDGRU&OLSGHʗMDFLµQ&RORTXHHOFDSWDGRUVRODUVREUHVXVVRSRUWHVGHʗMDFLµQDXQDGLVWDQFLDGHPPGHOSULPHUFDSWDGRUVRODU(PSXMHHOFDSWDGRUVRODUKDVWDHOWRSHVHJ¼Q$FXLGDQGRGHQRGD³DUODVFRQH[LRQHVLQWHUFDSWDGRU%ORTXHHODVFRQH[LRQHVLQWHUFDSWDGRUFRQHOFOLSGHʗMDFLµQ$WHHOFDSWDGRUVRODU6LJDFRQHOPRQWDMHDSOLFDQGRHOPLVPRP«WRGR\FRQHFWHHOFRQMXQWRDOFLUFXLWRY«DVHHOFDS¯WXOR&RQH[LµQɍ ,167$/$&,1(17(-$'2,1&/,1$'2'(rr(63DVRGHODVWXEHU¯DVDWUDYHVGHODFXELHUWD/H\HQGD7HMDV/LVWµQ3DQWDOODEDMRWHMDGR7XERVRODU3DUDHOSDVRGHOWXERVRODUUHDOLFHXQDDSHUWXUDHQWUDSHFLRHQODSDQWDOODEDMRWHMDGR'HEHU£UHDOL]DUVHHOFRUWHP£VDPSOLRHQODSDUWHVXSHULRUSDUDHYLWDUODVLQʗOWUDFLRQHVGHFDXGDO&RQH[LµQKLGU£XOLFDi,03257$17(HOO¯TXLGRVRODUDWUDYLHVDVLHPSUHXQFDSWDGRUVRODUGHVGHDEDMRKDFLDDUULED5HDOLFHODFRQH[LµQGHORVFDSWDGRUHVVRODUHVUHVSHWDQGRODVVLJXLHQWHVSUHFDXFLRQHV8QDORVFRQHFWRUHVDHQFDMDU\ORVFOLSVGHʗMDFLµQPDQXDOPHQWH&XDQGRDSULHWHODVWXHUFDVPDQWHQJDHOFRQHFWRUSDUDHYLWDUFXDOTXLHUGHWHULRUR&RPSUXHEHTXHWRGRVORVFRQHFWRUHVHVW«QELHQDSUHWDGRV5HWLUHH[FOXVLYDPHQWHORVWDSRQHVGHSURWHFFLµQGHORVRULʗFLRVGHORVFDSWDGRUHVVRODUHVHQHOPRPHQWRGHXQLUORVb&8,'$'2/RVVLVWHPDVGHFDSWDGRUHVVRODUHVFRQFLUFXODFLµQIRU]DGDSUHVXUL]DGD6&9659SXHGHQGHMDUGHIXQFLRQDUVLVHDFXPXODDLUHHQORVFDSWDGRUHVVRODUHV3DUDHOORXWLOLFHHOSXUJDGRUPDQXDOVXPLQLVWUDGRFRQHOFDSWDGRUVRODU&RQH[LµQGHHQWUH\FDSWDGRUHVVRODUHVb&8,'$'2SDUDQRGD³DUODVMXQWDVPRQWHODVFRQH[LRQHVPDQXDOPHQWH/H\HQGD&OLSGHʗMDFLµQ3XUJDGRU&RQH[LµQGHVDOLGDDʗMDUSRUFOLS7DSµQ&RQH[LµQGHHQWUDGDDʗMDUSRUFOLS5HWLUHORVWDSRQHVGHSURWHFFLµQGHORVRULʗFLRVGHORVFDSWDGRUHVVRODUHV,QWURGX]FDORVFRQHFWRUHVKDVWDHOWRSHGHORVFDSWDGRUHVVRODUHV\EORTX«HORVFRQORVFOLSVGHʗMDFLµQ8QDORVFRQHFWRUHVDOFLUFXLWRi,03257$17(SDUDODFRQH[LµQGHORVFRQHFWRUHVDOFLUFXLWRVLJDODVUHFRPHQGDFLRQHVGHOPDQXDOVXPLQLVWUDGRFRQHOWXERVRODUHQ ,167$/$&,1,17(*5$'$(17(-$'2(6&RQH[LµQGHHQWUH\FDSWDGRUHVVRODUHVb&8,'$'2SDUDQRGD³DUODVMXQWDVPRQWHODVFRQH[LRQHVPDQXDOPHQWH/H\HQGD&OLSGHʗMDFLµQ3XUJDGRU&RQH[LµQGHVDOLGDDʗMDUSRUFOLS&RQH[LµQGHHQWUDGDDʗMDUSRUFOLS7DSµQ5HWLUHORVWDSRQHVGHSURWHFFLµQGHORVRULʗFLRVGHORVFDSWDGRUHVVRODUHV,QWURGX]FDORVFRQHFWRUHVKDVWDHOWRSHGHORVFDSWDGRUHVVRODUHV\EORTX«HORVFRQORVFOLSVGHʗMDFLµQ8QDORVFRQHFWRUHVDOFLUFXLWRi,03257$17(SDUDODFRQH[LµQGHORVFRQHFWRUHVDOFLUFXLWRVLJDODVUHFRPHQGDFLRQHVGHOPDQXDOVXPLQLVWUDGRFRQHOWXERVRODUHQ&RQH[LµQHO«FWULFD0RQWDMHGHODVRQGDGHWHPSHUDWXUDi,03257$17(OHDFRQVHMDPRVTXHXWLOLFHXQDSDVWDW«UPLFDSDUDORJUDUXQPHMRUFRQWDFWRHQWUHODVRQGD\HOFDSWDGRUVRODU3DVHHOFDEOHGHODVRQGDEDMRHOWHMDGRFRQHOWXERVRODUVXSHULRU)LMHHOFDEOHGHODVRQGDVREUHHODLVODQWHGHOWXERVRODU &DSWDGRUHVVRODUHV6&9659 /H\HQGD6RQGDGHWHPSHUDWXUD&RQHFWRUGHVDOLGD$SOLTXHSDVWDW«UPLFDVREUHODVRQGDGHWHPSHUDWXUD,QWURGX]FDODVRQGDGHWHPSHUDWXUDHQODYDLQDGHOFRQHFWRUGHVDOLGD ,167$/$&,1(17(-$'2,1&/,1$'2'(rr(6&RQH[LµQGHODVRQGDGHWHPSHUDWXUD/H\HQGD0DQJXLWRWHUPRUUHWU£FWLO'HFDSDGRUW«UPLFR3LQ]DGHHQJDUFHe&8,'$'2ODFRQH[LµQHO«FWULFDHQWUHORVGRVFDEOHVGHEHHVWDUSURWHJLGDGHODLQWHPSHULH3HOHORVFDEOHVGHODVRQGD\GHOWXERVRODU,QWURGX]FDHOPDQJXLWRWHUPRUUHWU£FWLOHQORVFDEOHV\HQJ£UFHORVFRQXQDSLQ]DGHHQJDUFHSDUDJDUDQWL]DUODFRQWLQXLGDGHO«FWULFD&LHUUHKHUP«WLFDPHQWHHOFRQMXQWRFDOHQWDQGRHOPDQJXLWRWHUPRUUHWU£FWLOFRQXQGHFDSDGRUW«UPLFR/DLQVWDODFLµQGHORVFDSWDGRUHVVRODUHVKDWHUPLQDGRi,03257$17(UHWLUHODO£PLQDGHSURWHFFLµQGHORVFDSWDGRUHVVRODUHVWUDVSRQHUHOVLVWHPDHQIXQFLRQDPLHQWR Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 145 6.1.5 MEMÒRIA DE CÀLCULS DE LA INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ 6.1.5.1 OBJECTE El reglament que regula el condicionament tèrmic dels edificis es el RITE (Reglament d instal·lacions tèrmiques en els edificis) estableix les condicions que han de complir les instal·lacions destinades a atendre la demanda de benestar tèrmic i higiènic a través de les instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària, per aconseguir un ús racional de l’energia. 6.1.5.2 NORMATIVA APLICABLE - Codi Tècnic de l’Edificació: · DB-HE “Estalvi d’energia” · DB-HS “Salubritat” · DB-HR “Protecció davant el soroll” - RITE “Reglament de instal·lacions tèrmiques en els edificis” - Norma UNE EN-15251:2008 “Paràmetres de l’ambient interior a considerar per el disseny i l’avaluació de l’eficiència energètica d’edificis incloent la qualitat de l’aire interior, condicions tèrmiques, il·luminació i soroll.” - Norma UNE EN-13779:2008 “Ventilació dels edificis no residencials. Requeriments de prestacions de sistemes de ventilació i condicionament de recintes.” - Norma UNE EN ISO 7730:2006 “Ergonomia de l’ambient tèrmic” - Norma UNE EN-1886:2008 “Ventilació d’edificis. Unitats de tractament d’aire. Rendiment mecànic.” - Norma UNE EN-378:2008 “Sistemes de refrigeració i bombes de calor. Requisits de seguretat i mediambientals” - Norma UNE EN 13053:2007+A1:2012 “Ventilació d’edificis. Unitats de tractament d’aire. Classificació i rendiment d’unitats, components i seccions.” - Norma UNE EN 12097:2007 “Ventilació d’edificis. Conductes. Requeriments relatius als components destinats a facilitar el manteniment dels sistemes de conductes.” - Norma UNE EN 100001:2001 “Climatització. Condicions climàtiques per projectes.” - Norma UNE EN 100005 “Manteniment higiènic de sistemes de ventilació i condicionament d’aire” 6.1.5.3 PARÀMETRES 6.1.5.3.1 Temperatura i humitat Es el paràmetre mes important i sobre el que el sistema utilitzat exercirà una influència mes gran. Per tal d’aconseguir aquesta influència es important realitzar un correcte control de: · Temperatura seca (TS) de l’aire tractat i l’ambient del local. · Humitat relativa (HR) de l’aire en el local. · Velocitat mitjana de l’aire (Vm) Cal respectar les temperatures que marca el RITE per dimensionar la instal·lació de climatització. El RITE marca una temperatura de 23ºC amb una variació de +/- 2ºC Segons la taula IT-1.1.4.1 del RITE les temperatures correctes son: Estació Temperatura operativa Humitat relativa Hivern 21 … 23 °C 40 … 50 % Estiu 23 … 25 ° C 45 … 60 % Temperatures utilitzades en el projecte Temp. exterior ºC Hrel. exterior % Temp. interior ºC Hrel. interior % Hivern 1,2 °C 75% 21°C 50% Estiu 30,8 °C 65% 25 °C 55% Les temperatures exteriors de càlcul utilitzades per realitzar tot el dimensionat de la instal·lació de climatització han estat extretes del document de IDEA (Institut per la diversificació i estalvi energètic): “Guia tècnica, condicions climàtiques exteriors de projecte”. Al no haver-hi observatori a Sant Feliu de Codines, s’han utilitzat les dades climàtiques de Granollers, poble situat a 20 km i amb un clima molt semblant. Es distingirà entre dades necessàries per a calefacció i dades necessàries per a refrigeració, utilitzant el concepte de nivell percentil (percentatge d’hores anuals en els que la temperatura de la població es sobrepassada per un cert valor). Dades projecte calefacció: s’utilitza la temperatura amb un percentil del 99%, el que significa que el 99 % de dies la temperatura serà superior a la indicada. La humitat s’utilitza la indicada en el quadre. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 146 Dades projecte refrigeració: s’utilitza la temperatura amb un percentil del 2%, el que significa que només el 2 % del total de dies la temperatura serà més baixa que la utilitzada. Quadre dades climàtiques Granollers. “Guia tècnica, condicions climàtiques exteriors de projecte” 6.1.5.3.2 Velocitat mitjana de l’aire Segons IT 1.1.4.1.3 del RITE, la velocitat de l’aire en la zona ocupada es mantindrà dins els límits del benestar, tenint en compte l’activitat de les persones y la seva vestimenta, així com la temperatura de l’aire i la intensitat de la turbulència. La velocitat mitjana admissible de l’aire en la zona ocupada la calcularem amb les següents formules: 1. Amb difusió per barreja, intensitat de la turbulència del 40% i PPD (percentatge estimat de insatisfets) per corrent d’aire del 15%: V = (T/100) – 0,07 = m/s 2. Amb difusió per desplaçament, intensitat de la turbulència del 15% i PPD (percentatge estimat de insatisfets) per corrent d’aire menor del 10%: V = (T/100) – 0,10 = m/s Velocitat aire en els espais ocupats del projecte Temperatura Velocitat aire amb difusió per barreja Velocitat aire amb difusió per desplaçament 23 - 25°C 0,16 - 0,18 m/s 0,13 - 0,15 m/s 21 - 23 °C 0,14 - 0,16 m/s 0,11 - 0,13 m/s El desplaçament de l’aire en els locals una vegada ha sortit dels conductes els valors màxims per a obtenir un bon confort son de 0,24 a 4 m/s en zones d’activitat i entre 0,1 i 0,25 m/s en zones de sedentarisme. La biblioteca està dins el grup de sedentarisme i per tan el desplaçament de l’aire pels diferents espais ha de limitar-se a 0,1 – 0,25 m/s. Segons els valors obtinguts en el quadre anterior, la velocitat de l’aire està dins els paràmetres correctes. 6.1.5.3.3 Qualitat de l’aire interior Segons IT 1.1.4.2 del RITE ens marcarà la qualitat de l’aire que han de tenir tots els locals on s’hi desenvolupin tasques amb humans. A mes de mantenir una temperatura agradable en l’ambient del local es molt important també que l’aire sigui lo mes pur possible i sense olors. Per aconseguir-ho es indispensable un sistema de ventilació, que conjuntament amb el sistema de climatització aporti el caudal d’aire exterior suficient per evitar la concentració de contaminants en els locals. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 147 Per tal d’aconseguir el caudal mínim d’aire exterior de ventilació necessari per complir amb la normativa es calcularà d’acord amb el mètode indirecta. Existeixen altres mètodes, concretament 5, però el que s’adapta millor al nostre projecte es el mètode indirecta. Aquest mètode fixa el caudal d’aire tenint en compte les persones que hi haurà a l’interior de l’edifici En funció de l’ús de l’edifici la categoria de qualitat de l’aire interior (IDA) que s’ha de complir serà, com a mínim la següent: Segons la taula IT 1.1.4.2.2 del RITE les categories de qualitat de l’aire son: Ús de l'edifici Categoria dm³ /s persona Hospitals, clíniques, laboratoris i guarderies IDA 1 Aire d'òptima qualitat 20 Oficines, residències, sales de lectura, museus, aules d'ensenyança i piscines IDA 2 Aire de bona qualitat 12,5 Edificis comercials, cines, teatres, sales d'acte, habitacions d'hotel, restaurants, cafeteries, bars, sales de festa, gimnàs i sales d'ordinadors IDA 3 Aire de qualitat mitja 8 Locals sense activitat humana IDA 4 Aire de qualitat baixa 5 Classificació de l’edifici del projecte: Sales de lectura i aules IDA 2 (bona qualitat) Renovació d’aire necessària: 12,5 l/s por persona = 45 m³/h por persona 6.1.5.3.4 Filtració de l’aire exterior Com s’ha comentat al punt anterior, cal una aportació d’aire des de l’exterior al interior de l’edifici. L’aire que s’incorpori de l’exterior s’ha d’incorporar degudament filtrat. Les classes de filtració mínimes a utilitzar, en funció de la qualitat de l’aire exterior (ODA) i de la qualitat de l’aire interior requerida (IDA) son: Segons la taula IT 1.1.4.2.4 la qualitat de l’aire exterior es classifica: Ús de l'edifici Categoria Qualitat relativa a valors normals Aire pur que pot contenir partícules sòlides de forma temporal ODA 1 Dins de valors normals Aire amb altres concentracions de partícules ODA 2 fins 1,5 vegades els valors normals Aire amb altes concentracions de contaminants gaseosos ODA 3 fins 1,5 vegades els valors normals Aire amb altes concentracions de contaminants gaseosos i partícules ODA 4 fins 1,5 vegades els valors normals Aire amb molt altes concentracions de contaminants gaseosos i partícules ODA 5 Més de 1,5 vegades els valors normals Una classificació d’aire exterior ODA 1 es considera l’aire habitual en una zona rural o poble. Si tot i això hi hagués constància de la presència d’un excés de partícules sòlides o gasoses s’hauria de valorar una categoria superior d’ODA Valors normals d’aire ODA 1 segons RITE Ubicació CO2 en ppm NO2 en mg/m³Partícules totals en mg/m³ Zona rural 350 5 a 35 <100 Poble 375 14 a 40 100 a 300 Ciutat 400 30 a 80 300 a 1000 Segons la taula IT 1.4.2.5 les classes de filtres son: Categoria IDA 1 IDA 2 IDA 3 IDA 4 ODA 1 F9 F8 F7 F6 ODA 2 F7 / F9 F8 F7 F6 ODA 3 F7 / F9 F6 / F8 F6 / F7 G4 / F6 ODA 4 F7 / F9 F6 / F8 F6 / F7 G4 / F6 ODA 5 F6 / GF / F9 (*) F6 / GF / F9 (*) F6 / F7 G4 / F6 (*) s’ha de preveure la instal·lació d’un filtre de gas o un filtre químic (GF) situat entre les dos etapes de filtració. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 148 6.1.5.4 CÀLCUL DE LES CÀRREGUES TÈRMIQUES Càrrega tèrmica es la quantitat d’energia tèrmica per unitat de temps que un local tancat intercanvia amb l’exterior degut a les diferents condicions higrotèrmiques de l’interior i de l’exterior, considerant les exteriors com les mes desfavorables possible. Les càrregues tèrmiques estan associades tan en calefacció com en refrigeració, i ens permeten disposar els sistemes mes adequats tan de calefacció com de refrigeració per tal de compensar-les. Per poder realitzar el disseny de la instal·lació de climatització de la biblioteca municipal, es necessari conèixer les càrregues tèrmiques que afecten a l’edifici. Per realitzar el càlcul d’aquestes càrregues tèrmiques s’ha utilitzat el software de càlcul de càrregues de Saunier Duval, el procés a seguir ha estat el següent: 6.1.5.4.1 Condicions inicials del projecte Les condicions inicials s’utilitzen de manera fixa i constant al llarg de tot el projecte: · Localitat: Sant Feliu de Codines · Temperatura exterior estiu: 30,8°C · Humitat relativa exterior estiu: 65% · Temperatura exterior hivern: 1,2°C · Humitat relativa exterior hivern: 75% · Variació diària de temperatura: 10,8°C · Temperatura interior estiu: 25°C · Humitat relativa interior: 55% · Temperatura interior hivern: 21°C · Hores de càlcul: 9:00 – 20:00 · Mesos de càlcul d’estiu: juny, juliol, agost i setembre 6.1.5.4.2 Locals a climatitzar Local Calefacció Refrigeració Ventilació Planta primera Arxiu bibliotecari Si Si Si Planta baixa Àrea general Si Si Si Àrea infantil Si Si Si Recepció i despatx Si Si Si Chill out Si Si Si Cambra higiènica general No No Si Cambra higiènica àrea infantil No No Si Àrea escala i ascensor Si Si Si Cambra instal·lacions elèctrica No No Si Cambra instal·lacions aigua No No Si Planta -1 Arxiu bibliotecari Si Si Si Recepció i zona de pas Si Si Si Cambra higiènica privada No No Si Cambra instal·lacions climatització No No Si Sala d'estudi 1 Si Si Si Sala d'estudi 2 Si Si Si Sala d'estudi 3 Si Si Si Sala d'estudi 4 Si Si Si Sala d'estudi 5 Si Si Si Sala d'estudi 6 Si Si Si Cambra higiènica sales d'estudi No No Si Planta -2 Aula d'ordinadors Si Si Si Sala de conferències Si Si Si Àrea de descans Si Si Si Cambra higiènica No No Si Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 149 Tots els espais de la biblioteca necessiten de la instal·lació de climatització (calefacció i refrigeració) excepte les cambres higièniques i les cambres de instal·lacions ja que son espais on l’ocupació es intermitent i no es necessari d’una instal·lació de climatització. Els arxius bibliotecaris al ser espais on es guarden documents importants es realitzarà instal·lació tan de calefacció com de refrigeració per tal de mantenir en bon estat tots els documents. Pel que fa a la instal·lació de ventilació, tots els espais, sense excepció, han de tenir un sistema de renovació d’aire, tal i com marca la normativa vigent. 6.1.5.4.3 Agents principals de les càrregues tèrmiques Les càrregues tèrmiques poden deures a dos aspectes: · Càrregues de calefacció: son les càrregues que es produeixen en condicions exteriors d’hivern, físicament tradueixen el calor perdut per l’edifici cap a l’exterior en la unitat de temps. · Càrregues de refrigeració: son les càrregues que es produeixen en les condicions exteriors d’època càlida, físicament es el calor guanyat pels locals en la unitat de temps. 6.1.5.4.4 Càrregues tèrmiques procedents de l’exterior de l’edifici: · Càrregues a través dels tancaments. · Càrregues a través de superfícies de vidre, finestres o lluernes. · Càrregues a través de terres i sostres. Valors utilitzats per realitzar les càrregues exteriors: Murs · Coeficient de transmissió dels murs: murs amb aïllament 60 Kcal.h. m² · Coeficient de transmissió dels vidres: climalit doble 1,38 Kcal.h. m² · Coeficient de protecció radiació solar: estors tècnics 0,65 Kcal.h. m² Envans interiors · Coeficient de transmissió envans interiors: plaques de cartró guix 1,96 Kcal.h. m² Sostres · Coeficient de transmissió sostres interiors: sostre sense aïllament 1,58 Kcal.h. m² · Coeficient de transmissió sostres exteriors: coberta amb aïllament 0,60 Kcal.h. m² Terres · Coeficient de transmissió terres: terra sense aïllament 1,58 Kcal.h. m² · Càrregues a través dels tancaments: De cada local s’indicaran els m² de façana tenint en compte la seva orientació. A part també es tindrà en compte si els locals disposen de envans interiors. Quadre amb els m² de façana de cada local Nord Nord-est Est Sud-est Sud Sud-oest Oest Nord-oest Planta 1 Arxiu bibliotecari 6,1 11,7 11,1 Planta 0 Àrea general 9,9 24,5 6,8 39,2 Àrea infantil 9,5 12,9 6,7 11,7 Recepció i despatx 9,1 Cambra higiènica general 6,1 11,7 11,7 Cambra higiènica àrea infantil 2,9 Planta -1 Arxiu bibliotecari 16,5 Recepció i zona de pas 13 Cambra higiènica privada Cambra instal·lacions clima. 20,5 32,8 Sala d'estudi 1 4,3 4,4 Sala d'estudi 2 4 Sala d'estudi 3 2,6 Sala d'estudi 4 3,9 2,5 Sala d'estudi 5 2,8 Sala d'estudi 6 Cambra higiènica sales estudi 4,1 Planta -2 Aula d'ordinadors 5,3 16,2 Sala de conferències 4,5 8,7 Àrea de descans 4,1 5,5 Cambra higiènica 4,2 · Càrregues a través de superfícies de vidre, finestres o lluernes: S’indicaran els m² de vidre que hi ha a cada façana o sostre. Indicar també si les fusteries son metàl·liques o d’un altre material. Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 150 Quadre amb els m² de vidre a cada façana i local Nord Nord-est Est Sud-est Sud Sud-oest Oest Nord-oest Planta 1 Arxiu bibliotecari 3,94 3,94 Planta 0 Àrea general 73 54 4,7 Àrea infantil 18 27 Recepció i despatx 4,7 Cambra higiènica general Cambra higiènica àrea infantil Planta -1 Arxiu bibliotecari 24,6 Recepció i zona de pas 7,4 Cambra higiènica privada Cambra instal·lacions clima. 12,3 Sala d'estudi 1 6,2 6,2 Sala d'estudi 2 6,2 Sala d'estudi 3 Sala d'estudi 4 6,2 Sala d'estudi 5 5 Sala d'estudi 6 Cambra higiènica sales estudi Planta -2 Aula d'ordinadors 24,6 Sala de conferències 6,2 16,1 Àrea de descans 4,2 Cambra higiènica · Càrregues a través de sostres i terres: Cal indicar si el sostre del local que estem calculant fa referència a una coberta i per tant es considera un sostre exterior o si per el contrari es un local que disposa de mes pisos a sobre i que per tant no es un sostre exterior. També cal indicar si els terres porten aïllament o no. Quadre amb el tipus de sostre de cada local Sostre amb aillament Sostre sense aillament Planta 1 Arxiu bibliotecari x Planta 0 Àrea general x Àrea infantil x Recepció i despatx x Cambra higiènica general x Cambra higiènica àrea infantil x Planta -1 Arxiu bibliotecari x Recepció i zona de pas x Cambra higiènica privada x Cambra instal·lacions climatització x Sala d'estudi 1 x Sala d'estudi 2 x Sala d'estudi 3 x Sala d'estudi 4 x Sala d'estudi 5 x Sala d'estudi 6 x Cambra higiènica sales d'estudi x Planta -2 Aula d'ordinadors x Sala de conferències x Àrea de descans x Cambra higiènica x 6.1.5.4.5 Càrregues tèrmiques procedents de l’interior de l’edifici: · Càrregues generades per les persones. · Càrregues generades per la ventilació del local. · Càrregues generades per la il·luminació del local. · Càrregues generades per equips elèctrics, ordinadors o moto · Càrregues generades per les persones : Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 151 Totes les persones desprenen calor i depenent de l’activitat que desenvolupin despendran mes o menys calor. Important indicar el número de persones que ocuparan cada local. Dos tipus de calor: sensible i latent. Quadre de calor latent i sensible desprès per les persones segons activitat i temperatura interior Activitat Sensible Latente Sensible Latente Sensible Latente Sensible Latente Sentat en repòs 45 45 50 40 55 35 60 30 Sentat treball lleuger 45 55 50 50 55 45 60 40 Oficinista amb activitat moderada 45 70 50 65 55 60 60 50 Persona de peu 45 70 50 75 55 70 65 60 Persona que passeja 45 80 50 75 55 70 65 60 Treball sedentari 50 90 55 85 60 80 70 70 Treball lleugera taller 50 140 55 135 60 130 75 115 Persona que camina 55 160 60 155 70 145 85 130 Persona en treball penós 115 250 120 250 125 245 130 230 28°C 27°C 26°C 24°C Quadre calor desprès pels ocupants de la biblioteca Activitat Calor sensible Calor latent Planta 1 Arxiu bibliotecari Persones de peu 55 70 Planta 0 Àrea general Sentat treball lleuger 55 45 Àrea infantil Sentat treball lleuger 55 45 Recepció i despatx Oficinista treball moderat 55 60 Cambra higiènica general Persones de peu 55 70 Cambra higiènica àrea infantil Persones de peu 55 70 Planta -1 Arxiu bibliotecari Persones de peu 55 70 Recepció i zona de pas Persones de peu 55 70 Cambra higiènica privada Persones de peu 55 70 Cambra instal·lacions climatització Persones de peu 55 70 Sala d'estudi 1 Sentat treball lleuger 55 45 Sala d'estudi 2 Sentat treball lleuger 55 45 Sala d'estudi 3 Sentat treball lleuger 55 45 Activitat Calor sensible Calor latent Sala d'estudi 4 Sentat treball lleuger 55 45 Sala d'estudi 5 Sentat treball lleuger 55 45 Sala d'estudi 6 Sentat treball lleuger 55 45 Cambra higiènica sales d'estudi Persones de peu 55 70 Planta -2 Aula d'ordinadors Sentat treball lleuger 55 45 Sala de conferències Sentades en repòs 55 35 Àrea de descans Persones de peu 55 70 Cambra higiènica Persones de peu 55 70 · Càrregues generades per la ventilació del local: En tot local cal fer una renovació de l’aire interior, la quantitat d’aire a renovar dependrà del número de persones que ocupin el local en qüestió. Tal i com s’ha explicat al principi d’aquesta memòria segons el tipus d’activitat que es desenvolupi en l’edifici, cal una quantitat de renovació d’aire o una altra, sempre marcat per la normativa vigent. Quadre amb la renovació d’aire necessària en cada local segons ocupació Ocupació Ventilació (m³/h·p) Ventilació total (m³/h) Planta 1 Arxiu bibliotecari 2 45 90 Planta 0 Àrea general 40 45 1800 Àrea infantil 20 45 900 Recepció i despatx 5 45 225 Cambra higiènica general 5 45 225 Cambra higiènica àrea infantil 6 45 270 Planta -1 Arxiu bibliotecari 2 45 90 Recepció i zona de pas 10 45 450 Cambra higiènica privada 1 45 45 Cambra instal·lacions climatització 2 45 90 Sala d'estudi 1 6 45 270 Projecte executiu de les instal·lacions d’una biblioteca municipal Abril 2016 152 Ocupació Ventilació (m³/h·p) Ventilació total (m³/h) Sala d'estudi 2 6 45 270 Sala d'estudi 3 4 45 180 Sala d'estudi 4 4 45 180 Sala d'estudi 5 4 45 180 Sala d'estudi 6 4 45 180 Cambra higiènica sales d'estudi 5 45 225 Planta -2 Aula d'ordinadors 20 45 900 Sala de conferències 30 45 1350 Àrea de descans 15 45 675 Cambra higiènica 5 45 225 · Càrregues generades per la il·luminació: Cal indicar els watts de il·luminació que hi ha a cada local, depenent del tipus de làmpada utilitzada generarà una quantitat de calor o una altra. Quadre del calor desprès per la il·luminació i aparells elèctrics continguts dins de cada local Il·luminació total (KW) Densitat il·luminació Tipus de làmpada Altres càrregues sensibles (KW) Planta 1 Arxiu bibliotecari 0,31 4,5 Led 0 Planta 0 Àrea general 4,11 8 Led 5 Àrea infantil 0,93 9 Led 1,75 Recepció i despatx 0.41 10 Led 1,5 Cambra higiènica general 0,27 5 Led 0 Cambra higiènica àrea infantil 0,07 6 Led 0 Planta -1 Arxiu bibliotecari 0,43 5 Led 0 Recepció i zona de pas 0,33 4 Led 0,5 Cambra higiènica privada 0,03 7 Led 0 Cambra instal·lacions climatització 0,19 5 Led 6 Sala d'estudi 1 0,16 17 Led 0,25 Sala d'estudi 2 0,16 17 Led 0,25 Il·luminació total (KW) Densitat il·luminació Tipus de làmpada Altres càrregues sensibles (KW) Sala d'estudi 3 0,16 24 Led 0,25 Sala d'estudi 4 0,16 12,5 Led 0,25 Sala d'estudi 5 0,16 12,5 Led 0,25 Sala d'estudi 6 0,16 18 Led 0,25 Cambra higiènica sales d'estudi 0,1 6,5 Led 0 Planta -2 Aula d'ordinadors 0,64 9 Led 6 Sala de conferències 0,83 11 Led 1 Àrea de descans 0,13 6 Led 0 Cambra higiènica 0,11 6 Led 0 · Càrregues generades per equips elèctrics, ordinadors, motors, etc. : cal indicar si al local a calcular hi ha motors d’alguna maquinària, ordinadors o qualsevol altra aparell elèctric que pugui ser susceptible de generar calor. 7 SAUNIER DUVAL CLIMA, S.A. ERANDIO (BILBAO) SERGI MEDINA 25/08/2015 SANT FELIU DE CODINES J.L. GOYOAGA, 36 Cliente: Población: Fecha: BIBLIOTECA MUNICIPAL Proyecto: P1. ARXIU BIBLIOTECARI 1,20 30,80 ºC ºC 65,00 21,00 25,00 ºC ºC 55,00 6 18 29,80 ºC 69,40 72,10 m 2 Zona: CONDICIONES DEL PROYECTO INVIERNO VERANO EXTERNAS INTERNAS %H.R. %H.R. %H.R. HORA MES MÁXIMA CARGA VERANO 15,30 22,40 22,40 101 556 239 815 147 815 6,90 6,90 181 218 1.288 218 m2 m2 + + 72,10 72,10 m2 ..................................................... 744 942 584 1.454 90 90 m3/h m3/h 2 ................................................................... 0,31 KW ........................................................ HP .......................................................... Kw Kw 125 483 517 110 140 213 A. M. P. M. 1 2 3 4 5 6 7 8 10 11 12 9 862 608 469 320 215 141 61 668 1.915 2.128 2.646 2.998 1.1503.005 2.912 2.863 3.207 3.807 4.355 3.654 3.599 2.029 1.870 1.499 487487 2.186 436 1.4691.469 0 00 1.328 2.396 448 6231.071 517 5.5353.732 6234.355 m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ..................................................... m2 ..................................................... m2 ..................................................... 1.328 INVIERNO VERANO TOTAL SENSIBLE LATENTE Resultados hora a hora en Verano CARGAS TOTALES TOTAL CARGAS INTERNAS TOTAL POR TECHOS, CLARABOYAS Y SUELO TOTAL CARGA POR TABIQUES TOTAL CARGA POR CRISTALES TOTAL CARGA POR MUROS MUROS N E NE NO O S SE SO SOMBRA N NE E SE S SO O NO SOMBRA CRISTALES TABIQUES TIPO1 TIPO2 TECHOS EXTERIORES SUELO CLARABOYAS AIRE EXTERIOR AIRE EXTERIOR ILUMINACIÓN MOTORES OTRAS CARGAS PERSONAS Sensibles Latentes m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 Cristal m2 Cristal m2 ........................................................ m2 ........................................................ TECHOS INTERIORES Resultados Invierno 1,20 2,20 3,20 4,20 5,20 6,20 7,00 9,00 11,00 13,00 15,00 5.254 4.975 4.694 4.416 4.137 3.912 3.354 2.794 2.236 1.678 TOTAL Tª (Kcal/h) (Frig/h) (0,50 Renovaciones * hora) (45,00 m3/h. por persona) 5.535 Page 1 of 1 SAUNIER DUVAL CLIMA www.sdclima.com 7 SAUNIER DUVAL CLIMA, S.A. ERANDIO (BILBAO) SERGI MEDINA 25/08/2015 SANT FELIU DE CODINES J.L. GOYOAGA, 36 Cliente: Población: Fecha: BIBLIOTECA MUNICIPAL Proyecto: P0. ZONA GENERAL 1,20 30,80 ºC ºC 65,00 21,00 25,00 ºC ºC 55,00 6 19 29,30 ºC 70,40 536,30 m 2 Zona: CONDICIONES DEL PROYECTO INVIERNO VERANO EXTERNAS INTERNAS %H.R. %H.R. %H.R. HORA MES MÁXIMA CARGA VERANO 59,40 93,00 36,10 162,20 440 2.160 816 3.382 814 1.313 2.107 5.898 54,00 4,70 73,00 1.216 1.704 738 148 16.397 2.304 m2 m2 + + 512,50 0,00 23,80 536,30 m2 ..................................................... 5.512 6.697 766 715 3.063 10.812 1.800 1.800 m3/h m3/h 40 ................................................................... 5,26 KW ........................................................ 5,00 HP .......................................................... Kw Kw 2.245 9.303 10.336 2.200 1.800 3.619 4.300 A. M. P. M. 1 2 3 4 5 6 7 8 10 11 12 9 4.914 3.203 2.334 1.380 740 247 -234 5.928 27.969 29.562 33.684 35.624 6.91736.033 35.849 36.241 40.115 46.483 52.176 55.336 54.159 13.660 12.538 9.591 4.1774.177 12.753 4.156 18.35118.351 0 00 9.341 18.224 12.364 11.10323.467 10.336 45.46944.233 11.10355.336 m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ..................................................... m2 ..................................................... m2 ..................................................... 9.341 INVIERNO VERANO TOTAL SENSIBLE LATENTE Resultados hora a hora en Verano CARGAS TOTALES TOTAL CARGAS INTERNAS TOTAL POR TECHOS, CLARABOYAS Y SUELO TOTAL CARGA POR TABIQUES TOTAL CARGA POR CRISTALES TOTAL CARGA POR MUROS MUROS N E NE NO O S SE SO SOMBRA N NE E SE S SO O NO SOMBRA CRISTALES TABIQUES TIPO1 TIPO2 TECHOS EXTERIORES SUELO CLARABOYAS AIRE EXTERIOR AIRE EXTERIOR ILUMINACIÓN MOTORES OTRAS CARGAS PERSONAS Sensibles Latentes m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 Cristal m2 Cristal m2 ........................................................ m2 ........................................................ TECHOS INTERIORES Resultados Invierno 1,20 2,20 3,20 4,20 5,20 6,20 7,00 9,00 11,00 13,00 15,00 43.172 40.876 38.581 36.282 33.988 32.150 27.557 22.966 18.372 13.779 TOTAL Tª (Kcal/h) (Frig/h) (0,60 Renovaciones * hora) (45,00 m3/h. por persona) 45.469 Page 1 of 1 SAUNIER DUVAL CLIMA www.sdclima.com 7 SAUNIER DUVAL CLIMA, S.A. ERANDIO (BILBAO) SERGI MEDINA 25/08/2015 SANT FELIU DE CODINES J.L. GOYOAGA, 36 Cliente: Población: Fecha: BIBLIOTECA MUNICIPAL Proyecto: P0. RECEPCIÓ I DESPATX 1,20 30,80 ºC ºC 65,00 21,00 25,00 ºC ºC 55,00 8 18 30,30 ºC 66,60 40,10 m 2 Zona: CONDICIONES DEL PROYECTO INVIERNO VERANO EXTERNAS INTERNAS %H.R. %H.R. %H.R. HORA MES MÁXIMA CARGA VERANO 27,20 553 989 4,70 1.123 148 m2 m2 + + 40,10 40,10 m2 ..................................................... 237 808 237 808 225 225 m3/h m3/h 5 ................................................................... 0,40 KW ........................................................ 1,50 HP .......................................................... Kw Kw 346 1.170 1.292 275 300 275 1.290 A. M. P. M. 1 2 3 4 5 6 7 8 10 11 12 9 416 358 335 310 311 291 289 288 3.444 3.446 3.583 3.694 5093.973 4.484 5.011 5.431 5.721 5.806 5.520 5.036 1.079 1.034 736 553553 989 148 1.1231.123 0 00 474 1.616 2.186 1.4703.656 1.292 4.0454.336 1.4705.806 m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ..................................................... m2 ..................................................... m2 ..................................................... 474 INVIERNO VERANO TOTAL SENSIBLE LATENTE Resultados hora a hora en Verano CARGAS TOTALES TOTAL CARGAS INTERNAS TOTAL POR TECHOS, CLARABOYAS Y SUELO TOTAL CARGA POR TABIQUES TOTAL CARGA POR CRISTALES TOTAL CARGA POR MUROS MUROS N E NE NO O S SE SO SOMBRA N NE E SE S SO O NO SOMBRA CRISTALES TABIQUES TIPO1 TIPO2 TECHOS EXTERIORES SUELO CLARABOYAS AIRE EXTERIOR AIRE EXTERIOR ILUMINACIÓN MOTORES OTRAS CARGAS PERSONAS Sensibles Latentes m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 Cristal m2 Cristal m2 ........................................................ m2 ........................................................ TECHOS INTERIORES Resultados Invierno 1,20 2,20 3,20 4,20 5,20 6,20 7,00 9,00 11,00 13,00 15,00 3.843 3.637 3.433 3.228 3.024 2.862 2.452 2.044 1.636 1.227 TOTAL Tª (Kcal/h) (Frig/h) (1,60 Renovaciones * hora) (45,00 m3/h. por persona) 4.045 Page 1 of 1 SAUNIER DUVAL CLIMA www.sdclima.com 7 SAUNIER DUVAL CLIMA, S.A. ERANDIO (BILBAO) SERGI MEDINA 25/08/2015 SANT FELIU DE CODINES J.L. GOYOAGA, 36 Cliente: Población: Fecha: BIBLIOTECA MUNICIPAL Proyecto: P0. ZONA INFANTIL 1,20 30,80 ºC ºC 65,00 21,00 25,00 ºC ºC 55,00 8 11 24,30 ºC 93,50 105,90 m 2 Zona: CONDICIONES DEL PROYECTO INVIERNO VERANO EXTERNAS INTERNAS %H.R. %H.R. %H.R. HORA MES MÁXIMA CARGA VERANO 39,00 50,40 40,20 70,20 -11 535 89 692 -64 552 -168 963 18,00 27,00 1.265 568 6.641 852 m2 m2 + + 105,90 105,90 m2 ..................................................... -186 1.384 502 2.135 900 900 m3/h m3/h 20 ................................................................... 0,92 KW ........................................................ 1,75 HP .......................................................... Kw Kw -183 4.525 5.168 1.100 900 633 1.505 A. M. P. M. 1 2 3 4 5 6 7 8 10 11 12 9 999 623 448 248 128 25 -69 4.109 15.650 16.441 16.548 16.211 1.43415.736 14.771 13.453 13.462 13.720 13.831 13.497 13.067 2.936 2.672 2.022 -154-154 2.742 1.420 7.9067.906 0 00 316 3.519 3.055 5.4258.480 5.168 12.84911.123 5.42516.548 m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ..................................................... m2 ..................................................... m2 ..................................................... 316 INVIERNO VERANO TOTAL SENSIBLE LATENTE Resultados hora a hora en Verano CARGAS TOTALES TOTAL CARGAS INTERNAS TOTAL POR TECHOS, CLARABOYAS Y SUELO TOTAL CARGA POR TABIQUES TOTAL CARGA POR CRISTALES TOTAL CARGA POR MUROS MUROS N E NE NO O S SE SO SOMBRA N NE E SE S SO O NO SOMBRA CRISTALES TABIQUES TIPO1 TIPO2 TECHOS EXTERIORES SUELO CLARABOYAS AIRE EXTERIOR AIRE EXTERIOR ILUMINACIÓN MOTORES OTRAS CARGAS PERSONAS Sensibles Latentes m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 ........................................................ m2 Cristal m2 Cristal m2 ........................................................ m2 ........................................................ TECHOS INTERIORES Resultados Invierno 1,20 2,20 3,20 4,20 5,20 6,20 7,00 9,00 11,00 13,00 15,00 12.200 11.551 10.902 10.253 9.604 9.085 7.786 6.488 5.191 3.893 TOTAL Tª (Kcal/h) (Frig/h) (1,40 Renovaciones * hora) (45,00 m3/h. por persona) 12.849 Page 1 of 1 SAUNIER DUVAL CLIMA www.sdclima.com Biblioteca Municipal. P0 Àrea lectura 10.10.2015 Proyecto elaborado por Teléfono Fax e - Mail P0. Zona general. Area lectura / Resumen 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 300 300 300 450 450 600 600 600 38.80 m0.00 32.75 15.30 m 0.00 10.31 Altura del local: 6.800 m, Factor mantenimiento: 0.80 Valores en Lux, Escala 1:278 Superficie ρ [%] Em [lx] Emin [lx] Emax [lx] Emin / Em Plano útil / 134 6.49 751 0.048 Suelo 20 133 5.97 645 0.045 Techo 70 18 8.12 36 0.453 Paredes (4) 40 15 5.79 42 / Plano útil: Altura: 0.500 m Trama: 128 x 128 Puntos Zona marginal: 0.000 m Lista de piezas - Luminarias Valor de eficiencia energética: 2.42 W/m ² = 1.81 W/m ² / 100 lx (Base: 578.40 m ² ) N° Pieza Designación (Factor de corrección) Φ (Luminaria) [lm] Φ (Lámparas) [lm] P [W] 1 25 ERCO 86022000 Zylinder Downlight de superficie 1xLED 30W neutral white (1.000) 2472 3000 34.0 2 23 LAMP 7341382 MAUI SPOT BASE 10 FL (1.000) 1243 1245 24.0 Total: 90395 Total: 103635 1402.0 DIALux 4.11 by DIAL GmbH Página 5 Biblioteca Municipal. P0 Àrea lectura 10.10.2015 Proyecto elaborado por Teléfono Fax e - Mail P0. Zona general. Area lectura / Luminarias (ubicación) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 38.80 m0.00 3.17 8.73 14.29 19.85 25.40 29.09 31.98 14.29 m -1.01 1.92 3.70 5.05 6.40 7.76 9.10 10.45 11.80 Escala 1 : 278 Lista de piezas - Luminarias N° Pieza Designación 1 25 ERCO 86022000 Zylinder Downlight de superficie 1xLED 30W neutral white 2 23 LAMP 7341382 MAUI SPOT BASE 10 FL DIALux 4.11 by DIAL GmbH Página 6 [Document text truncated for crawler view.]