Tuberculosi

SECCIO D'ORIGINAL 1 . (*) TuLe c osi pel P o c so A. ORIOL 1 ANGUERA, ; J. PI iOL OQUES mos es de la auna supe io es oben lliu es d'aques la- p gel1 que és la ube culosi. D'una mane a especial la amadeiia do1 nos e país sen les da e es conseqüencies d'aques p océs mo bós, i aixb en g an pa pe culpa de la indi e encia nos a en on d'aques a malal ia. So in un p océs ube culós cnnegu pel p opie a i de l'animal a ec a es p o a d'amaga (i aixb s'aconsegueix semp e) pe o s els mi jans a i'abas del p opie a i. 1 ací, hom pensa ha e esol el p o- blema quan ha aconsegui dissimula la malal ia del seu bes ia . Més so in enca a el p océs ube culós hi és sense que ningú n'hegui esmen ni es aci el més pe i es o c pe al de' posa -lo en cla . 1 no és pas que es ac i d'una malal ia excepcional. Es un p océs mol di ós i que ep esen a-en e els bb ids almenys-l'aspec e eco- nb nic més anscenden . T aum (1) i Ha ing (2) no epa en a a i ma que so in es oben el 80 % de aques ube culoses en un ama que el p opie a i suposa a o almen sa. Adbuc en animals domes ics com el gos i el ga , en els quals es conside a a ins a ben poc emps una malal ia d'excepció, a ui comencem a oba -hi xi es dignes d'ésse p eses en conside ació. Po se el que més cal eni en comp e és que es ac a d'uua na: lal ia que p og essa cons an men , si pe cas no es comba amb o a l'ene gia des dels seus inicis. Fa una e i able basa da compa a es a- * En núme os succ esius d'aques s A~xius hom dona a camp e d'aques p o- blema so a 'el pun de is a bac e ialiigic. -sani a i. c ínic. e apeu ic ¡. inalmen , de les eape iencie po ades $ cap pe nosal es.sab e la pa osenia de la malal ia. dls iques d'anys cuccessius, ca bom po comp o a com el seu a as p og essiu s'eixampla a g ans gambades si no es é en g an comp e una llui a sani a ia ben o ien ada. Si p enem, pe exemple, el que s'esde é en animals domes ics en ind em un be11 exemple. L'any 1993, Cadio (3) publica una acu ada es adís ica en la qual desc i~ 40 gossoc ube culosos oba s en el decu s de dos anys d'es udi a I'Escola d'Al o . L'any 1899. G. Pe i (4) dóna una es adís ica d'un 4,5 U/o de goscos a ec a s de ube culosi, i el 1905 el ma eix au o oba que el pe cen a ge gai ebé s'ha duplica (9 %). 1 enca a, al cap de cinc anys ep en de bell nou I'es adís ica i en col labo ació de Ge main (5) oba un nou inc emen [i is a 13.50 %>. Pa a'lelamen , les au bpsies e es en ga s donen a I'en o n d'un 12 % de ga s po ado s de lesions especi iques. Es cu ióc de cons a a . de be11 an u i, que aques ma eix p océs p og essiu s'esde é a les coma ques, pe o mol més ela i amen que a les g ans ciu a s. Així, pe exemple, 'any 1906 Send ail i Cuillé (6) esc iuen: <,La clínica de I'Escola e e ina ia de Tolosa. ep una mi - jan, de més de 6.000 gossos a l.'any dels quals la mei a , més Q menys, són ac a s pe nosal es ma eixos. D'en e o s ells, només dos o es pe any els hem pogu s ende ina amb un p océs ube culós,). Ha calgu que ansco eguessin només se anys pe que el ma eix Send ail, amb collabo ació de Lasse e (7), obés 10 casos de ube - culosi sob e 1.430 animals examina s. Aixb és e i ablemen eloqüen . L'any 1913 gai ebé se'n oba el 8 76. Pe dona una xi a es e eido a, di em que du an el mes de eb e de l'any 1926 hi ha ia 20 animals hospi ali a s al Se ei de Pa ologia in e na de I'Escola d'Al o (8). D'aques s 20 animals, 6 gos- so3 i I ga es a en a ec a s d'un p océs ube culós. 1 aixb ho ci em pe que es ac a deis animals que enen majo esis encia a con eu e aques a a ecció. Si passa em e is a de les p opo cions amb que s'a apa aques a malal ia en els bb ids, suids, cab es i a i am, queda íem ancamen a e a s. So in , mol so in , d'un es able se'n poden eu e més quilos de bes ia ube culós que no pas de bes ia sa. Algun e e ina i illus e ens ha pa la de xi es del 80 i 40 %, Je aques ube culoses en e algunes de les que se eixen pe a p opo - ciona lle a Ba celona. Heus aquí els esul a s d'una es adís ica e a pe Calme e exa- minan aques lle e es a F anca (9) : Vaques Vaque$ examinades amb eacciií - 1,35 1 564 So in es pa la del ac o aca com a ac o i npo an en l'apa- ició de la ube culosi. De les nos es expe iencies se'n dedueix que és un g an elemen a eni en comp e. Al seu degu dia onamen a em el nos e pun de is a. A ui se a més eloqüen de copia unes alo s es adis iques ecollides pe Calme e (9) : Races Com oise Pica da Flamanda Meusienne Holandesa Nan esa A dennesa Suissa No manda Mancelle B e ona Di e ses Vaqu s ube - cul ni zade~ .- 183 1,350 3,399 126 2,098 36 1,989 226 4,934 217 74 20 l Vaques nnib eaccio + - -- 82 540 1,305 48 795 12 644 73 1,464 64 14 49 Vegi's com s'a iba a duplica la eqüencia de la ube culosi, només en uució de la asa. Pels ma eixos mo ius que exposa em al seu degu dia en pa la de la asa, hem de di que ambé ens sembla un ac o mol impo an I'eda . El e eny on c eix el bacil de Koch es a condiciona pe una mul i ud de ac o s que menen a una ma eixa esul an : un camp d'oxidacions; acili a les combus ions. Pe aixb les es adis iques de She idan-Delépine (10) ens esul a an demos a i es : Sob e 100 animals de menys d'l auy, 3.4 % eaccionen a la ube culini 1, 100 21 d'l a 2 anys, 13.2 % n i> )> ,J 100 >i de 2 a 3 anys. 24.1 % )I M n 11 100 ,1 de 3 a 5 ,, 23.5 % N 11 100 de 5 a 9 1, 48.9 % >) n A Alemanya s'esde é una coca semblan . Les es adís iques de P ússia (1 1) donen les alo s se@en s : Any 1904 ........................ 17.88 % >, 1905 ........................ 19.15% 1) 1906 ........................ 20.66 % ........................ ii 1907 21.21 '% 1908 ........................ 20.88 % n 1909 ........................ 21.09% 1910 ........................ 22.51 % Dos e s i npo an s.-Fa més pena enca a ha? e de ema ca el e que el nos e país es a mol més a ec a que d'ai es pe aques a malal ia con agiosa, jus amen pe que els p opie a is deixen con iu e les aques ube culoses amb les sanes sense os en a el més pe i desig de depu ació i na u almen el con agi obliga a iba a e bacil- lí e es gai ebé o es les aques d'un ma eix compa imen . Un al ie e impo an a decla a és que el bacil bo i po ans- me e's a I'bome. Beh ing a Alemanya (12) i A loing a F anca (13) an consigna aques a possibili a i o segui an ésse nomenades Comissions nacionals pe al d'esca i el p océs. Els esul a s ob in- gu s o en : la Comissió anglesa a i ma que el 17 % de la ube culosi humana po a ibui -se al bacil bo i; la Comissió ame icana conside a que es ac a del 25 al 30 %. 1 enca a cal a egi que aques pe cen a ge s'inc emen a ex ao - SECCIO D'ORIGINAL dini iamen amb només conside a les ube culosis ossies i ganglio- na s de la mainada i les dones a ju ja pe les dades ob ingudes de I'O icina Impe ial de Sani a . Es ac a ia d'un 45 o d'un 50 % i segons les es adís iques angleses i escoceses pod ia puja ins a un 90 O/o. Scb ode (14) a no a mol jus amen que aques inc emen po a ibui -se al cos um de beu e la lle sense bulli pe al de espec a la se a iquesa en i a-mines; és e iden que la inges ió de lle c ua augmen a conside ablemen la ube culosi in es inal dels in an s. P opo cions d'al es paises.-No es ac a pas d'una a a especial d l nos e país. A eu del món es essen en de la impe inencia d'k- ques lagell. Hi ha, pe o, una, di e encia essencial. En paisos a a l- ca s, com són a a Dinama ca, Alemanya i sob e o No d-Ame ica. s'ha e una e i able c oada de sanejamen . La se a legislació o icial, les se es inspeccions i els ma eixos p o ie a is po en a un ex em al la condícia de l'isolamen i la depn ació d'animals a ec a c que o a elaxació d'aques pun de is a a ui ja gai ebé se ia equi alen a l'enso ada economica del negoci. Pe di -ho així, ja ha a iba a la consciencia del ciu adi. Se "'ha e una necessi a i una Ilei. Amb o , I'any 1923 Klimme (15) ens diu que a Alemanya el 23 % del bes ia bo i sac i ica és ube culós, aixi com el 2.5 % del bes ia po qui, amb el ben en es que aques gai ebé semp e és ube culóo del ipus bo i, o almenys en un 98 % dels casos. El 1925, Bang (16) ens diu que el 48 U/o del bec ia bo i de Dina- ma ca és ube culós. Jensen (17) dóna la alo més baixa del 30 'X pe a l'esco xado de Copenhaguen. Heymans (18) dóna alo s del 50 O/o a Belgica i Paisos Baixos. Somme (19) a i ma que a Rúscia hi ha més de mig milió de aques iibe culoses. A F anca (201, el 1920, sob e 12.757.720 caps de bes ia bo í, 2.W0.000 e en ube culosos. Pe als Es a s Uni s hom oba xi es més baixes. Mesu es e es pe Moo e (21) no donen més $un 9.25 % i d'al es e es pe Mel- in (22) no depassen d'un 3.5 %. A Aus ia, segons Simon i Redeke (23), la xi a a iba a un 53 %. Les es adís iques dels esco xado s de I'Es a de Vic o ia (Aus- alia) donen alo s del 20 %. Ens queda inalmen e ema ca una dada impo an . Es e- qüen no a que en un ma eix país, les aques són nés o menys pe ju- dicades segons es ac i d'animals indígenes o d'impo ació. 230 A RXI [JS Vegi's els següen s exemples: Faisos Iiidigeo'enes lmpo a~iú ........................ ............ A gen ina 0.5 % 35 % Pe ú ............... 1.0 % 45 % Xile ............... 0.8 % 39 '% Alge ia ............ 0.01 Só 25 i/, Aixi ma eix s'esde é a 1'Asia. A l'lndo-Xina, pe exemple, no es coneix la ube culosi en la asa bo ina au oc ona, men e que en e els animals impo a s un 50 O/o es an ube culosos. lgualmen s'esde é al Japó, on s'impo en p imo dialmen aces angleses i ame icanes. El bacil de Koch a la 1le .-La p esencia del bacil a la lle po di -se que gai ebé és cons an . Les aons són dues : en p ime e me. pe que no és condició indispensable que la lesió sigui, al b ague pe al que el bacil passi a la Ile . En segon Iloc, pe que hom é l'habi ud de ba eja o a la lle i aixo a que aques a es con amini enca a que no o es les aques siguin ube culoses. Es e iden que la ube culobi del b ague és mol poc eqüen , puix que de I'es adis ica d'Os e ag (24) se'n desp en que només es oba en un 0.2 'X, d'animals a ec a s. De les obse acions de Klinl- me (25) en pod iem dedui un 0.5 %, pe o ema quem que aques a duda é mol poca impo ancia si a enein el e que no és p ecis que hi hagi una lesió especí ica del b ague pe que la lle es igui con a- minada. Gedach (26) a a la ece ca sis ema ica del bacil en o es les lle s, sense p eocupa -se de la asa de p ocedencia i oba bacil en un 16 % de mos es, Os e mann (27) anali za lle s p oceden s de Ile e ies. i pe an des inades a la enda, i a iba a oba ins a un milió de ge mens ius. Finalmen , Sel e (28) anali za la ile p oceden d'una aque ia, la qual aque ia con é un e o1 que esa iilliu e de ge mens~i, i hi oba 300.000 bacils de Koch. Es na u al, pe o, que quan la lesió és del b ague I'eliminació de bacils pe la lle p en unes p opo cions es e eydo es : analisis po ades a e me en aques es condicions, dela en la p esencia de mol s milions de ge mens pe cm.' Amb' o i aixo, en alguns paisos dels que s'han p eocupa de po a a cap una campanya de sanejamen , han aconsegui edui conside ablemen la lle ba~i~li e a. Ci em, pe exemple, els assaigs d'Ebe (291, el qual Aomés oba un 10 % de lle s in ec ades. En aques ma eix o d e d'idees ens sembla mol in e essan de ema ca que les indús ies de i ades de la lle pa eixen enca a la p esencia del bacil amb o es les se es conseqüencies. Co ne (30) a oba que la man ega del me ca es a a in ec ada d'un 10 a un 12 % de egades. Només 50 g ams de man ega con enien mile s i mile s de ge mens. Aixi ma eix, Pie e (31) a Be lín i Mo gen o h (32) a Munic han oba el 32 % de egades la man ega in ec ada. Beninde (33) la hi oba un 15 ib de egades i la i ulencia d'aques s ge mens s'a- guan a més de es mesos, com ha pogu demos a el P o esso Sch ode . Finalmen , el o ma ge i el que i ambé mol so in es oben in ec a s. Kankaanpaa (34) ha examina cinquan a o ma ges i ha oba se egades la p esencia del bacil. D'en e els o ma ges comp a s al me ca . oba bacils de Koch en un que eia 2110 dies que ha ia es a ab ica , i aixo sol és un bell indici de la esis encia del ge men posa en medi- o ma ge. Mo gen o h (35) I'ha oba a la ma ga ina. B oe s (36) el oba desp és de es se manes en una mos a de man ega i Ha isson (37;) comp o a que el o ma ge d'Emmen hal ab ica a Suissa ins als 40 dies no ha pe du la se a i ulencia si des d'un p incipi es a a con amina . La p esencia delc hacils en aques s p oduc es indus ials é mol a més impo ancia que en la ma eixa Ile . Es icil d'ende ina si cs eco da que aques a so in és so mesa a ebullició abans d'ésse inge- ida. No semp e, pe o, és bullida, sob e o a a que hom coneix I'al a alo alimen a ia de les i amines, aó pe la qual so in hom p en la Ile al com aja de la aca. En aques cas el pe ill és se iós, p inci- palmen pe a le? c ia u es. Pe al a pa , mol s deis p ocedimen s emp a s pe a I'es e i'li - zació i conse ació no an desapa &ixe el bacil de Koch. Ca a~ e is i~ues de les uaques in ec ades.-Aques és el pi jo mal pe di -ho aixi ; la ube culosi no a gai ebé +enyal. So in no es oba cap as e que pos/ de elleu la malal ia, que comp ome i el p opie- a i. La malal ia a la se a ia i es no a c eu e la p esencia d'una ube culosi. Mol a ia s'es udia i en a ques s A~xius (*) I'aspec e clinic de !a ube culosi en els animals i amh m& compe encia de la que pod íem os en a nosal es es eu a amb quina acili a po escapa i escapa (* Vegi's cl núme o 6 ~'ARXIUS,