Mesures per millora de rendibilitat de la pesca d'arrossegament a Catalunya

0 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA 1 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA 2 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA RESUM En el present treball s’ha realitzat un anàlisi de l’estat actual de la pesca d’arrossegament a Catalunya, a nivell social, mediambiental i econòmic, amb l’objectiu d’identificar les principals problemàtiques i buscar possibles solucions que ajudin a fer progressar a un sector en recessió des de fa molt temps. L’estudi s’ha dut a terme a partir de l’observació i les entrevistes, fent especial referència a l’opinió i l’ajuda d’entitats, empreses i gent relacionada amb la pesca. Els coneixements de l’autor i els seus vincles familiars i professionals amb el sector han facilitat la feina. S’han identificat una sèrie de deficiències ordenades en tres grans blocs. Les relatives a l’explotació, dintre de les quals hi destaca un augment de les despeses i una reducció dels ingressos. Les relatives a la gestió empresarial, que mostren un sistema marcat per detalls que no s’adapten a l'actualitat, i les relatives a la política i l’organització pesquera, en les quals s’han detectat aspectes que semblen indicar que l’Administració, en procurar pel benefici de les entitats representatives del sector, impedeix la progressió i el benefici de la pesca i els pescadors. L’estudi posa de manifest la importància de que el pescador s’impliqui, no només en l’explotació sinó en tots els aspectes relacionats, des de la pesca fins al consum. Es considera necessari canviar el sistema d’explotació, comercialització, gestió i organització del sector si es vol que la pesca d’arrossegament continuï essent econòmica i ecològicament sostenible i autosuficient. Les mesures proposades pretenen ajudar a que això sigui possible. 3 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA ÍNDEX Taules 7 Figures 8 Llista d’abreviacions i símbols 9 1. Introducció 10 2. La pesca d’arrossegament 13 2.1. Mètode de pesca 13 2.2. Art 13 2.2.1. El cóp 14 2.2.2. La corona 14 2.2.3. El goleró i la mànega 14 2.2.4. Les bandes 15 2.2.5. Els vents i les malletes 15 2.2.6. Les portes i el cable 15 2.3. Embarcació 16 2.3.1. Anàlisi tipològic del vaixell 16 2.3.2. Aparells d’ajuda a la pesca 16 2.3.2.1. Ecosonda 17 2.3.2.2. Cartes electròniques i/o plòter 17 2.3.2.3. Indicadors del funcionament de l’ormeig 17 2.3.3. Elements de coberta 17 2.3.3.1. Virador del cable 17 2.3.3.2. Virador de l’art 18 2.3.3.3. Pescants 18 2.3.3.4. Pals 18 2.4. Evolució 18 3. Context actual de la pesca d’arrossegament a Catalunya 20 3.1. Situació actual de la flota. Dimensions i potències 20 3.2. Característiques socioeconòmiques 20 4 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA 3.2.1. Comercialització 20 3.2.2. L’empresa armadora 21 3.2.2.1. La repartició dels beneficis 21 3.2.3. Legislació relativa a la pesca d’arrossegament 22 4. Identificació de problemàtiques en el sector de l’arrossegament a Catalunya 24 4.1. Relatives a l’explotació i a la comercialització 24 4.1.1. Augment de les despeses 24 4.1.1.1. El consum de combustible com a màxim representant de les despeses 25 4.1.2. Disminució dels ingressos 27 4.1.2.1. Disminució de captures 27 4.1.2.2. Baix preu del producte 28 4.2. Relatives a la gestió empresarial 30 4.2.1. El problema de la reballa 31 4.3. Relatives a la política i l’organització pesquera 32 4.3.1. Sistema d’associacions pesqueres 32 4.3.2. Un sector alimentat per les subvencions públiques 33 4.3.3. El pescador i la gestió de la pesca. Gestió administrativa i gestió dels recursos pesquers 34 4.3.4. Interacció entre confraries. Gestió dels períodes d’aturada biològica 35 4.3.5. Venda de productes fora llotja 36 4.3.6. El problema de les despeses fixes 37 4.3.7. Compliment de les normatives 39 5. Proposta de mesures per a la millora de la rendibilitat del sector 40 5.1. Relatives a l’explotació i a la comercialització 40 5.1.1. Mesures per a la reducció de l’esforç pesquer 40 5.1.1.1. Aplicació de quotes màximes de captura i nous períodes de veda 40 5.1.1.2. Adaptació de la flota a la situació actual 42 5.1.1.3. Reducció d’unitats productives 44 5 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA 5.1.2. Mesures per disminuir els costos 46 5.1.2.1. Sistemes de propulsió complementaris o alternatius 46 5.1.2.1.1. Energia eòlica 46 5.1.2.1.2. Energia elèctrica 48 5.1.2.2. Formes i dimensions del casc 49 5.1.2.3. Millores en el sistema de pesca 49 5.1.2.4. Aplicació de nous períodes de pesca. Disminució del temps de navegació 50 5.1.3. Mesures per augmentar els ingressos 52 5.1.3.1. Promoció del producte 52 5.1.3.2. Millores en la traçabilitat 53 5.1.3.3. Aprofitament de les captures accessòries 55 5.1.3.4. Implicació del pescador en la cadena de comercialització 55 5.1.3.5. Pesca turisme 58 5.2. Relatives a la gestió empresarial 59 5.3. Relatives a la política i l’organització pesquera 60 5.3.1. Redistribució del sector 60 5.3.2. Creació d’organitzacions de productors pesquers 62 6. Conclusions 64 7. Bibliografia 69 Annexos 73 A. Legislació. Principals normatives 73 B. Exemple pràctic de la repartició dels beneficis de l’empresa armadora 77 C. Exemple pràctic de la diferència de consums entre la fase de navegació i la de pesca 79 D. Estudi, construcció i comprovació del funcionament de la maqueta d’un sistema de pesca sense portes 80 E. Exemple pràctic del nou període de pesca proposat per als vaixells d’arrossegament de Palamós 89 F. Anàlisi de la rendibilitat econòmica de la flota d’arrossegament de Palamós 90 6 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA G. Exemple pràctic de la proposta de la repartició dels beneficis de l’empresa armadora 93 7 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA TAULES Taula I. Estat actual de la flota a Catalunya segons demarcació 20 Taula II. Horari actual de la pesca d’arrossegament a Palamós 51 Taula III. Horari proposat per a la pesca d’arrossegament a Palamós 51 Taula IV. Beneficis totals segons càrrec 78 Taula V. Preus mitjos del combustible 90 Taula VI. G1 90 Taula VII. G2 90 Taula VIII. G3 91 Taula IX. G4 91 Taula X. G5 92 Taula XI. Beneficis totals segons càrrec 93 8 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA FIGURES Figura 1. Esquema pesca d’arrossegament 13 Figura 2. Esquema art d’arrossegament i les seves parts 14 Figura 3. Evolució de la recaptació econòmica de la pesca a Catalunya entre els anys 1990 i 2010 25 Figura 4. Evolució preu del combustible entre els anys 1990 i 2010 25 Figura 5. Diferència de consum entre la fase de navegació i la fase de pesca 26 Figura 6. Diferència total de consum entre la fase de navegació i la fase de pesca 26 Figura 7. Historial de captures entre els anys 1982 i 2010 27 Figura 8. Importància a la que l’armador dona a les principals inversions econòmiques de l’empresa 30 Figura 9. Recaptació econòmica mensual durant l’any 2010 38 Figura 10. Ingressos diaris de les embarcacions de Palamós 43 Figura 11. Beneficis totals diaris de les embarcacions de Palamós després d’extreure’n les despeses ocasionades pel combustible 43 Figura 12. Diferència de consums entre l’horari actual i l’horari proposat 51 Figura 13. Principals incompliments detectats en els establiments de venta de peix fresc 54 Figura 14. Esquema del nou sistema de pesca (vista superior) 81 Figura 15. Esquema del nou sistema de pesca (vista lateral) 81 Figura 16. Plànol del bou 82 Figura 17. Esquema dels panys de xarxa que formen el bou 85 15 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA La part superior de la boca està més avançada que la inferior amb l’objectiu d’evitar que el peix escapi per dalt. A aquesta part que sobresurt se l’anomena teulada o caçarets. Totes aquestes peces, amb l’excepció de la fisca es construeixen amb polietilè. 2.2.4. Les bandes La boca es perllonga pels costats en dues peces allargades anomenades bandes. Aquestes s’uneixen l’una amb l’altra, per la part superior amb la trença de flotació, que conté flotadors de plàstic, i per la part inferior amb la trença de llast, que conté elements pesants com cadenes d’acer o plom. El material més usat per a les bandes és el polietilè en la part superior i el niló com a reforç en la part inferior. La banda superior o del suro conté un caló i la banda inferior o del plom conté l’altre caló. Al conjunt de cap i xarxa que uneix els dos calons se l’anomena tisora. Els calons són les peces d’unió entre la part de xarxa i els caps que constitueixen l’ormeig; els dobles o vents, les malletes i el cable. 2.2.5. Els vents i les malletes Els vents o dobles són el primer element de l’ormeig que no conté xarxa. Com el seu nom indica, els constitueixen dos caps que no són altra cosa que la continuació de la trença de flotació i la trença de llast comentades anteriorment. La trença de flotació és de material plàstic amb ànima metàl·lica mentre que la trença de llast és de niló, més gruixuda i pesant. Els dos caps es van ajuntant progressivament des de la part posterior fins a la davantera acabant així en una peça triangular, el triangle dels dobles. A l’extrem d’aquest triangle s’uneix la malleta, que és el cap més gruixut de tot l’ormeig. La malleta és de niló i la seva funció és unir els dobles amb les portes. 2.2.6. Les portes i el cable Les portes són unes peces metàl·liques rectangulars o ovalades que s’arrosseguen pel fons. La seva forma hidrodinàmica fa que, amb l’avanç, tinguin tendència a separar-se una de l’altra per així fer obrir la boca de l’art. Aquest, però, no és el seu únic objectiu. Les portes també permeten mantenir l’art en contacte amb el fons. El cable, d’acer inoxidable, uneix les portes amb el vaixell. 16 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA 2.3. Embarcació 2.3.1. Anàlisi tipològic del vaixell Hi ha diferents aspectes que raonen les particularitats de les embarcacions d’arrossegament del litoral català els quals s’exposen a continuació. - Les normatives estipulen límits pel que fa a les dimensions i potències dels vaixells2. És per això que són embarcacions que solen oscil·lar entre els 12 i els 24 metres d’eslora. La propulsió la duen a terme motors diesel que mouen habitualment una sola hèlice de pas fix. Segons admeten els mateixos pescadors, la potència dels motors i les eslores dels vaixells sobrepassen en molts casos els límits marcats per la legislació vigent. - La pesca d’arrossegament, a diferència d’altres modalitats es pot dur a terme en condicions meteorològiques molt adverses. Això repercuteix en les formes i el material de construcció del casc. Gairebé tots són vaixells són del tipus monocasc, tenen un francbord elevat sobretot a la part de proa i una toldilla que cobreix gran part de la coberta principal. Són fets actualment amb materials plàstics i fibra de vidre. No és estrany però, trobar-se encara amb vaixells d’acer o de fusta. Per millorar la maniobrabilitat poden anar equipats amb hèlixs de maniobra. - Els vaixells surten i entren a port periòdicament3, així doncs, no són necessàries instal·lacions frigorífiques especials a bord per a la manipulació i conservació de les captures. Tot i això, disposen de cuina, menjador, dormitoris, banys, pont de govern i sala de màquines. Depenent de les dimensions poden tenir amés zones de manipulació i conservació de les captures, panyols d’emmagatzematge, sales d’estar i tota mena d’equipaments per a la tripulació. Els vaixells que es dediquen a la pesca d’arrossegament a Catalunya es consideren vaixells semi-industrials de baixura. 2.3.2. Aparells d’ajuda a la pesca Cada vegada són més els aparells que s’instal·len a bord dels vaixells d’arrossegament per a facilitar la feina i donar informació addicional al patró. A part dels aparells d’ajuda a la navegació que es poden trobar en una embarcació qualsevol com els GPS, la brúixola, els aparells de radiocomunicacions, etc., al pont de govern d’un pesquer hi ha: 2 Veure Annex A, apartat 2. 3 Veure Annex A, apartat 3. 17 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA 2.3.2.1. Ecosonda Es tracta d’un aparell que transmet un impuls sonor que viatja a velocitat coneguda fins a xocar amb algun objecte de característiques diferents a l’aigua. En funció del temps que triga en retornar i després d’un procés de descodificació de l’aparell, la pantalla indica la fondària en que es troba l’objecte. Així doncs l’ecosonda permet determinar la profunditat, el tipus de fons i l’existència o no de peixos. Aquests paràmetres són de vital importància per a la pesca d’arrossegament. La fondària determina les espècies que possiblement habiten la zona i indica si la zona de pesca està dins els límits de fons autoritzats. El tipus de fons, que es pot deduir a partir del relleu i la intensitat de la traça representada en pantalla determina si el fons és practicable o no per a l’arrossegament. 2.3.2.2. Cartes electròniques i/o plòter Amb l’ajuda del GPS, el radar i l’arpa permeten determinar la posició exacta, el rumb i la velocitat del propi vaixell i dels altres, així com traçar les seves derrotes o marcar punts d’interès. 2.3.2.3. Indicadors del funcionament de l’ormeig Uns sensors, col·locats en punts estratègics de l’ormeig, amb un funcionament semblant a les ecosondes, recullen informació i l’envien a la pantalla. Hi ha diversos tipus de sensors. Els més importants per a la pesca d’arrossegament de fons són la sonda de xarxa i els sensors de distància. La sonda de xarxa, instal·lada a la part superior de la boca de l’art indica l’obertura vertical de la boca i confirma el contacte de la part inferior amb el fons. També mostren la quantitat de peix que entra dins el bou. Els sensors de distància instal·lats per parelles a les portes o als calons indiquen la distància entre els dos per a poder determinar la obertura horitzontal de l’art. N’hi ha d’altres menys habituals com els sensors de simetria, els sensors de captura, els sensors de profunditat, els sensors de temperatura o els sensors de velocitat. 2.3.3. Elements de coberta A la coberta d’un vaixell d’arrossegament hi ha una gran quantitat d’elements. Els més rellevants són: 2.3.3.1. Virador del cable Màquina d’accionament hidràulic situada a la part de proa de la coberta on es cobra el cable que uneix la barca amb les portes. Està composta de dos rodets, un a babord i l’altre a estribord, cadascun amb el seu cable. Són màquines que han de poder resistir la força de tot l’ormeig mentre s’està arrossegant o virant. 18 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA 2.3.3.2. Virador de l’art Màquina similar a l’anterior on es cobren els caps i la xarxa que formen l’ormeig. En els vaixells de dimensions reduïdes un sol virador fa la funció del dos. 2.3.3.3. Pescants Estructura rígida situada a la part de popa del vaixell. Una barra els uneix d’estribord a babord i alhora subjecta les pasteques, politges per on passen els cables. Els pescants permeten el moviment de la barra de proa a popa i la barra permet el moviment de les pasteques d’estribord a babord. 2.3.3.4. Pals Estructura rígida que s’eleva sobre la coberta de babord a estribord. Els pals, amb un sistema de politges i caps i amb l’ajuda dels cabirons, tenen l’objectiu de facilitar la pujada del cóp a bord. En alguns casos una grua instal·lada a coberta els substitueix. 2.4. Evolució La pesca d’arrossegament, tal i com la coneixem avui, prové de l’evolució de l’antiga pesca al bou o a la parella. Aquest tipus de pesca va arribar a Catalunya a principis del segle XVIII. L’art emprat tenia unes característiques estructurals similars a les actuals però la diferència era que per l’arrossegament es requerien dues embarcacions per tal de fer obrir la boca de la xarxa. La imatge de les dues barques arrossegant l’art recorda dos bous tirant d’un carro i per aquest motiu la modalitat n’adoptà el nom que encara s’utilitza en l’actualitat (ALEGRET, J.L. et al. 2005). Les embarcacions utilitzades per a la pesca a la parella podien variar molt pel que fa a les dimensions però totes tenien unes característiques comunes, navegaven a vela i pertanyien a la família dels llaüts. A partir del segle XX va augmentant la mida dels vaixells, que s’havien d’instal·lar en ports o badies amb calats importants. Així doncs, les barques de pesca es concentraren en els punts estratègics de la costa, en aquelles poblacions que avui es coneixen per la seva tradició pesquera. Aquestes embarcacions continuen pescant en parella o bé en solitari, ajudant-se d’uns grans tangóns4 per obrir la xarxa en el darrer cas (Martí i Mata 2007). Els primers motors foren adaptats a les embarcacions cap a meitat dels anys vint. L’aparició del motor fa que el pescador no depengui del vent per anar a treballar i permet instal·lar viradors a bord per a facilitar la feina. Coincidint amb l’instal·lació dels motors, apareixen les portes. 4 Perxes col·locades perpendicularment al costat del vaixell que s’utilitzaven per a obrir horitzontalment la boca de l’art. 19 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Aquests artefactes van permetre que la pesca d’arrossegament es pogués dur a terme definitivament amb una sola embarcació. Amb aquest fet es pot dir que comença l’època moderna de la pesca d’arrossegament. És en aquest moment en el que s’estableixen els primers horaris. Els pescadors de l’època recorden que antigament es treballava els dissabtes i en temps molt passats, fins i tot els diumenges. Tot i això, la majoria no es consideren culpables de l’actual situació dels recursos pesquers i dubten de l’eficiència de les parades biològiques. Diuen que el peix segueix el seu cicle natural, de vegades n’hi ha més i de vegades menys. “A la postguerra vam passar una època molt dolenta. Després de tres anys de guerra el país vivia molta misèria i quan vam sortir a la mar no hi vam trobar ni un peix” Antonio Figueras Brull. “L’Avi Antonio” Al llarg del segle XX l’evolució és constant. Les embarcacions cada vegada més grans i potents permeten emprar xarxes més grosses i pescar en punts més allunyats de la costa sense dependre del temps. Disminueix el nombre d’embarcacions però augmenta el tonatge. Els materials de construcció també canvien. La fusta és substituïda inicialment pel ferro, sense gaire èxit. Els materials plàstics i de fibra permeten la producció en sèrie a base de motllos abaratint així els costos de producció. La resistència i el poc manteniment que requereix el plàstic fa que s’acabi imposant. La importància de la velocitat és un altre factor que determina un canvi morfològic en els vaixells. A banda de la potència del motor, la forma de la carena és molt important. El canvi més significatiu en aquest sentit fou la substitució de les popes rodones per popes quadrades a partir dels anys setanta. Aquestes permetien caminar més i tenir més espai a coberta. La maniobra per recollir l’art es feia per un costat de l’embarcació. A mitjans anys seixanta s’instaurà la maniobra de xorrar per popa podent prescindir així de mariners i del pal de proa que ajudava a pujar el cóp a bord. Amb la supressió del pal, les veles van anar desapareixent progressivament del sector. No sorgiren els primers aparells electrònics fins passat els anys seixanta. Aquests, en constant evolució, faciliten cada vegada més la feina. Actualment encara queden als ports pesquers catalans petites barquetes de fusta que, amagades rere els moderns vaixells de fibra, veuen que l’evolució tecnològica tampoc ha passat de llarg en un sector tant tradicional com és el seu. 20 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA 3. CONTEXT ACTUAL DE LA PESCA D’ARROSSEGAMENT A CATALUNYA 3.1. Situació actual de la flota. Dimensions i potències5 6 Taula I. Estat actual de la flota a Catalunya segons demarcació DEMARCACIÓ CATALUNYA BARCELONA GIRONA TARRAGONA EMBARCACIONS 285 55 91 139 GT7 16.167,64 3.339,40 6.085,58 6.742,66 TRB8 12.723,53 2.541,43 4.904,95 5.277,15 CV9 80.389,58 14.805,96 32.400,28 33.183,34 Font: http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/ 3.2. Característiques socioeconòmiques 3.2.1. Comercialització El procés de comercialització inicia en el pescador i finalitza en el consumidor. La primera venda es realitza de forma obligatòria, segons estipula l’article 70 de la llei 3/2001 de Pesca Marítima de l’Estat10, a les llotges de cada port pesquer. Les llotges són els espais habilitats per l’administració, gestionades per les confraries de pescadors11, on els productors o pescadors dipositen l’oferta per a que els compradors o peixaters competeixin per ella mitjançant una subhasta a la baixa. Amb aquesta primera venda, realitzada per via subhasta a la baixa12, el pescador deixa d’estar involucrat en el procés de comercialització. El producte, però, un cop realitzada la subhasta, acostuma a passar per diversos intermediaris abans d’arribar al consumidor final. Els peixaters presents a la subhasta, autoritzats per comprar els productes pesquers, poden ser majoristes, 5 (DAR, 2012) 6 Els valors de dimensions i potències són de referència ja que no coincideixen amb la realitat. Els valors reals no són públics per diversos motius tot i que, segons els mateixos armadors, gairebé tothom sap que sobrepassen els límits marcats per la legislació. Aquest fet explica la gran diferència existent entre GT i TRB en els valors publicats. 7 GT: Gross Tonnage (arqueig brut). 8 TRB: Tones de registre brut. 9 CV: Cavalls de vapor. 10 Veure Annex A, apartat 4. 11La Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes defineix les confraries de pescadors i llurs federacions com a corporacions de dret públic, sense ànim de lucre, que exerceixen funcions de representació del sector pesquer i de col·laboració i consulta amb l'Administració, i que fan activitats de gestió, impuls i promoció dels interessos pesquers, d'acord amb la regulació que estableix la normativa pròpia de les confraries de pescadors. 12 Amb l’excepció de la llotja de Cambrils, que comercialitza la totalitat dels seus productes sense passar per subhasta. 21 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA que compren el producte per ser revenut a altres intermediaris o bé minoristes o restauradors, que ofereixen directament al públic el producte adquirit a subhasta. Les confraries reben, per part del productor, entre el 3% i el 5% de la facturació originada per les ventes subhastades a les seves llotges i per part del comprador, entre el 2% i el 4% de les compres realitzades a subhasta. 3.2.2. L’empresa armadora Els anàlisis indiquen que les empreses armadores estan constituïdes generalment per una sola embarcació capitanejada pel mateix armador o bé algun familiar directe. Les tripulacions s’han reduït durant els últims anys. Actualment, tret de casos especials, oscil·len entre els 4 i els 6 essent més freqüents les de 4 on els càrrecs solen quedar diferenciats en patró, segon patró, mecànic i mariner. Pel que fa al sistema de retribució de l’empresa armadora dins el sector pesquer, destacar que hi ha diverses metodologies segons l’empresa i sobretot segons la demarcació però, tret d’alguna excepció, totes tenen la particularitat de que el treballador o mariner no té estipulat un sou fix sinó que rep una part determinada dels beneficis obtinguts en la primera venda. D’aquesta manera, el sou dels treballadors de la majoria de vaixells d’arrossegament de la costa catalana es determina mitjançant el denominat sistema de repartició dels guanys a la part. Aquest sistema, que segons els antics pescadors fou adoptat fa desenes d’anys amb la finalitat d’afavorir el bon funcionament de l’empresa i la bona relació entre els membres de la tripulació, encara continua vigent en l’actualitat. 3.2.2.1. La repartició dels beneficis En la majoria de casos, la repartició de beneficis es duu a terme, si les circumstàncies ho permeten, una vegada a la setmana. Tots els tripulants del vaixell tenen dret a ser presents en l’acte i el gestor de l’empresa o el mateix armador és qui procedeix a fer els càlculs. La forma més habitual de repartir els guanys s’explica a continuació. Els beneficis obtinguts de la primera venda a llotja es divideixen en munt menor i munt major. El munt menor representa els guanys obtinguts a partir d’aquelles espècies subhastades que formen part de l’anomenada reballa, murulla o morralla. Acostumen a ser espècies de talla petita o de poc valor comercial i la seva diferenciació de la resta es deu a diversos motius que s’expliquen més endavant. La resta de beneficis que no formen part d’aquesta distinció formen el munt major. En l’argot pescador, es sol parlar de peix i reballa per a referir-se a munt major i munt menor respectivament13. 13 No totes les empreses armadores diferencien el munt major del munt menor. En el cas de no realitzarse aquesta distinció la repartició s’efectua com a munt major. En alguns casos, la reballa és entregada per l’armador amb altres metodologies. 22 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Dels beneficis totals de munt major se n’extreuen les despeses comunes14. Del nou valor obtingut, el 50% serà per l’armador, mentre que el 50% restant serà distribuït a parts entre la tripulació i el xarxaire15. Aquestes parts seran majors o menors segons el càrrec que s’ocupa a bord. Dels beneficis totals de munt menor, a diferència dels de munt major, no se n’extreuen despeses ni percentatges per a l’armador. La totalitat dels guanys de munt menor es reparteixen a parts. Aquestes parts són iguals per a tots els tripulants, per al xarxaire i per a l’armador, que també sol rebre una part de reballa.16 3.2.3. Legislació relativa a la pesca d’arrossegament La competència general en matèria de regulació de la pesca i el dictat de normatives és exclusiva de la Unió Europea. La Comissió, però, deixa en mans de l’Estat algunes competències així com el control, inspecció i sanció o el dictat de normatives addicionals dins la zona de les 12 milles. De la mateixa manera, la normativa estatal és desenvolupada a nivell regional per la comunitat autònoma segons les peculiaritats de cada regió. La pesca al Mediterrani es gestiona a través de la Comissió General de Pesca del Mediterrani17. La pesca d’arrossegament a Catalunya es realitza principalment en aigües exteriors, dins la zona de Mar Territorial18. En alguns casos es sobrepassa aquesta distància, ocupant la denominada Zona Econòmica Exclusiva19. En ambdós casos, la competència en matèria de pesca és de l’Estat. 14 S’entén com a despeses comunes aquelles despeses de l’empresa que assumeixen, a parts proporcionals, l’armador i la tripulació. Cada empresa armadora determina quines són aquestes despeses. En són exemples les despeses en gasoil, seguretat social, alimentació, trucades telefòniques o el percentatge de la confraria. 15 Es coneix com a xarxaire a la persona o empresa que es dedica a confeccionar i reparar els arts de pesca. El xarxaire sol ser una figura externa de l’empresa tot i que en algun cas el mateix armador o bé un familiar directe realitza aquesta tasca. 16 Veure annex B. 17 La Comissió General de Pesca del Mediterrani de la FAO, d’ara en endavant CGPM, està formada per 23 països membres i la UE. Els seus objectius són promoure el desenvolupament, conservació, manipulació racional i la millor utilització dels recursos marins vius així com el desenvolupament sostenible de l’aqüicultura en el Mediterrani, Mar Negre i les aigües comunicants. Adopten informes i recomanacions d’obligat compliment pels països membres. 18 El Mar Territorial és el sector marítim que s’extén fins a una distància de 12 milles contades a partir de la línia de base que delimita les aigües interiors. 19 La Zona Econòmica Exclusiva és el sector marítim que s’extén fins a una distància de 200 milles marines contades a partir del límit exterior del Mar Territorial. 23 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA A l’Estat Espanyol, el sector pesquer està integrat en el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM) i representat per la Secretaria General del Mar. A la vegada, l’Estat delega la execució als governs regionals, i a Catalunya, la conselleria encarregada de pesca és el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i representat per la Direcció General de Pesca. Així doncs, el Reglament (CE) nº 2371/2002 del Consell, de 20 de desembre de 2002, sobre la conservació i l’explotació sostenible dels recursos pesquers en benefici de la política pesquera comuna és executat a nivell estatal mitjançant la Llei 3/2001, de 26 de març de Pesca Marítima i aquesta, a nivell autonòmic, és desenvolupada a la vegada per la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i acció marítimes. 24 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA 4. IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMÀTIQUES EN EL SECTOR DE L’ARROSSEGAMENT A CATALUNYA 4.1. Relatives a l’explotació i a la comercialització 4.1.1. Augment de les despeses Diversos factors, als quals es fa referència en aquest treball, indiquen que la flota d’arrossegament actual de Catalunya es troba en situació de sobre-dimensionament. En els darrers anys s’han construït vaixells amb unes dimensions i unes potències que no s’adapten a l’explotació econòmica i sostenible i infringeixen la legislació vigent20. Sembla ser que els mateixos pescadors, centrant la major part dels seus esforços en extreure la màxima quantitat de captures, i l’administració, que segons el sector, no posa suficients mitjans per a impedir la construcció de vaixells amb potències propulsores molt superiors a les legalment permeses, hagin estat els principals causants d’aquesta situació. “Abans el gasoil anava tirat de preu i pensaves que amb una barca grossa guanyaries més diners. A més, l’Administració no posava cap impediment. Per això es van construir aquestes barques” Miquel Fortuny. Patró i armador d’arrossegament La major potència dels motors instal·lats a bord dels vaixells d’arrossegament permet aparells de pesca més grans, augmentant conseqüentment les captures. Aquest fou el principal factor que, segons els armadors, va incentivar la construcció de vaixells més potents sense tenir en compte que el preu del combustible podia variar, que els recursos pesquers no eren inesgotables ni que un augment de captures no sempre repercuteix en un augment de beneficis. L’anàlisi evidencia que el preu del combustible i les despeses en general estan patint un augment exponencial en els últims anys; a més, el preu del producte pesquer a llotja es manté o fins i tot disminueix. Així doncs, un augment de potència representa unes despeses que, amb el preu actual del gasoil, són difícils de contrarestar. 20 Veure Annex A, apartat 2. Els mateixos pescadors entrevistats afirmen que la majoria de vaixells no reuneixen les condicions que marquen les normatives. 31 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Els beneficis s’han reduït i les despeses han augmentat (veure figura 1 i figura 2). Tot i això, el sistema de remuneració dins l’empresa continua essent el mateix que fa desenes d’anys. 4.2.1. El problema de la reballa La reballa, també coneguda amb el nom de murulla o morralla es defineix com aquella part de les captures que, per tradició, es comercialitza per separat de la resta. La recaptació econòmica que s’obté de la reballa es distribueix a parts iguals entre la tripulació sense tenir en compte el càrrec que s’ocupa a bord. Aquesta definició ha evolucionat al llarg del temps i no ha sigut sempre vàlida. Antigament la reballa, entesa clàssicament com el peix malmès, de talla petita o de poc valor comercial, es distribuïa a parts entre la tripulació. Més tard, la reballa es va convertir en un salari indirecte i, en conseqüència, els pescadors, en lloc de consumir-la la venien de forma il·legal. Amb el temps ha evolucionat i ja no és cada tripulant de manera individual el que ven la seva part de reballa sinó que aquesta es ven conjuntament amb la resta de peix mitjançant la subhasta a llotja. La reballa s’ha transformat en una remuneració directa que, en alguns casos té major pes econòmic que la resta de beneficis (BARGALLÓ 2011). A l’empresa armadora, econòmicament no li interessa aquest sistema de remuneració per dos motius. Amb els beneficis obtinguts del munt menor es deixa de percebre el 50% que, en el cas de no existir reballa, correspondria a l’armador. Per altra banda, el valor econòmic de la reballa no es veu afectat per les despeses comunes aplicant-se aquestes únicament al munt major. Diversos fets han contribuït en que la reballa hagi passat de ser un sistema de remuneració amb l’objectiu de dignificar els sou dels mariners a un problema que desestabilitza el sistema de remuneració. Les despeses han augmentat, les captures de peix de talla gran han disminuït (disminució dels beneficis de munt major), les captures de peix de talla petita han augmentat (augment dels beneficis de munt menor) i el nombre de mariners és cada vegada més reduït. Aquesta evolució està portant, cada vegada més, a una situació de desequilibri econòmic dins l’empresa que perjudica econòmica i socialment a armadors i tripulants tecnificats. Així doncs, en les empreses on s’aplica la reballa, existeixen dos problemes. Per una banda, els tècnics (patrons i maquinistes) veuen com el sou dels mariners és cada vegada més similar al seu amb els efectes socials que això pot comportar. Per altra banda, els beneficis de l’empresa es redueixen i porten a una situació que, per motius tradicionals, és molt difícil de solucionar. 32 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA 4.3. Relatives a la política i l’organització pesquera 4.3.1. Sistema d’associacions pesqueres El sector pesquer català està representat i gestionat pel sistema de confraries de pescadors. Aquestes entitats de dret públic sense ànim de lucre aglutinen els pescadors i la seva activitat professional segons la franja litoral que correspon a cada confraria. Les associacions pesqueres a Catalunya consten des de principis del segle XX, conegudes com a pòsits de pescadors, nom popular que es manté col·loquialment. No és fins acabada la Guerra Civil que, introduïdes per l’administració pesquera franquista (BARGALLÓ 2011), adopten la denominació actual. A finals dels anys setanta es creen les federacions de confraries (territorials, la nacional catalana i l’espanyola), que reforcen les confraries en la vessant d’entitats representatives dels interessos pesquers davant les diferents administracions. La funció principal de les confraries és l’organització de la subhasta diària del peix i la gestió posterior de cobrament i pagament dels imports a clients (compradors) i proveïdors (productors). A més, també s’encarreguen de moltes altres tasques com el subministrament de gel, d’envasos, aprovisionament d’estris a les embarcacions, tràmits administratius, promoció dels productes, etc... Amb el treball de camp s’ha detectat una opinió prou generalitzada de que el model de confraries es tracta d’un sistema de gestió que ha perdurat durant molts anys i que, degut a diversos factors, ha quedat obsolet. Els motius que una part del sector exposa per argumentar que el sistema de confraries no hauria de seguir essent el sistema de gestió són els següents: - Tot i que la pròpia normativa de les confraries de pescadors28 estipula que les Organitzacions de Productors Pesquers29 poden treballar en el si de les Confraries, la Comissió Europea recomana la creació d’organitzacions de productors, conegudes com a OPP. Les OPP estan reconegudes, recolzades econòmicament i fomentades per la Comissió, fet que no passa amb les actuals confraries. El futur de la pesca en general i, en particular, la flota dedicada a l’arrossegament a Catalunya, no va associada al sistema de confraries sinó a les organitzacions de productors de pescadors (BARGALLÓ 2011). 28 Veure Annex A, apartat 4. 29 Les Organitzacions de productors de pescadors, a partir d’ara OPP, són associacions de pescadors que s’ajunten lliurement per tal d’adoptar mesures que garanteixin unes condicions òptimes de comercialització dels seus productes. La finalitat de les OPP és permetre que els productors cooperin en la gestió dels seus recursos amb coherència econòmica i ecològica. La Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, tracta en el seu article 65 les organitzacions de productors pesquers. 33 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA - Les confraries estan presidides per el patró major, que normalment combina paral·lelament les tasques de pesca i d’administració i gestionades i dirigides ocasionalment per una figura que es considera poc qualificada. La situació actual del sector, que cada vegada està més relacionat amb l’àmbit administratiu, evidencia la necessitat de personal qualificat, a més d’una persona capaç de dialogar amb les administracions. Aquesta persona ha de tenir càrrec de gestor i els coneixements necessaris de gestió empresarial, política i economia pesquera. Només d’aquesta manera es pot mantenir al sector amb competitivitat envers a les altres economies. - L’ordenament intern de les confraries agrupa proporcionalment tant la part empresarial (armadors) com la treballadora (tripulants). Aquest sistema dificulta la presa de decisions i fa impossible que es duguin a terme moltes de les propostes promogudes per la societat armadora que possiblement també beneficiarien, indirectament a la part social. Es considera que per als beneficis de les dos parts els drets dels mariners haurien d’estar representats per entitats sindicals externes. - Les diferents modalitats pesqueres que es realitzen professionalment a cada demarcació, estan representades proporcionalment dins els organismes de gestió de la confraria. Aquest fet genera dos problemes: Per una banda, al igual que en l’apartat anterior, dificultat de presa de decisions a causa de les diferències en els interessos de cada part. Per l’altra, l’agrupació de tots els pescadors en una mateixa entitat obliga a tenir un sol fons econòmic per a totes les modalitats, fet que ja ha produït la desvinculació d’alguna modalitat pesquera del país de la seva confraria. - El sistema de recaptació econòmica de les confraries, basat en el percentatge que paga cada embarcació segons les vendes realitzades a llotja, perjudica a les unitats que generen més beneficis, normalment les d’arrossegament. Així doncs, aquest sistema provoca que el percentatge aplicat representi unes quantitats molt desiguals entre uns vaixells i uns altres quan en realitat, els serveis rebuts són pràcticament els mateixos. 4.3.2. Un sector alimentat per les subvencions públiques Històricament, les administracions han dut a terme polítiques basades en les subvencions amb la intenció d’impulsar el sector primari. En el cas de la pesca, sembla ser que, amb els anys, les ajudes públiques han contribuït a sobredimensionar la flota en termes tecnològics i de potència, cosa que ha produït uns efectes biològics i econòmics en el sector. De la mateixa manera han convertit al col·lectiu de pescadors en un sector dependent de l’Administració, acostumat a 34 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA rebre subvencions per aturades biològiques, o per construir, modernitzar, desballestar o fer treballar les embarcacions. Com s’ha fet saber en la proposta de la reforma de la política pesquera comunitària30, la comissió té les intencions d’eliminar les subvencions orientades en aquest sentit. El treball de camp dona indicis de que aquest tipus de subvencions representen una inversió per part de l’Administració que no genera beneficis. Es tracta d’abocar una quantitat de diners a un sector que, en l’actualitat, no podria sobreviure sense aquestes ajudes. Les subvencions actuals, que segons els beneficiaris, només serveixen per aguantar al sector en peu, es podrien destinar a altres inversions que si representessin un benefici real a curt i llarg termini. “Si ens treuen la subvenció del gasoil? Després si que ja podem plegar” Francesc Xavier Batlle Romeo, mariner tècnic d’arrossegament 4.3.3. El pescador i la gestió de la pesca. Gestió administrativa i gestió dels recursos pesquers El pescador està diàriament en contacte directe amb el medi d’extracció. Amb la seva experiència, els pescadors s’han convertit en un dels possibles assessors i indicadors dels problemes que pateix el sector i de l’estat en que es troben els recursos pesquers. Contràriament al que en moltes ocasions es pensa, el pescador és el màxim interessat en mantenir l’estoc de productes. Els representants del sector demanen que en les futures lleis de pesca es reconegui l’opinió de la figura del pescador en matèria d’investigació oceanogràfica i pesquera. Recordar que en la gran majoria de casos, els estudis científics es realitzen amb la col·laboració dels professionals del sector. Des de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors es considera que moltes mesures s’adopten únicament tenint en compte criteris mediambientals i que els informes d’impacte socioeconòmic no les realitzen entitats independents sinó determinades organitzacions ecologistes amb interessos en els projectes31. 30 Segons la legislació europea, la política pesquera comunitària, a partir d’ara PPC, es basa en una organització comuna dels mercats des d’octubre de 1970. Aquesta organització té l’objectiu de trobar un just equilibri entre l’oferta i la demanda a favor dels pescadors i els consumidors europeus. Els objectius de la PPC són: la protecció de les poblacions contra la pesca excessiva, la garantia d’una renta per als pescadors, el subministrament regular dels consumidors i la indústria a preus raonables i l’explotació sostenible dels recursos marins vius des del punt de vista biològic, mediambiental i econòmic. 31 Citat en l’article publicat en el web de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors referent a les al·legacions al projecte de llei de pesca sostenible. 35 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Al posar a debat les propostes, normatives o decisions polítiques que afecten als interessos de la comunitat pesquera, però, s’ha detectat que la figura del pescador està generalment absent en aquests actes, cedint la responsabilitat a qui els representa32. 4.3.4. Interacció entre confraries. Gestió dels períodes d’aturada biològica La proximitat entre ports i els avanços en logística i transport ocasionen que actualment els peixaters no siguin fixes en una sola llotja sinó que es desplacen buscant les millors ofertes. Aquest fet fa que els preus de subhasta no depenguin només de la oferta i la demanda del port on es ven el producte sinó que la compravenda es generalitza aglutinant els diferents ports pesquers d’una mateixa regió econòmica. Seguint la teoria de l’oferta i la demanda, es considera important, sempre que sigui possible, intercalar amplis períodes de veda entre ports veïns. Actualment ja s’estableixen períodes de veda no coincidents entre ports propers tot i que en algun cas ha resultat difícil arribar a acords per falta d’entesa entre les diferents associacions. En el cas del litoral català, els millors exemples es troben a la costa tarragonina, on, a diferència de la resta de litoral, ja fa anys que s’apliquen les parades biològiques. És el cas, per exemple, dels ports de l’Ametlla de Mar i Sant Carles de la Ràpita, tots dos amb una quantitat significativa de vaixells d’arrossegament. Quan l’Ametlla de mar realitza la parada, els mesos de maig i juny, els preus a la llotja de Sant Carles de la Ràpita es multipliquen. El mateix passa a l’Ametlla els mesos de juliol i agost coincidint amb la parada de Sant Carles. Al setembre, les embarcacions rapitenques tornen a pescar i, segons els pescadors de la zona, els preus cauen en picat passant d’uns beneficis molt elevats a una situació que en molts casos no és econòmicament rendible33. Cal tenir en compte que s’està parlant de vedes que, de moment, són subvencionades i per tant, els beneficis són majors ja que els períodes en que s’està parat, l’embarcació rep una compensació econòmica. Aquestes aturades abasten actualment un període temporal d’un o dos mesos com a màxim en el cas de l’arrossegament. Les enquestes realitzades mostren la diversitat d’opinions que, en aquest sentit hi ha dins la societat armadora. Sota la condició de no ser subvencionades, una minoria d’armadors estan d’acord en realitzar aturades biològiques de més de dos mesos de durada mentre que la majoria no hi estarien disposats. D’aquests últims, una bona part es justifiquen argumentant que la quantitat econòmica que deixaria d’entrar a l’empresa durant un període tan llarg no 32 Durant la realització del treball de camp s’han presenciat diversos actes institucionals que argumenten aquesta afirmació. Les reunions impulsades per la Comissió de Seguiment de la PPC de la Generalitat de Catalunya durant el mes de gener de 2012 en són un exemple. “L’objectiu d’aquestes trobades és obrir un procés de diàleg entre l’administració i el sector per tal de determinar unes conclusions per ampli consens” (citat a la reunió del dia 09/01/2012 a l’Ametlla de Mar). 33 Informació proporcionada per membres de la Confraria de Pescadors de L’Ametlla de Mar. 36 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA permetria pagar els deutes que s’anirien acumulant34. Una minoria es justifica denuncia la falta d’unitat que existeix dins el sector. “Per fer això s’ha d’anar tots a una. Si només parem els “quatre” que estem disposats a parar no en traurem cap benefici. El benefici el tindríem si paréssim tots. Després el preu de venda pujaria i aquell peix es podria pescar en èpoques que valgués més la pena pescar-lo.” Carlos Figueras Comí, patró i armador d’arrossegament “A la confraria no li convé que parem. Sense els diners que deixarien d’entrar-li de les barques d’arrossegament no es podrien finançar” Josep Antoni Cruz Fornós, estudiant i mariner d’arrossegament 4.3.5. Venda de productes fora llotja Com s’ha explicat en apartats anteriors, la recaptació econòmica de les confraries prové del percentatge, entre el 3% i el 5% segons confraria, de la facturació originada per les ventes subhastades a les seves llotges. Tret de casos especials, les vendes es realitzen sempre en la llotja del port base del vaixell. D’aquesta manera, els pescadors donen el benefici a la confraria de la que ells mateixos en formen part. Ocasionalment es ven una part de les captures sense passar-les per llotja, de manera il·legal. Són diversos els motius que duen al pescador a realitzar aquesta venta fraudulenta. Segons les enquestes realitzades, el pescador, generalment, no ven fora llotja amb l’objectiu d’estalviar-se pagar els impostos i el percentatge a la confraria. Els pescadors venen fora llotja per tres motius principals. En primer lloc, els compradors solen ser familiars o coneguts, que s’estalvien el valor afegit dels guanys del peixater i s’asseguren que el producte és fresc. El segon motiu es tracta d’una simple qüestió d’estratègia pesquera amb l’objectiu de simular, quan al patró li convé, unes captures més reduïdes de les reals. El tercer seria l’acord entre comprador i venedor per tal de pactar un preu amb l’absència del perill de les fluctuacions dels valors de venda a subhasta. El pescador, avaluant els beneficis que li aporta la venda fora llotja segueix optant per aquesta pràctica35. Com s’ha dit, però, la confraria, formada pels mateixos pescadors, deixa de rebre la part que li pertoca ocasionant, aparentment, greus problemes econòmics dins l’associació. 34 Molts dels armadors entrevistats tenen pendent el pagament de les embarcacions construïdes o la reparació d’aquestes, fet que justifica aquests arguments. 35 Segons dades de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims a les quals ha tingut accés Catalunya Informació, entitat que ha fet públiques les dades, durant el 2011 es van fer 1250 inspeccions a 37 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Així doncs, la problemàtica de la venda de productes fora de llotja és un problema que perjudica als mateixos infractors. 4.3.6. El problema de les despeses fixes Les empreses pesqueres tenen una sèrie de despeses, inversions que són necessàries per poder dur a terme l’objectiu principal, pescar. Les despeses es poden dividir en variables o fixes. S’entenen com a despeses variables aquelles que es generen a conseqüència del treball realitzat. Aquestes despeses depenen, entre d’altres, dels dies treballats i no tenen sempre un valor fix. En són exemples el consum de combustible o el desgast del motor i del material. El sou dels treballadors que, com s’ha explicat, es realitza mitjançant el sistema de retribució a la part i el percentatge que es destina al pagament a la confraria també es consideren despeses variables. Les despeses fixes són aquelles que tenen un valor determinat i que són necessàries per mantenir l’empresa en actiu. Aquestes despeses poden variar, per exemple, d’un any a l’altre, però no depenen dels dies treballats. En són exemples el pagament de la Seguretat Social dels treballadors, els costos anuals de manteniment del vaixell (drassanes), els costos de les tasques administratives (gestoria i administració), etc. Els beneficis són un valor sempre variable que depèn de molts factors, essent els principals, la quantitat de captures i la demanda. Aquests factors varien segons l’època de l’any. En una gràfica anual dels beneficis es pot veure la variació. Els valors màxims s’assoleixen en les èpoques en que les captures i la demanda són elevades. La seqüència es repeteix, segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, durant els anys 2008, 2009 i 2010. En el cas de les despeses això no passa. Tot i existir despeses fixes i variables, el còmput global és estable i no varia amb l’època de l’any. pescadors d’arreu de Catalunya i es van posar 174 denúncies. Una de les infraccions més habituals fou la venda de productes fora del circuit legal, es a dir, sense passar per llotja. 38 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Figura 9. Recaptació econòmica mensual durant l’any 2010. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. En cada port hi ha unes èpoques econòmicament bones, en les que els beneficis superen les despeses, i unes èpoques dolentes, en les que, en la majoria de casos, les despeses superen o igualen als beneficis. Així doncs, com és possible que les embarcacions d’arrossegament surtin a la mar a sense que això surti econòmicament rendible? Les despeses fixes, com s’ha dit, no varien i no depenen dels dies treballats. D’aquesta manera, tant si el vaixell surt a pescar com si no, s’han de cobrir una sèrie de despeses. Això repercuteix en uns costos que, si no es surt a pescar, l’empresa no pot assumir. “Saps que al final de setmana no guanyaràs res però estàs obligat a sortir per almenys intentar pagar el gasto. Si no surts vas endarrerint” Francesc Vilar, mariner d’arrossegament El sistema actual, pensat en que la pesca d’arrossegament es realitza durant tot l’any, no permet que els pescadors puguin deixar de treballar en aquelles èpoques en que la seva feina no surt a compte. En molts casos, el vaixell surt a la mar únicament amb l’objectiu de cobrir les despeses. Tot això comporta unes repercussions tan econòmiques com biològiques. Sortir a pescar per a cobrir les despeses representa captures sense rendiment. El peix podria reproduir-se i ser pescat en altres èpoques d’una manera econòmica i sostenible. 0 2000000 4000000 6000000 8000000 10000000 12000000 14000000 Recaptació econòmica (€) 39 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Aquesta problemàtica pot produir-se també en el cas contrari. En dies en que la pesca és, a priori rendible, la mala mar pot impedir sortir a pescar. En aquests casos, no poc habituals, no es generen beneficis per a cobrir les despeses fixes. 4.3.7. Compliment de les normatives La pesca d’arrossegament a Catalunya està regulada per una sèrie de normatives. Així doncs, sense entrar a debatre l’opinió al respecte d’aquestes lleis, la legislació existeix i està en vigor encara que el seu compliment no està del tot generalitzat.36 Segons les entrevistes, el sector pesquer creu que l’administració no posa els mitjans suficients per complir amb els procediments de control i inspecció. És cert que gran part del reglament es compleix com dicta la llei però l’Administració, tot i ser coneixedora de l’incompliment de certes normatives, no posa els suficients impediments per a que el pescador, intentant extreure el màxim benefici de la seva feina, continuï infringint la legislació vigent. La poca periodicitat de controls i inspeccions provoca que el pescador, tot i conèixer la normativa, no la compleixi. Els beneficis obtinguts a base de pescar mitjançant mètodes no permesos compensa al pagament de les gens habituals multes establertes pel règim sancionador. 36 Segons dades de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims a les quals ha tingut accés Catalunya Informació, entitat que ha fet públiques les dades, durant el 2011 es van fer 1250 inspeccions a pescadors d’arreu de Catalunya i es van posar 174 denúncies. Les infraccions més habituals són pel fet de pescar peixos més petits del que està permès i voler vendre el producte fora del circuit legal, es a dir, sense passar per llotja. 40 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA 5. PROPOSTA DE MESURES PER A LA MILLORA DE LA RENDIBILITAT DEL SECTOR 5.1. Relatives a l’explotació i a la comercialització 5.1.1. Mesures per a la reducció de l’esforç pesquer 5.1.1.1. Aplicació de quotes màximes de captura i nous períodes de veda Pel que fa a l’aplicació de mètodes per a reduir l’esforç pesquer existeixen dues metodologies principals. Com ja s’ha fet amb altres pesqueries, per una banda, el canvi de les vedes actuals per períodes més extensos i per l’altra, l’establiment d’un sistema de quotes que no permeti als vaixells superar la quantitat de pesca assignada en un determinat període de temps. Aquests mètodes ja han estat aplicats a altres sectors com en la pesca d’arrossegament d’altura o la pesca d’encerclament. En el cas català, l’exemple més clar el trobem en la pesca de la tonyina vermella, en el qual, els pescadors hagut d’adaptar-se a les noves normatives que, actualment, només els permeten la pesca durant un període d’un mes determinat a l’any i amb la condició de no superar la quota màxima assignada. Les mesures aplicades no han estat exemptes de crítiques per part dels diferents sectors implicats. Uns consideren la normativa massa estricta mentre que d’altres pensen que les quotes aplicades, tot i haver estat fortament reduïdes seguint els informes tècnics dels científics, no són suficients. El resultat però, segons representants del sector, ha estat satisfactori. L’espècie s’està recuperant ràpidament de la crítica situació de sobreexplotació a la que estava sotmesa37 i la forta reducció del període de pesca i de la quota assignada no han estat impediments per a que el sector hagi pogut continuar pescant d’una manera econòmicament rendible38. Des del sector, es creu que, de les dues metodologies proposades, aplicar unes quotes màximes de captura científicament sostenibles seria complicat per a una modalitat que es considera multiespecífica. En aquest sentit, però, es parteix amb l’avantatge de que, de moment, cap normativa, a diferència de les modalitats en que ha estat imposat el sistema de quotes, estipula un màxim de captures per unitat de temps. Per aquest motiu es podria establir una quota màxima de captura per a les principals espècies, a elecció de cada agrupació pesquera, adaptada a la situació del mercat per així afavorir la formació de preus. El repartiment de quota entre unitats productives es comenta en el següent apartat. 37 Citat per la directora gerent de la Organització de Productors Pesquers d’Almadrava, Marta Crespo, en l’article publicat a la revista Europa Azul. 38 Informació proporcionada per Grup Balfegó, empresa dedicada a la pesca, alimentació i comercialització de tonyina vermella. 47 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Degut a l’augment de preu que el carburant ha sofert en els últims anys han anat sorgint diferents projectes en aquest sentit. Molts d’ells s’han fet realitat, ja sigui en vaixells mercants, d’esbarjo o de pesca. N’és un exemple el primer pesquer modern amb propulsió a vela, construït per les drassanes Mercurio Plàstics l’any 2009. Les mateixes drassanes indiquen en la seva plana web que l’embarcació és propietat d’un armador del port de Roses i el seu cost va rondar els 0,5 milions d’euros. Es tracta d’un catamarà de gairebé 15 metres d’eslora i 5 de mànega. El vaixell va equipat amb dos motors diesel amés d’una vela major i un floc. La causa de que sigui un catamarà és que així guanya en estabilitat quan el vaixell navega a vela. El pesquer està dissenyat per a que es pugui navegar de manera que la demanda de potència dels motors sigui menor estalviant així un 10% de combustible, que segons els anàlisis representa uns 60.000 euros l’any. Aquest vaixell fou construït per realitzar la pesca d’arts menors. Tot i això es creu que aquest sistema es podria implantar a qualsevol tipus de pesquer. - Sistema Sky Sails Sky Sails és un sistema de propulsió que es basa en una cometa de tracció que, mitjançant la força del vent ajuda a desplaçar el vaixell. El sistema és fabricat per l’empresa alemanya SkySails GmbH & Co. KG, amb seu principal a Hamburg. Segons els mateixos fabricants, els components principals del sistema són una cometa, resistent a les inclemències meteorològiques, un cable de tracció d’alta resistència i un sistema totalment automàtic que permet controlar l’aparell. Les cometes poden operar a una altura que oscil·la entre els 100 i els 300 metres. En aquestes altures sobre el nivell del mar es solen trobar vents més forts i constants que en la superfície, cosa que fa augmentar l’efectivitat del sistema. En comparació amb les veles convencionals, aquest sistema pot arribar a ser el doble o el triple d’efectiu. L’aparell va instal·lat a la proa del vaixell. Al moment de l’accionament la cometa s’eleva mitjançant un màstil telescòpic. Quan arriba a una altura determinada es desplega i s’arria el cable fins que la cometa arriba a l’altura establerta. El sistema de recollida és el mateix però a la inversa. El procés pot durar entre 10 i 20 minuts. S’ha estudiat que amb aquest sistema que els vaixells poden arribar a consumir entre un 10% i un 35% menys de combustible de mitjana arribant fins al 50% en condicions òptimes. Cal tenir clar però, que el seu funcionament no substitueix sinó que complementa al dels motors. El sistema ha estat principalment ideat per a vaixells mercants tot i que també s’ha provat la seva aplicació en pesquers, concretament en un vaixell d’arrossegament. El cost de l’aparell oscil·la entre els 0,5 i els 3,5 milions d’euros, cost que s’amortitzaria en un plaç de tres a cinc anys. Cal tenir en compte que aquests preus estan establerts per a vaixells de gran tonatge. El 48 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA cost per a l’aplicació del sistema en els vaixells tractats en aquest projecte seria molt més petit i possiblement l’efectivitat seria major. - Rotor Flettner El Rotor Flettner es basa en un sistema de propulsió que aprofita la força del vent. Va ser inventat a principis del segle XX per Anton Flettner. Flettner utilitzà l’efecte Magnus45 per a fer el seu invent. Es tracta d’un o varis cilindres rotatoris verticals col·locats a la coberta del vaixell per tal de que aquest avanci complint-se l’efecte descrit anteriorment. La pressió de l’aire fa girar el cilindre o rotor al mateix temps que fa avançar el vaixell de forma perpendicular a la direcció del vent. L’eficàcia dels rotors és molt més alta que la de les veles tradicionals. Segons els estudis, un metre quadrat de rotor té una potència equiparable a 10 metres quadrats de vela. Flettner va provar l’invent instal·lant rotors en un vaixell. El sistema ideat va funcionar però no va poder sobreviure a l’aparició del motor diesel i als preus del petroli que en aquells temps encara eren molt barats. Es creu que s’ha de tenir en compte la possible implantació d’aquest antic sistema en vaixells d’arrossegament. L’efecte Magnus també s’aplica en algunes boies de flotació que permeten la obertura vertical dels arts d’arrossegament. Amb les seves formes, similars a les d’una pilota de golf, ofereixen una resistència menor a l’avanç. 5.1.2.1.2. Energia elèctrica Cada vegada són més els elements elèctrics que incorporen els motors de propulsió mecànics. Degut a aspectes tècnics, els quals no es tractaran en aquest projecte, els motors mecànics tenen una sèrie de deficiències que provoquen un consum de combustible elevat. És el que es coneix com a cicle ideal i cicle real dels motors de combustió interna. Un motor ideal no té pèrdues, l’energia consumida és transformada en treball en la seva totalitat. Els motors ideals però, no existeixen, així que tots els motors tenen pèrdues. Aquesta problemàtica és de vital importància en un vaixell. Es recorda que s’estan tractant motors de potències elevades. La incorporació d’elements elèctrics en els motors mecànics té l’objectiu principal de minimitzar aquestes pèrdues. Es tracta dels motors amb sistema de control electrònic que s’estan instal·lant en totes les embarcacions de nova construcció. Aquests sistemes electrònics són l’exemple actual més clar de l’ús de l’energia elèctrica utilitzada per a propulsar els vaixells pesquers. 45 Nom donat al fenomen físic per el qual la rotació d’un objecte afecta la seva trajectòria a través d’un fluid. Un objecte en rotació crea un remolí d’aire al seu voltant. Sobre un costat de l’objecte en moviment del remolí tindrà el mateix sentit que la corrent d’aire i la velocitat s’incrementarà. Sobre l’altre costat de l’objecte passarà el cas contrari. La pressió serà menor en un costat que en l’altre, cosa que provocarà una força perpendicular a la direcció de la corrent. 49 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Cal tenir en compte que l’energia elèctrica, ja sigui per mar, terra o aire, s’està adaptant cada vegada més als tradicionals sistemes mecànics. Van apareixent vehicles híbrids i fins i tot unitats del tot elèctriques. En aquest sentit, es creu que des del sector no es pot fer altra cosa que esperar a que les noves tecnologies avancin i deixar-se aconsellar pels tècnics de quins són els sistemes de propulsió més eficients. Si que és considera necessària una mentalitat oberta dels armadors que no sigui un obstacle per a què les noves tecnologies es vagin incorporant cada vegada més en el món pesquer. 5.1.2.2. Formes i dimensions del casc Les formes hidrodinàmiques de l’obra viva i les seves dimensions influeixen molt en les despeses al incidir directament en el consum de combustible. Existeixen cada vegada més mecanismes que ajuden a reduir la resistència a l’avanç. En són exemples les protuberàncies ubicades a punts determinats del casc com els bulbs o les planxes, les pintures especials, la construcció de vaixells amb mànegues petites, etc. L’enginyeria naval està en constant evolució. Igual que en l’apartat anterior, es creu que és important tenir-ho en compte. 5.1.2.3. Millores en el sistema de pesca La situació actual que pateix el sector i sobretot, l’elevat preu del combustible han contribuït en que últimament s’hagin realitzat estudis destinats a millorar el sistema de pesca per tal de reduir la resistència hidrodinàmica que ofereix l’ormeig en ser arrossegat. Pel que fa als exemples precedents en aquest sentit, el més rellevant es tracta de l’estudi que ha realitzat l’empresa SIMRAD46 en el que han participat diverses embarcacions del litoral català. Diversos són els elements de l’ormeig en els quals es pot actuar per tal de reduir la resistència hidrodinàmica a l’avanç; canvi del material de la xarxa, augment de les dimensions de la llum de la malla, substitució d’elements pesants per altres menys pesants, etc. Les portes són un dels elements que més incideixen en el consum de combustible. A més, han rebut moltes crítiques per la part de les entitats ecologistes, considerant que en ser arrossegades pel fons, malmeten l’ecosistema marí. És per a aquests motius que, des de fa uns anys, s’està treballant en la forma de les portes per a que tinguin menys repercussions en el medi i permetin un estalvi energètic. Actualment existeixen una gran quantitat de models i formes de portes que alleugen aquests dos problemes. Tot i això, les crítiques cap a la pesca d’arrossegament segueixen existint i el consum de combustible continua sent massa elevat. 46 SIMRAD, empresa coneguda per els seus productes d’ajuda a la pesca, ha realitzat un projecte de millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament en el que han participat diverses embarcacions del litoral català. Els resultats del projecte es poden veure a la pàgina web d’aquesta empresa: < http://www.simrad.com/>. 50 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Aquest ha estat el principal argument que ha portat a realitzar el projecte de dissenyar un nou sistema de pesca. Sent conscients de les seves repercussions negatives, l’objectiu inicial del projecte pràctic fou que el nou sistema havia de prescindir de portes.47 5.1.2.4. Aplicació de nous períodes de pesca. Disminució del temps de navegació El consum de combustible total es diferencia entre el consum en la fase de pesca i el consum en la fase de navegació (veure apartat 4.1.1.1.), essent aquest últim el més rellevant pel que fa al consum diari total d’una embarcació. Les mesures proposades es basen en la reducció del temps que es dedica al desplaçament fins al calador. Es tractaria de mantenir les mateixes hores que actualment l’embarcació passa fora de port però agrupant-les de manera que el número de desplaçaments del port al calador siguin els mínims. Actualment, la jornada de pesca, contant les hores dedicades a la navegació, ronda les 10 o 11 hores de mitjana i els vaixells entren i surten de port diàriament, cinc dies a la setmana. Això representa que, a la setmana, cada unitat productiva pot estar unes 50 o 55 hores fora de port realitzant habitualment un mínim de 10 desplaçaments port-calador, caladorport. El nou sistema proposat considera necessària la modificació de la normativa que actualment obliga als pesquers a tornar a port diàriament48. D’aquesta manera, l’aplicació de períodes de pesca es tornaria molt més flexible. S’aconseguiria adaptar els horaris de sortida i entrada segons les conveniències de cada port o cada embarcació per tal de reduir el nombre de desplaçaments i conseqüentment, consumir menys combustible. Això es produiria sempre sense la necessitat d’augmentar el temps total de pesca. Aquesta reestructuració provocaria possiblement diferents problemes com la dificultat en la conservació del peix, l’augment del nombre de tripulants tecnificats per tal de poder muntar guàrdies en els casos de més de 24 hores a la mar, l’adaptació dels nous horaris a la venda a llotja o la dubtosa eficiència de la pesca durant la nit. És per aquesta raó que cada agrupació, en l’actualitat cada confraria de pescadors, hauria de poder escollir els seus períodes de pesca segons les seves conveniències. 47 Veure Annex D. 48 Veure Annex A, apartat 3. 51 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA - Exemple pràctic. Nou període de pesca proposat per als vaixells d’arrossegament del port de Palamós49 Taula II. Horari actual de la pesca d’arrossegament a Palamós SORTIDA 07:00h (de dilluns a divendres) ENTRADA 18:00h (de dilluns a divendres) Taula III. Horari proposat per a la pesca d’arrossegament a Palamós SORTIDA 1 07:00h (dilluns) ENTRADA 1 07:00h (dimarts) SORTIDA 2 07:00h (dijous) ENTRADA 2 07:00h (divendres) Figura 12. Diferència de consums entre l’horari actual i l’horari proposat. Font: Elaboració pròpia. 49 Veure Annex E. 0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000 Consum horari actual Consum horari proposat Consum total de combustible (L/setmana) 52 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA En l’exemple es pot veure que amb el nou sistema s’eliminarien hores de treball tenint en compte el plantejament inicial de no superar el temps que el vaixell passa fora de port. La raó és que, com mostren les dades, les hores setmanals dedicades a la navegació disminueixen considerablement mentre que les hores setmanals dedicades a la pesca es mantenen pràcticament igual. Mantenir el temps de treball total del sistema actual al nou sistema representaria un augment del temps dedicat a la pesca ja que el temps dedicat a la navegació no canviaria. Tenint en compte l’actual situació, es considera que augmentar el temps de pesca no tindria sentit. Al reduir el temps dedicat a la navegació, el nou sistema permet una disminució del consum de combustible. A més, la reducció del temps total treballat representa un augment de la qualitat de vida de la tripulació. Com s’ha dit, el sistema té una sèrie d’inconvenients que serien solucionats si s’aconseguís un sistema flexible en el que cada agrupació pogués adaptar-se als horaris que més els convinguessin. 5.1.3. Mesures per augmentar els ingressos 5.1.3.1. Promoció del producte L’objectiu és augmentar els ingressos generats a partir de la venda de les captures. Les mesures proposades anirien enfocades a la millora del procés de comercialització. Primerament, es creu que per a què un producte tingui sortida al mercat s’ha de treballar per la seva promoció. En aquest sentit es parteix amb l’avantatge de que el producte tractat és un dels aliments bàsics de la dieta humana, que destaca pel seu alt valor nutricional. El peix i el marisc són una gran font, entre d’altres, de proteïnes, minerals i àcids grassos omega-3, molt saludables i imprescindibles per a tothom. Tot i això, es creu que és important destacar les virtuts del producte pesquer tan a nivell nutricional com gastronòmic. La importància que té el peix i el marisc en la dieta humana és un fet coneixedor per a la gran majoria. El que possiblement la societat consumidora no té tan clar, és el saber escollir entre la gran varietat de productes que ofereix la pesca extractiva i l’aqüicultura. No tots tenen la mateixa qualitat. Els productes capturats per les embarcacions d’arrossegament de les costes catalanes reuneix un seguit de característiques que fan que per a molts, sigui el millor. Per aquest motiu es considera important desmarcar-se de la resta i fer entendre perquè el producte autòcton és de major qualitat. En primer lloc, es tracta de peix i marisc fresc que arriba al consumidor poques hores després d’haver estat pescat i, per tant, a diferència del peix que arriba d’altres zones, no són necessaris processos de conservació que poden malmetre el producte. 53 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Es tracta de captures d’essers vius salvatges, alimentats a base d’altres espècies marines i per tant, amb una qualitat tant nutricional com gastronòmica, segons els experts, superior a la de les espècies criades o engreixades en una piscifactoria a base de pinsos i farines50. Si es pot considerar alguna qualitat negativa en el consum de peix, aquesta és la seva concentració en éssers parasitaris com l’Anisakis o en substàncies perjudicials així com el mercuri. Segons els estudis realitzats, en el primer cas, la concentració d’Anisakis, un paràsit perjudicial per a l’ésser humà que es troba en les visceres d’alguns peixos, és molt més abundant en espècies provinents de l’Atlàntic que no en les capturades al Mediterrani. En el cas del mercuri, provocat per la contaminació, la concentració és molt més abundant en peixos de mida gran com l’emperador. Amb la pesca d’arrossegament no es solen capturar aquestes espècies. Coneixent les seves virtuts, promocionar el producte de la pesca d’arrossegament, es tracta simplement de mostrar la realitat del producte, mostrant màxima transparència en tots els processos d’extracció, conservació, manipulació i comercialització. 5.1.3.2. Millores en la traçabilitat Es considera important que el consumidor sàpiga diferenciar el producte provinent de la pesca d’arrossegament de la resta. No s’hauria de permetre que el venedor, com passa actualment, faci passar productes de baix valor comercial per altres de valor més alt, enganyant al client en la procedència de l’espècie, en la data i la zona de captura o en l’estat de conservació. Segons ha detectat un estudi realitzat per l’Agència Catalana del Consum51, la majoria d’establiments de venta de peix presenten irregularitats en l’etiquetatge. És per això que es creu necessari que el consumidor sigui coneixedor de l’aspecte físic de les espècies per així poder determinar si un peix és fresc o congelat, salvatge o de piscifactoria, autòcton o de fora, etc. Això però, és difícil de determinar en moltes espècies. Per evitar qualsevol engany es considera necessari aplicar millores en la traçabilitat del producte en tota la cadena de comercialització. Segons els resultats obtinguts en la campanya d’etiquetatge d’aliments comentat anteriorment, la solució més eficient per evitar aquesta problemàtica seria etiquetar o envasar el producte abans de ser comercialitzat. El procés d’envàs i d’etiquetatge es realitzaria preferentment en espècies d’alt interès comercial. 50 Destacar que no tots els productes procedents de l’aqüicultura s’alimenten a base d’aquests productes. 51 L’estudi realitzat es refereix a la Campanya d’etiquetatge d’aliments que es va realitzar al juliol de 2010. Entre d’altres, es van analitzar 280 establiments de venta de peix fresc, 52,14% dels quals presentaven incompliments. Cal destacar que on es van detectar més irregularitats va ser en els Mercats Municipals, on teòricament es venen més productes autòctons. Per més informació veure el web de l’Agència Catalana de Consum. 54 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Figura 13. Principals incompliments detectats en els establiments de venta de peix fresc. Font: resultats de la Campanya d’Etiquetatge realitzat per l’Agència Catalana del Consum al juliol de 2010. - L’envàs es duria a terme amb espècies petites d’alt valor comercial que cal diferenciar de la resta. L’envàs hauria d’estar segellat garantint el tancament fins al consumidor final i ser de diferents mides segons demanda. A més, una etiqueta marcaria tot tipus de dades d’interès així com el dia i la zona de captura, el nom de l’embarcació... La gamba, l’escamarlà i els exemplars més petits de pops, calamars o sèpies són exemples de productes que requereixen aquest tractament. - L’etiquetatge es faria de forma individual en espècies més grans. Una etiqueta en forma de grapa col·locada a la ganya del peix, per exemple, indicaria la procedència de cada exemplar així com altres dades que puguin interessar al consumidor. De la mateixa manera que en l’envàs, en el cas de la restauració, el client tindria el dret d’exigir aquesta etiqueta. Les espècies candidates per aquest tipus de marcatge serien els exemplars grossos de llobarro, rap, orada, déntol, sépia, llagosta o el sarg entre d’altres. Aquests sistemes d’identificació es podrien complementar amb sistemes ja existents en altres productes com dispositius capaços d’indicar si el producte ha estat o no congelat o l’actual codi BIDI, desxifrable amb qualsevol telèfon mòbil modern amb connexió a Internet. El codi BIDI permet introduir tot tipus d’informació com la procedència del producte, la informació nutricional o fins i tot recomanacions culinàries. 0 20 40 60 80 100 120 140 Peix fresc a granel Peix fresc envasat 55 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA 5.1.3.3. Aprofitament de les captures accessòries Una altra mesura per millorar els ingressos seria trobar una sortida a aquelles captures accidentals o malmeses. Les captures accidentals, també conegudes com a captures accessòries són aquelles espècies que habiten juntament amb les espècies objectiu i que es capturen de forma inevitable en contra de la voluntat del pescador. Segons els pescadors, aquestes espècies es tornen a la mar, normalment ja sense vida. En comparació a altres zones de pesca, a Catalunya no són especialment abundants aquest tipus de captures. Les captures malmeses no es posen actualment a la venda i són repartides entre la tripulació per al consum propi. La venda d’aquests captures podrien generar uns ingressos extra per al sector. 5.1.3.4. Implicació del pescador en la cadena de comercialització Com s’ha comentat en apartats anteriors, dins la cadena de comercialització, el producte pesquer passa per una gran quantitat d’intermediaris, fet que provoca sovint, uns preus de primera venda molt baixos, que no tenen res a veure amb els que acaba pagant el consumidor final. És per aquest motiu que, per aconseguir un preu més just per al pescador i assequible per al consumidor, es considera necessària la reducció del nombre de mans per les que passa el producte abans no és posat a la venda al públic. Sabent que el pescador és el primer eslavó i membre indispensable de la cadena comercialitzadora, el mètode que aconseguiria reduir més intermediaris seria la implicació directa del pescador o les entitats que els representen, en la comercialització del seu producte. Es tractaria que el sector extractiu actués a l’hora com a productor i com a comercialitzador, o el que és el mateix, que el pescador o les organitzacions pesqueres combinessin simultàniament la seva feina amb la de comercialitzadors, oferint el producte directament al consumidor o bé a un intermediari, ja sigui en el sector de la restauració o bé als peixaters. En tot cas, el preu de la primera venda estaria controlat per el productor. El fet de convertir al pescador en peixater repercutiria, com raonen els armadors entrevistats en escoltar la proposta, en un augment del volum de feina que, amb els horaris actuals de la seva professió, els seria impossible de compaginar. Atenent a aquestes reivindicacions, i sense abandonar una de les propostes que es comenten en aquest treball, aquest sistema de comercialització, per al seu bon funcionament, hauria d’estar associat a una reducció de l’esforç pesquer, en aquest cas, reduint el temps dedicat a la pesca. D’aquesta manera el pescador, que històricament ha dedicat tot el temps que se li ha permès a pescar, disposaria ara del temps necessari per comercialitzar el seu producte o el que es considera més important, per pensar en les millores que necessita el seu sector per tal de reduir costos i augmentar beneficis. Seria en aquest cas on més importància tindria el fet d’establir vedes més àmplies a les actuals. El peix i marisc al que no es pogués donar sortida per falta de demanda seria congelat o emmagatzemat amb altres mètodes, sempre garantint la seva procedència i estat de conservació, per tal de cobrir la demanda en èpoques de veda, aconseguint una nova 56 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA font d’ingressos per a la comunitat pesquera. Recordar que cada agrupació pesquera podria jugar amb els mesos de veda que més els convingués. A mètode d’exemple, i sense interferir en la franja horària en la que es permet la pesca actualment, es proposa un calendari setmanal per alternar pesca i venda dels productes pesquers. - Dies de pesca: dilluns, dimecres i divendres - Dies de venda: dimarts, dijous i dissabte D’aquesta manera s’aconseguiria que el pescador pogués compaginar la seva feina amb la de peixater sense alterar gairebé el volum de la jornada laboral. Es creu que les despeses originades de pescar menys es contrarestarien amb els beneficis que aportaria aquest sistema de venda i en l’augment del nivell de vida del pescador. Així doncs, el pescador o les organitzacions pesqueres es farien amb els productes capturats per les seves embarcacions, ja sigui mitjançant la compra a subhasta o no52. Aquest sistema de vendes requeriria actualment un acord entre pescador i confraria per tal d’establir una quota fixa, revisable periòdicament segons la situació del mercat, per tal de poder fer efectiu el pagament de la quota que pertoca a la confraria53. Per a fer realitat aquest acord, seria important destacar els beneficis que aquest sistema aportaria, a diferència de l’actual, a totes les parts implicades. La confraria i l’administració, podrien veure en bons ulls l’acord per diversos motius. La confraria podria establir una quota exempta de les fluctuacions que pot patir el preu del producte a subhasta i l’administració podria beneficiar-se d’un sistema que, a diferència de l’actual, promouria el fet del producte de proximitat i autòcton ja que els productes venuts serien, en tota seguretat, productes capturats al litoral català. En aquest cas, un cop el pescador passés a ser propietari dels seus productes, aquests serien posats a la venda per la via que es consideri més oportuna. Venda al públic a través d’un establiment, venda on-line o mitjançant, per exemple, una segona subhasta, en aquest cas, sense les exigències de l’article 70 de la Llei 3/2001, de 26 de març de Pesca Marítima, referent a la primera venda dels productes pesquers, ja que la primera venda ja s’hauria realitzat a llotja tal com dicta aquesta llei. Les noves subhastes podrien ser de caràcter públic i obertes a tothom. 52 La legislació estatal (Llei 3/2001, de 26 de març de Pesca Marítima) obliga al pescador a realitzar la primera venda a llotja però no a fer-ho mitjançant subhasta. Així doncs, està permès que el pescador adquireixi el seu producte sense passar per subhasta, sempre i quant es realitzi el pagament de la quota que pertoca a la confraria i a l’entitat que gestiona les instal·lacions portuàries. 53 Actualment ja existeixen acords d’aquest tipus entre pescador i confraria. És el cas de pescadors que comercialitzen part de les seves pròpies captures individualment. Per aquesta via, el pescador pacta un preu mitjà amb la confraria per tal de fer efectiu el pagament de la quota que li correspon, en aquest cas, no com a pescador, sinó com a comprador. Es recorda que el comprador paga una quota a la confraria (entre un 2% i un 4% de les compres) i una quota a l’entitat que gestiona les instal·lacions portuàries (entre un 2% i un 4% de les compres). 63 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Un cop creades, cada OPP es gestionaria de la forma més adequada procurant no cometre els mateixos errors que han portat a la situació actual. Caldria millorar la comunicació entre unes agrupacions i altres per tractar conjuntament aquells temes que afectin a tots com ara la gestió dels períodes de veda. El sistema de recaptació econòmica de les futures organitzacions no hauria de ser a base dels percentatges de ventes sinó que hauria de ser un valor fix per així acabar amb la problemàtica de la venda de productes fora de llotja i establir un sistema de pagaments més just i equitatiu. S’hauria de modificar el sistema de contractació de personal per tal de sortir a pescar només en les èpoques, estipulades amb antelació, que convinguin a cada organització. Les despeses fixes no han de ser un impediment per poder-se quedar amarrat en aquelles èpoques en que la pesca no surt econòmicament rendible. Les OPP haurien d’estar previstes de sistemes de control i vigilància perquè es compleixin totes les normatives que marca la llei i la pròpia organització. 64 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA 6. CONCLUSIONS El treball de camp i l’anàlisi han posat de manifest la complicada situació que travessa el sector. S’han identificat les principals problemàtiques que es creu han portat a la situació actual i, atenent als objectius inicials que s’han marcat al començar el present estudi, s’han proposat una sèrie de mesures que pretenen ser una ajuda per millorar les condicions econòmiques, ecològiques i socials de la pesca d’arrossegament de Catalunya d’acord amb les deficiències detectades. Les principals problemàtiques detectades són les següents: - Les despeses van en augment El sobredimensionament de la flota i l’augment del preu del combustible es consideren els principals causants de que la inversió econòmica per sortir a pescar sigui cada vegada més gran. Analitzant les dades històriques s’ha pogut determinar un augment de les despeses molt pronunciat en la darrera dècada. Per altra banda, avaluant les diferències de consum en els diferents períodes de la jornada de pesca, s’ha comprovat que el consum de combustible en el període de navegació és notablement més elevat que en el període de pesca. - Els ingressos disminueixen Les dos causes principals que s’han determinat per justificar la disminució dels ingressos obtinguts de la venda dels productes pesquers per part dels pescadors són, en primer lloc, la disminució de les captures i en segon lloc, el baix preu del producte en la primera venda a llotja. Tot i el visible minvament de la quantitat de productes posats a la venda i la conseqüent reducció de l’oferta, s’ha pogut veure que el preu de primera venda s’ha estancat, fet que posa en evidència que s’està tractant amb un sistema de vendes que no s’adapta a la situació actual del mercat. Per una banda, es creu que la venda via subhasta es tracta d’un sistema de venda que no beneficia a la comunitat pesquera i per l’altra, la gran quantitat d’intermediaris que participen en la cadena de comercialització i les deficiències detectades en la traçabilitat del producte pesquer, són més raons que perjudiquen al preu de primera venda. Finalment, s’ha arribat a la conclusió que la no participació del sector en la comercialització dels seus productes perjudica als pescadors de manera que no poden contrarestar l’augment de les despeses amb l’augment del preu de venda. 65 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA - El model de gestió empresarial ha quedat obsolet S’ha obtingut informació sobre el sistema de gestió que es duu a terme a cada empresa armadora. En la majoria de casos hi destaca un model caracteritzat per certs ideals tradicionalistes provocats per l’actitud de conformisme general que ha marcat al sector durant els períodes benestants en èpoques passades. S’ha demostrat que la rendibilitat econòmica actual ha canviat i que ara ja no depèn només de la quantitat de captures. Analitzant el sistema de remuneració de la tripulació, s’ha establert que la “reballa” es tracta d’un element que, degut a diversos factors, distorsiona un mètode de repartició dels guanys “a la part” que es considera beneficiós per al bon funcionament de l’empresa. - Existeixen deficiències en la política i l’organització pesquera El sistema d’associacions pesqueres agrupa als pescadors en diferents confraries de pescadors. Segons les intencions de la comissió europea en matèria d’ordenació del sector pesquer, i les diferents deduccions fetes al llarg de l’estudi, el futur de la pesca d’arrossegament no ha d’estar obligatòriament vinculat a aquestes entitats. La falta de personal qualificat i adaptat a l’actualitat econòmica, les deficiències en la gestió i en l’ordenament intern o l’agrupació de totes les modalitats pesqueres obligades a contribuir en un mateix fons econòmic són fets que impedeixen la progressió d’aquells armadors amb mentalitats més emprenedores. El sistema actual no només no ha permès l’evolució del sector i reduir accions fraudulentes com la venda de productes fora llotja o l’incompliment de les normatives sinó que aquestes accions van en augment. S’ha determinat que el sector pesquer català no sobreviuria a una suposada desaparició de les subvencions públiques i per tant, s’està tractant un col·lectiu que ara per ara no és rendible per sí mateix. Per acabar, s’ha identificat l’existència d’unes èpoques, diferents segons cada zona geogràfica, en que l’activitat pesquera és més rendible. El sistema actual, però, pensat en que la pesca d’arrossegament es realitza durant tots els mesos de l’any, no permet disminuir les despeses fixes. - Desconeixement de les problemàtiques per part dels pescadors S’ha detectat un cert desconeixement de les problemàtiques entre una gran part del sector pesquer. Així doncs, s’ha procurat donar la informació d’una manera clara, entenedora i atractiva per a tots els lectors però sobretot per als mateixos pescadors. 66 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Un cop determinades les problemàtiques s’ha procedit a proposar possibles solucions. Són les següents: - Reduir l’esforç pesquer Després de quedar demostrat, ja que així es reflecteix en les gràfiques, que la sobreexplotació dels recursos pesquers existeix, es proposen tres metodologies per tal de reduir l’esforç pesquer. Per una banda, l’aplicació de quotes de captura màximes i períodes de veda més amplis. Per l’altra, l’adaptació de les dimensions de les embarcacions a la realitat actual. Per últim un sistema que permeti reduir el nombre d’unitats productives. En el primer cas, després d’haver comprovat els beneficis que aquestes metodologies han aportat a altres modalitats pesqueres, es proposa l’aplicació de quotes de captura màximes i períodes de veda més amplis. Es considera que, com ha passat en els altres sectors, la reducció de les captures es podria contrarestar amb l’augment de la demanda i el conseqüent increment dels preus de venda. En el segon cas, s’han estudiat els beneficis aproximats de les unitats productives en funció de la potència propulsora dels seus motors, per determinar les dimensions dels vaixells més efectius. S’ha arribat a la conclusió de que una major potència no representa necessàriament majors beneficis essent les embarcacions més petites les que obtenen millors resultats. De manera involuntària, s’ha demostrat la importància d’aplicar noves tecnologies en els vaixells. Els resultats mostren majors beneficis per aquelles unitats productives més modernes. Pel que fa a l’últim mètode proposat, la reducció del nombre d’unitats productives no es pot seguir realitzant a base de subvencions com ha passat fins ara. Els recursos econòmics de les administracions són actualment molt reduïts i es creu que la opció de les quotes individuals i transferibles proposat des de la Comissió Europea seria un mètode més adaptat a l’actualitat. - Disminuir els costos d’explotació Un cop identificat el consum de combustible com el màxim representant de les despeses de les empreses estudiades, i sabent que el preu del gasoil és un valor fluctuant que no depèn del pescador, les mesures proposades han anat orientades en la reducció de la quantitat de combustible necessària per dur a terme la pesca. Primerament s’han proposat un seguit de sistemes de propulsió alternatius, que no substituirien per complert els actuals motors de combustió, però si que els podrien complementar. Una altra proposta és la de donar més importància a la dimensió i la forma dels cascs dels vaixells per tal d’aconseguir embarcacions el màxim d’eficients possible. Posant a debat aquestes idees, s’ha arribat a la conclusió que, llevat de mostrar sempre una mentalitat oberta a la introducció de les noves tecnologies en els vaixells, el pescador poca cosa pot fer més en aquest sentit que esperar a que la evolució tecnològica progressi cap al sector marítim. Pel que fa a mesures tècniques per a reduir el consum de combustible també s’ha proposat la introducció de millores en el sistema de pesca com el que es proposa en l’annex D, per tal de minimitzar la resistència a l’avanç que ofereix l’ormeig en ser arrossegat. 67 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Finalment, tenint en compte la diferència de consum entre els diferents períodes de la jornada de pesca detectada anteriorment, s’han proposat nous horaris de pesca per tal de disminuir el temps de navegació i conseqüentment, disminuir les despeses en gasoil. - Augmentar els ingressos Per millorar els ingressos generats de la venda dels productes pesquers s’hauria de treballar per la diferenciació de les espècies capturades per les embarcacions estudiades ja que s’està tractant un producte que guanya en qualitat a la majoria de productes del mar que ofereix el mercat. Amb l’aportació de diferents estudis s’ha demostrat que per al consumidor, que en molts casos és enganyat, és complicat fer aquesta diferenciació sense aplicar millores en el sistema de traçabilitat. Un cop feta aquesta distinció és quan tindrà sentit la promoció del producte. En aquest sentit, es considera clau la implicació del sector pesquer en la comercialització dels seus productes. S’han proposat diferents mètodes segons les particularitats de cada pesqueria, sempre reduint les hores de pesca, per a que els pescadors puguin compaginar la seva feina amb la de peixaters. Per acabar, es creu que la implementació de la pesca turisme seria una bona manera per augmentar els ingressos de les empreses i la tripulació. - Modificar el sistema de gestió empresarial Es tractaria de canviar l’actual sistema de repartició dels guanys entre la tripulació substituint la reballa, present encara en moltes de les empreses existents, per altres mètodes més adaptats a l’actualitat. Per altra banda, es considera fonamental que l’empresari pesquer sigui una figura amb actituds emprenedores i disposada a fer realitat els canvis que necessita el sector per seguir progressant. - Redistribució del sector Molts indicis porten a la conclusió que el sistema d’associacions pesqueres, basat en unes corporacions que no han canviat les seves metodologies de gestió i comercialització des de la seva formació a inicis de segle XX, ha quedat actualment obsolet per diversos factors. Les confraries de pescadors, que agrupen a tots els pescadors, sigui quin sigui el seu mètode de pesca, els seus recursos econòmics, les seves necessitats o els seus ideals, no reuneixen els requisits que necessiten i reclamen els armadors amb mentalitats més emprenedores. En aquest cas l’Administració juga un paper important ja que les normatives actuals semblen estar condicionades per certs aspectes de conveniència induïts per aquelles entitats que gestionen el sector. Aquest fet no seria un entrebanc per al sector si no fos pel fet de que els representants dels pescadors procuren més per al bé de les seves 68 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA pròpies institucions que no pas pel bé de la comunitat pesquera. Aquestes pressions polítiques dificulten que les normatives es posin de la banda dels pescadors perquè aquests puguin separar-se de la resta i gestionar-se de forma independent formant, per exemple, organitzacions de productors, una alternativa que es considera que aportaria majors beneficis per als seus afiliats que les actuals confraries de pescadors. Per solucionar tot això és imprescindible que cada pescador o cada organització de pescadors, formada per armadors amb unes necessitats similars, estiguin dotats d’un sistema de gestió que, a diferència de l’actual, els permeti dur a terme l’evolució que cada organització requereixi i que permeti una total comunicació entre l’empresari pesquer i l’administració. 69 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA 7. BIBLIOGRAFIA - Llibres ALEGRET, J.L.; GARRIDO, A. Història de la Confraria de pescadors de Palamós. 1ª ed. Confraria de Pescadors de Palamós, 2004 . ALEGRET, J.L. (ed.). Ponències: La comercialització del peix fresc. 2a ed. Palamós: Fundació Privada Promediterrània per a la Conservació, Estudi i Difusió del Patrimoni Marítim, 2005. ISBN 84-611-0463-3. BOIX, L. Pescadors de Catalunya: converses amb gent de la mar. 1ª ed. Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca, 2003. ISBN 84-393-6123-8. ALEGRET, J.L. et al. La pesca a Catalunya. Editorial Angle, 2005. Col·lecció Catalunya en Blanc i Negre. ISBN 84-96103-27-7 FRANQUESA, R. El sistema salarial en la pesca en la contabilidad de la empresa pesquera. Barcelona: Universitat de Barcelona. GEMUB. - Treballs acadèmics BARGALLÓ, M. Gamba de Palamós (Aristeus antennatus): Explotación y gestión. Tesi de màster en Economia i Gestió de l’Activitat Pesquera, Universitat de Barcelona, 2011. [Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós)]. Col·lecció Documents Tècnics;1. - Articles de revista electrònica MAYANS, A.; VALLS, F. SIMRAD demuestra sobre el terreno que la sostenibilidad en la pesca de arrastre de fondo es posible. Revista A fondo [en línia]: todo sobre la tecnología aplicada al sector naval. Núm. 3, p. 4-9. [Consulta: 27 setembre 2012]. Disponible a: <http://www.simrad.com/www/01/NOKBG0397.nsf/AllWeb/12ADBD3C1561D922C1257751002 9D017/$file/a_fondo_03_june_2010_lores.pdf?OpenElement>. - Articles de revista MARTÍ, M.; MATA, R. Les embarcacions de pesca d’arrossegament del segle X: Del bou a la vaca. Revista Caramella: Música i cultura popular. 2007, núm. 17, p.12-14. MORENO, J. Entrevista a Marta Crespo, directora gerent de la OPP d’almadrava. Revista Europa Azul: Revista de la Mar. 2012, núm. 129, p. 6-9. 70 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA - Revistes Europa Azul: Revista de la Mar. 2011, núm. 123. Eibar (Guipúzcoa): Europa Azul S.L., 2011. ISSN 1130-1465. Europa Azul: Revista de la Mar. 2010, núm. 120. Eibar (Guipúzcoa): Europa Azul S.L., 2010. ISSN 1130-1465. Mar. Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Institut Social de la Marina. 2012, núm. 517. Editorial MIC, 2012. NIPO 793-12-001-0. - Informes tècnics FAO. Catálogo de planos de artes y aparejos de pesca. Universitat de Califòrnia: ONU, 1965. Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i marí. Secretaria General del Mar; Fundació Philippe Costeau. El ahorro de combustible en buques pesqueros: Guia de Buenas Prácticas. - Documents audiovisuals Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós). Jornada Tècnica sobre la sostenibilitat de la Gamba de Palamós [DVD]. Palamós: Confraria de Pescadors de Palamós, 2011. - Comunicacions orals Comissió de Seguiment de la PPC de la Generalitat de Catalunya. Conferència pronunciada el 9 de gener de 2012 a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. - Documents electrònics La Cala RTV. L’Entrevista. Entrevista al President de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Eusebi Esgleas [en línia]. L’Ametlla de Mar: La Cala RTV, 25 juny 2012 [Consulta: 25 setembre 2012]. Disponible a: <http://www.ametllamar.cat/lacalartv/entrada/2012/6/25/lentrevista>. Els pescadors catalans van acumular més de 170 sancions per irregularitats l’any passat [en línia]. Barcelona: Catalunya Informació, 2012 [consulta: 2 setembre 2012]. Disponible a: <http://www.324.cat/noticia/1658713/catalunya/Els-pescadors-catalans-van-acumular-mes-de170-sancions-per-irregularitats-lany-passat>. Primera compareixença al Parlament sobre Política Pesquera Comuna [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Sala de Premsa, 2012 [consulta: 24 abril 2012]. Disponible a: <http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=136760>. 71 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Alegaciones al Proyecto de Ley de Pesca Sostenible [en línia]. Federació Nacional de Confraries de Pescadors, 4 març 2011 [consulta: 17 febrer 2012]. Disponible a: <http://www.fncp.eu/alegaciones-proyecto-ley-pesca-sostenible/>. Agència Catalana del Consum. Presentació dels resultats de la campanya d’etiquetatge d’aliments [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya 15 juliol 2010 [Consulta: 26 maig 2012]. Disponible a: <http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/07/15/13/28/e062c2fb-c3fb4064-8c1e-ee2717e2be30.pdf> Comissió Europea. Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions [en línia]: Reforma de la Política Pesquera Comuna. Brussel·les: Comissió Europea, 13 juliol 2011 [Consulta: 25 juliol 2011]. Disponible a: < http://eurlex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2011:0417:FIN:ES:PDF>. Comissió Europea. Proposta de reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre la Política Pesquera Comuna [en línia]. Brussel·les: Comissió Europea, 13 juliol 2011 [Consulta: 2 setembre 2012]. Disponible a: < http://eurlex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2011:0425:FIN:ES:PDF>. - Pàgines web Comissió Europea. Pesca: <http://ec.europa.eu/fisheries/index_es.htm> [Consulta:]. Federación Nacional de Confrarias de Pescadores: <http://www.fncp.eu> [Consulta:]. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural: <http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/> [Consulta: 18 juny 2012]. Departament de Pesca i Aqüicultura de la FAO: <http://www.fao.org/fishery/es> [Consulta:]. Confraria de Pescadors de Palamós: <http://www.confraria.cat/> [Consulta:]. Sky Sails: < http://www.skysails.info/english/> [Consulta:]. - Legislació Europa. Reglament (CE) núm. 129/2003 de la Comissió, de 24 de gener, per el que es preveuen normes detallades per la determinació de la mida de les malles i el grossor del torçal de les xarxes de pesca. Diari Oficial de les Comunitats Europees, 25 gener 2003. Sèrie L22, p. 5-14. Europa. Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre, relatiu a les mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers al Mar Mediterrani i per el que es modifica el reglament (CEE) núm. 2847/93 i es deroga el reglament (CE) núm. 1626/94. Diari Oficial de les Comunitats Europees, 30 desembre 2006. Sèrie L409, p. 11-85. 72 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Europa. Reglament (CE) 1224/2009 del consell, de 20 de novembre de 2009, per el que s’estableix un règim comunitari de control per garantitzar el compliment de les normes de la política pesquera comuna, es modifiquen els Reglaments (CE) 847/96, (CE) 2371/2002, (CE) 811/2004, (CE) 768/2005, (CE) 2115/2005, (CE) 2166/2005, (CE) 388/2006, (CE) 509/2007, (CE) 676/2007, (CE) 1098/2007, (CE) 1300/2008 i (CE) 1342/2008 i es deroguen els Reglaments (CEE) 2847/93, (CE) 1627/94 i (CE) 1966/2006. Diari Oficial de les Comunitats Europees, 22 desembre 2009. Sèrie L 343, p. 1-50. Europa. Reglament (CE) 104/2000 del consell, de 17 de desembre de 1999, per el que s’estableix la organització comuna dels mercats en el sector dels productes de la pesca i l’aqüicultura. Diari Oficial de les Comunitats Europees, 21 gener 2000. Sèrie L17, p. 22-52. Espanya. Llei 3/2001, de 26 de març, de Pesca Marítima de l’Estat. Butlletí Oficial de l’Estat, 28 març 2001, núm. 75, p. 11509-11532. Espanya. Real Decret 1440/1999, de 10 de setembre, per el que es regula l’exercici de la pesca amb arts d’arrossegament de fons en el calador nacional del Mediterrani. Butlletí Oficial de l’Estat, 20 octubre 1999, núm. 251, p. 36833-36835. Espanya. Ordre ARM/143/2010, de 25 de gener, per la que s’estableix un Pla Integral de Gestió per la conservació dels recursos pesquers en el Mar Mediterrani. Butlletí Oficial de l’Estat, 1 febrer 2010, núm. 27, p. 9163-9167. Catalunya. Llei 2/2010, de 18 de febrer, de Pesca i Acció Marítimes. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 4 març 2010, núm. 5580, p. 16651. Catalunya. Llei 22/2002, de 12 de juliol, de Confraries de Pescadors. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 24 juliol 2002, núm. 3684. 79 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA ANNEX C. EXEMPLE PRÀCTIC DE LA DIFERÈNCIA DE CONSUMS ENTRE LA FASE DE NAVEGACIÓ I LA DE PESCA60 Distància port-calador: 20’ Distància calador-port: 17’ Velocitat mitjana port-calador: 12,8’ Velocitat mitjana arrossegament: 2,7’ Temps total fora de port (h/dia): 11 Temps fase de navegació (h/dia): 3 Temps fase de pesca (h/dia): 8 Consum total combustible (L/dia): 1330 Consum mitjà fase de navegació (L/h): 205 Consum fase de navegació (L/dia): 615 Consum mitjà fase de pesca (L/h): 90 Consum fase de pesca (L/dia): 720 60 Els valors d’aquest apartat han estat obtinguts a partir de les dades reals d’una unitat productiva referents al dia 18/07/2011. 80 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA ANNEX D. ESTUDI, CONSTRUCCIÓ I COMPROBACIÓ DEL FUNCIONAMENT DE LA MAQUETA D’UN SISTEMA DE PESCA D’ARROSSEGAMENT SENSE PORTES 1. Material utilitzat: - Grilló - Caps i fil de diferents materials i mides - Agulles de remendar de diferents mesures - Ganivet - Tub de PVC de 5m de longitud i 50mm de diàmetre - Portes de ferro de mida reduïda - Trepant i broques - Xarxa de diferents materials i llum de malla - Dues pedres de 12 kg cada una - Dos guardacaps - Cadena - Boles de flotació - Clavilla per fer entolladures - Cinta mètrica - Embarcació a motor - Càmera de fotos - Càmera de vídeo subaquàtica - GPS - Ecosonda - Compta-revolucions del motor - Equip complert de submarinisme 2. Passos a seguir: - Estudi del nou sistema de pesca Amb la col·laboració de l’experiència d’armadors i xarxaires, han anat sorgint diversos mètodes per tal de crear un sistema vàlid que compleixi amb l’objectiu inicial. Amb l’eliminació de les portes s’ha de buscar un nou element que permeti obrir horitzontalment la boca de l’art i fer que aquest es mantingui en contacte amb el fons. Després de realitzar diverses xerrades i havent avaluat les poques capacitats econòmiques de les que es disposen, s’ha arribat a la conclusió 81 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA que el millor és substituir les portes per una barra rígida que permeti l’obertura de la boca de l’art. El contacte amb el fons s’aconseguirà amb dos pesos a la part anterior dels calons, un a cada costat. Aquesta barra no pot anar armada directament de caló a caló ja que aquesta arrossegaria pel fons i podria quedar encallada amb el mínim obstacle que interferís en el recorregut de l’art. A més, les repercussions ecològiques podrien ser majors que amb les portes. Així doncs, inspirats en el mètode que ha fet servir l’empresa Simrad, s’ha buscat la manera perquè aquesta barra es mantingui elevada sobre el fons. Finalment, després de diversos canvis, l’esquema del nou sistema de pesca ha estat el següent: Figura 14. Esquema del nou sistema de pesca (vista superior). Font: Elaboració pròpia. Figura 15. Esquema del nou sistema de pesca (vista lateral). Font: Elaboració pròpia. - Elecció dels plànols d’un bou adequat a les necessitats. S’ha buscat un bou que sigui més o menys senzill de construir i que coincideixi amb els models que s’utilitzen al litoral català. Per fer-ho s’ha comptat amb els consells de l’empresa de reparació de xarxes “Xarxes Marcel Francesc S.L.”. El plànol s’ha extret d’un dels manuals publicats per la FAO61 referents als ormeigs de pesca de diferents modalitats pesqueres. 61 Organització de les nacions unides per l’agricultura i l’alimentació. 82 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Figura 16. Plànol del bou. Font: Elaboració pròpia. 83 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA BANDES (X2) TEULADA 84 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA MÀNEGA/GOLERÓ FISCA 85 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA CORONA/CÓP Figura 17. Esquema dels panys de xarxa que formen el bou (m=malles). Font: Elaboració pròpia. - Elecció de l’escala tenint en compte les mesures dels plànols i la mida real del bou que es vol construir. Les mides del bou han estat limitades per la potència propulsora de l’embarcació que es disposava per fer les proves. Per determinar l’escala exacta s’ha agafat com a referència la longitud del tub de PVC que permet l’obertura horitzontal de la boca de l’art. Sabent aquesta longitud es preveu una obertura entre calons de 4 metres. La mida i pes de les portes ha estat definida gràcies a l’experiència de pescadors i xarxaires. - Recol·lecció del material a utilitzar. Degut als limitats recursos econòmics s’ha intentat aprofitar material sobrant dels petits vaixells professionals així com retalls de xarxa o cadenes velles. La resta ha estat deixat per pescadors i xarxaires o s’ha comprat. - Construcció del bou: - Retallar els panys de xarxa deixant-los a les mides que indiquen els plànols. - Corona - Mànega i goleró - Fisca - Teulada - Bandes - Encimolsar els panys de xarxa. - Cosir els panys de xarxa per tal d’ajuntar les peces tal com indiquen els plànols. 86 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA - Col·locar els caps i accessoris del bou: - Trença de llast - Trença de flotació - Cornalons - Guardacaps - Nyinyolera - Trampa - Cadenes - Flotació - Construcció de la resta de la maqueta: - Fer un forat passant a cada extrem del tub amb el trepant. - Passar un cap per cada forat de manera que quedi una gassa a cada extrem. - Tallar dos caps de 10 metres cada un. - Amarrar un dels extrems de cada cap a les gasses de la barra per la part anterior. Cada cap amarrat a la gassa del seu costat. - Amarrar els altres extrems a un grilló formant un triangle amb la barra com a base i els caps o vents de costats. - Tallar dos caps de 1,80 metres cada un. - Amarrar un dels extrems de cada cap a la gassa per la part posterior. Cada cap amarrat a la gassa del seu costat. - Amarrar els altres extrems a dues pedres situades a la part posterior de la barra. Cada cap amarrat a la pedra del seu costat. - Amarrar la pedra de babord amb el cornaló de babord i la pedra d’estribord amb el cornaló d’estribord. - Col·locar les boles de flotació. - Proves a la mar S’ha utilitzat una embarcació de 7 metres d’eslora i 2,5 de mànega. La seva potència propulsora és de 70 CV. Per a realitzar les proves s’ha elegit una zona de poca profunditat i amb el fons de sorra. S’han evitat les zones rocoses i les praderies de posidònia i s’ha procurat pescar en una zona amb poca abundància de peix per així minimitzar les repercussions al medi marí. 87 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Arribats a la zona de proves, el primer que s’ha fet ha sigut pescar amb l’ormeig tradicional, utilitzant portes. L’objectiu d’això ha sigut comprovar els requeriments del motor a l’hora d’arrossegar l’ormeig tradicional per així poder-ho comparar amb el nou. L’única eina que s’ha disposat per fer aquesta comprovació ha estat el compta-revolucions del motor. S’han comprovat els requeriments del motor a diferents velocitats, amb l’ajuda d’un GPS. Acabades les comprovacions s’ha provat definitivament el nou model d’ormeig. Es recorda que l’art és el mateix en els dos sistemes, l’única diferència està en la part anterior als calons, substituint les portes per el tub de PVC i les pedres. S’han realitzat les mateixes comprovacions que amb l’ormeig tradicional. L’eficiència de l’ormeig tradicional estava garantit però no era el cas del nou ormeig. És per aquest motiu que ha calgut llançar-se a la mar, amb tot l’equipament necessari per poder comprovar que el nou sistema funcionava correctament. Per donar-ne constància, s’ha comptat amb l’ajuda d’una càmera subaquàtica que ha permès capturar les imatges i extreure’n conclusions. Amb el submarinista a l’aigua s’ha comprovat el sistema a diferents velocitats. -Conclusions Realitzades les proves i havent visualitzat el vídeo s’han pogut extreure un seguit de dades que han permès determinar si el nou sistema ha funcionat o no. Per començar, la primera lectura positiva s’ha avaluat a partir de les captures obtingudes. Tan amb el sistema tradicional com amb el nou s’han obtingut captures. El volum de captures ha sigut lògicament molt reduït degut a les reduïdes dimensions dels aparells i a la zona de pesca. Les captures amb el sistema tradicional han estat lleugerament superiors a les aconseguides amb el nou sistema. El següent pas ha estat comparar els valors obtinguts d’avaluar els requeriments del motor d’un sistema a l’altre. El nou model ha permès una menor demanda del motor a l’hora d’arrossegar i per tant, s’ha pogut assegurar que ofereix menys resistència que el model tradicional. Degut a la reduïda disponibilitat d’aparells precisos per a determinar aquests valors no s’ha pogut donar un valor exacte d’aquesta reducció de la resistència. De manera intuïtiva s’ha determinat d’un 15% a un 35% de reducció. Amb això s’han complert els dos principals objectius inicials, que eren, per una banda, obtenir un mínim de captures i per l’altra reduir la resistència hidrodinàmica de l’aparell de pesca. Tot i això, la visualització dels vídeos ha permès deduir el perquè de la diferència de captures entre un sistema i l’altre. A més, s’han aconseguit unes imatges espectaculars tant per al lector com per als professionals del sector, que han mostrat la seva admiració pel sistema i han assegurat que, aplicant petites modificacions, el sistema podria funcionar correctament. 88 FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA Així doncs, en visualitzar el primer vídeo, que mostra el funcionament del nou sistema a una velocitat reduïda (entre 0,5 i 1 nusos), s’ha pogut veure que el sistema funciona gairebé a la perfecció. La part inferior de la boca de l’art arrossega pel fons en la seva totalitat i l’obertura horitzontal i vertical de la boca és bona. Es poden comprovar petits defectes en la part posterior del bou, que hauria d’arrossegar lleugerament pel fons i el tub de PVC que es doblega lleugerament reduint així l’obertura horitzontal que es volia aconseguir. L’explicació de la diferència de captures doncs, s’ha aconseguit amb la visualització del segon vídeo, que mostra el funcionament del nou sistema a una velocitat més elevada (entre 2 i 3 nusos). En augmentar la velocitat l’ormeig deixa d’estar en contacte amb el fons i el tub de PVC es doblega d’una manera exagerada. Això implica que es deixi de pescar tot allò que està en contacte amb el fons, que en definitiva és l’objectiu principal de la modalitat pesquera que s’està tractant. Analitzant les deficiències s’ha arribat a la conclusió final que el sistema només funciona a velocitats molt reduïdes. El poc recorregut que es podria realitzar amb una jornada de pesca no faria viable aquest sistema. A més, la llargada del tub de PVC ha suposat dificultats a l’hora de realitzar les maniobres de calada i llevada. Caldria un estudi per adaptar aquestes maniobres al nou sistema tenint en compte que les proves s’han realitzat amb aparells més petits que els que es requeririen en una possible implantació a la pesca professional. Tot i això, es creu que les deficiències detectades podrien minimitzar-se amb una simple substitució del tub de PVC per una barra d’un material menys flexible i de les pedres per artefactes dissenyats expressament per realitzar aquesta funció. Aquests podrien ser més pesants i amb formes hidrodinàmiques que asseguressin el contacte amb el fons. Els grans beneficis que aporta el nou sistema en comparació al tradicional, ja sigui per la reducció de la resistència hidrodinàmica (estalvi energètic i reducció d’emissions a l’atmosfera), o per la reducció de l’impacte sobre el fons marí, s’han de tenir en compte. És per aquest motiu que es creu que l’estudi queda obert a possibles modificacions que permetin la implantació del nou sistema al sector professional.