Atles del port de Maó. Catàleg

Revista de Menorca 101 (2021): 39–89. issn 2659-4544 39 Atles del port de Maó. Catàleg1 Toni vidal Jordi Dr. Arquitecte DPA-UPC_ETSAB El cronista, que detalla los acontecimientos sin discernir entre grandes y pequeños, tiene en cuenta la verdad de que nada de lo que alguna vez aconteció puede darse por perdido en la historia Walter Benjamin Sobre el concepto de historia, 1939 1 Institut Menorquí d’Estudis – IME. Beca de Recerca 2014. Resum: Aquest article és una explicació, senzilla i estructurada, dels criteris que han servit per a la recerca, selecció, organització, presentació i edició del Catàleg d’Arquitectures de l’Atles del Port de Maó, que alhora esdevé el primer volum de la tesi doctoral en curs Atles del Port de Maó. Un paisatge des de la col·lecció, del mateix autor (DPAUPC). Un catàleg de totes aquelles referències d’arquitectura necessàries per al desenvolupament de l’argumentari i les conclusions de la propi tesi, a la recerca del rigor documental sobre el qual aquestes es fonamenten. Però que, alhora, està concebut de manera autònoma, amb la vocació de poder-se consultar com un document amb entitat pròpia. Un document que expliqui el que hi ha al port; el que és el port. “Referències” d’arquitectures, i no “peces”, perquè s’hi inclouen obres d’arquitectura; però també projectes no construïts, projectes d’infraestructures, Abstract: This paper is a simple and structured explanation of the criteria that have been used for the search, selection, organization, presentation and editing of the Catalogue of Architectures of the Atlas of the Port of Mahon, as well as the first volume of the PhD thesis in progress Atles del Port de Maó. Un paisatge des de la col·lecció, by the same author (DPAUPC). It consists of a catalogue of all those architectural references necessary to develop the argument and the conclusions of the thesis itself, in keeping with the documentary rigor on which they are based. The catalogue however is designed to function independently of the thesis and is meant to be consulted as a document in its own right. Its main purpose is to explain what can be found in the port and what the port is. The term “References” of architecture, not “pieces”, is used because the Rebut: 16/7/2021 · Acceptat: 6/9/2022 https://doi.org/10.34810/rdm.2022.v101.02 40 toni vidal Jordi El primer volum de l’Atles del port de Maó no és una guia. Tampoc un inventari o un cens exhaustiu, objectiu: no hi ha tot el que algú podria considerar que hi ha d’haver. S’assembla a una col·lecció, però sense la llibertat plena del col·leccionista, que tria només allò que vol mostrar; no ho pot ser. És un catàleg.2 Un catàleg que mostra tot allò que s’ha considerat indispensable per explicar el port de Maó i donar cos documental prou sòlid a la tesi doctoral, Atles del port de Maó. Un paisatge des de la col·lecció,3 desenvolupada pel mateix autor. També perquè qui el consulti hi trobi resumits, de manera clara, gràfica i estructurada, bona part dels elements arquitectònics, infraestructurals o senzillament documentals que han conformat i conformen el port de Maó, per tal d’entendre la complexitat d’un paisatge com el del port de Maó des de la successió documental. Podria haver-se tractat com un annex. Com aquell annex docu - mental que, de manera de vegades subsidiària o secundària, acompanya una recerca tan intensa com una tesi doctoral. Sovint, el llibre que ve després; sense més. Podria haver-se tractat així, després, 2 Catàleg: «Llista descriptiva de coses agrupades per un nexe comú redactada segons unes regles establertes». Pascual, Emili; Torras, Montserrat; Folia, Marta; Gil, Oriol; Lluís, Lídia. 1995. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona. Primera edició, tercera reimpressió. 3 Atles del port de Maó. Un paisatge des de la col·lecció. Tesi doctoral, 2020. Vidal Jordi, Toni, doctor; Mària Serrano, Magda (directora). Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics. Escola Tècnica Superior de Barcelona (ETSAB). documents de planejament, en un document que pretén un doble objectiu: mostrar la dimensió inclusiva de tot el que participa del paisatge del port de Maó, en el que és arquitectònic, urbà i infraestructural; i fer entendre, per agregació d’arquitectures procedents d’àmbits diversos, un nou àmbit de paisatge i gestió del port estudiat. Paraules clau: catàleg, arquitectura, paisatge, infraestructura, port, Maó. paper includes architectural works but also unbuilt projects, projects for infrastructures and planning documents, in an attempt to do two things: to show the inclusive dimension of everything that participates in the landscape of the port of Mahón in terms of architecture, urbanism and infrastructures, and to understand, through the aggregation of architectures from different fields, a new landscape and management area of the port studied. Keywords: catalogue, architecture, landscape, infrastructure, port, Maó. Atles del port de Maó. Catàleg 41 per demostrar el viatge de coneixement adquirit durant aquest procés de recerca. Tanmateix, la intenció no era aquesta. La voluntat d’aquest document era precisament la contrària: recopilar tota aquella documentació necessària per redactar amb rigor la tesi i emetre alguna conclusió sensata, i presentar-la, en canvi, abans. Presentar-la com tot allò que, necessàriament, hem hagut de conèixer i relacionar, des d’un punt de vista documental, per llançar-nos a l’aventura de valorar el port de Maó des d’una tesi doctoral, i des de l’arquitectura com a punt de partida. D’altra banda, el compromís és el de valorar aquest paisatge d’una manera plena: entendre el port de Maó com una entitat global, un paisatge sencer, que superi determinades fronteres físiques, així com també administratives, competencials i temporals. Per això s’ha defugit decantar d’entrada municipis, per exemple; allò que és sota el domini de l’Autoritat Portuària i el Ministerio de Fomento del que apareix en els dominis dels ajuntaments, del Consell Insular, de la DG de Costes o del Ministerio de Defensa. S’ha defugit decantar projectes d’obres construïdes, arquitectures d’infraestructures, arquitectures de documents de planejament, planejaments urbans de portuaris. S’ha renunciat a separar obres reeixides, monumentals, catalogades, estudiades i documentades d’obres anònimes, de més o menys valor arquitectònic, però sí amb el mateix valor representatiu per entendre i qualificar el paisatge que es vol estudiar. Per això, en aquest catàleg, hi és tot. Tot, en el sentit inclusiu d’allò que jutgem necessari per entendre el port. El que és de qualitat i el que és menor; el que és bonic i el que és lleig. Tot, temàticament i de manera qualitativa, sense excepcions, però no, en canvi, de manera quantitativa. Però «tot» allò que hem considerat representatiu. Tot i que el catàleg, a dia d’avui, considera fins a 308 casos, aquests, evidentment, no són tota l’arquitectura del port en termes quantitatius (cadastrals); així, i depenent dels límits d’estudi que imposéssim, aquests arribarien als dos milers. Però sí que són els que hem escollit perquè, de manera prou representativa, aflorin prou realitats concretes per entendre aquest port. 42 toni vidal Jordi Els criteris Des d’aquest doble marc, qualitatiu i prou representatiu en termes quantitatius, són diversos els criteris seguits per incloure o descartar els elements del catàleg. D’una banda, s’hi han incorporat totes aquelles arquitectures que la societat menorquina i les persones que abans ja han estudiat, d’una manera o altra, el port ens han fet entendre com a imprescindibles. Perquè estan molt lligades als principals avatars històrics del port, de l’illa, que les expliquen, i carregades de monumentalitat. El castell de Sant Felip al Llatzeret, els conjunts eclesiàstics de la cornisa portuària o l’Hospital de l’Illa del Rei, per exemple. També s’hi han inclòs totes aquelles arquitectures que ja han estat citades bibliogràficament i que això les fa rellevants, com els principals treballs historiogràfics sobre grans recintes monumentals del port (Fornals 1994; Fornals 2010; Terrón Ponce 2004); guies d’arquitectura (Martorell 1978; Gomila 1998) o monogràfics d’arquitectura contemporània (Vilardell 1991 i 1992). Des del lloc de Sant Antoni a la Casa Francès del Fonduco o la Casa Milà de la Solana. No podien faltar-hi, tampoc, d’altres que, a judici de l’autor, reunirien prou mèrits per ser incloses en una guia d’arquitectura del port, o una d’actualitzada de Menorca: els hotels Port Mahon o Carlos III, o la Casa Melià de Cala Ratolí. Figura 1. Casa Milà a La Solana (Galí 1992) Atles del port de Maó. Catàleg 43 Figura 2. Perspectiva de la primera versió d’ampliació de la Central Tèrmica de GESA (Ajuntament de Maó, 1971). I, especialment, s’hi han afegit moltes d’aquelles arquitectures anònimes, anodines, vulgars o a priori fins i tot lletges. ...Casi siempre resulta difícil establecer hasta qué punto ciertos conceptos pueden ser identificables con los nuestros, aunque la tradición nos ha inducido a traducirlos a términos occidentales como ‘bello’ o ‘feo’. Y aunque se tomaran en consideración las traducciones, no bastaría saber que en una cultura determinada se considera bella una cosa dotada, por ejemplo, de proporción y armonía. ¿Qué significan, en realidad, estos dos términos? Su sentido también ha cambiado a lo largo de la historia occidental. Solo comparando afirmaciones teóricas con un cuadro o una construcción arquitectónica de la época nos damos cuenta de que lo que se consideraba proporcionado en un siglo ya no lo era en el otro; cuando un filósofo medieval hablaba de proporción, por ejemplo, estaba pensando en las dimensiones y en la forma de la catedral gótica, mientras que un teórico renacentista pensaba en el templo del siglo xvi, cuyas partes estaban reguladas por la sección áurea, y a los renacentistas les parecían bárbaras, y justamente, ‘góticas’, las proporciones de las catedrales. 44 toni vidal Jordi Los conceptos de lo bello y lo feo están en relación con los distintos períodos históricos o las distintas culturas...4 Els arguments d’Umberto Eco sobre allò que és bell, del que és lleig o brut, però, segons com, bell segons altres judicis —altres prejudicis—, es reben com a essencials per poder explicar per què algunes coses apareixen en aquest catàleg: segurament algunes coses poc boniques, fins i tot lletges, brutes, expliquen amb la mateixa inten - sitat, o millor, la complexitat del port. Per això mateix no hi mancaran sitges, magatzems, tancs de gasoil, molls o la Central Tèrmica de GESA — Endesa — tot i la bellesa, de ple dret, que segurament seria fàcil d’apreciar, de manera àmpliament consensuada, en l’obra original de José Ferragut (Ferragut Canals, 2016). El ventall de l’anàlisi ha estat fins on s’ha pogut en la dimensió temporal: el catàleg s’obre amb la primera obra documentada del port, la basílica paleocristiana de l’Illa del Rei, dels voltants de l’any 450, i es tanca amb el recent xalet a Cala Fontanilles, obra de Guillem Carreras, i el Concurs d’Ordenació de Cala Figuera. L’accés a diversos arxius de les administracions, d’estudis d’arquitectura o de col·leccions particulars, o la disponibilitat de documentació gràfica o escrita, sovint ha estat un vehicle per a la inclusió d’algunes peces. Algunes hi són en detriment d’altres, perquè representen situacions i dinàmiques semblants del port i, a més, podem documentar-les. Per tant, aquest criteri, trobar informació rellevant en arxius públics diversos o en estudis d’arquitectura que s’han brindat a fer-la aflorar ha estat en alguns casos la motivació que ha empès a incloure arquitectures. I, evidentment, un criteri de valoració subjectiva, a partir de la capacitat d’anàlisi que quatre d’anys de recerca sobre el port atorguen, mitjançant el qual es posen en relleu alguns casos perquè es consideren prou interessants per explicar múltiples situacions portuàries. Aquesta subjectivitat, però, ha mirat de ser limitada físicament. Això és, s’ha establert un marc físic, definit pel dibuix, per considerar fins on arriba el port. Tal i com es desenvolupa al volum 2 d’aquesta tesi, i ja s’ha exposat prèviament (Vidal 2017), un dels criteris per 4 Eco, Umberto (Pons Irazazábal, María, traducció). 2007. Historia de la fealdad (Storia della brutezza, títol original). Barcelona: Lumen. Atles del port de Maó. Catàleg 45 entendre fins on arriba el port pot ser el dels límits de la seva escena, físicament. Fins on arriba el teló escenogràfic del port; fins on arriba la vista d’aquell observador que, entrant pel port en vaixell, miri de descobrir-ne els límits (Fig. 3). Definit per la primera i la segona façanes de les zones urbanes, la carretera de la Cala de Sant Esteve, i de Maó-Es Castell, a la riba sud; per la carena del turó de la Colàrsega; i pels límits visuals definits per la carena i la plana central de la península de la Mola, a la riba nord. Aquesta serà l’escena portuària considerada i el marc físic màxim que, amb alguna excepció justificada, engloba els casos considerats. Dit d’una altra manera, tots aquests casos són arquitectures des d’on es veu el mar, són visibles des del mar o estan intrínsecament, gairebé físicament, lligats al mar. Estirar aquest context, possible si entenem que el port poden ser moltes coses i molts territoris alhora, hauria fet molt difícil tancar aquest document. La norma d’aquest context físic i geogràfic, que a les pàgines següents podran visualitzar i resseguir com a plànol guia per localitzar totes les arquitectures tractades, només s’altera quan Figura 3. Dibuix del límit escenogràfic del port considerat per incloure els casos. Elaboració pròpia. 46 toni vidal Jordi parlem d’algun document de planejament, per exemple, que supera aquest límit. Aquest és el cas dels plans generals d’ordenació urbana de Maó o Es Castell, o les mateixes urbanitzacions senceres de Sol del Este i Santa Anna. L’ordre i els contextos Paral·lelament als criteris d’inclusió i exclusió anteriors, s’ha decidit presentar aquest catàleg de manera cronològica. Aquest ordre, que pot semblar immediat i no és gens temàtic, per descomptat atorga a la col·lecció un valor afegit: el de crònica gràfica. La presentació successiva i de manera ordenada en el temps no prioritza una arquitectura més representativa respecte d’una altra de banal: les posa de costat. Gràcies a aquest exercici, senzillament podem anar observant quines arquitectures han estat les pròpies de cada època, quins interessos o quines prioritats s’han bolcat respecte al paisatge sencer del port de Maó en cada moment de la seva història. Veurem quan han primat els interessos geoestratègics i militars, quan s’han prioritzat les obres industrials, quan les infraestructurals... Quan, per exemple, s’ha fet del turisme un vehicle de construcció del —o «en el»— paisatge. Quan la sanitat ha interessat, quan l’habitatge ha dominat el port com a vector principal d’intervenció. O quan, fins i tot, s’hi ha especulat. També, tot i l’aproximació selectiva i qualitativa al paisatge mitjançant el catàleg, la col·lecció cronològica permet treure alguna conclusió quantitativa de tot aquest modelat progressiu de l’enclavament. Si de cada època hem exposat un nombre representatiu proporcional de casos, se’n dedueixen conclusions en aquest sentit. Per això, s’ha fragmentat el catàleg en diverses èpoques o contextos, semblants al nombre de casos, però variables temporalment, atenent a determinades fites històriques que es presumeixen rellevants en la història del port, després de l’aproximació que atorga la recerca documental d’aquests anys. Entre una època de dominacions militars, l’arribada d’una empenta industrial, l’aparició de la figura clau d’un personatge —un arquitecte, un alcalde—, o una situació política determinada —una dictadura, una república—, o econòmica —una crisi—, aquests moments ens serveixen per situar els contextos en Atles del port de Maó. Catàleg 47 què es divideix el catàleg, i poden orientar el lector. Fins i tot poden convidar-lo a intentar buscar relacions entre arquitectures i èpoques. Aquests contextos històrics en què s’ha dividit el catàleg són els següents, atenent als fets o a les dinàmiques en cada cas més determinants: 0-1707 Abans de la dominació britànica 9 casos 1708-1802 Dominacions estrangeres 23 casos 1803-1855 Dominació espanyola definitiva 12 casos 1856-1901 Primera indústria civil 32 casos 1902-1939 Francesc Femenias. Dictadura i República 38 casos 1940-1955 Josep Claret. Postguerra i dictadura 25 casos 1956-1973 Primer turisme. Desarrollismo 42 casos 1974-1982 Crisi. Transició democràtica 18 casos 1983-1992 Borja Carreras, alcalde 40 casos 1993-2008 Entre dues crisis. Bombolla 51 casos 2009-2018 Des de la darrera crisi 28 casos Com dèiem, la mostra és una representació d’allò que s’ha jutjat transcendent, interessant o prou ben documentat. Tot i aquesta condició —hi insistim— qualitativa, ofereix algunes dades quantitatives: és interessant entendre que, fins a principis del segle xix, ens trobem davant pocs casos, però importants; la història es construeix a poc a poc. Més enllà de la basílica paleocristiana de l’Illa del Rei, no s’han pogut documentar amb seguretat casos anteriors a la dominació catalana; així, la segona fitxa, el Casat de Sant Antoni, la situem a l’any 1287.5 El Castell de Maó, els conjunts eclesiàstics de la cornisa (Església i Claustre de Sant Francesc, Convent de les Concepcionistes Franciscanes —Fig. 4—, Església de Santa Maria; Església i Claustre del Carme), el Castell de Sant Felip i poca cosa més. Poques, però contundents. 5 Malgrat que tots els autors situen en l’època britànica la façana clàssica, amb frontons i arcades, al segle xviii, Mascaró Pasarius situa els orígens d’aquesta casa de pagès a cavall entre les dominacions musulmana i catalana (Mascaró Pasarius 1982). 54 toni vidal Jordi Figura 13. Planta de la zona de Sa Punta del “Proyecto para una Cornisa”. Martorell, Bohigas, Mackay, 1985 circa (Arquitecturas Bis, núm. 50). Atles del port de Maó. Catàleg 55 de Ferrer-Sabaté-Castiñeira-Serra-Vives, o en el Projecte d’Ampliació i Reforma dels Molls de Baixamar, de Rafael Soler des del Grupo de Puertos de Baleares, convidant a la participació de l’equip MBM altra vegada. Una època plena de casos, en què Jordi i Taltavull construiran de cop tota la primera línia de la part oriental de Cala Llonga, Rubé deixarà l’exemplar edifici d’habitatges del Passeig Marítim (Fig. 14), Lluís Cantallops aixecarà el seu magnífic edifici d’habitatges de Cales Fonts i Miguel Barca estarà darrere del darrer hotel del port fins a la data, el Mirador, a Dalt Sant Joan. I d’algun fracàs, com els fallits intents de trobar un ús concessionat que revertís la dinàmica de deteriorament progressiu de l’antic hospital de l’Illa del Rei. Quaranta casos documentats, en nou anys, sense anar més lluny, fins a l’arribada de la crisi econòmica que esclatarà amb la fi de les Olimpíades del 92, un any després d’inaugurar l’ampliació de la Central Tèrmica de GESA. Figura 14. Planta tipus de l’Edifici del Passeig Marítim. Néstor Óscar Rubé, arquitecte (1979). (Arxiu Municipal de Maó) 56 toni vidal Jordi Una etapa que considerarem sencera fins a la crisi de 2008. De crisi en crisi i, enmig, setze anys de progressiu augment de la intensitat i el nombre de projectes, obres i planejaments. Joan Enric Vilardell començarà a gaudir d’un important nombre d’encàrrecs, com la casa Sabattini, que inaugura el moment, o la successió d’habitatges Bon Dia, Àncora, Coral i Dau al Set (Fig. 14). Anys en què s’enderrocarà el Club Marítim i se’n farà un de nou, i en els quals l’explosió immobiliària deixarà alguns bons exemples d’arquitectura, com l’edifici Marès de Josep Crivillers, les cases Santaló de Gomila i Enrich o l’edifici Sirenita de Seguí i Carreras; i bons exemples d’habitatge unifamiliar, com la Casa Vives Riera d’Enric Sòria. L’època, que presenta el PUEP 2006, és, amb diferència, el tall del qual trobem més referències, amb 51. Figura 15. Muntatge de les plantes tipus dels edificis Àncora, Bon Dia, Coral i Dau al Set. Joan Enric Vilardell, 19942003 (Arxiu Vilardell). Elaboració pròpia. Des de 2009 fins avui, deu anys sencers, trobem gairebé una trentena de casos. Molts, però, seran documents de planejament, com el nou Pla General de Maó, la Delimitació d’Espais i Usos Portuaris – DEUP 2016 (Fig. 15) o el Pla d’Acció per al Port de Maó. També s’ha recollit documentalment el creixent debat sobre la manera de comunicar els molls amb els dalts, la cornisa i la ciutat. Des de projectes d’escales mecàniques fins a nous ascensors que vindran, passant pel primer, ja projectat, per Nicolás Faedo (Fig. 16). També hi apareixen diversos projectes finals de carrera, com els de Simón Abellán Atles del port de Maó. Catàleg 57 i Elsa Florit; concursos, com el de la nova Estació Marítima i el de Cala Figuera; o tallers i workshops sobre el port, com el de MBArch i la USI-Accademia de Mendrisio. Una darrera època caracteritzada per més volatilitat: més reflexió, debat i discussió; menys arquitectura construïda per documentar. Segurament, signe dels temps d’indefinició actual del port. Figura 16. Plànol de la zona de la Colàrsega i Cós Nou del DEUP 2015. (APB) Des de 2009 fins avui, deu anys sencers, trobem gairebé una trentena de casos. Molts, però, seran documents de planejament, com el nou Pla General de Maó, la Delimitació d’Espais i Usos Portuaris – DEUP 2016 (Fig. 15) o el Pla d’Acció per al Port de Maó. També s’ha recollit documentalment el creixent debat sobre la manera de comunicar els molls amb els dalts, la cornisa i la ciutat. Des de projectes d’escales mecàniques fins a nous ascensors que vindran, passant pel primer, ja projectat, per Nicolás Faedo (Fig. 16). També hi apareixen diversos projectes finals de carrera, com els de Simón Abellán 58 toni vidal Jordi i Elsa Florit; concursos, com el de la nova Estació Marítima i el de Cala Figuera; o tallers i workshops sobre el port, com el de MBArch i la USI-Accademia de Mendrisio. Una darrera època caracteritzada per més volatilitat: més reflexió, debat i discussió; menys arquitectura construïda per documentar. Segurament, signe dels temps d’indefinició actual del port. Figura 17. Seccions de l’ascensor de Sa Punta. Nicolás Faedo, arquitecte. (Arxiu Faedo) El format Cadascun dels casos es presenta organitzat en un document de resum, una fitxa que, segons la importància relativa de la peça, o la quantitat de documentació aconseguida i que es vol compartir, disposarà d’una plana, dues, quatre o, molt puntualment, fins a sis o vuit. Amb una petita referència gràfica de la seva ubicació i una breu explicació en poques línies del trets més interessants de la peça, cada fitxa mostra l’època de la construcció i, si es coneix, la d’enderroc o canvi —intervenció— substancial. Atles del port de Maó. Catàleg 59 Figura 18. Fitxa tipus a dues cares. El cas de la casa Villa Elvira (Mateu Seguí, arquitecte). 60 toni vidal Jordi S’acompanya de les dades de projecte i autoria de l’obra, del constructor —si es coneix— i l’adreça; i també de les dades bibliogràfiques i de les fonts consultades. Finalment, un plànol guia general, sintètic, que poden consultar a la pàgina següent permet ubicar els 308 casos considerats sobre els límits geogràfics que hem posat al port de Maó. Conclusions El Catàleg vol ser modest en les seves possibles conclusions pel fet que sempre s’ha concebut, tal com s’ha manifestat, com una eina instrumental al servei d’una segona part de l’Atles. Ara bé, just elaborat, afloren algunes certeses sobre l’àmbit estudiat. La primera, que tot és port, i tot en pot formar part. Elevar a fitxa, o cas d’estudi, qualsevol dels 308 elements identificats i, per tant, a una idèntica categoria, fa palesa la mateixa transcendència en el paisatge d’una arquitectura popular i anònima, les obres d’uns molls o una estació marítima, una fortalesa militar, una església sobre la cornisa, un xalet vulgar, una casa d’autor o un bloc d’habitatges anodí. En segon lloc, el plantejament d’on arriba l’àmbit de definició paisatgística i, per extensió, de gestió i govern del port. Si tots els casos relacionats procedeixen d’àmbits administratius de gestió diversos (portuaris, municipals, militars) i convenim, un cop presentats gràficament, que pertanyen, innegablement, a un context paisatgístic i d’identificació popular amb el port de Maó, pot aquest recull, i l’àmbit que el defineix, proposar —de facto— un nou espai de govern del port? Per agregació i addició, es pot suggerir un nou límit portuari? Finalment, una reflexió teòrica sobre el valor de la bellesa. En un port cada vegada més abocat a una visió reduccionista associada als usos recreatius i turístics, amb gran pes de la nàutica recreativa i un foment no dissimulat del trànsit de creuers en comptes de l’ús comercial i logístic, tendeix a imposar-se una visió dolça, bonica, no conflictiva, de les arquitectures i els elements que formen part del port. El catàleg demostra que moltes de les coses que hi són, però no acompleixen aquests paràmetres, pertanyen al port amb el mateix dret, en fan infraestructura, i urbana, més enllà d’un espai edulcorat, simplificat, on allò que és lleig, brut o anònim, però necessari Atles del port de Maó. Catàleg 61 o permanent, exposat d’una manera equivalent a allò que integra - ria una guia del port, forma part, amb la mateixa intensitat, d’aquest paisatge. Agraïments Aquest Catàleg, primer volum de la tesi doctoral, recull material existent, generat o custodiat per altres persones. Sense l’ajut i la col·laboració de tantíssimes d’elles, aquest treball, senzillament, no hauria estat possible. Sovint, també, comprensió, paciència i, per què no, compromís. Compromís amb el patrimoni i la seva memòria, amb la necessitat de facilitar la recerca sobre els elements d’un port entesos per totes elles com un bé patrimonial indiscutible que necessitava ser estudiat, explorat i documentat. Molta gent ho ha entès així, la qual cosa ha fet molt fàcil la recerca i l’accés a fonts documentals. Figura 19. Façana de ponent de l’Hotel Agamenon (Mateu Seguí, arquitecte). 62 toni vidal Jordi Des de la primera complicitat de Joan Enric Vilardell, que va oferir l’accés a la seva magnífica biblioteca sobre el port i d’entrada va apostar per la recerca orientant cap a algunes de les pistes d’investigació més segures. Des de Benjamí Carreras, que, amb la visita al seu arxiu personal, obrí un ventall indispensable d’oportunitats de recerca. Des de Miquel Huguet, Albert Martínez, Llucia Pons o Margarita Caules, facilitant l’accés als seus treballs, col·leccions i arxius; des de la família Borràs, mostrant el seu arxiu familiar; a Sílvia Delàs, Joan Vives, José Barber, Joan Albinyana, José Ignacio Seguí Chinchilla, M. Àngels Rita, Santi Lafuente o Vicent Garcia, que van obrir la porta de casa seva, patrimoni portuari de primer ordre. Des de M. Ángeles Hernández, Marga Carlès i —darrerament— Ester Cladera, de l’Arxiu Municipal de Maó; Diego Pons i Toni Riudavets, de l’Arxiu Municipal des Castell; a Blanca Torres, Francis Vila (+), Francisco Fornals (+), Javier Girona, Rosa Mari Manent i Carlos Van Walré, de l’Arxiu del Museu Militar de Menorca. Des de Manel González, obrint sense reserves els arxius de la Delegació de Maó de l’Autoritat Portuària de Balears; José Luis Diego, obrint sense dubtar-ho l’Arxiu de la Comandància Naval de Maó; Miguel Ángel Marín, responsable de l’Arxiu Històric GESA-Endesa Balears; Roberto Victory, preservador de l’Arxiu d’IB Salut a Menorca; o fins a Antònia Cardona, responsable de l’Arxiu Històric de Maó i de l’Arxiu de la Universitat de Maó, que amb les seves contínues indicacions ha orientat la recerca en un fons amplíssim. Des d’Ester Cladera i Esperança Pallicer, de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca; Joana Riudavets, facilitant l’accés a l’Arxiu Històric del COAIB – Menorca; des dels responsables de l’Arxiu Històric del COAC, fent possible l’accés al Fons Cantallops Valeri i al Fons Milà; les bibliotecàries responsables dels Arxius Històrics de l’ETSAB i l’ETSAV; Susana Fabrelles i Elisenda Boet, del Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Maó, indispensables per a l’accés al fons de planejament urbanístic; a Ricard Cots, responsable del servei cartogràfic IDE del Consell Insular de Menorca. Des de José Ferragut Canals, que custodia amb màxima responsabilitat l’Arxiu del seu oncle, José Ferrragut Pou; José Jordá, responsable de l’Arxiu Pedro L. Mercadal; a José M. Villalonga, responsable de l’Arxiu del seu pare, Jaume Villalonga. Des de la complicitat de moltes i molts companys arquitectes, que han donat ple accés al Atles del port de Maó. Catàleg 63 seus arxius o m’han enviat aquells projectes o material que els anava demanant, suportant amb paciència la meva recerca: Joan Enric Vilardell, Joan J. Gomila, Vicenç L. Jordi, Miguel Barca, Enric Taltavull, Enric Serra, Lluís Vives, Jordi Cartagena, Llorenç Seguí, Josep Montoya, Guillem Carreras, Enric Sòria, Aquiles González, Nicolás Faedo, Jesús Cardona, Gabriel Montañés, Miguel Timoner, Simón Abellán, Isabel Espiau, Lluís Jordi i Elsa Florit. Més enllà de la recerca, ha estat fonamental la col·laboració de moltes amigues i amics. Des de la garantia de comptar amb el disseny gràfic i els consells de Lluís C. Catchot a l’hora de preparar l’edició d’aquest document, al suport i consells d’Eduard Callís, Cristóbal Fernández, Jordi Sardà, Cristina Jover, Josep Lafont, Carles Llop, Ana Santolària i Alba Arboix. El seguiment del treball per Magda Mària, directora de la tesi doc - toral en curs en què s’emmarca el treball, i les seves precisions han resultat fonamentals perquè aquest document vegi la llum com el rebrà el lector. I sense el consell, compromís, paciència, comprensió i generositat de na Lis Figueras, res de tot això hauria estat possible. El treball és, per tant, també seu. Bibliografia Benjamin, Walter; Tiedemann, Rolf; Schweppenhäuser, Hermann; Adorno, Theodor W.; Scholem, Gershom Gerhard; Barja, Juan; Duque, Félix; Guerrero, Fernando; Brotons Muñoz, Alfredo (2006). Obras. Madrid: Abada. Didi-Huberman, Georges (2013). Cuando las imágenes toman posición. Boadilla del Monte, Madrid: Antonio Machado Libros. Eco, Umberto (Pons Irazazábal, María, traducció) (2004). Historia de la belleza (Storia della bellezza, títol original). Barcelona: Lumen. — . (2007). Historia de la fealdad (Storia della brutezza, títol original). Barcelona: Lumen. Ferragut Canals, José (2015). El arquitecto José Ferragut Pou. Palma: José J. de Olañeta. Fornals Villalonga, Francisco (1996). Castillo de San Felipe del Puerto de Mahón: Siglos xvi-xvii-xviii. Maó: Museo Militar Regional de Menorca. — . (2010). La Base Naval del puerto de Mahón. Es Castell: Consorcio del Museo Militar de Menorca. 70 toni vidal Jordi Època Any Obra / Projecte / Document Ref. Pàg. 1920 circa Villa Pilar 94 210 1920-2011 Villa Laura 95 211 1921 Villa Maria Esther – Villa Francisca 96 212 1925 Casa Hdez. Andreu 97 213 1926-1989 Nou Mercat del Peix 98 214 1926 Plus Ultra 99 218 1927 Ascensor a la Miranda 100 219 1929 Pont a la Colàrsega 101 220 1930 circa Casa Vives Campomar 102 221 1930-2016 Casa Las Palmas 103 222 1930 circa-1999 Villa Adela 104 223 1930-1957 Casa Miramar 105 224 1932-1944 «Habilitación del Puerto para Amarraderos de Grandes Buques» 106 226 1932 «Proyecto de Ensanche del Muelle de Poniente» 107 230 1933 Casa Reynés 108 231 1934-1936 «Proyecto de Voladura de las Islas de las Ratas» 109 232 1934-1951 Costa de Ses Voltes 110 236 1936 «Proyecto de Muelle para Submarinos» 111 240 1936 Casa Gomila 112 241 1936 «Proyecto de Varadero en Cala Figuera» 113 242 1936 Villa Margarita 114 243 1940-1955 245 1941 Casa Mir Díaz 115 246 1941-1944 Plaça de la Conquesta 116 248 1942 Verger des Pla 117 250 Atles del port de Maó. Catàleg 71 Època Any Obra / Projecte / Document Ref. Pàg. 1942 Reforma de la Casa Clar 118 251 1943 -1964 circa Antic Hotel Hamilton 119 252 1944 Pla d’Eixample de Maó 120 254 1944-1975 circa Sector Bellavista – Urb. Port Mahón 121 256 1946 Villa Solimar 122 258 1947 Reforma de Casa a Isabel II 123 259 1948-1961-1999 Hotel Rocamar 124 260 1948 Casa Gabino Sintes 125 264 1948 Ampliació del Cementiri C. des Castell 126 266 1948 Reforma de la Casa Andreu 127 267 1950-1975 Verger des Valencià 128 268 1950 Casa Mercadal 130 269 1950 Casa al Moll d’en Pons 129 270 1951 Hospital Verge del Toro 131 272 1953 circa-1999 Antic Edifici Club Marítimo de Mahón-CMM 132 276 1954-2005 circa Molls del Cós Nou 133 278 1955 circa Edifici de Correus 134 282 1955 circa Escales Claret Port Mahon 135 283 1955 Hotel Port Mahon 136 284 1955-1969 Millores al Moll de Llevant 137 288 1955-2015 Edifici d’Hisenda 138 290 1955 circa-2010 Estació d’Hidrocarburs de CAMPSA 139 292 1956-1973 295 1956-1960-1968 Antiga Central Tèrmica – GESA 140 296 1957 Casa Codina Valeri 141 304 1957 Casa Olives Cardona 142 305 72 toni vidal Jordi Època Any Obra / Projecte / Document Ref. Pàg. 1957 Casa Montañés 143 306 1958 Casa a Cala Partió 144 308 1958 Reforma de la Casa Albertí 145 309 1959 Casa Mir Llambias 146 310 1959 Espigó a la Punta del Rellotge 147 311 1960 circa Casa Trafford 148 312 1960 circa Casa a l’Av. Port Mahon 149 313 1960-1964 Antiga Estació Marítima 150 314 1960 VIlla Elvira 151 316 1961-1963-2014 Hotel Carlos III 152 318 1961-2012 Nou Hotel Hamilton 153 322 1963-1983 Urbanització Cala Llonga 154 324 1963 Casa Salou 155 330 1963 Casa Florit Fernández 156 331 1963 Casa Vidal Venturini 157 332 1963-1999 circa Hostal Miramar 158 334 1963 Casa a la Punta d’en Gallerut 159 336 1964 Casa Prats Anglada 160 337 1964 Hotel Agamenon 161 338 1965 Casa Espiau 162 342 1965 Cases James Pitt 163 344 1966-1992 Ampliació de la Fàbrica Plastiflor 164 345 1966 Cases de la GESA 165 346 1967 Caseta a la Cala de Sant Esteve 166 350 1967 Cabana al Port de Maó 167 351 1967 Urbanització Horizonte 168 352 1968 circa Apartaments Vila 169 354 Atles del port de Maó. Catàleg 73 Època Any Obra / Projecte / Document Ref. Pàg. 1968 Casa Sirerol Gomila 170 355 1968 Xalet a Son Vilar 171 356 1968 Casa Robert 172 357 1968-1974 1a Ampliació del Moll Comercial 173 358 1969 PGO Sector Cala Lladró 174 360 1970 circa Port Esportiu a Cala Rata 175 361 1970 Urbanització Santa Anna 176 362 1971 Casa Witchard 177 364 1971 Sils de Ciment 178 365 1973 Casa Vallirana 179 366 1973 Reforma de la Casa Cano 180 367 1973 Urbanització Sol del Este 181 368 1974-1982 371 1974-1985 Xalet a Venècia 182 372 1974 Reforma de la Casa Pelegrí 183 373 1974 Moll Comercial i Estació Marítima «Nova» 184 374 1974-1984 Edifici Carmonte 185 378 1975 PFC Club Marítim a Cala Figuera 186 380 1975 Habitatges a Cala Corb 187 382 1975-1976 Casa Glez. Honrado 188 383 1976-1979 Casa del Mar 189 384 1977 Casa Francès 190 386 1977 Habitatges «Sa Nostra» 191 388 1977-1981 Edifici «Sa Illa» 192 390 1978-2016 Casa Monjo 193 394 1979-1982 Habitatges al Passeig Marítim 194 396 1980 Cafè Baixamar 195 400 74 toni vidal Jordi Època Any Obra / Projecte / Document Ref. Pàg. 1981 Bar Akelarre 196 401 1981-2013 Casa Milà 197 402 1982 Habitatges a Dalt Sant Joan 198 406 1982 Apartaments Protusol 199 408 1983-1992 411 1983 Pla d’Ordenació del Port 200 412 1983 Apartaments a Fontanilles 201 416 1984 Casa Gomila Pons 202 417 1985 Pla General d’Ord. Urbana Municipal 203 418 1985 Passeig de Cornisa 204 422 1985 Casa Reynés Hdez. 205 426 1986 circa-2014 Casa Hdez. Aguado-Gliksberg 206 427 1985-1990 Ampliació dels Molls de Baixamar 207 428 1985 Casa Sanjosé Cuesta 208 432 1986 Casa Gardés Montañés 209 434 1986 Casa Hdez. Mercadal 210 435 1986 Hotel Mirador 211 436 1987 Habitatges a Cales Fonts 212 438 1987 Casa Jordi 213 442 1987 Hotel Son Granot 214 444 1987-2015 Cobert i Nova Estació Marítima 215 446 1987 Casa Bover 216 448 1987-1990 Casa Son Blau 217 449 1987-1990 Apartaments i Centre Comercial a Cala Llonga 218 450 1988 Casa Gil-Vernet 219 452 1988-2015 Restaurant Marivent-Raïs 220 454 Atles del port de Maó. Catàleg 75 Època Any Obra / Projecte / Document Ref. Pàg. 1988-2014 Casa García-Velasco 221 456 1989 Casa Montoya 222 457 1989-1990 Remodelació de la Costa de la Miranda 223 458 1989-1990 Remodelació de la Costa des General 224 460 1989 PFC – Cetàrea als Vivers Maspoch 225 462 1988 Estudi de Detall – Port d’Hivernada 226 464 1990-1995 Pla Especial del Port de Maó 227 466 1991 Ampliació de la Central Tèrmica GESA 228 472 1992 Habitatges a l’Illa Plastifor 229 476 1993-2008 479 1994-1996 Casa Sabattini 230 480 1996-2003 Quatre Edificis d’Habitatges a Fort de l’Eau 231 482 1996-1997 Cases Santaló 232 488 1997 PFC – Escola de Submarinisme als Vivers Maspoch 233 490 1997 Casa Hernández Sintes 234 492 1998 Casa Sintes Lluch 235 493 1998 Edifici Marès 236 494 1998 Casa Sintes 237 498 1998-2000 Hotel «Los Argonautas» 238 499 1998-2001 Oficines Gabinet Orfila 239 500 1998-2008 circa Restaurant Viejo Almacén 240 501 1998-2000 Casino i Nou CMM – Club Marítim Maó 241 502 1998 circa-2000 Edifici Estribor 242 504 76 toni vidal Jordi Època Any Obra / Projecte / Document Ref. Pàg. 1999 PFC – Centre I+D Ciències del Mar a l’Illa del Rei 243 506 1999-2000 Casa Cabiró Reforma de Façana 244 508 2000 Casa Draper 245 509 20002003 Casa Martínez Mascaró 246 510 2001-2003 circa Edifici Forma Nou 247 512 2001 Casa Hdez. Aguado II 248 513 2001-2005 Edifici Sirenita 249 514 2002-2004 Apartaments a Fontanilles 250 516 2002 Cafè La Mar 251 518 2002-2004 circa Casa Gardés-Montañés II 252 519 2002-2003 Adossats a Cala Llonga 253 520 2002-2004 Habitatges a les Tanques del Carme 254 521 2002 Estudi de Detall – Moll de Llevant 255 522 2003-2005 Casa Vives Riera 256 524 2003 UA 9 – UA 10 Estudi de Detall Sector Colàrsega 257 530 2003-2005 Casa Quintana Seguí 258 532 2003-2004 Casa Koster 259 534 2003-2005 Cases Mir Pons 260 536 2005-2006 circa Casa Carlès 261 537 2005 circa-2007 Ampliació del Cementiri des Castell 262 538 2005-2009 Pla Director Fortalesa de la Mola 263 542 2005-2007 Casa L & L 264 543 2006 Casa Newis 265 544 2006-2008 circa Edifici Milà 266 546 Atles del port de Maó. Catàleg 77 Època Any Obra / Projecte / Document Ref. Pàg. 2006 Estació de Recerca MarítimoTerrestre 267 548 2006 Màster ETSAB UPC – La Gran Escala 268 550 2006 PUEP – Plan de Usos i Espacios Portuarios 269 554 2006-2008 Casa Melià Vidal 270 558 2006-2010 Casa a Cala Ratolí 271 560 2006 circa-2008 Casa Thompson 272 562 2006 Habitatges a Cala Corb 273 564 2007-2008 Nova La Mejor i Casa Serrat 274 565 2007-2012 Revisió del PGOUM de Maó 275 566 2007 Habitatges al Moll de Llevant 276 568 2007-2008 circa Restauració del Polvorí de la Reina Isabel II 277 570 2008 PFC – Centre de Congressos a l’Illa del Rei 278 572 2008 Habitatge i Bar Sa Falúa 279 574 2008 Casa Linares 280 575 2009-2018 577 2009 Casa Barca Fontana 281 578 2009 Concurs Nova Estació Marítima al Cós Nou 282 580 2009-2010 Reforma de l’Esplanada des Castell 283 584 2010 Apartaments Silarmax 284 586 2010 Enderroc de la Instal·lació de CLH 285 588 2010-2011 Casa Newcomer 286 590 2012 circa Escales a Sant Francesc 287 591 2013 Ascensor a Sa Punta 288 592 78 toni vidal Jordi Època Any Obra / Projecte / Document Ref. Pàg. 2013 PFC – Facultat de Ciències del Mar, Base Naval 289 594 2013-2015 Nou vial d’accés al Cós Nou 290 595 2013 Escales Mecàniques a Rochina 291 596 2014 Casa Serrat 292 597 2014 Concurs Sa Punta 293 598 2014 Concurs Costa de Ses Voltes 294 601 2015 DEUP – Delimitació Espais i Usos Portuaris 295 602 2015 Pla Especial Illa del Rei 296 606 2015 Enderroc del Taló del Moll comercial 297 608 2016-2019 Ascensor a Rochina 298 609 2016 Pla d’Acció del Port de Maó 299 610 2016 Casa d’Annoux 300 611 2016 Pla d’Usos del Llatzaret 301 612 2016 Màster MBARCH ETSAB Workshop Reocupar el Port 302 614 2017 USI – Accademia Mendrisio – 10 Projectes al Port de Maó 303 620 2018 PFC – Conservatori de Música a Miranda 304 624 2017 Casa Montañés II 305 628 2018 Casa a Fontanilles 306 630 2018 Reforma a Isabel II 307 631 2018 PFC – Centre de Recerca al Fonduco 308 632 2018 Concurs d’Ordenació de Cala Figuera 309 634 Atles del port de Maó. Catàleg 79 Annex 2. Arxius consultats per a l’elaboració del catàleg Arxiu Biblioteca Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona – ETSAB Arxiu Biblioteca Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès – ETSAV Arxiu Comandancia Naval de Mahón Arxiu d’Imatge i So de Menorca Arxiu de l’Institut Balear de la Salut – Menorca Arxiu Digital Museu de Menorca Arxiu Històric de l’Autoritat Portuària de Balears – Menorca Arxiu Històric COAC – Fons Cantallops Valeri, arq. Arxiu Històric COAC – Fons Alfonso Milá Arxiu Històric COAIB – Menorca Arxiu Històric de Maó Arxiu Històric de la Universitat de Maó Arxiu Històric GESA – Endesa – Balears Arxiu Municipal des Castell Arxiu Municipal de Maó Arxiu del Museu Militar de Menorca Arxiu Simón Abellán, arq. Arxiu Jesús Cardona, arq. Arxiu Guillem Carreras, arq. Arxiu Nicolás Faedo, arq. Arxiu José Ferragut Pou, arq. Arxiu Lis Figueras i Toni Vidal, arqs. Arxiu Elsa Florit, arq. Arxiu Joan J. Gomila i Domingo Enrich, arqs. Arxiu Aquiles González, arq. Arxiu José Jordá, arq. Arxiu Vicenç Jordi, arq. Arxiu Lluís Jordi, arq. Arxiu Mazo – Espiau, arqs. Arxiu Pedro Luis Mercadal, arq. Arxiu Gabriel Montañés, arq. Arxiu Josep Montoya, arq. Arxiu Llorenç Segui, arq. 86 toni vidal Jordi Pons Cànovas, Ferran (1994). Incidència de les infraestructures portuàries en l’ordenació del territori: el cas del port de Maó. Maó: Consell Insular de Menorca. Pons Fraga, Josep J. (1988). «Ideas para la recuperación de la Isla del Rey». La Vanguardia, 4 de desembre de 1988. Pons Olives, Llucia (2002). Capelles i ermites rurals a Menorca. Maó: Consell Insular de Menorca. Real, Lluís (1987). Exposició d’obres i projectes al municipi de Maó 83-87. Maó: Ajuntament de Maó. Ruiz Coll, M. A. (2014). «Proyectan convertir en un “hotel flotante” la casa de Mercedes Milá». El Mundo de Baleares, 26 de desembre de 2014. Sales Juaneda, Margarita; Anglada Fontestad, Montserrat; Cardona Pons, Jesús (2017). Catàleg de patrimoni des Castell. Revisió. Es Castell: Ajuntament des Castell. Salort, Joan Pau; Piris, Laura; Cladera, Ester (2011). La Imatge de Menorca. Canvis en el paisatge durant el Segle xx. Maó: Consell Insular de Menorca, Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut. Sambricio, Carlos (1991). Territorio y ciudad en la España de la Ilustración. José Luis Nicolás Rodrigo, editor. Madrid: Ministerio de Obras Públicas y Transportes – MOPT. Sánchez Martínez, Esther; Vilardell Santacana, Joan Enric [comissaris de l’exposició] (1990). Arquitectures per a Maó: Catàleg de l’exposició, 5 Desembre 90, 5 Gener 91. Maó: Ajuntament de Maó. Soler Gayá, Rafael (1990). Pla Especial del Port de Maó. Palma: Autoritat Portuària de Balears. — . (2004). Crònica dels Ports Balears. Palma: Edicions Documenta Balear. Taltavull Femenías, Enric. «Ascensor». Menorca. Diario Insular, 26 d’octubre de 2016. Terrón Ponce, José Luis (2003). La fortaleza de Isabel II en el puerto de Mahón. Maó: Consorcio del Museo Militar de Menorca / Institut Menorquí d’Estudis. — . (2003). El Lazareto en el puerto de Mahón. Maó: Consorcio del Museo Militar de Menorca / Institut Menorquí d’Estudis. — . (2006). El cementerio anglo-americano en el puerto de Mahón. Maó: Consorcio del Museo Militar de Menorca / Institut Menorquí d’Estudis. Tofiño de San Miguel, Vicente (1732-1795). El Puerto de Mahon y su costa: Desde Cala Murta hasta Cala Rafalet, Ruinas del Castillo de San Felipe: Baterías existentes y los campamentos, trincheras y baterías del último sitio; Grabado Por Don Manuel Salvador Carmona. Madrid. Atles del port de Maó. Catàleg 87 Vidal Bendito, Tomàs (2002). La imatge cartogràfica de l’illa de Menorca: Des dels orígens al primer terç del segle xviii. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Vidal Hernández, Josep M. (2008). El Llatzeret de Maó, una fortalesa sanitària. Maó: Institut Menorquí d’Estudis. — . (2012). «La Fortaleza de la Mola de Mahón o de Isabel II: Un modelo de colaboración entre la administración pública y la gestión privada». PORTUS 23: 26-33. — . (2018). «El Puerto de Mahon. Urbanización, desuso y oportunidad». A: Ciudad y Formas Urbanas. Perspectivas Transversales. Monclús, Javier; Díez, Carmen, editors. 6. Formas: 243-54. Zaragoza: II Congreso Internacional ISUF-H Zaragonza 2018. Hispanic International Seminar on Urban Form. Vidal Jordi, Toni (2016). «L’hospital tancat». Menorca. Diario Insular, 15 d’abril de 2016. — . (2017). «L’estació moderna». Menorca. Diario Insular, 16 d’agost de 2017. Vidal Jordi, Toni; Alemany, Joan; Bages, Carles; Domingo, Mamen; González, Jesús; Jover, Cristina; Lorenzo, Daniel; Magrinyà, Francesc; Mària, Magda; Rubert, Maria; Vilardell, Joan Enric (2017). Reocupar El Port : VI Jornades d’Arquitectura i Urbanisme de La Mola. Toni Vidal Jordi, editor. Papers #2. Recerca i debat. Vol. 2. Maó: Institut Menorquí d’Estudis / Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears – COAIB. Vidal Miquel, Toni; Anglada, Maria Àngels (1999). Menorca, tot just ahir. Sant Lluís, Menorca: Triangle. Vilardell i Santacana, Joan Enric; Ajuntament de Maó; Institut Menorquí d’Estudis; Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (1991). Arquitectura Contemporània a Menorca. [Catàleg de l’exposició 12-26 juliol 1991]. Maó: Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears. — . (1992). Muestra de Arquitectura: La vivienda familiar en Menorca (19501990). Maó: Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears. — . (2005). La Fundación de Georgetown, Menorca. 1771. Patrick Mackellar y el urbanismo Militar Británico. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya / Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. — . (2012). «Per un segon ascensor”. Menorca. Diario Insular, 21 de març de 2014. — . (2013). “I així, que passin els anys...». 20 anys de Rerserva de la Biosfera, 351-62. — . (2017). Mirades Compromeses: Articles d’Arquitectura i Urbanisme (19932017). Maó: Institut Menorquí d’Estudis. 88 toni vidal Jordi Warburg, Aby; Warnke, Martin; Brink, Claudia; Checa Cremades, Fernando; Chamorro Mielke, Joaquín (2010). Atlas Mnemosyne. Madrid: Akal. Anunci de premsa (1975). La Vanguardia, 25 de febrer de 1975. Pàg. 43. Anunci de premsa (1975). La Vanguardia, 4 de març de 1975. (1981). Enciclopèdia de Menorca. Tom XVIè. Història de l’Art I. Josep M. Vidal Hernández, editor. Maó: Obra Cultural de Menorca. (1981). Enciclopèdia de Menorca. Tom XVIIè. Història de l’Art II. Josep M. Vidal Hernández, editor. Maó: Obra Cultural de Menorca. (1981). «Conjunto de viviendas en el Puerto de Mahón, Isla de Menorca, España: Estudio de Arquitectura Barba Corsini». Informes de La Construcción 331: 123-42. (1992). Cent anys d’electricitat i gas a Menorca. Editat per SA – GESA Gas i Electricitat. Palma: Gas i Electricitat, SA – GESA (2001). I Premis d’arquitectura de Menorca: 97-98. Maó: Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears. (2002). II Premis d’arquitectura de Menorca. Maó: Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears. (2005). Menorca, record d’un temps. Arxiu Sturla. Sant Lluís: Triangle Postals. (2005). III Premis d’arquitectura de Menorca, 2002-2003-2004. Maó: Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears. (2006). Plan de Usos i Espacios Portuarios – PUEP. Palma: Autoritat Portuària de Balears. (2006). El Hospital de La Isla Del Rey Del Puerto de Mahón. Amics de l’Illa de l’Hospital, editors. 2a edició. Maó: Fundación Hospital de la Isla del Rey. (2009). Josep Claret i Rubira (1908-1988): Fons d’arxiu. Girona: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona. (2016). Pla d’Acció. El port de Maó, motor econòmic i cultural. APB. Maó (2016). Delimitació d’Espais i Usos Portuaris – DUEP del port de Maó. Palma: Autoritat Portuària de Balears. (2018). Des de dins. Catàleg d’exposició. Toni Vidal Miquel, fotògraf. Ca n’Oliver, Maó. (2018). Premis d’Arquitectura de Menorca IV Edició (2005-2006-2007-2008) i V Edició (2009-2010-2011-2012). Maó: Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, Demarcació de Menorca. (2015). «Maó aprueba la orden de demolición del “mamotreto” de Cala Llonga». Menorca. Diario Insular, 6 de maig de 2015. (2018). Web “Descobreix Menorca” (desembre 2018).