Projecte acústic d’un auditori

Projecte acústic d’un auditori ÿ SUMARI þýüûúù øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø ÿ ûø ú÷öõüûôûöùõôþ óòûñððûü÷ôï ûöîþïùö ù ó÷ íùìúûöùõôþ ó÷ ð÷þ ùôþïûðëðûöùõôþ øøøøøøøøøøøøøøøøøø ê ûøÿ öðùüûïùïéûöùèç öúùï÷úùþ öõôþïúýöïùýþ ó÷ðþ öõôóýöï÷þ øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø æ ûøå ïúûäûïþ û÷úõóùôãüùöþ ó÷ðþ öõôóýöï÷þ óòûùú÷ øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø â ûøê öõôóýöï÷þ ïúûí÷þþûôï áûú÷ïþç øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø à ûøß þýþá÷ôþùè ó÷ öõôóýöï÷þ ü÷ïãðëðùöþ þ÷ôþ÷ Þõðú÷ ó÷ Þùìúû üùô÷úûðç øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø ÿÿ ûøæ öúùï÷úù ôö û öõüáðùú øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø ÿæ ûøÝ ÷ôöûáþýðûï ó÷ðþ öðùüûïùïéûóõúþ õ ûðïú÷ üãÜýùô÷þ þùüùðûúþ øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø ÿÝ ûøâ öðùüûïùïéûöùèç öúùï÷úùþ óòùôþïûðëðûöùè ó÷ þùð÷ôöùûóõúþ øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø åÛ ûøÚ Þõôïûô÷úùûç öÙØ×ÖÙØÕ ÔÓÒÕ×ÙÑÔ×ØÑÕ ÐÖ ÏÎÕ ÔÎÒÓÒÎÐÖÕ øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø åå ûøà ûñððûü÷ôï ù íùìúûöùõôþ ó÷ð þõúõðð ùôóýñï íùû ÷þïúýöïýúûð øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø åæ ûøÿÛ ïúûöïûü÷ôï ó÷ ð÷þ þûð÷þ ó÷ üãÜýùô÷þ øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø êÛ ìø áú÷þþýáõþï øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø êê öø öãðöýðþ óòûñððûü÷ôï ûöîþïùö øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø ßæ öøÿ öõì÷úïû øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø ßÚ öøå þÍðþ þûðû øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø æÛ öøê áûú÷ï û øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø æÛ öøß áûú÷ï ì øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø æÿ öøæ áûú÷ï ö øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø æå öøÝ áûú÷ï ó øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø æå öøâ áûú÷ï ÷ øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø æê óø öãðöýðþ ó÷ ú÷í÷úì÷úûöùè øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø ææ óøÿ öõôÞùÌýúûöùè üîþùöû øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø æâ óøÿøÿ þûðû áð÷ôû øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø æâ óøÿøå þûðû ìýùóû øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø Ýê óøå öõôÞùÌýúûöùè ï÷ûïú÷ øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø Ýà óøåøÿ þûðû áð÷ôû øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø Ýà óøåøå þûðû ìýùóû øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø âæ ÷ø ü÷óù ûüìù÷ôï ù Ì÷þïùè ó÷ ú÷þùóýþøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø Úÿ ÷øÿ ðû ú÷Ìýðûöùè ó÷ð ü÷óù ûüìù÷ôï øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø Úê ÷øå ðû Ì÷þïùè ûüìù÷ôïûð øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø Úß ûÒÒÖËÓÕ å ÷øê ðû Ì÷þïùè ó÷ ú÷þùóýþ ó÷ ðû öõôþïúýööùè øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø Úæ ÷øêøÿ ïùáõðõÌùû ó÷ ú÷þùóýþ Ì÷ô÷úûïþ û ðòõìúû øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø ÚÝ ÷øß ùüáûöï÷þ ûüìù÷ôïûðþ ó÷ð áúõÊ÷öï÷ óòõìúû øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø ÚÚ ÷øßøÿ ùüáûöï÷ ûüìù÷ôïûð ÿç öõôïûüùôûöùè ûöîþïùöû øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø ÚÚ ÷øßøå ùüáûöï÷ ûüìù÷ôïûð åç Ì÷þïùè ó÷ ú÷þùóýþ óýúûôï ðò÷É÷öýöùè ó÷ð áúõÊ÷öï÷ óòõìúûøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøÚà Þø áðãôõðþ øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø àÿ Þøÿ þýüûúù áðãôõðþ øøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøøø àê Projecte acústic d’un auditori ÿ ANNEXA: A.RECOMANACIONS D’AÏLLAMENTACÚSTICIDE VIBRACIONS DE LES INSTAL·LACIÓ þýýüûúù ø Projecte acústic d’un auditori ÷ B. RECOMANACIONSD’AÏLLAMENT ACÚSTICIDE VIBRACIONS DE LES INSTAL·LACIONS Enaquestasecció indiquemelscriterisgeneralsquehandeseguirles instal·lacions de l’edifici,finsqueenelseumomentsiguinobjecte d’un estudi concret,uncopesdefineixiconcretamentlamaquinària ielssistemesdeconducció. Entreelscriterisemesos, n’hi hadetipusconstructiuid’altres que s’adeqüen ala normativaASHRAEpelquefareferènciaalsorolldeles instal·lacions.S’ha tingut també presentelsorollinduïtperlavibració, perlaqualcosa s’han indicatala vegada mesures preventives per evitar-lo. B.1CLIMATITZACIÓ: CRITERIS CONSTRUCTIUSDELS CONDUCTES A continuaciós’indiquenelsaspectesconstructiusdeles instal·lacions queesrecomana seguir amb màxima atenció. Composició de la paretdel conducte de xapa metàl·lica en zones normals del traçat Aquesta soluciós’had’aplicar atotsaquellsconductesquerelacioninzonessorollosesamb zonesquehan de tenir un NC-25a NC-35. Xapa d’acergalvanitzat de 0,8 mm degruix. Material absorbent acústic i tèrmica base de fibra de vidre o llana de roca protegida per la cara interior amb un vel i una pel·lícula elàstica protectora, tipus Glasco Air, Fibrair o similar. El gruix d’aquesta capa serà de 12 mm degruix com a mínim, preferiblement de 25 mm Composició de la paretdel conducte de xapa metàl·lica en zones especials del traçat Fig.A. 1 Composicióde la paret delconducte de xapa metàl·li ca en zones normals del traçat þýýüûúù ö Aquesttipusdeconducteshauran d’adaptar-seenaquelleszonesqueexisteixiunsoroll moltelevat,iesdesitgiqueaquestnopenetripelconducteiestransmetiperellcapazones tranquil·les per exigència. Aquesta solucióhauràd’aplicar-se atotsaquellsconductesquerelacioninsalesde màquineso altreszones especialment sorolloses amb espais tranquils de NC-15. Fig.A. 2 Composicióde la paret del conducte de xapa metàl·lica en zones especialsdel traçat Xapa d’acergalvanitzat de 0,8mm de gruix mínim. Material absorbent acústic i tèrmica base de fibra de vidre o llana de roca protegida per la cara interior amb un vel i una pel·lícula elàstica protectora, tipus Glasco Air, Fibrair o similar. El gruix d’aquesta capa serà de 12 mm degruix com a mínim, preferiblement de 25 mm. Recobrint el conducte d’aire es col·locarà un pannell de llana de roca revestit per la seva cara externaamb una làmina d’alumini reforçat, i per la seva cara interna amb unvel mineral. Gruix de 25 mm. Conductes defibra devidre: Tipus Glasco Air, Fibrair, Climaver Plus, etc. Aquestsconductes s’utilitzaranenzonesonelNCexigiblesiguisuperioralNC-35,i suposantqueelsconductes d’aquestazonaestrobinrelacionatsambunaaltrazonaamb NC similar. Fig.A. 3 Conductes de fibrede vidre: Tipus Glasco Air, Fibrair, Climaver Plus, etc. B.2TRAÇATS AERODINÀMICSDELS CONDUCTES D’AIRE -Canvis de secció: Buscar perfils de transició aerodinàmica. Projecte acústic d’un auditori õ Fig.A. 4 Canvis de secció Elscanvisde secció delconducteesduranatermedemaneraque l’anglede qualsevoldels costats de la peça de transició queforma respecte l’eix del conducte no sigui superior a 15º . -Colzesdelsconductes: Intentarevitarcolzes 90º iintentartrobarsolucionsdel traçat el més aerodinàmiques possibles. Fig.A. 5 Colzes dels conductes Malament Regular Bé Excel·lent Nota: Elsconductestindranunradi d’eixnoinferiora5’5 vegades l’amplada del conducte.Els àleps directriushaurandetenirunperfil aerodinàmic iseran instal·lats de maneraque siguin silenciosos i no provoquin turbulències ni vibracions. Ramificacions de conductes: Col·locar connexions entre conductes de perfil aerodinàmic. Les unions entre conductes i ramificacions es segellaranamb massilla especial. Fig.A . 6 Col zes del s conductes þýýüûúù ô Fig.A. 7 Ramificacions de conductes Fig.A. 8 Ramificacions deconductes Reixes i difusors de descàrrega d’aire: Malament Bé Fig.A. 9 Ramificacions deconductes Selecció de la secció transversal idònia dels conductes: Criteri deforma Davant del dubte de selecció de la secció transversal d’un conducte d’aire, són preferibles les seccions rectangulars,o bé quadrades, en fronta les de tipus circular de la mateixa àrea de secció. Projecte acústic d’un auditori ó RegularMillor Fig.A. 10 Selecció de la secció transversal idònia delsconductes B.3CONDUCTESTRAVESSANT PARETS: Conductes, o tubs, la cara externa delsquals és metàl·lica: Solució 1: Cas dequeexisteixi un soroll a un costat de la paret i que a l’altre costat hi hagi una sala on s’hagi de mantenir un cert grau de silenci. Fig. A. 11 Conductes,o tubs, la cara externa delsquals és metàl·lica Diverses capes d’aïllament depenent de la zona que es tracti. Paret d’obraproposada. Si el conducte és metàl·lic, s’haurà defolrar defibra devidre o llana de roca de densitat mínima de 70 Kg/m3. 3 þýýüûúù òö Nivell de vibració: Així mateix, pel què fa al nivell de vibració produït per les instal·lacions o qualsevol altre agent extern, la evolució temporal de la mateixa no ha de ser superior a 0,008 m/s2 (rms) en el rang de freqüències entre 0 y 1000Hz. Criteri pera sistemes de distribució d’aire en els conductes en relació a la NC a complir TaulaA. 4 * En les cabines de traducció simultània, d’acord amb la norma ISO 2603:1996, la velocitat de l’aire als difusors d’impulsió i retorn no haurien de ser superiors a 0,2 m/s. B.6ENCAPSULATDELSCLIMATITZADORSO ALTRE MÀQUINESSIMILARS Esrecomanamoltaferrissadamentqueelsclimatitzadorsestrobinencapsulats amb un pannell que tingui un aïllament acústic mínim de 25 dB(A). Elsclimatitzadors s’encapsularan ambalgundelstipus d’encapsulat quees descriuena continuació: Encapsulat PANELMASTER: Fig. A. 17 Encapsulat PANELMASTER Projecte acústic d’un auditori òõ Xapa perforada de 0,8mmamb taxa de perforació superior al 20% Fibra de vidre de 40mm i densitat de 35 Kg/m3 Fibra de vidre de 40mm i densitat de 40 Kg/m3 Xapa de ferro de 1mm Taula dels aïllamentsqueofereix l’encapsulat. TaulaA. 5 Freqüència (Hz)Aïllament acústic (dB) 639.70 12513.00 25017.10 50021.80 100026.80 200032.00 400037.30 A26.11 Encapsulat NORMABLOC O REFORÇAT þýýüûúù òô Fig.A. 18 Encapsulat NORMABLOC o REFORÇAT 1. Xapa perforada de 0,8mm amb taxa de perforació superior al 20% 2. Fibra de vidre de 40mm i densitat de 36Kg/m3 3. Poliuretà rígid 4. Xapa de ferro de 0,5 mm TaulaA.6Aïllaments que ofereix l’encapsulat Freqüència (Hz)Aïllament acústic (dB) 6310.40 12513.10 25016.90 50021.30 100026.20 200031.30 400036.60 A25.76 Projecte acústic d’un auditori òó -EncapsulatNORMABLOC STANDARD Fig.A. 19 Encapsulat NORMABLOC STANDARD 1. Poliuretà rígid 2. Xapa de ferro de 0,5mm TaulaA.7Aïllaments que ofereix l’encapsulat Freqüència (Hz)Aïllament acústic (dB) 6310.40 12513.10 25016.90 50021.30 100026.20 200031.30 400036.60 A25.76 þýýüûúù ðñ B.7CLIMATITZACIÓ: CRITERISD’INSTAL·LACIÓ DE SILENCIADORS Sovint,acausadelaproximitatentrelasalademàquinesilessalesventilades, s’hauran de col·locar dossilenciadors,unalasortidail’altre a l’entrada decada climatitzador.Cadascun d’aquestssilenciadors haurà detenircomanormageneral unaïllament acústic mínimde30dB(A)a250Hz(encaraqueavegadespugui requerir-seunaïllamentsuperior),ilavelocitatdesortidade l’aire hauràd’acotar-se segonslesindicacionsdelacorresponenttauladevelocitats màximesexposadaa l’apartat 5. -Adaptadors a la entrada i a la sortida delsilenciador: Amblafinalitat d’obtenir unfluxlaminaradequatalaentradaialasortidadelssilenciadors, és convenient col·locar unsconductesdetransformació depas d’aire, deperfil aerodinàmic, entre els conductes i el silenciador (embocadures). Fig. A. 20 Adaptadors a laentrada i ala sortida del silenciador -Col·locació dels silenciadors en relació a lesparets: La millor solució és la següent: Situar el silenciador a l’ombra del soroll, darrera d’una paret. Fig.A. 21 Col·locació dels silenciadors en relació ales parets Silenciador Conducte entrada aire Conducte sortida aire Projecte acústic d’un auditori ðò -Una altra possible instal·lació d’un silenciador: En el cas desfavorableenquè les parets estan lluny dels silenciadors, es tindrà en compte la següent solució constructiva. Fig.A. 22 Una altra possibleinstal·laciód’un silenciador IMPORTANT: S’hauràd’aïllar conducteisilenciadordemaneraadequadaperaquè el soroll no penetri per les parets dl silenciador ni del conducte. -Sistemes de fixació dels silenciadors: Sielssilenciadors,novanfolratsambfibramineral,aleshores serà convenientevitarel contacte metàl·lic amb l’estructura intercalant suports antivibratoris. Fig.A. 23 Sistemes de fixació dels silenciadors: Els suports antivibratoris tindran un aïllament de: o95%a distàncies inferiors a 15m de les zonescrítiques. þýýüûúù ðð o90%a distàncies compreses entre 15 i 20m. o85%a distàncies mésgrans a 20m. -Criteris de velocitat de l’airea la sortida delssilenciadors: Lavelocitatde l’aire alasortidaoalaentradadelsilenciador dependrà, engranmesura,de laproximitatquehihagialspuntsterminals,amblaqualcosaserà importantcompliramb els criteris develocitat d’aire emesosa l’apartat5 (criteris constructius de conductes) -Separació d’aires d’entrada i sortida dels silenciadors: És important que els aires d’impulsió i retorn no es barregin. Nota: Quan parlem de distància, d’ara en endavant, entre la font excitant i una zona de recepció, la interpretarem sempre com la distància existent entre els dos punts, siguiquina sigui llur posició a l’espai. B.8FONTANERIA: Criteris constructius delas canonades -Canonades d’aigua freda Toteslescanonadesde distribuciód’aigua fredaportaranabraçadoresaïllants anticondensació tipus Armaflex. Lesfixacions a les parets es realitzaran mitjançant mordasses degoma. Elsgruixosdeles abraçadores dependrandel diàmetre delacanonadaide l’aïllament tèrmic queesdesitgiaconseguir,iaixòdependrà delesespecificacionsemesesper l’Enginyeria. Encapcaslescanonadesesfixarandirectamentaelementsvibrants,comperexemple bombes d’aigua.Enaquestscasossempre s’intercalarà una mànega elàstica. Aquest sistema s’exposa en l’apartat d’aïllament de les vibracions. Fig.A. 24 Canonades d’aigua freda Projecte acústic d’un auditori ðÿ -Canonades d’aigua calenta Totes les canonades d’aigua freda portaran abraçadores aïllants de llana mineral. Lesfixacions a les parets es realitzaran mitjançant mordasses degoma. Elsgruixosdeles abraçadores dependrandel diàmetre delacanonadaide l’aïllament tèrmic queesdesitgiobteniri,això, dependrà delesespecificacionsemesesper l’Enginyeria. Encapcaslescanonadesesfixarandirectamentaelementsvibrants,comperexemple bombes d’aigua.Enaquestscasos,sempre s’intercalarà una mànegadegoma.Aquest tema s’exposa en l’apartat d’aïllament de les vibracions. Fig.A. 25 Canonades d’aigua calenta -Canonades travessatparetso terres d’alto aïllament acústic S’evitarà, tantcomsiguipossible,quelescanonadestravessinparetsoterreson l’aïllament acústic no sigui crític. Sihandepassarcanonades, s’haurà dediscutirelscasosconcrets, oaplicarlesregles constructives indicades en l’apartat3. Fig.A. 26 Canonades travessat parets o terres d’alto aïllament acústic þýýüûúù ðø Vist l’aïllamentdelescanonades d’aiguafredaicalenta,podemobservarque,travessant parets,sempretindrem(entrepareticanonada)unmaterial elàstic interposat.Totiaixí,en situacionscrítiques,podia ser millor posar doble capa elàstica. -Canonades de plàstic de PVC Elsresidusfecals, d’aigües brutes,pluvials,mixtes,ventilació ocanonadesdepressió d’aiguanetaqueutilitzincanonadesde plàsticcreuant àrees crítiquesiproperesales crítiques, hauran de complir les següents normes constructives: Fig.A. 27 Canonades deplàstic de PVC 1.Cartró-guix de 20mm 2.Llana de roca de 40mm i densitat 40Kg/m3 3.Feltre de 25mm + butil de 6mm 4.Capa betuminosa de 4 a 5 mm Nota: Lautilització decanonadesdefosa és semprepreferible.També hihalapossibilitat d’analitzar l’úsd’unescanonadesde plàsticespecial,tipus friaphon,especialment dissenyades per a aquest us. Projecte acústic d’un auditori ð÷ B.9AÏLLAMENT I VIBRACIONS DEL SOROLL INDUÏT VIA ESTRUCTURAL -Bancada d’inèrcia oPer a tots els climatitzadors i les bombesd’aigua i maquinària similar: Lamàquinaesfixarà solidariamentalabancada d’inèrcia quesubministrielfabricant,o,si no n’hi ha, s’haurà de construir. Fig.A. 28 Aïllament i vibracions del soroll induït via estructural per climatitzadors, bombesd’aigua i màquines similars 1.Forjat. 2. Poliuretà aglomerat de 60kg/m3i 50 mm d’espessor. 3. Llosa acústicaflotant de 100 mm a 120mm. 4.Bancada de perfil metàl·lic en U pera climatitzadorso maquinaria similar, o de formigó armat per al cas de les bombesd’aigua. 5.Suports antivibratoris. þýýüûúù ÿð TRATCTAMENT DELS ACCESSOS Lesportesquedonin accés alessalesdemàquineshaurandeser metàl·liques,ambun aïllamentacústic mínimde45dB(A).Sielsnivellsdesorolldintrelasalade màquines són moltelevats,iesnecessarimantenirunnivelldesilenciimportantenles dependències annexes,potserimprescindiblela col·locació deduesportesconsecutivesformantun recinte d’entrada. Alapràctica serà necessariconstruirunaentradaambdobleportaquan elsaïllamentsexigiblesalamateixahagindeserigualsosuperiorsa50dB(A),doncsno existeixen portes al mercatquegaranteixinaïllaments acústics superiors als 48/50 dB(A). Projecte acústic d’un auditori ÿÿ ANNEX B: þýýüûúù ÿø Projecte acústic d’un auditori ÿ÷ C.PRESSUPOST þýýüûúù ÿö Projecte acústic d’un auditori ÿõ þýýüûúù ÿô Projecte acústic d’un auditori ÿó þýýüûúù øò Projecte acústic d’un auditori øñ Annexos 48 C.1 COBERTA Fig. C. 1 Coberta - És una doble paret, doncs només es té en compte els punts1, 2, 6, 7 i 8. Del 3 al 5 no es tenen en compte ja que hi ha forats i, per tant, no aïlla. o Paret formada per 1 i 2, La 1, formigó armat amb un gruix de 8 cm. Ja que només es té en compte el gruix fins a la xapa col·laborant. La 2, formigó de pendents amb un gruix de 10 cm. o Cambra 6 i 7, amb absorció (llana de roca) i una longitud de 300 mm. o Paret 8, una paret de doble placa de guix laminar de 15 + 15 mm. - Els càlculs a realitzar són: o Paret 1: Projecte acústic d•un auditori 49 o Paret 2: Per tant, les dades a introduir (que es poden observar en la Fig. C.2) són: - Paret 1: - Cambra: Espessor= 300mm Llana de roca - Paret 2: Fig. C. 2 Coberta Annexos 50 C.2 SÒLS SALA Fig. C. 3 Sol sala Projecte acústic d•un auditori 51 C.3 PARETA Fig. C. 4 Paret A Fig. C. 5 Càlcul doble paret amb arrebossat Annexos 52 C.4 PARETB Fig. C. 6 Paret B C.5 PARETC Fig. C. 7 Paret C Projecte acústic d•un auditori 53 C.6 PARETD Fig. C. 8 Paret D C.7 PARETE Fig. C. 9 Paret E Projecte acústic d’un auditori ÿÿ ANNEX D: þýýüûúù ÿø Projecte acústic d’un auditori 57 D. CÀLCULS DE REVERBERACIÓ Aquest estudi ha estat realitzat mitjançant diversos programes informàtics de simulació acústica. Les dades exposades corresponen a les d’entrada al programa. Aquestes s’uneixen al model 3D de la sala de l’auditori amb l’afegit de les característiques pròpies de cada secció o àrea. Les àreas esmentades s’indiquen com a “Plano nº”. S’exposen també els materials i absorcions que presenten cadascun dels planols utilitzats en l’estudi. Finalment es mostren els resultats finals de cada cas. Aquests resultats corresponen als que es fa referència a la memòria del projecte. D.1 CONFIGURACIÓ MÚSICA D.1.1 SALA PLENA DATOS DE REFERENCIA =================== 1. Recinto AUDITORI 2. Funcion SALA CAMBRA 3. Estado audiencia PLENA 4. Teoria calculo DATOS GENERALES =============== Superficies techo (m2) 291.4 suelo (m2) 337.9 Total superficies X (m2) 629.3 Superficies pared derecha (m2) 150.0 pared izquierda (m2) 150.0 Total superficies Y (m2) 300.0 Superficies pared frontal (m2) 112.6 pared fondo (m2) 36.7 Total superficies Z (m2) 149.3 Total de superficies del local (m2) 1078.6 Annexos 64 pared izquierda (m2) 150.0 Total superficies Y (m2) 299.9 Superficies pared frontal (m2) 112.6 pared fondo (m2) 36.7 Total superficies Z (m2) 149.3 Total de superficies del local (m2) 1078.6 Volumen total del local (m3) 1949.2 Valor de lm (m) 7.23 Factor de difusion 1.00 Frecuencia (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000 ------- ------- ------- ------- ------- ------- m (abs.aire) .00000 .00006 .00020 .00060 .00200 .00600 DATOS GEOMETRICOS Y UNIDADES DE ABSORCION POR AREA ================================================== SUELOS (337.89 m2) ===== Plano nº 1 Superficie (m2) 27.92 Composición TARIMA Coeficientes de absorción 0.015 0.110 0.100 0.070 0.060 0.040 Plano nº 2 Superficie (m2) 27.80 Composición Butaques buides Coeficientes de absorción 0.410 0.600 0.770 0.880 0.820 0.700 Plano nº 3 Superficie (m2) 76.51 Composición Butaques buides Coeficientes de absorción 0.410 0.600 0.770 0.880 0.820 0.700 Plano nº 4 Superficie (m2) 30.53 Composición Fusta fixada Coeficientes de absorción 0.030 0.040 0.038 0.035 0.035 0.020 Plano nº 5 Superficie (m2) 98.55 Composición Butaques buides Coeficientes de absorción 0.410 0.600 0.770 0.880 0.820 0.700 Plano nº 6 Superficie (m2) 23.88 Composición Butaques buides Coeficientes de absorción 0.410 0.600 0.770 0.880 0.820 0.700 Projecte acústic d’un auditori 65 Plano nº 7 Superficie (m2) 14.73 Composición TARIMA Coeficientes de absorción 0.015 0.110 0.100 0.070 0.060 0.040 Plano nº 8 Superficie (m2) 37.97 Composición TARIMA Coeficientes de absorción 0.015 0.110 0.100 0.070 0.060 0.040 TECHO (291.44 m2) ===== Plano nº 42 Superficie (m2) 28.24 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.200 0.150 0.100 0.050 0.040 0.040 Plano nº 43 Superficie (m2) 26.91 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.200 0.150 0.100 0.050 0.040 0.040 Plano nº 44 Superficie (m2) 25.06 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.200 0.150 0.100 0.050 0.040 0.040 Plano nº 45 Superficie (m2) 31.61 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.200 0.150 0.100 0.050 0.040 0.040 Plano nº 46 Superficie (m2) 23.35 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.200 0.150 0.100 0.050 0.040 0.040 Plano nº 47 Superficie (m2) 17.94 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.200 0.150 0.100 0.050 0.040 0.040 Plano nº 48 Superficie (m2) 26.32 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 Plano nº 49 Superficie (m2) 33.34 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 Plano nº 50 Superficie (m2) 33.14 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 Annexos 66 Plano nº 51 Superficie (m2) 21.63 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 Plano nº 52 Superficie (m2) 23.90 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 PARED LATERAL DERECHA (149.97 m2) ===================== Plano nº 27 Superficie (m2) 28.47 Composición Vidre Coeficientes de absorción 0.150 0.100 0.060 0.040 0.040 0.030 Plano nº 28 Superficie (m2) 34.00 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 29 Superficie (m2) 6.43 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 30 Superficie (m2) 6.12 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 33 Superficie (m2) 5.88 Composición Vidre Coeficientes de absorción 0.150 0.100 0.060 0.040 0.040 0.030 Plano nº 34 Superficie (m2) 6.43 Composición Vidre Coeficientes de absorción 0.150 0.100 0.060 0.040 0.040 0.030 Plano nº 35 Superficie (m2) 5.67 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 36 Superficie (m2) 6.25 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 37 Superficie (m2) 6.46 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 38 Projecte acústic d’un auditori 67 Superficie (m2) 44.27 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 PARED LATERAL IZQUIERDA (149.97 m2) ======================= Plano nº 9 Superficie (m2) 28.47 Composición DELGUES DE FUSTA Coeficientes de absorción 0.100 0.080 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 10 Superficie (m2) 7.86 Composición DELGUES DE FUSTA Coeficientes de absorción 0.100 0.080 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 11 Superficie (m2) 6.79 Composición DELGUES DE FUSTA Coeficientes de absorción 0.100 0.080 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 12 Superficie (m2) 4.73 Composición DELGUES DE FUSTA Coeficientes de absorción 0.100 0.080 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 13 Superficie (m2) 4.20 Composición DELGUES DE FUSTA Coeficientes de absorción 0.100 0.080 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 16 Superficie (m2) 5.88 Composición DELGUES DE FUSTA Coeficientes de absorción 0.100 0.080 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 17 Superficie (m2) 1.10 Composición DELGUES DE FUSTA Coeficientes de absorción 0.100 0.080 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 18 Superficie (m2) 5.67 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 19 Superficie (m2) 6.25 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 20 Superficie (m2) 6.46 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 21 Annexos 68 Superficie (m2) 30.88 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 22 Superficie (m2) 18.71 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 23 Superficie (m2) 12.20 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 24 Superficie (m2) 7.16 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 25 Superficie (m2) 1.70 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 26 Superficie (m2) 1.92 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 PARED FRONTAL (112.60 m2) ============= Plano nº 40 Superficie (m2) 36.71 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 PARED DEL FONDO (36.71 m2) =============== Plano nº 14 Superficie (m2) 22.95 Composición DM 15 Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 Plano nº 15 Superficie (m2) 2.51 Composición DM 15 Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 Plano nº 31 Superficie (m2) 22.95 Composición DM 15 Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 Plano nº 32 Projecte acústic d’un auditori 69 Superficie (m2) 2.51 Composición DM 15 Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 Plano nº 39 Superficie (m2) 23.27 Composición DM 15 Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 Plano nº 41 Superficie (m2) 38.40 Composición DM 15 Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 Características acústicas de la sala. ===================================== TR ----------------------------------------------- Teoría 125 250 500 1000 2000 4000 ------- ------- ------- ------- ------- ------- Sabine 1.53 1.37 1.30 1.28 1.33 1.32 Eyring 1.38 1.22 1.15 1.13 1.20 1.22 Arau 1.30 1.26 1.28 1.35 1.42 1.31 EDT 1.38 1.30 1.31 1.37 1.41 1.28 Teoría T low T mid T high Calidez Brillo -------- -------- -------- -------- -------- Sabine 1.45 1.29 1.33 1.13 1.03 Eyring 1.30 1.14 1.21 1.14 1.07 Arau 1.28 1.32 1.36 0.97 1.03 D.2 CONFIGURACIÓ TEATRE D.2.1 SALA PLENA DATOS DE REFERENCIA Annexos 70 =================== 1. Recinto AUDITORI 2. Funcion TEATRE 3. Estado audiencia PLE 4. Teoria calculo DATOS GENERALES =============== Superficies techo (m2) 291.4 suelo (m2) 299.9 Total superficies X (m2) 591.4 Superficies pared derecha (m2) 150.0 pared izquierda (m2) 150.0 Total superficies Y (m2) 299.9 Superficies pared frontal (m2) 56.2 pared fondo (m2) 36.7 Total superficies Z (m2) 92.9 Total de superficies del local (m2) 984.2 Volumen total del local (m3) 1781.4 Valor de lm (m) 7.24 Factor de difusion 1.00 Frecuencia (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000 ------- ------- ------- ------- ------- ------- m (abs.aire) .00000 .00006 .00020 .00060 .00200 .00600 DATOS GEOMETRICOS Y UNIDADES DE ABSORCION POR AREA ================================================== SUELOS (299.93 m2) ===== Plano nº 1 Superficie (m2) 27.92 Composición TARIMA Coeficientes de absorción 0.015 0.110 0.100 0.070 0.060 0.040 Plano nº 2 Superficie (m2) 27.80 Composición Audiència Coeficientes de absorción 0.520 0.680 0.850 0.970 0.930 0.850 Projecte acústic d’un auditori 71 Plano nº 3 Superficie (m2) 76.51 Composición Audiència Coeficientes de absorción 0.520 0.680 0.850 0.970 0.930 0.850 Plano nº 4 Superficie (m2) 30.53 Composición Fusta fixada Coeficientes de absorción 0.030 0.040 0.038 0.035 0.035 0.020 Plano nº 5 Superficie (m2) 98.55 Composición Audiència Coeficientes de absorción 0.520 0.680 0.850 0.970 0.930 0.850 Plano nº 6 Superficie (m2) 23.88 Composición Audiència Coeficientes de absorción 0.520 0.680 0.850 0.970 0.930 0.850 Plano nº 7 Superficie (m2) 14.73 Composición TARIMA Coeficientes de absorción 0.015 0.110 0.100 0.070 0.060 0.040 TECHO (291.44 m2) ===== Plano nº 37 Superficie (m2) 28.24 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.200 0.150 0.100 0.050 0.040 0.040 Plano nº 38 Superficie (m2) 26.91 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.200 0.150 0.100 0.050 0.040 0.040 Plano nº 39 Superficie (m2) 25.06 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.200 0.150 0.100 0.050 0.040 0.040 Plano nº 40 Superficie (m2) 31.61 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.200 0.150 0.100 0.050 0.040 0.040 Plano nº 41 Superficie (m2) 23.35 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.200 0.150 0.100 0.050 0.040 0.040 Plano nº 42 Superficie (m2) 17.94 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.200 0.150 0.100 0.050 0.040 0.040 Annexos 72 Plano nº 43 Superficie (m2) 26.32 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 Plano nº 44 Superficie (m2) 33.34 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 Plano nº 45 Superficie (m2) 33.14 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 Plano nº 46 Superficie (m2) 21.63 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 Plano nº 47 Superficie (m2) 23.90 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 PARED LATERAL DERECHA (149.97 m2) ===================== Plano nº 25 Superficie (m2) 28.47 Composición Vidre Coeficientes de absorción 0.150 0.100 0.060 0.040 0.040 0.030 Plano nº 26 Superficie (m2) 34.00 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 27 Superficie (m2) 6.43 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 28 Superficie (m2) 6.12 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 30 Superficie (m2) 5.88 Composición Vidre Coeficientes de absorción 0.150 0.100 0.060 0.040 0.040 0.030 Plano nº 31 Superficie (m2) 6.43 Composición Vidre Coeficientes de absorción 0.150 0.100 0.060 0.040 0.040 0.030 Plano nº 32 Projecte acústic d’un auditori 73 Superficie (m2) 5.67 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 33 Superficie (m2) 6.25 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 34 Superficie (m2) 6.46 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 35 Superficie (m2) 44.27 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 PARED LATERAL IZQUIERDA (149.97 m2) ======================= Plano nº 8 Superficie (m2) 28.47 Composición DELGUES DE FUSTA Coeficientes de absorción 0.100 0.080 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 9 Superficie (m2) 7.86 Composición DELGUES DE FUSTA Coeficientes de absorción 0.100 0.080 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 10 Superficie (m2) 6.79 Composición DELGUES DE FUSTA Coeficientes de absorción 0.100 0.080 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 11 Superficie (m2) 4.73 Composición DELGUES DE FUSTA Coeficientes de absorción 0.100 0.080 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 12 Superficie (m2) 4.20 Composición DELGUES DE FUSTA Coeficientes de absorción 0.100 0.080 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 14 Superficie (m2) 5.88 Composición DELGUES DE FUSTA Coeficientes de absorción 0.100 0.080 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 15 Superficie (m2) 1.10 Composición DELGUES DE FUSTA Coeficientes de absorción 0.100 0.080 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 16 Superficie (m2) 5.67 Annexos 80 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 22 Superficie (m2) 7.16 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 23 Superficie (m2) 1.70 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 Plano nº 24 Superficie (m2) 1.92 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 PARED FRONTAL (56.24 m2) ============= Plano nº 36 Superficie (m2) 36.71 Composición PLADUR Coeficientes de absorción 0.090 0.070 0.060 0.050 0.040 0.040 PARED DEL FONDO (36.71 m2) =============== Plano nº 13 Superficie (m2) 56.24 Composición DM 15 Coeficientes de absorción 0.190 0.140 0.090 0.050 0.040 0.040 Características acústicas de la sala. ===================================== TR ----------------------------------------------- Teoría 125 250 500 1000 2000 4000 ------- ------- ------- ------- ------- ------- Sabine 1.48 1.32 1.23 1.19 1.25 1.25 Eyring 1.33 1.17 1.08 1.05 1.11 1.15 Arau 1.24 1.21 1.24 1.31 1.37 1.28 EDT 1.34 1.26 1.24 1.27 1.31 1.20 Teoría T low T mid T high Calidez Brillo -------- -------- -------- -------- -------- Sabine 1.40 1.21 1.15 1.10 1.03 Eyring 1.25 1.06 1.13 1.11 1.07 Arau 1.34 1.22 1.32 0.96 1.04 Projecte acústic d’un auditori ÿþ ANNEX E: ýüüûúùø ÿ÷ Projecte acústic d’un auditori ÿö E.MEDI AMBIENT I GESTIÓ DE RESIDUS E.1LAREGULACIÓ DELMEDI AMBIENT Elconceptedemediambientespotdefinircom “El compendidevalorsnaturals, socialsiculturalsexistentsenunllociunmomentdeterminat,queinflueixenenla vidamaterialipsicològicade l’home”. Aquesthaestatdegradatper l’home degut, fonamentalment,al’augmentdela població ialseuconsumexcessiu.Pertalde limitarirepararaquestimpactenegatiusobreelmediambient,elspoders públics s’han vist obligats a establir regulacions i sancions penals i/o administratives. Elsprincipisgeneralssobrelaregulació ambiental,anivellestatal,quedenrecollitsa l’art. 45delaConstitució Espanyolajaesvaferreferència“al dretdetotsagaudir d’un mediambientadequatpeldesenvolupamentdelapersona, així comeldeurede conservar-lo,repararlosdanyscausatsiencasdeviolació delesnormes mediambientals la impugnació de sancions”. D’altra banda,anivellcomunitari,el1986esvageneralitzarelconceptede desenvolupamentsostenible amb l’informedela Comissió MundialpelMedi AmbientielDesenvolupament.Enaquestinformeesvaanalitzarlarelació entreel desenvolupament econòmic ielsrecursosnaturals,delqualvasorgirelconceptede Desenvolupament,definitcom “El desenvolupament econòmic quehadesatisferles necessitatsdelesgeneracionsactualssensecomprometrelesgeneracionsfutures, gestionant racionalment els recursos”. Enaquestcontext,sorgeixelprincipirecollital’art 174delTractatdelaUnió Europea,queestableixquequicontaminahadepagarpeldanyecològiccausat. Segonsaquestprincipielsresponsables d’un actede contaminació handepagarels costos de totes las mesures necessàries per eliminar-lo o reduir-lo. Pertaldegarantirelcompliment d’aquestsprincipisgenèrics i pal·liar ladegradació ambiental,cadaEstatdesplegalasevanormativainterna.AEspanya,hihauna extensalegislació relativaalscriterisambientalsatenirencompteenlaconstrucció, delsquals els més rellevants són: -ReialDecret105/2008,de l’1 defebrer,pelqueesregulala producció igestió dels Residus de la Construcció i Demolició (d’ara en endavant RCD’s). ýüüûúùø ÿõ -ReialDecret21/2006,del14defebrer,pelqualesregula l’adopció decriteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. -ReialDecret396/2006,del31deMarç, pelque s’establecen lesdisposicions mínimesdeseguretatisalutaplicablesalstreballsambrisc d’exposició a l’amiant. («BOE» 86, d'11-4-2006.) -OrdreMAM/304/2002,del8deFebrer,perlaqueespubliquenlesoperacionsde valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. -Decret201/1994,del26dejuliolreguladordelesdemolicionsialtresresidusdela construcció. -ReialDecret833/1988,pelque s’aprovaelReglamentper l’execució delaLlei 20/1986, Bàsica de Residus Tòxics i Perillosos. - Llei 15/2003, de modificació de la Llei 6/199, reguladora dels residus. - Pla Nacional de residus de la construcció i demolició (PNRCD) 2001-2006. - Llei 10/98,de 21 d’Abril, de residus. Complementàriamentalanormativamediambiental, s’han desenvolupatsistemesde gestió icertificació comla ISO14001,toti quelaseva aplicacióestà sentforça lenta. Tambésón rellevantsconceptesdegestió ambientalcomla producció neta ila ecoeficiència,queorienten l’estratègiaempresarialcapaldesenvolupament sostenible. D’altra banda,la innovació introdueixallargterminilapossibilitatde crearunmercatfuturqueposifialsproductesiprocessosinsostenibles,quesigui òptimamentefectiu i eficientquanta costoseconòmics i mediambientals. E.2LAGESTIÓ AMBIENTAL Paral·lelament aldesplegamentnormatiu s’han desenvolupatunconjunt d’actuacions per conèixer i quantificar els impactes de les activitats humanes sobre el medi (social, ambientaly econòmic) i a la vegada totesaquelles mesuresque redueixen o eliminen elsimpactesnegatius.Aquestconjunt d’actuacionsimesuresconformenelque anomenem Gestió ambiental,que se serveixfonamentalment de dos eines: D’estudis quepronostiquenelsimpactesdefutur(realitzatsalafasedeplanificació i avantprojecte). Projecte acústic d’un auditori ÿô D’estudis dediagnosiderealitatstangiblesexistents,enaquestcasaplicatsalafase d’explotació i ús. Lesauditoriesambientals s’encabeixenenaquesttipus d’estudis i consisteixenenlarealitzaciód’una avaluació sistemàtica,documentadaiperiòdica decom ésl’organització, lasevagestió mediambientalicomcompleixel propòsit de protegir el medi ambient. E.3LAGESTIÓ DE RESIDUSDE LA CONSTRUCCIÓ La construcciód’una obracomportalageneraciód’una granvarietatderesidus,les característiquesientitatdelsqualsdepenendelafasede construcció ideltipusde treballrealitzat. És necessariidentificarelstreballsprevistosalaobraielvolumde residusqueesproduirà iencadafasedelprocés s’ha deplanificarlamanera més adequadadegestionarelsresidus.Sinoesgestionenadequadamentelsresidus problemescomla pèrduade sòl, la contaminació delesaigües, lacontaminació atmosfèrica o la degradació paisatgística es veuranagreujats. Acontinuació esfarà referència aalgunsdelsprincipalsconceptesenmatèriade Gestió de Residus de la Construcció i la Demolició. ResidusdelaConstrucció iDemolició (RCD): sonelsqueconstitueixenqualsevol substanciaque esgenera en una obra de construcció. ýüüûúùø ÿó Deconstrucció selectiva: és elconjunt d’operacionscoordinadesderecuperació de residusdelaconstrucció i demolició quetenencomaobjectiula separació de residus aprofitables com objectiu de minimitzar el volum destinat al tractamentfinal. Reciclatgeper la reutilització alamateixaobra:es l’operació apartir d’un material procedentdelsresidusdela construcció queesgeneraenunaobraimitjançant una elaboraciós’obté unsubproducteapteperlasevareutilització ocomamatèria primera en la mateixa obra. Plade Gestió deResidusalaObra: és una recopilació dedocumentsdeles previsionsdegeneració deresidusquederivaran d’una determinadaobra,així com les actuacions previstesa la prevenció de residus. El Pla ha de preveureels diferents sistemesdegestió possiblescomotambé elscostosquedirectamentes repercuteixen. Valorització: permetel màximaprofitamentdelsrecursoscontingutsenelsresidus dela construcció, assegurantlesgarantiesdequalitatsegonslasnormesvigentsi permeten la reutilització del material. Prevenció deresidus: conjuntdemesuresvinculadesadisminuirlaquantitatde residus de la construcció en el mateix lloc on es produeixen i/o també la seva toxicitat o perillositat. Cànon deresidusdelaconstrucció: és l’impost emesaper l’Ajuntamentdel municipionpertany l’obra coma mesuradefinançament procedentdel tractamentde residus.Aquesttribut té comaobjectiugravar l’abocada deresidusdelaconstrucció idestinarla recaptació aoperacionsdevalorització ioptimització delsresidusdela construcció. Eco-eficiència:tractadecrearmésbéns iserveisutilitzantmenysrecursosicreant menysbrosaipol·lució.S’obtémitjançantla distribució de bénsambpreus competitiusiserveisquesatisfacinlesnecessitatshumanesiqueredueixin progressivamentelsimpactesmediambientalsde béns ilaintensitatderecursosa través del cicle devida sencer. E.3.1 TIPOLOGIA DE RESIDUS GENERATS A L’OBRA A continuació espresentaunllistatdelsresidusqueespodenproduirdurant l’obra i lasevaclassificació segonsel Catàleg EuropeudeResidus(CER), que està envigor desde l’1degenerde2002.Ambel catàleg s’estableixenquinsresidushan d’ésser Projecte acústic d’un auditori ÿò consideratscomaperillosos(especials).Latipologiadelsresidusestà relacionada amblasevanaturalesaiamblaquantitatqueespreveugenerarperapoder planificar la seva correctagestió. Residusinertes(petris): Sonaquellsquenopresentencap riscde contaminaciód’aigües,sòls oaire.Engeneralestan formatsporelementsmineralsestablesoinertes,esadir, queno són corrosius,irritants,inflamables, tòxics,reactius etc... Són plenamentcompatiblesambelmediambient.Els principalsmaterialsqueformenelsresidusdeconstrucció sónd’origenpetri,i,pertant,inertes.Podenserreutilitzatsa la pròpia obra o reciclats a les centrals de reciclatge. Exemples: totxos, teules, rajoles,formigó endurit. Residusnoperillosos: són elsqueporlaseva naturalesapodensertractatsenlesmateixes instal·lacions queelsresidusdomèstics.Aquesta característicaelsdiferènciaclaramentdelsresidus inertesidels que són potencialmentperillosos,perquè determina les possibilitats de reciclatge. Exemples: metall, fusta, paper i cartró, plàstic, cartró,guix,vidre. Residusespecialsoperillosos: Existeixenresidusdelaconstrucció queestan formatspermaterialsquetenendeterminades característiquesqueelsfanpotencialmentperillososi quepodenserconsideratscomresidusindustrials especials. Aquestsresiduscontenenpartsinflamables, tòxiques, corrosives,irritants,queprovoquenreaccionsnocives encontacteambaltres materials.Aquestsresidusiels seusenvasosnecessitenuntractamentespecialamb l’objectiud’aïllar-loside facilitar el tractament específic i controlat. ýüüûúùø ÿÿ Exemples:Olis,lubricants,líquidsdefre,combustibles,desencofrants, anticongelants,adhesius,aerosols,decapants,imprimacions,dissolvents, detergents,pintures,restesdeldesmantellamentdecobertesienvanspluvials,de materials d’aïllament, paviments,que contenenfibres d’amià. E.4IMPACTESAMBIENTALSDELPROJECTE D’OBRA E.4.1 IMPACTE AMBIENTAL 1: CONTAMINACIÓ ACÚSTICA Elfetqueelprojectede l’auditori tingui l’objectiud’assolir unaqualitat acústica òptima, persímateiximplicaqueelsonosurtial’exteriornisuperielslímits establertsperlanormativatantdetipusEstatal,AutonòmiquesoOrdenances Municipals. És adir,sinoincompleixlesexigències de protecció delsoroll establertesper l’art.14 del Document BàsicHRdeprotecció frontelsoroll(DB HR) és degutaquelesmateixescaracterístiques tècniquesde l’auditori fanqueel medi ambient no es contamini acústicament. Elprojectede l’auditori no està regitpelDBHRjaqueno s’inscriu dinselseu àmbit d’aplicació: talcomestableix,quedenexemptsde subjecció“els recintesiedificisde públicaconcurrència destinatsaespectacles,talscomauditoris,salesde música, teatres,etc.,queseranobjecte d’estudi especialquantalseudissenyper l’acondicionamentacústic,iesconsideraranrecintes d’activitatrespectealesunitats d’úscol·lindants aefectes d’aïllament acústic. (...)Esconsideraranrecintesprotegits respecte d’altres recintes i de l’exterioraefectesd’aïllament acústic”. Projecte acústic d’un auditori ÿñ E.4.2 IMPACTE AMBIENTAL 2: GESTIÓ DE RESIDUS DURANT L’EXECUCIÓ DEL PROJECTE D’OBRA Enelcasdelprojectede l’auditori calcomentarque és moltprobablequeaquest formipart d’un conjunt d’obra de dimensió important, és adir,que l’esmentatprojecte serà una part del total d’una obra més complexa. Per tant, el conjunt d’obra generaria lesquantitatsmínimesde RCD’s especificadesenelReialDecret105/2008apartir delesqualselsprojectes d’obra estanobligatsaincloureunEstudide Gestió de ResidusqueserveixidebaseperaconfeccionarposteriormentunPlade Gestió de Residus durant la fase d’execució. Serianecessarieldisseny d’unPlade Gestió deResidusenelqueesdefinísuna logísticaadequadaperlasevaevacuació iqueestableixiunprotocol d’actuació per garantir la separació en origen del 100% dels RCD’s. Elsresultatsdelesexperiènciesd’aplicar unPlade Gestió deResidusenobrason moltpositiusdesdelpuntdevistaambientaljaqueesseparenenorigentotes aquellesfraccionsderesiduambpossibilitatdevalorització enelmercatdel reciclatge.Almateixtemps s’obtenen unsestalvis econòmics considerablespassant depagargransquantitatsdedinerspergestionarresidusenabocadorsaingressar diners gràcies arecicladorsqueaprofitenelsresiduscomelpaper-cartró,el plàstic d’embalatge, el metall etc. Enlamajorpartdecasoselsbeneficiseconòmics d’aplicar unPladeGestió de Residus a l’obra superen de bon tros el seu cost directe. Amés, amb la seva aplicació alafase d’execució esgaranteixelcomplimentdelalegislació ambientalrelativaals RCD’s.