Rehabilitació i canvi d'ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars

ARQUITECTURA TÈCNICA PROJECTE FINAL DE CARRERA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS A CASA RURAL DE CASA DE POBLE SITUADA A RELLINARS Projectista/es: Ignasi Vallejo Casals Director/s: Ramon Badia Serrahima Convocatòria: Juny 2009 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 1 RESUM El present projecte consta en la rehabilitació i canvi d’ús d’una casa de muntanya situada a Rellinars, un poble del Vallès Occidental. L’objectiu és transformar la actual casa de poble, en una casa rural. He escollit canviar l’ús que se’n fa actualment, com a habitatge per a dues persones, per el de casa rural, degut a que no n’hi ha cap en aquest poble ni en els pobles propers. A més a més el poble està ben situat turísticament ja que es troba a prop de Barcelona i en un marc pre-pirenaic. Aquest treball de fi de carrera el compondran els següents estudis i documents gràfics: Reportatge fotogràfic Reportatge fotogràfic de l’estat actual situada a Rellinars (Vallès Occidental) carrer Cal Navarcles cantonada amb el carrer Sant Felip Neri. Aixecament de plànols Recerca de plànols de la casa o projecte bàsic. En cas de que aquests documents no existeixin (que és el present cas) s’ha procedit a realitzar un aixecament de plànols de la casa. Estudi patològic S’ha realitzat un primer anàlisi dels materials utilitzats en la construcció de la casa i de les solucions constructives adoptades, un cop realitzat un anàlisi de la tipologia constructiva utilitzada a la casa, s’ha realitzat un estudi patològic fent una diagnosi visual, i per afirmar les patologies s’ha obtat per fer alguna cata de les possibles lesions que pugui tenir aquest edifici. Estudi de mercat S’ha estudiat la viabilitat d’una casa rural en aquesta zona del Vallès Occidental, analitzant les propostes d’oci que ofereix la zona en les diferents èpoques de l’any, i s’ha analitzat la competència existent als voltants de la zona on en un futur es dura a terme la rehabilitació. Realització dels plànols del projecte - Plànols en general (plantes, seccions, alçats) - Plànols de fonamentació - Plànols d’estructura - Plànols d’instal·lacions - Detalls constructius Estudi de seguretat i salut Programació de l’obra En la programació de l’obra ens haurem d’informar del sistema de treball que es duu a terme en aquesta zona, ja que la construcció en aquesta zona és molt diferent a la que estem acostumats a veure per aquí. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 2 ÍNDEX 1 ESTAT ACTUAL.......................................................................................................................................6 1.1 Aixecament de plànols...............................................................................................................................6 1.2 Descripció de l’Estat Actual .......................................................................................................................6 1.3 Reportatge fotogràfic .................................................................................................................................7 1.3.1 Façanes............................................................................................................................................7 1.3.2 Planta semisoterrada .......................................................................................................................7 1.3.3 Planta baixa......................................................................................................................................8 1.3.4 Planta primera..................................................................................................................................9 1.3.5 Planta sotacoberta .........................................................................................................................10 2 ESTUDI PATOLÒGIC.............................................................................................................................11 2.1 Localització i descripció de les lesions.....................................................................................................11 2.1.1 Estructura vertical...........................................................................................................................11 2.1.2 Estructura horitzontal .....................................................................................................................11 2.1.3 Coberta ..........................................................................................................................................11 2.1.4 Acabats i tancaments.....................................................................................................................11 2.1.5 Instal·lacions...................................................................................................................................11 2.2 Sistemes d’intervenció.............................................................................................................................12 2.3 Criteris d’intervenció ................................................................................................................................12 2.3.1 Elements d’estructura vertical ........................................................................................................12 2.3.2 Elements d’estructura horitzontal ...................................................................................................12 2.3.3 Coberta ..........................................................................................................................................13 2.3.4 Façanes i tancaments ....................................................................................................................13 2.3.5 Instal·lacions...................................................................................................................................13 2.4 Fitxes patològiques..................................................................................................................................14 2.5 Tractaments preventius de la fusta..........................................................................................................20 3 ESTUDIS PER LA NOVA PROPOSTA ..................................................................................................22 3.1 Estudi de mercat......................................................................................................................................22 3.2 Normativa ................................................................................................................................................23 4 MEMÒRIA DESCRIPTIVA...................................................................................................................... 33 4.1 Emplaçament...........................................................................................................................................33 4.2 Descripció del projecte.............................................................................................................................33 4.3 Quadre de superfícies útils ......................................................................................................................34 5 MEMÒRIA CONSTRUCTIVA..................................................................................................................36 5.1 Enderrocs ................................................................................................................................................36 5.1.1 Enderroc de la coberta ...................................................................................................................36 5.1.2 Enderrocs a nivell de planta ...........................................................................................................36 5.1.3 Enderroc dels forjats ......................................................................................................................36 5.2 Moviments de terres ................................................................................................................................36 5.3 Fonaments...............................................................................................................................................37 5.4 Sanejament horitzontal ............................................................................................................................37 5.5 Estructura ................................................................................................................................................37 Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 3 5.6 Coberta.................................................................................................................................................... 38 5.7 Tancament exterior.................................................................................................................................. 38 5.8 Divisòries interiors ................................................................................................................................... 38 5.9 Revestiments........................................................................................................................................... 38 5.10 Pintures............................................................................................................................................... 38 5.11 Fusteria............................................................................................................................................... 39 5.12 Paviments........................................................................................................................................... 39 6 RECÀLCULS ESTRUCTURA ................................................................................................................ 40 7 MEMÒRIA D’INSTAL·LACIONS............................................................................................................ 42 7.1 Instal·lació d’evacuació............................................................................................................................ 42 7.2 Instal·lació de calefacció.......................................................................................................................... 44 7.3 Instal.lació de fontaneria.......................................................................................................................... 74 7.3.1 Càlculs ........................................................................................................................................... 74 7.4 Instal.lació d’electricitat............................................................................................................................ 77 7.5 Seguretat contra incendis a les residències – casa de pagès .................................................................79 7.5.1 Definicions ..................................................................................................................................... 79 7.5.2 Normativa i jurisprudència.............................................................................................................. 79 7.5.3 Altres disposicions ......................................................................................................................... 80 7.5.4 Conclusions ................................................................................................................................... 80 7.6 Condicions de seguretat.......................................................................................................................... 81 8 ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT....................................................................................................... 82 8.1 Enderroc manual ..................................................................................................................................... 82 8.2 Moviment de terrres................................................................................................................................. 86 8.3 Fonaments............................................................................................................................................... 88 8.4 Estructures de fusta i capa de compressió.............................................................................................. 90 8.5 Cobertes.................................................................................................................................................. 94 8.6 Fàbrica de maó........................................................................................................................................ 97 8.7 Revestiments exteriors ............................................................................................................................ 99 8.8 Paviments.............................................................................................................................................. 101 8.9 Fusteria.................................................................................................................................................. 103 8.10 Instal.lacions..................................................................................................................................... 110 9 MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT.........................................................................................................124 9.1 Introducció............................................................................................................................................. 124 9.2 Instruccions d’ús.................................................................................................................................... 124 9.2.1 Us i funcionament de l’edificació.................................................................................................. 124 9.2.2 La neteja domèstica..................................................................................................................... 128 9.2.3 Evacuació i accions en cas d’emergencia.................................................................................... 130 9.3 Instruccions de manteniment................................................................................................................. 131 9.3.1 Manteniment a càrrec dels propietaris o usuaris.......................................................................... 132 9.3.2 El manteniment a càrrec dels operaris......................................................................................... 133 9.3.3 Les inspeccions tècniques generals.............................................................................................134 9.3.4 Les reposicions ............................................................................................................................ 134 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 4 9.3.5 Manteniment en cas d’incidències................................................................................................134 9.3.6 Pla de manteniment a càrrec d’operaris i tècnics.........................................................................135 10 CONCLUSIONS....................................................................................................................................137 11 BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................................... 138 Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 5 INTRODUCCIÓ El objectiu principal del projecte es la realització del canvi d’ús de la casa, per la qual cosa es veurà afectada en tots els seus àmbits, així com els materials implicats, aprofitament primordial de la matèria prima, ús de construcció rústica... D’altre banda, també estarem adequant una peça important situada a un sòl reconegut com a paisatge rústic, així doncs millorarem notablement tot el seu entorn, respectant en tot moment la seva situació i els materials que hi trobem. En la present memòria, trobarem una sèrie d’apartats, que ens faran entrar dins del projecte i entendre’l tal i com s’ha projectat, ja que en algunes circumstàncies, s’ha hagut de recorre a projectes similars de caire semblant per poder assolir una resposta tècnica el més correcte possible, i extreure una conclusió de les primeres hipòtesis plantejades previament. Com conclusió i “handicap” permanent en el projecte, cal destacar de que ens trobem en l’obtenció d’una peça que no malmeti el mediambient ni el context on es troba la mateixa, prioritzant l’habitabilitat i qualitat de vida dels futurs clients, ja que aquest seran els principals subjectes de fer ús a la casa, sense deixa mai de banda les directrius que ens marca la pròpia arquitectura i la normativa en la qual ens trobem. Com a prioritat per el desenvolupament del projecte, cal destacar que l’autor del mateix, estiueja al propi municipi on es troba la casa a tractar, per tant té a la seva disposició un munt d’avantatges que li permetran desenvolupar amb èxit el ja anomenat projecte, amb els mínims conflictes o dificultats possibles. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 6 1 ESTAT ACTUAL 1.1 Aixecament de plànols Com que no disposàvem de plànols de la casa varem realitzar un aixecament de l’estat actual, prenent totes les mesures necessàries per a poder-los dibuixar posteriorment amb l’ordinador i d’aquesta manera poder treballar sobre ells amb major comoditat. (veure documentació annexa) 1.2 Descripció de l’Estat Actual Emplaçament: La casa de poble, està situada a Rellinars, un poble del Vallès Occidental. És una casa en testera, de planta irregular, amb una llargada màxima de 16,76m i una amplada de 7,80m. La casa consta de planta semisoterrada, planta baixa, planta primera i planta sotacoberta. Estat Actual: La Casa va ser construïda l’any 1917, segons les explicacions que ens han fet els actuals propietaris la casa no ha variat gaire des de la seva construcció. Actualment la casa no es troba en un òptim estat de conservació, simplement la planta baixa es troba ben conservada, degut a que és la única planta que utilitzen els actuals propietaris. No tenim dades sobre el terreny, només sabem que és un terreny bastant humit fet que provoca alguns problemes d’humitats per capil·laritat a la masia. Tampoc sabem del cert quin tipus de fonamentació es va utilitzar en la construcció de la casa, tot i que pensem que són els propis murs de càrrega de mamposteria els que encastats en el terreny uns 50 cm fan la funció de fonaments, com passa en la majoria de casos en construccions d’aquest tipus. Respecte a la resta d’elements constructius de la casa, cal dir que els forjats són de bigues de fusta sobre els quals es recolzen directament taulons de fusta que realitzen la funció de paviment, el sentit de l’embigat és constant en totes les plantes carregant en el sentit amb menor distancia de la casa, amb un intereix d’uns 60cm aproximadament. Pel que fa la coberta és inclinada formada per teules aràbigues col·locades sobre llates de fusta recolzades sobre l’entrebigat de fusta que forma la coberta. La casa consta d’electricitat i aigua corrent, ara bé cal dir que no consta de calefacció, els únics mitjans per a generar calor són la llar de foc, i varies estufes. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 7 1.3 Reportatge fotogràfic 1.3.1 Façanes Façana sud Façana est 1.3.2 Planta semisoterrada Vestíbul Traster Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 8 1.3.3 Planta baixa Menjador Cuina Dormitori Vestíbul Safareig Distribuïdor Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 15 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 16 Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 17 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 18 Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 19 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 20 2.5 Tractaments preventius de la fusta Els tractaments preventius de la fusta han d’actuar eficaçment contra: - El sol, la radiació ultraviolada degrada la lignina. Si la superfície no està sotmesa a l’acció de les pluges, l’efecte del sol produeix un enfosquiment, tot i que si està exposada a la pluja, la lignina desapareix deixant una superfície blanquinosa i ondulada. - Humitat, ja que la fusta es un material higroscòpic, poden produir-se canvis dimensionals per augment del seu volum, ocasionant defectes com fissures, petites esquerdes que obren el pas a la penetració d’insectes i fongs. - Insectes, podem trobar dues formes diferents d’atacs d’insectes. Un, el produït per aquells insectes que viuen en colònies com les termites, que són causa d’importantíssimes pèrdues, son difícilment detectables i no presenten símptomes de la seva existència fins una avançada afectació. La segona forma d’atac es la produïda pels insectes de cicle larvari o carcoma, les larves s’alimenten de les substàncies que composen la fusta. Els atacs son fàcilment detectables i quan la larva es transforma en insecte adult, surt a l’exterior originant orificis. - Fongs, poden afectar a la fusta de dues formes diferents, els fongs cromògens que produeixen canvis de colors sobre la superfície, però no afecten a les propietats mecàniques de la fusta, i els fongs de podriment que actuen desnodrint-la en la seva totalitat. El tractament s’escollirà segons: 1. Estat de conservació de la fusta: envelliment. 2. Atacs de xilòfags presents o passats. 3. Atac de fongs o podriment de fusta. 4. Situació de la fusta en la restauració, considerant la funció estètica i mecànica que se li donarà. 5. Possibilitats de noves agressions: intempèrie, aigua, vent, solellades, canvis de temperatura, nous atacs de xilòfags, etc. Estudi previ dels danys de la fusta estructural: 1. Amb un enformador es pot sondejar la qualitat de la fusta en profunditat. 2. Furgant la superfície amb un punxó es pot descobrir les galeries del corc i saber de quina varietat és l’atac. 3. Amb una petita destral és pot conèixer la profunditat de la fusta podrida. 4. Amb un punxó es pot saber la profunditat de l’atac per fongs. 5. Es pot extreure, fins i tot, algunes larves de corc amb una agulla. 6. Observant el forat podrem observar quin insecte ha sortit. 7. Amb una broca podem esbrinar l’estat d’una biga oculta per un revestiment. En l’habitatge objecte d’aquest estudi s’han detectat que poques bigues de fusta es troben afectades per un atac biòtic. Es poden observar diferents estats de degradació, es poden veure orificis circulars de 1 a 4 mm de diàmetre que evidències l’afectació d’aquestes bigues per un insecte de cicle larvari. Introduint un punxó en els orificis es pot observar que tenen una profunditat de fins a 1’5 cm. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 21 Les fustes exposades a l’exterior també s’evidencia que han estat afectades per agents abiòtics (radiacions solars, canvis d’humitats,...). Es pot apreciar la gran diferència de color entre la part d’un element de fusta exposat al sol. Tractaments contra agents abiòtics: - Tractament contra la fotodegradació, s’aplicarà a les fustes exteriors i a tota la fusta exposada a d’intempèrie, tota aquella que es pugui veure afectada per l’acció dels raigs ultraviolats. Com que es tracta d’un fenomen superficial, la protecció que cal aplicar també és superficial i els productes que s’utilitzin han d’estar dotats de pigments o filtres que protegeixin la fusta contra l’acció de les radiacions solars. - Tractament estabilitzador de la fusta, s’aplicarà també a tota la fusta exposada a d’intempèrie, producte amb un alt grau de repelència a la humitat, i al mateix temps contra l’atac d’insectes i fongs. - Tractament contra el foc, contra aquest agent no hi ha tractaments curatius, però hi podem aplicar un tractament preventius, i poden ser de diferents tipus, però s’aplicarà una ignifugació superficial, pintures o vernissos ignífugs. Tractaments contra agents biòtics: - Tractaments contra fongs, s’aplicarà a les zones de l’edifici en què es puguin donar les condicions necessàries per al seu desenvolupament, és a dir, aquelles zones on hi hagi la possibilitat d’humidificació. Concretament s’hi aplicarà un tractament superficial en els elements de fusta que es trobin en contacte amb les parets. - Tractament contra insectes, en l’habitatge es poden observar diferents intensitats d’atac, per tant, el tractament haurà de ser més o menys intens depenent de l’estat de les diferents peces de fusta i la dels voltants. A les zones on es detecti un atac s’hi haurà de fer un tractament en profunditat per injecció, mentre que en aquelles zones on no es detecta cap mena d’atac serà suficient un tractament superficial preventiu. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 22 3 ESTUDIS PER LA NOVA PROPOSTA 3.1 Estudi de mercat En aquest estudi de mercat realitzat s’han analitzat els punts forts que ens ofereix la casa rural i els punts forts que ens ofereix el seu entorn i la seva situació. En primer lloc cal esmentar que el poble de Rellinars està envoltat de zones amb una gran i variada oferta turística, per tant, aquest turisme és el punt clau que ens permet obtenir la viabilitat del projecte de casa rural en aquest poble. Tot seguit s’esmenten tot el tipus de turisme existent a l’actualitat i els seus atractius turístics: (Veure annexes) Turisme naturista: Molt a prop es troba situat el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el qual atrau a tot tipus de famílies, grups, etc... que constantment visiten aquest Parc durant uns dies. Turisme excursionista: La zona disposa d’una gran diversitat d’excursions per realitzar, de diferents graus i nivells aptes per tot tipus d’excursions. També es pot disfrutar de moltes i variades passejades per tots els pobles, que engloba la zona. Turisme d’esports: Aquesta zona atrau aquests tipus de turisme tant a l’estiu com a l’hivern, però més aviat a l’estiu amb el bon temps; es quan, aquesta zona doncs atrau a la gent, a practicar esports com el trial, la hípica, la pesca, barranquisme, activitats al poliesportiu, etc. Turisme rural: Aquest tipus de turisme està en alça, i cal dir, que molta gent busca zones com Rellinars per poder “desconnectar” durant uns dies de la vida quotidiana, així doncs aquestes persones es desplacen a petits pobles encara verges en el seu entorn per tal de descansar i desestressar-se. Seguidament s’esmentaran els punts forts que té la casa rural. - Atractiu arquitectònic: ja que ha estat reformada de forma tradicional mantenint l’essència inicial de la casa. - La seva situació és privilegiada, ja que atrau a un potencial molt important i variat de turisme, ja que la oferta de oci i lleure dels voltats és mol alta. - Aquesta casa és única en la zona, ja que en aquesta zona dels Vallès Occidental la oferta amb allotjaments de tipus rural és mínima. Només cal esmentar que al poble de Rellinars no n’hi ha cap i als seus voltants tampoc, i en l’estudi de mercat realitzat ens indica que hi ha un turisme interessat en allotjar-se en aquesta zona, però no pot satisfer la seva demanda per falta d’oferta. - Preus assequibles: Els preus que ofereix la casa no són cars, així doncs aquest allotjament és assequible. - Oferta variada d’habitacions, ja que la casa disposa tant d’habitacions dobles, com habitacions per 3 i 4 persones, totes elles amb bany. Així doncs la casa es ideal tant per parelles com per famílies amb fills. - La casa està completament adaptada pel tipus de turisme que atrau aquesta zona, ja que disposa d’un traster on els visitants hi podran deixar tota mena d’objectes com motos de Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 23 trial, canyes de pescar etc..., també disposa d’una sala amb televisió, sofàs, etc. Perquè els visitants puguin descansar. Així doncs tots aquests son els punts forts (tant de l’entorn com de la pròpia casa) que s’han detectat després de realitzar l’estudi de mercat. Junt amb tots aquest punts s’hi ha d’afegir un aspecte molt important com és la gastronomia autòctona de la zona i del poble mateix, ja que al poble hi ha un dels millors restaurants de la zona, acompanyat de productes catalans de cultivació pròpia. Finalment s’esmenten un seguit de conclusions que ens aporta l’estudi de mercat: - El turisme rural està amb alça. - Hi ha molta demanda turística d’allotjament rural, i aquesta necessitat no es pot satisfer per falta d’oferta. - Hi ha molt tipus de turisme en aquesta zona, i tota aquesta gent són clients potencials. - La casa està situada en una zona verge, no massificada turísticament. - La gastronomia de la zona i del poble. - Les característiques que té la casa rural, s’adapten completament a la demanda ( preu, varietat habitacions, atractiu arquitectònic,etc.) Aquests punts ens confirmen la perfecta viabilitat d’aquest allotjament de casa rural. 3.2 Normativa DECRET 313/2006, de 25 de juliol, que regula els establiments de turisme rural. El Decret 365/1983, de 4 d'agost, pel qual es crea la modalitat d'allotjament turístic "Residència-Casa de Pagès" tenia la finalitat de promoure els recursos turístics de les comarques catalanes, actuació necessària per raons econòmiques, per assolir l'objectiu de millora de les rendes de les famílies que viuen al medi rural i d'equilibri territorial de Catalunya. El Decret esmentat va ser desplegat per l'Ordre, de 6 d'octubre de 1983, per la qual s'estableix la normativa per a l'obertura i funcionament de les residències-casa de pagès, que va establir les condicions d'obertura i els requisits que havien d'acomplir aquests establiments turístics. El Decret 214/1995, de 27 de juny, pel qual es regula la modalitat d'allotjament turístic anomenada residència-casa de pagès va definir de nou aquesta modalitat d'allotjament turístic a fi, d'una banda, de millorar la qualitat de les instal·lacions i els serveis, diferenciar les ofertes que existien en el camp de l'allotjament rural i, d'altra banda, de preservar l'entorn natural i arquitectònic de la seva zona d'ubicació. La Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, defineix en els seus articles 49 i 50 els establiments de turisme rural tot establint una nova denominació i classificació en dos grups, les cases de pagès i els allotjaments rurals. La diferència fonamental entre ambdós grups és el fet que les persones titulars de les Cases de pagès han de tenir, en tot cas, rendes procedents de l'activitat agrària, ramadera o forestal i són aquests establiments des d'on es pot practicar l'agroturisme com a forma de participació i coneixement de la realitat agrària, generant així uns ingressos que han de complementar l'activitat principal agrària dels pagesos. S'han creat dins de cada grup d'establiments quatre modalitats: les masies, les masoveries, les cases de poble compartides i les cases de poble independents. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 24 És de destacar la nova opció que es preveu per aquelles persones titulars que no obtenen rendes agràries de poder compartir el seu habitatge amb els hostes, opció que no existia fins ara i que ha de permetre assolir l'objectiu de diversificació de rendes de la població rural i la fixació d'aquesta en el territori. Aquest Decret contempla la possibilitat que puguin ser titulars de Cases de pagès determinades societats lligades a l'activitat agrària, una reivindicació expressada pel món agrari. Aquesta opció es preveu aquí, amb la conformitat del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, però salvant l'exigència que la persona física que ha de conviure o relacionar-se amb els turistes acompleixi uns determinats requisits. Tanmateix s'ha volgut potenciar un dels trets definitoris dels establiments d'allotjament turístic, com és la prestació efectiva als hostes de determinats serveis, tot diferenciant-los del simple lloguer d'habitatges sense serveis turístics i per aquesta raó es preveu la prestació de serveis d'informació, assistència i neteja que han de millorar-ne la qualitat i la proximitat a les persones usuàries en els establiments no compartits. Altres aspectes en què s'incideix expressament fan referència a l'augment de la mida d'habitacions i espais comuns , l'exigència de cambres de bany a cada habitació, les mides dels llits o la limitació del nombre de places que pot oferir un mateix titular, aspecte aquest que ha de permetre mantenir un tracte personalitzat entre hostes i titulars, un dels actius més valuosos d'aquest segment de l'oferta turística. El desenvolupament del turisme rural ha de facilitar la sostenibilitat mediambiental, cultural i socioeconòmica del territori. En virtut del que s'ha exposat i de conformitat amb el que estableix la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, a proposta del conseller d'Economia i Finances, d'acord amb els dictàmens preceptius emesos pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i per la Comissió Jurídica Assessora i d'acord amb el Govern de la Generalitat, Decreto: Article 1 Establiments de turisme rural 1.1 Són establiments de turisme rural aquells que presten allotjament als usuaris turístics en habitacions o habitatges rurals, d'una manera habitual i mitjançant preu. 1.2 Aquests establiments estan situats en el medi rural, fora o dins de nuclis de població de menys de 1000 habitants, integrats en edificacions preexistents anteriors a 1950, i respecten la tipologia arquitectònica de la zona, la qual es tracta de potenciar afavorint la seva rehabilitació i conservació, tot evitant les noves construccions. 1.3 No poden ésser considerats en cap cas com establiments de turisme rural aquells ubicats en pisos, considerats com a habitatges independents en un edifici de diverses plantes, en règim de propietat horitzontal. 1.4 Els establiments de turisme rural es classifiquen en els dos grups següents: a) Cases de pagès o establiments d'agroturisme. b) Allotjaments rurals. Article 2 Cases de pagès o establiments d'agroturisme Les Cases de pagès o establiments d'agroturisme són aquells en els quals la persona titular, pagès o pagesa professional, obté rendes agràries, ramaderes o forestals d'acord amb els criteris normatius del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i on les persones usuàries poden conèixer les tasques i activitats pròpies de l'explotació agrària a la qual estan vinculades. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 31 Les persones titulars d'establiments autoritzats amb anterioritat a la data de l'entrada en vigor d'aquest decret i que estiguin explotant més de 25 places, no estan obligades a adaptar-se a allò que preveu l'article 15 apartat 3 del present decret sobre els límits de places que pot explotar un titular, excepte que es vulgui produir un canvi de titularitat, però tampoc podran augmentar-ne el nombre de les que tinguin autoritzades. Disposició addicional quarta Els establiments autoritzats amb anterioritat a la data de l'entrada en vigor d'aquest decret que tinguin un restaurant autoritzat en la mateixa edificació, no estaran sotmesos a la limitació de places del dit restaurant que preveu l'article 15, apartat 1 del present decret, excepte que es vulgui produir un canvi de titularitat, però no podran en cap cas ampliar-ne la capacitat del mateix. Disposició addicional cinquena Els establiments autoritzats amb anterioritat a la data de l'entrada en vigor d'aquest decret que ultrapassin el nombre de places dins la mateixa edificació, prevista per l'article 15 apartat 4t, no estaran sotmesos a aquesta limitació, excepte que es vulgui produir un canvi de titularitat, però no podran en cap cas ampliar-ne la capacitat. Disposició addicional sisena Els establiments existents disposaran d'un termini d'un any per sol·licitar l'adscripció als nous grups i modalitats, així com per a començar a prestar els serveis previstos a l'article 16 del present decret. Transcorregut aquest termini es procedirà a l'adscripció d'ofici d'aquells que no ho hagin sol·licitat, sempre i quan estiguin prestant ja els esmentats serveis. Disposició addicional setena Els establiments de turisme rural ubicats a la Vall d'Aran, s'han d'adreçar, a tots els efectes regulats per aquest decret, al Conselh Generau dera Val d'Aran, atesa les transferències efectuades en la matèria pels decrets 176/1999, de 29 de juny i 257/2000, de 24 de juliol, de transferència de competències de la Generalitat de Catalunya al Consell General d'Aran en matèria de turisme. Disposicions transitòries .1 Les persones que en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Decret puguin acreditar haver iniciat les obres d'adequació d'un edifici per tal de reconvertir-lo en establiment de turisme rural i presentin en el termini de sis mesos a comptar del dia següent de l'entrada en vigor del present decret, la documentació exigida pel Decret 214/ 1995, de 27 de juny pel qual es regula la modalitat d'allotjament turístic anomenada residència-casa de pagès, veuran resolta la seva sol·licitud d'acord amb els requisits tècnics de la normativa anterior, però els establiments seran adscrits als nous grups i modalitats. .2 Les sol·licituds d'autorització d'obertura i funcionament que en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Decret comptin amb tota la documentació exigida pel Decret 214/1995, de 27 de juny, pel qual es regula la modalitat d'allotjament turístic anomenada residència-casa de pagès seran resoltes d'acord amb els requisits tècnics de la normativa anterior, però els establiments seran adscrits als nous grups i modalitats. .3 Els establiments en tràmit d'autorització esmentats en el paràgraf anterior que ja compleixin els requisits i s'ajustin a les característiques dels grups i modalitats en què s'ordenen els establiments de turisme rural segons el present Decret seran autoritzats i classificats d'acord amb el mateix. Disposició derogatòria Es deroguen el Decret 365/1983, de 4 d'agost, pel qual es crea la modalitat d'allotjament turístic "Residència-Casa de Pagès" i el Decret 214/ 1995, de 27 de juny pel qual es regula la modalitat d'allotjament turístic anomenada residència-casa de pagès. Disposicions finals .1 El conseller o consellera competent en matèria de turisme adoptarà les mesures per a l'aplicació i l'execució d'aquest Decret. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 32 .2 Aquest Decret entrarà en vigor als vint dies de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 25 de juliol de 2006 Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya Antoni Castells i Oliveres Conseller d'Economia i Finances Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 33 4 MEMÒRIA DESCRIPTIVA 4.1 Emplaçament La casa està situada al nucli urbà de Rellinars (Vallès Occidental), concretament al carrer Felip Neri cantonada amb carrer Cal Navarcles. 4.2 Descripció del projecte L’edificació resultant del projecte de rehabilitació i canvi d’ús continua mantenint l’antiga forma de la casa, ampliant-la en totes les seves plantes a la zona més estreta del pati existent. La intervenció proposada en el projecte crea 6 noves habitacions destinades a turisme rural, deixant una zona de la casa per a l’ús privat dels propietaris. A més preveu dotar totes les habitacions i la zona dels propietaris de tots els serveis necessaris. A continuació es detalla com es reparteixen els nous espais a partir dels existents, reflexats en els plànols d’estat actual: En la planta semisoterrada es mantenen els dos trasters més grans, un per a ús dels propietaris i per a col·locar-hi instal·lacions i l’altre es destina a traster per a l’ús dels inquilins de la casa. Els altres trasters d’aquesta planta es tiren a terra i es realitza una sala d’estar comunitària. En planta baixa es manté l’espai de la cuina actual donant-li el mateix ús, i el menjador actual s’amplia per tal d’utilitzar-lo com a menjador comunitari, la resta de la planta baixa es redistribueix ubicant-hi un aseo comunitari, una habitació de matrimoni, un menjador-estar i un bany per als propietaris. La planta primera es redistribueix completament i s’hi ubiquen cinc de les sis habitacions, totes elles amb bany. D’aquestes cinc habitacions tres seran dobles i dues quàdruples (habitació de matrimoni + habitació doble) amb accés a la planta sotacoberta. Des d’aquesta planta també tenim accés a l’habitació 2 que es troba en planta sotacoberta. Finalment la planta sotacoberta també es redistribueix completament, ubicant-hi la habitació que falta (habitació quàdruple amb bany). En aquesta planta també hi trobem les dos habitacions de matrimoni que corresponen a les habitacions 1 i 3 d’accés en planta primera. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 34 4.3 Quadre de superfícies útils Habitació 1 Distribuïdor 5,61 m2 Bany 3,80 m2 Dormitori 1 (doble) 12,43 m2 Dormitori 2 (matrimoni) 22,46 m2 Total 44,30 m2 Habitació 2 Distribuïdor 5,25 m2 Bany 5,55 m2 Dormitori 1 (doble) 20,15 m2 Dormitori 2 (matrimoni) 22,73 m2 Total 53,68 m2 Habitació 3 Distribuïdor 3,90 m2 Bany 5,25 m2 Dormitori 1 (doble) 14,46 m2 Dormitori 2 (matrimoni) 25,80 m2 Total 49,41 m2 Habitació 4 Bany 4,22 m2 Dormitori (matrimoni) 11,63 m2 Total 15,85 m2 Habitació 5 Bany 7,00 m2 Dormitori (matrimoni) 15,04 m2 Total 22,04 m2 Habitació 6 Bany 4,07 m2 Dormitori (matrimoni) 11,43 m2 Total 15,50 m2 Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 35 Propietaris Cuina 11,44 m2 Menjador-estar 38,24 m2 Bany 6,08 m2 Dormitori (matrimoni) 12,72 m2 Safareig 23,17 m2 Total 91,65 m2 Espais comuns Distribuïdor PB 5,62 m2 Menjador 35,12 m2 Aseo 2,91 m2 Sala estar (semisoterrani) 73,72 m2 Traster 19,27 m2 Total 136,64 m2 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 36 5 MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 5.1 Enderrocs Havent analitzat l’estat actual de l’edifici, els únics canvis a nivell estructural que es realitzaran són degut a les noves necessitats de distribució. Així doncs a nivell estructural es desmuntarà part de l’estructura del sostre de planta primera i pel que fa a la paret de maçoneria s’enderrocarà part de la façana nord i s’obriran noves obertures. A nivell de tancament es creu convenient enderrocar el tancament de coberta degut al seu mal estat, tal i com es pot comprovar en l’estudi de patologies. Les fases de desmuntatge dels diferents elements constructius es faran de la coberta baixant cap a la planta semisoterrada, tenint en compte la seguretat en els diferents treballs. 5.1.1 Enderroc de la coberta La coberta actual és de teula aràbiga, per desmuntar-la començarem des del carener fins als ràfecs, baixant uniformement pels faldons. Les teules que desmuntarem no la podrem reutilitzar degut al seu mal estat, ara bé les llates de fusta que estiguin bé es reutilitzaran en la nova construcció de les plantes inferiors. 5.1.2 Enderrocs a nivell de planta En l’estat actual les parets de càrrega no presenten cap lesió per ser enderrocades, l’enderroc es farà únicament per necessitats constructives del projecte. S’haurà de desmuntar part de la façana nord degut a l’ampliació que es vol realitzar en aquesta zona i els trossos de façana on s’hagi previst obrir una finestra. Aquesta feina es realitzarà una vegada s’hagi aixecat la nova estructura i previ estintolament de l’element resistent. 5.1.3 Enderroc dels forjats Aquesta intervenció només serà necessària en part del sostre de planta primera degut a ser un punt on obrim nous passos. En primer lloc es desmuntarà l’entrebigat i es deixaran les bigues de fusta per donar estabilitat als murs que formen l’estructura de l’edifici. Per retirar les bigues haurem de tallar-les per un extrem assegurant-les prèviament per que no caiguin. L’enderroc de l’escala actual d’accés a sotacoberta es realitzarà de dalt fins al terra de planta primera. 5.2 Moviments de terres Es farà el rebaix necessari per l’execució de la solera en planta semisoterrada fins a la cota indicada en els plànols, i es procedirà a l’execució de la rasa per l’arrencada del mur estructural de nova construcció realitzat per l’ampliació de la casa. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 37 5.3 Fonaments Es marcarà sobre el terreny la rasa per l’execució de la sabata correguda de fonamentació que assenyala el corresponent plànol de fonaments, aprofundint en l’excavació fins a la cota considerada per a l’assentament de l’edificació, una vegada col·locat l’acer corresponent en les condicions de neteja i anivellament adequades, es procedirà a l’abocada del formigó de resistència característica 250 Kg/cm² i amb un diàmetre màxim del granulat de 40 mm, amb un acer del tipus B-500-S, que designa una resistència característica de l’acer a tracció. Pel que fa al nivell de control de qualitat, els materials es controlaran tal i com s’indica a la Instrucció EHE/08, en allò que es refereix al nivell normal de control de qualitat. 5.4 Sanejament horitzontal Es preveu xarxa de sanejament soterrada de PVC amb la connexió a la xarxa general. 5.5 Estructura En un principi, partim de la base de que les actuals parets de maçoneria es troben en perfectes condicions estructurals per a treballar a compressió. Per tant, no considerem oportú fer cap reforç a l’estructura actual de murs de càrrega. En la zona on s’amplia l’edifici es realitzarà un mur de càrrega de nova construcció d’obra de fàbrica. El bon estat de l’estructura de bigues i entrebigat de fusta de la casa ens ha fet decidir per conservar-lo, la nostra intervenció en aquesta zona es limitarà a la realització d’una capa de compressió de 5 cm de formigó HA-25/B/10/I i una malla de 15x15 cm de ø8 mm. La unió de l’element estructural (bigues) amb la capa de compressió s’ha realitzat mitjançant connectors de vis cargolats galvanitzats de ø8 mm i 14 cm de longitud. Prèviament a la realització d’aquesta capa de compressió s’apuntalarà el sostre en el que treballarem. Primer intervindrem en el sostre de la planta semisoterrada i seguirem per les següents plantes per poder apuntalar sobre la capa de compressió ja realitzada. L’objectiu d’aquesta capa de compressió és per una banda repartir uniformement les noves càrregues que s’aplicaran sobre els forjats, dotar els forjats d’una major planeitat per poder col·locar els nous paviments i a la vegada millorar l’aïllament acústic entre les diferents plantes. Pel que fa a la part nova dels forjats s’ha optat per buscar un sistema de sostres i estructura el més similar possible a l’existent, formats per biguetes de fusta, damunt les quals es col·locarà un entrebigat de llates de fusta (aprofitant les que s’han extret anteriorment i les que s’hagin de col·locar de nou es buscarà la màxima semblança amb les existents) sobre les quals optarem per realitzar-hi la capa de compressió i la malla que col·loquem en tots els forjats. Les noves escales que realitzem seran de fusta independents a l’estructura de tancament, formades per estesa i contrapetja i muntants laterals recolzats a l’estructura dels forjats. L’escala de la planta semisoterrada es realitzarà mitjançant volta catalana, lligada al forjat de la planta superior amb connectors metàl·lics. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 38 5.6 Coberta Pel que fa a la coberta es proposa un sistema de tancament format per un panell sandwich amb aïllament incorporat subjectat a l’estructura de la coberta, al qual aniran agafades les teules aràbigues. En el ràfec de la coberta es recull l’aigua de pluja amb un canal exterior de secció semicircular, de planxa de zenc de 0,82 mm de gruix, col·locat amb peces especials i connectat al baixant. Es posarà especial atenció en la correcta elaboració i segellat de les xemeneies i les corresponents juntes de dilatació. Es seguirà en tot moment les instruccions del CTE en l’execució de les feines de coberta. 5.7 Tancament exterior En la major part del tancament exterior la nostra intervenció es limitarà per un costat a netejar i posteriorment rejuntar amb morter M-80 els actuals murs de maçoneria tal i com s’indica en l’estudi de patologies. Les parets de tancament de nova construcció realitzades en l’ampliació de la casa seran de maó calat (“gero”) es revestiran exteriorment amb pedra del país formant cambra d’aire, amorterat amb ciment Pòrtland. A l'interior de les cambres es col·locaran mantes rígides de fibra de vidre per a aconseguir un millor aïllament tèrmic. 5.8 Divisòries interiors S’ha optat per resoldre aquest apartat amb envans de supermaó de 60x25x7 cm pres amb morter M-40. 5.9 Revestiments Els revestiment de les parets de nova construcció seran arrebossades a bona vista, i enrajolades sobre un arrebossat mestrejat en cuina i banys. Els murs de maçoneria existents que vagin vistos a interior, se’ls realitzarà un netejat i rejuntat com en la part exterior. Als banys i la cuina els paraments verticals s’enrajolaran fins a 2m d’alçada i el pany de paret que resti fins al sostre es pintarà. 5.10 Pintures Tots els elements de fusta tant estructurals com decoratius aniran envernissats amb un vernís sintètic, una capa de protector químic insecticida-fungicida i tres d’acabat, amb una superfície semimat, de to rústic. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 39 En els elements de fusta exteriors se’ls hi aplicarà un pintat amb pintura siloxans i envernissat al vernís sintètic, amb una capa de protector químic insecticida-fungicida i tres d’acabat, amb una superfície semimat, amb to rústic. Els elements interiors arrebossats es s’acabaran amb pintura al temple picat a dues mans. 5.11 Fusteria La fusteria interior és de fusta de roure per envernissar, mentre que la fusteria exterior és de fusta de pi, portes, finestres i porticons. Pel que fa a la vidrieria s’ha decidit col·locar vidre climalit 4/8/4 en totes les finestres, diferenciant dos tipus d’acabat: en les del bany la lluna de 4 (la interior) anirà tractada a l’àcid per la part que queda dins la cambra, mentre que la resta totes dos llunes seran incolores. 5.12 Paviments L’acabat del paviment de la planta semisoterrada (en contacte amb el terreny) serà de gres tipus rústic, col·locat a junta oberta i a truc de maceta amb morter adhesiu, sobre una solera de formigó de 15 cm amb malla electrosoldada 15x15x8, làmina de polietilè i emmacat de graves de 15cm. En les plantes pis es col·locarà parquet flotant de fusta de roure, sobre una làmina de feltre de polipropilè. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 40 6 RECÀLCULS ESTRUCTURA S’ha realitzat la comprovació de la fletxa que podrien tenir les bigues de fusta actualment existents en l’habitatge al sobrecarregar-les amb la capa de compressió. S’han escollit les bigues existents amb secció i llum més desfavorable. Forjats mixtes fusta-formigó amb connectors Tecnaria Projecte : Forjat mixt fusta-formigó Projectista : Ignasi Vallejo Casals ____________________________________________________________________ Forjat amb capa de compressió de formigó de 5cm amb malla electrosoldada i entaulat de fusta existent. Connector tipus: Base en biga Resistència característica connector: 20900 N Mòdul de desplaçament inicial connector : 17200 N/mm Mòdul de desplaçament últim connector: 7410 N/mm --- GEOMETRÍA --- - Espessor capa d’ formigó: 5 cm Espessor entarimat: 2 cm Espessor aïllant: 0 cm Pes específic entarimat: 6.00 kN/m3 Pes específic aïllant: 0.50 kN/m3 - Entre eixos de Bigues: 60 cm Base Bigues: 13 cm Altura Bigues: 20 cm Llum lliure Bigues: 360 cm - Relació llum/fletxa. temps zero: L/500 Relació llum/fletxa. temps infinit.: L/350 --- CÀRREGUES --- - Suportades per metre quadrat Permanents - Morter: 0.40 kN/m2 Permanents - Paviment: 0.40 kN/m2 Permanents - Envans: 1.00 kN/m2 Permanents - Altres: 0.00 kN/m2 Total permanents : 1.80 kN/m2 Total accidentals: 2.00 kN/m2 - Total per metre lineal Permanents : 2.09 kN/m Accidentals: 1.20 kN/m Total ELS : 3.29 kN/m Total ELU : 4.63 kN/m Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 47 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 48 Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 49 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 50 Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 51 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 52 Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 53 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 54 Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 55 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 56 Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 63 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 64 Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 65 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 66 Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 67 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 68 Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 69 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 70 Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 71 Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 72 Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 79 7.5 Seguretat contra incendis a les residències – casa de pagès 1. Definicions 2. Normativa i jurisprudència 2.1. Disposicions legals que regulen l'activitat 2.2. Disposicions legals en matèria de seguretat contra incendis 2.3. Altres disposicions 2.4. Conclusions 3. Condicions de seguretat 3.1. Accessibilitat 3.2. Límits a l’extensió de l’incendi 3.3. Condicions d’evacuació 3.4. Instal·lacions 7.5.1 Definicions — Establiments de turisme rural: establiments que ofereixen allotjament en habitacions o habitatges rurals, en les condicions regulades per l’article 49 de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya. — Masia: edificació aïllada que es destina a allotjament en les condicions que estableix l’article 2 del Decret 214/1995, de 27 de juny, pel qual es regula la modalitat d’allotjament turístic anomenada residència-casa de pagès. — Casa de poble: edificació en habitatge unifamiliar que es destina a allotjament en les condicions que estableix l’article 3 del Decret 214/1995, de 27 de juny, pel qual es regula la modalitat d’allotjament turístic anomenada residència-casa de pagès. — A llotjament rural independent: unitat integrada en una edificació, bé aïllada o bé en nuclis de població, que es destina a allotjament en les condicions que estableix el Decret 214/1995, de 27 de juny, pel qual es regula la modalitat d’allotjament turístic anomenada residència-casa de pagès. 7.5.2 Normativa i jurisprudència Disposicions legals que regulen l'activitat Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya. Classifica els establiments turístics d’allotjament turístic en les modalitats següents: — Establiments hotelers — Apartaments turístics — Càmpings — Establiments de turisme rural. Es classifiquen en dos grups: les cases de pagès i els allotjaments rurals. No hi ha reglaments de regulació d’aquestes modalitats i la normativa específica de referència és encara la que es detalla tot seguit. L’article 39 determina específicament que els establiments de turisme rural no són hotels. Decret 241/1995, de 27 de juny, pel qual es regula la modalitat d’allotjament turístic anomenada residència-casa de pagès La regulació d’aquests tipus d’establiments té com a un dels seus objectius principals la preservació de l’entorn natural i arquitectònic, possibilitant la rehabilitació i conservació d’edificacions ja existents i evitant noves construccions. Concretament, un dels requisits per a totes les modalitats és que l’edificació sigui anterior a l’any 1950. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 80 Les modalitats en les quals s’ordenen les residències-cases de pagès són: — Masia — Casa de poble — Allotjament rural independent Una de les característiques fonamentals d’un establiment, pel que fa referència a la seguretat en cas d’incendi, és el seu nivell d’ocupació. El dimensionament de tots els elements d’evacuació (portes, escales, passadissos...) ha de ser suficient per garantir l’evacuació dels ocupants en condicions segures. L’article 13 d’aquest Decret determina que la capacitat màxima de totes les modalitats de residència-casa de pagès és de 15 places. Disposicions legals en matèria de seguretat contra incendis Codi Tècnic de l’edificació Regula les condicions que en matèria de seguretat contra incendis han de complir els edificis, inclosos aquells que tenen un ús residencial públic (hotel, hostal, residències, apartaments turístics…). Pel que fa a la necessitat de sortides, el punt R.7.2.2 especifica que aquelles plantes situades més de dos nivells per sobre de la de sortida, han de disposar de dues sortides de planta diferents. En qualsevol altre cas, una planta pot tenir una única escala, si la seva ocupació és inferior a 100 persones i la distància màxima des de qualsevol porta d’una habitació (origen d’evacuació) fins a l’escala és menor de 25 metres. Es pot observar que aquestes magnituds (ocupació, distàncies d’evacuació) estan molt per sobre de les que pot arribar a tenir una casa de turisme rural. Cal dir que l’article 3.3 permet admetre solucions diferents a les previstes en la norma quan, atès el risc d’incendi de l’edifici i la singularitat del cas, es garanteixi un nivell de protecció contra incendis suficient. Ordre de 6 d’octubre de 1987, per la qual s’estableixen els requisits tècnics i els serveis mínims exigibles als establiments hotelers en els seus diferents grups, modalitats, categories i especialitats Tots els grups i modalitats dels establiments hotelers han de disposar d’escala d’emergència que comuniqui els diferents nivells de l’edifici. Com s’ha vist anteriorment, les residències-casa de pagès no són establiments hotelers, per tant, no els és d’aplicació el que disposa aquesta ordre. 7.5.3 Altres disposicions El Consell de la Comunitat Econòmica Europea va dictar unes recomanacions als Estats membres en matèria de prevenció d’incendis en els hotels. Aquesta recomanació marca el límit d’aplicació dels requisits tècnics en aquells establiments amb més de 20 places. 7.5.4 Conclusions El problema es presenta quan es pretenen fer obres d’adequació en una casa rural perquè pugui rebre hostes. Des del punt de vista de la normativa tècnica que li és aplicable, queda mal solucionat, si s’intenta aplicar les exigències de l’ús hoteler de la NBE a les residènciescases de pagès, ja que adequar una casa construïda abans del 1950 al que marca la NBE vigent o al que recomana de Comunitat Europea obligaria gairebé a tirar l’edificació o fer reformes molt importants que serien econòmicament inviables en la majoria dels casos (substitució d’estructures de fusta, sortides alternatives, escales exteriors...) Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 81 7.6 Condicions de seguretat Les condicions de protecció contra incendis per aquests establiments són: Accessibilitat Segons indica l’article 3 del Decret 64/1995, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, els establiments de turisme rural (assimilats a habitatges) situats en terreny forestal han de respectar les condicions d’accessibilitat fixades al Decret 241/1994. El requeriments són els següents: — Comunicació amb una carretera asfaltada a través d’una única via d’accés de 5 metres d’amplada, o bé dues vies diferents d’accés i sortida. — Manteniment d’una franja perimetral de 25 metres d’amplada permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida i les branques baixes esporgades. En cas que estiguin situats en nucli urbà, les condicions que s’han de complir estan especificades en el Decret 241/1994: — Han de tenir una façana accessible a un carrer de 6 metres d’amplada amb una via lliure d’aparcaments d’almenys 4 metres. Si el carrer no té aquesta amplada, haurà de comunicar per ambdós extrems amb carrers d’intervenció que reuneixin aquestes condicions. La distància màxima des de la porta de l’edificació fins a un dels carrers d’intervenció ha de ser inferior a 50 metres. — Obertures d’accés (punts de salvament) en cada planta de la façana accessible. Límits a l’extensió de l’incendi L’estructura existent no requereix justificar el grau EF. En cas que s’ampliï l’establiment o es facin reformes que afectin els elements estructurals, els elements reformats hauran de respectar els graus d’estabilitat al foc fixats a la NBE-CPI: · EF-60 amb caràcter general · EF-120 en soterranis · RF-120 en parets mitgeres Condicions d’evacuació Un establiment de turisme rural s’assimila a un habitatge pel que fa referència a condicions d’evacuació, considerant però, com a origen d’evacuació la porta de cada habitació. Per tant, la distància màxima a recórrer des de tot origen d’evacuació fins a una sortida d’edifici pot ser de 50 metres amb l’ocupació assignada en tot el recorregut sempre inferior a 25 persones. Instal·lacions Les instal·lacions de seguretat contra incendis de què han de disposar aquests establiments són: — Extintors d’incendi en cada planta, situats en zones comunes de pas. — Enllumenat d’emergència en els recorreguts comuns d’evacuació: escales i sortida exterior. — Instruccions d’actuació en cas d’emergència (atès que es tracta d’un establiment d’ús públic). Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 82 8 ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT Aquest punt esta dividit segons les fases que apareixen a l’obra: enderroc, moviments de terres, fonamentació, estructura de fusta i capa de compressió de formigó, coberta, fàbrica de maó, revestiments exteriors, paviments, ram de fuster i instal·lacions. Per cada fase se n’evaluen els riscos, els treballadors necessaris, les màquines auxiliars, les proteccinos col.lectives a posar, la senyalització, les proteccions individuals i les normes específiques de seguretat a seguir. Les condicions tècniques i les lleis a les que estan sotmesos estan explicades en el plec de condicions tècniques i particulars. 8.1 Enderroc manual Per evaluar les causes dels accidents s’ha tingut present la guia d’avaluació de Riscos editada pel Departament de Treball de la Generalitat, tenint en compte per cada activitat només els Riscos més importants. En la seva avaluació s’han tingut en compte les consideracions constructives del Projecte d’Execució Material de l’obra, considerant que: la probabilitat és la possibilitat que es materialitzi el Risc, i la Gravetat (severitat) és la conseqüència normalment esperada de la materialització del Risc. En la confecció del Pla de Seguretat i Condicions de Salut, aquesta avaluació podrà ser modificada en funció de la tecnologia que adopti l’empresa constructora o empreses que intervinguin en el procés constructiu, segons disposa l’Article 7 del R. D. 1627/97, del 24 d’octubre. L’objectiu principal d’aquesta avaluació serà el d’establir un seguit de prioritats per anul·lar o en el seu cas controlar i reduir els citats Riscos, tenint en compte les mesures preventives que es desenvolupen a continuació. Relació de Riscos i la seva avaluació. Riscos Probabili tat Gravetat Avaluació del Risc 1.-Caigudes de persones a diferent nivell. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 2.-Caigudes de persones al mateix nivell. ALTA GREU ELEVAT 3.-Caiguda d’objectes per desplom. MÈDIA MOLT GREU ELEVAT 5.-Caiguda d’objectes. ALTA GREU ELEVAT 6.-Trepitjades sobre objectes. ALTA GREU ELEVAT 7.-Cops contra objectes immòbils. ALTA LLEU MEDI 8.-Cops amb elements mòbils de màquines. BAIXA GREU BAIX 9.-Cops amb objectes o eines. MÈDIA LLEU BAIX 10.-Projecció de fragments o partícules. MÈDIA LLEU BAIX 13.-Sobreesforços. BAIXA LLEU ÍNFIM 15.-Contactes tèrmics. BAIXA GREU BAIX 16.-Contactes elèctrics. MÈDIA MOLT GREU ELEVAT 17.-Inhalació o ingestió de substàncies nocives. MÈDIA LLEU BAIX 19.-Exposició a radiacions. MÈDIA GREU MEDI 20.-Explosions. BAIXA MOLT GREU MEDI 21.-Incendis. BAIXA GREU BAIX 22.-Causats per éssers vius. BAIXA LLEU ÍNFIM Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 83 23.-Atropellaments, cops i topades contra vehicles. BAIXA GREU BAIX 26.-O.R.: manipulació de materials tallants. ALTA LLEU MEDI 27.-Malalties causades per agents químics. MÈDIA GREU MEDI 28.-Malalties causades per agents físics. MÈDIA GREU MEDI Realització Per realitzar l’enderroc serà imprescindible considerar l’equip tècnic: Dúmpers de petita cilindrada Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. Les proteccions col·lectives esmentades en les normes de seguretat es troben constituïdes per : Baranes de seguretat Xarxes de seguretat Marquesines o viseres de protecció Tanques tubulars de peus drets Senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: Senyal de perill indefinit. Cartell indicatiu d’entrada i sortida de camions. Senyalització de seguretat en el Treball, segons el RD 485/1997, del 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell. Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. Senyal d’advertència de risc elèctric. Senyal d’advertència de perill en general. Senyal d’advertència de matèries explosives. Senyal de prohibit el pas als vianants. Senyal de no fumeu. Senyal de protecció obligatòria del cap. Senyal de protecció obligatòria de la cara. Senyal de protecció obligatòria de la vista Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. Senyal de protecció obligatòria de les vies respiratòries. Senyal de protecció obligatòria dels peus. Senyal de protecció obligatòria de les mans. Senyal de protecció obligatòria del cos. Senyal de protecció individual obligatòria contra caigudes. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 84 Relació d’Equips de protecció individual. Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents: Treball manual de demolició pels operaris especialitzats: Cascos. Guants de cuir. Botes de seguretat. Cinturó de seguretat. Ulleres panoràmiques (contra la pols). Granota de treball. Pels treballs de demolició auxiliats amb el bufador: Cascos. Ulleres de vidre fumat per a la protecció de radiacions emeses per raigs d’infrarojos. Guants de cuir. Davantal de cuir. Maniguets de cuir. Granota de treball. Botes de cuir amb polaines. Cinturó de seguretat anticaiguda. Treball manual de demolició auxiliat amb el martell pneumàtic: Cascos. Guants de cuir. Botes de seguretat. Granota de treball. Cinturó de seguretat anticaiguda. Protecció auditiva (auriculars o tampons). Canelleres. Treballs de transport horitzontal (conductors): Cascos. Guants de cuir. Botes de seguretat. Granota de treball. Cinturó antivibratori. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 85 Treballs de transport vertical (operadors de grua): Cascos. Guants de cuir. Botes de seguretat. Granota de treball. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, seran proporcionats als treballadors dels mateixos, reflectint-los en el Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts al RD 773/1997, del 30 de maig; RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE. Sistemes de Normes i prevencions a tenir en compte L’edifici s’envoltarà amb una tanca segons les ordenances municipals; en el cas que envaeixi la calçada s’haurà de demanar permís a l’Ajuntament, i serà senyalitzat convenientment amb els senyals de seguretat vial corresponents. Sempre que sigui necessari, es complementarà la mesura anterior amb la col·locació de marquesines, xarxes o qualsevol altre dispositiu equivalent per evitar el risc de caiguda d’objectes cap a fora del solar. S’establiran accessos obligatoris a la zona de treball, convenientment protegits amb marquesines, etc. S’anul·laran totes les preses de les instal·lacions existents en l’edifici a demolir. S’instal·laran preses d’aigua provisionals per al reg de les runes evitant d’aquesta manera la formació de pols durant la realització dels treballs. S’instal·larà l’embrancament elèctric provisional, que disposarà de diferencials d’alta sensibilitat (30 m A) per a l’alimentació de sortida de llum i dels diferencials de mitja sensibilitat (300 mm A) per a la maquinària elèctrica (muntacàrregues). Si cal, s’instal·larà en tota la façana una bastida tubular coberta mitjançant una vela, per evitar la projecció d’enderrocs. En la part inferior de la bastida es col·locarà la marquesina. en cas que la bastida envaeixi la vorera s’haurà de construir un pòrtic per facilitar el pas als vianants. Es lligaran als diferents forjats els conductes d’evacuació de runes, que evacuaran sobre dels respectius contenidors, que es retiraran periòdicament mitjançant camions. Si a l’edifici confrontant, abans d’iniciar-se l’obra, hi hagués esquerdes, es posaran testimonis, per observar si aquestes progressen. Es dotarà l’obra d’instal·lacions d’higiene i benestar pel personal de demolició, i de la senyalització de seguretat en el treball necessària. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 86 8.2 Moviment de terrres Relació de Riscos i la seva avaluació. Riscos Probabilitat Gravetat Avaluació del Risc 1.- Caigudes de persones a diferent nivell. BAIXA MOLT GREU MITG 2.- Caigudes de persones al mateix nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 3.-Caiguda d’objectes per desplom. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 5.-Caiguda d’objectes. BAIXA GREU BAIX 8.-Cops amb elements mòbils de màquines. BAIXA GREU BAIX 9.-Cops amb objectes o eines. BAIXA LLEU ÍNFIM 12.- A trapaments per bolcada de màquines. BAIXA MOLT GREU MITG 16.-Contactes elèctrics. BAIXA MOLT GREU MITG 20.-Explosions. BAIXA MOLT GREU MITG 21.-Incendis. BAIXA MOLT GREU MITG 22.-Causats per éssers vius. BAIXA LLEU ÍNFIM 23.-Atropellaments, cops i topades contra vehicles. MITJA MOLT GREU CRÍTIC 28.-Malalties causades per agents físics. MITJA GREU MITG Realització Per realitzar estructures de formigó serà imprescindible considerar l’equip tècnic: Camions Dúmpers de petita cilindrada Retroexcavadora Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. Les proteccions col·lectives esmentades en les normes de seguretat es troben constituïdes per: Baranes de seguretat Tanques tubulars. Senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa assenyalada en aquesta activitat : Senyal de perill indefinit. Senyal del pendent de la rampa. Senyal de limitació de velocitat. Senyal de prohibit avançar. Senyal de pas preferent. Senyal manual de "stop" i " direcció obligatòria". Cartell indicatiu d’entrada i sortida de camions. Senyalització de seguretat en el Treball, segons el RD 485/1997, del 14 d’abril, conforme a la normativa assenyalada en aquesta activitat : Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 87 Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. Senyal d’advertència de risc elèctric. Senyal d’advertència de perill en general. Senyal de prohibit el pas als vianants. Senyal de protecció obligatòria del cap. Senyal de protecció obligatòria de la cara. Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. Senyal de protecció obligatòria dels peus. Senyal de protecció obligatòria de les mans. Senyal de protecció obligatòria del cos. Senyal de protecció individual obligatòria contra caigudes. Relació d’Equips de protecció individual. Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents: Treballs d’excavació i transports mecànics (conductors): Cascos. Botes de seguretat. Granota de treball. Cinturó antivibratori (de manera especial en les traginadores de trabuc “dúmpers” de petita cilindrada). Treballs auxiliars (operaris) : Cascos. Botes de seguretat de cuir per als llocs secs. Botes de seguretat de goma per als llocs humits. Guants de lona i cuir (tipus americà). Granota de treball. Cinturó de seguretat anticaiguda, ancoratge mòbil. Protecció auditiva (auriculars o tampons). Canelleres. Armilla d’alta visibilitat. Sistemes de Normes i prevencions a tenir en compte S’instal·larà la tanca de limitació del solar i, si ja s’hi trobés, es revisaran els seus possibles desperfectes. S’haurà de procurar independitzar l’entrada de vehicles pesants a l’obra de l’entrada de personal d’obra i de les oficines. S’ha de procurar establir zones d’aparcament de vehicles tant del personal d’obra com de maquinària de moviment de terres. S’ha de senyalitzar l’obra amb els senyals d’advertència, prohibició i obligació en els seus accessos i, complementàriament, en els talls d’obra on calgui. Atesos els treballs que es desenvolupen en aquesta activitat s’ha d’assegurar que ja es trobin construïdes les instal·lacions d’Higiene i Benestar definitives per a l’execució de l’obra restant, i si encara no fos així, es construirien tenint presents aquestes especificacions. En la realització de l’excavació del talús s’ha de realitzar un sanejament de pedres separades que puguin provocar una certa inestabilitat. S’ha de preveure la possibilitat de la presència d’alguns dels serveis afectats (línia elèctrica subterrània, conduccions de gas o d’aigua, telefonia, clavegueram). En presència de línies d’electricitat aèries dintre del solar, s'espera que aquestes siguin desviadesEn la realització de la rampa d’accés a la zona de buidat s’ha de construir amb Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 88 pendents, corbes i amplada que permetin la circulació de la maquinària de moviment de terres en les millors condicions de rendiment i seguretat. S’haurà d'establir la senyalització de seguretat vial a la sortida de camions mitjançant el senyal de perill indefinit amb el rètol indicatiu de sortida de camions. En l’interior de l’obra, s’ha de col·locar senyals de limitació de velocitat, així com senyals indicatius de la pendent de la rampa. En l’entrada a l’obra s’establirà un torn d’un operari (senyalitzador) per guiar l’entrada i la sortida de camions a l’obra i especialment en els casos necessaris de parada del trànsit vial. El trànsit de camions en el solar, per a l’evacuació de terres, estarà dirigit per un cap (encarregat, capatàs). És prohibit el trànsit de vehicles a una distància menor de 2 metres de la vorera del talús. En el cas de trànsit de vianants, s’haurà de col·locar a 1 metre del coronament del talús, una barana de seguretat de 90 cm. És prohibit l’aplec de materials a distàncies inferiors a 2 metres de la vorera del talús. S’haurà de procurar la mínima presència de treballadors al voltant de les màquines. És prohibida la presència de treballadors en el radi de gir de les màquines, prohibició que haurà de quedar senyalitzada a la part exterior de la cabina del conductor. En tot moment els treballadors empraran casc, granota de treball i botes de seguretat i en els casos que els calgui, guants, cinturó de seguretat, canelleres i protectors auditius. Un cop realitzat el buidat, s’ha de fer una revisió general de l’edificació contigua amb la finalitat d’observar les lesions que puguin haver sorgit a causa del buidat. El solar haurà de quedar, a la rasant de la futura fonamentació, net i endreçat. De cara als futurs treballs es mantindrà l’accés a la cota de fonamentació mitjançant l’escala, esmentada amb anterioritat, incorporada a una bastida. 8.3 Fonaments Relació de Riscos i la seva avaluació. Riscos Probabilitat Gravetat Avaluaci ó del Risc 1.- Caigudes de persones a diferent nivell. BAIXA GREU BAIX 2.- Caigudes de persones al mateix nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 4.- Caiguda d’objectes per manipulació. BAIXA LLEU ÍNFIM 6.- Trepitjades sobre objectes. BAIXA LLEU ÍNFIM 8.- Cops amb elements mòbils de màquines. BAIXA GREU BAIX 9.- Cops amb objectes o eines. BAIXA GREU BAIX 11.- Atrapaments per o entre objectes. ALTA GREU ELEVAT 16.- Contactes elèctrics. BAIXA MOLT GREU MEDI 18.- Contactes amb substàncies càustiques o corrosives MÈDIA LLEU BAIX 26.- O. R.: manipulació de materials abrasius. ALTA LLEU MEDI 28.- Malalties causades per agents físics. MÈDIA GREU MEDI Realització Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 95 Les proteccions col·lectives esmentades a les normes de seguretat es troben constituïdes per : Baranes de seguretat Barana formada per xarxes tipus tennis plastificades. Malla electrosoldada. Bastides. Marquesines o viseres de protecció. Senyalització de seguretat al Treball, segons el RD 485/1997, del 14 d’abril, conforme a la normativa assenyalada en aquesta activitat : Senyal d’advertència de càrrega suspesa. Senyal d’advertència de caiguda d’objectes. Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell. Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. Senyal d’advertència de risc elèctric. Senyal d’advertència de risc d’incendi. Senyal de prohibit el pas als vianants. Senyal de protecció obligatòria del cap. Senyal de protecció obligatòria dels peus. Senyal de protecció obligatòria de les mans. Senyal de protecció obligatòria del cos. Senyal d’ús obligatori del cinturó de seguretat. Senyal de ús exclusiu per a càrregues del muntacàrregues Relació d’Equips de protecció individual. Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents: Treballs de transport (conductors i operadors de grua): Cascos de seguretat. Botes de seguretat. Granota de treball. Cinturó antivibratori (molt especialment per al“dúmper” de petita cilindrada). Treballs amb formigonat: Cascos de seguretat de goma de canya lata. Botes de seguretat. Guants de neoprè. Granota de treball. Per a treballs amb l’encenedor de segellament: Cascos de seguretat. Guants de cuir. Granota de treball. Botes de cuir de seguretat. Pel ram de paleta: Cascos de seguretat. Guants de cuir. Granota de treball. Botes de seguretat de goma de canya alta. Cinturó de seguretat. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 96 Sistemes de Normes i prevencions a tenir en compte en el proces de construcció de la coberta. La coberta es construirà una vegada s’hagi finalitzat l’estructura, amb l’objectiu d’evitar les humitats per filtració o per condensació, a part de proporcionar un cert grau d’aïllament. S’haurà de considerar una previsió d’accés a la coberta i que aquetsa s'usarà per a l'acopi de material per a la seva pròpia construcció. Farem servir grues i muntacàrregues (que pot arribar fins al forjat de la coberta) El personal encarregat de la construcció de la coberta haurà de conèixer els riscos específics de l’ús dels mitjans auxiliars necessaris per realitzar la construcció de la coberta amb la major seguretat que sigui possible. La coberta haurà d'estra sempre neta i endreçada. Per evitar el risc de caiguda d’objectes a les elevacions de material al terrat es realitzarà mitjançant bateas (plataformes d’elevació). Així com el material ceràmic que necessitem es pujarà convenientment lligat o encintat al corresponent palet. Es suspendran els treballs al terrat quan la velocitat del vent sigui superior a 60 Km/h, per prevenir del risc de caiguda d’objectes i persones. Els recipients que transportin líquids de segellaments (betums, asfalts, morters, silicones) s’ompliran de tal manera que no es produeixin vessaments innecessaris i on es guardin aquests porductes hi haurà un extintor de pols química. Les bombones de gas butà es mantindran en posició vertical, lligades al carret portabombolles i a l’ombra, evitant la seva exposició al sol. L’accés a la coberta amb l’escala de mà no es practicarà en buits inferiors a 50x70 cm. Sobrepassant l’escala en 1 metre l’alçada a guardar. Les planxes de polistirè es tallaran sobre banc i només seran admesos talls sobre el terra per realitzar els petits ajusts. S’instal·laran senyals de perills d’incendis. El material de coberta (pissarra) es pujarà sobre plataformes emplintades, segons són enviades pels fabricants, perfectament apilonats i anivellats els paquets i lligats tot el conjunt a la plataforma. Es repartiran per la coberta evitant sobrecàrregues puntuals sobre el forjat. Els operaris que realitzin la construcció de la coberta hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir, granota de treball, botes de cuir de seguretat i cinturó de seguretat. El quadre elèctric de zona haurà d’estar protegit per evitar contactes elèctrics, sobreintensitats i curtcircuits, així mateix, s’haurà de disposar del corresponent interruptor diferencial i els respectius magnetotèrmics. S’hauran de tenir presents les proteccions necessàries per evitar riscos de caigudes a diferent nivell durant la construcció de la coberta: Protecció dels buits perimetrals. En primer lloc s’haurà de procurar construir, quan abans millor, l’ampit perimetral. Fins que l'ampit estigui construit, s’hauran d’instal·lar en tot el perímetre del forjat de la coberta les corresponents baranes de seguretat. Marquesines o viseres de protecció que volin entre 1,5 i 2 metres agafades amb taulons de 2,5 cm. de gruix i 20 cm. d’ample. Bastida de façana: ja que la construcció de l’edifici s’ha realitzat mitjançant la col·locació d’una bastida de façana es procurarà augmentar en un mòdul el mateix amb la finalitat d’anul·lar el risc de caiguda a diferents nivells i per facilitar l’accés a aquesta planta des de la mateixa bastida. En la coronació d’aquestes bastides s’establirà una plataforma de taulons en tota la seva amplada complementant-se alhora amb una barana de seguretat que sobrepassi 90 cm. la cota del perímetre de la coberta. Protecció dels buits del forjat horitzontal. Malla electrosoldada: la xarxa de repartiment es perllongarà a través dels forats a l'execució del mateix forjat. Posat que el projecte no comtepli l’ús de la malla electrosoldada, aquests buits es protegiran cobrint-los amb una malla electrosoldada embeguda al formigó. Baranes: Baranes a 90 cm. d’alçada, amb barra intermèdia i entornpeu sustentat per muntants. Es convenient emprar el guardacòs (cargols) com muntant de la barana. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 97 8.6 Fàbrica de maó Relació de Riscos i la seva avaluació. Riscos Probabilitat Gravetat Avaluació del Risc 1Caigudes de persones a diferent nivell ALTA MOLT GREU CRÍTIC 2Caigudes de persones al mateix nivell ALTA GREU ELEVAT 3-Caiguda d’objectes per desplom MITJA MOLT GREU ELEVAT 4-Caiguda d’objectes per manipulació BAIXA LLEU ÍNFIM 5-Caiguda d’objectes ALTA GREU ELEVAT 6-Trepitjades sobre objectes ALTA GREU ELEVAT 7-Cops contra objectes immòbils ALTA LLEU MITG 8-Cops amb elements mòbils de màquines MITJA GREU MITG 9-Cops amb objectes o eines MITJA LLEU BAIX 10-Projecció de fragments o partícules MITJA LLEU BAIX 13-Sobreesforços BAIXA LLEU ÍNFIM 16-Contactes elèctrics MITJA GREU MITG 17-Inhalació o ingestió de substàncies nocives MITJA LLEU BAIX 18-Contactes amb substàncies càustiques o corrosives MÈDIA LLEU BAIX 26-O R: manipulació de materials abrasius ALTA LLEU MITG 27-Malalties causades per agents químics MITJA LLEU BAIX 28-Malalties causades per agents físics MITJA LLEU BAIX Realització Per a realitzar els tancaments de fàbrica de maó serà imprescindible considerar l'equip humà següent : manobres. També esdevindrà necessari tenir present els mitjans auxiliars que facin falta per dur a terme la realització de la façana. Escales de mà Dúmpers de petita cilindrada Grúes i aparells elevadors Transpalet manual: carretó manual Formigonera pastera Bastida amb elements prefabricats sistema modular Bastida penjada Presa provisional d'aigua: s’instal·larà un muntant a la façana pel subministrament d’aigua a cadascuna de les plantes. Es realitzarà una instal·lació elèctrica provisional a l'interior de l'edifici connectada a la presa provisional general. Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 98 Les proteccions col·lectives citades en les normes de seguretat es troben constituïdes per : Baranes de seguretat Baranes modulars Barana formada per xarxes tipus tennis plastificada. Malla electrosoldada. Bastides de façanes. Marquesines o viseres de protecció Senyalització de seguretat en el Treball, segons el RD 485/1997, del 14 d’abril, en conformitat amb la normativa assenyalada en aquesta activitat : Senyal d’advertència de caiguda d’objectes. Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell. Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. Senyal d'advertència de risc elèctric. Senyal d'advertència de risc d’incendis. Senyal de prohibit el pas als vianants. Senyal de protecció obligatòria del cap. Senyal de protecció obligatòria dels peus. Senyal de protecció obligatòria de les mans. Senyal de protecció obligatòria del cos. Senyal d’ús obligatori del cinturó de seguretat. Relació d'Equips de protecció individual. Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents: Treballs de transport (conductors): Cascos de seguretat. Botes de seguretat. Granota de treball. Cinturó antivibratori (especialment per a les traginadora de trabuc “dúmper” de petita cilindrada). Per als treballs del ram de paleta: Cascos de seguretat. Guants de cuir i lona. Guants de goma (neoprè) si es manipula els morters. Granota de treball. Botes de cuiro de seguretat. Cinturó de seguretat, si cal. Mascareta amb filtre antipols, si es manipula la màquina de trepar. Ulleres antiimpacte, si es manipula la màquina de trepar. Sistemes de Normes i prevencions a tenir en compte en el proces de construcció dels tancaments de maó. En la construcció del corresponent tancament només s’hauran de desmuntar les proteccions col·lectives al lloc on s'estigui construint. S’haurà d’evitar la presència de material a la vora dels perímetres i es vetllarà per la correcta instal·lació dels entornpeus a les baranes de seguretat, per evitar la caiguda d’objectes. En la manipulació dels materials, s’hauran de considerar posicions ergonòmiques per evitar cops, ferides i erosions. En la manipulació del toro es procurarà no introduir les mans ni els peus dintre dels elements mòbils, i en especial es vetllarà per no posar el peu sota del palet. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 99 Amb la finalitat d’evitar lumbàlgies es procurarà que el transport manual de material no sobrepassi el pes de 30 Kg. Els operaris que realitzin la manipulació del material paletitzat hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball, botes de cuir de seguretat i cinturó de seguretat, si aquests treballs a desenvolupar presenten qualsevol risc de caiguda a diferent nivell. 8.7 Revestiments exteriors Relació de riscos i la seva avaluació. Riscos Probabilitat Gravetat Avaluació del risc 1.-Caigudes de persones a diferent nivell. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 2.-Caigudes de persones al mateix nivell. ALTA GREU ELEVAT 3.-Caiguda d’objectes per desplom. MITJA MOLT GREU ELEVAT 4.-Caiguda d’objectes per manipulació. BAIXA LLEU ÍNFIM 5.-Caiguda d’objectes. ALTA GREU ELEVAT 6.-Trepitjades sobre objectes. ALTA GREU ELEVAT 7.-Cops contra objectes immòbils. ALTA LLEU MITG 8.-Cops amb elements mòbils de màquines. BAIXA GREU BAIX 9.-Cops amb objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 10.-Projecció de fragments o partícules. MITJA LLEU BAIX 16.-Contactes elèctrics. MITJA GREU MITG 18.-Contactes amb substàncies càustiques o corrosives MITJA GREU MITG 20.-Explosions. BAIXA MOLT GREU MITG 21.-Incendis. BAIXA GREU BAIX 27.-Malalties causades per agents químics. MITJA GREU MITG Realització Per a realitzar els revestiments serà imprescindible considerar el següent equip humà: operaris de muntatge de plaques, pintors o manipuladors de morter, segons el cas. operadors de carretó elevador. També serà necessari tenir en compte els mitjans auxiliars necessaris per dur a terme la realització dels revestiments: formigonera pastera carretó elevador grues elevadores toro bastides tubulars modulars escales de mà proteccions col·lectives i personals pistola fixa-claus perforadora portàtil presa provisional d’aigua. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 100 instal·lació elèctrica provisional. instal·lacions d’higiene i benestar. Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per: Baranes de seguretat Baranes modulars Marquesines o viseres de protecció. Senyalització de seguretat al Treball, segons el R.D. 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: Senyal d’advertència de risc de caiguda d’objectes. Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell. Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. Senyal d’advertència de risc elèctric. Senyal de prohibit el pas als vianants. Senyal de protecció obligatòria del cap. Senyal de protecció obligatòria dels peus. Senyal de protecció obligatòria de les mans. Senyal de protecció obligatòria del cos. Senyal de protecció obligatòria de la vista. Senyal de protecció obligatòria de les vies respiratòries. Senyal de protecció obligatòria de la cara. Senyal d’ús obligatori del cinturó de seguretat. Relació d’Equips de protecció individual Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents: Treballs de transport (conductors i operadors de grua): Cascos de seguretat. Botes de seguretat. Granota de treball. Cinturó antivibratori (especialment a traginadores de trabuc “dúmpers” de petita cilindrada). Pels treballs d’aplacat: Cascos de seguretat. Guants de cuir i lona (tipus americà). Granota de treball. Botes de cuir de seguretat. Cinturó de seguretat, si els calgués. Sistemes de Normes i prevencions a tenir en compte En iniciar-se la jornada, es revisarà tota la bastimentada i mitjans auxiliars, comprovant-se les seves proteccions i estabilitat. Posat que per necessitats de construcció no es pogués instal·lar la barana de seguretat, l’operari exposat a risc de caiguda a diferent nivell haurà d’emprar el cinturó convenientment ancorat. S’ha de controlar el bon estat de fleixat dels materials paletitzats. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 101 En la manipulació de materials, s’hauran de considerar posicions ergonòmiques per evitar cops, ferides i erosions. En la manipulació del toro, es procurarà no introduir les mans ni els peus als elements mòbils, i es tindrà especial cura de no posar el peu sota del palet. Per evitar lumbàlgies es procurarà, en el transport manual de material, que aquest no superi els 30 Kg. Es vigilarà en tot moment la bona qualitat dels aïllaments, així com la correcta disposició d’interruptors diferencials i magnetotèrmics al quadre de zona. Els operaris que realitzin la manipulació del material paletitzat hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball, botes de cuir de seguretat i cinturó de seguretat si en aquests treballs hi ha risc de caiguda a diferent nivell. Aplacat La bastida ha de ser fixa, quedant completament prohibit l’ús de bastida penjada. 8.8 Paviments Relació de riscos i la seva avaluació. Riscos Probabili tat Gravetat Avaluació del risc 1.-Caigudes de persones a diferent nivell. BAIXA MOLT GREU MITG 2.-Caigudes de persones al mateix nivell MITJA GREU MITG 4.-Caiguda d’objectes per manipulació. BAIXA LLEU ÍNFIM 5.-Caiguda d’objectes. BAIXA GREU BAIX 8.-Cops amb elements mòbils de màquines. MITJA GREU MITG 10.-Projecció de fragments o partícules MITJA LLEU BAIX 11.-Atrapaments per o entre objectes. BAIXA GREU BAIX 13.-Sobreesforços. BAIXA GREU BAIX 16.-Contactes elèctrics. MITJA GREU MITG 17.-Inhalació o ingestió de substàncies nocives. MITJA GREU MITG 18.-Contactes amb substàncies càustiques o corrosives MITJA GREU MITG 20.-Explosions. BAIXA MOLT GREU MITG 21.-Incendis. BAIXA GREU BAIX 26.-O. R.: manipulació de materials abrasius. ALTA LLEU MITG 27.-Malalties causades per agents químics. MITJA GREU MITG Realització Per realitzar els paviments serà imprescindible considerar el següent equip humà: enrajoladors i d’altres. operadors de carretó elevador. També serà necessari tenir en compte els mitjans auxiliars necessaris per dur a terme la realització dels paviments: formigonera pastera bomba de morter carretó elevador Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 102 carretó manual. Eines manuals. Presa provisional d’aigua. Instal·lació elèctrica provisional. Instal·lacions d’higiene i benestar. Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per: Baranes de seguretat Baranes modulars Extintor de pols química seca. Senyalització de seguretat al Treball, segons el R.D. 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: - Senyal de perill. - Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. - Senyal d’advertència de risc elèctric. - Senyal d’advertència de risc d’incendi. - Senyal de prohibit el pas als vianants. - Senyal de no fumeu. - Senyal de protecció obligatòria del cap. - Senyal de protecció obligatòria dels peus. - Senyal de protecció obligatòria de les mans. - Senyal de protecció obligatòria del cos. - Senyal de protecció obligatòria de la vista. - Senyal de protecció obligatòria de les vies respiratòries. - Senyal de protecció obligatòria de la cara. Relació d’Equips de protecció individual. Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents: Treballs de transport (conductors i operadors de grua): - Cascos de seguretat. - Botes de seguretat. - Granota de treball. - Cinturó antivibratori (especialment a traginadores de trabuc “dúmpers” de petita cilindrada). Pels treballs amb coles i dissolvents: - Cascos de seguretat. - Guants de goma (neoprè). - Granota de treball. - Botes de cuir de seguretat. - Màscara amb filtre químic o mecànic segons el tipus de producte. - Pantalla facial, si s’escau. Pels treballs amb morters, formigons i llots: - Cascos de seguretat. - Guants de goma (neoprè). Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 103 - Granota de treball. - Botes de goma de seguretat. Pels treballs de col·locació de paviment: - Cascos de seguretat. - Guants de cuir i lona (tipus americà). - Granota de treball. - Botes de cuir de seguretat. - Genolleres. - Ulleres antiimpactes als casos de paviments rígids. - Màscara antipols, als casos de tall de paviments rígids. Sistemes de Normes i prevencions a tenir en compte Peces rígides El tall de peces de paviment en via seca amb serra de trepar es realitzarà situant el tallador a sotavent, per evitar en la forma del possible, de respirar els productes del tall en suspensió. Posat que es realitzessin els talls amb serra circular o rotaflex (radial) es tindrà molt de compte amb la projecció de partícules, per la qual cosa s’ha de fer a un lloc on el trànsit de personal sigui mínim. Les peces del paviment s’aixecaran a les plantes a sobre de plataformes emplintades, cas de no estar paletitzats i totalment fetes les vorades. Les peces s’hauran d’apilar correctament dins de la plataforma, apilades dins de les caixes de subministrament i no es trencaran fins a l’hora d’utilitzar el seu contingut. El conjunt apilat es lligarà a la plataforma d’elevació per evitar vessaments de la càrrega. Les peces de paviment soltes i els sacs d’aglomerant s’hauran de pujar perfectament apilades a l’interior de gàbies de transport per evitar accidents per vessament de la càrrega. Els llocs de trànsit de persones s’hauran d’acotar mitjançant cordes amb banderoles a les superfícies recentment solades. Les caixes o paquets de paviment s’aplegaran a les plantes linealment i repartides al costat dels talls, a on es vagi a col·locar. Les caixes o paquets de paviment no han d'obstaculitzar les zones de pas. Els llocs en fase de poliment seran senyalitzats mitjançant un senyal d’advertència de “perill” amb rètol de “paviment lliscant” Les polidores i abrillantadores a tindranaïllament, per evitar els accidents per risc elèctric. Els operaris que realitzin el transport de material hauran d’emprar el casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball i botes de cuir de seguretat. Els operaris que manipulin llots, morters, etc. hauran d’emprar casc de seguretat, guants de neoprè o làtex, granota de treball, botes de goma de seguretat amb sola antilliscant. Els operaris que realitzin el tall de les peces hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball, botes de cuir de seguretat, ulleres antiimpactes i als casos en què es necessitin, màscara antipols. Les polidores tindran el manillar de maneig i control revestit de material aïllant de l’electricitat. Les serradures produïdes seran escombrades mitjançant raspalls i eliminades immediatament de les plantes. 8.9 Fusteria Relació de riscos i la seva avaluació. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 104 Riscos Probabilitat Gravetat Avaluació del risc 1.-Caigudes de persones a diferent nivell. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 2.-Caigudes de persones al mateix nivell. MITJA GREU MITG 3.-Caiguda d’objectes per desplom. BAIXA GREU BAIX 4.-Caiguda d’objectes per manipulació. BAIXA LLEU ÍNFIM 5.-Caiguda d’objectes. ALTA GREU ELEVAT 6.-Trepitjades sobre objectes. MITJA GREU MITG 7.-Cops contra objectes immòbils. BAIXA LLEU ÍNFIM 8.-Cops amb elements mòbils de màquines. MITJA GREU MITG 9.-Cops amb objectes o eines. BAIXA GREU BAIX 10.-Projecció de fragments o partícules. BAIXA GREU BAIX 11.-Atrapaments per o entre objectes. BAIXA LLEU ÍNFIM 13.-Sobreesforços. MITJA GREU MITG 16.-Contactes elèctrics. MITJA GREU MITG 17.-Inhalació o ingestió de substàncies nocives. MITJA GREU MITG 21.-Incendis. BAIXA GREU BAIX 26.-O. R.: manipulació de materials tallants. ALTA LLEU MITG 27.-Malalties causades per agents químics. MITJA GREU MITG Realització Per realitzar la fusteria serà imprescindible considerar el següent equip humà: fusters. vidriers. També serà necessari tenir en compte els mitjans necessaris per dur a terme la realització de la fusteria: Grúes i aparells elevadors Escales de mà Pistola fixa-claus Taladradora portàtil Esmoladora angular Instal·lació elèctrica provisional. Instal·lacions d’higiene i benestar. Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. Les proteccions col·lectives a què fan referència les normes de seguretat estaran constituïdes per: Baranes de seguretat Marquesines o viseres de protecció Extintor de pols química seca. Senyalització de seguretat al Treball, segons el R.D. 485/1997, de 14 d'abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 111 Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per: Amarradors per al cinturó de seguretat. Baranes de seguretat formades per muntants, passamà, barra intermèdia i sòcol. L’alçada de la barana ha de ser de 90 cm. , i el passamà ha de tenir com a mínim 2,5 cm de gruix i 10 cm d’alçada. Els muntants (guardacossos) hauran d’estar situats a 2,5 metres entre ells com a màxim. Baranes modulars formades per una carcassa perimètrica de tub buit de 30x30x1 mm. i reforç central amb tub buit, i a la part central d’aquest mòdul es col·locarà un tramat de protecció format per malla electrosoldada de 150x150 mm. i gruix de ferro de 6 mm. Aquesta barana modular estarà sustentada per un guardacòs en forma de muntant. Senyalització de seguretat al Treball, segons el R.D. 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. Senyal de prohibit el pas als vianants. Senyal de protecció obligatòria del cap. Senyal de protecció obligatòria dels peus. Senyal de protecció obligatòria de les mans. Senyal de protecció obligatòria del cos. Senyal de protecció obligatòria de la vista. Senyal d’ús obligatori del cinturó de seguretat, posat que calgui. Relació d’Equips de protecció individual. Els Equips de Protecció Individual seran els següents segons els treballs a desenvolupar: Pels treballs d’instal·lació d’antenes i parallamps: Cascos de seguretat. Guants de cuir i lona (tipus americà). Granota de treball. Botes de cuir de seguretat amb sola antilliscant. Cinturó de seguretat, si els calgués, amb ancoratge mòbil del tipus Keep-block o ús d’una politja de seguretat. Protecció dels ulls, si els calgués. Sistemes de Normes i prevencions a tenir en compte PROCÉS El personal encarregat del muntatge d’antenes i parallamps ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans auxiliars necessaris per realitzar-los amb la major seguretat possible. No s’iniciaran els treballs sobre les cobertes fins a haver acabat les baranes de seguretat. S’establiran punts d’ancoratge per amarrar els cables als quals s’enganxarà el cable de seguretat, per evitar el risc de caiguda des d’alçada. El tall es mantindrà net d’obstacles i objectes. És prohibit de vessar runes i retalls directament des de la façana. Les runes s’aplegaran i recolliran a un cubell o petit contenidor disposat per a aquest fi. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 112 No s’iniciaran els treballs fins a haver-se acabat el “camí segur” per transitar o romandre a sobre de cobertes inclinades, i evitar el risc de caiguda al buit. La instal·lació del cable que baixa es realitzarà quan es faci efectiu el revestiment de les façanes, amb la finalitat d’aprofitar la seguretat ja ideada per als mitjans auxiliars que s’emprin. Les operacions de muntatge de components es realitzarà a cota zero. No s’han de muntar a alçada si no és estrictament imprescindible, amb el fi de no potenciar els riscos ja existents. Sota condicions meteorològiques extremes: pluja, neu, gel o vent superior a 50 Km/h es suspendran els treballs. Les antenes i parallamps s’instal·laran amb l’ajuda de plataformes horitzontals, recolzades a sobre d’elements que rectifiquin el pendent, donant així a la plataforma la seva horitzontalitat. Aquesta plataforma de treball haurà d’estar protegida en tot el seu perímetre mitjançant una barana de seguretat. Les escales de mà, tot i emprar-se “momentàniament”, s’ancoraran fermament al recolzament superior i estaran dotades de sabates antilliscants i passaran en 1 metre, l’alçada a superar. Les línies elèctriques properes al tall es deixaran sense servei durant la realització dels treballs. Els operaris hauran d’emprar casc de seguretat amb barbuqueig, guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball, botes de seguretat amb sola antilliscant i, si calgués, amb ancoratge mòbil del tipus “Keep-block” o ús d’una politja de seguretat. MEDIS AUXILIARS Escales de mà. A les escales de fusta, el muntant ha de ser d’una sola peça i els graons han d’anar engalzats. Posat que es pintés les escales de fusta, s’haurà de fer mitjançant vernís transparent. No han de superar alçades superiors a 5 metres. Per a alçades entre 5 i 7 metres s’hauran d’utilitzar muntants reforçats en el seu centre. Per a alçades superiors a 7 metres s’hauran d’utilitzar escales especials. Han de disposar de dispositius antilliscants a la base o ganxos de subjecció a la seva part superior . L’escala haurà de sobrepassar, en qualsevol cas, la distància d’1 metre el punt de desembarcada. L’ascens o el descens per l’escala s’ha de realitzar de front a aquesta. Grup compressor i martell pneumàtic El grup compressor s’instal·larà a l’obra a la zona assignada per a la direcció de l’obra. L’arrossegament directe per a la ubicació del compressor, pels operaris, es realitzarà a una distància mai inferior als dos metres de talls i talús, en prevenció de riscos i de esllavissades. El transport en suspensió amb una grua es realitzarà eslingat per quatre punts de manera que quedi garantida la seva estabilitat. I el transport dintre de la caixa de camió es realitzarà completament immobilitzant la càrrega, calçant-la , per evitar moviments. El grup compressor haurà d’estar insonoritzat, així com també ho estarà el martell pneumàtic. En cas que això, no sigui possible l’operari haurà d’utilitzar un equip de protecció individual (auriculars o tampons). Les carcasses protectores del compressor estaran sempre instal·lades i en posició de tancat en prevenció de possibles atrapaments o per evitar l’emissió de soroll. En el cas de l’exposició del compressor a elevades temperatures ambientals, s’haurà de col·locar sota un ombràcul. S’instal·laran senyals de seguretat que indiquin : el risc de soroll, ús de protectors auditius, ús dels resguards de seguretat de la màquina a cada moment, ús de mascaretes i ulleres. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 113 Els compressors a utilitzar en l’obra, s’ubicaran a una distància mínima no inferior a 15 metres dels martells (o vibradors). Les mànegues a utilitzar en l’obra hauran d’estar en perfectes condicions, així com també els mecanismes de connexió hauran de tenir la seva corresponent estanquitat. És prohibit d’emprar la mànega de pressió per netejar la roba de treball. Abans d’accionar el martell pneumàtic s’ha d’assegurar que estigui lligat el punter. S’ha de substituir el punter en el posat que s’observi deterioració o desgast del mateix. No es pot abandonar mai, sota cap circumstància, el martell mentre estigui connectat al circuit de pressió. No es pot deixar, sota cap concepte, el martell pneumàtic clavat al terra. L’operari que manipuli el martell pneumàtic haurà d’emprar casc de seguretat, davantal, granota de treball, botes de seguretat, guants de cuir i si s’escau, ulleres antimpacte, mascareta antipols i protectors auditius. Camions i traginadores de trabuc “dúmpers” de gran tonatge S’ha de vetllar perquè els camions hagin superat la ITV reglamentària. Els conductors de camions i traginadores de trabuc “dúmpers” hauran d’estar en possessió del corresponent permís de conducció per al vehicle que condueixen. Quan s’hagi finalitzat l’operació de càrrega de terres en el camió o traginadora de trabuc “dúmper”, i abans d’iniciar-se el transport, s’haurà de cobrir aquests amb una lona. En bascular en abocadors i en proximitats de rases o si s’ha de parar en rampes d’accés, s’hauran d’utilitzar topalls o tascons que impedeixin fer el recorregut marxa enrere a més a més de tenir accionat el fre d’estacionament. En tot moment s’ha de respectar la senyalització de l’obra, el codi de circulació i les ordres dels senyalitzadores autoritzats. Sempre s’haurà de donar preferència de pas a les unitats carregades. S’ha de triar el dúmper o camió més adequat segons la càrrega per transportar. S’ha de parar esment especial al tipus, utilització i manteniment dels pneumàtics. S’ha de respectar, en tot moment, les indicacions del conductor de la màquina de càrrega. Abans d’aixecar la caixa basculadora, s’ha d’assegurar l’absència d’obstacles aeris i de què la plataforma estigui plana i sensiblement horitzontal. Totes aquestes màquines hauran de tenir clàxon i llum de marxa enrere efectuant les maniobres sense cap brusquedat tot i anunciant-les prèviament. En tots els treballs el conductor haurà d’estar qualificat i haurà d’emprar casc de seguretat quan surti de la cabina. Durant els treballs de càrrega i descàrrega no pot romandre cap persona a prop de la maquinària, evitant la permanència d’operaris sobre el basculador. Durant les operacions de càrrega i descàrrega de la caixa basculadora : el conductor s’haurà de quedar a la cabina, sempre que aquesta disposi d’una visera protectora. s’ha d’assegurar que la caixa basculadora pugi dreta durant la descàrrega i la càrrega estarà equilibrada quan es carregui. s’han de respectar les instruccions del guia en la descàrrega. sempre que la maquinària es trobi a la cresta de un talús es respectarà la distància de seguretat. si el bolquet és articulat, aquest s’ha de mantenir en línia. si la caixa basculadora té portes posteriors, s’han de respectar les consignes pròpies en cada tipus d’obertura, tancament i bloqueig de les portes. Després de la descàrrega de la caixa basculadora : - no s’ha de posar en marxa la màquina fins que s’hagi assegurat que la caixa basculadora està totalment abaixada. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 114 Retroexcavadora S’ha de procurar la mínima presència de treballadors al voltant de les màquines. És prohibida la presència de treballadors en el radi de gir de les màquines, prohibició que s’haurà de senyalitzar a la part exterior de la cabina del conductor. En marxa enrera, el conductor haurà d’accionar el clàxon i les llums blanques. Abans d’iniciar els treballs d’excavació mitjançant retroexcavadora s’haurà: - Revisar els frens, d’ajustar els miralls retrovisors, comprovar la visibilitat - Comprovar el clàxon de marxa enrera. En finalitzar la jornada, s’haurà de deixar la màquina a la zona d’estacionament prefixada, baixar el catúfol i recolzar-lo a terra. Abans de sortir del lloc de conducció s’ha de tenir present : - Posar el fre d’estacionament. - Posar en punt mort els diferents comandaments. - Si l’estacionament és perllongat (més d’una jornada), es desconnectarà la bateria. - Treure la clau de contacte. - Tancar la cabina i tots els punts d’accés a la màquina. S’ha de tenir la precaució de no deixar mai en el cas d’estacionament, ni en cas de curts períodes, el motor en marxa ni la cullera aixecada. Traginadora de trabuc “dumper” de petita cilindrada Quan es deixi estacionat el vehicle s’haurà de parar el motor, emprar el fre de mà i, si es troben en un pendent, s’hauran de calçar les rodes. A la descàrrega de la traginadora de trabuc ”dumper” a prop de terraplens, rases, talús, pous, s’haurà de col·locar un tauló que impedeixi l’avenç de la traginadora de trabuc “dumper” més enllà d’una distància prudencial a la vorera del desnivell. A la càrrega del material a la caixa s’haurà de tenir present la capacitat màxima de la mateixa i és prohibit el transport d’objectes que surtin de la vorera de la caixa. Dintre de la traginadora de trabuc “dumper” només pot anar el conductor, i és prohibit el seu ús com a transport pel personal. La càrrega situada al bolquet mai podrà dificultar la visió del conductor. Bombeig de formigó L’equip encarregat de la manipulació de la bomba de formigó haurà d’estar especialitzat en aquest tipus de treball. La canonada de la bomba de formigó s’haurà de recolzar sobre cavallets, esbiaixant-se les parts susceptibles de moviment. La mànega terminal d’abocada romandrà governada per un mínim de dos operaris alhora, evitant, així les caigudes per possibles moviments incontrolats de la mateixa. Abans d’iniciar el formigonat d’una determinada superfície, s’haurà d’establir un camí de taulons segur, sobre el qual es recolzin els operaris que realitzen l’abocada dirigint la mànega des de castellet de formigó (torreta de formigonat). La manipulació, el muntatge i desmuntatge de la canonada de la bomba de formigonat, serà dirigit per un operari especialitzat, evitant així, accidents per tampons o sobretensions interns. Abans d’iniciar el bombament de formigó s’haurà de preparar el conducte (ficar greix a la canonada) enviant masses de morter de dosificació, per evitar obturació del conducte. És prohibit d’introduir o accionar la pilota de neteja, si no s’ha instal·lat abans els dispositius de recollida a la sortida de la mànega després del recorregut total del circuit. En cas de detenció de la bola s’haurà de paralitzar la màquina, reduint la pressió a zero i desmuntant tot seguit la canonada. Els operaris lligaran la mànega terminal abans d’iniciar el pas de la pilota de neteja a elements sòlids, allunyant-se del lloc abans de què comenci el procés. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 115 S‘ha de revisar de manera periòdica els circuits d’oli de la bomba de formigó i s’haurà de tenir present que qualsevol altra reparació de la màquina es realitzarà amb els circuits elèctrics apagats. Posat que s’apliqués el bombeig de formigó mitjançant el camió amb braç desplaçable. Caldrà estendre les potes estabilitzadores del camió abans de maniobrar per evitar la bolcada. Armadures S’ha d’establir una zona d´aplec d’armadures ja treballades. L’eslingat de les armadures per a l’elevació i el transport es realitzarà amb eslinges que garantissin l’estabilitat de la peça en la seva manipulació. S’han d’acotar i senyalitzar els camins de transport de les armadures fins al tall d’obra. En el cas de la fabricació d’armadures en la mateixa obra, s’haurà de preveure una zona d’ubicació propera als accessos de l’obra. L’organització del taller ferralla es realitzarà tenint en compte que la manipulació dels ferros s’haurà de fer seguint la màxima directriu, és a dir, es col·locarà primerament el magatzem de ferros no treballats, a continuació la cisalla, la plegadora i finalment el taller de muntatge de cèrcols i graelles. En acabar la jornada es realitzarà una neteja de retalls de ferro, deixant el tall d’obra net i endreçat. Qualsevol màquina elèctrica, del taller ferralla, portarà la seva presa de terra. Tota la instal·lació elèctrica del taller es trobarà centralitzada en un quadre de zona on es trobaran els corresponents diferencials i magnetotèrmics. Quan s’utilitzi la soldadura elèctrica es procurarà que la massa estigui a prop del lloc on s’estigui realitzant la soldadura. El grup convertidor de l’equip de l’instal·lació de la soldadura haurà d’estar convenientment aïllat de les seves parts actives. En cas que s’utilitzés el bufador per als talls de metalls, s’haurà de tenir present la normativa d’oxitallada. Serra circular S’haurà de disposar d’un gabinet divisor separattres mil·límetres del disc de la serra. S’ha d’instal·lar un caperutxó a la part superior de manera que no dificulti la visibilitat per realitzar el tall. S’ha de tancar completament el disc de la serra que es troba per sota de la taula del tall, mitjançant un resguard, es deixarà només una sortida per les llimadures. S’ha de situar un interruptor de parada i marxa, a la mateixa serra circular. Es vetllarà en tot moment que les dents de la serra circular es trobin convenientment entrescades. En el cas que s’observi que les dents de la serra circular s’hagin esmussats en aquests moment no presentin la forma de entrescat corresponent s’haurà de canviar el disc, s’ha de rebutjar-lo, el disc. S’haurà de complir a cada moment el RD 1435/1992, del 27 de novembre, pel qual es dictaminen les disposicions d’aplicació en seguretat i condicions de salut sobre maquinària. Formigoneres pasteres Es disposaran en llocs assenyalats amb aquesta finalitat, parant esment en ubicar-les a una distància superior als 3 metres de la vorera de qualsevol excavació per evitar així el risc de caiguda a diferents nivells. Si es col·loca dintre de l’àrea d’influència de gir de la grua torre es disposarà d’ un cobert per protegir la caiguda d’objectes. Abans de la instal·lació de la formigonera pastera es procurarà preparar el terreny donant-li un cert vessament. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 116 La zona d’ubicació anirà senyalitzada mitjançant cordes amb banderetes, un senyal de perill i un rètol amb la llegenda “ ÉS PROHIBIT D’UTILITZAR LA MÀQUINA A LES PERSONES NO AUTORITZADES”. Hi haurà un camí d’accés fix a la formigonera pastera per a la traginadora de trabuc o “dumper”, separat del camí dels carretons manuals, en prevenció dels riscos de cops o atropellaments. S’establirà un empostissat d’un mínim de dos metres de llargària per a superfície d’estada de l’operador de la formigonera pastera, en prevenció dels riscos de caiguda al mateix nivell per lliscament. Les formigoneres pasteres autoritzades en aquesta obra hauran de tenir protegits els òrgans de transmissió (corretges, corones, engranatges, etc.) per evitar el risc d’atrapament. Haurà de tenir fre de basculament al bombo per evitar els sobreesforços i els riscos per moviments descontrolats. L’alimentació elèctrica es realitzarà de forma aèria mitjançant el quadre de zona. La carcassa i la resta de parts metàl·liques de la formigonera pastera hauran d’estar connectades a terra. La botonera de la cabina haurà de ser estanca i tenir accés directe. El quadre de zona haurà de disposar de protecció diferencial i magnetotèrmica. Les operacions de conservació i neteja es realitzaran prèvia desconnexió de la xarxa elèctrica. Posat que la formigonera pastera es canviï, a través de la balda de la grua s’haurà de realitzar mitjançant la utilització d’un balancí que la sospesi per quatre punts. Si el subministrament del morter es realitza mitjançant el bombeig s’hauran d’ancorar els conductes per evitar moviments que puguin malmetre les conduccions, així com per netejar els conductes una cop finalitzat el procés de bombeig, de cada jornada. Bombament del morter L’equip encarregat de la manipulació de la bomba del morter haurà d’estar especialitzat en aquest tipus de treball. La canonada de la bomba del morter, s’haurà de recolzar sobre cavallets, travant amb un tornapunta, baixant-se les parts que siguin susceptibles de moviment. La manipulació, muntatge i desmuntatge de la canonada de la bomba del morter, estarà dirigit per un operari especialitzat, per evitar accidents per obturaments o sobretensions internes. Abans de l’inici del bombament del morter s’haurà de preparar el conducte (greixar canonades) tot enviant masses de morter de dosificació, per evitar l’obturació del conducte. És prohibit d’introduir o accionar la pilota de neteja sense instal·lar abans els mecanismes de recollida a la sortida de la mànega després del recorregut total del circuit. En cas que es detingués la bola es paralitzarà la màquina, es reduirà la pressió a zero i desmuntarà a continuació la canonada. Els operaris lligaran la mànega terminal abans de començar el pas de la pilota de neteja, a elements sòlids, allunyant-se del lloc abans d’iniciar-se el procés. Es revisaran de manera periòdica els circuits d’oli de la bomba del morter i qualsevol altra reparació de la màquina es realitzarà amb els circuits elèctrics apagats. Carretó elevador Abans d’iniciar la jornada el conductor ha de realitzar una inspecció del carretó. Posat que es detectés qualsevol deficiència s’haurà de comunicar al servei de manteniment i deixar el carretó fora de servei. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 117 Abans del transport de la càrrega s’ha de revisar que la càrrega estigui convenientment paletitzada, fleixada i ubicada correctament. Al procés de conducció del carretó s’hauran de considerar els següents punts : no s’ha de permetre que pugi cap persona al carretó. s’ha de mirar en la direcció d’avançament i mantenir la vista en el camí que s’ha de recórrer. s’ha de disminuir la velocitat a encreuaments i llocs amb poca visibilitat. s’ha de cerciorar amb l’encarregat de l’obra dels camins aptes pel trànsit del carretó. s’ha de transportar únicament càrregues preparades correctament (càrregues paletitzades). no s’han de transportar càrregues que superin la capacitat nominal. no es pot circular per sobre dels 20 Km/h en espais exteriors i 10 Km/h en interiors. s’ha de circular pels camins dissenyats amb aquesta finalitat, mantenint una distància prudencial amb altres vehicles que el precedeixin tot evitant avançaments. s’han d’evitar parades i arrencades brusques i viratges ràpids. s’ha d’assegurar de no topar amb sostres, conductes, etc. a causa de les dimensions del carretó amb la càrrega que es transporta. quan es circuli en buit, s’ha de situar la forquilla baixada. sempre s’ha de traslladar la càrrega horitzontalment amb la forquilla situada a 15 cm de terra. en moviment, s’ha d’emprar el llum llampegant i en cas de marxa enrera el senyal sonor intermitent. En cas de transport fora de l’obra, el carretó ha d’estar convenientment matriculat i amb les assegurances reglamentàries. Quan el conductor abandoni el seu carretó s’ha d’assegurar que les palanques estiguin en punt mort, el motor estigui parat, els frens posats i la clau de contacte treta. Si el carretó es troba en un pendent, es calçaran les rodes; tanmateix la forquilla s’ha de deixar en la posició més baixa. Esdevé obligatòria la instal·lació al carretó d’un pòrtic antiimpactes i antibolcades. La part superior del carretó ha de disposar d’un sostre protector contraimpactes i contra les inclemències del temps. Bastides amb elements prefabricats sistema modular. Muntatge: Les bastides hauran de ser muntades sota la supervisió d’una persona competent, si és possible un aparellador o arquitecte tècnic. Les bastides s’hauran de muntar sempre sobre una fundació preparada adequadament. Posat que la bastida s’hagi de recolzar sobre el terreny; aquest serà pla i compacte, i si aquest no ho fos, es recolzarà la bastida sobre taula o jaç de taulons i es trobarà clavetejat en la base de recolzament de la bastida, és prohibit de recolzar-se sobre materials fràgils com ara maons, revoltons, etc. Si la bastida s’ha de recolzar sobre marquesines, balcons, voladissos, patis interiors, teulades, etc. s’haurà de consultar al Director Tècnic de l’Obra amb la finalitat que aquest verifiqui la necessitat de reforçar o no aquestes zones de recolzament. Les estructures metàl·liques en general requereixen càlculs exactes i precises regles de muntatge. Aquest aspecte també s’haurà de tenir present en el cas de les bastides tubulars. En conseqüència, s’haurà de disposar en l’obra dels plànols de muntatge dels diferents elements mentre es munta la bastida amb indicació dels amarratges corresponents. Posat que, una línia elèctrica de Alta Tensió es trobés prop de la bastida i hi hagi la possibilitat de contacte directe en la manipulació dels elements prefabricats quan es realitzen el muntatge o es pugui entrar en la zona de influència de la línia elèctrica, es pendran les següents mesures: Es sol·licitarà per escrit a la Companyia subministradora que es procedeixi a la descàrrega de la línia, el seu desviament o en cas necessari a la seva elevació. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 118 Posat que no es pugui realitzar l’aspecte anterior, s’establiran unes distàncies mínimes de seguretat, mesurades des del punt més proper amb tensió a la bastida. Les distàncies anteriorment citades segons informació de AMYS de UNESA seran : 3 metres per a tensió < 66.000 Volts 5 metres per a tensió > 66.000 Volts Posat que hi hagi una línia elèctrica de Baixa Tensió: Es sol·licitarà mitjançant escrit a la companyia subministradora el desviament de la línia elèctrica. posat que no se pugui realitzar l’apartat anterior, es col·locaran unes beines aïllants sobre els conductors i caperutxes aïllants sobre els aïlladors. Ús: Les bastides s’hauran de revisar en iniciar la jornada laboral, així com després de qualsevol inclemència del temps especialment de fortes ràfegues de vent. Els principals punts que s’han d’inspeccionar són: - L’alineació i verticalitat dels muntants. - L’horitzontalitat dels travessers. - L’adequació dels elements de travada horitzontal i vertical. - L’estat dels ancoratges de la façana. - El correcte acoblament dels marcs amb els seus passadors. - La correcta disposició i adequació de la plataforma de treball a l’estructura de la bastida. - La correcta disposició i adequació de la barana de seguretat, passamans, barra intermitja i sòcol. - La correcta disposició dels accessos. S’hauran de col·locar cartells d’advertència en qualsevol lloc on la bastida estigui inacabada o sigui necessari l’advertència de qualsevol altre risc. En l’ús de la bastida s’ha de tenir present que no es pot fer cap modificació sense l’autorització del tècnic autor del projecte de muntatge. En la utilització de petits aparells elèctrics es procurarà que estiguin equipats amb doble aïllament i els portàtils de llum estiguin alimentats a 24 Voltis. En tot moment s’haurà de procurar que les plataformes de treball estiguin netes i endreçades. És convenient disposar d’un calaix on es posin les eines necessàries durant la jornada evitant així que es deixin en la plataforma amb el consegüent risc que aquest fet comporta. Desmuntatge: El desmuntatge d’una bastida s’ha de realitzar en l’ordre invers al muntatge i en presència d’un tècnic competent. És prohibit totalment que es llancin des de dalt els elements de la bastida els quals s’hauran de baixar mitjançant els mecanismes de elevació o descens previstos i alhora convenientment subjectes. Les peces petites es baixaran amb una galleda o pastera convenientment lligades. Els elements que composen l’estructura de la bastida s’hauran de recollir i enretirar quan abans millor i col·locar-los en el magatzem tan ràpid com sigui possible. És prohibit, en el muntatge, ús i desmuntatge, que els operaris passin de d’un lloc a un altre de la bastida saltant, gronxant-se, trepant o lliscant per l’estructura. Posat que hi hagués a la proximitat una línia elèctrica d’Alta Tensió o de Baixa Tensió, es procedirà de la mateixa manera que es va realitzar el muntatge. Emmagatzemant : Els elements de la bastida cal emmagatzemar-los en lloc protegit de les inclemències del temps. Abans de la seva classificació i emmagatzemant s’haurà de revisar-los, netejar-los fins i tot pintar-los si calgués. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 119 S’ha de tenir present que una empresa ben organitzada es aquella que té un magatzem i un taller mecànic que subministren sense retards a les obres la maquinària, els estris i eines que es necessiten en condicions òptimes per a la seva immediata utilització. Toro, “Transpalet“ manual : carretó manual Abans d’aixecar una càrrega s’hauran de realitzar les següents comprovacions : - Comprovar que el pes de la càrrega que s’ha d’aixecar és l’adient per a la capacitat de càrrega del toro. - Assegurar-se de què el palet o plataforma és l’adient per a la càrrega que ha de suportar i que aquesta estigui en bon estat. - Assegurar-se de què les càrregues estiguin perfectament fleixades i equilibrades. - Comprovar que la longitud del palet o plataforma és major que la longitud de les forquilles. - Introduir les forquilles per la part més estreta del palet fins al fons per sota de les càrregues, tot assegurant-se de que les dues forquilles estan convenientment tancades sota el palet. Al procés de la conducció i circulació del toro s’haurà de considerar els següents punts : - Conduir el toro tirant de l’empunyadura, havent situat el governall la palanca de comandament en posició neutra. - Mirar en la direcció de la marxa i conservar sempre una bona visibilitat del recorregut. - Si s’ha de retrocedir inevitablement, s’ha de comprovar que no hi hagi cap obstacle al seu camí que pugui provocar qualsevol incident. - Supervisar la càrrega, sobretot als girs i particularment si aquesta és molt voluminosa, controlant la seva estabilitat. - No utilitzar el toro en superfícies humides, lliscants o desiguals. - No manipular el toro amb les mans o el calçat humits o amb greix. - S’han de respectar els itineraris preestablerts. - Posat que s’hagi de baixar un petit pendent, només es farà si es disposa de frens situantse l’operari al darrera de la càrrega, la pendent màxima recomanada serà del 5%. Quan s’hagi de realitzar treballs de càrrega i descàrrega sobre una plataforma o sobre el muntacàrregues s’hauran de prendre les següents precaucions : - S’ha de comprovar que la capacitat de la plataforma o muntacàrregues pugui suportar el pes del palet i del toro. - S’ha de maniobrar el palet de manera que l’operari mai trepitgi la plataforma. No s’haurà de parar el toro, s’hauran de prendre les precaucions necessàries perquè no es dificulti la circulació. En finalitzar la jornada laboral o la utilització del toro, s’haurà de deixar el mateix a un lloc previst d’estacionament i amb el fre posat. Abans d’efectuar la maniobra de descens de la càrrega s’ha de posar atenció al voltant per tal que no hi hagi res que pugui fer malbé o desestabilitzar la càrrega en ser aquesta dipositada al terra. També s’ha de comprovar que no hi hagi ningú a les proximitats que pugui quedar atrapat pel palet a les operacions de descens de la mateixa. Si l’operari en la manipulació del toro observés qualsevol anomalia ho haurà de comunicar al servei de manteniment i deixar-lo fora de servei. Màquina de trepar. En la manipulació de la màquina de trepar, per tal d’evitar lesions als ulls els operaris deuran emprar ulleres antiimpactes En les operacions de tall de material ceràmic amb la màquina de trepar, es deurà mullar les peces abans de tallar-les, i si no es pot mullar, donada la generació de pols l’operari deurà emprar mascareta amb filtre mecànic contra la pols. El radi del disc de la màquina de trepar ha d’estar d’acord amb les revolucions del motor elèctric. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 120 Esmoladores angulars S’ha d’informar al treballador dels riscos que té aquesta màquina i la forma de prevenir-los. S’ha de comprovar que el disc a utilitzar estigui en perfectes condicions, emmagatzemant-lo en llocs secs lliures de cops i atenent a les indicacions del fabricant. Utilitzar sempre la coberta protectora de la màquina. No es pot sobrepassar la velocitat de rotació prevista i indicada a la mola. S’haurà d’utilitzar un diàmetre de mola compatible amb la potència i les característiques de la màquina. No s’haurà de sotmetre el disc a sobreesforços, laterals o de torsió, o per aplicació de una pressió excessiva. Els resultats poden ser nefastos: trencament del disc, sobrescalfament, pèrdua de velocitat i de rendiment, rebuig de la peça o reacció de la màquina, pèrdua d’equilibri, etc. Posat que es treballi sobre peces de petita mida o en equilibri inestable, s’haurà d’assegurar la peça, de manera que no sofreixi moviments imprevistos durant l’operació. S’ha de parar la màquina totalment abans de posar-la, en prevenció dels possibles desperfectes al disc o moviments incontrolats de la mateixa. La situació ideal és disposar de suports especials propers al lloc de treball. En desenvolupar treballs amb risc de caiguda des d’alçada, cal assegurar sempre la postura de treball, ja que, en cas que es perdés l’equilibri per reacció incontrolada de la màquina, els efectes es poden arribar a multiplicar. No s’ha d’utilitzar la màquina en postures que obliguin a mantenir-la per sobre del nivell de les espatlles, ja que, en cas que es perdés el control, les lesions poden afectar a la cara, pit o extremitats superiors. En funció del treball a realitzar, s’haurà d’utilitzar una empunyadura adaptables laterals o de pont. En casos d’utilització de plats de lijar, s’haurà d’instal·lar en la empunyadura lateral la protecció corresponent per a la mà. Per a treballs de precisió, utilitzar suports de taula adequats per a la màquina, que permeten, a més de fixar convenientment la peça, graduar la profunditat o inclinació del tall. S’hi troben també guies acoblables a la màquina que permeten, de manera portàtil, executar treballs d’aquest tipus, obtenint resultats precisos i evitant perillosos esforços laterals del disc; en molts d’aquests casos serà necessari ajudar-se amb un regle que ens defineixi netament la trajectòria. Si s’executen treballs repetitius i en sec, esdevé convenient utilitzar un protector amb una connexió per a la captació de la pols. Aquesta solució no podrà ser factible si els treballs impliquen continus i importants desplaçaments o el medi de treball és complex. En llocs de treball contigus, es convenient disposar de pantalles absorbents com a protecció abans de la projecció de partícules i com a aïllants de les tasques en relació al soroll. L’operari que realitzi aquest treball haurà d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball, botes de seguretat de cuir, mascareta antipols si n’hi ha, un sistema eficaç d’aspiració de la pols, ulleres antiimpactes i protector auditiu si el nivell del soroll així ho requereix . Pistola fixa-claus El personal dedicat a l’ús de la pistola fixa-claus, serà coneixedor del maneig correcte de l’eina, per tal d’evitar accidents per inexperiència. En cap cas s’ha de disparar sobre superfícies irregulars, donat que es pot perdre el control de la pistola i patir accidents. En cap cas s’ha d’intentar realitzar trets inclinats, donat que es pot perdre el control de la pistola i patir accidents. Abans de disparar, asseguri’s de que no hi ha ningú a l’altra banda de l’objecte on dispara. Abans de disparar s’ha de comprovar que el protector és a la posició correcta. No s’ha d’intentar realitzar trets prop de les arestes. No s’ha de disparar recolzat sobre objectes inestables. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 127 No s’ha de tocar cap mecanisme ni aparell elèctric amb el cos, els peus o les mans molls o humits. S’han de prendre totes les precaucions necessàries perquè els nens no toquin els mecanismes ni els mecanismes, per tant, és convenient de tapar els endolls. Les clavilles dels endolls han d’estar ben collades per evitar que facin espurnes. Les males connexions originen escalfaments que poden generar un incendi. Sanejament El wàter no es pot utilitzar com a evocador d’escombraries. No s’hi poden tirar plàstics, gomes, compreses, fulles d’afaitar, bastonets, etc. Per a desembussar un wàter no es poden utilitzar àcids o productes que perjudiquin els desguassos. Els sifons s’han de revisar periòdicament per tal de comprovar que siguin nets i que no hi manqui aigua. Calefacció Tipus de calefacció : caldera de gas-oil i radiadors d’aigua. Cal llegir i seguir les instruccions referents als elements de la instal·lació de la calefacció. Si la instal·lació de calefacció consta d’una caldera i de radiadors d’aigua: 1. Quan s’engegui la calefacció el nivell d’aigua del circuit ha de ser correcte. 2. Si s’ha d’afegir aigua al circuit ha de ser en fred. 3. Si la temperatura de la caldera sobrepassa els 90°C s’ha de desconnectar la instal·lació i avisar a l’instal·lador. 4. Els radiadors d’aigua s’han de purgar periòdicament per a treure’n l’aire. 5. Un cop a l’any, preferentment abans de l’entrada en funcionament, s’han de repassar els junts de connexió dels tubs. Les estufes portàtils s’han de mantenir lluny de qualsevol objecte que es pugui inflamar, com cortinatges, roba de llit, mobles, etc. Cal educar als infants de l’ús de les estufes, ja que en moure-les poden apropar-les als objectes indicats. Ventilació No és permès de connectar extractors en els conductes múltiples de ventilació. Els espais interiors dels habitatges s’han de ventilar periòdicament per a evitar humitats de condensació, especialment si la calefacció es d’estufes de gas butà. La ventilació s’ha de fer preferentment en hores de sol, durant 20 o 30 minuts. És millor ventilar els dormitoris a primera hora del matí. Antena TV L’antena col·lectiva de TV no es pot manipular individualment. Ha de fer-ho sempre un especialista. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 128 No es poden fer canvis ni ampliacions en les connexions de l’antena de TV sense permís del propietari de l’immoble ni sense la participació d’un tècnic especialista. Dipòsits de combustibles líquids Tipus de combustible: gas-oil S’ha de conservar la instal·lació en les condicions reglamentàries. És recomanable de subscriure un contracte de manteniment amb un instal·lador autoritzat. Si un dipòsit no està en condicions, l’empresa subministradora no pot servir combustible. Taulells de cuina Si la superfície dels taulells és de marbre, s’ha de procurar no vessar-hi àcids com vinagre o llimona. La superfície no es pot amarar d’aigua, ja que el marbre és un material porós. No s’ha de tallar ni picar res directament sobre la superfície dels taulells plastificats. Emmagatzematge Cal evitar tenir llocs bruts o mal endreçats i no acumular diaris vells, embalatges, envasos de matèries inflamables, etc., ja que són un risc d’incendi. Cal tenir cura amb l’emmagatzematge de productes inflamables, pintures, benzines, dissolvents, etc., i evitar que estiguin a prop de fonts de calor i no guardar-ne grans quantitats. Els armaris on s’emmagatzemen estris i materials s’han de ventilar periòdivament. Desperfectes i avaries Si s’observen fissures, esquerdes, humitats, degoters, creixement d’herbes a la coberta o a la façana, o qualsevol altre desperfecte o avaria, s’ha d’avisar a la persona que representi el propietari. Aquesta persona ha de tenir cura que es faci el reconeixement necessari per a saber-ne la importància i encarregar-ne la reparació, si cal. Reformes Les reformes s’han de fer sense transgredir cap normativa. S’ha de comptar amb les llicències i autoritzacions exigides, i no afectar negativament la resta d’elements que componen l’edificació, o que formen part d’una mateixa instal·lació. És recomanable, i en alguns casos obligatori, que operaris o tècnics competents facin o supervisin les reformes. 9.2.2 La neteja domèstica Els elements de l’edificació s’han de netejar correctament, no solament per a millorar-ne l’aspecte, també per les condicions d’ús i funcionament. S’ha de vigilar que els productes de neteja que el mercat ofereix siguin indicats per al material que es vol netejar. Aquest capítol fa recomanacions sobre la manera que els mateixos usuaris o les persones no especialitzades han de netejar l’edifici, amb eficiència i economia. Parets Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 129 Rajoles ceràmiques: S’han de fregar amb aigua calenta, detergent i amoníac. Els junts es poden netejar amb un pinzell i amb blanc d’Espanya o un producte similar. Si els junts són molt vells, es poden rejuntar novament amb ciment blanc (griffi o similars). Fusta envernissada: Els plafons de fusta envernissada requereixen poca neteja. Només cal treure’n la pols. Pintura plàstica: Es renta amb un drap una mica humit, amb aigua calenta i detergent sense sabó. Sostres Els sostres no s’han de rentar, només cal treure’n la pols i les teranyines. Si és un sostre fos i molt brut és millor pintar-lo de nou. Paviments Rajoles ceràmiques de gres i semigres vitrificades: S’han d’escombrar i fregar normalment. No s’han d’utilitzar àcids forts. Pedra tallada: Cal tractar els paviments de pedra nous amb oli de llinosa. S’han de fregar amb aigua tèbia i sabó, i esbandir-los amb aigua i una mica de lleixiu. Ciment i formigó: Cal fregar-los amb una fregadora humida o amb un raspall xop d’aigua i detergent. Es poden cobrir amb algun producte impermeabilitzat que en faciliti la neteja. Portes i finestres Vidres: S’han de netejar només amb aigua, preferentment tèbia, i eixugar-los. Si s’utilitza un producte que no sigui aigua, després s’ha d’esbaldir. No s’han de fregar amb un drap sec, ja que el vidre es ratllaria. Tancaments pintats o envernissats: La fusta pintada es neteja amb aigua tèbia i , si cal, amb un detergent. Després s’ha d’esbaldir. Per tornar a abrillantar el vernís de la fusta, cal aplicar-hi una barreja d’esperit de vi i oli de llinosa a parts iguals, o amb oli de trementina. Ferramenta: Si és pintada s’ha de netejar com els tancaments de fusta. Si no, s’ha de netejar amb aigua i detergent. Si es de llautó es pot abrillantar amb un producte especial. Equipament Aparells sanitaris: S’han de netejar sovint els aparells d’esmalt vitrificat i de porcellana amb un detergent suau. No s’han d’utilitzar productes abrasius ni lleixiu. Cal netejar els aparells acrílics amb detergent de fregar la vaixella amb un drap suau o cotó fluix. Piques d’acer inoxidable: Cal netejar-les amb aigua i detergent per a vaixelles o sabí líquid. Wàter: S’ha de fregar l’interior amb una escombreta i utilitzar un producte apropiat de neteja. Aixetes: Cal netejar-les sovint amb un respallet o un drap humit amb detergent. Taulells de cuina: No s’han de netejar amb productes abrasius ni amb detergents ni lleixiu. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 130 Els taulells de marbre o de granit s’han de netejar amb un drap humit amb aigua i un detergent suau, i després cal eixugar-ho. Els taulells de fusta s’han de fregar dues vegades a l’any amb oli de llinosa. Aparells de cuina: S’han de seguir les instruccions del fabricant. Aparells electrodomèstics, calderes i similars: S’han de seguir les instruccions del fabricant. Radiadors: Cal treure’n la pols amb un aspirador o un raspall especial. 9.2.3 Evacuació i accions en cas d’emergencia En aquest capítol es donen instruccions sobre el comportament que han d’adaptar els ocupants d’un edifici si es produeix alguna emergència. Incendi Què s’ha de fer? - Si es cala foc en una habitació no s’ha d’obrir la finestra, sinó tancar la porta i , si es possible, mullar-la per fora. - S’ha d’avisar a tots els ocupants de l’habitatge. - S’ha d’avisar als bombers. - Si la situació és extrema i l’evacuació difícil, s’han de tancar portes com es pugui entre l’estandant i el focus de l’incendi. Cal tapar les possibles entrades de fum amb roba i coixins posats a les escletxes de les portes i mullar-los si es té aigua. S’ha de buscar una habitació amb finestra exterior i, si es pot, obrir-la una mica. Evacuació: - Si l’incendi és en un pis del vostre, generalment es possible l’evacuació. - No utilitzar mai l’ascensor (si n’hi ha). - Si el foc és exterior a l’habitatge i a l’escala hi ha fum, no s’ha de sortir de l’habitatge, s’han de cobrir les escletxes de la porta amb draps mullats , obrir la finestra i fer notar la vostra presència. - Si s’intenta sortir d’un lloc, cal temptejar les portes amb la mà per veure si són calentes, en cas afirmatiu, no s’han d’obrir. - No s’ha de saltar per la finestra ni despenjar-se amb llençols o flassades. - Quan s’evacua l’edifici, no s’ha d’agafar cap pertinença i ni molt menys tornar-hi a buscarne. - Si la via d’escapament passa per llocs on hi ha fum, cal ajupir-se i caminar de quatre grapes, ja que arran de terra hi ha més oxigen i menys gasos tòxics. Cal retenir la respiració i tancar els ulls tant com es pugui. - Llevat dels casos que sigui impossible sortir, l’evacuació s’ha de fer sempre cap avall i mai cap amunt. Pedregada Què s’ha de fer? - Evitar que les buneres i els morrions quedin obturats. - Plegar i desmuntar els tendals. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 131 Vendaval Què s’ha de fer? - Tancar les portes i finestres - Subjectar al màxim les persianes. - Treure dels llocs exposats al vent les torretes i els altres objectes que puguin caure al buit. - Plegar i desmuntar els tendals. Riuada Què s’ha de fer? - Obturar les portes que donen al carrer. - Desconnectar l’electricitat. Fuita d’aigua Què s’ha de fer? - Tancar l’aixeta de l’aigua. - Desconnectar l’electricitat. - Recollir l’aigua. Explosió Què s’ha de fer? - Desconnectar l’electricitat. 9.3 Instruccions de manteniment Per a conservar l’edifici en un bon estat d’ús i funcionament, el propietari ha d’assumir les reparacions dels components de l’edificació que es malmetin, ha d’executar o fer executar les operacions de manteniment de compliment legal obligatori o que hagi prescrit la direcció facultativa de les obres de construcció, i reposar els elements amb una vida útil més curta que la del conjunt de l’edifici. Les operacions de manteniment tenen bàsicament un caràcter preventiu, i la seva finalitat és: A/ Evitar que es produeixin desperfectes que creïn algun perill. B/ Evitar que s’espatllin o que es desgastin les components C/ Reduir les despeses, ja que és menys costosa la prevenció d’un desperfecte que la reparació dels danys que pot produir. Les operacions de manteniment també tenen com a finalitat revisar l’edificació, per a conèixer si han aparegut desperfectes o patologies en punts que no són a la vista. En el “ Quadern de Registre” del “Llibre de l’Edifici” s’hi ha de fer constar l’execució de les operacions de manteniment establertes en aquest manual que afectin elements comuns de l’edifici, i que siguin executades per un especialista o un tècnic qualificat. En el “Quadern de Registre”, les operacions executades per un mateix operari dins del període d’un any es poden fer constar en una mateixa inscripció. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 132 Les instruccions de manteniment es divideixen en cinc parts. La primera, “El manteniment a càrrec dels propietaris o usuaris”, exposa les operacions de manteniment que normalment, per la seva senzillesa, van a càrrec dels usuaris. La segona, “ El manteniment a càrrec d’operaris”, especifica les operacions de manteniment que han de fer d’una manera periòdica els operaris professionals. La tercera, “Les inspeccions tècniques generals”, determina les inspeccions que d’una manera periòdics han de fer els tècnics qualificats. La quarta, “Les reposicions”, determina els elements de l’edificació que s’han de reposar perquè tenen una vida útil curta. La cinquena, “Manteniment en cas d’incidències”, explica les mesures que cal prendre en cas que es produeixin. 9.3.1 Manteniment a càrrec dels propietaris o usuaris Una part de les operacions de manteniment necessàries per a conservar l’edifici en bones condiciones d’us i funcionament, com que són molt senzilles, poden ser fetes directament sense cap dificultat pels mateixos propietaris o usuaris. És necessari que si el propietari d’un habitatge el cedeix en ús a una altra persona, li transmeti les instruccions sobre les operacions de manteniment que han d’anar al seu càrrec. Moltes d’aquestes operacions no tenen una periodicitat específica, sinó que cal fer-les segons l’ús que es faci de l’edifici, i si apareixen símptomes sobre la necessitat d’executarles, com és el cas del greixatge de ferramenta de portes i finestres, si s’encalla o grinyola. Si hi ha algun dubte al respecte és convenient que demanar consell a un professional. Operacions de manteniment a càrrec dels mateixos propietaris o usuaris Les operacions de manteniment que normalment van a càrrec dels propietaris o usuaris es relacionen en el capítol “Ús i funcionament de l’edificació” d’aquest manual. Són les següents: - Les terrasses i cobertes s’han de mantenir netes i lliures d’herbes, i evitar especialment l’acumulació de fulles o brossa als morrions dels desguassos. - La ferramenta de portes i finestres s’ha de greixar periòdicament perquè funcioni amb suavitat. - Les canals i forats de recollida i sortida d’aigua de finestres i de balcons s’han de mantenir nets. - El manteniment de la instal·lació d’aigua a partir del comptador, i no només de l’aixeta de pas de l’habitatge, va a càrrec de cada usuari abonat. - S’han de revisar i, si, es el cas, canviar els junts de goma, o les estopades de les aixetes cada 2 anys o després d’un llarg període de no ser utilitzades. - El manteniment de la instal·lació elèctrica, a partir del comptador, i no només des del quadre general d’entrada a l’habitatge, va a càrrec de cadascun dels usuaris abonats. - Les cambres de descàrrega, les buneres, els pericons i els morrions s’han de mantenir nets. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 133 - Els sifons s’han de revisar periòdicament per a comprovar que són nets i no hi manca aigua. - Cal seguir les instruccions de manteniment de la instal·lació de calefacció proporcionades pels fabricants i pels instal·ladors. - Si la instal·lació de la calefacció consta d’una caldera i radiadors d’aigua, aquests s’han de purgar periòdicament per treure’n l’aire un cop l’any, preferentment abans de la seva entrada en funcionament. També s’han de repassar els junts de connexió dels tubs. - La instal·lació de dipòsits de combustibles líquids s’ha de conservar en condicions reglamentàries. És recomanable subscriure un contracte de manteniment amb un instal·lador autoritzat. Operacions de manteniment que també poden fer els mateixos propietaris o usuaris Les operacions de manteniment que afectin a un sol habitatge i que, segons el capítol següent, han de ser executades per operaris que no cal que siguin especialistes, també les poden dur a terme els mateixos propietaris o usuaris. 9.3.2 El manteniment a càrrec dels operaris Les operacions de manteniment que es relacionen en aquest capítol han de ser executades per operaris professionals amb una periodicitat determinada, independentment de les incidències que s’hagin produït. La propietat de l’edifici ha d’encarregar-se que s’executin realment aquestes operacions. Certes operacions poden exigir que la seva execució vagi a càrrec d’especialistes, i d’altres no. Les operacions que afectin a un sol habitatge i que no hagin de ser executades per un especialista poden ser realitzades pels mateixos propietaris o usuaris. Si en una operació d’inspecció o de revisió es detecta algun element en mal estat cal reparar-lo. Operacions de manteniment Les operacions que cal executar i la seva periodicitat venen determinades per disposicions legals, per prescripció dels tècnics directors de les obres de construcció de l’edificació, o bé pels que en el decurs del temps facin inspeccions per vigilar-ne el bon estat. Operacions de manteniment prescrites per la direcció facultativa de les obres de construcció de l’edifici Segons les característiques de l’edifici i la situació i condicions en què es troba es prescriu que, per a conservar-lo en bon estat d’ús i funcionament s’han d’executar les operacions de manteniment que es detallen a continuació. En la llista s’indiquen també les operacions que han de ser efectuades per un operari especialitzat. A càrrec de personal no especialitzat: - Neteja i inspecció de la coberta, desguassos i buneres: cada 3 anys. - Neteja de les buneres, dels sifons i dels pericons de la xarxa de sanejament: cada 4 anys - Inspecció de l’estat de la subjecció de l’antena de TV: cada 5 anys. Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 134 A càrrec de personal especialtzat: - Neteja de les fosses sèptiques i pous de decantació i digestió: cada 4 anys - Inspecció general de fissures i humitats: cada 4 anys - Inspecció de baixants de la xarxa de sanejament: cada 5 anys - Inspecció de la instal·lació de l’antena de TV: cada 5 anys - Revisió de la instal·lació de calefacció central: cada 4 anys - Revisió de les calderes de calefacció : segons indicacions fabricant - Revisió dels escalfadors d’aigua: segons indicacions fabricant 9.3.3 Les inspeccions tècniques generals Les inspeccions tècniques generals ha de fer-les un tècnic qualificat i tenen com a finalitat conèixer l’estat general de l’edificació. S’ha de posar un èmfasi especial en l’estructura, la cobertura, els tancaments exteriors, el sistema d’evacuació i les instal·lacions. El tècnic, com a resultat de la inspecció, ha de : - Prescriure les reparacions necessàries dels elements en mal estat. - Determinar noves instruccions d’ús i funcionament. - Modificar el manteniment de l’edificació segons el seu desgast o les reformes fetes. - Fer recomanacions sobre la rehabilitació o modernització de determinats components. La primera inspecció cal fer-la entre els dos i tres anys d’haver finalitzat les obres de construcció, i és convenient que la facin els mateixos tècnics que les han dirigides. Després, les inspeccions s’han de fer cada 10 anys. Si es creu convenient, cal fer també inspeccions de tipus extraordinari per a revisar punts concrets de l’edifici que requereixin un seguiment especial. 9.3.4 Les reposicions Amb independència de la vida útil global de l’edifici, alguns dels seus components la tenen molt més curta i, per tant, s’ha de reposar periòdicament. Els components amb una vida útil no superior als 10 anys es detallen a continuació, i se n’expressa el termini: Pintura plàstica: 2 anys Vernissos interiors sense desgast al fregament: 3 anys Vernissos exteriors: 2 anys Junts de silicona: 3 anys Antena TV: 5 anys Aixetes: 10 anys Junts de goma de les aixetes: 2 anys Extractors: 5 anys 9.3.5 Manteniment en cas d’incidències INCIDÈNCIA: Si algun component suporta unes càrregues o esforços superiors als admesos. QUÈ S’HA DE FER? Consultar un tècnic qualificat. Rehabilitació i canvi d’us a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 135 INCIDÈNCIA: Caiguda de fulles ala coberta QUÈ CAL FER? Netejar la coberta INCIDÈNCIA: Incendi QUÈ CAL FER? Consultar el Servei d’Extinció d’Incendis o un tècnic qualificat. INCIDÈNCIA: Caiguda d’un llamp QUÈ CAL FER? Fer revisar la instal·lació de parallamps per un especialista, i inspeccionar les instal·lacions elèctriques i de comunicació. INCIDÈNCIA: Aparició d’esquerdes, fissures, humitats o d’altres patologies. QUÈ CAL FER? Demanar un informe a un tècnic qualificat. INCIDÈNCIA: Fuita d’aigua QUÈ CAL FER? Reparació a càrrec d’operaris competents. Si la fuita afecta al subsòl, s’ha de comprovar si ha afectat als fonaments. INCIDÈNCIA: Avaries i desperfectes en general. QUÈ CAL FER? Reparació a càrrec d’operaris competents. Si són importants, cal consultar al tècnic qualificat. 9.3.6 Pla de manteniment a càrrec d’operaris i tècnics 2.6.1. Operacions que poden fer directament els propietaris o usuaris Operacions que cal fer segons l’estat del component edificatori i l’ús que se’n faci: - Greixar la ferramenta de portes i finestres - Netejar les canals i forats de recollida i sortida d’aigua de finestres i balcons. - Purgar els radiadors. Operacions per fer cada any: - Repassar els junts de connexió dels tubs de la calefacció. Operacions per fer cada 2 anys: - Revisar i, si és el cas, canviar els junts de goma o estopa de les aixetes. - Revisar les cintes de les persianes enrotllables. Operacions a càrrec d’operaris i tècnics Persona que ha d’efectuar l’operació En períodes inferiors a l’any Cada any Cada 2 anys Després de 2 anys i abans de 3 a partir del final de les obres Cada 4 anys Cada 5 anys Cada 6 anys Cada 10 anys Empresa instal·ladora autoritzada *Revisió caldera comunitària Tècnic qualificat Inspecció tècnica Inspecció tècnica Rehabilitació i canvi d’ús a casa rural de casa de poble situada a Rellinars 136 general edifici general edifici OBSERVACIONS: Aquest quadre del pla de manteniment a càrrec d’operaris i tècnics no inclou les operacions que han d’executar els propis usuaris. Les operacions marcades amb (*) són de compliment obligatori segons la normativa vigent. Si l’edifici té més de 20 habitatges o són més de 4 les plantes servides. En els altres casos. Aquesta operació pot ser realitzada indistintament per una EIC, per un recarregador autoritzat, o pel fabricant. Si el dipòsit té protecció catòdica cada 12 anys.