Territori i ciutat: el territori com a modelador urbà en la ciutat de Valparaíso

Territori i ciutat El territori com a modelador urbà en la ciutat de Valparaíso. Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat El territori com a modelador urbà en la ciutat de Valparaíso. Mar Castarlenas i Rabassa https://marcastarlenas.wixsite.com/misitio Treball de Final de Grau | GArqEtsab2014 _Línia: Urbanisme i Paisatge _Tutora: Joana Ayxendri _Tribunal: Jordi Franquesa Juliol 2020, Barcelona Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona | ETSAB UPC TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat Paraules clau Territori, ciutat, aproximació gràfica, morfologia i fenomenologia urbanes, relleu, clima, hidrografia Resum La relació entre ciutat i territori és un debat obert i canviant. Durant l’evolució urbana, s’ha pogut veure que els assentaments i creixements han respost a unes preexistències tangibles i intangibles del lloc, quasi mai des d’una tabula rasa. Per tant, entendre com les ciutats han estat influenciades pel suport natural (relleu, clima i hidrografia), pot donar respostes a com la humanitat hauria de dialogar amb l’alteritat. En aquest sentit, el treball de recerca estudia el paper del territori com a modelador de la morfologia i fenomenologia urbanes en la ciutat de Valparaíso, amb la finalitat d’entendre, en quina mesura, la ciutat ha sigut herència directa del seu territori, juntament amb proposar possibles hipòtesis de desenvolupament urbà. TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat Palabras clave Territorio, ciudad, aproximación gráfica, morfología y fenomenología urbanas, relieve, clima, hidrografía Resumen La relación entre ciudad y territorio es un debate abierto y cambiante. Durante la evolución urbana, se ha podido ver que los asentamientos y crecimientos han respondido a unas preexistencias tangibles e intangibles del lugar, casi nunca desde una tabula rasa. Por lo tanto, entender cómo las ciudades han sido influenciadas por el soporte natural (relieve, clima e hidrografía), puede dar respuestas a cómo la humanidad debería dialogar con la alteridad. En este sentido, el trabajo de investigación estudia el papel del territorio como modelador de la morfología y fenomenología urbanas en la ciudad de Valparaíso con el fin de entender, en qué medida, la ciudad ha sido herencia directa de su territorio, junto con proponer posibles hipótesis de desarrollo urbano. Keywords Territory, city, graphic approach, urban morphology and phenomenology, topography, climate, hydrography Abstract The relationship between city and territory is an open and changing debate. During the urban evolution, it has been seen that the settlements and growths have responded to the tangible and intangible pre-existences of the place, almost never considered from a tabula rasa. Therefore, understanding how cities have been influenced by natural support (topography, climate and hydrography) can provide answers to how humanity would have to dialogue with alterity. In this sense, my research studies the role of the territory as a model of urban morphology and phenomenology in the city of Valparaíso, in order to understand if the city has been a direct inheritance of its territory, together with proposing possible hypotheses for urban development. TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat ÍNDEX 0_ Objectius i mètode � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 1 0.1_ Justificació i objectius de la recerca 1 0.2_ Mètode del Treball 2 1_ Introducció� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 3 1.1_ Introducció als conceptes d’anàlisi 4 1.2_ Selecció de la ciutat que s’utilitzarà per l’anàlisi: Valparaíso 7 1.3_ Superposició de dades 9 2_ Anàlisi territorial de Valparaíso 10 2.1_ Definició del cas d’estudi 11 2.2_ Introducció a l’aproximació territorial 13 2.3_ Anàlisi de la influència territorial en el desenvolupament de la ciutat 19 3_ Conclusions � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �33 3.1_ Síntesis dels resultats comparats de l’anàlisi 34 3.2_ Autocrítica al mètode 39 4_ Fonts i Bibliografia � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 40 4.1_ Relació de figures 40 4.2_ Bibliografia 41 5_ Agraïments � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �42 6_ Annexos � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �43 objectius i mètode 1 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat 0�1_ Justificació i objectius de la recerca La motivació d’aquesta recerca és poder entendre el desenvolupament urbà des d’una mirada concreta. En aquest cas interessa profunditzar en un anàlisi des de la lectura territorial, és a dir, com influencia el territori al desenvolupament de les ciutats. L’elecció d’aquest punt de partida ve donada per l’interès de la consciència de lloc en l’urbanisme, i com aquest modela la morfologia i els fenòmens urbans. Després de 22 anys habitant el Mediterrani, m’endinso en una experiència Pacífica. Aquest “marxar” per mi entès com “anar”, confirma i fa encara més present i protagonista el territori, ja que permet fer una lectura global i generar un contrast entre les situacions desconegudes i conegudes. S’escull la ciutat de Valparaíso (Xile) per l’anàlisi, ja què és on he construït una experiència pròpia que m’ha permès fer una aproximació teòrica sociopolítica de la població, i alhora començar a veure que el territori, entès a partir de les seves característiques naturals, ha tingut un gran impacte en la definició de la manera de viure-la. D’aquesta manera el treball d’estudi se’m presenta com oportunitat per a seguir aprofunditzant des de una vessant més analítica i tècnica que em concedirà acabar de completar una mirada propia sobre el lloc. Per tant, la recerca vol tenir la voluntat de generar una eina que serveixi de guia per entendre com i en què influeix el territori (des de diferents escales) al desenvolupament morfològic de la ciutat i als seus fenòmens urbans. De manera que sigui l’instrument que permeti comprendre si la població xilena és fruit de l’herència directa del seu territori i en què aquest ha anat implícit en el seu creixement identitari. 0_ Objectius i mètode objectius i mètode 2 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat 0�2_ Mètode del Treball El propòsit principal del treball és fer un estudi sobre la importància del paper del territori en la influència urbana mitjançant la generació d’una eina d’anàlisi. Partint d’un seguit de documentació gràfica, que sigui el mitjà d’aproximació experimental i visual que despulli les intencions de la recerca, i que alhora s’acompanyi d’un discurs argumental producte de la reflexió crítica. Les principals coordenades a definir seran el subjecte, l’objecte i l’espaitemps d’estudi. El procediment de la realització del treball s’estructura en: - La definició dels conceptes de l’anàlisi. Territori i ciutat. - La selecció i contextualització de la ciutat que s’utilitzarà per a l’anàlisi: Valparaíso. Determinar de les seves escales territorials i fases històriques. - La generació de l’eina guia d’anàlisi que englobi i acoti el marc teòric exposat. - L’elecció del cas d’estudi. - L’aproximació territorial. - L’anàlisi de la influència territorial en el desenvolupament de la ciutat. - La redacció de les conclusions segons els resultats obtinguts de l’anàlisi. Generació de possibles hipòtesis futures de desenvolupament i autocrítica del mètode. introducció 3 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat 1_ Introducció En primer lloc, es realitza una contextualització global del tema, introduint breument les quatre coordenades d’estudi i la ciutat que s’utilitzarà per a l’anàlisi, per tal de tenir un marc conceptual on basar la recerca. fig0_ MUÑOZ, Benjamin, 2020. Aire. Fotografies de Valparaíso. introducció 4 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat 1�1_ Introducció als conceptes d’anàlisi L’anàlisi engloba la influència del territori a la ciutat, des d’una mirada unidireccional on entra en joc l’espaitemps. D’aquesta manera es pretén realitzar una aproximació territorial per entendre el desenvolupament urbà de la ciutat. En primer lloc s’introduiran i definiran els conceptes actors de l’anàlisi, per tal d’acotar els múltiples significants de cada terme utilitzat i focalitzar les intencions de la recerca. Definició de territori1: 3 m. Porció de la superfície terrestre subjecta a apropiació per un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat. Definició de ciutat2: 1. f. Conjunt d’edificis i carrers, regits per un ajuntament, de població densa i nombrosa, la qual es dedica majoritàriament a activitat no agrícoles. A partir de la comprensió de les diferents definicions, considerarem l’espai geogràfic com un tot que engloba diferents categories d’anàlisi: lloc, regió, paisatge i territori. Definirem el territori com la porció d’espai geogràfic, que està format per un volum de terra, aigua i espai aeri que es troba sota un ordre administratiu, i que és susceptible a l’apropiació per un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat. D’altra banda, definirem la ciutat com la major intervenció humana en el territori amb el fi de donar cabuda a l’aixopluc i l’habitar comunitari3. Basant-nos en estudis previs propis, entendrem la ciutat com el format per “la vida, la producció i la mobilitat”4, és a dir, un univers complex compost per sistemes urbans, productius i infraestructurals. Finalment, també el territori es pot entendre des de la tradició paisatgística, és a dir com la seva expressió visible. Per un costat, com a sinònim de paisatge natural o bé com a paisatge cultural (conjunt de construccions, aprofitaments i usos de la societat sobre el sòl). L’objectiu de l’anàlisi és comprendre com influencia un sobre l’altre, col·locant el territori com a subjecte actiu sobre l’objecte d’estudi, les ciutats. Fig 1. Diagrama | Introducció de conceptes. Figura de l’autora. 3_ CARRASCO ALDUNATE, Claudio. Tesis Doctoral: Morfología y microclima urbano. Análisis de la forma espacial y materiales como modeladores del microclima de tejidos urbanos mediterraneos costeros. El caso de la ciudad de Valparaíso. 1_annex pg43_ Conceptes complementaris. 1_ Institut d’Estudis Catalans. 2_ Real Academia Española. 4_ Segons el reconeixement dels elements que formen ciutat, la “vida” s’identifica amb tot allò que correspon al que entenem per conviure en societat, la “producció” com la generació de recursos necessaris per a la “vida”, i finalment la “mobilitat” el que transporta el produït i alhora permet els moviments socials. By @makeenju, veure en l’aparat ciutat pg6. anàlisi 11 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat 2�1_ Definició del cas d’estudi El mètode de treball busca acotar i agilitzar la recerca per tal de fer-la més profunda i concisa. La funció principal de l’eina és, a forma de constel·lació, englobar la complexitat de la temàtica d’estudi, i a l’hora ser el mitjà que facilita el procés de selecció d’informació que focalitza la mirada al punt d’interès sense oblidar les seves interdependències. Una vegada contemplats tots els criteris d’anàlisi de l’estudi, se selecciona un d’entre els divuit casos d’estudi per a fer l’anàlisi. Tenint en compte els temes d’interès a desenvolupar i l’experiència pròpia, s’opta per escollir l’escala barri i la fase 3 com a espaitemps a estudiar. Es decideix fer una lectura des de l’escala barri, ja que és aquella que permet parlar tant de temes urbans com arquitectònics i contrastar-los, tot i que es puguin fer mirades a altres escales per a complementar i enrigidir el discurs. Valparaíso té un total de 42 “cerros” (turons), que són els que defineixen els diferents barris juntament amb la zona del “Almendral”. Es tria el “cerro Yungay” com a àrea principal d’estudi, ja que va ser el meu barri d’acollida i posseeix les característiques necessàries per a realitzar el discurs: al peu es troba en contacte amb el “plan”, a la cota 100 m connexió amb l’Avinguda “Alemania”, posició cèntrica respecte a la ciutat, existència de desenvolupament urbà a la “quebrada” (vall), la “ladera” (vessant) i la “loma” (lloma). D’altra banda, s’escull fer una mirada intencionada al desenfig1_ Diagrama | Cas d’estudi. Figura de l’autora. anàlisi 12 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat volupament urbà de la ciutat durant la fase 3. Igual que en la coordenada temps es tindran en compte la multiplicitat d’escales, i en ser el moment històric més actual, es pretén entendre la lectura com una superposició de tempos. En primer lloc, els motius principals d’estudiar aquesta fase, tenint en compte que és una ciutat relativament jove, són aquesta multiplicitat de capes i el fet d’haver pogut viure-la de primera mà durant un any. Això em permet tenir un reconeixement propi del lloc i ser capaç d’entendre les anteriors transformacions. I en segon lloc, es tracta d’un moment on la ciutat fa un gir conceptual, des de la depressió d’inicis del segle XX fins a veure la transformació d’aquesta, després de la declaració per part de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat entre altres causes1. Per consegüent, encara que el cas d’estudi no funcioni de manera autònoma i necessiti alimentar-se d’altres de manera puntual, s’arriba a concentrar la recerca en un espaitemps específic. fig2_ KIRSCH, Lena, 2019. Vista de la Casa Verdolaga al Cerro Yungay i al Port. 1_annex pg48_ Índex històric anàlisi 13 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat 2�2_ Introducció a l’aproximació territorial La ubicació d’un lloc defineix una sèrie de característiques inherents a la seva condició geogràfica, per tant, és important situar-la amb relació a la globalitat. Valparaíso, com ja s’ha introduït anteriorment, en una ciutat sud-americana, propera al paral·lel 30°. Una latitud similar a la Ciutat de Barcelona (40°) en l’hemisferi Nord. La localització, juntament amb el relleu i la hidrografia, influeixen de manera directa al clima que té la ciutat. A partir de la informació descrita i l’experiència subjectiva es plantegen les següents hipòtesis: - El clima Mediterrani ocupa territoris amb similar latitud i amb la presència de grans cossos d’aigua oceànics. - L’assentament de la ciutat és definit per les seves condicions climàtiques, per tant geogràfiques. - La situació territorial xilena ha sigut influït en la forma i els fenòmens urbans. fig3_ Plànol d’emplaçament. Figura de l’autora. anàlisi 14 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat L’orientació territorial ha sigut sempre una realitat inventada per la humanitat. Occident ha definit al llarg de la història un mapa territorial on s’associa el nord amb estar a dalt i el sud amb estar a sota. És innegable l’existència de dos hemisferis, ara bé, la situació d’un respecte l’altre és un debat il·limitat d’interpretacions pròpies. Hasta donde los astrónomos sabemos, realmente no existe un arriba o abajo en el espacio.1 Amereida, proposa l’orientació del Continent amb el canvi de Nord, una posició invertida respecte a la pròpia. Aquesta decisió també es pot llegir com un emmirallament a la cultura del nord però si més no, suposa una revolució, un empoderament i una crida cap a la diversitat de realitats. Aquesta reproducció sorgeix d’un reconeixement propi cap a la recerca del “ser americà” que es desprengui del marc ja construït per la cultura occidental. La pregunta de cuál es el sentido de América implicaba una búsqueda de origen y destino: por un lado, la idea de que el hallazgo de este territorio había venido a completar el mundo, y por otro, que el sentido de su aparición había sido velado por los objetivos de la Conquista y la Colonia. “América había sido poblada por sus bordes mientras que su ‘mar interior’ permanecía despoblado; un ‘desconocido’ que para la Amereida era necesario develar, para así dar a América su ‘propio norte’”.2 A diferència dels navegants del Mediterrani que tenien com a referència l’estrella polar (Polaris: element de l’Óssa Menor que roman quasi estàtica en el cel i apunta al pol nord, ja que està situada en la prolongació de l’eix de la Terra); Amereida decideix incorporar la constel·lació meridional “Cruz del Sur” com a símbol d’orientació propi. Representar el Sud a dalt ens permet entendre que el món s’ubica en un univers neutre, sense desigualtats, i que aquestes distincions principalment de classe i raça han sigut fruit de construccions socials al llarg de la història. Entendre que el Sud sigui anomenat “La Fi del Món” només fa que reproduir pensaments que relacionen l’existència d’aquest territori amb un descobriment ideat per completar el món. 2_ JOLLY, Victoria. La invención de un mar. _ AMEREIDA. Tesis del propio Norte. _ CÁRAVES SILVA, Patricio. Tesis Doctoral: La Ciudad Abierta de Amereida. Arquitectura desde la Hospitalidad. fig4_ AMEREIDA. Cartografies territorials de la primera “travesía”. 1_ MORTLOCK, Daniel, astrofísic anàlisi 15 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat _ Escala Continental L’apropiació del gir conceptual es mantindrà al llarg de l’anàlisi, per posar en valor un nou nord que s’allunya de la idea negativa d’alteritat i trenca amb les concepcions establertes d’orientació permanents i intocables. L’experiència pròpia va girar entorn l’aprenentatge a través del contrast de situacions conegudes amb desconegudes, mitjançant un constant emmirallament que desdoblava dues realitats paral·leles i diverses. Prenent com a antecedent les reflexions treballades des d’Amereida, es pot distingir clarament una intenció incessant per la interpretació morfològica del territori. A partir d’aquí es fa una lectura objectiva però intencionada del clima, relleu i hidrografia. Els factors naturals del territori poden respondre a múltiples escales geogràfiques, per tant s’inicia una aproximació a aquest a partir de l’escala continental. La intenció és distingir i analitzar, mitjançant un tempteig visual, quines característiques dels tres factors influeixen al desenvolupament urbà de Valparaíso. _Lectura: La morfologia topogràfica de Sud-amèrica destaca per la presència de la Serralada dels Andes que creua el país de Sud a Nord dividint-lo verticalment. Aquest fet és causat, ja que la vora continental oest correspon a una de les falles tectòniques més actives del món. La interacció per subducció de la placa de Nazca que s’introdueix sota la Sud-americana uns 7 cm l’any, fa que al llarg de la història s’hagi generat una gran “arruga” en l’escorça terrestre amb una alta activitat volcànica bordejant la costa pacífic. El fet que el continent quedi separat topogràficament, fa que els climes s’organitzin entorn dos eixos: els meridians que rellueixen l’amplitud de latituds, per tant de temperatures mitges fredes (Sud) i caloroses properes a l’equador (Nord), segons les diferents radiacions solars; i la “cordillera” que divideix la part humida (Est) i seca (Oest) actuant com a “biombo climàtic”. _annex pg50_ Ortofoto continental. Figura de l’autora. fig5_ AMEREIDA. Cartografies territorials de la primera “travesía”. anàlisi 16 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat Això és degut al fet que els dos oceans adjacents posseeixen una gran diferència de temperatures. Per tant l’heterogeneïtat és evident, com es pot observar en l’ortofoto continental1, engloba tota mena de climes des dels freds i secs com la Patagònia fins als humits i càlids de l’Amazones. I alhora la presència dels Andes presenta un clima de muntanya amb gels permanents per la seva altitud, encara que estigui en la zona equatorial. Valparaíso se situa en un punt d’inflexió on la superfície terrestre transita d’un aspecte àrid a més fèrtil. Això és degut al fet que correspon al Clima Mediterrani2, clima de transició entre el temperat i el subtropical, situat al voltant dels paral·lels 35°. La diferència de temperatures principalment és deguda a la presència del corrent de Humboldt procedent del sud que fa que l’oceà pacífic sigui més fred i evidenciï la diferència d’humitat entre la regió oriental, on es troben les zones més seques del planeta com el Desert d’Atacama, i l’occidental, on destaquen les més humides com l’Amazònia. _Interpretació: Després de la lectura d’escala continental s’arriba a les següents conclusions pròpies: - El fet que Valparaíso se situï en la zona sísmica més important del món amb grans desastres naturals com tsunamis, terratrèmols i incendis, va influir en el tipus d’assentament i la poca activitat colonial durant la primera fase. - El relleu ha sigut un element territorial de gran influència tant en l’aïllament climàtic com en les comunicacions. - L’aïllament terrestre va fer que el transport marítim fos dominant. Valparaíso, gràcies a la seva posició cèntrica respecte, va néixer com un dels ports més important de la Ruta del Pacífic fins que es va obrir el canal de Panamà. - El clima moderat va ser un dels molts factors que va empènyer als espanyols assentar la ciutat. 1_annex pg50_ Ortofoto continental. Figura de l’autora. fig6_ Plànol lectura continental. Figura de l’autora. 2_annex pg49_ Clima mediterrani. anàlisi 17 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat _ Escala Nacional _Lectura: Xile és un país andí, de proporcions curioses, estès al llarg de més de 4.200 km com una estreta franja, compresa entre el Pacífic i els Andes, i amb només una amplada mitjana de 200 km. Aquesta gran muralla com hem dit, emergeix del xoc entre les dues plaques formant el “cinturó de foc del Pacífic” tenint diversos volcans actius. Com ja s’ha comentat, el territori nacional es caracteritza per la seva heterogeneïtat climàtica. La zona central és la més moderada, coincidint amb uns azimuts que fluctuen des de l’angle 85° al solstici d’estiu, 60° als solsticis de març i setembre, fins a 35° al solstici d’hivern, sense una diferència brusca entre les diferents estacions de l’any. Les característiques hidrogràfiques estan relacionades principalment amb els dos factors anteriors: relleu i clima. La pluviometria ve determinada tant per la latitud com l’altitud, és directament proporcional a ambdues, fent que al clima de muntanya precipiti més i a mesura que ens acostem al sud del país les pluges augmentin exponencialment tot l’any. Per tant hi ha una gran diferencia entre la magnitud dels rius septentrionals i els australs. A Xile hi ha quatre zones hidrogràfiques: Valparaíso pertany a la del Xile Central que es caracteritza per la presència rius de poc recorregut i les pluges són majoritàriament els mesos d’hivern. El corrent de Humboldt és molt determinant al llarg de tota la costa, és a dir, de tot el país. És un dels corrents oceànics més importants amb una velocitat de 28 km/dia, originada per l’ascens d’aigües profundes causat pel moviment de rotació terrestre i la força centrífuga de les aigües equatorials. Per la latitud Valparaíso hauria de correspondre a zones de clima subtropical, però un dels efectes principals d’aquesta inversió tèrmica al territori, com ja s’ha esmenat, és l’aridesa relacionada amb la limitada d’evaporació d’aigües, no està coberta per núvols i les aigües properes a la costa es perceben més fosques1. A més a més això és una de les implicacions per l’existència de fenòmens cíclics anomenats “El Niño” i “La Niña”2. fig7_ Plànol lectura nacional. Figura de l’autora. 1_annex pg51_ Ortofoto nacional. Figura de l’autora. 2_annex pg49_ El Niño-Oscilación Sur anàlisi 18 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat _ Escala Regional _Lectura: Dins de la regió es poden diferenciar quatre unitats de relleu, la Serralada d’Els Andes, la de la Costa, els valls transversals i les planes litorals1. Valparaíso correspon a l’última unitat, la qual pot arribar a presentar fins a quatre nivells d’escalonament en el peu de la Serralada de la Costa les quals s’alternen amb penya-segats, zones que ocupen una superfície mínima costanera (d’uns 20 km). El nivell més baix es troba cobert per dunes, actualment molt presents al nord de la ciutat. Des de el punt de vista climàtic, les Regions de Xile es caracteritzen per compartir característiques meteorològiques. El clima corresponent al sector costaner de la Regió de Valparaíso és clima temperat mediterrani2, d’una banda una estació seca prolongada (7 a 8 mesos) i d’altra banda pluges hivernals i gran nuvolositat associada a boires, la qual cosa al seu torn produeix baixes amplituds tèrmiques i l’aparició del bosc escleròfil. La Regió presenta nombrosos cursos d’aigua, degut principalment al seu relleu i precipitacions, a més de destacar per ser una zona de badies. Com més endavant s’analitzarà morfologia de la badia de Valparaíso pot haver sigut una de les causes més significatives de l’assentament colonial. Quan parlem de la influència oceànica sobre el territori, cal puntualitzar que els corrents superficials no estan solament subjectes als efectes ocasionats per la força centrífuga equatorial. Al no coincidir l’òrbita de la Lluna amb l’eclíptica, el corrent pot veure’s atret cap a l’hemisferi Nord si la Lluna està girant al voltant d’aquest hemisferi, ja que l’atracció de la Lluna és major sobre les aigües superficials de l’oceà que l’atracció solar. A més de la influència pacífica en general, i del corrent de Humbolt en particular, els fenòmens cíclics “El Niño” i “La Niña”3 tenen un paper excepcional a gran part de la costa occidental sud-americana i conseqüentment afecta Xile, a partir de la costa central, perquè és la gran vora sud-americana amb contacte amb l’oceà pacífic produint greus variacions meteorològiques. Per tant, la mitjana pluviomètrica de les regions centrals del país, no és estable. fig8_ Plànol lectura regional. Figura de l’autora. 1_annex pg52_ Ortofoto regional. Figura de l’autora. 2_annex pg49_ Clima mediterrani. 3_annex pg49_ El Niño-Oscilación Sur anàlisi 19 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat 2�3_ Anàlisi de la influència territorial en el desenvolupament de la ciutat _Interpretació: Una vegada realitzada una mirada a gran escala, on s’ha fet una lectura d’algunes característiques naturals del territori i com aquests tres factors (relleu, clima i hidrografia) han sigut partícips en el desenvolupament urbà de la ciutat; es poden recollir diferents reflexions i respostes pròpies a les hipòtesis exposades: Relleu_El fet que el territori xilè es localitza al llarg d’una important falla tectònica implica: - que pertanyi a una de les zones més sísmiques del món. (fenomenologia) - que la secció transversal sigui molt reduïda havent-hi un ràpid descens de les cotes altes dels Andes fins al nivell del Mar. Les causes principals d’aquesta característica són considerables rugositats en la morfologia del terreny i la quasi inexistència de territoris plans en cotes baixes al llarg del país. Tenint en compte que les planícies dels nivells més baixos es troben coberts per dunes, es podria afirmar que originalment el “sector del plan” de Valparaíso també, fins a anar-se transformant en Platja i “Almendral” i finalment en Port i Centre. (morfologia) - l’existència de la Serralada dels Andes, deguda a l’arrugament de l’escorça per l’efecte de la subducció, ha suposat un aïllament físic (durant gran part de la història) i climàtic, entre el sector oriental i occidental. (fenomenologia) Clima_La ciutat s’ha vist influenciada climàticament per: - la proximitat a grans cossos d’aigua oceànics i la barrera física de la serralada, juntament amb la posició geogràfica. Aquests components han definit el clima mediterrani de la part central xilena. (fenomenologia) fig9_ Ortofoto metropolitana. Figura de l’autora. anàlisi 20 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat Encara que la latitud disti de la barcelonina, la fredor del mar xilè en comparació amb el mediterrani i l’esmentada barrera, origina un descens de les temperatures i de la humitat que fa que comparteixin climatología. (fenomenologia) - el clima moderat i l’orientació principal a nord de la badia de Valparaíso van fomentar l’assentament de la ciutat. (fenomenologia) - la manca de diversitat d’unitats de relleu, segons la variació d’altures, en la secció transversal. Produint que els climes s’organitzin progressivament en l’eix Nord-Sud. (fenomenologia) Hidrografia_La presència constant de l’oceà pacífic al llarg de la costa occidental, sumat a les condicions del relleu i climàtiques generen: - que el descens de latitud coincidint amb l’efecte del corrent de Humbolt i el fenomen de “La Niña”, provoquin una alta aridesa i un manca de precipitacions a les zones centrals i nord de la costa xilena. (fenomenologia) - un contrast entre les temperatures fredes superficials del mar i les càlides del terreny causades per la radiació solar corresponent a una latitud 30°. Efecte que provoca elevats vents des del mar cap a la ciutat, impulsats per la morfologia de “les quebradas”. (fenomenologia) - la morfologia del relleu en forma de ferradura, que protegeix de la força temporal marítima provinent d’oest, va incitar a què la badia fos un espai idoni per l’assentament portuari colonial i que alhora es convertís en una de les parades més importants de la Ruta comercial-marítima del Pacífic. (morfologia i fenomenologia) - una forta presència portuària que desencadenarà en un creixement i desplegament de teixits urbans, construccions i paisatge urbà concrets. (morfologia) fig10_ Plànol d’emplaçament de Valparaíso. Figura de l’autora. anàlisi 27 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat _ Clima _ Lectura: En segon lloc es realitza una lectura climàtica de l’àmbit. Com s’ha estudiat en apartats anteriors, el sector correspon a un clima temperat de tipus mediterrani: les variacions de temperatures durant l’any són baixes per l’efecte de la inèrcia marítima (mitjana de 20°ºººC a l’ºestiu - 15º°C a l’hivern). Amb un 65% d’humitat relativa a l’estiu i escasses precipitacions concentrades principalment al període fred. Com s’ha observat anteriorment el relleu actua sobre les condicions climàtiques a totes les escales territorials. Localment, destaca el pes que té sobre els règims de vents, radiació solar i pluviometria, influenciant també a la tipologia de vegetació, la qual és definida a més a més per altres factors: com la presència de cossos d’aigua, el pendent, l’escorrentia i els graus d’erosió1. Originàriament, els turons estaven coberts per un bosc natiu escleròfil, actualment la vegetació no predomina en les zones urbanes. Alguns afirmen que en aquest paisatge se sustenta el topònim de Valparaíso2. Pel que fa al vent, l’existència de vessants i la presència del mar afavoreixen els potents moviments d’aire superficials o brises marines. En aquest cas, durant el dia les fluctuacions dominants es produeixen del peu del cerro cap amunt (nord-sud), en canvi al llarg de la nit es mouen cap abaix (sud-nord3). La forma del relleu afecta la radiació solar que rep el lloc, en funció de paràmetres com l’orientació, el pendent i la secció. Els angles d’azimut varien d’uns 35° a l’hivern a uns 85° a l’estiu. Com es pot apreciar, la “loma” principal del barri (carrer General Mackenna) posseïx una orientació nord, amb la vessant corresponent al carrer “Yerbas Buenas” a est, i oest la que entrega a “la Subida Ecuador”. Finalment les valls són les parts més afectades per ombrívoles. fig18_ Plànol lectura del clima, escala barri. Figura de l’autora. _ CARRASCO ALDUNATE, Claudio. Tesis Doctoral: Morfología y microclima urbano. Análisis de la forma espacial y materiales como modeladores del microclima de tejidos urbanos mediterraneos costeros. El caso de la ciudad de Valparaíso. 2_ SÁNCHEZ, Alfredo, JIMÉNEZ, Cecilia, BOSQUE, Joaquín.Valparaíso: su geografía, su historia y su identidad como Patrimonio de la Humanidad 1_ Efectes analitzats en l’apartat d’Hidrografia. 3_annex pg49_ Efecte dels moviments d’aire. anàlisi 28 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat _ Morfologia _ Interpretació: La Tesi Doctoral del Claudio Carrasco1, dóna respostes a l’exercici contrari: els efectes de la morfologia i materialitats urbanes en els microclimes dels teixits urbans. Fet que recorda, que encara que l’enfocament d’aquesta breu exploració sigui unidireccional, que la realitat no ho és. Gràcies a la morfologia ascendent del relleu, la majoria d’edificacions tenen l’oportunitat d’obrir-se a nord, circumstàncies permeten l’arribada de llum natural als interiors habitables. Aquest gest col·lectiu de sobresortir per deixar entrar el sol i obrir-se al gran mar, compon el paisatge vertical de Valparaíso. En altres termes, l’orientació favorable de la badia ha convertit el nucli urbà en una ciutat-mirador. _ Fenomenologia _ Interpretació: El clima mediterrani s’apropa bastant a les condicions climàtiques confortables de la societat. On hi ha una tendència de gaudir de l’espai exterior i a l’ús d’espais intermedis, trets culturals que es materialitzen de maneres diferents en funció del territori. En el cas de Valparaíso, la vegetació no destaca per ser un dels recursos aprofitats per tals finalitats de confort. El costum de viure el carrer, ha visibilitat una manca d’espai públic de qualitat, així i tot, els habitants s’acumulen i intervenen l’espai exterior de manera estàtica als múltiples miradors espontanis, escales i algunes petites places a peus de “cerro”. Destaca l’espai del Parc Cultural Ex-carcel com un dels pocs espais públics, d’escala ciutat, ubicat al “cerro”. Per tant a Valparaíso el clima ha influenciat a potenciar la vida pública però no a la forma urbana que la permeti, a diferència dels climes mediterranis europeus on són coneguts pels espais de porxo i plaça. Per últim, mencionar que encara que moltes de les àrees siguin assolellades, les valls acaben sent les més perjudicades. Per això, a vegades es prioritza la situació d’assentament a la “quebrada” per la seva condició de proximitat al “plan”, sacrificant qualitats de confort climàtiques i visuals. Els pitjors emplaçaments en grans pendents i seccions d’estretors desmesurades molts cops s’ubiquen les edificacions més precàries. fig19_ Plànol interpretació de la influència del clima, escala barri. Figura de l’autora. 1_ CARRASCO ALDUNATE, Claudio. Tesis Doctoral: Morfología y microclima urbano. Análisis de la forma espacial y materiales como modeladores del microclima de tejidos urbanos mediterraneos costeros. El caso de la ciudad de Valparaíso. anàlisi 29 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat _ Hidrografia _ Lectura: Fins ara s’ha descrit la influència que té el pacífic i els seus corrents a la climatologia de la ciutat, però el fet que la badia fos escollida per ser un dels ports més importants de la costa sud-americana ha tingut un rol central. Situació que es podria simplificar amb el lema: el port és la vora i la ciutat la muntanya. Els cursos naturals d’aigua, alimentats solament per les precipitacions, baixen des dels sectors superiors ciutat fins al nivell del mar. Aquests redueixen dràsticament el seu cabal a l’estiu, ja que les precipitacions mitjanes són duns 480 mm anuals concentrades en els mesos de juny a setembre. En els últims anys i degut al canvi climàtic, les precipitacions han sigut encara més escasses a la zona central del continent, essent més extremes al sud (hivern) i al nord (estiu)1. Anteriorment, la influència climàtica assolia la fase més crítica amb les tempestes de nord durant l’hivern, coincidint amb períodes de violents temporals. D’una banda l’escorrentia de l’aigua provocava despreniments del sòl de les terrasses més altes, afectant greument a les construccions, fins a les zones baixes. Es pot imaginar que a l’arribar al peu del “plan”, s’acumulaven els sediments formant grans àrees de brossa que entorpien el dia a dia de la ciutat. Paral·lelament la força de l’escorrentia danyava i escombrava els assentaments de les valls. L’any 1965 es presenta el pressupost per abovedar 37 “quebradas”2, estratègia que dipositava els sediments i materials arrossegats directament al mar, evitant les importants destrosses. Aquestes van ser transformades en eixos viaris, com hem vist en l’apartat del Relleu. fig20_ Plànol lectura de la hidrografia, escala barri. Figura de l’autora. 2_ ARAYA, Marcelo. Las aguas ocultas de Valparaíso. PINO VÁSQUEZ, Andrea. Quebradas de Valparaíso. Memoria social autoconstruida. 1_annex pg46__ DARWIN, Charles. anàlisi 30 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat _ Morfologia _ Interpretació: La ciutat-port ha definit la forma i la imatge de la ciutat. En primer lloc, quan tota superfície de vora marítima va passar a ser jurisdicció portuària1, el contacte físic de la ciutat amb el mar va veure’s negat. Aquest fet però, no va eliminar la condició marítima portuària, ja que la geomorfologia s’encarrega de mantenir la imatge present de la gènesi de la ciutat2. En altres paraules, la condició infraestructural ha caracteritzat visualment el paisatge de la ciutat, des de la seva mateixa presència fins l’efecte plasmat en la materialitat de les peces construïdes3. Fins fa relativament poc, quan les conseqüències del canvi climàtic han començat a ser tangibles, els temporals de nord eren molt agressius. Sacrificant l’orientació favorable, la tipologia comuna d’habitatges unifamiliars aïllats, protegia la façana nord privant-la de qualsevol obertura. Aquest fet, avui en dia inimaginable, contradiu la imatge actual de mirador. S’ha de tenir en compte que hi ha una invisibilització de l’efecte de les escorrenties en el desenvolupament de la ciutat, fet que podria ser causat per l’ocultació d’aquestes gràcies a les canalitzacions descrites. En primer lloc el descens de despreniments condicionava les decisions d’assentament, ja que a les valls hi havia un gran risc d’afectació. En efecte, el creixement urbà no només venia dictat per la proximitat al “plan” i l’adequada orientació, sinó que també es prioritzaven els emplaçaments de poc pendent en “loma”, determinant la seqüència de creixement: “loma - ladera - quebrada”. Una vegada dut a terme les operacions d’abovedament, es van revalorar els espais de les “quebrades” més pròxims al centre, actualment ocupats per cases formals adossades2. Pel que fa a aquestes zones urbanes consolidades, la vegetació no era estimada: creixia molt a l’hivern, el fort vent tombava els arbres i les pluges els arrossegava, provocant embussos en el sistema de clavegueram. Al seu torn, eren generadors d’ombres en escenes d’alta densitat amb poca captació solar (considerant opaques les façanes nord). Només en indrets de difícil accés i perifèries no consolidades es conserva encara la biodiversitat que va caracteritzar Valparaíso des de la seva fundació5. fig21_ Plànol interpretació de la influència de la hidrografia, escala barri. Figura de l’autora. 1_annex pg48_ Índex històric 2_annex pg54 & 55_ Fotografies 3_ Veure en l’apartat Escala Edifici, pg32. 5_annex pg53_ Ortofoto Valparaíso. Figura de l’autora. anàlisi 31 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat Per últim, les àrees no construïdes per culpa de l’acumulació de residus descrita, en l’últim tram del “cerro”, es van transformar en places que recullen a l’inferior les aigües canalitzades dels llits pluvials originals desembocats per les valls. La majoria de “cerros” que estan en contacte amb “el plan”, com seria el Yungay, posseeixen aquest buit a mode de vestíbul, espai de referència, trobada i enllaç amb el centre. Com es percep, la confluència de trames i vies succeeix a les places de peu de muntanya com la Plaça Ecuador. Per ser més precís, l’existència del teixit de transició, que abraça aquesta situació urbana, no ve donada per la funció mediadora i planificada entre dues trames antagòniques, sinó per l’efecte que ha tingut el règim climàtic de precipitacions sobre el terreny al llarg de l’evolució urbana. _ Fenomenologia _ Interpretació: Consegüentment, es pot afirmar que encara que no existeixi una zonificació economicosocial i hi predomini la diversitat, les diferents lectures indiquen alguns dels paràmetres i matisos, que en termes generals, influeixen a l’assentament precari i informal de població. Comprenen principalment aquelles valls estretes i profundes, majoritàriament ombrívoles i de difícil accés, que se situen en properes al “plan”. En el cas del barri Yungay no figuren seccions amb aquestes característiques anomenades perifèries internes. Per acabar, la cultura “porteña” ha estat present des dels orígens. El mar és un element intrínsec en l’imaginari col·lectiu, suport comercial de la ciutat, per on arribava tot allò extern a la ciutat. Post l’era colonial, va destacar la diversitat de nacionalitats que convivien i la cultura es va anar forjant a partir d’una barreja de totes, l’únic que aquestes tenien en comú és que venien pel mar. Aquesta barreja es veu plasmada en l’arquitectura, des d’antigues construccions ibèriques fins britàniques. Valparaíso en mans de la poesia1, tota cultura “porteña”, ha sigut adjectivada, apropiada i transfigurada, definint un estil de vida bohemi avantguardista apartat de les convencions. fig22 & 23_ CASTARLENAS, Mar, 2019. Fotografies de Valparaíso. 1_ NERUDA, Pablo. Oda a Valparaíso anàlisi 32 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat _ Escala Edifici Hi ha diferents tipologies arquitectòniques d’habitatge, classificades segons el moment d’edificació, els recursos i la ubicació. En aquest cas s’observarà com les condicions naturals del territori interpretades en les escales anteriors han arribat a definir la peça construïda més habitual i popular: l’habitatge unifamiliar d’envans lleugers i estructura de fusta. _ Morfologia _ Interpretació: L’activitat sísmica ha suposat al llarg de la història múltiples reconstruccions de la ciutat, no es conserva res construït de l’època colonial, tot el que es pot veure va ser aixecat després de la independència del país. Després del gran terratrèmol de 1906 es van privilegiar sistemes constructius sísmicament més estables: edificacions baixes, on l’estratègia principal era adoptar estructures d’entramats de fusta flexible “ballon frame” (a vegades restes de naufragis), amb creus de Sant Andreu per enriostar i suportar les vibracions. Actualment s’aposta per estructures d’acer que resisteixen més als efectes de la humitat. L’adaptació quasi vernacular al territori ha preservat la lectura original de la topografia sense gaires desconfiguracions, però en comptes d’una manta verda es percep com un llençol urbà. _ Fenomenologia _ Interpretació: L’impacte comercial portuari es veu reflectit en les arquitectures. Per culpa de l’aïllament territorial els materials de construcció importats arribaven pel port: com el roure d’Amèrica del nord o llaunes d’acer per a revestir d’Anglaterra. Els desastres naturals han propiciat un esperit de resilient, on l’autoconstrucció, l’aprofitament i el reciclatge eren i són una via de supervivència. A diferència de les arquitectures colonials victorianes, aquest fenomen s’adapta als recursos territorials i materials per optimitzar les millors condicions residencials. Per aquest motiu, les façanes nord estaven aplacades amb xapes metàl·liques de zinc evitant l’entrada de vent i aigua a l’interior de les cases. Aquestes plaques molts cops eren residus dels contenidors del port. Metàfora visual d’una ciutat d’estètica portuària, vaixells al mar, containers a la muntanya. fig24_ Plànol lectura de tipologies arquitectòniques, escala edifici. Figura de l’autora. _annex pg56_ KIRSCH, Lena, 2019. Casa Verdolaga. _annex pg54 & 55_ Fotografies conclusions 33 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat 3_ Conclusions L’estudi i lectura de les diferents relacions entre factors desemboca en un mar d’interpretacions diverses i interconnectades, que dóna peu a una reflexió conscient i crítica sobre els diferents posicionaments urbans, influències morfològiques extrapolades a escala ciutat, i fenòmens urbans herència del territori. fig0_ MUÑOZ, Benjamin, 2020. Aigua. Fotografies de Valparaíso. conclusions 34 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat 3�1_ Síntesis dels resultats comparats de l’anàlisi Tenint en compte la lectura i les diverses mirades realitzades del cas d’estudi, es defineix quina és la posició ideal per l’assentament urbà actualment, segons els tres factors naturals analitzats del territori: _Relleu: Segons l’accessibilitat i la divisió d’usos que, en part, la morfologia del terreny ha generat: la posició favorable per l’emplaçament d’un habitatge és a la “quebrada”, en una distància curta-mitjana del peu del “cerro”. _Clima: Pel que fa l’orientació solar, la situació a la “loma” del “cerro” és la més privilegiada, ja que rep tota la radiació solar, encara que l’exposició al vent sigui més elevada. _Hidrografia: A dia d’avui les canalitzacions de les escorrenties han solucionat molts conflictes, per tant, la “quebrada” és una posició revalorada encara que amb una humitat molt present. En canvi situar-se a la “ladera”, segons la magnitud del pendent d’aquesta, pot generar problemes de despreniments durant èpoques de l’any plujoses. Per tant col·locar-se a la “loma” evita aquestes problemàtiques i ofereix unes visuals impressionants a la badia. Com hem pogut constatar les localitzacions privilegiades se situen a la primera terrassa de la “loma”, per tant “cerros” que rematen amb morro al “plan” els quals permeten l’accés amb ascensor. A partir de les diferents interpretacions (concretes i pròpies) de l’estudi de l’escala barri: es pretén, des d’un posicionament personal, fer una síntesi extrapolant les reflexions a escala ciutat com a conclusió. fig1_ Seccions interpretatives de la influència del territori, escala barri. Figura de l’autora. conclusions 35 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat Conclusions morfològiques 1M_ Arquitectura vernacla: L’autoconstrucció i el creixement orgànic han estat sempre presents en la manera de construir de la població. Les condicions sísmiques i topogràfiques han obligat a ajustar-se a les preexistències, a saber reaccionar als desastres naturals i a tolerar canvis futurs, una de les qualitats imprescindibles (sobretot climàticament) de l’arquitectura. 2M_ Desenvolupament urbà: Abans de les intervencions humanes, el mar deixava només una estreta franja plana on es va col·locar el port. L’assentament urbà s’ha produït des d’un inici als “cerros”, una topografia aparentment homogènia, suport per a tota classe de situacions vitals. A diferència d’altres ciutats on la pobresa de les àrees marginals només es percep si es visita, a Valparaíso el creixement urbà per la vertical no permet ocultar-la1, la ciutat queda exposada i oberta a la seva condició escènica2. 3M_ Infraestructura local: Les condicions geomòrfiques han portat a l’aparició d’elements d’infraestructura urbana singulars, com la construcció dels ascensors diagonals que faciliten els moviments en altura, i que juntament amb les seqüències d’escales, formen part de la identitat de la ciutat. 4M_ Infraestructura global: La posició geogràfica de la badia en relació amb el Pacífic va marcar el destí infraestructural de la ciutat. Tot arribava pel Port i es distribuïa gràcies al ferrocarril, ambdues infraestructures han modelat la manera en què Valparaíso s’ha relacionat amb el mar. Ara, gràcies al “Camino de la Pólvora”3, igual que la transformació del litoral de Barcelona4, es poden considerar projectes per replantejar la relació física amb vora mar. 5M_ Transformació urbana: A partir de l’obertura visual a nord, conseqüència directa del canvi climàtic, s’ha produït una alteració cercada, de la imatge i experiència urbana, per aconseguir la declaració de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat5. Accions on visibilitzen aquells trets propis de la resistència urbana, com pintar les cases de colors o promoure l’habilitació d’escales, ascensors i miradors6. 1_ URBINA CARRASCO, Ximena. La colonización vertical en Valparaíso. Etapa Inicial 2_ CASTARLENAS, Mar, 2018. Ciudad teatro. 3_ La construcció del “Camino de la Pólvora” (via directa de sortida de mercaderies des del Port cap a Santiago) ha alliberat la necessitat de connexió ferrocarril de mercaderies. 4_ BAROJA, Alba, CASTARLENAS, Mar, 2017. Lectura urbana. Transformació del Litoral de Barcelona. 5_ Designació oficial de la UNESCO al 2003. 6_ Accions concentrades majoritàriament en àrees destinades al turisme, com ara la inversió en el cerro britànic. fig2_ Superposició d’interpretacions territorials, escala barri. Figura de l’autora. conclusions 36 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat Conclusions fenomenològiques 1F_ Resiliència i cultura del carrer: Els múltiples reptes han alimentat una societat capaç d’adaptar-se positivament a les situacions adverses. Com ara fer dels estrets i pendents carrers, espais públics d’intercanvi, hospitalitat i veïnatge; que completaven la manca de visuals marítimes i radiació solar a les cases, definint una cultura mediterrània extraordinària. 2F_ Anarquia urbana: La transversalitat d’oportunitats generalitzada ha definit una manera de viure: on les diferències de classe no han sigut una barrera, on la no-planificació territorial ha significat un creixement espontani1 i on predomina l’autogestió; i ha fomentat la cura per una ideologia inclusiva, gràcies a un esperit de lluita, revolucionari i avantguardista en l’habitar en harmonia. 3F_ Ritmes socials: El transitar inaccessible a través dels “cerros” va convertir el “plan” en “centre”. A diferència dels centres de les ciutats mediterrànies occidentals, els quals acostumen a coincidir amb els fundacionals històrics; la topografia va definir una manera de moure’s, que va fer del “plan” l’espai de pas intermodal més eficient on es van col·locar la majoria de serveis. Un tempo present en l’esforç de “pujar i baixar” que encara marca el ritme de viure el dia a dia2. 4F_ Cultura portenya: La realitat infraestructural portuària ha negat la relació física ciutat-mar, però ha ocasionat una identitària i forta relació cultural. La vida bohèmia i poètica pròpia de la cultura portenya ha abraçat els barris, gents i diversitats culturals a partir de la independència nacional. 5F_ Romantització turística: La intervenció turística puntual, en un “cerro privilegiat”, ha incrementat encara més un contrast existent, però no rellevant, entre barris. Igual que romantitzar la pobresa per finalitats comercials, potenciar l’atractiu turístic mitjançant accions originals de la supervivència urbana, dóna peu a dinàmiques de gentrificació. 1_ Desenvolupament extingit en les ciutats contemporànies. 2_ Ritme social relacionat amb el posar en valor el comerç local i del dia, l’anticapitalisme i el present pausat. fig3_ Il·lustració subjectiva, escala barri. Figura de l’autora. annexos 43 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat 1_ Institut d’Estudis Catalans. _ Definició d’altres conceptes complementaris per l’anàlisi Definició de territori1: 1 m. Extensió de terra que forma una circumscripció política i administrativa. 2 m. Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística. Definició d’espai geogràfic2: És l’espai en el qual es desenvolupen els grups humans en la seva interrelació amb el medi ambient. Aquelles porcions de l’espai geogràfic que es troben sota un ordre administratiu porten el nom de territori, conformat per municipis, i diferents unitats superiors, que poden tenir validesa naturals, històriques o administratives, com les comarques, les províncies i les regions. Les entitats superiors (nacions o estats) solen ser massa grans per posseir uniformitat des d’un punt de vista geogràfic de la geografia física, però així i tot són la principal escala de l’organització dels estudis acadèmics i de divulgació. Les entitats supranacionals (continents), i el conjunt de les terres emergides i els oceans. Definició de lloc1: 1 m. Porció determinada de l’espai. Definició de regió1: 1 f. Extensió de territori caracteritzada per certes circumstàncies físiques, biogeogràfiques, humanes, econòmiques o fins i tot, dins el territori de sobirania d’un estat, administratives. Definició de paisatge1: 1 m. Aspecte i característiques particulars d’una regió determinada segons les seves característiques formals, siguin físiques, biogeogràfiques o antròpiques. Definició de geomorfologia1: f. Part de la geodinàmica i de la geografia física que s’ocupa de l’estudi del relleu de la superfície terrestre, de les forces que l’originen i de la seva evolució. 2_<http://contenidosdigitales.ulp.edu. ar/exe/geo1/concepto_de_territorio. html> 6_ Annexos annexos 44 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat fig1_ HEINRICH, Anne, 1934. Fotografia, Ascensor Villaseca de Valparaíso. fig2_ HEINRICH, Anne, 1934. Fotografia, Cerro Mesilla de Valparaíso. fig3_ HEINRICH, Anne, 1934. Fotografia, Cerro Toro de Valparaíso. fig4_ HEINRICH, Anne, 1934. Fotografia, Subida Ulises de Valparaíso. annexos 45 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat fig5 & 6 & 7 & 8_ LARRAÍN, Sergio, 1963. Fotografies Valparaíso. annexos 46 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat “…Durante la noche el Beagle echa el ancla en la bahía de Valparaíso, principal puerto de Chile. Al amanecer nos encontramos en cubierta. Acabamos de abandonar Tierra del Fuego; ¡qué cambio!, ¡qué delicioso nos parece todo esto aquí: tan transparente es la atmósfera, tan puro y azul es el cielo, tanto brilla el sol, tanta vida parece rebosar la naturaleza! Desde el lugar en que hemos anclado, la vista es preciosa. La ciudad se alza al pie de una cadena de colinas bastante escarpadas y que tienen cerca de 1,600 pies (480 metros) de altitud. Debido a esa situación, Valparaíso no es sino una larga calle paralela a la costa: pero cada vez que un barranco abre el flanco de las montañas, las casas se amontonan a uno y otro lado. Una vegetación muy escasa cubre esas colinas redondeadas y los lados rojo vivo de los numerosos barranquillos que las separan brillan al sol. El color del terreno, las casas bajas blanqueadas con cal y cubiertas de tejas, me recordaban mucho a Santa Cruz de Tenerife... Los inmediatos alrededores de Valparaíso ofrecen poco interés al naturalista. Durante el largo estío, el viento sopla regularmente del sur y un poco terral, de tal forma que no llueve nunca. Durante los tres meses de invierno, por el contrario, las lluvias son bastante abundantes. Esas largas sequías tienen una gran influencia sobre la vegetación, que es muy escasa, no hay árboles sino en los valles profundos, y en las partes más escarpadas de la colina sólo se ven unos pobres matorrales y algunas hierbas…” Charles Darwin, Valparaíso, 23 de juliol de 1834 _ La rebuda portenya “Vinc d’un estiu calorós mediterrani, em desperto i per la finestra veig una infinita serralada blanca i punxeguda. Són les 8 del matí i a la capital potser no arribem ni als 0 °C. Estic al bus quan penetro la ciutat de Valparaíso des d’un seguit de corbes que fan baixada, i el primer que em sorprèn són les imponents muntanyes cobertes de cases, no veig el mar. El Patricio ens ve a buscar amb el seu “auto” i una de les primeres coses que ens diu mentre condueix és que la ciutat s’organitza per “cerros” i que el nostre és el Yungay, em vaig pensar que es referia al barri. Havíem tingut 2 vols, creuat un oceà, agafat 2 busos, però si no fos per ell i el seu “auto”, no haguéssim pogut arribar amb totes les maletes fins a dalt, fins a casa. Després d’un petit passatge, entrem per la porta que conduïa a l’entrada de casa seguida d’unes escales irregulars, arribem a la terrassa aferrissada al pendent, i no és fins llavors que veiem el port, i el mar. I si hagués sigut un dia nítid, els Andes nevats. Són les 12 del migdia, cansades seiem a xerrar, ens quedem en màniga curta, el sol pica molt per ser hivern.” Mar Castarlenas i Rabassa, Valparaíso, 25 de juliol de 2018 fig9_ CABEZÓN, Tomás, 2019. Gravat, Bahía de Valparaíso. fig10_ CIUDADANO ARTE, Ariel. 2019. Gravat, Valpo en la maleta. annexos 47 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat _ Fragment del llibre “Chile� País oceànico” Los cerros más famosos de Chile, y no precisamente por su altura, están en Valparaíso. Casas color de juguete, hogares de latones oxidados, rieles, adoquines y restos de naufragio; muchas de ellas emplazadas en quebradas y en desfiladeros al borde de un barranco, cobijando sus posibles carencias en suaves atardeceres porteños. “Los cerros más famosos de Chile, y no precisamente por su altura, en un país de montaña, continúan plagados de color de juguete que aplacan la ausencia de las arboledas verdes de otras ciudades. Hogares de latones oxidados, rieles, adoquines; en las quebradas y desfiladeros. Donde nadie tuvo miedo de hacer una casa en un barranco. Donde los pobres fueron sus propios arquitectos y levantaron una casa con latas y restos de naufragio en una noche. Después le pusieron flores y le colgaron sus ropas. Y todos son urbanistas, manejando la ciudad desde un mapa mental, que les hace hablar del cerro y el plan. Callejones irregulares, estrechos, retorcidos, insinuantes, donde se exhala el mundo privado: el ascensor que se eleva por encima de los techos, penetra a veces en la intimidad de las casas. Las viviendas se pueden observar casi en su totalidad, volviendo exterior al hombre incluso al interior de su morada; los poetas que narran la vida porteña asoman regularmente trazos de su intimidad. Y la vida semipública del barrio de amigos de infancia con pelota, y de compinches, de todas las edades y formas, vive junta a pesar de tener casas separadas. Los límites de la locura son otros. Como decía Sara Vial: aquí no extraña ninguna cosa que pase. La transgresión y el riesgo, la aventura y el sueño, siguen siendo la regla en el puerto. Ya inquiría Neruda cuando volvía: ¿hay algún extravagante? Vale la pena haber regresado?. Acaso porque existe la suficiente consciencia de que su escenario es el único real, ese que está al borde del abismo siempre.” Chile. País Oceánico, 2005. fig11_ PARCERISA, Adriana, 2019. Fotografia de la posta de sol. annexos 48 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat _ Índex històric La ciutat de Valparaíso és definida com una ciutat-port a 120km al nord-oest de Santiago capital, i que des del punt de vista físic-geogràfic, es troba emplaçada en mig d’una plana costanera. Aquesta part plana formava part d’una antiga platja de sorra coberta per reblert artificial guanyant terreny al mar. Orígens: La badia era habitada per “picunches” que denominaven a Aliamapu (en mapudungún: terra cremada). La comunitat que vivia a l’actual “Barrio Puerto” de Valparaíso anomenava a l’àrea d’assentament, propera a la “quebrada San Francisco”, caleta Quintil (en mapudungún: lloc on es voga/rema). Des dels seus orígens el territori es definia porteny i resilient. Fase1: En 1535 la badia és colonitzada pels espanyols provinents del Perú, assenten el port, construeixen l’església de La Matriz i comencen a fer operacions de reblert. El tsunami i el gran terratrèmol de 1730, van tombar la majoria de construccions. És per això, i d’altres successos posteriors que entre els segles XVI i XVIII només es conserva la traça original de la ciutat. Fase2: Després de la Guerra de la Independència (1810-1826), Valparaíso es va transformar en la ciutat més dinàmica del país, l’èxode rural entre altres factor va fer augmentar exponencialment en poc temps. Fins a 1840 “el plan” estava limitat per l’est pel massís rocós (“Peñón del Cabo”), fet que obligava a pujar el “cerro Concepción” per creuar a l’altre costat (zona agrícola del “Almendral”). El primer hospital es va construir just a l’altre banda del “Peñón”, sector que es va consolidar el 1832 quan es va dinamitar el sortint rocós. Com nucli urbà ja no quedava limitat horitzontalment, la ciutat es va expandir pels “cerros Cárcel, Panteón i Yungay”, i a que era major s’anaven consolidant cada vegada més sectors cap a l’est, col·locant indústries en l’última àrea productiva de l’Almendral. Fase3: Després del gran terratrèmol de 1906, l’obertura del canal de Panamà en 1914 i la crisi econòmica del 1929, les indústries van emigrar a la capital, donant lloc a un període de depressió econòmica per la ciutat molt difícil de remuntar. El desenvolupament urbà s’ha caracteritzat sempre per la falta d’espai i la sacrificació de la cobertura vegetal, fet que va portar al govern a realitzar constants operacions de reblert per guanyar terreny al mar. A finals de segle, ja s’incloïen plans d’estratègies urbanes per l’àrea metropolitana de Valparaíso, com corredors internacionals “andí-portuaris”, l’evolució del port, la construcció del camí de la Pólvora i la remodelació dels eixos viaris, que a poc a poc van anar reconstruint i millorant les condicions urbanes i vitals de la societat portenya. Per últim es decideix postular la ciutat com “Sitio del Patrimonio de la Humanidad” per la UNESCO, declarada en 2003. Aquest procés va generar canvis substancials en la percepció ciutadana de la ciutat, posant al centre el patrimoni i alhora exposant-lo al turisme. fig12_ Plano de las fortificaciones y aldea de Valparaíso, 1712. annexos 49 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat _ “El Niño-Oscilación Sur” Els episodis d’aquests fenòmens formen part del cicle “El Niño-Oscilación del Sur” (ENOS), Ambdós fenòmens persisteixen sobretot en regions tropicals i els canvis d’un a l’altre es manifesten erràticament cíclics en períodes de dos a set anys. Igual que l’atracció cap al nord, també pot succeir al contrari, quan es produeix l’efecte conegut com “El Niño”, anomenat així perquè coincideix amb els dies de Nadal i Any Nou, durant el solstici d’estiu. Si en aquestes dates la Lluna gira en latituds meridionals es produeix una atracció lunar i solar, exercida en direcció sud, a les aigües equatorials. D’aquesta manera augmenta la temperatura superficial, superposant-se al corrent de Humboldt (sense anul·lar-lo), portant calor, humitat i pluges a la costa. L’efecte de refredament contrari s’anomenaria “La Niña” i es caracteritza per períodes secs de fort vents d’oest. Els períodes que va predominar l’efecte de “El Niño” són els més plujosos com els anys 1982, 1987 i 2007. En canvi els més secs 1988, 1998 i 2019. Tots aquests fenòmens fan que la variabilitat interanual de les precipitacions del Xile central siguin molt heterogènies i corresponguin a un clima de transició entre climes hiperàrids i humits. Igualment la precipitació mitjana anual segueix augmentant positivament amb la latitud. En canvi respecte a l’altitud no s’aprecia gaire relació exceptuant el clima de muntanya que recorre tots Els Andes, ja que hi ha una manca d’estacions segons l’altura a causa de la proximitat d’aquest amb la costa. Per acabar, s’entén que hi ha altres factors desconeguts o bé no estudiats que contribueixen als canvis pluviomètrics del país i que els processos descrits són més complexes. _ Clima mediterrani El Clima Mediterrani destaca per tenir dues estacions marcades, una més plujosa (hivern) i una més llarga seca (estiu). Se situa en els marges occidentals dels continents en contacte amb cossos d’aigua, influïts per anticiclons subtropicals i en latituds entre els 30° i 45°, com es pot apreciar a la imatge. A Valparaíso la diferència de temperatura entre el mes més fred i el més càlid és d’uns 5 °C, la humitat atmosfèrica mitjana és del 82% i la diferència diària és d’uns només 5 °C a l’hivern i 7 °C a l’estiu. Les brises marines són un fenomen que afecta els moviments d’aire. El seu origen és causat per la diferència de temperatura superficial del terreny i la del mar. D’una banda la temperatura del mar es manté quasi constant dia i nit degut a la calor específica, en canvi el terreny augmenta i disminueix en funció de l’escalfament diürn. L’aire calent de la ciutat s’eleva deixant que l’aire fred de mar penetri tangent a la superfície terrestre generant vents ascendents i augments de la humitat. En el moment que la radiació solar disminueix, es produeix l’efecte contrari però més moderat. Els grans vents destaquen a Valparaíso durant les dues estacions climàtiques intermèdies. fig13_ Plànol Àrees Clima Mediterrani. Figura de l’autora. 40ººº°N 40ººº°S Àrees Clima Mediterrani _ CARRASCO ALDUNATE, Claudio. Tesis Doctoral: Morfología y microclima urbano. Análisis de la forma espacial y materiales como modeladores del microclima de tejidos urbanos mediterraneos costeros. El caso de la ciudad de Valparaíso. annexos 50 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat annexos 51 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat annexos 52 TFE | Mar Castarlenas i Rabassa Territori i ciutat