12 tesis

122 123 + visions El departament d’Urbanisme i l’ETSAB han volgut sumar-se a la commemoració dels 150 anys de l’aprovació del Pla de l’Eixample Cerdà, protagonista durant la tardor del 2009 i fins la primavera del 2010 de nombroses exposicions i conferències a la ciutat, amb una exposició i un catàleg. Enric Serra, professor del departament, ha rescatat de l’oblit una dotzena de tesis doctorals que han estudiat aquest projecte de ciutat des de diferents disciplines. La selecció inclou treballs escrits i llegits entre el 1983 i el 2003 que són molt diferents entre sí però que comparteixen un mateix camp de recerca. Els autors de les tesis seleccionades són cinc professors del departament d’Urbanisme de la UPC (Miquel Corominas, Jaume Llobet, Joaquim Sabaté, Ferran Sagarra i Enric Serra), dos del de Projectes (Cristina Jover i Jaume Sanmartí) i dos del de Construcció (Pere Giol i Antoni Paricio). També s’inclouen les tesis de dos enginyers de camins (José Luis Gómez Ordóñez i Francesc Magrinyà) i la d’un economista (Xavier Tafunell). L’aniversari era el pretext per retre homenatge a la feina silenciosa que encara suposen les tesis doctorals. La lectura i publicació d’aquests treballs, que s’acompanyen dels informes dels seus directors, ha fet que els departaments redescobrissin textos en la majoria dels casos inèdits, i ha permès que els doctorands entenguéssim millor que la tesi no és sinó la primera de les nostres recerques, important per la seva capacitat de convertir-se en la baula El desenvolupament i la consolidació de la societat del coneixement requereix que s’assumeixi la creativitat i la innovació com a elements que impregnin el conjunt del teixit social. Per aquest motiu resulta necessària la relació entre universitat i empresa. No només pel convenciment que és la col·laboració preferible per transformar el saber en innovació i desenvolupament econòmic, sinó també per una millor formació dels treballadors. La Càtedra Blanca de Barcelona, nascuda d’un conveni entre la UPC i l’empresa formigonera Cemex, va celebrar el passat tres de maig a l’ETSAB deu anys d’existència. La Càtedra Blanca és una fórmula eficient que posa en contacte de forma estable la institució responsable de crear el coneixement amb una empresa, que la patrocina i l’acompanya en la trajectòria de difusió d’aquest coneixement. El projecte docent, liderat pel catedràtic Carles Ferrater amb la col·laboració del professor Alberto Peñín, ha permès acostar l’exercici de la professió al procés d’aprenentatge de l’estudiant, atès que teoria i pràctica són vinculants. La jornada de celebració va incloure ponències dels arquitectes Ángela García Paredes, Patxi Mangado, Ignacio Vicens, Vicente Mas i Carles Ferrater, i va concloure amb una taula rodona que qüestionava el futur de les escoles i de la professió. Alumnat i professorat de l’ETSAB van omplir la sala d’actes, on destacava la presència dels representants de Cemex España: Joaquín Estrada, Fernando Álvarez, Ismael Fernández i Fernando Cuesta. El debat va girar entorn la situació de crisi generalitzada a tot el sistema que envolta la professió, des de les oportunitats per construir fins a la metodologia d’educació a les escoles, amb l’afirmació que els models establerts en l’actualitat no serveixen. Ignacio Vicens ind’una cadena de coneixement que supera el treball individual de cada investigador. L’exposició “12 tesis en relació al procés de formació de l’Eixample Cerdà de Barcelona” s’acompanyava d’un catàleg, publicat dins la col·lecció 18 x 18 de l’ETSAB. En el pròleg, Enric Serra ja apuntava que la visió de conjunt dels treballs fets fins ara ens ha de servir per entendre que, més enllà del projecte de Cerdà, l’Eixample ha estat també un bon laboratori d’investigació. Potser la lectura acurada d’aquestes recerques i el descobriment de la complementarietat entre unes i altres ens han de fer pensar en el proper pas: està per escriure el “llibre gran” de l’Eixample, l’antologia que enceti el treball de mostrar aquestes tesis l’una al costat de l’altra. La presentació del catàleg de l’exposició va incloure una taula rodona que va comptar amb l’assistència de Philippe Panerai, membre del tribunal d’una de les tesis seleccionades, premi nacional d’urbanisme a França el 1999 i professor a l’Escola d’Arquitectura de Versalles; Manuel de Solà-Morales, fundador del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona i director de la meitat dels treballs de l’antologia, així com tres autors de tesis publicades: Ferran Sagarra, director de l’ETSAB; Miquel Corominas, professor de l’ETSAB, i José Luis Gómez Ordóñez, també docent universitari. Tots ells van reflexionar sobre la seva experiència durant la investigació, recordant l’esforç d’elaboració de la seva pròpia tesi i valorant el seu paper actual com a directors de treballs de recerca.• 12 Tesis PER EULÀLIA GÓMEZ Professora del departament d’Urbanisme de l’ETSAB Feliç aniversari, Càtedra Blanca PER STELLA RAHOLA dicava que els estudis s’havien de replantejar d’arrel mentre que Ángela García Paredes veia aquesta crisi com una oportunitat de canvi important i positiva, indicant que l’arquitectura està constantment darrera d’aquests canvis socials. Per a l’arquitecta l’ensenyament s’ha d’adaptar als temps sense que això impliqui una renúncia als referents arquitectònics anteriors, i va recordar la màxima d’El Guepard: “Tot ha de canviar perquè tot quedi igual”. Per la seva banda, Carles Ferrater mirava aquestes mutacions preocupat pel futur dels estudiants, considerant que pot ser el moment oportú per conscienciar i formar arquitectes transversals (versats en instal·lacions, estructures, sostenibilitat, etc.) que atenguin a una societat complexa. Apuntava Ferrater que, malauradament, hem abandonat aquestes disciplines del camp de l’arquitectura i altres les han agafat; per tant, caldria potenciar uns tècnics que tinguessin una base important de coneixement arquitectònic. De forma paral·lela, Patxi Mangado subratllava la necessitat de poder definir d’una manera clara la figura de l’arquitecte i la seva disciplina, la qual considera que es veu diluïda, fet que ha provocat que altres professions n’hagin pres partit, per la qual cosa creia necessari donar més rellevància a les assignatures tècniques dins l’Escola. De fet, un dels reptes actuals de l’ensenyament és conciliar les demandes didàctico-pedagògiques, que busquen una identitat professional única, i la diversitat de les demandes del mercat, que impliquen l’especialització. La societat industrial, de la qual estem sortint, estava perfectament compartimentada i en ella cada peça es dedicava a acomplir una tasca. Ben al contrari, la societat del coneixement exigeix posar en contacte i relacionar el màxim nombre d’elements per augmentar el benestar de la societat. Decididament ens trobem en un moment de canvi on cal formular preguntes per trobar les respostes que ajudin a consolidar el futur de la nostra professió. • exposicions MAQUETA PER A L’EXPOSICIÓ “LA CIUDAD POSIBLE” REALITZADA EN CIMENT BLANC.