VÍDEO DE CREACIÓN BASADO EN EL CUENTO "BOIRA A LES BUTXAQUES"

tFG Vídeo de creació basat en el conte Boira a les Butxaques calidoscòpic presentat per lidia rodríguez piquer tutor: adolfo Muñoz Facultat de belles arts de sant carles Grau en bellas artes curs 2014-2015 2Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez resUM i paraUles claU La present proposta tracta d’explicar la realització del treball titulat Calidoscòpic, un vídeo de creació personal basat en el conte Boira a les Butxaques, de Maria Dolors Alibes i Riera. D’aquesta historia s’ha extret una idea principal: tractar d’atrapar les coses que no es poden tocar, com els sentiments o les sensacions. Aquesta idea és fonamental per a crear una peça audiovisual nova, on es porten a terme els coneixements tècnics adquirits durant el Grau en Belles Arts, així com mostrar una sensibilitat artística pròpia. Seguirem aquest treball des del moment en què va sorgir la idea fins a arribar al resultat final. Mostrarem els referents més importants que s’han utilitzat i explicarem les decisions que a poc a poc s’han anat prenent durant el procés. Destaquem sobretot la importància dels efectes especials i de la postproducció, part fonamental de l’estètica visual de la nova peça creada. CONTE - VÍDEO - COLOR - EFECTES ESPECIALS AUDIOVISUALMÚSICA - POSTPRODUCCIÓ 3Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez aGraïMents A Cristina, la meua principal confessora i assessora. La que m’ha fet les preguntes justes als moments justos i em dóna sempre els millors consells. A Maica i Rocío, que sempre m’han valorat tan positivament i m’han donat tota la seua ajuda i suport. A Alex, que ha aguantat tots els meus sermons sobre el treball, tot i que la majoria li sonava a xino. Gràcies per no deixar que em rendira i per estar sempre, sobretot en els moments d’estres. A Sara, la meva protagonista. Sense la teua ajuda i professionalitat aquest treball no haguera quedat igual. Gràcies també per ser el teu suport aquests dos últims anys a la carrera. Estic segura que el futur ens prepara coses bones i ens tornarà a unir prompte (professionalment o personalment). I per últim, gràcies als meus pares, per aguantar tant de secretisme i de misteri. Espere que tot aquest esforç que he realitzat el valoren i es puguen sentir orgullosos del que he fet. 4Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez índex 1. introdUcció 5 2. proposta de treball i objectiUs 6 2.1 QUe? 6 2.2 on? 8 2.3 coM? 9 2.4 QUi? 12 2.5 els objectiUs d’aQUest treball 13 3. desenVolUpaMent del treball 14 3.1 preprodUcció 14 3.2 prodUcció 19 3.3 postprodUcció 20 4. conclUsions i Valoracions Finals 24 5. biblioGraFía 26 6. índex d’iMatGes 27 7. annex 28 5Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez 1. introdUcció “¿Alguna vez has pensando, al recordar ese día soleado junto al mar, que ojalá pudieras sentir en este mismo instante el calor agradable de los rayos sobre tu piel? ¿O el sabor salado del agua en tus labios? O sentir la fragancia que te envolvía cuando una persona a la que extrañas te abrazaba, o que aparezca de repente el olor a pan recién cortado y chocolate caliente que te recibía al volver de la escuela a la hora de la merienda. Quizá es la textura del pelaje de aquella mascota a la que adoras o el estruendo de risas al unísono que despierta una broma ingeniosa en la sala de cine. ¿Qué pensarías si te dijera que todo eso puede recogerse en un simple tarrito y volverlo a sentir en cualquier momento? Y no, no hablo de simplemente recordar esa sensación, hablo de sentir. ¡Escojo cuidadosamente mis palabras! Revivirlo. Ahora. En este preciso instante. En este mismo lugar. [...]” en tarros de cristal – Cristina Montiano1 En el present treball hem tractat de realitzar una proposta de vídeo-creació de principi a final: En primer lloc descriurem com va ser l’aparició de la guspira que va desencadenar tota aquesta bogeria de projecte. Tractarem d’explicar les diferents fases per les quals ha passat la narració i l’estil d’aquesta nova obra fins a arribar a la proposta final i la realització de tota ella: storyboard, preparació de rodatge, gravació i edició en After Effects. Analitzarem els principals referents utilitzats i explicarem els motius que s’han pres en consideració a cada part per a prendre les decisions més apropiades Tot aquest desenvolupament tractarà de complir amb un objectiu principal: traslladar l’espectador a aquest nou conte audiovisual. 1 1 MONTIANO, C. En tarros de cristal. 6Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez 2. proposta de treball i objectiUs Mai és fàcil afrontar el repte de realitzar un treball, i menys encara si es tracta del treball final de grau. Jo no meu he pogut ni imaginar fins ara, i reconec, que imposa el full en blanc. Per això al començar un projecte hi ha una sèrie de preguntes que cal fer-se. A continuació tractaré de desglossar-les i respondre-les per a explicar la idea que s’intenta mostrar en aquest treball. Encara que aquestes parts queden diferenciades, la peça s’ha tractat sempre de forma conjunta, en la que tots els factors intervenien en la decisió dels altres. 2.1 Que? la primera de les preguntes La meua proposta naix dels records de la infantesa. D’eixes coses que guardes a la memòria de quan eres menut i no saps realment perquè, i que de sobte un dia rebroten inesperadament. A continuació intentaré explicar com vaig arribar a ella. Tractant de buscar idees i inspiració i després de moltes hores visualitzant vídeos i treballs a diferents xarxes socials, finalment vaig trobarme en aquest curtmetratge a Vimeo: Guy Pooles, The light and the little girl, 2014. Dalt a la dreta, imatge gràfica del curtmetratge. Baix, fotogrames de la mateixa obra. 7Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez títol: The light and the little girl2 Direcció: Guy Pooles Guió: Jih-E Peng i Gui Pooles En aquesta peça audiovisual observem, en un llenguatge líric i sense cap tipus de diàleg oral, la innocència d’una xiqueta que tracta d’atrapar la llum del vespre. Arribat a cert punt, frustrada en els seus intents de capturar-la amb les mans, la xiqueta tracta d’atrapar la llum amb un pot de vidre i de guardar eixa escalfor i calidesa. Colors molt suaus i càlids, plànols de molt de detall i música instrumental i senzilla que confereix a l’escena una atmosfera de pau i serenitat. La historia compta amb una xicoteta lliçó: de vegades hi ha coses que estimem, però que no podem posseir. I vaig pensar per a mi: “Que coses tenen els xiquets... Perquè intentaran guardar les coses que no es poden tocar?... Un moment! Si jo ja conec una història així! El meu conte de Boira a les butxaques! On deu ser? Ja fa més de 10 anys que no el veig, però el recorde perfectament.” Vaig començar a córrer com una boja per ma casa tractant de trobar-lo, però no vaig tenir sort. Vaig preguntar a amics i familiars si algú el tenia a casa. Però res. Afortunadament, a internet vaig trobar-ne alguns fragments: Camino a poc a poc, perquè porto boira a les butxaques [...] quan arribi a casa la posaré en un pot de vidre que ja tinc a punt. El taparé ben tapat amb un tap de rosca. [...] llavors demanaré a la mare que escrigui en una etiqueta adhesiva: Boira recollida al pati a l’hora del pati [...].3 Pot ser sembla un conte qualsevol, res d’extraordinari, però a mi sempre em va agradar. No era la típica historia amb un final evidentment feliç i uns personatges i mons fantàstics o situacions heroiques, sinó que parlava d’un xiquet qualsevol en una ciutat qualsevol, que simplement es guardava la boira que havia recollit a l’escola. Pot ser, quan era menuda, no li vaig donar tanta importància a aquella història; però, amb el temps em va fer plantejar moltes preguntes: ¿Perquè li interessava tant la boira? ¿Perquè voldria algú guardar-la? ¿És que aquell xiquet no tenia res millor a fer que passejar-se amb les mans a les butxaques? Em fascinava. Despertava la meua curiositat. I se m’havia quedat a la memòria. És una d’aquestes coses que formen part de la teua vida sense saber massa bé per què. 2 POOLES, G. The light and the little girl. 3 ALIBÉS, Mª D. Boira a les butxaques. Mª Dolors alibes i riera, Boira a les butxaques, 1999. imatge de portada del conte. 8Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez És aleshores en aquest moment quan el meu cap començà a cavil·lar i a donar voltes a una idea que encara no he pogut llevar-me del cap: Havia de ser el meu projecte. Era una idea preciosa i es mereixia aquest protagonisme. Tot seguit començà el bombardeig d’idees, estils, imatges, sons, colors, paraules i ganes. Ja sabia el que volia contar. Ara quedava la resta. Va arribar a ser tal la meua obsessió amb aquest conte, que cada vegada que em sentia bloquejada o en algun camí sense sortida, em negava a abandonar. Potser haguera sigut més fàcil deixar-ho estar i començar de nou amb algun altre projecte des de zero, però sabia que si no acomplia aquesta proposta, cap altra em podria il·lusionar de la mateixa forma en què aquest ho feia. I ja no em vaig fer mai enrere. 2.2 on? el format per a materialitzar la proposta Respecte a aquesta pregunta, cal sobretot justificar-la d’acord amb la formació que he adquirit al llarg de la carrera. I és que jo no em pensava que acabaria al món audiovisual, perque me l’imaginava molt complicat i técnic. Sempre havia pensat que em centraria més en disseny, fotografia, il·lustració... però la imatge en moviment arribà un dia a la meua vida, i la va canviar per complet. A més, he pogut comptar amb uns professors que m’han ensenyat a apreciar més encara aquest llenguatge i a aprofitar les seues qualitats comunicatives. Per això, un dels punts que tenia clar per a aquest treball era que utilitzaria un suport de vídeo per a fer aquesta reinterpretació. I no és exagerat si dic que resulta molt adient perquè m’ofereix moltes possibilitats a l’hora de contar una història i la forma de fer-ho, ajudant-me a deixar la narració oberta a moltes interpretacions. També, com la meua idea implicava un punt màgic o sobrenatural, em permetia introduir efectes especials en postproducció. Aquest últim punt, és el que més m’interessava, ja que és de les coses que he descobert que més m’agraden: la postproducció. Es poden fer vertaderes meravelles amb només un poc d’imaginació i un ratolí (i moltes hores cara la pantalla, clar). En resum, el format de vídeo per a aquest projecte reuneix les qualitats que m’interessen per a poder tractar com es mereix aquesta història i posar en practica els meus coneixements adquirits durant el grau en BBAA. 9Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez 2.3 com? A la cerca d’un estil adient El Com es refereix a un equilibri entre estil i narració, que no sempre va ser fàcil d’aconseguir. Amb el meu perfil d’estudiant en Belles Arts devia prestar gran atenció als detalls, a buscar una estètica atractiva i a mostrar els meus coneixements tècnics. Per altra banda, sabia que era important tindre un bon discurs darrere del meu treball que poguera interessar al públic. La dificultat més gran apareixia quan cap de les dues parts podia restar importància a l’altra. Devien trobar-se en sintonia. En primer lloc em vaig encabotar en tractar de plasmar de forma més o menys fidel el conte original, però no mostrava res nou ni propi. A més, comptava amb la complicació d’intentar ser fidel a l’estil que ja marcava la història. Per aquests i altres motius va ser descartada ràpidament. L’única cosa no volia perdre d’aquesta idea, i del conte original, era el fet d’atrapar totes eixes coses que no es poden atrapar i conservar-les en pots de cristall, ja que considerava que era el tret més recognoscible de la història original. Vaig desenvolupar una variant en la qual un xiquet atrapava en els pots de vidre totes aquelles coses que preocupaven als seus pares i que feien que no pogueren passar temps junts. Era una mena de crítica a la societat moderna plena de preses on es viu per a treballar i les coses petites i senzilles es van quedant oblidades. Pot ser no era una mala idea, però vaig decidir seguir buscant idees que es pogueren ajustar millor al que volia. Havia de donar-li una volteta més a la història. A la següent idea vaig tractar de portar el conte al món dels adults, remarcant aspectes com la nostàlgia i la memòria. Açò quedava reflectit en la figura d’un personatge adult protagonista que es dedicava de manera professional a atrapar aquests records. Dintre d’aquest tema principal, el conte es dividia en una sèrie de personatges secundaris amb les seues pròpies històries, molt diferents entre si, que mostraven el dia a dia d’aquesta particular persona i com atrapava aquestes vivències. Alguns exemples d’aquestes històries eren: - Una xica que havia perdut al seu promés en un accident i volia conservar la seva olor, que encara perdurava en una jaqueta. - Un avi que volia conservar la rialla del seu nét, al qual ja no podia veure. - Una parella amb xiquets xicotets que volia reviure els seus moments de pau a la platja quan eren joves. 16Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez Tenia la història, tenia els colors i sabia els meus referents i el que volia aconseguir. El següent pas era clar: elaborar el storyboard per assegurarme del que volia capturar amb la càmera. Al plànol observem el cos de la protagonista, que dóna voltes. Es realitzarà algun efecte en postproducció. Imatge de la cara de la xica. Es va apropant a poc a poc el plànol mentre les mans es retiren. S’han d’incloure imatges en matte painting. Plànol dels peus. Realitzar un moviment amb ells. Mirada de la protagonista. També ha d’utilitzar-se per al matte painting. Plànol on es mostra a la xica en el seu lloc de “treball” amb pots vuits i pots plens, corresponent a si tenen o no sensacions incloses. 17Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez Aquestes imatges que he indicat que s’han d’incloure en alguns plànols corresponen a tres dels elements que configuren la vida: La terra, l’aigua i el foc. Fan referencia als instints més primaris, a allò més bàsic de tot ésser viu i de l’existència. A respirar, a beure, a escalfar-se i a sentir, a més, era fàcil identificar aquests elements amb els colors que havia triat: groc per a la terra, blau per a l’aigua i taronja per al foc. Es veu com treu un pot i desenrosca la tapa. Alça els braços al cel. Es veuen les emocions mostrades anteriorment en el matte painting que estan flotant en l’ambient. Ella mou els braços per agafar-los. Ràpidament tapa el pot i es veu com es van emplenant. Ella observa el pot per comprovar que ha aconseguit capturar les emocions. 18Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez De forma simultània, vaig dedicar part del temps a escollir un tema musical per al treball. Havia de ser alegre, amb un cert toc de música pop i infantil. Un ritme marcat i àgil. Si, com els anuncis de Veet i evax. I crec que vaig trobar la peça indicada. El tema Gear -Dollde 1ktekujiro, que vaig trobar a Jamendo de forma gratuïta i amb dret de còpia i distribució sense fins comercials. Una volta tenia clares totes aquestes coses, arribava el moment del rodatge. Vaig preparar tot el necessari: - Els pots de cristall, fonamentals en aquest treball. Els vaig pintar les tapes en groc i taronja, i sols els interiors d’alguns pots amb els colors que havia triat. Amb la utilització dels pots buits i dels plens volia representar si aquests contenien o no els sentiments i les emocions emmagatzemades i així fer-ho d’una forma visual. - Vaig buscar idees per al maquillatge. - Vaig remenar per casa buscant un mantell per a la taula (que finalment em tocà pintar de color groc). - Triarem unes sabates i uns calcetins de colors, com en alguns referents de moda que havia vist. - Amb tot açò clar, passem a la fase de producció i rodatge. 19Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez 3.2 prodUcció El rodatge del treball es va realitzar al plató número 1 de la Facultat de Belles Arts, ja que compta amb un fons per a chroma. Ja hem explicat el perquè d’aquesta decisió. A més, tenim la sort de comptar amb bones instal·lacions a la facultat. La càmera que utilitzarem va ser una Canon EOS 500D amb objectiu fixe de 50mm. Els plànols que devíem rodar ho vam fer amb trípode, per a major estabilitat de la imatge, i no ho vam fer per ordre cronològic, sinó segons el tipus de plànol que era (primer els més generals fins a arribar als plànols de detall). Ho vam fer així perquè hi havia plànols que requerien enquadres molt pareguts, i així s’aconseguia un millor resultat. Durant el rodatge, que va durar un matí sencer, es va respectar al màxim possible les decisions preses en la preproducció i reflectides al storyboard. Tot i així, vam deixar lloc a l’experimentació i la improvisació, i tractarem de buscar altres enfocaments més originals. Les directrius indicades a l’actriu van ser poques, ja que ella ja coneixia el projecte i el seu caràcter. Tot i això es buscava una interpretació que connectés i emfatitzés amb el públic des d’una certa distància, com situant-se en una bombolla aïllada de concentració. D’aquesta part crec que no cal destacar molt més, ja que on s’ha realitzat el gros del treball és a la taula d’edició d’After Effects. 20Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez 3.3 postprodUcció Aquesta ha sigut la part del treball que més m’ha interessat i en la que més he treballat, tot i que òbviament, amb una bona preparació de les fases prèvies. Primer de tot, vaig fer una selecció dels plànols que havien eixit millor i que utilitzaria a la composició i ajuntar-los tots en una única carpeta. El següent pas va ser preparar els plànols: Primer calia realitzar unes correccions de color per a què el chroma fora més fàcil de capturar. Una vegada fet aquest pas, em vaig dedicar a substituir els fons verds pels blaus amb la ferramenta Keylight d’After Effects. Amb açò i unes correccions de color, alguns dels plànols ja estaven llestos per al muntatge final. En canvi, amb els altres, vaig haver de treballar-los de forma diferent segons el que volia aconseguir. Ara detallaré les tècniques més importants utilitzades: - Mattes de seguiment: Aquest és un dels recursos que més he utilitzat, ja que funcionen molt bé amb el que es vol contar en la història (sentiments o sensacions que la protagonista experimenta en primera persona). Aquests mattes s’han fet amb talls rectes, potenciant la composició de colors. Mostren les diferents imatges que hem comentat dins de la silueta de la protagonista. Aquestes imatges que s’inclouen en els mattes corresponen a tres dels elements que configuren el món: La terra, l’aigua i el foc, que ja he citat anteriorment. A l’esquerra, de dalt a baix, fotogrames dels diferents passos portats a terme: 1. Remarcar el fons verd del chroma. 2. Llevar el fons amb la ferramenta Keylight. 3. Col·locar el nou fons blau i la màscara amb el vídeo. A la dreta, fotograma del resultat final. 21Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez - Matte Painting: El vaig utilitzar per a mostrar aquest espai indeterminat i infinit. Vaig realitzar l’escenari a Photoshop i el vaig traslladar a After Effects, col·locant la taula sobre el vídeo com si es tractés d’un adhesiu. - Animació de màscares: Imprescindible per a introduir les sensacions de la protagonista dins del pot de vidre. Vaig difuminar un poc els límits per a la millor integració dels elements. També vaig utilitzar aquesta tècnica per a crear l’efecte del pot de vidre transparent que es plena. Vaig rodar la mateixa escena des del mateix punt de vista dues vegades: la primera amb un pot buit, i la segona amb un pot pintat. Durant la postproducció, s’han utilitzat altres tècniques de forma més puntual, com els efectes de calidoscopi, accelerar-ralentitzar el temps, efecte de vinyeta... a l'esquerra, de dalt a baix, fotograma del plànol de partida i l’arxiu de photoshop amb el nou espai creat. A la dreta, el resultat final. Fotograma del pot emplenant-se amb les mascares a l’interior. 22Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez Al llarg de la realització del treball han anat apareixent diferents entrebancs, que s’han intentat solucionar de la millor forma possible. El primer d’ells, i per a mi el més molest, va ser el haver de treballar la neteja i preparació dels plànols per separat, ja que la capacitat del meu ordinador per a processar tanta informació junta no era suficient. Així, una vegada preparats els arxius per separat els vaig unificar en una única composició final. Altra de les dificultats va ser que, a vegades, el verd del chroma i el blau del vestit quasi no es diferenciaven, però va ser fàcilment solucionable durant el procés de preparació dels plànols. L’ultima de les dificultats va ser amb el penúltim plànol, on la xica agafa el pot ple i el mou per veure que tot està dins. Primerament volia que es veieren dins els tres vídeos, com en la imatge anterior, on s’està emplenant el pot, però va resultar molt difícil rastrejar el moviment per a què seguira el pot. A més, tampoc s’arribaven a distingir els vídeos per que resultaven molt menuts. Finalment, vaig decidir-me a utilitzar-los al fons de la imatge, amb l’efecte de calidoscopi Per últim, per acabar el vídeo, vaig realitzar diferents correccions de color per a aconseguir que els blaus del vestit foren el mateix, així com fer més vius els colors i afegir un marc vinyetat negre que aporta major profunditat a la imatge. També vaig realitzar els títols de crèdit inicials i finals. Fotograma del treball en la que la protagonista observa les emocions que ha capturat al pot. 23Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez 3.3.1 El títol Calidoscòpic del grec compost per “kállos” o “kálos” que equival a bell; “eidos” que significa forma o imatge i “skopein”, veure. És a dir, que es pot traduir per veure imatges o formes belles. No vaig trobar convenient donar-li un títol a l’obra fins que no estigués acabant-la. Podríem dir que són manies meues o que en aquest aspecte són un poc mística, però m’agrada pensar que els títols s’acaben mostrant per ells mateixos, que acaben revelant-se al teu cap gràcies a tot els que has treballat amb els projectes. Almenys a mi em sol passar. El fet és que aquest ho va fer. De sobte va aparéixer al meu cap aquest curiós instrument, ple de colors i formes que es mouen i que van creant belles imatges a la teua retina. Es tracta d’un joc infantil, conegut per tots, que connecta molt bé amb aquest món dels nens del conte del qual partim. També em va a ajudar a acabar de donar els últims retocs i un caràcter final al vídeo 3.3.2 La correspondència entre el storyboard i el resultat final Finalment, m’agradaria destacar la relació que s’ha intentat mantenir entre el storyboard i el treball final. Crec que és on millor es manifesta la importància de tindre un treball planificat i que ja funcionava sobre el paper. A la esquerra els fotogrames finals, a l’esquerra els seus corresponents al storyboard. sobserven perfectament les similituds. 24Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez 4. conclUsions Primerament, per poder establir les conclusions cal tornar a nomenar els objectius que ens plantejàvem per veure si s’han aconseguit complir: - Contar una història que connecte amb el món de les sensacions. - Crear una visió nova del conte original que a la vegada respecte la seua essència. En aquest punt, supose que cada individu estableix un nivell d’empatia que l’uneix amb el relat. A mi, personalment, m’ha suposat un retorn a la infància, a retrobar-me amb les coses que m’agradaven de menuda. Per altra part, crec que s’ha respectat l’essència i idea principal del conte original, Boira a les butxaques. Eixa innocent i impulsiva necessitat de quedar-nos en les coses que experimentem crec que queda reflectit en la peça final. - Configurar un llenguatge personal, identificable i adient a què s’està contant. - Buscar referents estilístics en diferents àrees del món de l’art que ajuden en la creació de la proposta i reforcen les decisions a prendre. Respecte als referents utilitzats i a l’estil que s’ha creat finalment al treball, em sembla que s’han ajustat bé a la creació d’aquesta nova proposta. Possiblement els camins a seguir en la cerca d’estil hagueren pogut ser molt diversos (i així me’ls vaig plantejar), però crec que les decisions finals han estat les més adients. - Saber treballar amb un equip professional de rodatge. - Planificar una producció audiovisual. - Treballar amb videocàmeres, equips d’il·luminació, atrezzo, actriu... Tot i que és complicat treballar aquesta part essent només una persona, crec que he pogut ajustar bé la proposta a aquest fet. - Utilitzar adequadament les eines d’edició i postproducció. - Mostrar l’aprenentatge adquirit durant el Grau en Belles Arts. En aquest aspecte crec que he sabut reflectir els coneixements que he anat adquirint durant els últims anys del grau. Tot i que pot paréixer un muntatge senzill, la quantitat de passos a seguir amb tot el material i les diferents tècniques aplicades fan que requerisca de certa destresa tècnica. 25Vídeo de creació. Calidoscòpic. Lidia Rodríguez En definitiva, crec que he pogut crear una nova proposta visualment atractiva, amb un enfoque personal i que recorda al conte original. A més, resulta un bon reflex del que he aprés durant els últims quatre anys. També cal considerar que he pogut portar a terme un gran projecte de forma individual i de principi a fi amb un resultat, personalment, satisfactori.