El paper de les biblioteques en el web 2.0

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica Universitat Politècnica de València El paper de les biblioteques en el web 2.0 Projecte Final de Carrera Llicenciatura en Documentació Autor: Francisco Javier Ferrer Martínez Director: Antonia Ferrer Sapena Juliol de 2012 El paper de les biblioteques en el web 2.0 2 3 Resum En aquest treball s’exposen les eines que integren el Web 2.0, i s’analitzen els possibles usos d’aquests recursos per part de les biblioteques acadèmiques. Finalment s’ha realitzat un estudi quantitatiu de la presència d’eines Web 2.0 en els llocs web de les biblioteques universitàries espanyoles. Paraules clau:Web 2.0, biblioteca 2.0, índex d’aplicació, RSS, podcast, marcadors socials, bloc, wiki, catalogació social, mons virtuals, gestors de referències bibliogràfiques, geoposicionament, xat, OPAC 2.0, calendaris, Mashups. El paper de les biblioteques en el web 2.0 4 5 El paper de les biblioteques en el web 2.0 6 Taula de continguts 1. Introducció .................................................................................................................. 9 1.1. Objectius ............................................................................................................ 10 1.2. Metodologia ........................................................................................................ 10 2. El web 2.0 .................................................................................................................. 11 2.1. Que és el web 2.0? ............................................................................................... 11 2.2. Principis bàsics del Web 2.0 ................................................................................. 13 2.2.1. La web com a plataforma ................................................................................. 13 2.2.2. Aprofitar la intel·ligència col·lectiva ................................................................. 13 2.2.3. La gestió de les dades ....................................................................................... 14 2.2.4. La fi de les actualitzacions de software .............................................................. 14 2.2.5. Models de programació lleugers ....................................................................... 15 2.2.6. Software per sobre del nivell d’un únic dispositiu .............................................. 15 2.2.7. Experiències riques per l’usuari ........................................................................ 15 2.2.8. Tecnologies de nivell 1 i nivell 2 ....................................................................... 16 2.2.8.1. Tecnologies de primer nivell ......................................................................... 16 3. Eines del Web 2.0 ....................................................................................................... 18 3.1. Serveis de xàrcia social ........................................................................................ 18 3.2. RSS .................................................................................................................... 21 3.3. Podcasting ......................................................................................................... 22 3.4. Marcadors socials: .............................................................................................. 24 3.5. Imatges i fotografies ........................................................................................... 28 3.6. Vídeos ............................................................................................................... 30 3.7. Pàgines d’inici .................................................................................................... 32 3.8. Blocs ................................................................................................................. 34 3.9. Wikis ................................................................................................................. 38 3.10. Presentacions i altres documents ...................................................................... 40 3.11. Catalogació social ........................................................................................... 42 3.12. Mons virtuals .................................................................................................. 44 3.13. Gestors socials de referències bibliogràfiques ................................................... 46 3.14. Geoposicionament .......................................................................................... 48 7 3.15. Xats ............................................................................................................... 49 3.16. OPAC 2.0 ....................................................................................................... 52 3.17. Google calendar .............................................................................................. 53 3.18. Altres eines ..................................................................................................... 55 3.18.1. Mashups .......................................................................................................... 55 3.18.2. GoogleAnalytics .............................................................................................. 57 4. Debilitats de les biblioteques 2.0 ................................................................................. 59 5. Presencia d’eines Web 2.0 als llocs web de les biblioteques de les Universitats Espanyoles. 60 6. Conclusions ............................................................................................................... 68 Bibliografia ...................................................................................................................... 70 El paper de les biblioteques en el web 2.0 8 9 1. Introducció Les biblioteques han exercit històricament un paper protagonista en la promoció de l’alfabetització i en el recolzament de l’educació a la societat, com a centres d’emmagatzemament, tractament i transmissió de la informació. Tanmateix, amb l’arribada de l’era digital, la raó de ser de les biblioteques ha sigut qüestionada (Gibbons, 2007). La naturalesa ubiqua d’Internet ens ofereix una comoditat d’accés als serveis de les biblioteques sense comparança, superant les barreres físiques existents anteriorment per accedir-hi. El boom d’Internet suposà una revolució per les biblioteques, pel personal bibliotecari, pel procés tècnic i pels usuaris. L’evolució de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació facilità l’automatització de processos i la transmissió d’informació, provocant una transformació en la disciplina que s’ha fet palesa els darrers 25 anys. Les biblioteques han centrat els seus esforços en apropar-se als usuaris, sent les biblioteques acadèmiques capdavanteres en l’adopció de les noves tecnologies. Els avanços tecnològics han marcat el tempo i la direcció en què havien d’anar aquests esforços humans i econòmics. Les unitats d’informació han travessat fermament per la digitalització documental i per una àmplia presència a internet, facilitant així l’accés telemàtic dels usuaris als seus serveis. Nogensmenys la simple presència a Internet no és no és una garantia per atreure usuaris. Una enquesta realitzada entre usuaris d’Internet a Canada, el Regne Unit i els Estats Units, mostra que l’ús dels llocs web de la biblioteca s’havia reduït d’un 20% al 2005 a un 30% al 2007, coincidint amb un augment significatiu en l’ús de motors de cerca, correu electrònic i blocs pel mateix període de temps (DeRosa, 2007) . Així doncs les biblioteques de tot el món s’esforcen a oferir experiències d’alta qualitat als seus llocs web. Està canviant la percepció que les biblioteques tenen dels usuaris, de simples consumidors d’informació a productors d’informació. L’aparició de les eines Web 2.0 ha permès aquest canvi, on la idea central és involucrar els usuaris, no sols en el desenvolupament dels serveis de la biblioteca, sinó també en la construcció d’una comunitat (Liu, 2008). Hui, l’usuari és el protagonista. El paper de les biblioteques en el web 2.0 16 actualitzar regions específiques en una pàgina, completar automàticament, etc., com part dels marcs basats en Javascript asincrònic + XML (AJAX). Destaca la popularitat dels blocs, basats en estes tecnologies. Esta popularitat es basa en distints factors: la facilitat a l’hora de ser creats, la possibilitat de recuperació, la interactivitat entre els seguidors (mitjançant comentaris, suggeriments, votacions, etc.) i la gratuïtat, entre d’altres. 2.2.8. Tecnologies de nivell 1 i nivell 2 Vállez i Marcos (Vállez, 2009) estableixen dos nivells en les tecnologies Web 2.0. Les tecnologies de primer nivell agrupen els recursos tecnològics utilitzats per crear el producte final. Són els llenguatges, sistemes i demés ferramentes que permeten el professional desenvolupar o adaptar aplicacions. El nivell 2 representa els productes finals, creats a partir de les tecnologies basades en el nivell 1, com són les xàrcies socials, RSS, el podcasting, marcadors socials, gestors d’imatges i vídeos, pàgines d’inici, blocs, wikis, gestors de presentacions i altres documents, catalogació social, mons virtuals, gestors de referències bibliogràfiques, geoposicionament, xats, OPAC 2.0, calendaris, Mashups i gestors d’estadístiques de llocs web, entre d’altres. 2.2.8.1. Tecnologies de primer nivell Seguint les definicions de Wikipedia, cal destacar: A) AJAX: Acrònim d’Asynchronous Javascript And XML (JavaScript Asíncron i XML). És una tècnica de desenvolupament web per crear aplicacions interactives. Aquestes aplicacions s’executen al client, és a dir, al navegador dels usuaris, mantenint-hi alhora la comunicació asíncrona amb el servidor en segon pla, sense interferir en la visualització ni en el comportament de la pàgina. D’aquesta manera és possible realitzar canvis sobre les pàgines sense necessitat de recarregar-les, obtenint un augment de la interactivitat, de la velocitat i usabilitat en les aplicacions. B) API: Application Programming Interface (Interfície de Programació d’Aplicacions), és una especificació destinada a ser utilitzada com una interfície de components de programari per comunicar-se entre si. Una API pot incloure especificacions per a les rutines, estructures de dades, classes d'objectes i variables. Una especificació d'API pot prendre moltes formes, incloent una norma internacional com POSIX o la documentació propietària com l'API de Microsoft Windows, o les llibreries d'un llenguatge de programació, per exemple, llibreries 17 de plantilles estàndard en C++ o l’API de JAVA. Permet que distints programaris es comuniquen entre si podent generar-hi diferents aplicacions. C) Mashup (Remescla): Són aplicacions web híbrides, aplicacions (o llocs) web que empren contingut d’altres aplicacions web per crear un nou contingut complet. El contingut d’un mashup normalment prové de tercers mitjançant una interfície pública o usant una API. No requereixen molts coneixements tècnics, les API existents son senzilles i potents i els mashups són relativament fàcils de dissenyar. Els defensors i impulsors de les aplicacions Web 2.0 afirmen que els mashups són un exemple d’este nou moviment en què els usuaris creen, participen i interactuen activament. D) P2P: Una xàrcia peer-to-peer (P2P) o xàrcia de parells, és una xàrcia informàtica en la que tots o alguns aspectes d’aquesta funcionen sense clients ni servidors fixes, ho fan mitjançant una sèrie de nodes que es comporten com a iguals entre si. Els usuaris actuen alhora com clients i servidors respecte els altres nodes de la xàrcia. Les xàrcies P2P permeten l’intercanvi directe d’informació, en qualsevol format, entre els ordinadors interconnectats. Malgrat tot han generat una gran polèmica ja que han propiciat l’intercanvi d’arxius protegits amb drets d’autor. E) RSS (Really Simple Syndication o Rich Site Summary): És la tecnologia que facilita la sindicació (redifusió i distribució automàtica) de continguts en la xàrcia. És una família de formats de fonts web codificades en XML. S’utilitza per difondre informació actualitzada freqüentment entre usuaris que s’han subscrit a la font de continguts. L’usuari pot accedir-hi a estos continguts mitjançant un agregador o lector de RSS, que va rebent els feed (canals o fonts) RSS als que s’ha subscrit. F) XML: Extensible Markup Language o Llenguatge de Marques Extensible, és un metallenguatge extensible d’etiquetes desenvolupat pel WorldWide Web Consortium (W3C). És una simplificació i adaptació del SGML i permet definir la gramàtica de llenguatges específics. Per tant no XML no és un llenguatge en sí, sinó una manera de definir llenguatges per distintes necessitats. XML no ha nascut sols per la seua aplicació a Internet, sinó que es proposa com un estàndard per l’intercanvi d’informació estructurada en diferents plataformes. Es pot usar en bases de dades, editors de text, fulls de càlcul, etc. El paper de les biblioteques en el web 2.0 18 3. Eines del Web 2.0 3.1. Serveis de xàrcia social Un servei de xàrcia social és un mitjà de comunicació social que es centra en la construcció de xàrcies socials en línia formades per persones que comparteixen alguna relació, principalment d’amistat, mantenen interessos i/o activitats en comú, o estan interessats en explorar els interessos i les activitats d’altres. Les xàrcies socials han experimentat un increment considerable en el seu ús durant els darrers anys. Aquestes es poden classificar seguint diferents criteris, d’acord amb el públic i l’objectiu pel que s’utilitzen. Malgrat no existir-hi unanimitat entre els autors a l’hora de proposar una tipologia concreta, és habitual trobar la mateixa classificació que adés s’utilitzà pels portals web, dividir-los en horitzontals i verticals:  Horitzontals: proveeixen ferramentes per la interrelació en general. Facebook, Google+,Tuenti, Hi5, Bebbo.  Verticals per tipus d’usuari: dirigits a un públic específic. LinkedIn (Professional), MyCatSpace (amants dels gats).  Verticals per tipus d’activitat: els que promouen una activitat particular. Youtube (Videos), Twitter (Microblogging), compres, etc. El gran nombre de xàrcies existents fa que siga impossible mantindre un perfil actualitzat en cadascuna d’elles. Com explica Dídac Margaix (Margaix Arnal, 2008), la tendència és que la majoria de les biblioteques universitàries han optat per Facebook mentre que les públiques per MySpace. I és cada cop major la presència d’aquestes en Twitter. 3.1.1. Usos o aplicacions en la biblioteca  Grans possibilitats de màrqueting: La biblioteca pot tindre llistes de contactes als quals informa de manera directa de l’existència i característiques dels serveis, dades bàsiques (direcció, telèfons, correu electrònic), horaris, etc.  Mantenir els contactes actualitzats sobre notícies, novetats i serveis. 19  Organització d’events: anunciar activitats, convidar els contactes a participar-hi, etc.  Captació de nous usuaris entre el públic potencial: Els contactes dels contactes de la biblioteca veuran la interacció dels usuaris amb el perfil de la biblioteca, que arribarà fàcilment a un gran nombre de persones. L’accés a la informació sobre les propostes de la biblioteca és fàcil, anònim i poc invasiu.  Obtenció de contactes professionals: Permet accedir als perfils de professionals, útils per organitzar activitats que no es tenien en l’agenda.  Optimització de recursos: permet enviar missatges als contactes de manera ràpida i efectiva, molt útil per oferir serveis de referència en línia.  Ampliació dels canals de comunicació amb els usuaris: La Biblioteca arriba als usuaris a distància, sense limitacions d’horaris ni problemes d’accessibilitat física.  Adaptació a l’entorn i reforç dels mecanismes d’avaluació del servei: Permet rebre el feedback dels usuaris a través dels seus comentaris, fet important pels mecanismes d’avaluació dels serveis de la biblioteca.  Reivindicació d’una imatge actual de l’equipament: La biblioteca està a l’última moda, s’adapta a l’entorn i a les circumstàncies per satisfer les necessitats dels usuaris.  Cost mínim del servei: crear un perfil en una xàrcia social és gratuït.  Permet integrar canals RSS en les pàgines.  Permet recomanar i destacar ítems de la biblioteca en les pàgines. A Continuació es mostren distints exemples de perfils de biblioteques en distintes xàrcies socials: El paper de les biblioteques en el web 2.0 20 Figura 4. Twitter de la Biblioteca Campus Gandia-CRAI de la UPV. [consulta: 08/09/2011]. Disponible en: http://twitter.com/#!/bibcraigandia Figura 3. Perfil de Facebook de les Biblioteques UPV [Consulta: 07/09/2011]. Disponible en: http://www.facebook.com/pages/Valencia-Spain/Biblioteques-UPV/112577032089745?ref=ts 21 3.2. RSS RSS (RDF Site Summary originalment, sovint conegut com Really Simple Syndication) és una família de formats de XML utilitzat per publicar treballs actualitzats freqüentment, com ara entrades de blocs, titulars de notícies, àudio o vídeo, en un format estandarditzat. Un document RSS inclou o bé resums o bé texts complets, a més de les metadades, com les dades de publicació i autoria. Es poden visualitzar els RSS utilitzant programari anomenat "lectors d’RSS", "lectors de feeds", o "agregadors", que poden ser basat en la web, en l'escriptori, o en dispositius mòbils. L'usuari es subscriu a un canal introduint al lector la URL des d’on es prendrà l’arxiu RSS, o fent clic a la icona de RSS en un navegador web, iniciant-hi el procés de subscripció. L’agregador comprova regularment si hi ha noves actualitzacions als canals subscrits i les descarrega. RSS forma part de la família dels formats XML, desenvolupats específicament per tot tipus de llocs que s’actualitzen amb freqüència, mitjançant el qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. Açò es coneix com redifusió web o sindicació web (traducció incorrecta però d’ús freqüent). El principi fonamental del RSS és que el receptor ja no participa activament buscant informació; és la informació la que acudeix al receptor. 3.2.1. Usos o aplicacions en la biblioteca  Alerta de revistes via RSS: Permet rebre notificacions sobre els articles publicats en revistes professionals (Resums, índexs).  Actualitzacions de cerques via RSS: Permet rebre actualitzacions de cerques realitzades en bases de dades. Per exemple a Hubmed, quan realitzes una cerca, s’obté un feed de RSS que es pot afegir a un agregador i automàticament rebre les noves referències que hi apareguen sense haver de fer una nova cerca sobre el tema.  Possibilitat de gestionar el calendari via RSS.  Feeds de notícies i novetats: Permet distribuir les notícies i novetats relacionades amb les activitats i events organitzats per la biblioteca, notícies sobre el centre, etc.  Feed de novetats del catàleg i noves adquisicions.  Feed d’entrades noves del portal web de la biblioteca. El paper de les biblioteques en el web 2.0 22 Exemple d’RSS de Biblioteques Acadèmiques: 3.3. Podcasting Podcasting és un terme que s’utilitza per definir la sindicació d’arxius de so, normalment MP3, amb un sistema RSS. La sindicació permet subscriure’s i descarregar-los de forma automàtica i periòdica. El terme podcasting ve de l’associació de Pod (fol·licle o càpsula) i broadcasting (radiodifusió). La sindicació d’arxius de vídeo s’anomena Vodcast. Els principals avantatges del podcasting front la simple disposició d’arxius en una pàgina web n’és la sindicació, és a dir, la possibilitat de què un programa o servei web visite cada cert temps les fonts i comprove si hi ha arxius nous per descarregar. Possibiliten una actualització constant, és interessant per l’usuari i permet la seua fidelització. Front l’streaming, o retransmissió de so mitjançant Internet, el podcasting ofereix independència, mobilitat i llibertat d’horari. Es pot reproduir a qualsevol dispositiu portàtil que accepte MP3 (o el format triat), en qualsevol lloc, sense limitacions de cobertura o connexió a la xàrcia, i en qualsevol moment, ja que està enregistrat. Figura 5. RSS del servei de biblioteca i documentació científica de la UPV en Google Reader. [consulta: 01/09/2011]. 23 Alguns serveis d’allotjament d’àudio per crear un gestionar podcasts:  Mypodcast (http://mypodcast.com)  Podomatic (http://www.podomatic.com),  Castpost (http://www.castpost.com)  Ivoox (http://www.ivoox.com). 3.3.1. Usos o aplicacions en la biblioteca  Permet distribuir butlletins de novetats de la biblioteca i dels seus serveis.  Permet distribuir cursos de formació pels usuaris de la biblioteca.  Creació del Racó de l’investigador, amb informació sobre els últims avanços en les distintes matèries.  Permet destacar ítems de la col·lecció.  Possibilita la realització d’entrevistes a professors o professionals.  Difusió d’events de la biblioteca  Visites guiades per les instal·lacions de la biblioteca Exemple de Podcast de Biblioteques Acadèmiques El paper de les biblioteques en el web 2.0 24 3.4. Marcadors socials: Els marcadors socials són un tipus de mitjà social que permet emmagatzemar classificar i compartir enllaços en Internet o en una Intranet. En un sistema de marcadors socials, els usuaris guarden una llista de recursos d’internet que consideren útils a un servidor compartit. Es pot accedir a les llistes públicament o de forma privada. Altres persones amb interessos similars poden veure els enllaços per categories, etiquetes o a l’atzar. Els usuaris categoritzen els recursos amb tags (etiquetes), que són paraules assignades per aquests relacionades amb el recurs. La majoria dels serveis de marcadors socials permeten que els usuaris cerquen marcadors associats a determinades etiquetes, i classifiquen en un rànking els recursos segons el nombre d’usuaris que els han marcat. Gràcies al procés d’etiquetatge sorgeixen les folcsonomies i els tagcloud (núvol d’etiquetes). Derivat de taxonomia, el terme folcsonomia ha sigut atribuït a Thomas Vander Wal. Taxonomia procedeix del grec “taxis” i “nomos”: Taxis significa classificació i nomos (o nomia), ordenar, gestionar; per altra banda, “folc” prové de l’alemà “poble” (Volk). En conseqüència, d’acord amb la seua formació Figura 6. Podcast de la Biblioteca de la Universidad de Navarra en IVOOX. [Consulta: 08/09/2011]. Disponible en: http://www.ivoox.com/podcast-podcast-biblioteca-universidad-navarra_sq_f111395_1.html 25 etimològica, folcsonomia (folc+taxo+nomia) significa literalment “classificació gestionada pel poble (o democràtica). Es tracta de la classificació col·laborativa mitjançant etiquetes simples en un espai de noms pla, sense jerarquies ni relacions predeterminades entre els termes. Sorgeixen quan distints usuaris col·laboren en la descripció d’un mateix material informatiu. La diferència fonamental respecte les taxonomies resideix en l’intercanvi d’opinions (feedback) que es dona en al folcsonomia. Lligat a les folcsonomies trobem el concepte de llarga cua. Es tracta del nom col·loquial per una coneguda característica de les distribucions (Llei de Zipf, Llei de potències, distribucions de Pareto i en general distribucions de Lévy). En aquestes distribucions una àmplia freqüència o gran freqüència de transaccions és seguida per una baixa freqüència o amplitud de la població, que disminueix gradualment. Internet i l’entorn digital han canviat les lleis de distribució i les lleis del mercat. La reducció en el cost d’emmagatzemament i distribució que permeten les noves tecnologies fa que no siga ja necessari focalitzar el negoci en uns pocs productes d’èxit, en els “supervendes”. Cal tindre en compte que ara existeixen dos mercats: un centrat en l’alt rendiment d’uns pocs productes i altre, nou i encara no familiar, basat en la suma o acumulació de totes les petites vendes de molts productes (la llarga cua), que pot igualar o superar el primer. . Aquest fenomen es dona també en l’etiquetatge. Les etiquetes que els usuaris utilitzen per descriure un mateix ítem segueixen aquesta distribució, ja que uns usuaris triaran un mateix tag mentre altres triaran tags diferents per eixe ítem. Els sistemes de descripció amb etiquetes permeten abastar eixa llarga cua, i per tant els termes que no es contemplaven en sistemes de descripció amb vocabularis controlats. Aquesta característica permet realitzar cerques més exhaustives un colp el sistema està nodrit de dades. Figura 7. La llarga cua. Font: Wikipedia. St. Petersburg (FL): Wikimedia Foundation. [Consulta: 26/04/2010]. Disponible en: http://en.wikipedia.org/wiki/File:Long_tail.svg El paper de les biblioteques en el web 2.0 32 Exemple de Canal d’una biblioteca acadèmica a Youtube: 3.7. Pàgines d’inici Normalment les pàgines d’inici del navegador instal·lat als ordinadors solen ser pàgines web de la companyia comercial a la qual pertanyen. L’usuari té la possibilitat de canviar eixa pàgina per qualsevol altra que siga del seu interès (web de la biblioteca, bloc personal, etc.). Front l’inconvenient d’utilitzar distints ordinadors i una única pàgina d’inici, sorgeixen serveis “al núvol” per crear aquestes webs que agrupen enllaços o serveis d’interès per l’usuari. A través d’aquests serveis s’afavoreix l’accés a la navegació de manera més personal, permetent crear un web amb les diferents eines necessàries, agrupant recursos que l’usuari utilitza a sovint. Aquests serveis permeten organitzar i crear la informació a mida, fomentant un espai actualitzat i consultable des de qualsevol ordinador. Seguint a Angelina Cabré i Guifré Miquel (Cabré Ametllé & Miquel Fageda, 2009), els usos principals d’aquest tipus de recurs són: Figura 11. Canal de Youtube de la Biblioteca de la Universitat de Sevilla. [consulta: 08/09/2011]. Disponible en: http://www.youtube.com/user/USevilla 33 A) Correu electrònic per poder revisar els distints comptes. B) Novetats per estar al corrent de les notícies diàries. C) Blocs per accedir als diferents posts. D) Serveis d’alerta per RSS. E) Favorits per tindre-hi accés als enllaços més usats. F) Buscadors per tindre accés directe als distints motors de cerca estalviant temps. G) Xàrcies socials. H) Agendes, traductors, correctors, calculadores, etc. Netvibes i iGoogle són els serveis més populars. Es tracta de serveis web que actuen com escriptoris virtuals personalitzats. S’organitzen en pestanyes (on cadascuna és en sí un agregador de diversos mòduls i widgets prèviament definits per l’usuari). Aquests mòduls actuen com petites finestres, el contingut dels quals es generat per altre servei web. En resum, els web construïts amb Netvibes i iGoogle són pàgines on es poden integrar diferents funcionalitats, anomenades widgets, i d’aquesta manera mantindré a un únic espai totes les utilitats que l’usuari empra amb més freqüència (Skype, pàgines HTML, RSS, Calendaris, Notícies, Facebook, Correu, Xat, etc.). 3.7.1. Usos o aplicacions en la biblioteca  Agrupar els distints recursos i serveis en una única interfície.  Donar a conèixer serveis bibliotecaris.  Oferir referència en línia.  Elaboració de guies temàtiques.  Presentació de novetats bibliogràfiques.  Promoció de formació d’usuaris. Exemples de Pàgina d’inici de biblioteques acadèmiques: El paper de les biblioteques en el web 2.0 34 3.8. Blocs Un bloc és un lloc web actualitzat periòdicament que recopila cronològicament articles o text d’un o distints autors, apareixent primer el més recent . La majoria d’autors atribueixen el mèrit de l’invent dels blocs al periodista Justin Hall. Des de 1994 i durant onze anys publicà una pàgina d’enllaços titulada Justin’s Links from the Underground. Era un web molt senzill amb enllaços directes a llocs peculiars d’Internet. Pel que fa a la tipologia dels blocs, Ricardo Herrera (Herrera Varela, 2005) ofereix una classificació bastant completa, agrupant-los de la següent manera:  Segons la seua autoria: Figura 12. Escriptori Virtual de la Biblioteca d’Informàtica de la UPV en Netvibes. [Consulta: 08/09/2011]. Disponible en: http://www.netvibes.com/bibinformaticaupv#Inicio 35 o Autors personals (reflecteixen les idees d’una persona sobre un tema o distints temes). o Autors corporatius (emprat com butlletí de comunicació i informació al sí d’una organització, per transmetre novetats, compartir recursos, llençar debats, etc.). o Autors col·lectius (un administrador s’encarrega de coordinar la informació i compta amb col·laboradors que hi participen enviant els seus comentaris).  Segons el seu contingut: o Miscel·lanis (no tenen una matèria definida). o Temàtics (dedicats a una disciplina o assumpte específic). o Meta-blocs (blocs que parlen d’altres blocs o de la blogosfera).  Segons el seu format. La majoria dels blocs son fonamentalment textuals. Tanmateix existeixen altres tipus atenent al seu format: o Fotoblogs (on l’element fonamental és la fotografia). o Audioblogs (centrats en l’àudio). o Videoblogs (també anomenats vlogs, centrats en els vídeos). o Moblogs (publicats usant dispositius mòbils). Entre les característiques fonamentals dels blocs, cal destacar les següents:  Utilitzen una ordenació cronològica inversa. Els posts recents es presenten abans que els més antics.  Utilitzen l’hipertext com recurs per dirigir els lectors a altres llocs web.  Solen incloure imatges i vídeos, que fan del bloc un web més visual i ajuden a contextualitzar i millorar la informació que ofereixen. El paper de les biblioteques en el web 2.0 36  Permeten incloure tags o etiquetes sobre el contingut dels posts.  Afavoreix la sindicació de continguts mitjançant RSS.  Permeten la possibilitat de conversar amb l’autor, mitjançant comentaris i suggeriments, fent del bloc un recurs interactiu.  Usen un llenguatge habitualment menys formal que els llocs web institucionals. La creació d’un bloc és molt senzill i no requereix de grans coneixements informàtics. Entre els serveis gratuïts més utilitzats cal destacar:  Blogger (http://www.blogger.com)  La Coctelera (http://www.lacoctelera.com). També existeix la possibilitat d’instal·lar un software per la publicació de blocs en el mateix servidor:  WordPress (http://www.wordpress.com)  B2evolution (http://b2evolution.net). En la darrera dècada els blocs han tingut un desenvolupament digne de menció, fins el punt de que han aparegut serveis específics especialitzats en la cerca de blocs. Alguns dels més coneguts són:  Technorati (http://technorati.com).  IceRocket (http://www.icerocket.com)  GoogleBlogSearch (http://www.google.com/blogsearch) 3.8.1. Usos o aplicacions en la biblioteca:  Notícies i events: permet publicar fàcilment les novetats i notícies que van sorgint sense haver d’esperar a què el webmaster actualitze el web.  Grups de discussió sobre llibres. Recensions i crítiques de materials, enriquits amb comentaris i enllaços. 37  Web-bibliografies: Recomanació de recursos, de llocs web, de pel·lícules, de llibres, etc. Faciliten la elaboració i actualització de bibliografies basades en recursos web.  Serveis d’alerta i DSI: filtratge d’informació, seguiment de temàtiques predefinides, avisos de noves adquisicions, etc.  Establir o promocionar un servei de referència virtual.  Recolzament a la formació d’usuaris. Exemple de blocs de biblioteques acadèmiques: Figura 13. Bloc de la Biblioteca de la Facultat de BellesArts de la UPV. [Consulta: 08/09/2011]. Disponible en: http://bibliotecabbaa.wordpress.com/ El paper de les biblioteques en el web 2.0 38 3.9. Wikis Un wiki és un lloc web les entrades del qual poden ser editades per distints usuaris mitjançant qualsevol navegador. Els usuaris poden crear, modificar o esborrar un mateix text que comparteixen, per tant es tracta d’un sistema col·laboratiu simple per crear i publicar continguts en el web. La paraula wiki sorgeix gràcies a Ward Cunningham en 1995 a partir del terme hawaià wikiwiki, que significa ràpid. La principal característica d’un wiki és que permet crear entrades de manera col·lectiva i millorar les pàgines de forma instantània, donant una gran llibertat a l’usuari. Per tant varies persones poden participar en l’edició, a diferència dels sistemes tradicionals, on resulta cada colp més difícil que els usuaris del lloc contribuïsquen a la seua millora. La major part dels wikis actuals conserven un historial de canvis que permet recuperar fàcilment qualsevol estat anterior i veure qui actualitzà cada entrada, facilitant el manteniment conjunt i el control del wiki. Altra característica és la facilitat per crearhi continguts i la rapidesa d’actualització dels mateixos gràcies a les comunitats d’usuaris. La majoria dels wikis estan oberts al públic, de manera que qualsevol els puga modificar (de manera senzilla ja que utilitzen una sintaxi d’edició especial, evitant llenguatges d’etiquetatge complexes), encara que en alguns casos es configuren com espais tancats en els quals es requereix autenticació de l’usuari. Però aquesta eina no es popularitza fins 2001, quan JimboWales i Larry Sanger desenvoluparen un web basat en el wiki al qual anomenaren Wikipedia (http://www.wikipedia.org). Aquest projecte pertany a la Fundació Wikimedia i té com a objectiu la construcció d’una enciclopèdia lliure i políglota. Els més de 15 milions d’articles que conté han sigut redactats conjuntament per voluntaris d’arreu del món, i pràcticament tots poden ser editats per qualsevol usuari. En l’actualitzat n’és l’obra més consultada d’Internet. Malgrat tot hi existeixen detractors que l’acusen de parcialitat sistèmica i inconsistències. 3.9.1. Usos o aplicacions en la Biblioteca  Crear espais col·laboratius per a què els usuaris puguen generar i actualitzar la informació.  Redactar col·laborativament guies de recursos, polítiques, documents, articles, manuals d’ús, etc. 39  Promoure el desenvolupament professional amb la creació de fòrums per l’intercanvi d’idees per sobre determinades àrees.  Documentar activitats realitzades.  Formació d’usuaris, tant en l’ús dels serveis bibliotecaris com de les aplicacions.  Creació de cursos i dels seus materials.  Mètode de comunicació interna per compartir informació entre el personal de la biblioteca. Exemple de Wiki en biblioteques acadèmiques: Figura 14. Wiki Guies temàtiques Btca. Campus Gandia-CRAI de la UPV. [Consulta: 08/09/2011]. Disponible en: http://bibliotecacraigandia.pbworks.com/w/page/23512366/GUIAS%20TEMATICAS El paper de les biblioteques en el web 2.0 40 3.10. Presentacions i altres documents Les biblioteques arran de la seua activitat generen documents de tot tipus, com guies de lectura, materials de formació, estadístiques, etc. Seguint la filosofia 2.0, aquests documents es poden compartir amb els usuaris a mitjançant determinats eines web. Entre els més coneguts cal destacar:  SlideShare (http://www.slideshare.net).  Scribd (http://www.scribd.com).  Issuu (http://issuu.com)  Prezi (http://www.prezi.com). Hi ha molts altres i cada dia hi apareixen de nous amb característiques similars. La utilització d’aquest tipus d’eina s’assembla al que s’ha comentat referent a vídeos i imatges. Entre els avantatges cal destacar que, el fet d’emprar la tecnologia flash, no s’obliga els usuaris a instal·lar un programa determinat. Per tindre accés a la informació sols cal una connexió a internet i un navegador. A més, les presentacions en molts casos són més visuals que els clàssics PowerPoint, i ja que permeten l’etiquetatge, són molt més visibles als motors de cerca. Per altra banda permeten inserir els objectes digitals en un bloc o pàgina web, i molts dels serveis compten amb funcionalitats socials per poder establir relacions entre els usuaris. També presenten estadístiques d’ús i permeten la descàrrega dels documents, sempre que l’usuari estiga subscrit a la plataforma i hi compartisca altres objectes digitals. Dídac Margaix (Margaix Arnal, 2008) exposa alguns consells per compartir objectes digitals als centres d’informació:  Decidir els continguts que es publicaran i de quina manera.  Optar per plataformes que permeten la reutilització dels continguts.  Sempre que siga possible, compartir els continguts amb llicències Creative Commons per què puguen ser reutilitzades per altres usuaris.  Realitzar un correcte etiquetatge i descripció dels continguts, per a què el treball des de la Biblioteca tinga un valor afegit. 41 3.10.1. Usos o aplicacions en la biblioteca  Difondre guies de recursos i serveis bibliotecaris.  Formació d’usuaris.  Presentació d’estadístiques.  Publicar normatives i polítiques de la biblioteca. Exemples d’ús de recursos de presentacions i altres documents per part de biblioteques acadèmiques: Figura 15. Perfil en Issuu de les Biblioteques de la UPV. [Consulta: 08/09/2011]. Disponible en: http://issuu.com/bibliotequesupv El paper de les biblioteques en el web 2.0 48 3.14. Geoposicionament El geoposicionament es defineix com la qualitat que té tot element o contingut de ser posicionat en un punt exacte a dintre d’un mapa. Encara que parega quelcom aliè a les biblioteques, actualment s’estan utilitzant les geoaplicacions per indicar la ubicació dels seus espais físics. A més, s’utilitzen per presentar guies turístiques, rutes de la ciutat on s’ubica la biblioteca, o simplement per estudiants de geografia, arqueologia, topografia, etc. GoogleMaps (http://maps.google.com) és l’exemple més popular d’aquest tipus d’aplicacions. Es tracta d’un servei gratuït de Google que ofereix imatges de mapes desplaçables, així com fotos per satèl·lit del món sencer. Permet la consulta de mapes, la creació de rutes d’interès, seleccionar punts concrets, etc. Un avanç important per la popularització d’aquest servei fou en 2005 quan es presentà l’API de GoogleMaps, que permet els programadors crear les seues pròpies aplicacions web utilitzant les imatges i mapes d’aquest servei. Figura 21. Bibliografia en EndNote. [Consulta: 08/09/2011]. Disponible en: http://www.myendnoteweb.com/EndNoteWeb.html (registre requerit). 49 3.14.1. Usos o aplicacions en la biblioteca  Localitzar els llocs de la biblioteca.  Promoció i màrqueting de la biblioteca.  Guies de llocs d’interès. En la utilització del geoposicionament en biblioteques destaca el Mapa literari de Muskiz, que vincula determinades monografies i obres literàries sobre Muskiz (País Basc) i el seu entorn amb punts concrets al mapa 3.15. Xats Els xats es defineixen com tota conversació online en temps real que s’estableix entre dues o més persones. Bàsicament es produeix mitjançant text escrit, encara que es pot utilitzar la veu i el vídeo. La diferència amb altres formes de comunicació a través d’internet, com per exemple el mail, és que en aquest últim la interacció no es en forma simultània, mentre que al xat si ho és. Figura 22. Mapa literario de Muskiz. [Consulta: 08/09/2011]. Disponible en: http://www.muskizliburutegia.org/mapalit.html El paper de les biblioteques en el web 2.0 50 Existeixen diversos programes de missatgeria instantània, com el MSN Messenger, Skype o GoogleTalk, tots ells gratuïts i amb un ús molt senzill. L’objectiu de la incorporació del servei de xat és proporcionar a l’usuari assistència en temps real. El servei de referència obté un valor afegit amb la inclusió del xat. L’usuari no s’ha de desplaçar físicament a la biblioteca per realitzar les seues consultes. A més pot ser guiad pel bibliotecari front les dificultats que puguen anar sorgint als usuaris quan utilitzen els serveis en línia de la biblioteca. Avantatges de l’ús del xat a un servei de referència virtual:  La immediatesa de la resposta.  La independència de la localització física.  L’acostament al públic jove.  La possibilitat d’oferir un servei de qualitat als usuaris no residents a la ciutat. Inconvenients de l’ús del xat a un servei de referència virtual:  La possibilitat de què es formulen preguntes trivials.  La pèrdua del “cara a cara” amb l’usuari.  Els adults poden considerar-ho com una falta de seriositat. Actualment, amb l’aplicació de les tecnologies AJAX, sorgeixen programes gratuïts com Meebo o Plugoo, que es poden inserir fàcilment al bloc o web de la biblioteca. 3.15.1. Usos o aplicacions en la biblioteca  Servei de referència en línia.  Servei “Pregunta al bibliotecari” Exemple d’ús de serveis de missatgeria instantània per part de biblioteques acadèmiques: 51 Figura 23. Chat Meebo en la Web de la Biblioteca de la Universitat Cardenal Herrera - CEU. [Consulta: 08/09/211]. Disponible en: http://www.uchceu.es/servicios/biblioteca.aspx El paper de les biblioteques en el web 2.0 52 3.16. OPAC 2.0 Segons Dídac Margaix (Margaix Arnal, 2009) “el concepte d’OPAC 2.0 es pot entendre com l’aplicació de les tecnologies i actituds del Web 2.0 al catàleg bibliogràfic” El terme OPAC social és molt similar a l’OPAC 2.0, amb la única diferència que tindria com a principal objectiu l’aprofitament de la intel·ligència col·lectiva, i es construiria amb funcionalitats del software social. Normalment aquest aprofitament de la intel·ligència col·lectiva s’observa en tres funcionalitats clau:  La possibilitat d’introduir-hi etiquetes que descriguen el contingut de l’obra,  Afegir-hi comentaris.  Establir-hi puntuacions. Aquesta nova generació d’OPAC es distingeixen dels anteriors catàlegs en línia per l’ús de tecnologies de cerca més sofisticades, incloent-hi rànkings de rellevància en els resultats, i cerca facetada, així com les característiques orientades a una major interacció amb l'usuari i la participació en el sistema, incloent-hi l'etiquetatge i les revisions. Aquests nous catàlegs en línia són gairebé sempre independents del sistema integrat de gestió bibliotecària, en lloc de proporcionar els controladors que permeten la sincronització de dades entre els dos sistemes. Mentre que els antics sistemes de catàlegs en línia es proporcionaven gairebé exclusivament pels venedors de SIGB, les biblioteques estan cada vegada més adoptant els catàlegs de nova generació creats per empreses de recerca, o projectes de codi obert, sovint dirigits per les pròpies biblioteques. Els costos associats amb aquests nous sistemes, però, han alentit la seva adopció, sobretot a les institucions més petites. Objectius dels OPAC 2.0  Ajudar a millorar l’experiència de l’usuari.  Millor posicionament a l’ecosistema de recuperació de la informació dels usuaris.  OPAC com a eina de descobriment d’informació.  Ha de ser útil per l’usuari 53 Avantatges dels OPAC 2.0 Per la biblioteca:  Tenen més informació per la catalogació i classificació dels documents.  Obtenen més informació sobre l’ús dels fons i els interessos dels usuaris.  Fidelitzar els usuaris del catàleg. Per l’usuari:  Disposar d’una eina personalitzada.  Poden establir les seues pròpies paraules clau.  Més opcions de cerca i navegació.  Afavoreix la serendipia (informació trobada de forma fortuïta). Exempled’ OPAC 2.0 en biblioteques acadèmiques: 3.17. Google calendar Figura 24. OPAC 2.0 de la Universidad Cardenal Herrera - CEU. [Consulta: 08/09/2010]. Disponible en: http://193.146.228.45/ El paper de les biblioteques en el web 2.0 54 La interfície de Google Calendar és similar a altres utilitats de calendari per escriptori com Microsoft Outlook o iCal per MAC OS X. La interfície amb tecnologia permet els usuaris veure, agregar i arrastrar i soltar events d'una data a altra sens recarregar la pàgina. Ofereix una varietat de vistes, setmanal, mensual i agenda. Els usuaris poden agregar ràpidament events de calendari inserint-hi paraules en llenguatge natural, fixar el nombre de dies a visualitzar en el seu mode de vista personalitzat, i els events poden ser comentats pels usuaris. Els events s'emmagatzemen online, així els calendaris poden ser vistos des de molts llocs i en cas d'errors al disc dur cap dada es perdrà. Pot importar arxius de calendari de Microsoft Outlook (.csv) i iCalendar (.ics, format obert de facto d'arxius de calendari). múltiples calendaris poden ser agregats i compartits, permetent diversos nivells de permisos pels usuaris. Açò permet la col·laboració i compartició entre grups. 3.17.1. Usos o aplicacions en la biblioteca:  Informar sobre events de la biblioteca.  Informar sobre dates importants, fites, efemèrides.  Recolzament en els processos de planificació de les biblioteques.  Informar sobre els horaris i períodes d’accés als serveis de les biblioteques. Exemple d'ús de calendaris en biblioteques acadèmiques: 55 3.18. Altres eines 3.18.1. Mashups Un mashup, que podem traduir com “remescla”, és una aplicació web híbrida, que empra contingut d’altres aplicacions web per crear un nou contingut complet. El contingut d’un Mashup generalment és subministrat per API’s o feeds RSS. Del mateix mode que els blocs revolucionaren el món de la publicació en línia, els Mashup estan revolucionant el desenvolupament web. Els mashup permeten combinar, de forma innovadora, dades que existeixen en diferents pàgines web. Requereixen de pocs coneixements tècnics, les API's existents són Figura 25. Calendari de la Biblioteca Central de la UPV en GoogleCalendar. [Consulta: 08/09/2011]. Disponible en: http://www.upv.es/contenidos/BIBCENT/infoweb/bibcent/info/740364normalc.html El paper de les biblioteques en el web 2.0 56 senzilles i potents i els Mashup són relativament fàcils de dissenyar. Són un clar exemple de filosofia 2.0 on els usuaris creen, participen i hi interactuen entre si. Les possibilitats que poden oferir a les unitats d'informació són moltes, ja que les combinacions d'usar distintes aplicacions ens dona una àmplia varietat. Laura Sanz (Sanz, 2009) en recull algunes:  Aplicació que hi combine catàlegs de biblioteques, llibreries, amb els propis continguts dels documents (digitalitzats).  Aplicació per localitzar continguts de catàlegs en les biblioteques en les quals estan. (està en curs el projecte Maps2Books)  Aplicació per geoposicionar els professionals de la informació, com un “qui és qui”.  Aplicació per combinar la biografia dels autors, amb els seus texts escanejats online.  Aplicació per informar dels events del sector, posicionant-los a un mapa.  Combinar fotografies i imatges de les unitats d'informació amb els seus catàlegs, la seua localització o la seua història.  Aplicació per obtindre DSI a través de RSS, combinats amb la localització del catàleg. Exemple de Mashup Un dels exemples més destacats n'és el mapa de biblioteques 2.0 en Espanya, gestionat per Nieves González on es recullen aquelles biblioteques espanyoles que usen les eines de la web social per oferir un millor servei i respondre a les expectatives dels usuaris. 57 3.18.2. Google Analytics Google Analytics és un servei gratuït ofert per Google que genera estadístiques detallades sobre els visitants a un lloc web. És el lloc d'estadístiques web més àmpliament utilitzat, actualment en ús en al voltant del 57% dels 10.000 llocs més populars. Altre anàlisi de la quota de mercat afirma que Google Analytics s'utilitza en al voltant del 49.95% dels primers 1.000.000 llocs web (en la classificació actual d'Alexa). Google Analytics pot rastrejar els visitants de totes les fonts, incloent-hi els motors de cerca, publicitat gràfica, xàrcies de pagament per clic, màrqueting e-mail i "colaterals digitals" com enllaços a dintre de documents PDF. Els usuaris poden afegir fins a 50 perfils de cada lloc. Cada perfil correspon generalment a una pàgina web. Es limita a llocs que tenen un tràfic menor a 5 milions de pàgines vistes al mes (aproximadament 2 pàgines per segon), excepte si el lloc està vinculat a una campanya d'AdWords. Figura 26. Mapa de Biblioteques 2.0 En Espanya. [Consulta 08/09/2011]. Disponible en: http://maps.google.es/maps/ms?ie=UTF8&hl=es&oe=UTF8&msa=0&msid=109130415980014096042.0004623b7 b3535faff284 El paper de les biblioteques en el web 2.0 64 Les universitats públiques que compten amb un índex d’aplicació major són la Universitat Politècnica de València (76.47), la Universitat Politècnica de Catalunya (70.59) i la Universidad Carlos III de Madrid (58.82). Per altra banda, entre les universitats públiques que tenen un índex d’aplicació menor trobem la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (0), que no compta amb cap eina Web 2.0 als seus recursos bibliotecaris en línia, i la Universidad Internacional de Andalucía i la Universidad Pública de Navarra (5.88), que utilitzen una única eina Web 2.0. Tot seguit es mostra la utilització absoluta d’eines Web 2.0 per par de les biblioteques de les universitats públiques espanyoles: 47 57 3 11 17 20 12 44 2 18 3 1 52 31 13 15 11 0 10 20 30 40 50 60 Figura 29. Utilització d’eines web 2.0 per part de les biblioteques universitàries espanyoles 65 Analitzant l’índex d’aplicació de les universitats públiques, i la seua distribució per comunitats autònomes, trobem que la comunitat autònoma amb un major índex mitjà d’aplicació, en el cas de les comunitats amb una única universitat, és La Rioja (52,94), seguida d’Astúries (41.18) i d’Extremadura (35.29). En el cas de les comunitats autònomes amb més d’una universitat pública, trobem en primer lloc la Comunitat de Madrid (39.70), en segon lloc les Illes canàries (38.23) i en tercer lloc la Comunitat Valenciana (36.47). Seguidament s’observa un gràfic de l’índex mitjà d’aplicació d’eines web 2.0 en les universitats públiques espanyoles i la seua distribució per comunitats autònomes. 39 43 2 10 16 17 11 36 2 16 2 1 41 24 10 9 10 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 0,00 10,00 20,00 30,00 40,00 50,00 60,00 31,76 29,41 41,18 38,24 23,53 35,29 29,41 36,13 39,71 36,47 35,29 33,33 29,41 52,94 5,88 17,65 32,35 Figura 31. Índex d’aplicació d’eines web 2.0 per part de les biblioteques de les universitats públiques espanyoles per comunitats autònomes. Figura 30. Utilització d’eines web 2.0 per part de les biblioteques de les universitats públiques espanyoles El paper de les biblioteques en el web 2.0 66 Pel que fa a les universitats privades, el rànking d’índex d’aplicació el lidera la Universidad de Navarra (64.71), seguida de la Ie University, universitat dels Estats Units amb seu a Espanya (52.94), i la Universitat Cardenal Herrera – CEU (35.29). 12 de les 30 universitats privades espanyoles no empren cap eina web 2.0, el que suposa el 40% d’aquestes institucions acadèmiques. Així doncs, els valors absoluts d’utilització d’eines web 2.0 per part de les biblioteques de les universitats privades espanyoles queda recollida en el següent gràfic: El gràfic següent indica l’índex mitja d’aplicació d’eines web 2.0 en les universitats privades espanyoles i la seua distribució per comunitats autònomes 8 14 1 1 1 3 1 8 0 2 1 0 11 7 3 6 1 0 2 4 6 8 10 12 14 16 0 10 20 30 40 50 60 70 0,00 0,00 10,59 14,12 13,73 11,76 64,71 23,53 5,88 Figura 32. Índex d’aplicació d’eines web 2.0 per part de les biblioteques de les universitats privades espanyoles Figura 33. Índex d’aplicació mitjà de les biblioteques de les universitats privades espanyoles per comunitats autònomes 67 La biblioteca de la Universitat de Navarra és la excepció entre les universitats privades, apostant fermament per la utilització d’eines Web 2.0. Per altra banda ni les universitats privades andaluses ni les aragoneses utilitzen cap recurs 2.0 al seu lloc web. A continuació s’exposa un gràfic amb l’índex mitjà d’aplicació d’eines Web 2.0 per les biblioteques de les universitats privades i les biblioteques de les universitats públiques de l’estat. Així doncs es fa palesa la clara aposta per la innovació en els productes i els serveis oferts per part de les universitats públiques en els seus recursos bibliotecaris. Uns pocs llocs web de biblioteques universitàries compten ja amb apartats anomenats “BIB2.0” o “biblioteca 2.0”, on recullen les eines Web 2.0 que utilitzen, i totes les que en tenen tracten de destacar aquests apartats respecte la resta. De la mateixa manera s’aprecia un cert estancament en l’adopció d’eines Web 2.0 per part de moltes biblioteques d’universitats privades, que deixen de banda els seus usuaris en serveis i recursos bibliotecaris, i per extensió en l’ús de les noves tecnologies. 13,79310345 34 0 5 10 15 20 25 30 35 40 Privada Pública Figura 34. Índex d’aplicació mitjà de les biblioteques de les universitats privades i de les biblioteques de les universitats públiques espanyoles. El paper de les biblioteques en el web 2.0 68 6. Conclusions  Ens trobem en ple procés de desenvolupament de les eines web 2.0, i les biblioteques acadèmiques estan duent a terme de forma paral·lela l’adopció d’aquestes eines. Les biblioteques universitàries es donen compte de la utilitat i les possibilitats d’aquests recursos i poc a poc van adoptant-ne més i amb major profusió. Els primers estadis de la utilització de recursos 2.0 ja s’han deixat enrere, i ens trobem en procés d’assentament i expansió d’aquests en l’ecosistema bibliotecari.  L’objectiu d’acostar la biblioteca a l’usuari s’està acomplint, i els usuaris tenen a la seua disposició moltes eines que els ajuden en les seues tasques diàries d’estudi, investigació i docència. Els usuaris de les biblioteques acadèmiques s’involucren cada cop més en l’univers col·laboratiu de la biblioteca, adoptant el paper protagonista que els hi correspon, creant continguts i compartint-los.  Al mateix temps, aquestes eines poden ser útils pel propi personal bibliotecari en els seus quefers diaris, facilitant la comunicació amb l’usuari, la difusió de la informació de la biblioteca, o amb les seues activitats professionals.  El personal bibliotecari ha d’estar obert als canvis, a adquirir noves habilitats i actituds i a adaptar-se a aquest nou entorn que es troba en constant evolució, amb l’objectiu d’atreure nous usuaris, seguir sent bons professionals i seguir sent necessaris per la comunitat a la qual donen servei.  Malgrat tot, certes eines requereixen de fortes inversions (OPAC 2.0) o d’un important esforç cooperatiu per la seua adequada utilització (wikis), fets que dificulten l’adopció d’aquests recursos. Per una banda, amb l’actual període de retallades del finançament a tots els nivells, no s’albiren en l’horitzó inversions importants en matèria de cultura, educació i investigació científica, ni en el personal tècnic bibliotecari i els seus recursos. I per altra banda, cal confiar en què els usuaris utilitzaran els recursos Web 2.0 que la biblioteca posa a la seua disposició, en cas contrari la utilitat d’aquestes eines quedarà qüestionada.  Els propers anys sorgiran noves iniciatives Web 2.0, i les biblioteques acadèmiques han d’estar preparades per poder utilitzar-les i poder aprofitar-se dels avantatges que les noves tecnologies web ofereixen. Llavors no és sols una qüestió econòmica, o de càrrega de treball pel manteniment i gestió d’aquestes eines, cal construir comunitats al voltant de les biblioteques, cal seguir desenvolupant nous serveis, cal investigar sobre 69 aquestes tecnologies i els nous avanços, i sobretot tractar d’oferir els millors serveis possibles als usuaris.  Aquestes mesures ajudaran a preparar el terreny pel procés de transició entre l’actual model web 2.0, cap a un model 3.0, on el protagonista serà el propi sistema, aprendrà dels usuaris i d’altres sistemes, i serà capaç d’oferir als usuaris exactament allò que necessiten. Tanmateix encara han de passar uns anys per a què s’enlairen aquestes noves ferramentes, es normalitze el seu ús, s’adopten per part del públic general, i per les biblioteques acadèmiques en particular.  Tant els usuaris com el personal bibliotecari hem d’avançar en la mateixa direcció, formant-nos contínuament i preparant-nos pels constants canvis tecnològics, per poder aprofitar les possibilitats que ens ofereixen els avanços en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. El paper de les biblioteques en el web 2.0 70 Bibliografia A.Y.K. Chua, D. G. (2010). A study of Web 2.0 applications in library websites. Library & Information Science Research (32), 203–211. Alonso-Arévalo, J. (2010). Gestores de referencias sociales: la información científica en el entorno 2.0. Anuario ThinkEPI , 275/278. Arroyo Vázquez, N. (2008). Mundos virtuales. Consultat el 08 / 09 / 2011, a http://comunidad20.sedic.es/?p=200 Bradley, P. (2007). How to use Web 2.0 in your library. Cabré Ametllé, A., & Miquel Fageda, G. (2009). Biblioteca 2.0: l'arquitectura de la participació a les biblioteques. Barcelona: Col.legi. Barcelona: Col.legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Castillo, J. (2007). "La integración de la filosofía Web 2.0 en el entorno de los OPACS bibliotecarios. Luces y sombras". (C. I. 2007, Ed.) Consultat el 27 / Agosto / 2011, a http://www.calsi.org/2007/wpcontent/uploads/2007/11/jesus_castillo.pdf DeRosa, C. C. (2007). Sharing, privacy and trust in our networked world. Recollit de http://www.oclc.org/reports/sharing/default. Gibbons, S. ( 2007). The academic library and the Net Gen student:Making the connections. Herrera Varela, R. (2005). Bibliotecas Públicas, incorporando nuevos servicios: el caso de las bitácoras institucionales. (P. d. Vanguardia, Ed.) Consultat el 08 / 09 / 2011, a http://eprints.rclis.org/5356 Kannikaparameshwari, G. (2010). Evaluation of Web 2.0 Technologies Application in Selected Indian Libraries. National Seminar On Management of Digital Information Sources, Services and Systems, July 29-30, 2010. Bangalore: RNS Institute of Technology Channasandra. Linh, N. C. (2008). A survey of the application of Web 2.0 in Australasian university libraries. Library Hi Tech, Vol. 26 Iss: 4, pp. 630 - 653. Liu, S. (2008). Engaging users: The future of academic library websites. College & Research Libraries, 69 (1), 6-27. Maness, J. (2006). Library 2.0 theory: Web 2.0 and its implications for libraries. Webology (3(2)). Margaix Arnal, D. (2008). Bibliotecas universitarias y Facebook: cómo y por qué estar presentes. El profesional de la información, 17 (6), 589-601. Margaix Arnal, D. (2009). L’OPAC social i la participació dels usuaris als catàlegs bibliogràfics. Ítem (nº 50), 17-30. Nafría, I. (2008). Web 2.0: el usuario, el nuevo rey de internet. (4ª ed.). Barcelona: Gestión 2000. O'Reilly, T. (2005). What is Web 2.0Design patterns and business models for the next generation of software. Consultat el 2011, a http://www.oreillynet.com/pub/a/oreilly/news/2005/09/30/what-is-web20.html Rives, X. (Oct.-dic / 2007). La Web 2.0: el valor de los metadatos y de la inteligencia colectiva. Consultat el 08 / 09 / 2011, a http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/telos/articuloperspectiva.asp@idarticulo=2&rev=73. htm 71 Sadeh, T. (2007). Time for a change:new approaches for a new generation of users. New Library World, 108 (7/8), 307-316. Sanz Paricio, C. (2010). La Biblioteca de la Universidad de Zaragoza 2.0. Sanz, L. (10 / Febrero / 2009). http://www.recbib.es. Recollit de http://www.recbib.es/blog/mashups-endocumentacion Si, L., Shi, R., & Chen, B. (2009). A Survey of the Application of Web 2.0 in Top 30 Chinese University Libraries. Second International Symposium on Knowledge Acquisition and Modeling, (p. 135-138). Wuhan. Vállez, M. y.-C. (2009). Las bibliotecas en un entorno Web 2.0. Consultat el 25 / agosto / 2011, a http://www.hipertext.net/web/pag298.htm Yong-Mi Kim, J. A. (2010). Adoption of Library 2.0 Functionalities by Academic Libraries and Users: A Knowledge Management Perspective. The Journal of Academic Librarianship, Volume 36, Number 3, pages 211–218, 36 (3), 211–218.