Resposta en condicions "in vitro" a diferents tipus de sals en Inula crithmoides

UNIVERSIDAD POLITECNICA DE VALENCIA ESCUELA POLITECNICA SUPERIOR DE GANDIA I.T. FORESTAL “Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides” TRABAJO FINAL DE CARRERA Autor/es: Laura Montagud Martínez Director/es: Monica Tereza Boscaiu Neagu Oscar Vicente Meana GANDIA, 2011 Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 1 INDEX 1. INTRODUCCIÓ 8 1.1. ZONA D’ESTUDI 8 1.1.1. LOCALITZACIÓ I MEDI NATURAL 8 1.1.2. LA DEVESA DEL SALER 10 1.1.3. CLIMATOLOGIA 14 1.1.4. SÒLS DE LA DEVESA 26 1.1.5. HIDROLOGIA 30 1.1.6. VEGETACIÓ 31 1.2. ESTRÈS SALÍ 33 1.2.1. EL PROBLEMA DE L’ESTRÈS SALÍ 33 1.3. PLANTES ADAPTADES A L’ESTRÈS 34 1.3.1. PLANTES HALÒFILES. GENERALITATS 34 1.3.2. ADAPTACIONS A L’ESTRÈS 34 1.4. CARACTERITZACIÓ DE LES ESPÈCIES 36 1.4.1. GÈNERE INULA 36 1.4.2. TAXONOMIA 36 1.4.3. FITOSOCIOLOGÍA 38 1.5. EFECTES DEL Ca2+ I EL Mg2+ 40 1.5.1. EFECTE INHIBIDOR DEL CaCl2 EN PLANTES SOTMESES A ESTRÈS 40 1.5.2. EFECTE DEL MgCl2 40 2. OBJECTIUS 41 3. MATERIALS I MÈTODES 42 3.1. RECOLLIDA DE LLAVORS 42 3.2. ASSAIG DE GERMINACIÓ 42 3.3. OBTENCIÓ I TRANSPLANT DE PLÀNTULES 44 Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 2 3.4. TRACTAMENT AMB DIVERSES CONCENTRACIONS DE SAL 46 3.5. MESURA DEL CREIXEMENT 49 3.6. MESURA DEL PES 49 3.7. ANÀLISI DEL SÒL 49 3.8. TRACTAMENT DE DADES ESTADÍSTIQUES 50 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 51 4.1. EFECTES DE L’ESTRÉS SALÍ SOBRE EL CREIXEMENT 51 4.1.1. EFECTE SOBRE EL CREIXEMENT LONGITUDINAL 51 4.1.2. EFECTE SOBRE EL CREIXEMENT DE LA FULLA MÉS LLARGA 55 4.1.3. EFECTE SOBRE EL CREIXEMENT RADICULAR 60 4.2. EFECTE DE L’ESTRÉS SALÍ SOBRE EL PES 65 4.2.1. EFECTE SOBRE EL PES HUMIT 65 4.2.2. EFECTE SOBRE EL PES SEC 70 4.3. EFECTE DE L’ESTRÉS SOBRE ELS PARÀMETRES DEL SÒL 74 4.3.1. EFECTE SOBRE LA CE 74 4.3.2. EFECTE SOBRE EL PH 76 5. CONCLUSIONS 79 6. BIBLIOGRAFIA 81 Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 3 INDEX DE FIGURES Figura 1. Localització del Parc Natural de l’Albufera 8 Figura 2. Formacions de la Devesa del Saler 11 Figura 3. Plànol de la Devesa del Saler 13 Figura 6. Zones climàtiques segons l’índex de Lang 21 Figura 7. Zones climàtiques segons l’índex de Martonne 21 Figura 8. Classificació climàtica segons Thornthwaite 22 Figura 9. Classificació de l’índex de termicitat 24 Figura 10. Classificació segons l’índex termopluviomètric 25 Figura 11. Diagrama Ombrotèrmic 25 Figura 12. Formacions dunars de la Devesa del Saler i comunitats 32 Figura 13. Ortofoto de la Mallada Llarga del Saler 42 Figura 14. Nombre de regs i concentracions dels components 48 Figura 15. Gràfic de mitjanes per a la variable increment en longitud 53 Figura 16. Gràfic de mitjanes per al creixement de la fulla més llarga 56 Figura 17. Gràfic de mitjanes del creixement radicular 62 Figura 18. Gràfic de mitjanes del pes humit de la part aéria 66 Figura 19. Gràfic de mitjanes del pes humit de la zona radicular 69 Figura 20. Gràfic de mitjanes del pes sec de la part aéria 71 Figura 21. Gràfic de mitjanes del pes sec de la zona radicular 73 Figura 22. Gràfic de mitjanes de la CE 75 Figura 10. Gràfic de mitjanes del pH 76 Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 4 ÍNDEX DE TAULES Taules 1. Temperatures 15 Taula 2. Precipitacions 16 Taula 3. Mitja de precipitacions i temperatures de les dues estacions 16 Taula 4. Freqüència de la direcció del vent (%) 19 Taula 5. Freqüència de direcció de les ràfegues de vent (%) 19 Taula 6. Anàlisi de variància del creixement longitudinal 51 Taula 7. Estadístic descriptius de la variable increment en longitud 52 Taula 8. Anàlisi de variància del increment del creixement 52 Taula 9. P-valor per a la comparació de mitjanes de l’increment en longitud 53 Taula 10. Comparació de mitjanes (P-valor) de l’increment de longitud 54 Taula 11. Resum dels P-valor de la variable increment en longitud 55 Taula 11. Anàlisi de variància de la longitud de la fulla més llarga 55 Taula 12. Estadístics descriptius per a la variable increment del creixement de la fulla més llarga 56 Taula 13. Anàlisi de variància del increment de creixement de la fulla més llarga 56 Taula 14. Comparació de mitjanes (P-valor) de l’increment de la fulla més llarga 57 Taula 15. Anàlisi de variància del increment de creixement de la fulla més llarga 57 Taula 16. Resum del P-valor de l’increment de creixement de la fulla més llarga 58 Taula 17. Estadístic descriptius per a les mesures de creixement radicular 61 Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 5 Taula 19. Anàlisi de variància del creixement radicular 61 Taula 20. Comparació de mitjanes (P-valor) del creixement radicular 62 Taula 21. Resum per als valors de P-valor del creixement radicular 62 Taula 22. Estadístics descriptius per a la variable pes humit de la part aèria 65 Taula 23. Anàlisi de variància del pes humit de la part aéria 65 Taula 24. Anàlisi de variància del pes humit de la part aéria 67 Taula 25. Resum per als valors de P-valor per al pes humit de la part aèria 67 Taula 26. Estadístics descriptius per a la variable pes humit de la zona radicular. 68 Taula 27. Anàlisi de variància per al pes humit de la zona radicular 68 Taula 28. Anàlisi de variància per al pes humit de les arrels 69 Taula 29. Resum per als valors de P-valor del pes humit de la zona radicular 70 Taula 30. Estadístics descriptius per a la variable pes sec de la part aéria 70 Taula 31. Anàlisi de variància per al pes sec de la part aéria 71 Taula 32. P-valor per a la proba t-Student per al pes sec de la part aéria 71 Taula 33. Resum per als valors de P-valor del pes sec per a la part aèria 72 Taula 34. Estadístics descriptius per a la variable pes sec 73 Taula 35. Anàlisi de variància per al pes sec de la zona radicular 73 Taula 36. Resum per als valors de P-valor del pes sec per a les arrels 74 Taula 37. Estadístics descriptius per a la variable CE 75 Taula 38. Anàlisi de variància per a la CE 75 Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 6 Taula 39. Resum per als valors de P-valor per a la CE 76 Taula 40. Estadístics descriptius per als valors de pH 77 Taula 41. Anàlisi de variància per al pH 77 Taula 42. Resum per als valors de P-valor per al pH 78 Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 7 ÍNDEX DE FOTOGRAFIES Foto 1. Inula crithmoides 38 Foto 2. Inula crithmoides 39 Foto 3. Placa petri llesta per a la càmera de germinació 43 Foto 4. Humificador a la càmera de germinació 44 Foto 5. Trasplant de plàntules dels alvèols a maceta 45 Foto 6. Taula de laboratori amb el material per a la preparació dels tractaments 46 Foto 7. Preparació dels tractaments al laboratori D-202 47 Foto 8 i 9. Plantes sotmeses al control 58 Foto 10 i 11. Plantes sotmeses al tractament amb sal (NaCl) 59 Foto 12 i 13. Plantes sotmeses al tractament amb sal i 10 mM de Ca 59 Foto 14 i 15. Plantes sotmeses al tractament amb sal i 20 mM de Ca 59 Foto 16 i 17. Plantes sotmeses al tractament amb sal i 10 Mm de Mg 60 Foto 18 i 19. Plantes sotmeses a tractament amb sal i 20 mM de Mg 60 Foto 20. Plantes extretes pertanyents al control 63 Foto 21. Plantes pertanyents al tractament amb sal 63 Foto 22. Plantes pertanyents al tractament amb sal i 10 mM de Ca 64 Foto 23. Plantes sotmeses al tractament amb sal i 20 mM de Ca 64 Foto 24. Plantes pertanyents al tractament amb sal i 10 mM de Mg 64 Foto 25. Plantes sotmeses al tractament amb sal i 20 mM de Mg 65 Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 8 1. INTRODUCCIÓ 1.1. ZONA D’ESTUDI 1.1.1. LOCALITZACIÓ I MEDI NATURAL L’Albufera de València és per la seua extensió un dels llacs de major superfície d’Espanya, es va generar al tancar la barra arenosa de la Devesa una porció de mar, que paulatinament va anar transformant-se en aigua dolça gràcies a l’aportació dels rius i la poca comunicació existent amb el mar. Es troba a 10 km al sud de la ciutat de València, entre les desembocadures dels rius Túria i Xúquer. Té una superfície aproximada de 21.120 ha repartides en tretze municipis, de les quals 2.800 ha corresponen a la làmina d’aigua, 14.000 ha a arrossars i les restants 4.000 ha a restinga litoral i horta perifèrica (Sanchis, 1989). Figura 1. Localització del Parc Natural de l’Albufera Font: Www.albufera.com. Situació del Parc Natural de l’Albufera de València. Mapa de situació i poblacions adjacents. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 15 menys rellevants a l’hora de caracteritzar el clima ja que no es troba tant a prop del litoral com la de Cullera, sinó a diversos kilòmetres a l’interior, i a la ciutat. Els paràmetres de temperatura i de precipitació mitjans s’han optes dels valors compresos entre els anys 1961 i el 1990. Aquestos valors de temperatura mitja venen introduïts per Tª mitja , els de les temperatures mitges màximes per Tªmáx., els de les temperatures mitges mínimes per Tªmín, les temperatures màximes absolutes per Tªmàx.abs. i les temperatures mínimes absolutes per Tªmín.abs.. En quant a la precipitació mitja ve introduïda per Pmitja. Endemés, s’ha realitzat la mitja anual dels paràmetres mitjos de cada mes, s’han dut a terme per a poder caracteritzar tant el pis bioclimàtic com el ombroclima. La temperatura ve expressada en graus centígrads (ºC) i la precipitació en mil·límetres (mm). Taules 1. Temperatures MED ANUA L GE N FEB MAR ABR MAIG JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Tª mitja 16,21 9,8 10,6 12,2 13,8 16,8 20,6 23,7 24 21,6 17,5 13,2 10,6 Tªmáx 21,47 14,8 16,1 18,3 19,8 22,3 25,7 28,9 29,1 27 22,6 17,8 15,3 Tªmín 10,95 4,8 5 6,1 7,9 11,3 15,5 18,5 19 16,2 12,3 8,7 5,9 Tªmàx.ab s - 30 26 31,4 33,6 33 36 40,4 40 37 35 28 34,5 Tªmín.abs - -5,2 -5 -3,5 -2,8 0 8,5 11 10 7 0,8 -1 -4 Font: Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana, estació meteorològica de Cullera. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 16 MED ANUA L GE N FEB MAR ABR MAIG JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Tª mitja 17,53 11,5 12,3 13,6 15,3 18,1 21,7 24,6 24,9 22,9 18,9 14,6 12 Tªmáx 21,93 15,9 16,9 18,4 19,9 22,5 25,8 28,7 28,9 27,3 23,4 19 16,3 Tªmín 13,13 7 7,7 8,7 10,7 13,8 17,5 20,5 20,9 18,5 14,4 10,2 7,6 Tªmàx.ab s - 25,4 29 33,2 34,2 34 35,4 41,8 40 35,8 34,6 32 25,2 Tªmín.abs - -2,6 -1,2 0,8 3 7,4 10,2 15 14,6 11 5,4 -0,8 -2,8 Font: Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana, estació meteorològica de València Taula 2. Precipitacions MED GE N FE B MA R AB R MAI G JU N JU L AG O SE T OCT NO V DE S Pmitj a 548, 2 49,6 35, 7 41,4 43,5 37,1 27, 4 6,6 24,3 58 102, 3 58 64,1 Font: Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana, estació meteorològica de Cullera. MED GE N FE B MA R AB R MAI G JU N JU L AG O SE T OC T NO V DE S Pmitj a 463, 6 31,2 30,2 33,5 39,6 31,2 24,2 8,6 20,8 46,7 95,1 57,3 45,2 Font: Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana, estació meteorològica de València MED: mitjana anual Taula 3. Mitja de precipitacions i temperatures de les dues estacions MED GEN FEB MAR ABR MAI G JUN JUL AGO SET OC T NOV DES Tªmitj a 16,8 7 10,6 5 11,4 5 12,9 14,5 5 17,45 21,1 5 24,1 5 24,4 5 22,2 5 18,2 13,9 11,3 Pmitja 505, 9 40,4 32,9 5 37,4 5 41,5 5 34,15 25,8 7,6 22,5 5 52,3 5 98,7 57,6 5 54,6 5 Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 17 Anàlisi climatològic Precipitacions Les precipitacions mitjanes a la zona no superen el 600 mm, trobant-se la mitjana sobre els 500 mm. La època més plujosa és el hivern,4 mesos, dels quals el mes més plujós és Octubre amb valors que sobrepassen, aproximadament, el doble dels mil·límetres de pluja de la resta dels mesos de l’any. Aquestes pluges, normalment, corresponen al fenomen de la gota freda. També trobem un dèbil màxim secundari a la primavera i un període sec estival d’uns 4 mesos. La neu i el granís són precipitacions atmosfèriques en forma sòlida, la primera està constituïda per cristalls de gel, que s’agrupen formant cops, i la segona per xicotets glòbuls o trossos de gel amb diàmetres normalment compresos entre 5 i 50 mm, que van separats o agrupats de forma irregular (Pérez, 1994). Les precipitacions en forma de neu, en grans quantitats, solen registrar-se a l’interior de Castelló i al nord de València, amb quantitats anuals que estan al voltant dels 20 a 40 mm, encara que en alguns llocs arriba a 100 mm. El granís està associat a l’activitat turmentosa, normalment la superfície afectada és bastant reduïda, d’algunes desenes de quilòmetres quadrats. Les zones més favorables per a que es tinga lloc amb major intensitat seran les més proclius a les turmentes, i és a l’interior de Castelló, al nord i sud-oest de València, i al nord d’Alacant. Temperatures El clima és temperat i se li denomina mediterrani pur. A aquestes terres litorals es conta amb alts valors de radiació solar, aquestos valors determinen els alts valors de les temperatures. La mitjana és de aproximadament de 16– 17 ºC. Les temperatures mitges primaverals es mantenen entre els 14-15 ºC. Un aspecte destacat és la elevada humitat relativa en el període estival i el molt freqüent règim de brises marines, que suavitza les temperatures i augmenta la humitat de l’aire. Amb l’observació de les dades s’aprecia que la temperatura mitjana a Gener fluctua al voltant dels 10ºC, i en Juny i Agost Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 18 s’aproximen als 25ºC. A partir d’aquest últim comença un declivi tèrmic que acaba al Gener, on s’arriba al mínim. Vent Les dades de freqüència anual del vent, així com els seus percentatges es troben a les taules següents, estan extretes del Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana i fan referència a valors compresos entre els anys 1961 i 1990. L’estació meteorològica de la que han segut presos és la de València (Els Vivers), no existeixen més dades sobre el vent en cap estació propera al Parc Natural de l’Albufera. Tot i la importància que el vent té en relació amb altres fenòmens climàtics, no existeixen massa observatoris dedicats al seu registre, i els emplaçaments d’aquestos no són sempre els més adequats. En terres valencianes un dels pitjors és el de València, ja que a partir del 1959 les edificacions realitzades en les seues immediacions han distorsionat totalment els registres. El vent, és un factor important en els ecosistemes estudiats donat que és capaç de modelar el medi i també transportar de partícules de sal del mar. Pel que fa al vent de l’Est cal dir que és un vent humit que arrastra amb ell gran quantitat de sals procedents del mar, aquestes, unides a les partícules d’arena de la platja influeixen directament sobre la vegetació del litoral i els diversos ecosistemes formats. Aquest vent, a més, és el principal formador de les dunes. El vent de l’Oest és un vent sec que accentua més les condicions d’aridesa de la zona d’estudi, al provocar l’evaporació de l’aigua que queda retinguda al sòl. És un vent capaç de modelar o modificar les formacions costeres per ser antagonistes del vent de l’Est. La resta dels vents per la seua poca entitat presenten escàs interès, tant per a la vegetació de la zona com per a la seua fisonomia (Sanchis, 1983). Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 19 Taula 4. Freqüència de la direcció del vent (%) N NE E SE S SW W NW C GEN 3,7 4,7 0,7 4,0 2,2 13,8 14,4 7,3 37,5 FEB 4,6 6,7 1,3 9,8 2,3 13,0 13,3 7,6 29,6 MAR 4,9 7,6 1,9 17,8 2,2 8,2 11,2 6,3 26,8 ABR 5,6 10,1 3,0 20,5 1,4 6,5 7,2 5,5 26,5 MAIG 4,0 11,5 3,7 25,2 1,0 4,9 5,5 3,6 27,8 JUN 3,9 12,9 4,1 28,8 1,0 4,0 3,9 2,5 27,2 JUL 3,2 12,3 4,8 33,1 0,6 1,9 1,9 1,9 27,8 AGO 3,8 9,9 4,7 30,3 0,9 2,0 2,5 1,8 32,6 SET 2,7 9,9 2,8 26,0 0,7 4,4 4,8 2,3 36,0 OCT 3,8 8,2 2,0 15,1 1,6 6,5 7,6 4,6 38,9 NOV 4,0 5,2 0,5 6,0 2,2 12,5 11,1 6,8 40,5 DES 4,8 3,7 0,5 2,9 2,1 14,5 13,1 8,1 38,6 ANUAL 4,1 8,5 2,5 18,3 1,5 7,7 8,0 4,8 32,5 Font: Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana, estació meteorològica de València C: calma Taula 5. Freqüència de direcció de les ràfegues de vent (%) N NE E SE S SW W NW GEN 5,1 8,4 0,3 11,3 1,2 14,5 16,2 12,4 FEB 5,6 9,4 0,6 17,7 1,2 13,4 12,1 11,4 MAR 5,5 11,1 1,4 25,0 1,7 8,0 7,7 10,0 ABR 5,7 15,1 1,1 27,5 0,9 6,4 4,3 7,9 MAIG 2,2 15,0 2,8 39,1 1,3 6,6 3,7 5,0 JUN 1,7 14,9 1,9 45,2 0,5 4,3 2,1 2,0 JUL 1,8 14,4 3,5 46,2 0,4 1,8 0,8 1,6 AGO 3,6 11,4 2,6 45,7 0,8 2,5 0,9 1,2 SET 2,4 12,3 1,5 41,3 0,4 4,9 2,1 3,3 OCT 3,2 14,5 2,3 28,6 0,8 8,3 4,8 7,0 NOV 5,9 10,7 1,2 15,1 2,7 14,4 8,2 9,5 DES 4,9 7,0 0,1 8,5 1,2 17,7 13,4 13,9 Font: Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana, estació meteorològica de València Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 20 Als observatoris s’aprecia una clara alternança estacional, amb predomini de vents de component oest en tardor – hivern, i màximes freqüències de les components est en primavera i estiu, ja que els vents marins es veuen reforçats per les brises. La pròpia orientació de la costa també pot alterar lleugerament el predomini estacional llevant – ponent. En quant a les calmes, es pot assenyalar que oscil·len entre un 10% i un 30% dels dies. Les màximes freqüències es registren precisament en tardor i hivern, que és quan les intensitats de vent son majors. Així doncs, les màximes freqüències de calmes són les observades a l’estació d’estudi per el efecte del volum edificat en la pròpia ciutat. Índex d’aridesa i gràfics climàtics Per a determinar la situació d’aridesa d’un clima molts investigadors al llarg de la història han desenvolupat índex, més o menys sofisticats, els quals a partir d’una o diverses variables climàtiques, són capaços d’emmarcar el clima d’una zona dintre d’una escala de valoració. Es desenvolupen, doncs, els més destacats. Índex de pluviometria de LANG L’expressió és IL = P/T, P és la precipitació mitja anual (mm) i T és la temperatura mitja anual (ºC), doncs, substituïnt a l’expressió les dades que s’han optés a la taula 3 tenim: IL = P/T =505,9/16,87 = 29,98 La caracterització climàtica corresponent al índex de Lang és la següent: Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 21 Índex de Lang Classificació climàtica 0 IL< 20 Desert 20  IL< 40 Zona àrida 40  IL< 60 Zona humida i Estepa de Sabana 60  IL< 100 Zona humida i boscos clars 100  IL< 160 Zona humida i boscos densos IL  160 Zona superhumida de prats i tundres Figura 6. Zones climàtiques segons l’índex de Lang Font: Tractat de fitotècnia general Com que s’ha optés un índex de 29,98, que es troba entre 20  IL< 40, tenim una zona classificada com a àrida. Índex de MARTONNE Aquest índex s’empra per a definir els límits climàtics dels deserts, prats i boscos, principalment a zones on (T + 10) s’aproxima a 0ºC. L’expressió d’aquest és 10  T P I, on la precipitació és la anual (mm) i la temperatura és la mitja anual (ºC). Substituint amb les dades que s’han optés a la taula X, tenim: 10  T P I= 18,82 Índex Classificació climàtica 0 IM<5 Desert. Àrid extrem 5 IM<10 Semidesert. Àrid 10 IM<20 Països secs mediterranis. Semiàrid 20 IM<30 Subhumit 30 IM<60 Humit IM60 Perhumit Figura 7. Zones climàtiques segons l’índex de Martonne Font: Tractat de fitotècnia general Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 22 Doncs, és té que l’índex de Martonne classifica el clima com a País sec mediterrani i semiàrid, ja que el valor de l’índex és 18,82 i es troba entre 10 IM<20. Classificació de Thornthwaite Thornthwaite va desenvolupar dos índex per a la precipitació efectiva i per a la temperatura efectiva, les quals van condicionar el clima i la vegetació, les expressions de les quals són: PE= ∑         22)*8,1( *82,2 T P10/9 , P ve definida com a la precipitació mensual (mm) i T com a la temperatura mitja mensual (ºC). TE= 5,4·T, T ve definida com a la temperatura mitja anual. PE Clima Vegetació >125 Superhumit Floresta acusada 65-125 Humit Floresta mitja 30-65 Semihumit Sabana 15-30 Semiàrid Estepa 0-15 Àrid Desert TE Clima Vegetació >125 Macrotermal Floresta tropical 65-125 Mesotermal Floresta mitja 30-65 Microtermal Floresta microtermal 15-30 Taiga (fred) Floresta de coníferes 0-15 Tundra (molt de fred) Tundra (molses) Figura 8. Classificació climàtica segons Thornthwaite Font: Tractat de fitotècnia general El que s’ha obtés de subsituir en l’expressió PE= ∑         22)*8,1( *82,2 T P10/9 és 25,27, que es troba entre 15-30 en la classificació i que el denomina semiàrid i amb vegetació d’estepa. En quant a la temperatura efectiva, TE= 5,4·T, s’ha optés 91 que es troba entre 65-125 i es denomina com a clima mesotermal amb vegetació floresta mitja. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 23 Índex de termicitat S’entén com pisos bioclimàtics cadascun dels tipus o espais termoclimàtics que es succeeixen en una sèrie altitudinal o latitudinal. El fenomen de la zonació altitudinal o latitudinal tèrmica té una jurisdicció universal i en cada regió o grup de regions biogeogràfiques afins existeixen uns peculiars pisos bioclimàtics amb les seues particulars valors tèrmics calculables emprant l’índex de termicitat. Aquest índex (It), proposat per Rivas-Martínez, és el valor resultant de la suma en dècimes de grau centígrad de T (temperatura mitja anual), m (temperatura mitja de les mínimes del mes més fred) i M (temperatura mitja de les màximes del mes més fred). S’expressa com It = (T + m + M)10 Doncs, realitzant la mitja de temperatura màxima i mínima del mes més fred, i aplicant les dades climàtiques de la zona d’estudi tenim: It = ( 16,8 + 5,9 + 15,3 ) 10 = 380 Així doncs, i segons la classificació bioclimàtica de Rivas-Martínez i el valor de l’índex de termicitat tenim que la zona d’estudi s’emmarca al pis Termomediterrani. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 24 Regió Pis It EUROSIBERIANA Alpino < -50 Subalpino - 50 a 50 Montano 50 a 180 Colino > 180 MEDITERRÀNIA Crioromediterrani < - 30 Oromediterrani - 30 a 60 Supramediterrani 60 a 120 Mesomediterrani 210 a 350 Termomediterrani 350 a 470 Inframediterrani > 470 Figura 9. Classificació de l’índex de termicitat Font: Classificació dels pisos Bioclimàtics segons It calculat (Rivas-Martínez) Índex termopluviomètric de Dantin-Revenga Aquest índex va ser proposat per un investigador per a la caracterització de la zona mediterrània, la seua expressió és P T100 IDR  , la precipitació (P) és la mitja anual (mm) i la temperatura (T) és la mitjana anual (ºC). Realitzant aquesta divisió tenim que IDR=3,3, que és classifica com a Zona àrida segons: Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 31 1.1.6. VEGETACIÓ Les formacions dunars que hi ha a la forest de la Devesa del Saler es distribueixen en comunitats segons l’esquema adjunt. A la zona de la platja, on arriben les onades i es dipositen restes orgàniques es troba la comunitat Salsolo kali-Cakiletum aegyptiacae. A aquesta banda hi ha una major riquesa de matèria orgànica en el sòl per descomposició de les restes orgàniques, doncs creixen plantes amb apetències salines/salobres, però amb algun grau de nitròfila. Les espècies vegetals més característiques són: Cakile maritima, Salsola kali i Polygonum maritimum. On es localitza la primera duna pionera apareix la comunitat denominada Agropyretum mediterraneum, que es tradueix en la banda de vegetació corresponent a la gramínia Elymus farctus acompanyada de Calystegia soldanella, Medicago marina i Sporobolus pungens. Darrere d’aquesta duna, hi ha un segon cordó dunar que està lleugerament més alt que la duna posterior. En aquesta duna es forma la comunitat Medicago marinae-Ammophiletum arundinaceae, que està representada pels tàxons Silene ramosissima, Echinophora spinosa, Eryngium maritimum, Otanthus maritimus, Lotus creticus, Launaea resedifolia, Sporobolus pungens, Cyperus capitatus, etc. Les arrels d’aquestes plantes que integren la comunitat comencen a fixar les dunes i pot donar-se una altra, o altres, dunes posteriors, cada vegada amb major altura, a causa de la major acumulació de partícules d’arena. A sotavent de les dunes es desenvolupa una vegetació, la comunitat s’anomena Helichryso-Crucianelletea, i està integrada per plantes de cep llenyòs, però de talla reduïda, amb creixement compacte, com per exemple Crucianella maritima, Helichrysum stoechas var. maritima, Malcomia littorea, Echium sabulicola, Centaurea aspera subsp. stenophylla, Teucrium belium, etc. Pel que fa a la vegetació sobre les dunes fòssils, cal dir que és vegetació de tipus forestal, la comunitat que es forma és Phillyreo-Rhamnetum angustifoliae, dins de la Quercetea ilicis. La vegetació d’aquesta comunitat està composada per Quercus coccifera, Pistacia lentiscus, Rosmarinus officinalis, Rhamnus alaternus, Rhamnus oleoides subsp. angustifolia, etc, baix un dosser arbori de pi blanc, on apareixen les plantes enfiladores o lianoides (Smilax aspera, Lonicera implexa, Rubia peregrina subsp. longifolia). Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 32 Al punt de la catena on es produeix un descens del sòl, formant la part lateral de la mallada. La vegetació es correspon al herbassar d’apetències halòfiles, integrat per representants del gènere Juncus, Cyperus i Elymus. El punt que es correspon amb el fons de la mallada, on les condicions de salinitat són molt més acusades, es troben els gèneres següents: Limonium, Salicornia, Arthrocnemum, Suaeda, Halocnemum i Sarcoconia. És en aquest punt on es troba l’espècie a estudiar, formant associació amb les espècies del gènere Arthrocnemum, s’estudiaran les seues formacions al punt corresponent a la caracterització de l’espècie. Figura 12. Formacions dunars de la Devesa del Saler i comunitats Font: Costa y Manzanet, 1981. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 33 1.2. ESTRÈS SALÍ 1.2.1. EL PROBLEMA DE L’ESTRÈS SALÍ Quan s’acumula sal per sobre d’uns límits les plantes sofreixen el denominat “estrès salí”. La procedència natural de la sal potser deguda a la proximitat d’àrees de riberes del mar i als estuaris, o en terres interiors deguda a que la sal procedent dels depòsits geològics marins es filtra. No obstant, no cal obviar que també pot tenir lloc existència de sal de procedència antròpica o derivada de les activitats humanes, per les diverses tècniques agrícoles que es duen a terme i de la dolenta gestió dels recursos naturals i mediambientals. Les conseqüències negatives sobre el desenvolupament de les plantes tenen dos components:  Component osmòtic: un augment de la concentració de sal provoca la baixada del potencial hídric del sòl, que es tradueix en estrès per a les plantes.  Component iònic: efectes que es deriven de l’acumulació d’ions tòxics. Els efectes de la salinitat es deixen veure sobre la morfologia i l’anatomia de les plantes, on es tradueix en la disminució o supressió de l’activitat meristemàtica de les arrels, donant lloc a un desequilibri hormonal per inhibició del creixement. Altre efecte és l’estimulació del desenvolupament de cèl·lules de l’arrel totalment vacuolades ajudant, doncs, a regular la concentració interna de soluts i a protegir el citoplasma de nivells tòxics d’ions. A més a més, es genera una barrera que minimitza el lliure flux transpiracional. Els efectes iònics o tòxics del estrès salí afecten bàsicament a les membranes, de manera que s’interfereix sobre els mecanismes d’absorció de nutrients, té lloc canvis en les propietats físiques de les parets cel·lulars i canvis en propietats químiques de parets i membranes. Cal remarcar que en condicions d’estrès salí el NaCl causa una pronunciada pèrdua de soluts i, depenent de l’espècie, es manifesta en les cèl·lules de les fulles i de les arrels. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 34 1.3. PLANTES ADAPTADES A L’ESTRÈS 1.3.1. PLANTES HALÒFILES. GENERALITATS D’acord amb la tolerància a les condicions de salinitat del sòl, les plantes es poden classificar en aquelles que requereixen o toleren altes concentracions de sals, o halòfites, i les que no toleren la presència excessiva de sals, o glicòfiles. Existeixen categories intermèdies entre ambdós grups, així com plantes que, sense ser halòfites, requereixen sodi com a element essencial. La sensibilitat de les plantes a les sals canvia durant el desenvolupament fenològic, depenent de l’espècie i els factors ambientals (Munns, 2002). Tot i haver una gran variabilitat de classificacions de les halòfites, proposades per diversos autors, s’ha escollit la de Chapman(1974). Aquesta classificació es basa en el tipus de sòl en el que es desenvolupen aquest tipus de plantes:  Halòfits obligats: confinats a sols en els que predomina el sodi independentment de l’anió.  Halòfits facultatius: tenen el seu màxim de distribució en els sols amb alt contingut en sodi, però poden créixer en els que aquest no predomina.  Espècies halotolerants: poden aparèixer en sols amb alt contingut en sodi, encara que habitualment es desenvolupen en zones que no contenen aquest component en quantitats elevades.  Glicòfits: espècies que no poden aparèixer en sols amb sodi en quantitats elevades. 1.3.2. ADAPTACIONS A L’ESTRÈS Doncs, les plantes halòfites són natives de sols salins i completen el seu cicle vital en aquest ambient. Al llarg del temps aquestes han evolucionat per a adaptarse a aquestes condicions, emprant diverses estratègies fisiològiques (morfològiques i bioquímiques) que els han permès tolerar elevades concentracions d’ions sodi i clor del medi. Amb el pas del temps aquestes, com tot ésser viu, s’han adaptat a les condicions que caracteritza el seu entorn (hàbitat), mitjançant una sèrie de mecanismes. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 35 La selectivitat iònica és un mecanisme d’adaptació en el qual la sal només està present a la part aèria i en quantitats molt petites. Aquesta selectivitat es tradueix en la preferència pel potassi (K+) durant el influx en cèl·lules de l’arrel, el intercanvi de potassi/sodi (K+/Na+) de cèl·lules corticals de l’arrel, l’acumulació selectiva de Na+ en vacúols i intercanvi de Na+/ K+, la selectivitat en l’alliberament de K+ i Na+ als vasos del xilema i la reabsorció selectiva del Na+ de la saba del xilema. Cal dir que les halòfites verdaderes són conegudes per tenir arrels amb una capa protectora externa i una membrana interna amb ceres. L’excreció iònica o eliminació de sals és un mecanisme en el qual s’absorbeix sal en grans quantitats i s’emmagatzema a la tija i a la fulla. El funcionament d’aquest es basa en excretar la sal a la superfície foliar mitjançant glàndules secretores de manera que es manté constant la concentració de sals al teixit. Els mecanismes de transport intercel·lular mobilitzen l’excés d’ions salins des de les cèl·lules de la superfície cap a l’exterior de la fulla o tija deixant un depòsit de cristalls visibles una vegada s’ha evaporat l’aigua. També és característic l’emmagatzematge en estructures suculentes, normalment fulles, que segueixen tenint capacitat fotosintètica. Aquest mecanisme s’anomena compartimentació o acumulació de l’excés de sal. Com que el resultat és el tancament dels estomes i tasses de transpiració reduïdes, moltes plantes són capaces de confinar l’excés de sals en el seu extens sistema radicular i en les parts més baixes del brot amb l’objectiu de restringir la translocació cap a la resta de la planta. La osmoregulació dóna a les plantes la capacitat per a tolerar condicions d’escassesa d’aigua i salinitat elevada, amb la expressió de mecanismes adaptatius que eviten la disminució de la fotosíntesi, alteracions en la translocació i distribució de fotoassimilats i pèrdua en rendiment. Un dels estressos abiòtics més importants està relacionat amb la deshidratació vegetal sota nivells d’altra salinitat. Les plantes que creixen en condicions de salinitat poden disminuir el seu potencial osmòtic intern per a compensar el potencial osmòtic extern i mantenir l’activitat enzimàtica i el transport del floema i d’aquesta manera evitar la deshidratació i la mort. L’ajust osmòtic està estretament lligat amb la síntesi de soluts orgànics com la prolina, la sacarosa, etc, i/o l’acumulació d’ions orgànics. Endemés de mantenir l’equilibri en condicions d’estrès salí, els osmolits actuen com a substàncies osmoprotectores, estabilitzant proteïnes i membranes cel·lulars en condicions de deshidratació i protegint les cèlules de l’estrès oxidatiu. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 36 Com a altre cas d’adaptació a altes concentracions de sal, hi ha algunes planes que la eliminen mitjançant la caiguda de fulles i pèrdua dels fruits. Aquest cas és el més extrem, cal esmentar que els mecanismes que donen resposta a l’estrès tenen un grau de susceptibilitat i de tolerància molt diferents, tant des del punt de vista dels mecanismes com de l’amplitud i distribució entre les diverses espècies, o inclòs varietats i ecotipus dins la mateixa espècie (González, 2002). 1.4. CARACTERITZACIÓ DE LES ESPÈCIES 1.4.1. GÈNERE INULA El gènere Inula està compost per 90 espècies que pertanyen a la família de les compostes o Asteraceae, pròpia d’Europa, Àsia i Àfrica. Són principalment herbes perennes que varien en tamany, des d’espècies xicotetes d’uns pocs centímetres fins a una altura de més de tres metres. Diverses espècies són popular com a flors de jardí i de cultiu. Les plantes del gènere Inula són plantes tuberoses elevades, generalment, diversos decímetres del sòl. La tija i les fulles són inertes, no espinescents, amb rames en capítols molt semblants entre elles, amb flors proveïdes de pètals vistosos. Aquestos són xicotets i resumits en grups. En quant a les fulles, cal dir que són verdes i similars entre elles, alternades o disposades en roseta bassal, o ambdues coses. Les flors del centre del capítol són tubuloses i de vegades van acompanyades per un verticil de flors ligulades en la seua perifèria. 1.4.2. TAXONOMIA De les 90 espècies que composen el gènere Inula només unes huit formen part de la flora valenciana, que són: Inula crithmoides, Inula helenium, Inula salicin, Inula montana, Inula conyza, Inula helvetica, Inula britanica subsp. hispanica i Inula helenioides. De totes les espècies del gènere Inula, només l’espècie estudiada és típica de saladars costaners, la resta pertanyen a pasturatges, matolls i cultius naturals. Espècie estudiada Inula crithmoides L. Nom comú: Salsona. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 37 Descripció: camèfit de fins a 100 cm d’alçada, glabra, rarament glandulós. Mata llenyosa amb fulles simples i alternes de 2 a 4,5 (6) x 0,2 a 0,4 (0,9) cm de longitud linears, o linears–lanceolades, carnoses, de marge sencer i de vegades amb tres dents a l’àpex. Inflorescències en capítols solitaris o formant corimbos o panícules, hemisfèrics. Bràctees disposades en diverses files, imbricades, formant un involucre, les externes de 3 – 4 x 0,5 – 1 mm i les internes de 5 – 10 x 0,5 – 1 mm, linears. Receptacle aplanat o lleugerament convex, sense escames. Les flors són grogues, les externes amb una lígula curta (14 – 25 mm) però que sobrepassa l’involucre, femenines; les internes són tubulars, hermafrodites. EL fruit és un aqueni de 2 – 3 mm, angulós, no contret bruscament en l’àpex i amb un vilà format per pèls lliures i simples (uns 30) en la base. Es caracteritza per tenir fulles carnoses, de contorn linear, sovint amb l’àpex amb dues o tres dents. Forma capítols grocs durant l’estiu i la tardor, llavors quan està en flor és inconfusible. Sense estar en flor també és fàcil d’identificar per la forma de les fulles, no hi ha cap altre arbust semblant a les zones humides. Hàbitat: viu en penya-segats, llims salobres de salobrars i cubetes endorreiques, des del nivell del mar fins als 450 metres. Apareix en la classe Sarcornietea fruticosae en la que camèfits, geòfits i hemicriptòfits halòfils dominen en sòls salobres en major o menor grau i que són d’humitat variable. Són característiques d’aquesta comunitat plantes com Aster tripolium, Festuca pruinosa, Frankenia laevis, Halimione portulacoides, Inula crithmoides, Juncus maritimus, Limonium humile, Limonium binervosum, Plantago maritima, Puccinellia maritima i Triglochin maritima. Ecologia: no suporta l’ombra i necessita la calor per a sobreviure, pertany al pis Termomediterrani en el cas de la regió Mediterrània, i al pis Colino en el cas de la regió Eurosiberiana. L’espècie no suporta gelades tardanes ni temperatures extremes. És típica de sòls entollats, i dèbilment àcids (4,5 – 7,5), principalment de sòls rics en nitrogen. Fenologia: floreix en Agost, Setembre i Octubre. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 38 Fitogeografia: pluriregional, s’estén per tota al regió mediterrània, és tant litoral com terrestre Foto 1. Inula crithmoides Font: Herbari virtual de les Illes Balears, Inula crithmoides. http://herbarivirtual.uib.es/c at-med/index.html 1.4.3. FITOSOCIOLOGÍA Les classes fitosociològiques a les que pertany l’espècie que s’estudia son: ARTHROCNEMETEA Br. - Bl. & R. Tx. 1943 em. Nom. O. Bolós 1957. JUNCETEA MARITIMI Br. - Bl. (1931) 1952. ARTHROCNEMETEA Br. - Bl. & R. Tx. 1943 em. Nom. O. Bolós 1957. Són formacions d’halòfiles crassiculars perennes, que constitueixen una vegetació camèfita vivaç fruticosa molt pobra en espècies i amb domini de les plantes llenyoses i suculentes, acompanyades d’alguna herbàcia vivaç. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 39 Dins d’aquesta classe fitosociològica trobem l’espècie formant part de dues comunitats, aquestes són: Arthrocnemo – Junceteum subulati Brullo & Furnari 1976 Artemisio gallicae – Limonietum angustibracteati Costa & Boira 1981 JUNCETEA MARITIMI Br.- Bl. (1931) 1952 Quan el medi no és tan halòfil i no arriben a formar-se costres salines, les comunitats que es formen són les conegudes com a “praderes salades o joncars”, aquestes es poden trobar en el cinturons exteriors de les mallades, al existir en aquesta zona una concentració salina menor. Dins aquesta classe, només existeix una comunitat on es té presència la salsona (Inula crithmoides). Aquesta és: Spartino – Juncetum maritimi O. Bolós 1962. Foto 2. Inula crithmoides Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 40 1.5. EFECTES DEL Ca2+ I EL Mg2+ 1.5.1. EFECTE INHIBIDOR DEL CaCl2 EN PLANTES SOTMESES A ESTRÈS El calci actua com a regulador en els processos fisiològics i bioquímics en les respostes de les plantes a factors abiòtics, com és l’estrès hídric o salí. És un nutrient mineral amb una sèrie molt variada de funcions que són essencials per a la planta, entre aquestes es pot citar la participació en el procés de germinació de la llavor, organització i divisió cel·lular, protecció de les membranes i de la integritat dels mecanismes de transport, activació ATP ases, transport de sucres a través de les membranes, resistència mecànica dels teixits, creixement i protecció de les arrels, protecció contra els efectes tòxics d’alguns elements metàl·lics i interacció amb les auxines en la mobilització de protons durant els processos d’expansió cel·lular. Recentment s’ha assenyalat la seua participació en la modulació d’estímuls externs, com la temperatura, gravetat, fotoperíode o estrès salí (Fox, 1998; Lew, 1990). Aquest element pot resultar beneficiós per al desenvolupament fins a unes certes concentracions, si aquestes augmenten l’efecte que s’indueix és perjudicial, ja que resulta tòxic. Doncs, s’espera que les plantes sotmeses a aquells tractaments que continguen calci, sota condicions d’estrès salí, tinguen un desenvolupament major. 1.5.2. EFECTE DEL MgCl2 Sobre els efectes que té el clorur de magnesi es pot dir que són més bé desconeguts, ja que no hi ha molta bibliografia al respecte que done una idea de com actua aquest ió sobre plantes sotmeses a estrès. No obstant, es coneix la inhibició en presència de NaCl de diverses activitats enzimàtiques es deu al desplaçament del magnesi que actua com a cofactor, del centre actiu de la enzima, comprovat per (Albert et al., 2000). Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 47 Una vegada dissolt es traspassa a una botella que conté una etiqueta amb el nom de “Dissolució mare de NaCl 1M”. Els tractaments són els següents, tenim un control que només conté aigua destil·lada, el segon tractament conté 0’2M de NaCl i s’ha enrasat a un litre. Pel que fa a la resta de tractaments tenim la mateixa concentració de sal però s’han afegit diferents dissolucions, el tractament 3 i 4 tindran 10 i 20 mM de CaCl2 respectivament i estaran enrasats a un litre. I els tractaments 5 i 6 tindran 10 i 20 mM de MgCl2 respectivament i estaran, també, enrasats a un litre. Foto 7. Preparació dels tractaments al laboratori D-202 No obstant, després d’un mes d’estar realitzant el reg amb 0’2M de NaCl no s’observen grans diferències entre el control i la resta de plàntules dels diversos tractaments. Es decideix doncs, augmentar la concentració de sal fins a 0’4M de NaCl. Però, a mesura que passen les setmanes segueix sense observar-se una diferència quantificable, així que s’opta per tornar a augmentar la dossi fins a 0’6M de NaCl. A més, es realitza un canvi al control ja que amb l’aigua destil·lada tampoc sembla que funciona l’experiència com s’espera, donat que no se li aporta a la plàntula cap element addicional. S’opta per canviar el control en 500ml de l’aigua de l’aixeta, i 500ml d’aigua destil·lada. Doncs, aquest últim canvi és el definitiu perquè s’han observat canvis quantificables. A la taula següent s’especifica els regs que s’han dut a terme i les concentracions: Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 48 Tractaments Nº de regs Concentració 1. Control 8 1 litre aigua destil·lada 8 1 litre aigua destil·lada 5 500ml aigua destil·lada + 500 ml aigua aixeta 2 8 0’2M NaCl 8 0’4M NaCl 5 0’6M NaCl 3 8 0,2M NaCl + 10mM CaCl2 8 0’4M NaCl + 10mM CaCl2 5 0’6M NaCl + 10mM CaCl2 4 8 0’2M NaCl + 20mM CaCl2 8 0’4M NaCl + 20mM CaCl2 5 0’6M NaCl + 20mM CaCl2 5 8 0’2M NaCl + 10mM de MgCl2 8 0’4M NaCl + 10mM de MgCl2 5 0’6M NaCl + 10mM de MgCl2 6 8 0’2M NaCl + 20mM de MgCl2 8 0’4M NaCl + 20mM de MgCl2 5 0’6M NaCl + 20mM de MgCl2 Figura 14. Nombre de regs i concentracions dels components Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 49 3.5. MESURA DEL CREIXEMENT Durant els diversos regs que s’han dut a terme al laboratori s’ha anat mesurant dos cops al mes l’altura de cadascuna de les plantes. A més, també la longitud de la fulla més llarga. Així s’obtenen 4 mesures de longitud, i se li suma al final de l’experiència, la mesura de la longitud final de les plantes (una vegada s’han tret de les macetes). És el moment de mesurar també el creixement de les arrels. 3.6. MESURA DEL PES Una vegada el material vegetal es deixa de regar el que es fa és traure la planta sencera, amb compte de no trencar les arrels, i es renta a l’aixeta la part radicular que està mesclada amb el substrat. Una vegada netes, es separa la part aèria de la radicular i es porta a la balança analítica. S’obté doncs, el pes en fresc de cadascuna de les plantes. Una vegada optés aquest pes, es fan sobrets amb el paper de filtre per a poder posar dins les plantes, i portar-les a la estufa. Es deixa dos dies a 50ºC i seguidament es realitza la mesura del pes sec de cadascuna d’elles. 3.7. ANÀLISI DEL SÒL Es prepara el extracte de saturació del sòl, de tres macetes de cada tractament, i es determina la salinitat en base a la mesura de la seua conductivitat elèctrica. Per a preparar l’extracte de saturació es col·loca 200g de sòl en un recipient de 250 mL. S’afegeix aigua lentament per les parets fins que tota la massa queda humida per capil·laritat. Es segueix afegint aigua mesclant amb l’espàtula fins que s’arriba a la saturació. Es deixa reposar la pasta 15 minuts i es comprova de nou la saturació. Una vegada optés l’extracte de saturació, es preparen els papers de filtre que es col·locaran a la boca de l’embut Büchner, es posa a sobre l’extracte de saturació de cada tractament i amb el matraç kitasatos i la trompa de buit, es realitza el filtrat. El filtrat es recull en un got de precipitats. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 50 La mesura de la C.E de l’extracte de saturació es realitza amb un conductímetre, que cal calibrar abans d’emprar-lo, submergint la cel·la en l’extracte i anotant la mesura de conductivitat elèctrica. En quant a la mesura del pH es duu a terme mitjançant un pH-meter, submergint la cel·la a l’extracte de saturació del sòl de cada tractament. 3.8. TRACTAMENT DE DADES ESTADÍSTIQUES Per al tractament estadístic de les dades s’han emprat el SPSS versió 18.00 per a realitzar l’anàlisi descriptiva de les diferents variables de l’estudi. Per a procedir amb l’anàlisi de la variància, amb el que es sap si les diferències entre tractaments són significatives estadísticament o no, s’empra l’Statgraphics. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 51 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 4.1. EFECTES DE L’ESTRÉS SALÍ SOBRE EL CREIXEMENT 4.1.1. EFECTE SOBRE EL CREIXEMENT LONGITUDINAL Les dades de creixement és el resultats de calcular els increments (longitudfinal – longitudincial) de les dades basades en les mesures realitzades de la part aèria de la planta durant el temps que han estat en la càmera de germinació. S’expressen en cm. Per a poder treballar amb els increments es necessari que el temps que ha durat l’experiència siga el mateix en tots els casos i, a més, cal saber si totes les plantes (les 36) es comporten en un principi de manera homogènia. El temps és el mateix, però es realitza una anàlisi de variància amb les dades inicials per a tots els tractaments, i s’analitza. Taula 6. Anàlisi de variància del creixement longitudinal Anàlisi de Variància Font Sumes de quadrats Gl Quadrat mig Coeficient-F P-Valor Entre grups 0,236667 5 0,0591667 0,03 0,9977 Intra grups 44,19 30 1,7676 Total 44,4267 35 Com s’observa el P-Valor és superior a  (=0,05, nivell de significació 95%), amb el que es pot afirmar que la variable creixement longitudinal es comporta de manera homogènia al inici dels tractaments. Doncs, es pot treballar amb la variable increment. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 52 Taula 7. Estadístic descriptius de la variable increment en longitud Estadístics descriptius N Mínim Màxim Mitja Desv. típ. Variància Estadístic Estadístic Estadístic Estadística Error típic Estadística Estadística Control 6 15,50 28,00 21,4167 1,87108 4,58319 21,006 NaCl 6 7,50 25,00 18,3500 2,58570 6,33364 40,115 Ca10 6 14,00 19,00 16,7667 ,75218 1,84246 3,395 Ca20 6 9,00 21,00 16,4167 1,63512 4,00520 16,042 Mg10 6 8,60 20,80 16,1000 2,05799 5,04103 25,412 Mg20 6 10,30 21,00 17,5333 1,56582 3,83545 14,711 N válido (según lista) 6 A l’anàlisi dut a terme amb l’SPSS es poden observar els mínims i màxims en el creixement de les plàntules, la mitja amb l’error típic, la desviació típica i la variància. Entre els mínims i màxims es veuen diferències més significatives als mínims, de cadascuna de les 6 plantes sotmeses a un cert tractament, l’individu que menys increment experimenta és el que li dóna el valor al mínim en cadascun dels tractaments. Les diferencies quantitatives més importants es troben entre el control i el tractament amb sal (NaCl), existint una diferència d’un poc més que el doble. Tot i això, no podem afirmar que aquesta diferència siga significativa, més endavant es refusarà o acceptarà aquesta hipòtesis. Respecte a les mitjanes, varien entre 16,1 i 21,41, que corresponen al control i al tractament de sal amb 10 mM de Mg. Amb l’anàlisi ANOVA, o de variància, s’estudia com es possible descompondre la variabilitat total existent entre les dades en una part, deguda al efecte d’un factor investigat, en aquest cas els tractaments. Amb aquest anàlisi es parteix de que no hi ha diferències entre mitjanes. Taula 8. Anàlisi de variància del increment del creixement Anàlisi de Variància Font Sumes de quadrats Gl Quadrat mig Coeficient-F P-Valor Entre grups 115,905 5 23,1809 1,15 0,3551 Intra grups 603,398 30 20,1133 Total 719,303 35 Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 53 L’anàlisi de la variància ens proporciona un P-Valor >  (=0,05, nivell de significació 95%), amb el que es pot concloure que no existeixen diferències estadísticament significatives entre els diferents grups. No obstant, després de realitzar el gràfic de mitjanes s’observa que visualment hi ha diferències entre els tractaments. Figura 15. Gràfic de mitjanes per a la variable increment en longitud En aquest gràfic s’observa que entre el control i la resta de tractaments pot haver certa diferència, per això s’opta per aplicar la prova t-Student de dos mostres relacionades. Taula 9. P-valor per a la comparació de mitjanes de l’increment en longitud NaCl NaCl+10 Ca NaCl + 20 Ca NaCl + 10 Mg NaCl + 20 Mg Control 0,3592 0,04381 0,0719 0,08499 0,1425 Després de realitzar l’anàlisi s’observa que entre el control i el tractament que conté sal + 10 mM Ca existeix una diferència estadísticament significativa, amb el que es refusa la hipòtesis d’igualtat de mitjanes. Amb açò és conclou que segons la prova t-Student el comportament del creixement de les plantes és homogeni entre el control i tots els tractaments, excepte amb el tractament amb sal i 10 mM de Ca. Tot i això, interessa veure si existeixen diferències entre el tractaments amb sal i la resta de tractaments, amb la intenció d’investigar si el Ca o el Mg tenen un efecte pal·liatiu sobre l’efecte inhibidor de creixement de l’estrés salí. Una vegada realitzat la prova s’obtenen els següents P-Valor: Control NaCl Ca10 Ca20 Mg10 Mg20 Medi as y Er r or es Estándar ( s combinada) 14 16 18 20 22 24 Media Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 54 Taula 10. Comparació de mitjanes (P-valor) de l’increment de longitud NaCl+10 Ca NaCl + 20 Ca NaCl + 10 Mg NaCl + 20 Mg NaCl 0,569592 0,541598 0,511426 0,792527 S’observa que no hi ha diferència entre el tractament amb sal i la resta de tractaments, pel que no es pot afirmar que el Ca ni el Mg tinga un efecte pal·liatiu de la inhibició del creixement. A més a més, no hi ha diferències entre els tractaments amb diferents concentracions de calci i magnesi, pel que es pot afirmar que la concentració de Ca i Mg no influeix en el creixement de les plantes. S’ha traballat amb un nivell de significació del 0,05 amb el que, si el p-valor era inferior, es considerava que hi havia diferències significatives. Al realitzar les proves t-Students entre les variables es pot observar que si baixem l’interval de confiança al 90% (nivell de significació del 0,1) s’obtenen més resultats. S’ha construït una taula – resum amb els p-valors derivats de realitzar les proves tStudent, en negreta tenim els p-valors inferiors a 0,05 (ja tractats anteriorment) i en gris els tractaments amb diferències considerant un nivell de significació del 0,1. Taula 11. Resum dels P-valor de la variable increment en longitud Control NaCl NaCl+ 10Ca NaCl + 20Ca NaCl + 10Mg NaCl + 20Mg Control 0,3592 0,04381 0,0719 0,08499 0,1425 NaCl 0,3592 0,569592 0,541598 0,511426 0,792527 NaCl + 10Ca 0,0438 0,5695 0,8497 0,7671 0,6683 NaCl + 20Ca 0,0719 0,5415 0,8497 0,9064 0,6324 NaCl +10Mg 0,0849 0,5114 0,7671 0,9064 0,5915 NaCl + 20Mg 0,1425 0,7925 0,6683 0,6324 0,5915 Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 55 Doncs, apareixen diferències entre el control i els tractaments “NaCl amb 10Ca”, “NaCl amb 20Ca” i “NaCl amb 10Mg”. 4.1.2. EFECTE SOBRE EL CREIXEMENT DE LA FULLA MÉS LLARGA Les dades de creixement és el resultats de calcular els increments (longitudfinal – longitudincial) i s’expressen en cm. Per a poder treballar amb els increments es necessari que el temps que ha durat l’experiència siga el mateix en tots els casos i que totes les plantes (les 36) es comporten en un principi de manera homogènia. Es realitza un anàlisi de variància entre les mesures incials: Taula 11. Anàlisi de variància de la longitud de la fulla més llarga Anàlisi de Variància Font Sumes de quadrats Gl Quadrat mig Coeficient-F P-Valor Entre grups 0,224722 5 0,0449444 0,03 0,9993 Intra grups 38,665 30 1,28883 Total 38,8897 35 Com s’observa, el P-Valor és superior a  (=0,05, interval de confiança del 95%), amb el que es pot afirmar que la variable creixement longitudinal es comporta de manera homogènia al inici dels tractaments. Doncs, es pot treballar amb la variable increment. S’ha mesurat la longitud de la fulla més llarga entre les plantes dels diferents tractaments, les mitjanes d’increment del creixement són semblants, trobant-se totes entre 2 i 4 cm. Entre els mínims trobem les majors diferències (dos punts el més diferenciat), doncs, es realitza l’anàlisi ANOVA per a establir si hi ha o no diferències estadísticament significatives. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 56 Taula 12. Estadístics descriptius per a la variable increment del creixement de la fulla més llarga Taula 13. Anàlisi de variància del increment del creixement de la fulla més llarga Anàlisi de Variància Font Sumes de quadrats Gl Quadrat mig Coeficient-F P-Valor Entre grups 11,9825 5 2,3965 7,45 0,0001 Intra grups 9,645 30 0,3215 Total 21,6275 35 Segons el P-Valor hi ha diferències estadísticament significatives entre els tractaments, s’ha obtingut el gràfic: Estadístics descriptius N Mínim Màxim Mitja Desv. típ. Variància Estadístic Estadístic Estadístic Estadístic Error típic Estadístic Estadística Control 6 3,20 4,20 3,7500 ,13844 ,33912 ,115 NaCl 6 2,00 3,20 2,4667 ,20111 ,49261 ,243 Ca10 6 1,10 2,70 2,0667 ,26667 ,65320 ,427 Ca20 6 1,10 3,10 2,0500 ,26802 ,65651 ,431 Mg10 6 1,80 3,00 2,4000 ,16125 ,39497 ,156 Mg20 6 1,40 3,30 2,3167 ,30487 ,74677 ,558 N válido (según lista) 6 Control NaCl Ca10 Ca20 Mg10 Mg20 Medi as y Er r or es Estándar ( s combinada) 1,8 2,2 2,6 3 3,4 3,8 4,2 Media Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 63 Derivat de construir la taula resum anterior, s’obté que entre el control i el tractament amb sal i el que conté també 20 mM Mg no hi ha diferències significatives. Però, si considerem un interval de confiança del 90%, amb un nivell de significació del 0,1 trobem que també es diferencien del control el tractament amb sal i el de “NaCl amb 20Mg” (en color gris). Doncs, s’assumeix que hi ha diferències significatives entre el control i la resta de tractaments, encara que són molt més acusades als tractaments “NaCl amb 20Ca”, “NaCl amb 10Ca” i “NaCl amb 10Mg”, de majors diferències a menors. Foto 20. Plantes extretes pertanyents al control Foto 21. Plantes pertanyents al tractament amb sal Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 64 Foto 22. Plantes pertanyents al tractament amb sal i 10 mM de Ca Foto 23. Plantes sotmeses al tractament amb sal i 20 mM de Ca Foto 24. Plantes pertanyents al tractament amb sal i 10 mM de Mg Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 65 Foto 25. Plantes sotmeses al tractament amb sal i 20 mM de Mg 4.2. EFECTE DE L’ESTRÉS SALÍ SOBRE EL PES 4.2.1. EFECTE SOBRE EL PES HUMIT Part aèria Per a realitzar l’anàlisi del pes humit (grams) de la part aèria primer s’ha dut a terme l’anàlisi descriptiu de les dades, obtenint la següent taula: Taula 22. Estadístics descriptius per a la variable pes humit de la part aèria. Estadístics descriptius N Mínim Màxim Mitja Desv. típ. Variància Estadístic Estadístic Estadístic Estadístic Error típic Estadístic Estadístic Control 6 4,77 14,21 10,1385 1,32486 3,24523 10,532 NaCl 6 2,71 4,64 3,4083 ,26960 ,66037 ,436 Ca10 6 2,06 3,80 2,8975 ,28656 ,70193 ,493 Ca20 6 1,42 3,49 2,0722 ,31435 ,77000 ,593 Mg10 6 1,59 3,84 2,8652 ,37610 ,92124 ,849 Mg20 6 1,82 5,69 3,1858 ,55632 1,36271 1,857 N vàlid 6 Com es pot observar a la taula, entre les mitjanes existeix una gran diferència entre el control i la resta de tractaments, essent les segones que més pesen les corresponents al tractament amb sal. Es realitza una anàlisi de variància per a determinar si les diferències són significatives o no. S’espera que el control siga el tractament més diferenciat. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 66 Taula 23. Anàlisi de variància del pes humit de la part aéria Anàlisi de Variància Font Sumes de quadrats Gl Quadrat mig Coeficient-F P-Valor Entre grups 268,95 5 53,7901 21,88 0,0000 Intra grups 73,76 30 2,45867 Total 342,71 35 Com es recull a la taula anterior, derivada de l’anàlisi de la variància de les mostres, es conclou que si que existeix una diferència entre els tractaments. A la gràfica de mitjanes i errors es pot veure la representació que s’obté de l’anàlisi. Entre el control i la resta de tractaments existeix una diferència molt gran. Cal esbrinar si entre la resta existeixen o no diferències. Per a això realitzem un altre anàlisi només amb els valors dels cinc tractaments restants que sembla que es comporten de manera homogènia. Figura 18. Gràfic de mitjanes del pes humit de la part aèria Control NaCl Ca10 Ca20 Mg10 Mg20 Medi as y Er r or es Estándar ( s combinada) 0 2 4 6 8 10 12 Media Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 67 L’anàlisi de la variància dels 5 tractaments és la següent: Taula 24. Anàlisi de variància del pes humit de la part aèria Anàlisi de Variància Font Sumes de quadrats Gl Quadrat mig Coeficient-F P-Valor Entre grups 6,15374 5 1,53843 1,82 0,1566 Intra grups 21,1368 30 0,847472 Total 27,2905 35 De la taula es pot concloure que entre aquestos cinc tractaments no hi ha diferències de comportaments. I per tant que la diferència de pes humit de la zona aèria resideix entre el control i la resta de tractaments. No obstant, es decideix realitzar una prova t-Student que compara les mitjanes dos a dos. Taula 25. Resum per als valors de P-valor per al pes humit de la part aèria Control NaCl NaCl+ 10Ca NaCl + 20Ca NaCl + 10Mg NaCl + 20Mg Control 0,000555 0,000327 0,000146 0,000357 0,0006829 NaCl 0,000555 0,2233 0,00970 0,2676 0,7263 NaCl + 10Ca 0,000327 0,2233 0,08104 0,9468 0,6548 NaCl + 20Ca 0,000146 0,00970 0,08104 0,1367 0,1119 NaCl +10Mg 0,000357 0,2676 0,9468 0,1367 0,6432 NaCl + 20Mg 0,0006829 0,7263 0,6548 0,1119 0,6432 Una vegada dut a terme l’anàlisi, es pot veure que la prova t-Student ha detectat diferències en el pes entre les plantes sotmeses a NaCl i les que pertanyen al tractament amb NaCl amb 20 mM de Ca. En quant a les concentracions de calci i magnesi, cal dir que segons la prova t-Student tampoc influencia sobre el pes humit radicular. Al analitzar els resultats en funció d’un nivell de significació del 0,1 s’obté només una diferencia més entre els dos tractaments que contenen calci. La Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 68 comparativa d’alguns tractaments presenta valors aproximats, com per exemple entre el “NaCl amb 20Ca” i els dos tractaments que contenen magnesi (a la taula apareixen en gris). Zona radicular Pel que fa a la zona radicular, es realitza l’anàlisi descriptiu de les dades i s’obté la taula següent. Com es pot observar a les mitjanes hi ha una diferència patent entre el control i la resta de tractaments. El màxim dels mínims pertany també al control, al igual el valor més alt dels màxims. La zona radicular que menys s’ha desenvolupat ha segut la de les plantes pertanyents al tractament de sal amb 20 mM de Ca. Taula 26. Estadístics descriptius per a la variable pes humit de les arrels Estadístics descriptius N Mínim Màxim Mitja Desv. típ. Variància Estadístic Estadístic Estadístic Estadístic Error típic Estadístic Estadístic Control 6 ,315 2,070 1,07450 ,230114 ,563663 ,318 NaCl 6 ,144 ,480 ,23867 ,050470 ,123625 ,015 Ca10 6 ,122 ,280 ,20417 ,023780 ,058249 ,003 Ca20 6 ,075 ,452 ,17983 ,057041 ,139720 ,020 Mg10 6 ,056 ,298 ,18050 ,032322 ,079173 ,006 Mg20 6 ,107 ,805 ,29200 ,107561 ,263469 ,069 N vàlid 6 Es realitza l’anàlisi de la variància i s’obté que si que hi ha diferències significatives entre tractaments. S’espera que estiga causada pel control, amb un pes humit per sobre de la resta. Taula 27. Anàlisi de variància per al pes humit de la zona radicular Anàlisi de Variància Font Sumes de quadrats Gl Quadrat mig Coeficient-F P-Valor Entre grupos 3,71283 5 0,742566 10,32 0,0000 Intra grupos 2,15799 30 0,071933 Total 5,87082 35 Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 69 Figura 19. Gràfic de mitjanes del pes humit de la zona radicular Com s’observa, és el control el que més es diferència. Es realitzarà un anàlisi de la variància dels cinc tractaments restants per veure si existeixen diferències entre ells. Taula 28. Anàlisi de variància per al pes humit de les arrels Anàlisi de Variància Font Sumes de quadrats Gl Quadrat mig Coeficient-F P-Valor Entre grupos 0,0537125 5 0,0134281 0,59 0,6733 Intra grupos 0,569411 30 0,0227764 Total 0,623123 35 No existeixen diferències entre tractaments. Segons la prova t-Student tampoc existeixen diferències entre les concentracions de calci i magnesi, pel que es pot concloure que no influencia sobre el pes radicular. Tenint en compte un nivell de significació del 0,1 tampoc s’obtenen més diferències significatives. Control NaCl Ca10 Ca20 Mg10 Mg20 Medias y Errores Estándar (s combinada) 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2 Media Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 70 Taula 29. Resum per als valors de P-valor del pes humit de la zona radicular Control NaCl NaCl+ 10Ca NaCl + 20Ca NaCl + 10Mg NaCl + 20Mg Control 0,0052 0,0037 0,0036 0,0032 0,0116 NaCl 0,0052 0,5501 0,4577 0,3546 0,6630 NaCl + 10Ca 0,0037 0,5501 0,7020 0,5684 0,4437 NaCl + 20Ca 0,0036 0,4577 0,7020 0,9920 0,3785 NaCl +10Mg 0,0032 0,3546 0,5684 0,9920 0,3442 NaCl + 20Mg 0,0116 0,6630 0,4437 0,3785 0,3442 4.2.2. EFECTE SOBRE EL PES SEC Part aèria Per a realitzar l’anàlisi sobre el pes sec de la part aèria, s’ha emprat el SPSS per a realitzar l’anàlisi descriptiu de les dades. Segons la taula que s’ha obtingut, les mitjanes varien entre 0,5 i 1, essent el màxim valor el que pertany al control, i el menor el del tractament que conté 20 mM de calci. No obstant, les diferències no són molt acusades. Taula 30. Estadístics descriptius per a la variable pes sec de la part aéria Estadísticos descriptivos N Mínim Màxim Mitja Desv. típ. Variància Estadístic Estadístic Estadístic Estadístic Error típic Estadístic Estadístic Control 6 ,531 1,266 ,90650 ,105937 ,259492 ,067 NaCl 6 ,656 1,260 ,81133 ,096641 ,236721 ,056 Ca10 6 ,470 ,995 ,74083 ,086444 ,211743 ,045 Ca20 6 ,379 ,873 ,56000 ,080111 ,196230 ,039 Mg10 6 ,295 1,012 ,60600 ,103999 ,254745 ,065 Mg20 6 ,361 1,300 ,87133 ,133670 ,327424 ,107 N vàlid 6 Es realitza una anàlisi de variància per a veure si existeixen diferències entre tractaments, al obtenir la taula s’observa que el P-valor és inferior a  (= 0,05, Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 71 nivell de significació al 95%). Doncs, no existeixen diferències significatives amb el pes humit. Taula 31. Anàlisi de variància per al pes sec de la part aéria Anàlisi de Variància Font Sumes de quadrats Gl Quadrat mig Coeficient-F P-Valor Entre grups 0,599359 5 0,119872 1,90 ,1242 Intra grups 1,89408 30 0,063136 Total 2,49344 35 Figura 20. Gràfic de mitjanes del pes sec de la part aèria Al realitzar l’anàlisi s’obté un P-valor alt amb el que s’acompleix la hipòtesi nul·la d’igualtat de mitjanes. Pel que no hi ha diferència estadísticament significativa entre les plantes sotmeses als 6 tractaments. No obstant, observant la gràfica de mitjanes i errors estàndards, es decideix realitzar una prova t-Student entre els tractaments Ca20 i Mg10, i el control; s’observen diferents comportaments en el pes sec entre aquestos tres tractaments. Taula 32. P-valor per a la proba t-Student per al pes sec de la part aèria Ca20 Mg10 Control 0,0260924 0,0704847 Com es pot observar a la taula derivada de l’anàlisi, entre el Control i el tractament de NaCl amb 20 mM de Ca existeix una diferència significativa estadísticament entre els dos tractaments. En el cas del tractament amb Mg no es Control NaCl Ca10 Ca20 Mg10 Mg20 Medi as y Er ror es Estándar ( s combinada) 0,45 0,55 0,65 0,75 0,85 0,95 1,05 Media Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 72 pot refusar la hipòtesi nul·la d’igualtat de mitjanes, i per tant les plantes sotmeses a aquest es comporten de manera homogènia al control. Taula 33. Resum per als valors de P-valor del pes sec per a la part aèria Control NaCl NaCl+ 10Ca NaCl + 20Ca NaCl + 10Mg NaCl + 20Mg Control 0,5219 0,2535 0,0260 0,0704 0,8407 NaCl 0,5219 0,5985 0,0731 0,1786 0,7236 NaCl + 10Ca 0,2535 0,5985 0,1559 0,3422 0,4314 NaCl + 20Ca 0,0260 0,0731 0,1559 0,7333 0,0736 NaCl +10Mg 0,0704 0,1786 0,3422 0,7333 0,1482 NaCl + 20Mg 0,8407 0,7236 0,4314 0,0736 0,1482 Al treballar amb un interval de confiança del 0,1 s’obté que existeixen diferències entre el control i el tractament “NaCl amb 10Mg”, entre el “NaCl” i el tractament “NaCl amb 20Ca” i entre el tractament “NaCl amb 20Ca” i els dos tractaments que contenen magnesi. Zona radicular Pel que fa al pes sec de la zona radicular, la diferència de mitjanes és una mica més acusada que en la zona aèria de la planta. La mitja del control sobrepassa per poc els 0,1 grams, i el valor més baix pertany al tractament amb 20 mM de calci. Per a analitzar les diferències es realitza una anàlisi de variància. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 79 5. CONCLUSIONS A partir de les dades que s’han obtingut a l’experiència realitzada s’ha arribat a les següents conclusions: Inula crithmoides és una planta específica de zona de saladar amb una salinitat molt elevada, respecte al creixement hi ha una clara diferència entre els individus sotmesos a estrés salí i els que creixen amb aigua (control). Les plantes que creixen amb aigua ho fan molt més que la resta, mostren una clara dominància. Cal esmentar que de les plantes que han crescut més als 6 tractaments, el control mostra els valors més alts, al igual que als mínims. Es comporta de la mateixa manera el creixement de la fulla més llarga. Tot i això, en quant a mesures de longitud no hi ha diferències estadísticament significatives que indiquen que el control es comporta de diferent manera respecte a la resta de tractaments. Les plantes que s’han desenvolupat sota estrés salí no estan igual de vigoroses que les del control. S’observa, a les fotografies 8-17, que als tractaments amb sal les plantes es marceixen, el que ha complicat la presa de dades de longitud de la fulla més llarga. Les fulles estan dèbils i es desprenen amb facilitat. En quant a l’efecte del calci o el magnesi sobre l’estrés, els resultats són pocs clars, es mostren diferències entre el control i el tractament que conté sal amb 10 mM de calci en quant a creixement en longitud. De fet, aquestes creixen pitjor que la resta. Però no s’ha pogut demostrar que el calci o el magnesi tinga un efecte sobre plantes sotmeses a altes concentracions de sal. Respecte al desenvolupament dels sistemes radicular, hi ha que tenir en compte que les dades poden ser errònies. A l’hora de l’extracció de la planta i la neteja de les arrels amb aigua per a eliminar la turba, es pot haver després part del sistema radicular, aquest és extens i fasciculat. Tot i això, al analitzar les dades trobem els valors més alts a les plantes sotmeses al control. En quant a l’anàlisi estadístics s’han trobat diferències significatives entre el control i els dos tractaments que contenen calci, i entre el control i el que conté 10 mM de magnesi. A les fotografies 20-26 es poden observar la diferència de sistemes radicular, i de nou el marciment de les plantes sotmeses a tractaments amb sal. Pel que fa al pes humit de la part aèria de la planta, existeix una gran diferència entre el control i les plantes sotmeses a estrés. Són valors molt més alts el del control, en aquest cas té una relació directa amb l’estat general de la planta ja Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 80 que en molts dels tractaments amb sal les fulles s’han després i secat. Doncs, els diferències resideixen entre el tractament amb aigua i els de sal, però també s’han trobat diferències entre el tractament amb sal (NaCl) i el que conté sal i 20 mM de calci. Però no té un efecte positiu sobre l’estrés ja que inclòs els valors del tractament amb calci són menors que els del tractament amb sal. Pel que fa al pes humit de la zona radicular (tenint en compte l’error que es pot haver comés), es troben els valors màxims de creixement al control sent aquest el que marca la diferència amb la resta de tractaments, en que les plantes es comporten de manera més o menys homogènia. En quant al pes sec de la zona aèria de la planta, s’ha obtés uns resultats molt més igualats. De fet tenim que no hi ha diferències significatives entre tractaments, exceptuant entre el control i el tractament amb sal i 20 mM de calci. De fet, les plantes sotmeses a aquest tractament creixen molt menys que la resta. Pel que fa al pes sec de la zona radicular, funciona igual que el pes sec de la zona aèria, existeix només una diferència, entre el control i el tractament amb sal i 20 mM de calci. Respecte als paràmetres del sòl, tenim una conductivitat elèctrica molt més alta als tractaments que contenen sal, ja que aquesta té una concentració d’ions major, de fet els tractaments amb calci i magnesi tenen una conductivitat major a la del tractament només amb sal. També existeix una diferència entre el tractaments amb 20 mM de calci i el de 20 mM de magnesi, però que no tractarem amb profunditat perquè no és d’interès. Pel que fa al pH, trobem un pH bàsic al control, i un pH àcid a la resta de tractaments. Existeix una diferència entre el tractament amb sal i els que contenen 10 i 20 mM de calci, i una altra entre ells (sal amb 10 i 20 mM de calci). Però no s’entrarà en detalls. Doncs, el clorur de sodi té un efecte negatiu sobre les plantes i té un efecte sobre la distribució d’aquestes. Inula crithmoides es una planta molt halòfila, en comparació amb altres, per exemple, amb Plantago crassifolia, el efecte negatiu de la sal és menor (Asensio, 2010). Al seu hàbitat natural viu a zones molt salines, viu sota condicions d’estrés per la seua baixa competitivitat, i no colonitza altres zones per aquest motiu. Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 81 6. BIBLIOGRAFIA AGUILÓ ALONSO, M. (1993): Guía para la elaboración de estudios del medio físico, Ministerio de Obras Públicas y Transporte. ALBERT, A., YENUSH, L., Gil-MASCARELL, M.R., RODRÍGUEZ, P.L., PATEL, S., MARTÍNEZRIPOLL, M., BLUNDELL, T.L., SERRANO, R. (2000). X-raystructure of yeast Hal2p, a major target of lithium and sodium toxicity, and identification of framework interactions determining cation sensitivity. J Mol Biol. 295: 927-938. ASENSIO, Mª I. (2010). Determinación de diferentes efectos paliativos en Plantago crassifolia del Ca2+ y Mg2+ en diferentes concentraciones de NaCl en suelos de turba. Proyecto final de carrera. Universidad Politécnica de València. BARCELÓ, N., NICOLÁS, R., SABATER, B., SÁNCHEZ, R. (2001). Fisiología vegetal. Ed. Ediciones Pirámide, Madrid. BONILLA, L. (2009). Niveles de osmolitos en plantas sometidas a estrés en sus hábitats naturales. Proyecto Final de Carrera. Universidad Politécnica de València. BRAUN-BLANQUET, J. (1979). Fitosociologia. Bases para el estudio de las comunidades vegetales. Ediciones Blume, Madrid. COSTA, M., BOIRA, H. (1981). Los ecosistemas costeros levantinos. Los saladares. Anales Jard. Bot. Madrid 38: 233-244. COSTA, M., PERÍS J.B., FIGUEROLA, R. (1986). La vegetación de la Devesa de La Albufera de Valencia. Monografies 1. Ayuntamiento de València, 87. COSTA, M., MANZANET, J. (1981). Los ecosistemas dunares levantinos: La Dehesa de la Albufera de València. Anales Jard. Bot. Madrid 37: 277 - 299 Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 82 FLOWERS, T.J., HAJIBAGHERI, M.A., CLIPSON, N.W.J. (1986). Halophytes. The Quarterly Review of Biology 61: 313-335. FLOWERS, T.J., TROKE, P.F., YEO, A.R. (1977). The mechanism of salt tolerance in halophytes. Annual Review of Plant Physiology 28: 89-121. FOX, T., GUERINOT, M. (1998). Molecular biology of cation transport in plants. Plant Physiol. Plant Mol. Biol. 49:669 – 696. HERRERO, F.J. (2000). Recuperación ecológica y paisajística de las malladas de la Devesa de la Albufera de Valencia. Trabajo fin de carrera. EUITA,Valencia. GARCIA, A. (2002). Ecofisiologia vegetal. Introducció a la fisiologia de l’estrés. Monografies de la UPV. Valencia, 183. GARCÍA, A (2006). Sequías. Teoría y prácticas. Ed. Universidad Politècnica de València. GENERALITAT VALENCIANA. CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, AIGUA, URBANISME I HABITATGE: Espais Protegits, L’Albufera de València, medi natural: vegetació. www.gva.es. GONZÁLEZ, L.M., GONZÁLEZ, M.C. Y RAMÍREZ, R. (2002). Aspectos generales sobre la tolerancia a la salinidad en plantes cultivadas. Cultivos tropicales. 23: 27 – 37. LEW, R., SERLIN, B.S., SCHAUF, C.L., STOCKTON, M.E. (1990). Red light regulates calcium activated potassium channels in Mougeotia plasma membrane. Plant Physiology. 92:822 – 830. MATEO, G., CRESPO, M.B. (2003). Manual para la identificación de la flora valenciana. 3ª edición. Gómez Coll, València, 501. MUNNS, R. (2002). Comparative physiology of SALT and water stress. Plant Cell Environ. 25: 239 – 250 Resposta en condicions “in vitro” a diferents tipus de sals en Inula crithmoides 83 PÉREZ, A. (1994). Atlas Climático de la Comunidad Valenciana (1961-1991) Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transport. RUBIO, J.L. ANDREU, V., SANCHIS, E. (1998). Los suelos de la Devesa de la Albufera. Revista valenciana de estudios autonómicos. 22: 129 – 144. SANCHIS, E. (1989). Guía de la Naturaleza de la Comunidad Valenciana: parques y parajes naturales, ed. Levante, El Mercantil Valenciano; Generalitat Valenciana, Agencia de Medi Ambient. SANCHIS, E., FOS, M. (2008). Ecosistemes Mediterranis. Renaixença i futur. Ed. Universidad Politècnica de València, 89-109. SEDE PARA EL ESTUDIO DE LOS HUMEDALES MEDITERRÁNEOS (1997). La Albufera de Valencia (España). SEHUMED 2. SEOÁNEZ, M. (2001). Tratado de climatología aplicada a la ingeniería medioambiental, ed. Mundi Prensa. URBANO, P. (1995). Tratado de fitotécnia general. 2ª Edición. Ed. Mundi – Prensa. Bilbao. VICENTE E., SORIA J.M., MIRACLE M.R., ANDREU E (1996). Calidad de las agua y biocenosis acuáticas de las malladas. Devesa de El Saler: Soluciones de Futuro. Ed. Reale Grupo Asegurador, Madrid, 98 – 100 VILLANUEVA, M (2009). Análisis del desarrollo de plantes tolerantes a estrés abiótico. Proyecto final de carrera. Universidad Politécnica de València.