Projecte per a la millora i la recuperació de l'hàbitat de la Muntanyeta Vella per a l'ús ecoturístic i sociocultural al municipi d'Alberic

1 UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA ESCOLA POL ITÈ CN IC A SUPER IOR DE GAND Í A I. T. Fo r e sta l “Projecte per a la millora i la recuperació de l’hàbitat de la Muntanyeta Vella per a l’ús ecoturístic i sociocultural al municipi d’Alberic” TREBALL FINAL DE CARRERA Autor/s: Paula Oliver Làzaro Director/s: Ferran Dalmau Rovira Director en empresa Pedro Martínez Ponce. GANDÍA, 2010 2 Agraïments: Donar-li les gràcies pel seu recolzament i la seva paciència a Suso. Agraïr per la seva confiança i el seu recolzament a l'Ajuntament d'Alberic, especialment a Vicent Fabra a Pedro i a Fede. A Ferran per la seva comprensió. A Paula i a Mario per la seva dedicació, a la meva família a Manolo, a Reme, a Carlos, a Manuel i a Valer Sanz. A tota la gent que d'alguna manera hi ha ajudat a la realització d'aquest projecte moltes Gràcies. 3 ÍNDEX DE DOCUMENTS DOCUMENT I: Memòria i annexes DOCUMENT II: Pleg de condicions DOCUMENT III: Plànols DOCUMENT IV: Pressupost 4 PROJECTE PER A LA MILLORA I LA RECUPERACIÓ DE L’HÀBITAT DEL PARC DE LA MUNTANYETA VELLA PER A L’ÚS ECOTURÍSTIC I SOCIOCULTURAL AL MUNICIPI D’ALBERIC. DOCUMENT I: Memòria i annexes 5 INDEX 1. INTRODUCCIÓ. .............................................................................................................................6 1.1. A NTECEDENTS ...........................................................................................................................6 1.1.1. Antecedents socioculturals. ..................................................................................6 1.1.2. Breu resum del antecedents històrics de la muntanyeta d’Alberic. ........7 1.2. B REU INTRODUCCIÓ A LA JARDINERÍA MEDITERRÀNIA .........................................................8 1.3. M ARC LEGAL .............................................................................................................................9 2. OBJECTIUS I JUSTIFICACIÓ..................................................................................................10 3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI FÍSIC...............................................................................................10 3.1. S ITUACIÓ GEOGRÀFICA . LIMITS I RELLEU ............................................................................10 3.2. C LIMATOLOGIA .......................................................................................................................11 3.3. G EOLOGIA I GEOMORFOLOGIA ..............................................................................................17 3.4. H IDROLOGIA ..........................................................................................................................18 3.4.1. Hidrologia superficial. ...........................................................................................18 3.4.2. Hidrología subterrània. .........................................................................................18 3.5. V EGETACIÓ .............................................................................................................................20 3.5.1. Biòtop I. la ribera del riu xúquer. ......................................................................20 3.5.2. Biòtop II. zona d’inundació. ................................................................................21 3.5.3. Biòtop III. vegetació natural. .............................................................................22 4. ACTUACIÓNS. ..............................................................................................................................24 4.1. A DEQUACIÓ DEL JARDÍ MEDITERRÀNI DE LA MUNTANYETA VELLA .....................................24 4.1.1. Preparació del terreny. ..........................................................................................24 4.1.2. Elecció d’espècies vegetals per al jardí. ..........................................................24 4.1.3. Plantació. ...................................................................................................................25 4.2. A DEQUACIÓ DE L ’ ESCALERA DE L ’ ENTRADA EST DE LA MUNTANYETA VELLA .......................25 4.3. A DEQUACIÓ DE LA ROCALLA PREEXISTENT ...........................................................................26 4.3.1. Sel·leció d’espècies vegetals existents. ..........................................................26 4.4. A DEQUACIÓ D ’ UNA SENDA BOTÀNICA - EDUCATIVA AL PARC DE LA MUNTANYETA VELLA ....27 4.5. A DEQUACIÓ D ’ UNA BASSA ANTIGA DE REG A UN ESTANC .....................................................28 4.6. A DEQUACIÓ D ’ UNA ÀREA RECREATIVA AL VOLTANT DE L ’ ESTANC .......................................29 4.7. M OBILIARI ...................................................................................................................................30 4.7.1. Pannellería i senyalítica. .............................................................................................30 4.7. S ISTEMA DE REG .....................................................................................................................30 5. TERMINI D’EXECUCIÓ I CALENDARI D’OBRA.................................................................32 6. PRESSUPOST................................................................................................................................32 6 1. INTRODUCCIÓ. 1.1. Antecedents. 1.1.1. Antecedents socioculturals. El municipi d'Alberic està situat a la comarca de la Ribera alta, a la província de València. El primer assentament que es produí a aquest municipi se situa a l'època del Bronç, aquest va ser descobert al cim d'una muntanyeta situada actualment a la Urbanització Monte-Jucar, la qual rep el nom de: “Corona de la Reina”, on s'han trobat un total de 1500 fragments (Ceràmica fina i grossera, dents de sílex, puntes de llances, olles per a cuinar,…).Aquests pobladors, ocuparen les terres del Municipi d'Alberic des del segle V a.C. fins molt entrada la conquesta Romana. Més tard és produí l'arribada dels Ibers, aquestos crearen una civilització molt important, conegueren l'escriptura, realitzaren obres d'art major, introduïren l'agricultura, la llaura i el reg i encunyaren moneda. Cultivaren el blat, l'ordi, la vinya, l'olivera, les faves, les carxofes i el lli, conegueren també el magraner, la figuera, la palmera datilera, el lledoner, la carrasca, el noguer, l'avellaner i l'espart. Pels textos clàssics grecs i romans se sap que aquest lloc, tenia per frontera el riu Xúquer, al que com deixaren escrit el grecs Tucídides, Cratino (segle V a. C.) i Diodor (segle I a. C.) li deien riu "Sicano" , aquests autors ens donen a conèixer, per primera vegada en la història, el gentilici que rebien els habitants d'aquest riu, anomenant-los "sicans" . Aquest territori estava travessat pel camí que, segons Timeu (segle IV a. C.), era conegut per "Via Eràklea" , anomenada des del segle I d. C . "Via Augusta". L'any 226 aquestes terres foren dominades pels Cartaginesos, fins que a finals de la 2ª guerra púnica, entre Cartaginesos i Romans, va efectuar la seva entrada la cultura Romana. Ordenaren ciutats i crearen assentaments d'agricultura anomenats “Vil·les”. Segons textos de Ciceró i Ponpeu al costat d'aquest riu es trobava una ciutat anomenada Sucro. Alguns historiadors com Joaquim Briz situen aquesta ciutat al municipi d'Alberic ja que, per aquest passa l'antiga Via Augusta, està situat al costat 7 del Xúquer, i a més, és l'únic lloc de la Ribera Alta on s'han trobat restes de materials pertanyents de l' època d'origen Romà. Aquests territoris formaren part de Roma fins el s. III d.C. degut a causes polítiques i socials seguides d'incursions germàniques que obriren pas a un nou període, el Baix imperi, caracteritzat per la inestabilitat política. La poca estabilitat econòmica i la gran influència avançada del cristianisme ajudaren als Visigots, a ocupar aquestes terres a l'any 429. Aquesta ocupació va durar ben poc, aproximadament a l'any 554 passà a formar part de l'imperi Bizantí amb capital a Constantinoble. Formà part d'aquest imperi des del s.VII d.C. quan aquestos expulsaren als Visigots, fins l'arribada dels Àrabs a l'any 711. d.C. formant l'anomenada Al-Andalus. Amb la descomposició del Califat de Còrdova el territori Valencià és convertí en un conjunt de regnes o taifes (1021), fins a l'arribada del Cid al s.XI. d.C. D'aquesta manera s'instauraren els Almoràbids, però en 1145 tornà a formar part de l'AlAndalus fins l'expulsió dels moriscos per la conquesta de Jaume I. (Sanz Fabra, 2006). Per totes aquestes dades és pot dir que el municipi d' Alberic, a l'igual que tota la província de València, ha constituït una terra de lluita i convivència per a una gran diversitat de cultures. Aquest és un dels motius pels que es deuen conservar els territoris més importants del municipi amb el fI de mantenir el coneixement de la història. Al cas d'aquest projecte la Muntanyeta d'Alberic, representa un centre d'història, cultura i conservació botànica el qual cal conservar i cuidar per a garantir el seu manteniment i la seva permanència al llarg del temps. 1.1.2. Breu resum del antecedents històrics de la muntanyeta d’Alberic. El parc municipal de la Muntanyeta és troba situat al municipi d'Alberic, és un paratge molt important ja que suposa un representant de la vegetació mediterrània autòctona. És una suau elevació de terreny d'uns 50 metres d'altitud de forma més o menys triangular i que ocupa 145.792 m², a aquest paratge es troben, a més d'una zona de representació de la vegetació típica mediterrània, instal·lacions com per exemple l'ermita de Santa Barbara, que data del s.XVIII, el polvorí, el seient de la reina,… 8 Representa un punt important d'activitat popular. Ès lloc de contacte amb la naturalesa, d'entreteniment lúdic i esportiu, on un conjunt de generacions han gaudit al llarg de la història d'Alberic. A més, ès un centre de representacions culturals en dates senyalades com el diumenge de rams on té lloc el conegut concurs d'encisams. Existeix una llegenda popular que relata l'origen de la Muntanyeta d'Alberic, on es conta que l'elevació del terreny ve donada pel soterrament d'un palau àrab el qual el seu propi rei va manar soterrar. Se sap l'existència d'una xarxa de passadissos subterranis que comuniquen la Muntanyeta amb la resta del poble, a més d'infinitat d' històries que formen part de la cultura popular. Per tots aquests motius històrics, culturals i botànics s'ha de garantir la conservació i el manteniment d'aquesta zona tan representativa del municipi d'Alberic. 1.2. Breu introducció a la jardinería mediterrània. Els primers jardins del mon aparegueren a l'antiga Mesopotàmia, (jardins colgats o ziggurats). També foren de gran importància els jardins de Babilònia i Egipte, tots aquests realitzats gràcies a la influència dels rius que alimentaven els diferents territoris. El clima que caracteritza el Jardí mediterrani s'identifica per les fortes sequeres estivals, la forta radiació solar més aviat durant l'estiu, les pluges de la tardor, els hiverns suaus-freds, amb la seva concentració de pluges ocasionals, l'elevada humitat relativa deguda a la influència del mar i la gran variabilitat de precipitacions que es pot originar d'un any a un altre. Si no es produeix la sequera típica estival no podem parlar de clima mediterrani. La conca Mediterrània, habitada durant més de vuit-mil anys, ha format una zona d'importància considerable en quant a jardineria, com a conseqüència d'aquesta història hi han certs factors que han estat sempre presents a aquest tipus de jardineria i que avui en dia la caracteritzen, la pedra, l'aigua i les línies, les estàtues, les tinalles, els pòrtics i les columnes, eren elements molt utilitzats a aquests tipus de jardins. Al parlar de jardineria mediterrània no podem faltar a nombrar els grans jardins àrabs, provinents de descendència persa, que van arribar al seu màxim esplendor durant el 9 segle XIII als jardins de l'Alhambra, on la pedra, l'aigua i els murs tenien un paper primordial. Característics d'aquests jardins eren els estancs , els sistemes de canals i canonades per a fer una distribució i un ús racional de l'aigua, ja que aquests sempre ha constituït un recurs escàs a les zones mediterrànies. Per altra banda trobem els jardins tancats a l'Europa medieval, que significaren la introducció de les plantes medicinals, tant típiques de la cultura popular mediterrània. Amb el descobriment del món nou pel Cristòfol Colon, la jardineria mediterrània va obrir les portes a la introducció de varietats vegetals exòtiques que avui en dia formen part de la jardineria. En aquest projecte es vol recuperar l'autèntica jardineria mediterrània caracteritzada per la vegetació típica d'aquest clima i per l'ús de la pedra i l'aigua com a principals protagonistes. Aconseguint al mateix temps un sistema de jardineria integrada, adaptada, sostenible i econòmica de mantindre. 1.3. Marc legal. La situació legal del Parc de la Muntanyeta d'Alberic correspon a sòl urbà catalogat com a zona verda i parc, segons contempla el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU). No gaudeix de ninguna altra protecció ni classificació. La parcel·la tractada a aquest projecte, la parcel·la número 40347, pertany a l'ajuntament d'Alberic. 16 Alberic presenta un període sec als mesos entre Maig i Agost. L'index d'aridesa segons Martonne es de 21,4, amb un dèficit hídric obtingut segons Gaussen de 10,8 i un índex de contaminació segons Gorczynsky de 22,9. Temperatures hivernals, segons dades del P.G.O.U., ideals per al cultiu de cítrics i de blat. Temperatures d'estiu, segons dades del P.G.O.U., ideals per al cultiu de l'arròs. Segons la relació d'humitat obtinguda, es defineix el clima com Mediterrani sec. La classificació per mes en relació a la seva temperatura mitjana i l'eficiència de la precipitació, segons el Server Aeronàutic U.S.A. és representa la seguent taula (Taula 5): Mesos T mitjana (ºC) Clasificació P mitjana (mm) Clasificació Gener 9,7 Fresc 50,1 Humit Febrer 10,9 Templat 39,6 Humit Març 12,9 Templat 46,9 Sec Abril 15,4 Templat 43,4 Sec Maig 19,3 Templat 35,9 Sec Juny 23,2 Càlid 18 Sec Juliol 26,2 Càlid 6,9 Sec Agost 25,8 Càlid 22,4 Sec Setembre 23,1 Càlid 56,3 Sec Octubre 18,2 Templat 111,7 Humit Novembre 13,4 Templat 102,2 Humit Desembre 10,2 Templat 50,8 Humit Taula5: Clasificació dels mesos per la temperatura mitjana i per l'eficiència de la precipitació, segons el Server Aeronautic U.S.A. En quan al règim dels vents, s'ha tingut amb compte la taula de freqüències (Taula 5) de direcció del vent de l'estació de Manises on es pot observar una dominància predominant dels vents amb direcció Est i direcció Oest que son els responsables de les pluges de la tardor. 17 G F M Ç A M G J JL A S O N D ANUA L ² 2,4 2,6 3,5 2,2 2,1 1,1 1,6 2,5 2,1 2,4 3,3 3,3 2,4 NNE 0,5 1,1 0,5 1 0,3 0,7 0,6 0,2 0,3 1 1,1 0,3 0,6 NE 3 5,7 7,3 8,2 6,5 7,3 7,4 8,2 7,1 7,9 5,4 4 6,5 ENE 1,5 3,2 3,8 5,3 6,6 7,8 7,5 8,2 6,2 4,1 2,4 1.5 4,8 E 2,9 6,2 9,9 15 19 22 28 23 19 9,6 2,9 1,9 13,2 ESE 1,2 3 4,7 5,9 6,7 9,2 9,1 8,7 8,2 4,4 1,5 0,8 5,3 SE 2,5 4,7 9,4 12 12 13 12 13 13 8 2,5 1 8,6 SSE 0,4 0,5 1,2 0,9 0,9 0,6 0,6 1,3 0,2 0,8 1,1, 0,4 0,8 S 1,7 1,8 2 0,9 0,9 0,7 0,9 0,8 0,9 1.9 2,1 1,5 1,3 SSW 0,5 0,2 0,4 0,3 0,4 0,2 0,2 0,1 0,1 0,3 0,4 0,9 0,3 WSW 6,8 5,1 3 2,3 2 2,1 0,9 0,8 1 1,4 5 5,3 3 WSW 4,8 3,8 3,8 2,6 1,8 1,3 0,4 0,7 1,6 2,2 3,4 4,7 2,6 W 24 25 18 13 13 6,9 3,1 3,3 8,3 13,5 18 24 14,1 WNW 4,7 4,5 4,5 2,9 3,2 2,1 1,7 1,7 2,8 4,2 4,6 5,5 3,5 NW 7,1 6,7 7,3 7,1 4,9 3,6 4,8 6,7 6,2 7,3 8 8,9 6,5 NNW 1,4 1,8 1,6 1,4 0,9 0,8 1,6 1,6 1,4 1,7 2 1,2 1,5 CALM A 35 24 20 19 20 22 20 19 21 28,5 36 35 24,8 Taula 6. Freqüència de direcció del vent en %.Font. Pla general d'ordenació urbana del municipi d'Alberic. (PGOU). 3.3. Geologia i geomorfologia. El terme municipal d'Alberic està situat a la plana quaternària del marge del riu Xúquer formant part de la plana costera. Aquest terme municipal pertany al sector sudoccidental de la plana de València. Des d'un punt de vista topogràfic la major part del terreny és troba a la zona inundable del riu Xúquer i del riu Verd. El sòl està constituït per materials detrítics quaternaris d'origen al·luvial, concretament llims d'inundació dipositats al llarg del temps pels rius, degut a les fortes crescudes patides. Cap a l'Oest se situen les primeres zones muntanyoses del terme, aquestes no son massa pronunciades i més aviat escassament elevades (altura inferior a 200 metres), estan constituïdes per masses d'afloraments de roques carbonatades provinents del cretaci, separades per una marge de margues limolítiques del miocé a la banda nord-oest i sud-oest. Damunt d'aquestes formacions situades a la vall de les muntanyes ens trobem materials de cants sub-rodats que corresponen a cons de dejecció més recents i dipòsits d'origen al·luvial del cap dels barrancs. 18 3.4. Hidrologia. 3.4.1. Hidrologia superficial. El riu Xúquer recorre els extrems del Sur i l'Est d'Alberic, a més forma el límit administratiu entre aquest municipi i els de Carcaixent i Castelló de la Ribera. Es coneix un aqüífer situat sota el riu Xúquer que té un caudal més o menys constant, llevat de les fortes fluctuacions degudes a les pluges torrencials, el que fa que aquest riu tinga un risc de desbordament i avingudes prou elevat. La qualitat de les seues aigües és prou deficient, doncs no es poden utilitzar per a un abastiment públic. Per altra banda el riu Verd recorre la zona Nord del municipi d'Alberic, formant el límit administratiu amb el municipi de Massalavés. El riu Verd no té un caudal continu, assortir es caracteritza també per tenir puntes de crescuda que generen un risc de desbordaments i avingudes, degut a les pluges de caràcter torrencial típiques d'aquestes zones. Apart d'aquests rius cal destacar la gran xarxa de sèquies que recorre tot el terme, aquesta és nodreix dels diversos pous que extrauen l'aigua d'un aqüífer situat sota terra. A banda tenim la sèquia reial del Xúquer que forma la principal conducció d'aigua per al rec de tota la comarca, tant de la Ribera alta com de la Ribera baixa. Té el seu origen a la presa de Tous i creua Alberic de Sud a Nord, està situada a l'oest de l'àrea central del municipi, pròxima a la zona muntanyosa del terme. Aquesta és bàsica per a poder realitzar els cultius al terme. 3.4.2. Hidrología subterrània. En quant a la descripció hidrogeològica ens basem amb la divisió realitzada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (SGOPU - IGME, 1988). Segons aquesta divisió la zona d'estudi pertany a la Unitat Hidrogeològica de la Plana de València Sur, comarca geogràfica natural, localitzada junt a la costa mediterrània, ocupa la plana costera situada junt al golf de València, entre les localitats de Cullera i Puçol. La unitat hidrogeològica de la Plana de València Sur limita pel nord amb la Plana de València , per l'oest amb el Massis del Caroig, pel sur amb la Serra de las Agülles i per l'est amb la mar. 19 El sistema aqüífer de la Plana de València es caracteritza per ser un aqüífer multicapa format per dos zones permeables ben definides: Una zona superior, amb alternança de materials detrítics quaternaris, constituïts per arenes, argiles i llims, en el que s'inclouen llentilles de grava i conglomerats, que actua com un acuitard format per margues y argiles; I una zona inferior permeable constituïda per arenes, calcarenites i conglomerats amb un conjunt margue-argilos que forma la base de l'aqüífer. El funcionament hidràulic està caracteritzat per l'existència d'un flux amb direcció al mar, amb cotes piezomètriques que varien entre els 70 m.s.n.m. als punts més occidentals i 1 m.s.n.m. als de descarrega de l'extrem oriental, aplegant les cotes més altes durant els mesos de major precipitació. Les entrades d'aigua al sistema s'estimen al voltant dels 529 Hm³/any, dels quals 140 Hm³/any corresponen a la infiltració d'aigua de pluja; 183 Hm³/any a la infiltració de regadiu d'aigües superficials; 69 Hm³/any al retorn d'aigües de regadiu procedents d'aigua subterrània. Les eixides és produeixen fonamentalment per extraccions (255 Hm³/any). En general, l'aqüífer es excedentari, pues dels 529 Hm³ d'alimentació mitjana anual, 225 Hm³ es descarreguen a rius i a l'Albufera, pràcticament sense utilització alguna. L'aigua subterrània emprada a aquest sistema aqüífer ascendeix a 280 Hm³/any de mitja, d'acord amb la següent distribució: − Proveïment urbà e industrial : 162 Hm³/any dels quals 105 Hm³/any corresponen a aigua superficial y 57 Hm³/any a aportacions d'aigua subterrània. − Abastiment agrícola i ramader : el volum bombejat aplega fins a 177 Hm³/any. sent la demanda ramadera d'1,6 Hm³/any. La vulnerabilitat de l'aqüífer front la contaminació és de nivell elevat. A l'actualitat ja és detecten elevades concentracions de nitrats en les aigües subterrànies que es relacionen amb l'ús de fertilitzants nitrogenats als cultius. 20 3.5. Vegetació. El municipi d'Alberic pertany al Regne Holàrtic, Regió Mediterrània, i concretament a la província Valencià-catalana-provençal-balearsector Valencià Tarraconense. A les zones fluvials més llanes li correspon una vegetació de ribera de tipus edafòfila, representada per homs, Salix, Xops ,... Aquesta vegetació en un passat donava lloc a comunitats vegetals climatófiles formades per carrasques, amb un estrat arbori d'Hulmus minor , o matoll que sol acompanyar a les formacions de Carrasques com la Smilax aspera, la Rossa peregrina, la Pistaccia lentiscus, l'Hedera helix ,… A aquestes condicions potencials la fauna es trobava íntimament lligada a les característiques ecològiques configurades per la vegetació, presentant una gran varietat d'espècies adaptades als nixos ecològics definits per la vegetació. En canvi la situació en la que es troba el biòtop del terme actualment, no té rés a veure amb la situació potencial que li correspon. La vegetació preexistent hi ha estat totalment eliminada, amb la finalitat d'extraure del sòl un ús agrícola, amb els monocultius de cítrics a les terres més fèrtils, incloent les zones frontereres al riu. Cal destacar l'efecte dels usos de fito i zoo-sanitaris contra plagues dels cultius. Totes aquestes actuacions antròpiques han tingut un efecte de degradació de la vegetació potencial que li correspon a aquesta zona i per tant una pèrdua de biodiversitat de la vegetació ripària i faunística, quedant una estructura mol simplificada. 3.5.1. Biòtop I. la ribera del riu xúquer. A la zona més propera del riu Xúquer, degut a la humitat edàfica, ens trobem un ecosistema ripari. Actualment, aquesta zona està completament ocupada pel cultiu de cítrics de regadiu, aplegant fins a la vorera del riu Xúquer on en alguns trams encara es conserva la vegetació potencial de la zona, formada per Salix eleagnus i Salix purpurea , acompanyats en ocasions d'algun Fres ( Fraxinus angustifòlia ), aquest grup de 21 vegetació riparia el forma l'estrat herbaci compost per la dulcamara ( Solanum dulcarama ), la brinia ( Briònia dioica ), la sabonera Mussolaa ( Sapponaria oficinals ), les argelagues ( Robins ulmifolius ) i l'ortiga ( Urtica dioica ), entre altres. A més ens podem trobar entre aquest conjunt de vegetació algun xop blanc, ( Populus alba ) i algun Hom ( Ulmus minor ) junt a la Vinca difformis , o el Crataegus monogyna ., típics d'aquests ambients de ribera. En quant a la fauna, a aquest ambient pertanyen anfíbis com el gripau ( Bufo bufo), les granotes (Rana perezzi i Pelobates cultripes ), rèptils com la tortuga d'aigua (Emis orbicularis o Mauremys caspita), la serpent d'aigua (Natri natrix i Natrix Maura) i aus com l'ànec del coll-vert ( Anas platyrinchos ), la polla d'aigua (Gallinula chloropus), la cogullada (Gladerida cristata), l'oroéndula (Oriolus oriolus), la buscarda dels canyars (Acrocephalus scirpaceus), el peret (Acrocephalus arundinaceus) en quan a mamífers ens podem trobar la Mustela nivalis, la Mustela putorius i la rata d'aigua ( Arvicola sapidus) ,… Totes les espècies anomenades, entre altres, formen la fauna típica d'aquest ecosistema. Així doncs les trobarem a l'ambient en funció de la qualitat del medi. La mala qualitat de les aigües del riu fa impossible que alguna d'aquestes espècies es trobe de forma continuada a la zona. 3.5.2. Biòtop II. zona d’inundació. Aquests terrenys formen la major part del terme. L'ecosistema al seu origen estava conformat per grans Xoperes i Olmedes, quedant tan sols a hores d'ara alguns exemplars escampats, conservats bàsicament amb un fi ornamental. Actualment aquestes terres es troben ocupades quasi en la seua totalitat pel cultiu de regadiu de cítrics i fruiters, que porten associat l'ús de fertilitzants rics en nitrats i sals amòniques que, com a conseqüència, estan alterant el sòl original, portant amb ells formacions edàfiques de caràcter nitròfil. Totes aquestes alteracions d'origen antròpic donen lloc a un canvi també a la vegetació, poblant els terrenys d’espècies nitròfiles com l'agret (Oxalis pes-caprae) , la ravenissa blanca ( Diplotaxis erucoides ), la verdolaga (Portulacaoleracea ) y la fumaria 22 ( Fumaria parviflora ), que son espècies típiques d'aquestos ambients, formant lo que es denomina una comunitat arvense coneguda popularment, amb el nom de “males herbes”. Cal dir que totes aquestes herbàcies poden trobar-se als marges de la carretera i estan considerades com a bioindicadors de l' eutrofització del medi. Els cultius de fruits han suposat una font d'aliment al que espècies faunístiques característiques d'aquest medi s'han pogut adaptar, destaquem com a exemple la palput (Palput epops) la terrerola comú (Alauda arvensis), el terrier comú (Hippolaus polyglotta), la merla (Turdus merula), el carboner comú (Parus major), el verderol (Serinus serinus), i la cadernera (Carduelis carduelis), son algunes de les espècies més significatives. A més a més un gran nombre d'espècies utilitza aquestes terres com una font d'aliment i repòs durant l'hivern. La conclusió és la següent, el municipi d’Alberic és un terreny amb un grau elevat d'antropització, augmentant en funció a la proximitat del casc urbà al trobar-se la carretera CC3324 tan prop es generen un empitjora-men't sobre la qualitat ambiental de l'habitat corresponent a les espècies residents anomenades. 3.5.3. Biòtop III. vegetació natural. Aquesta zona es situa a la part més occidental del terme, està constituïda per conjunts aïllats de vegetació natural composta bàsicament pel pinus halepensis i la màquia mediterrània. La major part del terreny descriu una zona que ha estat arrasada per un incendi, trobant-nos ara, tan sols, herbassars constituïts per Brachypodium retusum y Hyparrenia hirta , acompanyats d' arbustos com Ulex parviflorus, Thymus vulgaris, Chamaerops humilis i exemplars de Quercus coccifera. La resta d'espai compta amb una estructura mixta de bosc de Pinus halepensis i màquia mediterrània de tipus Rhamno-Querción cocciferae. La fauna d'aquests espais es potencialment més diversa que la des medis anteriorment nomenats, degut principalment a la superior varietat de nínxols ecològics que ofereix la més alta diversitat vegetal que manté, nomenant entre altres espècies, les següents: 23 - Amfibis : Gripau (Bufo bufo). - Rèptils : Dragó ( Tarentola mauritanica), sargantana (Psammodromus hispanicus), bívia ibèrica (Chalcides bedriagai), colobra cega (Blanus cinereus) y serpents (Malpolon mospessulanus, Coronella girondica y Coluber hippocrepis). - Aus : Cernicalo (Falque tinnunculus), perdiu (Alectoris rufa), paloma torcaz (Columba palumbus), tórtora (Streptopelia turtur), corneta (Otus scops), xibecmunicipal pertany al sector (Athene noctua), cucut (Cuculus canorus), fuster (Picus viridis) , trencacolls (Jynx torquilla), el Corb (Corvus corax), mari (Lanius escubitor), mosquerola (Papamosques grisos striat) entre altres. - Mamífers : Eriçó (Erinaceus europaeus), musaranyes (Suncus etruscus y Crocidura russula) ,liró (Eliomys quercinus), ratoli (Mus spretus), sorra (Vulpes vulpes). 24 4. ACTUACIÓNS. 4.1. Adequació del jardí mediterràni de la muntanyeta vella. 4.1.1. Preparació del terreny. S'esbrossaran els 22.000m² que formen la superfície de la muntanyeta vella. Aquest proces es durà a terme d'una manera semi-mecanitzada, utilitzant desbrossadores de cadenes i/o de cordes. Es respectaran els exemplars d'espècies típiques mediterrànies que es troben en bon estat al parc, algunes de les quals es mostren a la taula 6. Pinus halepensis . (Pí calcari) Rosmarinus officinalis . (Romer). Ceratonia siliqua . (Garrofera) Rubia peregrina. (Rubia). Olea europea . (lÒlivera). Asparragus autifolius. (Asparraguera). Lavandula sp . (Lavanda). Chamaerops humillis. (Margalló). Thymus sp . (Timó). Nervium oleander. (Baladre). Rhamnus alaternus . (Aladern). Sedum sediforme. (Raïm d'ocell). Rhamnus licioides . (Espí negre). Celtis australis. (Llidoner). Ficcus carica . (Figuera) Arbutus unedo. (Arboç). Pistacia lentiscus . (Llentiscle). Salvia sp. (Salvia). Erica multiflora. (Petorret) Santolina chamaecyparissus . (Camamilla de muntanya). Quercus coccifera . (Coscolla). Thymus piperella. (Pebrella). Taula 6. Llistat d'espècies presents a la Muntanyeta . Es destaca la presència del Chamaerops humilis (Margalló) i del Thymus piperella (Pebrella) com a exemplars de gran valor botànic. Per altra banda, la Ceratonia siliqua (Garrofera), el Pinus halepensis (Pí calcari) i la Olea europea (l'Òlivera) són les espècies més abunndants. Cal destacar els exemplars de Ceratonia siliqua per la seva avançada edat i el seu gran tamany. Per altra banda es realitzarà una operació combinada la qual consistirà en una poda, fins una altura de 2 metres, l'esbrossament i la neteja corresponent. 4.1.2. Elecció d’espècies vegetals per al jardí. L'elecció de les espècies vegetals que es plantaran al parc de la muntanyeta es basarà principalment en: 25 − Caracters ecofisiològics: les espècies seleccionades seran espècies mediterrànies, més aviat de la zona en la que tractem (el litoral valència) ja que es tindran en compte els criteris d'adaptació a determinades circumstàncies com per exemple la resistència a les condicions climàtiques (com pot ser la sequera estival que caracteritza al clima mediterrani, les gelades que es puguen produir, l'exposició a la llum solar, resistència a l'acció del vent,...), l'adaptació a les diferents característiques del sòl (la fertilitat, la textura, l'estructura, la profunditat,...). − Caràcters fenològics: Se seleccionaran espècies en funció de caràcters o estats fenològics d'interès, com per exemple la floració (època de floració, color de la flor,... ja que un dels objectius d'aquest projecte s'aconseguir que el jardí gaudisca de flor en totes les estacions, (respectant sempre el primer criteri de selecció), la foliació (època, textura, tamany i color de la fulla,...) − Caràcters fisiològics: On considerarem caràcters com la velocitat de creixement, la longevitat, la resistència al foc, la resistència a plagues i infermetats,... 4.1.3. Plantació. Els procediments de plantació seran realitzats de forma manual. La dimensió dels buits de plantació variarà en funció del tipus i el tamany de la planta en cada cas. − Arbres, palmeres joves, arbustos i enfiladisses: 0,5 x 0,5 x 0,5 m. − Plantes de flor: 0,2 x 0,2 m. 4.2. Adequació de l’escalera de l’entrada est de la muntanyeta vella. Per a l'adequació de l'escalera seran necessàries les següents actuacions: - Retirada manual dels llistons de fusta degradats, per a posteriorment eliminarlos per la impossibilitat de ser reutilitzats. 32 5. TERMINI D’EXECUCIÓ I CALENDARI D’OBRA. L'execució tindrà un termini de duració de 4 mesos, podent ser superior o inferior en funció dels imprevists que es puguen produir. 6. PRESSUPOST. A continuació el resum del pressupost: RESUM DEL PRESUPOST Capitul 1. Preparació del terreny…………………………………………… 20.463,30 € Capitul 2. Materials no vegetals…………………………………………… 15.442,76 € Capitul 3. Materials vegetals………………………………………………. 8.123,39 € Capitul 4. Instal·lació del reg……………………………………………….. 6.000,00 € Capitul 5. Seguretat i salud…………………………………………………. 2.001,18 € Total d'execució material…………………………. 52.030,63 € 6% de benefici industrial………………….. 3.121,84 € 13 % de despeses generals……………………. 6.763,98 € Suma de G.G i B.I. 9.885,82 € 16 % (IVA)………………………………………………… 9.906,63 € Presupost de contrata 71.823,08 € TOTAL DE PRESUPOST GENERAL 71.823,08 € Ascendeix el pressupost al total de setanta-un-mil vuit-cents vint-i-tres euros en vuit céntims. 33 ANNEXES A LA MEMÒRIA ÍNDEX D’ANNEXES ANNEXE Nº1: ESTUDI SOCIOECONÒMIC………………………………….33 ANNEXE Nº2: LLISTAT D’ESPÈCIES…………………………………………36 ANNEXE Nº3: INSTAL·LACIÓ DEL REG……………………………………..75 ANNEXE Nº4: MOBILIARI……………………………………………………..78 ANNEXE Nº5: ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT………………………….83 ANNEXE Nº6: JUSTIFICACIÓ DE PREUS………………………………….136 34 ANNEXE Nº1: ESTUDI SOCIOECONÒMIC ESTUDI SOCIOECONÒMIC. 1. Evolució de la població. Com es pot observar al Gràfic 1, la població d'Alberic ha anat en augment des de la dècada dels 90 de forma lenta però continuada. Des d'1.996 fins al 2.008 la població s'ha incrementat vora 2.000 habitants, variant entre 9.100 i 10.932. 0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 Nº d'habitants 1996 1999 2001 2003 2005 2007 Anys Creixement de la població del municipi d'Alberic Gràfic 1. Quantitat d'habitants al municipi d'Alberic per any, des del 1996 fins el 2008, Dades Extretes de l'IVE (Institut Valencià d'Estadística). Segons l'institut nacional d'estadística s'espera que aquest patró de creixement continue desenvolupant-se de la mateixa manera durant els anys futurs, ja que aquesta tendència es dona quan el nombre de la població d'entre 0 i 9 anys es superior a 100, dades que és compleixen en aquest cas, com es veu a la Taula 1: Edat (Anys) Any 2008 0-9 1177 Taula 1. Nombre d'habitants d'entre 0 i 9 anys al poble d'Alberic Font: Institut Valencià d'Estadística (IVE). 35 La superfície del terme municipal d'Alberic correspon a 2697 ha (26,97km²), de les quals els diferents usos es distribueixen de la següent manera: Usos del sol al terme municipal d'Alberic 1999 Persentatges Espècies arborees forestals 2has 7,41% Altres terres no forestals 91has 3,47% Terres llaurades 1496has 55,47% Terres de past permanent 0has 0% Total de superfície utilitzada 1589has 58,91% Total de superfície del terme municipal d'Alberic 2697has 100% Taula2: Distribució dels diferents usos del sòl al municipi d'Alberic (any 1999. últimes dades publicades). Font: Institut Valencià d'estadística (IVE). Mitjançant la taula s'observa que l'us del sòl d'aquest municipi és principalment agrícola, ja que 1.496 de les 2.697 ha. que constitueixen el terme son terres llaurades. Ès a dir que el 55,47% de la superfície total d'Alberic pertany a un ús agrícola, principalment pel cultiu de taronja, que ha determinat als últims anys a les plantacions d'arròs. En segon lloc les espècies arbòries i forestals ocupen el 7,41% del sòl total i altres terrenys no forestals constitueixen el 3,47%. Cal destacar l'augment de l'activitat industrial dels darrers anys, mostra d'aquesta és la construcció en 1997, d'un polígon industrial nou i d'altra empresa d' àmbit multinacional, amb la consegüent creació de llocs de treball. Fins i tot l'activitat econòmica més important segueix sent l'agricultura. 2. Usos i aprofitaments actuals. La superfície del terme municipal d'Alberic correspon a 2.697 ha (26,97km²), de les quals els diferents usos es distribueixen de la següent manera: 36 Usos del sol al terme municipal d'Alberic 1999 Persentatges Espècies arborees forestals 2has 7,41% Altres terres no forestals 91has 3,47% Terres llaurades 1496has 55,47% Terres de past permanent 0has 0% Total de superfície utilitzada 1589has 58,91% Total de superfície del terme municipal d'Alberic 2697has 100% Taula3: Distribució dels diferents usos del sòl al municipi d'Alberic (any 1999. últimes dades publicades). Font: Institut Valencià d'estadística (IVE). Mijançant la taula es dedueix que l'ús del sòl d'aquest municipi és principalment agrícola, ja que 1.496 de les 2.697 ha. que constitueixen el terme son terres llaurades. És a dir que el 55,47% de la superfície total d'Alberic pertany a un ús agrícola, principalment pel cultiu de taronja, que ha determinat als últims anys a les plantacions d'arròs. En segon lloc les espècies arbòries i forestals ocupen el 7,41% del sòl total i altres terrenys no forestals constitueixen el 3,47%. Cal destacar l'augment de l'activitat industrial dels darrers anys, mostra d'aquesta es la construcció en 1997, d'un polígon industrial nou i d'altra empresa d' àmbit multinacional, amb la consegüent creació de llocs de treball. Fins i tot l'activitat econòmica més important segueix sent l'agricultura. 37 ANNEXE Nº2: LLISTAT D'ESPÈCIES. 1. INTRODUCIÓ. Amb la fi de seleccionar les espècies més adequades per a l'entorn cal tenir amb conte les següents consideracions: Aspecte general de la planta, el seu port, el seu tamany, l'altura alcançada a l'estat maur, el color de la floració, i si es una planta sempre verda o no, etc. Els canvis d'aquests aspectes al llarg de les estacions, es a dir, si ès perenne o caduca, l'estació i el mes de floració, caràcter decoratiu del seu fruit i la duració d'aquest. Habitats de preferència: temperatura, ambient, pluviometria, altitud, tipus de sol, etc. Adequació a les diferents finalitats que es pretenen aconseguir, en el cas de plantes si son reptants, si s'adapten a cobrir gelosies, al cas d'arbusts si els es pot donar forma, si es poden donen la possibilitat d'adaptar-se a ser plantats aïllats o en grups, etc. Característiques específiquies pròpies: Algunes poden ser punjosses, altres tòxiques si son ingerides, hi ha de creixement ràpid i de desenvolupament lent, algunes poden aguantar bé les podes i altres no, etc. Totes aquestes característiques es deuen tenir amb compte a l'hora de seleccionar-les o descartar-les en cada cas en concret. Per finalitzar, i no per aquest motiu menys important, també influeix l'agrada personal de l'individu que elgisca les espècies, de les seves preferències particulars. 1.1. Llistat d’espècies vegetals terrestres . A continuació queden detallades, una per una, les diferents espècies empprades per a realitzar l’adequació del jardí. 38 1.1.1. Lavandula angustifòlia. - Nom comú o vulgar: Espígol, Lavanda. - Família: Lamiaceae. - Origen: regió Mediterrània. - La Lavanda forma un subarbust de quasi 1 m d'altura. - Tiges llenyoses i retorçuts amb brots verds de 50 a 70 cm de longitud. - Tiges quadrangulars amb fulles oposades o fasciculades. - Les fulles són llargues i estretes i cobertes de pelussa. - Fulles esbossar-lanceolades, senceres, blanc-tomentoses quan sòn jóvens i fent-se verdoses. - Florix a l'estiu, omplint-se de xicotetes i aromàtiques flors de color celeste-lila, agrupades en espigues de fins a 15 cm de llarg. - És una de les herbes d'olor més dolça i suggestiva. - Apta per a cultivar en macetes o jardineres. - Clima: és ideal per a ubicacions costaneres, no així per a la zona on rebria molta pluja i poc sol. - Llum: esta planta necessita un gran sol i creix molt millor amb una abundant llum. - Sòl: preferixen els sòls calcaris, més aïna arenosos i secs. 39 - En sòls massa fèrtils el seu fullatge creix de manera abundant, però no dóna la fragància esperada. - En terrenys molt humits el seu creixement és pobre i pot patir putrefaccions en les arrels. - Poda: quan la lavanda haja acabat de florir (a finals d'agost), hem de realitzar una poda enèrgica, d'aproximadament 20 cm. - Les plantes creixen des de finals d'estiu i un tall d'estes característiques ajuda a què mantinguen el bon aspecte al llarg de tot l'hivern. - Durant el primer any despuntar els capolls florals per a promoure el creixement arbustiu. - Perquè mantinga una silueta arredonida, és aconsellable podar-la una vegada a l'any. - Esta planta no és atacada per insectes. - Es pot cultivar-la des de la seua pròpia llavor, però és més fàcil fer-ho prenent un dels seus talls o per algun dels seus tiges. - Es reproduïx per esqueixos desproveïts de botons florals, presos a la primavera i estiu. - Donen millors resultats si s'arranquen amb un "taló" de la fusta vella. 1.1.2. Jasminium grandiflorum. - Nom comú o vulgar: Gesmil espanyol, Gesmil real, Gesmil d'Espanya, Gesmil olorós, Gesmil café. - Família: Oleaceae (Oleàcies). 40 - Origen: nord-est d'Àfrica i sud d'Aràbia. - El gesmil real té un port arbustiu. - Fulla perenne. - Fulles oposades amb 5-7 folíols ovats d'uns 2 cm de longitud, sent el terminal més gran i confluint els laterals en el raquis aplanat. - Flors blanques molt perfumades, amb un aroma fi i subtil, utilitzat per a l'extracció de perfum. - Les flors duren poc, però la floració és contínua des de final de primavera fins a principis de tardor, i a vegades es prolonga inclús durant l'hivern. - Interessant per la seua abundant floració. - Usos: generalment sobre reixes, murs o zelosies. - Plantar-la on es puga disfrutar del seu perfum. - Llum: sol o mitja ombra. - Temperatures: no resistix molt de fred, suporta fins als -6ºC, però es recomana protegir del fred. - S'adapta només als climes temperat-càlids. - Ha de protegir-se del vent. - Sòls ben drenats, preferiblement arenosos i rics en matèria orgànica; pot ser calcari. - Subjectar-la al suport ja que no ho fa de forma espontània. - Té molta vegetació pel que cal podar-la ben sovint per a afavorir la flor. 41 - Es propaga sense dificultat per estaques de fusta semidura, per fulles preses a finals de l'estiu i posades a arrelar en hivernacle. - També s'empren capficaments i fillols. 1.1.3. Cistus monspeliensis. - Nom comú o vulgar: Estepa negra, Estepa de Monpelier, Estepa de Montpelier. - Família: Cistaceae. - Planta subarbustiva, que creix en forma de mata d’aproximadament 1,5 m d'altura. - Arbust de color verd intens, fosc, viscós, amb forta olor balsàmica a làdan. - Branques superiors peloses i glanduloses. - Fulls esbossares, llargues i estretes. Són de tacte rugós amb els marges generalment revolutos, recobertes de pèls estrelats en el revés. - Flores blanques, amb 5 pètals i hermafrodites. Apareixen solitàries o en grups de 8, pedicel·lades. - Fruit càpsula, amb pèls estrelats en l'àpex. - Es dóna en la regió mediterrània estenent-se a les illes Canàries, especialment freqüent en Sierra Morena i Andalusia. - Aguanta bé les gelades i solanes. 48 - Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. - Formes vitals : Caducifoli. Macrofaneròfit. - Hàbitat : Bardisses dels torrents i a llocs humits. Zones forestals. - Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Usos simbòlics. - Categoria IUCN : Poc preocupant - Característiques : Arbust espinós, amb fulles que cauen a l'hivern, les fulles estan molt dividides. Les flors blanques estan reunides en una falsa umbel·la (corimbe). Els fruits maduren a la tardor, quan perd les fulles, són d'un color vermell viu. Floreix al principi de la primavera. 1.1.12. Quercus ilex. - Família : Fagaceae - Gènere : Quercus - Nom comú català : Alzina. - Nom comú castellà : Encina. - Distribució per províncies : Barcelona. Girona. Illes Balears. Tarragona. - Distribució per illes : Formentera. Mallorca. Menorca. - Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-septentrional - Època de floració : Abril. Maig. 49 - Formes vitals : Macrofaneròfit. - Hàbitat : Forma la comunitat climàcica de bosc a les zones amb més de 500 mm de precipitació mitjana. - Usos i propietats : Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. - Categoria IUCN : Poc preocupant Característiques : Aquesta alzina té la fulla allargada, verd fosc per l'anvers i amb molts de nervis (més de 8 parells) al revers. Aquest caràcter la diferencia de la subsp. ballota que tenen les fulles més arrodonides, de color verd grisenc per l'anvers i grisa amb pocs nervis al revers. De tota manera la gran variabilitat de la morfologia de les fulles sempre fa difícil la identificació. - Observacions : És l´arbre espanyol més representatiu. Arbre de gran valor ornamental. - Origen : Contorn de la regió mediterrània. - Situació al Campus UIB : Petit bosc situat a un lateral de la Residència. 1.1.13. Melissa officinalis. - Família : Labiatae (Lamiaceae) - Gènere : Melissa - Nom comú català : Abellera. Aronjina. Citronella. Melissa. Tarongina. Taronjí. - Nom comú castellà : Cedrón. Cidronela. limonera. Melisa. Toronjil. 50 - Distribució general (Fitogeografia) : Eurosiberiana (Submediterrània) - Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. - Formes vitals : Hemicriptòfit. - Hàbitat : Planta cultivada a jardins. - Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Perfumeria. Característiques : Herba perenne de tiges rastreres que poden arrelar i tiges erectes (fins 80 cm) quadrangulars i cobertes de pèls. Les fulles són oposades, molt piloses i de marge serrat. Les flors són blanques, axil·lars i estan agrupades en verticil·lastres. Si agafem una fulla entre els dits notarem una olor molt agradable a llimona. 1.1.14. Mentha pulegium. - Família : Labiatae (Lamiaceae) - Gènere : Mentha - Nom comú català : Poliol. Poliol d'aigua. Puriol. - Nom comú castellà : Poleo. - Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. - Distribució per illes : Mallorca. Menorca. - Distribució general (Fitogeografia) : Holoàrtica 51 - Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. - Formes vitals : Hemicriptòfit. - Hàbitat : Basses, siquies, torrents, fonts..., camps de conreu. - Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. - Categoria IUCN : Poc preocupant Característiques : El poliol és una petita herba amb el típic aroma de les mentes quan la prenem entre els dits. S'aixeca erecte sobre el terra, fent ben visibles les fulles oposades, fulles petites de contorns més o menys ovals i no massa grans. A la part de dalt de la planta apareixen les flors, típicament agrupades en falsos verticils a la aixella de les fulles. Les flors són liles i van madurant de baix cap a dalt; així mentre la inflorescència creix verticalment va formant noves flors, que primer són poncelles, desprès s'obren i finalment, les més velles ja tenen els fruits. Viu a llocs una mica humits, sovint a les vores de basses o torrents, però també la podem trobar a camps de secà. Floreix al final de la primavera i principi de l'estiu. 1.1.15. Myrtus comunis. - Família : Myrtaceae - Gènere : Myrtus - FlorsFruit Nom comú català : Murta. Murtera. Murtra. - Nom comú castellà : Arrayán. Mirto. - Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca. 52 - Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional - Època de floració : Maig. Juny. Juliol. - Formes vitals : Macrofaneròfit. - Hàbitat : Marges de torrents, tàlvegs, vessants ombrívoles, moltes vegades lligada a la vegetació forestal - Usos i propietats : Afrodisíaca. Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Perfumeria. Tincions. - Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear. Característiques : La murta és un arbust emblemàtic de la cultura mediterrània, associat a moltes tradicions i costums. Els seus fruits, els murtons, són comestibles, les fulles tenen un aroma molt agradable i es poden utilitzar per a fer colònies. Les fulles son lluents i disposades per parelles, s'assemblen a altres arbusts mediterranis escleròfils però el seu olor les delata fàcilment. Floreix al principi de l'estiu fent unes flors blanquinoses que criden l'atenció en aquesta època de l'any. 1.1.16. Pistaccia lentiscus. - Família : Anacardiaceae - Gènere : Pistacia - Nom comú català : Llentiscle. Llentrisca. Mata. - Nom comú castellà : Lentisco. 53 - Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València. - Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca. - Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània - Època de floració : Març. Abril. Maig. - Formes vitals : Macrofaneròfit. - Hàbitat : Totes les garrigues, boscs escleròfils i brolles. - Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. - Categoria IUCN : Poc preocupant Característiques : La mata o llentiscle és un arbust que pot arribar a fer-se un arbret; és molt abundant a les garrigues i sotoboscs dels pinars i alzinars. Són molt característiques les fulles compostes amb folíols coriacis, així com l'aroma resinós que fa tota la planta. A Mallorca també hi viu Pistacia terebinthus, aquesta es troba només a les parets rocoses de la Serra de Tramuntana, es diferencia perquè les fulles compostes tenen un folíol terminal (llavors tenen un número imparell de folíols), són bastant més grans i a més cauen a l'hivern. 1.1.17. Rosa sempervivens. - Família : Rosaceae - Gènere : Rosa 54 - Nom comú català : Gabarrera. Gardans. Gavarrera mosqueta. Rosa boscana. Roser bord. Roser de pastor. Roser englantiner. - Nom comú castellà : Mosqueta común. Rosal silvestre. - Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València. - Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca. - Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània - Època de floració : Maig. Juny. Juliol. - Formes vitals : Nanofaneròfit. - Hàbitat : Alzinars i bardisses. - Categoria IUCN : Poc preocupant Característiques : Arbust de tiges trepadores de 6 m d’alt o més. Les fulles tenen 3-5 folíols coriacis, dentats i molt lluents. La flor, de color blanc, es caracteritza per tenir els estils soldats en forma de columna. Els sèpals, enters o lobulats, amb glàndules al marge o al revers, estan dirigits cap a fora i avall, i cauen abans de que la úrnula maduri. La úrnula és ovoidesubglobulosa de color vermell. Observacions : És necessari una clau de classificació per poder identificar correctament totes les espècies de roses. 55 1.1.18. Viola sylvestris - Família : Violaceae - Gènere : Viola - Nom comú castellà : Violeta de bosque. - Distribució per províncies : Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València. - Distribució general (Fitogeografia) : Eurosiberiana - Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. - Formes vitals : Hemicriptòfit. - Hàbitat : Clarianes de boscos caducifolis humits (fagedes, rouredes, boscos de ribera...) i altres herbassars ± humits i ombrívols. - Usos i propietats : Medicinal. Característiques : Herba perenne de fulles ovato-cordiformes, crenades i agudes. Les estípules són lanceolato-linears i llargament fimbriades. Les flors són sòlitàries i cadascuna neix d'un llarg peduncle axil·lar. Els sèpals són aguts i tenen uns apèndixs a la base de mida molt variable. La corol·la és d'un color lilós o blavenc, amb un esperò a la base. El fruit és una càpsula subtrígona. Observacions : Aquest tàxon és molt variable i ha estat dividit en unes subespècies considerades per molts autors com a espècies (V. riviniana Rchb. i V. reichenbachiana Jord. ex Boreau). Els caràcters quantitatius per separa-les són molt variables, sobretot els referents a la 56 mida dels apèndixs del calze. Molts cops, són més freqüents els individus intermitjos entre els dos tàxons que els que presenten tots els caràcters diagnòstics junts. 1.1.19. Valeriana officinalis - Família : Valerianaceae - Gènere : Valeriana - Nom comú català : Herba gatera. Valedriana. Valeriana. Valeriana vera. - Nom comú castellà : Hierba de los gatos. Valeriana. - Distribució per províncies : Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. València. - Distribució general (Fitogeografia) : Eurosiberiana - Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. - Formes vitals : Hemicriptòfit. - Hàbitat : Boscs humits. Cultivada a jardins. - Usos i propietats : Aromàtica. Medicinal. Característiques : Herba perenne de consistència una mica suculenta que pot arribar als 2 m d’alçada; forma rizomes. Les tiges són verdes i acanalades. Les fulles són oposades i estan dividides, amb els folíols lanceolats, dentats i pilosos pel revers. Les flors estan agrupades en inflorescències glomerulars terminals, són blanques-rosa, una inflorescència central i superior i dos laterals i inferiors. Les bràctees tenen els marges translúcids. 57 Observacions : Com el seu nom indica aquesta és una coneguda planta medicinal. 1.1.20. Alysum alyssoides. - Família : Cruciferae (Brassicaceae) - Gènere : Alyssum - Nom comú català : Herba de la ràbia. - Nom comú castellà : Hierba de la rabia. - Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València. - Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-septentrional - Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. - Formes vitals : Teròfit. - Hàbitat : Pradells d'anuals dels replans de sòl calcari poc profund. Pot fer-se també en camps, marges de camins, etc. Característiques : Petita herba anual caracteritzada per la presència de silícules de menys de 4 mm, pubescents (indument format per pèls asteriformes) i de sèpals persistents. 64 Característiques : Aquesta petita mata viu a les garrigues, sovint a prop de la mar tant a llocs rocosos com als sistemes dunars. Les seves fulles fan una olor ben característica (que recorda al curri), són lineals, petites i blanquinoses. Les flors de color daurat també són ben característiques. Al litoral d'Eivissa també pot trobar-se, més rarament, Helichrysum italicum, que generalment és més gran, però cal tenir una bona clau de determinació per a diferenciar-los amb seguretat. 1.1.27. Hedera helix - Família : Araliaceae - Gènere : Hedera - Nom comú català : Heura. - Nom comú castellà : Hiedra. - Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València. - Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca. - Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània - Època de floració : Setembre. Octubre. - Formes vitals : Faneròfit. - Hàbitat : Llocs ombrívols a peus de penyals de muntanya, alzinars. Habitual a jardins. - Usos i propietats : Medicinal. Tòxica. 65 - Categoria IUCN : Poc preocupant Característiques : L'heura és una liana que puja a sobre d'altres plantes (per ex. les palmeres dels jardins) o, més sovint, sobre parets rocoses. També es pot trobar estesa pel terra a sota dels alzinars. Forma petites arrels a les branques que li serveixen per aferrar-se al seu suport. Les fulles properes a les branques fèrtils són romboïdals, mentre que les de la resta de la planta presenten uns característics lòbuls en forma palmada. Floreix al final de l'estiu i tardor. Hi ha varietats domèstiques donat el seu ampli ús a jardineria. 1.1.28. Salvia lavandulifolia - Família : Labiatae (Lamiaceae) - Gènere : Salvia - Nom comú català : Sàlvia. - Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València. - Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental - Època de floració : Maig. Juny. Juliol. - Formes vitals : Camèfit. - Hàbitat : Matollars muntanyecs calcícoles. - Usos i propietats : Aromàtica. 66 - Categoria IUCN : Poc preocupant Característiques : Arbust perenne, aromàtic, de baixa alçada (30-50 cm). Les fulles són peciolades, el·líptiques o lanceolades (unes 3-4 vegades mes llargues que amples), amb els nervis prou marcats, grisencs sobretot en el revers. La inflorescència presenta nombrosos verticils de flors de corol·la violàcia i calze amb cinc dents més o menys iguals, sense pèls glandulosos. 1.1.29. Globularia alypum - Família : Globulariaceae - Gènere : Globularia - Nom comú català : Botja. Corona de frare. Cossiada. - Nom comú castellà : Cebollada. Corona de rey. Coronilla de fraile. Siemprejunta. - Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València. - Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Mallorca. Menorca. - Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània - Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. - Formes vitals : Nanofaneròfit. - Hàbitat : Boscos aclarits i garrigues seques. Sobre sòl calcàri. 67 - Usos i propietats : Medicinal. - Categoria IUCN : Poc preocupant Característiques : La cossiada és una mata molt ramificada que es reconeix per les seves flors reunides en capítols de color blau, floreix a la tardor i a l'hivern, i la trobarem al sotabosc dels pinars, de vegades a garrigues molt obertes a llocs secs i calents. Quan està en flor no es pot confondre amb cap altre planta. 1.1.30. Genista scorpius - Família : Leguminosae - Gènere : Genista - Nom comú català : Argelaga. Argelaga negra. Argilaga borda. Gatosa negra. - Nom comú castellà : Aliaga. Aulaga. - Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València. - Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental - Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. - Formes vitals : Nanofaneròfit. - Hàbitat : Matollars, prats secs, camps abandonats, boscos esclarissats, indrets rocosos... 68 - Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Característiques : Arbust genistoide d'un verd grisenc, gairebé afil·le (foliós a la primavera). Fa unes espines axil·lars robustes i estriades, que formen un angle molt obert amb la tija. Les fulles són simples, alternes i subsèssils. Les flors es reuneixen en fascicles. El calze és campanulat i bilabiat, amb els llavis més curts que el tub de la corol·la. Aquesta és de color groc fort tendint a carbassa. El fruit és un llegum oblong i comprimit. 1.1.31. Ulex parviflorus - Família : Leguminosae - Gènere : Ulex - Nom comú català : Aliaga. Gatosa. - Nom comú castellà : Aliaga morisca. Tojo. - Distribució per províncies : Illes Balears. - Distribució per illes : Eivissa. - Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental - Època de floració : Gener. Febrer. Novembre. Desembre. - Formes vitals : Nanofaneròfit. - Hàbitat : Garrigues i llocs oberts. 69 - Categoria IUCN : Poc preocupant Característiques : Arbust molt espinós, que fa flors grogues i floreix a l'hivern. A les Balears només se l'ha trobat a les Pitiüses. Es diferencia de Calicotome spinosa perquè aquesta espècie presenta fulles trifoliades mentre que Ulex parviflorus no té fulles o les té simples i molt petites. També es caracteritza perquè el calze està dividit en dues peces. Viu a les garrigues i pinars. 1.1.32. Rosmarinus officinalis - Nom comú o vulgar: Romero. - Família: Lamiaceae. - Origen: el romer és una planta originària de la regió mediterrània, sobretot de les àrees on el sòl és especialment sec, arenós i rocós. - Etimologia: el nom científic "Rosmarinus" pareix que deriva, bé de les paraules llatines "Ros": Rosada i "Marinus": Marí, per ser espècie que no sol allunyar-se en excés de les zones costaneres; o bé dels vocables grecs "Rhops": Arbust i "Myrinos": Aromàtic. - L'epítet "officinalis" s'aplica a moltes espècies que des de molt antic han sigut considerades medicinals. - Arbust perenne de fins a 2 metres. - És molt aromàtic i és una important planta mel·lífera amb gran nombre d'aplicacions medicinals i cosmètiques. 70 - Fulles fermes, verd fosc per la feix i blanquinoses pel revés, proveïdes d'abundants glàndules d'essència. - Flors de color blau o violaci pàl·lids amb els estams més llargs que els pètals i el llavi superior de la corol·la corbat. - Fruit sec amb llavors menudes. - És una espècie termòfila, aconseguint el seu desenrotllament òptim en llocs secs i solejats i sobre qualsevol tipus de sòl, preferentment calcari. - Llum: el romer necessita un mínim de 6 hores exposició a la llum solar diàries. - Sòl: la terra en què millor creixerà és en l'arenosa, encara que s'adapta amb facilitat a altres tipus de sòl més pobre, excepte en els argilosos. - Plantar a 50 centímetres de distància entre planta i planta. - Reg: serà suficient amb un reg moderat. No s'ha de regar molt sovint a la planta. - Es diu que té la virtut d'espantar les plagues, per la qual cosa les plantes que estan al seu voltant es veuen protegides. - És una espècie molt senzilla de propagar. Si es tallen esqueixos de les branques del romer i s'introduïxen en un recipient amb aigua, als pocs dies es podrà observar com comencen a nàixer arrels. La propagació a partir de llavors és més complicada i porta molt més temps. 71 1.2. Vegetació auàtica. 1.2.1. Nymphaea alba - Nom comú o vulgar: Nenúfar blanc, Rosa d'amor, Rosa de Venus, Escudet de riu, - Nenúfar blanc, Adarga, Aguapé Branco, Azucena d'aigua, Nimfa blanca, Nimfea blanca - Família: Nymphaeaceae. - Origen: Europa sud i nord d'Àfrica. - Herba aquàtica, perenne i amb rizoma rèptil, carnós i robust. - Les fulles tenen forma de cor o arredonides. - Les fulles submergides són de color verd clar i translúcid, són fines i amb les vores doblegats cap a dins. - Les fulles emergents s'estenen sobre la superfície de l'aigua són robustes i amb la seua cara superior revestida de cera que la torna resistent i impermeable. Són verd fosc i roges per la part inferior. - Flors blanques, molt grans, de 10 a 20 cm, oloroses, flotants, llargament pedunculades, amb nombrosos pètals patents; sèpals blancs per damunt. - Les llavors poden usar-se com a succedani del café i les flors poden conservarse en salmorra. Les tiges subterrànies són usats a vegades com a aliment en el nord d'Europa. - Té propietats medicinals com anafrodisíac, calmant i parasimpaticolític. Antigament s'usava en convents i seminaris en forma d'infusió com antiafrodisíaca. Pot usar-se en nimfomanies i erectísme genital. 72 - Bella planta per a qualsevol jardí amb zona aquàtica. - Els seus amples les fulles proveïxen ombra als peixos i reduïx l'aparició d'algues. - Necessita una posició molt solejada i una profunditat d'aigua entre 40-100 cm. - Aigües estancades o amb poc moviment, de fins a 2 m de profunditat. - El material del fons deu ser mixt amb arena, argila i turba. - Retirar els les fulles morts per a evitar la pol·lució de l'aigua. - Requerix d'un període de descans a l'hivern a 15°C aproximadament. - Cal dividir-les cada 3-4 anys. - Plagues i malalties dels Nenúfars: - Pugó del Nenúfar (Rhopalosiphum nymphaeae). Sol bastar una polvorització forta d'aigua sobre els les fulles per a deixar-los indefensos a la predació dels peixos de l'estany, o retirar a mà si l'estany és xicotet. Atenció d'aplicar plaguicides que siguen tòxics per als peixos, granotes, tortugues i la resta de fauna aquàtica. - L'escarabat Galerucella nymphaeae s'assembla a la Galeruca de l'Olmo. Rosega els les fulles. - Diversos fongs dels gèneres Alternaria, Cercospora, Gloeosporium, Phyllosticta i altres que causen taques, de grandàries diverses, a vegades arredonides i marrons. - Fong Pythium, podrix les arrels. L'única cosa que es pot fer és desinfectar el sòl o usar substrats nets i sans. 73 1.2.2. Nuphar lutea. - Nom comú o vulgar: Nenúfar groc, Botellera, Gobelets, Meravella de riu, Nimfa groga, Azucena d'aigua groga, Llapassa, Nimfea groga. - Família: Nymphaeaceae. - Plantes aquàtiques amb rizoma gros i carnós. - Les primers fulles submergides són tralucides, alternes en forma de cor en la base d'uns 10 a 30 cm de llarg, ovalades quasi el·líptiques i crispades. - Les fulles que arriben a la superfície són flotants, planes, fortes i més punxegudes. - Les xicotetes flors grogues de 6 cm de diàmetre, amb forma de botella i d'aroma desagradable, apareixen a escassa distància de la mata composta per amples fulles ovalades de color verd, d'aproximadament 40 cm de longitud, amb les que la planta sol tindre una envergadura d'1,5 m. - Els recipients amb les llavors són redons, berrugosos i molt decoratius. - Usos: per a adornar estanys, embassaments, xicotets llacs o per a cultivar-se en recipients molt espaiosos, sempre amb almenys una altura de quaranta centímetres. - Molt útil per a obtindre un efecte de nenúfar en condicions en què els nenúfars no poden créixer, donant el mateix efecte que estos. - Llum: a mitja-ombra o al sol. - No és exigent amb la temperatura. - Han d'eliminar-se les fulles i flors mortes. 80 2. MOBILIARI A continuació s'adjunta la descripció de cadas un dels elements i la seva imatge corresponent. Aquest anexe es trobarà completat més avant mitjançant els plànols de detall de cada element descrit. 2.1. Tinalles. Tinalla de fang. Aquest element potser de diferents dimensions per a l'ús de la jardineria. Es poden utilitzar mig soterrades o senceres, repletes de terra amb vegetació al seu interior. 2.2. Travessants de madera provinents de vies de tren. Travessants de fusta de segon ús provinents de vies de tren, poden ser de diferents qualitats i longituds, per al seu aprofitament en la jardineria, construcció i creació de tancats rústics. 2. A l'actualitat s'utilitzen per a paviments de fusta, escaleres, gelosies,... 2.3. Gelosies de fusta. Gelosía de fusta d'1,35 d'altura i 1,35 d'ample, existeixen de diferents tamanys. Existeixen gelosies de diferents materials, a aquest cas s'han elegit les gelosies de fusta. El seu principal ús ès per a enredar enfiladisses. 81 Existeixen gelosies elaborades amb diferents materials, a aquest projecte hi ha optat per les gelosies de fusta. El principal ús d'aquests elements es per a enredar enfiladisses. A aquest projecte s'enfilaran principalment “jesmilers”, “mare-selva”, “bogambilla”,… 2.4. Marmolina blanca. Pedra blanca d'entre 2 i 3cm de grossor que a l'actualitat té diferents usos. Al present projecte va a emprar-se amb fi decoratiu. Substituint la grava que actualment se situa al voltant de la rocalla indicada al plànol. Aquesta es col·locarà mitjançant extensió manual formant una capa de 2cm de grossor al terra, de forma que tape la grava actual. La superfície a cobrir es de 10m². 2.5. Pizarra rajolada. La pissarra rajolada serà col·locada de forma manual. La seva col·locació es bassa en el soterrament de la mitat de cada peça de forma continuada. Es farà un forat al terra un poc més gran que les dimensions de la peça de pissarra que vaja a ser col·locada s'introduirà una quantitat reduïda de pasta i immediatament desprès es col·locarà la peça d pissarra en qüestió es cobrirà amb terra deixant una part d'aquesta a l'exterior la qual haurà de tindre unes dimensions aproximades d'entre 3cm i 3,5cm. Aquest procés repetirà per cada peça fins que els dos extrems que delimiten la senta botànica educativa queden delimitats longitudinalment 82 2.6. Panells informatius. Panell informatiu amb teulada format per fusta i plàstic reciclat de les dimensions 120x27x240cm. Dàquest tipus es col·locaran dos panells als punts indicats al plànol corresponent. 2.7. Senyalítica. Panells de fusta i plàstic reciclat de dimensions 28x28x120cm, D'aquest tipus s'instal·laran 20 panells. Seràn col·locats al peu de les plantes, arbusts o arbres els quals es convinga senyalar ja siga per la seva antigüetat o per la seva representativitat de clima mediterrani. La seva posició es trobarà indicada al plànol corresponent. Als presents panells es descriurà el nom de l'espècie i la família de l'exemplar concret a cada cas. Acompanyat d'una fotografía d'aquest i una breu descripció del seu hàbitat i els seus aprofitaments. 2.8. Bancs de fusta Aquests seran d'aspecte robust d'1'75m de longitud, amb fusta de pi, tanalitzada en autoclau, amb seient format per tres taules longitudinals i dos travessants en les que recolzar-se. Respatler format per dues taules longitudinals, i potes reforçades amb dos travessants un lateral i altre longitudinal, incloent fixació al terreny, segons instruccions del fabricant i neteja. La seva localització anirà indicada al plànol corresponent. 2.9. Rajoles per al recobriment de l’exterior de la basa. Les rajoles contindran una senefa d'estil morisc les seues dimensions seran de 10x10cm 83 Aquestes seran col·locades de forma manual utilitzant porlam per a aquest fi. Es cobrirà total la part exterior de la bassa amb les rajoles, de forma que no quede cap espai buit per cobrir. 84 ANNEXE Nº 5: ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT ÍNDEX 1. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. .....................................................................86 1.1. OBJECTE DE L’ESTUDI.................................................................................... 86 1.2. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA....................................................................87 1.2.1. Descripció de l'obra i situació................................................................87 1.2.2 Pressupost, termini d'execució i mà d'obra............................................87 1.2.3 Serveis publics .........................................................................................87 1.2.4 Unitats constructives principals que componen l'obra...........................87 1.3 APLICACIÓ DE LA SEGURETAT EN EL PROCÉS CONSTRUCTIU ......................88 1.3.1 Excavacions de rases...............................................................................88 1.3.2 Ferms i pavimentacions...........................................................................90 1.3.3.- Xarxes de sanejament, drenatge, aigua potable, hidrants i xarxes de reg.....................................................................................................93 1.3.4. Mobiliari urbà i jardineria......................................................................95 1.4 MAQUINÀRIA.................................................................................................. 97 1.4.1 Grans màquines .......................................................................................97 1.4.1.1. Formigonera elèctrica. .....................................................................99 1.4.1.2. Camions basculants i dúmpers. .................................................... 100 1.4.2. Màquines i Eines. .................................................................................. 102 1.4.2.1. Vibrador.......................................................................................... 102 1.4.2.2. Serra circular.................................................................................. 102 1.4.3. Eines manuals....................................................................................... 104 1.5. PRINCIPALS ZONES DE RISC....................................................................... 105 1.6. PREVENCIÓ DE RISCOS DE DANYS A TERCERS........................................... 105 1.7. FORMACIÓ. .................................................................................................. 106 1.8. MEDICINA PREVENTIVA I PRIMERS AUXILIS............................................. 106 2. PLEC DE CONDICIONS. ................................................................................107 2.1. DISPOSICIONS LEGALS D ' APLICACIÓ ................................................................ 107 2.2. OBLIGACIONS GENERALS .................................................................................. 109 2.2.1. Del Contractista. ................................................................................... 109 2.2.2. De la direcció d’obra. ............................................................................ 111 2.2.3. Dels treballadors................................................................................... 111 85 2.3. S EGURETAT EN ELS LLOCS DE TREBALL ................................................................ 112 2.3.1.Disposicions de caràcter general. ......................................................... 112 2.3.2 Mitjans d’accés i eixida.......................................................................... 112 2.3.3 Ordre i neteja......................................................................................... 112 2.3.4 Precaucions contra la caiguda de materials i persones i els riscos d'esfondrament............................................................................................... 113 2.3.5 Prevenció d’accés no autoritzat. ........................................................... 113 2.3.6 Prevenció i lluita contra incendis. ......................................................... 113 2.3.7 Enllumenat............................................................................................. 115 2. 4. N ORMES REFERENTS A PERSONAL EN OBRA ......................................................... 116 2. 5. N ORMES DE SENYALITZACIÓ ............................................................................. 118 2. 6. C ONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ ........................................................ 122 2.6.1. Disposicions generals. .......................................................................... 122 2.6.2 Proteccions personals............................................................................ 123 2.6.3 Proteccions col·lectives. ........................................................................ 123 2.6.4. Condicions d’execució........................................................................... 128 2. 7. S ERVEIS DE PREVENCIÓ ................................................................................... 130 2. 8. P RIMERS AUXILIS I SERVEIS DE SALUT ............................................................... 131 2.8.1 Serveis de salut en el treball. ................................................................ 131 2.8.2 Primers auxilis. ...................................................................................... 132 2.8.3 Substàncies perilloses o nocives........................................................... 132 2.8.4 Atmosferes perilloses. ........................................................................... 133 2.8.5. Estrès tèrmic, fred i humitat................................................................. 133 2.8.6. Soroll i vibracions. ............................................................................... 134 2.8.7. Altres disposicions................................................................................ 134 2.8.9. Vigilant de seguretat i comité de seguretat i salut.............................. 134 2.11. D ECLARACIÓ D ' ACCIDENTS I MALALTIES ............................................................ 135 2.12. P LA DE S EGURETAT I S ALUT EN EL TREBALL ....................................................... 135 2. 13. M ESURAMENT I ABONAMENT ........................................................................... 135 86 1. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. 1.1. OBJECTE DE L’ESTUDI Aquest Estudi de Seguretat i Salut estableix, durant la construcció de les obres dissenyades en el present “Projecte de Millora i recuperació de l’habitat de la muntanyenta per a l’us ecoturístic i sociocultural del municipi d’Alberic”, les previsions respecte a prevenció de risc d’accidents i malalties professionals, així com els derivats dels treballs de reparació, conservació, entreteniment i manteniment, i les instal·lacions preceptives sanitàries i de benestar dels treballadors. El present estudi servirá com a referent a l'empresa constructora per a dur a terme les seues obligacions en el camp de la prevenció de riscos professionals, i facilitarà el seu desenvolupament, sota el control de la Direcció d'Obra, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'implanta l'obligatorietat de la inclusió d'un Estudi de Seguretat i Salut en els projectes d'obres públiques. 87 1.2. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA 1.2.1. Descripció de l'obra i situació. Les obres objecte del present Projecte es desenvolupen en la ciutat d'Alberic, i estan definides en la Memòria i Annexos del “Projecte de Millora i recuperació de l’habitat de la muntanyenta per a l’us ecoturístic i sociocultural del municipi d’Alberic”. La totalitat de les obres definides als Plànols que s'integren en el Projecte constructiu, s'executaran d´acord al que s’hi indique i a les instruccions i ordes concretes que dicte la Direcció d’Obra. 1.2.2 Pressupost, termini d'execució i mà d'obra. Ascendeix el pressupost d'execució general a la expresada quantitat de setanta-nou mil quatre-cents quaranta-nou amb vuit centims de euro. El termini d'execució previst és d'un total de 4 mesos. Es preveuen 12 operaris com a màxim en els moments de major intensitat dels treballs. 1.2.3 Serveis publics A l´ambit d’actuació de les obres es dispossa dels serveis propis de l’infraestructura urbana: Aigua potable i enllumenat. 1.2.4 Unitats constructives principals que componen l'obra - Excavacions de rases - Paviment - Subministrament d'aigua potable, hidrants i xarxa de reg - Jardineria - Retirada d’elements metàlics - Retirada d’elements de fusta 88 1.3 Aplicació de la seguretat en el procés constructiu. 1.3.1 Excavacions de rases El moviment de terres comprén les obres necessàries per a l'instal·lació de la tubería que conectarà la xarxa d’aigua potable amb el sistema de reg i amb la bassa. Aquestes obres són: a) Descripció dels treballs La seqüència d'execució d'aquests treballs serà la següent: - excavació i apilament del material extret - càrrega i transport del material sobrant a abocador - col·locació dels dispositius o elements a instal·lar en la rasa - reompliment i compactació b) Riscos més freqüents Es posarà especial atenció en els següents riscos, sense que aquesta relació enunciativa puga considerar-se excloent: - caigudes a les rases - caigudes al mateix nivell i en zones relliscoses - ferides - bolcades de maquinària - caiguda d'objectes des de la maquinària - atropellaments al personal d'obra, per la maquinària - postures inadequades - exposició a sorolls o vibracions - treballs a la intempèrie - projecció de fragments o partícules c) Normes bàsiques de seguretat Com a normes bàsiques de seguretat s’han de considerar les següents: 89 - Qualificació del personal. - Neteja de zones de treball i accessos - Estabilitat de les màquines. - Ús de mitjans auxiliars adequats al sistema. - Definició de les àrees d'apilament d'armadures. - Manteniment correcte de la maquinària des del punt de vista mecànic. - Prohibició de permanència de persones al costat de màquines en moviment. - Avís previ a l’entrada i l’eixida de maquinària. - Senyalització mitjançant cinta de la zona excavada. d) Proteccions personals: S'establirà l'ús dels següents mitjans de protecció: - Casc. - Roba de treball. - Guants de cuir. - Vestit d'aigua. - Botes d'aigua. - Botes de seguretat. - Protectors auditius. - Ulleres antiprojeccions. - Caretes per a la pols. e) Proteccions col·lectives: - Perfecta delimitació de la zona de treball de la maquinària. - Organització de trànsit i senyalització. - Adequat manteniment de la maquinària. - Protecció de la rasa, mitjançant barana resistent amb sòcol. - Cinta de senyalització del perímetre de seguretat. 96 S’hi preveuen les següents màquines: - camions per a transport de materials b) Detecció dels riscos més freqüents: Els riscos més freqüents detectats són els següents: - Atropellaments causats per la maquinària al personal d'obra. - Caigudes d'objectes de gran grandària. - Caigudes del personal al fons de les excavacions. - Talls i cremades. c) Normes bàsiques de seguretat Com a norma i amb caràcter general, les normes bàsiques de seguretat que s’han d’observar són les següents, sense caràcter exclusiu: - Comprovació periòdica del bon estat dels mitjans auxiliars i eines. - Correcta senyalització. - Emmagatzematge adequat. - Neteja del tall. - Màquines elèctriques portàtils amb doble aïllament. - Prohibició de l'ús com a presa de terra de canalitzacions d'altres instal·lacions. - Connexions elèctriques, sense tensió. - Treballs amb tensió, avisats anticipadament. d) Proteccions personals: Com a proteccions personals s'enumeren les següents: - Casc. - Cranota de treball. - Guants de cuir i goma. - Cinturó de seguretat. - Plantilles i calçat amb puntera reforçada. - Maneguins i polaines. 97 - Ulleres. - Caretes. - Pantalles. e) Proteccions col·lectives: S'establiran com a mínim les següents mesures de protecció: - Eines i mitjans auxiliars adequats i en correcte estat de manteniment. - Ordre i neteja en la zona de treball. - Correcta il·luminació. 1.4 Maquinària 1.4.1 Grans màquines S'identifiquen els riscos als quals estan exposats, principalment, els operadors de maquinària per al moviment de terres com són la pala carregadora, la retroexcavadora etc. a) Riscos més freqüents: - Atropellaments i col·lisions en maniobres de marxa endarrere i gir - Caiguda de material des de la cullera en el cas de pales carregadores i retroexcavadores. - Bolcada de la màquina. - Exposició a soroll. - Exposició a vibracions. - Atropellaments o colps amb vehicles. - Caigudes de persones a distint nivell. b) Normes bàsiques de seguretat: - Comprovació i conservació periòdica dels elements de la màquina. 98 - La maquinària estarà dotada d'esglaons i agafador per a pujar o baixar de la cabina central; no s'utilitzaran com a suport auxiliar per a pujar a la cabina les llantes, cobertes, cadenes i parafangs. - Ús de la màquina per personal autoritzat i qualificat. - Estarà prohibit el transport de persones en la màquina. - La bateria quedarà desconnectada i la clau de contacte no quedarà posada, sempre que la màquina finalitze el seu treball per descans o una altra causa. - No es fumarà durant la càrrega de combustible ni es comprovarà amb flama l'ompliment del dipòsit. - Es consideraran les característiques del terreny on actua la màquina per a evitar accident per girs incontrolats en bloquejar-se un pneumàtic; l'enfonsament del terreny pot originar la bolcada de la màquina amb greu risc per al personal. - No es realitzaran les operacions de manteniment amb la màquina funcionant. - El conductor no abandonarà la màquina sense parar el motor i posada de la marxa contrària al sentit del pendent - Les pales carregadores i retroexcavadores hauran de circular amb la cullera plegada; en acabar el treball d'aquestes màquines, la cullera quedarà recolzada en terra o plegada sobre la màquina. - El personal de l'obra estarà fora del radi d'acció de les màquines per a evitar atropellaments i colps durant els moviments o per algun gir imprevist en bloquejar-se una eruga. - Abans de l'abandó o la realització de treballs de manteniment en la màquina, s'assegurarà que es troba completament immobilitzada contra moviments involuntaris de la màquina o de les seues parts (pala, culleres, etc.). - Les màquines han d’estar dotades, generalment, de pòrtic de seguretat, cabina antibolcada i retrovisors a banda i banda. c) Proteccions personals: - Casc de seguretat homologat. - Botes antilliscants. 99 - Roba de treball adequada. - Ulleres de protecció contra la pols en temps sec. - Seient anatòmic. - L'operador netejarà el fang adherit al seu calçat, perquè no rellisquen els peus sobre els pedals. d) Proteccions col·lectives: - Estarà prohibida la permanència de persones en la zona de treball de la màquina. - Senyalització de la zona de treball. 1.4.1.1. Formigonera elèctrica. a) Riscos més freqüents - Atrapaments (paletes, engranatjes,...) - Contacte amb l’energía elèctrica. - Sobreesforços. - Colpejaments amb elements mòvils. - Polç ambiental. - Soroll ambiental. - Altres. c) Normes bèsiques de seguretat. Les formigoneres es situaran als llocs senyalats per al seu ús als “planols de l’organització de l’obra”. Les formigoneres emprades a aquesta obra tindan covert amb una carcaça de metall els elements de transmissiócorretjes, corones i engranatges-, per a evitar els riscs d’atrapament. Les carcases i altres parts metàliques de la formigonera estaràn conectades al terra. 100 Les operacions de netetja directa manual, es realitzaràn una vegada haja estàn desconectada la red elèctica de la formigonera, per a previndre el risc de electrocució. Les operaions de manteniment sempre seràn realitzades per personal especialitzat per a tal fí. c) Proteccions personals -Casc de polietilè. - Ulleres de seguretat protectores de la pols i d’esguits. - Roba de treball adequada. - Guants de goma protectors de la pols - Guans de goma o PVC. - Botes de seguretat de goma. - Vestits impermeables. - Careta amb filtre mecànic recambiable. 1.4.1.2. Camions basculants i dúmpers. a) Riscos més freqüents: - Xocs amb elements fixos de l'obra. - Atropellament i enganxada de persones en maniobres i operacions de manteniment. - Bolcada en circular per les rampes d'accés a buidatges. - Exposició a soroll. - Exposició a vibracions. - Trepitjades sobre objectes. - Caigudes de persones al mateix o distint nivell. - Caigudes d'objectes en manipulació. b) Normes bàsiques de seguretat: 101 - La caixa serà baixada immediatament després d'efectuada la descàrrega i abans d'emprendre la marxa. - En realitzar les entrades o les eixides del solar, ho farà amb precaució, auxiliat pels senyals d'un membre de l'obra. - Respectarà totes les normes del codi de circulació. - Respectarà en tot moment la senyalització de l'obra. - Les maniobres dins del recinte d'obra s’hauran de fer amb suavitat anunciant amb antelació les maniobres i amb l’assistència del personal d'obra. - La velocitat de circulació estarà d'acord amb la càrrega transportada, la visibilitat i les condicions del terreny - No haurà de romandre ningú en les proximitats del camió en el moment de realitzar aquestes maniobres. - Si descarrega material en les proximitats de la rasa o pou del fonament s’haurà d’aproximar a una distància màxima d’1 m; aquesta distància s’haurà de garantir mitjançant . - Si per qualsevol circumstància, haguera de parar en la rampa d'accés, el vehicle haurà de quedar frenat i falcat. c) Proteccions personals (per al conductor): - Usar casc homologat sempre que baixe del camió. - Durant la càrrega, romandrà fora del radi d'acció de les màquines i allunyat del camió. - Abans de començar la descàrrega caldrà que tinga posat el fre de mà. d) Proteccions col·lectives: - Estarà prohibida la permanència de persones en la zona de treball de la màquina. - Senyalització de la zona de treball. - Límits d'aproximació a la rasa per als camions i zones de descàrrega. 102 1.4.2. Màquines i Eines. 1.4.2.1. Vibrador. a) Riscos més freqüents: - Descàrregues elèctriques. - Caigudes en altura. - Esquitxos de lletada en ulls. - Postures inadequades. - Sobreesforços. - Moviments repetitius. - Contactes elèctrics. - Contactes tèrmics. - Exposició a soroll. - Exposició a vibracions. b) Normes bàsiques de seguretat: - L'operació de vibrador es realitzarà sempre des d'una posició estable. - La mànega d'alimentació des del quadre elèctric haurà d’estar protegida si discorre per zones de pas. c) Proteccions personals: - Casc homologat. - Botes d'aigua. - Guants elèctrics. - Ulleres per a protecció de formigó. 1.4.2.2. Serra circular a) Riscos més freqüents: 103 - Talls i amputacions en extremitats superiors - Descàrregues elèctriques. - Trencament del disc. - Projecció de partícules - Incendis. - Postures inadequades. - Moviments repetitius. - Exposició a soroll. - Exposició a vibracions. - Sobreesforços. - Exposició a altres substàncies. - Trepitjades sobre objectes. - Caiguda d'objectes en manipulació. b) Normes bàsiques de seguretat: - El disc estarà dotat de carcassa protectora i resguards que impedisquen les enganxades per als òrgans mòbils. - Es controlarà l'estat de les dents del disc, així com la seua estructura. - La peça a tallar no haurà de pressionar-se contra el disc, de forma que puga bloquejar-lo; així mateix, la peça no haurà de pressionar al disc en oblic o pel lateral. - La zona de treball caldrà que estiga neta de serradures i encenalls, per tal d’evitar incendis. - S'evitarà la presència de claus al tallar. c) Proteccions personals: - Casc homologat de seguretat. - Guants de cuir. - Ulleres de protecció contra la projecció de partícules. - Calçat amb plantilla anticlau. - Careta amb filtre. 104 d) Proteccions col·lectives: - Zona de treball clarament delimitada. - Correcta conservació de l'alimentació elèctrica. 1.4.3. Eines manuals. En aquest grup s'inclouen les següents eines: moto-serres, compressors, martells, desbrosadores,... a) Riscos més freqüents: - Descàrregues elèctriques. - Projecció de partícules. - Caigudes en altura. - Ambient sorollós. - Generació de pols. - Explosions i incendis. - Talls en extremitats. - Caigudes de persones al mateix nivell. - Trepitjades sobre objectes. - Sobreesforços. - Postures inadequades. - Moviments repetitius. - Colps i talls per objectes o eines. b) Normes bàsiques de seguretat: - Totes les eines elèctriques estaran dotades de doble aïllament de seguretat. - El personal que utilitze aquestes eines ha de conèixer les instruccions d'ús. 105 - Les eines seran revisades periòdicament de manera que es complisquen les instruccions de conservació del fabricant. - Caldrà apilar-les en el magatzem d'obra i una vegada finalitzat el treball, s’hauran de col·locar les eines més pesades en els prestatges més pròxims al terra. - La desconnexió de les eines no es farà amb una estirada brusca - No s’haurà d’usar una eina elèctrica sense endoll; si hi haguera necessitat d'emprar mànegues d'extensió, caldrà fer-les de l'eina a l'endoll i mai al revés. - Els treballs amb aquestes eines es realitzaran sempre en posició estable. c) Proteccions personals: - Casc homologat de seguretat - Guants de cui.r - Proteccions auditives i oculars. - Cinturó de seguretat per a treballs en altura. - Botes de seguretat. d) Proteccions col·lectives: - Zones de treball netes i ordenades. - Les mànegues d'alimentació a eines hauran d’estar en bon ús. - Els buits estaran protegits amb baranes. 1.5. Principals zones de risc. Les principals zones de risc previsible en l'obra són les excavacions de rases. 1.6. Prevenció de riscos de danys a tercers. Els riscos de danys a tercers en l'execució de l'obra poden ser produïts per la circulació de terceres persones alienes, una vegada iniciats els treballs. 112 Excepte en cas d'urgència o d'estar degudament autoritzats, els treballadors no hauran de llevar, modificar ni canviar de lloc els dispositius de seguretat o altres aparells destinats a la seua protecció o a la d'altres persones, ni dificultar l'aplicació dels mètodes o procediments adoptats per a evitar accidents o mals per a la salut. Els treballadors no hauran de tocar les instal·lacions i els equips que no hagen estat autoritzats a utilitzar, reparar o mantenir en bones condicions de funcionament. Els treballadors no hauran de dormir o descansar en llocs potencialment perillosos, ni en els voltants de focs, substàncies perilloses i/o tòxiques o màquines vehicles pesats en moviment. 2.3. Seguretat en els llocs de treball. 2.3.1.Disposicions de caràcter general. Hauran de prendre's totes les precaucions adequades per a: a) Garantir que tots els llocs de treball siguen segurs i estiguen exempts de riscos per a la seguretat i salut dels treballadors. b) Protegir les persones que es troben en l'obra o els seus voltants de tots els riscos que puga implicar. c) Hauran d’indicar-se i senyalitzar-se tots els buits, obertures i altres llocs que puguen comportar un perill per a les persones. 2.3.2 Mitjans d’accés i eixida. En tots els llocs de treball han de preveure's i, en cas necessari, senyalitzar-se mitjans d'accés i eixida adequats i segurs, mantinguts d’acord amb les exigències de seguretat. 2.3.3 Ordre i neteja. En cada instal·lació de l'obra haurà d’elaborar-se i aplicar-se sempre un programa adequat d'ordre i neteja que continga disposicions sobre l'emmagatzematge adequat de materials i equips i sobre l’evacuació de desaprofitaments, residus, deixalles i enderrocs a intervals a intervals apropiats. 113 No hauran de dipositar-se ni deixar-se acumular materials solts innecessaris que puguen obstruir els mitjans d'accés i sortida dels llocs de treball i/o pas. 2.3.4 Precaucions contra la caiguda de materials i persones i els riscos d'esfondrament. Caldrà prendre les precaucions adequades per a protegir a les persones contra la caiguda de materials i eines o de maquinària amb la instal·lació de tanques i/o barreres, o apostant algun treballador perquè vigile les operacions. Caldrà emprar fitacions, vents, apuntalaments, suports, o bé disposar mesures eficaces per a evitar tot risc d'esfondrament, desplom o ensorrada mentre es realitzen treballs de construcció, conservació, reparació, desmuntatge o demolició. Caldrà instal·lar baranes o plints d’acord amb les disposicions vigents, a fi de protegir els treballadors contra caigudes d'un lloc de treball a altura perillosa. Quan no siga possible fer-ho, caldrà instal·lar i mantenir xarxes o lones de seguretat adequades i facilitar i utilitzar cinturons i armilles de seguretat apropiats. 2.3.5 Prevenció d’accés no autoritzat. No s’haurà de permetre l'entrada a l'obra de visitants o persones alienes, tret que estiguen degudament autoritzades o estiguen acompanyades per personal competent i disposen d’un equip de protecció adequat. 2.3.6 Prevenció i lluita contra incendis. El Contractista ha d’adoptar totes les mesures adequades per a: - Evitar els riscos d'incendi. - Extingir ràpidament i eficaçment qualsevol brot d'incendi. - Garantir l'evacuació ràpida i segura de les persones en cas d'incendi. Caldrà preveure els mitjans suficients i apropiats per a emmagatzemar materials potencialment inflamables. 114 L'accés als locals on s'emmagatzemen o s’apilen materials potencialment inflamables estarà limitat només al personal autoritzat. Es prohibirà fumar en tots els llocs on hi haja materials potencialment inflamables o de fàcil combustió, i ha d’haver-hi senyals que avisen d'aquesta prohibició. En tots els locals i llocs confinats de l'obra, on els gasos, vapors o pólvores inflamables puguen comportar perills, caldrà: - utilitzar exclusivament aparells, màquines o instal·lacions elèctriques degudament protegits - evitar flames nues ni cap altra font de combustió similar - fixar-se avisos que anuncien la prohibició de fumar - dur ràpidament a un lloc segur tots els draps, deixalles i robes impregnades d'oli o d'altres substàncies que impliquen risc de combustió espontània - preveure una ventilació adequada No haurà de permetre's que en els llocs de treball s'acumulen matèries combustibles, que han d’ estar guardades en lloc i recipient adequats. Caldrà procedir a inspeccions periòdiques dels llocs on hi haja risc d’incendi. Les operacions de soldadura i tots els altres treballs en calent, hauran de realitzar-se sota la supervisió d'un encarregat o capatàs competent, i sempre per personal especialista i competent, després d'haver-se pres totes les precaucions adequades i exigibles per a evitar el risc d'incendi. Els llocs de treball, en la mesura de les seues característiques, han d’estar dotats de: - Un equip adequat i suficient d'extinció d'incendis, que estiga ben a la vista i que siga de fàcil accés. - Un subministrament adequat de suficient aigua a la pressió necessària. El tècnic competent en matèria de seguretat i salut haurà d’ inspeccionar, a intervals apropiats, els equips d'extinció d'incendis, que han de trobar-se sempre en perfecte 115 estat de conservació i funcionament. Ha de mantenir-se buidat en tot moment l'accés als equips i instal·lacions d'extinció d'incendis. Tots els encarregats i capatassos, i el nombre necessari de treballadors, seran instruïts en el maneig dels equips i les instal·lacions d'extinció d'incendis, de manera que en tots els torns hi haja el nombre suficient de persones capacitades per a enfrontar-se a un incendi. Caldrà instruir els treballadors dels mitjans d'evacuació previstos en cas d'incendi. Totes les eixides d'emergència, previstes per a cas d'incendi, se senyalitzaran adequadament. Els mitjans previstos per a l'evacuació es mantindran buidats en tot moment, s’han de mantenir inspeccions periòdiques, sobretot en el cas de zones d'accés restringit i difícil. S'instal·laran els mitjans adequats per a donar l'alarma en cas d'incendi. Aquesta alarma ha de ser perfectament i clara audible en tots els llocs on hi haja treballadors operant. Caldrà fixar en llocs ben visibles avisos que indiquen: - Situació del dispositiu d'alarma més proper. - Número de telèfon i adreça dels serveis d'intervenció i auxili més propers. 2.3.7 Enllumenat. Quan la il·luminació natural no siga suficient per a garantir la seguretat, haurà de ser un enllumenat suficient i apropiat, incloent-hi, quan escaiga, llums portàtils en tots els llocs de treball i en qualsevol altre lloc de l'obra per on puguen passar els treballadors. L'enllumenat artificial no ha de produir enlluernament ni ombres que puguen donar lloc a situacions potencials de risc. 116 Es preveuran els resguards necessaris per als llums. Els cables d'alimentació de l'enllumenat elèctric portàtil hauran de ser de diàmetre, material i característiques adequats al voltatge necessari, i tenir les característiques mecàniques necessàries per a suportar el pas de la maquinària pesada necessària. 2. 4. Normes referents a personal en obra. En cada grup o equip de treball, el Contractista ha d’assegurar la presència constant d'un encarregat o capatàs, responsable de l'aplicació de les presents normes. L'encarregat o capatàs haurà d’ estar proveït sempre d'una còpia d’aquestes normes, així com de totes les autoritzacions escrites eventuals rebudes de la Direcció d’Obra. No s'autoritza l'allunyament de l'encarregat o capatàs, el qual caldrà que es trobe en tot moment amb el grup de treball, a la disposició de la policia de trànsit i dels empleats de la Direcció de l'Obra. Tots els operaris destinats a les obres en els vials hauran de dur, en presència de circulació, una jaqueta adequada de color ben perceptible a distància per als usuaris. A la nit o en qualsevol circumstància amb escassa visibilitat, aquesta jaqueta haurà d’estar proveïda de tires de teixit reflectant de la llum blanca. Quan un vehicle es trobe parat en la zona de treball, qualsevol operació d'entrada o sortida de persones, càrrega o descàrrega de materials, obertura de portelles, bolcat de caixes basculants, etc., haurà de realitzar-se exclusivament en l'interior de la demarcacació de la zona de treball, i s’ha d’evitar tota possible ocupació de part de la calçada oberta al trànsit. El conductor que, emprenent la marxa a partir del repòs, ha d’eixir de la zona de treball delimitada, està obligat a cedir la preferència de pas als vehicles que eventualment hi arriben. 117 Si la zona de treball es troba situada a la dreta de la calçada (voral o carril de marxa normal), el conductor haurà de mantenir el seu vehicle en el voral esmentat fins que haja arribat a una velocitat de 30 km/h, almenys, i només aleshores podrà col·locar-se en el carril de marxa normal, tenint la preocupació d'assenyalar clarament aquesta maniobra mitjançant l'ús dels senyals de direcció. Està prohibit realitzar, en qualsevol punt de la carretera, la maniobra de reculada, si no és en l'interior de les zones de treball degudament delimitades. Quan aquesta maniobra siga necessària per causa de les obres, ha de realitzar-se exclusivament en el voral i amb l'ajuda d'un home proveït d'una bandera roja si és de dia o d'un llum vermell si és de nit o en condicions d'escassa visibilitat, que assenyale anticipadament la maniobra dels vehicles que s'apropen. Totes les senyalitzacions manuals esmentades en els paràgrafs anteriors, hauran de realitzar-se a una distància de, almenys, 100 m de la zona en què es realitza la maniobra. A més, ha de col·locar-se un home amb una bandera roja en tots els punts on puguen sorgir conflictes entre els vehicles que circulen per la part de la calçada lliure al trànsit i l'equip de construcció. Cap vehicle, instrument o material pertanyent o utilitzat pel contractista, haurà de deixar-se en la calçada durant la suspensió de les obres. Quan, per exigències del treball, es fera necessari mantenir un bloqueig total o parcial de la calçada també durant la suspensió de les obres, de dia o de nit, tots els mitjans de treball i els materials hauran d’ agrupar-se en el voral, al més lluny possible de la barrera davantera. En aquest cas, a més, el Contractista queda obligat a efectuar un servei de guàrdia, a força de personal completament capaç i amb facultats per a realitzar amb la major diligència i precisió les missions encomanades. Aquest personal s'encarregarà de: 118 - Controlar constantment la posició dels senyals, realitzant la seua deguda col·locació en posició quan els senyals resulten abatuts o desplaçats per l'acció del vent o dels vehicles que circulen - En cas d'accident, recollir les dades relatives al tipus de vehicle i la seua documentació, així com, si és possible, les del conductor 2. 5. Normes de senyalització. No es podrà donar començament a cap obra en la carreteres o camins, en cas d'estar oberta al trànsit, si el Contractista no ha col·locat els senyals informatius de perill i de delimitació previstos, quant a tipus, nombre i modalitats de disposició, per les presents normes. En cap cas s'envairà un carril de circulació, encara que siga per a treballs de poca durada, sense abans col·locar la senyalització adequada. Durant l'execució de les obres, el Contractista cuidarà de la perfecta conservació dels senyals, tanques i cons, de manera que es mantinga sempre en perfecta aparença i no semblen de caràcter provisional. Tot senyal, tanca o con deteriorat o brut haurà de ser reparat, rentat o substituït. Els senyals col·locats sobre la carretera no hi han de romandre més temps del necessari i hauran de ser retirats immediatament després de finalitzat el treball. En l'aplicació dels esquemes de senyalització, el Contractista està obligat de manera especial a observar les següents disposicions: - Les zones de treball hauran de quedar sempre delimitades en tota la seua longitud i amplada mitjançant cons de cautxú situats a no més de 5 m de distància l’un de l'altre; els extrems d'aquestes zones, al seu torn, han d’assenyalar-se amb cavallets reglamentaris, situats com barreres en la part de calçada ocupada per les obres 119 - De nit o en condicions d'escassa visibilitat, els cons i els cavallets emprats hauran de tenir les bandes prescrites de material reflectant; a més, tant amb els cons com amb els cavallets, s'alternaran els llums reglamentaris de llum roja fixa; els senyals seran reflectants o il·luminats - El senyal triangular “d'obres”, si s'empra de nit o en condicions de visibilitat reduïda, haurà d’estar sempre proveït d'un llum groc intermitent; aquest llum haurà de col·locar-se, a més, de nit o quan hi haja escassa visibilitat, en el primer senyal, en els voltants d'una zona de treball o de qualsevol situació de perill, encara que el senyal no siga “d'obres” - Tots els cartells senyalitzadors muntats sobre cavallets hauran d’anar degudament llastats amb blocs adequats de formigó, amb la finalitat d'evitar que caiguen per efecte del vent. - Els senyals de preavís no hauran d’envair els carrils oberts al trànsit i hauran de quedar sempre completament situats sobre els vorals, sense depassar-ne el límit vial; tota senyal que pertanya a la zona d'obra haurà de quedar situada dins de l'àrea delimitada per a aquesta finalitat. - El Contractista, a més, haurà de preveure l'ocultació temporal d'aquells senyals fixos i existents en la carretera que puguen eventualment estar en contraposició amb la senyalització d'emergència que es col·loca en ocasió de l'obres i que puguen produir errors o dubtes en els usuaris; els elements emprats per a l'ocultació d'aquells senyals s'eliminaran al final de les obres. - En la col·locació dels senyals que adverteixen la proximitat d'una zona d'obres o zona on ha de desviar-se el trànsit, es començarà amb aquelles que hagen d'anar situades en el punt més allunyat de l'emplaçament d'aquesta zona i s'anirà avançant progressivament segons el sentit de marxa del trànsit; quan aquesta zona siga el carril de marxa normal, el vehicle amb els senyals avançarà pel voral dret i s'anirà col·locant la senyalització segons la seqüència corresponent. 120 En col·locar els senyals de limitació de la zona d'obres, cons, tanques i unes altres, l'operari haurà de procedir de forma que romanga sempre en l'interior de la zona delimitada. En retirar la senyalització es procedirà en l'ordre invers al de la col·locació, és a dir, de la forma següent: - primer es retiraran els senyals de delimitació de la zona d'obres, i es carregaran en el vehicle d'obres que estarà estacionat en el voral dret, si la zona d'obres està en el carril de marxa normal. - una vegada retirats aquests senyals es procedirà a retirar els de desviació del trànsit (fletxes a 45°, panells de balisament, etc.) amb la qual cosa la calçada quedarà lliure; es desplaçaran a continuació els senyals de preavís a l'extrem del voral, de forma que no siguen visibles per al trànsit, d'on seran recollits posteriorment per un vehicle; hauran de prendre's les mateixes precaucions que en el cas anterior, l’operari romandrà sempre en la part de la calçada aïllada del trànsit Sempre que en l'execució d'una operació calga ocupar parcialment el carril de marxa normal, es col·locarà prèviament la senyalització prevista en el cas de treballs en aquest carril, s’ocuparà en la seua totalitat, s’evitarà deixar lliure al trànsit un carril d’amplada superior a aquella que establisquen les marques vials, cosa que podria induir alguns usuaris a eventuals maniobres d'avançament. Es prendran les mateixes precaucions en el cas d'ocupar el carril d'avançament. Normalment l'home amb la bandera es col·locarà en el voral adjacent al carril el trànsit del qual està controlat, o en el carril tancat al trànsit. De vegades pot col·locar-se en la vorera d’emergència oposada a la secció tancada. En cap circumstància es col·locarà en el carril obert al trànsit. Ha de ser clarament visible al trànsit que està controlant des d'una distància de 150 m. Per aquesta raó ha de romandre sol, no s’ha de permetre mai que un grup de treballadors es congregue al seu voltant. A l'efectuar senyals amb banderes vermelles, s'utilitzaran els següents mètodes de senyalització: 121 - Per a detenir el trànsit, l'home amb la bandera estarà de cara i estendrà la bandera horitzontalment a través del carril en una posició fixa, de manera que la superficíe completa de la bandera siga visible; per a més èmfasi ha de poder aixecar l'altre braç amb el palmell de la mà girat cap al trànsit que s'aproxime - Quan es permeta als vehicles continuar en la seua marxa, l'home es col·locarà paral·lelament al moviment de trànsit, amb el braç i la bandera mantingudes en posició baixa, indicant el moviment d’avançar amb un braç lliure; no ha d’usar-se la bandera roja per a fer senyal que continue el trànsit. - Per a disminuir la velocitat dels vehicles farà primer el senyal de parar i seguidament la de continuar, abans que el vehicle arribe a parar-se. - Quan siga necessari cridar l'atenció als conductors per mitjà de la bandera roja, però no requerisca una substancial reducció de la velocitat, l'empleat amb la bandera se situarà de cara al trànsit i farà onejar la bandera amb un moviment oscil·lant del braç enfront del cos, sense que el braç passe a la posició horitzontal. A la nit haurà d’utilitzar-se una llanterna roja en comptes d'una bandera En descarregar el material d'un vehicle d'obres destinat a l'execució d'obres o a senyalització, mai es deixarà cap objecte dipositat en la calçada oberta al trànsit, encara que només siga momentàniament amb la intenció de retirar-lo a continuació. En finalitzar els treballs es retiraran tots els materials, es deixarà la zona neta i lliure d'obstacles que puguen representar algun perill per al trànsit. Quan se suspenguen els treballs, bé siga en acabar la jornada laboral o per qualsevol altre motiu, caldrà que es tinguen en compte les següents normes: a) En el cas que la reparació en qüestió i el material acumulat al costat no represente cap perill per al trànsit, podrà retirar-se la senyalització i tornarse a col·locar en reprendre els treballs. 128 2.6.4. Condicions d’execució. Els productes excavats es retiraran a prop de les vores dels pous i rases, de manera que s'hi eviten lliscaments. Els vehicles de càrrega, abans d’eixir a la via pública, disposaran d’un tram horitzontal de terreny consistent, de longitud no menor a 1.5 vegades la separació entre eixos, no menor de 6 metres. L'ample mínim de les rampes provisionals per al moviment de vehicles i màquines serà de 4,5 m, s’haurà d’eixamplar en les corbes i els seus pendents no seran majors del 12 i 8 % respectivament, segons es tracte de trams rectes o corbs. En qualsevol cas es tindrà la maniobrabilitat dels vehicles utilitzats. S’acotarà la zona d'acció de cada màquina en el seu tall. Sempre que un vehicle o màquina parat inicie un moviment imprevist, ho anunciarà amb un senyal acústic. Quan siga marxa endarrere i el conductor estiga mancat de visibilitat, estarà auxiliat per un altre operari en l'exterior del vehicle. S'extremaran aquestes precaucions quan el vehicle o la màquina canvie de tall o s'entrecreuen itineraris. Quan siga imprescindible que un vehicle de càrrega o màquina s'aprope a una vora atalussada, es disposarà de límits de seguretat i es comprovarà prèviament la resistència del terreny al seu pas. Quan se suprimisca o substituïsca un senyal de trànsit es comprovarà que la resta de la senyalitzacvió està d'acord amb la modificació realitzada. Abans d'iniciar el treball es verificaran els controls i nivells de vehicles i màquines i, abans d'abandonar-los, el bloqueig de seguretat. No es realitzarà l'excavació del terreny a tomb, soscavant el peu d'un massís per a provocar-ne la solsida. No s'acumularà el terreny d'excavació, ni altres materials, al costat de vores de 129 coronació, abans del seu transport i no podrà utilitzar-se, en aquest cas, com a terreny de préstec; el personal que el manipula haurà d’estar equipat adequadament. S'evitarà la formació de pols i els operaris estaran protegits adequadament. El refinament i sanejament de les parets atalussades es realitzarà per a cada profunditat parcial no major de 3 m. No es treballarà simultàniament en la part inferior d'un altre tall. En finalitzar la jornada no han de quedar excavacions sense apuntalar que figuren amb aquesta circumstància en la Documentació Tècnica, i s'hauran suprimit els blocs solts que puguen desprendre's. Els itineraris d'evacuació d'operaris en cas d'emergència hauran d’estar lluires en tot moment. Sempre que siga previsible el pas de vianants o vehicles al costat de la vora dels talls, es disposaran tanques o palissades que s'il·luminaran cada 10 m amb punts de llum portàtil i grau de protecció no menor de IP-44 segons UNE 20.324. En general les tanques o palissades fitaran no menys d’1 m el pas de vianants i 2 m el de vehicles. Quan els vehicles circulen en direcció normal al tall, la zona afectada s'ampliarà en aquesta direcció a dues vegades la profunditat del tall i no menys de 4 m, quan s'adopte una senyalització de producció de velocitat. En rases o pous de profunditat major d’1.30 m, sempre que hi haja operaris treballant a l’interior, se’n mantindrà un a l'exterior que podrà actuar com a ajudant en el treball, i donarà l'alarma en cas de produir-se alguna emergència. Es fitaran les distàncies mínimes de separació entre operaris d'acord amb les ferramentes que empren. Les rases de més d’1.30 m de profunditat estaran proveïdes d'escales preferentment 130 metàl·liques, que depassen 1 m de rasa oberta o fracció que haurà d’estar lliure d'obstrucció i correctament falcada transversalment. En acabar la jornada o en interrupcions llargues, es protegiran les boques dels pous de profunditat major d’1.30 m amb un tauler resistent, xarxa o element equivalent. En general els apuntalaments o part d'aquests es llevaran només quan deixen de ser necessàris i per franges horitzontals, començant per la part inferior del tall. Es disposarà en l'obra, per a proporcionar en cada cas l'equip indispensable a l’operari, d'una provisió de palanques, tascons, barres, puntals, taulons, que no s'utilitzaran per a apuntalar i es reservaran per a equip de salvament, així com d'altres mitjans que poden servir per a eventualitats o socórrer els operaris que puguen accidentar-se. En les excavacions en les proximitats de conduccions subterrànies serà necessari posar-se en contacte amb l'empresa subministradora per a definir el traçat i les característiques de la canalització, i una vegada localitzada s'assenyalarà la zona d’apuntalament efectuada. 2. 7. Serveis de prevenció. L'empresari haurà de nomenar la persona o les persones encarregades de prevenció en l'obra i donar compliment a al que s’indica en l'article 30 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Els treballadors designats hauran de tenir la capacitat necessària, disposar del temps i dels mitjans escaients i ser suficients en nombre, tenint en compte la grandària de l'empresa, així com els riscos a què estan exposats els treballadors i la seua distribució. Els serveis de prevenció hauran d’estar en condicions de proporcionar a l'empresa l'assessorament i el suport que necessite d'acord amb els tipus de risc existents i referent a: - disseny, aplicació i coordinació dels plans i programes d'actuació preventiva 131 - avaluació dels factors de risc que puguen afectar la seguretat i la salut dels treballadors en els termes prevists en l'article 16 d'aquesta Llei - determinació de les prioritats en l'adopció de les mesures preventives adequades i la vigilància de la seua eficàcia - informació i formació dels treballadors - prestació dels primers auxilis i plans d'emergència - vigilància de la salut dels treballadors en relació amb els riscos derivats del treball El servei de prevenció tindrà caràcter interdisciplinari, els seus mitjans hauran de ser apropiats per a complir les seues funcions; per a això, la formació, especialitat, capacitació, dedicació i nombre de components d'aquests serveis, així com els seus recursos tècnics, hauran de ser suficients i adequats a les activitats preventives que s’ha de desenvolupar, segons les següents circumstàncies: - grandària de l'empresa - tipus de risc a què puguen trobar-se exposats els treballadors - distribució de riscos en l'empresa 2. 8. Primers auxilis i serveis de salut. 2.8.1 Serveis de salut en el treball. El Contractista disposarà d'un servei mèdic d'empresa, mancomunat o propi. El Contractista haurà d’establir una vigilància contínua sobre el medi ambient de treball i planificar les precaucions necessàries en cada tipus d'activitat segons els riscos previsibles sobre la salut dels treballadors. Cada vegada que s'introduisca l'ús de nous productes, maquinàries o mètodes de treball, el Contractista està obligat a informar els treballadors sobre els nous riscos per a la salut que es poden generar. 132 2.8.2 Primers auxilis. El Contractista és responsable de garantir la disponibilitat de mitjans adequats i personal amb coneixements suficients per a prestar els primers auxilis. El Contractista haurà de garantir la disponibilitat de mitjans per a evacuar, al centre sanitari més proper, als treballadors accidentats. El Contractista disposarà d'una farmaciola d'obra, el contingut de la qual es revisarà tots els mesos, i es completarà cada vegada que se’n faça ús. El Contractista haurà de vigilar que la farmaciola d'obra només continga els productes i mitjans necessaris per a prestar els primers auxilis. El Contractista haurà de senyalitzar adequadament la farmaciola d'obra i els seus accessos i procurarà que estiguen en tot moment lliures. 2.8.3 Substàncies perilloses o nocives. Les substàncies perilloses o nocives per a la salut hauran d’estar retolades clarament i estar proveïdes d'etiqueta identificativa, en la qual figuren les seues característiques principals i els riscos potencials per a la salut que l’ús d’aquestes comporte. El Contractista haurà de cuidar que el maneig i l’ús d'aquest tipus de substàncies es fa d'acord amb les disposicions vigents, i només pel personal autoritzat. El Contractista haurà de comprovar que els recipients que continguen aquest tipus de substàncies disposen de les instruccions relatives a les accions que s’han d’establir en cas de vessament, escapament o intoxicació. El Contractista haurà de preveure que els ambients on es vagen a usar aquestes substàncies estiguen prou ben ventilats i procurarà que s’establisquen les mesures necessàries. 133 2.8.4 Atmosferes perilloses. El Contractista haurà de preveure que els ambients on puga existir dèficit d'oxigen estiguen prou ben airejats i tindrà en compte que s’establisquen les mesures necessàries. Cap treballador ha de penetrar en un espai confinat o tancat l'atmosfera del qual siga perillosa o en la qual falte oxigen, llevat que: a) Un tècnic competent haja procedit a l'examen de l'atmosfera i comprovat que no comporta cap perill; es repetirà l’examen a intervals periòdics adequats. b) S'haja garantit una ventilació adequada. Si no s'han satisfet les condicions establertes amb anterioritat, les persones que hagen de penetrar en aquests espais hauran de dur obligatòriament un aparell respiratori autònom o alimentat des de l'exterior i un cinturó de seguretat amb cable salvavides . Quan un treballador es trobe un espai confinat o tancat: - hauran de preveure's mitjans i equips adequats amb inclusió d'aparells respiratoris, aparells de reanimació i oxigen per a assegurar el salvament de possibles accidentats - hauran de posar-se una o diverses persones, plenament capacitades, bé a l'entrada o a prop - hauran d’existir mitjans de comunicació ràpids entre els treballadors i la o les persones situades a l’entrada. 2.8.5. Estrès tèrmic, fred i humitat. Quan l'estrés tèrmic, el fred o la humitat siguen tan alts que puguen provocar trastorns de salut o molèsties extremes als treballadors, hauran de prendre's mesures preventives, com ara: 134 - concepció apropiada de la càrrega i del lloc de treball de cada operari, amb cura especial d’aquells que treballen en cabines o condueixen màquines descobertes - subministrament d'equips de protecció adequats - vigilància mèdica periòdica Referent a la calor, les mesures preventives hauran d’incloure el descans en llocs frescos i la disponibilitat d’abundant aigua. 2.8.6. Soroll i vibracions. Per a protegir als treballadors dels efectes nocius per a la salut del soroll i de les vibracions, el Contractista haurà d’adoptar mesures com ara: - substituir màquines o procediments perillosos per uns altres que ho siguen menys - reduir el temps d'exposició a aquests riscos - proporcionar mitjans de protecció auditiva Per a reduir el temps d'exposició dels treballadors al soroll i les vibracions, el Contractista prestarà especial atenció als treballadors que: - utilitzen compressors, martells, perforadores, perforadores pneumàtiques i màquines semblants - estiguen sotmesos a sorolls de fort impacte com els provocats per les voladures 2.8.7. Altres disposicions. Haurà d’evitar-se en l'elevació manual de càrregues el pes que comporte riscos per a la salut i seguretat dels treballadors. No s'eliminaran en obra aquelles deixalles els residus de les quals puguen ser perillosos per a la salut. 2.8.9. Vigilant de seguretat i comité de seguretat i salut. 135 Es nomenarà un vigilant de seguretat d'acord amb allò que es preveu en l'Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball. Obligatòriament es constituirà el comité quan el nombre de treballadors supere el previst en l'Ordenança Laboral de la Construcció o, si s’escau, el que dispose el conveni col·lectiu provincial, i les obligacions del qual en forma d'actuacions seran les que assenyala l'Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball. 2.11. Declaració d'accidents i malalties. El Contractista haurà de declarar immediatament a l'autoritat competent tots els accidents que provoquen morts o ferits de caràcter greu; haurà d’establir els mitjans materials i de personal necessaris per a portar a terme la investigació pertinent. El Contractista haurà d’informar l'autoritat competent de tot succés perillós, haja o no causat lesions als treballadors, com ara: a) explosions no controlades i els incendis greus b) desplom de grues o altres aparells elevadors c) caiguda d’edificis, estructures, armadures, etc. o de part o elements 2.12. Pla de Seguretat i Salut en el treball. El Promotor proposarà a la Direcció d’Obra la persona que assumirà les funcions de Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de les obres. En aplicació del present estudi, el Contractista elaborarà un Pla de Seguretat i Salut, d'acord amb el que s’estableix en l'article 7 del Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre. L’esmentat pla serà aprovat pel Coordinador de Seguretat i Salut, a qui es presentarà abans de l’inici dels treballs, i que en controlarà l’aplicació pràctica. 2. 13. Mesurament i abonament. Amb la certificació d'execució s'estendrà la valoració de les partides que, en matèria de Seguretat, s'hagueren realitzat en l'obra; la valoració es farà segons aquest Estudi i 136 d'acord amb els preus contractats per la propietat. Aquesta valoració serà aprovada per la Direcció Facultativa i sense aquest requisit no podrà ser abonada per la propietat. L'abonament de les certificacions exposades en el paràgraf anterior es farà a mesura que s’estipulen en el contracte d'obra. En els preus esmentats es consideren inclosos tots els materials, mà d'obra, maquinària i mitjans auxiliars necessaris per a la perfecta execució i posada en obra. En cas d'executar en l’obra unitats no previstes en el present pressupost, es definiran totalment i correctament quines són i se'ls adjudicarà el preu corresponent; es procedirà, per al seu abonament, tal com s'indica en els apartats anteriors. 137 ANNEXE Nº 6: JUSTIFICACIÓ DE PREUS CAPITÒL1: PREPARACIÓ DEL TERRENY ESBROSSAMENT Esbrossament i neteja de restes vegetals del terreny, lliurede material d'obra, mitjançant ferramentes manuals de tall, incloent la carrega de residus, amb transport, mesurada la superfície executada en obra. CODI Ut REND UT RESUM PREU € SUBTOTAL MÀ D'OBRA H 40 MESTRE JARDINER 36,36 1454,40 H 240 OFICIALS DE JARDINERIA 34,67 8320,80 TOTAL MÀ D'OBRA 9775,20 MATERIALS MAMR17a H 240 DESBROSSADORA DE DISCS A MOTOR 3,16 758,40 TOTAL MAQUINARIA 758,40 TOTAL MDO + MAT + MAQ 10533,60 MITJANS AUXILIARS % 632,02 COSTOS DIRÈCTES 11165,62 COSTOS INDIRECTES (6%) 669,94 COSTOS TOTALS 11835,55 PODA H<2M, ESBROSSAMENT I NETETJA Operació convinada consistent en poda, fins una altura de 2m, d'arbres aïllats o en grup reduït, amb una densitat 50-100 ut/ha, esbrossament i netetja de la superficie considerada, segons descomposició, inclos l'amontonat de les restes i la seva eliminaci ómitjançant quema, d'acord amb la normativa aplicableal respecte. CODI Ut REND UT RESUM PREU € SUBTOTAL MÀ D'OBRA MOOP01A H 24 ENCARREGAT DE TRBALLS DE PAISSATJE 32,87 788,88 MOOP03a H 24 ESPECIALISTA EN TREBALLS DEL PAISSATJE 23,56 788,88 MOOP04a H PEÓ DE TREBALL DE PAISSATJE TOTAL MÀ D'OBRA 1577,76 MATERIALS MAMR20a H 16 MOTOSSERRA 1,75 28,00 MAMR17a H 24 ESBROSSADORA DE DISC 3,13 75,12 TOTAL MAQUINARIA 103,12 TOTAL MDO + MAT + MAQ 1680,88 MITJANS AUXILIARS % 33,62 COSTOS DIRÈCTES 1714,50 COSTOS INDIRECTES (6%) 102,87 COSTOS TOTALS 1817,37 144 CAPÍTOL 3 VEGETACIÓ I PLANTACIÓ CODI Ut REND UT RESUM PREU € SUBTOTAL MATERIAL Ut 15,00 Lavandulas sp. (contenidor 2l). 1,72 25,8 Ut 20,00 Cistaceas sp. (contenidor 1,30l). 2,23 44,6 Ut 15,00 Euphorbiaceas sp. (contenidor 3l) 3,52 52,8 Ut 70,00 Vinca difformis (contenidor 1,50). 1,98 138,6 Ut 5,00 Crataegus monogyma (contenidor 10l). 10,15 50,75 Ut 40,00 Rosmarinus sp. (contenidor 1,30l). 1,15 46 Ut 40,00 Thymus sp. (contenidor 3l). 2,24 89,6 Ut 15,00 Quercus ilex (contenidor C). 7,14 107,1 Ut 20,00 Colutea sp. (contenidor 3l). 3,24 64,8 Ut 20,00 Vivurnum sp. (contenidor 3l). 3,91 78,2 Ut 20,00 Alysum sp. (contenidor 3l). 3,70 74 Ut 20,00 Lithodora sp. (contenidor 1,5l). 2,23 44,6 Ut 20,00 Viola sp. (contenidor 2l). 1,68 33,6 Ut 40,00 Echium sp. (contenidor 3l). 2,26 90,4 Ut 15,00 Chamaerops humillis. (contenidor. 40-60cm altura). 9,45 141,75 Ut 6,00 Jasminium (sp. Contenidor 10l). 11,55 69,3 Ut 15,00 Myrtus sp. (contenidor 2,20l). 1,68 25,2 Ut 40,00 Artemisa sp. (contenidor 3l). 3,09 123,6 Ut 15,00 Clematis sp. (contenidor 3l). 3,17 47,55 Ut 25,00 Aguja reptians (contenidor 3l). 3,59 89,75 Ut 3,00 Hedera elix (contenidor 15l). 4,50 13,5 Ut 35,00 Ulex sp. (contenidor 3l). 2,45 85,75 Ut 35,00 Genista sp. (contenidor 3l). 3,47 121,45 Ut 35,00 Erica sp. (contenidor 2l). 2,99 104,65 Ut 5,00 Laurus sp. (contenidor 3l). 4,73 23,65 Ut 10,00 Pistaccia sp. (contenidor 3l). 2,80 28 Ut 5,00 Rosal trepador (contenidor 3l). 5,53 27,65 Ut 35,00 Salvia sp. (contenidor 3l). 2,80 98 Ut 35,00 Mentha sp. (contenidor 2,50l). 2,05 71,75 Ut 35,00 Melissa sp. (contenidor 1l). 1,33 46,55 Ut 5,00 Nymphaea alba . 5,35 26,75 Ut 5,00 Nuphar lutea . 3,20 16 Ut 5,00 Nymphaea indica 4,23 21,15 TOTAL DE MATERIAL 2122,85 MÀ D'OBRA JPLP23$ 5,00 Plantació d'árbres * 11,97 59,85 JPLP42$ 405,00 Plantació de herbàcies * 4,82 1952,1 JPLP24$ 15,00 Plantació manual palmiformes * 8,81 132,15 JPLP41$ 250,00 Plantació manual aromatiques * 6,46 1615 JPLP26$ 14,00 Plantació manual trepadores * 9,43 132,02 JPLP25$ 135,00 Plantació manual arbusts * 11,86 1601,1 JPLP28$ 32,00 Plantació manual aquàtiques Inclou el subministrament complet. * 4,97 159,04 TOTAL DE MÀ D'OBRA 5651,26 TOTAL MDO + MAT + MAQ 7774,11 MITJANS AUXILIARS 155,48 COSTOS DIRÈCTES 7929,59 145 COSTOS INDIRECTES 475,78 COSTOS TOTALS 8405,37 TOTAL CAPITOL 3 8405,37 CAPÍTOL 4. ADEQUACIDEL SISTEMA DE REGESTANC. Adaptació del sistema de reg preexistent a les necessitats del projecte. 1ª.- Subministrament i col·locació de canonada de polietilé de baixa densitat PE-32 de 32 mm de diàmetre exterior, per a una pressió de treball de 4 atm, amb p.p d'elements d'unió i accessoris valorats en un 30% sobre el preu del tub, subministrada en rotllos, col·locada en rasa sobre llit d'arena de 15 cm de grossària prèvia compactació del fons de la rasa , sense incloure l'excavació i posterior farcit de la rasa, col·locada s/NTE-IFA-11, mesura la longitud realment instal·lada. Col·locació dels tubs de reg a les boqueres de reg. Col·locació dels emisor. Adaptació de les boqueres de reg per al seu us i control. Adaptació del sistema a la seva automatització mitjançant la col·locació de les electrovàlvules corresponents. CODI REND UT RESUM PREU € SUBTOTAL MA D'OBRA H 16 OFICIAL 1ªHIDRÀULICA/FONTANERIA 15,2 243,2 H 16 AJUDANT HIDRÀULICA/FONTNERÍA 13,84 221,44 H 16 OFICIAL DE 1ª DE CONSTRUCCIÓ 10,41 166,56 MOOI05a H 4 OFICIAL DE 1ªD'ELECTRICITAT 15,20 60,8 MOOI06a H 4 AJUDANT D'ELECTRICITAT 13,84 55,36 H 16 PEÓ ORDINARI DE LA CONSTRUCCIÓ 10,03 243,2 TOTAL DE MA D'OBRA 990,56 MATERIAL IDCA40$ M 100 TUBERIA POLIET. PE-32, 4atm D=32mm 0,68 68 PBAA02aabd M³ 2,5 ARENA DE RIU, SIL., 0-5,30Km 15,15 37,875 Ut 1 CONTADOR 0 PIDB13b M 350 TUBS DE POLIETILÉ. PEBD GOTEIG D=16mm 0,18 63 PIDI31a Ut 827 EMISORS DEL GOTEIG 0,26 215,02 IDEE25$ Ut 1 COLLARÍ POLIPROPILENO 4,05 4,05 PBUA71a Kg 1 ADHESIU TUBERIES 18,79 18,79 PBUA70a L 1 LIQUD NETETJADOR TUBERIES 21,16 21,16 IDEE35$ Ut 1 COLZE 90º PVC 22,9 22,9 PDIM20c Ut 5 ELECTROVÀLBULES PVC APER. MAN.REG.Q 87,69 438,45 PIDM02a Ut 1 PROGRAMADOR ELÈCTRIC 6 EST. 67,54 67,54 PIDI06a Ut 30 CLAU D'APERTURA GIR LOCO BRONÇ 3/4" 7,92 237,6 TOTAL DE MATERIAL 3175,505 MAQUINÀRIA TOTAL MDO + MAT + MAQ 4166,07 MITJANS AUXILIARS 83,32 COSTOS DIRÈCTES 4249,39 COSTOS INDIRECTES 254,96 146 COSTOS TOTALS 4504,35 INSTAL·LACIÓ PER A L'ESTANC. CODI Ut REND UT RESUMEN PREU € SUBTOTAL MA D'OBRA MOOI02a H 8 OFICIAL 1ªHIDRÀULICA/FONTANERIA 15,2 121,6 MOOI03a H 8 AJUDANT HIDRÀULICA/FONTNERÍA 13,84 110,72 H 16 OFICIAL DE 1ª DE CONSTRUCCIÓ 10,41 166,56 H 16 PEÓ ORDINARI DE LA CONSTRUCCIÓ 10,03 121,6 5 OFICIAL 1ª ELECTRICITAT 15,20 76 TOTAL DE MÀ D'OBRA 49,48 596,48 MATERIAL PIFH08c Ut 5 TOBERA CALIZ D=2" H=0,3-1,3 M 78,41 392,05 PIFH40e 5 BOBMA SUMERGIBLE 1500 C/FILTRO 630,25 3151,25 PIFL16a 1 QUADRE ELECTRIC P.BOMBA 700-1500W 542,8 542,8 PARTIDA ALÇADA Ut ACCESORS Y MATERIAL INSTL.ELEC. 295,86 295,86 PBPC01bba M³ 1 HM-25,C.PL/Á.MAX.20/EXP.I N/ARG 85,37 85,37 PARTIDA ALÇADA Ut 1 FILTRE D'ARENA 746,75 746,61 CEAH05ca KG 50 SUM I COL DE ARMADURA B-400S D=10MM 1,03 51,5 PIFL13b M 15 LINEA SUBACUÀTICA 2,2 33 TOTAL DEL MATERIAL 5298,44 MAQUINÀRIA MAMC17a H 3 VIBRADOR FORMIGO. GASO D=50c/mangu 2,89 8,67 TOTAL DE MAQUINÀRIA 7,56 TOTAL MDO + MAT + MAQ 5902,48 MITJANS AUXILIARS 118,05 COSTOS DIRÈCTES 6020,53 COSTOS INDIRECTES 361,23 COSTOS TOTALS 6381,76 TOTAL CAPITOL 4 10886,11 Alberic, Març 2010 L’Eingeniera Tècnica Forestal Paula Oliver Làzaro 147 PROJECTE PER A LA MILLORA I LA RECUPERACIÓ DE L’HÀBITAT DEL PARC DE LA MUNTANYETA VELLA PER A L’ÚS ECOTURÍSTIC I SOCIOCULTURAL AL MUNICIPI D’ALBERIC. DOCUMENT II: Plec de condicions 148 INDEX. 1. PLEC DE CONDICIONS ADMINISTRATIVES O LEGALS.........................151 1.1. O BJECTE I ABAST DEL PLEC ....................................................................151 1.1.1. Objecte del Plec. .......................................................................151 1.1.2. Àmbit d’aplicació.......................................................................152 1.1.3. Contingut. .................................................................................152 1.2. E SPECIFICACIONS GENERALS .................................................................152 1.2.1. Direcció de les obres.................................................................152 1.2.2. Inspecció de l’obra....................................................................153 1.2.3. Contractista...............................................................................153 1.3. T REBALLS PREPARATORIS PER A L ’ EXECUCIÓ DE LES OBRES ........................160 1.3.1. Replantejament previ...............................................................160 1.3.2. Execució de les obres................................................................163 1.3.3. Millores proposades del contractista. ......................................164 1.3.4. Treballs no autoritzats i incorrectes. .......................................165 1.3.5. Notificació de finalització de l’obra..........................................165 1.3.6. Recepció....................................................................................166 1.3.7. Termini de garantia. .................................................................166 1.3.8. Vigilància i control de les obres................................................167 2. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES................................................................167 2.1. D OCUMENTS QUE DEFINEIXEN EL PROJECTE .............................................167 2.1.1. Memòria. ...................................................................................167 2.1.2. Plànols.......................................................................................168 2.1.3. Plànols de treball. .....................................................................168 2.1.4. Documents que s’entregaran al Contractista. .........................168 2.1.5. Contradiccions, omissions o errades de la documentació.......169 2.1.6. Relació dels documents............................................................169 2.2. S ITUACIÓ DE LES OBRES ........................................................................170 2.3. D ESCRIPCIÓ DE LES OBRES ....................................................................170 3. PLEC D CONDICIONS TÈCNIQUES QUE DEUEN COMPLIR ELS MATERIALS. ...............................................................................................170 149 3.1.1. Condicions generals..................................................................170 3.2. M ATERIALS A EMPRAR EN FARCIMENTS I TERRAPLENS ...............................174 3.2.1. Materials per a farcit de rases..................................................174 3.2.2. Materials per a farcit de rases..................................................176 3.2.3. Material granular per a suport i recobriment de canonades...177 3.2.4. Material granular per a suport i recobriment de canonades...179 3.2.5. Materials per a subbases granulars. ........................................180 3.2.6. Materials per a bases granulars. ..............................................183 3.2.7. Morters i formigons. .................................................................184 3.2.8. Aigua. ........................................................................................190 3.2.9. Àrid fi per a morters i formigons..............................................192 3.2.10. Àrid gros per a formigons.........................................................197 3.2.11. Additius per a morters i formigons. .........................................201 3.2.12. Morters i lletades......................................................................204 3.2.13. Formigons. ................................................................................206 3.2.14. Fustes i derivats........................................................................224 3.2.15. Materials ceràmics....................................................................226 3.2.16. Elements prefabricats...............................................................232 3.2.17. Tub de PVC corrugat.................................................................235 3.2.18. Tubs i peces de polietilé ..........................................................237 3.2.19. Proves de canonada instal·lada................................................241 3.2.20. Panellería i senyalítica..............................................................242 3.2.21. Senyalització i marques vials ...................................................243 3.2.22. Vegetació...................................................................................246 4. PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS DE LES UNITATS DE L’OBRA. ......................................................................................................263 4.1. C ONDICIONS GENERALS ........................................................................263 4.1.1. Materials....................................................................................263 4.1.2. Execució de les obres................................................................265 4.1.3. Esbrossament............................................................................266 4.1.4. Moviment de terres...................................................................266 4.1.5. Obra civil. ..................................................................................267 4.1.6. Abastiment d’aigua...................................................................274 4.1.7. Sanetjament..............................................................................274 150 4.1.8. Reg. ...........................................................................................275 4.1.9. Vegetació...................................................................................281 5. DESVIACIÓ DEL TRÀFIC......................................................................299 6. GASTOS D'ASSAJOS DE CONTROL DE QUALITAT.................................299 151 1. PLEC DE CONDICIONS ADMINISTRATIVES O LEGALS. 1.1. Objecte i abast del plec. 1.1.1. Objecte del Plec. L'objecte del present Plec de Prescripcions Tècniques Particulars és el següent: − Definir les obres que seran d'aplicació, exposant de forma detallada les diferents unitats per a la seva realització, complementades amb altres que puguen ser necessàries a causa d'ampliació o modificació. − Determinar els documents que a més d'aquest Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, seran d'aplicació. − Regular les relacions entre els representants d'ambdues parts contractades (Propietat i Djudicatari). − Descriure les condicions obligatòries imposades al Pla de treball a seguir durant l'execució de les obres. − Descripció i caracterització dels materials, dispositius necessaris i l'execució de les distintes unitats per a la realització de les obres. − Determinar la forma en què s'ha previst la realització de les unitats d'obra així com la seva mesura i el seu abonament. − Descriure altres disposicions de caràcter general imposades pel contracte d'execució. − Si alguna cosa haguera estat oblidada, es regirà pels reglaments i les normes oficialment vigents. 152 1.1.2. Àmbit d’aplicació. El present Plec s'aplicarà a la realització, direcció, control i inspecció de les obres del “PROJECTE DE MILLORA I RECUPERACIÓ DE L'HÀBITAT DE LA MUNTANYET PER A L'ÚS ECOTURÍSTIC I SOCIOCULTURAL AL MUNICIPI D'ALBERIC”. La materialització de les obres a les quals s'aplicaran les clausules del present projecte es realitzarà al terme municipal d'Alberic (València). 1.1.3. Contingut. A aquests Plec inclou les condicions tècniques i administratives que seran establides al contracte d'execució i de les normes reguladores dels contractes, aplicades a efectes, deuran regir la realització dels anomenats treballs. 1.2. Especificacions generals 1.2.1. Direcció de les obres. La persona o entitat contractant designarà una persona amb la titulació adequada per a representar-la durant la construcció de les obres, aquesta serà directament responsable de la seva execució amb funció del present Projecte. Aquest Tècnic serà anomenat Director d'Obra. Les funcions de l'Enginyer Directorde de les obres de la millora, en ordre a la direcció, control i vigilància que fonamentalment afecten la seva relació amb el contractista, son les següents: − Garantir que les obres es porten a terme ajustades al projecte aprovat, o a les modificacions degudament autoritzades; exigir al Contractista el compliments de les condicions contractuals. − Definir aquelles condicions tècniques que els Plecs de prescripcions corresponents deixaran a la seva desisió (suspenció dels treballs per ecsesiva humetat, gelades, qualitat de la planta,...). Decidir sobre la bona execució dels treballs de preparació i plantació i suspendre'ls en el seu cas. 153 − Resoldre totes aquelles qüestions tècniques que surgeisquen en quan a la interpretació dels plànols, condicions de materials i sistemes d'execució d'unitats d'obra, sempre que no es modifiques les condicions del contracte. − Estudiar les desavenenses o problemes plantejats en l'obra que dificulten el normal compliment del contracte, o aconselle la seva modificació, tramitant, al seu cas, les propostes corresponents. − Obtindre dels organismes de l ‘Administració competent els permisos necessaris per a l'execució de l'Obra, així com els necessaris per a l'ús dels serveis afectats per aquestes. − Assumir personalment, i baix la seva responsabilitat, en cas d'urgència, la direcció immediata en determinades operacions o treballs en curs, motiu pel qual el contractista haurà de ficar a la seva disposició al personal i el material de l'obra. − Certificar al contractista les obres realitzades, d'acord a lo exposat als documents del contracte. − Participar en les rebudes provisionals, i redactar la liquidació de les obres, d'acord amb les normes legals prefixades. − El Contractista està obligat a presentar la seva col·laboració al Director d'Obra per al compliments normal de les funcions encomanades a aquest. 1.2.2. Inspecció de l’obra. Els treballs podran ser inspeccionats, en tot moment, pel personal competent de l'Administració. Tant l'enginyer Director de l'Obra com el Contractista ficaran a la seva disposició els documents i mitjans necessaris per al compliment de la seva empresa. 1.2.3. Contractista. 256 naixement o empelt. Així mateix, caldrà senyalar la condició d’arrel nua o pa d’arrels per a cada espècie oferida, en aquest últim cas (amb pa d’arrels), es definiran les dimensions del contenidor. CONDICIONS PARTICULARS DE SUBARBUSTOS, VIVACES I HERBÀCIES. Hauran de complir les següents condicions: - Que vinguen suficientement protegits amb embalatge. - Ramificats des de la base. Per als subarbustos, a més a més: - Anar provistos de pa d’arrels immobilitzat en contenidor. - Estar lliures de plantes estranyes a la espècie de què es tracte. - Indicació de l’edat, altura de la planta i dimensions del contenidor. Si es tracta de plantes vivaces, es compliran així mateix les següents prescripcions: - Anar provistes de pa d’arrels immobilitzat en contenidor. - Estar lliures de branques o flors seques procedents de la temporada anterior. - Que tinguen homogeneïtat apreciable en morfologia i color. - Que estiguen lliures de plantes estranyes a la espècie de que es tracte. - Que no s’aprecie cap degeneració de la varietat. 257 S’indicarà l’edat de la planta i la grandària del contenidor. 3.2.22.1.3. Control de qüalitat. CONTROL DE RECEPCIÓ DELS EXEMPLARS. A la recepció dels exemplars es comprovarà que pertanyen a les espècies, formes o varietats sol·licitades i que s’ajusten, dins els marges acceptats, a les mesures establertes en la comanda. Es verificarà igualment que el sistema emprat d’embalatge i conservació de les arrels és l’apropiat a les característiques de cada exemplar, i que les plantes no han rebut danys sensibles, en la seua extracció o manipulació, que puguen afectar el posterior desenvolupament. Es comprovarà també el normal port i desenvolupament d’aquests exemplars. De l’examen de l’aparell radical, de la corfa de tronc i branques, de les gemmes i, si s’escau, de les fulles, no haurà d’haver-hi indicis de malalties o infeccions, picadures de insectes, dipòsit d’ous o larves ni atacs de fongs que pugueren comprometre l’exemplar o la plantació. Es comprovarà tambén la falta dels símptomes extrems característics de les malalties pròpies de cada espècie. La recepció de la comanda es farà sempre dins els períodes agrícoles de plantació i trasplantament. Se sotmetran a les normes en vigor per a les plantes ornamentals i en les seues dimensions i característiques s’ajustaran a les descrites en les mesures i els pressupostos del projecte. Es comprovarà que les plantes duen un codi de marge de 2 mesures, de manera que només un 25% com a màxim siguen de la mesura inferior i un 75% del màxim de la grandària indicada. Els exemplars han de ser definits amb cura per la Direcció Facultativa, o ser elegits per aquesta en el viver o lloc de subministrament. 258 Es verificarà que les plantes es presentan etiquetades. En l’etiqueta es farà menció al gènere, espècie, varietat i cultivars. Es controlarà que els arbres i assimilats pertanyen a la categoria I, caracteritzada per: - Ser conformes a l’espècie i/o varietat. - Estar exempts de paràsits i/o malalties. - Estar exempts de lesions d’origen biològic susceptibles de perjudicar l‘arrelament o el creixement posterior de la planta. - Tenir un sistema radical normalment constituït, que no presente arrels principals tortes a prop del coll, ni danys mecànics o fisiològics que puguen ser causats: - Pel sistema de cultiu. - Pel mètode d’arrancament. - Per diferents manipulacions que poden perjudicar l’arrelament o el creixement de la planta. - Tenir, les plantes cultivades i servides en contenidors, recipients o pa d’arrels, un sòlid sistema radical, proporcional a la seua grandària i superficialment protegit perquè la manipulació no afecte la seua solidesa; en les parets del pa d’arrels ha d’haver-hi un arrelament visible. - Tenir un aparell vegetatiu d’acord amb les característiques de l’espècie i/o varietat; les branques no han de presentar danys mecànics ni estar en un estat fisiològic que puga perjudicar l’aspecte de la planta i el desenvolupament posterior. - Presentar la creu formada en general a 2.50 m. 259 - Haver-se preperat o podat la copa d’acord amb el tipus de vegetació de la espècie i/o varietat. - Presentar les característiques dimensionals mínimes fixades en el Projecte. Només el 5% dels individus podran tenir menys del 10% de les dimensions mínimes. La Direcció Facultativa podrà rebutjar qualsevol planta o conjunt de plantes que, segons el seu parer, no complira alguna condició especificada anteriorment o que duguera alguna tara o defecte de malformació. En cas de no acceptació el Contractista estarà obligat a reposar les plantes rebutjades, a càrrec seu. CONTROL FITOSANITARI. Té com a objecte garantir la prosperitat dels vegetals adquirits, al mateix temps que impedir la proliferació de plagues o malalties en les plantacions o cultius. Els exemplares que s’estudien no presentaran aparentement aspecte no sa, perquè hauria sigut causa de rebuig i substitució en el primer control. Tanmateix, a causa de la possibilitat que siguen portadors de malalties no apreciables a simple vista, o en el cas que els símptomes apreciats no siguen definitoris, es podran efectuar les proves de laboratori que a continuació es detallen. L’anàlisi consistirà en l’observació microscòpica de mostres de teixits dels òrgans més sensibles a les malalties pròpies de cada espècie. Es realitzarà tambén la incubació de les mostres, en les condicions de temperatura i humitat òptimes per al desenvolupament dels agents causants. Les proves per efectuar són les següents: 260 - Rentatge i incubació en càmera humida de mostres d’arrels; observació i determinació dels possibles micelis u òrgans de diseminació apareguts; diagnòstic de la patogenitat. - Observació microscòpica de mostres tissulars obtingudes de la zona subcortical de la zona del coll; reconeixement de micelis, incubació, identificació i diagnòstic. - Observació, amb ajuda de lupa binocular, de mostres de corfa de tronc i branques. GARANTIA. La garantia s’estendrà fins després d’haver passat un estiu i el Contractista estarà obligat a la reposició a càrrec seu de les plantes seques. 3.2.22.1.4. Materials: condicions. PROCEDÈNCIA. Una volta coneguts els valors edafoclimàtics de la zona i les espècies vegetals seleccionades, les plantes hauran de procedir d'una zona on les condicions edafoclimàtiques i l'altitud sobre el nivell de la mar siguen semblants o en tot cas més rigoroses. Les plantes procediran de vivers que, amb aquestes característiques, tinguen capacitat per a donar produccions en les quantitats i espècies requerides i estiguen inscrits en el registre oficial corresponent. Les plantes estaran en general ben conformades, de desenvolupament normal, sense que oferisquen símptomes de raquitisme o retard. No presentaran ferides en el tronc o branques i el sistema radical serà complet i proporcionat a la grandària. Les arrels de les plantes de pa d'arrels o arrel nua presentaran talls nets i recents sense ferides. 261 Les plantes han de pertanyer a les espècies, varietats o cultivars assenyalats en els documents que integren el Projecte i reuniran les condicions d'edat, grandària i desenvolupament, forma de cultiu i de trasplantament que així mateix s'indiquen. El seu port serà normal i ben ramificat i les plantes de fulla perenne presentaran el sistema foliar complet, sense decoloració ni símptomes de clorosi. Han de correspondre port i desenvolupament amb l'edat de les plantes. L'edat de les plantes serà la mínima necessària per a obtenir el port exigit i no s'admetran aquells exemplars que, encara que complisquen la condició del port, sobrepassen en anys l'edat necessària per a assolir-lo. El creixement serà proporcionat a l'edat, i no s'admetran plantes envellides o criades en condicions precàries, quan així ho acuse el seu port i desenvolupament. Les plantes amb arrel nuat, a més de presentar un sistema radical proporcionaL al sistema aeri, tindran les arrels sanes i ben tallades sense longituds superiors a la meitat del diàmetre del forat de plantació. Les plantes subministrades poseiran un sistema radical en què s'hagen desenvolupat les radícules suficients per a establir prompte un equilibri amb la part aèria. - Quant a les dimensions que figuren en el Projecte s'entén: • Alçada: distància des del coll de la planta fins al punt més alt de la branca més alta, excepte en els casos en què s'especifique el contrari, com en les palmàcies, que es mesuren per l'alçada de l'estípit. • Perímetre o circumferència pres a 1.20 m del coll de la planta. 262 - Reuniran, així mateix, les condicions de grandària, desenvolupament, forma i estat que s'indiquen, amb fusta recta des de la base en els arbres i vestits de branques fins a la base en els arbustos. Hauran sigut cultivades en el viver amb l'espai suficient, de forma que presenten el seu port natural, amb la ramificació i frondositat pròpies de la seua grandària. - Es rebutjaran les plantes que: • En qualsevol dels seus òrgans o en la seua fusta patisquen o puguen ser portadores, de plagues o malalties o que patisquen o presenten símptomes d’haver patit alguna malaltia o atac d'insectes • Hagen sigut cultivades sense espai suficient. • Hagen tingut creixements desproporcionats, per haver sigut sotmeses a tractaments especials o per altres causes. • Duguen en el pa d'arrels plàntules de males herbes. • Durant l'arrancament o el transport hagen patit danys que afecten aquestes especificacions. • No vinguen protegides per l'embalatge oportú. • La seua part aèria estiga danyada, sense que el dany puga ser reparat per tall o poda sense caure en pèrdues de simetria ni en ports inacceptables. • Ai es planta en primavera, presenten brots amb avançat desenvolupament. • No s'ajusten a les especificacions del projecte. 263 La Direcció Facultativa i la Direcció Tècnica podran exigir un certificat que garantisca tots aquests requisits, i rebutjar les plantes que no els reunisquen. Si escau substituir les plantes rebutjades, el Contractista correrà amb totes les despeses que allò ocasione, sense que per això es produïsquen retards o s'haja d'ampliar el termini d'execució de 4. Prescripcions tècniques particulars de les unitats de l’obra. 4.1. Condicions generals. 4.1.1. Materials. EXAMEN I ACCEPTACIÓ La Direcció d'Obra podrà examinar prèviament tots els materials, aquests queden sotmesos a la seua aprovació. Els materials que es proposen per a ser usats en les obres d'aquest Projecte hauran de : - Ajustar-se a les especificacions d'aquest Plec i a la descripció feta en la Memòria, en els Plànols o en els Pressupostos. - Ajustar-se a les normatives vigents o per a cada tipus de material. - Ser examinats i acceptats per la Direcció d'Obra. L'acceptació de principi no pressuposa la definitiva, que queda supeditada a l'absència de defectes de qualitat o d'uniformitat, considerats en el conjunt de l'obra. Aquest criteri té especial vigència i relleu en el subministrament de plantes, en el qual el Contractista està obligat a: - Reposar les mancances produïdes per causes que li siguen imputables. - Els elements vegetals hauran de tenir les dimensions i els ports i presentació exigits en el projecte (quan existisca normalització amb aquesta finalitat, de 264 caràcter estatal o autonòmic, hauran d’ajustar-se a les seues prescripcions). - Garantir unes perfectes condicions fitosanitàries. - Substituir totes les plantes que, a l’acabament del termini de garantia, no reunisquen les condicions exigides en el moment de subministrament o plantació (l'acceptació o el rebuig dels materials és responsabilitat de la Direcció de l'Obra, que establirà els seus criteris d'acord amb el Projecte) de manera que els materials rebutjats seran retirats ràpidament de l'obra excepte autorització expressa de la Direcció de l'Obra. REPOSICIÓ El contractista està obligat a reposar durant el període de garantia: - Les plantes mortes o deteriorades per causes no imputables a altres factors. - Els materials que hagen sofert trencaments o deterioracions per falta de qualitat o defectes de col·locació o muntatge. Tant les plantes i els materials com les despeses de substitució i retirada de sobrants, aniran a càrrec del Contractista. EMMAGATZEMATGE I APILAMENT. Els materials s'emmagatzemaran, quan calga, de forma que quede assegurada la seua idoneïtat per al seu ús i siga possible una inspecció en qualsevol moment. Els elements vegetals hauran de ser degudament dipositats en lloc i terra adequada i en els terrenys de l'obra o lloc proper, segons normalització per al seu control i mesura per la Direcció d'Obra. INSPECCIÓ I ASSAJOS. 265 El contractista haurà de permetre a la Direcció de l'Obra i els seus delegats l'accés on es troben els materials i la realització de totes les proves que s'esmenten en el Plec. SUBSTITUCIONS. Si per circumstàncies imprevisibles calguera substituir algun material, la Direcció de l’Obra emetrà per escrit una autorització amb les causes que fan necessària la substitució. La Direcció d'Obra contestarà també per escrit i determinarà, en cas de substitució justificada, quins nous materials s'han d'emprar en substitució dels no disponibles, amb anàloga funció i sense alterar l'essència del Projecte. PERSONAL. Per a tot allò referent a contractació, descans, retribucions, assegurances socials, accidents de treball, etc. l'obra es regirà per les disposicions vigents. 4.1.2. Execució de les obres. CONDICIONS GENERALS. Haurà de realitzar-se o sol·licitar-se dels Serveis Oficials una valoració i anàlisi de la seua singularitat, avantatges i problemes. D'acord amb la qualitat i l’interés d'aquests elements, es faran, a càrrec de l'entitat promotora les operacions de sanejament, cirurgia, poda, trasplantament, etc., que siguen procedents, si és el cas, i romandrà sempre com a xifra de referència d'indemnització al municipi la de la valoració indicada, si calguera abatre algun arbre o àrea verda prèvia o desaparegueren com a conseqüència de les operacions descrites o unes altres. Com a norma general, les obres es realitzaran segons l'ordre que a continuació s'estableix, l’ordre del qual es podrà alterar quan la naturalesa o marxa de les obres així ho aconselle, després de comuniccar-ho a la Direcció d'Obra: 272 4.1.5.5. Delimitació de la ruta botanica-educativa. La delimitació de la senda es realitzarà mitkançant el semisoterrament de peses de pizara les quals es soterraran de forma que quede la mitat de la ¾ de la peça soterrada i la part restant delimitant la senda, questes es col·locaran de forma manual i a una distància de 3 centímetres entre cada una. Es cuidarà el no deixar a la part descoverta extrems afilats que puguen causar cap dany. 4.1.5.6. Introducció de roques de mampostería a l’interior de la bassa. Aquest procès es realitzarà mitjançant una pala carregadora la qual dipositarà les roques a l’interior de la bassa. 4.1.5.7. Recobriment exterior de la bassa. Aquest recobriment es realitzara amb porlam, el qual complira les característiques de qualitat descrites al present Plec. Seràn col·locads una una i de manera manual les rajoles de ceràmica decoratives amb senefa. Aquesta col·locació es realitzarà de forma que quede tot nivellat i perfectament recoberta tota la pat exterior, amb totes les justes repasades, netes i de iguals dimensions per a tota la bassa. Una vegada estiga sec es procedirà al ntetjament de l’interior de la bassa de forma manual. 4.1.5.8. Col·locació dels panells indicatius. Els dos tipus de panellería deuràn complir les normes de qualitat descrites a aquest Plec. PANELLS INFORMATIUS Subministre i col·loacio de panells de fusta tractada, formada per una tabla de 0'60m d'altura, amb panell protector de metacrilat, instat entre dos rollisos acabats en bisell, i col·locats en pous de cimentació de 0'30m de profunditat, amb un diàmetre de 20cm 273 aprovisionat de drenatge de pedres al fons, replenat de cement i netejat, mesurada la unitat col·locada en obra. Aquesta col·locació es realitzarà de forma manual. PANELLS INDICATIUS Aquests panells estaran formats per una tabla de 1'50m de longitud per 0'70 metres de altura, fixat a 2 postes de 3 metres d'altura. Col·locació en dues poses de cimentació de 0'50 metres de profunditat, amb aprovisionament d'una base de pedres per al drenatge, replenament amb cement i neteja, mesurada la unitat col·locada en obra. Aquesta col·locació es realitzarà de forma manual. 4.1.5.9. Col·locació de gelosíes de fusta. Subministre i col·locació de gelosía de fusta de 1,35m de longitud i 1,35m de altura. col·locats en pous de cimentació de 0'65m de profunditat, amb un diàmetre de 40 cm aprovisionat de drenatge de pedres al fons, replenat de cement i netejat. Aquesta col·locació es realitzarà de forma manual. 4.1.5.10. Fusta ferroviaria de l’escalera est. ELIMINACIÓ: L’eliminació dels llistons serà realitzada per dos operaris de la construcció amb ús de la ferramenta manual (martell i escarpe), prenguent sempre les mesures de seguretat i salut que contempla aquest Plec. COL·LOCACIÓ: La col·locació dels nous llistons es realitzarà per dos operaris de la construcció i serà mitjançant l a icrustació dels llistons amb cement, de forma que queden estables, fixes i nivellats. 274 4.1.5.11. Pintada de les casetes. Aquest treball serà realitzat de forma manual per una pintor qualificat. S’inclourà una escalera per a poder accedir a les zones mes elevades. Sempre complint les normes de seguretat i salut que es troben descrites a aquest Plec. 4.1.5.12. Preus i amidaments. En acabar cadascuna de les parts de l'obra que tinga individualitat pròpia, i en el termini de tres mesos es farà la cubicació i valoració i el Contractista signarà la conformitat, també ho farà en els Plànols. La cubicació definitiva es portarà a terme en el termini de sis mesos a partir de la recepció provisional de la totalitat i les obres. Els mesuraments s’hauran de dur a efecte en les obres. El Contractista no té dret a reclamacions per diferències negatives entre les obres realment executades i l'estat de mesuraments, tret que hagués estat determinat aquest canvi pel director de l'Obra. 4.1.6. Abastiment d’aigua. Regula el present article les condicions relatives a l'execució, materials, equips industrials, control de l'execució, seguretat en el treball, mesurament, valoració i manteniment de les instal·lacions de proveïment i distribució d'aigua. S'adopta allò establert en les normes NTE-IFA d’instal·lacions de fontaneria i NTE-IFF d’instal·lacions de fontaneria (aigua freda). 4.1.7. Sanetjament. Es refereix el present article a la xarxa d'evacuació d'aigües pluvials i residuals des dels punts on es recullen, fins al punt d'evacuació. 275 Les condicions d'execució, condicions funcionals, control d'execució, seguretat en el treball, mesurament, valoració i manteniment són les establertes en la norma NTE-ISS d’instal·lacions de salubritat i sanejament. 4.1.8. Reg. El contractista haurà de comprometre, la presa d’aigua necessària per al reg del projecte, i sotmetre’s a les normes que des dels Serveis Oficials li donen, tant en relació amb el dimensionament com amb la connexió amb la xarxa. 4.1.8.1. Materials. CANONADES. Definició de característiques: Tubería de PVC, finalitzada en forma de copa en un dels seus extrems. Deu de ser de secció circular i d’espesura uniforme. La superfície exterior deu de ser llisa, sense taques ni picades. Condicions de subministre i d’emmgatzematge: Les característiques dels elements que es subministren deuen ser iguals que els elements ja existents en les reds que s’hajen de substituïr. Tots els elements de PVC es deuen emmagatzemarprotegits de les radiacions solars. Les canonades s'instal·laran sempre que es puga per fora dels massissos i al costat de les vorades i rastells; si per alguna raó hagueren d'estar en l'interior del massís s'instal·laran a una distància màxima de 50 cm de la vorada, tenint en compte sempre la col·locació de les plantes existents o projectades per a punts de distribució, que estiguen situats en zones interiors del massís, s'abastirà des de la vora la distància a la qual siga la més curta. Tipus: 276 Les canonades i els accessoris estaran fabricats amb PVC rígid, PE, segons els diàmetres que calga emprar, de major a menor magnitud. Dimensions: Els diàmetres, gruixos, longituds, pressions de treball i altres característiques s'ajustaran a les especificacions de les normes UNE 53.121, 53.142 i 53.188. Pressió de treball: En les canonades i accessoris s'utilitzaran aquelles que suporten 6-10 atmosferes de pressió segons el projecte. Unitats i citeri de mesura: Metres (m) de tubería. Unitats (u) de peça. En tots els elements d'obra civil travessats per la xarxa (murs, voreres, vorades, etc.) es col·locarà un passant de PVC amb un mínim equivalent a 2.5 vegades el diàmetre exterior de les canonades de reg previstes. Per a trams superiors a 40 m o canvis de direcció s’instal·laran arquetes de registre. Es col·locaran en els següents elements, arquetes metàl·liques, amb escut de la ciutat i tancament tipus "Allen": - Claus de pas i vàlvules. - Filtres i manòmetres. - Electrovàlvules. - Dossificadors i vàlvules volumètriques. - Reductors de pressió. VÀLVULES: Definició de característiques: 277 Elements que permeteixen obrir i tancar el pas de l’aigua. Té un funcionament automètic. Està format per un cos i una coverta de plàstic o de metall i una membrana elàstica. Es recomanable que es permiteixca l’obertura manual per poder ficar la intalació en funcionament en cas d’un contratemps. L’elecció es farà en funció del caudal circulant, la pèrdua de pressió tolerable i les recomanacions del fabricant. Condicions de suministre i emmagatzenament: Quan l’equip o el material té la certificació d’origen industrial que acredite el compliment de les condicions, normes i disposicions fixades, la recepció es deu efectuar comprovant únicament les seves característiques aparents. Podes ser dels diferents tipus: - De comporta: Cal que siguen de fosa i de diàmetres i seccions indicades per a cada tram en els documents del Projecte; el cos de la vàlvula tindrà totes les superfícies de pas totalment llises, a fi de reduir les pèrdues de càrrega i el dipòsit de materials arrossegats per l'aigua; presentaran totes les seues parts d'unió protegides contra la corrosió per immersió de pintura de base. - Elèctriques: El cos i la coberta seran de fibra de vidre reforçada de niló d'alta resistència a la corrosió; aniran proveïdes de cargol de purga per a funcionament manual sense activar el solenoide, regulador manual de cabal, solenoide de baixa potència, filtre que impedisca l'entrada de cossos estranys en el solenoide; seran fàcilment desmuntables per la part superior sense necessitat de desmuntar la línia de connexió. Sempre es deuen emmagatzemar i transportar com indica el fabricant i amb l’embalatge original. 278 Unitat i criteri de medició: Unitats (u) de vàlvules hidàuliques. LES BOQUES DE REG : Definició de característiques: Elements de reg de ferro o bronze, conectats amb la red de distribució d’aigua que permeteix l’acoblament d’una manguera i que porta incorporat una clau de pas. Pot estar normalitzat pel municipi o per l’entitat contractant. Condicions de subministrament i d’emmagatzematge: Quan l’equip o el material té la certificació d’origen industrial que acredite el compliment de les condicions, normes i disposicions fixades, la recepció es deu efectuar comprovant únicament les seves característiques aparents. Hauran de ser d'enllaç ràpid, antivandàliques i fabricades en ferro i bronze, i que vagen proveïdes de tancament de goma, acoblaments per a mànega i clau desmuntable. Caldrà que vagen muntades en arqueta de ferro o fosa. Sempre es deuen emmagatzemar i transportar com indica el fabricant i amb l’embalatge original. Unitat i criteri de medició: Unitat (u) de boquera de reg. ELS PROGRAMADORS AUTOMÀTICS DE REG: Definició de característiques: Elements per al control automàtic de les instalacións dereg. Poden actuar sobre un punt o més dels següents: Obertura i tancament de les vàlvules per temps o caudal; 279 sensors; grups d’impuls; sistemes de filtració; informació del estat del reg. Generalment es elèctric o electrònic, la tensió de treball may deu superar els 24 V. Condicions de submintre i emmagatzenament: Quan l’equip o el material té la certificació d’origen industrial que acredite el compliment de les condicions, normes i disposicions fixades, la recepció es deu efectuar comprovant únicament les seves característiques aparents. Estaran proveïts dels següents elements: - Caixa metàl·lica de construcció robusta, resistent a l'entrada d'humitat o pols, amb porta central equipada amb pany. - Interruptor general de sortida de corrent. - Palanca d'arrencada manual per a cicles aïllats. - Rellotge de 24 hores. - Circuit de vàlvula principal incorporat. - Commutador de pluja per a interrupció de reg en cas de pluja, sense modificar els programes. Unitat i criteri de medició: Unitats (u) de programador. El programador podrà funcionar automàticament o de forma manual. 4.1.8.2. Sistema. El sistema de reg objecte del Projecte queda descrit als documents. L’execució de la instal·lació de reg comprèn les següents operacions: - Excavació de rases. 280 - Col·locació de les canonades i cablejat elèctric - Tapat de rases. - Instal·lació de vàlvules i sistema elèctric. - Col·locació dels dispositius d’emissió - Proves de la instal·lació. Es defineixen les excavacions com les operacions encaminades a aconseguir l'emplaçament adequat per a les conduccions subterrànies. Comprén així mateix el transport dels productes remoguts sobrants a dipòsits d'ocupació. Les obres d'excavació s'han d’executar d'acord amb les dimensions indicades en els Plànols. La Direcció d'Obra podrà modificar la profunditat si, en vista de les condicions del terreny, ho considera necessari per tal d’ aconseguir un millor resultat. En el fons de la rasa s'estendrà una capa d’assentament que es piconarà fins aconseguir un suport final per als tubs en tota la seua longitud. Les juntes i unions es realitzaran seguint les instruccions de la Direcció d'Obra. L'estesa dels cables elèctrics de control, des de les distintes vàlvules fins als programadors, caldrà realitzar-la a una distància de 20 cm de la canonada, segons determina la norma REBT-006. No es començarà el rebliment fins que les unions de les canonades estiguen en condicions de suportar les càrregues que hi actuaran a sobre. La compactació, quan siga necessària, es durà a terme amb elements apropiats per tal de no danyar ni alterar la posició dels conductors. El material emprat pot ser el procedent de l'excavació, sempre que no continga elements que puguen danyar les conduccions. La instal·lació de vàlvules i dispositius de reg es realitzarà d'acord amb els detalls i les indicacions que figuren en els plànols i amb les indicacions de la Direcció d'Obra. 281 4.1.8.3. Preus i amidaments. EVACUACIÓ I REBLIMENTS: Si no estigueren compresos en el preu de la unitat d'obra corresponent, es mesuraran i s’abonaran per metre cúbic, als preus dels apartats de sòl. CANONADES I CABLES: El mesurament es farà determinant la longitud total dels tubs o cables de cadascun dels diàmetres, i l'abonament es farà per metre lineal, per a cada diàmetre. PECES ESPECIALS: El mesurament i l’abonament es faran per unitats instal·lades i sotmeses a proves, per a cadascuna de les dimensions i característiques desitjades. 4.1.9. Vegetació. 4.1.9.1. Plantacions. 4.1.9.1.1. Treballs de plantació. Es defineix com a plantació el procediment de repoblació artificial consistent a col·locar en el terreny, después de les operacions necessàries, una planta més o menys desenvolupada, nascuda i crescuda en un altre lloc. PREPARACIÓ DEL SÒL: OBERTURA DE FORATS. L’obertura de forats consisteix en l’excavació del terreny mitjançant cavitats de forma prismàtica amb una profunditat derivada de les exigències de la plantació que s’ha de realitzar, a fi de poder situar-hi de manera convenient les arrels o pans d’arrels, que han de quedar rodejats de terra de la millor qualitat disponible. El replanteig de forats s’efectuarà amb cinta mètrica i en cas que siga necessari, mitjançant la utilització d’aparells de precisió, la col·locació de les consegüents estaques o referències que faciliten el treball. Se seguiran les referències plasmades en els Plànols d’aquest Projecte. 288 Durant l’època de pluges tant els treballs de preparació com de plantació podran ser suspesos per la Direcció Facultativa quan la humitat del terreny ho justifique, a causa de les dificultats sorgides tant en la tasca de preparació com en la de plantació. PRESENTACIÓ DE LA PLANTA. Es regaran les plantes 24 hores abans de la plantació amb una dosi igual al volum de l’envàs de cultiu. Les plantes de pa d’arrel hauran d’arribar fins al clot amb el pa d’arrel intacte, siga aquest de guix, plàstic o palla. El pa d’arrel haurà de ser proporcionat al vol, i els talls d'arrel dintre d'aquest seran nets i sans. Es procedirà a eliminar les arrels danyades per l’arrancament o per altres raons amb cura de conservar el major nombre possible de radicel·les. La planta es presentarà de forma que les arrels no patisquen flexions, especialment quan existisca una arrel principal ben definida. La Direcció Facultativa determinarà si els embolcalls poden quedar en l’interior del forat o han de retirar-se. En tot cas, l’embolcall es deslligarà o separarà, una volta col·locada la planta en l’interior del forat: - Les plantes en pa d’arrels de guix, una volta dins del forat es trencarà el guix del pa d’arrels amb cura i es tallaran els filferros l’armadura i s’extrauran tots aquests materials. - En el cas de les plantes en contenidor o bosses de plàstic, s’extrauran del recipient en el mateix moment de la plantació i es recuperarà o s’emmagatzemarà l’envàs. PREPARACIÓ DEL FORAT. La quantitat d’adob orgànic indicada per a cada cas en el Projecte s’incorporarà a la terra de forma que quede en les proximitats de les arrels, però sense arribar a estar-hi 289 en contacte. S’evitarà per tant, la pràctica bastant corrent d’abocar l’adob en el fons del forat. ORIENTACIÓ. En l’orientació de les plantes se seguiran les normes que a continuació s’indiquen: - Els exemplares d’elevada grandària es col·locaran en la mateixa posició que tingueren en origen. - En les plantacions aïllades la part menys frondosa s’orientarà cap al sud per afavorir el creixement de les branques en rebre el màxim de llum. - Les plantacions contínues (bardisses) es faran de manera que la cara menys vestida siga la més pròxima al mur, tanca, o simplement a l’exterior. - Sense perjuidici de les indicacions anteriors, la plantació es farà de manera que l’arbre presente la secció menor perpendicularment a la direcció dels vents dominants; en cas de ser aquests vents freqüents i intensos, es consultarà a la Direcció Facultativa sobre la conveniència d’efectuar la plantació amb una lleugera desviació de la vertical en sentit contrari al de la direcció del vent. ÈPOCA DE LA PLANTACIÓ. La plantació ha de realitzar-se, sempre que siga possible, durant el període de repòs vegetatiu. El trasplantament realitzat a la tardor presenta avantatges en els climes de llargues sequeres estivals i d’hiverns suaus perque en arribar l’estiu la planta ha d’emetre ja arrels noves i està en millors condicions per afrontar la calor i la manca d’aigua. Coma norma general no s’ha de plantar si: la saba està activa, hi ha gelades, hi ha vents foros, plou abundantment, està nevant i/o les temperaturas són massa altes. Aquesta norma presenta, tanmateix, algunes excepcions: les palmàcies han de plantarse en època estival (de juny a agost), els esqueixos arrelen molt millor quan el sòl 290 comença a calfar-se, de finals d’abril en avant, o durant els mesos de setembre o octubre. La divisió vegetativa ha de fer-se també quan ja ha mogut la saba, època que pareix igualment la millor, en molts casos, per al trasplantament de les coníferes. La plantació de vegetals cultivats en contenidor pot realitzar-se quasi en qualsevol moment, fins i tot a l’estiu, però cal evitar fer-ho en època de gelades. La plantació a arrel nua d’espècies caducifòlies ha de fer-se, com a norma general, dins l’època de repòs vegetatiu. Tanmateix, es presenta amb alguna freqüència la necessitat de plantar-les quan la foliació ha començat, l’operació es durà a terme amb les següents precaucions addicionals: - Poda forta de la part aèria, per facilitar el treball del sistema radical, però amb el manteniment de la forma d’arbre (els bons vivers la realitzen abans de subministrar les plantes). - Supressió de les fulles ja obertes sense suprimir les gemmes que pogueren existir en el punt d’inserció. - Aportació de nova terra per al forat i utilització d’estimulants de l’arrelament. - Protecció del tronc contra la dessecació. - Calçar la base dels arbres o arbustos, fins una altura de 40 cm i 20 cm, respectivament. - Regs freqüents en el forat. REBLIMENT DE FORATS. El rebliment de forats i rases es farà per capes sucsessives que es compactaran lleugerament, i es farà de forma que no es desfaça el pa de terra que rodeja les arrels. Per a reblir els forats es comptarà en part amb el mateix material de l’excavació, si bé es tindran en compte diverses possibilitats: 291 - Ús selectiu dels distints horitzons i capes com a rebliment a diferents profunditats. - Ús selectiu o generalitzat dels materials, però prèviament enriquits amb terra vegetal o amb terra vegetal fertilitzada. - Rebliment del forat amb materials de terra vegetal, excavada i amuntegada abans de procedir al moviment de terra que configurarà la topografia final del projecte; la terra vegetal prodrà ser enriquida mitjançant les corresponents esmenes. - Rebliment del forat exclusivament amb terra vegetal procedent de l’exterior o de l’amuntegament i l’eliminació a abocador del material extret. La quantitat de terra necessària (els rebliments seran del mateix volum que el de l’excavació), a més a més de l’obtinguda de l’excavació dels terrenys de l’enjardinament, s’obtindrà de l’exterior i amb les característiques corresponents definides respecte a la qualitat de la terra vegetal. GARANTIA DE LES PLANTACIONS. En el termini d’execució de les obres o dins del termini de garantia, el Contractista haurà de reposar les fallades que s’originen per qualsevol motiu. La reposició de fallades haurà de fer-se amb planta d’espècie i grandària igual a la substituïda i a càrrec del Contractista. Igualment, el Contractista estarà obligat a dur a terme les atencions culturals inicials de la mateixa forma que s’estableix en el projecte per a la plantació inicial. 4.1.9.1.4. Operacions posteriors. VENTS I ASPRES. Vents i aspres són els elements destinats a subjetar els plançons per a mantenir la seua posició vertical i evitar que puguen ser inclinats o tombats o que es perda el 292 contacte de les arrels amb el sòl. La col·locació dels aspres depén de les condicions locals de la plantació, port dels arbres, risc de vandalisme, força i freqüència dels vents, compacitat del terreny, etc. Els vents estaran constituïts per 3 tirants de filferro de gruix suficient en relació amb la grandària de l’arbre i del possible efecte del vent sobre la seua copa. Les armadures hauran de reposar en l’arbre de manera que no li causen dany, per a la qual cosa s’utilitzaran proteccions suficientement eficients. L’asprada subterrània consisteix en la fixació del pa d’arrels, prèviament protegit per un marc de fusta i tensat amb cables d’acer, ancorat en el terreny. Els aspres aeris seran de fusta i de grandària proporcional a la de la planta que s’ha de subjetar incrementada en la magnitud de la porció per soterrar, per a donar-li la suficient estabilitat. Els aspres han de clavar-se, abans o després d’efectuar la plantació de forma que s’interpose entre l’arbre i els vents dominants, en el terreny natural (davall de la terra que òmpliga el forat), a una profunditat almenys de 30 cm i lligar-se a l’arbre a l’alçada de les primeres ramificacions. La fusta dels aspres tant aeris com subterranis, ha de ser suficientement resistent a la pudrició o estar tractada amb aquesta finalitat. Els aspres irregulars, de mala qualitat o vellesa excessiva, seran rebutjats i hauran de ser substituïts per uns altres a càrrec del Contractista. En casos especials podran exigir-se 3 aspres per planta, degudament tensats. Quan estiga prevista una utilització prolongada de l’aspre i per impedir que puga ser presa de malalties i transmetre-les a l’arbre, es tractarà mitjançant submersió durant 15 min en una solució de sulfat de coure al 2% o d’una altra manera igualment eficaç; també es pot recórrer a un aspre metàl·lic. El lligam de l’arbre a l’aspre es fa de forma que permeta un cert joc, fins que es verifique l’assentament de la terra del forat, i és en aquest moment que es procedeix ja a una fixació rígida. En tot moment s’ha de evitar que el lligam puga produir ferides en l’escorça, per a la qual cosa cal rodejar-la d’una protecció adequada. 293 En el cas d’arbustos i arbres de xicotet port, els aspres podran ser de material plàstic, normalment verd per a simular canya de bambú. La forma de clavar-los serà anàloga a al que s’ha establert per als altres aspres. La col·locació dels vents i dels aspres depenen de les condicions locals de la plantació, port dels arbres, força i freqüència dels vents, compacitat del terreny, etc. Els vents seran 3, en general, col·locats segons angles de 120° i lligats al tronc a una altura una mica superior a la meitat; se subjetaran a terra mitjançant estaques suficientment robustes i llargues perquè queden clavades degudament. S’han d’extremar les precaucions en la protecció del tronc en el lloc de la lligadura, pel greu perill de danys si, per desplaçaments, els filferros arriben a tocar directament el tronc. Els materials protectors han de ser duradors i quedar col·locats fixament en la posició deguda. Les plantes estaran asprades fins que es puguen mantenir per si mateixes (uns 2 anys aproximadament). FORMACIÓ D’ESCOCELLS. Una volta realitzada la plantació, i després de consultar-ho a la Direcció Facultativa podrà preparar-se un escossell de 0.50 m de diàmetre com a mínim. REG DE PLANTACIONS. El primer reg es durà a terme just després de la plantació. Els regs s’aplicaran de manera que no descalcen les plantes, no s’efectue un llavat del sòl, ni donen lloc a erosions del terreny. Tampoc no han de produir afloraments a la superfície de fertilitzants. S’han de regar suficientment, de tal forma que l’aigua travesse el pa d’arrels. La dosi dependrà del perímetre del tronc i de la grandària del forat, que estarà entre 5-40 l d’aigua per planta en el cas d’arbustos, 40-600 l en el cas dels arbres i 130-800 l si es tracta de palmeres. 294 A més a més del reg que es realitza en el moment de la plantació, s’efectuaran altres regs posteriors per assegurar l’arrelament de les plantes. Fins al moment en què entre en funcionament la instal·lació de reg automàtic i programat, l’aportació d’aigua es realitzarà mitjançant camions cisterna i mànegues de repartiment. Si durant el període d’aplicació dels regs indicats no ha entrat en funcionament el sistema de reg automàtic, es podran aplicar regs amb la dosi especificada i període de 10 dies. La Direcció Facultativa, podrà autoritzar una variació en la freqüència i en les dosis de reg, si les condicions ambientals així ho justifiquen. En el cas d’arbustos i arbres menors d’1.50 m d’altura es realitzarà un reg als 5 dies de la plantació de 125 l/planta, a més a més de recomanar uns altres 5 regs repartits amb una periodicitat de 7–10 dies. Si en aquest període no ha entrat en funcionament la instal·lació de reg, es procedirà a aplicar un reg cada 7–10 dies, fins a l’automatització del sistema fins a un màxim de 12 regs. En el cas d’arbres de més d’1.50 m d’altura, s’aplicarà un reg als 5 dies, de 250 l/arbre i 11 regs amb la mateixa dosi i períodes de reg iguals que els del punt anterior. En el cas de palmàcies de gran port, es mantenen el nombre i la periodicitat dels regs, si bé la dosi de reg arriba als 500 l. Durant l’aplicació d’aquests regs es realitzarà també la neteja de l’escossell. Per no donar lloc a fortes evaporacions i aprofitar al màxim l’aigua els regs s’efectuaran en les primeres hores del matí i en les últimes de la vesprada. TRACTAMENT DE FERIDES. No es realitzarà cap tractament sobre les ferides de poda realitzades, ja que dificulta la transpiració normal de la planta i impedeix la cicatrització natural per part de l’arbre. Només es practicarien, i sota la supervisió de la Direcció Facultativa, sobre aquelles espècies que per la seua fisiologia presenten una tendència molt alta a la secreció de substàncies, com passa a les moràcies amb el làtex. 295 PROTECCIONS. Quan l’escorça del tronc puga patir cremades per la proximitat d’èpoques caloroses o assolellades, es protegirà el tronc amb un embolcall de palla, tela o paper especial, que no es retirarà fins la tardor següent. Pot ser també necessari dotar els arbres acabats de plantar d’un sistema de protecció que evite que es moguen per causes distintes de les anteriors. S’empraran els sistemes que indique la Direcció Facultativa. CALÇAMENT. L’operació de calçar consisteix a cobrir amb terra el peu de les plantes, fins a una certa altura. En les plantes llenyoses té com a finalitat protegir el sistema radical i contribuir a mantenir la verticalitat. La conveniència de dur a terme aquestes operacions queda sota la decisió de la Direcció Facultativa. 4.1.9.2. Transplantaments. Es defineix com a transplantament el canvi d’un vegetal des del lloc on es troba arrelat a un altre. Independentment de les normes generals per a la plantació, que són d’aplicació als trasplantaments en general, existeixen unes operacions específiques que a continuació es relacionen: elecció de les plantes, preparació per al trasplantament, arrancament, càrrega, transport i descàrrega, plantació, reg i col·locació de aspres o vents (si és necessari). ELECCIÓ DE LES PLANTES. Com que el trasplantament és una operació difícil i costosa, solament ha d’intentar-se amb els vegetals que, per la seua grandària o desenvolupament, tinguen un valor especial i reunisquen, a més a més, les condicions de vigor que facen presumir èxit. 296 Gran part dels arbres de fulla caduca poden trasplantar-se sense dificultat a arrel nua quan la circumferència del tronc no excedeix els 20 cm. Les espècies de fulla persistent, frondoses i coníferes, necessiten, per poder ser trasplantades, que el seu sistema radical quede inclòs en un pa d’arrels de terra. PREPARACIÓ PER AL TRASPLANTAMENT. Aquesta operació és necessària per a totes les espècies de fulla persistent i per a totes les de molta grandària o arrelament difícil. Consisteix a cavar una rasa al voltant de la planta amb distància i profunditat suficients perque hi quede inclòs el futur pa d’arrels, la grandària del qual està imposada per la necessitat de mantenir un equilibri entre el sistema radical i part aèria i les possibilitats de maneig. Així mateix es tallen amb cura les arrels que hagen aparegut. En els casos en que la planta siga gran o haja de transportar-se lluny, ha d’assegurar-se la immobilitat del pa d’arrels mitjançant un embolcall d’algeps o escaiola armada amb tela metàl·lica o de dogues de fusta convenientement adossades contra la terra. Les branques es podaran per equilibrar l’arbre i donar-li la forma desitgada. ARRANCAMENT. Per als arbres i arbustos de fulla caduca i arrelament fàcil, es talla la terra amb una pala jardinera al voltant del tronc, a una distància i profunditat variables amb la grandària de la planta. En l’arrancament del pa d’arrels, es procedeix d’una manera semblant, però amb cura de no separar-lo de la planta, per a la qual cosa s’alçarà el conjunt verticalment; si la planta no ha de plantar-se de seguida o ha de transportarse, amb perill de trencament del pa d’arrels, s’embolicarà per algun dels procediments usuals. S'arrancaran les plantes del sòl en l'època apropiada, és a dir, en els mesos de tardor i hivern, excepte les plantes tropicals, l'arrencada de les quals es farà durant l'època calorosa. CÀRREGA, TRANSPORT I DESCÀRREGA. 297 Totes aquestes operacions es faran amb la cura natural per evitar trencaments, ferides i qualsevol dany en la part aèria o en el sistema radical. En les plantes amb pa d’arrels, i especialment quan siga gran, hauran d’evitar-se els colps i no s’han de “rodar” per facilitar el seu transport dins l’obra. 4.1.9.3. Protecció del arbolat existent. Molts dels danys que patixen els arbres durant les obres es deuen al procés de compactació del sòl pel pas de màquines pesants o l’emmagatzemament de materials davall seu. Amb aquestes pràctiques, les arrels que no queden justament davall del tronc es veuen afectades. Això pot derivar en una decaiguda generalitzada de l’arbre i possiblement la mort de la planta. Cal protegir els arbres durant les obres amb tanques clarament visibles localitzades davall de les branques més allunyades del tronc, de la mateixa manera que caldrà protegir els troncs a una alçada no inferior a 3 metres des del terra amb taulons lligats amb filferros, o segons el que defineix la norma sobre aquest aspecte. Quan s'obrin forats o rases pròximes a plantacions d'arbrat, l'excavació no haurà d’aproximar-se al peu més d'una distància igual a 5 vegades el diàmetre de l'arbre a l'altura normal (1.20 m). Els moviments de terra intensos en la zona de les arrels també pot propiciar la mort dels arbres. Per això cal cal fer les terrasses necessàries per assegurar la supervivència de les arrels. Si les àrees al voltant dels arbres han de ser pavimentades, es deixarà l’espai suficient al costat de la soca per a permetre l’intercanvi de gasos sòl-atmosfera i la penetració de l’aigua en el sòl. Mai s’han de vessar dissolvents ni pintures a prop dels arbres; això causaria la mort de la planta i la contaminació del sòl. 304 Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA Nº UNITATS SUBTOTAL MEDICIÓ 2.8 ut Senyalítica. Subministre i col·loacio de panells de fusta tractada, formada per una tabla de 0'60m d'altura, amb panell protector de metacrilat, instat entre dos rollisos acabats en bisell, i col·locats en pous de cimentació de 0'30m de profunditat, amb un diàmetre de 20cm aprovisionat de drenatge de pedres al fons, replenat de cement i netejat, mesurada la unitat col·locada en obra. 20 1,00 20,00 2.9 ut Gelosía de fusta. Subministre i col·locació de gelosía de fusta de 1,35m de longitud i 1,35m de altura. 14 1,00 14,00 2.10 ut Delimitar la senda amb pissarres. Inclòs el material, el transport i la col·locació. 300 1,00 300,00 2.11 ut Ut. PAPERERES. Papereres circulars de fusta i acer 5 1 5 CAPÍTOL 3 VEGETACIÓ I PLANTACIÓ Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA Nº UNITATS SUBTOTAL MEDICIÓ 3.1 ut Lavandulas sp. (contenidor 2l). 15,00 1 15,00 3.2 ut Cistaceas sp. (contenidor 1,30l). 20,00 1 20,00 3.3 ut Euphorbiaceas sp. (contenidor 3l) 15,00 1 15,00 305 3.4 ut Vinca difformis (contenidor 1,50). 70,00 1 70,00 3.5 ut Crataegus monogyma (contenidor 10l). 5,00 1 5,00 Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA Nº UNITATS SUBTOTAL MEDICIÓ 3.6 ut Rosmarinus sp. (contenidor 1,30l). 40,00 1 40,00 3.7 ut Thymus sp. (contenidor 3l). 40,00 1 40,00 3.8 ut Quercus ilex (contenidor C). 15,00 1 15,00 3.9 ut Colutea sp. (contenidor 3l). 20,00 1 20,00 3.10 ut Vivurnum sp. (contenidor 3l). 20,00 1 20,00 3.11 ut Alysum sp. (contenidor 3l). 20,00 1 20,00 3.12 ut Lithodora sp. (contenidor 1,5l). 20,00 1 20,00 3.13 ut Viola sp. (contenidor 2l). 20,00 1 20,00 3.14 ut Echium sp. (contenidor 3l). 40,00 1 40,00 3.15 ut Chamaerops humillis. (contenidor. 40-60cm altura). 15,00 1 15,00 3.16 ut Jasminium (sp. Contenidor 10l). 6,00 1 6,00 3.17 ut Myrtus sp. (contenidor 2,20l). 15,00 1 15,00 3.18 ut Artemisa sp. (contenidor 3l). 40,00 1 40,00 3.19 ut Clematis sp. (contenidor 3l). 15,00 1 15,00 3.20 ut Aguja reptians (contenidor 3l). 25,00 1 25,00 3.21 ut Hedera elix (contenidor 15l). 3,00 1 3,00 3.22 ut Ulex sp. (contenidor 3l). 35,00 1 35,00 3.23 ut Genista sp. (contenidor 3l). 35,00 1 35,00 3.24 ut Erica sp. (contenidor 2l). 35,00 1 35,00 3.25 ut Laurus sp. (contenidor 3l). 5,00 1 5,00 3.26 ut Pistaccia sp. (contenidor 3l). 10,00 1 10,00 3.27 ut Rosal trepador (contenidor 3l). 5,00 1 5,00 3.28 ut Salvia sp. (contenidor 3l). 35,00 1 35,00 3.29 ut Mentha sp. (contenidor 2,50l). 35,00 1 35,00 306 Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA Nº UNITATS SUBTOTAL MEDICIÓ 3.30 ut Melissa sp. (contenidor 1l). 35,00 1 35,00 3.31 ut Nymphaea alba. 5,00 1 5,00 3.32 ut Nuphar lutea . 5,00 1 5,00 3.33 ut Nymphaea indica 5,00 1 5,00 CAPÍTOL 4. ADEQUACIÓ DEL SISTEMA DE REG-ESTANC. Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA Nº UNITATS SUBTOTAL MEDICIÓ 4.1 m Subministrament i col·locació de canonada de polietilé de baixa densitat PE32 de 32 mm de diàmetre exterior, per a una pressió de treball de 4 atm, amb p.p d'elements d'unió i accessoris valorats en un 30% sobre el preu del tub, subministrada en rotllos, col·locada en rasa sobre llit d'arena de 15 cm de grossària prèvia compactació del fons de la rasa, sense incloure l'excavació i posterior farcit de la rasa, col·locada s/NTE-IFA-11, mesura la longitud realment instal·lada. 1 100,00 100 4.2 m Subministrament i col·locació dels tubs de reg a les boqueres de reg. 1 350 350 4.3 ut Col·locació dels emisor. 1 827,00 827 4.4 ut Adaptació de les boqueres de reg per al seu us i control. 1 1,00 1 4.5 ut Adaptació del sistema a la seva automatització mitjançant la col·locació de les electrovàlvules corresponents. 1 1,00 1 4.6 ut Subministrament e instal·lació del filtre d'arena i adaptació a la bomba preexistent, per al bon manteniment de l'aigua de l'estanc i la tubería de retorn 1 1 1 307 Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA Nº UNITATS SUBTOTAL MEDICIÓ 4.7 ut Subministrament e instal·lació d'un sistema de bombeig i filtrat complementari amb bombes sumergibles. 1 1 1 4.8 ut Subministrament i col·locació del circuit de toberes i la tubería corresponent 1 1 1 4.9 ut Automatització del sistema 1 1 1 CAPÍTOL 5. SEGURETAT I SALUT (4 %) Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA Nº UNITATS SUBTOTAL MEDICIÓ Mesures de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut vinculades al projecte. 1 1 1 308 CUADRE DE PREUS NÚMERO 1 CAPÍTOL 1: PREPARACIÓ DEL TERRENY Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA Preu € 1.1 m². Esbrossament. esbrossament i neteja de restes vegetals del terreny, lliure de material d'obra, mitjançant ferramentes manuals de tall, incloent la carrega de residus, amb transport, mesurada la superfície executada en obra. 0,54 1.2 m². Poda h<2m, esbrossament i netetja. 0,91 1.3 m². Eliminació de la fusta de l'escalera est, retirada i transport. 13,95 1.4 m². Retirada de la grava del camí. Retirada de pedra manual inclòs l'acumulament al lloc de arreplegada i el transport. 2,89 1.5 m Eliminació de la balla de la basseta, retirada i transport. 8,47 CAPÍTOL 2: ELEMENTS NO VEGETALS Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA Preu € 2.1 m Fusta per a l'escalera est Inclòs la mà d'obra i el material. 28,31 2.2 m². Marmolina blanca per al passadís e=5cm Mosaic decoratiu format per marmolines, de diferents colors, escampades de forma manual formant una capa de 5cm d'espessor , damunt d'una malla protectora d'herba de PP de densitat 140g/m2, incloent preparació del terreny necessària, p.p. de banda de separació empotrable al sòl, fabricada amb plàstic anti UV i reg de neteja, completament executat per professional especialitzat, mesurada la superfície executada en obra. 5,31 309 Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA Preu € 2.3 l l. Pintura per a les casetes d'aigua i de llum Inclosa la mà d'obra. 16,90 2.4 m³ Tinalles per al jardí i l'àrea recreativa 266,22 2.5 ut ut. Bancs de fusta per a l'àrea recreativa. Subministre i col·locació de banc rústic, aspecte robust de 1'75m de longitud, amb fusta de pi, tanalitzada en autoclau, amb seient format per tres tables longitudinals i dos travessans en les que recolzarse. Respatler format per dues tables longitudinals, i potes reforçades amb dos travessans un lateral i altre longitudinal, incloent fixació al terreny, segons instruccions del fabricant i neteja, mesurada la unitat instal·lada en obra. 465,79 2.6 m². Rajoles per al recobriment de la basseta i pintura 148,09 2.7 ut Panells informatius Subministrament de panell informatiu de fusta i col·locació. Formada per una tabla de 1'50m de longitud per 0'70 metres de altura, fixat a 2 postes de 3 metres d'altura. Col·locació en dues poses de cimentació de 0'50 metres de profunditat, amb aprovisionament d'una base de pedres per al drenatge, replenament amb cement i neteja, mesurada la unitat col·locada en obra. 621,94 2.8 ut Senyalítica. Subministre i col·loacio de panells de fusta tractada, formada per una tabla de 0'60m d'altura, amb panell protector de metacrilat, instat entre dos rollisos acabats en bisell, i col·locats en pous de cimentació de 0'30m de profunditat, amb un diàmetre de 20cm aprovisionat de drenatge de pedres al fons, replenat de cement i netejat, mesurada la unitat col·locada en obra. 67,15 310 Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA Preu € 2.9 ut Gelosía de fusta. Subministre i col·locació de gelosía de fusta de 1,35m de longitud i 1,35m de altura. 23,89 2.10 ut Delimitar la senda amb pissarres. Inclòs el material, el transport i la col·locació. 15,73 2.11 ut Ut. PAPERERES. Papereres circulars de fusta i acer 213,10 CAPÍTOL 3 VEGETACIÓ I PLANTACIÓ Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA Preu € 3.1 ut Lavandulas sp. (contenidor 2l). 1,72 3.2 ut Cistaceas sp. (contenidor 1,30l). 2,23 3.3 ut Euphorbiaceas sp. (contenidor 3l) 3,52 3.4 ut Vinca difformis (contenidor 1,50). 1,98 3.5 ut Crataegus monogyma (contenidor 10l). 10,15 3.6 ut Rosmarinus sp. (contenidor 1,30l). 1,15 3.7 ut Thymus sp. (contenidor 3l). 2,24 3.8 ut Quercus ilex (contenidor C). 7,14 3.9 ut Colutea sp. (contenidor 3l). 3,24 3.10 ut Vivurnum sp. (contenidor 3l). 3,91 3.11 ut Alysum sp. (contenidor 3l). 3,70 3.12 ut Lithodora sp. (contenidor 1,5l). 2,23 3.13 ut Viola sp. (contenidor 2l). 1,68 3.14 ut Echium sp. (contenidor 3l). 2,26 3.15 ut Chamaerops humillis. (contenidor. 40-60cm altura). 9,45 3.16 ut Jasminium (sp. Contenidor 10l). 11,55 311 Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA Preu € 3.17 ut Myrtus sp. (contenidor 2,20l). 1,68 3.18 ut Artemisa sp. (contenidor 3l). 3,09 3.19 ut Clematis sp. (contenidor 3l). 3,17 3.20 ut Aguja reptians (contenidor 3l). 3,59 3.21 ut Hedera elix (contenidor 15l). 4,50 3.22 ut Ulex sp. (contenidor 3l). 2,45 3.23 ut Genista sp. (contenidor 3l). 3,47 3.24 ut Erica sp. (contenidor 2l). 2,99 3.25 ut Laurus sp. (contenidor 3l). 4,73 3.26 ut Pistaccia sp. (contenidor 3l). 2,80 3.27 ut Rosal trepador (contenidor 3l). 5,53 3.28 ut Salvia sp. (contenidor 3l). 2,80 3.29 ut Mentha sp. (contenidor 2,50l). 2,05 3.30 ut Melissa sp. (contenidor 1l). 1,33 3.31 ut Nymphaea alba. 5,35 3.32 ut Nuphar lutea . 3,20 3.33 ut Nymphaea indica 4,23 Plantacions 3.34 Plantació d'árbres * 11,97 3.35 Plantació de herbàcies * 4,82 3.36 Plantació manual palmiformes * 8,81 3.37 Plantació manual aromatiques * 6,46 3.38 Plantació manual trepadores * 9,43 3.39 Plantació manual arbusts * 11,86 3.40 Plantació manual aquàtiques Inclou el subministrament complet. * 4,97 312 CAPÍTOL 4. ADEQUACIÓ DEL SISTEMA DE REG-ESTANC. Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA Preu € 4.1 m Subministrament i col·locació de canonada de polietilé de baixa densitat PE-32 de 32 mm de diàmetre exterior, per a una pressió de treball de 4 atm, amb p.p d'elements d'unió i accessoris valorats en un 30% sobre el preu del tub, subministrada en rotllos, col·locada en rasa sobre llit d'arena de 15 cm de grossària prèvia compactació del fons de la rasa, sense incloure l'excavació i posterior farcit de la rasa, col·locada s/NTE-IFA-11, mesura la longitud realment instal·lada. 22,52 4.2 m Subministrament i col·locació dels tubs de reg a les boqueres de reg. 1,29 4.3 ut Col·locació dels emisor. 0,27 4.4 ut Adaptació de les boqueres de reg per al seu us i control. 675,65 4.5 ut Adaptació del sistema a la seva automatització mitjançant la col·locació de les electrovàlvules corresponents. 900,87 4.6 ut Subministrament e instal·lació del filtre d'arena i adaptació a la bomba preexistent, per al bon manteniment de l'aigua de l'estanc i la tubería de retorn 2.552,70 4.7 ut Subministrament e instal·lació d'un sistema de bombeig i filtrat complementari amb bombes sumergibles. 1.914,53 4.8 ut Subministrament i col·locació del circuit de toberes i la tubería corresponent 1.914,53 4.9 ut Automatització del sistema 319,088 313 CUADRE DE PREUS NÚMERO 2 CAPÍTOL 1: PREPARACIÓ DEL TERRENY Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA RENDIMENT PREU IMPORT 1.1 m². Esbrossament. esbrossament i neteja de restes vegetals del terreny, lliure de material d'obra, mitjançant ferramentes manuals de tall, incloent la carrega de residus, amb transport, mesurada la superfície executada en obra. h MESTRE JARDINER 0,006 36,36 0,23 h OFICIALS DE JARDINERIA 0,006 34,67 0,22 h DESBROSSADORA DE DISCS A MOTOR 0,027 3,16 0,09 % Mitjans auxiliars 0,050 0,22 0,01 Costos directes 0,54 Costos totals 0,54 1.2 m². Poda h<2m, esbrossament i netetja. h ENCARREGAT DE TRBALLS DE PAISSATJE 0,014 32,87 0,45 h ESPECIALISTA EN TREBALLS DEL PAISSATJE 0,012 23,56 0,27 h MOTOSSERRA 0,042 1,75 0,07 h ESBROSSADORA DE DISC 0,029 3,13 0,09 % MITJANS AUXILIARS % 0,050 0,36 0,02 Costos directes 0,91 320 Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA RENDIMENT PREU IMPORT h AJUDANT DEL MONTADOR ESPECIALITZAT 0,687 13,91 9,56 ut GELOSIES DE FUSTA 0,364 5,25 1,91 MITJANS AUXILIARS 0,050 9,56 0,48 Costos directes 23,89 Costos totals 23,89 2.10 ut Delimitar la senda amb pissarres. Inclòs el material, el transport i la col·locació. h OFICIAL DE 1ª DE CONSTRUCCIÓ 0,756 10,41 7,87 h PEÓ ORDINARI DE LA CONSTRUCCIÓ 0,596 10,03 5,98 m² PIZZARRA DE TALL IRREGULAR 0,102 12,37 1,26 kg MORTER COLA P/ RAJOLA I GRES BLANC 0,828 0,38 0,31 % MITJANS AUXILIARS 0,050 6,29 0,31 Costos directes 15,73 Costos totals 15,73 2.11 ut Ut. PAPERERES. Papereres circulars de fusta i acer h MONTADOR ESPECIALITZAT 2,766 15,41 42,62 h AJUDANT DEL MONTADOR 2,911 13,91 40,49 ut PAPERERA BASC.FORJA/MADERA 30L 0,837 150,18 125,73 % MITJANS AUXILIARS 0,050 85,24 4,26 Costos directes 213,10 Costos totals 213,10 CAPÍTOL 3 VEGETACIÓ I PLANTACIÓ 3.1 ut Lavandulas sp. (contenidor 2l). 1,000 1,72 1,72 Costos directes 1,72 Costos totals 1,72 3.2 ut Cistaceas sp. (contenidor 1,30l). 1,000 2,23 2,23 Costos directes 2,23 Costos totals 2,23 3.3 ut Euphorbiaceas sp. (contenidor 3l) 1,000 3,52 3,52 Costos directes 3,52 321 Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA RENDIMENT PREU IMPORT Costos totals 3,52 3.4 ut Vinca difformis (contenidor 1,50). 1,000 1,98 1,98 Costos directes 1,98 Costos totals 1,98 3.5 ut Crataegus monogyma (contenidor 10l). 1,000 10,15 10,15 Costos directes 10,15 Costos totals 10,15 3.6 ut Rosmarinus sp. (contenidor 1,30l). 1,000 1,15 1,15 Costos directes 1,15 Costos totals 1,15 3.7 ut Thymus sp. (contenidor 3l). 1,000 2,24 2,24 Costos directes 2,24 Costos totals 2,24 3.8 ut Quercus ilex (contenidor C). 1,000 7,14 7,14 Costos directes 7,14 Costos totals 7,14 3.9 ut Colutea sp. (contenidor 3l). 1,000 3,24 3,24 Costos directes 3,24 Costos totals 3,24 3.10 ut Vivurnum sp. (contenidor 3l). 1,000 3,91 3,91 Costos directes 3,91 Costos totals 3,91 3.11 ut Alysum sp. (contenidor 3l). 1,000 3,70 3,70 Costos directes 3,70 Costos totals 3,70 322 Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA RENDIMENT PREU IMPORT 3.12 ut Lithodora sp. (contenidor 1,5l). 1,000 2,23 2,23 Costos directes 2,23 Costos totals 2,23 3.13 ut Viola sp. (contenidor 2l). 1,000 1,68 1,68 Costos directes 1,68 Costos totals 1,68 3.14 ut Echium sp. (contenidor 3l). 1,000 2,26 2,26 Costos directes 2,26 Costos totals 2,26 3.15 ut Chamaerops humillis. (contenidor. 40-60cm altura). 1,000 9,45 9,45 Costos directes 9,45 Costos totals 9,45 3.16 ut Jasminium (sp. Contenidor 10l). 1,000 11,55 11,55 Costos directes 11,55 Costos totals 11,55 3.17 ut Myrtus sp. (contenidor 2,20l). 1,000 1,68 1,68 Costos directes 1,68 Costos totals 1,68 3.18 ut Artemisa sp. (contenidor 3l). 1,000 3,09 3,09 Costos directes 3,09 Costos totals 3,09 3.19 ut Clematis sp. (contenidor 3l). 1,000 3,17 3,17 Costos directes 3,17 Costos totals 3,17 3.20 ut Aguja reptians (contenidor 3l). 1,000 3,59 3,59 Costos directes 3,59 3,59 323 Costos totals 3,59 3,59 Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA RENDIMENT PREU IMPORT 3.21 ut Hedera elix (contenidor 15l). 1,000 4,50 4,50 Costos directes 4,50 Costos totals 4,50 3.22 ut Ulex sp. (contenidor 3l). 1,000 2,45 2,45 Costos directes 2,45 Costos totals 2,45 3.23 ut Genista sp. (contenidor 3l). 1,000 3,47 3,47 Costos directes 3,47 Costos totals 3,47 3.24 ut Erica sp. (contenidor 2l). 1,000 2,99 2,99 Costos directes 2,99 Costos totals 2,99 3.25 ut Laurus sp. (contenidor 3l). 1,000 4,73 4,73 Costos directes 4,73 Costos totals 4,73 3.26 ut Pistaccia sp. (contenidor 3l). 1,000 2,80 2,80 Costos directes 2,80 Costos totals 2,80 3.27 ut Rosal trepador (contenidor 3l). 1,000 5,53 5,53 Costos directes 5,53 Costos totals 5,53 3.28 ut Salvia sp. (contenidor 3l). 1,000 2,80 2,80 Costos directes 2,80 Costos totals 2,80 3.29 ut Mentha sp. (contenidor 2,50l). 1,000 2,05 2,05 324 Costos directes 2,05 Costos totals 2,05 Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA RENDIMENT PREU IMPORT 3.30 ut Melissa sp. (contenidor 1l). 1,000 1,33 1,33 Costos directes 1,33 Costos totals 1,33 3.31 ut Nymphaea alba. 1,000 5,35 5,35 Costos directes 5,35 Costos totals 5,35 3.32 ut Nuphar lutea . 1,000 3,20 3,20 Costos directes 3,20 Costos totals 3,20 3.33 ut Nymphaea indica 1,000 4,23 4,23 Costos directes 4,23 3.34 Plantació d'árbres 1,000 11,97 11,97 Costos directes 11,97 Costos totals 11,97 3.35 Plantació de herbàcies 1,000 4,82 4,82 Costos directes 4,82 Costos totals 4,82 3.36 Plantació manual palmiformes 1,000 8,81 8,81 Costos directes 8,81 Costos totals 8,81 3.37 Plantació manual aromatiques 1,000 6,46 6,46 Costos directes 6,46 Costos totals 6,46 3.38 Plantació manual enfiladisses 1,000 9,43 9,43 325 Costos directes 9,43 Costos totals 9,43 Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA RENDIMENT PREU IMPORT 3.39 Plantació manual arbusts 1,000 11,86 11,86 Costos directes 11,86 Costos totals 11,86 3.40 Plantació manual aquàtiques Inclou el subministrament complet. * 1,000 4,97 4,97 Costos directes 4,97 Costos totals 4,97 CAPÍTOL 4. ADEQUACIÓ DEL SISTEMA DE REG-ESTANC. Num Ordre Ut DESCRIPCIÓ D'UNITATS D'OBRA RENDIMENT PREU IMPORT 4.1 Subministrament i col·locació de canonada de polietilé de baixa densitat PE32 de 32 mm de diàmetre exterior, per a una pressió de treball de 4 atm, amb p.p d'elements d'unió i accessoris valorats en un 30% sobre el preu del tub, subministrada en rotllos, col·locada en rasa sobre llit d'arena de 15 cm de grossària prèvia compactació del fons de la rasa, sense incloure l'excavació i posterior farcit de la rasa, col·locada s/NTE-IFA-11, mesura la longitud realment instal·lada. h OFICIAL 1ªHIDRÀULICA/FONTANERIA 0,163 15,20 2,48 h AJUDANT HIDRÀULICA/FONTNERÍA 0,146 13,84 2,03 h OFICIAL DE 1ª DE CONSTRUCCIÓ 0,173 10,41 1,80 h PEÓ ORDINARI DE LA CONSTRUCCIÓ 0,269 10,03 2,70 m TUBERIA POLIET. PE-32, 4atm D=32mm 2,318 0,68 1,58 m³ ARENA DE RIU, SIL., 0-5,30Km 0,193 15,15 2,93 ut COLLARÍ POLIPROPILENO 0,334 4,05 1,35 Kg ADHESIU TUBERIES 0,168 18,79 3,15 ut COLZE 90º PVC 0,039 22,90 0,90 ut CLAU D'APERTURA GIR LOCO BRONÇ 3/4" 0,427 7,92 3,38 % MITJANS AUXILIARS 0,050 4,50 0,23 Costos directes 22,52 Costos totals 22,52 326 4.2 Subministrament i col·locació dels tubs de reg a les boqueres de reg. h AJUDANT HIDRÀULICA/FONTNERÍA 0,056 13,84 0,77 m TUBS DE POLIETILÉ. PEBD GOTEIG D=16mm 2,145 0,18 0,39 % MITJANS AUXILIARS 0,050 2,57 0,13 Costos directes 1,29 Costos totals 1,29 4.3 Col·locació dels emisor. h AJUDANT HIDRÀULICA/FONTNERÍA 0,014 13,84 0,19 ut EMISORS DEL GOTEIG 0,209 0,26 0,05 % MITJANS AUXILIARS 0,050 0,54 0,03 Costos directes 0,27 Costos totals 0,27 4.4 Adaptació de les boqueres de reg per al seu us i control. h OFICIAL 1ªHIDRÀULICA/FONTANERIA 0,445 15,20 6,76 h AJUDANT HIDRÀULICA/FONTNERÍA 2,441 13,84 33,78 h PEÓ ORDINARI DE LA CONSTRUCCIÓ 2,695 10,03 27,03 l LIQUD NETETJADOR TUBERIES 6,386 21,16 135,13 ut CLAU D'APERTURA GIR LOCO BRONÇ 3/4" 17,062 7,92 135,13 % MITJANS AUXILIARS 0,050 6756,53 337,83 Costos directes 675,65 Costos totals 675,65 4.5 Adaptació del sistema a la seva automatització mitjançant la col·locació de les electrovàlvules corresponents. h OFICIAL 1ªHIDRÀULICA/FONTANERIA 1,778 15,2 27,03 h AJUDANT HIDRÀULICA/FONTNERÍA 2,604 13,84 36,03 h OFICIAL DE 1ªD'ELECTRICITAT 1,778 15,20 27,03 h AJUDANT D'ELECTRICITAT 5,858 13,84 81,08 h PEÓ ORDINARI DE LA CONSTRUCCIÓ 9,880 10,03 99,10 ut ELECTROVÀLBULES PVC APER. MAN.REG.Q 1,027 87,69 90,09 ut PROGRAMADOR ELÈCTRIC 6 EST. 2,668 67,54 180,17 % MITJANS AUXILIARS 0,050 7206,96 360,35 327 Costos directes 900,87 Costos totals 900,87 4.6 ut Subministrament e instal·lació del filtre d'arena i adaptació a la bomba preexistent, per al bon manteniment de l'aigua de l'estanc. h OFICIAL 1ªHIDRÀULICA/FONTANERIA 3,695 15,2 56,16 h AJUDANT HIDRÀULICA/FONTNERÍA 3,320 13,84 45,95 h OFICIAL DE 1ª DE CONSTRUCCIÓ 7,356 10,41 76,58 h PEÓ ORDINARI DE LA CONSTRUCCIÓ 7,635 10,03 76,58 ut FILTRE D'ARENA 2,735 746,75 2042,16 % MITJANS AUXILIARS 0,050 5.105,41 255,27 Costos directes 2.552,70 Costos totals 2.552,70 4.7 ut Subministrament e instal·lació d'un sistema de bombeig i filtrat complementari amb bombes sumergibles. h OFICIAL 1ªHIDRÀULICA/FONTANERIA 3,275 15,2 49,78 h AJUDANT HIDRÀULICA/FONTNERÍA 3,320 13,84 45,95 h OFICIAL DE 1ª DE CONSTRUCCIÓ 5,517 10,41 57,44 h PEÓ ORDINARI DE LA CONSTRUCCIÓ 3,818 10,03 38,29 ut BOBMA SUMERGIBLE 1500 C/FILTRO 1,215 630,25 765,81 kg SUM I COL DE ARMADURA B-400S D=10MM 743,506 1,03 765,81 % MITJANS AUXILIARS 0,050 3.829,06 191,45 Costos directes 1.914,53 Costos totals 1.914,53 4.8 ut Subministrament i col·locació del circuit de toberes i la tubería corresponent h OFICIAL 1ªHIDRÀULICA/FONTANERIA 3,023 15,2 45,95 h AJUDANT HIDRÀULICA/FONTNERÍA 3,597 13,84 49,78 h OFICIAL DE 1ª DE CONSTRUCCIÓ 5,517 10,41 57,44 h PEÓ ORDINARI DE LA CONSTRUCCIÓ 3,818 10,03 38,29 ut TOBERA CALIZ D=2" H=0,3-1,3 M 9,767 78,41 765,81 % MITJANS AUXILIARS 0,050 19145,28 957,26 Costos directes 1.914,53 328 Costos totals 1.914,53 4.9 ut Automatització del sistema h OFICIAL 1ª ELECTRICITAT 0,840 15,20 12,76 h PEÓ ORDINARI DE LA CONSTRUCCIÓ 1,909 10,03 19,15 ut LINEA SUBACUÀTICA 14,504 2,20 31,91 ut QUADRE ELECTRIC P.BOMBA 700-1500W 0,118 542,80 63,82 ut ACCESORIS I MATERIAL INSTL.ELEC. 0,324 295,86 95,73 % MITJANS AUXILIARS 0,050 1914,53 95,73 Costos directes 319,09 Costos totals 319,09 329 PRESSUPOSTOS PARCIALS CAPÍTOLS QUANTITAT PREU UNITATS IMPORT € CAPÍTOL 1: PREPARACIÓ DEL TERRENY m². Esbrossament. Desbrossament i neteja de restes vegetals del terreny, lliure de material d'obra, mitjançant ferramentes manuals de tall, incloent la carrega de residus, amb transport, mesurada la superfície executada en obra. 22.000,00 0,54 m2 11.835,55 m². Poda h<2m, esbrossament i netetja. 2.000,00 0,91 1.817,37 m². Eliminació de la fusta de l'escalera est, retirada i transport. 13,36 13,95 m2 186,36 m². Retirada de la grava del camí. Retirada de pedra manual inclòs l'acumulament al lloc de arreplegada i el transport. 30,00 2,89 m2 86,76 m. Eliminació de la balla de la basseta, retirada i transport. 30,00 8,47 m 253,95 TOTAL CAPÍTOL 1. 14.179,98 336 RESUM DEL PRESUPOST Capitul 1. Preparació del terreny…………………………………………… 20.463,30 € Capitul 2. Materials no vegetals…………………………………………… 15.442,76 € Capitul 3. Materials vegetals………………………………………………. 8.123,39 € Capitul 4. Instal·lació del reg……………………………………………….. 6.000,00 € Capitul 5. Seguretat i salud…………………………………………………. 2.001,18 € Total d'execució material…………………………. 52.030,63 € 6% de benefici industrial………………….. 3.121,84 € 13 % de despeses generals……………………. 6.763,98 € Suma de G.G i B.I. 9.885,82 € 16 % (IVA)………………………………………………… 9.906,63 € Presupost de contrata 71.823,08 € TOTAL DE PRESUPOST GENERAL 71.823,08 € 337 Ascendeix el pressupost al total de setanta-un-mil vuit-cents vint-i-tres euros en vuit céntims. Alberic, Març 2010 L’Eingeniera Tècnica Forestal Paula Oliver Làzaro