L'Església de Santa Maria d'Ontinyent: recurs turístic

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA ESC O LA POLITÈCNICA SUPERIOR DE GANDIA D . T URISME “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” TREBALL FI DE CARRERA Autor: Ruth Revert Belda Director: En Joan Aliaga Morell GANDIA, 2009 “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 2 ÍNDEX 1 MOTIVACIÓ 4 2 INTRODUCCIÓ 6 2.1. JACIMENTS ARQUEOLÒGICS 7 3 EL BARRI DE LA VILA: NUCLI HISTÒRIC 8 3.1. UN RECORREGUT PER LA VILA 9 3.2. EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES 12 4 L´ESGLÉSIA, LA CAPELLA I EL CAMPANAR DE SANTA MARIA 14 4.1. L´ESGÉSIA DE SANTA MARIA D´ONTINYENT 14 4.1.1. ELS ORÍGENS DEL TEMPLE PARROQUIAL 14 4.1.2. OBRES DE CONSOLIDACIÓ I CANVIS D´ESTIL 16 4.1.3. LES OBRES D´ART ABANS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA 17 4.1.3.1. L´ALTAR MAJOR 4.1.3.2. LES RELÍQUIES 4.1.3.3. LA CREU PROCESSIONAL 4.1.3.4. L´ANTIC RETAULE 4.1.3.5. ALTRES ELEMENTS 4.1.4. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL TEMPLE 20 4.1.5. LES PORTALADES DE L´ESGLÉSIA 22 4.1.5.1. LA PORTALADA RENAIXENTISTA 4.1.5.2. LA PORTA DEL BON PASTOR 4.1.6. ELS BÉNS IMMOBLES DE SANTA MARIA 24 4.1.6.1. LA PICA RENAIXENTISTA 4.1.6.2. LA PICA GÒTICA I EL RETAULE DE RAJOLS DE MANISES “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 3 4.1.6.3. LA CAPELLA DE LA SOLEDAT I ELS OLIS DE JOSEP SEGRELLES AIMATGE DE LA SOLEDAT BELS OLIS DE JOSEP SEGRELLES 4.1.6.4. EL CRIST JACENT 4.2. LA CAPELLA DE LA PURÍSSIMA 29 4.2.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS 31 4.3. EL CAMPANAR DE LA VILA 32 4.3.1. DES DE LES ANTERIORS TORRES FINS L´ACTUAL 33 5 AFLUÈNCIA DE TURISTES 38 6 CONCLUSIONS 41 7 ANNEXES I. EL PALAU DE LA DUQUESA D´ALMODÒVAR 42 II. LA IMATGE DE LA SOLEDAT 46 III. LES CAMPANES DE LA TORRE I LA COLLA DE CAMPANERS D´ONTINYENT 48 “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 4 1. MOTIVACIÓ Ontinyent porta darrere seu una gran història: Vila Reial, conquerida pel Rei En Jaume I el 1245, a la que se li han otorgat certs privilegis. Un poble amb gran devoció a la Patrona, La Purissimeta, com l’anomenem popularment. Festes i tradicions que giren al voltant d’aquesta imatge com el Bou en Corda (dos dies en els que quasi tripliquem la població), el Cant dels Angelets que daten de l´any 1662, els Gegants i Cabets … El campanar de la Vila, visible des de qualsevol indret de la ciutat, sempre present en tots els grans esdeveniments amb els sonors voltejos de les campanes, el Barri de la Vila que quasi ningú mai ha xafat però que tots el tenen com a un lloc “especial”, com un referent. Barri on la setmana gran de Festes es plena de gom a gom (desgraciadament des de fa tan sols uns anys) durant el Mercat Medieval; i en Bous, on el terra tremola per les “carreres” de la gent, davant, darrere i als costats de l´animal. Dates puntuals on tots tornem al lloc que va ser orígen de la nostra ciutat, que tothom disfruta pels carrers quasi deshabitats, però que fins l’any vinent ja no tornaràn. Contradictori, pense jo. L’Església de Santa Maria, església de gran magnitud, de gran arquitectura, que alberga i ha albergat obres d’art de grans mestres valencians com Josep Segrelles o Marià Benlliure i que quasi ningú sap; i si ho sap quasi mai els visiten. Contem també amb altres monuments significatius com són: El Palau de la Duquesa d´Almodòvar, el Convent de les Monges Carmelites, El Convent de la Concepció, el Molí Descals, el Pont Vell…I paratges naturals tan característics com El Pou Clar o les vistes de tota la Vall des de l´Ermita de San Esteve, entre d´altres. Com diu la Llei del Patrimoni Cultural Valencià 4/1998: “El patrimoni cultural valencià és una de les principals senyes d´identitat del poble valencià i el testimoni de la seua contribució a la cultura universal.” I també diu que :”La llei tracta de fomentar l´estima general del patrimoni cultural a través de l´educació i la informació…” I aquesta és la espurna que va propiciar la elaboració d´aquest treball. Perquè una de les meues senyes d´identitat la comforma el “meu” patrimoni i la informació és imprescindible. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 5 Volia saber més del meu poble, Ontinyent, que al finalitzar aquest treball i caminara pels carrers de la Vila o passara prop de l´església de Santa Maria, mirar-ho amb altres ulls. No volia vorer com diuen molts, un muntó de pedres i cases velles -tal i com vaig poder comprovar durant una visita guiada per la Vila quan un home em va dir: I què aneu a vore per la Vila si tot està brut i amb cases velles mig caiguent-se?- Decepcionant, menuda visió rebien els forasters!. Per açò aquest projecte, per a valorar més el que em rodeja, per a poder parlar amb propietat quan em creue amb alguna opinió com l´anterior, per defendre el que és meu, responsabilitat meua i que esperem puguen heretar els qui vinguen darrere, per llançar un crit d´auxili, en fi. Al fi i al cap, per mostrar-me a mí mateixa que també a Ontinyent hi ha molt per descobrir. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 6 2. INTRODUCCIÓ Ontinyent se sitúa en la comarca de la Vall d´Albaida, entre la Serra Grossa i la Serra de l´Ombría a 382 metres sobre el nivell de la mar. La població segons l´INE (any 2007) és de 36.695 habitants, amb una densitat de 292,62 hab./km². Els filòlegs assenyalaven que el topònim Ontinyent provenia del llatí Untinius, llinatge del propietari d´una vila romana, la qual no s´ha pogut localitzar. D´altra banda, el territori andalusí estaria organitzat en una xarxa de Husun (castells) i de cada Hisn (castell) dependria un territori concret. Les fons documentals mussulmanes, citades per Mikel Epalza indiquen l´existència de l´hisn o castell d´Untinyân que es remunta a finals del segle XI i que depenia de la ciutat de Xàtiva. L´Untinyân d´aquella època era un nucli semiurbà fortificat i un refugi de diverses alqueries. 1 Concretament a l´obra d´Ibn al Abbar Takmila, on es realitza una biografia d´uns estudiosos i poetes de l´època; i també als escrits del geògraf AlIdrisi, on es fa referència a Hisn Untinyân com a etapa entre Biar i Xàtiva, en el camí de Murcia a València. És per això que el topònim prové d´origens mussulmans i no llatins, com es pensava en un principi. Ja en el segle XIII, la Vila d´Ontinyent s´adhereix a la corona catalanoaragonesa en l´any 1245. 2 Tal i com apareix a l´article de la Revista Almaig l´any 1986, el primer document que esmenta l´interés reial per Ontinyent data del 1258, 13 anys després de l´entrada del Rei En Jaume I al Regne de València. Un altre document significatiu, és un escrit on es concedeix la construcció i explotació de les almàsseres i molins als habitants de la vil.la; fet que otorgava als ciutadans d´una clara independència amb respecte els senyors feudals de l´època. Des del 1258 fins 1446 apareixen relacionats els següents documents que otorguen a Ontinyent certs privilegis 3 :  Una còpia d´un capítol que data del 1283, contingut en un privilegi del rei Pere III concedit a aquesta vila, pel qual el justícia ordinari podía perdonar les calumnies. 1 Bernabeu Sanchis, Alfred. “Conèixer Ontinyent”. Edita los viajes de papel S.L. 2007 2 Ribera, Agustí. Article “Urbanismo medieval de Ontinyent”. 3 Gironés, Ignasi.Article “Ontinyent en el plan de conquista del Rey Don Jaime”. Revista Almaig Nº2, 1986. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 7  En 1312 apareix també una còpia d´un privilegi de Jaume I pel qual dona llicència per a que pugueren construïr muralles i barbacanes.  Més tard, Alfons IV, en 1329, atén una pregària dels jurats d´Ontinyent i ordena que ningú puga vendre vi, pà, carn i altres productes si no els ha adquirit pel seu propi treball. Aquest mateix any, comfirma els privilegis concedits anteriorment als habitants del Regne de València i especialment als d´Ontinyent i Bocairent, de que no pagaren sinò el que estava estipulat anteriorment pels furs concedits.  En 1340 una concesió de llicència i potestat plenaria al justícia per a que en les causes civils i criminals, puguera absoldre en allò que justament li pareguera.  En 1358 una còpia d´una carta del rei En Jaume per la que concedía a Ontinyent permís per construïr una carnicería.  En 1385 apareix una carta autoritzant la construcció d´un edifici segur i capaç per servir de presó.  En 1406 el Rei Martí l´Humà concedeix el privilegi de celebrar mercat tots els dilluns de l´any, que perdura hui en dia.  En 1418 escriu una carta al rei Alfons V comfirmant els privilegis concedits a Ontinyent pels reis anteriors. En 1446 una còpia d´una carta del Rei Martí enviada al Virrei de València, per què defensara els furs d´Ontinyent. 2.1. JACIMENTS L´arenal de la Costa i la Cova del Garrofer,pertanyen al Neolític. A la capçalera del riu trobem restes d´art rupestre d´estil esquemàtic però mal conservades. De l´edat del Bronze cal destacar els jaciments: el Cabeço de Navarro i el Molló de les Mentires. A la Vall d´Albaida es troben assentaments xicotets en zones planes del món ibèric, com el Teular de Mollà del tardoibèric; un dels pocs on s´han realitzat excavacions arqueològiques. 4 4 Tortosa i Pastor, Paco. “La comarca de la Vall d´Albaida. Paisatges, cultura i medi ambient”. Edita la Mancomunitat de municipis de la Vall d´Albaida, 2000. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 8 3. EL BARRI DE LA VILA: NUCLI HISTÒRIC Segons la informació obtinguda a través de l´Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, s´han pogut obtenir dades que identifiquen les característiques del lloc urbà. DETALLS DE L'IMMOBLE 5 Còdig: 46.24.184-001 Denominació: Barri de la Vila (Inclou l´Església Parroquial de Santa Maria) Municipi: Ontinyent Comarca: La Vall d'Albaida Provincia: València Anotació: R-I-53-0000172 Estat: Declaració singular Categoria: Conjunt Històric Artístic Ontinyent es forma en un tossal junt el Riu Clariano i l´assentament urbà bé condicionat per aquest element topogràfic. Es tracta d´una irregular porció estirada, d´uns 300 per 150 metres de màxim (unes 3 hectàrees) amb el seu punt més alt en l´extrem sud i basculant - descendint i estretint-se – cap el Nord – Nordest. Açò és resultat dels talls oberts pel riu, i en menor proporció, per altre barranc afluent. 6 (Fig.1) Al nordest limita amb el Riu Clariano un salt vertical d´uns 25-30 metres d´alçada, mentre que la part oriental estava limitada pel Barranc de l´Almaig; actualment cobert i urbanitzat. La part sudoccidental era més accessible i s´unía a les terres meridionals, d´alçada semblant a la de la Vila. La localització geogràfica del nucli històric d´Ontinyent està clarament condicionada pels accidents geogràfics. La proximitat al riu i el barranc amb el que limita La Vila, li otorgava una posició privilegiada i de fàcil defensa. 5 Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià 6 Ribera, Agustí. Article “Urbanismo medieval de Ontinyent” “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 9 3.1. UN RECORREGUT PER LA VILA A continuació, tenim un plànol de la Vila per tal de situar cada carrer explicat en línies posteriors. Si iniciem el recorregut pel Camí dels Carros, accés principal a la ciutat en els seus orígens, arrivem al Pont Vell. Aquest està format per dos arcs, contraforts i carreus de pedra massissa del segle XVI i el seu estat de conservació és elevat. Des d´aquest punt s´observa la Cantereria, barri el qual dona el seu nom a una terrisseria que hi havia, la qual data del 1615. Passem el pont i ens situem als peus del casc històric d´Ontinyent, en la plaça de Baix, on es troba l´antiga almàssera (en l´actualitat local d´oci) excavada en la roca. Cal destacar l´existència de diverses coves les quals s´utilitzaven com a magatzem, cellers i estables per a cavalleries. Des d´aquest emplaçament ens podem endinsar pel Barri de la Vila. Ens situem a la part baixa del Carrer de les Roses. Aquest carrer va paral.lel a una part de l´antiga muralla de la Vila, en el tram comprés entre la plaça Major i el Carrer de la Trinitat. Antigament era conegut com a Carrer dels “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 16 de València durant el segles XII i XIII.Aquestes senyals van ser realitzades pels mestres pedrapiquers, per tal de fer constància del seu treball: una figura geomètrica, una forma esquemàtica, una xifra o lletra. Amb la finalitat de contar les pedres de cada mestre i reconèixer la seua obra. 4.1.2. OBRES DE CONSOLIDACIÓ I CANVIS D´ESTIL A més de les obres d´ampliació, al llarg de la seua existència, l´edifici va ser objecte de diversos treballs de consolidació, de canvis d´estil, etc. Entre aquestes, s´ha d´assenyalar la reconstrucció de la bòveda de l´àbsis en l´últim quart del segle XVII, molt danyada a conseqüència dels treballs de demolició del vell campanar assentat inmediatament a la mateixa, i sobretot, pels deterioraments causats al canviar les campanes. Aquesta situació de perill havia determinat que el clergat de la parròquia procedira a retirar el Sacrament de l´Altar Major en previsió de qualsevol incident, al temps que el plebà ho posava en coneixement dels jurats de la vila 18 . Així que es va derribar tot el que estava ruinós per reedificar-lo de nou, traslladant previament a altre lloc el retaule i la sillería del cor. El mestre Juan Claros va ser l´encarregat de les obres. Per financiar aquelles obres i les de la capella de la Puríssima, les autoritats establiren la acostumada sisa o impost sobre la venda de la carn. En la documentació relativa a les obres de l´església consten els distints lliuraments que en distintes dates, l´administrador de les obres va satisfer al mestre de vila i altres obrers ocupats en aquells treballs 19 . 18 En sessió celebrada l´últim día del mes de gener de 1683, van resoldre enviar als alarifes municipals per a que practicaren un detingut reconeixement i a la vista del seu informe actuar en conseqüència: “que visuraren dit dany i que constant aquell que es remedie lo que tinga mes necessitat” 19 En una d´aquestes entregues, datada el 26 d´abril de 1690, s´especifica el següent: “ se li donen en data 16 lliures que dona y paga a gaspar Díez, mestre de la obra de la capella major de la esglesia de Santa Maria de la present vila y a Pere Giner 12 lliures per son treball de la obra y al dit Giner cuatre per son treball de haver netejat una sepultura per a manifestar lo fonament de la capella” “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 17 En la calçada de l´Església , que donava al carrer del Regall, a causa dels túnels excavats en la roca pels veïns a l´hora de construïr cellers i magatzems particulars, se li va restar solidesa als ciments de l´església. Arrels aquesta situació, se´ls va obligar a tapar els túnels 20 . Resulta important ressaltar el revestiment neoclàssic que va patir l´Església a finals del segle XVIII, com moltes esglésies del País Valencià en aquell periode, que va ocultar el gòtic existent. En un primer moment tot el canvi d´estil sols va afectar a la part del presbiteri, els treballs d´estucat del qual van començar en 1862 on es van construir altars a ambdós costats del retaule, amb la finalitat de mostrar les nombroses relíquies que, fins la data, es custodiaven a la sagristía. El 5 de Maig de 1882 es va continuar amb l´estucat de les capelles laterals i buc del temple, quedant ocult tot el gòtic de l´església. Es va procedir també al daurat de les bòvedes, arcs i cornises, col.locant-se en les pilastres diverses figures escultòriques. Molts van considerar aquestes accions com un atemptat a l´art. 4.1.3. LES OBRES D´ART ABANS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA En aquest punt s´enumeren les obres d´art, relíquies i demés que es trobaven custodiades a l´Església de Santa Maria però que desaparegueren durant la Guerra Civil en 1936 21 . 4.1.3.1. L´ALTAR MAJOR D´estil renaixentista, era una interessant i valuosa obra d´art. Estava format per quatre cossos superposats que albergaven huit taules pintades per un deixeble de Joan de Joans, Miguel Joan Porta. Existien deu xicotetes capelletes entre columnes estriades que conteníen imatges de bulto. Hi havia una capelleta central, més gran, amb la imatge de Santa María. També hi havia 20 Bernabeu Galbis, Alfred. “Arte e historia en la iglesia de Santa María de Ontinyent”; Editat per la Caixa d´Estalvis d´Ontinyent, 1988. 21 Llora, Antonio.“Ontinyent y su historia” ,1992. Edita l´autor. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 18 altres pintures i talles menors dins del cercle i requadres situats entre els intercolumnis i damunt de les capelletes. El cos central superior era més estret i contenia un Sant Crist de bulto. Els altres laterals del presbiteri eren d´estil jònic. En el situat al costat de l´evangeli estava la Verge del Rosari, escultura xurrigueresca que procedia del desaparegut Convent dels Dominics. En el de la epístola hi havia un crucifixe de gran tamany del segle XV. Existien altres escultures, algunes d´elles del valencià Esteve, tot i que no es pot assegurar. El llenç de Sant Joaquim, penjat de la testera de la nau, era de l´escola Joan-Joanesca. 4.1.3.2. LES RELÍQUIES Als altars laterals del presbiteri hi havia relicaris que conteníen: una espina de la corona de Jesucrist, donada per Maria Gabriela de Borja; vestidures de Sant Vicent Ferrer; cap de Santa Úrsula; cendres i restes de Santa Victòria, Sant Blas, Sant Eutimi; Sant Victorià i Santa Còrdula. Les relíquies dels Sants Abdó i Senent donades en 1672 per Mossén Pere Pastor i altra de les Onze mil Verges; també destacar les donades en 1676 per la Comptessa de Parcent, les quals pertanyien als Màrtirs de Cerdenya. A més hi ha un púlpit de fusta tallada fet per Barberà, situat al costat de l´Epístola. 4.1.3.3. LA CREU PROCESSONAL Data del segle XIV, obra de Pedro Capellades l´any 1393, era d´estil gòticbisantí amb cisellats. Constava d´un peu format per tres minarets gòtics, repetits dos vegades, i la creu, ribetejada de cresteria gòtica. Al revers figurava la imatge del Crist Crucifixat i sobre ell un àngel amb els atributs de la passió, i als costats Sant Joan i la Verge. Baix de tot estava Adàn ressucitat al rebre en el seu cap la sang del redentor. Al revers estava la imatge del Salvador en posició sedentària, i atributs dels quatre evangelistes en els extrems de la creu. Els esmalts de l´anvers mostraven escenes de la passió i els del revers de la vida de la Verge. 22 22 - 23 Bernabeu Galbis, Alfred. “Arte e historia en la Iglesia de Santa María de Ontinyent”; Editat per la Caixa d´Estalvis d´Ontinyent, 1988. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 19 En juliol de 1936, els grups més radicals expol.lien les obres d´art del temple de Santa Maria d´Ontinyent. Les joies i objectes de valor es van vendre a pes. La imatge d´argent de la Puríssima es va trobar, però res se sap de la possible devolució 23 . 4.1.3.4. L´ANTIC RETAULE El retaule realitzat per Josep Esteve tenia com a tema central la imatge de Maria que es trobava en el retaule anterior , amb un crucifixe a la punta del mateix i les imatges de la “Verge María, San Pau de bulto y en la disminució, en lo redó de aquella se ha de fer deu Pare y lo sagrari ha de ser fondo ab tres figures de bulto, ço es:un Cristo, Melquisedech y Aron en sos tres encasalaments, e lo demés ha de esser conforme a la dita traça” 24 . L´Artista Miguel Joan Porta va realitzar els treballs de doreig de l´obra d´art. El retaule de Santa Maria amb les pintures, entre les que destacava un Salvador Eucarístic, tema predilecte, va permanèixer a l´Església de santa Maria d´Ontinyent fins la seua destrucció l´any 1936. 4.1.3.5. ALTRES ELEMENTS A la sagristía hi havía un quadre del Sopar de Emaús, junt altres que representaven al Pare Etern, Sant Dimes i alguns retrats de fills ilustres de la Parròquia. Entre les joies i coses de valor es trobaven: Un lignum crucis, un armari daurat plateresc amb pintures interiors, un calze d´or amb patena, també plateresc; una arqueta del segle XVI de plata cisellada; i finalment, una custòdia composta per una peana cisellada amb prolongació central del suport i dos columnetes laterals per al suport del templet gòtic, amb remat de tres torres i agulles de la època ogival radiant i dos àngels laterals amb incensaris a les mans. La sillería del cor va ser construïda per l´ontinyentí M.Reig, entre els anys 1800 i 1804. Els bancs sitials de l´Ajuntament a Santa María eren del 1704 i l´altar de marbre de San Josep es va construïr en 1828. 24 Adaptació de Bernabeu Galbis, Alfred. “Arte e historia en la iglesia de Santa María de Ontinyent”; Editat per la Caixa d´Estalvis d´Ontinyent, 1988. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 20 l´Orgue, anterior a 1927, i en desús per la seua extrema antiguitat, tenia 50 registres i 3036 veus. En setembre de 1926 es va firmar el contrat del nou orgue, el qual va ser construït per Pedro Palop Martín de València i es va inaugurar en les Festes de la Puríssima de 1927. Les coses de valor i les joies de la parròquia es guardaven en un armari de seguretat de fusta, encastats a la paret i amb portes revestides per xapes de ferro. Tenía tres panys i antigament, estaven en possessió de tres mans distintes; així que s´havien de reunir per fer ús del mateix. Aquest armari es troba al sòtan de la sagristia. 25 4.1.4. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL TEMPLE La nau principal de l´actual temple de Santa Maria d´Ontinyent està formada per tres bòvedes gòtiques, enllaçades per un joc de nervatures de pedra unides entre sí per dovelles en les que es troben , alternativament, l´escut de la Corona d´Aragó i el d´Ontinyent. Tot i que encara permaneixen ocultes per adornaments neoclàssics, les pilastres adossades als paraments sobre els quals descansen les nervatures són de tipus helicoidal, iguals que les de la llotja de València, per exemple. La planta de l´edifici respon a la tipología d´església de nau única i és el resultat de successives intervencions que finalitzaren en el segle XVI. Està constituïda per un polígon de cinc costats amb contraforts radials, que correspon a l´àbsis; i de tres trams. El primer d´ells té forma rectangular, en sentit transversal, i és un fals creuer. Els altres dos són quadrats i entre els contraforts s´allotgen sendes capelles. Cadascún d´aquests trams correspon a moments diferents en el temps. S´observa una diferència d´estil entre els arcs del creuer ogival i els altres de la nau, els quals són de mig punt. També són distints els materials utilitzats per a cobrir les bòvedes, ja que mentre la primera d´aquestes és de pedra calcària, la segona i tercera és de ceràmica enlluïda.(Fig. 7) 25 Llora, Antonio.“Ontinyent y su historia”, 1992. Edita l´autor. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 21 A principis del segle XVI els jurats de la Vila d´Ontinyent van decidir ampliar el temple de Santa Maria ja que resultava insuficient per tal de satisfer les necessitats d´una feligresia en constant augment. El projecte consistia fonamentalment en la construcció d´una serie de capelles laterals adossades a la nau principal, les quals es pensava financiar amb la contribució econòmica del veïnat i sobretot amb la de les famílies que vulgueren tenir en elles els seus enterraments particulars. Arrels la Guerra de Germaníes, i conclosa aquesta, la nova virreina de València, Germana de Foix, va ordenar als seus funcionaris imposar a quantes ciutats, villes i llocs havien pres part en la sublevació, el pagament d´una multa de 5.000 ducats d´or, en el cas d´Ontinyent 26 . Aquests successos provocaren l´aplaçament de les obres, però la població es va anar recuperant i pocs anys després es van poder realitzar de nou. Durant acta municipal el 22 de novembre de 1535, es va plantejar si sería convenient o no que les capelles que ja s´estaven construïnt es comunicaren entre sí amb portals, de manera que, a banda de millorar l´aspecte intern del temple, contribuiría a que l´església aparentara ser de majors dimensions de les que realment tenía. Tot i això hi havia l´inconvenient de que les capelles frontals no teníen eixa comunicació interior i es temía que el conjunt perdera harmonia. Finalment els Consellers van decidir que les noves capelles s´edificarien deixant un pas entre elles i si, una vegada finalitzades el resultat no era satisfactori per a la majoría , es procediría a tancar els portals amb pedra i morter: “en tal cas acabada l´obra es tancaren com estàn les altres capelles”. Però, si el dictamen de la major part del consell resultava favorable, es procederia a comunicar entre sí les de la part oposada, de manera que es puguera transitar d´una a l´altra sense fer-ho per la nau principal: “e cap mateix si acabades dites capelles semblava als oficals e consell que están bé, se obrisen les altres per embelliment”. De fet, va ser aquesta última sol.lució la que va prevaldre al considerar que el jurat i el clergat que d´aquesta manera es podia celebrar en l´interior del temple els tan prodigats, en aquell temps, cortejos processonals, particularment en dies de plutja en els que resultava impossible accedir a la contígua placeta del Fossaret, on estaven els cossos dels fidels difunts que no havien pogut fer-se introduïr en el interior de l´esglesia per a que, al menys, les aigües de la plutja, santificades al contacte amb el sostre del edifici conssagrat, escurriren sobre les seues tombes. 26 Llora, Antonio.“Ontinyent y su historia”, 1992. Edita l´autor.. “ En 1522 l´Església de Santa Maria podria haver sigut incendiada durant la Guerra de Germanies, quan es van refugiar en ella els agermanats al ser presa la Villa per les tropes de D. Diego Hurtado de Mendoza. Els agermanats es van entregar i van evitar així ser desallotjats pel foc.” “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 22 Aquella desició va donar lloc a la protesta d´algunes famílies que teníen en les antigues capelles els seus enterraments i no volien que el lloc on reposaren els seus avantpassats es convertira en una espècie de deambulatori, conseguint autorització de les autoritats per a colocar reixes en els portals de comunicació: “que dits senyors pugen fer reixa en lo portal”, que tan sols s´obririen en determinades ocasions, particularment quan s´hagueren de celebrar processons claustrals. Repecte a la construcció d´aquestes capelles, A. Llora diu: “s´anaven a construïr capelles laterals i es tractava de si havien o no tenir pas o intercomunicacions entre elles, amb la finalitat de donar major amplitud al temple i facilitar el trànsit pel mateix.” Continua Llora:” es parla també de la existència de capelles en l´obra vella “ja de antich establides y tancades”. 4.1.5. LES PORTALADES DE L´ESGLÉSIA L´Esgésia de Santa Maria d´Ontinyent conta amb dos portalades que es caracteritzen per ser de dos estils artístics distints: La porta del Bon Pastor, antiga portalada gòtica i la Portalada plateresca-renaixentista. 4.1.5.1. LA PORTALADA RENAIXENTISTA L´actual portalada principal de Santa Maria va ser construïda en el segle XVI. D´estil plateresc-renaixentista, l´assentament d´aquesta portalada es va cimentar sobre uns escalons per tal de salvar el desnivell que es va produïr al realitzar l´accés en costera. Les bases de suport de les columnes estàn situades sobre els dos primers escalons. Les columnes són d´estil corinti, amb la part inferior decorada per tires en forma de garlandes, que surten del suport eixint de les boques d´unes caràtules. La part superior d´aquestes columnes és acanalada i rematada per capitells grecs. (Fig. 8) En les dos parts de l´embocadura que forma l´arc amb el fris hi han dos figures que representen l´Anunciació. A la part dreta l´Àngel Anunciador i a l´esquerra la Verge sobre una espècie de petxina marina, segons es mira a la portalada. El fris té a la seua part central el cap del Senyor elaborada amb pedra calcària. El remat de tot aquest conjunt es composa d´altre arc de mig punt amb “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 23 cisellat geomètric en les arquivoltes de les dovelles; té colocat al centre una imatge de la Verge amb el Xiquet. És una xicoteta imatge realitzada durant el periode de transició del gòtic al Renaixement. El rostre, amb un toc hieràtic, el trobem en altres talles de la època. Vesteix una llarga túnica i mantó que envolta tota la figura, i mentre en un braç sosté al xiquet Jesús, en l´altra mà alçada porta com una pinya o fruit; amb els cabells solts i ondulats. Es tracta d´una escultura gòtica, per tant, potser que abans de ser instalada en aquest lloc, estiguera presidint la porta adovellada del segle XIV de la plaça de l´Església.” Els dos lleons que estàn als extrems superiors de la cornisa, en posició sedent es van afegir posteriorment i desentonen amb l´estil general de la portalada 27 . (Fig. 9) 4.1.5.2. LA PORTA DEL BON PASTOR Aquesta porta va sustituïr la primitiva d´estil gòtic. Destaca l´escultura de la imatge del Bon Pastor que està representat amb la figura de Jesús amb el corder al muscle. Té el cap inclinat i els cabells rulls. A més, porta una túnica que arriva fins els peus i es poden observar en ella restes de la seua policromía primitiva.(Fig. 10) En la part superior dreta d´aquesta entrada al temple de Santa Maria es troba la tomba de Llop Vaillo. Aquest va ser un dels croats que formava part dels hosts del Rei En Jaume I en la conquesta d´Ontinyent. La urna sepulcral està elaborada amb pedra llaurada; sostinguda per dos gossos o llops que simbolitzen fidelitat i vigilància. Es pot llegir la inscripció la qual diu: Hic yacet Lope Vaillo de Calderón. 28 DETALLS DE L´IMMOBLE 29 (Fig. 11) Nº Identificació: 46.24.184-037-0027 D.P.Títol: Urna sepulcral Autor: Desconegut Objecte: Urna sepulcral Secció: Escultura Tècnica: Llaura 27 Llora, Antonio.“Ontinyent y su historia”, 1992. Edita l´autor. 28 Bernabeu Galbis, Alfred. “Arte e historia en la iglesia de Santa María de Ontinyent”; Editat per la Caixa d´Estalvis d´Ontinyent, 1988. 29 - 30 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 24 Matèries: Pedra Època: Segle XV Un altre element significatiu que es troba a l´entrada de la Porta del Bon Pastor és el Rossetó de l´Assumpció. Aquest rossetó representa la Verge María i està orlat per una corona de fulles i fruits. Al centre destaca la figura de la Verge amb una corona, els cabells solts, les mans unides i porta un vestit de tall medieval. DETALLS DE L´IMMOBLE 30 (Fig. 12) Nº Identificació: 46.24.184-037-0029 D.P. Títol: Representant imatge de la Verge Autor: Desconegut Objecte: Element arquitectònic.Clau. Secció: Escultura Tècnica: Llaura. Talla Matèries: Pedra.Guix Època: S. XV-XVI 4.1.6. ELS BÉNS IMMOBLES DE L´ESGLÉSIA DE SANTA MARIA A continuació, es mostra un croquis del temple de Santa Maria, així com la posició actual de les obres, la situació al plànol de les portalades, campanar, sagristia, etc. per tal d´identificar-les amb major facilitat. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 25 1. Portalada Renaixentista 2. Pica Baptismal florentina (renaixentista) 3. Porta del Bon Pastor 4. Rossetó de l´Assumpció 5. Tomba de Llop Vaillo 6. Capella de la Soledat.Olis de Josep Segrelles 7. Crist Jacent 8. Presbiteri. Olis de Josep Segrelles 9. Capella Sant Josep 10. Detall de les pilastres helicoidals 11. Portalada de la Capella de la Puríssima 12. Capella de la Puríssima 13. Sagristia 14. Rellotge solar 15. Taula de l´Anunciació 16. Pica gòtica i retaule de taulells de Manises. Entrada al campanar. Dels elements anteriorment citats, es realitzarà una extracció d´aquells més importants, amb una xicoteta valoració i descripció dels mateixos. S´han escollit aquests tenint en compte la seua catalogació a l´Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. 4.1.6.1. LA PICA RENAIXENTISTA La pica renaixentista està elaborada amb marbre de Carrara i data del segle XVII. Està decorada amb gallons radials i àngels. Es va adquirir amb la donació ralitzada per Gaspar Febre, després de la seua mort. 31 31 “Aquesta obra va ser adquirida pel clergat de la parròquia en el segle XVII, principalment dut a terme per Gaspar Febre, el qual, després de la seua mort, va deixar una gran quantitat de “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 32 − Any 1904: es col.loca la làpida del 50 aniversari del Dogma. (Fig. 28) − Any 1923: el 27 de maig arriven les noves andes de plata per a la Puríssima, realitzades pels germans Polo i els relleus laterals per Amador Sanchis. − Any 1929: se celebren festes per la commemoració del 75 aniversari de la Proclamació del Dogma. − Any 1936: va desaparèixer la Puríssima i l´Església es va convertir en magatzem. Abans d´aquests fets, a l´interior de l´arc d´entrada de la Capella a la nau de Santa Maria, existia la còpia de la Bula Pontifícia que es feia constar l´agregació canòniga de la Capella a la Basíl.lica Lateranense de Roma. − Any 1939: al finalitzar la Guerra Civil es va començar a restaurar la Capella. L´altar modern va ser obra de Carlos Tormo, així com tota la pintura i daurats nous d´aquella nau. − Any 1942: es va beneïr la nova imatge de la Puríssima en la Plaça de la Concepció, feta per l´escultor Devesa, de València. El croquis i modelatge per a l´obra ho va realitzar Carlos Tormo. La plata utilitzada va ser donada pels veïns d´Ontinyent, un total de 22 kg. − Any 1954: any Jubilar i Coronació. El 23 de maig es va rememorar la entrada de la Patrona en una carreta de bous i quatre díes després es va coronar la Imatge. 4. 3. EL CAMPANAR DE LA VILA A continuació s´adjunta la informació que consta al Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià respecte el campanar de la Vila. - Campanar de la Vila (Referència: 329) Època de construcció: 1598-1890 Descripció: Torre campanar situada darrere del presbiteri, desviada de l´eix major de la nau. Construida en diverses etapes, s´iniciaren les obres en 1598 concluint-se en 1601 fins el cos de campanes. En 1745 s´inicia el quint cos, però en 1748 un terratrèmol destrueix part del sext cos. En 1870 es restaura l´antic rellotge, i en 1890 es restaura l´últim cos i es coloca l´actual remat o fanal de ferro fos. Destaca la seua alçada de 65,81 m. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 33 Protecció: El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addiccional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència, les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. 49 4.3.1. DE LES ANTERIORS TORRES FINS L´ACTUAL CAMPANAR L'actual Torre de Campanes de l'Església de l'Assumpció de Santa Maria, coneguda a Ontinyent com a "Campanar de la Vila" és la tercera de les torres que aquest temple ha tingut. Del primer d'ells, derruït cap el 1535, sols queda un discutit basament de planta octogonal a la Plaça de la Vila. 50 La primera torre estava situada junt la façana nord de l´Església, a la dreta de la Porta del Bon Pastor. Aquesta es va demolir l´any 1535 al construïr les capelles laterals adossades a la nau principal que donen a la Plaça. El segon campanar, d'escàs valor artístic, estava situat vora l'àbsis, a la part dreta de l'Altar Major, sobre la costera del Regall. El 1659 es va estudiar la possibilitat d'enderrocar-lo, per la seua poca qualitat i el perill que comportava, cosa que no es faria fins 30 anys després per motius econòmics. El 1683, en el moment en què es procedia al despenjament de les campanes, va caure tota l'estructura que restava junt el sostre gòtic de l'Altar, que es va haver de reconstruir ràpidament. A causa de fenòmens meteorològics i el terratrèmol que es va produïr per aquelles dates, la torre perillava d´enfonsar-se. Una comissió d'entesos van aconsellar el 24 d'agost del 1659 la construcció d'un nou campanar en el lloc ara ocupat per la Capella de Sant Dimes, al costat del Cantalar de la Bola (les antigues muralles), i a sobre el carrer de la Magdalena (barranc del Regall). El 14 de març de 1689 s´inicia l´obra amb la demolició de tres cases al C/ de la Magdalena. Una vegada realitzats els ciments es reforça la base amb un contrafort, visible actualment pel 49 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià 50 Informació adaptada de la pàgina web: www.ontinyent.es “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 34 l´enderrocament de les cases adjuntes al campanar. En el transcurs de la Guerra de Successió, el Campanar va ser mig oblidat. En sessió del 5 de maig de 1705 assenyalaven la urgent necessitat de construïr el remat final del campanar, amb l´objectiu de colocar en el seu cos el rellotge. Per tal de rematar l'obra, i per motius tant estètics com de seguretat, els Elets van considerar la construcció de quatre pilars per sostenir la Campana del Rellotge, i un últim cos en forma de "mitja taronja" cobert amb una teulada de ceràmica vidrada, tal i com pot trobar-se en la major part dels campanars valencians de l'època. Amb la Guerra de Successió, Ontinyent va ser ocupat per més de 3000 soldats de l´arxiduc Carles el dia de Nadal de 1706. El gran nombre de ferits de la fatídica Batalla d´Almansa arrivaren a Ontinyent i se´ls va atendre en Hospitals sostinguts per la caritat pública. Aquest fet repercuteix en la marxa de les obres del campanar de Santa Maria,les quals es paralitzen. El 24 de gener de 1745 el mestre d´obra Vicent Insa resulta ser el millor postor de la subhasta realitzada per tal de rematar el campanar; on consten les següents indicacions 51 : Concloure el tram de barana que faltava fer en la terrassa de les campanes. Col.locar piràmides, jarrons, motllures als cornisaments llaurades amb pedra de la Cantera de Missalgar o del Pantà, i guix de Vallada. La resta de l´obra sería de rajols a imitació de les pedres, quedant l´interior tot ben entonat i ensamblat. Sobre el primer mig cos s´alçava la cúpula o mitja taronja amb una alçada de 18 palms coberta de rajols o teixes ben esmaltades i brunyides i damunt la mateixa s´assentaria “l´arbre de la Creu”o “veleta” amb base una bola de coure. La campana del rellotge s´ubicaria al primer cos, com està actualment i el termini d´obra havia de ser d´un any. Arrels el 50 aniversari del Dogma de la Puríssima, es col.loca una làpida de pedra.A l´angle superior esquerra i a l´inferior dreta, està l´anagrama de Maria i l´escut d´Ontinyent. Als altres dos cantons hi ha dos caps d´àngel. Es llig el següent: “REGINA SINE LABE ORIGINALI CONCEPTA, ORA PRO NOBIS. La muy noble ciudad de Ontenient consagra este recuerdo de amor a Su Celestial Patrona en el Quincuagésimo Año de la proclamación del Dogma de su Concepción Inmaculada. ANNO DOMINI MDCCCCIV (1904).”(Fig. 28) 51 Bernabeu Galbis, Alfred. “Historia y anécdota del campanario de Santa Maria de Ontinyent”, Edita la comissió de publicacions “La Nostra Terra”, 1988 “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 35 Un llamp va destrossar aquest cos el 26 de maig del 1859, i les runes no s'enderrocaren per falta de diners fins que una ordre del Governador Civil va obligar, la demolició 6 anys després 52 . Però A. Bernabeu no cita res repecte a aquesta ordenança, sinò que realitza tan sols una descripció dels desperfectes. A la dreta d´aquestes línies tenim una imatge del campanar d´Ontiyent, en el qual podrem distinguir el que queda de les anteriors torres; col.loreijades en diferents tons:  El blau clar de la part inferior esquerra assanyala l´arquitectura del S. XIII i XIV.  El taronja el que pertany als segles XV i XVI.  El color cru-rosenc la construcció del S.XVII.  El marró fosc del cim correspon al S.XIX.  El verdós assanyala les obres durant el S. XX. El 1880, l'alcalde Francisco Osca es va entrevistar a Madrid amb el diputat ontinyentí Lluís Maians Enríquez de Navarra, qui li va proposar una subscripció popular, millor que una demanda de subvencions al sol·licitat rei Alfons XII. I així fou com es va construïr un fanal modernista, muntat directament sobre el cos de la Campana de Foc. La restauració definitiva (en alçada) es va acabar el 16 d'octubre del 1892. La torre es va convertir en una de les més altes de les nostres comarques. 52 Informació adaptada de la pàgina web: www.ontinyent.es “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 36 A continuació, una comparativa entre el nostre campanar i altres torres de gran rellevància de la Comunitat Valenciana. Imatge 2. Comparativa d´alçada del Campanar de l´Església amb altres recursos de la Comunitat Valenciana Ja en el segle XX, el Campanar va patir les conseqüències de la Guerra Civil. Totes les campanes excepte la de Foc, la Petra i el Santíssim 53 , foren baixades i emprades com a material de guerra, o venudes després... i el Campanar va aprofitar com alimara per assenyalar la presència d'avions bombarders. En el transcurs de la Postguerra es reposaren les campanes ben poc a poc, fins aconseguir un conjunt de qualitats prou diferents. Però l'any 1979, i per falta de campaners, van ser electrificades les sis campanes voltejadores grans, amb una incoherent substitució de les truges de pedra i 53 Consultar Annexe III per ampliació d´informació respecte a les campanes. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 37 fusta per unes de metall mal equilibrades, que s'han mostrat com a molt perjudicials per la salut de les campanes i del mateix campanar. Aquest procés va arraconar les campanes menudes i va motivar l'oblit dels vells tocs. El 1983 es van enderrocar les cases que, al Regall, obstaculitzaven la visió de la torre, deixant al descobert el contrafort de reforçament i un llenç de muralla amb elements del segle XIV. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 38 5. AFLUÈNCIA DE TURISTES AL NUCLI HISTÒRIC D´ONTINYENT Segons l´anàlisi de les estadístiques facilitades per l´Oficina de Turisme d´Ontinyent, passem a descriure l´afluència de turistes durant l´any 2006 i 2007 a la ciutat d´Ontinyent, així com els grups que han visitat l´església de Santa Maria i el Barri de la Vila. Any 2006 Respecte a les estadístiques anuals que s´han aconseguit, s´especifica l´afluència de visitants al nucli històric de la ciutat, el nombre de persones en general que s´apropaven a l´oficina de turisme per tal de demandar algún tipus d´informació per visitar la ciutat, siga a través de les visites guiades, siga de manera lliure. Aquestes són les dades que s´han pogut observar respecte el fluix de demanda: Entre els mesos d´abril i setembre es va experimentar el major nombre de visitants, oscil.lant entre 1.100 i 1.700 turistes. Però destaca clarament agost amb 1.925 turistes respecte a la resta de mesos. Gener, febrer, març i maig, per aquest ordre, van ser els mesos de l´any en els que un menor número de visitants es van rebre a Ontinyent. El mes en el que més afluència es va tenir va ser agost, amb un total de 1.653 persones, probablement per la celebració de les Festes de Moros i Cristians a finals del mateix mes. A continuació, trobem també una gran quantitat de visitants en octubre, en concret 1.606 visitants. Durant el mes de juliol un total de 1.321 van passar per la nostra ciutat, mentre que 1.271 durant abril, desembre amb 1.203, 1.129 al novembre i finalment 1.053 turistes en setembre. Pel que fa als visitants de procedència nacional, el grup més nombrós va ser el pertanyent a la Comunitat Valenciana amb un total de 6.603 turistes, seguits pels de procedència local, ciutadans d´Ontinyent, amb 4.230 turistes. En tercer lloc trobem visitants catalans i madrilenys, per aquest ordre; amb 265 i 207 persones respectivament. Si observem les dades respecte a la procedència internacional, destaca l´afluència de turistes britànics, francesos i alemanys; amb 630, 183, i 93 visitants “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 39 respectivament. El tipus de demanda era, amb gran diferència, informació local, seguit de transports, festes populars i rutes de senderisme i Turisme Rural. Finalment, 95 persones van gaudir de les visites guiades pel centre històric: La Vila i l´església de Santa Maria. Any 2007 Durant l´any 2007 el número de visitants de la Vila i l´església de Santa Maria va aumentar considerablement. Dels 95 en 2006 va passar a 140 visitants. Com a l´any anterior, el tipus d´informació demandada va ser la referent a informació local en primer lloc, que en aquest any va aumentar en 435 demandes; clarament diferenciat de la resta. Però si anteriorment el segon, tercer i quart lloc l´ocupaven festes populars i rutes de senderisme i Turisme Rural; ara prenen la paraula les Festes amb un aument de quasi 200 demandes, transports i turisme rural, seguits de rutes de senderisme. Amb allò que respecta al fluix de la demanda, els mesos de major afluència van ser els agost i octubre amb gran diferència. Ja que es va experimentar una afluència de 1.653 i 1.606 turistes respectivament. Aquestes dades contrasten amb les de l´any passat, ja que disminueix l´afluència en 300 visitants aproximadament però que es reparteixen entre els mesos d´abril i octubre. Aumenta així el termini de visites durany més mesos i ja no es centralitza la demanda en un sol mes, com succeïa en 2006. Pel que fa als llocs d´origen dels turistes, no varia en relació a l´any anterior; ja que de nou, el grup més nombrós va ser el pertanyent a la Comunitat Valenciana seguit pels de procedència local un total de 6.391 turistes i 4.321 respectivament. En tercer lloc trobem visitants catalans amb 303 i madrilenys amb 238 persones turistes. Si observem les dades respecte a la procedència internacional, destaca l´afluència de turistes britànics, francesos i d´Amèrica del Sud; amb 618, 175, i 99 visitants respectivament. El tipus de demanda era, amb gran diferència, informació local, seguit de transports, festes populars i rutes de senderisme i Turisme Rural. Gener 2008 – Juny 2008 Pel que fa a l´any 2008 únicament es farà un anàlisi de dades des de gener fins juny amb lo referent a la visita a la Vila i l´Església de Santa Maria “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 40 d´Ontinyent per grups de turistes. No es plasmarà tampoc el fluix de la demanda com els anteriors casos, ni el tipus de demanda que amb més freqüència s´ha demanat, ja que no s´han obtingut les estadístiques corresponents. A continuació tenim les dades obtingudes al respecte: El número total de persones que han visitat el nucli històric de procedència internacional, ha anat aumentat mes a mes.. El mes de maig és quan més afluència de visitants ha rebut la Vila amb 668 persones i el que menys 50 en gener. Pel que fa als grups de turistes de procedència nacional, el nombre de visites és molt semblant a la dels internacionals. El mes de maig és el més concurrit amb 668 visitant i 50 en gener. El número de visitants aumenta considerablement amb el pas dels mesos. Amb aquestes dades, es pot afirmar que el Turisme Cultural a Ontinyent aumenta en majors poroporcions a mesura que passen els anys. I que cada vegada més, els ciutadans d´Ontinyent s´interessen més pel seu patrimoni històric-artístic. Una nova proposta cultural s´ha dut a terme des de l´any 2008. És la ruta morocristiana, realitzada el mes d´agost durant 3 díes de la Setmana Gran de Festes (celebrades del 22 al 25 d´agost). Aquesta iniciativa va ser proposada per la Societat de Festers del Crist de l´Agonia, amb el suport de l´Ajuntament. En aquesta ruta en van recrear les passes del Rei en Jaume I quan el 1244 va conquerir la Vila d´Ontinyent. Un total de 115 persones s´interessaren per aquesta ruta, que recorría la Vila, un passeig pel llit del Riu Clariano i finalitzava al Museu Fester 54 . No cap dubte que Ontinyent és el lloc de destí escollit per un gran nombre de turistes i que aquests van en aument de forma paulatina. Unes dades clarament possitives per a que el patrimoni històric-artístic d´Ontinyent perdure en el temps. 54 El Periòdic d´Ontinyent, dissabte 6 de Setembre de 2008. “El Rastro de Jaume I en Ontinyent” “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 41 6. CONCLUSIONS Una vegada finalitzat l´anàlisi històric i artístic del recurs turístic l´Església de Santa Maria – i en conseqüència el Barri de la Vila – hem pogut comprovar que el patrimoni d´Ontinyent té una gan riquesa artística i sobretot històrica. Un clar reflexe d´aquest fet, és la quantitat de turistes que rep el recurs any rere any arrels la tasca desenvolupada per l´Oficina de Turisme d´Ontinyent. Amb la posada en marxa de projectes diversos com Obrim les portes de la Vall, on es realitzen rutes culturals per diverses ciutats veïnes (entre aquestes Ontinyent), visites guiades específiques durant la Setmana Gran de Festes pel casc històric i altres associacions alienes a l´Agència Valenciana de Turisme, el recurs turístic Església i en conseqüència el Barri de la Vila, s´ha posicionat fermament en un dels recursos culturals més visitats pels turistes. La ciutat comença a fer-se renom tant nacional com internacionalment, i açò queda patent en un progressiu aument de visitants q s´interessen pels nostres béns culturals. La divulgació i la informació que se li està donant permet una major “conciència cultural” en els ciutadans i visitants que afavoreix la demanda . S´ha demostrat amb el present treball que l´Església de Santa Maria d´Ontinyent i la Vila , declarat Conjunt Històric Artístic, aporta els elements necessaris per a que els turistes valoren altament aquest recurs. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 48 III. LES CAMPANES DE LA TORRE I LA COLLA DE CAMPANERS D´ONTINYENT ALA COLLA DE CAMPANERS I EL CAMPANAR DE LA VILA 56 El 1994 comença l’activitat de la COLLA DE CAMPANERS D'ONTINYENT , actual cuidadora i administradora de la torre baix la direcció de l’Arxiprestal Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria. L´objectiu és fer sonar els tocs que poc a poc s´han recuperat, així com de la restauració de les campanes i del Campanar, Monument Nacional, com el barri i el temple que l'acullen, des del 1974. S’han realitzat moltes tasques al llarg d’aquests últims dotze anys de nova vida campanera; com el fet de recuperar els vora cinquanta tres tocs tradicionals de campanes, la restauració de nou de les onze campanes i la creació, junt a una nova matraca l’any 2005, d’una nova campana mitjana dedicada als Sants de la Pedra, estrenada el desembre de 2006 fent el conjunt més nombrós en campanes de la diòcesis de València. BDOCUMENTACIONS DE LA TORRE EL RELLOTGE El Rellotge data de 1972, éssent el més gran del tres que es conserven a la ciutat i únic en funcionament.     56 http://www.campaners.com/php/campanes1.php?numer=329 “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 49 LA MATRACA Les matraques, també conegudes com "TREBANELLES", és una gran caixa de ressonància feta amb fusta i amb forma de creu grega i un pes de 29 kg. Emet un sò sec colpejat pels seus dotze carraus o martells, han estat restaurades per la colla de campaners el 1998.     EL ROTGLE Hi ha un rotgle de ferro forjat     “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 50 CTOCS, VOLS I REPICS Segons Conveni General establert el mes de maig de 1998 entre la Colla de Campaners d’Ontinyent, l'Arxiprestat d’Ontinyent i l’Ajuntament de la ciutat, es detalla la tipologia dels Tocs, vols i repics del campanar Major de l’Arxiprestat, el Campanar de la Vila 57 i que s’interpreten d’acord les circumstàncies tant religioses com civils. Al llarg d’aquest dotze anys i d’acord el sentit i la realització dels mateixos s’han realitzat diverses modificacions presentant aquest llistat definitiu com a element patrimonial i històric de la cultura de la ciutat: TIPUS DE TOCS A MORT 1.-MORT D’HOME. (3 drangs, 3 campanes). 2.-MORT DE DONA. (2 drangs, 3 campanes) 3.-MORT D’ALBAT. (Campana dels Albadets, cançó del cel) 4.-TOC A MORT ANTIC, CONEGUT COM A TOC DE MORT A RIC. Combinació de 4 drangs i 4 campanes). 5.-MORT DE MONJA, FRARE O CÀRREC LITÚRGIC. (5 drangs, 5 campanes). 6.-MORT DE RECTOR. (6 campanes, 6 drangs). 7.-MORT DE PLEBÀ. (7 campanes, 7 drangs). 8.-MORT DE BISBE NATURAL DE LA CIUTAT, RECTOR DE LES PARRÒQUIES DE L’ARXIPRESTAT O ALTRA REPRESENTACIÓ RELIGIOSA. (8 drangs, 8 campanes). 9.-MORT D’ARQUEBISBE. (9 campanes, 9 drangs). 10.-MORT D’ALCALDE, FILL PREDILECTE O DE FILL ADOPTIU. (Toc a fi). 11.-MORT DE REI. (10 drangs, 10 campanes amb volteig del Ximbolet). 12.-MORT DE PAPA. (12, 24 o 36 drangs, 12 campanes amb volteig del Ximbolet.) 13.-ALTRES MORTS REIALS. (Toc a fi especial). 14.-MANIFESTACIÓ DE DOL OFICIAL. (Mig vol de la Puríssima). 15.-TOC DEL DIA D’ÀNIMES – MIG VOL. 57 http://www.competic.es/colladecampaners/historiadelstocs.html “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 51 TOCS DE CRIDA ORDINARIS I FESTIUS 16.-TOC DE L’ALBA, ÀNGELUS I AVE MARIA ORDINARI. (Sols amb tres tocs de la campana Petra). 17.-TOC DE L’ALBA, REPIC DE LA MARIA. 18.-TOC DE L’ÀNGELUS FESTIU. 19.-TOC DEL CAPVESPRE O AVE MARIA. (Cançó quinzet gran, quinzet xicotet). 20.-PRIMER TOC DE MISSA ORDINÀRIA. (Campanes de Combregars i Santíssim). 21.-SEGON TOC DE MISSA ORDINÀRIA. (Campanes de Combregars i Santíssim). 22.-TERCER TOC DE MISSA ORDINÀRIA. (Campanes de Sant Ignasi, Combregars i Santíssim). 23.-PRIMER TOC DE MISSA FESTIVA. (Campanes de Maria, Combregars i Santíssim). 24.-SEGON TOC DE MISSA ORDINÀRIA. (Campanes de Maria, Combregars i Santíssim). 25.-TERCER TOC DE MISSA ORDINÀRIA. (Campanes de Sant Ignasi, Maria, Combregars i Santíssim). 26.-TOC DEL ROSARI. (Campana de Santa Maria dels Albats). 27.-VOL DE LA PURÍSSIMA. TOC DE SABATINA. (Campana de la Puríssima). 28.-TOC DEL RETIR. (Campana de Sant Ignasi). 29.-TOC DE LES QUARANTA HORES.(Toc i Volteig de les campanes de Combregars i Santíssim). 30.-VOLS DELS SET DIUMENGES DE SANT JOSEP. (Volteig de les campanes de Sant Ignasi i Maria). 31.- “SOLO” DEL SANTÍSSIM. (Al Santíssim Sagrament, dedicacions al Cos de Crist i passió). TOCS D’ORACIÓ I PREGÀRIES 32.- ROGATIVA DE MALALTS. (Campana de la Puríssima) 33.- ROGATIVA DE TRONADA. (Campana de la Puríssima) 34.- ROGATIVA A DOLORS DE PART. (Campana de la Puríssima) “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 52 TOCS EN LES CELEBRACIONS LITÚRGIQUES FESTIVES 35.- VOL GENERAL DE VESPRES I FESTA MENOR. (Volteig sense la campana Petra). 36.- VOL GENERAL SOLEMNE. (Volteig amb la campana Petra). 37.- VOL A GLÒRIA. (Volteig de totes las campanes al mateix temps). 38.- VOL DE DIJOUS SANT, DIA DELS COMBREGATS I CORPUS CRHISTI. (Paren totes les campanes en el transcurs del volteig, deixant com a solistes els bronces de Combregars i Santíssim). 39.- VOL DE PENTECOSTA. (Volteig general de Major a Menor en campanes). 40.- VOL DEL DIA DE LA PURÍSSIMA. (A la mitad del volteo general para la campana mayor Petra para dejar a La Purísima como importante) 41.- TOC DEL SERMÓ. (Toque de la Petra). 42.- TOC D’ELEVACIÓ. (Volteo de las campanas de Ximbolet y la Petra). 43.-TOC DE COMBREGATS. 44.-VOLS A GLÒRIA SOLEMNE. GLÒRIA DE NADAL I PASQUA FLORIDA. TOCS ESPECIALS 45.- VOL DE LA SAGRADA FAMÍLIA. (Volteig de les campanes de Sant Josep, Maria i Jesús – Petra). 46.- “SOLO” DE LA PETRA. (A imatges i festivitats dedicades a Jesús, la Assumpció o Sant Pere de Verona). 47.- “SOLO” DE LA DE FOC. (Repiques especiales, Sepultura del Papa o Rei). 48.- REPIC DE PENTECOSTA, CORPUS, L’ASSUMPCIÓ I LA PURÍSSIMA. (Concert cerimonial de totes les campanes amb una duració de 30 min). 49.-TOCS EN MANIFESTACIONS DE DOL, MINUTS DE SILENCI O ALTRES ESDEVENIMENTS RELACIONATS. (Mig vol de les campanes segons la importància de l´esdeveniment, sempre partint de la campana patronal).(Si es recorda a una persona important o circunstància es pot interpretar el Toc a Fi) 50.- NOMENAMENT DE NOU PAPA O D’ARQUEBISBE. (Clancleig accelerat de totes les campanes i repic seguit d´un volteig general solemne). 51.- CORONACIÓ D’UN NOU REI O REINA. 52.-ENTRADA D’UN NOU PLEBÀ EN LA NOSTRA PLEBANIA. (Repic de Campanes i Tocs Solemnes). “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 53 53.- TOCS DE FINAL DE SEGLE. (Volteig solemne i “solos” de les Campanes Majors”). ALGUNS TOCS CURIOSOS 1.- Toc del Capvespre i Volteig del Corpus. "Quinzet gran, quinzet xicotet". La xicalla d'Ontinyent cantava la cançoneta quan escoltava el toc de l'Ave Maria. Dos drangs anuncien una combinació feta amb les campanes dels Albats, Combregars (1941) i el Santíssim (1802), cada vegada més ràpida, fins que les tres batallades de la Petra (1881) donen per acabat el toc. Immediatament després, sonarà un volteig solemne de totes les campanes, que aniran afegint-se poc a poc, de menor a major, fins que totes roden a l’hora. Aquest serà el moment de parar totes les campanes grans i xicotetes per tal que les del Santíssim i els Combregars toquen com a majors i solistes. Pocs minuts després les campanes que s’han parat tornaran a voltejar mentre para el cant. Aquest toc només és sonat el Dijous Sant, la vespra de Sant Vicent i en Corpus. 2.- Repiquet de la Purísima, Pentecosta, Corpus i l’Assumpció El "Repiquet - concert" és el conjunt de tocs i repics que en el transcurs de més de mitja hora, i prèviament als tres vols generals que avisaran a Missa major, alegra el matí dels quatre dies més solemnes d'Ontinyent i de la diòcesis. Un concert cerimonial en el què participen les onze campanes del Campanar de la Vila. Està format per tres parts clarament diferenciades amb els tres previs avisos realitzats cada cinc minuts amb les campanes Sant Ignasi i Maria, és dona part a la introducció que realitza la campana major Petra en forma de mig vol. La part més important, és el difícil repic discontinu i creixent de totes les campanes. El desenvolupament del repic rau en el repic creixent i altern, les campanes formen una cançoneta en grups de dos, un cant que cessa amb la crida d’altra campana major que demana pas i pren el testimoni. Finalment, una sèrie de repics acordats amb les campanes majors, donen pas a la part final realitzada pel toc de l’Àngelus. 3.- Rogativa a Dolors de Part. Res de més perillós antigament que un part. Podien morir fàcilment tant el nounat com la mare.... A Ontinyent, per tal d'evitar el perill, es demanava, amb aquest toc, al veïnat, que pregara a la Mare de Déu de Gràcia des del segle XVI, i a partir del segle XIX, a la Puríssima Concepció. No podies deixar de pregar, com no, al famós Sant Ramon Nonat. Què no sabeu l'oració? Vicent Andrés Estellés té una versió ben curiosa: "Ai, Gloriós Sant Ramon Nonat, sols us demane que al remat, ixca tan dolç com ha entrat", i fem constar que de cants semblants encara se'n troben a la Vall d’Albaida.... “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 54 4.- Toc a Foc. Toc general arreu. És necessàriament un dels tocs més estesos a les nostres terres. En el transcurs d'un minut es fan un conjunt de batallades seguides, ràpides i escandaloses, que aprofiten com avís davant qualsevol perill que puga amenaçar una població (incendi, aiguats, revolta, atac militar...). Sol ser emprada la campana de major sonoritat de cada torre, que no sempre és la més gran de les existents. Al campanar de l’Assumpció es fa sonar amb la Campana de Foc, 1563. 5.- Toc de l'Alba. Quan el sol assoma per darrere de les serres del Benicadell i Mariola en els dies de festa gran, la campana dels Albats (1941) repica sola per tal de donar el bon dia als veïns. En acabar, la campana Petra (1881) farà el contrapunt amb tres batallades espaiades que acompanyen i marquen el moment per que, els veïns que ho desitgen, facen el primer prec del dia. 6.- Toc a Mort d'Albat. Les campanes que sonen comunament aquest toc han acabat per prendre’l com a sobrenom. Aquest avís, molest i repetitiu, no ens assenyala massa tristesa, ans al contrari. Dins la mentalitat religiosa dels nostres avantpassats, el fet de la mort d’un Albadet, un infant que encara no havia fet el seu primer combregament, era en certa manera un fet de relativa alegria. Els familiars i amics s’autoconsolaven tot pensant que un angelet pujava directament al cel, i aquesta paraula, “cel, cel cel...” és la que cantaven quan escoltaven el toc de les campanes, a mena de curiosa petició. 7. Toc a Mort de Rei. Es tracta d’un dels tocs més espectaculars i de més difícil interpretació dels de les comarques que envolten la Serra de Mariola: es volteja el Ximbolet (s. XIX), mentre les altres deu de campanes sonen deu drangs totes juntes, abans del conegut com a "toc a fi", que el seguia immediatament. La darrera ocasió en que sonà va ser per solemnitzar la mort del rei n'Alfons XII (1885) . 8.- Toc a Fi. Si moria una persona important, o de possibles, era sonat el Toc a fi, un nom de doble fil, ja que indicava el final de la vida, però també la suposada “finor” del difunt. La mort podia igualar els veïns, però la societat s’entestava en fer ben visibles les diferències de classe i econòmiques. Es toca un seguit de drangs en els què la campana major, la Petra, només participa de manera alternada, ara sí, ara no... Encara es realitza, de manera exclusivament manual, i com homenatge, en cas de defunció d’alguna persona d’importància per la població. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 55 9.- Toc de Matraca. Divendres i Dissabte Sant, les campanes no poden sonar en senyal de dol fins el Glòria de la Resurrecció. A les nostres comarques s'acostumava a fer sonar unes matraques de campanar ben boniques i sonores. A hores d'ara són ben poques les que es conserven en actiu. Unes de les millor conservades i novelles són les Trebanelles de la Vila, d'Ontinyent (1920 les antigues i 2005 les actuals), Sant Francesc, Sant Carles Borromeo i el Monestir de la Puríssima Sang, de les poquetes que deixen anar el seu so molest, obscur i monòtonament familiar, junt a les Matraques de la Catedral de València. Malgrat tot, encara hi ha moltes, algunes d’elles preparades per a sonar, com les matraques de Bocairent, Ondara, la de la Catedral d’Orihuela i la preciosa Matraca de Novelda. Altres dormen el somni dels justos, podrides i desfetes, en espera de la resurrecció de la fusta, com és el cas de la Matraca de l’Olleria, o les Batzoles de Quatretonda. 10.- Vol a Glòria. General arreu. El moment exacte de l’eixida o l’entrada dels patrons a l’església en una processó, o quan es canta el “Glòria” en una missa festiva, és marcat per un volteig de totes les campanes d’una torre a la vegada. DCONVENI I CLÀUSULES PER REALITZAR ELS TOCS Aquest conveni sorgeix de la necessitat manifesta de cercar un consens satisfactori per tal de facilitar la tasca del toc de les campanes en ocasions assenyalades per la ciutadania d’Ontinyent que no siguen estríctament de caràcter religiós. Aquest fet parteix de dos criteris previs: 1La Torre de Campanes de la Parròquia de l’Assumpció d’Ontinyent, és considerada com el símbol físic més important de la nostra Vila Reial. El seu nom popular, justament, “Campanar de la Vila”, fa referència històrica a la consideració de la torre com a pròpia i principal de la nostra població. La participació de les campanes com anunciadores i solemnitzadores de diversos fets d’importància social es troba abastament demostrada fins i tot abans de la construcció de la present torre, ja que hi ha documents abundants de l’emprament de les campanes amb caràcter d’avís religiós i cívic en el segon dels campanars existents a dita església. És més, la responsabilitat de manteniment del Campanar ha estat compartida secularment per ambdues institucions; l’Ajuntament és, o ha estat, tradicional propietari d’elements com ara el rellotge, les campanes del rellotge (almenys de la Campana de Foc des de “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 56 1563), el parallamps, el focus-far superior i, ara mateix l’enllumenament turístic. 2Dins el procés de recuperació de la funció avisadora-solemnitzadora de les campanes del Campanar de la Vila, no s’ha assolit encara la funció simbòlica dels bronzes. Cal establir una guia que aprofite per acompanyar el protocol, tant de l’Església de l’Assumpció com de l’Ajuntament d’Ontinyent, que no lessione cap interès ni obriga la possibilitat de cap enfrontament, i que, especialment, clarifique i facilite la tasca dels campaners en aquestes ocasions especials, poc sovintejades, però sempre presents i, en ocasions, de difícil resolució. Per aquests motius, la COLLA DE CAMPANERS D’ONTINYENT va realitzar l’any 1998 un primer pas i va suggerir les següents possibilitats protocol·làries, que oferim, primer, a l’estudi i consideració de la Parròquia de l’Assumpció, com a responsable del Campanar, i després als responsables de protocol de l’Ajuntament d’Ontinyent. Les propostes aplicades són les que segueixen: 1.- La responsabilitat del toc de les campanes compet a la Parròquia de l’Assumpció. És per això que l’Ajuntament d’Ontinyent avisarà el senyor Plebà, sempre que hom desitge un volteig commemoratiu, almenys amb dues setmanes d’antel·lació, fora dels casos d’urgència manifesta, com ara davant la necessitat d’assenyalar una mort o bé en cas d’un fet d’alegria col·lectiva per la població. 2.- Aquests tipus de volteig o toc tindrà lloc sempre que el senyor Plebà, en nom de la Parròquia de l’Assumpció, done el seu vist-i-plau. En contrapartida, i al ser tocs extraordinaris, no establerts en cap consueta ni conveni, el sol·licitant abonarà les despeses econòmiques esdevingudes, tant a la parròquia com, segons allò establert en el conveni, als campaners. 3.- Una vegada otorgat el consentiment, es donarà avís immediat, tant per part del sol·licitant com també pels responsables parroquials, a la COLLA DE CAMPANERS D’ONTINYENT per tal que prepare el volteig o el toc. El temps d’avís serà d’una setmana en el cas dels tocs previstos i d’un dia en els imprevistos, la realització dels quals dependrà de la disponibilitat de campaners. 4.- TOCS A MORT. Els casos en que, protocolàriament, han de ser sonats tocs a mort són els següents: Mort de Papa, mort de Rei, altres morts reials, mort de Bisbe, mort de Plebà o d’explebà, mort d’Alcalde o d’exalcalde, mort de rector, mor de fill predilecte, mort de fill adoptiu i mort general. 5.- MORT DE PAPA. En el cas de l’òbit de sa Santedat el Papa, serà sonat el toc secular anomenat de “Mort de Papa”, en el moment que siga coneguda la defunció, al migdia, d’eixe dia si l’òbit es produeix pel matí. Així mateix serà sonat aquest toc en el transcurs del soterrament del pontífex i, si té “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 57 lloc a la parròquia cap ofici religiós commemoratiu, amb anterioritat al mateix i en la forma tradicional dels tres avisos previs. No obstant, en el moment que l’Arquebisbat decreta un nombre determinat de dies declarats dol oficial, és penjaran les cordes de les campanes a l’exterior, és silenciaran totalment les campanes i sols anunciaran amb el respectius tocs a mort de Papa els tres tocs de salutació a la Mare de Deu, éssent suprimits per aquest toc solemne mentre dure el dol. La resta de celebracions com ara misses ordinàries, processons o actes religiosos seran interpretats amb la Matraca. En el moment en que Sa Santedat reba sepultura, es silenciaran totes les campanes de la ciutat i sols s’escoltarà la campana de Foc amb un ritme lent i pausat realitzat des del final de la cerimònia fins al soterrar. Per tal de fer sonar aquest toc tant sols caldrà un avís del senyor Plebà als campaners. 6.- MORT DE REI. En el cas de la defunció de sa Majestat el Rei, serà sonat el toc secular anomenat de “Mort de Rei”, en el moment que siga coneguda la defunció, al migdia d’eixe dia si l’òbit es produeix pel matí. Així mateix serà sonat aquest toc en el transcurs del soterrament del rei i, si té lloc a la parròquia cap ofici religiós commemoratiu, amb anterioritat al mateix i en la forma tradicional dels tres avisos previs. No obstant, en el moment que l’Arquebisbat decreta un nombre determinat de dies declarats dol oficial, es penjaran les cordes de les campanes a l’exterior, és silenciaran de forma parcial les campanes i s’anunciarà amb el respectiu toc a mort de Rei el tercer toc de salutació a la Mare de Deu (el Capvespre), éssent suprimit per aquest toc solemne mentre dure el dol. En el moment en que el Rei reba sepultura, es silenciaran totes les campanes de la ciutat i sols s’escoltarà la campana de Foc amb un ritme lent i pausat realitzat des del final de la cerimònia fins al soterrar. Per tal de fer sonar aquest toc caldrà la sol·licitud de l’Ajuntament i el permís del senyor Plebà. 7.- ALTRES MORTS REIALS. En el cas de la defunció d’un rei o reina consort, un príncep hereu o un infant o infanta, i a falta d’un toc específic d’anunci, serà sonat l’anomenat “Toc a Fi”, en el moment que siga coneguda la defunció, al migdia d’eixe dia si l’òbit es produeix pel matí. Així mateix serà sonat aquest toc en el transcurs del soterrament i, si té lloc a la parròquia cap ofici religiós commemoratiu, amb anterioritat al mateix i en la forma tradicional dels tres avisos previs. Per tal de fer sonar aquest toc caldrà la sol·licitud de l’Ajuntament i el permís del senyor Plebà. 8.- MORT D’ARQUEBISBE O BISBE. En el cas de la defunció d’un arquebisbe de València o d’un bisbe valentí, serà sonat l’anomenat “Toc a Mort d’Arquebisbe”, amb les batallades prèvies en avís de la dignitat de la persona difunta, en el moment que siga coneguda la defunció, al migdia d’eixe dia si “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 64 − EL XIMBOLET Nom campana: Ximbolet (Referència 1401) Localització: Campanar Diàmetre: 21 cm Altura bronze: 16,5 cm Vora: 2 cm Pes aproximat: 5 kg Any fosa: 1890 Epigrafia terç: anepígraf Truja: Fusta Estat de conservació: En espera d´una segona fase de restauració. Mecanismes per tocar: Toc manual i cigonyal Valoració: Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació: La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Notes: L´única que conserva la truja de fusta - tocada exclusivament per la Colla de Campaners - es troba instal.lada al sotre entre bigues. − SANT BARTOMEU Nom campana: Sant Bertomeu (Referència 1402) Localització: Campanar Diàmetre: 30 cm Altura bronze: 29 cm Vora: 3 cm Pes aproximat: 16 kg Fonedor: ROSES (ATZENETA D'ALBAIDA) Any fosa: 1954 Epigrafia terç: "CONSUELITO / A EXPENSAS DE MARTÍNEZ Y SARRIÓ"; amb una creu i la marca del fonedor ROSES ADZENETA VALENCIA hi ha l´anagrama Marià i una creu amb resplandors i àngels “ONTENIENTE AÑO MARIANO 1954” Truja: Ferro Roses amb eix recte “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 65 Estat de conservació: Bona Mecanismes per tocar: Cigonyal per al toc manual amb corda Valoració: Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació: La instal.lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. Notes: Aquesta campana és tocada exclusivament per la Colla de Campaners, i està instal.lada al sostre entre bigues. − LA MICALETA Nom campana: Sant Miquel, Micaleta (Referència 1403) Localització: Campanar Diàmetre: 34 cm Altura bronze: 30 cm Vora: 3,1 cm Pes aproximat: 23 Kg Fonedor: ROSES (ATZENETA D'ALBAIDA) Any fosa: 1954 Epigrafia terç: MARIA / ONTENIENTE AÑO MARIANO 1954, amb una creu i la marca del fonedor ROSES ADZANETA VALENCIA hi ha l´anagrama de Maria i un àngel A EXPENSAS DE JOSÉ MERGELINA MOLLA Y MARIA TORRO MOLLA Truja: Ferro Roses Estat de conservació: Bona Mecanismes per tocar: Cigonyal Valoració: Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació: La instal.lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. Notes: Aquesta campana tan sols és tocada exclusivament per la Colla de Campaners “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 66 − EL CALBINOT Nom campana: Sant Josep, Calbinot (Referència 1404) Localització: Campanar Diàmetre: 42 cm Altura bronze: 38 cm Vora: 4,5 cm Pes aproximat: 43 kg Fonedor: ROSES (ATZENETA D'ALBAIDA) Any fosa: 1954 Epigrafia terç: SAN JOSE / ONTENIENTE AÑO MARIANO 1954 , amb una creu i motius vegetals, Sant Josep i la marca del fonedor ROSES ADZANETA VALENCIA P A EXPENSAS DE JOSE MERGELINA MOLLA Y MARIA TORRO MOLLA Truja: Ferro Roses Estat de conservació: Bona Mecanismes per tocar: Cigonyal Valoració: Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació: La instal.lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. Notes: Aquesta campana és tocada exclusivament per la Colla de Campaners i té unes anses antropomòrfiques. − ABDÓ I SENENT Nom campana: Sants Abdó i Senent (Referència 6464) Localització: Campanar Diàmetre: 48 cm Pes real: 71 cm Fonedor: GERMANS PORTILLA (GAJANO) Any fosa: 2006 Epigrafia espatlla: Creu Epigrafia terç: Sants de la Pedra, Sant Abdó i Senen - Antics patrons de la Vila d'Ontinyent Epigrafia mig: Escut oficial de la ciutat amb els quatre títols corresponents inscrits: "Molt antiga, noble, lleial i caritativa ciutat “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 67 d’Ontinyent. Desembre de 2006" Imatge de Sant Abdó i Senen amb la inscripció "Arxiprestal Parròquia de l'Assumpció de Santa Maria".Monograma de Maria, marca del Fonedor i a sota la inscripció: "Abel Portilla me Fecit" Epigrafia mig peu: Amb l'estima i record de la promoció de camareres de les festes Puríssima 2006 Truja: Fusta nova d'iroco sense tintar Valoració: Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la. Instal·lació: La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes: La campana fou beneïda el dia 22 de desembre de 2006 i participà en els tocs del tradicional Cant de la Sibil.la. − LA IGNASIA Nom campana: Sant Ignasi (Referència 1405) Localització: Campanar Diàmetre: 64 cm Altura bronze: 58 cm Vora: 8 cm Pes aproximat: 152 kg Fonedor: ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA) Any fosa: 1941 Epigrafia terç: té una creu i la marca del fonedor Manuel Roses Vidal San Ignacio / ARCIPRESTAL PARROQUIA DE SANTA MARIA / Onteniente 1941 (Incís - El nom es troba sobre un gran borrat on s´endevinen algunes lletres anteriors) També està l´anagrama de Jesús Epigrafia mig: una creu i la marca de fàbrica de Manuel Roses Vidal " San Ignacio / ARCIPRESTAL PARROQUIA de SANTA MARIA / Onteniente 1941" El nom es troba sobre un gran borrat on s´endevinen algunes lletres anteriors. Hi ha l´anagrama de Jesús. Truja: Ferro murua recta. Estat de conservació: Truja robellada - batall de canya buida dels que reboten Mecanismes per tocar: Motor continu murua amb cadena. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 68 Valoració: Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació: La instal.lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals Notes: Podria ser una campana anterior, reutilitzada. − ELS ALBATS Nom campana: Maria, els Albats (Referència 1406) Localització: Campanar Diàmetre: 84 cm Altura bronze: 78 cm Vora: 10 cm Pes aproximat: 343 kg Fonedor: ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA) Any fosa: 1941 Epigrafia terç: MARIA (Incís) (garlanda), amb una creu i l´anagrama de Jesús / Onteniente 1941 / ARCIPRESTAL PARROQUIA DE SANTA MARIA (marca del fonedor Manuel Roses Vidal) Truja: Truja nova de fusta que substitueix a una de ferro. Estat de conservació: Bona, restaurada per ELECTRO-RECAMP en octubre de 2000. Mecanismes per tocar: Motor de vol de impulsos i electromall Valoració: Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Notes: Té anses antropomòrfiques i la campana és utilitzada per als tocs de missa ordinària. Per a la seua restauració ha participat de les SUBVENCIONS 2000 de la GENERALITAT VALENCIANA. − COMBREGARS Nom campana: Santa Àgata, Combregars (Referència 1407) “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 69 Localització: Campanar Diàmetre: 93 cm Altura bronze: 85 cm Vora: 10 cm Pes aproximat: 466 kg Fonedor: ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA) Any fosa: 1941 Epigrafia terç: "SANTA AGUEDA" Apareix una garlanda i la inscripció: Onteniente 1941 / ARCIPRESTAL PARROQUIA DE SANTA MARIA i la marca del fonedor Manuel Roses Vidal, amb una creu i l´anagrama de Jesús.També hi ha una inscripció borrada on es pot llegir ARCIPRESTAL PARROQUIA DE SANTA MARIA en cursiva Epigrafia mig: ONTENIENTE / 1941 / ARCIPRESTAL PARROQUIA DE SANTA MARIA i la marca del fonedor Manuel Roses Vidal; amb una creu i l´anagrama de Jesús. Epigrafia peu: Hi ha una inscripció borrada on es pot llegir ARCIPRESTAL PARROQUIA DE SANTA MARIA en cursiva Truja: Ferro murua recta Estat de conservació: Truja robellada i batall de canya buida dels que reboten Mecanismes per tocar: Motor continu murua amb cadena electromall Valoració: Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació: Parròquia de Santa Maria d´Ontinyent Notes: Té anses antropomòrfiques i la campana està mal orientada, la creu està cap a dins. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 70 − SANTÍSSIM Nom campana: Santíssim (Referència 1408) Localització: Campanar Diàmetre: 105 cm Altura bronze: 93 cm Vora: 11 cm Pes aproximat: 670 kg Fonedor: ROSES, PASCUAL Any fosa: 1802 Anses: Anses antropomòrfiques Epigrafia terç: 2 cordons "PASQVAL ROSES ME FESIT AÑO 1802" i dos cordons Epigrafia mig: una creu i custòdia, amb dos cordons Epigrafia mig peu: Huit cordons Epigrafia peu: Tres cordons Truja: Truja nova de fusta que substitueix a una de ferro murua recta Estat de conservació: Restaurada per ELECTRO-RECAMP en 2001 Mecanismes per tocar: Electromall i motor de vol d´impulsos Actuacions: Ha rebut una subvenció de 3.000 € per part de la GENERALITAT VALENCIANA (1997)com ajuda per restaurar la instal.lació . Valoració: Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació: La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 71 − LA PETRA Nom campana: La Petra (Referència 1410) Localització: Campanar Diàmetre: 137 cm Altura bronze: 117 cm Vora: 15 cm Pes aproximat: 1489 Fonedor: PALLÉS I ARMENGOL, BUENAVENTURA (BARCELONA) Any fosa: 1881 Epigrafia terç: Hi ha una garlanda de flors BONE JESU / (Cor de Jesús) / PROTEGENOS SANCTE PETRE / (Sant Pere) / CONFIRMANOS IN FIDE SANCTA MARIA / (Mare de Déu) / ORA PRO NOBIS i la marca del fonedor. BARCELONA / (escut de Barcelona) / DE BUENAVENTURA PALLES Y ARMENGOL / DICIEMBRE DE 1881 i altra garlanda. Truja: Truja nova de fusta instal.lada per Manclús, substitueix una truja de ferro recta. Estat de conservació: Està badada, la truja de ferro està excessivament equilibrada i el batall amb canya de plàstic. Mecanismes per tocar: S´ha desmecanitzat i és voltejada manualment per la Colla de Campaners. Valoració: Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació: La instal.lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 72 − LA RAUXA O DE FOC Nom campana: Del Rellotge, Rauxa o de Foc (Referència 1411) Localització: Sala alta del campanar Diàmetre: 129 cm Altura bronze: 110 cm Vora: 11,5 cm Pes aproximat: 1243 kg Fonedor: JOAN DE LA SIERRA Any fosa: 1563 Epigrafia terç: Té dos cordons i la inscripció següent: " LAUDATE /DOMINUM / IN CINBALIS /BENESONANTIBUS / LAUDATE EUM / IN CINBALIS / IUBILATIONIS / OMNIS SPIRITUS / LAUD" Dos cordons, una Mare de Déu erecta amb Nen i Sant Miquel. Epigrafia mig: Hi ha una creu i un sol, amb dos cordons i la inscripció: " IOHANNES DE LA CIERRA FONTINENTI ME FECIT CONSULIBUS GASPAR / FEBRER BARTHOLOMEO / FONFRIDA PETRO / BARBER ANNO / A CHRISTO / NATO / MDLXIII SECUNDO IDUS / SEPTEMBRIS IESU / PROPICIO ET EIUS VIRGINE MATRE " Dos cordons Truja: Biga de fusta amb trugeta per fixar-la Mecanismes per tocar: El batall per tocar a rebat amb permís de les autoritats està dotat amb motor. Actuacions: La campana estava molt bruta amb el martell amorrat que matava el seu so i la posava en perill ja que el martell picava massa baix. Cap a 2002 es va substituir el mall extern pel toc del batall intern, mogut per un motor que tira de cadena. Valoració: Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. Instal·lació: La instal.lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. “L´Església de Santa Maria d´Ontinyent: Recurs turístic” 73 8. BIBLIOGRAFIA Com s´ha pogut observar, per a la realització d´aquest treball de fi de carrera, gran part de la informació ha fet referència al llibre d´En Alfred Bernabeu Galbis editat pel servei de publicacions de la Caixa d´Estalvis d´Ontinyent l´any 1988, ja que és l´únic anàlisi en profunditat que s´ha fet de l´Esglèsia de Santa Maria. Antonio Llora al llibre “Ontinyent i su historia” també resulta ser un dels més consultats; així com Agustí Ribera, el qual se centra en la seua especialitat com és l´arqueologia. LLIBRES − “Excavacions arqueològiques de Salvament a la Comunitat Valenciana 1984-1988 I. Intervencions urbanes. “ Edita la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. − Bernabeu Galbis, Alfred. “Historia y anécdota del campanario de Santa Maria de Ontinyent”, Edita la comissió de publicacions “La Nostra Terra”,1988 − Bernabeu Galbis, Alfred. “Arte e historia en la iglesia de Santa María de Ontinyent”; Editat per la Caixa d´Estalvis d´Ontinyent, 1988. − Bernabeu Galbis, Alfred. “Els carrers d´Ontinyent. Noms, orígens i anecdotari”, 1998. − Bernabeu Sanchis, Alfred. “Conèixer Ontinyent” Edita los viajes de papel S.L. 2007 − Bernabeu Sanchis, Alfred; Gandia, Josep; Gironés, Ignasi; Ribera, Agustí.“Història Bàsica d´Ontinyent”; Servei de publicacions de l´Excm. Ajuntament d´Ontinyent, 1995. − Llora, Antonio.“Ontinyent y su historia” ,1992. Edita l´autor. − Tortosa i Pastor, Paco. “La comarca de la Vall d´Albaida. Paisatges, cultura i medi ambient”; Edita la Mancomunitat de municipis de la Vall d´Albaida, 2000. ARTICLES/REVISTES − “Alba” Revista d´estudis de la Vall d´Albaida, 1996. − “Almaig”, Revista editada per la comissió de publicacions “La Nostra Terra” − “El Rastro de Jaume I en Ontinyent”, Periòdic “El Periòdic d´Ontinyent”. dissabte 6 de Setembre de 2008. − Terol i Reig, Vicent (Arxiver Municipal d´Ontinyent). Article “Un itinerari monumental per Ontinyent”