Els processos d'innovació en I'ensenyament universitari

Els p ocessos d'inno ació en I'ensenyamen un i e si a i Miguel A. Zabalza Be aza * In oducció El coo dinado d'aques ma eix núme o de la e is a Temps d'Educació ens ha plan eja el p oblema als au o s que hi pa icipem com un ma eix ep e doble: • Que apo em, des de les nos es espec i es a ees de coneixemen , allo que pugui se i pe a millo a el coneixemen de les qües ions uni e si a ies i la quali a de o mació que s'hi impa eix: Ens ha di que «A o s els ebal/s hi hau ia d'ha e implíci a o explíci a la espos a a una qües ió simila a la següen : ¿que es po apo a des del ma c disciplina i (de la Pedagogia, les Ciencies de l'Educació, l'O gani zació, la Oidac ica, l'A aluació, ... ) pe pode cons i ui la base concep ual que onamen i I'acció pe a una mil/o a de la quali a de I'educació uni e si a ia?" • Que apo em la nos a p opia e lexió i posició pe sonal sob e com es po anali za i alo a el uncionamen eal de les nos es uni e si a s: «Tenin en comp e la poca cul u a i expe iencia que enim sob e aques a ema ica, -ens assenyala en un al e deis seus sugge imen s- no se ia de més mani es a una ce a p esa de posició pe sonal (que pagués o ien a el lec o ), da an de I'adequació a la p ac ica, d'aquí i d'a a, deis di e en s sis emes, mode/s o expe iencies ex e nes al nas e con ex ". * Miguel A. Zabalza Be aza és ca ed a ic de Didác ica i O gani zació Escola i Di ec o del Depa amen que po a el ma e ix nom a la Uni e si a de San iago de Compos el·la. Ha desen olupa una ac i i a ámplia com a docen i in es igado en I'Mea del cu ículum. Es a implica en p og ames de o mació del p o esso a i d'assesso amen a Cen es escola s en p océs de desen olupamen ins i ucional. Algunes de les se es ecen s publicacions són: Diseño y desa ollo cu icula (1991, 4a. edic.) Na cea, Mad id; Los dia ios de classe (1991) PPU, Ba celona; El p oceso de elabo ación del P oyec o de Cen o (1992) Na cea, Mad id. 1 3 c; 3 "'C 111 C. ni c. s::: (') 111 (') ~o: CX) És un ep e mol in e essan , pe o al ho a, mol di ícil. Són dos discu sos no ablemen di e en s i 'hi has d'acos a amb a mes di e en s. L'un a e e encia a «pa la de» ( ecó e la li e a u a i ac a de cons ui un missa ge senzill i cohe en sob e la uni e - si a ); I'al e a e e encia a «pa la des de» ( ecó e e lexi amen I'escena i p opi i conside a -ne les ca ac e ís iques). En al lo que a e e encia al ema que, amablemen , a eni la bonda d'enca ega -me, la inno ació a la uni e si a , aques a doble dimensió enca a es a més palesa. Resul a ob i que la Uni e si a po millo a en gai ebé o . Pa la de millo es a I'educació és en a en un ema in ini , inacabable, sen se lími s. Cada elemen de o el que a e e encia a la uni e si a pod ia esde eni un pun de mi a (analisi del que hi ha i p opos es de millo a). Pe una al a banda, no esul a gai e acil comenga a esc iu e sob e un ema an p ope al p opi eball, com és la «inno ació de la uni e si a ». Tan p ope i, alho a, an Ilunya. És més acil pa la d'inno ació en ed, des de la li e a u a. Pe o, ins i o així, p o oca cal eds pa la de quelcom que, immedia amen , esde é una mena de «bume ang» que se' po o na en con a. Es ic segu que més d'un, en Ilegi -me, em di a: «¿Com és que essen capa9 de di o aixó, no ho po eu a la p ac ica en les os es classes, en el os e Depa amen , en la os a Uni e si a ?» Malg a o es aques es p e encions inicials, espe o pode ence la endencia cap a allo que és eo ic i/o desc ip iu i se capag de man eni ce equilib i en e la li e a u a i I'expe iencia. He in en a de plan eja -me el ema de mane a que pugui espond e una qües ió doble: a) Que é de pa icula la Uni e si a ? Quins aspec es cal di e en- cia -hi pe pode en end e les condicions deis p ocessos d'inno ació que s'hi puguin esde eni ? b) Pe on an, ac ualmen , els p ocessos d'inno ació? Quines dimensions uni e si a ies a ec en? Quines possibili a s enim de cons ui un model que pe me i ecolli o gani zadamen les inno- acions que es p odueixen a la Uni e si a ? Pa in d'aques a base, aques eball es a es uc u a en dos g ans apa a s: • un, des ina a desen olupa una idea gene al de la Uni e si a com a escena i o ma iu; • I'al e, pa in de la « eo ia» de la uni e si a plan ejada a I'apa a an e io , s'o e eix un model d'analisi de la inno ació a la uni e si a . 1 4 Uni e si a , Inno ació: inno ació a la uni e si a No hi ha dub e que la Uni e si a cons i ueix un escena i o ma iu peculia , cla amen di e encia deis al es segmen s de I'escola i a . En un eball an e io 1, he in en a esquema i za en un quad e els adis que, segons la meya opinió, condicionen aques ni ell educa iu. En aquell cas, el quad e s'u ili za a pe a anali za els p ocessos implica s en el desen olupamen deis nous Plans d'Es udis. En aques a ocasió, ens po se igualmen ú il pe a anali za els p ocessos d'inno ació a la uni e si a . El quad e és el següen : Quad e 1 --.J < : ( Jz a: 0 w(ij >( J zl±: ::Jo a: O.- CIENCIA CULTURA INVESTIGACIÓ cu ículum (con ingu s i me odologies) P o esso s ensenyamen (P o essionals) uni e si a i Es ud ian s (subjec es adul s) MÓN DE TREBALL Con ex (Uni e si a ) En el quad e, la uni e si a es conside a un espai de p esa de decisions o ma i es en qué s'en ec euen di e ses dimensions (agen s, condicions, on s de p essió, e c.). S'hi iden i iquen qua e g ans eixos e eb ado s de les decisions o ma i es que es poden adap a a I'escena i uni e si a io En allo que a e e encia a p end e decisions cu icula s, la p i- me a dis inció que con é in odui , enllac;:a amb I'exis encia, a la uni e si a , d'un espai in e io (que co espond ia, pe di -ho d'alguna mane a, al que es denomina "la uni e si a " o "el món uni e si a i", conside a en gene al) i un espai ex e io (que co espond ia a les dinamiques de ipus di e s, ex e nes a la uni e si a , pe o que I'a ec en en el uncionamen ). To i que a a a em al'lusió als dos espais, aques eball se cen a a, sob e o , en I'espai in e io . (1) Vegeu Zabalza, M.A. (1991) "C i e ios didác icos pa a elabo a Planes de Es- udios» ponéncia p esen ada a les 111 Jo nadas Nacionales de Didác ica Uni- e si a ia. ICE Uni . de les Palmes. Les Palmes de G an Cana ia, se!. 1991. 1 5 La uni e si a , is a d'aques a mane a, queda cons i uIda com un escena i complex i mul idimensional, en el qual incideixen i s'en- ec euen in luencies mol di e en s. Jus amen pe aixó, qualse ol conside ació que es ulgui e sob e els p ocessos que s'esde enen en el si de la Uni e si a exigeix una cOn ex uali zació en aques al e ma c més gene al. Com es po obse a al quad e 1, el con ex ins i ucional, els con ingu s de les ca e es, els p o esso s i els alumnes, cons i ueixen els qua e eixos o adis de I'escena i didac ic uni e si a i, des d'una isió «cap a dins" de la uni e si a . Pe la se a banda, les polí iques de I'educació supe io , els a engos de la ciencia, la cul u a i la in es igació, els col'legis p o essionals i el món del eball són els qua e eixos «ex e ns" que incideixen de mane a di ec a en I'es ablimen del «sen i " i en la ges ió d'alló que és «uni e si a i». A cada un deis qua e adis s'hi en ec euen les in luencies in e nes i ex e nes. El quad e es pod ia Ilegi així2: • L'eix núm. 1 (Uni e si a -Polí ica Uni e si a ia) és el ma c ins i ucional deis es udis uni e si a is i es a cons i u'i pe la «uni e si a " com a ins i ució que é una missió especí ica. Com qualse ol ins i ució, la uni e si a és una eali a his ó ica i, pe an , é iden i a p ópia i única (la se a «es uc u a» i dinamica ins i ucionals) que condiciona a la mane a d'aca a aques a missió. Em e e eixo, en aques cas, a la uni e si a en el seu conjun (el «món uni e si a i,,), o i que, en analisis més quali a i es i/o de allades, ens pod íem e e i ambé a cadascuna de les se es ins i ucions (cada una é una his ó ia i un p esen , i sense aques a conside ac ió esu I a «incom p ensi ble» la «cu I u a» ins i ucional, e que succeix en el seu in e io ). Alho a, aques ma c ins i ucional in e n, es a condiciona pe un conjun d'in luencies ex e nes que pod íem iden i ica amb la «po- lí ica uni e si a ia». Els dos eixos de més in luencia són la ma eixa legislació sob e la uni e si a i I'adsc ipció de ecu sos inance s pe al seu uncionamen . En el cas conc e de la inno ació, en aques eix au la possibili a i la iabili a de la majo ia de les inno acions. S'hi si ua el ma c legal que legi ima els can is i els mecanismes de p essió de ca a a la consecució. To s els can is es uc u als i els p og ames de do ació de nous ecu sos passen, ambé, pe aques a dimensió. (2) Una análisi mésde allada deis di e sos eixos assenyala s en el model es po eu e en el eball ci a an e io men . La limi ació d'espai i la con eniencia d'e i a un encob imen excessiu en e els dos, aconsella no en a a a en el ema. No obs an aixo, cal eni I'esquema comple a la men pe pode en end e I'análisi de la inno ació que es a desp és. 1 6 • El 20n eix (ma e ies-ciencia, ecnologia) p o é del componen cul u al i ecnic, els coneixemen s i les habili a s p o essionals que, a la uni e si a , s'ensenyen-ap enen. A la majo ia deis sis emes uni e si a is, aques és I'eix cen al de la de inició de les ca e es: cons i ueix la subs ancia o ma i a del eball uni e si a io De ca a a la inno ació, aques eix exe ceix una in luencia di ec a i immedia a sob e el ombe in e io , I'ensenyamen uni e si a i, que és on, en de ini i a, s'espe a que acabin con luin les i uali a s op imes deis can is deis al es eixos. A més a més, aques eix in e n é el con apés de la p esslo ex e na que p o é de I's a u quo de la ciencia, la ecnologia i la cul u a en gene al. En aques cas, la incidencia és indi ec a, a a és de la legislació i la no ma i a (que p obablemen in en en adap a I'es uc u a de les ca e es al desen olupamen ac ual de la ciencia i la cul u a, així com a les demandes socials i del món del eball). • El 3e eix (p o esso s-món p o essional) es a cons i uH pels p o esso s o I's a de les uni e si a s, p o essionals de di e sos camps cien í ics. També en aques cas, els p o esso s uni e si a is p esen en ca ac e ís iques cul u als p opies (en la mane a de cons- ui el coneixemen i de p esen a -lo als alumnes, en la mane a de conceb e la se a eina i la se a ca e a p o essional), en bona me- su a, de i ades del p océs de selecció con inua i de la p opia sociali zació com a «p o esso s d'uni e si a ». És impensable cap inno ació al ma ge d'aquells qui I'han de du a e me: els p o esso s esde enen els mi jance s i els agen s basics de les inno acions a la uni e si a (semp e com a aplicado s i, mol es egades, com a in es igado s i plani icado s deis can is). En aques eix, ambé es p odueix una cla a incidencia ex e na a a és deis ce cles p o essionals (col'legis p o essionals, pe exemple) i d'associacions cul u als de ipus di e s que con ibueixen a legi ima els coneixemen s i les habili a s que calen pe a la p o essió i con olen, des de o a, I'es uc u a de les ca e es. • EI4 eix (es udian s-món de eball)és el deis alumnes. A causa del seu ni ell de madu esa (es ac a de subjec es adul s amb un po en backg ound escola p e i i unes opcions p o essionals de inides) i les se es ca ac e ís iques socials pa icula s, cons i ueix una clien ela escola cla amen di e enciada i capay de condiciona , si més no en una pa , la eina que s'ha de e a la uni e si a . En aques cas, el món del eball cons i ueix el ma c d'incidencia ex e n: no només com a de inido de les espec a i es de eball (incloen -hi la acili a de «col·loca -se», pe o ambé la «ima ge social» de la p o essió i el ni ell deis sala is), sinó ambé de les condicions d'accés al eball i de les necessi a s de o mació (basica, especiali zada i complemen a ia). To aixo o ien a els in e essos i 1 7 - III "C (1) Q. III ce o ce ¡¡j' e :::l <' (1) ... 1/1 ;::;: 1Il' ... ¡¡j' les demandes deis alumnes. Enca a en se a més g an la incidéncia si s'ob e més el ni ell d'opcions. Que o aixo se eixi pe a deixa cia , d'en ada, que la Uni- e si a no és les classes que s'hi impa eixen, ni I'o gani zació de les ca e es, i es més. La Uni e si a és una o ali a complexa on s'en ec euen dimensions de cai e mol di e s condicionan cadascun deis aspec es del seu uncionamen in e no No es po e cap ap oximació a emes uni e si a is ( an si el seu objec iu és I'analisi de enomens com si es ac a de p ocessos de plani icació d'es a égies de desen olupamen ) que no neixi d'aques a complexi a . També és aques el cas de la inno ació. Pod íem di que, en de ini i a, els p ocessos d'inno ació a la uni e si a , són p ocessos de can i des ina s a compli millo les inali a s ins i ucionals que ha de desen olupa la uni e si a (can is que puguin, e iden men , inclou e millo es en les ma eixes inali a s): millo a la o mació i la p o essionali zació deis es udian s; c ea i millo a p og essi amen els coneixemen s de qué es disposa; es end e la cul u a al conjun de la socie a . Sense oblida , pe al a banda, d'al es objec ius menys quali a ius, pe o basics, pe al bon uncio- namen uni e si a i i pe al que, en de ini i a, es puguin compli els objec ius de o mació: a end e bé els p o essionals que eballen en el seu si; comp a amb un ni ell de ecu sos su icien ; man eni elacions en iquido es amb I'en o n; e c. És a di , que cada un deis eixos del model uni e si a i esde é un nínxol i un ac o d'inno ació. Pa in d'aques a pano amica gene al, ja podem comen9a a plan eja alguns aspec es elaciona s amb els p ocessos d'inno ació que s'e ec uen a la uni e si a . Un model pe a I'analisi de les inno acions a la Uni e si a Pa in del quad e an e io , es po ana desen olupan una mena de ma c gene al en qué es poden si ua les di e en s línies de can i que s'es an p oduin a la uni e si a . En el quad e següen es ecull uns isió sin é ica deis componen s uni e si a is incula s a la inno ació: 1 8 Quad e 2 1----- I I PROFESSORS I L ____ _ CONTINGUTS METODOLOGIA RECURSOS -----1 I I -(jNNOVACIÓ) _1=-=-=I UNIVERSITAT I ESTUDIANTS ----- _--.J La idea onamen al d'aques quad e és es sal a el e que les inno acions s'esde enen en un espai doble: a) Al si de cada un deis componen s ecolli s en el model s'hi p odueixen p ocessos d'inno ació que a ec en els componen s i les ca ac e ís iques d'aques componen : Pe exemple: la Uni e si a , com a escena i, po a ia els seu s p oposi s o ma ius, o can ia el seu s a us ju ídic (com I'au onomia); els p o esso s poden a ia , quan als sis emes de selecció o quan als incen ius que se'ls o o ga, e c. b) En les elacions que s'es ableixen en e els di e sos componen s que cons i ueixen el model: Pe exemple: en la elació «uni e si a -cu ículum" poden apa eixe millo es pe a una es uc u a in e na més bona de les ca e es i els Plans d'Es udis; en la elació «p o esso s-cu ículum" hi ha endencies segons I'especiali zació, dilemes en e la docencia i la in es igació, e c. Mol so in , les analisis deis can is a la uni e si a han e e e encia a can is objec ius, de ipus es uc u al, d'o gani zació pe sonal, de do ació de ecu sos, d'es uc u a demog 8. ica o social deis es udian s, e c. Qualse ol d'aques es pe spec i es esul a necessa ia pe a en end e la uni e si a com a ni ell educa iu, pe o o es esul en insu icien s si es ol pene a en I'analisi in e na i quali a i a del seu uncionamen . Aques a pod ia se la g an apo ació a e a la ida uni e si a ia des deis Depa amen s de Pedagogia. Es em en una bona posició (com a p o esso s d'uni e si a i com a es udiosos deis elemen s que cons i ueixen els escena is o ma ius) pe abo da analisis quali a i es de la ida i de I'ensenyamen uni e si a is. És p obable que només 1 9 ¡; '"O CD Q. DI (Q o (Q jij' c: ::::J ~' ... 1/1 ;:;: DI' ... jij. una e lexió pedagógica pe me i "ana més enlla de les es uc u es supe icials», pe endinsa -se en els aspec es quali a ius 3. En qualse ol cas, la e lexió pedagógica o e eix la possibili a d'es abli un nexe d'unió en e alió que és la uni e si a i els p ocessos de can i a les ins i ucions educa i es. Comencem I'analisi de les inno acions a la uni e si a pel p ime deis componen s del model: 1. La Uni e si a eom a eseena i espeeí ie i espeeiali za de o maeió Di e ses dimensions de la mane a de "se » i de « e » uni e - si a ia s'han de si ua en elació amb aques componen del model: e I s p opós i s o ma i u s,' I e s es ue u es o g a n i z a i es; I e s ea ae e ís iques de "eseena i;e c. Com assenyala a en el pun an e io , aques és un e e en basic deis p ocessos de eno ació uni e si a ia. Es ac a de can is en les es uc u es basiques de la uni e si a . 1, pe una al a pa , de can is que, majo i a iamen , enen I'o igen i adqui eixen la legi imació en els ni ells de la polí ica uni e si a ia (les decisions o ien ad es al can i p enen cos en la legislació i en les no ma i es engegades). Ce amen en la si uació ac ual, enin en comp e que no pa em quan a e o mes uni e si a ies, s'amun eguen els exemples d'inno- acions que an e e encia a aques a pa del model: plans d'es udis nous, no es es uc u es pe a p end e decisions polí iques i ecniques sob e la uni e si a (Consell d'Uni e si a s, Consells Uni e si a is de les Au onomies); nou es a us ju ídic de la uni e si a (l'Au onomia Uni e si a ia); no a es uc u a o gani za i a de les uni e si a s (apa ició d'ó gans ec o s nous com el Consell Social, el Claus e, e c; econ igu ació de Cen es amb la usió deis uns i la subdi isió deis al es; assen amen d'es uc u es in e medies com els Depa amen s, els Ins i u s, les O icines i els P og ames especia- li za s,e c.); nous mecanismes in e ns de ep esen ació i pa icipació deis di e sos es amen s en el uncionamen de la uni e si a (amb la inco po ació deis alumnes i el pe sonal d'Adminis ació i Se eis); i així successi amen . Es pod ien e di e ses conside acions quan als p ocessos d'inno ació elaciona s amb aques p ime componen : (3) No cal di que qui esc iu aixo és un pedagog i que n'exe ceix ( e que signi ica que la se a isió no és neu a ni desin e essada espec e a les a i macions que aquí s'hi an). 20 a) Quan als p op6si s o ma ius, la uni e si a ac ual o e eix un ma c en ce a mane a «bo ós" i poc e m. Pe o es pod ia di que sembla de ini i amen p edominan la endencia a e o c;;a I'o ien ació p o essionali zado a deis es udis uni e si a is. En els da e s anys enca a es a esul an més p oblema ic sabe quina ha de se aques a endencia cap a la p o essionali zació: si I'especiali zació o la poli a/éncia. Les es pos es que es donen e e en a aques pun a ien no ablemen d'unes p o essions a unes al es i d'uns ipus de cen es a d'al es. b) Quan a les es uc u es o gani za i es, els can is p incipals deis úl ims anys han ingu a eu e, segons la me a opinió, amb I'ope a i i zació del p incipi de I'au onomia uni e si a ia i amb la posada en ma xa deis nous mecanismes de pa icipació en la di ecció i el con ol de la ins i ució. En o s dos casos, au onomia i pa icipació, allo que han e ha es a inco po a el món uni e si a i a la dialec ica social i polí ica del momen his o ic en que ens obem. El deba ideologic i les iden i a s polí iques han in odu'i una no a de inició de la ida ins i ucional, del sis ema de epa imen de pode i, indi ec amen , de les o mes de elació. Les a ini a s p o essionals o cien í iques po en un con apes mu u i es oben so meses a c isis a causa de les no es aliances de ipus ideologic o polí ic. En ambdós casos ambé s'ha p odu'i una cla a e alo i zació del que és singula i el que és indi idual. La disseminació de I'au onomía de les uni e si a s en el seu conjun a cadascun deis seus componen s (cen es, ins i u s, depa amen s, g ups, e c.) a que els p ocessos de p esa de decisions es di uminin en una ex ensa xa xa de nuclis de decisions, cadascun deis quals, gene almen , ac ua a en unció de la pe spec i a limi ada que co espon a la p opia posició en I'uni e s uni e si a io En aques con ex , els subjec es i els g ups ambé adqui eixen no a elle ancia (quan als o s a aconsegui , als in e essos a p end e en conside ació, a les iden i a s a econeixe ). c) Quan a les ca ac e ís iques del ma eix escena i o ma iu es comenc;;a a p odui un can i no able. Can i que, en els seu s aspec es essencials, a palesa la consciencia de la insu iciencia basica del ma c uni e si a i com a con ex comple de o mació. La o a o ien ació p o essionali zado a deis es udis uni e si a is (que signi ica la p io i zació de I'«aplicació" d'allo que se sap pe damun d'una pu a acumulació o desen olupamen eo ic) ha ana p o ocan , en els da e s anys, I'apa ició d'escena is o ma ius complemen a is, gai ebé semp e lIiga s amb I'exe cici de la p o essió. És així com ha ana p enen cos, a o Eu opa, I'anomenada o mació en al e nan ;a que es desen olupa en un doble escena i (el cen e escola i les emp eses o se eis incula s a I'exe cici de I'ac i i a p o essional que sigui). De la ma eixa mane a, s'amplia I'espec e 21 - 111 "C (1) Q. 111 ce o ce jij' e :::J <' (1) .... !!!, ;-. .... jij' Exigeix un can i de men ali a an en els cen es de o mació (la posada en ma xa d'es a égies d'obe u a a I'ex e io , I'es ablimen de con enis i elacions ins i ucionals amb les emp eses de I'en o n, e c.) com en els cen es de eball (supe ació d'un discu s pu amen p oduc iu i de endibili zació immedia a del eball, dedicació de ce s ecu sos pe sonals i ecnol6gics pe e on a les necessi a s gene- ades pels p og ames de o mació, es ablimen de nexos de connexió i coo dinació es ables amb els cen es de o mació). De o a mane a, una bona coo dinació en e el cen e escola (Uni e si a , Cen e Supe io , e c.) i les emp eses o els se eis on els alumnes an les p ac iques exigeix mol de emps i la plani icació d'es a égies, no a cu e mini sinó a mi ja. S'acos uma a plan eja , com un mecanisme e icac;: pe a acili a la coo dinació, la ece ca de la pa icipació e ec i a deis u o s de o mació a les emp eses en algunes de les p eses de decisions (de selecció, d'a aluació d'in o mes, d'a aluació del pe íode de p ac i- ques, e c.) i ac i i a s o ma i es (desen olupamen de semina is monog a ics, pe íode de p epa ació de les p ac iques, e c.) po ades a e me en els cen es escola s. En alguns cen es, es desen olupen ambé, p og ames en qué són els p o esso s deis cen es de o mació els que passen algun pe íode de emps a les emp eses i/o hi col, labo en de mane a es able. Així es con e eixen en nexos de connexió en e ambdues ins i ucions (uni e si a i emp esa). 3. El e ce deis componen s del model es e e eix als p o esso s uni e si a is La Uni e si a cons i ueix un ecosis ema labo al i p o essional mol pa icula que a ec a, de mane a di ec a, la o ma en qué el pe sonal elabo a la se a p 6pia iden i a p o essional, exe ceix les se es uncions i desen olupa les ac i i a s labo als, i ambé els mecanisme basics que u ili za pe a p og essa en I'es a us p o es- sional i/o ins i ucional. Maassen i Po man (1990) han de ini la uni e si a com una "bu- oc acia p o essional» cosa que la di e encia d'al es o gani zacions. Les bu oc acies p o essionals són cons i u' des pe expe s que eballen de mane a a· llada. Cada un o cada g up eballa en una espécie de casella ("pigeonhole») ancada i au 6noma. Aix6 a di ícil o, is des d'una al a pe spec i a, innecessa ia la coo dinació. La ma eixa es uc u a ins i ucional de les uni e si a s legi ima, a a és de successi es subdi isions i ins ancies in e nes, aques a 28 a omi zació i a'illamen deis ecu sos humans. Pe con a, do a cada una d'aques es ins ancies de majo ni ell d'au onomia en la o ma d'a on a les asques. O'aques a mane a es p odueix una o a disseminació de les es uc u es de pode . Min zbe g (1983) ha assenyala alguns deis p oblemes que so - geixen a pa i 'd'aques a si uació d'a'illamen i au onomia p o essional: a) El p oblema de la coo dinació: "les bu oc acies p o essionals no són en i a s in eg ades. Són col'leccions de subjec es que s'uneixen pe u ili za conjun amen ecu sos i se eis comuns, pe o a pa d'aixo p e e eixen que els deixin sois" (pag. 207). b) El p oblema de la disc ecionali a (que cada un ac u'i segons el seu c i e i): "el p oblema de la disc ecionali a no solamen pe me els p o essionals igno a les necessi a s deis seus clien s; ins i o a iba a e possible que mol s d'ells a ibin a igno a les necessi a s de I'o gani zació .. Són Ileials a la se a p o essió, no al Iloc on han d'exe ci -Ia" (pag. 208). c) El p oblema de la inno ació: Oualse ol in es igació que p e engui enca I'es uc u a de les caselles que exis eixen ind a g ans di icul a s pe a ian9a -se. O'aques a mane a, qualse ol p opos a no a es eu o 9ada a in e- g a -se en les elles caselles es able es. Ouan a la inno ació a la uni e si a , sembla cia que les ca ac e- ís iques ci ades ma quen inequí ocamen un con ex de condicions mol peculia . Vold ia cen a les me es conside acions d'aques apa a en els pun s següen s: 3. 1. L 'ac uació deis p o esso s com a subjec es singula s i el p o- blema que se'n de i a de ca a a la connexió in e na deis cu ículums Els p o esso s d'uni e si a són p o essionals d'al ni ell, i és així com ells ho iuen. To a la cul u a ins i ucional deis cen es uni e si a is es ca- ac e i za pe un o p edomini d'alló que és indi idual. Aixó acaba sen el que p e al en I'o denació deis d e s (els d e s indi iduals il o de g up acaben es an pe damun de les necessi a s del se ei) i en els o ma s d'in e enció (hi ha la endencia de eballa sois so a el pa aigua p o ec o de la inicia i a pe sonal i la Ilibe a cien í i- ca). 29 - III "C (1) Q, III ce o ce ¡¡j' e: ::1 :;::" (1) .... ~" ¡¡j. .... ¡¡j" És mol di ícil, des d'aques a pe spec i a, aconsegui p ojec es o ma ius amb ce es il global i amb una cohe encia i con inu'i a in e na accep ables. En de ini i a, es a di ícil qualse ol ipus d'inno ació que endeixi a supe a els lími s de l'acció indi idual i/o a deixa en un segon pla els in e essos indi iduals o de g up. Po se és pe aixó que es concedeix an poca conside ació als en ocamen s i als a gumen s de ipus peda- gógic (el sen i deis quals és, p ecisamen , eali za conside acions de conjun , e o Ça els componen s o ma ius de i a s de la con- indi a cu icula i de la cohe encia en e objec ius i p og ames)6. 3.2. El dilema en e la gene ali zació i especiali zació La endencia gene al de la uni e si a espanyola en els da e s anys ha es a cla amen o ien ada a l'especiali zació deis es udis deis pe ils p o essionals. Aixó és cohe en enin en comp e la endencia al eball indi idual i au ónom deis p o esso s (si uació en qué s'acos uma a ep odui els esquemes an e io s: sen p ác icamen inexis en s les connexions ho i zon als i la in e acció en e di e sos oncs disciplina is, cada p o esso especiali za les se es ac uacions dins del ma c p o essional en qué ell ma eix ha es a o ma ). Gene almen , qualse ol in en de up u a d'aques a endencia s'hau á d'en on a amb du es esis éncies i pa i semp e d'un p o- nós ic mol ince . En aques aspec e, la si uació comen a a a ia , pe ó només en les se es dimensions mes o mals. És e i a que, enca a que sigui a ba zegades i amb mol s con lic es, s'es an posan en ma xa í ols mol poli alen s; pe ó no deixa de se igual de ce que l'es uc u a in e na, la cohe encia d'aques s í ols com a p ojec es de o mació p o essional amb o a connexió in e na con inua sense apa éixe . Els p o esso s con inuem ap o i an els nous ma es cu icula s pe si ua -hi el nos e p opi niu indi idual. (6) No cal di que no es ac a de plan eja aquí una ei indicació de ipus co po a iu (deixan cau e, com qui no ol la cosa, que els pedagogs han de juga un pape mes signi ica iu en i'o gani zació deis es udis uni e si a is i en la o mació didác ica deis seus p o esso s). To s els a gumen s assenyala s, d'indi iduali a i p edomini d'in e essos indi iduals i de g up, són an aplicables a les ac uals seccions de Pedagogia com als p o esso s que en o men pa . 30 3.3. El dilema docéncia-in es igació com a eix del p og és pe sonal. La qües ió de les a aluacions La dialéc ica docéncia-in es igació i la se a di e sa inculació segons el p og és pe sonal i p o essional deis docen s uni e si a is suposa un se iós en ebanc pe al desen olupamen d'inno acions (a no se que es ac i d'inno acions elacionades amb els p ocessos i els ecu sos incula s al desen olupamen cien i ic). Com ema ca Bi eaud (1990): «els onamen s d'aques model (d'uni e si a ) es poden si ua en la p e alencia de la in es igació pe damun de l'ensenyamen . Des de inals del segle XIX, la uni e si a (eu opea), a la qual es ácil de oba o s essons ge mánics, p e e eix pe ánye al sis ema cien í ic més que no pas al sis ema educa iu» (pág. 14). No són pagues les eus que s'han alÇa a Espanya en els da e s anys, indican el pe ill de «subsidia iació» de l'ensenyamen uni e si a i a la ca e a pe sonal deis p o esso s. Aques pun connec a amb el que he assenyala a l'apa a 3.1. (p e alencia deis d e s indi iduals pe damun de les necessi a s del se ei). És básic que els p o esso s d'uni e si a in es iguin, pe ó esul a dis uncional del p ojec e de o mació p o essional de qué o men pa com a o mado s, que limi in el seu ensenyamen a les qües ions que es an in es igan (ja que pe pu impe a iu me odológic aques es qües ions cons i ui ien només un segmen eddi i mol especiali za del camp disciplina a en el seu conjun ) o, que edueixin la elle áncia de la se a ac i i a docen a «aques emps pe du en e es ona i es ona de eball al labo a o i» Reuchlin (1989) desc i ia la si uació ancesa sob e aques e amb conside acions mol simila s: «els c i e is d'a aluació es e e eixen quasi exclusi amen a la se a ac i i a com a in es igado s (conc e amen , al nomb e d'a icles que s'hagin publica en anglés). La millo es a egia pe e una ca e a p o essional ápida dins de la uni e si a consis eix, de mane a pa adoxal, a oblida els alumnes an com es pugui i dedica -se en cos i ánima a les in es igacions suscep ibles de se publicades d'aques a mane a». (pág. 89) El p oblema ac ual de les p opos es inno ado es e e en s a la millo a quali a i a de la docencia uni e si á ia és que esul en poc endibles pe als p o esso s. Som da an d'alló que Vande be ghe (1986) ha denomina i' «é ica de la p ac ici a ». La se a idea és que un deis ac o s necessa is pe qué les inno acions es imulin la implicació deis p o esso s (i enca a més si es ac a d'un con ex ins i ucional que e o Ça an l'«excel-léncia indi idual») són: 3 1 "les ecompenses que els p o esso s eb an a can i, an en e mes de millo a económica, com de econeixemen de alua pe sonal, d'en usiasme pe pa deis es udian s o de guanys en el ni ell po encial de I'ap enen a ge". (pag. 19) 3.4. El p oblema de la sa is acció pe sonal i els elemen s que la millo a ien D'en e els a enc;;os que ha ana aconseguin en els da e s anys la " eo ia de les o gani zacions» es po des aca la g an obe u a de I'espec e de models des deis quals es eali za I'analisi ins i u- cional. Aixo e al cas pe qué els models adicionals d'analisi de les o gani zacions educa i es pa a en especial a enció als seus com- ponen s es uc u als (o ganig ama de Ilocs, dis ibució de uncions i compe éncies, ecu sos ma e ials, no mes, e c.) i desconside a en els aspec es pe sonals. No hi ha dub e que al es models d'analisi de les ins i ucions escola s, com pe exemple el model de « elacions humanes» o el «model polí ic» cob eixen millo aques espai. El model polí ic ajuda a en end e la dinamica uni e si a ia (sob e o aquella que es p odueix quan es p epa en can is) com un joc d'in e essos i in luencies (pe sonals i de g ups) que compe eixen en e ells. Aixo ajuda a en end e mol es de les coses que passen ac ualmen a la uni e si a espanyola quan al p océs de eno ació deis Plans d'Es udis. No obs an aixo, a allo que em ull e e i aquí és a la qües ió de com posa en ma xa p ocessos que, pa in de la millo a del ni ell de sa is acció deis p o esso s, acin possible la dinami zació ins i ucional deis Cen es i el desen olupamen d'inno acions. Essen com és la Uni e si a una o gani zació educa i a amb o a p e alencia de la indi iduali a , cal do a de o a la se a elle ancia els aspec es de la sa is acció pe sonal, si és que es p e én que les coses uncionin. Du an mol de emps ha es a un a gumen habi ual el e que, pe qué la uni e si a uncioni més bé cal que s'hi in e eixin més dine s, que els p o esso s guanyin més, que acin menys ho es de classe, que inguin menys alumnes, que es posin a la se a disposició ecu sos millo s, e c. A la base d'aques s a gumen s (que s'acos umen a accep a com a ce s) hi ha la idea que com menys causes d'insa is acció hi hagi a I'ensenyamen , la sa is acció deis p o esso s se a majo . Aixo és, es dona a pe suposa que el con inuum sa is acció-insa is acció o ma un conjun bipola i dialéc ic, de mane a que a menys insa is acció, més sa is acció i a I'in e és. 32 Tanma eix, ja des del 1966 He zbe 7 ha ia ad e i que segons les se es in es igacions la disminució de les causes d'insa is acció no millo a a el ni ell de sa is acció. De al mane a que, mol es de les mesu es que habi ualmen es des ina en a millo a la sa is acció i la mo al deis p o esso s ( educció del nomb e d'alumnes pe classe, millo es economiques, millo a del clima de eball, millo s ecu sos, e c.) aconseguien disminui la insa is acció, pe o no p odu'ien millo es en la sa is acció (i, indi ec amen , no p o oca en can is quali a ius signi ica ius en els p ocessos d'ensenyamen ). Amb la millo a de la sa is acció en el eball s'hi elacionen aquells i pus d'in e encions des inades a e a ia no an aspec es o gani za ius (que només disminui ien la insa is acció, com ja ha es a assenyala ) com les mane es de elació subjec e- eball. Se solen ci a : -L'augmen de les co es de esponsabili a en els p ocessos i d'au onomia pe sonal pe p end e decisions. - El domini de no es habili a s elacionades amb el eball a desen olupa . - Expec a i es de millo a pe sonal a ni ell p o essional. -Reconeixemen més al de la p opia asca. - L'exi . - El e o e;: d'una isió p o essional del eball a eali za . Un al e deis aspec es a eni en conside ació, en un con ex an indi idual com I'uni e si a i, és que qualse ol in en de e o e;:a les es uc u es o gani za i es ( a iacions en I'o gani zació de emps i espais pe a busca una majo uncionali a , in oducció de p og a- mes de supe isió i con ol, e o e;:amen de les es uc u es de coo dinació, e c.) po se IIegi com una ag essió a I'ac ual equilib i de la si uació ( endencia a I'homeos asi) o als in e essos d'indi idus o g ups. En aques con ex , els di e sos g ups de p essió cons i uHs (Mees de coneixemen , acul a s, g ups de p o esso s de disciplines con- c e es) e o cen, a a és de di e en s mecanismes, la endencia gene al a I'"s a u quo", que les caselles que hi ha a la uni e si a no s'al e in, que qualse ol can i es pugui a on a amb el mínim cos quan a I'es uc u a p o essional p eexis en (especiali a s, dedica- cions, posicions de pode , e c.). (7) Ci a pe Ghila di, F. (1988) "Guide del di igen e scolás ico» Ed. Riuni i. Roma. Pág. 22. 33 - SIl 'C CD Q, SIl ce O ce ¡¡j' e ::::1 <' CD .... !!l, ¡¡ , .... ¡¡j' És pe o aixó que les inno acions a la uni e si a en alió que a e e encia al pape a juga -hi pe aques e ce eix del model, els «p o esso s», cons i ueixen p ocessos complexos i mul idimen- sionals. S'en ec euen en la plani icació, el desen olupamen , la posada en p ac ica i I'a aluació, an es lógiques di e en s, an s in e essos con aposa s, an di e ses isions que esul a acil en end e pe que és di ícil que els can is a la uni e si a sigui n e ec ius. 4. El qua deis componen s del model es e e eix als alumnes Tal i com succe'ia en pa la deis p o esso s d'Uni e si a , ambé els alumnes uni e si a is enen unes ca ac e ís iques especials i el seu i ine a i o ma iu es a so mes a un conjun de condicions pa icula s. Vald ia la pena eni -ne en conside ació, com a mínim, es: 4.1. Els p ocessos de massi icació i, pa adoxalmen , I'apa ició d'es a égies de eclu amen Un doble p océs s'ha ana p oduin du an els úl ims anys: la p og essi a massi icació deis cen es uni e si a is i la p og essi a concen ació deis es udian s en ce es ca e es. La massi icació obliga a can ia I'an iga concepció eli is a de la uni e si a i les condicions de uncionamen que se li a ibu'ien. En e e i -se a la massi icació no s'esmen a només el e que augmen a el nomb e d'es udian s. Hi ha mol es al es a iables de la ida uni e si a ia que es euen a ec ades de mane a di ec a o indi- ec a pe la «quan i a » d'alumnes als quals s'ha d'a end e. Pensem pe exemple en: -Més he e ogene'l a deis g ups. -Menys mo i ació. -Necessi a de eclu a p ecipi adamen nou p o esso a o bé de posa -lo a eballa abans que es igui en condicions idónies pe a e - ho (beca is, ajudan s, pe sonal sense expe iencia docen ni p epa ació pedagógica). -Re o n als models classics de la Ilic;:ó pe a g ups amplis da an la impossibili a de po a a e me cap al e ipus de p ocedimen més indi iduali za . -Menys possibili a de espond e a les necessi a s pa icula s de cada alumne. 34 - Menys possibili a d'o gani za (plani ica i e el seguimen ), en bones condicions, els pe íodes de p ac iques en escena is p o essionals eals. En qualse ol cas, la massi icació cons i ueix un ocus impo an de di icul a s a I'ho a d'in odui inno acions a la uni e si a . En alguns con ex os uni e si a is mol massi ica s (p ime s cu sos d'algunes ca e es, cu sos pon , e c.) s'assumeix una ce a enúncia implíci a pe pa de p o esso s i ins i ució a o e i ensenyamen de quali a , es busca simplemen «sob e iu e» i ampeja la si uació. Enca a que pugui sembla pa adoxal, la massi icació d'algunes ca e es ha ana pa al'lela a la necessi a de posa en ma xa es- a égies de ec/u amen d'a/umnes (se sob een én que del que es ac a és de eclu a «bons alumnes»). Tenin en comp e la manca de polí iques cia es d'o ien ació p o essional o, de egades malg a elles, els es udian s s'o ien en p o essionalmen a un espec e edu'l d'es udis i p o essions (gene almen aquelles inculades a un p es igi social més g an, a una millo pe spec i a de sala i o una més g an no e a en el me ca p o essional). En aques ma c, algunes ca e es (bb iamen aquelles en qué ni el p es igi social, ni els sala is, ni la no e a de eball en si, col'labo en a millo a la se a ima ge) es euen obligades a e g ans es o gos de eclu amen de candida s (p océs en el qual s'inclou ia an la publici a de la p o essió com els sis emes de selecció deis sol'li- ci an s) amb un doble p opbsi : -Que hi hagi es udian s ma icula s. -Que els es udian s que hi agin no siguin els de menys capaci a (els que es queden sense Ilocs en els es udis de p es igi) o menys cla eda en el seu p ojec e pe sonal. Aques és el cas de les ca e es que endeixen a la o mació de p o esso s 8 i ambé algunes al es d'humanís iques. (8) En una es ada ecen al nos e Depa amen com a p o esso isi an , John Wilson, de la Uni e si a d'Edimbu g i a a de la de Melbou ne a Aus ália, ens ha explica que les es a egies de eclu amen de u u s p o esso s é un auge no able a alguns pa'isos eu opeus i ambé a Aus ália, manca s de candida s i amb la necessi a de cob i aques a unció social. S'u ili zen di e ses c ides publici á ies, incloen -hi ídeos que desc iuen la unció deis p o esso s i les possibili as que o e eix la p o essió. La quali a deis p o esso s u u s no depen només de la quali a deis p og ames. Sembla ob i que I'exis encia de candida s de quali a és la condició básica pe que es puguin ob eni bons esul a s en la o mació.' 35 - 11) " (1) c. 11) 10 O 10 ¡¡jo e :::s :C: O (1) .... 111 ;::;: 11), .... ¡¡jo «1 N ¡¡¡ .c «1 N <i. (jj ::1 el :¡¡ 4.2. La condició d'adul la necessi a d'a bi a sis emes de pa icipació i opcionali a Una ca ac e ís ica onamen al deis es udian s uni e si a is és que són adul s. Si més no legalmen són pe sones adul es, en o al possessió de la se a capaci a de decisió. O'aques a condició gene al se'n de i en d'al es que enen una g an elle ancia a I'ho a de du a e me el eball a la Uni e si a : a) El d e que I'ac ual no ma i a els econeix a pa icipa en la p esa de decisions que els a ec in. b) El e d'accedi a la uni e si a amb uns in e essos p o essionals especí ics. És a di , ells, com a clien s de la ins i ució uni e si a ia, an unes demandes conc e es. Aix6 su posa que la uni e si a ha de endi a amplia i di e si ica I'o e a educa i a de la mane a que millo s'adap i a les expec a i es més di e enciades deis alumnes. c) El e de possei un ampli «backg ound» cul u al i d'expe iéncia p e io Vol di que la uni e si a ha de plan eja la se a o e a a un ni ell al i enin en comp e semp e els ap enen a ges p e is pe i- nen s. d) El e d'ha e de espond e, en mol s casos, a demandes alienes d'a116 que és es ic amen uni e si a i (el seu sis ema de pe inenga a I'es a us d'es udian és incomple ): pe sones casades, que enen un Iloc de eball que han d'a end e, que iuen allunyades deis cen es uni e si a is, e c. En mol s casos, aques es coses els impedeixen d'assis i egula men a les classes i aix6 gene a la necessi a de sis emes docen s al e na ius. La espos a a la condició d'adul ha se i de pun de pa ida pe a inno acions impo an s en el eball uni e si a io Aques es inno- acions s'han e e i an a aspec es es uc u al s (sis emes de pa icipació en els di e sos ni ells de decisió, dis ibució d'espais i emps, es uc u a d'opcionali a i au ocon igu ació deis cu ículums o ma ius, e c.) com me odol6gics (sis emes de u o ia, sis emes d'ensenyamen assis i pe mi jans audio isuals, econeixemen de coneixemen s i expe iéncies adqui i s o a de la ins i ució uni e si- a ia, e c.) 4.3. Els ac o s d'éxi en els ap enen a ges deis alumnes uni e si a is Una p eocupació basica pe a aquells qui hem de desen olupa el nos e eball o ma iu a la uni e si a és la econside ació cons an de quins són els p ocessos i les es a égies a a és deis quals els es udian s a iben a I'ap enen a ge de mane a que puguem eajus a , ambé de mane a cons an , els nos es mé odes d'ensenyamen . 36 No hi ha, que jo sapiga, gai e li e a u a sob e aques es qües ions. Fo a de poques i aluoses excepcions, ampoc no és un deis camps p io i a is deis es udiosos del e uni e si a i (gai ebé semp e més in e essa s en qües ions d'«al ni ell,,): les polí iques uni e si a ies, les condicions d'accés, els luxos d'es udian s, els sis emes d'ac e- di ació i econeixemen , e c.). Els mé odes d'ensenyamen i els p ocessos que els es udian s posen en ma xa pe eali za els seus ap enen a ges pe anyen a I'es e a domés ica i quo idiana. Dues qües ions de ons eco en aques apa a : La p ime a es po si ua al ol an de I'eix: massi icació- he e ogenei' a - espos a a la di e si a . En wis le i Tai 9 han assenyala de quina mane a les o mes d'o gani zació deis ambien s d'ap enen a ge, en in e acció amb les ca ac e ís iques indi iduals deis es udian s, a ec en an la o ma d'ap oximació a I'ap enen a ge que les adop en com a la quali a deis ap enen a ges que aconsegueixen. La segona d'aques es qües ions es ecolli ia al ol an de I'eix: in e enció did¿c ica deis p o esso s- ac o s d'exi en I'ap enen a ge- esul a s academics (amb la epe cussió que se'n de i a de omand e, can ia o abandona els es udis). En el ma c d'aques a doble pe spec i a, són di e sos els ep es penden s pe a la inno ació a la uni e si a . Pe me eu-me de sugge i - ne alguns: a) La mil/o a global (pod ia di -se, simplemen I'ac uali zació) deis me odes d'ensenyamen . Les da e es analisis deis mé odes d'ensenyamen a la uni e si a p esen en una pano amica p eocupan 1 o. La Iligó i el dic a con inuen p edominan pe damun de qualse ol al e o ma . (9) Són qua e les o ien acions o els es ils de I'ap enen a ge que han iden i ica aques s au o s: a) o ien a cap a la cap ació de! signi ica (desen olupa una ap oximació de i pus holís ic: se cen a en amplis camps d'es udi, emp a una g an a ie a d'in o macions i es mou en base a una densa mo i ació ins ínseca); b) o ien a a la ep oducció (su ace app oach: se cen a en aspec es pun uals, una posició acu ada con ian sob e o en els e s i I'analisi lógica, a més d'una mo i ació basada en la po d'equi oca -se); c) o ien a a !'éxi , (en qué es combinen els dos es ils an e io s amb un impuls o cap a la compe i i i a basada en la necessi a d'éxi ; i a més a més una mo i ació de ipus ocacional); d) o ien ació no-académica (en qué es p esen en ni ells baixos de mo i ació associa s a ac i uds nega i es i mé odes d'es udi deso gani za s). (10) Es po eu e, com a exemple, el eball de Fe nández Pé ez, M. (1989) "Así enseña nues a Uni e sidad" Se ei de Publicacions. Uni e si a Complu ense. S'hi ecullen els esul a s ob ingu s d'una in es igació eali zada sob e 17 uni e si a s espanyoles. 37 - 111 'C <D Q. 111 ce O ce ¡¡j" e: ::J :C:" <D ... Ul ::¡: 111' ... ¡¡j"