Goigs de Ntra. Senyora de Tagamanent, que es canten a la seva parròquia i terme, en el Bisbat de Vic

0000000000000000000000000 0000000000000000000000000 O O O O O O O O O O g } can en go que es o o • o g Olg8 g g . a La se a g o o ode o § pa oquia i e me§ o ()d _ o g -¡L a. CJenyo a g g el g o en o gde g I cagamanen CJ3is6a de C)Jic I o o o o o o o o g ~ ~ g o o o o o o o o o o o o o o g Puix can em amb alegna El Rec o , en l'o ació, EIs mi acles que allí ob eu g O os es goigs de o amen : ha pene a el sec e , són en núme o in ini 5, O OSigueu nos a llum iguia, de o con agi cu eu, O gVe ge de Tagamanen . i en alesde de oció eb osos, mancos, oli s; g O se'n puja al cingle de d e ; ial que en os a e con ia O O** * la e li se eix de guia doneu emei p omp amen . e c. O O O Oseguin -Io el poble con en o e c. O g Cla a n'és la p o idencia g o An igamen ene ada de os a ma pode osa; O O ó eu, Ve ge singula , Amb p ocessó solemni zen cu eu de o a dolencia o g pe Pa ona i ad ocada a l'anima que plo osa 00 O d'aques poble i u ela . la di xa g an alcan<;:ada, ses congoixes en Vós ia O ODeIs mo os· la i ania i amb can s que al Cel e e ni zen de o a pena i u men . e c.. O O apa aquell sol esplenden . e c. hon en la Ima ge obada. O O O OUs aslladen, Ve ge pia, To s els dies aVós énen O g Pe e i a o ul a ge a San Ma í encon inen . e c. de o s que con i s implo en g Oels de o s a o a p o a, os e e ugi i en Vós enen O g amaga en os a Ima ge consol del mal que deplo en. g O so a el cingle en una co a, 1 puix sou Ve ge Ma ia O O espe an que ind a el dia És con ínua l'alaban<;:a medicina o almen . e c. O Od'hon a - os amb zel a den . e c. que en aquell emple us ibu en O gi en o emps en g an bonan<;:a g Ja que sou di ina Au o a gMol s anys ó eu sepul ada són moi s els béns que dis u en, i en o s eballs ad ocada, g O en el sepulc e di xós, puix pe Vós Déu els en ia eu que nos a da e a ho a O gi ó eu en ell gua dada del Cel aigua a complimen . e c. sigui san a isossegada. g O pe dona -nos o epos; .Gua deu-nos en l'agonia O 00 ins que amb g an sobe ania d'espe i impeni en o e c. 00 o na eixi os e o ien o e c. g L'amo els de o s obliga g gVolgué eu al a egada a eni de o a eu, * * *g O p emia -nos amb a o s, de Vallca ca i La Ga iga, O g senyalan os a mo ada d'Aigua eda i Valldeneu; Puix can em amb aleg ia 00 O a un bou que amb sos clamo s os es goigs de o amen : Oel mis e i descob ia saben que qui en Vós con ia Sigueu nos a llum iguia, g O que es a a ocul a la gen . e c. oba consol al momen o e c. Ve ge de Tagamanen . O O O O O gLle a popula Dibuix d'A. Ba llo i Jo é Música de Mno Adju o i Vilal a, p e. g O O gy. O a p o nobis, ~. .~) .~I Ji JI hI Ji Jl }' Jí li JJ j} I ,J yO REM U S: g OSanc a Dei Geni ix. "PuiX can-~em a.mb a-Ce- ':J"'" GI. os· .1 .e6 Go~s c4- o- a.·m.w Concéde, mise ico s O O "-E5P=T_ ! [OTO"". Déus, agili a i nos. O g ii Jo J' IJ i } ) I J E, I JI .' J J IJI ¡¡) }I e p esidium, u qui g O s<'-QU 4, ""' ~ ~ ... ~-a, ~ 4 1á..[ ~-~. An:.-~i-' Sanc e Dei Geni icis O Oo ~ -1< 4memo iam agimus, ni· O g I!ª JJlj' ;)IJ' J' }J'll J jI)IJ J1 YII~Jj;il)ll'll e cessionis ejus auxi· g O ~. U digni e iciamu , ?~ <.~. a-da. ~'''''''"" V<!IC-'c¡j""nlI""lai - pá"l'a.-~ .... ¡aa, o-ca<:la<la.~ lío a nos is iniqui a i· O O '" ~ ~ ~ bus esu gamus. Pe O gp omissionzbus Ch is i. !I JJ1 JI ªij ¡Ih pV ~ I al' Jl J' J)ll JJi l T" i eumden Ch is um Do- g O .,o.bl,,¡l.. ~e.~_ lleJsmo- o, o H-yo - ni-a ;o.-pa a.-4~I.ol ""s-plen-den minum nos um, R/. O OAmen. O O O O O gL'Excm. iIlm. A quebisbe·Bisbe de Ba celona ha concedi als p esen s GOIGS 200 dies d'indulgencia. g O O O O 000000000000000000000000000000000000000000000000000~0000000000000000000000000000000000 G a lc Mode n •Ba celona (, ,) SANTA MARIA DE TAGAMANENT -;' Els qÚi, baixan de la Plana de Vic, es di igeixen aBa celona pel camí na u al del Congos , no pe dem mai de is a un u ó encingle a que de lIuny sembla una a an<;ada del Mon seny ,o una o e' o i icada del Pla de la Calma. Aques u ó és conegu amb el nom de Tagamanen . . ,: ~ ¡ En el planell que o ma al seu cim el cingle de Tagamanen (1.065 me es d'al i u<;iJ, s'hi alc;a I'església 8mb el que ou ec o ia al seu cos a , i al seu da an , el cemen i i del e me. Emma can una· g an : .. pla<;a, nosal es hi eha íem is , enca a, un edi ici que se ia -o qui sap si e a ja abandonada- de Casa Consis o ial.. . Els o ígens his o ics de Tagamanen són an iquíssims. En I'epoc~ omana, ul a la ia Consula o' 'P -e o iana que passa a pel Congos , exis í una al a ia es a egica o mili a -pe ' aalguns¡au o s sois e a un camí amade - que passa a pe Tagamanen . És de c eu e que pe a igila di camí de ia bas i -s'hi algun .,cas ello o e de de ensa. L'empla<;amen d'aques s no el podem iden i ica , pe o pe la dbcumen ació sabem que ja exis ia I'any 945. Engloba a les pa oquies de Tagamanen , la Mó a ila inen<;a de San a Eugenia del Con,g"os i, .a inals d'aque- lIa cen ú ia, ja e a in euda pels com es de Ba celona als escom es d'Ausona, osigui la amília deis Ca dona. Documen s pos e io s ens an pa lan del cas ell, pe o I'any 1007 ja és esmen ada, en un es amen , I'església de San a Ma i;;¡ .de Tagamanen . Dos anys més a d se'ns a'pa eix com a' pa oquia, i a eb-en ' e 'donacions que en lIu s es amel) s li deixen els escom es. És especia¡'men in e essan el es amen d~1 es_co' il ~ Ramon, de 23 de juny de 1083, lIegan i es i uin aSan a Ma ,ia de Tagamanen la e ce a pa de la pa oquia que: ell Ii ha ia uslJ pa . L'any. 1 09~, Folc, bisbe de Ba celona i escom e de Ca dona dóna al Mones i de San a Fe 'de'Conques i al seu aba Begó. imonjos «ecclesiam meam de cas o quod oca u Tagamanen ", pe al que hi a9i habi ació de monjos que p eguin pe la se a anima. Tal església adica «en e,1 bisba d'Ausona, a dal ,en el cim del 'p edi cas ell, posada en el lími s de Ba celona, d'Ausona iquasi de Gi ona". Pe o aques p io a no~sabeÍ'!1 que 'a ibés a e -se eali a . En aques emps es a eedi ica la capella de Sal) Ma í, si uada al peu. del ll Q en e¡'. colle o a el camí que enia del Pla de la Calma. . Aque's a capella és ci ada pe p ime a ol a .I'any' 1009 com asi uada «sup a iam". Les es es demos en que es a e e a inals del segle XI, segu amen al momen de la donació de Tagamanen aConques, iamb la inali a que se ís' de pa oquia. Un documen de la isi a pas o al del bisbe Galze an Sacos a de 1331 diu que hi ha iá' en o n d'ella el cemen i i iqeu «es diu que ou la p imi i a' pa oquia". Aixo no és ce , pe o, cal' San a Ma ia ja e a pa quia en 1009, quan San Ma í e a una simple capella. El e de no éeixi el 'mones i de e mina que la pa oquiali a o nés aSan a Ma ia is'aban,donés San Ma í, a la qual se li diu en 1357 «capellam publicam", ino es més. '.' , Els segles següen s an augmen an la de oció i. el ca ac e del San ua i, sob e o quan, a pa i del segle XV, ja no es pa la més del cas ell. . L'ac ual emple, e e en epoques pos e io s, ap o i a elemen s de I'església p imi i .a. L'in e io es compon de es naus, la cen al amb ol a seguida, lIeuge amen apun ada, sense a cs o als que la sos inguin ni ne is que I'ado nin. Les naus la e als es an sepa ades d'aquella pe pil¡:¡ns diagonals, essen lIu s ol es e o <;ades pe a cs en ec eua s. Ca ac e ís ica de la a<;ana del emple de 'San a Ma ia' de Tagamanen e en unes cu ioses i ines aplica- cions de e o o ja ien espi al ales , ulles de les po es, ben segu de I'epoca de I'edi ici. Du an el segle XVII s'hi an no ables e o mes, en e elles la cons ucció de I'al a majo , on s'esculpeixen uns baixos- elleus con an la. adició del obamen de la ima ge de la Ma e de Dél¡l. La ima ge de la Ve ge e a de alla, amida a 1,35 m., asseguda en senzill aldis o i, ipo a a al genoll esque e el Ne~ Jesús. Els seus e s i accions e ela en ésse una delicada escul u a del segle XIII, com po ap ecia -se en la ep oducció que publiquem en els p esen s Goigs. Aques a ima ge, i ula de la pa oquia, es a a col'locada en un senzill pe o mol b<:>nic camb il on una munió de cu iosos iingenus ex- o s pa la en de la i a de oció de la odalia -a ui ja inexis en - ala Ma e de Déu de Tagamanen . De o aixo, a ui no en es a gai ebé es. En la agedia col·lec i a del 1936 el ell emple de Tagamanen ebé una so agada mo al. La ene ada ima ge de la Ve ge, I'al a , les po es e ades ila casa ec o al, i ins els cossos deis di un s o en p o ana s ic ema s. Desp és, I'éspe i de des ucció hi ha e la es a. A a el émple ha cjueda is , desola , mu o En I'ac uali a , és de p opie a pa icula . Icom un aig d'espe an<;a d'un possible -pe o mol emo - enaixemen , el segon diumenge de se emb e de cada aJiy, se celeb a al cim del,- u ó,. ida an uha es ampa de:-Ia Ve ge, 'una Mi'ssa que,. alhq ~ . qu~ sac i ici, és com un símbol que enca a no és pas o mo aTagamanen . Joan FüNT i RIUS Colecció de Goigs «San a Eulalia». -Núm, 15 ( 2 • edició) Ba celona, 1968 D. Legal B. 20859 -1968