scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

Bibliografía

Oliver Foix, Arturo

Full text

167 • 168 ABAD, L., SALA, F., (1993). El poblado ibérico de El Oral (San Fulgencio, Alicante). SIP, Serie de Trabajos Varios, 90. Diputación. Valencia. ABAD, L., SALA, F., (1997). Sobre el posible uso cúltico de algunos edificios de la Gontestania ibérica. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 18, pp. 91-102. SIAP. Diputación. Castelló de la Plana. ADROHER, A., (1990): Analisis cronológico del yacimiento ibérico de Puig Castellet (Lloret de Mar) a partir de las ceramicas de barniz negro. Cypsela, VIII, pp. 79-85. Diputación. Gerona. ALFOLDY, G., (1977). Res Publica Leserensis (Forcall, Castellón), SIP, Serie de Trabajos Varios, 55. Diputación. Valencia. ALMAGRO, M., (1983). Pozo Moro. El monumento orientalizante, su contexto socio-cultural y sus paralelos en la arquitectura funeraria ibérica. Madrider Mitteilungen, 24, pp. 175-293. Instituto Arqueológico Aleman en Madrid. Mainz. ALMAGRO, M., (1996). Ideología y poder en Tartessos y el mundo ibérico. Real Academia de la Historia. Madrid. ALMAGRO, M., DOMíNGUEZ, A., LÓPEZ, F., (1990). Cancho Roano. Un palacio orientalizante en la Península Ibérica. Madrider Mitteilungen, 31, pp. 251-308. Instituto Arqueológico Aleman en Madrid. Mainz. ARAGONESES, M.J., (1969). El vasa ibérico de Santa Catalina del Monte (Murcia). Archivo Español de Arqueologia, 42, pp. 200-204. Centro Superior de Investigaciones Científicas. Centro de Estudios Históricos. Madrid. ARASA, F., (1987). Lesera (La Moleta del Frares, El Forcall). Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 2. Diputació. Castellón de la Plana. ARTEAGA, O., (1985). Excavaciones arqueológicas sistematicas en el Cerro de los Alcores (Porcuna, Jaén), Informe preliminar sobre la campaña de 1985. Anuario Arqueológico de Andalucia 1985. II Actividades Sistematicas, pp. 279-288. Junta de Andalucía. Sevilla. ARTEAGA, O., BLECH, M., (1986). La romanización en las zonas de Porcuna y Mengíbar (Jaén). Actas del Coloquio los asentamientos ibéricos ante la romanización (Madrid, 1986), pp. 8999. Casa de Velazquez. Madrid. ASENSIO, D., CELA, X., FERRER, C., (1996). Els materials ceràmics del poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa). Col'lecció Salvador Vilaseca de Reus. Pyrenae, 27, pp. 163-191. Universitat de Barcelona. Barcelona. ATRIAN, P., (1976). El yacimiento ibérico del Alto Chacón (Teruel). Excavaciones Arqueológicas en España, 92. Ministerio de Cultura. Madrid. BALlL, A., (1977). Comunicaciones ópticas del mundo antiguo. Actas del XIV Congreso Nacional de Arqueologia (Vitoria, 1975), pp. 827-832. Zaragoza. 169 BANDERA, M.L., CHAVES, F., FERRER, E., BERNALDEZ, E., (1995). El yacimiento tartésico de Montemolín. Actas del Congreso Conmemorativo del V Symposium Internacional de Prehistoria Peninsular. Tartessos 25 años después 1968-1993, (Jérez de la Frontera 1993), pp. 315-330. Biblioteca de Urbanismo y Cultura. Ayuntamiento. Jérez de la Frontera BARBERA, J., (1982-1983). Un paral'lel remot de l'edifici públic de Burriac (Cabrera de Mar). Laietania, 2-3, pp. 146-151. Museu Comarcal del Maresme. Mataró. BARBERA, J., DUPRÉ, X., (1984). Els laietans, assaig de síntesi. Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Països Catalanas, 4, pp. 31-86. Editorial Curial. Barcelona. BARBERA, J., NOLLA, J., MATA, E., (1993). La ceràmica grisa emporitana. Cuadernos de Arqueología, 6. Edicions Servei del Llibre L'Estaquirot. Barcelona. BARBERA, J., PASCUAL, R., (1979-1980). Burriach, un yacimiento protohistórico de la costa catalana (Cabrera de Mar, Barcelona). Ampurias, 41-42, pp. 203-242. Dip~tación. Barcelona. BARRACHINA, C., LLORENS, M.D., (1996). El jaciment ibèric dels Estrets-Racó de Rata (Vilafamés, Castelló). Quaderns de Prehistòrica i Arqueologia de Castelló, 17, pp. 321-338. SIAP. Diputació. Castelló de la Plana. BELARTE, M.C., (1997). Arquitectura domèstica i estructura social a la Catalunya protohistòrica. Arqueo Mediterrània, 1. Universitat de Barcelona. Barcelona. BEL TRAN MARTíNEZ, A., BEL TRAN LLORIS, M., (1989). Hipótesis sobre la función del gran edificio de adobe de Contrebia Belaisca (Botorrita, Zaragoza). Actas del XIX Congreso Nacional de Arqueología (Castellón, 1989), pp. 353-359. Zaragoza. BEL TRAN MARTíNEZ, A., DIAZ, M.A., MEDRANO, M., (1988). Excavaciones arqueológicas en el habitat republicano e imperial de Contrebia Belaisca (B o torita, Zaragoza). Boletín del Museo de Zaragoza, 17, pp. 174-178. Museo de Bellas Artes. Zaragoza. BEL TRAN LLORIS, M., (1976), Arqueología e historia de las ciudades antiguas del Cabezo de Alcala de Azaila (Teruel). Monografías Arqueológicas, XIX. Institución Fernando el Católico. Diputación. Zaragoza. BEL TRAN LLORIS, M., (1995). Azaila. Nuevas aportaciones deducidas de la documentación inédita de Juan Cabré Aguiló. Institución Fernando el Católico. Diputación. Zaragoza. BENDALA, M., (1996). Una nueva hipótesis sobre la Dama de Elche. Actas del XXIII Congreso Nacional de Arqueología, volumen. I (Elche, 1995), pp. 299-304. Elche. BLANQUEZ, J., (1996). Caballeros y aristócratas del s. V a.C. en el mundo ibérico. Actas del Coloquio Internacional Iconografía Ibérica Iconografía Italica: Propuesta de Interpretación y Lectura (Roma, 1993). Serie Varia, 3, pp. 211-234. Universidad Autónoma de Madrid. Madrid. BLAZQUEZ, J.M., (1983). Religiones prerromanas. Primitivas religiones ibéricas, tomo 11. Ediciones Cristiandad. Madrid. BOLOS, O. de, VIGO, J., MASALLES, R.M., NINOT, J.M., (1993). Flora manual dels Països Catalans. Editorial pórtic. Barcelona. BONET, H., MATA, C., SARRIÓN, 1., DUPRÉ, M., RENAULT MISKOVSKY, J., (1981). El poblado ibérico del Puntal dels Llops (El Colmenar) (Olocau-Valencia). SIP, Serie de Trabajos Varios, 71. Diputación. Valencia. BONET, H., MATA, C., GUERIN, P., (1990). Cabezas votivas y lugares de cuito edetanos. Verdolay, 2, pp. 185-200. Museo de Murcia. Murcia. BONET, H., MATA, C., (1997). Lugares de cuito edetanos. Propuesta de definición. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 18, pp. 115-146. Diputación Provincial de Castellón. Castellón. 170 I ~ BONET, H., MATA, C., (1988). Imitaciones de ceramica campeniense en la Edetania y Contestania. Archivo Español de Arqueología, 61, pago 5-38. Centro Superior de Investigaciones Científicas. Centro de Estudios Históricos. Madrid. BORRAs, A., (1983). El culte a les pedres i a les columnes. El Pilar de Saragossa. Actas de la 11 Reunió d'Arqueologia Paleocristiana Hispànica. IX Symposium de Prehistòria i Arqueologia Peninsular (Montserrat, 1978), pp. 283-295. Universitat de Barcelona. Abadía de Montserrat. Barcelona. BOX, M., BRU, C., (1983). Analisis sedimentológico de los estratos arqueológicos de los cortes de 1979 en el sector" de la Penya Negra, Crevillente. En GONZALEZ , A., Estudio arqueológico del poblamiento de la sierra de Crevillente, pp. 281-283. Anejo I Revista Lucentum. Universidad de Alicante. Alicante. BRAEMER, F., (1983). L'architecture domestique du levant a l'age du fer. Protohistoire du levant. Editions recherches sur les civilisations. Cahier, 8. A.D.P.F. Paris .. BRONCANO, S., (1988). El Amarejo (Bonete, Albacete). Estudio de una estructura de piedra aparecida en el departamento 3 y de otra aneja a él. Homenaje a Samuel de los Santos, pp. 145-158. Instituto de Estudios Albacetenses. Diputación. Albacete. BURILLO, F., (1980). El valle medio del Ebro en época ibérica. Contribución a su estudio en los ríos Huerva y Jiloca medio. Institución Fernando el Católico. Diputación. Zaragoza. BURILLO, F., (1982). Diseño y estructuración modular de una casa de época ibérica (Los Castellares de Herrera de los Navarros, Zaragoza). Bajo Aragón, Prehistoria, IV, pp. 106-118. Grupo Cultural Caspolino. Caspe. BURILLO, F., (1986). Aproximación diacrónica a las ciudades antiguas del valle medio del Ebro. Seminario de Arqueología y Etnología Turolense. Colegio Universitario de Teruel. Teruel. BURILLO, F., (1988). Apuntes sobre la localización e identificación de las ciudades de época ibérica en el Valle medio del Ebro. Arqueología Espacial, 12, pp. 173-196. Seminario de Arqueología y Etnología Turolense. Colegio Universitario de Teruel. Teruel. BURILLO, F., (1998). Los celtíberos. Etnias y estados. Crítica/Arqueología. Editorial Grijalbo Mondadori. Barcelona. CAMBINI, A., (1967a). Micrografia comparata dei legni del genere Quercus. Consiglio Nacionale delle ricerche. Istituto Nacionale delLegno. Roma. CAMBINI, A., (1967b). Riconoscimento microscopico dellegno delle querce italiane. Consiglio Nazionale delle Ricerche. Istituto Nazionale del Legno. Roma. CARRILLO, J. R., (1998). Turres Baeticae: una reflexión arqueológica. Anuario de Arqueología Cordobesa, 10, pp. 33-86. Universidad de Córdoba. Córdoba. CASTELLANO, J. J., SABATER, A., (1998). El siglo IV a.C. en el Alto Turia: el vertedero y la torre de los Arenales (La Celadilla, Ademuz-Valencia). Saguntum, 31, pp. 195-204. Universitat de València. Valencia. CELESTINO, S., (1997). Santuarios, centros comerciales y paisajes sacros. Quaderns de Prehistòrica i Arqueologia de Castelló, 18, pp. 359-389. Diputació. Castelló de la Plana. CODEX SCCL, (1992). Excavacions a l'autopista A-19, variant de Mataró. Tres exemples del poblament del Maresme: de l'ibèric ple a la romanització. Laietania, 7, pp. 157-189. Museu Comarcal del Maresme. Mataró. CONDE, M.J., (1987). Estudi sobre un recipient ibèric. Vasos amb broc inferior. Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Països Catalans, 6, pp. 27-60. Editorial Curial. Barcelona. 171 CONDE, M.J., (1989-1990). La producció ceràmica ibèrica tardana (segles l/-I a.C.) a les comarques de Tarragona. Acta Arqueològica, III, pp., 33-39. Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Tarragona. CONDE, M.J., (1991). Les produccions de kalathoi d'Empuries i la seva difusió mediterrània (segles li-I a.C.). Cypsela, IX, pp. 141-168. Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona. Gerona. CONDE, M.J., (1992). Una producció ceràmica caracteristica del món ibèric tardà: el kalathos "barret de copa". Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Països Catalans, 8, pp. 117-169. Editorial Curiel. Barcelona. CONSTANTE, J.L., (1975). El piedemonte costero de Vinaròs-Benicarló. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, U, pp. 244-273. Sociedad Castellonense de Cultura. Castellón. CONSTANTE, J.L., (1981). La emersión reciente del litoral septentrionpl castellonense. Consideraciones metodológicas. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, L VII, pp. 243-250. Sociedad Castellonense de Cultura. Castellón. CURA MORERA, M., (1997). El Molí d'Espigol (Tornabous, Lleida); una aproximación a un nou model poblacional a partir del seu urbanisme. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 18, pp. 33-42. SIAP. Diputació. Castelló de la Plana. CURA, M., PRINCIPAL, J., (1993). El Molí d'Espígol (Tonabous): noves constatacions arqueològiques i noves propostes interpretatives entorn al món pre-romà. Laietania, 8, pp. 6383. Museu Comarcal del Maresme. Mataró. CHAVES, F., BANDERA, M. L. de la, (1991). Aspectos de la urbanística en Andalucía occidental en los S. VII-VI a.C. a la luz del yacimiento de Montemolín (Marchena, Sevilla). Atti del II Congresso Internazionale di Studi Fenici e Punici (Roma, 1987), pp. 691-714. Consiglio Nazionale delle Ricerche. Roma. DIES, E., (1995). La arquitectura fenicia de la Península Ibérica y sus influencias en las culturas indígenas. Tesis Doctoral. Universitat de València. Valencia. DIES, E., ÀLVAREZ, N., (1997). Analisis del conjunto 5 de la Bastida de les Alcuses (Mogente, Valencia): un edificio con posible funcionalidad cultual. Quaderns de Prehistòrica i Arqueologia de Castelló, 18, pp. 147-170. SIAP. Diputació. Castelló de la Plana. DILOU, J., (1995). Anàlisis del poblament en època ibèrica al curs inferior de l'Ebre (Baix EbreMontsià). Revista d'Arqueologia de Ponent, 5, pp. 99-124. Universitat de Lleida. Lleida. DILOU, J., (1996). Hibera lulia IIercavonia-Dertosa: l'assentament ibèric i la implantació de la ciutat romana. Butlletí Arqueològic, 18, pp. 53-68. Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Tarragona. DILOU, J. (1998). L'ús del sòl durant la protohistòria al curs de l'Ebre i plana litoral de VinaròsBenicarló. Arqueología Espacial, 19-20. Arqueologia del Paisaje, pp. 295-307. Seminario de Arqueología y Etnología Turolenses, Teruel. ESTEVE, F., (1974). La necrópolis ibérica de la Oriola cerca de Amposta (Tarragona). Estudios Ibéricos, 5. Diputación. Valencia. FERNÀNDEZ, A., (1987-1988). El poblado ibérico de Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castellón): campaña de excavaciones 1985-1988 . Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 13, pp. 227-274. SIAP. Diputación. Castellón de la Plana. FERNÀNDEZ, A. (1990-1991). El yacimiento submarino de "Piedras de la Barbada" (Benicarló, Castellón). Campaña 1989. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 15, pp. 401-417. SIAP. Diputación. Castellón de la Pla'na. 172 FLETCHER, D., (1965). La necrópolis de la Solivella (Alcala de Chivert). SIP, Serie de Trabajos Varios, 32. Diputación. Valencia. FLORS, E., MARCOS, C., (1998). Avanç preliminar de les excavacions del jaciment ibèric de la Morranda (El Ballestar, Baix Maestrat, Castelló). Quaderns de Prehistòa i Arqueologia de Castelló, 19, pp. 293-320. SIAP. Diputació. Castelló de la Plana. FOLCH, J., (1984). La vegetació dels Països Catalans. Editorial Ketres. Barcelona. GARCíA Y BELLlDO, A., (1954). Arte ibérico. En MENÉNDEZ PIDAL, R., Historia de España, Volumen I, tomo 3, pago 371-675. Madrid. GARCíA CANO, C., (1996). Contexto del S. li' a. C. en el conjunto ibérico de los Nietos (Cartagena): las ceramicas de barniz negro. Actas del XXIII Congreso nacional de Arqueologia (Elche, 1995), volumen I, pp. 493-502. Ayuntamiento. Elche. GARCíA FUERTES, J.M., MORAÑO POBLADOR, 1., MELlA GRANELL, J.L., (1998). L'arquitectura del poblat ibèric de la Punta d'Orlell (La Vall d'Uixó, Castelló). Monografies d'Arqueologia i Història, 1. Associació Arqueològica de la Vall d'Uixó. Vall d'Uixó. GASULL, P., BLANCH, R.M., GONZALEZ, A., LORENCIO, C., MAYORAL, F., XANDRI, J., YLL, E., (1995). El poblat ibèric de Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental). Col'leció Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 16. Generalitat de Catalunya. Barcelona GIL-MASCARELL, M., (1975). Sobre las cuevas ibéricas del País Valenciano. Materiales y problemas. Papeles del Laboratorio de Arqueologia de Valencia, 11, pp. 281-332. Universidad de Valencia. Valencia. GIL-MASCARELL, M., FERNANDEZ, A., OLIVER, A., (1996). Resultados de las excavaciones arqueológicas en el yacimiento ibérico de la Torre de Foios (Lucena, Castellón). Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 17, pp. 219-254. SIAP. Diputació. Castelló de la Plana. GILMAN, A., THORNES, J.B., (1985). Land use and prehistory in southeast Spain. Londres. GÓMEZ, C., GUERIN, P., (1994). Testimonios de producción vinícola arcaica en l'Alt de Benimaquia (Denia). Huelva Arqueológica, XIII,2, pp. 11-31. Diputación. Huelva. GONZALEZ, A., (1981). En torno a la ceramica de cocina del mundo ibérico. Materiales del Castillo del Río. Aspe. Revista de Investigación y Ensayo, 33, pp. 7-23. Instituto de Estudios Alicantinos. Diputación. Alicante. GRACIA, F., (1995). Producción y comercio de cereal en el N.E. de la Península Ibérica entre los siglos VI-li a.C. Pyrenae, 26, pp. 91-113. Universitat de Barcelona. Barcelona. GRACIA, F., MUNILLA, G., PALLARÉS, R., (1989). La Moleta del Remei Alcanar-Montisà. Campañas 1985-1986. Diputación. Tarragona. GUERRERO, V.M., MIRÓ, J., RAMÓN, J., (1989). L'èpave de Binisafuller (Minorque), un bateau de commerce punique du lIIe siècle av. J. C. Actas de Studia Phoenicia X, Punic Wars (Amberes, 1988), Orientalia Lovaniensia Analecta, 33, pp. 115126. Universidad de Lovaina. Lovaina. GUSI, F. (1971). Informe sobre la campaña de excavaciones en la región del Alto Valle del Mijares. Noticiario Arqueológico Hispanico, XVI, pp. 205-241. Ministerio de Cultura. Madrid. GUSI, F., (1995). El templo ibérico y los recintos necrolatricos infantí/es de La Escudilla (Zucaina, Castellón). Quaderns de Prehistòrica i Arqueologia de Castelló, 16, pp. 107-114. SIAP. Diputació. Castelló de la Plana. HERNANDO, A., (1987). Evolución interna y factores ambientales en la interpretacióndel Calcolítico del sudeste de la península Ibérica. Una revisión crítica. Madrid. 173 HOZ, J. de, (1994). Una probable inscripción lafina en un casco de Pozo Moro. Archivo Español de Arqueología, 67, pp. 223-227. Centro Superior de Investigaciones Científica, Centro de Estudios Históricos. Madrid. JORDA, F., (1952). El poblado ibérico de La Balaguera (Puebla de Tornesa, Castellón). Resultados de la primera campaña de excavaciones. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXVIII, pp. 267-296. Sociedad Castellonense de Cultura. Castellón. LANCEL, S., (1994). Cartago. Barcelona LlLLO, P., (1993-1994). Notas sobre el templo del santuario de la Luz (Murcia). Anales de Prehistoria y Arqueología, 9-10, pp.155-174. Universidad de Murcia. Murcia. LOHMANN, H., (1995). Die chora Athens mi 4. Jahrhundert v. Chr.: Festungsweswn, Bergbau und Siedlungen. En EDER, W. (Ed.). Die athenische demokratien mi 4. Jahrhundert v. Chr., pp. 515-548. Stuttgart. LÓPEZ, M.T., (1995). Analisis antracológico. En OLIVER, A., GUSI, F., El Puig de la Nau. Un habitat fortificado ibérico en el ambito mediterraneo peninsular. Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 4, pp. 299-301. SIAP. Diputación. Castellón 'de la Plana. LUCAS, R., (1981). Santuarios y dioses en la baja época ibérica. Actas de la Mesa redonda sobre la baja época de la Cultura Ibérica (Madrid, 1979), pp. 233-296. Asociación Española de Amigos de la Arqueología. Madrid. LLOBREGAT, E., (1985). Dos temples ibèrics a l'interior del poblat de l'Illeta dels Banyets. Fonaments. Prehistòria i Món antic als Països Catalans, 5, pp. 103-109. Editorial Curial. Barcelona. MAESTRO ZALDIVIAR, E.M., (1989). Ceramica ibérica decorada con figura humana. Monografías Arqueológicas, 31, Pórtico Librerías, S.A. Zaragoza. MALUQUER, J., (1980). Excavaciones en la torruca de Cancho Roano, partida de Cagancha, en Zalamea de la Serena, Badajoz. Zephyrus, XXX-XXXI, pp. 259-260. Universidad de Salamanca. Salamanca. MARíN, M.A., (1988). Inmigración, colonización y municipalización en la Hispania republicana. Universidad de Granada. Granada. MARTíN, M.A., (1990). El s. 11/ a.C. a Ullastret (Baix Empordà). Excavació del tall LI-1. Actas del 8è Col'loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. La romanització del Pirineu (Puigcerdà, 1988), pp. 35-41. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerda. MARTíN, R., ESPARZA, A. (1992): Génesis y evolución de la Cultura Celtibérica. Complutum, 2-3, Paletnología de la Península Ibérica, 259-279. Universidad Complutense. Madrid. MARTíNEZ, J.V., (1992). El santuario ibérico de la cueva de Merinel (Bugarra). En torno a la función del vasa caliciforme. Estudios de Arqueología ibérica y romana. Homenaje a Enrique Pla Ballester. SIP, Serie de Trabajos Varios, 89, pp. 261"'281. Diputación. Valencia. MASCORT, M.T., SANMARTí, J., SANTACANA, J., (1991). El jaciment protohistòric d'Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional. Diputació. Tarragona. MATA, C., BONET, H., (1992). La ceramica ibérica: ensayo de tipología. Estudios de Arqueología ibérica y romana. Homenaje a Enrique Pla Ballester. SIP, Serie de Trabajos Varios, 89, pp. 117-173. Diputación. Valencia. MATEU, J.F., (1982). El norte del País Valenciano. Geomorfología litoral y prelitoral. Universitat de Valencia. Valencia. MIRÓ, J., (1982-83). Algunas consideraciones sobre las anforas ibéricas Maña B3. Pyrenae, 19-20, pp. 157-190. Universitat de Barcelona. Barcèlona. 174 MONEO, M.T., (1995). Santuarios urbanos en el mundo ibérico. Cumplutum, 6, pp. 245-255. Universidad Complutense. Madrid. MORENA, J.A., (1997). Los santuarios ibéricos de la provincia de Córdoba. Quaderns de Prehistòrica i Arqueologia de Castelló, 18, pp. 269-295. Diputación. Castelló de la Plana. MORET, P., (1990). Fortins "tours d'Hannibal" et fermes fortifiées dans le monde ibérique. Mélanges de la Casa de Velazquez, XXVI, pp. 5-43. Casa de Velazquez. Madrid. MORET, P., (1996). Les fortifications ibériques de la fin de /'Age du Bronze à la conquête romaine. Collection de la Casa de Velazquez, 56. Casa de Velazquez. Madrid. MORET, P., (1998). "Rostros de piedra". Sobre la racionalidad del proyecto arquitectónico de las fortificaciones urbanas ibéricas. Actas del Congreso Internacional Los íberos Príncipes de occidente. Estructuras de poder en la sociedad ibérica (Barcelona, 1998), pp. 83-92 .. Fundació la Caixa. Barcelona. MUÑIZ, J. (2000): Los miembros de la asamblea celta. Notas para su estudio. Iberia, 3, pp. 225242. Universidad de la Rioja. Logroño. NOCETE, F., (1994). La formación del estado en las campiñas del Alto Guadalquivir (3000-1500 a.n.e.). Analisis de un proceso de transición. Monografías de Arte y Arqueología. Universidad de Granada. Granada. NORDSTROM, S., (1967). Excavaciones en el poblado ibérico de La Escuera (San Fulgencio, Alicante). SIP, Serie de Trabajos Varios, 34. Diputación. Valencia. NOVICKA, M., (1975). Les maisons à tour dans le monde grec. Varsovia. OLIVER, A., (1982). Incineraciones entre el río Ebro y el Palancia. Nuevas aportaciones para el estudio de los enterramientos ibéricos. Cuadernos de Prehistoria y Arqueolog ía Castellonenses, 8, pp.189-256. SIAP. Diputación. Castellón de la Plana. OLIVER, A., (1983). Nuevas aportaciones al estudio de las piezas discoidales de los yacimientos ibéricos. Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, 4, pp. 81-88. Centro de Estudios del Maestrazgo. Benicarló. OLIVER, A., (1986). Sobre un posible rito funerario de ofrenda y libación en la necrópolis ibérica de la Solivella (Alcala de Xivert). Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, 14, pp. 47-56. Centro de Estudios del Maestrazgo. Benicarló. OLIVER, A., (1987). El poblamiento ibérico en Castellón ante la romanización. Preactas de Jornades Internacionals d'Arqueologia Romana. De les estructures indígenes a l'organització provincial de la Hispania Citerior, pp. 68-75. Museo de Granollers. Granollers. OLIVER, A., (1987-1988). Tres yelmos "tipo montefortino" hallados en Benicarló (Castellón). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 13, pp. 205-212. SIAP. Diputació. Castellón de la Plana. OLIVER, A., (1989). Evidence of the secons punic war in iberian settlements south of the Ebro. Studia Phoenicia X, Punic Wars, Orientalia Lovaniensia Analecta, 33, pp. 205-211. Universidad de Lovaina. Lovaina. OLIVER, A., (1990-1991). Las importaciones griegas en la costa ilercavona. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de Castellón. 15, pp. 173-188. SIAP. Diputació. Castellón de la Plana. OLIVER, A., (1994). El poblado Ibérico del Puig de la Misericordia de Vinaròs. Associació Cultural Amics de Vinaròs. Vinaròs. 175