La popularització de la informàtica

La popula i zació de la in o mà ica ANNA MONTESINOS LÓPEZ Uni e si a Poli ècnica de València In oducció En aques a socie a in o ma i zada en què i im —els p oduc es es an digi als i els me ca s esde enen elec ònics—, de o s els in en s ecnològics mode ns sembla se que el més e oluciona i és l’o dinado . Això és així pe què ulguem o no ulguem, en els països indus iali za s, o gi a al ol an dels o dinado s i les pe sones es em condemnades a e ús de la in o mà ica, conscien men o inconscien , semp e que emp em una a ge a de c èdi , eali zem una con e ència ele ònica, e c. És palés que aques a màquina —l’o dinado — és un dels in en s humans més impo an s i és el p oduc e esul an de p og essos ècnics an e io s. La his ò ia de la humani a és la his ò ia d’una sè ie p og essi a, i ins i o p ecipi ada, de can is ecnològics (Asimo , 1987: 12). La p esència de pe jades del sabe ècnic cons i ueix un dels p ime s signes d’humani a en la p ehis ò ia. Així, des de les p ime es ci ili zacions ins a l’eda mi jana, l’ésse humà a ana desen olupan la ciència aplicada i la ècnica. Pe ò és a pa i del segle XVI quan la ciència i la ècnica an expe imen a un g an desen olupamen , alho a que c eixia el acionalisme mode n. Hi ha, d’una banda, l’ideal de l’ésse humà com a mesu a de o es les coses i, d’una al a, la ciència i la ècnica, en an que mi jans que s’emp en pe al domini de la na u alesa. El Renaixemen a se el ocus de can is i d’in luències de la ciència mode na, la qual cosa a inc emen a el i me del can i ecnològic. Així ma eix, en el Renaixemen comença l’ús de símbols i de cálculs ma emà ics en els documen s come cials, i ambé es p e én simpli ica i e in el·ligibles les ano acions del càlcul. Així doncs, la e olució come cial esde é la p opulso a i di ulgado a de l’ús de les ma emà iques. L’A i mè ica de T e iso (1478), el p ime llib e de ma emà iques imp és, e a un manual d’a i mè ica, di igi a o es aquelles pe sones que necessi a en els udimen s del càlcul. Les nomb oses edicions de ac a s sob e a i mè ica p àc ica que es eali zen en la dècada que a des de 1480 ins a 1490 mos en no només la necessi a que se’n é, d’aques s, sinó ambé l’obe u a men al que s’ha p oduï cap al càlcul i les elacions ma emà iques en e la pe i a bu gesia, segu amen bas an allunyada de les especulacions pla òniques (Mínguez, 1990: 86). En el segle XVII, com que ja ha ia apa egu la ciència mode na i aques e a inc emen- a eno memen el i me del can i ecnològic, s’esde é una cla a endència en e s la mecani zació, la qual mo i a l’apa ició de màquines que eali zen pa del eball de p oducció, o deixan els eballado s i les eballado es p àc icamen o a del p océs de p oducció (Mun o d, 1979: 434). 60 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, XI A inals del segle XVIII es p odueix la in e nacionali zació p og essi a de la ciència, alho a que s’ence a la o mació d’una socie a indus ial. S’hi conclou la ase eo ècnica de la humani a i en comença una no a: paleo ècnica.1 En aques a època indus ial es p odueix un àpid desen olupamen de la ècnica i comença a pe ila -se el p o agonisme que adqui i à desp és, en el segon e ç del segle XX. Així, la llui a con a la dis ància que es a aplica a pa i de la segona mei a del segle XIX en la ansmissió del so di ec e, a gene a poc desp és l’in en del elè on, com a eina d’in e comunicació que o e ia a les pe sones la possibili a de comunica -se amb els al es pe damun de qualse ol ipus de dis ància ísica, cul u al, e c. Aques i me ecnològic ha segui augmen an amb apidesa al lla g del segle XX, sob e o a pa i de la Segona Gue a Mundial. El i me del can i ecnològic augmen a de mane a cons an i a més aques can i és acumula iu. L’apa ició de mi jans ecnològics comunica ius s’ha p oduï cada egada en mol menys emps, és a di , s’ha esde ingu més àpida,2 de mane a que ins que a apa éixe la àdio calgué espe a mol de emps, menys emps pe a l’apa ició de la ele isió, enca a menys pe a la de l’o dinado , i mol menys enca a pe a la de la in e ne . D’al a banda, cal eni en comp e que aques s mi jans de comunicació no sols han es a la conseqüència dels modes de p oducció i o gani zació social sinó que han endi a pe pe ua -los (Vázquez Mon albán, 1997: 219). Du an l’anomenada època de la in o mació o pos indus ial és quan an la ciència com la ècnica es desen olupen de o ma e iginosa. En e els e s més des aca s d’aques a època, obem el domini ecnològic de la socie a i el alo desmesu a i la mul iplicació accele ada de la in o mació.3 Quan al p ime e , des aca la ca e a ac ual de l’au oma i zació en què p edomina una ideologia ecnològica, que c ea una iden i a uni- e sal. El segon e —la p oli e ació in o ma i a— implica la c eació de supo s d’in o mació més po en s, la qual cosa compo a no es o mes comunica i es. La mul iplicació accele ada de la in o mació i els nous supo s d’aques a han bene icia la di ulgació no sols de la ecnologia in o mà ica, sinó de o allò que en ol a el món dels o dinado s o, en al es pa aules, la ida digi al. To això ha dona pas a l’anomenada època de la pos in o mació, en la qual Agui e & Ramone (1998: 26) en enen que s’ha o igina de e minada cons ucció ideològica de i de mil·leni, ja que de o ma pa al·lela a la ase «p ole a is de o s els països uniu- os», a ui hi ha una ideologia que és «in e nau es de o el plane a, connec eu- os».4 En aques sen i , Eco (1996: 137) assenyala que, da an de l’espec e d’una xa xa de comunicació que s’es én i ab aça l’uni e s sence , cada ciu adà d’aques món esde é un memb e d’un nou p ole a ia . 1Mun o d (1979) p oposa es ases que ep esen en el desen olupamen de la ècnica: eo ècnica, paleo ècnica i neo ècnica. 2Du an (1994: 20) diu que si condensem la his ò ia de la humani a des de l’any 10.000 aC. ins a l’any 2000 dC. en in -i-qua e ho es, el p ime o dinado so gi ia a les 23h 53’ 31’’; el p ime sa èl·li a i icial es posa ia en ò bi a a les 23h 54’ 36’’, l’ésse humà a iba ia a la Lluna a les 23h 56’24’’ i el mic op ocessado a les 23h 57’ 3No hem d’oblida , pe ò, que en els úl ims anys ha des aca cada egada més el sec o p oduc o d’in o mació p i ada en de imen del públic. A més, la come ciali zació de la in o mació i la c eixen concen ació dels p oduc o s de la in o mació són e s dominan s en l’ac ual economia no d-ame icana. 4Aques a ase a e e ència a un dels homes que més s’ha bene icia —i enca a se’n bene icia— del come ç in o mà ic, Bill Ga es, el qual a c ea el lema ge wi ed. 61 LA POPULARITZACIÓ DE LA INFORMÀTICA A les acaballes del segle XX, la mundiali zació ha a iba amb In e ne i la comunicació és el pa adigma màxim de la no a socie a global. Pe a un u u no gai e llunyà es p e eu un món impe cep iblemen connec a . Pe ac a quins han es a els ac o s de e minan s de la popula i zació de la in o mà ica a pa i de la segona mei a del segle XX, i sob e o a pa i de l’úl ima dècada d’aques amb l’apa ició d’In e ne , a con inuació ac a em en apa a s di e en s an les millo es ècniques com els e s ex e ns a la in o mà ica que han esde ingu un supo indiscu ible de la seua popula i zació, com són la ciència icció, els mi jans de comunicació de masses i les publicacions di ulga i es. 1. Les millo es ècniques: ac o p incipal de la popula i zació de la in o mà ica Ac ualmen , l’o dinado po sembla que és un elec odomès ic més dels que podem oba a les lla s, pe ò és di e en de la es a d’apa ells elèc ics que enim a casa, i això pe di e sos mo ius. En p ime lloc, aques a màquina és ansmisso a i ecep o a d’in o mació i és pe això que es pa la de comunicació pe sona-màquina; a més es po connec a amb al es màquines, e que o igina el que s’anomena comunicació màquina-màquina; i, en segon lloc, cada egada més apa ells inco po en algun sis ema in o mà ic (ac ualmen , el nomb e de mic op ocessado s que enim a casa és d‘un cen ena o més, i un co xe en du inco po a s més de cinquan a). D’al a banda, l’o dinado , abans d’esde eni un apa ell domès ic, ja e a un apa ell del qual eien ús al es à ees de coneixemen di e en s a la in o mà ica es ic a en les seues in es igacions, de la ma eixa mane a que la in o mà ica es à o mada ambé pe al es à ees del sabe . En de ini i a, com apun a Con e as (1998: 32), amb els o dinado s a les lla s, expe imen em can is p o unds en o s els àmbi s socials, ja que si en la e olució indus- ial, les màquines de apo en els ela s e en p opulso es de ans o macions que con inuen en la o ça pos indus ial dels mo o s elèc ics o de ca bu an s, l’o dinado subminis a l’ene gia que ens cal pe alimen a la e olució digi al, elec ònica, in o mà ica o ecnològica. A pesa que l’o dinado a ui siga p àc icamen un elec odomès ic més, hi ha una qües ió a eni en comp e: els elec odomès ics han es a dissenya s i ab ica s pe a e -ne ús en un con ex domès ic, men e que els o dinado s en un p incipi no an es a pensa s pe a aques con ex i, ins i o , ningú no hagués dona es pe aques plan ejamen . Kenne h Olsen, p esiden de Digi al Equipmen Co., a i ma a l’any 1977 no eu e cap aó pe què cada pe sona haja de eni un o dinado a casa. Ce amen , es pensa a que amb una do zena d’o dinado s es pod ien cob i les necessi a s mundials. E a un al e emps en què un o dinado enia un p eu an one ós que calia compa i -lo. Així, l’o dinado naix en els àmbi s mili a , emp esa ial i uni e si a i pe eali za càlculs d’una mane a mol més àpida i e icaç que l’ésse humà. Amb o , els o dinado s que coneixem a ui en dia no enen mol a eu e amb els seus ge mans g ans quan a les dimensions, al p eu, als ma e ials i al uncionamen . En compa ació amb les ac uals, la g andà ia de les p ime es màquines e a eno me, ja que en 1946 el p ime g an compu ado elec ònic, l’ENIAC (Elec onic Nume ical In eg a o and Calcula o ), pesa a 30 ones, ocupa a di e sos despa xos i eali za a 360 mul iplicacions pe segon —a ui hi ha màquines que eali zen un milió de milions 62 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, XI d’ope acions en un segon. També els p ime s discs du s enien una g andà ia a ui impen- sable: ocupa en el ma eix espai que dues ne e es. Tanma eix, a poc a poc, aques es dimensions an ana en -se cada egada meno s i, ac ualmen , enca a no han oca el ons, ja que una de les ies d’in es igació més impo an s de la in o mà ica és la minia u i zació dels o dinado s, la qual p e én aconsegui minio dinado s de bu xaca. És ce que aques e de la minia u i zació, així com l’apa ició del mic oxip el 1970 i la del mic op ocessado el 1971, han possibili a l’en ada dels o dinado s a les lla s, pe ò ambé hi ha uns al es ac o s impo an s que cal eni en comp e, ja que la educció de la g andà ia sense una millo a de la comunicació pe sona-màquina no hagués pe més la «in o mà ica de consum». La di icul a i l’especiali zació del maquina i i del p og ama i an p opicia que du an alguns anys ó a una à ea especí ica d’especialis es. Un dels expe s del MIT (Massachusse s Ins i u e o Technology), Neg opon e (1997: 82), esumeix aques a idea, o eco dan que a en a anys la u ili zació d’un o dinado e a com pilo a un apa ell pe a e a a la Lluna, e a el domini d’una mino ia en enada en la màgia necessà ia pe maneja aques es màquines, a egades amb llengua ges p imi ius o sense llengua ge de cap mena (només in e up o s i llums in e mi en s). Més a d, pe ò, l’e olució del maquina i i del p og ama i p o oca en el que hem anomena in o mà ica de consum, a la qual podia accedi qualse ol pe sona que ingués uns es al is, de mane a semblan a l’e olució que a pa i la o og a ia. L’aba a imen dels o dinado s i la acili a d’ús d’aques s han dona lloc a un p océs en què podem pa la d’una ce a coloni zació psico ecnològica, inicialmen en els usua is p òpiamen di s i desp és en la es a de les pe sones pe pa dels o dinado s, quan als hàbi s men als i lingüís ics. Tècnicamen , aques accés massiu a la in o mà ica ha es a ui d’un maquina i i d’un p og ama i mol més amigable pe als usua is. En aques sen i , una de les i es in o mà iques més impo an s es p oduí amb el pas del sis ema ope a iu MS-DOS al sis ema de ines es —Windows—, el qual imi a a el sis ema Macin osh de l’emp esa Apple. Cal di que, gene almen , els can is in o mà ics són conseqüència de les successi es e olucions elec òniques que es mani es en en el disseny dels compu ado s i dels seus pe i è ics i ambé dels can is de la iloso ia dels sis emes ope a ius i del p og ama i. El encamen més signi ica iu es a p odui l’any 1974, quan un cen e d’in es igació, el Xe ox Palo Al o Resea ch Cen e a dissenya una màquina expe imen al, que mai no es a come ciali za , la qual incloïa el moni o g à ic, el a olí, les uni a s de disc lexible i els disposi ius de comunicació i d’imp essió que a a són an eqüen s. El p og ama i o e ia en la pan alla elemen s g à ics, com a a l’esc ip o i, les icones, els menús i les ines es de diàleg, que e en sensibles a una ecla i a la posició d’un cu so mòbil. L’usua i acciona a la ecla i mo ia el cu so mi jançan el a olí, i ebia la e oalimen ació immedia a a a és del moni o . Aques a màquina ese a a la mei a dels seus ecu sos de càlcul pe a man eni la in e ície. Així, a nàixe el àndem a olí-pan alla. El a olí p opo ciona a un con ol isual de l’usua i sob e la pan alla, que podia mou e’s pe aques a al seu gus i segons les necessi a s i, pe an , e i a ia la memo i zació d’in ini es o d es pe a qualse ol acció sob e l’o dinado que es olgués que aques eali zàs; la in e ície passa a de se monocolo a mul icolo , la in e ície ex ual en la pan alla es con e ia en una in e ície g à ica plena de o a una sè ie d’icones que acili a en el uncionamen a l’usua i (in e ície amigable), ima ge, so, e c. 63 LA POPULARITZACIÓ DE LA INFORMÀTICA L’amigabili a ha a ec a , p àc icamen , o s els àmbi s in o mà ics. Així, les ambicioses idees del cen e d’in es igació de Xe ox, desen olupades abans del naixemen del mic ocompu ado , implica en al p incipi un p eu ele a en el p oduc e i algunes pè dues de endimen . Tanma eix, el me ca ac ual elimina qualse ol p oduc e in o mà ic — maquina i o p og ama i— que no o e esca la capaci a de comunicació que es a p oposa en aquell cen e. Més enca a, els en o ns g à ics han en a amb o ça en els sis emes in o mà ics de l’emp esa i dels cen es d’in es igació, que són u ili za s pe especialis es. A i de mos a com s’ha ana acili an el eball amb els o dinado s i els can is successius que ho han de e mina , exempli iquem un dels eballs ípics d’o dinado que ha hagu de eali za un agen d’assegu ances des de mi jan de segle XX ins a l’ac uali a . En 1960, si un agen d’assegu ances, que eballa a dins d’una g an companyia, olia ob eni una llis a del seus clien s mo osos, sols podia disposa d’un compu ado pe a eali za aques a asca. Aques o dinado , que po se ha ia cos a un milió de dòla s, es oba a ubica en una sala acondicionada i únicamen e a maneja pe un especialis a amb ba a blanca anomena ope ado . Hi ha ia uns g ans apa ells, amb p o usió de bo ons, palanques i llumene es, que s’ha ien d’u ili za amb mol a cu a. L’elemen més impo an e a la uni a cen al, que enia unes dimensions d’un apa ado , i al seu cos a es a a el lloc de comandamen : el ele ip. Pels ol an s es a en les uni a s de discs —semblan s en la o ma i en les dimensions a les en ado es de cà ega supe io —, les uni a s de cin a — compa ables a un walkman amb les dimensions d’un igo í ic— i una imp esso a eno me ubicada dins d’una campana pe a pode supo a el so oll. Pe a du a e me la asca de l’agen , l’ope ado ano a a la comanda i espe a a que l’o dinado acabés la seua asca ac ual. Desp és ana a al maga zem del p og ama i i aga a a dos g ans ode s de cin a magnè ica. Un d’aques s con enia un p og ama i l’al e les dades. Calia col·loca la cin a del p og ama sob e la uni a de cin a —un apa ell de les dimensions d’un g an igo í ic— i p éme unes quan es ecles d’una consola, pe què el con ingu de la cin a passàs a la memò ia de l’o dinado . La eina es epe ia amb la cin a de les dades. Desp és de no es manipulacions sob e la consola, s’inicia a el p océs de càlcul i, inalmen , la imp esso a comença a a imp imi la llis a desi jada. Finalmen , la llis a a iba a al despa x de l’agen . Només en a anys més a d, en 1990, l’agen d’una emp esa, pe eali za el ma eix eball, disposa a d’un e minal a la seua aula. Una pan alla, que es a a connec ada a l’o dinado cen al, p esen a a o mula is que, en ompli -se, p o oca en l’execució de la asca. Un úl im o mula i p egun a a si es ol el esul a de la ece ca a la pan alla o en un llis a de pape con inu e en una imp esso a compa ida, pe exemple, amb al es es agen s en un ma eix despa x. Si s’hagués ac a d’un agen au ònom, ambé hau ia disposa d’un o dinado pe sonal a la seua o icina. Aques enia un con ac e de man enimen i, quan no a a algun p oblema, un ope a i l’a enia a domicili. En un any podien ha e so gi qua e inciden s que ha ien demana man enimen . Segu amen , ecomana pe algun col·lega, l’agen ha ia comp a un p og ama de ges ió d’assegu ances que s’execu a au omà icamen e en engega l’o dinado . El diàleg que man é l’o dinado e a es ic amen ex ual, açò és, no hi ha ia cap g à ic. Ru inà iamen eia una ope ació coneguda com còpia de segu e a , que consis eix a in odui una sè ie de disque s en la disque e a. 64 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, XI Ac ualmen , en l’any 2000, l’agen de l’emp esa disposa d’un o dinado pe sonal a la seua aula. Es à connec a amb els al es agen s de la ma eixa emp esa a a és d’una xa xa d’à ea local i és esponsable de la in o mació con inguda en la seua màquina. L’agen execu a l’aplicació en doble clic en una icona de l’en o n g à ic de l’o dinado . Alho a que é un o dinado , s’hi ha col·loca un na egado , un p og ama de co eu i una agenda digi al. En aques úl im cas, un adminis a iu man é les agendes de o s els agen s de la secció a a és de la xa xa. Les dades impo an s que compa eix amb o s els seus col·legues es oben en un se ido cen al, man ingu pe l’ope ado de ba a blanca. En el cas de l’agen au ònom, que eballa des de la seua casa amb un PC que é un en o n g à ic, es comunica amb els clien s, els col·legues i els co edo s pe mi jà d’in e ne . Quan als p og ames, en un p incipi, es a en només des ina s als càlculs d’enginye ia i als sis emes de comp abili a . Els dos p ime s llengua ges de p og amació an se FORTRAN (Fo mula T ansla o ) i COBOL (Common Business O ien ed Language), la qual cosa assenyala quins e en els dos àmbi s d’explo ació dels sis emes in o mà ics. Aques s p o- g ames inicials con e ien di icul a s d’ús pe a qualse ol que no conegués comple amen an el maquina i com el p og ama i, ja que eque ien uns coneixemen s o ça amplis només pe engega la màquina o pe eali za qualse ol manipulació d’aques a. Més a d, pe ò, aques s es di e si ica en copiosamen quan a la emà ica, ja que no sols enien la inali a de e més àpidamen els càlculs, sinó que es p opo ciona en aplicacions que acili a en la eina in es igado a d’al es à ees de coneixemen di e en s a la in o mà ica. En aques cas, els p og ames de simulació an eni una g an acollida en di e en s camps cien í ics i ècnics, com és l’a qui ec u a, pe què pe me ien obse a amb an elació el p oduc e inal d’una asca enca a no eali zada, amb la qual cosa les ec i icacions e en possibles sense p odui cap dany pos e io . Uns anys més a d es a conside a que el u u de la in o mà ica es a ia de e mina pe la po ència i la e sa ili a que an les màquines com els p oduc es in o mà ics o e i en al consumido no in o mà ic. És el momen en què, d’una banda, el maquina i és ècnicamen més ba a i disposa d’unes dimensions assequibles a qualse ol pe sona i, d’una al a, el p og ama i es di e si ica enca a més i ja no sols els p og ames es an des ina s a la in es igació o al eball emp esa ial, sinó que a a els p og ames enen com a p incipal objec iu l’oci de qualse ol pe sona. En aques sen i l’o dinado es a domès ic mi jançan els jocs. En els anys ui an a, un dels jocs d’o dinado que més èxi ingué ou el T i ial Pu sui , el qual no sols es a a des ina a l’oci sinó ambé a l’educació. Amb els jocs, la in e ac i i a en e la màquina i la pe sona usuà ia es a eali a , esde enin una de les possibili a s d’amigabili a més impo an s. To a la qües ió de l’amigabili a ha gene a els p og ames que po en inco po ada l’explicació ex ual de cadascuna de les possibili a s d’acció que o e eixen. És el que es coneix amb el nom d’ajuda del p og ama. Aques a és una mena de ex ins uc iu i desc ip iu que apa eix dins del uncionamen d’un p og ama i on acudeix l’usua i pe al de solucio- na algun dub e o p oblema del ma eix p og ama. A més a més, aques a es oba dins del con ex de la in e ície, és a di , és àcilmen locali zable en el menú de la pan alla. Quan l’usua i acudeix a l’Ajuda, no li apa eix a la pan alla un manual d’ús o de p oblemes del p og ama —com els manuals en supo pape —, sinó aquella que es co espon al p oblema que hi demana. En el cas que la in o mació d’ajuda no siga su icien , el ex d’ajuda con é 65 LA POPULARITZACIÓ DE LA INFORMÀTICA unes de e minades pa aules, que se’n di e encien de la es a pel colo i, sob e o , pe què si es a clic en aques es apa eix un al e ex , ima ge, e c. que a e e ència a la pa aula ac i a- da an e io men . En l’úl im ex , que en ce a mane a p o é d’un al e, poden apa éixe al es pa aules que ens du an a d’al es connexions ex uals i així successi amen . És el que coneixem amb el nom d’hipe ex : ex digi al (un documen elec ònic) que es po llegi seguin múl iples elacions associa i es que eme en a uns al es ex os digi als, de la o - ma mol semblan al uncionamen del ce ell humà. Així, Se ano (1999: 294) pa la de la màgia de l’hipe ex , que el obem p incipalmen en les enciclopèdies en supo CD-ROM i en les pàgines web, i conside a que l’hipe ex és el mi acle del supe llib e elec ònic, el llib e sag a de les pa aules es ella, de les pa aules gene ado es d’espais de signi icació. Segons Plan (1998:18) l’hipe ex a possible que un sol il conduc o , o uns pocs es lliguen en un « eixi d’in e elacions» en el qual la o ça d’una connexió es de i a de la supe posició pa cial de mol s ils de connexió di e en s en e els emes i no d’un únic ilamen , que eco e una mul i ud de emes. En aques cas, es po enca la seqüenciali a ex ual del ex analògic, ja que el lec o na ega (lec u a na egacional) conduin els seus desplaçamen s pe la xa xa in o mà ica segons els seus in e essos. D’aques a o ma, el lec o es con e eix en pa icipan ac iu de la con igu ació de la lec u a, men e que l’au o ia cada egada es a una mica més in isi- ble. Una al a i a que ha de e mina l’ex ensió de l’ús in o mà ic en la socie a ha es a el naixemen dels sis emes mul imèdia, els quals pe me en la combinació del ex esc i amb la ima ge i el so, an de o ma es à ica com en mo imen , ja que l’amigabili a augmen a palesamen i pe me a qualse ol pe sona sense coneixemen s in o mà ics una g an in e ac i i a i una acili a d’ús conside able. Els sis emes mul imèdia jun amb l’hipe ex han p opicia la mul iplicació de les enciclopèdies i els cu sos de di e en s ma è ies en CD- ROM, així com la senzilla u ili zació i l’augmen de l’a ac iu que o e eix una de les possibili a s d’In e ne : el web. A més de la acili a d’ús dels o dinado s i de les possibili a s p àc icamen màgiques que o e eixen aques s cada egada més, podem a i ma que l’expansió gene ali zada d’aques es màquines s’ha p oduï amb l’a ibada de la xa xa de xa xes: In e ne . Aques a, en an que xa xa mundial d’o dinado s, ha o igina en la majo ia de les pe sones el desig de comunicació amb la es a del plane a. Val a di que aques desig so in no espon més que a la no e a del mi jà, ja que cu iosamen , men e els p oblemes de comunicació social no es esolen o s’inc emen en, la xa xa sembla se la solució de o s aques s. Un dels usos més eqüen s de la xa xa de xa xes és la ece ca d’in o mació, la qual sí que l’ha acili ada eno memen , men e que alho a hi ha un augmen excessiu del que mol s han anomena desin o mació de la xa xa. A és que In e ne és un mi jà adien pe a la di ulgació de la in o mació, ja que en pe me una ece ca àpida, una di usió in e plane à ia i una eno ació dels con ingu s e iginosa, ambé esde é un mi jà on o és publicable i no semp e se n’ob é la quali a que es desi ja ia. La di usio d’In e ne ha es a i és du a a e me des de o s els àmbi s socials de pode , ja que ins i o els go e ns dediquen una no genys menysp eable pa ida p essupos à ia a la implan ació d’aques supo en mol s àmbi s socials, com a a en el sis ema educa iu, així com l’aba a imen del seu ús pe pa de les emp eses, a can i de la imposició de publici a 66 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, XI dins de la in e ície que ens pe me connec a -nos amb In e ne . Hem de ema ca que bona pa de l’a ac iu que é In e ne és el e que o e eix, a més del web, di e en s possibili a s comunica i es mol a aien s pe a les pe sones usuà ies i no usuà ies, com a a les que són quasi simul ànies en el emps (el co eu elec ònic i els g ups de no ícies) i les que són absolu amen simul ànies (la e úlia elec ònica o xa i la ideocon e ència). Aques es eines —co eu elec ònic, ò um, e c.— que, en p incipi, ha ien es a des inades i u ili zades exclusi amen amb uns objec ius cien í ics i in es igado s, s’han con e i en el p incipal mi jà comunica iu no p esencial dels pa icipan s en mol es de les elacions pe sonals i socials. Finalmen , podem di que, al lla g de les dues úl imes dècades, els o dinado s han ana en -se cada egada més àcils d’u ili za , s’han aba a i en g an mane a i a més enen mol a més capaci a de p ocessamen i d’emmaga zemamen que els seus homònims an e io s. To i això, enca a no s’ha a iba al inal del camí, ja que aques segueix p oduin màquines i eines cada egada més pe i es, més ba a es, amb més capaci a , e c. Un dels e s més impo an s de la in o mà ica, i que cada egada ha ana en augmen p og essiu, és l’ac uali zació de les màquines i de les eines in o mà iques, ja que el pe íode de emps que passa en e una no e a i una al a cada egada és meno . Això ha dona lloc a si uacions pa adoxals, com és el cas de l’apa ició dels p ime s Pen ium, en què, malg a la p esència de ines es que acili en la comunicació pe sona-màquina, el que es conside a a un expe en in o mà ica es con e ia en un anal abe in o mà ic. Fe i e , pel que a a la in o mà ica, el que a ui és nou, demà ja és di ulga , possiblemen pe què en poc de emps es p odui à l’apa ició d’un al e disposi iu més nou en el me ca . Aques és el enomen d’obsolencència plani icada dels p oduc es in o mà ics. 2. La ciència icció i els mi jans de comunicació: ac o s indiscu ibles de la popula i zació de la in o mà ica No hem d’oblida que la in o mà ica, a pa i de mi jans del segle XX, ha es a un ema cons an i un dels p incipals en la li e a u a i en el cinema de ciència icció, i pe an àmpliamen di ulgada pe aques es. Ob es, com a a la d’Asimo 5 —cen ada sob e o en la obò ica— o la de William Gibson —esc ip o de la p ime a de les no el·les cibe punk, Neu omance —, són una bona mos a de la di ulgació de la in o mà ica, mi jançan la li e a u a. Així ma eix, un exemple d’ob a mol di ulgada, en la qual la in o mà ica é un lloc clau és la d’A hu Cla ke. Aques és l’au o d’una de les ob es que a ma ca una i a: 2001 Odissea a l’espai, i és en aques a ob a on Cla ke ens mos a un o dinado anomena HAL. Na u almen , obem un joc lingüís ic in e ex ual, pe aó que aques a sigla p o é de la d’una emp esa d’o dinado s ja mol coneguda en aquells momen s, com és la IBM (In e na ional Business Machines). El joc consis eix simplemen en un can i d’o d e al abè ic: les lle es de la sigla de l’o dinado de la no el·la es co esponen amb les de la de l’emp esa, pe ò amb una lle a an e io de l’al abe . 5Asimo jun amb G eenbe g i Waugh són els compilado s de di e en s ela s elaciona s amb els o dinado s, i més conc e amen amb els delic es o els usos inco ec es que es poden eali za amb aques s, en l’ob a Compu e C imes and Cape s, publicada l'any 1983. 67 LA POPULARITZACIÓ DE LA INFORMÀTICA En e les nomb oses in e ex uali a s que obem del món in o mà ic en la ciència icció, des aquem ambé la que u ili za Asimo en alguns dels seus ela s: Mul i ac. Aques a, segons la icció, és una compu ado a gegan que con ola l’economia de la Te a i assesso a an en l’àmbi cien í ic com en el social en gene al, i el seu e més impo an i esga i ós au en el e que és el pun cen al d’in o mació de o es les dades ela i es a cada pe sona. El nom ic ici d’aques a màquina ens eme a l’Uni ac (Uni e sal Au oma ic Compu e ), un dels p ime s models come cials d’o dinado , açò és, el p ime o dinado no elabo a en l’àmbi mili a o uni e si a i. Això signi ica que a més dels p o o ips de màquina expe imen als, comença a a e -se un o dinado del qual se’n eien di e sos exempla s. Abans d’aques a c escuda impo an de la ciència icció de mi jans del segle xx, la ciència icció ja ha ia assoli un lloc des aca quan Ve ne esc i í les seues no el·les, mol es de les quals ha ien es a plani icades pe se ehicles de di ulgació cien í ica. Aques au o a conjec u a algunes de les ecnologies de inals del segle XX. D’aques a mane a, Ve ne, en una de les seues ob es, Pa is au XXe siècle, a p e eu e, cen anys desp és de l’esc ip u a d’aques a, que una xa xa eleg à ica cob i ia o a la supe ície dels con inen s i els ons dels ma s, de mane a que Amè ica no es a ia ni a un segon d’Eu opa. És pe això que Asimo (1987: 13) conside a que Ve ne és el p ime u u is a en sen i mode n —la p ime- a pe sona que es plan eja el que es pod ia aconsegui g àcies a un con inu p og és ecnològic, així com els descob imen s que pod ien eali za -se. Desp és de Ve ne, la ciència icció6 a con inua sen una impo an on de u u isme, pe ò a se , com ja hem esmen a , sob e o a pa i de mi jans del segle xx quan comença la seua eda d’o . Els emes p e e i s pels au o s de ciència icció han es a els ia ges in e plane a is, els obo s, els o dinado s, les bombes nuclea s i la supe població. Així ma eix, mol es d’aques es ob es de ciència icció han a iba a un g an nomb e de pe sones, ja que han es a du es al cinema o a la ele isió, com a a Blade Runne o 2001 Odissea a l’espai, alho a que ambé hi ha hagu una o a c escuda del cinema de ciència icció en què la in o mà ica és un elemen imp escindible, sob e o en les dues úl imes dècades del segle XX, donan lloc a pel·lícules com són Copyca o The Ne . Així, an el cinema com la ele isió, que han esde ingu dos dels mi jans de comunicació de masses més impo an s d’aques segle, han es a un dels ac o s que més ha e pe la popula i zació de la in o mà ica, ja que ha a iba a un públic mol més g an que no les ob es li e à ies. D’al a banda, du an l’úl ima dèdada del segle xx, els mi jans de comunicació de masses —sob e o la p emsa i la ele isió— han expe imen a una inclusió d’elemen s isuals p opis de la in o mà ica en e els seus con ingu s, així com el naixemen de monog à ics dedica s exclusi amen al món que en ol a l’o dinado i les xa xes d’aques s. Quan a la p emsa cal des aca l’augmen de e is es i a icles de emà ica in o mà ica, així com el naixemen de les seccions elacionades amb la in o mà ica an en els pe iòdics 6En l’àmbi ca alà, podem des aca des de la p ime a no el·la ca alana que es conside a de ciència icció, Homes a i icials, de F ede ic Pujulà i Vallès, de 1912, passan pe au o s com a a Joaquim M. Nadal, An oni Ribe a, Pe e Calde s en e al es, ins a Pe e Ve dague , Mon se a Julió, Manuel de Ped olo o Jaume Fus e , ambé en e al es. Així ma eix, el 1984 apa eix la p ime a col·lecció especiali zada amb el nom «2001, Pleniluni ciència- icció», que ha esde ingu una peça clau en la di ulgació d’aques a li e a u a en l’àmbi ca alà. Pos e io men , ambé han is la llum de e minades ecopilacions de ela s d’aques cai e amb au o s an ca alans com d’a eu del món.