L'Estel, Nº 13 (març 1996) 

CENTRE EXCURSIONISTA DE , CASTELLO NQ 13 MAR\: 1996 Va/l da Nuria -Portada: Vallibona. -Foto: Anna Bueso. -Les opinions deis autors no han de coincidir necessiiriament amb les del Consell de Redacció. Foto: ANNA BUESO •SEU DEL C. E. C. -Isabel Ferrer, 60 -Teleton 23 44 90 - CASTELLÓ. •HORARI. -Dimecres idivendres, de 20 a21' 30 h. • FORMA D'INSCRIPCIÓ ALES AGTIVITATS. -AW:e~ar-se al C. E. C. una setmana abans de l'activitat com amínim (es pot fer per teleton). No cal ser soci per participar-m. •FORMA D' ASSOCIAR-SE: -Complimentar la fitxa il'ordre de domiciliaci6 bancaria que se us l1iurara al C. E. C. -Portar dues fotografies tamany carnet. -Abonar la guota d'inscripci6. f"DEX • EDITA: C. E. C. Centre Excursionista de Castelló. ADRE(:A: C/lsabel Farrer, 60 - Tel. 23 44 90 -Castell6. DIPOSIT LEGAL: CS-77-1993. EQUIP DE REDACCIÓ: Santiago Aragón, Enric Forcada, Dolors Usó, Anna Bueso. COORDINACIÓ: Rosa Garcia. IMPRESSIÓ IMAQUETACIÓ: Impremta La Gavina. -Aquesta revista esta confeccionada amb paper reciclat 100 x 100. Editorial . Un dia de Marxa , . Ecologia iConsciencia . Material d'Arxiu . Avui parla . Activitats previstes ........... .. Notes de Sócietat . Passatemps icalaix de sastre . Reglament pujada aPenyagolosa . Pagines 1 2 8 9 11 14 17 18 20 cl L_'_e_st_el_*_l.....l EDITORIAL "OMPLIN XARXES DE VOLGUTS ESTELS PLENS DE VENTURES, PLENS DE CONEIXENCES" ITACAKA VAFlS Per supost estaríem molt contents si en aquests ESTELS, haguéreu trobat moltes coses bones ja que aquest ha estat el nostre desig. ... Avui, ja han passat TRES ANYS d'aquest projecte, iens adonem de que els anys passen de pressa. Pero ara, damunt la taula ja podem posar un grapat de revistes ... iles posarem per fer una passejada per les planes escrites ivore com amb LA COL·LABORACIO DE MOLTA GENT tenim unafeinafeta. Als primers dotze exemplars, trobem tots aquests noms d'amics iamigues que hi han par.ticipat: . FRANCESC NAVARRO, FERRAN SANCH/S, ROSA GARCIA, ESPELEO CLUB CASTELLÓ, DOLORS USO, COLLA ECOLOGISTA, MANUEL ARASA, CARME CALAFORRA, SANTIAGO ARAGON, FERRAN APARICI, GREGORI DOLZ, XA VI MUÑOZ, DANIEL FOR CA DA, 1.M. BENLLIURE (FILL), lOAN MIQUEL MARTI, VICENT PITA R CH, ADALL, ALVAR MONFERRER, QUIQUE, ALICIA BRANCAL, lOSEP ANTONI ICLAROS, AMICS DE LA SERRA D'ESPADA., DANIEL GOZALBO IBELLES , lOSEP MIQUEL LLORENS, FRANCESC ESTEVE IGALVEZ, lOSEP LLUIS VICIANO IAGRAMUNT, PASCUAL FUSTER, GUILLEM COLL, ASSOCIACIÓ MAS DE NOGUERA, CENTRE EXCURSIONISTA DE VALENCIA, FRANCESC DURA IESTE VE, ENRIC FORCADA, ROSA LOURDES ARENOS, ASSOCIACIÓ ARQUEOLÓGICA DE CASTELLÓ "LLANSOL DE ROMAN/", ISMAEL PIQUER, SIMO SEGURA, lOSE DAVlLA, lORD! TARREGA, FREDERIC ALBERT, GUILLEM ESCOLANO, PENYA SETRILL, lOAN CARLES FIGAS IGUINOT, lOSE RICARDO CATALA CEBRIA, COLLECTIU D'AMANTS DE LA COMUNICACIÓ ALTERNATIVA, lESUS BERNAT, ELENA BELLIDO IQUEROL, MIQUEL A. ANDRES IBELTRAN, VICENT MATEU, LLEDÓ TARREGA, ANNA BUESO ... Atots ellsles el nostre agraiinent. la vosaltres lectors, recordar-vos que podeufer-nos arribar les vostres opinions, impressions, punts de vista etc. Elfutur esta per escriure ial'Estel tenim tots elsfulls en blanco Donar-losforma esta en les vostres mans... Contem amb 'vosaltres per continuar l'Estel, iaixícom hem comenfat amb un vers de Kavafis "Itaca", ens acomiadem amb el mateix: ITA CA Quan surts per fer el viatge cap aItaca, has de pregar que el ca mí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraras en un port que els teus ulls ignoraven, ivagis aciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'ltaca. Has d'arribar-hi, és el teu des tí, pero no forcis gens 'la travessia. BANC~XA És preferible que duri molts anys, que siguis vell quanfondegis l'illa, ric de tot el que hauras guanyatfent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. !taca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. Isi la trobes pobra, no és que ltaca t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet. sabras el que,volen dir les Itaques. ROSA GARCIA En representació de l'Equip de Redacció. Castelló -C?ixa d'Estalvis de Valencia, Castelló iAlacant cl L _'_est_el_*_2--' Z'lf ItORflI 2'01 C· . ~. 1'51 ,~. o ~: 1" Foto 1 HORARI L' excursió comenya a la carretera que va de Lludient al Castell de Vilarnalefa, i, a uns 100 metres, en eixir del case urba, trobem a la dreta una font i un petit frontó, on neix el camí que va al cementiri del poble, situat a uns 10 minuts. Total Parcial 00.00 00.00 Arribem a un carní i, uns 10 metres a la dreta per dins d'aquest camí, tomarem a agafar aI'esquerra la mateixa senda" un altre cop, ideixarem a ma dreta una case- 00.25 OO.OS OO.!7 OO.!7 Després de deixar el camí al'esquerra i passar a la vora d'una bassa (abeurador del ramat) trobem un sifó a la dreta del camí i, totjust enfront, comenya una senda ancestral molt bonica, que degut al' erosió i el transit intens d'altres epoques gairebé sempre esta ensorrada a les roques guixoses que travessa. i: I I 1 - - "~" "- - ~- .....- "It.." _- --' -"---1./1,.., -- --:--~ ~ ~ !~ ·Si i, i' ~: l:, Tot ique al nostre trajecte de Castellnovo aToga la poblaci6 s'ha concentrat als municipis, al terme de Lludient és quan ja comen9a a haver-ID vestigis d'un espectacular poblament dispers, iaixí es pot comptabilitzar als censos de Lludient, Lludient Castell de Vilamalefa, Xodos, Vistabella, etc. més poblaci6 dispersa pels termes respectius que dins del propi municipi unes décádes enrere. El nostre tercer idarrer tram d'excursi6 comen9a aLludient. Aquest poble compta actualment amb uns 100 habitants i al' acabament del segle passat tingué un cens d'uns 600 habitants. La seuasituaci6 aprofita el ressalt roc6s enrillg deis diposits que un dia abandona el riu Vilaformosa. Es tracta d'un illot talcari al centre d'una depressi6 del riu que va servir de seu defensiva al poble. aixo s' amaga la IDstoria, les accions de I'home, els avan90s iretrocessos que el terreny llaurat va experimentar al ritme del creixement ola disminuci6 poblacional. EXCURSIÓ CASTELLNOVO PENYAGOLOSA *** 3." Tram: Lludient -Penyagolosa Durada: 6hores SO minuts. Al nostre trajecte anterior, una gran part de les terres drenades per la Rambla de Villamalur, el riu Petit, el riu de Millars iel riu Vilaformosa estan ocupades avui pels boscos, la qual cosa ha estat possible degut al despoblament, acompanyat per l'aband6 de les terres llaurades iensems per la seva conquesta sobretot pel pinar, amb un predornini total del pi carrasc oalep (pinus alepensis) seguit amolta distancia pel pi de rodeno (pinus pinaster) amés amés del matoll. El pi· albar osilvestre (pinus silvestris) és inexistent en aquesta zona, ien aquesta excursi6 només I'hem trobat al massís del Penyagolosa. El paisatge ha canviat profundament en només 40 anys, ila transformaci6 més clara la trobem al' espai llaurat. Atots els pobles, no ID havia cap casa que no tingués almenys una bestia d'arrossec (cavall, ase, mula, etc.), per tal de cobrir les necessitats deis cultius propis, d'on hom s'autoabastia: oliveres, vinyes, cereals, garroferes ipanís eren els més estesos, i a les darreres décades es va generalitzar I'ametller iI'avellaner. Amb el despoblament també han desaparegut els antics camins de ferradura iles sendes que unien ~ls diversos Ilogarets imasos, de les quals només resta un pas ferm enrnig deIs matolls que, gairebé sempre, si no és difícil de trobar encara, sí que és difícil de transitar. Abans, la major part de les zones cultivables es van omplir de bancals de cultiu, que apoc apoc han estat abandonats per deixar pas al matoll embuIlat iintransitable, que esta actualment acabant d'ofegar les velles oljveres igarroferes, ja que les vinyes ja han desaparegut practicament. Per JOSE RICARDO CATALA INTQ.ODUCCIÓ Avui, després de l'aband6 deis bancals, les grades s'enfonsen iles terres de cultiu no es poden defensar d'un matoll iuns boscos que avancen bastant aceleradament. 1darrere de tot cl L '_est_el_*_3 01.20 00.20 I '-', '\ , , o':Il ::':::::::::ift=-;:' (fl '" 1 N" \ 00.1001.30 La Granella és una agrupació de masosamb les seves eres, terrenys de cultiu, basses d'aigua, etc., que reuneix una vintena d'edificis ique mantingué fins el 1.960 un habitat permanent. El seu moment demografic maxim esclata en 1.887, amb un regis- ,_ • tre de 54 habitants; al 1.960 hi havia uns 40 habitants, idesprés es va anar despoblant rapidament fins que es va quedar abandonada fa uns 15 a20 anys. Un om negre la protegeix iencara hi ha molts vestigis de la seva ocupació encara no molt llunyana. Som auns 880 m. d'altitud isense un abric topogrlific on el llogaret pogués arrecerar-se, per aquesta raó els teulats estan assegurats amb blocs gruixuts de calissa, a fi iefecte que el vent no els arranque. EIs seus carrers s'han omplit d'esbarzers iles herbes emmascaren les eres, on, durant molts anys, es van tri- En aquests 20 minuts, idesprés d' haver passat per .:., uns quadres que encara estan cultivats, arribem "'a--- {' l;f aun aljup molt ben conservat, ;, potser l'úr~! -::::::= /í/ nic punt on es podra agafar aigua fins la I Font del Pi (de la qual ens separen 4hores de marxa efectiva). Ens trobem a8minuts de la Granella. També podem bifurcar l'excursió per la zona cultivada, tal com s'indica al croquis, cercant una senda que rodeja el collet que tenim davant. ta enrunada. Apartir d'aquest punt, qualsevol moment sera suficientment adient per girar els ulls enrere itrobar un paisatge encisador, amb la serra d'Espada iPina al fons, la Gorja del riu Vilaformosa ala nostra dreta i, asobre, la Sierra del Cabezo, amb Benachera iHerrerias, amb 824 i880 metres respectivament, esquitxats de Ilogarets imasades. Darrere prompte veurem Sucaina, amb la seva olla iterres que varen ésser de cereal al seu voltant. AIs nostres peus Lludient ila gorja del Vilaformosa, que, pel seu congost posterior, el portara aArgelita. 00.40 00.15 Creuem un altra pista itomem aagafar la senda que tenim davant per creuar. d~s minuts després, un altra pista i, uns 3 minuts després, tomar atrobar un camí que agafarem cap ala dreta. Uns 100 metres més lluny, iniciarem a l' esquerra la nostra marxa per un d' aquests camins bordejats per dos murs de pedra que jalonen un trajecte empedrat iel delimiten dins les terres de cultiu; són carnins que han estat utilitzats per mules, ases iramats durant molts anys, deixant així els conreus protegits. s e e a r .::~ .... collites de ~~C'IltIIj. blat iarrbs que " donaven els bancals"" deis voltants. :' o" Les restes que encara es ,~o:. poden trobar ales '-" "o(lllt't~ '," l/UI.'" cases del lloga!"et, r-" llar, aventar ..... co m .... ara prem- ~~g!::::::=:.!:::.-=-::: ",",'110 ses, torns, fllo- \ ses, cups, etc., ens •• :1 indiquen que era " ,:::: un lloc de caracte- ' .. ' o,, rístiques autosufi. r:' •. o,. cients. Foto 2 (u.tlU~ Deixem la Granella, que esta rlll1iLLO -("tUI'" situada ala part culminant d'unes Clf/falllNt fondalades relativament amples, de ~""" bancals que baixen formant ~UOlí" TF grades des de la mateixa l\ masada fins al fons. EIs /lA"Ill' líP". bancals estan cr~uats ~ per un assagador (pas A 1lC"[(.j T4 de ramat) perpendicular, 01.35 00.05 La Granalla Ala pista on haurem arribat podembifurcar el trajecte; cap a l' esquerra ientremig d'uns llogarets, una senda ala dreta, molt tapada per les argelagues, ens porta un altre cop ala pista. Al mateix lloc, pero, també es pot accedir agafant la pista ala nostra dreta. 00.60 00.05 ci L'_est_el_*_4_ 02.40 00.22 S, I I I -.., - CARTOGRAFIA MILITAR DE ESPAÑA. ESCALA 1:50.000 MAPA N' 615 tra dreta hi ha les terres de Llucena iper totes bandes murs de pedra que van defensar els cultius de possibles invasions del ramal. Cal tenir en compte que en aquesta zona ales terres del municipi, excepte als passos, només podien pasturar els ramats propis; tots els velns del poble odeis masos tenien un ramat d'ovelles; si calculem una mitjana de 20 caps per rabera, la carrega ramadera ovina podria molt bé muntar auns 4.000 caps. La pista baixa ala dreta formant una corba tancada, pero nosaltres seguirem tot recte; haurem passat una bassa d'aigua itindrem davant un llogaret, que creuarem per la seva esquerra, afrec de les parets, un cop hagem deixat el camí que duu ales seves portes. 02.50 00.10 Travessem una senda per damunt del que és una superfície d'erosió desnivellada. Una superfície practicament plana es loca- Iitza adiverses altures: ala nostra dreta tenim l' ampla vall del Gorges-Llucena, formada al triasic; ala nostra esquerra es podra contemplar l'espectacular gOIja de la vall del Vilaformosa, al pas deis masos de Cedraman, sota la cresta deis Morrons S'IO HORAS Ara, en eixir del Mas Quemao, seguirem l' assagador reial cap al nord; ala nosbar al mas, just al mig del repla, els estrats calcaris s'estenen en totes les direccions. El Mas Quemao és ala vora del camíassagador reial; una dotzena d'edificis comptant vivendes, corrals ipallars albergava 35 persones segons el cens de 1.887, ise'n varen mantenir prop d'unes 30 fins les primeres décades deIs anys 60. Uns oms frondosos abracen les cases buides, d'algunes de les quals fins itot les teu1es han emigrat. Per aquest assagador han circulat milers d'ovelles, iels pastors també han passat moltes nits al Mas Quemao. Al' epoca de Tots Sants, el ramat de l' Aragó cercava terrenys més VlUAHEIfM05.A OH R/O 7KM calids iespais d'ocupació ramadera menys densa, com per exempie els del Milla r s , I'Espada ola Plana, i a !'epoca de la Santa Creu, al maig, tomaven ales seves terres. En aquests periodes iamb molta freqüencia s'esco1tava allo que deia " ... aquesta nit hi ha dos xurros, i dema dos més." 1100 A 1100 ~ Lg ',z 1 mO l[ g ,:<r 1 ICllO u .. p qOo - -::- 00 ~: 100 .:, D, :<, 00, I 2'11 2'so AIs 7minuts d'haver agafat la pista, deixem un camí ama esquerra, que duu fins el Castell de Vilamalefa, després d'haver deixat ala dreta el Mas de la Liorna ipassat afrec de les cases del Mas del Rotllo. II minuts després ens trobarem al mas de Roque-Xiva. Si volem visitar els Ilogarets de la Liorna, tenim sendes altematives o camins d'anada itomada a la pista, tal com indiquem al croquis. La Liorna és un deis pocs Ilogarets habitats en aquests moments ala zona transitada. limitat per murs de pedra elevats. En eixir de la Granella en direcció nordest, deixem dues basses al'esquerra i, en passar la segona, anem a l' esquerra en rampa per una senda que, uns 5minuts després, ens deixara en una pista. 01.53 00.18' 02.18 00.25 10 minuts després de passar pel mas de Roque-Xiva, creuem la carretera del Castell aLlucena, iagafem la pista que, en 15 minuts, ens duu al Mas Quemao. En aquesta cru'illa iniciem un recorregut per terres de seca iparams, olles, Ilomes italvegs que temps enrere van estar cultivats; avui estan majoritariament coberts de garrigues, pins, alzines isavines, junt amb alguna parcel·la d'avellaners iametllers aillats en una mar de terres abandonades. El paisatge, des de la cru'illa amb la carretera de Llucena, esdevé més auster imés sobri; hem deixat el barroquisme del Millars idel riu Vilaformosa per endinsarnos als replans elevats del peu' del Penyagolosa (alla el cultiu predominant fou el taronger al regadiu, que ja és inexistent en aquesta banda apartir de Lludient). Efectivament, en continuar cap al Mas Quemao (940 metres) el camí entra rapidament en un terreny calís, i, en arri- cl L _'_es_te_I_*_5_ CA RflflfM ALlJ(t:'N~ r i .. ~ ,\,"I i\~" , I\ ~~::::::;,,'''H_~ ~ RO:-U[ ("l~. n a ....... _ .. 03.35 00.45 (1.020 m.) iel gran massísjurasie del Tis (1.312 m.) al fons. Aquests 10 minuts de senda fins el ~oIl del Gorges, on tomem aagafar la pista, és un deis més bonics del recorregut. La pista que ens duu al Penyagolosa, practicament ja no la deixem, exceptuant alguna drecera per senda molt marcada quan la pista fa una ziga-zaga oenvolta alguna lIorna. En aquests 45 minuts haurem deixat ala nostra esquerra des del coIl de les Gorges un aljup abandonat isec ala vora de la mateixa pista idel mas del Samaruc, ala nostra dreta. _.' Pujant de la casa cap ala cruilla # de camins on ens trobem, _11 tindrem ala nostra dreta una --\1\ petita vall de bancals amb una font al bell mig, --". t4 t.oIll4 l,., l4H~i~ \\ ··'ilP!S-ii::::::::::==. =':// 03.52 00,17 \.Q AC~illO n Al nostre trajecte escurcem la ziga- .~ zaga de la pista per tal de prendre rapidament una senda ala nostra esquerra, que ens evitara haver de rodejar la montanya que tenim davant, la qual cosa fariem si segufssem el curs de la pista, Qualsevol punt és bo per tal de descansar idonar-se temps per admirar l' escenari molt extens que formen amb molta freqü~ncia la mar de masos, escarpes, talusos, conques, valls, bancals abandonats iun bosc que avan~aria aceleradament pels anties espais que tingueren un ús intensiu per part d'agricultors iramaders, si els incendis de la darrera década no els tinguessen en completa regressi6. Un cop estiguem de nou ala pista, seguirem durant 20 minuts, pujant, baixant, pujant un altre cop fent ziga-zaga fins un altra bifurcaci6 de camins, on tomarem aagafar el de la dreta, sempre més marcat. Aquesta pista oantic assagador reial és freqüentada per vehicles motoritzats degut al bon estat en qu~ es troba el sOl, que ha millorat molt els darrers '20 anys. 04.12 00.20 05.12 00.60 Apartir d'aquesta cruma, on es poden veure una gran quantitat de pins de repoblament, tenim un Ilarg trajecte sense deixar la pista que ens dura fins la Font del Pi, Pujarem entre savines ipins una forta pendent per arribar al pla extens que hi ha entre les Graes iel Contador, des d'on albirarem la vall profunda del riu Llucena, formada per la conflu~ncia del barranc de Xodos iel barranc deIs Frares. Des del Contador, isense --' apartar-nos gaire del camf, albirarem / Foto 3 Foto 4 Foto 5 ~. Premsa de fusta per I'elaboració del vi. Filosa i tomo Detall d'una premss (La Granella). cl L_'e_ste_l *_6 A ClIODOS O""'lIOl la :'UfiA " Del I I 'COllA Oo .. l. 6.000 ni j 00.08 5000 per cert amb bidons d'ai- ~ gua), que ens van AIII ~, ~ •• '.>lo refrescar quan encara CA M6RET" ens mancava més d'una hora per arribar ala font. 05.20 Som al coll del barranc de la Juanela, antiga cruma de vies, assagadors, sendes i camins que tenen les direccions següents: a l' esquerra el mas del Coll auns 200 m. iel camí que recorria els flancs iel barranc de la Juanela des del mas de Samaruc, passant pel mas d'Agustina fins el mateix coll. També a l' esquerra isenyalitzada la senda que va ala Cambreta, rodejant el massís sota les calisses blanques deis esglaons inferiors ala paret vertical del pie, amb matisos foscos irogencs. Davant cQntinua la pista en una ziga-zaga molt seguida que ha desfet el carní, el qual, en forta pendent pero en 4.000 : Escala 1:50.000 1.000 2.000 3.000 MAPA MILITAR DE ESPAÑA N' 592 C·232/SKM 5000 o Proyección U.T.M. Ehp$Oide H8yf0rd. M.ludes referidas al nivel l'I"I«Iio del mar en Ahcllnte. Equidistancia de curvas 20 metros. L1ucena del Cid, amb les seves cases blanques al flanc d'una aresta no massa erosionada. Jo no m'hagués imaginat mai que uns peus com els que vaig tractar de guarir (cal dir que amb hit) al Mas Quemao a un deis excursionistes, inflats, blanc-rogenc- morats i plens de bombolles ales plantes, podrien rec6rrer els darrers 300 metres per as'solir la Font del Pi; eren un peus dignes del propi Fermín Cacho, quan ti vam dir a crits els que anavem davant que encara brollava aigua d'aquesta font. El que fa tenir 14 anys; al Mas Quemao els seuspeus necessitaven unes crosses o, millor encara, una civera, i ja tenint la font com ameta, competia en 400 metres lliures (vaja, quin Daniel, iquin Lucas també). El trajecte per aquest assagador és molt dur, iels més joves hi van buidar de segui-- da les cantimplores malgrat les advertencies del guia; per aixo vam haver de parar aun grup de cicloturistes (molt preparats CI __ "" L_'_e_te_l_*_7_ fl,ltOOOI ) (¡ d ~. ~. ,....;. J ~. 4"5' PEi"'lIs~ ~ 06.50 00.30 Foto 6 * * * * * * · · · ~ · " ,~O Agafarem el barranc de la Pegunta, que baixarem en uns 30 minuts, creuant un deis paratges més bonics, emotius irics en vegetaci6 de tot el Penyagolosa, junt amb el barranc de l' Avellanar i el de la Teixera. En aquell moment no ho vam poder apreciar: la manca d' aigua, el cansament del grup (haviem sortit de Toga aquells mateix dia més omenys ales 9hores del matO, les hores que feia que véiem les parets del Penyagolosa com si les tinguéssem a l' abast en tot moment, van influir en els arums d'una part de la gent, i a més amés la nit ens havia caigut a sobre. Vam entrar al campament de LIorna Vel~ II anegra nit (sobre les 10 de la nit); pero, en arribar, ja teniem les tendes montades i el sopar fet per un altre grup que al' endem~ ens acompanyaria en la pujada al pic, la qual cosa seria el coronament deis nostres 2dies de marxa. A I'endem~ vam arribar al cim pletorics, físicament ipsíquica. Al davant nostre va aparéixer un paisatge grandi6s (la major P!lrt del grup no coneixia el ,. LA U"'OAliT A cirrí); vam gaudir d'una visi6 espectacular, vam tenir un bon esmorzar iuna pausa llarga. Des del cim tot semblava diferent; havíem passat estones d'inquietut i assossec, d'altres d'incertesa idubtes,' moments de fatiga id'alegria pero, sobretot, moments d'admiraci6 profunda d'aquests paisatges que cobreixen I'epiderrnis arrugada d'aquesta terra; itot va valdre la pena de debO. , 1 I I I I I I l' r-- - - - - - -:- - - - - i - -- ---+ III 1 1 1, I t ; Hoo .Uto " '" A" :1 flOO ~ .~ I l ~ o, T ~I I ¡SOO " ~, .~ To U I~OO o, f~OO I I1 II UIJO . -- ~ -- -- ----,--- I • , \'10 línia recta, pujava fins 1.400 m. Ala dreta el calTÚ que va aXodos, passant per diversos masos que ens eixiran al davant, entre els quals sobreeix el de Gargan. 06.20 00.60 11131\. Grup al e/m. Des del coll de la Juanela, en Ihora, arribem ala crui1la de camins al coll del barranc de la Pegunta, que s6n molt coneguts tots dos iconstitueixen un pas obligat per gairebé tots els excursionistes al voltant del massís. D'aquesta crui1la parteixen els camins per Xodos-Llucena- Penyagolosa, La Cambreta-Sant Joan, VistabeUa. Haurem travessat el massís per l'est, passant sota el tossal de Fraga iles se ves congostes, iemprant com acompany de viatge ala nostra dreta el barranc deIs Frares, que parteix de la mateixa vessant Sudest del coll, sota el mas de Sanahuja, que, en aquest trajecte, sempre tindrem davant com apunt de referencia. cl L'_est_el _* _ 14 1 BRJL· 1 2 3 4S67 89 10 11 12 13 14 +- Excursió per terresAlacantines. 15 16 17 18 19 20 21 I +- Treballs al Mas de les Mallaes. 22 23 24 25 26 27 28"1 +- Montseny. 29 30 MAlO 12 3 14 +- Crestes d'Espada. +- Pelegrins de Catí. 6 7 8 9 10 [JI] +- Pujada apeu aPenyagolosa en 15 h. 13 14 15 16 17 18 20 21 22 23 24 li 25 +- Vallibona -Hostalet de Benassal. 27 28 29 30 31 +- Serra d'Espada. JUNY 12 1 3456789 10 11 12 13 14 15 1161 +- Naixement del Riu Palancia. 17 18 19 20 21 22 ~ +- Fogueres de Sant loan. )24 l 25 26. 27 28 l· 29 30 1 +- Fredes -Les Gúbies del Matarranya L~::::::"::'::""""":::"::"':"""'::::":""""":::":"'-====::::""'J -Besseit-Ul1demó-Besseit. AULA DE NATURA -19 de Maig PASSEJADA ECOLOGICA PEL DESERT Ens acompanyará la bibloga ISABEL QUERALT per aprendre aidentificar les especies botaniques més habituals. (De l a 2 hores de pastljada). -15 de Juoy' INICIACIÓ A L'ASTRONOMIA Excursió nocturna per identificar les principals constelacions de I'estiu. . Als voltans de fa Font Freda. Foto: ANNA BUESO cl L_'est_el_* ----1 15 1 MAIG 4 - 5 CRESTES D'ESPADA Foto: ANNA BUESO •Tur6 de I'Home aS. Fe -lh. 30 mino -Desnivell 587 m., baixada. •TOTAL SEGON DIA - 3 h. 30 mino L'eixida sera ales 5del matf des de la Farola. Cal portar l' esmorsar iel dinardel primer dia. Oportunament informarem si cal dur sac de dormir iestoreta; és probable que no. • S. Mar~al aTur6 de I'Home - 2 hores - Desnivell 617 m., pujada. Saprunera iel Matagalfs (1.699 m.). Baixarem pel coll Pregom, coll de Sesportadores, pla del Parany icoll de Sant Mar~al on dorrnirero. HORARJS •Viladrau aMatagalls - 3 hores -Desnivell 875 m., pujada. •Matagalls aSant Mar~al - 1 h. 10 mino - Desnivell 609 m., baixada. •TOTAL PRIMER DIA - 4 h. 10 mino El segon dia sortirem des de Sant Mar~al per una carretera, fins que a uns dos-cent metres la deixarem per pujar al coll de Sesferreres, pla d'En Mon, coll Saciureda de Baix i de Dalt iper la cresta deis Castellets i canal de les Agudes, assolirem aquest cim (1.703 m.). Des d'allf, sequirero per la carena fins arribar al Tur6 de I'Home (1.707 ro.). Des d'aquest punt es pot vore mitja Catalunya i les muntanyes de Mallorca. Baixarem cap a la vall de Santa Fe, passant pel mig d'una frondosa fageda. ASanta Fe ens recollira l' autocar. Si n'hi ha terops, podem anar aveure un audiovisual que es projecta a ('Escola de la Natura de Can L1eonart, situada Ermita de Santa Mada/ena 8enassa/. molt aprop de Santa Fe, on tindrem una visi6 total del Montseny. PROGRAMA CIÓ D'ACTIVITATS PEL 2. 0N TRIMESTRE DE 1996 ABRIL 27 -28 MONTSENY ABRIL 20 - 21 TREBALL DE RECONSTRUCCIÓ ALES MALLAES Esta programada amb col·laboraci6 amb unes altres entitats de la zona, per tal de coneixer millor alguns lIocs d'aquelles terres germanes. L'any passat ja vam anar ivam poder descobrir que el Pafs Valencia esta pie de 1I0cs on hom pot gaudir. Descobriem ¡'amabilitat d'altres excursionistes itambé els seus costums culinaris, els seus monuments i les seues fites senyeres. Pot ser anem ala zona d'Elda oAitana. Sera una sorpresa. ABRIL 13 ·14 EXCURSIÓ PER TERRES ALACANTINES De la feina arealitzar s'informara quan us apunteu. El Montseny és un parc natural declarat reserva de la biosfera per la UNESCO iesta considerat com el parc natural de (,Estat Espanyol més ben conservat. Encara que en una sola sortida és difícil tenir una visi6 completa del pare, coneixerem tres deIs indrets més emblematics del massfs, com s6n, els Matagalls, les Agudes iel Tur6 de I'Home. El primer dia eixirem des de Viladrau per pujar al cim del Matagalls, passant per la masia deis Molins, la de Can Bosc, el santuari de (,Erola, el de Sant Segim6n, l'ermita de Sant Miquel deis Barretons, el coll de Mon/sacre en Harta de Sant Joan. Folo: ANNA BUESO Aquesta excursi6 estava programada per al 3 de Mar~, pero es va suspendre per causa de les Eleccions Generals. Prjmer dja' Fondenguilla, Castell de Castro, Nevera de Castro, Solana Bellota, Pinar del Retor, Peñas Blan-cas, Coll d'1bola, Font d' Almanzor iAlmedfjar. Se20n día: Almedfjar, Mosquera, Peñas Blancas, Cerro Gordo, Pie d'Espada, Cova del "Estuco", Font de la Calzada, Pie de la Rapita iAIgfmia d' Almonacid. Es vol dormir aLa Surera en Almedfjar. Si es confirma, no caldra ni sac ni estoreta. Cal l' esmorzar iel dinar del primer dia. MAIG 4 - 5 .PELEGRINS DE CATÍ S'aconsella anar la nit del divendres dia 3, sopar idormir al'ajuntament, per vore els preparatius que es fan ala matinada. La sortida oficial és ales 8h. de I'Esglesia. cl L'_est_el_*_ 16 1 Als fans el Pie Espada. Cal portar sac de donnir iestoreta imenjar per als dos dies. MAIG 11 PUJADA APEU APENYAGOLOSA EN 15 RORES Pujada apeu des de Castell6, de caracter no competitui, organitzada pel C.E.C. i el Club de Muntanya de Castell6. Temps total mrum de pujada 15 hores. Sortida ales 6del matí. -EIs interessats podeu Ilegir els detalls del Reglament aprovat pel C.E.C., que s'inclou també aI'Estel, a la pagina n.o 20. MAIG 25 -26 VALLffiONA -ROSTALET DE BENASSAL Eixirem de Vallibona pel costat del riu Cervol fins el molí del Cupo Despres continuarem per arribar al mas de la Llosa, en voltats de carrasques i, en cotes mes altes, de pins i potser d'alguna cabra muntanyenca. A continuaci6 ens endinsarem pel barranc de las Carabasses, per tornar amuntar ibaixar pel barranc de Jacinto fins al mas de la Font Nova, fent I'arribada aCatí "on el dimoni no els va poder seguir". Farem nit aCatí. Al dia següent, despres d'un frugal desdejuni, ens n'anirem pel barranc del Bosc fins al mas de Serra, on podrem admirar una nevera icontinuar cap al cim, on aprop trovarem un altra nevera. Farem cap al molf i mas de Belluga, fins trobar el mas de Belladona iendinsar-nos pel barranc deis Horts, envoltats de carrasques iroures, per acabar ala Torre deis Beltrans i a I'Hostalet de Benassal. jUNY 1- 2 SERRA D'ESPADA Es fara un recorregut per un itinerari del PR-63, que encara no s'ha pogut concretar. jUNY 16 NAIXEMENT DEL RIU PALANCIA Hora d'eixida 8del matí de la Farola. Recorregut El Toro - Estrecho del Collado del Cascajar -Naixement del Palancia - El Molinar - Fuente de los Cloticosm - Bejfs. Cal portar esmorzar i dinar, tot ique hi ha la possibilitat de dinar al restaurant de la Font de los Cloticos. Es convenient dur gorra o barret icrema de protecci6 solar. Foto: ANNA BUESO JUNY 23 -24 FOGUERES DE SANT JOAN El dia 23 pel la nit, ala Pla~a del carrer Sant Roe, farem la foguera com cada any. Per la vesprada caldra anar aper "material" iIlenya bona per cremar. El dia 24 per la nit, anirem aLa Magdalena afer la foguera tradicional. No farem segurament les altres fogueres que abans feiern, degut al perill d'incendi. No obstant estudiarem el cas, per si és factible Creuant la Rambla. fer-ne una en algun Iloe concret. -Cal que passeu pel Centre per informar-vos. jUNY 29 -30 FREDES •LES GÚBIES DEL MATARRANYA -BESSEIT -ULLDEMÓ • BESSEIT Eixirem de Fredes pel GR.-7 cap al Refugi de la Font Ferrera. Despres, pel la Font del Teix, enfilarem les Gúbies del Matarranya, sempre tant espectaculars. Farem ni! aBesseit il'endema remontarem el riu Ullde-mó iprendrem el bany als seus espectaculars tolls iadmirarem I'impressionant paisatge. Es recornanen espardenyes, banyador, motxilla "impermeabilitzada", gorra, ulleres de sol, iel... per si acaso * * * * * ACTIVITATS PER ALS PROPERS MESOS jULIOL • 7 SANT JOA -VILLAHERMOSA ·14 COLUMBRErES ·20-21 PICA D'ESTATS ·CAMPAMENTS INFANT~S AGOST •CAMPAMENTS MEDIAMBIENTALS SETEMBRE •1-8 PIRINEUS •28-29 ARNÉS -BESEIT Foto: ROSA GARCIA cl L_'es_tel_* _171 Ánim i Endavant! -El dia 14 de gener del 1.996 no passara ala Historia per cap esdeveniment especial: no hi va haver cap terratremol, i els telenotícies tampoc no van dir res de rellevant, pero de ben segur que el nostre vicepresident "Gori" se'n recordara tota la vida d' aquell dia, ja que, sense ell saberho, tenia una cita amb el destí, ien aixecar-se amitja nit de la Hitera del refugi del Higueral, de la forma més ximple, va caure ies va trencar un dit del peu. 1com és que a mi em passen aquestes coses? Que et poses bo, Gori, iespere que quan aquestes ratlles isquen publicades ja estaras bé del tot. Una abrar,:ada! -Tota la resta de gent que no ens varem trencar res aquell dia sí que conservarem un bon record de l'esmentat refugio Auna taula que en teoria era per 14 persones, vam aconseguir seure'n 38 per sopar. No mai sera més adient dir que hi érem com sardines en llauna, tot iaixí, i amb el foc de la xemeneia que teniem ala vora, es va crear un ambient molt bonic i ens ho vam passar d'allo més bé. La faffiÍ- Iia que porta I'alberg es va abocar amb nosaltres, icrec'que atots ens van quedar una mica de ganes de tornar-hi. Des d'aquí els felicitem iels donem les gracies per tot. -Fins aquí hem contat el bo i el dolent de I'excursió; i. ..... al'endema vingué el tragicomic. Paco Foix, el guia oficial de I'expedició, no va poder venir degut acircumstarrcies personals(se'n va anar aplegar olives). Gori es va haver de quedar al refugi acausa del seu malhaurat accident, per la qual cosa, davant l'absencia de gent que pogués manar, es va quedar com acap del grup Guillermo, el qual, amb la seva capacitat de comandament, reconeguda per tots, ila seva intuició natural per sortir-se'n quan va per la montanya, va aconseguir que es perguessen els 34 membres del grup, iaixo en un termini de temps increiblement breu! En lloc d'anar aeixir aBordón, com estava previst, van fer cap aLas Planas de Castellote, a 14 km. del punt de destinació. Aixo encara no s'havia vist ni sentit mai als annals del e.E.e. Val adir que quatre membres del grup (pasqual, Arma, Angel iVicent) van rectificar atemps ivan salvar I'honor de la institució. Al remat, quan tots van increpar Guillermo preguntant-Ii com s'ho havia fet per dur aterme una gesta d'aquesta magnitud, ell els hi va contestar sense inmutar-se que..... hi ha moments ala vida en que....... s'ha de fer el que s'ha de fer! Aquest xic promet.. ... ! -1 un any més Penyagolosa. Lluny de decaure, cada any anem a més is'ajunta gent de la mena més variopinta ide les condicions més di verses per fer aquesta marxa. Pel matí, ala sortida, com tots els anys, vam veure cares conegudes: el Presi, Pitarch, Josep Antoni, Porcar, Arturo i molts altres excursionistes iamics que acudeixen ala cita amb la montanya. També hi va haver absencies notables: Gori, Ernesto ... Lo de Gori ho entenem, pero, i lo d'Ernesto? On s'haura ficat, aquest home? Loles ens va dur de convidat a Lorenzo, un arnic d' AviJa que es va quedar encantat; iCarmen aDidier, un francés que no sabem d'on I'haura tret ique, com MacArthur, diu que l'any que vé "tomara". El dinar aXodos va ser, com sempre, una delícia gastronomica, boníssim i abundant, enmig d'un ambient mol alegre, iel sornriure de felicitat als llavis de tots, que ens el conlagiaVem els uns als altres. El qui ens mata, pero, amb la indiferencia, és el capella de I'Ermita, ja que, any darrere any, se supera aell mateix. en el servei de taula del restaurant, ja que, amb les llargues esperes, fa perdre els nervis aqualsevol inosaltres, tot ique ja ho sabem, no mai arribem a habituar-nos. Que hi farem? Mentrestant, amb I'estoicisme que ens caracteritza, ens aguantem, il'any vinent tornarem, aveure si tenim més sort! Ja sabem que, amb les coses de l'església, cal tenir paciencia, fe isaber esperar. -Els qui vam tenir la sort de pujar al pic el darrer dia ens en recordarem durant molt temps. El Penyagolosa estava tot nevat, iquan varo arribar al cim per unes pendents escarpades de neu, se'ns va oferir una panoramica inoblidable, amb la neu que s'escampava pels flancs de les montanyes que ens envoltaven. Ala baixada, icom ja és tradicional, .Ferran ens va oferir un "apat" per recuperar forces ivam brindar amb unes copes de sidra, amés amés de fer la foto de rigor de tot el grup al costal de la bandera. Gracies Ferran, ifins l'any que vé! -Ja me n'oblidava! Miguelito Thompson va venir acompanyat per la seva fiHa, pero, com abon pare que és, es preocupa per la seva nissaga, im'han dit que el dia d'abans va anar amb el cotxe areconéixer la Rambla, no fos cas que hi hagués perill! Ai, Miquel! Qui t'ha vist iqui et veu! -1 ara, senyores isenyors, parlarem de I'STRIP-TEASE. Els curiosos no podiem creure el que estavem veient. Davant nostre desfilaven top-models estupends-endes, presentant als nostres ulls la roba interior més variada ... ...calcetes "Princesa", "Wamer's" iels últims models de "Little-Kiss" ... .. .i els models masculins tampoc es quedaven enrere, amb els correspondents "slips" "Abanderado", "Ferry's" .. .i fins i tol vaig veure un atrevit que portava la darrera novetat en calr,:otets model "Samoa". Sí, senyores isenyors, sí! No us sorprengueu perque no érem acap desfilada de peces íntimes, ni acap passarel·la de moda; ens trobavem ala pujada apeu al Penyagolosa, al moment culminant en que es creuava la Rambla, la qual, per una mala jugada del temps atmosteric icom a conseqüencia de les darreres pluges, anava d'aigua de gom agom, iper aixo fins els més mirats-ades, van haver de treure's els pantalons ipassar l'esmentat toll en roba de davall. Era el moment més adient per dir allo de que, quan hom surt de casa, cal que estiga preparat per tot. Per cert! El paio deis calr,:otets Samoa, no mai diré el seu nom, pero es tracta d'un personatge molt conegut de I'Staff, i jo mai m'hagués imaginat que fos tan presumit. - Des d'aquestes planes desitgern a l' amic Ferran Sanchis una rapida recuperaci6. Per a tota la família OPTICA MAYOR OPT·ICAS 6.900 Ptes. ULLERES +VIDRES +ASSEGURANQA CI Majar, 16 CASTELLÓ Te!. 235312 desde VISION GRUP cfl L'_est_el _* ----1 18 1 LA FONT FANTASMA •Tambe és deis voltants del Pic iporta el nom del Mas on es troba. Com es diu? • LA FONT ANTERIOR Helena Mateu que va anar aI'excursió de Morella - Forcall ha reconegut la font. Enhorabona el barret es teu... ! EL FANTASMA DE LA FOTO • Esta en el pic de Penyagolosa pero Qui és? • LA FOTO ANTERIOR Molta gent ha dit, esta clar: és Loles. Pero sois tres persones han cridat aLorena, les tres tenen un barret, passeu promte, el necessitareu, que ve el bon temps. EL RACÓ DEL FOC CONILL AMB HERBES IVI BLANC •lNGREDIENTS: (per 4persones) 1 conill gran, 1 cab~a d'alls, 1copa de conyac, vi blanc, oli d'oliva, sal, pebre, 1ceba mitjana, 2claus, 1branqueta de farigola, 1fulla de Ilorer, 1branqueta de juliverd, 1carlota mitjana. •PREPARACIO: es desta la cab~a d'alls ies fregeixen les dents dins d'una cassola de terrissa amb oli d'oliva sense pelar-les. Quan estan fregides, es treuen. Es salpebren els trossos de conill ies fregeixen amb el mateix olio Quan estan ben fregits, s'hi aboca el conyac ies flambeja el plat; s'hi afegeix la ceba tallada per la meitat, amb els dos claus clavats, itambé la carlota, el juliverd, el Ilorer ila farigola nugats amb un fIl. Es posa vi blanc 6ns que cobresca el conill idesprés els alls. Es deixa bullir tot fins que el conill estiga ben tendre. Si el plat s'asseca massa, es pot afegir una mica de brou de pollastre ben desgrassat. Quan el plat esta fet, es serveix ala mateixa cassola, havent tret les herbes nugades ila ceba. Es pot servir amb una guarnició de xampinyons opésols. També es poden fer petites pilotes de magre de porc amb all, juliverd ipinyons icuinar-Ies al mateix temps que el conill. PASTIS DE MERENGA DE CAFE •INGREDIENTS: 8ciares d'ou, 8 cuIlerades soperes de sucre, 16 cullerades de sucre desfetes apunt de caramel, 1cuIlerada sopera ben plena de café en pols. Un motIle rodó untat amb mantega. •PREPARACIO: Es baten les ciares apunt de neu amb un pessic de sal, s'hi afegeix el sucre ies treballa fins qu la barreja estiga ben dura iel sucre ben desfet. S'hi aboca el café ies remena. S'hi afegeix el caramel remenant vigorosament pel tal que les ciares no baixen. S'aboca tot dins del motlle ies cou atemperatura mitja. Es deixa refredar una mica i ja es pot treure del motile. Es menja ben fred, acompanyat de crema pastissera, galetes de xocolata, etc. el L_'est_el _* ----1 19 1 ENGRAVA DE LLETRES A X V B F B E N A F 1 G O S S L L O M A B E R N A T G H 1 S P K L O 1 A E R X S D E R T L L A T B O R R 1 O L G E N T A A R E T 1 R O N D L 1 A L N F D 1 S QU A R T O Y O JE 1 O EeD HIN H N S JoL S L N L E E A P eA 1 T E U W uS T A S L S E D U N A S T A S D D eTsA N E A L e1 P L E S E R A P 1 Y S QU L E N A ROL E N E eA A S S D A L L E R A U R R N G N M S eAuD S P R A R E S oT A D E R T U S A X P P GEL M A R 1 N E T e s 1 D R R F o1 V E R D U R A V V L A lIS QA T Z E N E T A E E N N A A U P E S oL L E R L W R S S N E TAL AeL A L L B A TIA L L E B A T S 1 V o R A M B L A DEL A V 1 U D A D'esquerra a dreta i tn a n r o t De da1t t n a a j u baix i p o de va 11 an t de gaidó, pots trobar-hi 20 noms re1acionats amb l'excursió de Sant Joan de Penyagolosa. A1guns d'aquestos toponims e13 véiem de 11uny estant. IEROCLlFIC NOM D'ARBRE Quin base és aqlleU? * * M ( ".1,11 \1 > PliIl J'! Z '%'\1 )tf ¡ LLffiRES PER AAQUEST TRIMESTRE o TÍTOL: "Andar por el Alto Tajo" AUTORS: M. A. Acero iL. L6pez. EDITORIAL: Libros Penthalon. RESSENYA: En aquesta guiaes reflecteix la lluentor d'unes aigües, les del Tajo. en un deis raco~ més bells idesconeguts de la geografia espanyola. P.v.P.: 1.300pIes. o TÍTOL: "Excursiones apie por las Montañas Españolas." AUTORS: A. A. V. V. EDITORIAL: Ed. La Libreria. RESSENYA: Vint-i-sis rutes per rec6rrer apeu diferents massissos imuntanyes d'Espanya amb la inestimable guia d'especialistes de cada zona. Cada ruta té totes les dades necessanes per ala seva realitzaci6. Tant de be aquestos recorreguts siguen motiude coneixement de la natura i, així. del seu respecte. P.v.P.: 2.300 pIes. o TÍTOL: "Sierra Nevada en esquís." AUTORS: Lorenzo Arribas Mir. EDITORIAL: Desnivel. RESSENYA: Aquest llibre vol donar una dimensi6 precisa de S. Nevada, per laqual cosa recorre tot el massís. amb 96 itineraris, mostrant un horitz6 molt més ampli que el d' eixa zona on l' esquí es concebeix només costera avall. P.v.P.: 5.000pIes. -lnforTTUlció Ira mesa per Elena Bellido iQuerol de la Uibreria Punt iGuió, COMPANYIA ANÓNIMA D'ASSEGURANCES José María Verdés Cid DELEGAT PROVINCIAL Amadeo 1, 26 -Entlo. Tels. 21 01 33 - 21 71 73 CASTELLÓ cl L_'est_el_*2_0I REGLAMENT DE LA VPUJADA APEU DES DE CASTELLÓ DE LA PLANA FINS ASANT JOAN DE PENYAGOLOSA.- 11 DE MAIG DE 1.996 La pujada apeu des de Castelló de la Plana fins aSant Joan de Penyagolosa és una activitat esportiva ide Ileure no como petitiva que té per objecte fomentar les proves de resistencia per muntanya idonar aconéixer els indrets per on transcorre. El temps maxim per a fer la pujada sera el de 15 hores. Totes les persones que triguen més d'aquest temps iles que no passen per qualsevol deis controlsestablerts no seran incloses en la classificació. ORGANITZACIÓ: La prova esta organitzada pel Centre Excursionista de CastelJó ipel Club de Muntanya CasteIló. INSCRIPCIÓ: Les inscripcions es faran al local del Centre Excursionista de Castelló al carrer Isabel Ferrer, n.o 60 obé al telefon 23 44 90. Per tal de saber amb prou antelació el nombre de participants, cal fer les inscripcions abans del divendres 12 d'abril de 1.996. El preu d'inscripció sera de 3.000 ptes. per afederats ide 3.500 ptes. per als no federats iinclou: -Avituallaments -Autocar de tornada aCastelló de la Plana. EIXIDA: L'eixida sera des de la Placra de Sant Roc de Castelló de la Plana (enfront del Col·legí Bisbe Climent) el día II de maig a les 6hores del matí. ITINERARI: El recorregut és el GR·33 o Sender de la L1una Plena. Aquest sender es trova íntegrament marcat amb les senyals rojes iblanques indicadores del GRs ila distancia aproximada és la de 65 quilametres. AVITUALLAMENT: Al Ilarg de la prova hi haura cinc punts d'avituaIlarnent per tal d'oferir als participants menjar ibegudes. Aquests punts seran: l.-La Pedra de la Costa de Borriol. 2.-Bassa de les Oronetes. 3.-Les Useres. 4.-Sant Miquel de les Torrocelles 5.-Font de l'Arxivello. TORNADA: L'organització facilitara la tomada deIs participants des de Sant Joan de Penyagolosa fins aCastelló de la Plana amb autobús que tindra la seuaeixida apartir del moment en que finalitze la proba ales 21 hores del mateix dia 1l' de maigo DESOUALIFlCACIONS: Sera motiu de desqualificació: l.-No passar per tots els controls i no segeIlar-hi el fuIl de ruta que sera Iliurat atots els participants en el moment de fomalització de I'inscripció. 2.-No fer la totalitat del recorregut apeu. 3.-Invertir més de 15 hores arealitzar la prova. 4.-Embrutar odegradar l'itinerari ila muntanya en general. CONTROLS ICLASSIFICACIONS: EIs controls estaran situats als mateixos punts d'avituaIlament. Tots els participants que inverteixquen menys de 15 hores aefectuar la pujada ino hagin estat desqualificats tindran la consideració de classificats. Cal recordar que no hi haura cap c1assificació ordinal. Es lIiurara un diploma acreditatiu del temps que cadascun deis participants ha invertit en fer la pujada. OBSERVACIONS: -La pujada no és una prova d'orientació, soIs cal seguir les marques per aaplegar al de tí. -Es una prova de muntanya. cal estar ben preparat físicament, sont molts quilametres i hi han molts desnivells. -Es obligat dur motxilla, encara que siga xicoteta icantimplora. -Recomanem que els participans disposen de la llicencia federativa otenir una assegurancra per cas de qualsevol accident que puguen patir alllarg del recorregut. -L'organització no es fa responsable deIs accidents odanys que puguen patir oproduir els participants, si bé vetllara per tal d'evitar-los. -El mal oratge, no sera obstacle per ala celebració de la prova, si bé l'organització es reserva la possibilitat de suspendre-la abans d'eixir cap participant. -Un llibre de reclarnacions romandra adisposici6 deIs participants en el control d' arrivada. •Aquest reglament ha estat aprovat per la Junta de Govern del Centre Excursionista de Castelló, en sessió cel·lebrada el vint-i-trés de gener de mil nou-cents noranta siso DESCOMPTE ESPECIAL C. E. C. Escalante, 7i9 - Tel. 20 1238 Alloza, 50 Tel. 21 49 17 CASTELLÓ DIPUTACIÓ oE CASTELLÓ PITARCH GARCIA, RICARD ESTUDIO DE LA FLORA DE LOS MONTES PALOMITA YEL BOVALAR DE VILAFRANCA (CASTELLÓ) Castelló, 1995 -218 Págines -2.650 Pessetes I.S.B.N.: 84 -86895 -58 - 8 Ricard Pitarch Garcia, és Llicenciat en Ciencies Biologiques iactualment és professor del Centre de Formació Professiona1 de Vila-real. És autor d'un altre llibre publicat per aquesta Diputació titulat "Coneixements basics de la flora ivegetació de la Provincia de Castelló, Itineraris". El treball que ara es publica forma part de la tesi de Llicenciatura de l'autor titulada "Estudi de la Flora deIs Monts Palomita iBovalar del terme Municipal de Vilafranca" (Castelló). L'Estudi tracta de donar testimoni de forma rigorosa del CataIeg Florístic de l'esmentada zona, que constitueix un entom que ha estat ben conservat fins ara ion es poden trobar varies especies que cal protegir ique són m'?lt rares ala Comunitat Valenciana. Aquest Uibre ve acompletar la llista de CataIegs Florístics de la Provincia de Castelló publicats dins la col·lecció Serie Maior de Natura.