La Veu de Benicarló : Setmanari d'Informació General i Cultural. Núm. 073

Setmanari d'Informació General i Cultural· Divendres, 24 de gener de 1997· Núm. 73· Any lIl· 100 ptes L'hipermercat l'Eclerc, aquesta podria ser la seua nova imate ala seua nova ubicació orne a pro ematica: l'Eclerc s· ol'Eclerc no pág. 3 Pag.5 Les escoles de Benicarló van celebrar el seu Sant Antoni pag.6 Les Corts Valencianes demanen al rei d 'Espanya la derogació del decret de Nova Planta El Benicarló guanya amb autoritat al C.D. Segorbe Elisa Saz és presentada nova Fallera Major de Benicarló pág. 4 pág. 12 - Edita Associació Cultural la Feram de Benicarló CI Sant Francesc, 95 Casal Municipal 12580 Benicarló 'n" 47 53 60 Ala xarxa internet: http://mooll.inCuji.es/aluWcb/jordi/la veu. htm Directora Cristina Garcia Grau E -t:or-a La Gran muralla iuen que la gran Muralla Xinesa és l'única construcció humana que es pot veure des de la Huna. Ltt V~ k g~ informa: Tenim una nova adre~a Internet bttp://moon.inf.uji.es/aluWeb/jordi/laveu.htm Aixo era fins ara perque la nova muralla que apoc apoc es va construint aBenicarló prOlTIpte guanyara ala fins avui famosa Muralla Oriental. La guanyara no en tamany, doncs la Xina és molt gran, pero sí en efectes. Al nord dalt del Cervol ja hi ha una muralla. La nostra lTIUralla COmenya ja fa uns anys pel sud. Ara continua pel sud-oest. la VeUrelTI per on seguira. Un camping (que ja no hi és) que portava turistes iper tant gent iriquesa, ara no els deixa passar. Una fabrica de lTIobles que va arribar atenir vora mil treballadors ique per tant creava riquesa, ara se l'endura. PrOlnpte serem una i Ha, una iHa desertica, morta, trista i oblidada. Una iIla amb aparadors com amurs. Mercadona ... , 1'Eclerc ... ,no són vida. Són mort. I Ens és inconprensible t'interés demostrat pel PP local en construir un nou sector de la muralla. No sabem quíos ocults interesos es poden amagar al darrera de les rapides iurgents decisions de l'alcalde de la ciutat idel diputat ales Corts Valencianes perqué es constru'isca el mur. Per la manera en que s' estan portant les gestions per ala construcció de la nova muralla no podem fer altra cosa que dubtar de 1'honestedat que en veu tan alta estan pregonant els alts dirigents del partit en el poder. Cal ser honest amb els diners, cal ser honest amb el poble, cal ser honest amb la gent, cal ser honest amb el poder, cal ser honest en tot. Tanta pressa ... fa pudor. CULTURAL Maquetació Loverg Sotsdirector Alex Gozalbo 'o ..----=----, r-' U >-. iJ _:~ o ~. <f) >- :;Q'-:-:-:-..e..:::::.------,.J~ Administració, subscripcions Publicitat 'n" 46 03 38 Disseny ©Tirant lo Blanc Fotografia José Manuel Herrero Dipósit legal: CS242-95 Imprimeix Gn?vol. PI. Constitució, 5 Consell de Redacció Maria Josep Arayo Noemí Oms (Societat) Josep San Abdon (Cultura) Francesc Anyó (L1eure) Col"laboradors Joan Gregori, Alvar Anyó Josep Ferrer, José Miguel Cornelles Xavier Burriel, J R. Ramírez Anna Pujol, Toni Fibla Vicent Arnau, Joaquim Bueno Joan Manuel Ferrer, Francesc Delcastillo, Eloi Bayarri Rodolfo Serrano, Raquel Ruzafa Club de Baquet Benicarló, Club d'Handbol Bló Germania de Joves "El Puig" Amb el suport de la Direcció General d'Ordenació iInnovació Educativa iPolítica Lingüística ide la Diputació Provincial de Castelló La Redacció respecta la lIibertat d'expressió. La responsabilitat de les opinions és de qui signa I'escrit. La redacció es reserva el dret d'acur9ar els tex- ~sqUeWbffi~§~1~201~i~.EISI~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~ articles hauran d'anar signats amb I r nomo adre9a inúm. de DNI, encara que podran apareixer amb pseud6nim - HiperDlercat: Ja el teniDl ací Els francesos de L'ec1erc oficien el funeral de Palau CONTRES: -La disminució de vendes del petit comerylocal produiria la destrucció d'uns 800 llocs de treball iposaria en perill la seua subsistencia, segons conobora un infonne de la Conselleria d'Obres Públiques Urbanisme Transports de la Generalitat Valenciana. -La Conselleria de Comery no ha acabat de redactar el Pla d'Acció TelTitorial (una mena de Mapa d'instal·lacions comercial s) que justifique les ubicacions més idónies en base aestudis socio-econolIDCS. -Proeluiria un estancament en la elinamització comercial del Centre de Benicarló -Les necessitats deIs consumidors de la zonaja estan suficientment ateses. -Es perd la rel.\ació humana del contacte directe entre venedor icomprador. com l'enderrocament deIs seus edificis inaus. I-Iem de tenir en compte que aLeclerc no l'interessen els edificis existents, sinó tan soIs el solar qualificat com aedificable pel Pla General de Benicarló. PROS: -Es crearien aproximadament uns 150 llocs de treball(?), part deis quals es cobririen per antics treballadors de Palau. Amés els trebaHadores cobrarien els diners que encara s'els adeuten per la suspensió de pagaments. -El centre de distribució nacional de la cadena Leclerc també podria ubicarse a Benicm'ló, en uns altres tenenys. -Els Mbits de compra evolucionen iels c011sumidors demanen aquest tipus d'hipermercats, 011 es poden adquirir gran varietat d'articles apreus més baixos. -Existeix el perill de l' instal.lació de la cadena Continente aVinarós EL PROJECTE DE L'ECLERC El projecte que l' empresa fiancesa I Pillilu sed on probablment aniril ha presentat ala L_ Conselleria de Comeryabasta un area de illlS 15.000 metres quadrats (l' equivalent ados camps de futbol), la meitat elels quals aniria destinada aun aparcament gratult per aquasi 2.000 cotxes ials 7.500 met.res quadrats restants s' inclourien les grans sales de vendes, una galeria comercial de petits locals, cafeteries, una gasolinera amb túnel de neteja-cotxes iaItres serveis de tot tipus. de la Conselleria d'übres Públiques preveu la destrucció d'uns 800 llocs de treball L'informe I'opinió del 50% de la societat benicarlanda" ,iper a lR. Tiller "tota la pressa que el PP té ara per aquest tema, l'haul"Ía pogut tenir per a defensar aMobles P~lau ino penne·· tre el seu tancament"., mentres tant lA. Maña diu que "per a que s'instal.le en un altre poble, que ho fad ací" Fins itot s 'ha previst el modificar el trayat de la cmTetera Nacional 340 per amilJorar el accés ales instaHacions. La inversió total prevista supera els mil milions de pessetes, isuposaria el desmantel.lament irreversible de la f~tlric::> de m()hles Palan aixi 16 Redacció L'actitud de l'alcalde és ilTegular imancada de sensibilitat democratica Aquesta actitud ha molestat tant al PSOE com ala UPV que l' han qualilicada ele irregular imancada de sensibilitat democráticaja que, tal com es va acordar, aquest tema s'havia de sotmetre adebat ala Comíssió d'Urbanisme, integrada per tots els grups mLUucipal s, cosa que no s 'ha fel. En paraules d'Enric Moya "la Conse!leria nom~<; coneix L '.in.ten. ció del grup multinacional frances L'ECLERC d'instalar una gran superficie ala fabrica de mobles Palau, es pot fer realitat moIt aviat ja que esta en perfecta sintonia amb els interessos de l' equip ele 1Pmtit Popular que governa en majoria absoluta l'Ajuntament de Benicarló. El duo Jaime Mundo-Francisco Moliner s 'ha fet el propósit que Benicarló siga la seu de l'hipermercat més gran de tota la comarca, no escatimaran esforyos per aaconseguir-ho, segons es despren del fet que el Diputat autonómic ivicepresident de la Comissió d'lndústria iComeryales COltS Valencianes ja ha realitzat di verses gestions en aquest sentil. També es situa en aquesta línía la danera acció de l' Alcalde que, actuant d' esquenes als altres grups municipaIs, ha tramés, en nom de la Corporació Municipal, un escrit al Director General de Comen;, on es valora molt positivament ies demana 1'esmentada instaI·lació. Exaltació de la Fallera Major de Benicarló 1997 Raquel Garcia li dóna el reneu aElisa Saz La ¡laVa fallera majar iel mantcnidor en la sella prcscntació per a rany 97 Per VLlite any consecutiu, el passat dissabte 18 de gener es va fer \'acte de presentació iexaltació de la fallera major t997 ide la seua Cort d'Honor. L' Auditori Municipal de Benicarló, quasi pie, amb l'assistt';ncia d'autoritats civils, mihtars ijudicials, periodistes, familiars ifervorosos falJers, va ser testimoni, una vegada més, de l'emblematica iemotiva cerimónia d'obertura de les festesjosefines de l'any en curSo En una vetllada plena de desfílades 1aplaudiments, muslca idanses, paraules boniques i si lencis emocionats, varem assistir al comú¡t de Raquel Garcia i a la benvínguda d'Elisa Saz Porcar al cillTec més representatiu del ¡nón faller: el de Fallera Major de la ciutat. Les dues molt guapes iíemplaes, lIuint les seues millors gales, com era de esperar. Tat es va iniciar amb \'entrada deis estendards de les 10 falles de Benicarló, ide les falleres de la Cort d'Honor. Després, lanova Fallera Major iniciava el seu recolTegut per la passarel'la, el públic aplauma en peu, I'himne sonava pels altaveus i lUla traca omplia de sorolI ifum la sala. Amés d'tm la gola seis va fer un nus quan el presentador, .losé Vicente FetTer va dir "Elisa, tu eres la me/or flor que adorna nuestro jardín ... ". Era el preludi d'una descarrega emocional que augmentaria amb la lectura del primer preml de poesia titulat "f ens faltova aquella mare", llegit pel seu autor Manuel Salvador Viñals, i que culminaria amb el parlament delmantenidor Francisco Javier PereHó Oliver, de Borriana, faller i polític del PI' que va dedicar floretes literillies tant atotes les falleres com al'acció del govern municipal. (tol un detall) L'actuació del grup de dances Renaixenc;:a, amb el BaH del CaITer del Callne i la Jota del Peuet, ila presencia de la Regina de les Festes la senyoreta Ruth Ebrí, amb el seu vestit tramcional (que res tenia que envejar la indument::nia de l'Horta), varen ser les notes més benicarlandes de tota la nit.Per finalitzar, I'alcalde Jaime Mundo, va dirigir-se aIs assistents per adir-Jos unes pequeí'ies coses que indubtablement van arrihar aconstituir alguna cosa més que el mer fet de parlar per parlar sinó que, per tant, ac! i ara, recollien elsfi~uits de la I/avor ben jeta pels esjol'l;als de la festa. Gracies. De sobte, quan després de dues hores i mi~ja, una part del pliblic assistent va comenc;:ar a cantar alió de "Per qfi~enar noves glóries aEspanya, germans vingau .. ", les falleres van iniciar el camí cap al restamant on continuaJia lafesta i nosaltres ens van anar cOITent ala plac;:a Constitució amenjar carxofes torrades. .. I'única veu que parla com tu parles comprate-Ia ·t'<~· f=- ,-------- AJaime Mundo alcalde i a la regidora de turisme per no estar on havien d'estar quan es van decidir les ciutats que tindrien estand propi a FITUR D'aquesta manera ens toca anar al munlói el nostre 1l0c se'l va endur una altra població amb un alcalde més espavilat que va vindre ací quan es van repartir els estands. Aixo que el reparItiment es va fer al Parador, que si no... I , /1\ '. fI,1/ A\ ;"r( /~;, ~ . '\ ~ AlaFesta de la Carxo- ., ,/ _fa en tots els seus ¡IV aspectes. I 'f......--"" Va ser un desbordant éxit de públic, tant la lorra que es va fer la nit del dissabte amb la seua carxofa gegant d'artifici ila masc!ela, com la degustació, al dia següént, de plats preparats pels restauradors de la nostra ciutat. Un exemple que cal continuar els propers anys. Sant Antoni al C.P. Marqués de Benicarló D iU el refrany que "de la festa, la vespra", iaixí és coro va comenyar la de Sant Antoni per a l'alumnat de la nostra escola, ja que com a c10enda de les diferents activitats que es van realitzar al llarg de la setmana,vam poder gaudir d'una vesprada d'arrelament ales nostres tradicions. De fet, les activitats van comelll;:ar amb la pruiicipació al concurs de p011ades per alllibret dd'actes de la Confraria de Sant Antoni ibé esta recordar que els dibuixos de les nostres alum,'les Luc;ia Rrunla i Blanca Compte van estar escolJits com a pOltada icontraportada, respectivament, del lIibret. la dw'ant la setmana, abanda deles explicacions referents ala tradició, també vam fer les nostres 1I0es icom no, les nostres coquetes on tots els xiquets i xiquetes d'infru1til s'ho van passar la mar de bé en la sella elaboració. Totes aquestes activitats de la nost1'a escola van acabar el dijous ales 16 hores, quan la nostra Iloera, OIga Gómez, va lIegir una 110a (recopilació d'alb'1.1l1es de les estTofes de diferents alumnes) iamb la musiqueta de Sant Antoni li vam pegar foc ala foguera amb dimoni itot (en miniatura, dar) feta amb el que pertoca a una escola, paper icartró. Més tard, els xiquets iles xiquetes van voltar la foguera ivan acabar saltant-Ia. Tat aixo com apre1udi del que seria la grai1 festa de Sant Antoni que comenyaria hores més tardo La nostra 1I0a deia així: Bona tarde, xiquets ixiquetes mestres imestretes, si escolteu la loa amba teució acabarem pl'Ompte amb este sermó. Saludem a Sant Antoni i, com no, al dimoni, avui comen~a esta resta amb la loguera imolta gresca. El dia désset de gener és el dia de Sant Antoni, el setze comen~a la festa ies crema el dimoni. Des del balcó de l' Ajuntament es fa la crida ala gent, se demana permis amb educació per avoltar la població. Agmi'm al Sr. Alcalde iatota la corporació, que dema ringuen festa totes les escoles de Benicarló. El Canta, canta ja se n'ha anat tots vam anar avore aMaria, ara seguidl la gran festa que ha organitzat la conf,'aria. Al Marqués també ho celebrem com bé ho mana la tradició, estudiem i fem faena i també tenim molta diversió. Li demanem a Sant Antoni que ens done ganes de treballa!; així tots estarem contents i amb bones notes podrem aprovar. DEma anirem ala pla~a abeneir els nostres animals, Mossén Tomas els tirara aigua i c1s previndra de tots els mals. 1 ara la despedida. Ja la foguera podeu cremar, que Sant Antoni ens ajude iI'any que ve ho puguem celebrar. Sant Antoni al C.P. Francesc Catalan Elpassat dijous 16 de gener el C. P. Francesc Catalan de Bellicarló va celebrar com tots els anys la seua Festa de Sant Antoni amb la lectura de les 1I0es fetes pels mateixos allLUmes, i on AdriiL Franco Queralt va llegir la sella 110a guanyadora del tercer premi del concurs de \loes org3.1utzat per la Confraria de Sant Antoni.Per afinalitzar la festa icom mana la tradició es va encendre amb una foguera on es van cremar una dimonieta i dos dimoniets fets pels alumnes més melludets de I'escola. L1oa: En el poble de Benicarló Sant Antoní ha arribat entre canos icoets la foguera hem cremat. Un menjador van prometre i encara no s'ha acordat el pressupost no arriba o és que no s'han preocupat. Dema no hi ha cole el Consell ho ba aprovat eIs xiquets ho demanaven iels ban escoltat Desp,'és Canal 9 ens ha visitat i entre pancartes i pancartes els han escridassat 1 ara ja s'ha acaba la lIoa que he escrit aveure si I'any que ve es soluciona el que he dit. Jordi Brusca Calve!. Alumne de se. aaq Gaia memorable de FITUR aI'Hotel Ritz de Madrid ABenicarló li toca compartir estano en FITUR anostra ciutat com ja és sabut, enguany no tindra estand propi en FITUR (Fira Internacional elel Turisllle) després que es quedés sense en benefici de Morella, havent de compartir-lo amb aitres poblaciol1s de la comarca, L'alcalde de MoreHa va demanar estand prapi ,cosa que se Ji va concedir en detriment de Ben:icarió al no haver cap tipus d'oposició, ja que ni la regidora de turisme ni l'a1calele de la nostra ciutat estaven presents, Non president comarcal d'Unió Valenciana osé Antonio Albiol Tomás ha estat elegit president comarcal d'Unió Valenciana en un acte celebrat el passat cap de setmana aSant Rafael del Riu, Des d'aquest poble, més septentrional de la provincia, valen comenyar el nou moviment endavant. I\1 éS de 300 persones, entre les quals hi havia la dona del President del Govern espanyol, la ministra de cultura iel President de la Diputació, van asistira la gala del turisllle FlTUR 97, on els restauradors de les ciutats de Morel1a i Vinarós principalment, van presentar un buffet amb més de 50 plats per a la seua degustació a totes les persones invitades a 1'acte, Amés ames la ciutat de Peniscola va presentar el seu proper Festival de Cinema de Comedia, acelebrar en el proper mes de juny. Méndez Núñez, 91 Telf. 47 35 44 BENICARLÓ LA NOSTRA TELE La introducció de funcionaris imagistrats castellans al'administració i a les audit'mcies va ser una conseqüencia illlmediata de la Nova Planta i va donar pas al' absolutisme. Escenari de la Batalla d'Alman:m, on els 1 1 valencians vam perdre els Furs, que donaven independencia al Paú Valenciel. I Es va instituir un sistema provincial dirigit per capitans generalsamb atribucions militars, polítiques ijudicials; es va imposar una fiscalitat absolutista; es va reton;ar la presencia de l' aristocracia iles oligarquies locals en els Consells de les Ciutats ies va donar pas auna represssió de la llengua ila cuitma própies. Es va donar pas auna,represssió de ia llengua ila cultura propies El Decret va eliminar al Regne de Valencia tots els obstacles legals per ala imposició de l'uniformisme centralitzador borbonic castelhl decret en el ':/usto derecho de conquista" la Nova Planta va implicar la desaparició del Consell d' Aragó ila tTansferencia de les seues competencies aCastella. La Ilel'dua de I'autonomía política. Les Corts demanen al rei que derogue el Decret de Nova Planta que va abolir els Furs el 1707 El Barbó, Felip V, resta de cap per avall a X{;¡iiva, ciutat que va incendiar per serfidel als Furs .16 REDrlCCIÓ L'historiador Pierre Vilar no va dubtar en quaJifícar els efectes del Decret de Nova Planta com d'una antentica desnacionalitzució. El Oecret va eliminar al Regne de Valencia tots els obstacles legals per ala imposició de 1'uniformisme centralitzador borbónic castella. Recorclem que l'esmentat decret afmnava que el Regne de Valencia, a partir de la perdua en la Batalla d'Almansa, s'ha\'ia de regir "por los usos ycostumbres de Castilla". Era el final de l'autonom:ia política. Les institucions valencianes van ser afectades més profuudament que les d'alt'es territoris (per exemple, el Oret Civil iPenal va ser suprimit completament aValencia, mentre que aCatalunya es va manterur). Argumentat el ~ots els gmps polítics representats al Parlament Valencia han donat suport, per unanimitat, auna proposta no de l1ei qne resa: "Les Corts Valencianes aCOl'den adw;ar-se a.loan Carles Borbó, Rei d'Espanya, i Ji demanen el gest simbólic de derogació de lasuspensió deIs Furs Valencians de 29 de juny de 1707". 'O' ,', - D avant les constants demandes del.s nostres lectors per instaurar una secció on debah'e els temes d'actualitat, els que fem LA V... k g~ hem decidit concedir-Ios aquest desig ara que els Nadals, temps de concordia, .ia han passat i convertir aquesta plana en el 'El racó drels lectors de f.¡. \/t.(,. k g~' perque tots els benicarlandos puguen fel' sentil' la seua de Veu NOTA DE PREMSA DEL CONSELL ESCOLAR DE L'INSTITUT DE FORIvIACIÓ PROFESSIONAL DE BENICARLÓ En relació al'escrit aparegut ala Ven de 17 de gener, signat pel Sr. Ximo Bueno (Dignem NO!), aquest consell escolar recolza l'opinió de tota la comunitat educativa i desitja fer les ses'Üents pWltualitzacions: 1. Efectivament la Conselleria d'Educació ha decidit "nnilateralment" enviar els alumnes deIs c01.legis públics Ródenas iCatalán, al'actual centre d'FP. També ha decidit enviar 1ms altres col.legis a¡'actual instlll1t "Ramon Cid". 1conscientment7 ha posat els mitjans per afavorir l'ensenyament privat. Fins ací, d'acord. 2. La Conselleria d'Educació no ha infonnat ales "fnmilies afectades" peró tmllpoc ha dit molta cosa als "professors afectats". La seva inciecisió idefícient planifícació és més que óbvia. 3. Les mesures per integrar els nous alwllnes, són responsabilitat directa deIs professionals de l'ensenyament deIs dos futurs ES (Instituts d'Ensenymllent Secundari) amb la imprescindible col.laboració, des d'ahir mateix, deIs mestres ideIs progenitors "afectats". 4. Pel que fa ala diferencia d'edat aquesta no sera superior, en cap cas, alaque existeix entre els alunmes de preescolar iels de vuité d'EGB. 5. Pel que fa ala "distorsió" que suposa la convivencia mnb alul1mes mllb poc desig d'estudiar, no caldra recordar que l'habit d'estudi comenc;a al c01.legi. El Sr. Ximo Bueno sap positivSment que fins ara alguns directors d'escola han orientat els alnmnes amb tJ-acas escolar al'EGB cap al nostre centTe d'FP. Afortuna(lnment aquesta "distorsió" deixara d'existir, no soIs perque amb el nou sistema educatiu "desapareix" el fracas escolar, sinó perque e1s dos actuals centres d'ensenyanients mitjans esdevindran Instituts cl'Educació Secundaria, il'únic motiu per mlar a tUl o a l'altre sera el centre de trocedenCia ino les notes. i Ó. Si volem tenir "una escola pública, laica, de qualitat ien valencia" haw'em de posar-nos tots atreballar des d'avui mateix. Benvolgut Sr. Ximo Bueno: Som alwllnes de] r. A de l'LF.P. de Benicarló iens dirigim avosté per donm'-Ji aconéixer el nostre punt de vista sobre el seu article Diguem NO! (La Veu, 17 de gener). Pensem que ha generalitzat massa al referir-se ales nostres ganes d'estudiar perque deu tindre una opinió confosa sobre els alumnes del nostre institut. Hauria de saber que ací hem vingut aestudiar tant otan poc com aqualsevol altre institut. Nosaltres no tenim els prejudicis que vosté manifesta. Tampoc acostumem a menjar-nos els xiquets d'onze anys, a no ser que molesten en excés. Inclús creiem que sera bo per aells conviure amb companys conscients del que fan. Cordialment La classe de Ir. A de I'I.F.P. de Benicarló. tri la era hora que aJTeplegaren el vidre d'aquesta ciutat tri Ximo Bueno s'ha passat Wl pel, no? ti Zaplana m'aplana. ost etelefon és el 47 53 60 Hem posat a !a vostra disposició un contestador automatic perque hi deixeu les vostres opinions, queixes isuggerencies. Cal que deixeu el vostre nom inúmero de document d'identitat (aquestes dades seran confidencials). L_~ . _ Elmussol durant les seues. constants anades itomades pels calTers, amb l'assenyada intenció d'observar d'lUla manera cJÍtica iconstructiva la conducta deis ésscrs humans d'aquest poble, ve adonant-se que des de fa temps alguns treballadors municipalsde la Brigada d'Obres iServeis dediquen la seua jonlada laboral atrencar trossos de voreres per tal d'eliminar les baneres arquitectoniquesexistents. El mussol no comprén les raons que han impulsat aI'equip de govern municipal del PP adeixar la feina, més o menys amitges, ifent bona aquella dita que afirma "les coses mal fetes no tenen futu1''' El mussol vol felicitar l'equip de govern popular per haver pres finalment aquesta decisió sensata, després que entitats cíviques, partits polítics iindividus particulars, fins itot el mateix mussol, ho venien demanant acrits des de fa anys, ja que és la solució més encertada ala problematica que genera I'existencia als CaJTers de ban'eres aJ'quitectoniques per a molts humans. Ara bé, el mussol no comprén les raons que han impulsat a]'equip de govem mlmicipal del PP adeixar la feina, més o menys amitges, ifent bona aquella dita que afmna "les coses mal fetes no tenen futur". El mussol ha observat que si bé els operaris municipals van treballant per tal que persones amb algun tipus de minusvalua motriu, famílies amb infants en edat d'anar en cotxet de redes, consumidors amb carrets de compra,...puguen gaudir de l'avantatge de no tenir que esforyar-se massa per apujar obaixar una vorera; en canvi molts d'aquests llocs sense obstacles deixen als humans després de superar la banera arquitectónica indefensos davant els monstres motoritzats que campen per la ciutat. El mussol no comprén com després d'eliminar una barrera els pinlors municipals no han pintat orepintat la seny~lització adientde pas de vianants, peatons ode zebra (a gust del consumidor); iara hi ha uns 110cs on la rebaixada de vorera s'ha fet per onja hi havia un pas de vianants, pero en canvi en alu'es on no n'hi havia idesprés de mesos d'espera encara no s'han pintat les ratlles blanques que donen prioritat als caminants davant els vehicles. No es comprén com els pintors municipals no han pintat orepintat la senyalització adient de pas de vianants, peatons ode zebra El mussol recomana solucionar aquest desgavell rapidament, ja que no és acceptable executar un projecte amitges; ide poc val gastar-se milions en una eliminació com aquesta que a la cap i a la ti sera inútil si no té totes les garanties per als usuaris, iara no les té perque obé no es pot usar per estar col'lapsada per l'aparcament d'Wl vehicle o bé perque la mateixa temor humana de ser atropellat fa poc aconsellable ]'ús per on encara no estan pintades aten'a les Jú1Íes blanques. J " Fitxa de subscripció NOM DOMICILl POBLACIÓ COGNOMS CP __ TJ:L _ Se subscriu a 0. \I~ k E~. per l'import de: O4.680 pts (52 números, anual, bonificació 10%), 02.470 pts (26 números, semestral, bonificació 5%) prorrogable si no hi ha ordre en contra. AJs enviaments fora de Benicarló caldra afegir 1.000 ptes semestrals o2.000 ptes anuals. Fm'ma de pagament: ODomiciliació baJlcaria OXec bancaJ'i nominatiu adjunt Remeteu aquesta butlleta i la domiciliació bancaria oel xec nominatiu per 4.680 pts (52 números, anual) o2.470 pts (26 número~;, semesu'al) aAssociació Cultural la Feram de Benicarló (CI SaJlt francesc, 95 Casal Municipal· 12580 Benicarló) §jgnatura: BANCICAIXA APRE<;:A No"" I COONOMS DEL TITULAR DEL CO"--""'--=-'T.=-E _ el Domiciliació bancaria POBLACIÓ de 199 :::..::..-=--:..;=---------------- CP .J 1 Codi de Compte Entitat Sucursal Control Compte número Senyors: els elemano que, flns auna nova Oldre, atengueu els rebuts que eJs presentala l'Associació ClIltllrallll Fel"llm de Benicarió per 1'1l11port ele subscripció a ~ \I~ k E~. Signatura: el ele 1996 ---_._-- Avui: en Xavi i L'hiper "'OIN Qul:SI C'OI!1.DQ ut'J UJJA 6rwJ ~lJP6RF{úE "8f"NiGAI((.O; rJOfol"'AA tJ I.l.OGS" Il! "t'I.e8At.L A 66'l\rr ATtJRAPA ÉS urJA GIlMJ Su Pe(!(P(c •• 'c ... L~ pi.JO~ COMPé -retJC.iA fll' 00 et>M6f.J'61J t.SS cotJ~eQileWGIEs ~ ¡.A ;~IVAS itf, ..". 66NT VA ,., (X)H. /ItJL l/IJ'" OFf1IlTA ;¡ ,( Ñ.IB ~I,. G4RRO PUl iI.A 9VTXACA 8"; DA. éLS ~flTS CDHE"RciNJTS PE~I.A GI\JT~T fJO tABe.., Que' e1.S EspeRA ••• LA GU~ Oé PR,ev..s ceHt!tJ~A iu; H,Jt. q vi "'0 POi t.l.lIiTA~ Cf)r.J;-R/t Al~o. @ruxú] ~ TE lE V I S I OH LA MEJOR PROGRAMACION DE LA COMARCA Jose Maria Añó Vañó Director Plaza Mercado, 1 - Tel. y Fax: 471432 12580 Behicarló Nr CREiX Ni MElX ,. *' :ó lOAN GRECOR/ ALE/aL De maquines imonarquies D oncsjo també he comprat un ordinador. Yull dir que, posats aactivar l'economia nacional, en vaig clemanar un als reis d'orient iells, sense aturar la 'caravana, van fer possible la renovació del meu parc informatic. Molt se n'ha parlat iesclit, per cert, del fet que el tTípode reial va [1'3vessar la ciutat com qui ha vingut apreu fet i no cura deis resultats ni de les expectatives que havia clesvetl1at. Déu em guardara d'involucrar-me en decisions tan altes, pero segons !TI 'ha cOlillat un meu amic molt afectat de deambular entre les prosopopeies municipals, el1 mateix va cayar al vol una conversa furtiva entre dos patges de Melcior. D'esquena al del camell, en un moment de descans, l'un ponderava al'altre la magnitud de la tlebotomia que podia desagnar els cofres reials si decidien estacionar-hi tota la comitiva mentre alegraven els xiquets iles xiquetes de la ciutat. Al cap i a la ti, és costum de personatges tan prudents enviar per davant un angel que els estalvia sorpreses malagradoscs. Així han procedit des del seu debut aBetlem fa tants anys. En aquella ocasió, després de descarregar l' or, l' encens ila mitTa, quan ja tenien un peu a l'estrep de les besties, l'angel va adveltir-Ios que per res del món no tornassen acasa per Judea, on Herodes els volia fer pagar tambéun mal peatge. L'angel va advertir-los que per res del món líO tornassen acasa per Judea, on Herodes els volia fel' pagar tambéun mal peatge. Atot ayo, de segur que més d'un deu continuar ahí esperant que jo en faya cinc centims óo un parell de megues!ó de les característiques tecniques de l'artefacte, no? Pel que he observat aquest és el capteniment més esperable de qui acaba d'adjudicar-se Ulla moderna computadora. DÍlia que, segons aquest horitzó d'expectatives, ara jo hamia de fer el cor f011 i poblar la prosa de suggerents configuracions, ratolins laboriosos iun decorat de briUants megues, rnoclems, bits ianimades gigues, pe~o no sento cap disposició afer-ho. Ara, si passeu per casa, no us negaré la visita al'habitació que amb tant d'amor vaig preparar per al nOll vin¡.,rut. La raó d'aquesta reserva lneua no és, ni de l1uny, cap pnúja d'hwnanista agreujat. DeClaro la meua incapacitat davant la pantalla, pero no hi anibo acalibrar els estralls deIs quals se la considera presumpta responsable. No obstant aixoi conven<;ut que si entre la maquina i jo hi hagués un depredador, sensdubte, 'm'escaUlia ami el paperet, ja he procurat envoltar-me d'una espessa xarxa d'assistents que em garantesquen agafalls durant les vrnt-i-quatre -de vegades més i tothores del dia. , .. És cert que he fet ma de tants amics com he pogut congliar oavorrir amb la meua insistencia, pero al capdaval!, a l'hora d'adjudicar la direcció de la reraguarda, he seguit l' exemple públic deis nostres administradors i1'he confiada auna expel1a de la fmnília. AIgú va dir un dia que el genna germaneja i el cunyat cunyadeja. De la ma de ma cunyada vaig pass~iar les avingudes més proximes, sota un sol escaldat que havia tret el nas perque Ji'1 nevaren. Més endavant, amb l'auxili amatent d'tUl col'lega em vaig endinsar en el bosc virtual. Jo em resistia adeixar senderes velles per novel1es, pero una sentencia seua em va sulsir tates les prevencions. No digues mai, va fe 1', que el teu arrunador no es capa<; cl'ayo od'allo perque pot fer-ho t01. La discapacitació, si la hi ha, sempre s'ha d'atribuir al'usuari, estigues segur. Us en feu canec de la trascendencia de l'axioma? Acabava de desensorrar la l1antia meravel10sa iara em donaven la possibilitat de fel' realitat no tm otres, sinó tots els meus desitjos. Ulla coi'ssor calenta als ul1s va indicar-me la proftmditat de l'emoció mentre el rneu cicerone multimedia reblava més imés el clau. Sí, deia, aquest és realment un programa que pot fer anar el més toix. Apartir d'aquell moment, la maquina 1 JO hem prolongat una amistat assentada sobre la mútua clemencia Apartir d'aquel! moment, la maquina i jo hem prolongat una amistat assentada sobre la mútua clemencia. Ella es deixa grapejar aI'hora que siga sense queixar-se més que mnb un gemeguet si m'excedesc en la familim'itat. Jo ja procuro formar-me en la Eragil constitució deIs seus membres idominarme els arravatmnents quan encallo en un deis seus perfids hberints. Ara per ara el nostre millor trebal! ha estat dotar el protector de pantalla del rastre impracticable de Maria Abradelo. Hem aconseguit que, sens aItra cosa per fer que mantenir immobil el ratolí, ma cW1yada puga finalment dormir durant una ni! sencera. I I ------_._--------- ------ --- _. --------