Comportament edàfic de Gypsophila hispanica Willk. a la província de Castelló.

Comportament edàfic de Gypsophila hispanica Willk. ala província de Castelló SANCHIS OUATO, E. ROSELLÓ GIMENO, R. PERIS GISBERT, J.B. CURRÀS CAYÓN, R. Unitat d'Investigació Fitografia. Dept. Biologia Vegetal. Universitat de València. Introducció Els sòls que hi ha ala Comunitat Valenciana són, en la seua majoria, rics en bases ide naturalesa calcària. No obstant això, formant part del territori valencià trobem xicotetes extensions de naturalesa guixosa, que denominarem «illes gipsícoles». Aquestes illes tenen, en ocasions, una certa representació, com ara ala província d'Alacant, més concretament entre els termes municipals de La Núcia, Finestrat iRelleu, on es presenten endemismes tan localitzats com n'és Teucrium lepicephalum. També són destacats els afloraments gipsífers entre Villena, Sax iPinosa, on aparareixen plantes rares oendemismes, com ara Lepidium subulatum iTeucrium libanitis. Ala província de València també es presenten illes gipsícoles ala comarca de Cofrents, on es localitzen endemismes de gran interés botànic com n'és el cas de Limonium sucrense, L. cofrentinum iGypsophila struthium. Ala província de Castelló, illes gipsícoles amb una certa entitat es fan fonamentalment als termes de Montan iMontanejos. L'originalitat d'aquests enclavaments gipsífers castellonencs radica en la presència -molt meridional i ]itoralde Gypsophila hispanica, ja citada en Montanejos aprincipis del presente segle per Pau (1913). Aquest endemisme es fa abundant tant als guixos aragonesos com als del Maestrat, inomés abasta localment ide forma sempre restringida la Comunitat Valenciana. L'objectiu d'aquest estudi és analitzar les condicions edàfiques que possibiliten la presència d'un important endemisme ibera-llevantí com aquest en terres castellonenques. 144 Metodologia ANUARI DE L'AGRUPACiÓ BORRIANENCA DE CULTURA, V Q En qüestió de nomenclatura taxonòmica, hem seguit les directrius de Flora Europaea (Tutin ial. 1964-1980), En allò referent als estatges bioclimàtics ombroclimes isectorització corològica, s'ha seguit Rivas Martínez (1987), Les dades geològiques han estat obtingudes del mapa IGME (1974) d'escala 1: 50.000. La presa de mostres edàfiques superficials es va efectuar d'acord amb el sistema de Jackson (1976). Una volta obtinguda l'homogeneització de cada mostra, les determinacions es van efectuar conforme als criteris exposats en Primo i Carrasco (1973), Jackson (1976), Guitüín i Carballas (1976) i Duchaufour (1978). Aquests van ser: composició granulomètrica pel mètode del densímetre (Bouyoucos, 1936) iclasse textural amb els diagrames de textures d'USDA (1951); pH amb un pH-metre d'electrodes combinats amb relació sòl/aigua I: 2,5; matèria orgànica per oxidació en medi àcid (Walkley iBlack, 1934); carbonats totals pel calcímetre de Bernard; conductivitat de l'extracte de sòl asaturació per potenciòmetre (Richard, 1954); clorurs isulfats mesurats de l'extracte de sòl per mètodes volumètrics; nitrogen total amb destil·lador Kjeldahl; icapacitat de canvi catiònic per desplaçament amb acetat de bari. Resultats idiscussió a) El territori El territori estudiat (figura 1), pertany ala conca hidrogràfica del riu Millars; geogràficament s'inclou en la comarca castellonenca de l'Alt Millars, dins del domini del sector corològic Valencíà-Tarraconenc, estatge mesomediterrani inferior, amb ombroclima sec. Al territori poden observar-s'hi diversos afloraments de margues guixoses bigarrades, fàcilment detectables per llur coloració rogenc-verdosa iamb freqüents irisacions, pertanyents als períodes geològics del Muschelkalk (proximitats de Montan) iKeuper (a Montan, Montanejos iCirat). Aquests materials contrasten amb les roques circumdants dels períodes Juràssic superior iCretàcic inferior, de color més omenys marró-blanquinós. b) Presa de mostres de sòls Es van pendre mostres de sòls ales localitats adés referides, on vegeta Gypsophila hispanica. Aquests sòls es poden agrupar en tres apartats distints: I) Una sèrie de mostres es van pendre en zones de romeral gipsícola, generalment situades en vessants de monticles otossals gipsosos. pas COMPORTAME 'T EDÀFIC DE GYPSOPHllA HISPANICA WILLK. A LA PRovíNCIA DE CASTELLÓ 145 2) Una altra sèrie de mostres es van pendre en matollars fruticosos, presumiblement halo-nitròfils en localitzar-se en indrets antròpicament alterats, però amb un origen edàfic similar, com ara cunetes de carreteres, escombreries, etc. 3) La tercera iultima sèrie de mostres de sòl es va prendre sobre codolars arenosos existents en una terrassa fluvial del riu Millars (terme de Cirat), després d'haver travessat zones amb roques guixoses. e) Els sòls Les dades referents ales determinacions analítiques, efectuades sobre els sòls on es localitza la planta objecte d'estudi, s'exposen en la taula 1. Per comprendre el comportament edàfic de Gypsophila hispanica, caldrà establir tres grups de sòls distints, en la referida taula 1. Les mostres de sòl 1 a 5 inclusivament, pertanyen ala formació de matollars fruticosos halonitròfils. Les mostres 6 a la 12, pertanyen al matollar gipsícola. Les mostres 13 ala 17, es corresponen amb les adés referides mostres provinents de sòls sorrencs de terrassa fluvial. En el primer grup de sòls (mostres 1 a 5), la textura és genèricament franco-argilosa, enriquida amb elements gruixuts. Els nivells de carbonats totals són els més alts del conjunt, tot enregistrant-se un màxim de 38,00% (mostra núm. 1); la matèria orgànica se situa en nivells elevats (4,87% mostra núm. 4), mentre que els valors de nitrogen total són relativament baixos, la qual cosa ens indica el baix nivell de remineralització dels residus orgànics caiguts al sòl. El valors de salinitat, clorurs isulfats, són, en totes les mostres, molt baixos; per contra, la capacitat de canvi catiònic (CCC) presenta els valors més alts del conjunt dels sòls analizats, la qual cosa és deguda aque el susdit paràmetre està directament influenciat pels continguts en fracció argila iels percentatges de matèria orgànica. El segon grup de sòls, pertanyents al romeral serial gipsícola enriquit amb Gypsophila hispanica, presenta les següents característiques: la textura del sòl és molt homogènia, totes les mostres analitzades són del tipus franco-arenós. Els valors de pH són els més baixos del conjunt dels sòls analitzats, tot ique la reacció del sòl és neutra-bàsica (valor mínim 7,30 en la mostra núm. 6). Els valors de matèria orgànica es troben compresos en nivells del tipus medialt (entre 1,50% en la mostra núm. 6 i 3,28% en la mostra núm. 10). El més important és la forta disminució en els continguts de carbonats totals, enregistrant-se el valor mínim per al total de les mostres analitzades (2,90% en la mostra núm. 9); tot al contrari, els valors de conductivitat elèctrica ide sulfats són els més elevats del conjunt. Açò significa que es tracta dels sòls 146 ANUARI DE L'AGRUPACiÓ BOR RIA ENCA DE CULTURA, V a::q més halòfils estudiats, ique aquest índex d'halofília és degut ala presència de ions sulfat. El descens en els valors de CCC és degut ala disminució del contingut en la fracció més fina del sòl. Els sòls del darrer grup analitzat també presenten una textura molt homogènia, en aquest cas de tipus sorrenc, la qual cosa incidirà directament en la resta de paràmetres edàfics. Tenim així que els valors de la CCC són els més baixos del conjunt, degut als valors elevats de la fracció gruixuda (arenes) que, per la seua gran mida, no presenten incidència en la reserva iònica del sòl; no obstant això, els valors de matèria orgànica no abasten valors significativament baixos. Cal notar que els valors dels carbonats totals tornen aser elevats (entre 28,70% mostra núm. 14 i31,20% mostra núm. 13) ique els índexs de çonductivitat isulfats són novament reduïts, per efecte del rentat de sals en el perfil. En conjunt, podem dir que es tracta de sòls amb valors medi-alts en llurs continguts de matèria orgànica, com aconseqüència de les aportacions de residus vegetals al sòl. Aquesta matèria orgànica està poc humificada, atès que els nivells de nitrogen total són un poc pobres. Això és degut ala lenta descomposició dels residus orgànics, per la halofília que tenen les mostres analitzades, No es pot parlar clarament d'un sòl salí (segons FAO, 198-1), però sí d'un cert grau d'halofília, éssent-ne la responsable l'existència de sulfats (noteu que els valors de ió clorur són pràcticament nuls atotes les mostres analitzades). Amés, els nivells de més alta conductivitat s'enregistren en el segon grup de sòls (pertanyent al romeral gipsícola amb Gypsophila hispanica), la qual cosa explicaria la presència d'estratègies adaptatives, com ara és el cas de Gypsophila hispanica, proveïda de fulles crasses acausa del fenomen de sequera fisiològica. Amés, en els sòls analitzats s'hi pot observar un clar antagonisme entre els valors enregistrats de carbonats totals, front al contingut en sulfats. Cal notar que quan al sòl hi ha concentracions significatives de carbonats totals, no hi ha nivells apreciables de sulfats i, en conseqüència, els nivells de conductivitat són mínims. Açò indica que els carbonats del sòl actuen bloquejant els ions sulfat. Apartir de substrats geològics de margues guixoses s'han originat els sòls que permeten l'implantació del romeral gipsícola. Amb major aportació de residus orgànics, imantenint el caràcter halòfil generat pels guixos de la roca mare, poden presentar-s'hi sòls amb una major nitrofília izones més halonitròfiles, com aconseqüència de la pressió antropo-zoògena. És en aquests indrets, on abasta l'òptima imajor biomassa Gypsophila hispanica. COMPORTAMENT EDÀFIC DE GYPSOPHILA HISPANICA IVILLK. A LA PRovíNCIA DE CASTELLÓ Conclusions 147 1) Apartir de substrats geològics guixosos, iper pressió antropo-zoògena, es poden originar sòls halonitròfils, sobre els quals es fa una vegetació singular. 2) La quantitat de sulfats que hi ha al sòl actua com un element discriminador sobre la vegetació, mentre que l'índex de matèria orgànica present, esdevé l'element edàfic enriquidor de la biomassa de la flora. 3) D'allò anteriorment exposat, cal deduir que Gypsophila hispanica, espècie habitualment considerada com típicament gipsícola, hauria de considermo-se millor com halo-gipsícola, si atenem ales dades adés exposades. Resum Gypsophila hispanica Willk. és un endemisme ibero-Ilevantí amb l'òptim al sector Maestratí (província corològica Castellano-Maestrat-Manxega) i a la província Aragonesa, el qual rep habitualment el tractament d'espècie gipsícola. La seua amplitud és major del que es creu, atès el seu comportament als sòls a les localitats estudiades, podent qualificar-se de taxon halo(gipsi)nitròfil. Paraules clau: Gypsophila hispanica; Relacions sòl/vegetació; Sòls halogipsícoles. BIBLIOGRAFIA Bo YOUCOS, G. S. (1936): «Directions for marking mechanical analysis of soil by hidrameter method», SoU Sd., 42: 225-228. DucHAuFouR, P. (1978): Manual de Edafologia. Barcelona, Toray-Masson. GUITIAN OJEA, F. iT. CARBALLAS FERNANDEZ (1976): Técnicas de anal isis de suelos. Santiago de Compostela, Pico Sacra. FAO-UNESCO (1981): Clave para la descripción de suelos. Vol. 1. Madrid, Legend. IGME (1974): Mapa Geológico de Espaíia. Hoja de Segorbe. Escala 1: 50.000. Madrid. JACKSON, M. L. (1976): Analisis Quimico de suelos. Barcelona, Omega. PAU, C. (1913): «Vicente Guillén. Botanico», Revista Valenciana de Ciencias Médicas, XV: 64-66. PRIMO, E. i J. M. CARRASCO (1973): Quimica Agrícola. I. Suelos yfertUizantes. Madrid, Alhambra. RICHARDS, L. A. (1954): Diagnosis anc! illlprovement of saline alkali soUs. Washington, Agriculture Handbook, 6. USDA. RIVAS MARTíNEZ, S. i al. (eds.) (1987): Memoria del mapa de series de vegetación de Espaíia. J: 400.000. Madrid, M. de Agricultura, Pesca yAlimentación. ICONA. Serie Técnica. < 148 ANUARI DE L'AGRUPACiÓ BORRIANENCA DE CULTURA. V TUTIN, T. G. ial. (eds.) (1964-80): Flora Eu.ropaea. Cambridge, Cambridge University Press. USDA (1951): Soil Survey Manual. Agriculture Handbook, 18. Washington. WALKLEY, A. iA. BLACK (1934): «An examination ot' the Degtjarreff method for determining soil organic matter, and aproposed modification ol' the chromic acid titulation method», Soil Sci., 37: 28-38. MAPA l Província de Castelló: la seua situació ala Península Ibèrica. Els punts indiquen les localitats de les zones de mostreig: I Mont<'Ín; 2Montanejos; 3Cirat. \ ,/ 10 km ,.- ....... ·~t··· .. ·~~ .. · .. ·· .. ... .. .i \, \" ···· .... 1/ .-' ,I l' , ,.,,..··- •• 1:'1 """1 .. i',. _, ..-. ., -~~~ ............. "~ .. ._. ,.......... l'!. I ,/ ( I\. ,- , ,.. ~ \ (' \, I I l....r- 1 ./ lrJ jiIP COMPORTAMENT EDÀFIC DE GI'PSOPHILA HISPANICA \VILLK. A LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ 149 Taula l Anàlisis Edàfiques Mostra Classe texturat . Composició granulomètrica: Arena (%) .. Llim (%) .. Argila (%) .. pH . Matèria orgànica (%) . Carbonats totals (%) .. Conductivitat (mmhos/cm a25°C) .. Clorurs (meq/I) . Sulfats (meq/I) . Nitrògen total (%) . Capacitat de canvi catiònic (meq/lOOg) .. Franco- Argilo- Arenosa 60,00 20,00 20,00 7,90 3,83 38,00 0,391 0,297 3,77 0,074 21,51 2 Franco- Argilosa 40,00 28,00 32,00 7,85 2,09 36,80 0,687 0,437 6,85 0,047 23,76 Procedència de les mostres: 1Montanejos; 2Montan; 3Montan; 4Montanejos; 5Montanejos; 6Montan; 7Montan; 8Montan; 9Montanejos; 10 Montanejos; 11 Montanejos; 12 Montanejos; 13 Cirat; 14 Cirat; 15 Cirat; 16 Cirat; 17 Cirat. 3 4 567 Franco- Franco- Franco- Franco- Franco- Argilosa Argilo- Argilo- Arenosa Arenosa Arenosa Arenosa 46,00 54,00 46,00 68,00 64,00 25,00 25,00 26,00 20,00 19,00 30,00 21,00 28,00 12,00 17,00 8,00 7,90 8,05 7,30 7,35 1,40 4,87 1,38 l,55 l,50 36,80 34,70 33,40 17,40 5,80 0,312 0,374 0,265 1,990 2,000 0,340 0,291 0,170 0,338 0,631 2,14 1,85 2,23 27,50 29,76 0,056 0,166 0,074 0,121 0,062 20,79 24,82 19,60 10,93 13,65 150 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, V e 89 10 11 12 Franco- Franco- Franco- Franco- Franco- Arenós Arenós Arenós Arenós Arenós 72,00 71,00 69,00 73,00 72,00 17,00 22,00 26,00 22,00 24,00 11,00 7,00 5,00 5,00 4,00 7,45 7,40 7,45 7,50 7,35 1,99 2,87 3,28 2,60 3,20 16,20 2,90 7,10 3,50 6,10 1,98 2,00 2,03 1,95 1,77 0,558 0,679 0,728 0,582 0,631 30,96 29,71 31,96 32,11 31,25 0,092 0,060 0,035 0,038 0,105 11,52 11,52 11,51 9,71 10,72 13 14 15 16 17 Arenosa Arenosa Arenosa Arenosa Arenosa 92,00 93,00 89,00 94,00 94,00 7,00 6,00 9,00 5,00 6,00 1,00 1,00 2,00 1,00 0,00 7,70 8,00 8,05 8,10 8,20 2,89 2,72 1,48 1,40 1,78 31,20 28,70 30,30 30,70 31,40 0,180 0,142 0,163 0,143 0,166 0,340 0,243 0,582 0,315 0,485 0,44 0,69 0,34 0,44 0,51 0,035 0,052 0,043 0,053 0,026 8,20 7,75 5,05 4,26 4,70