El Cavaller del Dubte : Novel·la [pròleg]

P oleg cgue és més o , el na u al oI'ensenyan a?> J:.V X. aques ecó de món on olun a iamen sóc eclui' , hi ha un bon be edo de i qui, en beu e massa, a aques a p e- gunJa. 1 o segui comen a la se a epe idíssima exp/icació: cHa ia un ga al qual ensenya en aposa -se d e . Amb les mans sos enia una candela encesa iap engué de pas- seja -Ia pe /'habi ació. Una egada que li amolla en un a- oll, el gl1 lIen a la candela, a apa I'animaló i se'/ menja>. El bOl' a xo conclou; cDoncs és més o el na u al que /'ensenyan a >. Heus ací, lec o , com un ille a esumeix en una con al/a una psicologia iuna iloso ia que e/s homes de I/e es han aconsegui , ambé, pe /'obse aCÍó i el aonamen . Aques a disco dia en e/'ins in iI'educació, aques alIuila en e les eus ances a/s ila ci ili zaCÍó, ha es a mo iu su i- cien/men ap e pe a bas i ob es Ii el'a ies: des de /'apo/eg a la no el'la i/'ob a d ama ica, Cal' és un ema semp e iu. Ni els homes han aconseguildeslliu a -se deIs elemen she e- 9 di iJl'is que es conjuminen en la ida de /'indi idu p opo cio- nan/ una pe sonali a de inida, enca a que no de ini i a, ni han aconsegui/ que I'edueació deixe d'ésse una e os/a is- en , empe ado d només d'aqllella pe sonali a inna a de /'indi iduo Aquell que olgudamen , o bé pe a za , posa en joe les dues pe sonali a s al'l'ossegan -Ies en o ma de pe sona ges, ha de c ea -se un conDie e an!mie. Resold e aques con lic/e és mo iu de o a una ida de I/ui es in/e io s, de monolegs, d'a encions subjec i es... Po se s . oba a una mane a d'a- nihila una de les dues pe sonali a s amalgamades, Pe o és alesho es que ho se a en pe judici de la pe sonali a no ano- eada. 90 és, en pe judici de la JUMa pe sonali a o mada pe la conjunció bUlica del jo na u al, acial, idel jo a i i· cial, p oduc e de I'educació, Una ob a li e a ia, una no eNa que inga aques bas imen é una anima humana i pe ell o sol o eja I'exi que és ob- enció d'in e és de lec u a iés cap ació d'apassionamen de lec o . El Ca alle del duble-p ime a no eNa no mal de F an- cese Ca e es ide Cala ayud, no mal en di ec iu ien ex en- sió, emps i espai,-és una ob a en la qualconco eix aques joc i aques xoc de les dues pe sonali a s en un ma eix pe so- na ge, o al e es, amb el pano ama de la ida ex e io , Les de ies de ¡o di iles di ec ius del món ac ual. Una anima medie al que a eenca nan -se en els ba ons d'una amma i que a a obem animan/ una co po a de pos/gue a cen pe cen . ¡o di, el p o agonis a, el Ca al/e del duble, sen eix la nos a ci ili zació ies compene a amb ella. Classicis a, i 10 a d'a an gua daJi p opo cionales millo semocions; bu - ges, iexal a els a an a ges que ob é el cos social p ole a i; sembla banal iés un in ospec iu. En I'bo a decissi a de ma- ida , en el momen d'elegi I'esposa-d'aga a dona, d'apa - al' e s el seu edós la emella amb la qual ba d'encasla -se -la que ba d'ésse la ma e deIs seus ills, la eu ances al s'oposa d'una mane a inin e/"ligen , ins in i a... No cabia en al es mo ius la lIui a aca nissada del jo acial de jo di amb el seu p opi jo educacional. To es les línies di- iso ies de la se a ida podia supe a -les jo di, i les supe a: és el ui d'una educació in eg al iom ado . El qui no po ence és ael/ ma eix, que si de egades és el p opi enemic, és semp e I'ad e sa i que passa pe els al ibaixos de o a /Iuila ni ingida ni decan ada. «Així com el déu jan enia dues ca es,-diu alp o agonis a una companyona se a d'es udis-, u jo di, en ens dues de na u aleses, de psicologies. Una, la que 'ban inculca acasa e a, al a la que has adqui i amb el ac e social, lIegin , es udian ; i, ala i, la e a p imi i a na u alesa-Ia que no de ia ence -se a la que iom a a». És una p o ecia. Po - se el pe sona ge en boca del quall'au o posa aqueixes pa- aules ja coneÍ} ia el meu con e del ga que ha ia ap es de passeja candeles encese i. ... ... '" Pe o, Ji és pe mes, hon adamen , al p ologuis a de no el. la el descabdella el ema dell/ib e ins a iba aI'analisi de la oca enca a que siga des d'un pun de mi a ilo~ó ic? Si jo segueixc el camí emp es, no es a ia als lec o s aquel/a 11 ui'cio emocionalque deu ia neixe en els momenls de leclu a delllib e? Pe si un cas, p ou. *** Fa una inlena d'anys, un, alesho es jo e esc iplo a- lencia-pe dul mise ablemen pe ales lIe esi pe al eneixe polílic de la nosl a le a -el nom del qual a a no old ia e- co da , soslenia que la /i e alu a alenciana manca a d'ob es que inle essa en)(1'a isloc acia. Iellma eix, com aexemple, posa a algun a any en consl ui no e/"1e es d'ambienl a is- loc a/ic. Jo no sé si de segui el alesc iplo els ia anys-que aconsella a, jo no sé, dic, si la gen ica de Valencia ila genl sang bla a, s'hagues in e essa pe la /los a /i e alu a. Ha passal un g apal d'anys iheus ac[que F ancesc Ca e .es i de Calalayud, cO/leixedo deIs a isloc a es, eballa no eNes sob e pe sonalges de l'a isloc acia. 1 ema quem: a is oc a- es ii/llel'lecluals. En la se a no el'la cu a Un home iuna dona s'es imen ja I obem de bell nou aquellanlic desig de I'esc ip o esga ial. Pe o aconsegui! plenamen . En Un a xi e ce ca nú ia ens p esen a pe sonalges inle!'lecluals. 1a a, en El Ca alle del dub e, l'in eNeclual iI'a is oc ala són un maleíx pe sona ge. Som, doncs, da an d'un IIib e alencia aca al amb les dues menes de alencians menys decan als, ins a a, a ui de les bellela/s de les nosl es lIel es. Quines se an les eac- cions lIu s és de di icil p o elilzac:ió. Anolem, senzillamenl, el el )J(que un esc iplo nos e de la da e a p omoció es- c íu nalu almenl, iabans no siga c ealun snobisme-que ó a 12 - digne de benedicció-, o bandejan i'espa denya, l'educació deIs col'legis ila secula posició ia ac de les ad ines pe hau e p omes o pe e ind e'l amb posals omimlics de i- c omia, És pe aques desig de au o de e o ma els cos ums que b'em de econeixe que els li e a s jo es po en al alencia un bene iciós e JO amen d'ai es pú ids, Pe aob ind e el alsanejamen F ancesl! Ca e es belluga uns pe sona ges nous dins uns escena is nous que oseguen i a osseguen icis i i u s ipensamenls amb es idl1 es no~ es, No c ea nino s de palla, ans homes idones mo als, hu- maníssims; quan ells es eixen la oba neg a deIs sa aus no semblen camb e siquan elles dansen música exó ica 110 sem- bIen jo es de caba e , massegado cs de sensuali als, Aques s pe sona ges, au en icamen elegan s iaulen icamen humans, han de esold e els seus con lic es ila pa ellaJo dí d'/sclada Ma ia Llui'sa A c ho an, na u almen , segons l/u a anna, sense de ugi la lógica del pe sona ge, L'au o , jo eníssim, i ja bé sap i' o ici de la con ecció de no el'les, A ema ca enca a: La no el'la lIa ga, és adil', la no el' la no no el'le a, p ou que no é cul i ado s en e els alencians, Descomp em lca de Pe ucho i TOlllba-Tossals deJ, Pascual Ti ado ija no obem, en aques s anys de enaixem;a una no eNa on !'in e es és l'essegui allla g d'un g os olum de p osa. Molius d'economia edi o ial? Po se sí. Po se ambé pob esa de lIengua ge i no manca d'imagi ació; po se que els p osis es no posseeixquen, abas amen , aquella doll idio- ma ica indispensable allib es de bon g uix. F ancesc Ca e es posseeix I'idioma. El Ca alle del duble é un lIengua ge pulc e ima isal, esquí ol, b illan ... Feli- 13 ci/em-nos-enl Les l/e/ es alencianes comp/en amb un esc ip- lo d'en e gadu a mode na iamb una no eNa consl uida a base d'una psicología, una lesi iuna mo ali al íscudes... No el'la i a, ealmenl, pe ésse ealmenl iscuda.., CARLES SALVADOR BenassaI. 14