La Veu de Benicarló : Setmanari d'Informació General i Cultural. Núm. 472

ESPORTS: Il11Portant victòria del Juvenil, mentre el COB perd al poble dels tords Els efectes del vent t obligu~n la flota . Resquera a descansar ' • ~ ~ ~ PRESENTACiÓ ~~~ més adients. Fins itot, tindre una més fàcil solució. Vint-i-un municipis, ara, tenen el seu pes específic. Encara així, sembla que ací, al nostre país als governants del PP, això, ni els va ni els ve. AValència, Camps, passa de la història. A Benicarló, Mundo, també. Saltant-se a la torera un acord de Ple, un més, passa de la iniciativa ienvia Guzman. La irresponsabilitat que suposa tindre un alcalde que obvia els acords de Ple i, que no veu la importància de la unió de diversos pobles per solucionar les problemes comuns, dóna aentendre, ales ciares, que per aell estan per davant les consignes de partif que l'interès del municipi idels seus ciutadans. CARXOFA: ben torrada amb sal ioli per a la falla La Carrasca que després de fer la presentació van tenir el detall de pegar una agranadeta als voltants de l'auditori i deixar-lo net de restes de traques. Per la nit vam baixar a fer un café al Naidi i ho vam veure tot net. Felicitats! Ens agrada la gent neta ipolida! PANISSOLA: Per aqui ha de ser? No pot ser per a un altre. Per al senyor Flos. Quan s'inundaven allà baix al Morrongo amb merda, no el vam veure amb el potet! I seguim: a la claveguera del Gurugú continua eixint aigua bruta iamb mala olor. N'ix poca, però n'ix. Ide passada: sr. Mundo, un altre problema no resolt. Les clavegueres! Almenys, el reconeixement Per fi, comencen afer-se les coses amb seny, iels problemes comuns, que afecten algunes poblacions, independentment de la comunitat a la qual pertanyen, integrades dins l'anomenada Taula del Sénia, ha aconseguit, que aquests, arriben aMadrid. Òbviament, en una primera presa de contacte, era de preveure, no han aconseguit res tangible, però han estat rebuts per diversos ministres isecretaris generals, als qual els hi han pogut transmetre aquestes problemàtiques comunes dels municipis. Almenys se'ls ha escoltat i, segurament en un futur, si es constitueixen com aentitat jurídica pròpia, les problemàtiques comunes poden arribar més aviat als interlocutors EDITORIAL Sevilla iuna representació del Govern rep a la Taula del Sénia mentre que el pp segueix ignorant les seues peticions EL TEMA En una visita històrica 23 representants municipals del nord de Castelló i sud de Tarragona son rebuts a Madrid COMERÇ Diumenge 27 els comerços de Benicarló sortiran avendre al carrer SENYORA GARCIA Carta del lector que analitza amb profusitat els continguts de la darrera Veu de Benicarló publicada ESPORTS Els nedadors del Club Natació Benicarló rebaixen cronos fins i tot amb minimes autonòmiques - ~ 472 ~ 8 lIIIIIIIl - :; ~ DES DEL 18 D'AGOST ~ DE 1995 ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• laVeUdebenicarlo #--"":...... ",,-"'" "" .... - •• ~.-o.... :.";'" "J "":~~'-'~ ,,'" ~~ AUTO ESTELLER "/ l , ; , ,, , , ::.~ {;. ,'. ~ ~ <;.. ~l>.( "(. ......... "'''C<. .... (J' ,_ "'" Ctra. N 340, km 142 Tel: 96440 07 68 .. Vinaròs ~ :.~¡ • ESTELLER IMPORT Entrada taller: Pg. Febrer Soriano Exposició: Avda. Magallanes, 1"1:¡ Tel: 964471708 .. Benicarló '.r j , ~ 1'. j ~ ~ ~ EL TEMA ......... La Taula del Sénia rebuda aMadrid Les institucions autonòmiques valencianes segueixen passant de l'activa representació de municipis catalans ivalencians text REDACCiÓ li Idijous 10 de febrer, 23 representants dels vint municipis que integren la Taula del Sénia es van desplaçar aMadrid, amb l'objectiu de visitar en un només dia tres ministeris i el Senat. És la primera vegada en la História de la Democràcia que dos ministres i un secretari d'Estat reben auna agru· pació d'alcaldes que, en realitat, no són res perquè manquen d'entitat jurídica. En menys d'un any, els quatre municipis fundadors (Vinaròs, La Sénia, Ulldecona i Alcanar) han aconseguit agrupar a vint localitats pertanyents atres comunitats autònomes (país Valencià, Catalunya iAragó). Farts que els governs autonòmics els donen l'esquena (només han estat rebuts pels representants catalans), el dijous van fer les maletes i es van presentar aMadrid. Les maletes van tornar buides de propostes concretes i de compromisos, però el reconeixement oficial i el suport que en els diferents ministeris va donar a la Taula del Sénia és, per atots els alcaldes que integraven l'expedició, la millor recompensa que van obtenir. La Veu va viatjar amb els alcaldes i aquesta setmana presentem un resum de les propostes iels resultats que la visita va suposar per a Benicarló, l'única població en la qual governa el Partit Popular integrada en la Taula del Sénia. 9.30 MINISTERI DE FOMENT La millora de les infrastructures en les comunicacions va ser el motiu que va dur als representants de la Taula del Sénia avisitar el Ministeri de Foment. Allí els va rebre Victor Morlan, secretari d'Estat de Foment, Antonio Monfort, secretari d'infrastructures idirectius de RENFE. La llista de peticions que duia la Taula al ministeri era llarga. D'una banda, la necessitat de donar una solució factible a la N340, que en el tram que afecta a les poblacions integrades en la taula, s'ha erigit com un dels més problemàtics de tota la xarxa nacional de carreteres. La solució, segons el Ministeri de Foment, és donar una alternativa aaquest tram, prioritzant l'acabament de la Autovia de la Plana, enfront del desdoblament de la N340. En aquest sentit, Morlan anunciava la pròxima signatura d'un conveni entre la Generalitat Valenciana i el Ministeri, mitjançant el qual l'estat passarà aser el propietari dels trams de l'autovia de la Plana que ja han estat construïts per la Generalitat Valenciana. Per la seua banda, el Ministeri es compromet afinalitzar aquest primer tram fins aUlldecona. La futura autovia tindrà connexions amb la costa i en una segona fase, arribarà fins al'Hospitalet de l'Infant. Cal destacar que el conveni entre el Ministeri i la Generalitat es va signar dilluns passat. En referència a la petició de l'augment de dotació de trens de rodalies per a la zona, els directius de RENFE deixaven pendent la resposta, al'espera de l'acabament, dintre d'un mes, del nou pla de millores que estan redactant. No obstant això, deixaven clar als representants de la Taula que, segons els informes dels quals disposen, la línia no és rendible. Encara així, sí que es va veure factible la proposta de la Taula encaminada que els rodalies amb destinació València, surten des de Tortosa i, els que es dirigeixen a Barcelona, inicien el seu recorregut des de Benicarló. D'altra banda, cap de les poblacions de la Taula del Sènia seran parada del Euromed, altra de les propostes dels alcaldes, que es va rebutjar de plànol pels màxims representants de Renfe. •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• laveUdebenicarlo 'En el bus de la alegría..." ., ve de la pàgina anterior 12.30 PALAU DEL SENAT L'atrafegat matí finalitzava en el Senat, on la comitiva de la Taula del Sénia era rebuda pel president de la Cambra alta, Javier Rojo, un basc que ha estat alcalde de Vitòria ique mostrava el seu total suport aaquesta iniciativa amb unes contundents paraules en les quals va establir un clar paral'lelisme entre la iniciativa de la Taula i el Pla Ibarretxe. "A diferència de les discussions actuals, en les quals cadascun defensa el seu, estem davant una postura que defensa una col· lectivitat", va afirmar, i va posar a la Taula com "un exemple de com es poden fer les coses sense crispar". Rojo va animar als alcaldes acontinuar treballant en comú i va destacar que la Taula del Sénia és pionera dintre de l'Estat apresentar una proposta que s'allunya dels cànons administratius marcats per la divisió provincial estatal, però que proposa una alternativa col· lectiva emmarcada en el diàleg. "Espanya no és la mateixa que fa 26 anys, quan es va restaurar la Democràcia en el nostre país" va advertir Rojo, recordant que la Cambra alta hauria d'adaptar-se als nous temps icircumstàncies. 17.00 MINISTERI D'ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES El ministre Jordi Sevilla va instar els alcaldes de la Taula del Sénia abuscar una fórmula jurídica que els permeta tenir entitat pròpia de cara ales administracions. Sevilla va explicar que seria convenient que els municipis agrupats entorn de la Taula prengueren forma legal "no només per garantir la seua continuïtat, sinó perquè els interessos que tenen en comú aquests alcaldes es puguen portar aterme amb major facilitat". Els alcaldes, en aquests moments, no poden realitzar cap tràmit oficial, perquè la taula està integrada per municipis de tres comunitats autònomes diferents. No hi ha, per tant, una fórmula legal que els permeta sol·licitar subvencions conjuntes, justificar despeses oiniciar qualsevol petició de manera oficial. En aquest sentit, el suport, potser més important de la visita aMadrid, ho rebien els alcaldes en el Ministeri d'Administracions Públiques, ja que, Sevilla, anunciava també que serà el propi Ministeri l'encarregat de dotar pressupostàriament la nova agrupació una vegada aquesta adquireixa forma legal. Amb la finalitat d'agilitar els tràmits administratius, Sevilla desvetllava que remetrà un informe favorable des del propi ministeri a les tres comunitats autònomes implicades en la creació d'aquesta nova agrupació "perquè reaccionen idonen suport aaquests alcaldes". El ministre Sevilla, a més, es va comprometre aerigir-se com interlocutor entre la Taula del Sènia i els diferents ministeris. 18.00 MINISTERI D'INDÚSTRIA TURISME La millora de la cobertura dels telèfons mòbils i la millora de les comunicacions per lnternet en les zones de l'interior és una de les promeses que els alcaldes van arrencar aJosé Montilla, Ministre d'Indústria. Montilla va anunciar que destinarà adues persones perquè treballen en el foment de la societat de la informació en els pobles integrants en la Taula del Sénia. BALANÇ DE LA MARATÓ MADRILENYA CARRETERES -N340. Els alcaldes van obtenir la ratificació oficial de la signatura d'un conveni entre la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Foment, que afavorirà la prolongació de l'Autovia de la Plana en detriment del desdoblament de la N340, en la qual només es faran modificacions puntuals. El conveni es va signar aquest dilluns. FERROCARRILS -De moment, no hauran més regionals. Renfe diu que la línia és deficitària. Sí que és factible la proposta que els regionals amb destinació Barcelona, surten de Benicarló i no de Vinaròs, com ho fan ara. -Tampoc pararà 1- Euromed. - És molt probable que els trens d'alta velocitat, que s'incorporaran al corredor mediterra- ni apartir del 2.007, paren a Benicarló oVinaròs. SENAT -Reconeixement oficial del president del Senat, Javier Rojo, a la Taula del Sénia. MINISTERI D'ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES - El ministre Jordi Sevilla es va comprometre abuscar una fórmula jurídica que permeta a la Taula tenir entitat legal. - El Ministeri d'Administracions Públiques s'erigirà d'interlocutor amb la resta de ministeris idotarà de pressupost a la Taula del Sénia. MINISTERI D'INDÚSTRIA I TURISME -Cap proposta en concret per a Benicarló. •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• laVeUdebenicarlo Nou Conveni de Carreteres text NATÀLIA SANZ El Conseller d'Infrastructures i Transport, José Ramón García Antón i el Secretari General d'Infrastructures del Ministeri de Fomerit, Antonio Monfort, van tancar dilluns l'acord de col-laboració entre ambdues Administracions per a la construcció de noves carreteres a la Comunitat Valenciana. Aquest conveni, que contempla una inversió de prop de 5 mil milions d'euros entre ambdues Administracions fins al'any 2010, és el primer d'aquesta envergadura que se signarà entre una Comunitat Autònoma i el Ministeri. AI concert, es contemplen actuacions acàrrec dels pressupostos de cada Administració ialtres que es realitzaran per concessió. Així, es portaran aterme actuacions com la prolongació de l'Autovia de La Plana fins Ulldecona i la millora de la N340 per part del Ministeri, mentre que la Generalitat Valenciana portarà aterme actuacions complementàries aaquests grans eixos viaris que milloraran les connexions entre l'interior i la costa. Es fa realitat així un dels compromisos que es van anunciar la setmana passada durant la visita dels membres de la Taula del Sénia al Ministeri de Foment. Victor Morl~m, Secretari d'Estat de Foment, va anunciar las alcaldes la intenció del Ministeri d'afavorir la prolongació de l'Autovia de la Plana en detriment del desdoblament de la N340. Ara, el compromís s'ha fet realitat amb la signatura d'este conveni entre la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Foment. Alfred Giner Sorolla: la passió i la raó text RAMON PARís/ AC ALAMBOR Només hi ha una manera de viure intensament la vida: amb passió. En traspassar el llindar de casa seua, a la plaça de l'Albereda, vaig descobrir la mirada d'un home que amb una edat viatjada -provecta diríem cultament-, escrutava el món. Sí, "escrutava" amb el sentit etimològic del mot: "Investigar afons per descobrir osaber alguna cosa". Li vam proposar que acceptés el reconeixement que l'Associació Cultural Alambor volia retre-li, per la seua trajectòria d'una vida dedicada a la ciència ide compromís cívic ,amb el seu país i la seua cultura, en l'edició dels Premis Alambor id'Homenatge l'any 1995. D'aleshores ençà, hem mantingut una relació de complicitats. Vaig descobrir en Alfred un destacat representant d'una generació que creia inexistent, extingida operduda: la que va viure la república iels :ideals més nobles, abans de la guerra civil. Que entenia que el progrés de la humanitat s'activava fonamentalment através de la ciència ide la socialit- .zació dels descobriments que s'hi produïen. Per això, va dedicar la seua vida a la recerca de la prevenció del càncer. Alfred era un home del renaixement: un savi en cièn~ cies i en humanitats. La seua obra publícada corrobora aquesta afirmació. Giner Sorolla en la seua diladata vida ha viscut un segle XX ple d'avatars ivicissituds, ha navegat en el riu de la història contra corrent. I ho ha fet amb dues armes imprescindibles peral futur de la humanitat: la passió i la raó. Gràcies per tants moments compatits, per la teua honestetat i la teua lliçó vital. No t'oblidarem mai. Els noms icognoms són elements identificadors de les persones i, per aquest motiu, té una importància cabdal que els valencians i valencianes tinguem l'opció d'adequar-los a la nostra llengua. Per això, l'Oficina Municipal de Normalització Lingüística llança la campanya Qui ets?, Com et diuen? La campanya té com aobjectiu informar els ciutadans, miljançant la difusió de cartells i díptics, del dret a Campanya normalitzar i/o traduir el nom i els cognoms itambé del procediment que se n'ha de seguir. De fet, tothom pot adreçar-se al'Oficina Municipal de Normalització Lingüística (pI. de l'Ajuntament s/n) per ser assessorat sobre aquest dret lingüístic. Aquesta campanya de promoció del valencià ha estat portada a terme conjuntament pels ajuntaments de/d': Albal, l'Alcúdia, Algemesí, Almassora, Benicarló, Betxí, el Campello, Catarroja, Cullera, Dénia, Gandia, Godella, Manises, Massamagrell, Meliana, Monòver, Montserrat, Muro d'Alcoi, Museros, Patema, Puçol, Sagunt, Sueca, Teulada, Vinaròs, Xirivella, Diputació de València i la Mancomunitat de la Ribera Alta. •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• laveUdebenicarlo • Urbanística des ta rifa da La Guillotina text ROBESPIERRE No em puc estar de fer esment d'alguns fets, curiosos (per dir-los d'alguna manera), d'aquest particular poble que és el nostre. Dos d'ells, encara que repetitius en el ·temps, no per això menys importants, que afecten al super-regi- ,dor Flos. La merda del Morrongo ipasseig marítim i, la piscina de la ratlla del terme. En el primer, encara que passa per enèsima vegada, el nostre famós super-regidor no va poder ·fer res! Pobret meu, només li va donar temps anetejar la merda ·del carrer. Com no tenia Pepito el Polero que l'avisés, no va poder amanir el seu famós potet, per ·replegar l'aigua meravellosa (amb arrop itallaetes), que xorrava pel carrer! I en el segon, igualment per enèsima vegada, ala segona piscina municipal, la de la Ratlla del Terme, tampoc va poder fer res. Segurament, amb els lapsus típics dels polítics, no recordarà alió que va dir -quan amb impermeable, tot polit ell, aguantava estoicament la pluja de l'última llevantada iveia com s'acumulava, ipujava de nivell, l'aigua al carrer i a les cases, fins inundarho tot-, que alçarien el terra, li donarien pendent i ... no sé quantes falòrnies més, i ... aviat, estaria solucionat, tot solucionat, ija no haurien inundacions? En ambdós casos tururú. Res de res. Quina barra!!! Passant auna altra curiositat, però sense deixar de banda l'ur_ banisme matusser al qual ens tenen acostumats en aquest poble, la gent del carrer, que és molt sabuda, ja corre la veu que quan inauguren l'ara dit, carrer Pius XII, l'haurien de rebatejar com avinguda del cementiri (per això dels xiprers) o, la de la Telefònica (per això de les faroles). Sí, aixf com sona. Es veu que la proposta que més punts està guanyant és la primera, per això que aquests arbres són característics de les avingudes que condueixen. i envolten les zones d'ànimes eternes ipenitents. Ara, la gent només té una pregunta, en quin cantó del carrer ficaran el nou cementiri? No dubtaria que això, ital com m'explicava un vef, segurament, els caps pensants del nostre ajuntament, entreveient que en un futur no massa llunyà el d'ara restarà ple, i és un perill arribar-hi i, tenint en compte que la plaça de la Constitució està infrautilitzada ifosca com un forat, quin millor lloc, per aficar-lo. Això, juntament amb que l'avinguda per a r r ibar-hi restarà ben enllumenada, amb les noves faroles amb els colors de Telefònica (si et descuides igual fiquen cabines de telèfon per fer-la més atractiu), ja no . caldrà patir d'accidents com ara, quan els "agüelos" travessen la N-340. Fins itot més d'un es pregunta si no serà un bon reclam turfstic! Ja ho deien al maig del 68, la imaginació al pOder! Però ami, personalment, m'assalta un dubte, afalles ifestes, on faran les mascletades, traques iresta d'esdeveniments sorollosos? No ho sé. Aveure si alguna ànima intrèpida se'ns espanta iara patirem de fantasmes! Encara que per això no cal patir molt. A la casa gran, en tenim uns quants. Per cert, de sobte, els ficus que estaven preparats per plantar-se ique van estar tirats al terra durant dos setmanes, morint-se, els han canviat per uns altres arbrets més escagarrancits. Em sembla que algú ha tingut prou llums per pensar que les seues arrels acabarien alçant el terra icalia canviar-los, però m'a_ gradaria saber on han anat a parar. No serà al'escombreria? I, aquest canvi, li ho cobraran a l'i_ nepte que va fer la primera tria? Ja suposo que no. Apagar !I! Més "Comerços al carrer" text REDACCiÓ El diumenge 27 de febrer de 2005, es duu aterme una nova edició de la campanya "Comerços al carrer", una activitat d'animació ipromoció comercial del centre històric de la ciutat, organitzada per la Unió de Comerços de Benicarló amb la col'laboració de la Regidoria de Comerç il'Agència per al Foment d'Iniciatives Comercials (AFIC) de l'Ajuntament de Benicarló, en la qual prop de 30 comerços de la ciutat exposen ivenen les oportunitats més destacades dels seus productes al millor preu, al carrer Major, en ple Centre Històric Comercial de la ciutat. "Comerços al carrer" suposa la recta final del perfode de rebaixes d'hivern, que acaba enguany el dissabte 12 de març. Els consumidors de Benicarló icomarca podran trobar, ales parades del carrer Major, una àmplia oferta de roba de dona, home ixiquet, sabates icomplements ialtres articles, amb la qualitat del comerç tradicional de Benicarló. •..................•.•.........•.......•.......•••.... .............. ~ ••••........•• laVeUdebenicarlo - ., ., ., CULTURA ~ ~ ~ . XVI Premis de Contes Xavier Arín text ACALAM BOR Els actes van començar amb la Recepció Oficial al'Ajuntament de la nostra ciutat acàrrec del Sr. Alcalde Jaime Mundo i del Sr. Regidor de Cultura iEducació Francisco Flos. Després Josep Manuel San Abdón va fer la presentació de l'escriptora convidada Estrella Ramon de Tortosa iamb quasi 20 llibres publicats per almón infantil ijovenil, i a continuació es va fer una roda de premsa amb els diferents mitjans de comunicació local icomarcal presents. Apartir de tres quarts de vuit a la sala d'actes de la Caixa Rural Benicarló, Estrella Ramon va fer una xerrada sobre com ha arribat a ser escriptora icom s'ho fa això d'escriure Després es va procedir al lliurament dels XVI Premis de Contes Xavier Arin, comptant per aquest acte amb la presència de Maria Teresa Arin, germana de Xavier. Finalment es va fer un lliurament de llibres per als diferents centres educatius que havien col·laborat en aquest premi. Els guanyadors d'aquesta edició van ser els següents: CATEGORIA 10-11 ANYS: Dels 73 contes presentats els guanyadors han estat: . 1r PREMI: dotat amb 100 € en llibres al conte: "El regne de la pau" de Beatriz Rodriguez Bellmunt de Benicarló iestudiant del Col'legi Marqués de Benicarló ·2n Premi: dotat amb 50 € en llibres al conte "Els amics solidaris" de Ximo Bueno Alonso de Benicarló iestudiant del Col'legi Mestre Francesc Catalan. · * Accesits dotats en 18 € en llibres als contes: ·"Adiro, una nova oportunitat"" de Joel Ribera Zaragoza de Vinarós iestudiant del Col'legi La Consolació ·"El bosc" de Joan Tartarin Segarra de Benicarló iestudiant del Col'legi Eduard Martinez Rodenas. ·"Natura iPau" de Guillermo Soriano Blasco de Benicarló iestudiant del Col'legi La Consolació. ·"Els amics de la cabana", de Ferran Grau LLuch de Benicarló iestudiant del Col'legi Eduard Martinez Rodenas. ·"Natura iamistat" d'Aitor L10pis Sanchez de Benicarló iestudiant del Col'legi La Consolació. CATEGORIA 12-13 ANYS: Dels 73 contes presentats els guanyadors han estat: · 1r PREMI: dotat amb 100 €amb en llibres al conte "El foc del geni" de Joan Furió Añón de Benicarló iestudiant de l'lES Ramon Cid · 2n Premi: dotat amb 50 €amb en llibres al conte "Dos històries, un planeta" d'David Tena Cucala, de Benicarló i estudiant de l'lES Ramon Cid · * Accesits dotats amb 18 € en en llibres als contes: ·"Dos mons" de Beatriz Vidaurreta Romero, de Benicarló iestudiant del lES Joan Coromines ·"L'arbre del tresor" de Marc Lores Subirats de Benicarló iestudiant de l'lES Ramon Cid ·"El pau i la natura" de Maria Peiró Anglés de Benicarló iestudiant de l'lES Ramon Cid. ·"Si la fada els ajuda .... ", d'Ana Rico Sorlí de Benicarló iestudiant de l'lES Ramon Cid ·"Amb la natura no es juga" de Raül Anglés Sancho de Càlig iestudiant de l'lES Ramon Cid CATEGORIA 14-17 ANYS: Dels 54 contes presentats els guanyadors has estat: · 1r PREMI: dotat amb 100 €amb en llibres al conte "Un nou dia" de Pili Castejón Esteller de Benicarló iestudiant de l'lES Ramon Cid · 2n Premi: dotat amb 50 €amb en llibres al conte "L'Anna Sister ijo" de Beatriz Santiago Belmonte, de Benicarló iestudiant de l'lES Ramon Cid · * Accesits dotats amb 18 € en en llibres als contes: ·"Petita història d'lndira" de Milana Bergamino Sirvén, de Peníscola, "Història d'una amistat" de Mata Fernandez Castillo de Peníscola i també del Ramon Cid .. "Malika" d'Ana Garcia Pastor de Benicarló iestudiant de l'lES Ramon Cid i"L'arbre estrany", de Lucia Borrras Pruñonosa de Càlig i estudiant de l'lES Ramon Cid. Per últim "Stop a"armament" d'Albert Miquel Burriel de Benicarló iestudiant del l'lES Ramon Cid. •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• laveUdebenicarlo ~ ~ ~ MISCE El Mestral colpeja elspescadors text NATÀLIA SANZ El temporal marítim iles fortes ratxes de vent provinents de Mestral, que van assotar el litoral de la comarca del Baix Maestrat, va provocar que la totalitat de la flota pesquera de Benicarló es veiés obligada aromandre amarrada aport el dilluns i el dimarts. El dimarts, quan els mariners estaven preparant-se per afer-se a la mar, el vent bufava auna velocitat propera als 60km/h. No va ser aquesta, no obstant això, la màxima que es va registrar en la ciutat. AI voltant de les dues imitjana del matí del dimarts, les ratxes de vent van arribar aels 73 km/h. El dilluns, el vent va bufar tot el dia amb ratxes que van oscil·lar al voltant dels 60 km.lh, el que va dificultar també que les embarcacions es feren a la mar. El dimecres, tan sols quatre barques s'aventuraven alluitar contra el mestral. Per tercer dia consecutiu, les fortes ratxes de vent van impedir a la majoria de les barques sortir de port. El Mestrar cóñ~ tinuava assotant la costa, amb velocitats que van arribar aarribar aels 62 km/h. La 'mestrelada', és un dels fenòmens meteorològics que, quan es presenta amb força, impedeix el treball en el mar. La situació, mar endins, tampoc era millorja que el vent afavoria la formació de fort onatge en els caladors on habitualment pesquen les barques. La pitjor part del tempo- . ralla hi van dur els pescadors. El seu sou setmanal es va reduint conforme passen les jornades i les barques no treballen. A la crisi provocada en el sector pels preus del gas-oil i la competència del peix procedent de caladors estrangers, cal afegir ara les adversitats meteorològiques, que van restant els guanys dels pescadors. Josep Igual, de nou premiat L'escriptor benicarlando Josep Igual Febrer ha estat el guanyador del XIII Premi Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar amb l'obra Torn de nit. El premi està dotat amb 1.800 euros i la publicació de l'obra, iestà adreçat ajoves autors en llengua catalana menors de 40 anys. Josep Igual i 'Febrer és de Benicarló, té 38 anys ija té publicades diverses obres. L'any 1987 va publicar el poemari Treva d'hivern; iel 1988; 35 poemes (Premi Joan Rois de Corella dels Ciutat de València). L'any 1990 publicà Lector d'esperes; el 1994, Refugi contra la tempesta, Closed for sale en el 1995 il'any 2000, Rebotiga del brocanter (Premi Ribelles). És autor de les navel·les El cor cansat (1996), Cabotatge (Premi Sebastià Joan Arbó 1997), Les clarianes iels dols (2000), L'Any de la fi del món (premi Vall d'Uixó 2000), Prosas Meridionales (VII Premi d'autors benicarlandos) i El rastre dels dies (premi Alambor 2004) El jurat format per Manel Ollé, Jordi Cervera, Lisa Pujol iJoan Rebull va escollir l'obra d'Igual d'entre les sis obres prese'ntades iadmeses. CoHaboradors! CUC XAVIER BU MUS'SOL, CARLE JOSEP V. TAUS, l SEGARRA, rOBE Fotografies! NAT)! CULTURAL 'Q U :5 ." U tT'l O ::<:l (J) :> ~L--"':':=-~:::::: BENICARLÓ r---~---------------------------------------- ----- -- IEdita Directora! CRISTINA GARCIA Associació Cultural la Feram de Benicarló Cap de Redacció! JORDI MAURA Consell de Redacció! XIMO BUENO, C! Sant Francesc, 95 NATALlA SANZ, FRANCESC DEL CAST 1- Casal Municipal LLO, TONYO FIBLA, JOAN GREGORI, 12.580 Benicarló Tel. 964.46.16.18 IJOSEP M. SAN ABDON iRODOLFO FAX: 964.47.56.98 .SERRANO [email protected] L~_=_=_=-~_=·=_=_=_~ --- sA .LÀNIA ~ ~ ~ , Bona fe i referèndum text TOLlTO Aescassos dies del referèndum trobem que un noranta per cent d'espanyols reconeixen en recents enquestes que saben més bé poca cosa d'aquesta història que és la Constitució Europea. El tema no aixeca passions malgrat les enormes dimensions del projecte. Tot i això, un alt percentatge de la població que es declara "ignorant" sorprenentment explicita que acudirà ala votació. És obvi doncs que la tendència de la decisió la marcaran les organitzacions que exerceixen de referents polítics en l'àmbit intern, detall inversemblant en una de les democràcies occidentals que mostra un dels índexs més elevats de desconfiança respecte de la classe política. D'una altra banda la polèmica nacionalista ha d'a~gumentar les contres dels d'ERC, el sl especial de CIU il'assentiment del PNB. La dreta espanyolista defensa la pròpia peculiaritat combinant l'escarransit sl del PP amb la prèdica d'un NO com un temple de la COPE. Els dubtes són lògics ifins a cert punt obligats. Qué fer davant l'absència de posicionament propi? Triar el carro partidista al que apujar-se és complicat al bell mig d'aquesta confusió global. Només la bona fe resulta temerària amb tanta lletra menuda. Un Pius XII 'kitsch icoent' text REDACCiÓ El dimarts passat es va reobrir al trànsit el carrer Pius XII després de les polèmiques obres de remodelació de les quals han estat objecte. Els veïns han observat amb sorpresa la plantació de xiprers en les voreres, arbres que conviden a la pau, la meditació i el silenci. Pot ser que es tracte d'una mesura de profilaxi vegetal per a temperar els ànims dels veïns als quals no els agrada la reforma. Els nous fanals, són la nota de color en el carrer. Un rosa intens, rematat en un groc de reminiscències telefòniques, integra el component de perfil desenfadat icridaner, molt ato per flanquejar la imminent cavalcada del ninot. Criteris d'elevació en altura, iverticalitats condundents -pròpies del període gòticaconsegueixen un notable efecte òptic: el carrer sembla ara més estret del que era abans. Els treballs han suposat una inversió de 270.000 Euros, i és el preludi de noves actuacions que afectaran als vials del voltant, com Crist de la Mar, Colom, oHernan Cortés. "Virgencita, virgencita, que me quede como estoy", és la frase, que estos dies, corre de boca en boca entre els veins de la zona. PERE BAUSÀ, J.COS, EL RRIEL, NATAUA SANZ, EL :S LLUCH, RAMON PARís, raUTO, JORDI MAURA G :SPIERRE I EL SAMARUC' IUA SANZ IJUAN CARLOS COSTA envia'ns les teues cartes, notícies, fotografies, comunicats i opinions abans de dimecres a: [email protected] --------------------------------------------------, Administració, subscripcions i publicitatl La Veu respecta la llibertat d'expressió. La responsabilitat : 964.82.84.68 de les opinions és de qui signa l'escrit. La Veu es reserva DissenyI ©COPISTERIA GRÈVOL el dret d'acurçar els textos que sobrepassen les 20 línies. I Dipòsit legall CS-193-2004 Els articles hauran d'anar signats amb nom, adreça iI Imprimeixi GRÈVOL. número de DNI, encara que podran aparéixer amb pseu- I SANT BLAI N. 212580 Benicarló dònim. I ----------- II ._------------------------------------------------~ - ~ ~ ~ RETALLABLE ~~~ , r---------------------------------------------------~ IEL MANTENIDOR (continuació) són d'una rendibilitat emotiva espec- nor això sí, a l'acte. No hi ha d'haverl Itacular. Si, per exemple, es fa refedubtes sobre la indumentària: vestitI I No cal abundar massa en aquest rència a com era de graciosa la fallefosc, camisa clara amb preferènciaI Itema, però hom ha de tenir clar que ra major quan era menudeta ija parblanca amb corbata de tons discrets.I :s'han de remarcar amb força les ticipava de ple en tots els actes aca- Si el mantenidor té una marcada: lerres finals ifer servir la primera perbats en "à" que organitzava la seua vena poètica ipretensions de rapso-I Isona del present d'indicatiu de la prifalla, el respectable no pot controlar de, pot substituir la corbata per unl .mera conjugació amb l'acabament que li envaesca el cor un sentiment lIacet, negre si pot ser. Donada Iai sen "e". Resultaria un xic excessiva la sentimental que, en funció de l'habiinveterada inestabilitat climàtica que. :utilització del pretèrit perfet simple litat en el domini escènic del mantepresideix els dies de presentació, éS: I("me n'aní i me'n torní"), que quedanidor, pot arribar a la llàgrima. recomanable que es porte un abric;1 Iria massa allunyat dels paràmetres Encara que el mantenidor siga un si fa fred, sense problemes, se'l posal Ilingüístics dels assistents al'acte. personatge destacat en la societat i si no en fa, com un senyor, el duul I Dos han de ser els temes cenper la seua activitat pública, és a dir, plegat pel mig penjant al braç lIiurel Itrals, els eixos conductors, del parlaque el mantenidor siga alguna perdurant la desfilada. Una vegada a: :ment del mantenidor: la magnificènsona marcada en el seu devenir per l'auditori seria de mal gust pujar al Icia de la festa fallera en general i la desenvolupar algun càrrec polític, no l'escenari amb l'abric (encara quel Ibellesa de la dona valenciana. És li convé fer manifestacions en què es siga de marca ihaja costat molts. levident que no li ha de resultar un deixe veure la seua ideologia.,Si es diners) i cal, per tant, deixar-li'l al lesforç excessiu al'orador fer refetracta però de parlar afavor del Pla algú de confiança perquè en tinga: :rència a com estan de guapes les Hidrològic Nacional, en contra de la cura. Si el mantenidor és de sexe• •xiques amb el vestit i el pentinat de llengua catalana ofer proclames femení la cosa es complica. NOI Ifallera, tan i tan afavoridors tots dos. contundents sobre la unitat i rica pluconvé tirar mà del fons d'armari, hil lÉs per això que s'haurà de valorar ralitat del regne d'Espanya, no passa ha qui se'n recorda segur de Iai II'originalitat dels elogis, la brillantor res; això no són qüestions polítiques, darrera vegada que es va portar: :de la metàfora, l'atreviment en la això són obvietats patriòtiques que determinat vestit. Convé, per tant,. Icomparació. En aquests moments tenen aveure amb les nostres coses comprar alguna cosa nova que esti-, Ide clímax oratori convé que s'eleve més íntimes imés transcendentals ga al'altura de les circumstàncies.1 lfins atres quartes parts del màxim ("lo nostre") iningú no s'ha de sentir Resulta imprescindible l'abric del .possible el to de veu, que s'allarguen ofés, ans al contrari. Qualsevol dels pells i si convé, no cal llevar-se'l ni: :Ies vocals tant com es puga is'actres temes apuntats arrencaran sens per pujar al'escenari, no fa mai lIeig l Icentuen les erres finals fins a la dubte l'aplaudiment de tot l'auditori, en una dona un atuend semblant. I Ihipèrbole. per unanimitat. Si el mantenidor té el Molts són els poetes a qui poti , És obligació del mantenidor arremal pensament de fer esment arecórrer el mantenidor per tal del Iplegar la màxima informació sobre alguna d'aquestes qüestions des donar la nota literària ilírica a la seua: :tot l'entorn de la falla. Qualsevol d'una perspectiva que no siga l'ad eintervenció. València és pàtria del Idetall, per insignificant que li puga quada, que s'ho lleve del cap, permúsics, de poetes i de més cosesl Isemblar, pot esdevindre motiu d'eloquè serà acusat d'usar una tribuna fins i tot. Ací, indefectiblement, heml Igi per part del respectable al'hora de que se li ha oferit graciosament per d'anaraparar als tòpics: las flores, Iai Ifer-ne la citació. Els inicis de la falla, fer política. Les falles no són un lloc luz i el amor. Què més volem? som: :els socis fundadors iels seus fills i/o per parlar de política sinó de festa iuns privilegiats. Teodor L1orente'l lfilles continuadors de la tradició falletradició. Wenceslau Querol oJoan Francescl Ira, el barri faller, la família més direc- No queda bé que el mantenidor Gregori tenen un repertori en quèl Ita de les falleres majors iinfantils vaja vestit de faller. Se l'ha buscat resulta fàcil capbussar-se itrobarl I(especialment entranyables resulten per protagonitzar la part solemne irimes adequades per al'ocasió. : :Ies referències als progenitors ofins més seriosa de la cerimònia i, per I li tot als pares dels progenitors) ... tots tant, convé que marque un cert dis- I .aquests detalls li convé al mantenitanciament amb la resta d'acompan- I Idor tenir-los ben presents al'hora de yants de l'escenari. Ha de quedar I :redactar el seu parlament perquè clar que ell és un invitat, invitat d'ho- : ~---------------------------------------------------. laveUdebenicarlo