La Veu de Benicarló : Setmanari d'Informació General i Cultural. Núm. 052

Setmanari d'Informació General i Cultural- Divendres, 23 d'agost de 1996- Núm. 52- Any n- 100 ptes pág. 6 pág 3 pág 14 s a a , Ultima hora: Tot sobre els danys ales nostres terres de la pedra Comissió de Festes Apareixen les primeres críti Festes Patronals 1996 [ ,g -< o o '" '--------~-----~ Concerts d' Alejandro Sanz i Sau aBenicarló pag.4 La forta calor, greu problema deis ramaders pag.7 Concert de la Coral Polifonica Benicarlanda Pago 13 El Bar~a 'B' derrota al C.D. Benicarló Edita Associació Cultural la Feram de Benicarló CI Sant Francesc, 95 Casal Municipal 12580 Benicarló ~ 475360 Directora Cristina Garcia Grau Sotsdirector Alex Gozalbo Consell de Redacció Maria Josep Arayo Noemí Oms (Societat) Josep San Abdon (Cultura) Francesc Anyó (L1eure) Col'laboradors Joan Gregori, Alvar Anyó Josep Ferrer. Lo Manifasser José Miguel Cornelles Javier Burriel Anna Pujol, Toni Fibla Vicent Arnau, Joaquim Bueno Canes L1uch, Joanvi Vallés Joan Manuel FelTer Francesc Delcastillo Rodolfo Serrano Fotografia José Manuel Herrero Pilar Diago Administració, subscripcions Publicitat "Q" 46 03 38 Disseny ©Tirant lo Blanc Maquetació Loverg Diposit legal: CS- 242-95 Imprimeix Grévol. PI. Constitució, 5 La Redacció respecta la lIibertat d'expressió. La responsabilitat de les opinions és de qui signa I'escrit. La redacció es reserva el dret d'acur~ar els textos que sobrepassen les 20 Iínies, per motius d'espai. Els articles hauran d'anar signats amb nomo adre~a inúm. de DNI, encara que podran aparéixer amb pseud6nim. El termini per presentar setmanalment les col·laboracions acabara dimarts. LA 1;4< ~ g~, surt cada divendres. CULTIJRAL 'Q 1:""' U> « 'T1 Üm O ::<l <fl > <fl ~ « BENICARLÓ Editorial Benicarló en Festes Antigmnent les Festes eren esperades per tots els benicarlandos ibenicarlandes amb autentica devoció. El programa de Festesno tenia ni la meitat deis actes que té actualment pero la festa es vivia molt més. Tots els carrers apareixien omamentats ila gent del poble sortia al carrer adisfrutar de les seues Pestes. Ara, ens agrade ono, la situació ha canviat iles Festes es realitzen mirant als forasters. Des del moment en que la Regina s' adreya en castella als turistes podeln apreciar que tot ha canvial. Benicarló necessita potenciar les seues Festes com areclam turístic pero sense oblidar que SOln tots els benicarlandos ibenicarlandes els que les fem grans. Les Festes tenen més actes que mai, gracies tant ales diverses associacions com ala Comissió de Festes, pero han perdut el caliu popular. El sentiment de germanor s'ha esfumat iamb eH les il·lusions de molts benicarlandos ibenicarlandes. Les Festes s'estan convertint en un aparador d'actes sense cap tipus d'identital. Un reclmn que no té lligam mnb el poble. Fins itot els actes més arrelats estan perdent la seua raó de ser, al modificar els costums de la gent del nostre poble. El passat dilluns es va realitzar una baIlada popular a carrec de l'Escola de Danses Renaixenya, acompanyada per la sempre contagiosa música de la Colla de Dolyainers de Benicarló. La Playa Sant Bartomeu, on es va fer l'acte, hauria d'haver estat plena de gom a gom ino ho va estar. Amés gairebé tot eren balladores. ¿On estan els homes de Benicarló? ¿Estem perdentlanostra identitat? Benicarló ha oblidat el sentiment de la seua Festa Major ila culpa la tenim tots. Cal comenyar atreballar per recuperar l'esperit de la Festa, aspecte que no va renyit amb la promoció deIs actes de cara als Juristes. Benicarló en Festes oFiestas de Benicarló. Tu decideixes. - Les Cortes plutges no aturen la celebració de les Festes Pascual Saorín, mantenidor de la Proclamació Quan encara no han finalitzat les Festes Patronals ja han aparegut les primeres critiques. Deixant abanda les consideracions subje 'ves pareix ser que l'aspecte més criticat és la separació fisica deIs actes més destacats. Tal com explicava una benicarlanda al'emissora de Radio Ulldecona, "Benicarló no pareix que estiga en Festes". Segons aquesta oient "tots els actes", referint-se als bous, la fira iles penyes, "es concentren al port, quedant la resta del poble totalment mort. No hi ha ambient al centre de Benicarló. L'única persona que va al Mesón del Vino", va continuar irónicament, "és el guardia de seguretat. L'únic que no pot degustar els vins que allí s'ofereixen".Caldra, peró, esperar ala fi de les Festes per analitzar les opinios finals. Amb una locució brillant ientregada, Saorín va explicar en \lenf,'Ua castellana la seua tTansfonnació des del dja, ja fa 32 anys, que va arribar aBenicarló. El procés va ser rapid ja que molt prompte "vaig ser conquerit per la magia de Benicarló". De la nostra tena va destacar el fet que "totes les feines es l'ealitzen amb dedicació", alhora que va exaltar les "dones de la terca". La seua conclusió va ser clara: "a Benicarló esta tot el millor del món". Seguidament Saorín va dedicar els seus adjectius més pronmds ales diferents dames iespecialment a Ruth, Regina de la Festes Patronals1996. Amb les paraules més tendres de la mt, SaOlin va explicar l'epoca en que Elvira i Gregori, pares de Ruth Ebrí, festejaven aBepicarló d'amagat. D'aquesta forma va posar el pimt'ifmal ales seues paraules, elntre els aplaudiments del pÓblic. lj'OTO CEDIDA: AÑo sones, el concert d'orgue a 1'Esgésia Sant Bartomeu iels diferents cercaviles, apart naturalment dels sempre concOlreguts bous al port. Aquest cap de setmana encara se celebraran alguns actes importants, com el festival marítim (cucanyes ianecs al'aigua), el concert de Los Suaves, el Ball de les Enti.tats o la mascletada de dema. Tot aixó sense oblidar els focs artificials del dilUnenge que serviran per tancar les Festes .. La Reina de ¡'any passa! amlJ ('alcalde activiats de pagament. El Ball de Gala, amb prop de 70 taules buides, el concert de Sau iels partits del CD Benicarló han notat la sempre pregonada crisi económica. La gent, especialment els twi.stes, s'ho pensen molt abans de rascar-se la butxaca inomés va als actes que veritablement els interessen. Entre els actes que han tingut més ressó de cara al gran públic destaquen la tmita monumental per a3.000 per- ¡6 ÁLEX GOZALBO PARTlCIPACIO Ala popular 'crida' del primer dia ja es va poder veure que la participació de la gent seria massiva atots els actes de Festes. La gent esta responent com era d'esperar... excepte ales Declaro inagurades les Festes Patronal s 1996. Amb aquestes paraules, l'alcalde de la ciutat, Jaime Mundo, va encetar la setmana gran de Benicarló per exceHencia. Les seues paraules durant l' acte de Proclamació iImposició de bandes van servir per tancar l'acte idonar pas a la tradicional desfilada de les Dames, acompanyades pels diferents Regidors, pels carrers del poble, just abans del Ball de Gala. Mundo va destacar "la gran tasca de la Comissió de Fcstes per aconsegllir la diversió de tothom", alhora que va invitar "a tots adisfrutar deis diferents actes ja que s'han preparat amb molta dedicació". - - Les altes temperatures provoquen la morí d'animals ala nostra comarca l~J) UNIÓ DE LLAURADORS La 1110ltandat d'animals a les explotacions ramaderes augmenta com a conseqüencia de les elevades temperatures de la epoca estival. Les explotacions ramaderes de regim intensiu són les més afectades, provocant, per una part, acausa de les altes temperatures que registren les naus i, per altra part, auna serie de circumstimcies qne individualment oen el seu conjunt agraven la situació anterior, com poden ser els detectes de les insta!·Iacions (mala onula ventilació, estabulació, . .) El problema es complica encara més per als ramaders a 1'hora el'elituinar els caelavers deIs animals ja que no existeix al tenne ele Benicarló cap lloc adequat per satisfer aquestes necessitats. La Unió de Llauradors Ramaders-COAG de Benicarló asoHicitat una caseta per depositar els cadavers deIs animals Per tot aixó La Unió de Llauradors iRamaders-COAG de Benicarló asol·licitat a l' Aj untament el' aquesta localitat, que amb la major brevetat possible, comencen les gestions oportunes per construir una caseta (amb els seus conesponents contenidors) per depositar en ells e1s cadavers deIs animals. Un cop elepositats, serien aneplegats per una empresa recicladora. Per la construcció ele la mencionada instal'lació, l'Ajuntament de Benicarló té assignada una subvenció de 750.000 pts. per part de la Diputació Provincial de Castelló. Segons La Unió, amb aquesta mesura s' evitaria l' existencia d'uns possibles pWltS incontrolats d'infecció, osimplement de mala olor atot el tenue Municipal, ique podria generar algun problema mediambiental. FRUITA SECA Una de1egació de La Unió de Llauradors iRamaders- COAG, encapyalada per loan Brusca, membre de la Comissió Executiva iSecretari Comarcal del Maestrat, José Ramón Urbán, Secretari Comarcal de La Plana, iVicent Goterris, Delegat Provincial, s'han entrevistat amb el Govemador Civil de Castelló, Vicente Sánchez Peral, per analitzar la problematica deIs robatoris al camp, davant l'imminent inici de la campanya de fi'uita seca ales comarques castellonenques. EIs representants de La Unió han expressat la seua satisfacció pel desenvolupament de la entrevista, pero també la seua preocupació pel creixent augment deIs robatoris adiverses produccions ipropietats agraries. El Govemador Civil de Castelló s 'ha compromés a incrementar la vigilancia de les forces de seguretatja que l'inici de la campanya de fiuita seca itambé 'les explotacions ramaderes oels estris d'ús agran. Eis representants de La Unió han expressat la seua preocupació pei creixent augment deIs robatoris Tant el Govemador Civil com La Unió han decidit reali tzar un fi-ont comú per desmantellar els comeryos que compren mercaderia robada als camps. En aquest sentit, el Govem Civil ha indicat la necessitat de ter-se amb una llista de tots els comeryos agrícoles de la província de Castelló sospitosos de vendre mercaderia robada. Amés es realitzara un conITol per cercar tots els vehicles involucrats. Els representants de La Unió també s'han compromés acontinuar infonnant als agricultors per que no deixen la mercaderia recoltectada al camp ja que ayo facilita la tasca dels l1adres de productes agrans. La U niversitat Popular convoca noves places de monitor La Universitat Popular de Benicarló convoca les següents placesde monitors per al curs 1996/97: Dibuix ipintura; 1l10delatge i cera.1luca; decoració iconservació del ll1oble; porcelana russa; costura; taller de teatre; sevillanes; angles nivell 1; angles nivel1ll; fi'ances nivell 1; guitarra iniciació; taller literari; "La viatgeteca: coneguem el món" i"Anem per feina". El tenui.1li per presentar les sol'licituds sera des del dia 19 de l'actual mes d'agost, fins al dia 9de setembre. Les persones interessades poden sol·licitar les beses ales dependencies de la Universitat Popular de l' Ajul1tament de Benicarló. El 22 %deis turistes de Benicarló són francesos Segons les dades amb les quals treballa lnfonnació i Twisme, el 22% deis turistes que venen aBenicarló són iiancesos. Els visitants d' aquest país superen c1anuuent en nombre ala resta ja que, per exemple, tan soIs fi ha un 5% d'alemanys o lm 2% d'Anglaterra. El grup més elevat de tlU'istes continua sent d'espanyols. Al voltant del 65% de les persones que ens visiten al'estiu són de l'Estat espanyol. Els tmistes, segons l' estadística que porta ['Oficina d' Infonnació iTurisme, se solen interessar per infonnació general oper qüestions concretes de Benicarló. Concretamnet ara tothom pregtUlta coses sobre les Eestes Patronals. - ABenicarló encara no ha arribat la normalització lingüística igairebé totes les senyals apareixen tan sois en castella. Les poques senyals que hi ha bilingües apareixen amb diverses errades ortografiques de consideració. Per exemple: ¿com es pot col,locar a"urbá" accent tancat quan la vocal asempre és oberta? Costa poc revisar les senyals abans d'instal·lar-Ies. Amés en l'actuallitat aBenicarló tenen més importancia els cartells publicitaris que no pas lessenyals informatives. Tots eIs turistes saben on es troben tots els comer90s pero allo que ara voldrien saber és on hi és Benicarló. EIs indicadors són pocs, només informen aIs castellans iestan mal col·\ocats. Si volsveure la teua Foto-c1enúncia publicada,envia-la a &. VetA- J.e g~'-'Iló el Sant Francesc, 95 Benicarló Jl'.¡J XiMO BUENO Ara que fa vint anys Fent meues les paraules de J.M. Serrat després de vint anys de dir allo "ara que tinc vint anys ... "des d'aquesta secció voldria fer un recordatori de que enguany fa vint anys que a Benicarló es van organitzar e!s primers recitalsde la nova cane¡;ó ales festes d'agost, concretament ala Pista Jardí (ara Fundació Compte Fibla). Malgrat que a finalsdeIs seixanta ja havia cantat Raimon ala nostra ciutat, ni ell mateix somiava el que sigmfica per al País Valencia iper ala cultura catalana. Enguany fa vint anys que a Benicarló es van organitzar els primers recitalsde la nova can9ó ales festes dI agost, Així ales festes de 1976 un grup de joves provinents de la "Juventud Inquieta" de La Salle, "L'Amunt","El Pellyagolosa", ialtra gent independent, ens van proposar I'organització dillS del programa de festes de dos recitalsde cane¡;ó, així gracies al treball de Xavier Arín (que en pau descanse), s'hi va contactar amb la promotora Xarxa de Barcelona per aconseguir que dos cantants poc coneguts dins del món de la nova cane¡;ó, cal dir-ho també, com eren Dolors Laffitte iJaume Amella pogueren actuar aCÍ. Malgrat els moments socio-polítics que s'hi estaven vivint en aquells temps ni l'Ajlmtament, ni la Comissió de Festes ni tampoc el govern civil van posar cap impediment ala planificació deis recitals. Així el primer dililllenge de festes va actuar davant lilles 400 persones la cantant Dolors Laffitte. D'aquest recital recordo l'anecdota que en una de les seues cane¡;ons calia amb el brae¡; estirat tancm' la ma per matar I'aranya negra, aixo sí ben fort el PlillY; el dia següent era del domini públic que ala pista Jardí es van ajuntar "els comlillistes". El següent recital era e! de Jawne Amella, cantautor que no fa molt va tornm' acantar aBenicarló portat pe! Bloc de Progrés, pero com que per ala mateixa data els promotors d'espectacles de festes havien acollseguit un recital conjunt deIs canta-autorsvalencians que en aquells dies comene¡;aven a deSplilltm': Al Tall, Paco Muñoz, ... ,no va hi haure cap inconvenient de fer-ho tots plegats ala recent estrenada pista del C. P, Marqués de Bemcarló. Pero fmalment no es va poder fer perque per primer cop la censura franquista va prohibir un recital aBemcm'ló, inomés perque alguns poders tactics de la ciutat es van esglaiar, atemorir, cabrejm',.,. perque durant la cmnpanya publicitaria que feien del recital amb cotxe per la ciutat i les comm'ques deIs voltants hi posaven la cane¡;ó d' Al Tall que día allo de "que vinga la llmn .... "acompanyant-Ia mnb la tornada tant popular que deia" .,.i que el senyor alcalde que s'en vaja afer".". Per aquest motiu la mateixa vesprada, després d\ma gran tonnenta estiuenca, van rebre la notificació de la canceHació governativa del recital; pero com que teníem autoritzat previmnent el de Jawne Arnella ala Pista Jardí es va decidir fer-lo un xic més tm'd isense fer pagm' entrada, només recaptant la volwltat per ajudar als artistes en el seu desplae¡;ament. Finalment va hi haure recital, idel que segurmnent la majoria deIs assistents b'Uarden un bon record de I'actuació de Jaume, no només de la seua música tradicional ipopulm' sinó també de la seua gresca damunt I'escenari. Es podria organitzar un recital recordatori deIs vint anys de la nova can9ó aBenicarló Per aixo aprofitmlt que durant les properes festes del 97 tmnbé fara vint anys de I'actuació d'Al Tall, així com d'haver aconseguit actuacions populars com Rmnon Muntaner oCoto-en-pe!, no estaría gens malament que al progrmna d'actes de l'allY que ve l'Ajuntament ila Comissió de Festes conjunt3lllent amb entitats com Alambor, El SetTill, etc orgamtzaren un recital recordatorí deIs vint mlYS de la nova cane¡;ó aBenicarló ala Pista del Pavelló Polisportiu ¡que fóra gratui"t per atothom. Alejandro Sanz: l'ídol continua... Alejandro Sanz, tot un renómen de masses • Sau presenta el seu nou disc: "Set" -----~~---- .il'IJ ÁLEX GOZALBO Les actuacions de Sau esdevenen ja una tradició ala nostra comarca. En els darrers anys totes les gires de la fonnació catalana han passat obé per Benicarló obé per Vinaras. Aquesta circumstancia va provocarque l'afluencia de públic no fóra tan bona com s'esperava. Tot icomptar amb un grup de fans molt fidel, la Pista del PaveUó Poliesportiu de Benicarló no tenia moIt bon aspecte. El concert de Sau va servir per donar aconeixer les seues noves can¡;ons de "Set", nou disc, atot el públic del Baix Maestral. Tot ipresentar temes nonscom "L'onze de setembre" o"Mai seré proll bo per tu", la formació va donar més relleu als seus temes de sempre, aqueIls que els van lIen¡;ar ala fama. Ala fi del concert, com sempre, totes les Dames es van apropar als vestidors pér tal de fer-se algunes fotos amb els acomponents de Sau, especialment amb Caries. De j'actuació en general serien criticables les !largues introduccions instnnuentals que acompanyaven acada can¡;ó ¡que trencaven sens dubte el dinamisme que hagués pogut tindre el concert. Per una altra banda, la nota trist de la nit la posa un compulsiu espectador que per raons desconegudes no se Ji ocolTegué res més que llan¡;ar un ou al mig de l'escenari. Malgrat tot, I'actuació va satisfer atothom en general iva deixar un bon sabor de boca a totes les benicarlandes ibenicarlandos presents. la cmiosital. El madrileny que va saltar al mig d'un gran escenari vestit amb una camiseta blava, una ja9ueta del mateix color i LITIS texans blancs va ser aclamat amb grans aplaudiments imolts cmnplits per les femilleS allí presents. L'acte s'inicia amb "Este pobre mortal", LID tema del seu segon LP que fou seguit d'altres éxits d'ahír com ara I'emblematic "Pisando fuerte", el trist iemotiu "Se le apagó la luz", la coneguda "Si tu me miras", iÉxits actuals com "La fuerza del corazón" tan sentida últimament o"Lo ves?" ... entre d'altres. Centenars de persones corejaven el nom d' Alejandro i tantes aItres veus acompanyaven la tan característica veu del cantant. La sorpresa la dona Sanz al cantar durants uns minuts uns temes de flamenc que van ser suficients per ademostrar que té una gran habilitat per interpretar aquest tipus de música. Finalment I'acte va concloure amb una versió especial del "Viviendo deprisa" que ja havia interpretat moments abans. J6 NOEMÍ OMS Sí, sí ÁJex va visitar per primera volta Benicarló per a fer un concert. Ja de bona vesprada eren moltes les fans que s'aglutinaven al'entrada de la pista del poliesportiu per tal de poder veme al seu idol, encara que no hi van tindre massa sort ja que el fenamen de fans no va apareixer fins l'hora del concert. El concert previst per ales onze imitia de la nit es va retardar dmant uns deu minuts aproximadamenl. El públic assistent era en la seua majoria femení encara que també es va deixar vore algun que altre xicot acompanyant a la seua xicota od'altres que van fer acte de presencia moguts per Ja de bona vesprada eren moltes les JalJs que s' aglutinaven a l'entrada de la pista del poliesportiu per tal de poder vore al seu ídol Crits, nerviosisme, histeria, lipotímies, sostens llan<;ant-se aI'escenari.... Deu ni do la que va formar aquest xicot! La sort es que era Alejandro Sanz i no el Jesulín ... El millar magazine La millar informació La millar r • muslca Alambor aclareix la no celebració de la FiraAlternativa J6J ASSOCJACJÓ CULTURAL ALAMBOR -------- 'L' 'Associació Cultural A lall).b 01' després les declaracions realitzades durant Wla entrevista de José Palanques aEdurne Roca, regidora ipresidenta de la Comissió de Festes (Diario de Benicarló iPeníscola de 2917196), així com les d'un representant de l'actual comissió de testes durant la presentació del programa de festes d'aquest any (La Veu de Benicarló de 9/8/96), cren necessarí aclarir tant als membres de la Comissió de Festes com als conciutadans en general, alglmes de les opinions malintencionades que responsabilitzen indirectament aquesta entitat cultural de la no celebració de la Fira Altemativa: Ir L'AC.Alambor va ser promotora d'aquesta fira des del seu comenyament fms a l'any 94, perque l'any passatva passar aser una entitat col·laboradora més, dins la comlssió de la Fira Alternativa, malb 'Tat que I'anterior comissió de festes va ometre aquest detall iens va fer apareixer al prOb'Tama de festes com organitzadors. 20 L'AC.Alambor mai ha llimat ala Comissió de Festes cap qüestionari on s'hi posara l'organització de la Fira, ja que la Comissió Fira Alternativa sempre va realitzar les seues gestions abanda, tUlt quan era una secció d'Alambor com després. 3r En canvi si que n011nal- ment ha lliurat, amb registre d'eniTada al'ajllntament, el fuH on s'hi informava a]a Comissió de Festes de I'organització del torneig de bidminton, com s'ha fet també enguany. Per tant Alambor pot afirmar amb tota contundencia que mai ha posat res de la Fira Alternativa aaqllest full, com deixaven entreveure en les esmentades entrevistes els representants de l'actual Comissió de Festes per tal de tranquil'litzar la seua consciencIa. 4tTampoc és veritat que les diferents Comissions de Festes es posaven, através d'Alambor, en contacte amb la Comissió de la Firaja que com s'ha esmentat abans, tant, quan formava part d'Alambor com qnan va ser independent, les gestions es feien obé directament amb les mateixes Comissions de Festes obé amb un delegat d'aquestes Comissions. Per aixó encara resulta més paradoxal, dins aquesta po]emica idesig de tirar pilotes fora, que no s'hi reconeix públicament que qnah han demanat els justificants de la subvenció de l'any passat l'Ajuntament/Comissió de festes ho ha fet directament amb el responsable de la Comissió de la Fira i no amb l'AC.Alambor. En cap moment l'actual Comissió de Festes pot calTegar al'AC.Alambor laresponsabilitat de la no organització de ·Ia VI Fira Alternativa de Benicarló, quan mai ha tingut que veure directament en la sena plallificació irealització, iper aquest motiu el mínim que podría fer la senyoreta Edllrne Roca com aresponsable de la Comissió de Festes de Benicarló és rectificar i reconeixer la sena equivocació. REDACCIÓ Elpassat diHuns es va celebrar una ballada popular de balls tradicionals. Unes 20 pareHes de 1'Escola de Danses Renaixenya van realitzar el recorregut que va des de la font de davant l' Ajuntament fíns la Playa Sant Bartomeu ballant la dansa. Un cop ala playa es va realitzar diverses figures de la nostra dansa per després ballar la jota de Benicarló i el BaH de Caner del Canne. Per fl11alitzar l'acte la gent del públic va sortir per ballar la dansa i, de non, el BaH del CalTer del Calme. Golfos de Broma una refrescant peHícula Fotos en una hora Atención novios, regalamos un sensacional video de boda PlAza Mercado, 1 Te!. yfax 47 14 32 •12580 Benicarló Una crida elitista ? Elmussol mentI'e descansava, el dissabte per la vesprada, placidament dalt d'un magnolia alaplaceta deIs bous amb la intenció d'acumular les energies necessmies per afrontar dignament les festes, va tindre sobtadament un esglai escoltant una gran sorollera que li va fer girar immediatament el cap, així com ala resta d'humans que en aquells moments passejaven tI'anquil.lament per caner, cap on provenia el soroll. El mussol va comprovar que aquest soroll era produit pel cotxe de la policia municipal que anava obrint el pas a un can-uatge tirat per tI'es cavalls que la Comissió de Festes havia llogat per a recollir ales dames com si d'una pel'licula de sang blava es h'actara. Pero després de la cloenda ele tots els actes del dia de la crida, el mussol va tindre la impressió que la programació de les activitats més importants d'aquest dia semblaven que només eren per alloament d'autoritats, reina i COlt d'honor imembres de la Comissió de Festes. Així el mussol considera un gran menyspreu ales persones que des de fa molts anys comencen les festes corrent davant la traca, que per la seua velocitat els és impossible anibar al'alyada del cinema Capitol sense ser sobrepassats pel foc i el sorol1, iencara més greu que moltes d'aquestes persones no arriben atemps per aveure la mascletada iels focs d'artifici, .i tot aixo fa que cada cop hi haja menys interessats en mantenir aquesta tradició. El mussol esta cadacop més convenyut que la fira d'atTaccions s'ha d'instaHar al centre de Benicarló, així com la revetlla popular d'aquest primer dia de festes, per adonar-li més vida ialternatives ales persones que passen del BaH de Gala ila seua parafernalia, ja que aquest dia després de la traca el poble semblava totalment mOlt. El mussol també creu massa elitista fer una proclamació de reina icort d'honor dins d'un recinte massa menudet iallunyat del centre urba, com és l'Auditori Municipal, que fa que molts humans desitiosos de veure in situ aquest acte de revista del cor es queden al caner, iencara més greu amb nervis, insults, crits, ... per no poder accedir. El mussol proposa a l'Ajuntament realitzar l'ac'te de Proc1amació de les Dames aun lloc més popular El mussol proposa al'Ajllntament per tal que aquest acte siga realment popular que aprofiten la pista lateral coberta del pavelló polisportiu per arealitzar aquesta proclamació, ique la policia municipal planifique un reconegut nou pels carrers de la ciutat per aque la gent puga admirar ales persones empolainades que hi pmticipen en el Ball de Gala. El l11ussol també creu que el pomell de focs d'mtifici els haurien de fer abans d'entrar-hi les autoritats ala pista pavelló ja que així hi hamia moltissima més gent que els podria admirar i no com ara que les persones cansades d'esperar poc apoc s'en van acasa sense haver vist l'espectaele deIs tocs mtificials. S 'ha de remode1ar la festa per fer-la més popular. " Fitxa de subscripció N '-'..:::o.:::.M'------ ~_~ C"'_O"'_G=N'__'O=M==S _ DOMICILI '--PO.=B=L"='A'--'-C."..Io.:--Ó'----- C"-"p ----"T~E=L._· , __ , ,. . __ Se SUbSCliu a LA Vi-(... k E~, per l'import de: O4.680 pts (52 números, anual, bonificació 10%), 02.470 pts (26 números, semestral, bonificació 5%) prorrogable si no hi ha ordre en contra. Als enviaments fora de Benicarló caldra afegir 1.000 ptes semestrals o2.000 ptes anuals. Forma de pagament:D,Domiciliació bancm'ia OXec bancari nominatiu adjunt Remeten aquesta butlleta ila domiciliació bancaria o el xec nominatiu per 4.680 pts (52 números, anual) o2.470 pts (26 números, semestral) aAssociació Cultural la Feram de Benicarló (CI Sant Francesc, 95 Casal Municipal- 12580 Bel1icm'ló) fugnatura: . ~_,_d_. d_e_l,_99 , , , Domiciliació bancaria BANC/CAIXA ADREc;A POBl~AClÓ el' :e::::.:.=:c:..:.. . .. ----"-'-- .. . __ NOM 1 COGNOMS DEL TITULAR DEL C,--·O--,iv=IP'.:.I'E c .. ' . . , . _ Codi de Compte Entitat Sucursal Control Compte número Senyors: els demano que, fins auna nova ordre, atengueu els rebuts que els presentara l'Associació Cultumlla Feram de Bellicarló per l'im- POli de subscripció a LA Vi-(... k E~. Signatura: " , l d de 1996 Obres del "Ciutat de Benicarló" J6J Lo MANIF/1SSER M'IJOR .~ ANNA PUJOL F ins. el proper diumenge es poden contemplar a la Sala de la Caixa Rural, les vint obres seleccionades entre totes les que s'han presentat al XXVIII Celtamen de Pintura "Ciutat de Benicarló". Enguany, per primera vegada, jainstancies de I'Organisme Autonom de Cultura, es u'acta d'una convocatoria bianual, fet que ha contribuit aelevar la categoria del premi augmentant en conseqüencia la qualitat de l'exposició. L'indiscutible valor de l' artista Femando Peiró Coronado ha estat guardonat en aquesta edició, premiantse l'obra "Contención erógena", en la qual convergeixen els principals recursos i tematica del Peiro d'aquests darrers anys: un homenatge a I'univers femení atraves d'tUl infonnalisme depurat, una composició meditada i precisa i un joc d' equilibris on la materia es fon amb el concepte establint un codi poetic d'un particular lirisme. La resta de pintures exposades venen aconstihúr un clar exponent de la diversitat que caracteritza la realitat artística del nostre segle: dues mencions honorífiques premien per una banda l' excel·lent execució figurativa del madrileny José Luis López Romeral amb "Bodegón con poema" iuna sorprenent prop05ta de la jove benicarlanda Rosa SOIiano Marzal amb el col1a- ge "Los pasos perdidos". Juntament amb obres de finnes prestigioses com la de Narcís Galia, amb uns paisatges on s'aprecia el domini del color d'aquest gran mestre, es poden veure treballs experimentals en quant atectuca com la magnífica obra en fibra de vidre "Notas para una partida en blanco" de MaJo sé Perez, oaportacions estetiques en la línia de les darreres tendencies de les que destacaríem l'expressionisme del "Caos" de Justino Ruiz, la contundencia de Soledad Torres amb "Carabassa", la frescor d'''Escaparate con maniquí" de Paloma Soler, o el sentit homenatge de Francisco Rodrigo en "Código" on recrea com aelements pictorics aquells grafismes utilitzats per aquells que en temps de postguerra no tenien accés a l' al fabet escri1. Llagostins Les tenes del Maestrat han estat admirables fonaments de mestissatge cultLU'al igastronomic, i no em refereixo amb avo ala infame costum d'apapussar turistes amb innombrables gasofies. El viatger, aquesta vegada, haarribat aterres més interiors agaudir de la c1aredat cu1ina- na de la comarca. Especialment Catí ens ofereix ,si ho sabem buscar, tUl plat estrany ideliciós. Barrejem terra imar i aconseguirem aquest plat de llagostins i vaquetes que amb atenció ens poden serVIr per aquestes terres Barrejem tena imar iaconseguirem aquest plat de l1agos- tins ivaquetes que amb atenció ens serveixen aEl Prigó. Un sofregit lleuger de ceba i tomata amb una truca de cansalada viada acompanya el f,'Uisat de caragols ben enganyats illagostins de la costa. Hem d'aprofitar l'avinantesa i i vaquetes comenyar l'apat amb, lins embotits ifonnatge local, per passar-hi després aenu'etenirnos amb les vaquetes iels l1a- gostins. Si sou agosarats podeu pendre paJt d'una espatlleta de xai en el seu dificil punt melos i suau que reconfOlta' els més insaciables. Acabeu amb lma quallada com ells ja saben ben bé servir. Atot a<;o li pertoca un vi aspre de le~ terres xurres que ens recorden l'amargor de la geografia on som nats Atot ayO li pertoca un vi aspre de les terres xurres que ens recorden I'amargor de la geografia on som llats. Tots ataula recordarem vells anhels iantigues quimeres, mentre el temps i el sol van caent aJnb la frescor seca de la muntanya. La fiaire túruda del maton que ens envo1ta adonn les ganes iens fa desistir, com qui es sap absent de to1. Un consell: fer una bona migdiada pot ajudar amb ganes. t/ M'agradaria saber per que es realitzen tants actes taUlins dmant les Festes Patronals. Gracies. V' Penso que ja esta bé de pOltar tots els anys Sau per ales Festes Patronals. Hi ha molts més gruns del Rock Catala que també ho poden fer bé. El vostre telefan és el 47 53 60 Hem posat a la vostra disposició un contestador automatic perque hi deixeu les vostres opinions, queixes isuggerencies. Cal que deixeu el vostre nom inúmero de document d'identitat (aquestes dades seran confidencials inomés es publicaran si ho especifiqueu) EL CÓMIC __ '')¡illwrnUlIl1i1JilliWH®Z!l 16 JAVIER BURRIEL ,...... ....... ------,"---- '~1° f<J jT A~ ?Q<: PE F4, E: 1.-5 VV ¡-toS ¡ (ARR€'R5 e>!? Bf~Jic.ARLd o NEN'i5 ENCARA "El.- M€SON 'OCL VINo' fCo Ui;' L lJ s., 0'-:---" ' o'" N U)t'\ r.,s, ,')5 ?R~'ú~N .. _:A~fc.;O: (iOf':J ¡é$""'" ", .. s .;'::>,,€.~? 00 s: é1-J$ r J{€·?'~>"tH.J T!'.:.).,.i Una lágrima helada, como Lma perla de zafiro azul oscmo, como aliento gélido del mar que la arrojó aquella plimera noche de consuelo desnudo, de palabras dulces. Tansólo una lágrima en Lma cajita de cedro con un ojo pintado, cajita,que Lm viejo inca le vendió en Las Ramblas la primera tarde que se cogieron la mano. Una lágrima que fue la última expresión de su amor ysu desgracia, la joya endiablada que iba arecordarle siempre que la tuvo, que no iba a dejarle tranqilo ni el día de su muerte en el que solamente el frío del zafiro ysu constante vaho le acompañó en su lento divagar hacia la muerte. yal sentir su ausencia reparó en la muerte yen quejunto a la lágrima lasciva Hacía una joya roja, helada, incandescente que la fundió yel rubí se tomó ceniza con la gota de agua yla ceniza se mezcló con el viento yel aire llevó la materia ala misma costa aquella de la primera noche ycenó el párpado cansado de la caja de cedro. El indio pudo descansar ydejó de fumar su pipa mágica de espmna yescupió ollín en la escupidera de bronce ytalló otra caja de cedro con otro ojo yse la regaló aotra pareja que había enlazado la yema de sus dedos por primera vez. Yel viejo inca cansado se miró en Lm espejo ysonrió tocando su perla suave en la garganta, su láglima sagrada ymaldijo su inmortalidad y se echó sal en la llaga de su alma pero no logró ni así llorar. Una perla helada como lma gota de zafiro azul oscuro le dejó Miranda en sus manos. Hiciese calor omás calor aún, siempre fría, Aureliano la quiso ydeseó y a la luna pálida, oronda, anoréxica en su soledad melancólica le habló agritos desde el pico más alto del mundo yella sólo dijo "Sé que la soledad es etema ydura, pero sólo puedo decirte que te jodan, yo nunca he podido tener anadie". Por eso, cuando Aureliano creyó subir hacia el Eden hizo una parada en la luna yle rajó la cara ylió ycayó hacia el infierno donde Lma especie de demonio le pregtmtó que había he(;ho durante su vida y el conterstó que querer con locura 1m corto tiempo, esperar el resto yque antes creía haber sido un poco niño, pero poco, antes que lo violase su tío conLm hiena candente de tres metros, hiena sudoroso ... yel diablo se rió ytachó su nombre de la lista ydijo que se fuese hacia el limbo, y allí nadie lo quiso pues anadie vió. yasí es la historia de Aureliano Durango, que quiso ysintió con la compañía de una perla helada ylo ímico que hizo es conveltir su alma yla de Miranda en ceniza yrajarle la mejilla ala luna yhablar con el demonio yenfriar una barra de acero en su trasero. I