Plaça Major. Revista de cultura i festa. Federació Colles de Castelló. Any X núm. 30. Hivern 2005.

ANY X. Núm 30 revista de cultura i festa. federació colles de castelló. hivern 2005 Cartell de les Festes de La Magdalena de 2006 SUMARI 2Informació: Acta del Jurat del 6é Premi Josep Pascual i Tirado 3 Entrevista: Vint-i-dues preguntes al'escriptor Albert García 6Opinió: Colla Polseguera: 25 anys de festa 8Opinió: Dolçainers iTabaleters 9Opinió: 10 anys de Plaça Major 12 Entrevista: Manel García Grau:compromís cívic ireflexió poètica 15 Notícies: VIII Trobada Veïnal de Dolçaina iTabal 16 Xafardecolles 18 Informació: II Torneig de Tennis taula Projecte de Vocabulari Coller 19 Informació: Programa d'Actes de la FCC. Magdalena 2006 20 Informació: Convocatòria dels Premis Ciutat de Castelló DEU ANYS, ; TRENTA NUMEROS Jahan passat deu anys ... Isembla que va ser ahir! Deu anys potser no signifiquen gran cosa en la vida d'una col'lectivitat, però si que ho són en canvi quan es tracta de publicacions, com ara la nostra, que en general estan condemnades atindre una vida no massa llarga. Amb la publicació del núm. 30, la revista Plaça Major ha complit deu anys de vida. Iaquesta circumstància és un bon motiu per fer balanç. La publicació va tindre una gestació difícil. Al principi, molts pocs,no haurien donat ni cinc cèntims per la continuïtat de la revista. Alguns, però, vam creure que d'aquell projecte inicial (una senzilla proclama, en forma de fulla parroquial) es podria fer una publicació que fora el referent de la Federació Colles de Castelló. El cert és que el camí no ha estat gens fàcil. Hem hagut de salvar problemes de tot tipus: problemes de finançament (quina revista sense ànim de lucre no en té, de problemes econòmics?); problemes de contingut, d'edició, problemes a l'hora de la impressió, problemes per la mancança de col'laboradors, problemes en la difusió. Problemes ... Però, apoc apoc, la publicació ha anat superant les dificultats i creiem que s 'ha assolit un format digne, adient als temps que corren. Sense pressa, sumant esforços, amb el suport de la colla de col'laboradors habituals (impagable la seua tasca desinteressada), la revista s'ha fet ressò puntualment del món que envolta les colles de Castelló. La intrahistòria de les colles de Castelló rau impresa ala revista i a l'abast dels estudiosos de la festa. El balanç creiem que és esperançador. Avui, la publicació es renta la cara isurt al carrer amb el millor propòsit. Com el primer dia. La veu de les Colles federades ja es troba al carrer. Fes-la teua! , _________ INFORMACIO _ Revista quadrimestral Hivern de 2005 Any X, número 30 Castelló de la Plana (la Plana Alta) Tiratge de 300 exemplars President Juanjo Trilles Director Joan Bta. Campos iCruañes Consell de redacció Manuel Carceller Safont Antoni Royo Pérez Joan Josep Trilles Font Sònia Sanz iAlegre Acta del Jurat del 6é Premi de Narrativa Breu "Josep Pascual Tirado" Reunits avui dijous 6d'octubre, ales 19:30 hores en la sala de reunions de la Llibreria Babel de la nostra Ciutat, els membres del Jurat del "6é Premi de Narrativa Breu "Josep Pascual Tirada". Dibuixos Luis Vellón, Neus Cruañes, José Alonso Idea de portada, Xipell Edita Federació Colles de Castelló Imprimeix Graphic Group, S.A. -Pol. Ind. Els Xiprers, 12 -Castelló Dip. Leg. CS-80-96 ISSN 1695-5471 Presentació d'originals Centre Municipal de Cultura, carrer d'Antoni Maura, núm 4 12001 Castelló e-mail: [email protected] Nota"Plaça Major" no es fa responsable de l'opinió dels seus coHaboradors en els treballs publicats, ni s'hi identifica necessàriament Reunió del Jurat del6é Premi Josep Pascual iTirada Foto: Juanjo Trilles El jurat està format per les següents persones: Vicent Pascual Roig, mestre jubilat ifill de Josep Pascual Tirado, en representació de la Diputació de Castelló"qui actua com a President del Jurat; Vicent Pallarés iPorcar, escriptor, en nom de la Federació de Colles de Castelló; Manel Alonso i Català, escriptor ieditor, en representació de Brosquil Edicions. Excusa la seua assistència Mercé Claramunt iDiego, escriptora, representant ala Llibreria Babel i, finalment, Joan Josep Trilles i Font, com asecretari del jurat, amb veu però sense vot en nom de la comissió organitzadora. Després que cada membre aporte una selecció de relats dels 11 treballs presentats han aprovat donar el lr Premi d'aquesta edició a: Albert García Pascual, amb l'obra Contes inversos: conversos idiversos Aquest veredicte és farà públic atots els efectes, el proper dissabte 8 d'octubre via correu electrònic als mitjans de comunicació. El dilluns 21 de novembre ales 20:00 hores, en el Saló de Plens del Palau de la Diputació, és lliurarà el premi al guanyador de 2000 €, per part de la Diputació de Castelló. Brosquil Edicions presentarà també l'edició del llibre. Amb el suport de la ~ GENERALITAT VALENCIANA ~ CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACiÓ I CIÈNCIA I per aque conste, signem la present ala Ciutat de Castelló el dia sis d'octubre de dos mil cinc. Juanjo Trilles, Secretari del Jurat ENTREVI5TA _ Vint-i-dues preguntes al'escriptor Albert García, guanyador del Premi Pascual iTirado de 2005 3. Per aqui escrius? (Cas que escrigues per algú en particular) Ara jo quedaria d'allò més bé contestant que escric per ami mateix. Però no. Escric per ala meua dona, per als meus amics, iper als lectors. Quan m'expresse és perquè algú es riga, operquè s'enutge, amb les mateixes coses amb què jo ho faig. 5. Jocs d'infantesa ... Boli-dali, futbol o saltar sèquies ifurtar codonys? I, tot aprofitant el moment: Mortadelo i Filemón o Rompetechos? Castelló, Machinet El de l'Arròs o a Mel iChispa? Jo sóc més de l'època de Mel iChispa (encara que no recorde haver-los vist actuar mai) Però pel que m'han contat, Machinet va tindre una vida digna d'entrar com a ficció dins d'una narració. Conten que en alguna ocasió Machinet (José Edo) es va desplaçar fins ala plaça de bous amb bicicleta des de l'alqueria ivestit de llums. També que venia "mantecaos" a l'estiu, amb un carret. Evidentment eren altres temps, que jo no vaig viure. Crec que forme part de la darrera generació de castellonencs que poden vanar-se d'haver jugat al futbol (dues parts de trenta minuts) al carrer sense haver de parar de jugar pel pas d'un vehicle. Ivivia als voltants de la Ronda, prop de la Farola. Encara que furtar codonys no ho fet, sí que he furtat taronges, ihe estat perseguit pels camps (supose que el "delicte" ja haurà prescrit) pels guàrdies rurals i algun parent. Potser d'aquelles experiències s'ha format la meua manera d'escriure, que alguns amics no dubten en anomenar la ciència ficció que escric com tecnoruralisme. De fet hi ha un personatge, quasi perpetu ala majoria de les meues novel·les, el guàrdia rural. L'escriptor Albert García 2. Per què escrius? (cas que en tingues algun, de motiu per aescriure) De vegades també em faig jo eixa pregunta. Iencara no tinc resposta. Potser és per una mena de necessitat física de perbocar tots els fantasmes interiors, potser és per reafirmar-me en les meues conviccions. 1. Segons dius ala teua web, vas nàixer aCastelló de la Plana, exactament a3,3 milles de la porta de l'ajuntament d'Almassora. En el teu cas el lloc de naixement ha estat tan determinat per al teu esdevenidor? Vull dir, creus que la teua vida haguera estat el mateix si en lloc d'haver nascut a prop d'Almassora ho hagueres fet posem per cas ales portes del Capitoli oal desert del Kalahari? Sóc d'ací, no d'allí, com diria el poeta. In'estic orgullós. D'altra banda tampoc no puc fer-ne res per evitar-ho (ni vull) Sóc mediterrani, iaixò encara vol dir moltes coses. 4. Si la teua opinió fora decisiva, quins personatges salvaries abans de l'inlaginari col· lectiu de _________ ENTREVI5TA _ Mortadelo iFilemón, sens dubte. Rompetechos em feia patir. 6. Parlem de menjar, Paella oFricandó? Això no es pot comparar. Com deien els Byrds a Turn, turn, turn (traient-lo de l'eclesiastès), hi ha una estació iun temps per acada propòsit, un temps per nàixer iun per morir, un per plantar iun per collir, un per amar iun per odiar... i jo afegiria un per paella iun per fricandó!. La paella en diumenge, si pot ser. la casa. 7. Cas d'escollir paella com a primera opció, la prefereixes de pollastre iconill, amb pilotes, de marisc o mixta? Ami m'agrada la paella càmica, no crec en la paella de marisc omixta. Menjar paella en pilotes és al Nadal, encara que fa més Peus iombra d'escriptor fred. lsi és possible, amb carxofa. 8. Cas d'haver-ne escollit el fricandó, el prefereixes amb moixernons, amb cama-secs o amb rovellons? Tinc una predilecció malaltissa pels rovellons. 9. Per a beure ... vi, cervesa oaigua? Aigua amb gas, però no de qualsevol lloc. La millor és, al meu tast, la de Caldes de Malavella: Vichy Català, Malavella, Imperial, San Narcisa (que segons deia l'etiqueta produeix, en beure-la, una immediata sensació de benestar) 10.1 de postres... bunyols de carabassa ofigues albardades? M'agrada el dolç, però no em perd. Si he de triar: filloas, que són les crepes gallegues. 11.Creus en les fronteres entre els generes literaris, vull dir, no hi ha massa confusió entre literatura fantàstica, ciència-ficció, realisme fantàstic, surrealisme, gènere negre...? Allò de fer fronteres és molt humà. Quan escric no pense en generes. De fet la darrera que he escrit és una naveI· la de ciència ficció negra. Segons un amic meu és una mescla exòtica de còmic negre ipel·Hcula de Tarantino, amb uns matisos de sabor d'orxata de xufa valenciana que fan la lectura fresca isalvatge com un sabó del qual no vull fer propaganda. Ami m'agrada molt fer zapping iel que escric recorda aquella sensació tan plaent d'estar veient tres coses ala vegada sense que ningú no et diga: "vols parar ja d'una vegada amb el comandament dels collons?", que només els militants del comandament adistància podem apreciar. 12.Narrativa curta, conte onovel·la. On et trobes més agust? Narrativa curta, sens dubte. Encara que ara que he tastat el conte ... 13. Contes inversos: conversos idiversos, aquest és el títol del teu últim llibre, un llibre que està a punt d'eixir al mercat. Com el definiries? És el que tenen en comú la mort, els menjars, la guerra, els records de la infantesa, una estàtua, una llonga- Portada del llibre guanyador del 6é Premi Josep Pascual iTirado nissa iel fet d'escriure. Potser no en tenen opotser sí. M'agradajugar amb aquests ingredients per presentar un menú ple d'evidències, obvies, però també oblidades, lligat amb una salsa amb grans dosis d'ironia, sarcasme i també, perquè no, mala llet. Les narracions volen obligar al lector apensar, destriar ifins itot maleir el fet de l'existència, humana ono. l4.Arribats ací, no sé si te n 'hauràs adonat que el motiu de tot plegat -a part de la relació que ens uneix amb el món de les lletres- és l'últim guardó que ha rebut la teua obra: el Pascual iTirado. Per cert, tinc una curiositat, quan et van lliurar el gaiato, vas sentir res d'especial? Ho vaig sentir tot. És allò que desitges tant que quan el tens, penses: Iara què? lS.Per a passar l'estiu ... què en prefereixes, l'apartament, l'alqueria, el maset o...? L'alqueria, però ja no en tinc. Ara sóc dels que guarden la ciutat per aquan tomen els altres la troben al mateix lloc. l6.Quin d'aquests llibres te'n duries a una illa deserta: Guia de l'autoestopista galàctic, El fabulós vaixellf/uvialo Solaris? Adams, Farmer, Lem. Són la columna vertebral de la meua formació. Gràcies ales noves tecnologies podrien anar totes dins d'un dvd. Per cert, no m' has nomenat Asimov. 17. Home... Això està fet. Què n'opines d'Asimov? Asimov mereix tot el meu respecte, no la meua devoció. De fet és l'autor amb més presència a la meua biblioteca. Hi havia una llibreria de vell al carrer Sevilla de València on comprava, cada setmana, un llibre d'aquest home. Però és una llanda. Ho vol explicar tot, justifica cada màquina, cada teoria... Sembla que cobrava per paraules. 18. Un nom de dona? Júlia 19.Un llibre que t'haguera agradat escriure? El que estic escrivint ara. No te títol, encara, està aun arxiu que es diu "la gran novel·la de l'estiu (ver 1.3.5).doc 20.Quin és el llibre que t'agradaria llegir iencara no l 'has pogut llegir? Molts. 2l.Windows oLinux? Sóc pragmàtic, Windows. Tinc un amic que diu que Windows és la dona iLinux la "querida". No sé si té raó. 22.Tens cap epitafi pensat (per si de cas)... No tinc cap pensat, però no crec en la mort, encara que això aElla no l'importa, clar. Joan-Bta. Campos Cruañes , __________ OPINIO _ Colla Polseguera: 25 anys de festa Com que teníem el cau tot l'any, vam fer festes als caps de setmana, Nadals, pasqua,... La solució va vindre prompte, passant per aprofitar el menj ador i el pati d'una casa vella dels pares d'Ulogi, (hui enderrocada), ubicada en eixe temps dalt de la via, concretament al carrer Mestre Llorens. Un moment del lliurament de premis ala colla Aquest any 86, iamb menys gent, ens vam proposar passar-ho bé acudint amés actes si cal, ivoltar pels carrers. Mitjançant un amic comú, ens vam trobar amb un altre grup també molt dinàmic, iens vam qüestionar el retornar abuscar un nou cau al' any següent encara amb més força. Algunes d'aquelles poques colles que hi havien (per cert encara mal vistes per part del veïnat itambé alguns organismes festers), buscàvem baixos per llogar; nosaltres una de tantes, però ja prop de l'arribada de la Magdalena del_ 87 el vam trobar al carrer Ros--d"Ursins quasi al cantó amb el carrer Alcalde Tàrrega. Aquesta casa vella la vam amanir amb un entusiasme sense precedents, encara no hi havien molts xiquets, per la qual cosa passàvem moltes més hores al cau tot iaixò, fins a les matinades. La festa va ser un èxit! Calia també obrir el camp de participació de la Colla aaltres esdeveniments... Des de l'any 88 al 90 inclòs, vam tindre el cau al carrer Lagasca, en febrer del 89 ens vam constituir com associació cultural, vam participar al XIV aniversari de l'associació de Sordmuts de Castelló, el maig del 90 al'ofrena de la placa d'argent de la nostra Colla ala Verge de Lledó junt aunes poques colles d'una naixent Federació de Colles. Vam ser subcampions de boli, vam constituir l'equip de futbol-sala, també, per eixe LaColla Polseguera va nàixer en una "capea" al"hivern de l'any 1981 al "Mas de Pino" (terme de Fanzara), El seu naixement va ser una resposta al fet de qüestionar-se moltes vegades que fer quan s'acaba l'horari d'esdeveniments oficials de les festes de la Magdalena de Castelló. Polseguera: un logotip emblemàtic de la FCC De la pols del pati va nàixer la idea del nom de la Colla, imalgrat l'austeritat del cau, va ésser un gran èxit, encara que el veïnat no ho va -veure amb molt bons ulls, seient assíduament "visitats per la policia". A l'any següent vam "fer punta" al carrer Fèlix Breva, el cau consistia en un gran pati parcialment cobert, propietat d'en Josep Antoni. Tindre el cel percoberta no va ser cap problema, amb bon vi ibones xulles de carn tot se suportava. Les nits dels carrers de Castelló ales festes de la Magdalena, iespecialment les revetlles ala Plaça Major eren el millor. En aquest cau vam passar les festes dels anys 1982 i83. El 84 vam llogar un baix al carrer Gràcia, dins de la Vila! molt prop de tot, i teníem com a veïns d'enfront ala Colla el Pixaví. Els propietaris d'aquest cau tenien llavors una argenteria als quatre cantons (ara convertit en un altre negoci), aquest cau tenia una llar on es cuinava tot i a més amés era testimoni de tot el que envoltava la colla. però, això també va fer sorgir problemes econòmics, iel 85 hi va haver una excisió de la Colla, iper esgotar massa el temps, ala Magdalena del 86 ens vam quedar sense cau. - Polseguera, una colla pionera de l'actual FCC temps començarem axiular amb dolçaina... imoltes altres. El 1991 vam tornar prop del Forn del pla al carrer Verge de Lledó, aun antic taller de llacat de mobles (una altra vegada polseguera per tot arreu!). La bona taula, "els cremadets", "la dolçaineta"... icom no!.. ser campions de futbol-sala del "Barralet". Fora de la setmana de les festes, aaquests anys vam fer diverses acampades iexcursions. Tot iaixò, aquest cau el vam gaudir fins al cap de les festes de l'any 93. Després de tres anys al forn del Pla, i per falta d'acord econòmic de lloguer del cau, vam fer un salt al carrer Terol, molt prop de la Porta del Sol on encara estem avui. Vam Ingressar en aquella primera Federació de Colles de Castelló com amembre fundacional al mes de març del 94. Així com canvien els temps iels plantejaments festers, la Colla Polseguera, encara amb alguns xiquets, gaudeix d'un espaiós cau per axalar de la festa tot l'any. El mateix any 94 vam ser campions inter-colles de futbol-sala, el 95 vam fer un cadafal nou amb capacitat per 70 persones per gaudir del Pregó, també ens vam agermanar amb la Gaiata 19 "La Cultural" en un acte juntament amb la Falla "Pensat i Fet" de la Vall d'Uixó. Festes populars obertes al carrer, xocolatades, sardinades per al veïnat, castells unf1ables, concurs de "cagarrutes", revetlles amb orquestra... tot rematat amb , OPINIO _ una gastronomia tradicional casolana de primer nivell són punts de referència. A l'any 2000 la Colla va complir 20 festes de la Magdalena amb nombrosos actes dels que destaquem la treta d'un CD amb fotos de molts anys de fer fester i també l'agermanament amb dues colles de Castelló, concretament la "Pep si-colla"(els nostres veïns) ila Colla de Dolçainers, Tabaleters iTrabucaires "Xaloc" de qui alguns components de la Polseguera formen part. Avui la Colla Polseguera gaudeix, mes de vint i cinc anys després, d'una molt bona salut ("solera" de festa!), tot iaixò, van apareixent pel cau de la Colla grups folklòrics t'arego, de l'associació de Països de l'est d;Europa, de balls tradicionals d'Andalusia, de Galícia, humoristes amateurs, grups de Folk, tallers de balls tradicionals valencians imolt més. Respecte al veïnat, molta corretja dels membres (del veïnat també), afició per la festa, i capacitat d'adaptació ales noves tendències festeres, i a mes a mes, mantenint la tradició, tot ique són valors fonamentals que fan que la Polseguera xafe amb bon peu els primers graàns del nou segle. Antoni Àguila Fillol Un altre moment de festa ala colla , OPINIO _ Dolçainers iTabaleters: diversificació de la dolçaina Amb el món de la dolçaina i el tabal Paco Magnieto iMartín Foto: Begonya CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA • e "} C· 77 a. atxa normalitat ila diversificació arriben aformacions com ara les Bandes de música, les Orquestres simfòniques, els Grups de folk, la Música pop, piano iorgue, piano i dolçaina, les Colles de Dolçaina iPercussió i, també ens cal fer menció al repertori que va des de la música barroca, clàssica, pop fins ales noves creacions. Dins d'eixa diversitat, també cal fer esment dels dolçainers solistes que encara campen per les nostres comarques fent la feina de tocates ales festes de molts pobles. I, per descomptat, una altra activitat laboral és la propI a de l'ensenyament de l'instrument. Si amb tot açò no són capaços de professionali tzar als dolçainers que ho desitgen, molt dolent ens ha d'anar. Però els dolçainers actuals crec que ja s'han plantejat isón conscients que la dolçaina no es pot quedar en una utilització únicament folklòrica i que hi ha que anar més enllà si volem la plena integració social iprofessional que la societat iel mercat estan demanant. Fa anys que alguns dolçainers ja s'ha apuntat a altre tipus d'activitats que per ares tenen aveure amb la dolçaina tradicional. També veien com companyies de teatre de carrer compten amb dolçainers per als seus espectacles, com és el cas de Xarxa Teatre aCastelló, on no hi ha cap espectacle seu que d'una forma directa o indirecta no estiga present la dolçaina: La Nit Màgica, El Foc del Mar, Veles eVents, etc. També la Aleshores tindrem que fer un tractament com si d'una activitat empresarial es tractara ialhora procedir per tal d' aconseguir uns resultats que es permetrien la Agrupació Musical DIT. Una altra activitat són les Marxes Mores total integració de la dolçaina en la societat, la seva evolució i, per tant, la total professionalització. lés per tot açò que el plantejament, perquè es donen aquestes circumstàncies passa per la diversificació de la dolçaina. Laprofessió de dolçainer cada vegada està una .mica més dignificada. Les seves circumstàncies actuals, el nivell d'estudis on ha arribat i la complicitat en la vida social són d'una importància innegable. OPINIÓ _ Deu anys de Plaça Major Una proposta innovadora Federació Colles de Castelló M~ 96 L'empresa era força encoratjadora. Però, calia posar-se ala feina. Es va dissenyar una estructura inicial de la revista Un camí llarg ANY l, número O les colles de Castelló amb altres estaments de la festa, com ara la Junta de Festes, la Gestora de Gaiates, l'Ajuntament.. .. El moment semblava propici, perquè aleshores no hi havia cap mitjà de comunicació específic que recollira aquesta idea. Allò era una proposta innovadora, una idea que ens anava aenriquir ique ben segur ens permetria d'aprofundir en el moviment fester de Castelló. Amitjans dels anys noranta, les colles festeres de la ciutat s'anaven afaiçonant, apoc apoc, als canemassos de la renovada estructura de les Festes. No hem d'oblidar que la fundació de la Federació Colles de Castelló data de l'any 1993. Als volts de l'any 1996, s'havia assolit una certa presència al si de la festa; s' havia aconseguit un protagonisme destacat amb l' organització d'actes tan importants com el III Congrés Magdalener, celebrat al juny de 1995, el recolzament d'actes emblemàtics com la Tomada de la Romeria ol'organització irecuperació de la Nit de Sant Joan per al calendari festiu de la ciutat. Però calia fer un pas més endavant. Amb més de quaranta colles federades, les reunions que se celebraven periòdicament ala vetusta, però acollidora Sala d'Actes de la Casa de Cultura, de vegades, solien acabar esvaint-se com el fum de palla. Calia vertebrar un medi nou, escrit, que assolira la responsabilitat de fer de corretja de transmissió del col·lectiu fester lIançar·ladecop ivolta al carrer. ja que nee.:essituva d'un període més omenys llarg de ret1cx.ió per saber ben bé què és el quc volíem aconseguir amb ella. Finalment, ens hem decidit li traure-la al carrer, encara que amh un cen duhte per la incertesa de la seua m::ceptaciú que nonnalmenl acompanya ales publicaçions nove· lles. Això no ohstunt. la iI.Jusi6 per aconseguir quc la nostra ciulat tinga una rcvistapcriòdicadccnntingutcultllral ide festa. ens ha encoratjat aencetar aquest camf. que no ignorem que seràdifíeil però que tllmbêsabcm que pot serprofit6s pcraun millor eoneixemenl de la cultura del nosrrcpohlc, iper tant. crciemtlue val la pcna dïntentar-Io Posats en com serà la revista Plaça Major, val :t dir que les seues caracteris!iques principals seran la periodicitat ielcolltingul. Pel que fa ala periodicitat, la revista1Índrà ineialment una sortidaquadrimestml. tot i qllcl'objcc!iu de la Federació Colles de Caslcll6és. si s'eSCilU, de redllir·Ja almenys ft mcnsualitals en un període no massa llunyà: sem ci seu fomlat de se17.e. pàgines i la impre!isi6d'una tinUl_ Pel que fa al cOJltingul de Plaça Major, aquesta inclourd opinions, entrevistes. història. noúcies del món de Ja (e.<;ta. reporambient. l¡!enllura ENCETEM EL CAMÍ L aPlaçaMajOféSUnespaiUCbàcutranY3blCQUcatr.esora bonupartdeJ llegat cultural ihistòric de laciutal: elcampanar, la cocatedral de Santa Maria. el mCfcuL.l'aJuntament... Tots els esdevenimems grans imcmus que han anal rcblill! al llarg dcls segles la hislòria urbana de Ca.-.tcIl6. romanen endonniscats al ben mig del seu si. Hom podria dir que la pluça Majoré:'>.scns dubtc, d corde la ciuLat: el IJressol que acarona amb el seu caliu cJ larannà profund dclscastelloncncs l>en), la pl<lÇll Major també és el lloc emblemàtic de trob<lda. de coneixença y defesla, en el qual els castcl!oncm::s s'apJeguen deliherddament, any rere any, pcrrcm~ Il.":Slimoniatgede fidelitat als seus orígl:ns corn upoble. Ics festes de la Magdalena de 1996. veu la llum a hem Amb l'eixida al carrer del número 30, la revista de cultura ifesta Plaça Major, compleix deu anys de vida. Durant aquests anys d'existència la publicació que edita la Federació Colles de Castelló amb una periodicitat quadrimestral ha tingut una presència destacada en el món de la festa i s'ha convertit en un referent informatiu del col·lectiu que integra les colles federades de Castelló. Però, comencem pel principi. Corria l'any 1996. Les festes de la Magdalena estaven a les portes. Amb molta il·lusió, la Federació Colles de Castelló va editar un número O(en realitat n'era un díptic, dos fullets mal comptats en forma d'al·leluia) d'una publicació que aspirava aser una revista amb vocació de continuïtat. Sota el títol d'Encetem el camí, la primera Editorial traçava les línies programàtiques d'aquell projecte. El fonament de la nova publicació volia "impulsar l'esperit comunicatiu de la Federació Colles de Castelló en el món fester de què forma part". La proclama era oberta iconvidava tothom ala participació, sense exclusions: "La publicació no pretén, ni de bon tros, ser un tancat..., l' objectiu principal és ser una revista plenament castellonenca, en Portada del núm. Ode la revista (Magdalena de 1996) la qual tothom té un espai en blanc per poder dir la seua, des de la llibertat individual" El missatge no podia ser més explícit. La revista sol·licitava la col·laboració de tots perquè allò no quedara en una simple declaració de bones intencions. Proclamar una veu dins de la festa que agermanara postures encontrades, que impulsara l'esperit comunicatiu de El passat mes de novembre hi hagueren canvis a la Federació Colles de Castelló, va estar elegit Juanjo Trilles com apresident, amb una Junta Directiva molt ampla icontinuista, en la que continuen entre altres Tico de Juan iHerme Martínez, però ara com a tresorer ivocal de cadafals respectivament. La gaiata Sequiol celebra actes pel seu 25 aniversari -Si voleu saber tota la composició de la nova Junta Directiva, entreu en la nostra pàgina web ,on trobareu tots els telèfons de contacte iles darreres novetats. David López, de la Colla "Botifarra", està fent una tasca molt important amb la web. La colla Latón de l'associació de Sord-muts ha sol·licitat l'adhesió ala PCC - Donem l'enhorabona ales noves colles de la federació: "Vi Negre", "Ballet Antologia", "El Masclet de Serraura", "Xino-Xano", "Quimikolla" i"Tots a crits". -Tenim noves colles que ens han demanat entrar, cada vegada el nostre col·lectiu es fa més gran. Ens crida l'atenció la Colla "Latón" de l'Associació de Sordo-Muts de Castelló, tot ique fan poc de soroll han entrat amb molta vitalitat. -Anem d'aniversaris. Si la colla "Polseguera" va celebrar ja el seu 25é aniversari, la colla de Dolçainers i tabaleters de Castelló ens està amanint uns actes per celebrar els 25 anys d'existència, sabem que el dissabte 22 d'abril hi haurà una trobada de dolçainers itabaleters ala plaça de Les Aules. - Més aniversaris. En l'actualitat la Gaiata 15 "Sequiol" està fent una mena d'actes pel seu 25é aniversari. Cal recordar que enguany hem fet la Trobada Veïnal de Dolçaina iTabal iConcurs per Intèrprets Novells, al seu sector. El passat 17 de febrer estrenaren l'himne a la gaiata, amb lletra de Lluís Viciano imúsica d'Alejandro García. L'equip d'Elisabeth Breva està fent una tasca molt important per la festa. -El passat 18 de febrer s'acabaren les presentacions de les Gaiates, han estat moltes les colles que han fet l'ofrena de la nostra Federació. Gràcies ales Urbàlia Rurana ila Romàntica del Saladar Presenten: De la festa, la vespra Urbàlia Rurana actuarà ala plaça Major el dia 22 de març colles: Xaloc, Dolçainers iTabaleters de Castelló, El Mitget, Cebollí, La Granota, El Magre, Els Maneguetes, Cresol Vell il'Escaqueig. Tots han deixat molt alt el nostre pavelló. pel proper mes de maig, qui estigue interessat en treballar que es fique en contacte amb ell. -La Federació Colles de Castelló, ha bressolat una iniciativa dels Cavallers Templers de fer una nit medieval al mes de setembre, commemorant la data de naixement de la nostra ciutat. Ja anirem informant, ens diuen que sols cal anar vestit de roba de l'època. -Enguany, per festes de la Magdalena, en el VI Homenatge de Castelló ala Dolçaina iTabal, que organitza la Colla "Xaloc", se'ls retrà homenatge aJosé Ma Illescas iVicente Bacas "Xamberga". Totes les colles plegades interpretaran el pasdoble "La parella de dos" del cap de la colla de dolçainers itabaleters del Grau, Ximo Fàbrega ''farinetes''. Juanjo Trilles Per acabar, per Magdalena us aconsellem el concert de Urbàlia Rurana i la Romàntica del Saladar, el 22 de març, apartir de les 23:00 h, ala plaça Major, ens oferiran els seu espectacle "De la festa a la vespra". -Ens havem encomanat ala Verge de les Neus, per tal que ens deix de neu per Magdalena, tots recordem el que ens va passar en el Sopar de Colles de 2005, ara bé, la lògica ens diu que ens informem amb Pepe Quereda. XVII Edició del Campionat Mundial de BaH -J aestan apunt els campionats de Boli iTennis Taula, esperem que tinguen molt bona participació. -Ens han contat que Herme està preparant una trobada festera - Mentrestant, al cau de la colla Pasparís es va celebrant el campionat de Guinyot ise segueix jugant el campionat de futbol sala que organitza "Botifarra". , _________ INFORMACIO _ 11 Torneig de Magdalena de Tennis de Taula 2006 Projecte de Vocabulari Coller Digueu la vostra! Però, què és una àguila? Tots ho sabem ben bé que és: Nom donat a diversos ocells de rapinya de la família dels accipítrids. Però què és açò? Ens diu l'Enciclopèdia qu_e un vocabulari és: un recull exhaustiu de les ocurrències lexicals en un corpus determinat: un text, un autor, una època. Tots sabem ben bé que és una colla: Conjunt de persones aplegades deliberadament illiurement. Aleshores, un Vocabulari Coller, serà un recull exhaustiu de les ocurrències lexicals de les colles, és a dir de tot allò que té a veure amb elles. Nosaltres a la Federació Colles de Castelló tenim el nostre rapinyaire particular i, això si, es diu Toni Àguila, doncs bé, aell li tenim El projecte de Vocabulari Coller un nou repte per ala FCC Foto: J. Trilles que agrair aq ue st Vocabulari Coller. ORGANITZADORS. COLLA CAGARROS JUNTA DE FESTES FEDERACIÓ DE COLLES CLUB TENNIS TAULA CASTELLÓ PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS INSCRIPCIONS Podran participar totes les persones relacionades amb el món de la festa (colles, gaiates, festes de carrer, ... ) La inscripció serà de 3 euros per participant Termini: fins el dijous 28 de febrer Lloc: Cau de la colla Cagarròs o telèfon 670340998 PARTIDES Les prèvies es jugaran el dia 11 de març al Pavelló Ciutat de Castelló pel matí La final es jugarà el dissabte dia 25 de març al Pavelló de Grapa pel matí TROFEUS Hi haurà tres trofeus pels guanyadors i Tots els participants rebran medalles per la seua participació REGLES DE JOC Es jugarà segons les regles de la Reial Federació Espanyola de Tennis de Taula Depenent dels participants, les partides es jugaran per grups oindividual Les partides seran al millor de 5 jocs icadajoc serà al millor de 11 punts Tots els participants es deuran dur les seues paletes Hi ha d'altres vocabularis al món de la festa, com ara aLes Falles i a Les Fogueres, però nosaltres volem fer el nostre propi. Per tot això comptarem amb gent de lletra ilèxic. Al pròxim número de la nostra revista, podrem gaudir de la introducció i de les primeres ocurrències, esperem. que tots vosaltres podreu ampliar el nostre lèxic. La vostra aportació serà estudiada isi cal, inclosa en el Vocabulari Coller. La Redacció , _________ INFORMACIO _ Actes Oficials de la Federació Colles de Castelló Festes de la Magdalena 2006 Divendres 17 de març, a partir de les 22:00 h MUNTATGE DE CADAFALS al carrer Sant Roc. Dissabte 18 de març, participació de les nostres colles il'Escola de Dolçaina iTabal de Castelló al PREGÓ. CASTELLÓ, enguany rebrà l'homenatge Jose Ma Illes iVicente Bacas "Xamberga". Dimecres 22 de març, ala plaça Major ales 23:00 h, IV MOSTRA DE MÚSICA TRADICIONAL, concert acàrrec de URBÀLIA RURANA I LA ROMÀNTICA DEL SALADAR. Dissabte 25 de març, a partir de les 12:00 hal pavelló de Grapa, final del 11 CAMPIONAT DE TENNIS TAULA, organitzat per la Colla Cagarròs. Dissabte 25 de març, a partir de les 16:00 hdes de la plaça Major, OFRENA A LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ. Diumenge 26 de març, apartir de les 10:00 hal Parc de Ribalta final del XVII CAMPIONAT MUNDIAL DE BOLl, organitzat per la Conlloga Matapoll. Diumenge 26 de març, participació al MAGDALENA VÍTOL. Diumenge 19 de març, tots a animar a la Desfilada de Gaiates. Diumenge 19 de març, farem junts LA ROMERIA DE LES CANYES i LA TORNÀ. Dilluns 20 de març, els nostres carros engalanats desfilaran pels carrers de Castelló i l'Escola La tomà de la Romeria un acte carregat de simbolisme iemoció Foto: J. Trilles Municipal de Dolçaina i Tabal obrirà el PREGÓ INFANTIL. Dilluns 20 de març, apartir de les 16:00 hPUJA- DA AL FADRÍ, organitzà la Colla "Pixaví". Dilluns 20 de març, ales 21 :30 hen la Pèrgola SOPAR DE COLLES. Dimarts 21 de març, la Colla del Rei Barbut organitza el CONCURS DE PAELLES INTER-COLLES. Dimecres 22 de març, ales 20:00 h a la plaça Major, primer -a partir de les 19:00 hcercavila des de Maria Agustina, V HOMENATGE DE LA DOLÇAINA I EL TABAL A Nota: Per qualsevol qüestió no dubteu acridar-nos oconsulteu la nostra pàgina web http://federaciodecolles.com • • , _________ INFORMACIO--- Convocatòria dels Premis Ciutat de Castelló 2006* PREI'l.I.OS C.I.UDAD DE CASTELLón 2006 PREP1.I.5 C.I.UTAT DE CASTELLÓ 2006 PREMI DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS ITECNOLOGIA. XXIII EDICIÓ Extensió mínima de 100 folis, en castellà ovalencià indistintament. Es presentaran per Quadruplicat exemplar Període d'admissió: fins les 13,00 hores del dia 25 de gener de 2006 Premí únic de 9.000 € PREMI DE POESIA FLOR NATURAL. XVIII EDICIÓ Treballs inèdits que no excedisquen els 70 versos, en castellà ovalencià indistintament. Es presentaran per Quadruplicat exemplar iuna plica Període d'admissió: fins les 13,00 hores del dia 20 de gener de 2006 Premí únic de 1.200 € PREMI DE LITERATURA INFANTIL IL·LUSTRADA TOMBATOSSALS. VII EDICIÓ. Obra formada pel conjunt de text i il· lustració, en castellà ovalencià indistintament, dirigides apúblic infantil (entre 4 i 8 anys) Es presentaran Cinc còpies de la part literària. Cos no podrà excedir les 28 pàgines Període d'admissió: fins les 13,00 hores del dia 2de març de 2006 Premi: 6.000 €ila publicació de l'obra PREMI NACIONAL DE PINTURA CIUTAT DE CASTELLÓ. XII EDICIÓ Grandària entre bastidor núm. 15 inúm. 80, màxim, qualsevol tècnica pictòrica. Període d'admissió: fins les 13,00 hores del dia 19 de febrer de 2006 Premi: 3.000 € PREMI NACIONAL DE TEATRE CASTELLÓAESCENA. XII EDICIÓ. Obres teatrals inèdites, sense límits d'extensió, en castellà ovalencià indistintament Es presentaran per Quadruplicat exemplar iuna plica Període d'admissió: fins el5 de febrer de 2006 Premi: 2.400 €ila publicació de l'obra Patrocina iorganitza: Excm. Ajuntament de Castelló de la Plana *L'edició complerta de les bases de la Convocatòria la podeu trobar a: www.ayuncas.es EXCM. AJUNTAMENT DE CASTELLÓ DE LA PLANA Regidoria de Cultura