A l'entorn d'un protocol de Rafael Martí de Viciana

Al'entorn d'un protocol de Rafael Martí de Viciana Jaume J. CH! ER GIMENO APilar Martínez Lliso iIsrael Alonso Asensio, in memoriam Si bé la figura literària de Rafael Martí de Viciana és força coneguda, de la seua activitat notarial no sabem gran cosa. Malgrat els intents realitzats pels diversos investigadors, no s'han trobat els seus protocols. El motiu, ben probablement, rau en l'incendi de l'arxiu de l'Ajuntament de Borriana (Forner, 1922: 222-223). Amb aquest breu article donem aconèixer la còpia d'un capbreu realitzat per Martí de Viciana de les possessions pertanyents «a la útil senyoria dels [ ... ]nobles don Pedro de Urries edonna Ana de Calcena» (ARV: Clergat, 1.503, f. 3v.)I. Aquesta còpia la confeccionà Josep Casses, escrivà de la vila de Borriana, el 25 de setembre de 1726, després de la petició judicial del frare Bruna Hagore, monjo «de la Real Cartuja del monasterio de nuestra Señora de Ara Christi» (ARV: Clergat, 1.503, f. lr). En representació d'aquest convent afirmà que el monestir era: sei¡or directa de la señoría inpuesta yfundada en diferentes bienes de esta villa nombrada del Castellar ycomo atal interesado en ella nesesita yconviene asus derechos sacar 11110, o l11uchos traslados de los cabreves yreconosimientos de dicha se/ïoría que authorizó ypasaron ante Rafael Martín de Visiana en d(ferentes jornadas del mïo mil quinientos qllarenta yocho que parem en sus prothocolos yoriginales papeles de su o.ffisio archivados ycustodiados en los archivos del cabildo ycassa capitular de esta villa de Burriana. (ARV: Clergat, 1.503, f. 1r.)2. Sobre la família Urries es conserva a l'Arxiu del Regne de València un llibre format per diversa documentació genealògica. Cal identificar el seu autor amb un monjo anònim de la cartoixa de l'Ara Cristi (ARV: Clergat, 1.116)3. El motiu de la seua «elaboració» cal cercar-lo en l'adquisició de les terres IAtès el seu origen aragonès, hem mantingut en tot aquest article l'ortografia castellana de l'antroponímia de la família Un'ies i de llur possessions. 2 Si bé hom podria pensar que aquesta còpia notarial reflecteix fidelment la llengua de Viciana, pensem que hom pot constatar la intervenció del notari Casses. 3 Un foli sense numerar situat després del foli 71 diu que la senyoria d'aquestes terres va ser comprada per «es/e convenlo de Ara Xris/i, (/li/O recevido por Vicent Ona/e, 11O/ario de Va/ellcia, mio 1620 en 16 de Novie1l1bre». 46 ANUARI DE L'AGRUPACiÓ BORRIANENCA DE C L TLRcI. V borrianenques pertanyents ala família Urries pel convent cartoixà ien la necessitat d'aquest de tenir els documents que justificaven la seua possessió legal. Segons aquesta font documental, don Pedra Jordan de Urries establí el quatre de febrer de l'any 1534, davant del notari saragossà Miguel Daoiz, unes capitulacions matrimonials amb Anna de Veintimilla de Castella ide Calcen a, senyora de les baronies de «Resci iChapulla en Sicília» (ARV: Clergat, 1.116, f. lr.-18v.)4. El testament de don Pedra Jordan de Urries va ser establert el 15 de juny de 1552 davant el notari de Saragossa Bartolomé Malo (ARV: Clergat, 1.116, ff. 22r.-24v.)s. Amés amés, al'esmentada font arxivística hi figuren altres documents de tipus familiar que, al seu torn, esdevenen necessaris per explicar com les terres arribaren amans del convent d'Ara Cristi. Es tracta del testament i codicil de don Ugo de Urries, senyor de la Baronia d'Ayerve, idiverses «lloacions» testamentàries6.Ala clàusula número 38 del seu testament, escripturat el 21 de gener de 1603 davant el notari Andrés Celaya ala vila d'Ayerve 7,don Ugo demanava als seus marmessors la venda al millor postor de tots els seus béns immobles, cens, etc. posseïts al Regne de València: ~ Aquestes capitulacions varen ser acordades per les següents parts: Per una banda, clon Ugo cie Urries -senyor cie la baronia ci' Ayerve, secretari i membre clel consell reial-, la seua muller na Greycla cie Lanuça illur fill clon Peclro Jorclan cie Un'ies; per l'altra, el mateix clon Ugo de Urries -com atutor i curaclor ci' Anna cie Veintimilla cie Castella i de Calcena-, i la germana cI'aquesta, na Joana de Calcena -filla de clon Joan Roiz de Calcena i de na Joana Leonor de Castella ide Veintimilla, baronessa cie Riesi-. També donà el seu consell i consentiment frare Antonio cie Calcena, ministre provincial clels franciscans de la província d'Aragó. 5Es tracta cI'una còpia incompleta. Si bé al'Ínclex d'aquest llibre trobem la referència auna còpia clel testament d'Anna de Calcena, no hi figura in extenso. 6 Ordenades cronològicament, les esmentades «lloacions» són les següents: -El notari cie Jaca Miguel Alcalde, en nom cie procurador del senyor cie la Baronia cie la Pefía D. Peclra cie Un'ies, fa «lloació» clel testament cie clon Ugo de Urries, senyor cie la Baronia ci' Ayerve. Escriptura notarial realitzacla clavant el notari saragossà Bartolomé Malo a 20 cI'abril cie 1605 (ARV: Clergat, 1.1 16, ff. 7Sr.-85v.). -«L!oació" clel testament cie clon Ugo cie Un'ies, senyor cie la Baronia ci' Ayerve, feta el 22 cie juliol cie 1605 per la seua filla na María cie Un'ies, viucla de don Francisco cie Altarriva iAlagón, (ARV: Clergat, 1.116, ff. 94r.-99v.). -«L!oació» clel testament cie clon Ugo cie Urries, senyor de la Baronia ci' Ayerve, feta el 30 d'agost de 1605 per na Esperanza de Un'ies iel seu fill don MartÍn Despés (ARV: Clergat, 1.116, ff. 86r.-93r.). AI foli utilitzat com aportacla cie la primera cI'aquestes <dloacions» figura la clata del 22 d'abril, però a l'interior clel clocument apareix la clel 20. Hem optat per aquesta clarrera. 7En aquest testament, clon Ugo s'intitula «cavallem de la Orden de Santiago yseiior de Ayerve yBamn de Riessi, domiciliada en la ciudad de Zarago"a yde presente /¡abitwl!e de Ayerve» (ARV: Clergat, 1.1 16, f. 33r.) Pel contingut d'aquest document sabem que es casà amb na Hipólita de Ril i amb na Isabel Calcles (ARV: Clergat, 1.116, f. 60v.). -A L'ENTORN D'uN PROTOCOL DE RAFAEL MARTí DE VICIANA 47 l'ell particular los censos [ ... ]tributos." rentas perpetuas con derecho a cOl1lmisso .l' Iuysmo ~/lIe passeo y tengo en la villa ytermino.\' de BUITiana de clicho reyno de Valencia sobre diversas tierras yheredades ypropiedades que vulgannente se llama el censal del Castella, si qlliere de los Castellanes. (ARV: Clergat. 1.116, f. 60r.-v.)8 Per portar endavant aquest manament testamentari, no revocat al seu codicil del 31 de gener del 1604 fet davant el mateix notari (ARV: Clergat, 1.116, 72r.-74v.), els marmessors de don Ugo nomenaren Joan Dazà, escrivà de manament reial aValència9.El 16 de novembre de 1620 Dazà va vendre al convent d'Ara Cristi el «censal nomenat de mossén Castellar en la vila de Borriana Yson terme yde les senyories directes yters delme ydels demés Irets al dit censal pertanyents per preu de mil set-cents ycinquanta lliures» 10. Dotze dies més tard, hom llegí un pregó aBorriana: els emfiteutes dels béns venuts havien d'acudir ala vil·la acapbrevar i a reconèixer el convent com nOU senyor directe Il. Segons Forner, Martí de Viciana començaria la seua activitat notarial uns pocs anys abans de la insurrecció dels moriscs d'Espadà. Aquesta activitat la suspendria fins ala conclusió de la rebel·lió ila continuaria «hasta los setenta ycinca omas años de su edad, sin atrets interrupciones que las ocasionadas, singularmente, por sus imprescindibles viajes de estudio» 12. Per aaquest investigador, el clergat de Borriana, les autoritats civils: El testament es troba copiat íntegre als folis 33r.-7l v. de l'esmentada font arxivística. L'escriptura de procuració va ser atorgada clavant el notari Lupercio Anclrés aSaragossa el 18 cI'octubre cie 1620. En trobem una còpia aARV (Clergat, 1.116, ff. 100r.-l02v.). 10 Plana sense foliar, la qual constitueix la portacla cie l'escriptura en pergamí cie la vencia (ARV: Clergat, 1.116. ff. 103r.-107v.). II La nostra font clocumental copia en castellà aquest pregó i el clata el 28 cie l'any 1620, però sense esmentar cap mes. Tenint en compte que aquest tipus cI'acte jurídic -les anomenacles preses cie possessió -es realitzaven cie manera molt ràpicla en procluir-se un canvi en la titularitat cie la senyoria d'uns béns, hem consiclerat el mes cie novembre com el cie la seua realització més probable. Sobre les preses cie possessió vegeu Chiner (¡ 991: 77-100). 11 (Forner, 1922: 139). Sense cap prova clocumental, la mancança cie notícies cie la seua activilat notarial porta aForner arelacionar aquesta mancança amb la investigació històrica portacla enclavant pel cronista: lrasladóse [Viciana] de nuevo ala ex-villa de su nalalicio call el illrenlo de praseguir, al parecer, sus smpendidos estudios históricos yrrabajos profesionales; pera sea por las preocupaciones que alÍn embargaban alas genles ylenia paralizada /Oda aCII.lClción 1I0tarial, .l'ea pOl'que pellsóndolo mejor, hubiera creído oporluno, con preferencia aotro asunlo, principiar el reconocimiento de Archivos civiles, parroquiales yparliculares¡ilera de Surrialla. si .l'a antes IlO lo hubiera comenzado; es lo cierlo que, salvo Ires recollocimiell/Os de cellsos. datados. suceúvamell1e en 27 de agosto y29 de oclubre de 1526 y 31 de marzo de 1529, hasta primeras de ellero de 1530. IlO vuelvell a figurar documell1os escrilUrarios seguidos. lIumerasos, .l'por él aUlOrizados, ell los diversos Cabreos predichos .li ell el IIIUY extenso libra parraquial del Apulltamellr (Forner, 1922: 121). 48 ANUARI DE L'AGRUPACiÓ BORRIANENCA DE CULTURA. V ylos demas elementos de reconocida índole oficial, de idéntica :merte que la gran mayo_ da de las ciases, acomodada ypopular de Burriana, elegieron, en efecto, con preferen_ cia, para los asuntos que requerícm intervención de Notaria, al que, con posteridad, había de resultar insigne cronista ygloria legítima de la región valenciana l3 La seua clientela anà en augment després de la revolta d'Espadà: Así lo supone el sano juicio, yasí lo acreditan, de tacito modo, los cien actos ycontratos, poca mas omeno s, íntegros, en extracto opor referencias conocidos (en .l'U mayor porción íntegros) que del ejercicio de .l'U carrera, sólo, en los doce meses de J530, se conservan entre los documentos, todavía obrantes en el Archivo Eclesiastico de la Parroquia. (Forner, 1922: 139). Amés amés, Forner recull un llistat d'escriptures conservades oprocedents de citacions documentals de l'Arxiu Parroquial de Borriana ide l'Arxiu del Regne de València intervingudes totes per Rafael Martí de Viciana. Es tracta de 249 referències aescriptures notarials que, des del punt de vista cronològic, van des del ]5 de febrer de 1525 al 13 de setembre de 1577. Amb aquesta darrera Viciana tancaria, segons Forner, «ellarguísimo eiclo de su aetuaeión, así notarial, euanto en eoneepto de eseribano» (Forner, 1922: 229). Ara bé, cal tenir en compte, com ja hem dit abans, la desaparició de: la totalidad de .l'US protocolos comunes; de inutilizada la inmensa mayoda de los libros y papeles que formaron el antiguo Archivo Parroquial, donde se contenían lUunerosos documentos yescritos suyos; ydel sensible ydestructor incendio, que acabó con el, .l'in ducla, no menos valioso ycompleto del Municipio (Forner, 1922: 222-223). Si bé Forner (1922) esmenta, de Martí de Viciana l4 ,diversos capbreus de 13 (Forner, 1922: 139). Si voleu més informació sobre les intervencions cie Viciana com anotari en assumptes clel clergat cie Borriana, clels particulars ien les clisputes juclicials sobre la qüestió cie les aigües clel riu Millars amb Nules, etc., vegeu Forner (1922: 140-142). Sobre les clisputes entre Nules i Borriana per les aigües clel riu Millars, vegeu Felip (1987). 14 Segons aquest investigaclor, entre: 1522 [...]y[...]1526 [ ... ]aparece actuando de notaria en .l'U pequella patria natal, de acuerdo COll Lo consignada en eL notabiLísimo ítem oasiento inserto en la pagina 2.665 del Apuntament, cuyo contenido transcrita lextuaLmente aconúnuación, dice: «En lo llibre primer cie instruments cie el R.' Clero cie Burriana, al folio 304, esta un cabreu cie el Benifecl instituit per Berenguer Quintana en lo Altar ma. (mayor) cie esta 19lesia Parroquial, baix la invocasió, yhonorificiencia cie S." Salvaclor, rebucl clit cabreu per Rafel Martí cie Viciana nat. en 17 de febrer de 1525. Y cabreva clit cabreu M." francés Vigosca pbe Beneficiacl cie clit Benifecl etc'" yen nom aixi mateix cie procuraclor cie els Jurats cie la p.' (present) Vila Patrons cie clit Benifeci» [...]Consérvase, el Arclúvo, el tomo que se tituLa ell Lo copienlo como se dice y, es .l'ab ida, «Llibre primer cie instruments cie el R.' Clero cie Burriana» [...]en eL que, confundido con las copias de otros cinca Cabreos de Viciana, yabundantes escrituras .l'u.yas yde varios fedatarios 10caLes, hem.os logrado encontrar, aúltima hora, La deL carta Ca- -A L'ENTORN D'UN PROTOCOL DE RAFAEL MARTÍ DE VICIANA 49 6diners 6cliners sous, sous sous 192 sous 82 78 72 63 sous, 60 sous 59 sous 58 sous 57 sous 52 sous tipuS eclesiàstic relacionats amb beneficis clericals, crec que, fins ara, no coneixíem cap capbreu de tipus territorial. Passem afer una breu anàlisi del contingut de la còpia localitzada. Es tracta d'un capbreu format per un preàmbul elaborat per Viciana 15 i 145 assentaments notarials situats, cronològicament, entre el 25 d'agost iel 7 de novembre de 1548, si bé els dos darrers assentaments són del 11 de febrer i el l2 de març de 1549. En total, la família Urries rebria 106 lliures, 6sous i 10 diners (2.126 sous, 10 diners) per les seues possessions borrianenques16. Des del punt de vista de la quantia monetària del cens anual pagat, els deu majors contribuents són 17: Jaume Palos Pere Montserrat Roig Esperança Soriano Andreu Adrover Joan Valero Miquel Jordà, «major cie dies» Gabriel Rosselló Antoni de Sent Joan Bertomeu Roca Jaume Fabregat breo dellexlO. Ellomo, COli cubiena de pergamino, eslropeadas [...]cOll1prende CCCL\I folim', escrilOS, yconsiderable número, en. blan.co, en especial. hacia .l'U lénnillo. Conlenién.dose, en el aludido Cabreo (in.clúyese el1lre los folio.l· CCClll Ycccx) los primero.l· doclIlnen.tos in.legros de que hasla el dia se lenga nOlieia, aUlorizadas por D. Marlin, en calidad de noraria, [ ... ](Forner, 1922: 116- I18). 15 Aquest és el preàmbul datat el 23 d'agost de 1548: En nom de nostre senyor Déu Chesucrist e de la umil Verge Maria, mare sua. Conexeran tots universalment com, en la molt Ileal vila de Borriana a XXIII dies del mes de aga sany de la nativitat del dit Senyor mil sinch-sens quaranta-huyt, lo molt noble senyor don Jerònim de Calsena, cavaller, per accord dels nobles don Pedro de Urries, cavaller esenyor cie Ayerde evaró cie Riechi, comanacIor de Enguera, e donna Ana cie Calsena Castella de Vintimilla, cónjuguens, senyors directes, ea propi"taris, del censal, ea censos, apelats de mossén Castella funcIats en la cIita vila cie Burriana, constituyt perçonalment en la dita vila en presència del senyor en Juan Avella, jutge delegat en totes les causes enphiteoticals cIel cIit censal, een Antoni Toro. colector de present del dit censal, ede mi Rafael Martí de Visiana, notari püblich, en presència de lo dit jutge ecolector, en dit nom dix e requerí ami, dit notari, que lem'és lo cabreu cie tots los dits censos epertinències del cIit censal y fent econtinuant-ne actes püblichs dels manifistasions econfesions dels enphiteotes detenidors e posehidors ütils de qualsevol propietats així de casses, corrals, alqueries, vinyes, olivars, arts ealtres terres tenguts e tengudes sots directa senyoria del cIit censal e senyors de aquell a fi que, en l'esdevenidor, entrega memòria se'n puga haver. Eyo, dit notari, atent per mon offisi de nottaria me offert prompte rebre cIit cabreu com de fet lo reví en la forma següent. Presens foren per testimonis ales cIites coses los honorables en Francés Nicolau eNadal Alviol, lauracIors. (ARV: Clergar, 1.503, f. 2r.-v.). La paraula que figura en cursiva és de lectura dubtosa. 16 Illiura: 20 sous; Isou: 12 cIiners. 17 Per afacilitar posteriors estudis onomàstics, hem mantingut al llarg cie l'article l'ortografia dels noms que figuren al capbreu. 50 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, V -------------------------------- Tan sols altres catorze persones se situen dins la franja dels 50/25 sous censals: Miquel Cucata Martí Bellmont Vicent Muntalar Jaume Arnaldos Joan Maganna Miquel de Madrid Joan Peris Pere Alviol Barberà Balaguer Antoni Balaguer Elisaut Ramírez Joan Valero 18 Miquel Colomer Jaume Valero 49 sous 45 sous 45 sous 42 sous 41 sous 40 sous 38 sous 36 sous 36 sous 34 sous 31 sous 30 sous 29 sous 25 sous, 4diners Únicament el llaurador Guillem Galceran paga el seu cens en espècie: cinc «barchilles de forment bo yrebedor» per sis fanecades de terra «ortals» 19. L'extensió total de les propietats territorials de tipus agrari censades a la família Urries era de 314'5 fanecades, 159'5 cafissades i132'5 horts. Des del punt de vista territorial, els major contribuents són: Pere Montserrat Gil 24 fan., 12 caf., 3orts Martí Venedito 20 16 caf. Juan Valero 10 fanecades, 14 cafissades Juan Valero 21 45 fan., 7caf. Gabriel Esteve 18 fan., 11 caf. Jaume Arnaldos 15 fan., 8caf. Antoni Sent Joan 9caf. Pere Saurina 8caf. Vicent Muntalar 3orts, 18 fan., 4caf. Fransés Bono 2fan., 7 caf. Jaume Palos22 15 arts, 2caf. 18 Com a«tutor ecurador de la filla yhereua d'en Pere Martí, quondam, laurador vehí de la dita vila de Borriana», 19 Les equivalències actuals de les mesures utilitzades en aquest capbreu són: Icafissada: 6fanecades: 0,5 Ha.; Iort: 1,5 fanecades: 1246,62 m2;1fanecada: 831,08 m2;1barcella: 415,52 ml. (Domingo, 1981-1982: 13). 20 Amés amés, tenia una «alqueria». 21 Com a«tutor ecurador de la filla yhereua d'en Pere Martí, quondam, laurador vehí de la dita vila de Borriana». 22 Posseïa també una sexta part d'una casa, unes cases i un corral. -A L'ENTOR 'D'UN PROTOCOL DE RAFAEL MARTÍ DE VICIANA Sl Miquel Jordà, «mayor de dies» Miquel de Madrid 23 Miquel Colomer Jaume Valero 24 Gabriel Piquer 2S Antoni Balaguer26 Cosme Alviol Tomàs Ferrer Jeroni Sebrià Speranza Soriana Andreu Adrover Jaume Fabregat Bertomeu Roca Juan Peris 27 Catalina Marató Martí Bellmont Fransés Bellmunt Melchor Tanagó 28 Catalina Piquer Nadal de Sent Joan 2arts, 4fan., 4caf. 3arts, 24 fan. 3arts, 4caf. 3arts, 3caf. 2arts 3fan., 3caf. 4arts, 3fan., 2caf. 6arts, 11 fan. 19 fan. 9arts 6arts 6arts 6arts 4arts 4arts 4fan., 1ort 3'5 arts 3'5 arts 9fan., 2caf. 2arts Amés amés, hi havia diverses propietats de tipus immobiliari: «unes casses» (Assentaments del capbreu núms. 49, 60, 70, 115, 122), «unes casses emorera!» (Assent. núms. 26 i35), «unes casses O1tals» (Assent. núm. 53), «Sexta part de les [...]casses aon avita [el contribuent]» (Assent. núm. 107), corrals (Assent. núms. 73, 88, 108), patis (Assent. núms. 117, 138, 145), «uns patis de conarals [sic]» (Assent. núm. 36), «patis de solars de casses» (Assent. núm. 138), «alqueria ab catorse cafissades de terra» (Assent. núm. 46), «cassa obrador de ferrer» (Assent. núm. 56), «forn de coure pa» (Assent. núm. 124). Són diverses les professions iel nivell social dels contribuents: 52 llauradors, 4preveres, 4viudes, 1obrer, 1corder, el jurats de Borriana (Assent. núm. 56), 7mercaders, 3pescadors, 1fuster, 1donzell, 1«adroguer» (Assent. núm. 107), la dona d'un criat del comte d'Oliva (Assent. núm. 123), tutor de la filla d'un llaurador (Assent. núm. 128), 1aladrer, 1esposa d'un corder (Assent. núm. 53), 1esposa d'un pescador (Assent. núm. 106), la viuda d'un 23 Amés amés, Madrid tenia «unes casses emorera!>, iun «patis" de corral. 24 Tenia, també, un «patis". 25 Posseïa, amés amés, un corral. 26 Posseïa també una casa. 27 Amés amés, tenia un corral. 28 Tenia també unes «casses" iun «patis". S2 ANUARI DE L'AGRUPACiÓ BORRIANENCA DE CULTURA, V pescador idona d'un llaurador. Per afinalitzar aquest article, donem acontinuació el model estructural al qual s'ajusten tots els assentaments constitutius del protocol iun quadre sinòptic del capbreu realitzat per Rafael Martí de Viciana: 1. Model d'assentament [Data de l'escriptura] [Nom i cognoms del contribuent], en presència dels notari etestimoni dejús scrits, interrogat per lo dit molt noble Don Jerònim de Calcena, confessa eatorga emanifesta a d'aquell present, e a obs dels dits sos principals acceptant eals seus, que detenia epossehia quant ala útil senyoria dels dits nobles don Pedro de Urries e donna Ana de Calcena [Descripció ifites territorials de les possessions subjectes ala senyoria], eque per aquelle fa efer epagar és tengut quascun anyals predits nobles senyors directes [quantitat pecuniària de l'impost] moneda reals de València de sens ab fadiga elloïsme etot altre plen dret emphitèotich segons furs de València en [Data de contribució]. De la qual confessió lo dit noble don Jerònim de Calcena requerí per mi dit notari ésserli'n rebuda carta pública per memòria havedora en lo sdevenidor, la qual cossa fonch feta en la dita vila de Borriana ut supra. Testes [Noms i cognoms dels testimonis presents en la realització de l'escriptura]. 2. Quadre sinòptic del capbreu realitzat per Rafael Martí de Viciana Núm. Propietari Cat. social! Extensió i tipus propietat Cens anual Professió I Juan Valero llaurador 7 fanecades terra morerar 25 s. 2 Idem. Idem. S cafissades terra olivar 22 s. apellat «lo olivar socarrat» 3 Idem. Idem. 8 cafissades terra campa 12 s., 6 d. 4 Idem. Idem. I cafissada i 3 fanecades 4 s. S Gabriel Piquer llaurador I corral «que solia ser 6 s. cassa en lo an-aval de València». 6 Idem. Idem. 2 orts de terra 17 s. 7 Juan Avella llaurador 2 cafissades terra amb 8 s., 6 d. figueres 8 Pere Montserrat llaurador 9 fanecades 8 s. Gil 9 Idem. Idem. 7 cafissades terra amb 20 s., 6 d. una garrofera A L'ENTORN D'UN PROTOCOL DE RAFAEL MARTí DE VICIANA 53 - 10 [dem. ldem. 5 cafissades terra amb 30 s. era i poui " ldem. ldem. 15 fanecades terra amb 4 s. figueres 1- ldem. ldem. 2 orts 16 s. 13 Idem. ldem. I ort terra morerar 4 s. 1'+ Pere Sanpol llaurador 40rts lS s. 15 Jaume Arnaldos llaurador 3cafissades terra amb 6 s. oliveres 16 Idem. ldem. 9 fanecades 4 s. 17 ldem. ldem. 1cafissada 2 s., 6 d. 18 Idem. ldem. 4 fanecades 12 s. 19 Idem. ldem. 1cafissada 4 s. 20 ldem. ldem. 3cafissades, 2 fanecades 13 s., 6 d. terra «part vinya» 21 Loys Pons llaurador 9 fanecades 5 s. 22 Martí Bell mont prevere 1 ort «tancat ab colomer» 30 s. 23 ldem. ldem. 4 fanecades terra morerar 15 s. 24 Fransés Nicolau llaurador 9 fanecades 3 s. 25 Loís Tener prevere 20rts 12 s. 26 Elionor Mentida vídua 2 «unes casses e morera!» 8 s. 27 Andreu Adrover llaurador 3 orts terra amb moreres 36 s. 28 ldem. ldem. 3 orts 36 s. 29 Miquel Jordà, llaurador 20rts 20 s. «major de dies» 30 ldem. ldem. 4cafissades, 4 fanecades 40 s. 31 Sperrança Soriano vídua 340rts 30 s. 32 ldem. ldem. Sorts 48 s. 33 Nadal de Sent llaurador 1 ort terra morerar 5 s. Joan 34 ldem. ldem. 1 ort 6 s. 35 Miquel de Madrid obret 4 «unes casses e morera! 5 s., 6 d. en 10 raval appelat de València» 36 ldem. ldem. «uns patis de corrarals 1 s., 6 d. [sic] en dit raval» ILes posseïa com ahereu de Rafael Gil itutor d'Antoni Gil. «d'em Pere Martí, quondam, laurador vehí de la clita vila cie Borriana" 3«vídua relicta clel mestre Antoni Bux, quonclam, fuster» •«Mestre Miquel cie Maclrid, obrer cie vila, vehí cie la vila de Borriana»