Goigs de Nostra Senyora de Montserrat, que es canten a Barcelona, en sa devota capella, enfront la Reial Aduana

@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@ @@ @@ @GOIGS DE @ :NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT : @QUE ES CANTEN A BARCELONA, @ @ EN SA DEVOTA CAPELLA, ENFRONT LA REIAL ADUANA @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ ~ Sac a íssima Senyo a, 1 En es ada celes ial ~ ~ Ma e del Fill inc ea : eniu iHus e co ona, ~ Ajudeu-nos a o a ho a ol ada de g acia al @P incesa de Mon se a . que o el que oleu se us dóna. @ 1In aHible in e cesso a ~ En aó de I'aleg ia del pecado humilia , e c. ~ ~ que ingué eu, Ve ge san a, ~ en aquell aleg e dia Vos es o moses mun anyes @que baixa aVós glo ia an a, 1] apa que se ades són, @ quan en - os de g acia au o a, són an al es, an es anyes, JSlI).. us dona eu de bon g a , e c. _ qU Ie bies coneix o el món. ~ ~ Pa é que ningú igno a ~ En os es b al;:os glo iosos que hi ha el casal més p eua . e c. @ eiem os e Fill o mós; 1@ els Reis li po en p eciosos T e ze són os es e mi es ~ dons de mi a, encens i o o on es an els e mi ans, ~ ~ Vos a al;: ens enamo a, pe se elles an de o es ~ l i:l:A os e amo ens ha sadolla , e c. els ocells an ales manso ~ ~ Can en o s amb melodia ~ L'assenyalada ic o ia Pogué mol os a o ació, ason Déu que els ha c ea , e c. ¡:: ¡JJ., del Qui ingué pe sal a -nos oh San a Regina, quan ~ ~ e i a plena de glo ia, en lIengües d'admi ació Sou sup ema gua ido a ~ la p omesa que a da -nos. da alla l'Espe i San o del lagell de o peca : @ El con js a que us implo a Flama, lIum conho ado a Ajudeu-nos a a a ho a .@ no es a desempa a , e c. d'aquell Cenacle admi a , e c. P incesa de Mon se a . @ @ @ y¡ P egueu pe nosal es, San a Ma e de Déu .. ~ Pe que siguem dignes de les p omeses de C is . @ @ PREGUEM @ ~ ODéu, Vós que concediu o s els béns ¡que glo i iqueu amb un cul e insigne la mun anya escollida pe I'excelsa ~ ~ Ma e del os e Fill único Féu que, ajuda s amb la pode osa p o ecció de la immaculada semp e Ve ge Ma ia, pu- ~ guem a iba amb segu e a ala mun anya, que és C is o Amén. @@ @@ @@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@ La Capella de la Ma e-de-Oéu de Mon se a en el Ba i de Ribe a La de oció que la ciu a de Ba celona ingué a la Ma e-de~Déu de Mon se a a mani es a -se, en el cu s deIs segles, en di e ses capelles iesglésies. T ac a em, en aques s GOIGS, d'una capella de la que no n'ha es a cap as e i- sible: la que els monjos benedic ins ingue en en el ba i de Ribe a. La p ime a capella pública en hono de San a Ma ia de M'on se a a se , a Ba celona, en la P ocu a que els bene- ins es abli en al ca e de la Po a e issa, en la qual sabem que ja hi es a en a inca s l'any 1459, igno an -ne, pe o, la da a de la se a undació. L'any 1578 la comuni a pass a, en i u d'una pe mu a .amb una al a O de, a San Pau del Camp i, d'aquí, l'any 1593, a San Bene de Bages. Pe o a Ba celona olgue en es a -hi, ins aHan -se en el ba i de Ribe a, on obem que el dia 2 de eb e de 1592 s'hi beneeix i consag a l'església no a de Mon se a . La cosa deu ia eni la se a solemni a , ja que en l'ac e hi assis eixen, 13 més de les je a quies ci ils, que no esmen em pe a no alla ga massa el ela , els p e- la s Pe e Jayme, Jaume Ca<;ado i F ancesc Sala Robus é, bisbes, espec i amen , de Vic, d'U gell i d'Elna. Cald ia suposa que en la capella, o jus inaugu ada, no hi ind i~n 1I0c impo ,an s ac es de cul e ins que, emig ada la co- muni a benedic ina a San Bene de Bages, els monjos p ocu ado s que hi esidien passen a la no a P ocu a del ba - i de Ribe a, que ambé eu em ano mena «Mones i » i «H aspi al» en alguns 1I0cs, celeb an -hi la p ime a missa el diumenge 17 d'ab il de 1594. Tal com diu el c onis a, «en la capella de N a. S a. de Mon se a que no amen han ab icada en la p esen Giu a i p op la To a No a». El 1I0c exac e on es a a empla<;ada la cap ella i esidencia de Mon se a co espon en e eIs ac uals ca e s de la Pesca e ia (ca e que a l'any 1840 enca a s'anomena a de Mon se a ) iel ca e T aspalacio, a pa i de l'ac uaJ ca e ó Pou de I'Es any i es enen -se e s el ca e que se'n digué de la Pesca e ia (pe mo de adica -hi, des de l'.any 1601, la no a Pesca e ia), desp és s'anomená de la Ribe a i, desp és de di e sos noms més, .a a és l'A inguda del Ma ques de I'A gen e a. La capella de Mon se a , a la que els monjos hi asllada en el e aule -suposem que ambé la ima ge- p ocedenl de la capella de la Po a e issa, no de ia se pas de g an cabuda, a dedui pe la no icia que enim de que el dioa 20 de maig de 1651, els Conselle s s'hi aplega en, amb es i s consula s, «pe a e -hi un O ici de p ega ies, acan d'o - gue, pe les necessi a s de les malal ies de con agi», ha en d'oi aques O ici bo i assegu s o a de les eixes del p esbi e i, pe al a d'espai. Pe o malg a la se a pa e a , sembla que hi ha ioa algun al e al a a més del de la Ma e- de-Déu. La cap ella i la ima ge gaudi ien de g an accep ació en la de oció de o s els es amen s du adans. Ala ma inada del dia de San Llo en<; de 1666, la Senyo a Empe ad iu d'Alemanya es posa «en son co xo de camí, yassis ida de a a sa g andesa y amilia ab mol s ca alle s ca alans se n'anci a la capella de N a. S a. San íssima de Mon se a , p op lo po al de Ma , on oí missa, yd'allí se n'ana al cap de moll, on s'emba ca en sa gale a eal...». To i la inculació de loa ciu a com al amb la capella de Mon se a iel que aques a ep esen a a, la cons ucció de la Ciu adella o denada pe Felip V desp és de I'ocupació de Ba celona, po a apa ellada una conside able mu i- la ció del ba i de Ribe a, compo an aques a la desapa ició de di e sos con en s icapelles, igu an -hi en e les quals les de San a Ma a, del San Espe i ide Mon se a . Ací es en una mica con oses i con adic o ies les no í- cies, ca pe un oan ó sembla que la capella de Mon se a desapa egué o almen , essen -ne més a d edi icada una al a en el que és a a Pla<;a de Palau. Al es au o s a en u en la hipo esi -al amen ben e semblan - de que úni- camen s'a e a la po ció d'edi ici que sob esso ia de la línía del ca e de la Ribe a, el qual e a eixampla conside- ablemen , aba can la pa que s'ende oca a la in eg i a de la capella. És mol p obable que en una pa deis edi icis que queda en, s'hi adeqües la no a capella. L'any 1820, la cap ella és ancada pels cons i ucionalis es, i a causa de les di icul a s polí iques, l'any 1821 su a subhas a -segons que ho llegim al B usi-I.a casa-p ocu a amb els maga zems, i en des i la capella de Mon se a «si a en e ala Aduana Nacional», I'edi ici de la qual a ui ocupa el Go em Ci il. Aques a subhas a, pe o, no degué du -se a e me, pe que el cul e es ep end ia al cap d'un emps, p obablemen el 1823, e oman -hi la ima ge que des de la clausu a de la cap ella ha ia es a enemda a San a Ma ia del Ma . Ja el dia 8 de se emb e de 1825 alguns de- o s de la Ma e-de-Déu de Mon se a , jun amb els p o e sso s músics que ha ien sigu memb es de I'Escolania, Ji comencen un solemne no ena i en la se a «an igua capilla ce ca del Real Palacio». L'any 1828 obem que enca a s'hi celeb a a aques no ena io El dia 5 d'agos del 1835, en la agica e ol a de la c ema deis con en s, la capella de la Ma e-de-Déu de Mon se a , així com els edi icis con igus, a ésse assal ada pe la u ba. Hom diu que la ene ada ima ge ou lIen<;ada dal abaix del camb il pe una dona en ollida. Des d'aquell dia desapa egué pe semp e més o es igi de la capella ide la e- sidencia deIs monjos que l'habi a en. La cap ella de Mon se a gaudia, com hem di , de g an a elamen en el poble, que l',anomena a «Mon se a del Bo n» i, més so in , «Mon se a de la Pesca e ia», pe la p oximi a del me ca del peix. Aques a p oximi a , pe con a, li lle a, sob e o als emps de més calo , un ce concu s de idels, pe la o o de pe ix que s'hi sen ia i que o enia ales pe sones delicades de nas. Els GOIGS que ep odui"m són una de les es edicions que coneixem a la Ma e-de-Déu de Mon se a en la se a capella « en e ala Reial Aduana». Dues d'aques es edicions són so ides de I'ob ado de F ancisco Isem, al ca e deIs Agulle s, una sense da a, i l'al a de I'any 1819. La e ce a edició coneguda, a se imp esa en l'ob ado de la Vídua F ancisca Isem, iés p obable que da i de I'any 1823. JOAN FONT 1 RIUS , 1 Co .lecció de Goigs "SANTA EULALIA" - N.O 77 - Ba celona, 1972 D. L. B. 41.635 - 1972 - Ul a