Senyal [ pròleg d' Enyorançes: poemes]

SENYAL La poesia exp essada en e s -que és lm diaman~, una ped a du a de múl iples ace es aconseguides a o l(a de eballa -Ia, de alla -la, de poli -Ia; la poesia imada és una joia -ped a p eciosa, aleg ia co dial- que no o s poden llui . Solamen els e i ables poe es. 1és poe a aquell que en esc iu e exp essa emocions a is icamen .. en ús del i me ide la ima. De egades una composi- ció poé ica soIs é el i me de les ima ges, ode les idees. di igides als senso is del lec o , de 1'oIdo , obé al seu subconscien , pe qué del subconscien del poe a naixen. obé ala in eHigéncia, pe qué de la in eBigéncia énen. És cIa . Pe aixo eiem iadmi em i uIm an es com- posicions, an es ob es poé iques, an dispa s en di ec- ius écniques, en es ils, en escoles. En e i a hi ha an- es mane es d'exp essió poe ica com pae es hi ha i hi ha hagu , com au en iques pe sonali a s exempla s es poden disce ni . De Teodo Llo en e iQue ol aAlmela iVi es iJoalJ Fus e hi ha p ou més dis áncia que la empo al. pe o Fus e iLlo en e iAlmela iVi es iQue al són qua o poe es d'impc imcia eu opea, cadascú en el seu es il, cadascú en la seua mane a pe sonal d'exp essa -se, de deixa lui el aig de la sensibili a , de les emocions an - miques. ¿Qui s'a e i ia adi que aques a escola oque aquella aU a escola poe ica no é su icien ca ego ia pe ahono- a un poble en enaixen<;a li e a ia com és el nos e? Qui s'a e i a a di al cosa -i pe desg acia ja eni n mos es de an agosa a a e imen - demos a ia nece- a iengallamen egois a alho a. 1 a a heus acl un Poe a -Joaquim Cend a-, el poe a d'ENYi'ORl'iNCES, que si no é enca a una ben e allada pe sonali a dins del camp de ia poé ica alenciana, ha en a ja en ell pe la po a g an de la publicació del seu p ime !lib e, aques pe i isimpa ic ENYORANCES an emo iu, an pie d'ha monioses cadencies, de belle a s, d'ima ge ia se ena, d'unció , eligiosa. Vib an semp e; an a qui ec onic; amb ales d'angel iamb essonancics d'ampli ud medi e ania, ma agalliana. Poemes de ac u a classica, academica, d'a majo , al cos a de poemes d'es uc u a mode na, inissims i u ilan s com un joiel!.. Pe la po a g an en a Joaquim Cend a al camp de la li ica alenciana desp és d'ha e passa pel sedas, mol es egades espesslsim, de les compe icions li enl ies id'ha e io n a en elles. 1 ja dins el edos de la nos a poe ica i da an de I'acolo ida Rosa deis Ven s de la Rima, Joa- quim Cend a, si no s'ado m sob e els llo e s que ja ha colli ique ha de ecolli d'a a enda an , aga a de les mans deis al es poe es alencians con empo anis -els seus companys, els seus ge mans d'Ideal enaixen is a- pun eja a amb passa e ma iagil la dansa glo ial que hono a ac ualmen la nos a llengua que, com digué el Poe a, és més dol<;a que la mel. CARLES SAL VADOR Ma ~. 1954