La ciutat islàmica de Borriana. Problemàtica urbana.

La ciu a islàmica de Bo iana. P oblemà ica u bana Vicen VERDEGAL i CEREZO El mo iu onamen al que ens ha mogu aesc iu e aques a icle ha es a l'aplicació del plan ejamen d'una hipò esi al'es uc u ació u bana i al ama adioconcèn ic de l'ac ual ciu a de Bo iana, ca ac e ís ic -com se sap- d'època islàmica, en on de la clàssica plan a en dame p òpia dels nuclis u bans pos e io s ala conques a c is iana (Vila- eal, Cas elló, Nules, e c. ). Aques a hipò esi, plan ejada el seu dia pe l'in es igado Mikel Epalza a an dels seus es udis eali za s al ol an del món à ab al Sud del País Valencià,1 e aacla i -nos en pa l'o igen i uncionali a del nos e ama u bà ica e s que, o imancan -ne qualse ol mena de comp o ació de cai e a queològic, po se i pe o ien a u u s eballs d'in es igació en aques a ciu a ique espe em pode ana eali zan paula inamen . Comesquemabàsic,pe eni unaideaglobalal ol an de o alap oblemà ica u bana de la ciu a , desc iu em inicialmen el model d'o gani zació elTi o ial islàmica. El segon pun sob e què a em e e ència se à l'o igen iels p obables mo ius que po a en a unda i/o desen olupa el nucli p imigeni, pe passa inalmen adona una isiódelquepodiaha e es a l'es uc u acióio gani zació hipo è ica de la ida u bana en la Bo iana del momen . 1. EL MüDEL Pel que a al model, pa in de les p emises ma cades pe l'au o d'aques «Model ope a iu d'u banisme musulmà»,2 al adi que aquell é el seu o igen ales ciu a s islàmiques pe excel·lència: La Meca iMedina. Pe les ma eixes ca ac e ís iques de la socie a on s'o igina, s' ex én ies ep odueix a o a laseua à ea d'in luència, inclús ales zones u als, com La Plana. Passa eminicialmen adesc iu eb eumen enquèconsis eixaques «Model» pe adesp és aplica -lo més conc e amen al nos e cas. Dis ingi em, en p ime lloc, dos espais complemen a is: un o ma pe la zona u bana il'al e pe la I EPALZA, M. (1991): «Espacios ysus unciones enla ciudad a abe» dins La ciudad isl ímica. Ac as del Simposio in e nacional sob e la ciudad islómica, Za agoza, 9-30. EPALZA, M. (1985): «Un modelo ope a i o de u banismo musulman» en Sha q Al-Andalus. Es udios d abes. 2, Alacan , pp. 137-149. 144 ANUARI DE L'AGRUPACiÓ BORRIANENCA DE CULTURA, IV Q u al, ambdues sepa ades pe una zona de o i icació l'elemen de ensiu de la qual, mu omu alla, és a iable ioscil·lan , ique po ac a -se des d'un senzill mu , ui de l'adosamen de di e ses cases, ins aun ecin e mu a de g an en i a composa inclús de ossa o all amb o es, ba bacanes, e c., depenen de l'en i a del nucli ap o egi . + La zona u al, con olada pe l'u bs mi jançan una xa xa de cas ells, se ia composada pels assen amen s, les ies de comunicació e es es, ma í imes i lu ials, les zones ma ginals de pas u a, boscos iag icul u a ex ensi a de subsis ència seminòmada, me cade s u als, sis emes mili a s de igilància, de ensa icon ol del eni o i, e c. En eambdues s' ex end iaunllocpochabi a osubu bis, lazonape iu bana, composada aques a pels camps de con eu pe anyen s al'u bs (el ash), els cemen e is (si no són din e del ecin e u bà), els me cade s si ua s ales po es iles indús ies poc salub es, com els cu i s, la ce àmica, e c., oal es que necessi en locali zacions especials pe desen olupa òp imamen les seues ac i i a s, pe exemple l'aiguape als molins ope ala p oducció de sal ma ina, e c. Di e encia em alesho es es zones en aques espai pe iu bà: els camps de con eu, les zones d'u ili a pública di e sa (me ca s, llocs de cul e, indús ies, e c.) iels llocs aquà ics oamb disponibili a d'aigua (ma , ius i on s). Lazonau bana, l'habi adape excel·lència, se àelnucli dedesen olupamen de l'ac i i a humana, i a ella s'acudeix pe qualse ol ansacció, adquisició o in e can i de p oduc es de o ipus, pe al'o ació del di end es, e c. Els seus accesos són especialmen p o egi s mi jançan pa icula s sis emes de con ol, de, dia ide ni , pe la segu e a dels seus mo ado s. Dins de la ciu a solen di e encia -se la zonaci il de la polí ico-mili a . Alazona ci il obem laciu a omedina en sen i es ic e iel abad o a al, aques da e nascu d'un àpid augmen de la població isi ua als ol an s de les ies de comunicació. Laciu a polí ico-mili a cons a al seu o n del cas ell oqasaba i/o l' alcàce opalau. Cal eni en comp e que, de egades, no o s aques s elemen s són di e encia s cla amen auna u bs; el model u banís ic en o a la seua ex ensió, el donen els g ans ecin es u bans ocasima, ex ualmen «laque p o egeix idóna e ugi», és adi les capi als ome òpolis comValènciaoSa agossaen e al es. A a bé, les ciu a s menudes ambé s'adap a en aaques model en la mesu a de les seues possibili a s. Un elemen di e encia de la ciu a e a la ciu adella, seu del pode polí ic i mili a , que apa eix com un elemen es any al cos u bà. Sol eni ecin e o i ica p opi ies ac a, en de ini i a, d'una ciu a din e de la ma eixa u bs, aïllada an de l'ex e io comde laciu a ci il ique é o s icadascun dels se eis d'un ba i (mesquida, o ns, banys, me ca s, e c. ). Tind à aques a di e ses LA CIUTAT ISLÀMICA DE BORRlANA. PROBLEMÀTICA URBANA 145 con igu acions, des del ípic cas ell amb albaca pe conse a els ama s que con ola la zona u al, ins la ciu a din e del ecin e u bà omedina (com l'Alhamb a de G anada, l'Almudaina de Ciu a de Mallo ca, l'al-qas de València, e c. ). Tan els se eis gene als com els al-qas , amés amés, modi iquen la seua plan a a qui ec ònica pe adap a els di e sos elemen s es uc u als ales uncions adminis a i es, eixamplan el pa i ila sala de ecepcions en o ma de «T» ialla gan l'en ada dels immobles en o ma de colze. L'al e nucli u banís ic -aques dins de la ciu a ci il- se à el con igu a pel cen e eligiós: mesquida oaljama p incipal, que, pe les ca ac e ís iques uncions que desen olupa à (lloc de eunió dels idels pe escol a el se mó o discu s polí ico- eligiós obliga o i el di end es amigdia) hau à de se ampla, pe albe ga o a la població iles au o i a s. Acabada l'o ació, ja que o s els homes e en euni s, comença enels ac es, p incipalmen bodes, ila esolució dels li igis polí ics iju ídics. L'al a unció desen olupada al cen e eligiós, o al ol an d'aques , és la de l'ensenyamen i/o educació p imà ia dels nens. L'accés ala mesquida p incipal es eali za a a a és de les ies p incipals de laciu a . Comelemen s ca ac e ís ics enien el mu ec e o ien a cap aLaMeca ambel nínxol del di ec o de l'o ació, la salacobe aamb púlpi , zones aco ades iaccesos al pa i ials ca e s que la ol en, el mina e o o e, el pa i iles columna escobe es, els sis emes de cap aciód'aigua, basses osa a ejos, aljubs pe als e acua o is i on s de pu i icació, iels me cade s dels ol an s més immedia s. Els al es espais d'ús públic se an cons i uï s p incipalmen pels me ca s. Hi hau à de di e ses ca ego ies, des dels me ca s si ua s als di e sos ba is, ales en ades de la ciu a , a esanals de p op de la mesquida, enedo s ambulan s, alcaice ies, ondes, e c. La o ma gene al del me ca és la ípica que o s nosal es coneixem iel modus d'ella ha pe ingu ins l'ac uali a : la jux aposició de « endes» homogènies al ol an d'una ia ica e s annexos. Com amodel especí ic d'in e can i en e el camp ila ciu a , al ol an de les po es del nucli u bà solia desen olupa -se un me cade de p oduc es alimen icis ip oduc es manu ac- u a s; abanda, ales g ans ciu a s hi ha ia els me cade s de ba i. Els me ca s a esanals ixos (llib e e s, ui es seques, joies ipe ums, es i s, e e e ia, ans o mació de p oduc es ag ícoles com espa s, e c.) de ien eni ambé una locali zació semblan , al cen e de la ciu a op op de les po es, pe ò e en ecin es es ables mol menu s, d'uns4 a6 m2de supe ície, cosaque pe me una g an acumulació de come çosjux aposa s al lla g d'una ia ome ca . Quan els p oduc es a esanalse en pol·lucionan s( us e ies, in o e s,ce amis es,e c.) es 146 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, IV e locali za en o a de la ciu a . Llib e e s, pe umis es, no a is, e c. solien si ua - se més p op de la mesquida p incipal; els de p oduc es de luxe Goies, es i s de luxe, esclaus,e c. )soliensi ua -semés p opde l' al-qas . Amés amés d'aques s me ca s o zones come cials el pode polí iccons i ueix les alcaice ies, conjun s u banís ics come cials ia esanals que a enda en ègim de monopoli de p oducció i enda; poden se de joies, objec es p eciosos, seda, e c. Els junduq o ondes són edi icis especials pe al come ç amajo is es, i se eixen de egades com a esidència empo al acome cian s, a ie s, e c. Dins dels llocs públics d'in e can i ip oducció cal no oblida la zona po uà ia, amb les seues ca ac e ís iques p òpies: d assanes pe epa ació i ab icació de aixells,junduqs, e c. Laciu a esidencial, adi e ènciadelsespais públics, és la zonaon es e ugia la població en ho es de descans, ies oba aïllada de les p incipals ies de comunicació de la ciu a . Es ac a de les cases, ies d'accés ialguns se eis comuns (mesquida de ba i, come cian , o n, e c.). Aques es ies d'accés són, pe egla gene al, comunes adi e ses cases, es e es i o uoses, iacaben en un a zuca , cul-de-sac oca e sense eixida; d'aquí l'aspec e labe ín ic, en un p ime cop d'ull, de la con igu ació u bana de les ciu a s. Es ac a de ca e s p i a ius d'eixes cases, ipe això el seu accés és, en pa , con ola . L'es uc u ació a qui ec ònica de les cases es basa en el sis ema de pa i cen al al qual donen les di e ses habi acions (sales d'es a ode do mi ), cuina, e acua o is il'accés ala casa. La o ma de colze, ca ac e ís ica de l'en ada de les cases, obeeix aunes no mes de disc eció: ningú no é una isió de l'in e io d' uJ?a casasi no hi accedeix, iaixís'e i aqualse ullade les mi ades indisc e es. L'habi ació cen al sol eni o ma de «T», amb un elemen cen al en on de la po a d'accés al pa í ila es a d'habi acions al ol an s. El sis ema de subminis amen ie acuació de l'aiguase à de g an impo ància, ies eali za à mi jançan di e sos mè odes; bé pous, séquies, aljubs d'aigües plu ials o - senzillamen - el ípic agí manual. LA CIUTAT ISLÀMICA DE BORRIANA. PROBLEMÀTICA URBANA CARRER l'ACCCÉS. 147 b , .- CASA ISLAMICA TIPICA, CJ DOR~ITORI/MAGATZEM ~ MESQUIDA DOMÈSTICA. o o ~ ENTRADA ! PA lI. lJlJJI HABIT AC IONS. ~ HAB! TAC IÓ/RECEPCIÓ. IBI .:::".::: ... .:::"':;"'.::: CUINAlEVAQUATDRIS. Fig. 1. Plan a d'una casa islàmica ípica. 2. MARC GEOGRÀFIC De ini el «model», cal e a a una b eu in oducció geog à ica ihis ò ica. Geog à icamen ,lazonaones desen olupa àelnuclio igina idelaBo iana ac ual di e eix amplamen dels c i e is de ensius que han impe a al lla g dels emps: assen amen s en llocs ele a s, de àcil de ensa, e c. ;pe con a, é unes ca ac e ís iques que la an mol ap opiadape al ipus d'assen amen en pla. To això, e iden men , en un con ex ap opia , de momen s d'expansió econòmica, es abili a imanca d'impo an s con lic es ci ils omili a s. Si uada auna planu a al·lu ial, el lloc o igina i se ia, geoa queològicamen pa lan , mol semblan als emplaçamen s de ciu a s com Alzi a iValència; 148 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, IV 4 gaudi ia de la p o ecció d'un acciden o og à ic d'una ce a elle ància: el cau lu ial del ma eix Riu, que gua ni ia la ila en la seua essan sep en ional. Al es acciden s geog à ics que podien ben bé delimi a -nos la con igu ació o iginà iadel e eny hanes a eng an pa dissimula s pe l' ac ual con igu ació u bana. Podem enca a pa la , pe ò, de di e ses zones d'esconen iaac uals que e iden men de ien eni un més des aca pape iuna majo en i a en èpoques p e è i es; així, opònims com l'Esconedo oel Bananque , e e i s ados dels ca e sméscèn icsdel'ac ualciu a , benbéensil·lus a iend'aquellao iginà ia con igu ació. Fa é un incís pe comen a aques s dos opònims que han pe du a ins al nos es dies. Respec e al cane anomena l'Esconedo , com indicael seu nom, ha es a ins a ben poc un ie ol que en època de pluges ecollia les aigües de les zones dels ol an s ins con e i -se en una zona d'esco en ia. D'al a banda, l'anomena Bananque es conespon amb una zona dep imida del nucli u bà ac ual que an igamen o ma a pa del ossa de la mu alla medie al. No podem a i ma o undamen que aques opònim dane inga un o igen de ipus opog à ic, a a bé, ampoc pod íem desca a -ne aques a hipò esi. Ens oba íem, doncs, amb una zona ele ada, o a una all o mada pe les essan s del Riu que p o egien la ciu a ala seua banda més sep en ional, i un menu ie ol ozona dep imida ala seua açana més me idional ipo se ambé ala del migdia. Aques lloc ele a , que ins i o a iba adu (en la oponímia) el nom de pujol (ca e del Pujol, ac ualmen cane San Agus í), o e i à no solamen un lloc d'ines imable a an a ge de ipus geog à ic din e de les limi acions que aques p essuposa, sinó ambé es a ègic, pe ac o s di e sos que més enda an us exposa em. 3. ANTECEDENTS HISTÒRICS Coman eceden shis ò ics, podema i ma que ja des d'època omanamanca un nucli u bà ales e es sep en ionals alencianes que con igu en l'ac ual coma cade La Plana. El poblamen u al en iles és un e ob i. Desp és de les di e ses c isis socials ipolí iques dels da e s momen s del món omà, als ulls dels his o iado s ia queòlegs, el nos e e i o i queda p àc icamen despobla . La manca de no ícies e e ides a· nuclis u bans en aques a zona i, més p obablemen , d'es udis en p o undi a sob e aques momen osc ales nos es enes, en són els esponsables. La p ime a no ícia esc i a que es é de Boniana és aquella que eali za el geòg a à ab Al-Razi cap ami jan segle X, apa i de la qual1'in es igado Pie e Guicha d dedueix que exis ia ja alesho es un dis ic e adminis a iu així • LA CIUTAT ISLÀMICA DE BORRIANA. PROBLEMÀTICA URBANA 149 3"RRA~C DE _A RA?¡-4. MA~ MEDITERR6NIAO 24k 'l :=V-:::::L~AC:= C:EOLDGI::?> DE _'ACTUAL T~RME MUNICIPAL ;JE 3Dl<R;AN< ~ ::OciOls/Fcns CIE' )Mbl~ U ns po cls oMb CòdOls ~ ~Ma ; s. Ii.¡:--:;¡ L-: Pla ja/So es ¡ còdo~ Llins neg e5/AU:::u e o, A g,les ogE'5 o. "b còdols ; cas es zono. s W¡o.n os de o oyo.cio.. A giles oges a 'll:J còdols llJVio.ls. Ven all ol. u ial. ~ ~ lliMS pa -ds. ~ CO "db ,1;O o.I/CongloM.LO--J ( segons V O ells. ) Fig. 2. Si uació geog à ica del nucli o igina i de Bo iana. Con igu ació geològica del e i o i. Segons V e. O ells. 3 anomena .4Pe ò, abans d'ap o undi més, limi em-nos p ime amen ala oponímia dels llocs habi a s alesho es. Si ens ixem en el ma eix nom de Bo iana, podemadona -nos de la mancade anspa ènciad'aques nomde lloc espec e al con ex lingüís ic a àbic. Es amb o a p obabili a un opònim p e- à ab, i ins i o po ac a -se d'alguna undació an e io , po se omana (si em cas, com diu Co omines, que es ac a d'un nom lla íen -anum) 5; ins a a, pe ò, a queològicamen sols hi ha hagu alguna oballa de ca àc e dispe s d'aques momen (al subsòl de laciu a ) iaixòno ens pe me ni a i ma ni ebu ja aques a 3 ORTELLS, V. (1987): «Mapa geológico municipal» dins Bu iana en su his o ia, Vol. I, Magní ic Ajun amen de Bo iana, pàg. 14 . .¡ GUICHARD, P. (1987): «Los o ígenes isl<ímicos» dins Bu iana en su his o ia. Vol. l, Magní ic Ajun amen de Bo iana, 1987, pàg. 71. s COROMINAS, J. (1965): Es udis de oponímia ca alana. l, Ba celona, pàg. 237. , 150 ANUARI DE L'AGRUPACiÓ BORRIANENCA DE CULT RA, IV hipò esi. El que sí esul a e iden és el pape de cen e al ol an del qual s'o gani zen les di e en s al-qy ies, de opònims ja à abs, com Beniham, Benahame , Beni age oVina agell, Daymus, e c. , o s dins del e me de la ciu a islàmica de Bo iana. Com ambé passa ad'al es husun de La Plana, co espond à habi ualmen anoms de lloc d'o igen an e io aaquell subs a . La Plana de ia se alesho es una zona -és lògic- poc o gens poblada; en o cas, po se exis ien nuclis poblacionals espa sos sob e els elleus més àcilmen p o egibles que mi a en ala planu a al·lu ial ien els quals la comuni a islàmica nou inguda s'asseu ia, o o man menudes comuni a s de ipus u al o al-qy ia que, pos e io men , ani ien omplin o s els acons més è ils de la coma ca en momen s d'expansió icoloni zació de no es e es; aquelles de ien pe du a -si més no- ins al momen de la econques a i, en p ou casos, p àc icamen ins als nos es dies. :SPAj;A CASTELLS DE LA PLANA D'ORPESA 30 I 20 :::SCALA (en KM) O 10 ~=------'=i Fig. 3. HUSUI1 ocas ells que ol a en La Plana. Segons P. Guicha d. 6 6Vegeu no a 4. F LA CIUTAT ISLA~IICA DE BORRIA A. PROBLEMATICA URBANA 151 Com esmen a Pie e Guicha d, apa i de ma e ials ce àmics oba s o uï amen ala ciu a , l'expansió d'aquells g ups a abi za s pe La Plana no podia se an e io al inal del segle IX op incipis del x. Si olgue em lliga aques a undació a e s de ca àc e peninsula o -inclús- de ipus in e nacio- nal, mol a e idamen pod íem elaciona -la amb la majo p eocupació de en- si a ide segu e a ales à ees més li o als del Xa q AI-Andalus que p o oca à, ales zones més me idionals del País Valencià, l'apa ició de cons uccions mili a scos ane esdu an lap ime amei a del s. IX, degudes,coma i maRa ael Azua 7, ala insegu e a p o ocada pe les incu sions no mandes. També es podia elaciona la undació de laciu a -insis esc: un poc a e idamen - amb el e o çamen de la cos a, inclús mi jançan àbi es, que éu Abde aman III en cau e les Illes so a el pode a imí, apa i del segon qua del segle Xi ins el da e qua del ma eix segle, en aques cas pe la insegu e a que ep esen a a aquell e pe a o AI-Andalus. Les ciu a s «es a als» són en aquell momen e o çades es a ègicamen , des de To osa ins aAlme ia, isi uades allocs on e a àcil desemba ca ion la connexió amb la Via Augus a e a senzilla. E iden men , el cas de Bo iana. 4. VIES DE COMUNICACIÓ La xa xa ià ia po se juga ael pape més impo an al'ho a d'esde eni - ne capda an e a da an d'al es nuclis de població. El nus de ies de comunicació que con luïen ala ciu a ou de ini iu pe ala seua pos e io con igu ació com anucli p incipal de La Plana. Al ma ge dels menu s caminsde ipus u alque unienels dispe sos nuclis de població, dos e en les p incipals ies de comunicació, una d'elles de g an ànsi iimpo ància es a ègica, a és que unia les e es més sep en ionals de la açana o ien al de laPenínsulaIbè icaamblesmés me idionals. Es ac a adel'an iceixp e- omà anomena Via Augus a que, a essan el Riu Milla s, c eua La Plana de No d aSud, ique ambé és anomena El Caminàs (Camíde To osa-Ca e Majo -El Ra al-Camíde València). Aques eix ia i e ac eua ensen i pe pendicula pe una ia de pene ació cap al'in e io con igu ada pel Camí de la Ma , amb connexió al'es ua i lu ial del Riu, iel Camí d'Onda. Un al e ac o a eni en comp eés lasi uació: ap oximadamen unajo nada de ia ge des de la eïna ciu a de Mo ed e, pe la qual cosaadqui ia ambé un des aca pape com aes ació ià ia opos a. 7 AZUAR, R. (1989): Dénia is/ ímica. A queologia ypoblamien o, Alacan , Ins i u de Cul u a J. Gil-Albe , Col. «Pa imonio», Dipu ació P o incial d'Alacan . 158 ANUARI DE L'AGRUPACiÓ BORRIANENCA DE CULTURA, IV - que sens dub e exis ien; a a bé, cal di que aques s de ien es a limi a s pe aquella conducció cen al d'aigua, ien aques sen i hem d'o ien a u u es in e encions a queològiques. Els espais econòmics icome cials, amb els esidencials, de ien con igu a la es a de la ciu a , en si ua -se aques s o a la zona cen al,jun ala mesquida ipalau, els accesos opo es ila zona de les g ans ip incipals ies. Donada la pe i esa del nucli u bà que es udiem, es ac a a p obablemen de zones poc di e enciades. El me ca p incipal es eali za a amb o a p obabili a a l'anomenada ac ualmen Plaça Majo , si bé pe ad'al es p oduc es de ipus ag ícola podien u ili za -se unes al es locali zacions elle an s, comen la zona d'El Pla, so a la p o ecció de laba bacanaex e io . Hi ha no ícies de l'exis ència de unduqs omaga zems de p oduc es ins a a de locali zació desconeguda, 16 que no malmen es de ien si ua ales en ades de la població i/o p op de les zones me amen come cials. La es a de la ciu a o ma a pa dels ba is esidencials, amb els seus a zuca s iaccesos ales cases iels di e sos se eis de ba i. Cal esmen a inalmen el g an pape que de ia eali za l'esplanada me i- dional del nucli u bàa o s els e ec es, an pe la seuapossiblecon e sióenzona d'in e can i come cial, com pe la unció lúdica que s'hi desen olupa a. Ben sabu és que el e ade « o um» de la ciu a islàmica se si ua al'ex e io de l'u bs iso a les mu alles, sens dub e coinciden amb l'espai limi a en e la séquia de l'Ull de la Vila, el ossa ila mu alla, és adi l'ac ual Pla, que ha man ingu i a aques a unció ins als nos es dies. 16 Vegeu no a, 4. p. 72.