Un Geòleg en una festa d'amor i costesia : parlament del Mantenedor de la festa celebrada la nit del dimarts 11 de març de 1980 al Teatre Principal amb motiu del XXXVI Certamen Literario de les Festes de la Magdalena

VICENT SOS BAYNAT UN GEOLEG ENUNAFESTA D'AMOR 1 CORTESIA Pa lamen del Man enedo de la es a celeb ada la ni del dima s 1. 1. de Ma y de 1. 980 al Tea e P incipal amb mo iu del XXXVI «Ce amen Li e a io») de les Fes es de la Magdalena CASTELLO 1980 BIBLIOTECA DE CONTEMPORANIS.-XXXVI UN GEOLEG EN UNA FESTA D'AMOR 1CORTESIA VICENT SOS BAYNAT UN GEOLEG EN UNAFESTA D'AMOR 1 CORTESIA Pa lamen del Man enedo de la es a celeb ada la ni del dima s 11 de Ma e; de 1980 al Tea e P incipal amb mo iu del XXXVI «Ce amen Li e a io» de les F es es de la Magdalena CASTELLO 1980 UNIVERSITAT JAUME I BIBLIOTECA 11111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111/11111111 10111003311297 Depósi o legal CS. 573 -1980 Imp. Hijos de F. A mengo .-Enmedio, 21.-Cas ellón, 1980 A la Reina Senyo e a MARIA JOSE PEÑA MARTI que amb la se a ex ao dina ia bellesa, jo en u iin el.ligencia, dona g andiosi a ales les es de la Magdalena i a la p esidencia de la solemne sessió del «Ce a- men Li e a io», en súplica de que accep e aques a disse ació, p o a d'homena ge pe sonal. REINA CORT D'HoNOR EXCEL·LENTISSIMES AUTORITATS TOTES SENYORES, SENYORS, AMICS, Siguen les p ime es pa aules meues des del més ons de l'anima, de co al i e e en home- na ge ala Reina i a o a la seua Co d'Hono pe obliga p ecep e de ce emonial ipe espon- ania i endida olun a p opia. Pe ella ma eixa, asoles, la bellesa de la Reina can ada pel poe a llo eja ila jo en u esplendo osa que l'acompanya, enllue nen iemo- cionen, pe o la emoció c eix quan hom pensa que eixa p esidencia d'hono en aques s momen s ep esen a aCas elló sance i a o es les e es de les coma ques in eg ades en la seua p o íncia. 9 Eixa p esidencial cadi a é un simbolisme d'enlai ada ep esen ació; és la e a ila con i- nuada de o a la his o ia d'un poble; la palpi- ació, els ba ecs de la on;a, de la igo osa empen a de la ida ac ual; l'espe an9a d'un pe ind e més glo iós enca a. Reina, da an del os e ono, d'un egna e íme pe o me a ellós, me senc el més humil súbdi ien demana - os os a eal enia pe a pa la , os demane ambé bene olencia pe a les meues pa aules. Jus i icació Dec comen9a dien que es ic ocupan aques lloc, de an a esponsabili a pe es mo ius: Ha e p es a aca amen ala pe ició que em e en mol s amics de p es igi local que no podia nega -me. Un que al e ha ien es a alumnes es ima s meus en l'Ins i u . Al a aó, pe que se ac a a d'un ac e ín im de Cas elló, poble meu olgu i on es ic incula ; ial e, pe a a -se d'un ac e cul u al, públic, de g an esso ino podia nega -me. 10 Pa la é en alencia Pa la é en alencia pe que em sembIa és la llengua més ap opiada ala es a. Si pa la a en cas ella, ~ al ol a em esul a a més acil l'ex- p essió imillo lexic, pe o ul1 pa la en el meu alencia de Cas elló pe que és la llengua que egís el meu pensamen ila meua sensibili a . Jo, cas ellonenc asplan a o a de casa anys ianys, sense pa la alencia, no he deixa mai de pensa ide sen i en alencia. Així els noms deIs dies de la se mana, els deIs mesos, els deIs núme os... semp e els pense i els ba alle amb la nos a llengua. En posa -me el esc iu e, mol es ol es, p ime , ho pense en alencia, desp és, ho aduix al cas elhL Vullc pa la en alencia pe que la nos a llengua é pa aules so1 es d'una on;a exp essi a emenda, a ol es u i lizan -Ia asoles és millo que una lla ga pa a ada acla ido a. 1 si oleu exp essa sen imen s ín ims, es a s anímics, deli- ca s, lla o s, ambé é pa aules d'una dol~o incompa able. 11 EL LEMA Sob e el ema a ac a inc llibe a d'es .. colli qualse ol qües ió d'in e és cul u al, pe o jo no he olgu ugi del ema obliga ; aig a pa la de la Pa ia, de la Fe ide l'Amo de o ma imane a com ho en én un home apa a deIs li ismes ia ea ala gelo de les ciencies. Pa la é p ime de Cas elló, capi al, desp és de Cas elló p o íncia. CA8TELLO CAPITAL El Cas elló de la meua in an esa e a mol menu , mol xico e . E a un poble pa ia cal, on o s ens coneixiem ies ima em. E a una sola amilia. Aquell que jo he iscu e a el Cas elló de la place a del Real, de la Salina; de l'aigua esca del pou d' Aliaga, de la Fab ica; del molí de Fa cha; del inque deIs bolos; la Peixca- e ia iel ca e ó de la P esó; el Po al de la Pu íssima; el Desca egado ; el pany de les C eus; ] 'Ho deIs co de s... 12 o11s d'aigües salob es, un e i o i pan anós i d'aiguamolls. D'aques emps és el guix de l'AIgepsa , del mas de Xi a, de Pina de Mon alg ao, de Vila- e mosa, de Vilamale a. UN MAR GRAN Si mi em ala pa sep en ional de la p o- íncia, comen<;an pe Penyagolosa iLlucena, seguin pe la Plana, el Maes a , els Po s de Mo ella, .Beni assa, o es aques es zones o - ma en pa d'un g an ma que omplia o allo que hui és la g an dep essió de l'Eb e. Comen- <;a a en el gol de Vizcaya iana a apa a al Medi e ani, pe les p o íncies de Ta agona, Cas elló iValencia. Comen<;a a 190 mil'lions d'anys, en el pe íode Ju asic, con inuan ins el C e acic. No hi ha qui haja is aquell ma . No hi ha ia homens ala Te a. Pe o qualse ol que ia ge en au o pe la ca e e a de Mo ella, que se pa e al peu de les inxe es deIs cingles i que mi e a e a pod a a eplega pe xines, ca agols, e i<;os, co als, espines de peixos, o pe i ica , ossils. To es imoni d'aquell ma . Mi an les oques de les pa e s pod em a i - ma : ací hi ha ia una pla ja, ací es oba un o olea ge d'una o ama ; ací el ons d'al a ma ; pe ací passa a un iu... En comen9a el C e acic una pa d'aquell e i o i es o na e a e ma a 136 mil·lions d'anys. Fon una epoca en la qual isque en abundosos ep ilsgegan ins, sa gan anes, sa - dajos, d agons, cocod ils, o s animalsde g an- da ia g an. El Iguanodon, pe eixemple enia cinc me es d'al a ia; al es, 10 me es de lla gs. Hi es oba en Sua opodos, O ni opodos, Dinosau- nos. Cap home ha is eixos animals ius, pe o si anem aMo ena, ala pa ida del Bel an, a Vallibona, al pa a ge de Les Clapises imi em a e a oba em ossos d'aques s ep ils: cos elles, e eb es, pa es, ossos de cuixes, den s, maxi- la s, ossos de cala e es... LA FORMACIO DE LES MUNTANYES Aques ma es a seca . El ons a puja a poc apoc ins la supe icie de l'aigua. 20 Fo ces emendes de la Te a an comen<;a aespi ja -ho o con a el can ó o ien al de la mese a cas ellana; en la línia de con ac e comen<;a a o ma -se una eba a, unes a ugues, uns plecs, que o en les mun anyes iles se alades. Apa egué una ingle a de mun anyes, la Co - dille a Ibe ica, que des de San ande baixa, ins el Medi e ani i a essa la nos a p o íncia. Tes imoni de la empen a és el mun anyam d'Espada, Penyagolosa, A es, Mo e1la, Val1i- bona, Beni assa. 1més p op les se es de Bo iol, les Se e es, el Tossal G os, el Racó del Cu o, e ce e a. O ogenia Alpina, ases pi enaica isa ica. Fo en an o es les p essions en Espada, que unes mun anyes s.' empina en damun d'al es, supe posan -se ip esen an un espec acle g an- diós, com en San a Ba ba a de Pina, Al s de la Pas o a, Eslida, Pun al d'A ana, Pun al de Vila ella. Pe o aixo aques a se a és an lla ga i an penyalosa iempinada. D'a<;o a 36 mil·1ions d'anys. Més a d a segui el naiximen de la se a- lada Be ica iles illes Balea s. P essions ingudes des de l1e an , des de les Balea s a iba en ins Cas elló, o ogenia Alpina, ases be ica, es í ica, 21 qua ejan o es les e es en mol s cla ills i modi ican la esomia de o el país. En iuixeja les p essions, pa de les e es e en assen amen i se bada en deixann g ans escalons icla ills o man el cos de les u u es se alades. Les e es de lle an caigue en baix la ma iapa egué la línia de cos a ac ual. D'aques a epoca són les di eccions de les mun anyes del Dese , Agul1es, Bo iol, Vila- a nés, Alcala de Xi e , Alcoceb e. Els cla ills que lla o s es o ma en, en a en an ondos en la e a que an acili a la e upció olcanica de les illes Colu nb e es, Olo , Co en- es, Albo an. EL PERIODE QUATERNARI Desp és de o a90 la p o íncia a queda com a a, poc més poc menys. E em ja al pe íode Qua e na i. El clima e a calen ihumi al comen9a . Ho sabem pe que alesho es i ien en aques a epoca en la p o íncia el Rinoce on , el Lleó, os. En Vila eIIa s'hi oben ossos de o s els animals esmen a s. 22 Desp és ingué una epoca de ed, l' epoca glacia . Lla o s aplega l'home ala nos a p o- íncia, comen9amen de la p ehis o ia a uns 2, 3, mil·lions d'anys. LA HISTORIA HUMANA 1de la Geologia als emps Qua ema is passem, insensiblemen ala His o ia humana. En la p o íncia de Cas elló con em amb una pila de documen s que demos en la g andesa del seu passa . Hi obem una pila de monu- men s. Cadascuna epoca de la nos a P ehis o ia i de la nos a His o ia es a ep esen ada pe algun es imoni eixempla . El Paleolí ic pe les pin u es upes es del ba anc de la Vall o a en Tí ig; les del ba anc de Gasulla, e me d'A es. El Neolí ic, el cou e, el b onze, pe la cul- u a del as campani o me, amb nomb oses oballes en mol s ind e s. L'Eda del e o, la cul u a ibe ica pels es os de ce amica que es oben pe o a eu, en especial les insc ipcions calig a iques ibe iques 23 " l.J / .... :,,' .. V g a ades en ped a, com les de Cabanes, oen ulles de plom, com les de l'üli a e del camí de la Ma ial es; documen s de g an ascen- dencia cien í ica. De la coloni zació omana enim els es i- monis de les insc ipcions !la ines,· les omanalles deis camins i ies, les columnes mil·lia s ipe sob e o l'a c oma de Cabanes, bella deco ació que ha dona nom al pla de l'a c. DeIs isigo s ideIs bizan ins no enim es ala p o Íllcia, al menys que jo sapia. Fosco s de l'epoca i ida cu a pel su de les e es alen- Clanes. DeIs mo os queden mol s es imonis. Vi i en ales nos es e es segles isegles dedica s al con eu de la e a. Deixa en as es en egadius, cons uccions hid auliques, cos ums... il'en ilan de pa aules, de oponíms que en iqueixen el nos e idioma donan nom als ius, mun anyes, pobles que conse em enca a iu ili zem a eu. Desp és de la dominació a abiga aplega el Cid, desp és en Jaume el Conque ido , els p in- cipis de la nos a his o ia iel e ascenden al que es em commemo an . 24 LA PATRIA FISICA To el que hem di és el passa de la pa ia, el passa plane a i iel passa his o ie del nos e poble, pe o la pa ia ísicamen é una eali a palpable. La pa ia són els ba ancs dan escs de la Tinen9a que en na ega pe ells esbalaeix la o 9a que els ha en on9a . Són les pla a o mes de les mun anyes del Tu mel1, amés de mil me es semp e, o ma s les més ol es pels lloms deIs an iclinals. Són pa ia les moles de Mo ella, Benassal, A es del Maes e, de oca i a que han queda penjades en seu e les e es ci cumdan s. Són pa ia el molIó de Penyagolosa, les c es es d'Espada, els massissos d'En Ga ce a, el Ba olo, les AguIJes, la Plana, la Ma ina des d' Almena a aVina os. Són pa ialaconca del iu Palancia, Na aixes, Sogo b, Xe ica, les cos es de Ragudo, ien elles eixe pa la cas ella-a agonés, an iu, an musi- cal, pIe de g acia ide galania. Da an de cadascun d'aques s ind e s de em queda -nos pa a s, pensa , e lexiona men al- 25 men pe econs ui o s els ca aclismes del passa que els p odui en. Són pa ia en anyable els po bIes enganxa s als cims de les mun anyes, llu s habi ado s, els maso e s, el aona anquil de la gen , els modismes iles di es que aca onen els nos es sen i s. Ana pe la nos a e a és un plae g an, sense compa ació, és sen i la pa ia en ca n i a en el més ons de l'anima. LA PATRIA SENTIMENTAL En el concep e de la pa ia hem is en en les mun anyes, el paisa ge, la his o ia, pe o en a ambé la pa pu amen sen imen al, la pa més g an, la pu amen sen imen al, la pa a ec i a, la pa humana. En a la amilia, els amics, les cases dels pobla s, el ca e , els elns, les cos ums. El sen imen de pa ia es a a ela al més ons de lanima. Si se iu en la pa ia, en la ma eixa e a de la pa ia se la dis u a isabo- e ja sense dona -se comp e, quasi amb indi e- encia, pe o quan se iu ó a iallunya de la 26 pa ia és quan més se la es ima, més se la desi ja imés se la sen al ons de lanima. Si hi ha pe mig incon enien s ma e ialsde ida oincon enien s d'al a mena que impe- dixen acos a -se ala pa ia, al poble, lla o s és quan més c eix el dale il'a any d'ab ae;a -Ia. De p op ide lluny o lo que é la pa ia és bo, o és do le;, és un món únic, pe o quan se iu o a semp e se sen o as e , sen hom que no es a en sa casa. Es com si es igués ing a id, com si es igue a hom en l'ai e, no es a segu , és un es any que es oba pe du . Pe o quan apleguen momen s d'es a asoles ide ecapaci a ide di -se hom a sí ma eix: jo sóc de Cas elló, jill de Cas elló., lla o s, es i- gues on es igues, b o a una o e;a g an, que e a es a anquil, segu , elie;. Quan s'a iba de o a i es xa a l'emped a del ca e iel b ancal de la casa p opia o el cos e omba d'emoció id'aleg ia. Quan de a d en a d se o na al poble jse'l eu c eixe , una g an sa is acció ens en aeix, sembla que qui c eix és un ma eix, que es a més g an. 27 LA FE Segons un concep e gene ali za ind e e és c eu e en l'exis encia de quelcom ex e io , po en i ec o . Pa eix que la e és una condició que a unida ala p opia na u alesa de 1'home. Pe o el concep e no es uni o me, més bé és molí complexe, és mol a iable en la mane a de mani es a -se. Així en p ime lloc podem pa la de la e de l'home p imi iu, de la e in ui i a, de la e de l'home que da an de les g ans o ces na u al s, deIs abucamen s, de ce s acon eximen s, es queda disminui , esbalai , desampa a ic ida, es desganyi a pe aque li ajuden. Es la e que naix del seu p imi i isme men al ide les seues necessi a s eals; d'un des alimen ísic en sen- i -se o sol ida an d'una o <;a men al, d'una necessi a men al que no el deixa espi a . Es a classe de e es mani es a de mol es mane es, segons els pobles de que es ac a, dis- ibuI s en el emps ien l'espai. Es a la e del mís ic, do a d'una senbili a onda, ex ao dina ia, hipe es esica que el ans- po a i i pe me iu e subme gi en un món 28 En l'home enim l'amo ma e nal, l'amo ilial, el conjuga1, el social. En o s s'hi oba p ojecció d'a ec e, de compene ació. AMOR UNIVERSAL Si hi ap1iquem al món aques concep e de l'amo al ol a s'hi oba ambé ales especies anima1s; ien les conjuncions que obem ales lo s pe agene a ipe pe ua -se; i a les ussions de les mo1ecu1es junyin -se semp e, 10 ma eix pe dona al i les subs ancies químiques; i a l'ag upació d'aques es pe dona semp e les o mes ma ema iques, de so p enen bellesa de les especies mine a1s. Semb1a exage a compa a aques s enomens de la Na u a1esa en l'amo ? Així com al poe a se l'hi pe me que e ole la imaginació pe dona -nos ima ges a ub1ides de an asia, de em deixa que un cien í ic puga ola pels nú o1s ideixa -Io an aseja pe una ol a, ja que l'amo egix idi igix a o el món. 35 L'AMOR SOCIAL Hi ha l'amo social, l'amo en e els homens de les col·lec i i a s, en e els pobles. L'amo que a du able la ida social. Si no hi hague a amo en e els homens, els pobles no hi pod ien exis i . Mi em el desga ell que a a es a passan el món: o s ba allan -se, o s enyin , olen domina iaixí e la al a d'amo social. EXEMPLE D' AMOR SOCIAL Un g an exemple d'amo social és aques a es a nos a que hi es em cel·leb an . Es a con- cen ació cas ellonenca d'amo col·lec iu. Es a es a que ens ompli d' o gullo Ens eunim ací espe ona s pe una o 9a que ens du a o s, 1'amo , l'amo que cadascú de nosal es sen pe o es les nos es coses. Ens eunim pe la necessi a que eninl d'uni - nos o s plega s en un ab a9 mol o , ma e ia- li zan la nos a pe sonali a social. Eixa aleg ia del ca e és el desbo damen del nos e amo . Aques a concen ació de Hum ide jo en u , en la que es em a a, és la ma e- .36 iali zació de l'amo aCas elló. Aques Cas- elló que s'ha e massa g an,' nod i pe una immig ació pe sis en iben inguda que de epen queda diluida en la massa gene al i se a cas- ellonenca. Aci no hi ha o as e s, o s som de Cas elló. LA PERSONALITAT DE CASTELLO IDE LA PROVINCIA Jo c ec que les es es iaques a concen ació cul u al deuen ap o i a -se pe aman ind e i a la pe sonali a de Cas elló ide la seua p o incia. Deu basa -se en la ussió de dos ex ems: deIs alo s eals del nos e poble ien la nos a llengua. D'una banda en la His o ia, en la Economia, en la Cul u a, en la ida eal, ac ual: el co pus de la pe sonali a . De l'al a banda en man ind e d'una mane a pe manen , o al la ida iel con eu de la llengua, l'anima de la pe - sonali a . Aques a compene ació dona a o 9a al nos- e poble com uni a . 37 NECESSITAT DE LA LLENGUA PROPIA La nos a pa la deu se el il in issible que lligue o la nos a pe sonali a ials nos es pobles. Deu se l'aglu inan que pegue a o s com auni a , c,om auni a social ben de inida. No oblidem que la coma ca del Palancia pa la a agonés, pe o es a unida anosai es pe la his o ia comuna ipe consegüen pe l'al a llengua nos a, una on;a onda ian iga, en a- nyable, no debades la nos a p ocedencia ona- men al és l'A agó. En alencia pa la en els que ingue en del Cas ell Vello EIs que ans o ma en els aigua- molls del Palme al de Bo iana en e es d'ho a ben u anes i e des, p oduc i es. En alencia pa len els nadius de les nos es coma ques. En alencia pa lem en Cas elló. Men es an seguim pa lan en alencia o s els es adan s de les coma ques ens es i- ma an ge mans, ills d'una ma eixa amília. Uni s pe un incle pa imonial de o s. Si deixa em de pa la alencia, de po ble a poble, ens oba iem es anys, es a iem inde i- ni s, dilui s, pe du s, sense sabe qui somo 38 Queda iem anula s, despe sonali za s, cada u se ia ude an s. Si abandona em la nos a llengua enca- iem les a els del nos e passa , a iem alció a o s els alo s i a o es les congoixes deIs nos es a is. Cas elló pe aman ind e la seua pe sona- li a ipe pode es a uni ales coma ques deu segui pa lan en alencia. CONFORMACIO DE LA PERSONALITAT Jo c ec que es deu es udia amb cu aide oció la pe sonali a de Cas elló ide la P o íncia, es iman -Ia una sola uni a . Recolzan -se en el con ingu de la seua His o ia, de la seua Economia, de la seua Cul- u a o ma un es a de conciencia col·lec i a. Es udia els seus p oblemes i el seu pe ind e. Aques es udi deuen e -Io, amb se ie a , les en i a s locals iels homens capaci a s que enim en Cas elló. Se é que e un model acaba de la nos a en i a social. Es em en esp es no mol llunyan s d'esde- enido amplissims l'au onomia del País Valen- 39 cia. Cas elló deu ind e les solucions p epa ades imai eixi del pas amb imp o isacions, com s'ha e al es an es ol es. Deu esold e-ho amb ence . La pe sonali a de Cas elló deu ind e allo que de e es li co esponga, ni més ni menys. Cas elló deu p ocu a no queda -se cla a , immobili za , com una inu ili a . No oblidem que ésse alencia és un p i ilegi, un hono . Mai obliden que Valencia, Cas elló iAlacan , el país sance , a naixe amb absolu a indepen- dencia. En Jaume 1d'A agó, en unda el Regne de Valencia, el a e naixe o inde- penden , sense cap lligassa. El nos e país no el a uni ni aA agó ni ampoc al P incipa . Funda una Valencia lliu e, uns alencians lliu es, sense cap dependencia. Els a abs que i ien ací i es endi en ales hos s de Jaume 1; els jueus, així com els ca alans, a agonesos i ancesos que ingue en aaques es e es, o s plega s passa en ase alencians, es més que alencians. D'aquella ba eja de aces ip ocedencies de i a el e de les nos es comp ensions ecí- p oques; la nos a ole ancia, la compene ació. 40 Eixes són les ca ac e ís iques i i u s del poble alencia. LO QUE ES CASTELLO Mol es ol es hom se p egun a: Que és Cas elló? Qui és Cas elló? A on es a Cas elló? Podem con es a : ací es a Cas elló; a90 que es em een és Cas elló. Un poble uni en amo ala e a, als seus mo ado s. Cas elló o 1'any apa en men despe sona- li za , indi e en , en einassa , quan a iba la Madalena p en conciencia de la seua pe sona- li a i es llan9a al ca e pIe d'emoció. L'espec acle d'aques s dies és so p enen , g andiós: ome ia, ca alcada, bous, es es i aques ac e lluminós, exp essió pública de la seua cul u a. La ome ia ala Madalena és única; la hem iscuda el diumenge. Des de la capi al al cas ell ell, embolics imés embolics de cas ellonencs a ublixen o s els camins id ece es. La alda de l'e mi a e a un a api de pe sones cla in d'aleg ia. La c ido ia iel colo no hi emen pa ió. 41 Aon ana a an a gen ? Que mo ia a o a aquella gen ada inacabable? To allo no e a al a cosa que la conciencia col·lec i a d'un poble en un escla d'amo . La Madalena és una es a de ge mano pa io ica, de e en la eali a del nos e poble, d'amo en anyable en e o s nosal es. FINAL Reina: Ampa a pe la bellesa os a ila de o a la Co d'Hono que os odeja iacom- panya aques a ni de goig igalania, de con- cen ació ex ao dina ia iexquisi a, cas ello- nenca, he a a d'exal a la pa ia nos a, e e- i -me ala e humana ip oclama la excel·lencia de l'amo col·lec iu del nos e poble. En aques a ni de os e egna me a ellós, a ubli d'il·lusions jo ení oles, jo, el da e deIs os es assalls os endix emociona aca a- men iplei esia. Regina, Co d'Hono , au o i a s, amlCS: De o co mol es g acies. 42 PARLAMENT DEL MANTENEDOR DE LA FESTA CELEBRADA LA NIT DEL DlMARTS 11 DE MARC;: DE 1980 AL TEATRE PRINCIPAL AMB MOTIU DEL XXXVI «CERTAMEN LITERARIO» DE LES FESTES DE LA MAGDAlENA IS'ACABÁ D'IMPRIMIR A CASTBLLÓ DE LA PLANA, ALS OBRADORS DELS FILLS DE F. ARMENGOT, EL OlA 24 DE SETEMBRE FESTA DE NOSTRA SENYORA DE LA MEReE DE L' ANY 1980 (,: " >' : ~ 1z , l ( ,