L'arqueologia romana de Borriana

L'arqueologia romana de Borriana FERRAN ARASA I GIL Universitat de València El recent estudi sobre l'arqueologia romana de les comarques septentrionals del litoral valencià ha permés traçar les grans línies de l'evolució del poblament des del període iberoromà fins al'antiguitat tardana (Arasa, 1995). Exposaré ací un resum de les conclusions referides al terme municipal de Borriana, ja esboçades en un anterior treball (Arasa, 1987). Aquest estudi té un deute amb el director del Museu Arqueològic de Borriana, Norbert Mesado, que ha posat ala meua disposició tots els materials d'època romana. El període estudiat abasta els dos primers segles de presència romana, l'anomenat període ibero-romà (segles lI-I aC), itot el període imperial (segles I-IV dC). Aquesta dilatada seqüència històrica permet abordar temes de gran interés, com el procés de canvi cultural que caracteritza el període ibero-romà ila implantació d'un nou model de poblament al'inici del període imperial. El treball està dividit en dues parts. En la primera s'estudia el poblament ibero-romà ien la segona el del període imperial, amb referència ales fonts literàries iepigràfiques; ambdues parts van seguides dels corresponents inventaris dels jaciments estudiats. En aquests figura en primer lloc la bibliografia abreviada i, acontinuació, una breu descripció, el resum de les investigacions iuna valoració dels materials estudiats, amb les conclusions cronològiques que se'n deriven. Completa el treball la relació de la bibliografia fonamental. D'aquest territori, les fonts literàries no aporten més informació que la física, iaquesta és encara escadussera: PI ini (Nat. Hist. III, 20-21) esmenta el riu Udiva al nord de Saguntum, la identificació del qual amb el Millars sembla raonable. En època ibèrica, els Edetans ocupaven la Plana Baixa fins aaquest riu, al nord del qual s'estenia el territori dels Ilercaons. Per al període imperial, les tres inscripcions conegudes són de caràcter funerari iel valor de la informació que aporten és molt limitat. Per intentar aprofundir en l'estudi d' aq uesta època, doncs, només tenim les fonts arqueològiques, que ens proporcionen informació sobre els períodes aproximats d'ocupació ila cultura material d'aquests grups humans. I. La romanització: segles 11-1 aC Pel que fa al període ibero-romà, l'estudi de materials romans -fonamentalment ceràmiques d'importació imonedespermet determinar quins són els assentaments ibèrics que continuen ocupats després de la conquesta romana, en època tardo-republicana. D'aquesta manera es pot estudiar el procés de canvi cultural que caracteritza aquest període ique coneixem amb el nom de romanització. Dels cinc jaciments ibèrics coneguts en el terme municipal de Borriana, quatre han proporcionat materials d'importació que poden datar-se en els segles lI-I aC ipoden incloure's amb seguretat en el període Ibèric Final (Fig. I). Només del Tirao no tenim materials ceràmics que permeten confirmar la seua 86 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, VII -- b continuïtat en aquesta època. Aquest conjunt de jaciments ibèrics en pla és el més ampli de tota la comarca. El cas de l'Alter de Vinarragell és paradigmàtic de com aquest tipus d'assentaments, que apareix almenys en el Bronze Final, continua en el Ferro Antic i al llarg de tot el període ibèric fins ala romanització. En general, l'escassesa de materials ceràmics no permet fer grans precisions sobre l'abast de l'ocupació tardo-ibèrica, que es refereixen fonamentalment ala cronologia i funció dels assentaments. En el segle II aC cal destacar la presència d'un fondejador al sud de la desembocadura del riu Millars, el Calamó, ja utilitzat entre els segles VII-VI pels fenicis, que pot relacionar-se amb el jaciment contemporani de l'Alter de Vinarragell, situat a3,4 km cap al NO. Les restes conegudes confirmen l'activitat comercial al llarg del segle II aC. Cap al' oest, l'Alter de Vinarragell presenta indicis primerencs de romanització, ceràmiques que poden datar-se en el principi del segle II aC ique proven l'ocupació del lloc al llarg d'aquest. Les restes trobades a la partida de Cm'abona són molt pobres ino permeten més que una datació aproximada en els segles II-I aC. En el segle IaC, l'Alter de Vinarragell continua ocupat almenys en el primer quart. L'escassesa dels materials no permet major precisió. El fet més destacable, però, és l'aparició d'un gran assentament situat ala vora de la mar, la Torre d'Onda, a6,4 km cap al SO del Calamó, un dels més extensos de les comarques septentrionals del País Valencià. De característiques plenament ibèriques, pot datar-se, a partir de les ceràmiques d'importació isegons el que han proporcionat fins ara les excavacions, entre el 70/60 i el 40/30 aC. És un dels assentaments ibèrics més tardans coneguts en el territori estudiat i un dels més extensos entre els situats ala vora de la mar. Però la informació que ens han proporcionat les excavacions és molt limitada. No sembla un campament militar ni una fundació urbana romana, però desconeixem la forma iles raons per les quals va aparéixer. Resulta estrany el seu auge en aquesta època, immediatament anterior als importants canvis que tindran lloc amb l'adveniment de l'Imperi. Les seues funcions comercials iles activitats pesqueres iagrícoles pareixen segures. Possiblement, en aquest segle l'activitat comercial ,es va veure desplaçada des del Calamó aaquest assentament, des d'on es distribuirien les importacions itàliques per una àmplia zona. L'abandonament de la Torre d'Onda de forma iper raons desconegudes, possiblement en el període proto-augusteu, marca el final d'una època de transició del món ibèric al romà. Amb la seua desaparició -possiblement una de les més tardanes dels assentaments ibèrics de la zonapodem situar una inf1exió en l'evolució històrica, el moment en què l'acumulació de canvis en els trets culturals de la població ibèrica permet situar el final del període ibero-romà. 1) El Calamó (Arasa, 1987: 44-45; Ramos, Wagner, Ferm'índez, 1990: 32, 39-40,45, fig. 6, C, F). Està situat ala vora de la mar, al sud de la desembocadura del riu Millars. L'acció erosiva de la mar l'ha destruït en part. El lloc és conegut tant per les troballes submarines com per les realitzades en terra, majoritàriament pertanyents al'època imperial. En terra s'han trobat algunes fosses crematòries iun penjoll de bronze possiblement ibèrics. D'època romana es coneixen troballes submarines d'àmfores greco-itàliques, un coll del tipus Dl'. lA i un exemplar sencer del tipus Lamb. 2. Del jaciment terrestre procedeixen L'ARQUEOLOGIA ROMANA DE BORRIANA 87 2fragments de campaniana A. Es tracta d'un fondejador actiu almenys en el segle naC, possiblement en relació directa amb l'Alter de Vinarragell. 2) L'Alter de Vinarragell (Mesada, 1974; Mesada iArteaga, 1979; Ripollés, 1980: 105; Ribera, 1982: 31-37; Ripollés, 1982: 171; Fletcher, 1983: 106; Mesada, 1987: 29-35, 38-39; Arasa, 1987: 43-44). Situat apoca distància de la marge dreta del Riu Millars, Mesada hi ha fet diverses campanyes d'excavacions des del 1967. L'ocupació continuada des del Bronze Final fins al'època moderna ha configurat un petit alter, on els nivells dels períodes Ibèric Final i romà han estat arrasats, de manera que no proporcionen una estratigrafia fiable. Alguns fragments de ceràmiques itàliques trobats en superfície ien els nivells A-C de les campanyes d'excavació de 1967, 1968 i1969, permeten delimitar cronològicament la fase ibèrica final del jaciment (Vinarragell V). D'altra banda, possiblement ala partida de Seca, en les rodalies del jaciment, es va trobar un as d'lIdukoite. Els materials estudiats són 20 fragments ceràmics: 10 de ceràmica de vernís negre, 3 de parets fines i 7 d'àmfora. Quant ala ceràmica de vernís negre, hi ha 8fragments de campaniana A i 2 de campaniana B. Entre els de campaniana Apoden identifïcar-se 4 formes: 2exemplars del plat Lamb. 36, 2de la copa Morel 68, 1de la patereta Lamb. 241 25 i un altre del bol Lamb. 31; aquest darrer està decorat amb 2filets iflors pintats iuna garlanda incisa, motiu que pertany a la producció antiga ipot datar-se en la primeria del segle naC, mentre que una base de forma indetermjnada està decorada amb 2acanalats. La campaniana Bestà representada per 2fragments, dels quals un pertany ala forma Lamb. 5iestà decorat amb acanalats concèntrics irodet, mentre que l'altre és una base decorada també amb 4acanalats irodet. De ceràmica de parets fines hi ha 2gobelets de la forma Mayet n. Finalment, hi ha 7fragments d'àmfora, entre els quals poden identificar-se 2 vores del tipus Dr. lA. Aquests materials poden datar-se al llarg del segle nifïns al primer quart de l'I aC. 3) La Torre d'Onda (Viciana, 1564: 49; Escolano, 1611: 588; Sarthou, sia: 775; Peris, 1915: 2-3; Peris, 1931: 8-10; Roca yAlcaide, 1932: 32,42-43; Rull, 1943 [1967]: 38; Fletcher iAlcacer, 1956: 148,152,154,160; Utrilla, 1964: 10-11; Utrilla, 1965: 13-15; Fletcher, 1972: 107; Mesada, 1973: 267; Oliver, 1978: 272; Ripollés, 1980: 105; Ripollés, 1982: 161; Ribera, 1982: 37; Arasa, 1987: 45-49; Untermann, 1990: 375, F81; Mesada, Gil, Rufina, 1991: 63). L'antic cabeçol de la Torre d'Onda està situat ala vora de la mar, al sud del port de Borriana. S'assenta sobre una plataforma de crosta calcària (pinyó) que queda un poc elevada sobre les terres contigües d'antiga marjal, ala part interior de la restinga litoral. Actualment està delimitat al'est pel camí de la Serratella, al nord per la senda de la Torre d'Onda i a l'oest ibona part del sud per una séquia de drenatge anomenada el Rajolí. La superfície per on s'estenen les restes té una forma lleugerament trapezoïdal, amb un eix major de 200 mal costat sud iun eix menor de 170 m al costat est, amb una superfície aproximada de 3ha. El jaciment ha sofert una important destrucció acausa de les transformacions agrícoles iurbanístiques. El director del Museu de Borriana, Norbert Mesada, hi ha realitzat diverses campanyes d'excavacions. 88 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE C LTURA. VII - El jaciment es coneix des del segle XVI per una referència de Viciana (1564): «[...] bay junto ala mar un alto que nombramos, el Cabeçol, por otro nombre, el Cargador de Onda, [...] y en este Cabeçol aun ay vestigios de edificios que en otro tiempo fueron para el effecto de cargador». Segons aquesta referència i la posterior d'Escolano (1611), el lloc degué ser utilitzat com adesembarcador per la població d'Onda. AI principi del present segle, Sarthou (s/a) esmenta «unas l<imparas romanas, anforas ydoliums que se encontraron en la playa, ysitio que fué el antiguo cargador de Onda». Pocs anys després, Peris (1915) cita la troballa de grans quantitats de ceràmica: àmfores, de les quals en reprodueix una del tipus Or. I, copes caliciformes, pàteres, llànties, pitxers de boca trilobulada idecoració pintada amb ones ifilets i«fragmentos negros con incisiones circulares, continuas y punteadas, ornamentación polícroma y estampados hendidos que afectan figuras simbólicas, conteniendo algunas signos alfabéticos ininteligibles de factura íbera ofenicia, ybarros, en fin, con charolado negro». Amitjan del seixanta, Utrilla (1964, 1965) va elaborar una síntesi de les notícies arqueològiques sobre el lloc, amb interessants testimonis directes de gent coneixedora del terreny ide les transformacions que hi havia sofert. En part, els grafits ibèrics sobre ceràmica han estat publicats per Fletcher (1972) iles troballes monetàries per Ripollés (1980, 1982). AI seu torn, les troballes amfòriques submarines han estat estudiades per Ramos, Wagner iFernandez Izquierdo (1991). Les notícies dels vells maljalers, arreplegades per Utrilla, són de gran utilitat per afer una reconstrucció aproximada del jaciment. El poblat estava organitzat entorn de diversos carrers, amb cases de reduïdes dimensions i, almenys per la part que mira ala mar, estava protegit per una muralla. Quan al principi de segle es va començar asubstituir la vinya per tarongers, tots els horts es van cavar uns 60 cm. En aquesta capa de terra era freqüent trobar «cànters acabats en punta, plats de color terra amb dibuixos que semblaven flors». Les parets que apareixien formaven habitacions de mides semblants ales velles alqueries, «uns quatre per cinc metres», Formaven «com si fos un poblat. Fileres de cases amb parets de calç icódols lluïdes per dins. Donava la impressió que foren depòsits omagatzems. Als racons i junt ales parets s'alineaven els cossis». L'extensió del poblat era gran, «dos otres fileres de cases paral·leles ala ma[». Junt ala ceràmica era corrent trobar monedes, en la seua majoria de bronze ide diferents seques ibèriques. Entre els anys 1977 i1991 N. Mesado i V. Verdegal hi han fet set campanyes d'excavacions, amb una superfície total de 332 m2•D'aquestes, només ha estat publicat un breu resum de la tercera (Arasa, 1987). Tots els sondeigs oberts fins al moment es localitzen en la part septentrional del jaciment. Les estructures descobertes fins ara no permeten completar la planta de cap habitatge. En les dues primeres campanyes no es van trobar estructures. En la tercera es va descobrir el que sembla ser un mur de tanca del poblat pel costat est, assentat sobre la capa de graves de l'antiga restinga. El tram descobert, amb una alçària màxima de 160 cm, té una grossària de 95-120 cm en la base ide 50-60 cm en la part superior, presenta un parament de pedra travada amb argamassa de calç i arena, amb grans pedres en la seua meitat inferior, idevia continuat' en la seua part superior amb un parament de tovots otàpia. En la quarta campanya es va descobrir part d'un habitatge amb parets de les mateixes característiques iorientat NO-SE que devia obrir-se a un CalTer de traçat NE-SO. En la setena campanya es va descobrir part d'un gran edifici amb murs de més de 5 m de llargària i75 cm de grossària que devia estar obert aun L'ARQUEOLOGIA ROMANA DE BORRIANA 89 ----- carrer amb la mateixa orientació iuna amplària de 3,20 m. L'estratigrafia obtinguda en tots els sondeigs oberts fins ara és molt homogènia, amb un sol nivell d'ocupació de 25-30 cm de potència format per argila clara, possiblement producte de la descomposició dels murs de tovots, molt ric en materials arqueològics. Entre els materials trobats, els ceràmics són els més nombrosos; s'hi poden distingir tres grans grups: 1) ceràmica de cuina, amb pastes grolleres; 2) ceràmica ibèrica atorn, amb perfils típics; en la decoració pintada poden distingir-se temes marins amb peixos, genets, motius vegetals igeomètrics; 3) ceràmica d'importació, amb tres grups: els recipients de transport (àmfores), la ceràmica comuna (morters) i la vaixella de taula (campaniana iparets fines). Pel que fa als elements metàl·lics, hi ha reblons de ferro, grapes de plom, claus de bronze i abundant plom informe, amés de polseres itorques de bronze de tipologia ibèrica. El monetari és prou variat iabundant, amb 19 peces de procedència segura. Destaquen les encunyacions de la vall de l'Ebre que, amb 9exemplars, en suposen quasi la meitat; segueixen les de les seques valencianes, amb Sexemplars, iles romano-republicanes amb 2. La cronologia correspon en general al segle segon, particularment a la seua segona meitat; només algun exemplar, com el semis d'Ehusus, s'inclou en un període d'encunyació més ampli que s'endinsa en el segle 1. El desfase cronològic que hi ha entre la datació que proporciona la ceràmica d'importació, del segle I, i el conjunt monetari, majoritàriament del segle II, només pot explicar-se per la perduració del numari. En conjunt, he estudiat 125 peces ifragments: 11 S de ceràmica de vernís negre, 8 d'àmfores, I de parets fines, I llàntia i 1 morter. La ceràmica de vernís negre està constituïda de manera quasi absoluta per campaniana tardana de Cales; només hi ha 1 de campaniana A i 1 d'aretina de vernís negre. El conjunt ceràmic de campaniana Bpresenta una gran homogeneïtat en llurs característiques. Dels 113 fragments ipeces, n'han pogut ser classificats 70. El repertori de formes inclou quasi totes les pròpies d'aquesta producció: Lamb. l, 2, 3, 4, S, 8 i 10. Les formes predominants són la pàtera Lamb. S, amb 31 exemplars, ila copa Lamb. la, amb 18; amolta distància segueixen la resta de formes. Els motius decoratius són molt simples: cercles acanalats concèntrics sobre el fons interior acompanyats ocasionalment de franges de rodet. Un total de 8exemplars presenten grafits incisos en el fons exterior o a l'exterior de la part baixa de la paret, alguns en alfabet ibèric (n.; s.e.; ke.) ialtres possiblement signes geomètrics (X, T). Pel que fa ales altres produccions ceràmiques, la gran pàtera d'aretina de vernís negre de la formà Lamb. 7presenta una decoració formada per 3sèries de 2acanalats concèntrics i 8 estampilles geomètriques del tipus de les «dues Ccontraposades». Només hi ha un exemplar de parets fines de la forma Mayet II iuna llàntia del tipus Ricci E de ceràmica comuna. Quant ales àmfores, hi ha 8exemplars, dels quals 7 són del tipus Dr. lA i 1 del tipus Tarraconense 1. Cal afegir, per últim, un exemplar de morter itàlic. En línies generals, la cronologia d'aquests materials pot situar-se en els decennis centrals del segle 1. Lajacies ceràmica present és diferent a la que trobem en els jaciments del primer quart del segle 1. Pot fixar-se, doncs, un terminus post quem en el període de la guerra de Sertori, cap al 80/70 aC. El fet que la campaniana Bsiga pràcticament l'única ceràmica de vernís negre present permet fixar una datació avançada, ben entrat el segle l aC, quan la producció tardana de Cales passa a ser la ceràmica importada majoritària. El moment final de l'ocupació ve donat per la pàtera Lamb. 7 de ceràmica aretina de vernís 90 A UARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, VII ... negre decorada amb estampi lles en forma de «dues C contraposades» i l'àmfora Tarraconense I, l'inici de la producció de les quals se situa cap amitjan segle IaC. L'absència de ceràmica TSI permet establir un terminus anle quem en 30/20. En conclusió, l'ocupació de la Torre d'Onda creiem que pot situar-se entre 70/60 i40/30. 4) Cm"abona (Esteve, 1956). Esteve esmenta la troballa cap al'any 1927, en el curs d'uns treballs agrícoles, d'un lot de vasos ibèrics, uns petits de color gris ialtres més grans amb decoració pintada amb temes florals izoomorfs. Posteriorment, en prospeccions de superfície s'han trobat alguns fragments de ceràmica ibèrica. Entre els materials revisats hi ha fragment d'ansa d'àmfora itàlica de tipus indeterminat. D'altra banda, segons notícia de Mesado, en aquesta partida es va trobar una moneda ibèrica. Sembla tractar-se, doncs, d'un assentament ibèric ocupat en els segles lI-I aC. II. El període Imperial: segles I-IV dC La comarca de la Plana Baixa devia pertànyer al territori de la ciutat de Saguntum. La via Augusta passava possiblement per l'oest del terme municipal de Borriana, per terres de Vila-real, però sense que puga fixar-se amb seguretat un traçat concret (Arasa, Rosselló, 1995). Per tant, no es pot reduir ala població de Borriana cap de les dues mansiones esmentades pels itineraris romans en aquesta zona (Sehelaci iNoulas), que possiblement estarien situades cap al nord més enllà del riu Millars. En conjunt, es coneixen 12 jaciments itroballes d'època romana (Fig. 2). L'únic excavat -i només parcialment- és la vil·la de Sant Gregori (Verdegal, Mesado, Arasa, 1990). En general, es tracta de jaciments de característiques ifuncions diferents. Pràcticament totes les restes conegudes poden datarse a l'Alt Imperi, en els segles I-lI dC. Només la inscripció del Camí de Serra pot datarse fins al segle III iels enterraments del Camí de les Monges podrien ser tardo-romans. Hj destaca, doncs, l'absència de restes del Baix Imperi. De manera generalitzada, apartir del regnat d'August esdevé l'extensió d'un nou model d'ocupació del territori basat en patrons itàlics, l'anomenat «sistema de uillae» que comporta l'establiment dels llocs d'habitació en les mateixes terres de cultiu. Amb l'abandonament generalitzat dels assentaments ibèrics il'adopció de models residencials itàlics pot considerar-se obert un nou període històric. En els casos d'assentaments iberoromans situats en el pla, com els estudiats en l'apartat anterior, es dóna una continuïtat en l'emplaçament, sense que siga possible determinar l'existència d'un hiatus cronològic. Entre els assentaments estudiats hi ha diferències que palesen l'existència d'un sistema jerarquitzat de poblament. Per intentar una aproximació al seu estudi només comptem amb la documentació arqueològica iepigràfica. Amés, no resulta fàcil la classificació dels jaciments quan la major part només han estat prospectats iels materials estudiats són de superfície imolt escassos. La categoria que encapçala l'escala jeràrquica està ocupada per les que convencionalment anomenem uiUae. Aquests són els assentaments de major extensió, amb restes constructives importants iuna sèrie del que podem anomenar «indicadors sumpturaris»: mosaics, monuments honorífics ifuneraris, epígrafs, plaques de marbre per arevestiment, etc. Aquests trets diferenciadors són més bé escassos, donat L'ARQUEOLOGIA ROMANA DE BORRIANA 91 --- el limitat desenvolupament de la investigació: restes arquitectòniques d'entitat aSant Gregori, l'únic jaciment excavat, on també hi ha mosaics iplaques de marbre; notícia d'un mosaic al Palau i un possible monument de funció desconeguda ala Torre d'Onda. La troballa de sengles inscripcions al Camí de Serra iCap de Terme no és per si mateix un tret distintiu de la categoria de l'assentament. La tercera inscripció, dedicada a Redem<jJ>ta, de 30 anys, havia estat reutilitzada en una casa de la població iper tant desconeixem el seu origen (Corell, 1991). Amb seguretat, aquest quadre podrà ampliarse amesura que avance la investigació. En general, la proximitat entre els assentaments no permet parlar de l'existència de latifundis. Poden existir relacions entre assentaments pròxims de diferent categoria, però això resulta difícil de determinar. Entre aquests destaca un grup de tres localitzats ala vora de la mar: el Calamó, Sant Gregori ila Torre d'Onda. La distància entre els dos primers és de 2,7 km ientre el segon iel tercer de 3,7 km. La posició a mare és important de cara al comerç i la pesca, però també és idònia com alloc de repòs id'estança temporal. D'aquests, només el Calamó sembla tenir funció de desembarcador, segons es pot deduir de les troballes submarines d'àmfores (Ramos, Wagner, Fermí.ndez Izquierdo, 1991). Els materials recuperats pertanyen adiversos tipus, entre els quals hi ha alguns tardans. Aquests materials permeten determinar un ampli període d'utilització del lloc com afondejador que s'estén entre els segles I i IV/V dC, que de moment no troba la seua correspondència en els jaciments terrestres. Les troballes inotícies d'enterraments han estat en general molt escasses. Es tracta de les tres inscripcions esmentades, de funció funerària, ide la troballa dels enterraments del Camí de les Monges. El ritus utilitzat en aquest cas és la inhumació ila seua datació aproximada podria situar-se en el Baix Imperi. Pel que fa ales parcel·lacions agràries, els indicis de centuriacions assenyalats per Bazzana (1978) poden tenir un origen medieval (Ariño, Gurt, Martín-Bueno, 1994). L'existència de sistemes de regadiu d'època romana ala Plana ha estat plantejada repetidament per diferents autors. Aquest suposat origen romà de les séquies existents a la banda dreta del Millars ha estat qüestionat recentment per Felip (1987), per aqui en realitat es tracta de les séquies construïdes després de la conquesta cristiana en el segle XIII. No hi ha, doncs, seguretat sobre l'existència d'un complex sistema de regadiu ala Plana en època romana que aprofités l'aigua del Millars. 1) L'Alter de Vinarragell (Mesado, 1974; Ripollés, 1980: 105; Ripollés, 1982: 171; Arasa, 1987: 54). Com hem vist anteriorment, l'ocupació continuada del lloc ha arrasat els nivells més recents. Els materials romans són escassos ies troben superficialment. S'han trobat 4 fragments de Sigil·lata Itàlica, alguns fragments de teules iàmfores, 2bases de columna iun altre element arquitectònic motllurat de pedra calcària. De la campanya de 1967 són 2fragments de sigil·lata sudgàl·lica, un d'ells possiblement de la forma Drag. 27 il'altre amb un segell il·legible, Ipivot d'àmfora, 1de dolium i I de teula. De la campanya de 1968 són 5fragments de sigil·lata itàlica, entre els quals hi ha 2de la forma Goud. 39; I de sigil·lata sudgàl·lica, possiblement de la forma Drag. 37 decorada; 1pivot d'àmfora i diversos fragments de teula. Aquests materials proven l'ocupació del lloc almenys en el 92 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA. VII dQ segle l de. Els elements arquitectònics poden estar reaprofitats iprocedir d'un altre jaciment. Pel que fa ales ceràmiques, la seua escassa importància quantitativa ila concentració cronològica en el segle ldC sembla pròpia d'un assentament de poca importància ino d'una vil·la. 2) La PedregaIa En uns horts situats ala vora del Camí de Santa Pau es troben escassos fragments de ceràmica romana, entre els quals hi ha alguns d'àmfora. No s'ha trobat sigil·lata ni teules. L'escassa entitat del jaciment permet relacionar-lo amb algun altre pròxim, possiblement l'Alter de Vinarragell, situat a0,3 km cap al N. 3) El Camí de Sena (Diago, 1613: 125; CIL 11 4029; Bru, 1963: 215; Arasa, 1987: 55). Ala vora del Camí de Serra, en el cantó d'una torre, Diago (1613) va veure una inscripció funerària. Era una estela, tallada quan va ser extreta de la construcció on es conservava, amb un epitafi dedicat per Lupinus ala seua mare Sicilia ila seua germana Onesime, que pot datar-se en el segle III de. Pel fet que la nominació de les dues difuntes idel dedicant es faça només amb els cognoms, deu tractar-se de serfs. En aquesta zona les restes ceràmiques són escasses, però amb la presència de l'epígraf es confirma l'existència d'un assentament d'importància icronologia indeterminats. 4) El Calamó (Arasa, 1987: 51-52; Ramos, Wagner, Fernandez, 1990: 32, 39-40, 45, fig. 6, C, F). L'acció de la mar ha posat al descobert diversos materials, fonamentalment ceràmics, entre els quals hi ha fragments de ceràmica sigil·lata itàlica, sudgàl·lica ihispànica, parets fines, comuna, dolium i un sesterci d'Adrià. Hi destaca una copa de sigil·lata itàlica amb segell del telTiser Optatus que pot datar-se cap al 10-20 de. La cronologia d'aquestes restes, que pot situar-se almenys entre els segles I-lI dC, és paral·lela ala que proporciona el material arqueològic submarí conegut enfront del jaciment (Ramos, Wagner, Fernandez, 1990), entre el qual trobem àmfores vinàries del tipus Dressel 2-4, una d'elles de procedència itàlica ila resta tarraconense, un exemplar del sud de França del tipus Gal·la 4, àmfores oleàries Dressel 20 de procedència bètica iàmfores també bètiques del tipus Dressel 7-11 per al transport de conserves de peix ialtres de tipus tardans, entre els quals s'esmenta el Peacock 47-0stia VI. La seua presència és bona prova del paper que aquest lloc tingué com adesembarcador al llarg de tot el període imperial. 5) El Palau (Utrilla, 1964: 13, fig. 3; Mesado, 1969: 177, 182, fig. 5; Arasa, 1987: 54; Mesado, Gil, Rufino, 1991: 65; Algilaga, Melchor, 1994; Melchor, 1996). Esteve assenyala la troballa d'un mosaic en un terrer d'aquesta partida que fou destruït. Utrilla (1964) esmenta l'aparició de sigil·lata. Mesado (1969) assenyala la troballa de tres fragments de sigil·lata hispànica, dels quals un pertany auna vora de la forma 37 i un altre és de base amb part d'un segell il·legible. Les troballes de ceràmica romana s'estenen ala veïna partida del Tirao. Recents prospeccions en la zona realitzades per Algilaga i L'ARQUEOLOGIA ROMANA DE BORRIANA 93 Melchor (1994) han permés comprovar la importància de les troballes ceràmiques, que confirmen l'existència d'un assentament. 6) Borriana (Guichard, 1987: 84; Arasa, 1987: 54). En un sondeig fet l'any 1981 en un solar contigu al'ajuntament, donat aconéixer per Guichard (1987), on es va documentar el nivell fundacional de la ciutat datat en el segle IX, es van trobar fragments de vora de dolia iteules reaprofitats com a elements constructius en una paret. L'autor assenyala que deu tractar-se materials portats d'algun lloc pròxim, donat que no s'ha trobat cap nivelJ romà en la ciutat. Tanmateix, la seua presència en el segon dels sondeigs que s'hi han obert creiem que és molt significativa, puix es tracta de materials que per lJurs característiques difícilment serien transportats de lluny per al seu reaprofitament. El jaciment aquè corresponen deu estar situat prop ital vegada en el subsòl del mateix assentament islàmic. No és probable que estiguen portats d'algun jaciment pròxim com el Tirao, situat a1,6 km cap al N, distància que permet pensar més bé en assentaments diferents. Per la situació delIJoc que aquesta ocupa, en el mateix Caminàs i a la vora del riu Sec, creiem possible l'existència d'un primer assentament d'època romana. 7) Sant Gregori (Ripollés, 1980: 105; Arasa, 1987: 53; Verdegal, Mesado, Arasa, 1990; Mesado, Gil, Rufino, 1991: 63). En aquesta partida, les prospeccions realitzades per Mesado havien permés trobar algunes restes ceràmiques itessel·les iun as republicà que feien sospitar l'existència d'un assentament. A la veïna partida de les Salines es va trobar un as de Trajà. L'any 1978 es va fer un primer sondeig en una pal·cel·la situada en primera línia de platja, en el qual es van trobar alguns murs, abundants fragments de marbre iescassa ceràmica. En 1987 es va efectuar una campanya d'excavacions d'urgència en aquesta mateixa pm·cel·la, en la qual es van descobrir una sèrie d'habitacions de planta aproximadament quadrada que podrien correspondre auna àrea d'habitacions. Les parets d'algunes d'eIJes devien estar lluïdes ipintades, mentre que els seus paviments eren de morter irajoles. Els nombrosos fragments de plaques de marbre, en alguns casos motlJurades, pertanyen possiblement al recobriment dels sòcols de les parets. Les abundants tessel·les proven l'existència d'almenys un mosaic bícrom. També van resultar abundants els tubs ceràmics, possiblement utilitzats per aconduccions d'aigua. Pel que fa al material moble, prou escàs en general, es van trobar alguns fragments de ceràmica sigil·lata hispànica, africana A, parets fines i comuna. Apartir dels materials recuperats, la cronologia d'aquest conjunt es pot establir de manera aproximada entre mitjan segle I i el II de. 8) La Regenta (Peris, 1931: 8; Roca yAlcaide, 1932: 32; Fletcher, Alcacer, 1956: 154,159; Utrilla, 1962, 1963a i b: 14; Bru, 1963: 215; Pla, 1973; RipolJés, 1980: 34,105-106; Arasa, 1987: 50- Sl; Mesado, Gil, Rufino, 1991: 63). La Regenta és una torre iantiga alqueria situada avui en el terme municipal de les