scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

Ateneo de Castellon, ANUARIO 1995-96 • N.9

Castell Alonso, Vicente (Presidente)

Abstract

SUMARIO: Memoria de actividades del curso. Mª Teresa Calderón. Ciclo de conferencias·"La mujer en el mundo de hoy" . Santiago Fortuño Lloréns. Ciclo de conferencias sobre "La diversidad cultural de España, hoy. J. T. Un viatge cultural de l' Ateneu. Juan Carlos Usó. El Abstemio y la "Liga Antialcohólica Española" (1910-1915): Una cruzada frustrada. Rafael Ribés Plá. Canto a las cañas. Francesc Esteve. El pont del Montlleó al pla de Meanes. Francesc Esteve. Un curiós meteorit a la ribera de Cabanes. Francesc Esteve. Els nacionals s'incauten de l' observatori metereologic de l'Institut de CasteIló. Alvar Monferrer. Alardo Prats, un famós periodista nascut a CuIla. Jaume Carda i Lloren. "La Philologiememe au pire": Talem, de Sergi Belbel o un exemple de la incomunicació humana. Recital poético en el Ateneo de CasteIlón..

Full text

ANUARIO 1995 - 96 • N.o 9 • DICIEMBRE 1996 o DE CASTELLON ANUARIO 1995 -96. • N.º 9 • DICIEMBRE 1996 Comité de Redacción: Miguel Bellido, M. a Teresa Calderón, Ramón Codes, Alvaro Monferrer, Joan-Carles Usó SUMARIO Pág. Memoria de actividades del curso .. .................. .. ... ............................................. 3 M. a Teresa Calderón. Ciclo de conferencias·"La mujer en el mundo de hoy" 9 Santiago Fortuño Lloréns. Ciclo de conferencias sobre "La diversidad cultural de España, hoy ...................... ........ ............................ ....... .............. :................. 13 J. T. Un viatge cultural de l' Ateneu ................... ... ...... ... .. ... .............. ... ... ............. 15 Juan Carlos Usó. El Abstemio y la "Liga Antialcohólica Española" (1910-1915): Una cruzada frustrada .... ....... ... ..................................................... 17 Rafael Ribés Plá. Canto a las cañas...................................................................... 25 Francesc Esteve. El pont del Montlleó al pla de Meanes .... .. ........... .... .... ....... .. 33 Francesc Esteve. Un curiós meteorit a la ribera de Cabanes............................ 37 Francesc Esteve. Els nacionals s'incauten de l' observatori metereologic de l'Institut de CasteIló .. .... .... ........ ........ ........ ........ ......................... ... .. .. . .......... . .... .... 39 Alvar Monferrer. Alardo Prats, un famós periodista nascut a CuIla .............. 43 Jaume Carda i Lloren<;. "La Philologiememe au pire!": Talem, de Sergi Belbel o un exemple de la incomunicació humana ... .... . ... .... ...... .. ............. ....... 47 Recital poético en el Ateneo de CasteIlón........................................................... 61 Edita: ATENEO DE CASTELLON Imprime: DIPUTACIÓ ~ D E ~ CASTELLÓ ! Depósito Legal: es 453/87 ATENEO DE CASTELLON ~ MEMORIA D' ACTIVITATS REALITZADES PER L' ATENEU CURS 1995-1996 Castelló, 15 de juny de 1996 MEMORIA O' ACTIVITATS DEL CURS 1995 -1996 L' ATENEU DE CASTELLÓ, durant el Curs 1995 -1996, va programar un total de 27 actes entre conferencies, viatges, concerts, recitals poetics i altres actes diversos. Aquests actes es van desenvolupar entre el mes d' octubre de 1995 i el mes de juny de 1996, amb la següent distribució i detall: Dia 19.- Dia 20.- Dia 22.- Dia 26.- Dia 27.- ANY1995 MES D'OCTUBRE Aquest dia es va fer l' obertura oficial del Curs 1995 -1996, acte que es va rematar amb l'actuació de l'ORQUESTRA DE POLS I PUA "FRANCESC T ARREGA" de Vila-real. Comenca la serie d' actes en memoria del prof. ROYO i GOMEZ, amb la col.locació d'una placa commemorativa a la seua casa natalicia, al carrer O'Qonell, núm. 4 amb l' assistencia de la filIa i les autoritats. Es va fer un viatge a Valencia que s' aprofita per a veure, pel matí, el Museu Sant Pius V, al migdia es dina a l' Albufera i per la vesprada es va visitar INTERARTE. El Centre Galleg de Castelló, amb la col.laboració de l' ATENEU, va organitzar upa conferencia sobre "Rosalia de Castro" a carrec de l' escriptor XOSE NEIRA VILAS. Continuant amb els actes en homenatge al naturalista Prof. Royo i Gomez, el també Prof. de la UNED i membre de la Junta Directiva de l' A- TENEU, Sr. RAMON GODES i BENGOCHEA, dona una conferencia titolada " Al' entom d' un politic castellonenc: el Dr. Royo i Gomez" . 3 v- ~ ANUARIO 94-95 • N." 8 • Di c iembr e 1995 Dia 6.- Dia 10.- Dia 24.- Dia 30.- Dia 4.- Cicle honorant la memoria del Pro fe or Royo i Gómez MES DE NOVEMBRE Aquest dia el Prof. FRANCESC MICHAVILA i PITARCH, Secretari General del Consell d'Universitats i Ex-Rector de la Universitat Jaume I de Castelló, va tancar els actes en homenatge al Prof. Royo i Gomez, donant una conferencia amb el títol de "La forma ció científica de Josep Royo i Gomez i el seu compromís com a intel.lec tu al deIs anys 30". Es va fer un "RECITAL POETIC" a carrec deIs poetes de l' ATENEU, en el quaI actuaren Eliseo Balaguer, José Carlos Beltrán, Nieves Salvador, Victor V ázquez i Rosa Vilarroig. En commemoració del centenari de la mort del procer castellonenc Sr. DOMINGO HERRERO (esdevinguda 1'1 de setembre de 1895) i que fou catedratic i Director de l'Institut, eminent matematic, alcalde de la Ciutat i propulsor de la construcció del Parc Ribalta i del Teatre Principal, a més de posseir uns altres carrecs, el Prof . DANIEL GOZALBO i BELLÉS, va parlar sobre "Domingo Herrero i el seu temps". S' inicia, aquest dia, el Cicle "LA DON A AL MÓN O' AVUI" en el qual la Professora ASUNCIÓN VENTURA FRANCH, vicerrectora de la Universitat "Jaume I", de Castelló, ens va parlar de "Dona i dret". MES DE DESEMBRE Continuant arnb el Cicle esmentat anteriorment, la Coordinadora d' Activitats de l'Oficina d'Informació de Nacions Unides a Espanya i assistent a la Reunió de Pekin, la Sra. ALEXANDRA ISSACOVITCH, va parlar sobre "Dona i pobresa" . 4 Dia 15.- Dia 10.- Dia 11.- ATENEO DE CASTELLON ~ 1 seguint amb el mateix Cicle, la Dra. ROSA NAVARRO DURÁN, Catedratica de Literatura Espanyola a la Universitat de Barcelona, parla sobre "Dona i literatura". ANY 1996 MESDEGENER Va ser el dia de la presentació de l' Anuari corresponent al Curs 1994 -1995. A continuació el Prof. i filosof, Sr. ANTONIO ESCOHOTADO, va donar una conferencia sobre "El futur de les drogues". Es va donar un "RECITAL DE CANTil amb l' actuació de la mezzosoprano SUSANA GUERRA, la també mezo-soprano CONSUELO HUESO i el baix CARLOS REBULLIDA, que van ser acompanyats pels pianistes GLORIA D' AMATO i HECTOR ARTURO VALERO. 5 ~ ANUARIO 94-95 • N.o 8 • Diciembre 1995 Dia 12.- · Aquest dia es va fer la cloenda del Cicle sobre "LA DONA AL M6N D' AVUI". El Cicle es va tancar amb una conferencia de l'Excma. Sra. CRISTINA ALBERDI, ministra d' Afers Socials, qui va parlar sobre "La cimera de Pekin: Dona i política" . MES DE FEBRER Dies 10 i 11.- Aqu ests dos dies es van aprofitar per fer un viatge a Madrid i visitar el M useu del Prado i l' exposició Arco-96. Dia 8 .- Dia 22.- Dia 27.- MESDEMAR<; S'inicUl aquest dia el Cicle denominat "DIVERSITAT CULTURAL D'ESPANYA, AVUI". (BASCS, CATALANS 1 GALLEGS), amb una conferencia del Dr. JOSE CARLOS MAINER, catedratic de la UNIVERSITAT de Saragossa, qui ens parla sobre "La nova reducció de les províncies". Co nt inuant el Cicle abans esmentat, el Secretari de la ReÍé~.l Academia de la Llengua Basca i Catedratic de la Universitat del País Base, Dr. ENRIQUE KNORR, va donar una conferencia titolada "Llengua i Cultura al Pais Base, ahir i avui". Es va donar un "RECITAL LÍRIC MUSICAL", a carrec de la soprano GEMMA ROIG i el pianista DIEGO ORTEGA, amb obres de Werger, Ha lter, Albéniz, Brahms, Schumann, Turina i Moreno Torroba. MESD'ABRIL Dies 5 a 8.- Aprofitant el pont de Setmana Santa i Pasqua de Penteco sta, es va viatjar a Extremadura, per a recorrer distintes poblacions d' aquells indrets. 6 Dia 24.- Dia 26. - Dia 15.- Dia 24.- Dia 31.- Dia 15.- ATENEO DE CASTELLON ~ Aquest dia va tenir lloc un "ACTE D'EXALTACIÓ A LA SARSUELA ESPANYOLA" a carrec de l' ASSOCIACIÓ LÍRICA CASTELLONENCA, amb la participació de la mezzo-soprano TERESA NAVARRO, la soprano EMILIA VERA, el baríton ANTONIO VERCHILI i el tenor JAVIER BOVEA, acompanyats al piano pel mestre RAFAEL ROCA. Van interpretar fragments de sarsueles deIs mestres Serrano, Soutillo i Vert, Alonso, Sorozábal i Caballero. Continuant amb el Cicle "La diversitat cultural d'Espanya, avui. (Bases, catalans i gallegs)", el lingüista i filbleg de l'Institut d'Estudis Catalans; escriptor; assagista; Catedratic emerit i ex-Rector de la Uni·- versitat de Barcelona Dr. ANTONI BADIA i MARGARIT, va parlar sobre "La cultura catalana avui, en un moment de canvi". MESDEMAIG RECITAL DE PIANO a carrec de FERNANDO SOLSONA i amb obres de Bach, Beethoven, Chopin i Debussy. RECITAL LÍRIC a carrec del tenor OCTAVIO ALVAREZ, acompanyat al piano per JOS E BOSCA i amb obres de Giordani, Caccini, Fauré, Puccini, Strauss, Soutullo i Vert, Massenet, Bizet i Sorozábal. Aquest dia es va rematar el Cicle "La diversitat cultural d'Espanya, avui. (Bases, catalans i gallegs)", amb una conferencia a carrec del Catedratic de la Universitat de Santiago de Compostela; escript9r; assagista i membre de la Reial Academia Gallega, Dr. XESUS ALONSO MONTERO, que parla sobre "Siatuació de la cultura gallega, avui". MES DE JUNY Es dóna per finit el Curs 1995-1996 amb la celebra ció de l' Assemblea General Ordinaria. 7 ~ ANUARIO 94-95 • N .o 8 • Diciembre 1995 14 ATENEO DE CASTELLON ~ UN VIATGE CULTURAL DE L' ATENEU Continuant amb el seu programa acost~mat de viatges i exursions, l' Ateneu va organitzar aquesta primavera una visita a Extremadura amb la intenció de desvetllar l' interés deIs socis que encara no conegueren la regió. El viatge, que calgué preparar amb temps i una mica a la ventura, donada la quantitat de possibIes socis interessats en fer-lo, es va projectar per als quatre die s que van del divendres sant al dilluns de Pasqua. He~ de dir, (i creiem parlar en nom de tots els que hi van prendre part), que les condiciones de puntualitat, comoditat, me njar i tracte foren del tot satisfactories. Les tres nits es van passar a I'Hotel del Quinto Centenario en Cáceres; i des d' allí es van fer les excursions diaries, dinant successivament a Talavera de la Reina, al monestir de Guadalupe, a Mérida i a Toledo. Ja el primer di a, i encara de camí cap a Cáceres, ens detinguerem unes hores a Trujillo, ciutat típica de la Reconquesta i deIs Conqueridors d' America, on es va poder presenciar una processó prou singular, i admirar-ne, a més de les fortificacions medievals, algunes mostres de sa cera mica propia. El dissabte sant la visita a Guadalupe ocupa la major part del dia. En passar de l' altipla a les muntanyes que envolten el santuari i que es van travessar entre masses de boira espessa d'un volum gens corrent per ací, va canviar el paisatge fins al punt de no semblar-se a penes un i l' altre; i també l' arribada al monestir, quan va lluir, per fí, el sol, representa un canvi d' ambient molt notable. La vesprada, després de les impressions religioses i artístiques del dematí, va ser un descans dedicat a la visita de la Capital. El dia de Pasqua es van visitar dues ciutats prou notables, i diferents de les que s'havien vist. Dematí s' ana a la capital comunitaria, Mérida, la ciutat de més interés arqueólogic de l'Extremadura, i feren els visitants, acompanyats d'un guia" de primera classe", la volta a l' amfiteatre, al teatre i al circ romans, seguida de la de diferents monuments escampats per la ciutat, i van completar la jornada amb la visita al Museu Arqueologic. Cal dir que no va haver prou temps per a veure'l bé, i menys encara per a donar un cop d' ull al Museu de Geologia que hi va practicament "fer", el nostre difunt professor Vicent Sos, en una epoca per a tots prou difícil. Com a desea.rrec podem al.legar que el viatge era només "d'introducció". Valgue també l' excusa per a la visita que es va fer, per la vesprada, a la magnífica ciutat de Plasencia, amb el seu re cinte murat, les fonts, les esglesies, la plac;a major i el maravellós paisatge, amb les serres al fons. Hem de dir que la visió deIs camps verds, deIs embassaments del riu Tajo ben bé plens, així com la visió de la Serra de Gredos tota nevada, al dia següent, ja de retorn, no foren els menors deIs al.licients del viatge. 15 ~ ANUARIO 94-95 • N ,o 8 • Diciembr e 1995 Direm per acabar, que l' únic incident del viatge, un retras de dues hores ocasionat per un" embotellament" entre les províncies de Cuenca i Valencia, va ser considerat per qua si tots els viatgers com un mal menor i ocasió per fer acudits sobre els polítics culpables que no s'hagués acabat encara l' autovia i, per tant, del retraso Esperem que les iniciatives de la secció de viatges culturals de l' Ateneu tinguen, en el futur, l' exit que ha acompanyat al viatge per Extremadura. J. T. 16 ATENEO DE CASTELLON ~ ELABSTEMIO y LA «LIGA ANTIALCOHÓLICA ESPAÑOLA» (1910-1915): UNA CRUZADA FRUSTRADA Juan Carlos Usó Los orígenes de la lucha contra el alcohol en España Durante el siglo XIX" una verdadera p"rocesión de activistas del antialcoholismo cruzó el Atlántico en ambas direcciones"l. Los puntos de destino de aquellos esforzados cruzados eran EE.UU. y Gran Bretaña, aunque, en ocasiones, algunos campeones del antialcoholismo llevaron su causa más allá de las fronteras del mundo anglosajón. Así, en 1888 se formó en Valladolid la primera sociedad de temperancia española. Estaba inspirada por un pastor evangélico, L. Armstrong, y desde su principio tuvo un marcado carácter religioso. Pero al abandonar su fundador la ciudad castellana, la empresa moral" que con tanto entusiasmo había empezado, quedó disuelta"2. Algunos años después, concretamente en 1894, recaló en Artana (Castellón) el matrimonio inglés formado por el médico Alfredo Ecroyd Russell y Ana Mª Neild Thorp, que contaba con un dilatado curriculum corno militante antialcohólica. En su pueblo natal, siendo niña había fundado la «Banda de la Esperanza», una agrupación infantil contra el uso de bebidas alcohólicas. También creó la «Asociación de Mujeres Temperantes», en la que trabajó hasta 1890. Desde 1887 hasta 1892, fue representante de la «Alianza del Reino Unido», organizando, durante dos años consecutivos, los trabajos de la «Unión de Mujeres para la Abstinencia Total». Antes de venir a España, en diez años, había pronunciado alrededor de mil conferencias en más de ciento cincuenta ciudades diferentes de Gran Bretaña e Irlanda 3. El Manifiesto Médico Internacional contra el alcohol, firmado en 1903 por seiscientos sesenta y cuatro médicos europeos, y después por más de doscientos médicos españoles í1 , junto con el aliento y entusiasmo infundidos por su mujer, ani- (1) ASPINWALL, Bernard : El Reino Unido y América: influencia religosa, Madrid, MAPFRE, 1992, pág. 212. (2) PÉREZ RODRÍGUEZ, Ma nu el: "La t empera ncia en España", en El Abstemio, n .o 12, agos to-1913, pág. 2. (3) Cfr. GALLART TRAVER, Miguel: "D.3 Ana Maria Neild de Ecroyd", en El Abstemio, n.o 17, diciembre-1915, pág . 1. (4) Cfr. " Reglamento de la Li ga Antialcohólica Español a", en El Abstemio, n.o 2, ma yo-19 11 , pag4. 17 ~ ANUARIO 94-95 • N.o g • Diciembre 1995 maron a A. Ecroyd a emprender una campaña contra su consumo, considerado por los activistas antialcohólicos como "la principal y más terrible plaga de la humanidad"s. Entre 1909 y 1910, el Dr. Ecroyd, en colaboración con el médico de Tales (Castellón), Miguel Gallart Traver, editó tres folletos: Concepto médico del alcohol, Opiniones de hombres eminentes sobre el vino y La Iglesia contra el alcohol, que se distribuyeron gratuitamente, con el fin de recabar adhesiones a la causa temperante, especialmente de médicos, maestros y sacerdotes. Como anexo a los folletos se remitía el enunciado de una promesa por contraer: Prometo abstenerme en absoluto de toda clase de bebidas que contengan alcohol (salvo prescripción facultativa), y fomentar por cuantos medios estén a mi alcance la práctica de esta sana costumbré. En total, se recjbieron, más de quinientas ~romesas firmadas de todas las provincias, "excepto de Alava, A vila y alguna otra" . Fundación de El Abstemio y la «Liga Antialcohólica Española» Satisfechos por la acogida que habían tenido los folletos, los doctores Ecroyd y Gallart fundaron El Abstemio, cuyo primer número -con el subtítulo de "periódico antialcohólico" -vio la luz pública en octubre de 1910. Dicho periódico, impreso inicialmente en Valencia, se distribuyó gratuitamente entre todos los que habían adquirido el compromiso de abstinencia y todos los médicos de España. En vista de la acogida que tuvo el periódico, ambos médicos juzgaron conveniente formar una sociedad de temperancia que" sufragara los gastos de su publicación"g y acometiera "la magna y redentora obra de redimir a nuestro pueblo de la bochornosa esclavitud a que el funesto y terrible tirano alcohol le tiene sometido"9. Así, el 21 de marzo de 1911 se presentó en el Gobierno Civil de Castellón el Reglamento de la «Liga Antialcohólica Española», siendo constituida formalmente el1 de abril, tras una primera reunión celebrada en TaleslO. El Dr. Alfredo Ecroyd fue designado presidente de la Junta Directiva provisional, que contaba con tres vicepresidencias, desempeñadas por su mujer, Ana Mª Neild, Inés Crawford y su hijo, Russell Ecroyd. El Dr. Gallart se hizo cargo de la secretaría y se nombraron quince vocales, entre los que había varios médicos: Joaquín Decref Ruiz, de Madrid, Carlos Ferrand López, inspector provincial de Sanidad de Cuenca, J. Fernández Oliva, inspector municipal de Sanidad de Uncastillo (Zaragoza), etc. En la misma reunión se nombró a Francisco Fuertes Antonino corno di- (5) " Contra el alcoholismo, abstinencia", en El Abstemio, n.º 1, octubre-1910, pág. 4. (6) "Reg lamento de la Liga Antialcohólica Española", en El Abstemio, 11. º 2, mayo-1911, pág. 4. (7) PÉREZ RODRÍGUEZ, M. " La temperancia en España", en El Abstemio, n. º 12, agosto-1911, pág . 2. (8) lbid. (9) "Presentación", en El Abstemio, n.º 1, octubre-1910, pág. 1. (10) "Reglamento de la Liga Antialcohólica Española", en El Abstemio, n. " 2, mayo-1911, pág. 4 Y PÉREZ RODRÍGUEZ, M .: "La temperancia en Espai'ia", en El Abstemio, n. º 12, agosto-1913, pág . 2. 18 ATENEO DE CASTELLON ~ rector de El Abstemio ll que, desde entonces, cambiaría su subtítulo por el de "órgano de la Liga Antialcohólica Española" y pasaría a imprimirse en Castellón de la Plana -con una tirada de 10.000 ejemplares-hasta el cese de su publicación, a finales de 191512. Ideario e iniciativas temperantes La lucha contra el alcohol librada durante todo el siglo XIX en el mundo anglosajón, pasó por varias fases: "consciencia y persuasión moral; organizaciones dedicadas al antialcoholismo, y luego la prohibición total del alcohol; y, finalmente, grandes campañas dedicadas a una amplia gama de reformas sociales" 13. Si hubo un sentimiento que palpitó y se mantuvo constante a lo largo de la cruzada fue una "hostilidad provincial a la metrópoli, ya fuese Londres o Nueva York" 14. El movimiento antialcohólico en España, sin embargo, comenzó a articularse cuando en EE.UU. y Gran Bretaña ya estaba totalmente consolidado. Por lo tanto, no extraña que, incluso antes de constituirse la «Liga Antialcohólica Española», los cruzados españoles equipararan a los bebedores con" fumadores de opio, comedores de arsénico y aficionados a la morfina y cocaína"15 y expresaran públicamente sus anhelos mediante una declaración de principios de corte resueltamente prohibicionista: Declaremos, pues, guerra sin cuartel contra el alcoholismo, y adoptemos por lo tanto, con todos los amantes del prójimo, y todos los verdaderos patriotas que desean el bien de España el grito de guerra anglosajón: ABSTINENCIA TOTAL PARA EL INDIVIDUO, PROHIBICIÓN PARA EL ESTAD016. Según manifestaban los militantes del antialcoholismo en España, su postura se apoyaba en unas "bases científicas" , a saber: l-Que aún las pequeñas cantidades de alcohol son perniciosas, y no es alimento. 2--Que el alcohol aumenta la predisposición a enfermar y acorta la vida. 3--Que los no bebedores hacen más trabajo que los que beben, aún en moderación. 4-Que el alcohol daña a la prole y tiende a la degeneración de la raza, especialmente cuando lo beben las madres 17. Sin embargo, los pioneros españoles de la temperancia concedían tanto peso a esas cuatro "bases científicas" como a otras tantas "bases patrióticas", que también recogían en su reglamento: (11) Cfr. "Llamamiento", en EL Abstemio, n.º 2, mayo-1911, pág. l. (12) En total, aparecieron diecisiete números de EL Abstemio, con la siguie nte periodicidad: n.º 1, octubre-1910; n.º 2, mayo-1911; n.º 3, agosto-1911, n.º 4, noviembre-1911, n.º 5, febrero-1912, n.º 6, mayo-1912; n.º 7, agosto-1912; n.º 8, octubre-1912; n.º 9, noviembre-1912; n.º lO, febrero-1913; n.º 11, mayo-1913; n.º 12, agosto-1913; n.º 13, noviembre-1913, n.º 14, marzo-1914; n.º 15, junio-1914, n.º 16, abril-1915 y n.º 17, diciembre-1915. La colección completa del periódico se puede consultar en el Archivo Municipal de Castellón de la Plana. (13) ASPINWALL, B.: El Reil10 Unido y América: influencia religiosa, Madrid, MAPFRE, 1992, pág. 206. (14) Ibid. (15) FERNÁNDEZ OLIVA, J.: "Comentarios a una epístola", en EL Abstemio, n.º 10, febrero-1913, pág. l. (16) "Con clusión", en El Abstemio, n.º 1, octubre-1910, pág. 4. (17)" Reglamento de la Liga Antialcohólica EspaI101a'', en EL Abstemio, n.º 2, mayo-1911, pág . 4. 19 ® ANUARIO 94-95 • N.O 8 • Diciembre 1995 l-Que el uso del alcohol como bebida es la principal causa de locura, pauperismo, inmoralidad y crimen. 2-Que ha sido probado que, en los países en que la venta pública de bebidas alcohólicas está prohibida, los gastos del Gobierno se reducen a la mitad. 3-Que, cuando la cantidad de dinero invertido en intoxicantes disminuye, sigue enseguida el aumento proporcional de prosperidad comercial y más fondos para el Estado. 4-Que «los males del alcoholismo son, en nuestro tiempo, más grandes que los de la guerra, la peste y el hambre » 18. Con todo, la finalidad de la «Liga Antialcohólica Española» se resumía en los siguientes objetivos: l-Informar a la opinión pública sobre los peligros del uso de las bebidas alcohólicas por medio de conferencias, libros, periódicos, folletos y cuantos medios conceptúe oportunos. 2-Poner de manifiesto las ventajas de la abstinencia total e invitar incesantemente a toda clase de personas a que firmen la promesa de abstención, sin excluir edad, condición y sexo. 3-Influir cerca de los poderes públicos para conseguir de éstos cuantas medidas tiendan a la consecución de los fines que persigue la Liga; esto es, abstención para el individuo y prohibición para el Estado. 4-Fomentar la fundación de sociedades similares, inspiradas en los mismos principios de la Liga y afiliadas a ella. 5--Mantener relación con las sociedades similares, nacionales y extranjeras, y también con cualesquiera que considere oportuno. 6-Convocar, cuando estime conveniente, congresos internacionales antialcohólicos y concurrir a los que se celebren en los demás países, siempre que los fondos lo permitan, cuidando en todo caso que la Liga esté dignamente representada en los mismos. 7-Recabar el valiosísimo apoyo de la clase médica, el que seguramente no ha de faltarle, dada la índole eminentemente higiénica de esta campaña. 9-Intere s ar a favor de esta causa al magisterio, tanto oficial como privado, para que incluya en sus programas la enseñanza antialcohólica, desde el punto de vista científico. 10--Reunir todos aquellos datos que estime necesarios para obtener verídicas estadísticas sobre la fabricación, importación y venta de licores alcohólicos en cada provincia, así como de los crímenes, locuras y mendicidad causados directa o indirectamente por dicho consumo, yen relación también con el número de tabernas o, mejor dicho, de las facilidades de medios para beber vino, aguardiente y demás licores antialcohólicos19. Para darse a conocer y llevar a cabo sus fines, la «Liga Antialcohólica Española» intentó incorporar a sus filas a figuras de reconocida influencia y prestigio social. En este sentido, consiguió la afiliación del Dr. Rafael Rodríguez Méndez, catedrático de Higiene de la Facultad de Medicina de Barcelona, ex diputado a Cortes, vicepresidente de la Federación Internacional para la prohibición de bebidas alcohólicas, fundador de la Gaceta Médica Catalana y autor de varias obras médicas, quien ocupó la presidencia de la «Liga Antialcohólica Española» entre 1911 y 1913, pasando luego a desempeñar una de sus vocalías 20 . (18) Ibid . (19) Ibid . (20) Cfr. FUERTES ANTONIO, Francisco : "Los camp e ones de la Liga", en El Abstemio, n.o 4, noviembre-191 1 , pág. 1 Y "Renovación de la Junta Directiva", en El Abste mio , n.O 1 O, febrero-1913, pá g. 4. 20 ATENEO DE CASTELLON ~ Así mismo,la institución en pro de la abstinencia se congratuló de manera especial al recibir la adhesión de Antolín López Peláez 21 , obispo de Jaca y después arzobispo de Tarragona, quién, además de emitir una pastoral apoyando la causa antialcohólica22 ,llegó a colaborar en un par de números de El Abstemio 23 . A título prácticamente anecdótico, se puede destacar una iniciativa que contó también con los plácemes de la «Liga Antialcohólica Española»: el establecimiento en el pueblo castellonense de Tales, por parte de un convencido antialcohólico, del que probablemente fuera el primer -y, quizá, únicocafé sin alcohol abierto en toda España, cuyo propietario, además, vetó la disputa de juegos prohibidos de azar en el mism0 24 . El fracaso del movimiento antialcohólico en España No obstante, así como en pocos meses, pr~vios a la fundación de El Abstemio y la «Liga Antialcohólica Española», se habían recibido más de quinientas firmas contrayendo la promesa de abstinencia total y adhiriéndose al movimiento temperante, transcurridos casi cuatro años, el número de firmas no superaba el millar 5. Por otra parte, en agosto de 1913, el director de El Abstemio se lamentaba amargamente ante el hecho de que muchas pers\mas, con inquietudes antialcohólicas, ignoraran a esas alturas la existencia en España de una organización defensora de la abstinencia a ultranza: Son muchos los españoles y extranjeros que se dirigen a nosotros en demanda de noticias sobre bibliografía antialcohólica. Son muchos también los que ignoran la existencia de la «Liga Antialcohólica Española». [ ... ] Muchos autores de artículos publicados en importantes revistas españolas han escrito sobre alcoholismo doliéndose de la falta de una Liga Antialcohólica en nuestra nación, cuando ésta funciona por espacio de algunos años. y esto es vergonzoso que ocurra, y nosotros tenemos la obligación de evitarlo [ ... ]26. Cabe preguntarse qué factores pudieron determinar la escasa repercusión social de la «Liga Antialcohólica Española», cuando la tirada de El Abstemio era de 10.000 ejemplares y, además de ser gratuito, en cada uno de ellos se hacía el siguiente ruego al lector: "Después de leído tenga la bondad de entregarlo a otro" 27. Es decir, ¿por qué cesó la publicación del periódico, languideció la sociedad temperante, que con tanto entusia~mo se había fundado en tierras castellonenses, y, en definitiva, no se consolidó en España la cruzada antialcohólica? (21) Cfr. FERNÁNDEZ OLIVA, J.: "El Obispo de Jaca y nuestra obra", en El Abstemio, n.º 6, mayo-1912, pág. 1; FUERTES ANTONIO, E: "La gran cruzada", en El Abstemio, n.º 7, agosto-1912, pág . 1; FUERTES ANTONIO, E: "Ilmo. Sr. D. Antolín López Peláez", en El Abstemio, n.º 8, octubre-1912, pág. 1 Y FERNANDEZ OLIVA, J., "Un buen ejemplo", en El Abstemio, n.º 13, noviembre-1913, pág. l. (22) Cfr. LÓPEZ PELÁEZ, Antolín: "Pastoral del Sr. Obispo de Jaca", en El Abstemio, n.º 11, mayo-1913, pág . 2-3. (23) Cfr. LÓPEZ PELÁEZ, A.: "El alcohol y la milicia", en El Abstemio, n.º 10, febrero, 1913, pág. 3 Y "Sociedades antialcohólicas", en El Abstemio, n.º 17, diciembre-1915, pág. 2-3. (24) Cfr. ROS, José M.ª: "Un café antialcohólico", en El Abstemio, n.º 9, noviembre de 1912, pág. 2 Y PÉREZ RODRÍGUEZ, ~.: " La temp~rancia en España", en El Abstemio, n.º 12, agosto-1913, pág. 2. (25) Cfr. PEREZ RODRIGUEZ. M. "L, temperancia en España", en El Abstemio, n.º 12, agosto-1913, pág. 2. (26) FUERTES ANTONIO, E "Suplicamos", en El Abstemio, n.º 12, agosto-1913, pág. l. (27) Dicho ruego figura en la cabecera de todos los números del periódico. 21 ~ ANUARIO 94-95 • N.o 8 • Diciembre 1995 En opinión de un activo abstinente, los españoles" miran con indiferencia la Liga Antialcohólica Española por estar constituida en Castellón, provincia inferior y de menos importancia"28. En cambio, para el presidente de la «Cooperativa Vegetariana de Barcelona», no era éste el motivo, sino que "no se ha hecho una verdadera y positiva propaganda"29. Por su parte, la prensa de la época apuntaba otras razones donde fundar el escepticismo general provocado por esta iniciativa contra el alcohol: aplaudimos sin reservas estas elevadas aspiraciones; si bien se nos alcanza que no es España el país donde tales campañas sean de una imperiosa necesidad, porque en nuestra nación tiene el alcohol un número insignificante de habituales, 'si lo comparamos con la cantidad verdaderamente abrumadora de bebedores empedernido s que tienen otros países [ .. . ] Debemos notar asimismo que, desde el punto de vista económico, esta campaña decidida en pro de una absoluta abstinencia podría causar algún perjuicio a una región como la nuestra, que cuenta entre sus principales producciones la del vino. Acaso más conveniente fuera para el interés general substituir estas predicaciones en favor de la completa abstinencia por algunas recomendaciones y consejos, invitando a la templanza y a la morigeración en el uso del vin030. El hecho de que el movimiento temperante llegara a España tardíamente, cuando en el marco cultural anglosajón ya hacía décadas que estaba totalmente arraigado, así como la nutrida presencia de personas de origen británico (Alfredo Ecroyd, Ana Mª Neild, Inés Crawford, Russel Ecroyd, Sarah Waterfall, Maud West, María Thorp, Priscilla H. Peckover, Eduardo Neild, Arturo Backhouse, María Carr, Rober- to Leslie Ridge, Inés Neild, Leonard Clayton Ridge, Guy Hayler, James Herbert Midgele)" Percy J. Buffard, la señora Blatherwick, el reverendo J. E. Briggs, etc.) en el seno de la «Liga Antialcohólica Española», posiblemente determinaran que, a ciertos niveles, la cruzada contra el alcohol fuera contemplada como una iniciativa exótica y pintoresca, propia de anglosajones. Lo que parece seguro es que el fallecimiento de Ana Mª Neild 31 , verdadera impulsora y alma mater de la cruzada en favor de la sobriedad obligatoria, aceleró la desaparición tanto de la «Liga Antialcohólica Española» como del periódico El Abstemio. Sin embargo, aparte de estas causas, que podríamos considerar espe cificas, concurrieron otras causas genéricas que motivaron el fracaso del modelo antialcohólico anglosajón en su intento de ser implantado en España. En EE.UU. y Gran Bretaña las organizaciones antialcohólicas ofrecían un cauce para el activismo religioso, el autodidactismo y la mejora laboral y social en el ámbito de la comunidad local. Las condecoraciones, medallas, escarapelas y demás distinciones otorgadas daban una sensación de decencia, identidad y respetabilidad. Los mítines y manifestaciones públicas, así como las reuniones sociales, ofrecían oportunidades de contactos, mejora profesional y perfeccionamiento organizativo, dando lugar, en más de un caso, a nuevas coyunturas de negocios en otros campos (decora- (28) ROS, J. M.: "Carta abierta", en EL Abste mi o, n.º 14, mar zo- 191 4, pág. 4. (29) VALLVERDÚ, André s: "Carta abiert a", en El Abst emio, n.º 1 6, ab ril-191 5, pág. 3. (30) "Contra el alcoholismo", en Art es y Le tra s, n.º 13, l -novie mbr e-19 11 , pág. 6. (31) Cfr. GALLARTTRAVER, M. "D .ª Ana María Ne ild de Ecroyd", en [f Abstemio, n.01 7, dicie mbre - 191 5, p ág . 1. 22 ATENEO DE CASTELLON ~ ción, industria editorial, etc.); así, puede decirse que el antialcoholismo militante" se convirtió en un auténtico modo de vida"32. En otro orden de cosas, la aportación de las mujeres británicas y estadounidenses a la lucha antialcohólica fue decisiva: Esa lucha les permitía atacar un mundo dominado por los hombres so capa de respetabilidad antialcohólica. En las tabernas las mujeres perdían dignidad y carácter y se convertían en meros objetos sexuales. Los bares norteamericanos solían tener imágenes lascivas de mujeres alusivas a la prostitución. Esto era un símbolo de la doble moral masculina, porque, además, atacaba la institución matrimonial estable y civilizadora 33 . El antialcoholismo anglosajón se nutría de un fuerte movimiento rural" matizado por antipatía a los valores de la nueva vida urbana,,34 en los grandes núcleos de población industrializados, donde solían manifestarse brotes de tensión social vinculados a minorías raciales, inmigrantes y marginados. Se trataba de importantes segmentos de población a los cuales, los prejuicios de los activistas antialcohólicos -troquelados con la impronta del fundamentalismo-, asociaban de modo permanente con el abuso de bebidas alcohólicas. Por el contrario, a principios del siglo XX, el Estado español configuraba una sociedad eminentemente rural y agraria -:,con alguna salvedad en Cataluña y el País Vasco-, dominada por el arcaísmo y caracterizada por un estancamiento secular. Una sociedad que todavía no percibía las ciudades -ni muy industrializadas, ni demasiado populosascomo focos de corrupción babilónica, sino, más bien, como símbolos de progreso y modernidad. Se trataba, también, de una sociedad ajena a tensiones sociales relacionadas con la presencia de minorías raciales e inmigrantes, en la que, además, la mujer vivía totalmente subyugada a la autoridad del padre o marido. Este hecho hacía prácticamente imposible que las mujeres españolas pudieran desempeñar, con respecto al antialcoholismo, el mismo papel de las mujeres anglosajonas, las cuales, a esas alturas, ya gozaban de cierta emancipación. En el Estado español, pues, algunos prohibicionistas británicos, junto con médicos autóctonos, consiguieron despertar la alarma de ciertos sectores fundamentalistas ante el consumo de alcohol, pero no hubo un verdadero entendimiento entre los líderes de la tendencia institucional (representada por los colegios de médicos y farmacéuticos) y los próceres morales del antialcoholismo, por lo cual nunca llegaron a darse las condiciones mínimas necesarias que cristalizaran, como en el caso estadounidense, en la prohibición total de las bebidas alcohólicas 35 , tras la entrada en vigor de la Ley Volstead, más conocida como Ley Seca. Desde luego, en España no se produjeron cambios legislativos drásticos que afectaran la venta y consumo de alcohol, aunque sí se adoptaron varias medidas de escasa relevancia. Así, por ejemplo, el ministro de la Gobernación, Juan de la Cierva, antes de constituirse la «Liga Antialcohólica Española», concretamente entre 1907 y 1909, ya había ordenado el cierre de las tabernas en domingo, destinando también (32) ASPINWALL, B.: El Reino Unido y América: illfluellcia religiosa , Madrid, MAPFRE, 1992, pág. 207 .) (33) Ibid., pág. 226. (34) Ibid., pág. 207 (35) Sobre la historia del antialcoholismo anglosajón, cfr. ESCOHOTADO, Antonio: Hi s toria g en e ral de la s dr og a s, Madrid, alianza, 1989, vol. 2, págs. 128-132,225-230 Y 268-277. 23 ~ ANUARIO 94-95 • N.o 8 • Diciembre 1995 tos y calidades. Con cañas se construyen diferentes formas para distintos usos de setos y cortavientos, tanto en fincas rústicas como en jardinería, siendo así mismo guías y protección para muchas flores y plantas, especialmente para los claveles al evitar se doblen sus esquejes. Las velas de los carros de arrieros y traficantes u "ordinarios" que se hacían para proteger las cargas durante sus largos viajes del sol y las lluvias, se hacían con cañizos de finas cañas revestidos de telas o lonas em"!Jreadas sujetos por los" arquillos" y atados estos en los varales. Cañas tapadas por ambos lados y vacías por completo por dentro, se servían a las mujeres como estuche para guardar en evitación de que se oxidaran, ganchillos para hacer punto de gancho y agujas largas para hacer punto, o incluso siendo finas y tapadas por un solo extremo, se las fijaban en el sobaco o en la cintura de los delantales y sayas, para tejer piezas tubulares, como mangas de jerseys y hacer calceta. También en la limpieza y aseo de las viviendas jugaban un gran papel las cañas, pues a más de los usos ya indicados, se empleaban las escobas para barrer con su mango de caña y rematadas con plumeros de hojas de palmito sujetas en un extremo; y escobas con mango muy largo, las apelaban" esteranyadores" que servían para quitar las telarañas de techos y rincones. También los pintores de "brocha gorda" usaban diferentes tipos de cañas, para remover la cal muerta en los cubos para" emblanquinar" o mezclar "blavet", "almanguina", "fuxina" u ocre para obtener tonos diferentes. Se valían de ellas para pintar lugares altos en interiores o fachadas, previo rascado de las paredes, mediante espátulas fijadas en los extremos de las repetidas cañas. Donde no había colchoneros, las mujeres vareaban las lanas de sus colchones mediante varitas de fresno y una cañita para dar la vuelta a los vellones. Las cañas finas cortadas a tiras longitudinales y remojadas para hacerlas más maleables o empleándolas verdes todavía, se usaban junto a los juncos que servían como guías, para ir entrelazándolas en la manufactura de cestas y canastas de mil formas y modelos que luego servían de recipientes y embalajes para el transporte o acarreo de materiales de construcción, gravas, frutas, verduras, hortalizas, pescados y en especial uvas, para llevarlas a los mercados y lugares de venta. Quizás la cestería, fuera la actividad que más cañas consumía para manufactura, y con ellas también, se revestían bombonas de vidrio para proteger éste tras forrarlas con paja entre el cristal y las cañas, en evitación de que golpes y presiones las estropeara, empleándose estas garrafas principalmente para el transporte de vinos, aguas y licores o aguardientes. El carpintero removía la cola con una cañita para pegar sus maderas y trocitos de caña servían para madejar u ovillar cordeles, hilos y bramantes que luego usaban los guarnicioneros, los zapateros, los albañiles, boteros y en otros muchos usos, incluso alambres finos. Hasta en los actos festivos se beneficiaban las gentes de las cañas, pues ahi tenemos en las Navidades las célebres zambombas o aquellas" flautetes" para la gente menuda hechas con un canuto y un papel de fumar en un extremo, que al vibrar, emitían un agradable zumbido y con los que tanto golgorio se armaba, pues era facilísimo el hacerlas sonar cualquiera. Y aquellos otros instrumentos con un extremo cortado en pico y un vibrador hecho con madera de adelfa o "baladre", y con varios agujeros hechos en la caña para sacarle diferentes notas, y que gente práctica sabía hacer sonar perfectamente, instrumentos estos, que solían venderse teñidos de rojo o morado en todas las ferias. También como acompañante musical se empleaban 30 ATENEO DE CASTELLON ~ sobre todo en los bailes y serenatas, la "xitxanes" que eran cañas astilladas por un extremo y que sujetándolas con una mano, se golpeaban sobre la otra sonando con un agradable "tac.tac.tac" como acompañamiento. Y hasta ciertos cazadores a la espera, se hacían hábilmente pitos y flautitas con cañas que utilizaban como reclamos. Otro uso que allá por la primavera hacían los chiquillos de las cañas, consistía en cortarlas cuando todavía estaban verdes por su base, los plumeros que como indicamos rematan las cañas y que están completamente huecos, y empleándolos a modo de cerbatanas, servían para al soplar y expeler con fuerza los huesecillos del "lledoner" o las cerezas o los granos de 11 pesolina" que guardaban en sus bocas, emprendían peligrosas luchas entre diferentes bandas, con peligro de darle a alguien en un ojo y dejarlo tuerto o simplemente para molestar a la gente y salir corriendo. y para terminar con la exposición de este variado y múltiple uso que yo recuerdo y que seguro en otros lugares se emplearían para otras muchas cosas las cañas, sólo añadiremos, que en su interior y cerca de cada nudo, se forma un telo asaz grueso, blanco y completamente estirjlizado por haber estado siempre encerrado y sin contacto externo con nada, que solía emplearse para restañar pequeñas heridas o rasguños muy eficazmente; y así mismo las raices se utilizaban bien lavadas y cortadas a tiras, para tras hervirlas, hacer un cocimiento que decían era excelente remedio para rebajar la tensión sanguínea de las personas, en evitación del empleo de sanguijuelas y cantáridas. Pero los tiempos pasan y con ello infinidad de cosas, de usos y de costumbres, y así hoy, muchos que hace no más de medio siglo apenas, todavía eran corrientes, apenas existen o se practica con ellos y por tanto no se usan, con los consiguientes cambios que ello reporta, desapareciendo pues cosas que fueron de uso cotidiano por infinidad de gentes, junto con oficios que antes constituyeron el medio de vida para muchos ciudadanos y, en una palabra, quedó eliminada gran parte de la artesanía, esa mezcla de arte y buen hacer, devorada por la técnica del mecanismo, por las grandes cadenas de trabajo que tanto embrutecen moralmente al hombre al no sentirse creador, sino simple pieza de algo que no acaba de comprender ni asimilar, y por otros elementos del automatismo al imperar lo macro sobre lo micro y lo personal. Y en el caso que nos ocupa, las cañas, esas modestas plantas que tantos bienes y diversiones incluso, nos reportaron a bajo costo y sin pedirnos nada, siendo elementos tan adaptables para solucionar fácilmente mil necesidades de la humanidad, un buen día, casi desaparecieron devoradas como tantas otras cosas, o lo que es peor, casi relegadas al ingrato olvido, por un mal llamado progreso y por el imperio científico que nos anula y rodea. y el día que no queden cañares, yo me pregunto ¿que será de la tan nuestra 11 processó de les canyes". 31 ~ ANUARIO 94-95 • N.o 8 • Diciembr e 1995 32 ATENEO DE CASTELLON ® EL PONT DEL MONTLLEÓ AL PLA DE MEANES Francesc Esteve. Era un entramat de cordes d' acer i tauleOs subjectes per fils de ferro fet amb destresa i ben poques despeses, que enllac;ava els dos margens del riu Montlleó entre Atzeneta i la Torre d' en Besora. El vaig veure per primera vegada al final d'una llarga excursió seguint la Rambla en els darrers die s del mes de setembre de 1926. Era al capvespre i la llum s' esvaIa en celatges grisos que lentament anaven enfosquint-se. La mateixa subtilesa d' aquella pobra construcció recolzant-se en antigues rUInes; el negre deslluit de les fustes empastifades de quitra; el pausat caminar d' un home que tornava del treball portant el matxo del ronc;al... tot s' agermanava per donar al paisatge un ambient melangiós de vella estampa romantica. Ponts semblant, potser fets per la mateixa ma, n'hi havia als pobles del Millars, i als pocs que coneixia soIs vaig veure curioses obres que animaven la vida rural. En canvi aquell del Montlleó ja des del principi em va atraure i li donava preferencia. Tenia molt de caracter i en ellla nota pintoresca es vinculava al passat per les romanalles antigues que li feien de fonament: l' estrep amb senyals d' un arc enfonsat; la pilastra del mig arrasada per les riuades i refeta de vell; apedac;aments i retocs en l' obra antiga que servia de suport a l' obra nova, audaciosa, senzilla, pero eficient i aprofitada al maxim. Fins el carros passaven per aquell entramat balandrejant que als sotracs es movia com una atracció de fira; i si un pas en fals no els llanc;ava al fons del riu era pels rengles de fustes que a cada banda servien de varal. Passats trenta anys feren la carretera d' Atzeneta a Sant Pau d' Albocasser per la Torre d' en Besora, que deixa marginat el vell camí i el Pont caigué en desús. Com el pas es feia cada vega da més perillós llevaren les taules i els fils deixant soIs els quatre cables, gruixuts, ben ancorats, que foren l' anima d' aquella estructura penjant, i al vell "Pont" ara en diuen "les Maromes". Resta encara el toponim per a la finca que hi ha al marge esquerre, coneguda pel "Mas del Pont". Que no és l' actual de la carretera, sino el d' abans, que estava uns cinquanta metres més avall. La jubilació del Pont, el deixar de ser obra pública en actiu, el va convertir en una romanalla arqueologica, que per ser nostra i encara inedita valia la pena estudiar-la. Al desapareixer les taules de la passarel-la resten ara més visibles els carreus i mampostos que es superposen en una estratigrafia clara i reveladora. 33 ~ ANUARIO 94-95 • N." 8 • Diciembre 1995 A baix hi ha obra molt antiga, que manté sencera a l' estrep esquerre, fet de pedres picades, irregulars al mig i esquadrades a les arestes, tates ben ajustades i encastades en la roca del marge. O' ad que haja resistit les fortes avingudes: pero no l' arc que li seguia, del qual soIs en resten els dos salmers. Aquest arc voltava sobre una pilastra sentada en un graó de roca al mig del riu, de la qual soIs es veu part del cossol i quatre carreus. Que són prou per a saber com era: amb tallamar, i disposta per a rE:bre un segon arc voltant sobre el graó de roca fins a l' estrep de la dreta, on el marge és de terra i tot ho arrossegaren les riuades. Oestrult el pont, per refer-lo al~aren una esvelta pilastra quasi damunt del cossol de l' antiga, feta de pedres ben picades i ajustades, probablement a més al~ada, perque les riuades no l' atan~aren. Pero la gran avinguda del8 d' octubre de 1787 se l' endugué i el pas torna afer-se per l' antic gual fins que passats més de cent anys feren el pont penjant. El constructor mostra ingeni i habilitat, aprofitant al maxim les obres velles. A l' esvelta pilastra del marge de la dreta afegí un pujador i a l' altra banda al~a pilastra nova damunt l' estrep del pont antic, deixant constancia en menuda cartel-la de l' any en que la varen obrar: 1898. EL PONT ANTIC Els que feren el primer pont al Pla de Meanes eren bons observadors i varen escollir el millar lloc per bastir-lo. A la sortida de l' alta muntanya el Montlleó ha deixat una escampada de pedrots, grava i arena, que afloren als marges en penyasegats, tal usos i costeres. Un sol insegur per assentar en ell obra ferma. Pero a Meanes en poc espai afloren al fans del riu els conglomerats del subsol, ben cimentats, fent una roca compacta, on es pOgueren assentar els estreps i la pilastra de l' are. I així l' estrep del marge esquerre es va fer damunt la roca que aflora al fons del caixer com a dos metres delllit del riu estalviant obra i fonaments. El mampost s' aixeca 1'70 m., amb una amplada de 2'90 m., eixamplant-se cap amunt per a donar més espai al camÍ. El parament és senzill: cinc filades de pedres poc treballa des, pero ben ajustades entre carreus cantoners, fan una obra ferma, monolítica, que estant encastada en la roca ha vist passar incolume les més violentes avingudes del riu. El que no pogué resistir-les va ser l' arc que li seguia, del qual soIs en resten els dos salmers. Com el major soIs té 0'60 m. de llarg per 0'15 m. d'ample a l'intradós és de creure que les dovel.les serien menudes. Hi ha als costats de l' estrep sengles forats per als sostenidors de la cintra. A 16'50 m. de l' estrep, a dalt del graó de roca que parteix en dos sectors desiguals elllit del riu, i al costat de l' esvelta pilastra del segon pont, afloren els fonaments de la pilastra més antiga, arrasada per les riuades. En la roca dura es va excavar la seua planta el-líptica, arestada a contracorrent i més arrodonida per darrere. En el buit es veu l' empla~ament deIs carreus, i encara en resten tres encastats en la roca, i un altre que degué servir de refor~ al tallamar. El que ara es veu del cossol té 4'50 m. de llarg per 2'80 m. d' ample, podent calcular com la rneitat de la pilastra i aquesta tindria 2'80 m. de gruix. 34 ATENEO DE CASTELLON @ Per tant el pont tingué dos arcs. de segur que el de l' esquerra tenia 8' 50 m. de llum, cobrint la secció fonda delllit del riu, i el de la dreta damunt el graó de roca seria més estret servint de sobreeixidor a les riuades. Els salmers d l' estrep de l' esquerra donen per a l' arc 2'90 m. d' ample, que descomptant els 0'80 m. per als ampits, en resten per a la cal<;ada 2'10 m., suficients per al transit roda t. De les tres seqüencies que es poden seguir al Pont del Montlleó en el Pla de Meanes, la que més interessa és la primera perque l' estrep del marge esquerre i el fonament de la pilastra que hi ha al mig del riu són les darreres romanalles d' un deIs poquíssims ponts romans que hem trobat a les nostres comarques. També el pont suposa la presencia d' an.tics camins, que anarem resseguint, i podem afirmar que va ser el centre d' una complexa xarxa viaria, que per molt de temps i de tant en tant anava resseguint-la i tinc idees molt cIares del tra<;at de les cal<;ades i els objectius que es proposaven. (*) "Esta rambla (la de la Viuda) aumentada con el rio Monleón, que baxa de los prados de Mosqueruela, y derribó el pue~te de Atseneta ... " Fr. Joseph Rocafort: "Libro de cosas notables de la villa de Castellón" . Castellón, 1945. Pago 53. 35 ~ ANUARlO 94-95 • N ,o 8 • Diciembre 1995 36 ATENEO DE CASTELLON ~ UN CURIÓS METEORIT A LA RIBERA DE CABANES Francesc Esteve. L' oncle Antoni ho contava alguna vegada, sabent que jo sentia curiositat per aquestes coses. Mai digué quan va succeir, pero recordant la seua vida, crec que seria en la segona decada de la present centúria. Llavors ell portava algunes obres al terme de Torreblanca i per compromís accepta l' encarrec de bastir una caseta a la Ribera de Cabanes, lloc de mala fama, on la terciana era endemica i feia estralls. Per c;o mateix, i per cosa poc important soIs volgué que l' acompanyara Marmaneu, el seu manobre de més confianc;a. Ja havien cobert i estaven lluint per dins quan o"iren una fonda remor i un espetec com un tro fort i sostingut, que els feu aturar la feina; sorpresos, perque el Solllula de pIe i al cel no es veien senyals d' aigua. Marmaneu eixí per veure que passava i crida: "Ix Antoni i voras; esta tot ras, no hi ha núvols i ¡esta plovent!. El meu oncle acudí a la porta i els dos es quedaren mirant l' estranya pluja. Pero aviat se n' adonaren que l' aigua al caure damunt les teules de la caseta, en les fustes de l' obra i per les pedres del marge dringava, fent un soroll com mai al ploure l'havien olt. També el gotejar a la llum del Sol donava una rara lluentor. 1 a l' observar millor s' astoraren; no cala aigua ¡plovien claus!. Si, claus menuts, prou curts i gruixuts ... pero ¡eren clausL Malgrat foren pocs els que la varen veure aquella "pluja de claus" causa forta impressió a la Ribera i la notícia corregué rapida per Cabanes, Torreblanca i Orpesa, sense que ningú dubtara del fet per la serietat de les persones que ho testificaven i les mostres de "claus" que es varen recollir. 1 així, quan alla pels anys vint vaig iniciar les recerques arqueologiques encara es mantenia molt viu el seu record en la gent del camp al Bruseral, a la Venta deIs Frares, a la Senieta .. .i entre els pescadors de la Torre de la Sal. Pero la millor informació me la dona Joaquim Peris el dia que vaig anar a Borriana per veure la seua col.lecció. No soIs conta aquell fet estrany de "la pluja", sino que em mostrara tres claus recollits en aquella ocasió, i que tenint-los a les mans puc dir exactament com eren: curts i massissos, amb la cabota rodona, i cos curt quasi cilíndric acabat en punta. Venien a tindre poc més d' un centímetre de llargada, i el seu color era gris clar, com d' oxidacions recents, esbrinant-se encara el blanc, com de plata o estany, que originariament degueren tindre. No vaig gosar prendre nota d' ells, perque Peris era home susceptible, dolorit per algún abús de confianc;a, i guardava molta reserva en les seues coses. 37 ® ANUARIO 94-95 • N.o 8 • Diciembre 1995 Aquella mostra confirmava la idea que m'havia fet de la famosa "pluja". Era senzillament un meteorit, i tan rar que potser no se'n tinga notícia d'altre semblant. Cal imaginar-lo com una gran massa de metall blanc i de baixa fusió, que a l' entrar en l' atmosfera, sotmés a fortes temperatures es derretí prenent forma líquida, i garbellat el metall per l' aire es precipita en gotes, que semblaven claus. De toto aco fa molts anys i les persones que m' informaren ja no hi són. El nostre oncle Antoni; l' amo de la Senieta, Joaquim Peris j el seu masover, Rufina; el Pulido, que vivia aprop del Bruseral; "el sinyo Eduardet d'Orpesa", tan amic de casa ... Tots feren el seu camí per llei de vida. Potser reste encara algú per la Ribera que va oír parl~r de la "pluja de claus", pero el seu record no tardara en perdre' s. Es la raó de que redacte la present nota, donant fe que una vegada per aquella banda del pla d' Albalat caigué un estrany meteorit que a l' espargir-se en gotes metal-liques, feia l' efecte que" plovien claus". 38 ATENEO DE CASTELLON ~ ELS NACIONAL S S'iNCAUTEN DE L'OBSERVATORI METEOROLOGIC DE L'INSTITUT DE CASTELLÓ. Francesc Esteve. A conseqüEmcia de la mobilització de personal docent degut a la guerra, l' observatori meteorologic instal.lat a l'Institut quedava desaté s per un temps indefinit, provablement fins que acabara el conflicte i es restablira el servei. 1 ac;o suposava una absencia de parts meteorologics, que puntualment es venien donant des que es crea 1'Institut en 1840. Una continultat necessaria per a l' estudl del temps i del clima a Castelló. Sos era conscient del dany que ac;o suposava. Era el director de l'Institut i devia trobar algú que s'ocupara de l'observatori. Quan em va demanar que me'n fera carrec, vaig acceptar. l' observatori estava instal.lat a la "torreta", i tenia a un angle la garita per als termometres, que estant alta no complia les condicions reglamentaries i les temperatures que donaven els parts metereologics no eren exactes. Pero aquella posició, dominant tot l'horitzó i tenint al davant la serra, permetia donar una visió total de l' estat del cel, que era el que més importava. Amb alguna deficiencia: no hi havia nefatoscop i la lluminositat es devia medir a ull; la veleta no era anemometrica, i per fer la velocitat del vent em guiava per l' escala de Beaufort. En canvi l' equipament interior era sobrebó, destacant un barometre fet a París, que era el millor que es podia trobar quan muntaren l' observatorio Com no hi havia classes a 1'Institut podia passar temps a la "torreta", i fet el primer part metereologic, solia romandre allí fins que donava el de migdia. Hi havia al racó de la dreta un munt de lli.bres, fasdcles, fullets i papers solts. Era l' arxiu de l' observatori, acumulant tots els documents que va rebre des que es crea en 1840. Es veia que al traslladar 1'Institut del vell convent de Santa Clara al nou edifici de la plac;a Amalio Gimeno, varen recollir els llibres i papers que hi havia a l' observatori i els deixaren amuntegats en aquell racó de la "torreta". 1 per dur-Ios els havien lligat en paquets, sense ordre, tal com els anaven recollint. Em vaig decidir a classificar-Ios seguint un procés cronologic, i de moment els ordenava deixant-Ios al sol contra la paret; més endavant improvisaria uns prestatges i faria el fitxer. 39 ~ ANUARIO 94-95 • N.o 8 • Diciembre 1995 dor xarlata que passava com un gran financer. Al pobre Alardo Prats, que de jove devia ser una mica milhomes, li la pegaren de debo. El reportatge sobre la Balma. Alardo Prats dona fama al santuari de Sorita per tot arreu. Abans d' ell n'havien parlat pocs autors: les referencies que porta Mundina 13, la novel.la de Ruiz de Lihory, el Baró d' Alcahalí14, i poca cosa més. A partir d' ell se n' ocupen molts altres autors. Com acostuma a passar en aquest tipus d' escrits que busqu~n el sensacionalisme, veia en els exorcismes, en les festes, en el romiatge i fins i tot en el mateix santuari de la Balma un pretext per a organitzar-hi aquelarres. Cosa evidentment fora de lloc. No anem ara a repassar la seua obra. En ella fa proclama d' objectivitat, que tostemps anteposara als efectes literaris. L' estil és azorinia, de frase curta. Vol com projectar una cinta cinematografica de primer plans, que li serveixen per a qualificar i acusar sen se haver fet una analisi en profunditat del tema. "Zarabanda trágica de hombres y mujeres ... atormentados por una ceguera espiritual de negras y remotas edades". "Una superstición cultivada 1s acrecida año tras año, tolerada cuando no estimulada, por el interés de la Iglesia" 5. Com amostra ens serveix. Simplement afegiré, ja que no és la meua intenció d' extendre' m en el tema, que Alardo exagera i que destaca i accentua els aspectes més truculents del fenomen supersticiós que es donava a la Balma. Tot i aixo, les seues descripcions coincideixen fonamentalment amb les d' altres autors més comedits: el mateix RuÍz de Lihory, Sánchez Gozalbo16, González Espresati17, Amades 18 , Fernanz Chamón 19, M.ª Angels Arazo20, Añón Serrano 21 , Martínez Calvo 22 , etc. L' obra d' Alardo encara es llegeix amb cert gust, sobretot si el lector hi busca els aspectes més morbosos. En tot cas és una bona font d'informació. Pero el tema de la Balma, és una altra cosa. O' aixó, potser, en parlaré un altre dia23. (13). MUNDINA, B. Historia, Geografía y Estadística de la Provincia de Castellón. Castelló, Imp. Rovira, 1873, p. 683. (14). RUÍZ DE LIHORY, J. Los endemoniados de la Balma. Valencia, Imp. Doménech, 1912. Vegeu a Imatge de Culla. [sludis recollits en el 750é A n iversa ri de la Carla de Població (1244-1994) (Culla, 1994), el meu treball "El templer de Cuila i la mora de Benassal. Entorn a una lIegenda arreplegada per Don José Ruíz de Lihory, baró d' AlcahaLí". Vol. II, ps. 839-855. (15). PRATS, A. Tres días.= citat, p. 17. (16). SÁNCHEZ GOZALBO, A. Bolangera de Dimonis. CasteUó, Caixa d'Estalvis, 1980. Al conte "El casament del dimoni de la Balma". (17). "Una excursión a la Balma". Boletín de la Sociedad Castellonetlse de Cultura, 1931, XII, 1,40-64. (18). AMADES, J. Coslumari calala de tot /'any. Vol. V, 2." ed. Barcelona, Salvat, 1986, ps. 82-83. (19). FERNANZ CHAMON, A. L. "El santuario castellonense de Nuestra Señora de la Balma". Narria. Esludio de artes y costulllbres populares, 1980, 17, 25-28. (20). ARAZO, M: A. Fe y superstición en Espaiia. Barcelona, Plaza y Janés, 1978, ps. 179-185. ARAZO, M." A. i JARQUE, F. Nueslras fiestas -Nostres festes. Valencia, Vicent Garóa, 1980, p. 323. (21). AÑÓN SERRANO, A. "Notas, anécdotas y reflexiones sobre varios aspectos tradicionales de Mas de las Matas". Mas de las Matas, 1988, VIII, 81-112. (22). MARTÍNEZ CALVO, P. Ilistorin de Castellote y la comaren. Antigua partido, la Ginebrosa y Olocau del Rey. 2 vols. Saragossa, 1992. (23). Estic preparant un Ilibre sobre els endemoniats de la 8alma on, des d'una perspectiva actual, tractaré el tema i, més in extenso, I'obra d' Alardo Prats. 46 ATENEO DE CASTELLON ~ "LA PHILOLOGIE MEME AU PIRE": TALEM, DE SERGI BELBEL O UN EXEMPLE DE LA INCOMUNICACIÓ HUMANA. Jaume Carda i Llorenc; O. SHE WON'T WASTE TIME / AN ELEMENTARY TALK1. Conta Umberto Eco que un deIs majors·problemes que té 1'home2 del segle XX és la manca de comunicació. La gent no clapix (entre altres coses ). Si assistim a la representació (o llegim) Les cadires,( 1951) d'Eugene Ionesc03, trobarem un exemple aclaparador. Hi observarem l' eutrapelic esfor<; que fa 1'home per a parlar amb un altreo Tots dos ( el vell i la vella ) són la seua pregunta i la seua resposta. Tots dos són interlocutors de si mateix amb ells mateix. Parlen i parlen, i parlant, denuncien els seus fracassos i frustacions. Tot allo que van poder ser i no són. Tot allo que van poder fer i no fan. Tant a Ionesco, com a Belbel, tota activitat humana pot ser reduIda a una simple i vacua materialitat sonora. La "xerrameca inútil" de la dona de Talem. O el"She won't waste time an elemtary talk" de la xica de la can<;ó de Jim Morrison. A Nancy ( seems so long ago)4 Leonard Cohen ens conta la historia d'una xica que, farta de la monotonia diaria, se sUIcida: It seems so long ago Nacy was alone A forty-five beside her head an open telephone Una pistola junt al seu cap i el telefon despenjat. El sUIcidi com a possible eixida ( igual que a Beckett, quan Vladimir i Estragó decidixen de sUIcidar-se penjant-se (1) "Twenthieth Century Fox", Jim Morrisonn. 1967, The Doors. (2) En aquest paper, la paraula HOME té un sentit generic, com figura a la primera accepció del Diccionari de !'Institut d'Estudis Catalans, 1995, "animal mamífer amb a les estremitats toraciques i peus a les extremitats abdominal s perfectament diferenciats, que es distingeix sobretot de tots els altres animals pel seu extraordinari desemvolumpament mental, l'únic animal que té la facultat de parlar, ésser huma, individu de l'especie humana". 1 dic tot a¡;o perque un ciar exemple d'incomunicació, entenent per incomunicació la manca d' enteniment entre els manuals d' estil i el receptor, normalment un corrector un pel avinagrat i estrenyit, és quan l'esmentat corrector, que treballa per a l'administració o per a un partit politic, intenta d' evitar la discriminació sexual en els papers que prodlleix. 1 aleshores fa instancies, pamflets, actes, etc., que recorden la peLlicula deis Monty Python, Ln vida de Brial/, quan funden un nou partit. (3) Eugene Ionesco. Teatre. Barcelona, ed. 62, 1990. (4) Live SOl/ gs , Leonard Cohen, 1973. 47 ~ ANUARIO 94-95 • N.O 8 • Diciembre 1995 d'una branca ) i el telefon com a metafora de la incomunica ció humana, que tot ho espatlla. Com a Tillem. Un llit que ha d' aprofitar per a una altra cosa i que aquesta no ocorre per manca de comunicació. SUlcidi de les intencions i de la nit ( o del rellotge, que diria Corcobado 5) 1. WE'RE GETTING TI RED OF HANGIN' AROUND / WAITING AROUND / WITH OUR HEADS TO THE GROUND6. Diu Harold Bloom7 que la intertextualitat més absoluta és el fet literario Cal partir de la tradició per a assimilar-la i superar-la. Ac;o és el que Bloom anomena APOPHRADES o retorn deIs morts. I ac;o és precisament el que fa Belbel: partir de la tradició literaria mundial per a crear una nova obra, si no novedos~, el tractament que fa deIs temes sí que ho és, almenys a casa nostra . Si comparem els versos de Morrison amb el comenc;ament de l' escena 37 ens adonarem de que és el que volem dir: [ L' AMIC, L' AMIGA, L'HOME i LA DONA. L' AMIC i L' AMIGA jeuen per terra estesos, l'un a primer terme i l'altra al fons de l'habitació. Dormen profundament. L'HOME i LA DONA, drets, els contemplen amb estupor] LA DONA Pero que és aixo ?!! L'HOME La teya idea pel terra [ ... ] LA DONA Oh, res! res! res!, em tornaré boja! Mal senyal, aixo és un mal senyal, ho sé, ho sento! Ah, quin fastic, tan joves, tant que semblen i mira com dormen, els desgraciats, sí, tots desgraciats, esmorteits, esmorteits, oh, impotents, invalids, impotents !8 Belbel parteix d' uns materials que pertanyen a la tradició mundial. I a partir d' aquests, elabora el seu propi material. Un lector mitja no pot tenir massa dificultats per a esbrinar la petja de Beckett, Schnitzler, Koltes, loneseo, etc. Pero per que no també la d'Edward Albee, Harold Pinter, Jim Morrison, Leonard Cohen, els germans Marx i fins i tot Woody Allen? Al remat, i eom deiem un poe més amunt, la intertextualitat més absoluta és el fet literario Pero aquest paper no intenta aclarir quines són les possibles fonts de la dramatúrgia de Belbel sinó eom tracta Belbel el tema de la incomunicació humana. (5) Javier Corcobado. Chatarra de Sal1gre y Cielo. Madrid. Libertarias, 1991. (6) "Whel1 the 111 usic 's over". Jim Morrison, Strange Days, 1967. (7) Harold Bloom. The Anxiety of ll1f/lIence. A Theory of Poetry. Nova York, Oxford University Press, 1973. (8) Sergi Belbel, Talem. Barcelona, Lumen. 1992. A partir d'ara tots els fragments transcrits de Belbel no els hi identificaré ja que pertanyen a aquesta obra. 48 ATENEO DE CASTELLON ® 2. EL LLENGUATGE 1 LA DESINTEGRA CIÓ DE LA REALITAT. La revolució teatral duta a terme a Fran<;a1 per Ionesco Beckett i Adamov donava un paper fonamental alllenguatge i a la situació. Aquests eren els motius del teatre. Fins i tot creaven el! s personatge/ s. Aquest tipus de teatre es caracteritza perque s'inicien temes de conversa que rapidament s' acaben. El llenguatge es pren al peu de la lletra, tendeix a destruir-se, pero destrueix alhora la realitat que intenta abastar. Al següent exemple, extret de La lli9Ó d'Ionesco, podem observar un fenomen que el trobarem manta vegades al teatre de Belbel: l' enunciació en eco. EL PROFESSOR Aixo són bastons, senyoreta, bastons. Aquí hi ha un bastó; alla hi ha dos bastons; més enlla n'hi ha tres, després quatre, després cinc. Un bastó, dos bastons, tres bastons, quatre i cinc bastons, cada bastó és una un~tat ... Que acabo de dir? 1'ALUMNA " Una unitat ! Que acabo de dir ?" El dialeg s' orienta cap a la mecanització, les frases identiques i els automatismes. Aquesta sera la base per a dinamitar el topic delllenguatge burges. El dialeg va a la deriva entre falsos sentits i incoherencies. Jean Vannier2 es preguntava, referint-se al teatre de Ionesco: " Mais comment suggérer ce silence, dans une pie ce ou l' on ne dispose que de mots? 1 es contestava: " En premier lieu, par l'incapacité radicale du langage a fonder de véritables rapporte humains: l' effort de Ionesco consiste ainsi a nous faire entrevoir, sur les ruines de la communications verbale, le silence tragique qui est celui de la solitude des etres". Ergo si el teatre de Belbel i el de Ionesco parteixen de la mateixa problematica, <;0 és, la incapacitat de l' ésser huma per comunicar-se i la incapacitat que té elllenguatge per a capir i abastar tota la realitat, aleshores el plantejament i les solucions que adopten seran semblants, almenys a priori. Pero, quins són els procediments que usa Belbel per a destruir la paraula? Cite a Wittgenstein3: " No hay lenguaje privado, ya que el lenguaje es poder institucionalizado, ya que desde un principio él es el elemento de la praxis vital común . Un lenguaje privado presupone el lenguaje común y público. ¿ Qué aspecto ha de ofrecer un lenguaje privado? Tres rasgos lo caracterizan: sus palabras se refieren a aquello que sólo sabe el hablante, se refieren a las sensaciones privadas del hablante, de lo que se sigue: ese lenguaje no puede entenderlo otra persona .[ .. ] ¿ Pero sería im aginable un lenguaje en el que alguien pudiera a notar o expr es ar su s vivencias internas -sus sentimiento s, su s estados de ánimo, etc.- para su propio uso? -¿ No poden10s hacer esto en nuestro lenguaje usua l? -Pero no es así con10 yo lo entie ndo . Las palabra s de este lenguaje han de referirse a aqu ello que sólo el hablant e pu ede (1) Per a una br eu pero completa introdu cc ió al teatre francés de l'epoca podeu mirar: Michel Corvin, El teatro lluevo, Oikós-Tau, 1 973; George E. We ll wort h, Teatro de protesta y paradoja . Madrid, Alianza, 1974. (2) lea n Va nnier, "Langages de l' Ava nt -garde", dins de Théatre P opu laire, núm. 18, 1956. (3) Gerd Bra nd, Los textos fUlldamel/tales de Ludwig Wittgensteill, Madrid, Alianza Universidad, 1981. 49 ~ ANUARIO 94-95 • N. O 8 • Diciembr e 1995 saber; a sus sensaciones inmediatas, privadas. Por tanto, otra persona no puede comprender ese lenguaje" Així, dones, quan emetem un enuciat, afegim al seu contingut logic un contingut sensorial, personal i incompartible, que deformem i matisem tant com volem. 1 aleshores produlm una situació confusa. Vegem el següent exemple de Tit.lem: (Ese 1) LA DONA Era jo qui demanava més més més més ... espai. L'HOME Comoditat. LA DONA Espai. L'HOME Benestar. LA DONA Espai, Espai. L'HOME És a dir: comoditat, benestar. Llibertat, en una paraula. LA DONA A vegades dius unes coses ... A aquest exemple hem pogut observar com tant la dona com I'home intenten abastar la realitat pero que no s'hi posen d' acord. Podríem dir que els mots emprats per I'un i per I'altre mantenen una certa relació d'hiponímia; s'hi diferencien entre ells per matisacions molt subtils. 1 aquestes matisacions s' acumulen segons augmenta la nostra sensibilització a la realitat. EIs personatges parlen des del seu propi perspectivisme, entenent per perspectivisme la suma del contingut logic i sensorial, personal i incompartible de cada enunciat. Així, dones, no busquen en el dialeg una utilitat, sinó que parlen des de la seua pregona solitud. A l' escena 23, una escena de cIares reminiscencies ionescianes tant l' amiga com la dona parlen i parlen i podrien continuar parlant i no acIaririen res. LA DONA T' agraden els llenc;ols? L'AMIGA On els vas comprar [ Pausa] LA DONA T' agraden els llenc;ols? L'AMIGA Te'ls deus haver fet a mida, oi? LA DONA T' agraden els llenc;ols? L'AMIGA Que no hi ha mantes ? [pausa] LA DONA T' agraden els llenc;ols ? 50 ATENEO DE CASTELLON ~ Si comparem aquest dialeg amb un fragment de La llifÓ de Ionesco, podrem trobar la clau del teatre de Belbel: EL PROFESSOR [ .. . ] N omés que tenia la sort de poder amagar aquell defecte tan bé, gracies a l' ús de barrets, que ningú no se n' adonava L'ALUMNA Sí. Em fa mal el queixal EL PROFESSOR ( Canviant bruscament de to, amb una veu dura) Continuem. Abans que res sera bo de precisar les afinitats per, tot seguit, comprendre millor el que distingei x aquestes llengües entre si. Les persones no inciades a penes poden discernir les diferencies. Així, totes les paraules de cadas~una d' aquestes llengües ... L'ALUMNA Ah, sí ? ... Em fa mal el queixal. El professor de l' obra de Ionesco només trobara una solució: Assassinar l' alumna com ha fet amb tates les que l'han precedida i com fara amb totes les que la seguirano Hi ha una incomunica ció total i absoluta entre tots dos. El professor necessita comunicar-se amb algú, encara que siga amb ell mateix. A l' obra de Belbel, no hi ha assassinat, pero la manca de comunica ció fara que una nit que podia trencar la quotidianitat i la monotonia, acabe com totes, perque no ha hagut suficient comunicació. L'han matada. El sui:cidi de les intencions i del rellotge esmentats a la introducció. La incapacitat que mostren els personatges de Talem per comunicar-se entre ells es fa palesa miljanc;ant un dialeg que obeeix a l' esquema dialectic de pregunta / resposta, on, comunicativament, no hi ha un avanc; sinó simples matisacions i pe tites variacions que introdueix algun personatge. S'hi donen esquemes de repetició, on hi ha una progressió linial, c;o és, el rema de la frase precedent esdevé el tema de la frase que segueix4 (Ese 17) LA DONA 1 aixo? L'HOME Aixo ?5 LA DONA Sí , aixo. L'AMIC Jo ... (4) EL TEMA, és el sintagma qu e dUlIla informació ja a dquirid a, me ntr e que el REMA és el s int agma p ortador d'informació nova. So br e aqllest tema i en general s obr e l'an alisi del dis cur s podeu mira r: Caplletra 7, Universitat de Va lencia, 1988, D. Main gue neau/ V Salvador, Ele ments de Lin gü ísti ca per al di sc urs lite rari, Val encia, Tand em, 199 5; Ll. Payrató, El cata la co l. l oq ll ia l, Universitat de Valencia, 1988. (5 ) To ts do s funcionen a base de rep eticions. La comuni ca ci ó no avanc;a perqu e no hi ha rema. El rema és la interrogació. 51 ~ ANUARlO 94-95. N.o 8 • Diciembre 1995 L'HOME La malaltia de Stendha16 LA DONA Ah. [ Pausa] 1 que ?7 L'HO~fE Que? LA DONA La cosa L'HOME La cosa? LA DONA Encara no ... ? L'HOME No ... que? LADONA No li has ... ? Encara no li has ... ?8 L'HOME Ah. Sí, sí ... Jo ja hi anava, ja hi anava, pero ja veus 9 [ ... ] LADONA Bé, com ja sabras, la cosa fa referencia a aixo que acaben de portar-nos. L'AMIC Ah. LA DONA La cosa fa referencia a aquesta nit, com bé sabras. L'AMIC Ah. LA DONA 1 com que saps perfectament que la cosa és que ni jo ni aquest no podern ... L'AMIC Ah. LA DONA ... Sabras també que ens fa rabia no poder. El fet de qüestionar-se el dialeg és una tendencia que s' observa a l' escriptura dramatica deIs 80-9010. (6) Trenca amb la manca de comunicació, amb la rutina conversacional i viola la maxima de pertinenc;a (vg. Ll. Payrató ]988) (7) Ha funcionat el trencament de la manca de comunicació (" Ah!") Aquesta excJamació acompleix la funció conativa. Pero amb el QUE tornem a resquema repetitiu de dalt. La comunicació no avanc;a. (8) LA DONA, comunicativament, és més activa que L'HOME. El discurs de la dona acompleix una [' unció fMica (respecte al canal)i sobretot conativa, com a interpel.lació del receptor, prenent doncs un paper important en la interacció comunicativa. (9) Sis recapituladors, que repleguen tota la informació d'abans (pero abans no hi ha informació nova). És una fal.lacia. L'HOME ho acJareix després. "Sí, sí, A pero B "El segons deis termes relacionats (B) es presenta com un argument més fort a la conclusió que es vol fer admetre al coenunciador. Podem prescindir de la fon;a argumentativa associada a la primera unitat gracies a la que s'associa a la segona. El JA usat com a interjecció és una expressió usada per a indicar que ens fem carrec del que ens diuen, que hi assentim. Pero no s'ha dit res. (10) Ac;o no implica que, sobretot en els autors del 70, el dialeg continue essent la cel.lula basica del text dramatic, com és el cas dé R. Sirera o Benet i Jomet. 52 ATENEO DE CASTELLON ~ Aquesta tendencia Belbella reflecteix mitjan<;ant el seu desenfocament. El desenfocament consisteix en el fet de fer recaure tot el pes del diitleg en aspectes o mots aparentmet marginals d' aquest, de forma que sovint els personatges se mbIen obsedits per un desesperat deler de clarificar tots i cadascun deIs mots que s'hi posen en joc, per matisar constantment l' arbitrarietat del significat. Belbel mostra una certa desconfian<;a en la capacitat comunicativa delllenguatge. Per aixo el qüestiona i cerca nous mecanismes per intentar capir-Ia. Un deIs procediments que gasta és el qüestionament del silogisme, amb falses tautologies o pseudotautologies i el de la definició ostensiva 11 , pero definida per negació, on la negació el que fa és atenuar el resultat de la conclusió no fent-Ia tant contundent. (Esc 35) L'AMIGA Si tu est tu, i jo sóc jo, i elllit un llit ( sobretot elllit, és clar, que és un llit i no cap altra c9sa, com ja ja sé gracies a tu ... ), aixo, aquí on som ara, bé deu ser una HABITACIO 1 NO UN CENDRER . . (Esc 30) LA DONA [ ... ] mala cosa quan el destí li agafa a algú mania, llavors el destí va i et puteja, com ara acaba de putejar-nos: a mi em pufeja per telefon i a tu també et puteja per telefon; és que el des tí gairebé sempre et puteja per telefon, ves quina gracia, oi? EIs jocs de paraules 12 també els podem considerar un recurs de la incapacitat comunicativa deIs personatges i delllenguatge. S'hi pot recuperar l' esquema de les endevinalles, (Esc 26) LA DONA EH és guapo, i ella és guapa, ell és jove i ella és jove (11) "[ ... ) La definición ostensiva debe, pues, dar un significado a la palabra. «Definamos la palabra "TOFF" señalando un lapicero y diciendo: "Esto es TOFF ( ... ). La definición puede ser interpretada del siguiente modo: Esto es un lapicero. Esto es redondo. Esto es madera. Esto es uno. Esto es duro, etc. Aquí queda claro que la definición depende totalmente del papel que la palabra haya de desempeñar en el lenguaje. El mostrar no resulta aquí de ningún provecho." (pág. 117, G. Brand, op. cit.) (12) "L'expressivitat no s'ha d'entendre com un simple guarniment afegit al discurs, amb connotacions d'artificiositat i de gratultat. Més aviat s'ha de veure com una meta perseguida pels parlants, com una recerca comunicativament necessaria de procediments per captar l'atenció deis interlocutors, que implica sovint el trencament de fórmules rutinaries -que la col.loquialitat mateix havia creat- i que condueix per tant a l'aparició de noves seqüencies que disminueixen la previsibilitat del discurso En aquesta línia, l'expressivitat es pot concebre com una autentica maxima o norma de parla ("Sigues expressiu"," o avorreixis el locutor") que inspira molt sovint el discurs col.loquial-fins i tot en detriment d'altres nonnes, com la d' economia, per exemple- i que constitueix una de les característiques essencials." (pag. 120, Ll . Payrató, op. cit.). 53 ~ ANUARIO 94-95 • N.o 8 • Diciembre 1995 la defínició ostensiva (Esc 35) L'AMIC Ell és així. Només un llit. i\ix9 és una habitació. No un saló. No un menjador. ella és la justa, mesura [ ... ] AIXO ES UN LLIT. No una cadira. No una butaca. No un tamboret. No un sofa. No cap seient. O el simple joc lingüístic a la manera deIs germans Marx (Esc 26) LA DONA Més autentic impossible, més perfecte no pot ser: una estrena de' debó, la d' ell i la d' ells, és l' estrena i ells s' estrenen, per l' estrena s' estrenen, fem que estrenin estrenant-se, que s' estrenin estrenant-lo, és ESTRENA PER ESTRENA (Esc 15) L'HOME [ ... ] El més dificil, el caracter, el disseny del caracter. Va fer-me baIlar el cap nits i nits i nits senceres (no podia dormir). Sobri, sobri, sobrietat, sobretot sobrietat, savia sobrietat i savia sobretot. Compareu aquests dos textos amb el següent dialeg que pertany a Una nit a 1'ópera: GROUCHO: La parte contratante de la primera parte será la parte contratante de la primera parte. ¿ Qué le parece? Bonito, eh ! CHICO: No. Suena raro. GROUCHO: ¿ Qué tiene de raro? CHICO: No se, repítalo. GROUCHO: La parte contratante de la primera parte será la parte contratante de la primera parte. CHICO: Suena mejor esta vez. [ ... ] GROUCHO: Va gustando, ¿ verdad? ¿ Quiere oirlo otra vez? CHICO: Solo la primera parte. GROUCHO: ¿ Cuál? ¿ La parte contratante de la primera parte? CHICO: No. La primera parte de la parte contratante de la primera parte El monoleg sera una de les formes expressives preferides per a aquestes situacions. El monoleg entés com a única alternativa possible per als personatges incapac;os de dialogar de cap manera entre ells, o pel contrari, tractant desesperadament d' arribar a establir un dialeg sense interlocutors ( amb el públic ), com a altres obres de Belbel, per exemple EIsa Schneider. El personatge monologa amb si mateix des de la seua pregona solitud perque no té amb qui parlar i, a més, no s'hi comunica. [ Llum. L'HOME, sol, contempla elllit a distancia.] L'HOME Sí. Sí. Sí. Aquí el tenim el nostre dos-per-dos, per fí. Fantastic. Just. Així, sí, just. Així. O potser ... 54 [ va cap alllit] Pero no. No [ Pausa] DOSPERDOS [ Pausa] ATENEO DE CASTELLON ~ Com? Que? Perdó ? Ah, sÍ, sí: els avantatges d'un Hit dos per dos?: TOTS, per dir-ho d' una manera: llit dos per dos perque són dos. SÍ, aixo. Dos són els ... cossos. En aquest cas, el meu i el el el el d' ella. Vull dir: un únic cos per a dos cossos. D'home i de dona, masculí i femení, dualitat que d' altra banda no té acusat pero sí imposat l' objecte inanimat, asexuat, no modulat és dar, no estratificat que és ellliiiit. O també: el meu ... nostre dos per dos, llit dos per dos, per a dos, que té la seua quintaessencia en les seues mesures, aquesta mesura, troba la seua única funció en la utópica unió per al descans nocturn deIs individus de sexe contrario Sí. De sexe contrari. de sexe ... contrario Contrari ... sexe. Sí. Contrari ... sexe. 2.1. LA POLIFONIA. La noció de polifonia indou tots aquells fenomens lingüístics que reflecteixen els enunciats on, en el discurs d'un mateix enunciador, es deixen sentir diferents veus. Cal que esmentem dos fenomens: 1.La duplicitat enunciativa. 2. La ironía. 2.1.1. La duplicitat enunciativa: el subjecte parlant i el locutor Tot seguint O. Ducrot (vg. Maingueneau / Salvador, 1995) definirem el subjecte parlant com l'individu (o els individus) que amb el seu treball físic i mental possibiliten la producció d' un enuciat. 1 el locutor com la instancia que assumeix la responsabilitat de l' acte de parla. En els dialegs de Tillem sovintegen els casos d' enunciació en eco, C;O és, quan un interlocutor repren una expressió d'un altre participant en la interacció, la repeteix o la parafraseja d' alguna manera més o menys indirecta. Així, per exemple, en la conversa és freqüent aquest mecanisme que reforc;a la sensació que la comunicació es manté i que l'interlocutor que en aquell moment escolta l' altre conforma o comparteix, o almenys esta capint certs enunciats del seu parlament. (Esc 1) L'HOME: No t' esperes que arribi? LA DONA Voldras dir que el portin! L'HOME Que el portin? LA DONA Home, no vindra solet, m' imagino. Ací podem observar una de les" construccions gramaticals" amb que generalment el catala fixa o convencionalitza l'expressió d'una duplicitat enunciativa: tot l' enunciat amb contorn interrogatiu i precedit de la conjunció completiva que. Ara bé, no és estrany que el parlant es fac;a resso d' una expressió aliena, enunciada irnmediatament abans, tot mostrant-hi una discrepancia que palesa la disso- 55 ~ ANUARIO 94-95 • N.o 8 • Diciembre 1995 Cobijarme en tu bóveda estrellada. Preludiar con mi sueño, el nuevo día. Despertarme en tu Luz, con la alborada. Seguir sembrando amor, con alegría en campos de dolor, tierra abonada, y en silencio entonar tu melodía ... Eliseo Balaguer, Mis sonetos, 1994. PARA VOSOTROS MI VOZ Si la muerte visita mi cuerpo dad libre vuelo a mis versos para que lleguen a otros corazones, que no se silencie su voz porque en ellos está toda la fuerza de un hombre que sólo quiere amar, y por amor rompió las cadenas del silencio buscando la verdad en el camino compartiéndolo para la gloria de Dios. Que nadie derrame lágrimas de dolor porque nunca me gustó ver sufrir y mucho menos por mi inmerecida causa. Yo os estaré observando con amor desde la presencia eterna de Dios, y le rogaré por vosotros que tanto quiero, para que os haga fuertes en la vida. Por cuantas veces abusé del amor que me habéis ofrecido a manos llenas, os pido el más sincero perdón, porque la flaqueza de mi humanidad no me dejó ser corno hubiera querido, dejando siempre un sí prendido en la debilidad del hilo del destino. y cuando ya no esté con vosotros que mis versos os acompañen, en los momentos que queráis hablarme porque en ellos siempre habrá una respuesta para llenar este vacío pasajero de la muerte, sólo remediable con la voluntad de amar. En ellos puse lo mejor de cuanto aprendí de vivir, todos los deseos, sueños y voluntades que no llegué alcanzar, las que me agobiaron y todas aquellas que forjaron mi existir. 62 Si la muerte me invita a acompañarla que sólo sea el inicio de la memoria, porque siempre estaré con vosotros a través de la palabra de mi obra de la que sois protagonistas principales, porque entre todos se ha ido escribiendo componiendo el espejo sincero de un hombre que cree firmemente en todo aquel dispuesto a darlo todo con el lema de Paz, amor y poesía. ATE Ea DE CASTELLON ~ Benicarló, lO-VI-96; José Carlos Beltrán. LA ESPIGA Qué apretada la espiga, qué granada está ofreciendo al Sol simientes de oro, con un sueño de pan en su tesoro: multiplicarse en blanco, ya entregada. y aguarda al segador cada jornada, con la premura de su propio lloro: ¡Ser savia de otra vida, de otro coro ser rumorosa voz enamorada! La espiga de mi vida a ti te espera; coge tu hoz y ven a mis trigales antes de que se abrase en el estío. Pon cuidado en tu siega tempranera, búscame en el claror de los bancales, y serena en amor tu acero frío. EDADES DE AGUA Me cortabas vestidos de agua en el círculo de tu mirada, te parabas en mis ojos sin preguntar y deshacías la voz en tu silencio. y una música me lavaba los hilos de mi garganta con sonidos de sol y luna, hasta encontrar la cara de la felicidad pero hay ríos de lágrimas bautizando mi corazón de tierra. 63 Nieves Rueda ~ ANUARIO 94-95 • N.o 8 • Diciembre 1995 Edades de agua caen a mis dedos, para ir purificando el aire de tus páginas en el abrazo. EN LA ORILLA DEL VIENTO En la orilla del viento escucho la sirena, que aprieta los labios. En s u silencio un rayo de luz dibuja la sonrisa de una frente regada de pensamientos puros. El viento perfuma la palabra que reza en los manantiales de mis secretos. y la luz aprieta mi boca en el viaje salvaje de una ilusión sin voz. Una nueva razón se queda atrapada, esperando que la palabra abra los labios a la noche oscura de mi ser. RESPIT No respon el teu somriure a l' enramada tebia deIs meus somnis. Ni un respit dona el teu halit a la mancan<;a tremola y desmesurada del meu esperit inconclós. 64 Nieves Salvador del libro inédito Retrato de arena Nieves Salvador del libro inédito Retrato de arena SoIs em trinques, de vegades, la resposta guinyolosa del teu palpit mentre la carn afalagada pels teus llavis fa bategar el sangonós desig del meu escaire. La benvollguda nit s'allunya y tu t' enfonses, suau y tremolosa, com un vermell recull de cantarelles. L' espai disolt. La mar en flames. Tu, sinuosa de rialles, encomanes la distancia, i en un cep de grocs revells, espurnejant els teus ulls amb un reflexe melós, et conjures h~biament y amb un esglai... es fa fose. SOMOS Somos dos mundos atroces, mezclando su sangre, que escupe su ardor; a tientas buscamos cerrar las heridas que un día la vida, nos hizo a los dos. Así somos tú y yo, aroma y luz del Sol. Así somos tú y yo, noche a día, trenzando el amor. Somos dos bocas perdidas sedientas y secas, que quieren beber; el leño y la estopa, la noche y el fuego, crujiendo al arder . 65 ATENEO DE CASTELLON ~ Rafael Segarra ® ANUARlO 94-95 • N. O 8 • Diciembre 1995 Somos dos selvas voraces, que unen sus bordes y buscan su sed. Volcanes feroces, que extienden su lava labrando el placer. Somos dos olas salvajes, latiendo en las rocas y calmadas después. Dos cuerpos cantándole al viento para ... renacer ... OTOÑO Nómbrame cuando la tarde se engalane de sabor. Alúmbrame en el otoño cuando los ojos morados de las cepas viertan sobre el arenal del crepúsculo la horda incesante de los días. Cuando la fruta de ocre y violeta humilde vestida se incline ante la voz de las crines del olmo y sientas el trote de un corcel galopar a tierna hoja. En un murmullo lejano de epístolas o en el resplandor de las cosas pequeñas, descúbreme. En la rosada piel-siena, que se enhebra por mis brazos y esculpe en la jara dormida el orden y el vínculo de savia que defiende la mirada musical de los sentidos. N o me llalnes cuando el aire se despoje de sabor. Olvídame, entonces, ante el suspiro gráfico de guijarros y núcleos de tanta muerte incoherente y sin derecho propio. Llámame cuando el cendal de las horas termine su tiempo de crisálida y revierta en mariposa sosegada, agorera del jagüey que proclame el sino de las cosas que nos quedan por amar. V. Váz.quez B. Rosa M.ª Vilarroig. Las estaciones con serigrafías de Bolumar. 66 ATENEO DE CASTELLON ~ ¿ Cómo contarás las horas bajo el milenio sin medida que se abre en tus árboles azules al mirarme? Las horas no duran y son una leyenda antigua de pléyades e incestos. Fruto de mi fruto. Hoy dolor. Tú, un borbotón de frutos. La historia corría ensalivada y sudorosa por tu piel. La fuerza perenne se regaba de hoy en manantiales con verbos de futuro. Toda la niebla se quiebra en tu labio. Luego Dios, con légamo en las manos, pinta y embadurna las fachadas de las rosas. Todos los pobres consienten su arrebato adolescente· y sin horas. ¡Si no tienen tiempo de quitar su mugre, yen los palacios y las iglesias sólo hay aldabas de oro y mucho agua bendita! Ahora, aquel sol ya no es siniestro porque hemos aprendido a esperar el brote de tódas las mañanas. Corro por laderas tuyas y llego a la gloria en mi derrota. Sin escribir los instantes en tu vientre salto las escalas de tus horas. Déjame en tu milenio para rozarme con tus besos. Marcelo Díaz (Del libro Continente de auroras. Ed. Huerga y Fierro, S. L. Madrid 1996) ANUARIO 1995-96. n.º 9 OCTUBRE 1996. Comité de Redacción: Miguel Bellido, M.ª Teresa Calderón, Ramón Godes, Alvaro Monferrer, Joan- Carles Usó. SUMARIO: Memoria de Actividades del Curso. M.ª Teresa Calderón. Ciclo de conferencias liLa mujer en el mundo de hoy". Santiago Fortuño Llorens. Ciclo de conferencias sobre liLa diversidad cultural de España, hoy" . J. T. Un viatge cultural de l' Ateneu. 67 ~ ANUARIO 94-95 • N.O 8 • Diciembre 1995 Juan Carlos Usó. El abstemio y la "Liga Antialcohólica Española" (1910-1915): Una cruzada frustrada. Rafael Ribés Pla. Canto a las cañas. Francesc Esteve. El pont del MontIleó al pla de Meanes. Francesc Esteve. Un curiós meteorit a la ribera de Cabanes. Francesc Esteve. EIs nacionals s'incauten de l' observatori metereologic de I'Institut de CasteIló. Alvar Monferrer. Alardo Prats, un famós periodista nascut a CuIla. Jaume Carcia i Lloren<;. La Philologie me me au pire!: Talem, de Sergi Belbel o un exemple de la incomunicació humana. Recital poético en el Ateneo de CasteIlón. 68 EXCMA DIPUTACiÓN PROVINCIAL DE CASTELLÓN ( \ I CENTRO MUNICIPAL DE CULTURA