La Veu de Benicarló : Setmanari d'Informació General i Cultural. Núm. 061

Setmanari d'Informació General ¡Cultural -Divendres, 25 d' octubre de 1996- N úm. 61- Any n- 100 ptes pag.6 EIs vidres de la porta de l' oficina de turisme, trencats a pedrades pag.6 L' Ajuntament demanara una nova escola taller Pago 12 Victoria del C.D. Benicarló contra el C.D. Castelló amater Restes d' ossos i lapides deIs frares apareixen a la cripta Una bala de canó carlista es troba durant els treballs d'excavació aconvent de SantFrancesc pág. 3 L'antiga presó acollira el nou Museu L_ Arqueologic ,",,4 El Centre de la Tercera Edat s'ampliara pág. 6 Les xiques del basquet guanyen al Femení de Castelló davant un pavelló sorprenentment pie pág. 13 ASSOCi;:~t~ultural ;;:;E.:...._..:D;;:;..._.....;;I=--_..:T~_...;:O~· __ R~_--=I ..... .......;;A~_-=L la Feram de Benicarló CI Sant Francesc, 95 Casal Municipal Endavant amb la cultura 12580 Benicarló 11' 47 53 60 4 Directora Cristina Garcia Grau Sotsdirector Álex Gozalbo Consell de Redacció Maria Josep Arayo NoemíOms (Societat) Josep San Abdon (Cultura) Francesc Anyó (L1eure) CoHaboradors Joan Gregori, Álvar Anyó Josep Ferrer. Lo Manifasser José Miguel Cornelles Xavier Burriel, J. RRamírez Anna Pujol, Toni Fibla Vicent Arnau, Joaquim Bueno Caries L1uch, Joanvi Vallés Joan Manuel Ferrer, Francesc Delcastillo, Eloi Bayarri Rodolfo Serrano, Raquel Ruzafa Club de Basquet Benicarló, Club d'Handbol Bló Fotografía José Manuel Herrero Administració, subscripcions Publicitat 'fi" 460338 Disseny ©Tirant lo Blanc Maquetació Loverg Dipósit legal: CS- 242-95 Imprimeix Grevol. PI. Constitució, 5 Amb el suport de la Direcció General d'Ordenació iInnovació Educativa iPolítica Lingüística Amb el suport de Diputació de Castelló La Redacció respecta la lIibertat d'expressió. La responsabilitat de les opinions és de qui signa I'escrit. La redacció es reserva el dret d'acurgar els textos que sobrepassen les 20 línies. Els articles hauran d'anar signats amb nomo adrega i nWm. de DNI, encara que podran apareixer amb pseud6nim. CULTURAL 'O U « "T1 Ü tTI O :;;; U¡ > ~ ::: BENICARLÓ "La cultura va al presó". Ae;ó es va dir, anecdoticament, a la presentació del projecte del nou Museu Arqueologic de la ciutat. Doncs bé, ací aBenicarló la cultura va per bon camí, de moment, gnlcies ainiciatives com les de Beniart, que fan que, almenys, hi haja una programació continuada, cosa que no passava des de ves asaber quan. Pero qui no va massaben encaminat és l'alcaldeo Que passanl amb tot aquest tema de l'aval per la correguda de bous de falles? Es tracta d'un aval personal com a Jaime Mundo, oinstitucional com aalcalde de Benicarló? El proxim pIe segur que és un lloc propici per formular-li aquestes preguntes. 1si els grups polítics d' oposició no ho fan directament, els mitjans d'informació sí. Ap art, la peatonalització del casc antic del poble ha arribat aSant Bertorneu iel caos al centre del poble comene;a aser considerable. Sort que tots els ciutadans estan conscienciats que és pel bé de tots, per l'avene; del poble i per una ciutat millor. Menys mal! Tot va cap endavant. .. ,iles demostracions culturalsproliferen. Com diu un deIs nostres co1.laboradors: Esperem ino desesperem, pero en aquest cas per amillor. ABenicarló tenim gent com la d' Alambor, Espinela, les Arts Phlstiques, les Dones...,que camina poc apoc, pero sobre segur. Atots: ánimo El~J.¿¿'~0 La cripta del convent de Sant Fran~esc treu ala llulD ossos ilapides deIs frares AI'exterior del convent ha aparegut la bala 1, al' exterior de l'edifici, una bala d' un canó carlista 9 ----------------_._------- ~D CRISTINA GARCIA Lacosa del descobriments arrel de la restamació del convent no es queda només en la lroballa de les restes huamanes iles lapides. Amés; durant els trebal! de soscavament d'una séquia a l' exterior del convent per tal de treure els desaigües iveure on es col.locava la grua que ajuda en els trcballs, es va treure una bala de canó. D'uns 35 centímetres de diámetre, vint quilograms de pes, la bala del canó és de ferro iesta büida, per la qual cosa no hi ha perill d'explosió, indica el regidor Enric Moya. Vicent Mesesguer, cronista oficial del poble, va dir, com acuriositat, que "aquesta bala podria, pel' les seues característiques, baver estat llenl;ada des del canó del general Cabrera' L' Amoroso' durant les gue .... es carlines, que van tenir en el Maestrat un deis seus punts importants". Remitim als lectors als forats que hi ha al nostre campanar, que van ser realitzats per impacte de bales de canó durant aquest període que ara recordem. Durant els treballs de restauració que els alumnes de l' escola taller municipal estan realitzant al' edifici del Convent de Sant Francesc, s'ba descobert una mena de 'fosa comú' on es dipositaven les restes deis fiares difunts. Els treballs de desenrunament de l' antiga cripta del convent van donar 1l0c al destapament de l' ossari, on han aparegut "gran quantitat de fcmurs, tibies, perDones icostelles que, presumptament, havien pertanyut als monjos franciscans que hi vivien", segons ens ha contat Enric Moya, regidor delegat de l'escola taller i de l'edifici del Convent de Sant Francesc. Una curiositat amb la que s'han trobat els que hi treba- Ilaven ha estat "un fcmur d'unes dimensions considerables, que pensem que podria ser d 'una pel'sona que superara els dos metres ~"Jtp~4n"7 ?-.ree;~ rv!('y~ "Es podria fer un lapidad amb la historia del convent ideis monjos a partir de les inscripcions de les lapides" Els alwnnes de l' escola taller han descobert, tanmateix, una altra cripta que encara no han obert pero que el regidor diu que "podl'ia tenir les mateixes caracteristiques que la que ara hem oberf'. Juntament amb I'ossari s 'han trobat unes lapides mortuories, trencades, que ara s'han dipositat auna de les sales del convent que serveix com aaula d' obreria. Algunes de les lapides COlTesponen a finals del segle passat. Respecte aaquestes, Moya ha dit que "la idea de futur és recomposar el 'puzzle' que ara conformen idipositarles en un Iloc on puguen ser visitades, inclús dins del mateix convent quan estiga acabat de rehabilitar". Arturo Zaragozá, arquitecte en cap de la delegació de la Conselleria de Cultura a Castelló, ha apuntat que "es podria fer un lapidari amb la historia del convent ideIs monjos que I'habitaven a partir de les inscripcions que hi ha ales lapides". Les feines de restauració de les lapides poch'ien, com anota el regidor Moya, "fer-Ies els aiumnes de I'escola taller com una feina més dins el curs", que afegeix que "les lapides podrien ser exposades al públic en companyia de les que es van descobrir a I'antiga capella que hi havia al can'er del Carme ara fa uns quinze anys, i que ara estan guardades". - Així sera el nou Museu Arqueológic municipal, que s'instal.lara aI'antiga presó Més de trenta original ss'han presentatala Regidoria de Cu1tlU a de l' Ajuntament per participar en el celtamen anual local de poesia EIs treball provenen de diferents \locs de l'Estat, com Míu'cia, Balears, Catalunya, Madrid i de altres punts de lanostra comunitat. Record de participació'perala XVIedició del Premis de Poesia 'Ciutat de Benicarló' El director general de Cffltas vNta el litoral de Castelló i'passa' de Benicarló i PenR'oIa El.liminació de barreres arquitectimiques a tot el terme municipal Les obres de peatonalització de la zona centl'e del municipi han anibat ja ala Plar,;a SantBeltomeu, on el tnrnsit ha quedat resuingit. Continuen tancats els C<lll'CrS San Joaquim iMajor i resta obelt, pero, el carrer Pubill. Jaime Mundo, alcalde de Benicadó, va avalm" 'personalment' la cOlTeguda de bous de les passades Falles, segons ha demmciat el Gmp Socialista local. En decIaracions a un diari local, afirma que "aquest tema no afucta a 1'Ajuntament", a lo que va afugir que "aquest és lll11ema deIs que un alcalde ha de respondre individualment". La pmtonalització del <.'aS antir, a Sant Bertomeu Lo menut de la planta fa difícil l'adequació ales necesitats modernes de l' edifici Els 87 mI de la planta üm que, com diu l'arquitecte, "s'hagin de combinar, en molt IloC espai les necessitats d'un museu model'n, com am sortides d'emergencia, lavabos o l'eliminació de barreres arqp.itectóniques". De l'edifici, es conservaran els mms, pero es delTibaran els fOljats ila coberta, "que han de renovar-se per complet", així com l'escaJa que hi havia, que "es substituira per una nova escala situada ala primera cirugía". Atenent ales característiques de l'arquitectura de l'edifici inicial, estaprevistrecuperar els acabats originals, pel que fa acanteria, mamposteria rejuntada iUuits, ies colocara fusteria exterior iinterior. L'edifici conservara la tapia i la reixa, des d'on, com deia Vi.cent Meseguer, cronistaoficia\' "els presoners demanaven cigarretes als vÍanants". Amés, la constmcció guanyara en volum, ja que es faran unes golf es amb arquetes. sense renunciar apossibles subvencions. Els alumllles de I'escola-tallel' iles brigades municipals Ilodrien comeUl;ar els tI'cballs". Com va dir anecdoticament ArtLU'o Zaragozá, arquitecte en cap d'aquest projecte de restauració, en aquest cas "la cultura va ala presó". L'edifici de lapresó, que va fer-se aprofitant una construcció ja existent, correspon a una vivenda datable afinals del segle XVIII oinicis del XIX, de la que, segons Zaragozá, "només es van aprofitar els murs externs, cegant la porta recaient al carrer Major, iel balcó situat danmnt d'ésta durant l' epoca carlista". La fayana principaJ del nou edifici del museu tomara aestar encarada al caITer Major. tAixí quedara exteriorment I'edifici del museu hCR1STINA GARCIA IL' Aj untament de Benicarló i la seua regidoria de Cultma, al capdavant de la qual hi ha Francesc Flos, ha presentat el projecte d'adequació de l'antiga presó de la nostra localitat per constmir-hi un museu que albergara la co1ecció arqueoloh"¡ca municipal. Amb un pressupost de vora els set mihons de pesetes, Flos es va mostrar "moIt ilusionat en el projecte, que comen¡;arem el més aviat possible, per la qual cosa intentarem aprofitar els recursos propis de l' Ajuntament, encara que més radio EMISSORA MUNICIPAL El director general de Costas, F emando Marín, ha visitat diferents punts del litoral castellonenc, pero hapassatper alt lazona nord. Marín, sí s'hareunit, pero, amb e1s alcaldes de Berncadó, Jaime Mundo, i Peníscola, Constmltino Simó, que Ji vaplantejar el problema de la platia nord. ca .- (J e ~:::S s:: CD "C o ...... o u.. Noen tenim prou en aparcar en doble ien triple fila en els carrers centrics iamples. Ara ja ens hem decidit: hem de impedir el pas als vianants, ells no paguem impost de circulació, per la qual cosa que es .... Aixo de pujar el cotxe damunt la vorera no esta bé, senyor xofer. Pero jo el comprenc: ací aBenicarló, d'espais oberts, ben poquets; de verds, ni pensar-ho iper aparcar, alla al porto Pero prepares, perque quan li posen la zona blava, si no deixe el cotxe al ten"at no sé que fara d'ell. M'han dit que I'ajuntament esta comprant les con"ioles per aficar-Ies un mes ala dreta il'altre al'esquerra. Sembla que la problemiltica histórica en quan ala conservació ipromoció del patrimoni cultural de Benicarló s'hi va solucionant, encara que amb comptagotes, gr.kies al'empenta que des de la Regidoria de Cultura si Ji esta donant darrerament. És d'agrair que fmalment una de les moltes reivindicacions, que molts c01.lectius socials (educatius, cultural s, turistics, ... )venien fent des de temps, tinga ja tma porta oberta de solució amb el projecte de remode!ació de I'antiga presó de la ciutat per tal de situar allí el Museu Arqueológic amb tmes condicions optimes, ja que fíns ara feia pena tant aquest edifici com el museu del can-er Major, malgrat el valor de les seues co1.leccions sempre hi era tancat, pe! seu estat de total abandonament. Dins d'aquesta congratulació també haurien d'incloure com no les obres de salvament del Convent de Sant Francesc per iniciativa municipal ila restauració de! Retaule de la Mare de Deu del Remei, acarrec deIs tecnics de la Diputació. Aquesta qüestió ens halrria de fer reflexionar atots sobre les actituds quern tenim en quan aI'estima ila conservació del nostre patrimoni cultural, al mateix temps que comen9<lr aconscienciar-nos per tal de ser agents actius en la seua defensa ipromoció. En aOllest~ ciutat, per les canlcterísti- Patrimoni cultural .il':n XIMO BUENO quessocio-economiques isobretot pel mateix canicter dels seus habitants, s'ha produi't for9a menyspreu per tot alió que s'hi considerava ven ipassat de moda, així molts edifícis, monuments, tresors etnológics, etc.. han arrat desapareixen del seu municipio Poques coses queden del nostre historie patrimoni cultural, iles poques coses que queden continuen estan en perill de desaparició com el ja trist i famós molIó de la ratlla del terme, les mateixes creus de terme, l'ermita del Carme Ara poques coses queden del nostre históric patrimoni cultural, iniciat ara fa lms milers d'anys pels ibers, iles poques coses que hi sobreviuen continuen estan en peril1 de desaparició com el ja trist i famós molió de la ratlla del tenne, les mateixes creus de tenne, I'ermita del Canne, etc. Per aquest motiu s'hi fa més necessari i urgent que les persones preocupades per aquest tema s'hi ajunten per acrear un<l nova associació cultural amb un hipotetic nom "d'Amics del Patrimoni Cultural de Benicarló" que tinga com objectius per una banda pressionar encara més als nostres polítics per tal que dediquen més gestions, isi és necessari més diners pubJics, per tal de recuperar, rehabilitar ipromocionar per exemple la casa del Marqués, les Drassanes, les cases centenaries, els aljubs, les senies tradicionals, ... Per altra banda fer un tTeball didactic d'ensenyar ala resta de ciutadans aestimar iconservar aquest patrimoni, iamb temps i (Teball tant de l'ajuntament com de l'associació farien sortir ala lIum molts altTes coses interessants que estan tancades apany i fOlTellat, obé obJidades ales golfes de les cases, ique finalment aniran aparar al femater o a la foguera de Sant Antoni durant una rehabilitació ocanvi generacional perque no hi ha ningú que s'hi interessa de tenir cura d'elles. Tots haurien de ser conscients que una bona oferta d'aquest patrimoni cultural tindria un efecte molt positiu tant de cara ala mateixa població, ja que augmentaria la seua qualitat de vida, com de millorar l'oferta turístico-cultural de Benicarló per a al tres persones ocol.lectius (educatius, Inserso, Tour operators, .. )de fora de la ciutat. - UAjuntamentaprovael projecte d'ampliació del local social de laTercera Edat ElCentre de la Tercera Edat de Benicarló veura ampliada la seua seu social. Aquest projecte, que ja és una realitat, ha vist la Hum verda després que l' Ajuntament haja adjudicat les obres al'empresa Construcciones Bonás S.L., amb una dotació económica de sis milions de pesetes. Aquest local ja se'ls estava quedant menut als nostres grans, ja que ala tarde, quan ve I'hora del café, nombrosos jubilats s'asenten al voltant d'una taula per fer la 'partideta' ales cartes amb els seus armes. E/s socis del Club de laTercera Edat es veuran les cares ales urnes, ja que el proper 10 de decembre hi haura eleccions ala Junta Directiva. Ara, de moment, es poden presentar les candidatmes pertinents ales oficines de la seu social fins a finals d'octubre. dins. Només volien fastidiar". L'encarregat de 1'0ficina va denunciar inmediatament els fets ala policia iva donar, tanmateix, ordre per tal que es caIlviar'en els vidres de la porta principal el més aviat possible, encara que no van ser canviats fins ameitat de setmana. Apari, la matinada de dimars, varios locals i alguns vehicles van ser assaltats ala nostra localitat també per LlIlS desconeguts. f6 Rt.DACCIO UDS desconeguts trenquen a pedrades els vidres de l'oficina de turisme Laporta d'accés ala Oficina d'lnfonnació i Tmisme de Benicarló va ser fon;:ada per uns individus desconeguts durant la matinada del passat dissabte, peró no van poder entrar-hi. Vidres trencats aconseqüencia de pedrades contra la porta de l' oficina, que esta tancada al públic per tractar-se de 'temporada baix.a', van ser els únics desperfectes sofeás; sense que es tingués que lamentar cap perdua personal ni material. Segons va dir el responsable del centre d'informació, Antonio Domínguez, a un rotatiu provincial, "el soroll que van fer al trencar els vidr'es de la porta va alertar" eis velns, que degueren avisar ala policia municipal per assabentar-se de que passava, ja que la sena centr°al esta anomés 150 metres d'on esta aquesta oficina". Domínguez ha qualifícat el fet com "un acte de gamberrisme, més que altra cosa", ja que "no hi ha res de valor ana .6 CRISTiNA GARCIA GRAU Converses per auna nova escala-taller municipal Com anovetats, Moya ha destacat que "es vol ampliar el nombre d'alumnes i de llersonal docent iauxiliar, afegint I'especialitat de revestiments ales quatre que ar"a hi ha (obres, fusteria, electricitat ifontaneria)". Actualment, aquest acord esta en fase de readacció del projecte, que hauria d' estar acabat per aprincipis d' any. S'harl mantingut converses en la Direcció Territorial de Castelló de de 1'INEM arnb resultats moltpositius, iamb la Unitat de Promoció 30 iDesenvolupament per al seu assessorament icol.laboració. LaRegidoria de ¡'Escola Taller ,de l'Edt[ici San France~'c de l' AJ1I11tament de Bemcarlo, encapc;:alada per Emrc Moya, ha iniciat els triunits per demanar aL'rNEM ['ad- .udicaci d'LlIla nova escola-taller, una vegada acabés la que esta en curs -el proper mes de maig-, per ados anys més. Esta previst un pressupost aproximat de 160 milions pesestes, deis quals 1'lNEM n'aportaria 130 rnilions iels lnilions restants conerien acarrec del municipio RESTAURANTE Et~0 MENDEZ NUÑEZ. 85 TELEfONOS 4700 75·475038 12580·BENICARlO (CASTELLON) Continuem treballant per aferir-te la millor informació L1ibreria oPapereria ·Copisteria ~ - '"'\~ / G:l~EVC>I.-, Fotocopies •Copies de planols • Enquadernacions Copies Color Consumibles de la marca d'impressores HP P!. Ccnstitu-:;ió, 5 • T--;I-h:' ¿j7 .55Se B'3r:ccr!é Nosaltres, els jovens l6 NOEMi OMS El Centre Ocupacional per a Discapacitats atén a60 persones EsiITitant sentir una i altra volta cóm nosaltres, els jóvens, som els culpables de tot el catastrofisme que hi ha al món; cóm nosaltres, els jóvens, som els responsables del gran nombre d'accidents de transit, ele I'existencia de les drogues, de la delinqüencia... itantes altres coses. Inc1ús és corrent adherir al substantiu .l0vens l'adjectiu de maleducats.' Com aJ ove~ vull adre<;ar-me~ des d~a questes planes atot aquell auditori que constantment esta defonnant la qualitat de serjove Jo, com ajove, vull adre¡;arme, des d'aquestes planes atot aquell auditori que constantment esta elefonnant la qualitat de serjove, substituint-Ia per la d'inconscients. Des d' ací pretenc defensar atot el col.lectiu que, com jo, mall:,rrat no ser vells ino tindre sobrada experiencia en la vidsa com aItres que s'omplin la boca al dir que no tenim lUlS idealspels que lluitm-, que creiem en coses que tal vegada semblen utopies, peró que estem disposats a defensa!" flns ala mort. Nosaltres, els jóvens, som els primers en preocupar-nos per aquest món, pie de residus ideológics, morals i, perque no, fisics. Som, m'atreviria a dir, més acurats que algunes generacions anteriors en la majoria de coses, encara que amb algunes excepcions. Nosaltres~ els jovens~ som els primers en preocupar-nos per aquest món~ pIe de residus ideologics~ morals l~ perque no~ físics No som precisament els jóvens els que tenim una idea catastrofista de la vida, ni els que cremem boscoso Ni tampoc els que hem creat una societat o, avoltes, per amolta gent l'única eixiela és la delinqüencia. Tampoc som nosaltres, els jóvens, e!s que gover·· nem els ajuntaments, les autonomies o 1'Estat només per interessos económics. Així doncs, cóm podem ser tan rolns? Oés el cas que un xíquet amb volquers és culpable de tota la malversitat que hi ha al planeta? ElCentre Ocupacional per aPersones Discapacitades de Benicarló compta amb un total de 60 alumnes, que acudeixen cada dia a la seua cita amb les feines que tenen assil:,'l1ades, ireben les atencions elel personal qualificat que hi treballa. Juan Manuel Torres, director del centre, ha dit que "es preveu que per a I'any 2000 -que no esta tan lIuny com p3l-eix- hi hagi una demanda de Olés de cent persones, per la qual cosa lespersones d'altres comarques hauran de buscar centres alternatius". Cal incidir que el centre de la nostra localitat atén la demanda ele la nosh-a comarca, pero també de pobles com Torreblanca, d' on provenen sis deis eliscapacitats. 1és qe le centre de Benicarló va ser remodelat ara fa dos anys, iels serveis que ofereix són molt més amplis ara. "Per demanar la I}la¡;a, els intel-essats només han d'adre¡;ar-se als Serveis Socials de la seu alocalitat, iallí s'enviaran al centre corresponent", ac1arava Tones. Unsenyor que va ser alcalde de Benicarló, y al deixar de ser-ho, va deixar en caixa de l' Ajuntament Wla bona quantitat de diners, iels preparatius per fer unes escoles d'Ensenyament. Llavors va ser quan, perfi, este poble va tenir unes escoles gratultes per tOth0111: l' actual C.P. 'Marqués de Benicarló',els terrenys del qual foren cedits pel marqués el'aquella epoca. Un senyor que, al 1945, quan va mOlir, va regalar en testament la seu mi 11 01' finca aBenicarló, per abe del poble i per aactivitas lúdiques iculturals ... Situada al centre de la ciutat, dóne aquah-e carrers, amb un valor respectable, encara que esta en mnes per l' abandonament. Aaquest senyor, Benicarló no ha sapigut donar-li l'apreci per aquest regal com es mereix; al contrmi, l' entenm-en en un ninxol d'una altra üUllília per passmdesprés ala fosa comuna, pe! que no figura acap lloc del cementiri. Cóm es sentiria qualsevol persona si a¡;ó li ho feren a un familiar? Al menys, una lapida on diga: Aci descansa enpau José Maria Compte Fibla, un benicarlando. ROSA FONTAÑO Fotos en una hora Atención novios, regalamos un sensacional video de boda PlaZ8 MerCAdo, 1 Te!. yfax 47 14 32 •12580 Benicarló Q] >~ ~ ~._------ Elmussol des de fa temps té ciar que I'especie hwnana és una raya forya ignorant ique per aixo necessita nous deus als que venerar, així ales acaballes del segle XX, iesperant I'anibada de I'ordinador iInternet com a nous salvadors de la mediocritat, totes les famílies benpensants iacabalades de l'hemisferi Nord segueixen mistificant al cotxe com panacea atates les seues miseries acruals. El mussol no entén com tUl ésser hlUlla potjustificar la seua felicitat només si pot ono, sobretot si aixo li ajuda avanagloriar-se davant la resta de mortals, de serhi al davant d'un volant d'un vehicle 1110toritzat, com més potencia en CV millor, malgrat el perill que aixo normalment suposa per a eH mateix iper als demés. El musso] pero compren encara menys que la societat civilitzada organitza el seu funcionament al voltaut de les exigencies del cotxe; així els govemants ji faciliten la circulació per caneteres icaners cercant-li sempre les millors condicious per afer-ha, s'hi preocupen del seu aparca- Brillant decisió ~ EL MUSSOL ment fent cas omís de les 1110lesties que provoque als vianants quau para allí on vol, s'hi estudien zones blaves iaparcament subtenanis per tal de no cansar-lo massa donat voltes pels canes, etc. Al mussol, per aixo, no li ha sorpres massa que tota la nova retolació publicitaria feta danerament aBenicarló s'haja fet pensant només amb els éssers bumans que xalen conduint dah d'un cotxe pels caners de la ciutat, així poc apoc van plantant-se ales voreres del poble pals informatius ipublicitaris per aque siguen Ilegits facilment pels conductors, malgrat que als \locs on són necessaris per adirigir als cotxes foranis cap ,ti lJoc desitiat no hi són. Ara bé el mussol ha observat que aquesta mistificació del cotxe també la pateix els mel11bres de l'equip de govern mWllcipal, que s'hi acosta perillosament quasi al'obsessió, iaixó ho pot descobrir qualsevol al contemplar com s'ha decidit col.locar els bancs al Passeig Marítim després de l'últim canvi, ique obliguen als éssers hmnans que s'hi volen asseure a qualsevol d'aquests bancs aguaitar el pas deis vehicles motoritzats, menyspreant així el seu objectiu fonamental de facilitar la convivencia ciutadana que s'hi genera per la conversa entre passejants i usuaris deIs bancs. El mussol només hi troba tres possibIes explicacions aaquesta decisi6, la pIimera seria que aquests bancs són per a castigar visualment als humans que encara hi volen passejar sense emprar el cotxe; la segona podria ser per apromocionar publicitariament, des de l'ajuntament, ales concessiomlries locals per ajudar-les aaugmentar la seua venda de vehicles emprant aquest passeig com ml apaTador públic de totes les marques i models existents al mercat; ila tercera seria la d'una maniobra subtil, segurament del subconscient polític, per tal que els benicarlandos admiren els nous flamants vehicles deIs regidors mm'licipals quan hi circulen per aqllest passeig per tal d'aconseguir una certa enveja en els observadors. Fitxa de subscripció NOM COG"-'.N.:...::0-:.:cM:.:.:S"-- _ POMI5=ILI POBL~CIQ . __ --'C"-"p _TEL. Se subscriu a ~ \I~ .k g~, per I'import de: 04.680 pts (52 números, anual, bonificació 10%), 02.470 pts (26 números, semestral, bonificació 5%) pronogable si no hi ha ordre en contra. Als envianlents fora de Benicarló caldra ategir LOOO ptes semestTals o2.000 ptes anuals. Forma de pagament: ODomiciliació bancaria OXec bancari nominatiu adjunt Remeteu aquesta butlleta ila domiciliació bancmia o el xec nominatiu per 4.680 pts (52 números, anual) o2.470 pts (26 números, semestral) aAssociació Cultural la Feram de Benical'1ó (CI Sant Francesc, 95 Casal Municipal· 12580 Benicarló) I----------- ----------------------------------------------------------------------- -------------------- I ~i&natura: , __ dde 199 Domiciliació bancaria BANC/CAIXA ADRE<;:/\ ~OM JCOGNOMS DEL TITULAR DEL_COMI'TE Codi de Compte Entitat Sucursal POI3LACIÓ Contról Compte número CP Senyors: els demano que, fíns auna nova ordre, atengueu els rebuts que els presentara l'Assocíacíó Cultumlla Feram de Bellicarló per ¡'import de subscripció a~ \I~ k g~. Signatura: l dde 1996 Primera novel.la per aJosep Igual Torero il'o 1. R. RAMíREz Alsenyor alcalde li agraden els bous ivol que atots els benicarlalldos també ens ab'Hlden, per aixo s'especula que va fer tot el possible imés per que es pogués cel.1ebrar la con'eguda de falles de l'any passat. Qui tot ayo argumenta és el PSOE local que també té gralls afecciollats ala festa nacional. El gran problema de tot és la gravetat de voler convertir lma salvatjada en una especie d'art autocton. Calch'a saber si l'actuació del batlle COlTespon auna voluntat inusitada per no privar als benicarlandos de l'espectacle taurí anual. Penso que és una actitud digna d'un representant polític vinculat sempre a la voluntad popular. Els nostres representants hawien de despreocupar-se per si unhipotetic aval de diners fet per l'alcalde és ono es etic ilegal. El que velitablement importa és el resultat de la festa, la playa plena de gom agom, els banets cordovesos ien la manera que van disfrutar els representants socialistes ipopulars asseguts ales grades del ruedo. Perque sino el gran reconeixement de Benicarló a un torero il.lustre i ( fill del poble ?) amb la seua carxota d'or? El GSM moltes vegades sembla que esta fora de cobertura ies despenja amb al.lusions improcedents que caldra que vaja ajustant per evitar interferencies. Con permiso de la autoridad isi el tiempo no lo impide ... Reunion Blues ofeli un bon espectacle bient amb versions deIs classics del delta del Mississippi. Asscguts a tnleS cadires incomodes, sense poder fumar ni beme, el calor del concelt no podia ser el mateix. El nombrós glUp, pero, no va deixar que la testa decaigués, ivan animar al personal amb la seua marxa. En definitiva, un bon concert, que podria repetir-se més sovint. aproleg a la presentació del llibre, que va anal' a canec de I'escliptor Emili Rosales. La novel'la ha estat publicada per l'editorial Columna-Tresmall, que pretén impulsar através de les seues diverses coHeccions el coneixement de les teJTes de l'Ebre, en els seus diferents aspectes. El cor cansat ens narra la vida através de la mirada de Tomás Llorian, Wl escriptor que tOlUa ja gran al seu poble, El Poblenou del Delta. Per la novel·la desfilen la postguen'a ila transició, I'ambient urbá iel món Uuminós iatávic del Delta. La novel·la será presentada properament a Benicarló. .6 JORO! BOVALAR ;~ JOSEP MANUEL SAN ABDON Un mal lloc per aun bon concert de blues L'escriPtor de Benicarló .Tosep Igual, vapresentar el passatcap de setmana aSant CarIes de la Rapita i a Amposta la seua primera novel,la, El cor cansat. Igual, que fins ara era de sobra conegl.lt com apoeta iarticulista de premsa, inicia d'aquesta manera la seua canera de narrador. L'acte de presentació va ser especiahnent llult aAmposta, ja que va comptar amb la participació de dos extraordinaris músics també benicarlandos Jl.Ianjo Vilanoya iInés Borras, que interpretaren una peya de BlUno Modema com Eldia indicat era el18 i el concer, de blues. Ellloc, l'auditori. Bon 1I0c. Per fi 1m conceltcobelt, tothom sap que l'ambientdeIs concerts de blues no és el mateix. Per fin podrem gaudir d'tma mica de festa aBenicarló, i el que és més important, en divendres!. El ritme de blues iels 'solos' ens feien ballar, cantar, moure el peu amb el bon regust al paladar d'una ciganeta i d'una bona cervesa fresqueta. Pero no va ser així. La sala triada va ser el mateix auditori, ino la sala amlexa, com tothom pensava, ialla ens vam trobar lmes cinquanta persones (deu ele les quals eren regidors de l' Ajuntament amb les seues senyores). Molt poques per ala bona qualitat del grup que impregna l'am- J J ti M'agradaria saber quan l'ajuntament es decidira afer alguna cosa per aque no creme més l'abocador de la ci~tat ti Vull queixar-me de que la biblioteca estiga oberta només ales tardes. Que passa, que els que treballem les vesprades no tenim ch'et aser lectors? ti .Que passara el proper cap de setmana ala cnülla que travesa la N-340 iporta atots els benicarlandos al cementiri? El vostre telefon és el 47 536,0 ;.". Hem posat a la vostra disposició un contestador automatic perque hi deixeu les vostres opinions, queixes isugqeren ,ies. Cal que deixeu e! lostre nom inúmero de document d'identitat (aquestes dades seran confidencials). ~ . JÓ lOAN GREGORI ALBIOL NI CREIX NI MEIX 000 en detrimento de otros saberes importantes ----------- ques estúpides, tan bé que estas ací al final, no vols contestar, saps que és in úti 1. Ho sé. ltalUnateix no puc evitar sentir-me orgullós de poder ensenyar la llengua que un dia es va prohibir als meus avis en beneficio de otros saberes importantes. També m'he d'enorgul1ir, ja em disculpara, del col'lectiu d'ensenyants entestats aalfabetitzar (joves) analfabets incapa~os d'escriure la llengua que parlen. Els mateixos que activen e1mercat editorial en catata, que fan imprimirllibres ipamflets iobliguen els alumnes aconslllnir-los. Sé ho saben els editors. M'enorgulleixo també que la generació que m'ha pagat els estudis amb el seu sacrifíci se'n puga ara beneficiar iIlegir-me en el valencia que els va ser negat com al1engua nonnal. 1que troben que sona bé, que té noblesa quan hom l'escllu amb con-ecció ique, alerta, em dóna de menjar. lara que arribo ací, em vénen a la ment les profundes paraules d'un amjc quan va ser increpat per lm alumne que, de segur, no tenia problemes de comunicació amb la família: ¿Porque, tia, el valenciano, para qué sirve, nolAquest amic meu, que és innocentot també pero sempre sol caure de quatre grapes, li va transmetre la idea al verbós discent així com segueix: Doncs, mira, el valencia, xicotet com és, és capac; de pagar-me els vicis ami i de donarte per sac a tu. Creieu, de debo, que valia la pena estudiar de mestre per acontestar així? Odeu ser saviesa popular? Acabaréperque, sincerament, ja he comen~at cansat. Potser va venint el dia en que hom veura ressuscitat aquell edicte de lussuf-Xeribí, muftí del Sant Imperi Otoma, sobre J'horrible perill de la lectura. Potser no tardarem aveure, penjada sobre les altes portes de la mesquita, la seua primera asserció: Lafacilitat de comunicar els pensaments tendeL" evidentment adissipar la ignorancia, que és la guardiana ila salvaguarda deis estats ben administrats. lpotser ens atrevirem allegir fíns al final, aJlí on el muftí confereix a lm alt dignatari el poder defer capturarqualsevol idea que es presente perescri/ ode viva veu alesportes de la ciulat, ide dur la susdila idea lIigada de peus imans perque Ji puga ser infligit el castig més sever (Voltaire, Sobre el terrible perill de la lectura, 1764). Dissabte passat vaig dedicar ill1a bona estona apreparar alglms exercicis amb que fer més lleugeres als meus alumnes aquestes primeres classes del cms. M'havia fet l'efecte de no comen~ar enguany amb massa seguretat iestava disposat aesmenar-me. Amig Ilaurar, vaig voler aplegar un conjunt de textos de diversa naturalesa iprocedencia que pogueren ser sotmesos arrianipulacions iestudi sense gaire difícultat. Així ho beatifica J'ensenyament refonnat. l, amés amés, els bateja com area- ¡¡es. Sé. Jo, que sóc, com sabeu, gent apegada al país i, per tant, innocentot de mena, en aixo que em dic: segur que trobaré escrits d'interés en la nostra poc valorada premsa municipal. 1 per no acabar sempre al mateix, vaig canviar d'abemador per amomlr-me aEl Dissabte. Hi anava de bona fe. De fet, recordava que, en diverses ocasions, el seu director m'havia fet partícep de la seua preocupació per l'escassa presencia del valen- Cúl al setmanari. rés lma opinió que tinc per sincera. Així dones, l'obro ientropesso de crani amb una columna de marmoria prosa obra de V. Jovaní. Com que sóc innocentot, ho proclamo, vaig interpretar aquella missiva sense vacil·lar. Devia tTactar-se d'una conxorxa entre l'autor iI'esmentat director per tal d'atraure ala revista escrits en la llengua del país, acadimúcament catala. Encara que fos tocant en allo que no sona, no negaré no haver vist periodistes (?) servir-se de pitjors estratagemes per avalotar el galliner. Acontinuació pero, jo devia recapacitar perque, emnig de la bateria d'exercicis que preparava, em vaig veure com un esperit malevol esmoJant l'enginy a ti de desintegrar la comunicació familiar. Una mena d'agitador entossudit aencendre la discordia entre fílls, fíl1es iprogenitors. Quasi res: m'estan pagant, m'assabento peila carta en qüestió, per infiltrar la incomprensió i el malentes acasa deIs meus vei'ns! ltanmateix m'he de calmar perque és del tot probable que aquesta meua conclusió siga erronia de dalt abaix: tanta clarividencia no pot haver nascut d'una pe~a com jo, teixida al teler de les lJetres. Pero per for~a, desesmat com estava després de la revelació, em vaig haver de recolzar areflexionar. Una, dues, inspiració, expiració ... lentament, amunt, noies .. No volsparticipar de polemi- GI1tu.w. -----~ HORARIOS Cartelera de Cine de Benicarló yVinaros deViemes 25 de octubre a lunes 28 Equipados con DIDOLBY ESTEREO DIGITAL I BENICARLÓ Viernes :22:30h Sabado :20:00h y22:30h Domingo: 17:30h, 20:00h y22:30h Lunes :20:00h y22:30h TINCUP Kevin Crntrer i Rere RlSSO ELGJERVO:OUDADDE~ VmcentPerez i MaKirshner VINARÓS ~ •• 1. '~INE.\\A C:OLISEUM Viernes :22:30h Sabado 19:45h y22:30h Domingo: 17:30h, 20:00h y22:30h Lunes :19:45h y22:30h REAcaON ENCADENA Keanu Reeves i Iv10lganFteeman FLGJERVO:OUDADDE~ VincentPerez i MiaKirshner