Manual pràctich de l'actor

Model pe a ca ac e isació Manual P àc ich de l ’ Bc o MANUAL PRÁCTICH DE L ’ ACTOR PER ACTOR VELL M lHUHL PRÁCTICA DE h ’ HCTOR No po o idea ni inch la p e enció de dona Ilissons a ningú, no. Sois uy senyala de alls ea als p o i osos pe qui se ’ n ulga ap o i a , en los se i de pun de pa ida pe es udis de més lla ga olada a ís ica. La p ác ica del ea o me a esse mol s cops elemen al y ulga . To es les coses enen comensamen , y aques Manna p cic ich comensa així: I. Es udi del pape Repa i s els pape s d ’ una ob a, sia del gen e que sia, caí es udia se la pa que us pe íoca pe no oba se en escena ’ l dia de la ¡unció penja s de ^apun ado y ab emensa de no pogue sen i li la eu, equi oca se, y, més que o , p i a d ’ acció y lluhimen de igu a. Es udia , no oi di llegi el pape ins sapigue lo de memo ia, no: es udia , es compend e la o ali a de l ’ ob a, la endencia, l ’ idea que au o se po a y oi e lec i en les aules; l ’ enca nació del pe sona ge, la es idu a més escalen a pel cas, ab sen ii semp e a is ici!. — 4 — En e Ves udia y el llegì hi ha no able y comp ome e  do a di e encia que p ecisa eni ho en jus eco . Llegi el pape de cap a cap, una sola egada, no cou é e ne ema cable opinió d ’ ell ins desp és d el p ime ensaig, pa an esmen a o lo que diuhen els al es pe sona ges de l ’ ob a, que, deis al es pape s y no del en es d ’ ahon ne su el e dade ipo que u desp és, ab Fes udi, ens de pe ila y en iqui lo ab de ails que no desdiguin de ïànima del eu pe sona ge. La memo ia pe sapigue un pape , a a na u aleses. Hi ha qui ab es llegides ja l ’ ap èn, co n ambé hi ha qui, ab en a, o jus se ’ l eco da. Pe uns y al es es mol con enien ixa se, de bon p in  cipi, en la ase capi ai de cada pa lamen , en el sen i , en l ’ in enció d ’ un mo : ben comp ès aques , les demés pa aules queden en la memo ia ab més acili ai. Massa memo ia, es, ins a ce pun , un pe judici pe l ’ ac o ; puig se dóna ’ l cas de que, e ian se de sa ins an ánea e en i a, se descuida Ves udi y se llensen les pa aules a ali de llo o... y els llo os no enen es d ’ a is a. La memo ia, e un dia que mos a cansamen ; y lla o es Fac o a es o s, s ’ encan a pe eco da , e eda Tacciò, y gay ebé semp e anca ’ ls ulls (mol s n ’ he is d ’ aques s memo- ions), y l ’ e ec e a is ici! esul a desas ós. A l ’ apun ado no se l ’ ha de desp ecia ni enca inya se massa d ’ ell. L ’ apun ado es pe eco da lleumen o lo que l ’ ac o ha de colo i ab la pa aula y Tacciò. Hi ha ma cades en a ges de memo ia, llegin el pape dues egades al ica se al Hi , y una al lle a se. Desp és de la unció, una sola llegida del pape ep ésen  â a iansa en doble ’ l bon èxi de les inen es ep esen acions, puig a la egada que e ma la comp ensió p ác ica, dona cla  o ais momen s oscos que s ’ han ingu pe emensa de malme e Tacciò. Aques a llegida pochs ac o s la an, pe ò mol p o i epo a. — 5 - IL Ensaigs Lo p incipal deis ensaigs es eco da bé les en ados y so Heles d ’ escena. Més les so ides (o sian els mu is) que no pas les en e  eles, puig aqües es, en úl im cas, ja les dona el segon apun e. En les passades y colocacions de pe sona ges, p ecisa un es udi na u al d ’ acció, p ocu an que agin acompanyades de la pa a ila o d ’ una ma cada in enció de sen imen s p opis del cas en que ’ obes. Cada pe sona ge é sos ademans p opis: ja pausa s, ja àpi s, ins, impe a ius, débils, olubles y de mil menes... EIls ma quen un ca ác e , y d ’ ells se ’ n eu bon pa i es udian los bé pe què ’ l día de la unció su in ab acili ai. L ’ in enció de les pa aules deu e lec i se ben bé en la ca a, sense e ne massa abús, pe no ca i e en el cas idicul de les ganyo es deis micos. Els ulls són una i a exp essió de l ’ es a de l ’ ànima. Un ac o d ’ ulls neg es semp e ind à més en a ge que un al e d ’ ulls blaus. L ’ ac o deu p ocu a que la eu no li su i blanca ni so o- llosa. Una eu lo que se ’ n diu pas osa, es p opensa pe la similació de mol es eas, que, ab el bon sen i de l ’ es udi, a di e encia de pe sona ges. En els ensaigs, l ’ ac o deu ica se de mica en mica dins del seu pape , ac an de que desapa eixi sa pe sonali a y quedi el pe sona ge que ep esen a. Si Fac o se cuida massa d ’ ell, se á semp e eli en come  dia: es di , el pe sona ge acomoda a l ’ ac o , may l ’ ac o acomoda al pe sona ge; al com con é. L ’ ensaig deu ind e dugues mi es pe Fac o : Fa iansamen de son pape y el conjun de o s ab o s. Y ab aques o s ab o s cal ind e mol en compie les ob es esc i es en e s y les esc i es en p osa. — 6 — El e s é ce a a ec ado, ce lligamen , que en conjun ep esen a iu es à el e ne un mè i o e ne uns esquello s. No pe qué una ob a sia esc i a en e s, oi di que deu can a se, no: pe ò ampoch deu e sen desp eci de la caden  cia mè ica. Un en e mi g de dicció es lo que millo hi escau. Si l ’ ob a es d'època y la si uació es o sa d amá ica, el e s hi ajuda, enal eix, dona igo osi a . Si l ’ ob a es còmica, la acili ai y consonancia d ’ una qua - e a, esul a un xis o de bon ag ado. Ce s ac o s, ab l ’ a any de mos a se mode a, an gala de despoe isa el e s pe mos a se més na u a e. Això no deu se . Cal pend e les ob es al com són y no com aqües s ac o s olen que sian. Na u ali a semp e, sí: pe ò na u ali a a ís ica, puig d ’ al a mane a ’ l ea e deixa ia d ’ esse a pe queda con- e i en un mun d ’ idees con adic o ies. Y això es lo que con é ind e mol p esen en els ensaigs, an els ac o s com el di ec o d ’ escena. III. Di ecció d ’ escena La missió del di ec o d ’ escena es mol més di ícil de lo que a p ime a is a sembla. El di ec o deu sapigue se ben bé o a l ’ ob a que ’ s ac a de ep esen a , ja pe epa i la a conciencia, ja pe posa la en acció, com pe e llis es de amoyes, gua da opía, sas e, pe uque , saba e , a mes, a és, e c. e c., que d ’ e ce es n ’ hi han mol es en el ea e. Lo millo es eñi un llib e d ’ ay als llis es pe simpli ica el eball. No essen així, ja desde ’ l p ime ensaig, es con e- nien dic a al segon apun e o s els objec es que p ecisen y que ’ l diálech de l ’ ob a a indican . El di ec o deu explica a e ac o s la deco ació de cada — 7 — ac e y ma ca el lloch deis mobles, pe qué ’ l dia de la ep esen  ado no aga i de descuy a ningú. El di ec o deu explana cla amen les en ad.es , so ides y colocacions deis pe sona ges. De les p ime es, el segon apun e deu e ne un guió jun ab els objec es que cada ac o po a damun . De o lo demés, Tac o es qui deu eco da sen; bo es ano a ho en el ma ge de son pape d ’ es udi. Es mol p ác ich pe ’ l comedian po a en les bu xaques de son ajo, ca es y monedes, puig sal en mol s comp omisos d ’ acció. El di ec o , deu ixa se bé quan eque eix llum en escena, ja pe esse de ni , com ambé, quan e i ada o apagada la llum, Tescena queda a les osques. Les en ades y so ides, no semp e les ma quen els exem- pla s de l ’ ob a; pe lo an , es p ecís e ne bona combinació pe qué ’ ls pe sona ges no ’ s obin b a d ’ escena en les habi a- cions o llochs que en e bas ido s se suposen. To es aqües es ad e ehcies ulga s, es de compend e que no an pas di igides a les companyies de p ime o d e, hon una ob a po a in ini a d ’ ensaigs y e inada di ecció, ins pe son ma eix au o . IV. ac o L ’ ac o deu espec a semp e la si uació, escena pe escena. Hi ha momen s en que ’ l pa iquin que eu una ca a, que dona un a ís o que se li a una p egun a, es el e dade amo de la si uació escénica: no es con enien , donchs, e ne des- p eci d ’ aques pe sona ge, puig no hi ha pape , pe pe i que sia, que no ingui son momen in e essan que deu espec  a se, pe l ’ éxi o al de l ’ ob a. Tapa les igu es, aixó es, posa se da an deis demés, es de mol mal e ec e pe ’ l públich y no ac edi a cap mé i pe - 10 - Pe ’ ls ipos de bonda , es a plana y ceyes lleuge amen a quejades. Pe ’ ls ipos a a os y alsos, ulls pe i s y lla is p ims. La o ma del nas es lo que més ca ac é isa un ipo y ma ca un ca ác e . Ab l ’ ajuda de la ba e a cani y ambé ab diacolon, po pas a se y dona o ma al nas ab g an acili â y a iació. Segons La a e , en sa ob a É udes su la physionomie, esul a que pe una in ini a! de conside acions o sa es udio- ses, un nas Ma ch ben o ma , es p opi de quali a s supe io s. Els nassos co ba s desde son comensamen , ma quen ca ac e s impe iosos y de o sa domini. Nas en onsa d'a el, es signe de débili â o de malicia. Nas ab lleuge a co ba al mi j : deno a poesia. Nas ab p onunciada co ba al mi j y desp opo ció de dibuix: es p opici a la boge ia o, quan menys, al desequilib i. " Nas o sa en onsa d ’ a el, es e de dal y campanai de baix: es signe d ’ imbecili a , a iban ins a l ’ idio a. Nas p im d ’ a ilada pun a: ma ca habilidosa hipoc esía. Nas ca nés d ’ insegú dibuix: p opensió a la beguda y al c im. El D . Ca us, en es udi de la ba ba (en enguis a ey ada), diu que : , Ba ba ec a, hones i a y judici. Ba ba o sa co ba so a ’ l lla i, gandule ía y a . Ba ba ec a, pe ò més endins que la a lla del lla i supe  io , ca ác e e . Ba ba en co ba desde lo de lla i, habili â y p udencia. Ba ba so in de la a lla del lla i supe io , egoisme. To s aque s pe i s de ails de isiognomonia, poden esse de g an p o i pe un e dade a iciona a la ca ac e isació. Mol p àc ich es pe Fac o , e colecció de e a os d ’ homes céleb es en o s sen i s de ida; així com ambé eculli ca ica u es de pe iòdichs, que, e alla s y enganxa s en un llib e, se eixen de mol , no pe e ne copia, sino pe inspi a se en ses linies y colo s. L ’ ac o no deu e abús de la pin u a y deu eco da se — 11 — semp e que apin a , ajudan ab son ges la mo ili a de les ailles. Fen ho aix , la pin u a no queda á encan ada y el ipo ind à ida en o s sos de ails de ca ac e isació. VI. La eu L ’ ac o deu e ne especial es udi de sa eu na u ai pe eu en a iaciô de ons aplicables als di e en s pe sona ges que ep esen i. Segons Hipòc a es, hi ha ès classes de eu. Una, g a e y o a; al a, ag e y cla a, y al a que sols es un compos de les dues p ime es. Pe ’ l ô de la eu, po o ma se idea del ca àc e de l ’ home; puig qui é la eu similada a de e minai animal, d ’ ay al animal é l ’ ins in , mol s cops sense dona seli comp e. A is ò eles diu que la eu o a deno a a l ’ home de passions calu oses. La eu g ossa y pa aula e ma, a l ’ home géné és. La eu a lau ada, a l ’ home a emina . La eu onca, a l ’ home colè jch. La eu o a y cla a, a l ’ home de alen . La eu de plany, a l ’ home es upi y inconscien . La eu dolsa y pausada, a l ’ home hipòc i a. Y la eu asp e y onda, a l ’ home mal a y pe e i . Aques es ap eciacions no ’ s deuhen pend e al peu de la lle a, pe ò ben des iades donen g an ésul a pe l ’ in e p e- acié de ipos. VII. Día de undó El dia de la uncié, l ’ ac o deu oba se en son qua o de es i , quan menys mi ja ho a abans de la senyalada pe aixe- ca se ’ l eló, enca a que no eballi ins a les Ul imes escenes d ’ ac e. — 12 — Es mol con enien no a iba al ea e ab p ecipi ació, ni, com se sol di , ab el menja a la boca. Ben eposa de eos, po s es i e pausadamen y pin a e ab bon sen i d ’ exp essió. P ocu a allunya del eu pensamen o a idea que no ingui elació ab el pape que ens a on cá ech; així la memo ia queda més i a, y o u es a ás més p ope a l ’ adap ació del ipo que ja ens ensaja . Al p ime a ís del segon apun e, Tac o ja deu oba se en e cai es y en el lloch de sa p ime a so ida. Es p e enciós e se ana a busca al qua o de es i , y mol se pe no seguin el cu s de la ep esen ació. A la eu de p e ingu que ’ dóna ’ l segon apun e, bó es di igi una ápida mi ada a on ajo pe eu e de no po a bo ons desco dáis, es eps o a ugues, coses que semp e an iu e al públich y es e en a Tac o . Un cop en escena, Tac o deu acciona ab na u ali a (ja ho he di abans), pe o bb es eco da ho y a egi hi que, aixeca els b assos es mol ácil, pe o baixa los es lo més di ícil de la mímica: no con é, donchs, e ne abús d ’ aques mo imen . Els aplaudimen s, Tac o deu eb els semp e ab ag ado y senzillés, may ab idicola modes ia ni ab decla a o gull de mé i . Les mos es de desap obació en el públich, deuhen esse pe Tac o a isos de disc eció, may ac i u s de sope bia. En e Tac o y el públich hi ha un el inissim y anspa en que no con é enca sense accep a ses a als conseqüencies. Un cop posa en escena, p ocu a semp e escol a les pa aules deis in e locu o s, que, an mé i os es pa la el eu pape , com escol a el pape deis al es. Hi ha mol s ac o s que diuhen que es p ecís sen i el pape pe dona hi o sa exp essió y e ne éxi . No soch pas d ’ aques pa e . L ’ emoció pod á esse an eal com se ulga, sí: de massa que ho es malme la pa a ís ica de Tac o y el a ca i e en la concen ado del sen imen y en la pesadés de l ’ acció o al. En un concu s que ’ s eu en un pe iòdici! de Pa is p egun- an a les ac ius y ac o s o s si sen ie i els pape s, els a is  es de mi jana impo ancia digue en que sí, y els eminen s ais com Zacconi, No elli, Sa ah Be nha d , An oine, Coque  lin y al es, con es a en, no. Això ol di cla amen que més con enien es a Fac o compend e la si uado, pene a el pe sona ge, que no pas deixa se a ebassa pe 1 ’ impuls de les passions que no deixen Hoch a es, o egan la pa a ís ica de o de ail d ’ es udi. L ’ a es in ini . El sen imen é un limi . En el ea e iun a semp e l ’ a . A iba al i d ’ aques pe i Manual, haig de eco da al llegido lo que ja he di de bon p incipi: ma in enció no es pas de dona Hissons als ac o s, no: es sols deixa apun ades unes quan es no es, illes de mon amo al ea e y d ’ un g apa d ’ anys de epi ja aules. No pe qué hi hagin ac o s que ’ s obin mol pe damun de ce es ulga i a s d ’ aques esc i , deixa an de oba se ambé e dade s a icionáis al ea e que un algo de o lo di no deixi d ’ ap o i alshi ab son a any d ’ ana enda an en el di icil a de Fac o . Salu a o s us desi ja aques Ac o eli MÌMICA melod amá ica POR EDUARDO MINGUELL Y TEY I . — Ideas p elimina es. II . — Reglas gene ales. — Ademanes exposi i os. III . — Ademanes a i ma i os, nega i os, indica i os, exclama i os, in oca i os, oga i os. IV . — Ademanes con ac i os, asimila i os, desc ip i os, coo di  na i os de ideas y de so p esa. V . — Posiciones simples. — Obsequio. — Acogida a ec uosa. — Amo . VI . — Ab azo. — Recon ención. — Repulsión. — Desdén. — Cu io  sidad. — Espe a. — Inquie ud. — Congoja. — I a. — Imp e  cación. — Vo o desespe ado. — De ensa pe sonal. VIL — Bendición. — Maldición . — Obs inación . — Temo po la is a. — Temo po el oído. — Deslumb amien o. — Enso  decimien o. — Temo de un inminen e desplome. VIII . — Posiciones compues as. — Re lexión. — E ocación. — Exe  c ación. — Con ulsión. — Mue e. — Bo ache a. IX . — Ac i udes. — Aleg ía. — Dolo . — Melancolía. — Abandono de ue zas mo ales y ísicas. — Ag adecimien o á la Di ina P o idencia. — O ecimien o á Dios del dolo que se su e. — Resignación. — Éx asis. — Es upo . — Al ane ía. — Hu  mildad. — En idia. — A a icia. — Indolencia. — Volup uosidad. Ac i udes que no admi en paseo. XI . — Tabla sinóp ica. XII . — Ad e encias inales. — Conclusión. Dicha ob a se halla de en a a! p ecio de UNA PESETA ejempla en ¡a Lib e  ía Milla, calle San Pablo 21. — Ba celona. Pa a los en íos de ue a, emí ase 25 cén imos pa a el ce i icado, sin cuyo equisi o no se esponde de los ex a íos en co eos. I B JOSÉ YXART EL ARTE ESCÉNICO EN ESPAÑA VOLUMEN I: I n oducción . — La T adición. — La Decadencia. El D ama. — Echega ay. — Gaspa . — Selles. — Felín y Codina. Nue as di ecciones d amá icas: En el ex anje o — En-España. Pé ez Galdós, e c., e c. VOLUMEN II: La Comedia. — J. Echega ay. — Felín y Codina. Sánchez Pé ez. — M. Echega ay — Ramos Ca ión y Vi al Aza. Piezas y Saine es. — Rica do de la Vega, e c., e c. P ecio de los dos omos - ----------- — ----- Pese as 7 ’ 50 CURRENT?] FiÑOS bE CÓMICO P ólogo, de Echega ay El debu de Vico, po Zapa a Epílogo, po Cano Un omo de ! 82 páginas papel supe io «• * •?:- * 16 g abados P ecio: 2 pese as Quedan pocos ejempla es STAT. ANON. LA NEOTI.PIA, PASSEIG GRACIA, 77, INT.