La Veu de Benicarló : Setmanari d'Informació General i Cultural. Núm. 074
Full text
\l>R ENVE N ij DO Mr. PLANA Sctmanari d'Informació General ¡Cultural· Divendres, 31 de gener de 1997· Núm. 74· Any lIJ· 100 ptes ..--------.r--------"',...---- ........ .--~.I I I I La v·sita del President de la Generalitat aBen"car ó: e... pellícu apág 3 pag.4 Coses icuriosi tats ala presen. tació de la faHe ra major 1997 Pag.13 MoH bones actuacions deIs equips de basquet masculí i femení Les multes de la ORA (zona blava) podrien no ser legals sengons el Tribunal Superiorde Justícia ElRegidor de Cultura ens presenta les noves activitats culturals per a l' any 1997 pág. 5 pág. 3
n¡----------------' ,--------- _ T que hero. de dir 9 Sr. Zap.!a a? - ~v~kE~ informa: Tenim una nova adre~a Inter et http://moon.inf.uji.es/aluWeb/jordi/laveu.htm El dia 9de gener d'aquest mateix any, no fa doncs ni un mes el Tribunal Superior de lustícia de Valencia va dictar una providencia remarcant la il-legalitRt de les sancions de la ORA en general. Llavors, no és que des d'aquest setmanari animem la gent ala insubmissió enfront de la decisió del nostre equip de govern de fer-nos pagar per aparcar al centre del poble, sinó que advertim al poble que si es posa una denúncia pot ser que siga il-legal, per tant, cal recórrer-Ia .. Creiem que el Sr. Cuenca pensava que amb la ORA l'Ajuntament tindria la gallineta deIs ous d'or, pero de fet el tret li esta eixint per la culata. On posa la ma la... Nosaltres sempre ho hem cantat iho hem cridat, recOrdem-¡ ho: SENSE BLAU. SENSE BLAU!!! Amb la senyera ~o hi ha prou? I I I 1 Diuen que en democracia cadascú té el que es mereix. ILlavors, nosaltres tenim el presídent que ens mereixem? Va venir i' Abradelo i el poble bullía, qui no va anal' aveure-Ia? Ve el president iel poble no s'entera. Qui va anar aveure'l? En aquest poble quí es preocupa d'informar omés bé de 1 1 1 d. t' ? esm armar. I De tota manera,que havíem d'esperar d'ell, ales comarques!I del nord? Poca cosa. la el coneixel11, per a:xo el poble va pas- I Isal' del president. El quefer el té aBenidorm, al sud. I IPer altra part el Molt Honorable no sabia ni on venia. Així I ho demostren les seues parques paraules ila seua veloc; arri-I bada ifugida. ¡ Ni pena ni gloria, omés pena que gloria I I La zona blava és egal? I I 'O r:- e :> ~.f -« e 'Ti C11 o :>:l !fl :> . !fl 3:: ~ La Redacció respecta la llibertat d'expressió La responsabilitat de les opinions és de qui signa I'escrit. La redacció es reserva el dret d'acun;:ar els textos que sobrepassen les 20 línies. Els articles hauran d'anar signats amb nomo adrec;:a inúm. de DNI, encara que podré!.n, aparéixer amb pseud6nim. CU' .... TURAL Amb el suport de la Direcció General d'Ordenació ilnnovació Educativa ¡Política Lingüistica de la Conselleria de Cultura ide la Diputació Provincial de Castelló Diposit legal: CS- 242-95 Imprimeix Grévol. PI. Constitució, 5 Disseny ©Tirant lo Blanc Administració, Gubscripcions Publicitat ".!ll' 46 03 38 Fotografia José Manuel Herrero Maquetació Loverg Edita Associació Cultural la Feram de Benicarló CI Sant Francesc, 95 Casal Municipal 12580 Benicarló "B' 47 5360 Ala xarxa internet: hIIp://moon.i nf.l(j i.cs/aluWeb/jordí/laveu.hlm 1Directora 1 1 Cristina Garcia Grau Sotsdirector 1 1 con::~ :eo::::cCiÓ Maria Josep Arayo Noemí Oms (Societat) IJosep San Abdon (Cultura) CoHaboradors Joan Gregori, Álvar Anyó Josep Ferrer, José Miguel Corneiles Xavier Burriel, J R. Ramírez Anna Pujol. Toni Fibla Vicent Arnau, Joaquim Bueno Joan Manuel Ferrer, Francesc Delcastillo, Eloi Bayarri Rodolfo Serrano, Raquel Ruzafa Club de Baquet Benicarló, Club d'Handbol Bló Gerrnaília de Joves "El Puig"
Benvingut, Mr. Zaplana l' Ajuntament, per indicació de la senyora Cap de Protocol, varen ser presentats un aun a la personalitat visitant que més tarel aniria al Saló de Plens a signar el llibre d'Honor iintercanviar els discmsos de rigor. La pre-sencia de Zaplana a aquestes comarques, encara que cLLtia, va ser molt ben aprofitada pels seus alcaldes. materia de vias rápidas que hemos realizado ha comunicado aesta ciudad con el resto de Espaüa yEuropa ... "(?) La comitiva es va desplavar al lIarg d'un recorregut per carrers de contrastada solven- Cla urbanística, Plava Constitucíó, Jacinto Benavente fins ala Cooperativa Agrícola Sant Isidre, on el Gerent va fer de cicerone per amostrar, en l'any del seu cinquanté aniver- S311, com s'omplien els basquets de carxofes i, seguint la tónica iniciada pels alcaldes, formular les corresponents peticions de subvencions. Zaplana va tornar arepetir la frase "lo estudiaremos con mucho cariño". Amb la satisfacció de la feina ben feta, es va donar per finalitzada aquesta visita quan el nostre President va muntar al cotxe oficial amb la seua secretaria, de cabellera rossa la qual, pentinada a l' estiJ Tocino, va ser la nota alegre i vistosa d'una tarda gris del mes de gener en que varem assistir en directe auna seqüencia que ens recorda sospitosament alguna pel·Ucula agredolva del mestre Berlanga. Més d' un es va passar tota la nit en vetlla pensant en les peticions que li havien de fer al dia següent. 1no es van quedar curts: Jaime Mundo, amb la facilitat de paraula que el caracteritza, en un discurs molt entenedor Ji va demanar di ners per fer les obres del ,- --,P olí 15 o n Industrial, el Port ila P1ava de la IConstitució, la qual cosa ens va sorprendre perque creiem que tot aixó, ahores d'ara, a estava aprovat concedit. La contesta- CIO del President també va ser '--------------------.Jmol tentenedora "lo estudiaré con mucho caritio" va dir en Lm discurs pIe de referencies aBenicarló, com per exemple aquestes: - "Esta ciudad tendrá su más importante fuente de in!,.rresos en el turismo ... "(?) - "Hace años la gente de Benicarló se iba fuera atrabajar yahora los jóvenes encuentran trabajo aquí..." (?) - "Las últimas obras en intenció ja ens val. Fins itot, ti perdonem que a Benicarló anibara amb més d'tma hora de retard ihagués de marxar al cap de 45 minuts, de pressa i conents, perque havia d'assistir aValencia auna presentació fallera (el pIimer és el primer). Els regidors van assistir quasi tots: govem oposició (no com a Peníscola on els regidors socialistes varen brillar per la seua absencia). Un cop formats en fila india 31 vestíbul de J6 l?edacció La visita de tot un "Molt Honorable President de la General itat" representa un fet capa9 de trasvalsal' la vida sociopoH- tica d'una ciutat Tot va comenvar quan de sobte s'ammcia el desplavament del nostre benvolgut President Zaplana ales tenes del Nord del País (perdó, Comllnitat) per a "palpar sobre el terreno el trabajo diario y el esfuerzo constante de sus mujeres yhombres". Hem de dir que, el que es diu palpar, tan soIs va palpar el marisc de Peníscola en un substanciós apat, peró amb la P er aun mLUucipi com Benicarló, menut iapartat deis centres importunts de decisió política, la visita de tot un "Molt Honorable President de la Generalitat" representa un fet capav de trasvalsar la vida sociopolítica de la ci utat. Un esdeveniment que, al' igual que 1'aparició periódica del cometa Haley, sera dificil d'oblidar per als seus habitants. Les multes ela zona blava podrien ser il-legals Segons indica la providencia del Tribunal Superior de Justicia del Pa;is Valencia, en data del passat9de gener, les saJlcions que s'imposen per la zona blava poden ser il·legals. Aquesta sentenica remarca "la ilegalidad de dichas sanciones (de la ORA) en general". ' Podem estar patint un abús per part del nostre ajuntament, tenint en compte que les sancions que fiquen els controladors de la ORA (que no agents) no tenen cap empara legal Aquest concepte de "en general" podl1a afectar qualsevol sanció que s'imposa através de la ORA. Els nostres concilltadans poden estar patint un abús per paJi delnostre ajLLtltament, tenint en compte que les sancions que fiquen els controladors de la ORA (que no agents) no tenen cap empara legal en aquests moments en la nostra legislació segons ha indicat el President d' Automobilistes Europeus Associats, Sr. Arnaldo, en entrevista realitzada aRadio SER Maestrat aquesta mateixa se1J.naJla. El Sr. Arnaldo il1dicava amés amés que els ciutadans afectats han de reCÓITer aquestes sancions per defensar els seus drets.
Exaltac·ó de la Fallera Major de Benicarló 1997 (i 2) Com a continuació de I'article de la sctmana passada liS ofcrim la segona part de la crónica fallera. ANECDOTAIU ElFaller més petoner va ser Carlos Salinas de la Carrasca. Una {¡¡llera va perclr'e la polsera, que va ser trobada més tard ala cafeteria. El davantal de la Fallera Major es va enganxar al vestit d'una altTa fallera iala representant de la casa de Andalusia li van trepitjar la cua del vestit quan anava per la passarel·la. El discurs de l'alcalde, es va distingir del de les al tres ocasions: va ser interromput pel desmai, sense conseqüencies, d'una fallera. El discms de l' alcalde, es va distingir dtl de les altres ocasions: va ser interrompUi pel desmai, sense conseqüencies, ó'una fallera . El pitjor: la manca de educació ide respecte per als altTes d'alguns fotógrafs. Moit bonic: la lluentor produlda pel reHex deIs focus ales peinetes, arracades iindumentaria de totes les falleres aun escenari gumnit aconsciencia. Raquel García ,Fallera destronada, no va pI orar. Elisa Saz Porcar, divertida davant la successió d'esdeveniments, no va abandonar LUI somriure franc inatural que expressava la senzil1esa de la que no s'acaba de creure encm'a les manifestacions de veneració que se li renillen. DADES ESTAOíSTIQUES -Varen pujar a l' escenari un total de 52 falleres i29 faJ1ers. -Es varen imposar 34 illsíbrnies. -Ofrenes fiaraIs per ala Fallera Major: 3(Ajlmtament, Diputació iGuardia Civil) -Varen saludmala Fallera Majar, 31 entitats, entre les quals destacaren: Iberia línies aeries, algunes penyes, j1Ultes falleres d'aItres ciutats (Alaquas, Aldaia, Borriana, Bunyol iLa Val1 d'Uixó), cases regionals, el grup de dolyainers, la Pymec, etc... 1també les Dones Progressistes (?). -Paraules en valencia que va prollLU1- ciar el presentador: Ozero). -Percentatge de paraules en castella que va pronunciar el presentador: 100%. GUIA PER ANO lNICIATS Encara que la tradició fallera del nostl'e poble siga recent (24 anys no són res), s 'ha instaurat tot un seguit de costums o eIements de protocol que és bo coneixer per entendre algunes coses d' aquesta festa: -Les faixes deIs fallers tenen un codi de colors establert: el groc només per al president iel gris per al sots-president de la Junta Local Fallera. El president eI'LUla falla la porta de color roig, iel blau és per ala resta de membres de la comissió. -Les bandes de les falleres són diferents segons la categoria del carTec: les falleres majors amb la bandera espanyola iles de la cort d'honor, tan soIs amb la senyera. Els moviments icaminar adeqllats de les talleres han de rel1ectir alló que se 'n diu "la gracia de la ¡muer valenciana", es adir, pallsadament, contornejant la cintura iles natges per aque les faldilles es balancegen com una campana. -La dona és l' objecte principali el motíu de l'exaltació fallera, per aixo, ales desfilades, la fallera va sola com aprotagonista que es mostra a un públic admirat. L'home només és un element de companyia, que va dan'era en 1Ul discret segon terme. Una carxofa ben torradeta amb un bon pessic de sal i un raig d'oli atots els xiquets de Benciarlé que Isón els'(mics que han celebrat la Diada Internacional de la Pan, fent diverses activitats com cants, 11an9ant coloms, fent manifestos, etc. '-------------~------ .. U na panissola ben aspra per al Sr. Zaplana que ve aBenicarló ignorant que la carxofa es cría al camp, '1 que encara paguem l'autopista, que els toristes estan aPeníscola,que ... no sabia on yema LA VfM k E4'<~~ ¡'única veu que parla com tu parles compra-te-Ia
Flos presenta les activitats culturals per al 97 ;?'¡¡ CRJ. TI,vrl G.·JRCí.1 L 'ofelta cultural a Benicarló continua endavant. Francesc Flos, el regidor de Cultura del nostre Ajuntament ha pl'esentat la nova programació per a aquesta temporada que s' enceta amb I'any nou. Com a gran novetat cal destacar la inc1usió de Benical'ló dins el Circuit Valencia de Teatl'e que, promogut per la Generalitat, ha presentat també aquesta setmana la seua distribució albi (Alacant). Aquesta iniciativa s'ha fet realitat "gd!cies als bons resultats que en la teOlJ}orada passada va tenir la Mostra de Teatre Jove itinerant a la nostra ciutat, on en un parell de vegades es van exhaurir les entt'ades de I'Auditol'j", diu Flos, que afegeix que "esperem que tots els actes que hem programat durant tot I'any puguen servir perque la gent surta de casa seua, passege pels nostres carrers i fa¡;a cultura". Cal destacar la inclusió de Benicarló dins el Circuit Valencia de Teatre Els cicles que aquest any conformaran la programació cultural local seran: Xiqui-E.\'¡Jai, del 16 de febrer al 9de mar9; Millicicle de Cinema Temiltic, del 18 de febrer al 12 de 111ar9; el XVI Cicle de COllcerf.\' de PrÍltlllVera, a canec de la Coral PoI ifónica Benicarlanda i l'Associació Musical 'Santa Cecília', entre man;: imaig; la Il Sefmana del Llibre, del 21 al 26 de juny, coincidint amb Sant Jordi, patró de les lIet:res; el II Cicle Cultural de ffmlor Beniart'97, organitzat per l' Associació d' AI1s Plasti-ques, entre el 27 de setembre iel 21 de desembre; i!JenicarNuulia, el certamen infantil ijuvenil anual que l' Ajuntament organitza des del 26 de desembre al' 1de gener de 1998. ;?'¡¡ Xf,\fO BU"-NO DIA DE LA PAU iha moltes persones de bona voluntat que sincerament desitgen lapau ivoldrien un món més fraternal, sostingut sobre unes bases di ferents. Peró, molts d'aquests ciutadans no tenen respostes davant l'al1au d'infonnacions iraons oficials que, en nom del realisme pragmittic, titIlen d'il.lusos isomiadors atots aquel1s que PropUbTJ1en algwl canvi imp0l1ant vel'S la Pau. Davant d'aquestes argwnentacions, molts resten muts iconsternats, el cor els va per un camí peró el cap va per un alu'e, Per aixó el 30 de gener, Dia Internacional de la No Violencia instaurat per arecordar l'assassinat de Mahauna Gandhi, ique d'aixó el proper allY fara mig segle, cal aprofitar-lo de be]] nou per areflexionar sobre la Pau. La Pan és un bé de primer ordre,fíns a tal pu.nt és universal aquesta apreciació que només un boig pot gosar clefensar 1'0- pinió contraria. Fins itot els responsables més immediats d'un conflicte armati els mateixos instigadors de qualsevol tipus de violenciano dubten adeclarar-se, aixó si sempre d'una manera cínica ihipócrita, ferve .ts pmtidarj~ de la mm () al menvs de la "seua pau", només cal escoltar els raonaments de l'ETA per demanar dialeg mentre segueix assassinant omantenint segrestades dues persones, !es justificacions d'uns ia1tres per amantenir el conflicte entre hutus jtutsis, ofins itot les argwnentacions el'wl integrisme isJamic que justifica l'asassinat indiscliminat per designi d'Ala. La utopia pacifista és necessaria per seguir caminant cap aun lloc De tots els temps ens mTiben laments provocats per la guerra ila violencia, i també de tots els temps ens aniben utopies de pau. Peró de que han servit la queixa ila utopia?, La lmnentació és la lógica conseqüencia de cada desastre produi"t per guenes I11wldials, civils, religioses, fi'aticides, etniques, etc. La utopia pacifista és necessaria per seguir caminant cap a un !loc ical reafirmar-la amb totes les nostres forces intel.lectuals imorals, individuals i col.lectives. Per aquest motiuel treball per la pau passa per la recuperació d'tm pensament utópic lIlli1Y de c01illotacions quimeriques, messianiques, ingenues o simplificadores; un pensament utópic que reclama una acció coherent des del concepte de civisme, Avui ci visme significa lUla actitud positiva icol.laboradora en tot alló que Üt referencia a]a vida comuna del nostre poble, malgrat que molts s'entesten en fer tot el contrari; pero les dmTeries del segle ens ha convertit atots, per a bé iper a mal, en ciutadans del món on el capital, el terrOlisme, les crisis, la fam,I'atur, etc, tot és mundial, iper aixó hem de ser conscients que aquests problemes s'han fet interdependents iper tant també ens afucten. Aixó no obstant només u'eballarem activament per la Pau si podem actuar amb humana mesura, arrelament a un país iestima a la seua gent, tal icom diu el poeta Miquel Mmu iPol al seu poema "Paraules per la Pau": "Vulguem la pau en pau, sense cap mesqlUllesa, perque en I'orelre del temps només creix i perdma tot alIó que bastim amb esfon;:,i fecunda, la sang il'esperit deIs homes ideIs pobles,"
La consellera Miró cancel-la l'ajuda per a l'edició de l'obra completa de l\tliquel Batllori ~P;f04 __ ._------ --- Segons informa el president de la Federació Escola Valenciana "A Zaplana ti hem demanatfins atres entrevistes ino ens ha contestat acap La consellera Miró rebutja estar en el comité del congrés Escola Valenciana El president de la Generalitat i la consellera d'Educació han rebutjat la illvitació de figurar en el comité d'honor del II Congrés de I'Escola Valenciana. Les jornades se celebrarml el mary itenen el suport i la parlicipació de la UNESCO i de I'Inslitut Interuniversitari loan Lluís Vives. La consellera de Cultma va justificar la seua postura aseugrant que: "S 'ha de canviar el concepte de la subvenció ala compra de nibres, aquesta molt més eficay". Miró va afegir que "No hi ha cap subvenció acap editorial". Aquesta decisió també afecta al' obra competa de l' extraordinari poeta Vicent Andrés Estellés i a l' obra de l'estudiós jesuIta nord-america 1. BUlllS que ha estudiat amb intensitat l' antic regne de Valencia. J6 REDACCJÓ Aquesta decisió també afecta aJ'obra competa de l'extraordinari poeta Vicent Andrés Esteilés i a 1'obra de l'estudiós jesu"ita nord-america I. Burns que ha estudiat amb intensitat l'antic regne de Valencia Generall, Consuelo Ciscar, demanant explicacions. Climent assegma que seguira amb I'edició de J'obra malgrat toí. aconsellera de Cultura, Marcel'la Miró, ha retirat la suovenció al'edició de les obres completes de I'historiador Miquel BatllOli, que publica 1'eclitorial 3i 4. Enel projecte cuilural col'laboraven tmnbé els governs de Catalunya i BaJears, fins ara s'han publical' set titols. El finaJwament d'aquesta obra va ser inclós en cls pressupostos de 1996 per l'anterior conseller de Cultura, Fenan Villalonga. Mm-cel·la ¡v1iró, en canvi, ha callceHat el projecte. L'editor Eliseu Climent ha c,ursat diversos requeriments a la consellera i a la directora general de Promoció LA NOSTRA TElE Ilaplana frena 1 la etticióD ~ , ! obras de .~stellé:s. lJuros yBatl*i Méndez NúnezJ Telf. 47 35 44 BENICARLÓ Segons inf0l111a el presidem de la Federació Escala Valenciana "A Zaplana li hem demanalfins atres entrevistes i no ens ha cantes/al acap. Primer perque van canviar la persona responsableela seua agenda i, després, ja ha ignorem". D'altra banda afegia "I'expli~ació que ens va donar la cOl1seUera d'Educació per a rebuljar figurar és que ella no va! estar en cap comité d'honor perque ningú puga dir que s'ha posicional. Cosa que respectem pern que no compartim ". El PSOE defcnsara la supressió de les Diputacions en favor deis ajuntaments La firma d'un gran pacte per ala reducció d'alguns Ilivells de les administracions públiques ila transferencia de les competencies aIs ajuntaments seran dos deIs pilars fonamentals de debat del PSOE de Valencia. '---------------_._--------
,~./J REDACCJÓ ----------- ---- La presidencia de la comissió de restes il'escola taller els punts de discussió més importants T al com il1.dicavel.n als .titolars, el Pie eI'ahir elijous va tin. - c1re en la eliscussió de la presielencia de la comissió ele festes i en l'Escola Taller els dos punts estrella ele tot el parlament. En el primer cas l' opossició va mostrar el seu acorel en el no recolzament aque la Presidencia ele la Comissió ele Festes estigués en mans eI'un carrec polític, en aquest cas el ele la regidora ele festes, ja que així, segons va inelicar el regidor de la UPV Enric Moya "es trencava la independencia que aquesta havia demostrat en els ultims anys, i que tant bons resultats havia donat en I'elaboració de les festes". Lajustifícació que laregíelora Edume Roca va voler fer au'aves de la carta de recolzament feta per la propia Comissió de festes intentant deslindar qualsevol tipús de paIiirusme polític va tindre l'efecte conu'ari, iaixj el portaveu socialista J.R. Tiller va dir que "aixo era una mancan¡;a del seu equip de govern", al final la regidora Edume Roca va intentar justificar-ho inelicant que" no hi Ilavia ningú que va voler assumir la Presidencia, i per aixo vaig quedarme jo". El punt va acabar amb els vots en contra ele la UPY, l'abstenció elel PSOE jelvots favorables del PP. L'altre punt important va ser la blillant exposició que va fer el Regielor ele la UPV ielelegat de I 'Escola Taller Enric Moya, sobre el projecte de la 2a. Escola taller que s'havia acabat d'elaborar isobre els avantatges que se podien aconseguir en l'educació deis alumnes ien la rehabilitació del Convent de Sant francesc. El PIe va acabar amb el tom de precs ipreguntes on l'alcalde, com quasi sempre, va acabar no contestant la gran bateria de preguntes deIs grups de l' oposició. Aquesta secció anomenada 'El racó deis lectors de {.¡. \/t,¡. k g~' s'ha creat perque tots els benicarlandos puguen fer sentir la seua, de Veu. L'estat nació Sra. Directora: No és difícil trobar-se cada cop amb més persones que pensen que Espanya no és una nació o, almenys en sentit historic. No es dificil taIllpOC comprovar que sí que ho éso El pluralisme espanyol no s'oposa a la idea de Espanya com aúnica nació, sinó que, pel contrari, és una forma de reflectir la gran diversitat d'aspectes culturals i socials agrupats elins d'aquesta. Ningú pot negar que, per exemple, Catalunya o la Basconia siguen regions amb un ah !:,'Tau d'identitat propia i, inclús, diriajo que de celta independenica en el sentit econolruc. No obstant, no poden considerar-les com elements apart d'un tot homogeni, ja que els seus vinc1es amb Espanya són molt més forts elel que alguns pensen. No em refereixo amb aixo alligams ele dependencia politica oadmi'nistrativa, sinó almions de tipus historic que simbolitzaven en el passat alguna cosa més que simples acords. Cert és, per que no dir-ho, que molts no u'oben en el seu interior el component hispanic que tanta sang va fer vessar en els segles anteriors, pero no per aixo hem d' esfon;:ar-nos aseparar allo que no és exactament igual, sinó més bé inclinar-nos aapropar, per raons d'afinitat, aqueUs punts que tenen parts en comú. No existeix major gloria per aun poble que la de sentir-se com atal. Bor/a Colón de CarvaJal V' Estic fart de la companyia SAUR d'aigües. La seunana passada al CaITer de la Mar ens van tallar l'aigua sense avisar. ¿Qui és el responsable? VPer que han tret els espills ales crurlles deis carrers? ti' Fins quan el pont de sant Gregori sera la piscina municipal de Benicarló? El vostre telefon és el 47 5360 Hem posat a la vostra disposició un contestador automatic perque hi deixeu les vostres opinions,. queixes isuggerencies Cal que deixeu el vostre nom inúmero de document d'identitat (aquestes dades seran confldenclals). ~_.~-------~------------------~
Ara elmussol ha descobert, gracies al lector-a que va deixar el seu missatge al telefoll de la Veu, com amolts carrers han aparegut altres fa1.1us metal.1ics provinents d'antics pals de publicitat amb espill incorporal. Per aixo segurament conseqüencía directa de I'adjudicació de la publicitat estatica vial auna altra empresa diferent, ja que aquests espiHs feien una competencia deslleial al'actual propietaria deIs drets municipals, algnn ésser huma un poc vagarós només va treme I'espíll publicista deixant el pal nu al bell mig de la vorera. El mussol només pot entendre aguest fet, ja que fins ara els espil1s també feien una funció reguladora del transit rodat per algunes crull1es conflictives, com que a més d'wla obsessió fá1.lica, l'equip de govern municipal pateíx algun problema narcicista, per aixo C0111 no els agradava massa veme reflectida la seua la imatge cada cap més distorsionada aaquests miralJs, han decidit deixar només manifestació del pal de la seua gestió municipal. L'equip de govern municipal pateix alglln problema narcicísta, per aixo com no e1s agradava massa vellre reflectida la seua la imatge cada cop més distorsionada a aquests miralls, han decidit deixar només manifestació del pal de la seua gestió municipal. al1ava aenderrocar urgentment les cases de la banda esquerra que estaven fora d'a- Iineació. El mussol ha vist com han anat passant els mesos iles cases cOlltinuen estant en peu, pero s'ha aconseguit que des de I'estiu aquests pals dificulten el pas deIs vianants ideIs vehicles que han d'utilitzar indefectiblement aquest C3l1'er per a la seua vida normal, sense que els polítics l11unicipals es vullguen assabentar·-se d'aquest problema circulatori iaixo que la regidora del camp ho pateix tots els dies! . FAL.LICS'! El mussol gran observador assenyat de ¡'especie humana per les seus constants i imprevisibles accions, actituds, pensaments, ... ,reHex sempre de la seua idiosincrasia d'''homus sapiells"; cOlleixia mOltes de les virtllts i/o deficiencies que tenen els éssers humalls dedicats afer de polítics municipals per un temps, pero fins ara no havia descobert que també tenien fixacions freudianes. El mussol ja feia temps que s'havia adonat que des de I'ajuntament s'hi tenia una certa predilecció per mantenir als carrers de la ciutat elements verticals en fanna de senyals, faroles, pals de publicit:Jl, ... ,pero des de I'any passat aquesta dería Ifal.lica" quasi que ja és obsessiva. El mussol va detectar el plaer que té l'equip de governmunicipal del PP pels pals quau al caner Puig de la Nau van :mar plantant periodicament UDS quants pals per a (Teme els fils de la llwl1inaria, leiefónica, etc amb I'argument de que s'hi I8ls~~~c~ u-----------.-------- Fitxa de subscripció COGNOMS l ------------------------------ ---- nOMICTu _ POBLACIÓ -~~~. CP TEL Se subscriu a Lt. V4- k E~, per l'import de: O4.680 pts (52 números, anual, bonificació 10%), O2.470 pts (26 números, semestral, bonificació 5%) prorrogable si no hi ha ordre en contra. Als enviaments fora de Benicarló caldra afegir 1.000 ptes semestrals o2.000 ptes anuals. Forma de pagament: ODomiciliació bancaria OXec bancari nomil1atin adjunt Remeten aquesta butlleta i la domiciliació bancaria oel xec nominatiu per 4.680 pts (52 números, anual) o2.470 pts (26 l1tune- ros, semestral) aAssociació Cultural la Feram de BCllÍCar!ó (CI Sant Francesc, 95 Casal Municipal· 12580 Benicarló) Sionatura: "'-=-------------_._------- --- dde 199 Domiciliació bancaria ---------------_._---------- BANC/CAIXA ADREC;:A POBU\C¡Ó CP NOM ¡ COGNOMS DEL TITULAR DEI. COtvll'TE "'------ Codi de Compte Entitat Sucursal Control Compte número Senyors: els c!emano que, fins auna nova orc!re, atengueu els rebuts que els presentanll'Associació Cultural la Feram de Benicarló per l'im- POlt de subscripció a k. V~ k E~. __________________ . ~ ~_._~.J ~gnatura: d de 1996
C,o~ 19l ---.--.------ LJ Avui: tocata ifuga del President Zaplana RfrtJOVARA El-S 5'E 11 S oisc.uRSf>..5 o.JcMPRt= oif<i;. EL "'lA TE/X ENcAPA ciVTATl FA~A CAS' A LES pe-ri Ci{)N$ Pe L. 'AJuWTAJ-iEI/T o OEfP,¿á PE TI\wT s( sí séRA foIO,NO? / r('el< VI- T(H... PARtA RA VA LE pelA. Ai,ótlIJA l/E6 AOA a. PQSsi OENT f}éL PAls \tALE f'lGiA ? 'ZA PLANA tJo {o/A. Si6UT #1eJJ>'5 I ~.I\ PA! SA r(CM vIJ ecH.er ¡ Er.J> HA pe i x.A r ALGO Mes Pllé6WTEJ. ¿~ • E" Is PRES lIJEN TS SON ClJH as CoHE'TE.$ I PASSEUJ CAPA HOLTS ANYS i NOi'1.ci éJS vEU5 Utv MOMEN r. " LA MEJOR PROGRAMACION DE LA COMARCA Jose Maria Añó Vañó Director @nIuil ~ TE LEV 1 ·S.I C¡¡¡ Plaza Mercado, 1 - Tel. y Fax: 471432 12580 Benicarló
GÚ~ __ NI CRE1X NI !vfEiX JÓ JOAN G/?F;C01U ALHlOL AJi iCamali, eretorn En el temps del diluvi, somoguts en la seua mascuJinitat com de vegades ens OCOlTe durant un tediós trajecte amb tren, alguns angels van veure que les filies de1s hómens eren belles i, per tal de combatre I'avorriment de la quarentena, s'uniren aelles ihi van engendrar gegants ¡ herois. Recordaríeu aquesta perícopa si us allunyareu un moment de la televisió ianasseu arepassar Gn 6, 1-4. Més endavant, posat que insistíeu en lectures edi-ficants, potser arribaríeu itot adistingir els descendents d'aquella rae,:a descomunal entre els vostres vei'Jls de caner. La seua SOlt ha estat amarga durant segles isegles acausa de l'acreditada superficialitat deIs humans, la qual ha ensordit com llna ftassada xopa el crit deIs qui publicavcn inútilment lIur condició sobirana. Alguns exegetes han afinnat que tan soIs unes desenes van escapar ala desesperació i al slLi'cidi després que Albert Camus escrigués: No tenim temps per ser nosaltres mateixos. Tot just tenim tcmps per ésser felie,:os. Jo mateix, malgrat la porfidia que cm duia d'unes lectures aunes altres cada vegada més arides, ja havia desocupat del meu interior la il01usió tan tendra de fer-ne un dia la descoberta al tombar d'un cantó. Fins allir mateix. -Doncs com liS ho dic: arisc d'incórrer en contumacia, no em resignaré ano nomenar de la Carxofa el nostre camp d'espOlts municipal. Trobo que lma verdura d'aparene,:a tan blindada s'adiu perfectament atantes itantes victóries que sobre aquella gespa ha aconsebruit el nostre equip de futbol. -Em sembla molt ben trobada la comparane,:a, sí senyor. Deveu recordar, ben segur, que entre les tropes argives era costum despullar, abans del combat, unamodesta carxofa com aacte simbólic capay d'exorcisar les defenses de I'enernic. -Veig, amic. que m'heu entomat la carxofa pel pec,:ó. Us asseguro que no em preocupen tant ara les virtuts metafóriques del fruit, al capdavall un capítol immatur de la carxofera, com el procediment, sempre arbitrari, d'atorgar nom ales instal0lacions ciutadanes. Ahir mateix vaig assabentar-me que volen batejar !'IFr. -1 doncs, quin defecte troben en el nom d'lgnasi Fabra París? Que no és ara políticament corrccte aquest senyor? -No és ben bé aixó, tampoco La Direcció del Centre ha obelt un concurs per trobar una advocació més escaient. -Justa aspiració, certament. 1que en penseu? Teniu cap proposta, vós? -He pensat que seria mili 01': si recórrer aI'inventari toponímic de la comarca oals annals de la nostra histcn;a. És més, fins itot m'atrevisc aproposar una solució de conjunció, capae,: d'agermanar ambdues exigencies. Que us sembla lES El Puig? -o la sequia de TamanyalHem de procmar no caure massa fons en el vici provincia del10calisme. Acits no heu l1e- git les penúltimes declaracions de Misser Vargas Llosa? Un centre de cultura mereix un nom de ressonances més ambicioses. Per exemple, que trobeu del de Ma.rcelino Domingo? No era nascut a la ciutat, peró s'hi van naturalitzar ell, la famí- Jia iels seus descendents. Va ser el primer ministre d'lnstrucció Pública de la República, el 1931, abans de deixar el seu Uoc aFernando de los Rios ipassar ala cartera d'Agticultura. Feu memoria que eIl va signar el decret de creació de les Missiones pedagógicas. No recordeu aquell text? Era be'll com una aració: llevar alas gentes, con preferencia a las que habitan localidades rurales, el aliento del progreso y los medios de participar en él, en sus estímulos morales y en los ejemplos d~l avance uniuversal... -No és mal argllment, pero sou ilOlús si ignoreu que ja se ¡¡ ha negat u.n caner aresident que el va nomenar, per molta Velada en Benicarló que passas. De moment, I'últim caner dedicat a Wl polític ha estat el d'Alfons XIII i ja heu vist, en la visita deis brigadistes, com han entes la reconciliació els senyors del govern actual. -Bé, en tot cas, sera una gt'rul llastima iperdrem l'ocasió, una altra vegada, de destacar per alglma cosa més que no pel tamany de les nostres ... albergínies. -Mireu, ara mateix us puc oferir una alternativa. Pere Boqllers va naixer aBenicarló el 1523, tot just acabada la revolta de les Germanies. Als vint anys va rebre l'hilbit del Císter al monestir de Poblet iel 27 de setembre de 1546, mentre es trobava de viatge per tenes de Valencia, va ser elegit abat perpetu del monestir. Les cróniques del cenobi testimonien que el nou abat va mrultenir sempre amb la Corona iels prelats una relació ben fluida id'aixó li van pervindre importants indlllgencies per ala comunitat. Com amillorador del conjunt, va ordenar adquÍl;r tapissos, rica draperia, Ulla nova custódia de plata, canelobres i aItTes peces iva ser responsable de l'amphació de la cuina, amb les dues maglúfiques fae,:anes, id'un pou imprescindible en períodes de seca. Va morir el 1564, al' edat de 61 a.nys, iel teniu sotelTat a la Sala Capitular del monestir en companyia deis abats que el precediren. Que us en sembla? -Caram, amic CamalilPer un moment he pensat que era el genna porter del convent qui m'explicava la liie,:ó. ------------------------_._-- -----------------------