Construint l'escola entre tots

Jornades de Foment de la Investigació Construint l’escola entre tots Autors Laura Alfonso Martínez., Inma Beltrán Borrás, Paola Burguete Vinaixa, Ana Doménech Vidal., Trini Martí Navarro Índex general Part teòrica. 1.1. Definició de la comunitat d’aprenentatge. 1.2. Fonaments teòric. 1.3. Principis pedagògics. 1.4. Fases. 4.1. Posar en marxa el projecte. 4.2. Consolidació. Treball de camp. 1. Justificació de l’elecció del centre. 2. Enquestes utilitzades per al treball de camp. 3. Taula dels resultats de les enquestes dels pares. 4. Taula dels resultats de les enquestes dels alumnes. 5. Taula dels resultats de les enquestes dels mestres. 6. Taula dels resultats de les enquestes de l’equip directiu. 7. Conclusions de les enquestes dels alumnes. 8. Conclusions de les enquestes dels alumnes. 9. Conclusions de les enquestes dels alumnes. 10. Conclusions de les enquestes dels alumnes. 11. Problemàtica del centre. El nostre projecte. 1. Posar en marxa el projecte. 2. Consolidació. Presentació Aquest treball de camp ha estat realitzat per un grup de treball d’estudiants de 3r magisteri musical de la Universitat Jaume I. L’assignatura per a la qual hem realitzat aquest projecte és “ bases pedagògiques de l’educació especial”, amb la professora Auxiliadora Sales. El grup de treball està compost per: - Laura Alfonso Martínez. - Inma Beltrán Borrás. - Paola Burguete Vinaixa. - Ana Doménech Vidal. - Trini Martí Navarro. Introducció i pròleg PER QUÈ HEM ELEGIT EL TEMA? Dins de la nostra estada en pràctiques ens hem donat compte d’un problema general, la poca o nul·la relació que hi ha entre mestres i pares. El que vam veure més concretament i per això ens va interessar molt el tema, va ser: • Alguns pares veuen l’escola com l’enemic dels fills perquè sols reben noticies negatives d’aquest. • Tenen por de sentirse inferiors davant els mestres. • Els pares poden fer més coses en l’escola de les que fan en realitat. • Pensem que els pares tenen por d´involucrar-se en l’escola perquè veuen que els mestres i l’equip directiu tenen el seu territori marcat. • Alguns pares porten els seus fills a l’escola per obligació, perquè pensen que no serveix per a res. • Entendre les situacions en les que estan sotmesos els familiars. QUÈ VOLEM ACONSEGUIR? Els objectius que ens hem marcat aconseguir en el treball de camp són: • Apropar la situació escolar a la situació familiar. • Eliminar els prejudicis dels pares cap als mestres i dels mestres cap als pares. • Canviar la confrontació escolafamília per col·laboració. • Informar objectivament als pares sobre els seus fills, no només quan fan coses negatives. CÓM HO FAREM? 1. Conèixer la situació de l’escola, relacions entre l’equip directiu, mestres, pares i alumnes mitjançant les enquestes que nosaltres hem realitzat. 2. Analitzarem els resultats obtinguts i veient la situació escolar, farem la nostra proposta d’actuació. 3. Posarem la proposta en pràctica. 4. Valorarem els resultats obtinguts. En última instancia, el grup de treball voldria agrair al centre que ha participat en aquesta investigació, per la seva disposició, interès i plena confiança en el nostre projecte. PART TEÒRICA 1. DEFINICIÓ DE COMUNITAT D’APRENENTATGE Segons (Elboj, Valls i Font, 2002), una comunitat d’aprenentatge és un projecte de transformació social y cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una Societat de la informació per a tots i totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, influïda l’aula. Les Comunitats d’aprenentatge es plantegen com una resposta educativa igualitària a una societat de la informació per a tots, en les que se parteix de que tots els nens tenen dret a una millor educació, tenen capacitats per a aconseguir-ho i de que ningú està condemnat a tenir una posició educativa i cultura marginal. Tal com diuen Jaussi i Luna (2002), les comunitats d’aprenentatge són una transformació dels centres escolars que dona resposta a nous reptes educatius que planteja la societat actual. L’escola no pot desvincular-se dels canvis del seu entorn, ni simplement adaptar-se a ells. Fa falta anar més allà. La societat està canviant; en l’àmbit educatiu s’està veient afectat: es fa més difícil que les persones d’una medi social més desfavorit accedeixquen a estudis superiors; a aquest medi social afecta més el fracàs escolar; als instituts augmenta la conflictivitat; la nova societat demanda al sistema educatiu que es desenvolupen capacitats diferents a les tradicionals. I a tots aquests problemes i nous reptes, l’escola no pot respondre amb l’estructura tradicional; per això és necessari transformar les escoles. Les Comunitats d’aprenentatge són un projecte de transformació dels centres educatius per respondre a les demandes de la societat actual. Aquests projectes parteixen de l’anàlisi de la societat actual, de les experiències d’èxit i les teories de orientació comunicativa i reflexiva. L’equip del centre de Investigació Social i Educativa de la Universitat de Barcelona (CREA), porta anys incloent als seus anàlisis de la societat de la informació les desigualtats que genera l’actual model social i el paper de l’educació. Aquest equip del CREA va dissenyar el projecte de Comunitats d’aprenentatge a partir de tots aquests anàlisis i d’experiències educatives com: Programa de Desarrollo escolar, Universidad de Yale; Proyecto de Escuelas Aceleradoras, Universidad de Stanford; programa de Éxito para Todos, Universidad John Hopkins, i la Experiencia de Aprendizaje Dialógico en Educación Popular, en el centro de personas Adultas de La Verneda-Sant Martí. 2. FONAMENTS TEÒRICS Les comunitats d’aprenentatge segons (Elboj, Puigdellívol i Valls, 2002) es fonamenten en els principis de l’aprenentatge dialògic. Estem parlant de: • El diàleg igualitari: és igualitari quan les aportacions de cada participant són valorades en funció dels seus arguments i no en funció de qui els diu. • Intel·ligència cultural: aquesta intel·ligència engloba la intel·ligència acadèmica, la pràctica i la interactiva. Es proposa l’acceptació d’estratègies de resolució diferents a problemes comuns i transformar aquestes estratègies culturals en coneixements compartits. • La transformació: aquesta aporta possibilitats de canvi des de les persones que participen al centre educatiu. «Las personas podemos transformar la realidad y no meramente adaptándonos a ella» (Freire, 1997: 63). • La dimensió instrumental: aquesta dimensió és fonamental per a l’aprenentatge i es posa especial èmfasi en abandonar qualsevol intent d’actuar en de la teoria dels dèficits. • Creació de sentit: es potència i es promou el diàleg igualitari, per a que en ell, els xiquets i les xiquetes realment visquen la possibilitat de crear sentit, missatges i significats fruit del consens, entre les aportacions valorades per igual. • La solidaritat: es construeix un espai solidari, tots els que formen part de la comunitat participen de les decisions mitjançant les seues aportacions, democratitzant l’escola a través d’un diàleg igualitari i compartint un interès comú. • La igualtat en las diferències: totes les persones tenen el dret d’una educació igualitària, siga quin siga el seu gènere, classe, cultura, edat, etc. A través de la diversitat s’arriba a una igualtat que no és homogènia, sinó una igualtat de drets i oportunitats per a persones diferents. 3. PRINCIPIS PEDAGÒGICS Entre els principis pedagògics d’una comunitat d’aprenentatge cal destacar: - LA PARTICIPACIÓ Per a aconseguir una educació que superi l’exclusió social, l’aprenentatge no queda només en mans dels mestres, si no que participen també professorat, família, voluntariat, institucions i associacions del barri. Tots participen activament en la planificació, realització y avaluació de les activitats per a arribar entre tots a una meta global. Tots els recursos del barri s’optimitzen per a l’activitat conjunta. El paper de la gestió i la coordinació del projecte ho fan els consells de nova creació, els equips directius i les comissions gestores. Es creen comissions mixtes per a coordinar el treball, delegant responsabilitats. El professorat adquireix un nou paper dinamitzador i coordinador dels que col·laboren a les seues tasques. - LA CENTRALITA DE L’APRENENTATGE L’objectiu en aquest procés és aconseguir que tots desenvolupen al màxim les seues capacitats sense que les condicions socials externes influeixquen els resultats educatius. L’alumnat ha d’estar el major temps possible en una activitat formativa, que tingui els nombre de professors que siguin necessaris y que estiguen coordinats per a ajudar a qui es queden més enrere, que es fagen els agrupaments de l’alumnat per a millorar els seus aprenentatges encara que siguen grups d’edats diferents i es trenquen els grups tradicionals. No es necessari que els components del grup tinguen els mateixos coneixements. - EXPECTATIVES POSITIVES Els objectius a aconseguir sempre seran els màxims, és a dir, es pretén desenvolupar el potencial al màxim. Hi ha que ressaltar l’èxit, fomentar l’autoestima, controlar el propi procés educatiu i l’ajuda per a millorar la cooperació. La capacitat d’ajudar a l’aprenentatge de les persones col·laboradores es major quantes més expectatives posen elles mateixes i en el seu alumnat. El fet de que els ENQUESTA EQUIP DIRECTIU: 1.- Creus que si obrirem el centre a la comunitat hi hauria participació per part de tots els components? 2.- Seria difícil que tant pares, com xiquets, equip directiu i mestre es beneficiarien de les activitats? 3.- Com penses que la relació pares – mestres – alumnes es beneficiaria amb aquestes activitats? 4.- Quines coses podrien fer-se des de l’equip directiu? Æ De cara als mestres. Æ De cara als pares. Æ De cara als alumnes. ENQUESTA ALUMNES: 1.- Quina edat tens? 2.- Quants membres formen la teua família? 3.- En què treballen els teus pares? 4.- Passes molt de temps amb ells? Quant? 5.- Quines coses feu? 6.- Creus que el papa/ mama voldria vindre al centre? A fer què? 7.- Què t’agradaria que feren els teus pares al centre? 8.- Creus que al mestre li agradaria treballar amb els teus pares? En què? 9.- Als teus pares els agradaria treballar amb el teu mestre? 3. TAULA DE RESULTATS DE LES ENQUESTES DELS PARES/MARES : EDAT PARES I FILLS TREBALL ACTIVITAT REALITZA OPINIÓ ESCOLA OBERTA COMUNICACIÓ ESCOLA COMUNICACIÓ COMPANYS COMUNICACIÓ MESTRE VA A LES REUNIONS ? DE QUÉ PARLEN AMB MESTRE? 41, 9-6-6 Ama casa Deures, anar bici, partit futbol, llegir,... D’acord Què fan, novetats, si aprenen alguna cosa nova Relació, discussions, en que juga,... Tot allò que fa i els diu sí Evolució, comportament i relació amb els companys 38, 6 Venta fitosanitària Jugar, llegir,... Seria una gran idea Feines que fa, comportament Relació Les coses que fan Sí Evolució comportament i relació amb els companys 38,7 Agent comercial Jugar, fer deures,... Molt bé, els pares ja organitzen activitats al centre Res Coses que passen entre ells No té cap problema amb ell No a totes per l’horari No hi ha problemes amb el nen i el mestre no el crida 33,6 Classes particulars Jugar, fer deures, comprar, parar taula,... És bo implicar-se en allò que es bo per als fills Tot allò que ha passat durant el dia El que passa durant el dia El que fa al llarg del dia Sí Comportament del fill OPINIÓ PARTICIPACIÓ AL CENTRE LI AGRADARIA AL FILL IDEES EN QUÈ COL·LABORARIA ACTIVITATS QUE PROPOSA Li agradaria participar pel seu fill/a Sí, perquè s’ho passaria molt bé Fer cursos per als pares de comunicació i educació dels fills Taller de cuina en el que participen tots els pares per a relacionar-se entre ells Molts pares passen bastant del centre i de participar en el que siga Sí qualsevol activitat que siga participativa Xerrades d’educació dels fills, esports de pares i fills,... Qualsevol cosa sempre i quan estiga dintre de les seves possibilitats Molt bé Sí cap D’acord amb qualsevol tipus d’activitat en la qual puga participar Bona idea Sí Ajudar als mestres a preparar jocs per a fer al pati,... Qualsevol activitat que puga realitzar. 4. TAULA DE RESULTATS DE LES ENQUESTES DELS ALUMNES : ALUMNES 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. EDAT 6 7 6 7 7 8 9 9 10 9 10 CURS 1er 1er 1er 2on 2on 3er 3er 3er 4art 4art 4art MEMBRES FAMÍLIA 4 4 4 5 3 4 5 4 4 4 4 TREBALL PARES Psicòloga Metge Fàbrica Fàbrica Repàs Magatzem Mestre Magatzem Obrer Agricultor Hort Magatzem Hort Jardí Psicòloga Metge No sap COSES FAN PARESFILLS Netejar, jugar, passejar. Comprar, netejar. Parar taula i sortir. Deures, jugar i parlar. Deures i parlar. Veure la TV. Jugar a ordinador. Veure la TV. Comprar i tasques de casa. Ballet i jardí. Passejar. VOLEN VINDRE AL CENTRE? Sí Sí Sí Sí Sí No Sí No Sí Sí Sí QUÈ AGRADARIA QUE FEREN PARES Mestre d’esports. Música. Mestre. Mestre ajudar alumne. Mestre, menjar. Esports escolars. Mestre, neteja. Treball. Mestre ajudar alumne. Observar. Conduir. MESTRE TREBALLAR EN PARES Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí EN QUÈ Preparar fitxes. No sap. Donar classe. Esport, excursió. Parlar,esport, excursió Educació física. Mestre. Educació física. Ajudar al mestre Ajudar al mestre No sap. PARES TREBALLAR EN MESTRE Sí Sí Sí Sí Sí No Sí No Sí Sí Sí TEMPS QUE PASSEN PARES AMB FILLS Després treball, cap setmana. Acabar col·legi, cap setmana. Acabar col·legi, nit. Vesprada. Tot el dia. Vesprada. Cap setmana. ____ Vesprada. Vesprada. Vesprada. ALUMNES 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. EDAT 9 9 9 10 12 12 12 11 CURS 4art 4art 4art 5é 6é 6é 6é 6é MEMBRES FAMÍLIA 4 4 5 4 3 4 7 5 TREBALL PARES Bar Jardí Taronja Xatarrero Cambrera Obrer Taronja Taronja Taronja No sap COSES FAN PARESFILLS Passejar. Deures. Comprar i parlar. Comprar. Parlar i veure TV Futbol. Futbol. Deures. VOLEN VINDRE AL CENTRE? Sí Sí No (treballa) No Sí No Sí No QUÈ AGRADARIA QUE FEREN PARES Trucs màgia. Parlar en directora. Ajudar mestre. Mestre. Parlar amb mestre. Mestre. Parlar en directora. ___ MESTRE TREBALLAR EN PARES Sí Sí Sí No sap. Sí Sí Sí Sí EN QUÈ No sap. Mestre. No sap. No sap. Ajudar a tots, comportament. Mestre. Plàstica. Mestre. PARES TREBALLAR EN MESTRE Sí Sí Sí No Sí No Sí No TEMPS QUE PASSEN PARES AMB FILLS Dies festius. Vesprada Vesprada Vesprada Vesprada. Vesprada. A dies no els veu. Sopar. 5. TAULA RESULTATS ENQUESTES MESTRES : Mest re Opinió escola oberta Relació paremestre. Participació pares reunió. Hora reunions Aportació pares? Què? Perfil pare participa Perfil pare NO participa Paper actuació mestre amb pare 1 Creu que l’escola deu tenir la saura activitat encara que no li pareix mal. Convenient que els pares s’entrevisten freqüentment. No massa, mares majoria per horari. Extraescolar, última hora vesprada Informació i experiències,sobret ot CM activitats i aficions Jove, estudis, professió autònom Assalariat per l’horari. Intercomunicadora facilitat material i orientant en objectius. 2 Es més enriquidora per la relació pareescola més altres. Objectiu: formar persones societat. Si, molt implicats participen activitats. No relació -no participació. Si, s’informen i comporta un seguiment del fill. Hora complementa ria atenció pares. Experiències, treball conjunt per resultat acadèmic satisfactori. Família socialment estable. Desestructura per diversos motius socials. Referent conductor obert a les sugerències de la família. 3 Efectiva segons nivells: infantil i casos particulars. Si, perquè estan en contacte Si,s’interessen per educació dels fills 12-13 h. Supervisant tasques fills, resultats evidents No ha hi perfil. No ha hi perfil. Plena coordinació 4 En norma general no es efectiva, infantil si. Si, encara que hi han excepcions. Si,s’interessen per educació dels fills 12-13 h. Supervisant tasques fills, resultats evidents No ha hi perfil. No ha hi perfil. Segons des de casa es d’orientadora i col·laboració. 5 Es necessària per les demandes societat. Relació bidireccional. Fluida però alguns s’obliden de l’escola. Solen participar per assabentarse del seu fill. 12-13h, empreses tindre-ho en compte Aportar de tot, des de experiències fins idees. Nivell cultural mitja. No hi ha perfil. Informar aprenentatge,avanço s fill,escoltar-los, deixar participar 6 Es necessària per les demandes societat. Relació bidireccional. Molt implicats, fan molt de cas del que diu el mestre. Nivell general si. Particular hi ha pares que no els coneix. 12 va bé si no queden una altra hora. Recolzar tasca mestre, motivar fills, tot relació escola des de casa Mitjana treballadora. Expectatives fills No treball fixe o formació escolar Integració,socialitza ció,hàbits treball i estudi facilitar material. 7 Es molt interessant. Ho fan la setmana del protagonista Crec que sí. No participen, escolten. Els costa donar opinió Vesprades amb problema on deixen nens Idees, anècdotes. Altra forma veure nens. Coneixen entorn, professió. Mares 80% ____ Dins aula:controlar nens,col·laborar direcció activ aportar material. 6. TAULA DE RESULTATS DE LES ENQUESTES DE L’EQUIP DIRECTIU: Participació de tots al obrir l’escola Difícil de beneficiar-se tots Benefici de la relació paresmestres- alumn. Coses que es podrien fer Directora Si No, sols fa falta mes interès Comunicació i millor treball Mestres: igualtat Pares:drets i deures Alum: normes clares Cap d’estudis Si No, però algú té que coordinar Relació i comunicació Mestres: bon ambient Pares: mes responsabilitat Alum: bon ambient Secretaria Si No Bona relació i bona comunicació Mestres: millor condicions Pares:participació Alum: participació activa 7. CONCLUSIONS DE LES ENQUESTES DELS PARES/MARES: En quant a les conclusions extretes a partir de les enquestes realitzades als pares podem dir que majoritàriament els pares/mares tenen entre 30-40 anys, i treballen en coses molt diferents com per exemple, agent comercial, llauradors, ames de casa… La majoria de coses que fan els fills i els pares junts és jugar, llegir, i fer els deures. Els fills quan parlen amb els pares o les mares ho fan sobre temes relacionats amb l’escola, els conten el que fan, parlen dels seus companys i sobretot els diuen quan discuteixen en algun company/a de la classe. Els pares pensen que és una bona idea obrir el centre a la comunitat, encara que ja estiga mes o menys obert, però a ells els agradaria involucrar-se més en l’educació dels seus fills, gaudir amb ells i sempre que pogueren, combinar el treball i anar l’escola a participar en activitats. Asseguren que ho farien encantats. Hi ha pares que diuen que participarien en tot el que estiguera en les seues mans i pogueren, però no donen moltes idees de propostes de activitats. Tot i això, hi ha alguns pares/mares que sí que tenen iniciatives i els agradaria fer, per exemple, taller de cuina per a relacionar-se amb els demes pares i xerrar. 8. CONCLUSIONS DE LES ENQUESTES DELS ALUMNES: Les conclusions que em tret de les enquestes és que la majoria dels pares dels xiquets treballen al sector primari. Al voltant d’un 63% dels xiquets enquestats veuen a un dels dos pares a partir de les 5 de la vesprada, rarament els veuen als dos junts. El 47% els veu només per la nit a hora de sopar o hi ha dies que no els veuen. Per altra banda, les activitats que més solen realitzar amb els pares són jugar, passejar, comprar, fer deures i parlar. El 68% dels alumnes creuen que els pares sí que voldrien vindre al centre a participar ales diferents activitats, d’aquestos xiquets que al 58% li agradaria que els pares/mares desenvoluparen les tasques de mestre (donar una classe, ajudar als mestres a l’hora de donar classe, ajudar als alumnes a treballar i a comportar-se, fer esports, música, …). Del total dels alumnes, un 94% creu que al seu mestre li agradaria treballar amb els seus pares, i d’aquestos, un 79% creu que la seua participació serien en tasques de mestre. 9. CONCLUSIONS DE LES ENQUESTES DELS MESTRES: A excepció de dos mestres, els altres cinc analitzats creuen que l’escola oberta és efectiva, ja que l’objectiu és formar persones capaces de desenvolupar-se en societat, per tant fer una formació mitjançant els membres del context del nen pot garantir la bona educació per a aquest. Els altres dos enquestats creuen que pot ser efectiu a infantil però no a primària, tot i aquesta afirmació no diuen el perquè. La relació pare-mestre, segons comenten, normalment és bona, però sempre parlen per a dir-los el que fan els fills a classe. Degut a l’horari de reunions, hi ha molts pares que no poden assistir a aquestes, ja que els mestres fan les reunions segons el seu horari lectiu, sense tenir en compte l’horari de treball dels pares. Inclús hi ha algú que ens ha comentat que deurien ser les empreses dels pares els qui deurien contemplar l’horari de reunions de l’escola (s’haurien d’adequar), ja que és la educació dels fills la principal preocupació de la majoria de pares. Dels pares que assisteixen a les reunions, la majoria no participen, deixen que els mestres porten la batuta en l’educació dels fills. Els pares que no participen solen tenir un perfil prou definit: persones socialment inestables i sense treball o estudis. Hi ha mestres, aproximadament un 50% dels entrevistats, pensen que els pares/mares deurien de supervisar les tasques que fan els fills des de casa, per aconseguir un bon resultat acadèmic, i el 100% diuen que el que poden aportar son experiències, informació... El paper dels pares/mares en una escola oberta a la comunitat seria, pel que ens han comentat, d’ajuda majoritàriament. Per tot el que s’ha tractat a les enquestes i la informació que tenim de l’escola oberta, pensem que no tenen massa clar què suposa treballar amb una escola oberta a la seva comunitat: una comunitat d’aprenentatge, ja que tot i que sí que des del centre es comenta que els pares/mares podrien ajudar, no es reflexa clarament la voluntat de que aquestos puguin treballar colze a colze amb les mestres des de les aules. A les entrevistes, sols la professora d’infantil ens ha deixat clar com treballaria amb els pares/mares; la resta no especifica com ho faria ni si realment voldrien treballar amb ells. 10. CONCLUSIONS DE LES ENQUESTES DE L’EQUIP DIRECTIU: Segons l’equip directiu el centre ja està obert a la comunitat, i hi ha molta gent que participa activament en les propostes del centre, encara que també pensen que hi podria participar més gent que no estiguera vinculada a l’escola, com per exemple, la cap d’estudi diu que està obert a l’ajuntament però que podria haver-hi més participació per part del seus membres. realitzar les reunions. A més a més l’ajuntament ha comunicat que en el cas de que siga necessari, presta a la comunitat aquelles instal·lacions que faja falta( pavelló esportiu, saló d’actes,...) Totes les comissions, han arribat al consens mitjançant diverses reunions de l’horari de realització d’activitats i reunions informatives: • Divendres de 19 h. – 21.: La comissió que organitza les activitats d’aquell cap de setmana, informa a la resta de comissions de les activitats que duran a terme, com, amb quin ordre, l’organització per grups,... per al dia següent. • Dissabte de 18 h. – 20 h.: Realització de les activitats explicades i organitzades el dia anterior. Consolidació La consolidació és una part del projecte en la qual tots els membres de la comunitat observen com està funcionant aquest, si hi ha algun inconvenient i si és necessària més informació per a continuar portant-lo a terme. Investigació: Aquesta part de la consolidació consisteix en posar en comú les experiències realitzades per tots, fer propostes per a innovar i millorar el resultat del projecte. Per això, em pensat que una bona proposta per a consolidar el projecte seria fer un gimcana recorrent tot el poble per a posar en comú tot el que han treballat en cada comissió, d’aquesta manera relacionarien els temes i adquiriria un sentit global per a ells. Formació: Per als possibles problemes de coordinació que puguen sorgir al llarg del projecte a l’hora de plantejar les activitats es crea la comissió coordinadora de comissions, perquè encara que tot el món siga coneixedor el que ha de fer, poden haver problemes de coordinació dins de cada comissió i amb la resta. Aquesta comissió s’encarrega de posar les dates de les activitats, de les reunions, ... i és la que està en contacte amb tots els membres que han fet el projecte. A més a més, aquesta comissió està creada per a que el projecte o un similar es puga portar a terme en altres centres, sent aquesta comissió la responsable de que tot el projecte funcione bé i de garantir que totes les comissions tinguen la informació suficient. En el cas de que hi hagi algun problema és la que s’encarrega de parlar amb les creadores del projecte de “construïm l’escola entre tots”, per tal d’aclarir els dubtes relacionats amb el projecte. Aquesta comissió està composta per dos persones de cada grup independentment de l’edat, sexe, treball,… que hauran estat elegides prèviament per a representar la pròpia comissió. Avaluació: Aquest projecte s’avaluarà permanentment al llarg del procés de la següent manera: - Cada comissió s’encarregarà de veure si les propostes, activitats, projectes, van ben encaminades a la seua finalitat, observant quins problemes sorgeixen i quines propostes es poden fer per a millorar. - Per a tractar aquestes observacions i propostes de millora, cada representant de les comissions es reunirà (a la comissió coordinadora) amb la resta i entre tots analitzaran com s’està portant a terme el projecte i les propostes per a millorarlo. - La gimcana es un espècie de mètode final d’avaluació dels coneixements, però és molt més dinàmic. És una avaluació que està enfocada de forma didàctica i interactiva i que relacionarà els 4 temes tractats al projecte. - També un altra activitat interessant que es podria fer al finalitzar el projecte seria l’elaboració d’una revista entre tots els membres participants de la comunitat d’aprenentatge, on es replegarà tot el que han fet pas a pas per quedant així materialitzar el projecte realitzat. Aquesta revista serviria també com a model per a altres centres en el cas de que pensaren treballar com a comunitat d’aprenentatge, sent aquesta una forma de difondre l’experiència viscuda per tota la comunitat. Bibliografia JAUSSI, M. I LUNA, F. (Coords.) (2002): Experiencias de éxito. Cuadernos de Pedagogía, nº 316. ELBOJ i altres (2002): Comunidades de aprendizaje: Transformar la educación. Barcelona: Graó.