La Veu de Benicarló : Setmanari d'Informació General i Cultural. Núm 502

ESPORTS: Bons resultats per als equips de futbol benicarlandos al campionat ~ ~ ~ PRESENTACiÓ ~ ~ ~ Reduir contaminats a més de reciclar Amb la iniciativa dels comerciants d'arreplegar els cartons a les seues botigues durant la setmana, per a reciclar-los després, sembla haver arribat la consciència mediamabiental a un dels sectors productius de la ciutat. Una iniciativa lloable si no fos perquè és secundada per una minoria. Mentre estem cansats de veure en diversos punts de la ciutat, carrers Pius XII, plaça sant Bartomeu, plaça constitució, etc., al costat mateix dels propis contenidors de paper i cartó, piles d'envasos d'aquesta matèria allí dipositats, sense que l'administració haga fet, fins ara, absolutament res. Fins i tot la pròpia administració hauria de predicar amb l'exemple i ser la primera en acomplir aquesta norma amb la gran quantitat de desperdicis de paper que genera i no recicla. Certament cal que tots, ciutadans, empresaris,comerciants i administracions anessem de la ma contra el greu problema de la gran quantitat de residus que generem. Però el més important, realment no és reciclar, que ja està bé, sinó reduir en origen tota aquesta matèria supèrflua, envoltoris principalment, que em la majoria de casos és la que més acaba contaminant. Si reduïm en origen, probablement estalviaríem molts diners i contaminaríem menys. Però això són les administracions les que ho han de potenciar i fins itot obligar. Ens juguem massa: el futur del nostre hàbitat. [email protected] PANISSOLA: un bon grapat de panissoles per als responsables de la neteja del poble. El canvi polític no s'ha notat en res. El poble continua tant brut com estava: papers,puntes de cigarrets, bosses de plàstic,caguerades de gossos, fem fora dels contenidor, ... de tot. Aquesta panissola la fem extensiva no només als polítics sinó també al porcs, sense perdó , que embruten. Algú ha sentit a les notícies que faran a arcelonai a París? ,,' :,,'x & ~~ .CARXOFA: moltes êàrxofetes xicotetes i ben tendres per a tots els xiquets xique- .tes de tres anys que aquestes setmanes, entre plors, llàgrimes imales cares, han anat entrant a les escoles. Ja són grans i han de deixar les guarderies per a anar a l'escola amb els germans majors. Pobrets! . ... " .""'''' '''' .... '"._. ."..:: '."' "." 2 .:" ,fi ,J,-'" ,"' .-i' AUTO ESTELLER / / Ctr a. N 34 0, km 142 Tel: 96 440 07 68 - Vinaròs <;.: i ESTELLER IMPORT Entrada taller : Pg. Febrer Soriano Exposició: Avda. Magallanes, 1 Tel: 96447 17 08 - Ben ic arló 1- "l'"' ............ .. .......................... ... ... .. ... ............... .. ... ....... .... . laVeU debenicarlo ~ ~ ~ EL TEMA ~ ~ ~ Reci -cla que alguna cosa queda El recidatge comença a donarelsseus fruits a Benicarló. Encara així, araper ara, sembla serque pocs sectors econòmics s'ha adherit a la proposta encetada per alguns botiguers. L'administració local també s'hauria d'indoure perdonar exemple. MULTARÀN ALS QUI NO RESPECTEN ELS CONTENIDORS En l'altre costat de la balança, els que es dediquen a tirar els cartons fora dels contenidors. La regidoria de Medi Ambient de l'ajuntament de Benicarló ha remés cartes als comerços de la ciutat recordant-los l'obligació de dipositar els cartons en els contenidors adequats. Sergi Pitarch, regidor delegat de l'àrea, ha explicat que encara no s'ha aconseguit que els comerciants es conscienciegen de la necessitat de l'ús d'estos contenidors, la qual cosa provoca que la ciutat es veja a vegades 'sembrada' d'embalatges de cartó. En aquest sentit, s'ha dels propietaris de negocis en esta gener a juny. Entre l'abocador i el zona de la ciutat. Punt Verd, un total de 255 tones de És curiós destacar les dades dels cartons es van dipositar durant el mesos en què més cartó s'arreple- 2.004, mentre que en el que va ga entre els comerciants. L'any pasd'any, allí s'han arreplegat 133 ----,--- ..",---: -----, tones. El propietari d'Electrodomèstics Climent, situat en el carrer Sant Joan, diu que els envasos que posa a la porta del seu establiment els divendres "són només una part dels què utilitzem al llarg de tota la setmana". Climent es veu obligat, per l'escassetat d'espai en el seu magatzem, a realitzar diversos viatges al punt verd i contenidors específics diverses vegades durant la setmana. És per això que ha reclamat al consistori "que augmenten el servei" i que passen diverses vegades a la setmana. Climent és usuari d'esta iniciativa des que es va posar en marxa "perquè tots hem de col·laborar per a que el planeta estiga més net". A les portes del seu establiment es pot veure cada divendres al matí un munt de cartons. Com ell, nombrosos comerciants realitzen la mateixa operació. sat, van ser els mesos de setembre i octubre. Les dates coincideixen amb l'inici de la temporada d'hivern en les botigues de moda. És molt possible que la quantitat de cartó estiga relacionada amb el volum dels embalatges de la roba d'hivern, molt més voluminosa que la d'estiu. Enguany, guanyen els mesos d'abril i maig, que també coincideixen amb l'inici d'una temporada en les botigues de moda: la de primaveraestiu. Durant l'any passat, un total de deu tones de cartó es van arreplegar en els comerços del centre de la ciutat que s'han adherit a la iniciativa del consistori. Pocs, asseguren. Les xifres augmenten si ens fixem en les quantitats arreplegades en els iglús blaus, destinats a aquest fi: 206 tones al llarg de l'any passat i 88'S segons les dades referides de text REDACCiÓ ~ uasi cinc mil cinc-cents quilos de cartó s'han arreplegat en els vuit primers mesos de l'any durant la campanya que el consistori realitza entre els comerços del centre de la ciutat. La major part dels comerciants s'han adherit a esta campanya durant els prop de dos anys que porta en marxa. L'objectiu fonamental és evitar que el centre de la ciutat quede 'sepultat' pels cartons dels comerços com contínua ocorrent a causa de la falta de sensibilitat de moltes persones. Un bon nombre de comerciants trauen cada divendres al matí els cartons que al llarg de la setmana han anat acumulant en els seus magatzems. Un camió de l'empresa Pellicer, emplaçada a Amposta, realitza el recorregut pel nucli antic. L'operari se sorprèn cada setmana amb la gran quantitat de cartons que es veu obligat a arreplegar. I és que cada vegada més, els comerciants es conscienciegen de la necessitat d'arreplegar el cartó per al seu reciclat: Una vegada en el camió, els embalatges són traslladats a una planta de reciclat, on són sotmesos a diversos processos que permeten el seu reutilització. Des del consistori s'ha expressat la satisfacció per l'èxit de la iniciativa, encara que s'ha reconegut que el servei ha de millorar-se i ampliar-se a causa de la demanda que està tenint. En aquest sentit, des de la regidoria de Medi Ambient s'ha anunciat que el servei d'arreplegada de cartons pel nucli antic es va ampliant poc a poc per la demanda existent i que per l'any vinent, s'iniciarà una campanya de sensibilització encaminada a la conscienciació ...................................................... ....................... ~ . laVeU debenicarlo superar les 1Otones l'any ve de la pàgina anterior detectat que, a vegades,determinats comerços els dipositen al costat dels contenidors de fem i inclús al costat mateix dels propis contenidors de cartó. En estos casos, el consistori els ha remés un escrit demanant la conscienciació ciutadana. Pitarch no descarta començar aimposar sancions a qui no faça cas de les indicacions del consistori. D'altra banda, els mateixos escrits estan sent remesos" als que pengen cartells per les parets i sobre el mobiliari urbà", com fanals, cartells indicadors i inclús els pannells d'informació comercial que existeixen en distints punts de la ciutat. Així, ha recordat que "no fa molt de temps, els anunciants omplien els comerços i demanaven permís per a penjar els cartells en els vidres". Esta pràctica, per desgràcia, s'ha abandonat i la cíutat sol estar 'entapissada' de cartells anunciadors de la més diversa índole. L'edil de Medi Ambient està estudiant la col·locació de diversos suports en distints punts de la ciutat que permeten la instal·lació dels anuncis i que eviten "la mala imatge que s'està donant de la ciutat". LES DADES DEL RECICLAT A ESPANYA Set de cada deu llars espanyoles separen alguns dels residus que generen, però només quatre de cada deu separen tots els envasos. Així ho indica un estudi sobre hàbits de la població espanyola davant de l'arreplegada i reciclatge de residus, fet públic recentment per Ecoembes, entitat que gestiona l'arreplega selectiva d'envasos per al seu tractament. Segons l'enquesta, només el 45% de les llars espanyoles declara separar tots els tipus d'envasos, ja siguen de plàstic, briks, llaunes o envasos de cartó, paper i vidre. La majoria de les llars que declara separar i portar els residus als contenidors ho fa bé, encara que es detecten errors que provoquen que un 14% relacione incorrectament objectes de plàstic - que no són envasosamb el contenidor groc (només envasos de plàstic, briks i llaunes), i un 7% tira els briks al contenidor blau (dedicat a cartó i paper). El contenidor groc és menys utilitzat que el de paper/cartó i el de vidre, iencara es presta a major confusió quant als distints tipus d'envasos que admet. En el 66% dels casos és l'ama de casa qui diposita els residus en el contenidor; en el 32% el pare o espòs, i en el 17%, són els fills. Entre els principals motius que porten als ciutadans a separar els seus residus, destaca l'atenció del medi ambient (75%), el fet que vagen a ser reciclats (59%), perquè hi ha diversos contenidors (34%), la pròpia satisfacció personal (23%), i per comoditat iorde (12%). En 2003, el sistema gestionat per Ecoembes va recuperar 1.096.545 tones de residus d'envasos (un 16% més respecte al 2002), en 73 plantes de classificació d'envasos, de les quals 12 són noves. D'estes tones, 294.000 es van transformar en energia i 802.078 van ser reciclades, la qual cosa significa un 73% del total recuperat i un 18% més que l'any anterior. Per materials, en 2003 es van reciclar 467.894 tones de paper i cartó (12,5% més que l'any anterior), 183.651 tones de metalls (un 23% més), 140.660 tones d'envasos de plàstic (32,6% més), i 9.872 tones de fusta. En l'actualitat, 38,7 milions d'espanyols tenen accés a un contenidor blau per a l'arreplegada de paper i cartó (enfront dels 36,5 milions en 2002) i 34,5 milions a un contenidor groc per a envasos lleugers (29,2 milions l'any anterior). El sistema de gestió d'envasos per al seu posterior reciclat d'Ecoembes és el segon major d'Europa - després d'Alemanyaamb 11.638 empreses adherides (responsables del 85% dels envasos del mercat). Les tarifes del Punt Verd augmentaran un 32% apartir de 2006 A causa de l'increment en la població incorporada a l'arreplega selectiva , conseqüència del creixent nombre de municipis que adopten este sistema, a més del tradicional de fem en massa, i al cada vegada major volum de tones recuperades i reciclades, Ecoembes, com a societat sense ànim de lucre gestora del SIG, aplicarà una pujada de les tarifes del Punt Verd a partir de 2006. Les noves tarifes suposen un increment mitjà del 32% en tots els materials. Com a exemple, les noves tarifes del punt verd suposen en una llanda de refresc de 33 cI. 0.14 cèntims d'euros, en un brik de llet 0.57 cèntims d'euros i en una terrina de iogurt 0.09 cèntims d'euros. Des de la seua fixació en 1998, les tarifes del Punt Verd van experimentar una única variació en 2004. La dita pujada es va plantejar necessària per a fer front al dèficit arrossegat des de 2001, i que fins a l'any 2003, va quedar cobert gràcies a l'excedent dels primers anys. Prèviament a esta pujada de tarifes, Ecoembes ja va comunicar a les empreses adherides la necessitat de realitzar una última pujada important, una vegada s'arribara a la pràctica totalitat de la població, situació que es planteja a partir de 2006. Estes quantitats són empleades per Ecoembes per a finançar el cost extra que suposa a les administracions locals i autonòmiques la implantació de l'arreplega selectiva d'envasos lleugers i paper/cartó respecte a l'arreplega tradicional de fem, tal com estableix la Llei d'Envasos. .. ...... .. ..................................... ... ..... .. ........... .. ......... .... . laveU debenicarlo Formació i mercat -de-tre -ball Irreflexions D text JOAN RAÜL BURRIEL El cap de setmana passat vaig vore i escoltar per una cadena de televisió local unes declaracions de l'actual director de l'lES Ramón Cid, Angel Esteban. Deia el professor Esteban que en els darrers cursos està notant que a l'hora que es produeix un progressiu descens dels alumnes que trien l'opció de batxillerat de ciències, està tenint lloc un augment del nombre dels que escullen l'opció de lletres o humanitats. Es de suposar que aquesta preferència de trajectòria educativa tindrà continuïtat en la universitat. Permeteu-me que avui us parle des el coneixement d'aquest tema que comporta la meua ocupació de tècnic de l'Observatori Ocupacional de la Universitat Jaume I. Des dels serveis d'ocupació de les universitats valencianes iespanyoles ens estem adonant que en l'actualitat hi ha un desequilibri en els estudis que han cursat els titulats universitaris i aquells perfils laborals demandants pel món empresarial. Aquesta anàlisi el fem, evidentment, des d'una òptica esbiaixada centrada en els interessos econòmies de la societat. Però recordem que aquest és el paper dels serveis d'ocupació universitaris. Els objectius de la educació superior pública són molts, ila inserció laboral és només un d'ells, però important. Davant la creença generalitzada que existeix un excés de titulats universitaris que provoca que aquests tinguen problemes d'inserció laboral, la realitat és que en el País Valencià i en l'estat espanyol hi ha un nombre de titulats universitaris en els sectors productius per sota de la mitjana europea. Fins i tot la tendència europea és d'augment de titulats, situació que també trobem en les nostres terres, però amb menor força, cosa que fa que es retarde la confluència en les estadístiques de graduats. Mentre que en la resta de la Unió Europea el nivell educatiu del conjunt de treballadors es distribueix més o menys de la següent manera: 20% amb pocs estudis, 45% amb estudis secundaris (sobre tot formació professional) i un 35% de titulats universitaris (disculpeu que no recorde xifres exactes, però la proporció ve a ser aquesta), la situació del País Valencià (que compartim, es clar, amb l'estat espanyol) és d'un 45% de treballadors amb pocs estudis, un 20% amb estudis secundaris (i ací els estudiants de batxillerat superen als de formació professional) i un 35% de titulats universitaris. El desajust és manifest. Els empresaris valencians i espanyols tenen seriosos problemes per a contractar, per exemple,enginyers tècnics de diverses especialitats. De fet, molts dels estudiants d'aquestes carreres comencen a treballar quan encara no han acabat els estudis, tal és la pressió dels ocupadors per a contractar-los. Evidentment aquesta situació no va a canviar a curt o mig termini si són certes les percepcions del professor Esteban. Per a diagnosticar la situació amb claredat idecidir un conjunt d'intervencions útil el Govern Valencià compte amb amplies competències en política educativa, universitària, econòmica i d'empresa que hauria d'usar. Des del mon dels serveis universitaris d'ocupació, em sembla que les accions a emprendre per resoldre aquesta situació passen per millorar les accions d'orientació als estudis i al futur professional en tots els nivells educatius, sobre tot en la transició de secundària a la universitat. • •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••• li! •••••• laveU debenicarlo Capítol 2 text DOCTOR CLIMENT Un banyet al Morrongo i un gelat al xiringuito de la platja per conèixer els estiuejants de tota la vida. El facultatiu es refà aixi de la dura jornada a l'hospital. Una passejada pel port per veure les barques de transmall i d'arrossegament. Quantes !Caminant per l'explanada es troba les remendadores reparant les xàrcies, que li expliquen com era la llotja de peix de tota la vida. Ara però, li han contat que la "barraca" li han dit nova ha passat pàgina a la història del port. . ... ... .. ... .. .. .. .. . .. ... ... .. .. ........ .. ... ...... .... ......... .. ..... .. ......... laveU debenicarlo Romeria sense olleta text NATÀLIA SANZ La Penya Setrill i la Confraria del Rosario de Benicarló celebraran este cap de setmana la tradicional Romeria a la Font de la Salut de Traiguera, que complix enguany el 145 aniversari de la seua creació.Nascuda de la devoció dels benicarlandos a la Mare de Deu de la Font de la Salut, enguany les celebracions es veuran privades del tradicional plat de 'olleta benicarlanda' que al migdia oferia la Penya Setrill. El motiu no és un altre que l'estricta prohibició de fer foc en espais oberts que estarà vigent fins al mes de novembre. Des de l'any 1995, la penya cuinava en la contornada del santuari el plat típic benicarlando, que s'oferia a l'hora de menjar als romers que s'havien desplaçat fins a Traiguera. La romeria es concentrarà a les set menys quart del matí en el casal de la Peña Setrill i es dirigirà a l'Església de Sant Bartomeu, on es llançarà el coet anunciador de la romeria i partirà oficialment el seguici. A les nou i quart, està prevista una parada per a esmorzar a Càlig i a les deu i mitja, la trobada amb la confraria del Rosario ja en el santuari. A eixa hora s'iniciarà el rés del Rosario i a continuació s'oficiarà una missa de campanya en l'exterior del temple, que enguany està ocupat per l'exposició Paissatges Sagrats. Després de menjar en el recinte, la tornada està prevista sobre les tres i mitja de la vesprada. En 1.861 els benicarlandos van iniciar la tradició de pelegrinar en el mes de setembre al santuari de la Mare de Deu de la Font de la Salut de Traiguera. Des de llavors, la confraria no ha deixat ni un sol any de recordar este esdeveniment,mantenint viva una devoció que va nàixer en els albors del segle XIX. Per aquelles dates, les famílies acomodades de Benicarló passaven els seus estius en el santuari, allotjant-se en l'hostal recentment restaurat i beneficiant-se de les aigües del brollador, amb propietats curatives i medicinals. Les nombroses gràcies que van rebre de la Mare de Déu van fer que el seu culte fora guanyat simpatitzants entre els benicarlandos i que es creara la romeria per a agrair els favors divins. En 1.995, la Peña Setrill es va unir a la confraria per a donar major rellevància a l'acte, que cada any aconseguix reunir a diversos centenars de persones en una jornada festiva en què s'honra a la patrona de Traiguera. . ................................................................................... laveU debenicarlo [email protected] m envia'ns les teues col·laboracions abans de dimecres a l'adreça de dalt. Recomanem no escriure en majúscules i fer-ho en una extensió raonable. Som la teua veu ................................................................................... laveU debenicarlo ~ ~ ~ CULTURA ......... El Cor Da Capo va participar a les festes majors de Tarragona El darrer cor nascut al nostre poble, Cor Da Capo Benicarló, fou convidat per a fer un dels concerts emmarcats dins el programa d'actes de les Festes Majors de Sta. Tecla. Juntament amb el Cor L'Àncora de Tarragona, un dels cors de més antiguitat a Catalunya, van aconseguir deixar el llistó molt alt dins el món coral. Es va dur a terme el passat dissabte 17 de setembre sent escenari l'Església del Convent de les Carmelites Descalces de la ciutat (església que destaca per la seva excel-lent sonoritat i per aixó, prolífica quant a concerts d'aquest caire). El cor benicarlando va organitzar un autobús per al viatge. Així doncs, socis i simpatitzants van poder visitar la Tarraco romana i més tard, gaudir de la vetllada amb les dolces veus d'aquests joves que un cop més van ser premiades pel públic en general amb llargs i efusius aplaudiments deixant el nom de Benicarló en molt bon lloc. El cor Da Capo va interpretar, després de la intervenció del cor tarragoní, peces d'origen, època i estils ben diferenciats; els espectadors van viatjar des del s. XVII fins l'actualitat amb cants renaixentistes, religiosos, espirituals o tradicionals i populars d'alguns països com Cuba, Irlanda, EE.UU., Anglaterra, etc. Tot un gran ventall de possibilitats sonores de qualitat per a tots els gustos. Per finalitzar el concert, els dos cors s'agermanaren per acomiadar-se amb el tradicional "cant comú". Ja ho sabeu, si voleu saber més, el proper concert en solitari a Benicarló d'aquests joves sota la direcció de MaCarmen Gellida serà el proper dissabte 24 de setembre a les 2üh. al claustre del Convent de Sant Francesc, estrenant així la música coral en aquest nou centre cultural de la ciutat. .................................................................................... laveU debenicarlo ~ ~ ~ CULTURA ~~~ L'any més sec text NATÀLIA SANZ Esta setmana ha finalitzat l'any hidrològic més sec des de 1947, amb precipitacions mitges de 400 mil·límetres, la qual cosa suposa un any "molt sec" segons dades del Ministeri de Medi Ambient. Uns altres anys amb precipitacions per davall dels 500 mm i considerats també "molt secs" van ser 1947, 1964, 1980 i 1998. En l'extrem oposat, segons la sèrie històrica, a Espanya s'han registrat anys "molt humits" amb pluges per damunt dels 800 mm, en 1955, 1959, 1962, 1963, 1965, 1976, 1987, 1995, 1996 i 2000. En els últims 10 anys les precipitacions a Espanya han evolucionat passant d'anys "molt humits" com 1995 i 1996 a un any "molt sec" en 1998, per a recuperar les pluges en 2000, com un dels anys més humits de la sèrie des de 1947, i posteriorment descendir en 2001 a un any "sec". En 2002 les pluges registrades van estar entorn dels 750 mm. de mitja, la qual cosa es considera "humit", para a partir d'aci descendir fins enguany, el més sec de la sèrie. Les reserves d'aigua del conjunt dels embassaments d'aprofitament hidroelèctric se situen aproximadament en el 33% de la seua capacitat total, un 14% menys que les existents a finals d'agost de l'any passat. •••• ••• ••• • • ••• ••• •• • • Una de ca fulano, altra de ca mengano, dos que en tiro jo í... viure que són tres dies! Per què hem de molestar-nos en reciclar, en ser un poc més cívics i en respectar les regles del joc de la vida? Cadascú que s'apanye! Com faces el que faces no passa res... L'únic que pot passar és que si fas el que cal et diguen imbècil. Aquesta és la realitat de la vida del segle XXI. De quatre caixes hem tret i hem fet una tragèdia, però és ben trist haver raonar així. 10 anys 100 % benicarlandos ........................ ... .......... . ..... . .. ... . ... .............. ...... .. . ... . .... laveU debenicarlo ~ ~ ~ ESPORTS ~ ~ ~ Partits de l'Ashland Sió futbol base DISSABTE 24 10.00 PISTES O"ATLETISME INFANTIL A -VALL D'ALBA 11"00 PISTES O"ATLETISME CAOETE-VALL D'ALBA AMISTOSOS (Alcossebre, futbol 7) ALCOSSEBRE PREB.-BENICAR- LO PREB. ALCOSSEBRE ALEVIN-BENICAR- LO ALEVI A (Pistes atletisme Benicarló) 16,00 BENICARLO ALEVIN B- REMOLINS BITEM 16,00 BENICARLO BENJAMI A- REMOLINS BITEM 17,15 BENICARLO INFANTIL B- REMOLINS BITEM DIUMENGE AMISTOSOS (Pistes atletisme Benicarló) 11,00 BENICARLO PREB.A-VINA- ROS A 11,00 PISTES O"ATLETISME BENICARLO BREB.B-VINAROS B 12,00 PISTES O"ATLETISME BENICARLO BENJAMI B-VINAROS 12,00 PISTES O"ATLETISME BENICARLO ALEVI C-VINAROS Pa rt its futbol base cap de setmana 1aREGIONAL CADET 24/09/2005 C.F. UNI-SPORT "A" - A.C.O. PEÑISCOLA - CAMP "GAETA HUGUET" -CASTELLON 11:15 ELS PORTS - C.D. L'ALCORA "A" - CAMP FABRICA GINER 12:00 BENICARLO BASE FUTBOL - C.D. VALL D'ALBA "A" - PISTAS ATLE.-PARTIOA POVET 11:30 VINAROS C.F. "A" - C.D. RODA "A" - LES CAPSAOES -11:30 1a REGIONAL INFANTIL C.F. UNI-SPORT "A" - A.C.O. PEÑISCOLA - CAMP "GAETA HUGUET" -CASTELLÓ -11:15 ELS PORTS C.D. - L'ALCORA "A" - CAMP FABRICA GINER -10:30 BENICARLO BASE FUTBOL - C.D. VALL D'ALBA "A" - PISTAS ATLE.-PARTIOA POVET - 10:00 VINAROS C.F. "A" - C.D. RODA "A" - LES CAPSAOES - 10:00 .. ................................................................................... laveU debenicarlo : ~ ~ ~ ESPORTS ~ ~ ~ S -egona victòria text RODOLFO SERRANO PACO DELCASTILLO rn esprés del magnífic i espatarrant desplegament efectuat per aquesta secció la setmana passada, ara toca una mica de repòs. Encara no fa ni dos dies (cinc per a vosté) que es va jugar el partit i podria dir sense cap mena d'embús que pràcticament no me'n recordo de res. Bé, res del tot tampoc, perquè me'n recordo amb una nitidesa meridiana de la justa victòria del COB. Això de justa s'ha d'agafar amb les dues accepcions més comuns, és a dir, que la victòria dels visitants haguera estat contraria a allò que es va veure al camp, i que només es va guanyar d'un gol. També m'he assabentat que es veu que els de l'Acero (equip que ens va visitar) gairebé no entrenen perquè sembla ser que aquest històric club no va massa sobrat de perra. Potser algú es preguntarà com va anar el partit, ja que segons quin diari es llegeix, un pot perfectament no assabentar-se de res o, encara pitjor, conèixer coses que només va veure una persona. La veritat siga dita, i no m'ho he amagat mai, potser no sóc jo la persona més indicada per tal de fer una anàlisi crítica del partit. Per això no ho faré i només em limitaré a constatar el bon joc que va practicar el COB, especialment al mig del camp amb Cornago i aquell xicot ros que es veu que ve del Numància de Sòria (si, ja sé que això ja ho vaig dir la setmana passada, però és que m'agrada repetir-ho). Comprenc que no queda massa bé que encara no m'haja après els noms dels jugadors, però és que tinc mala memòria i per més que ho intento, no hi ha manera. Que no es pense ningú que això és una mesura de pressió respecte al tirà que em paga amb bitllets falsos, no. Diu la mare dels meus fills que això que em passa està relacionat amb alguna malaltia, i que comence a fer un pensament perquè ella no fa compte de perdre més temps de la seua vida aguantant les bajanades d'un desmemoriat que no és capaç de mantindre la seua prole. Reprenent el fil d'allò que ens importa, li vaig deixar la càmera de fotos que tinc en usufructe a un amic per tal que fes algunes fotos del partit, i em va dir que li havia fet una a Xoco de molt bona. Desconec la temàtica de la mateixa, però m'ha insinuat que fa referència a unes boletes que pasta mentre està pendent del partit. També m'ha dit que en va fer una altra a la llotja i que sembla allò de los tres tenores, perquè diumenge passat vam rebre l'harmoniosa visita del gran tenor local Joan Oms que, tot i la pertinaç insistència dels aficionats, no va cantar amb la pelegrina excusa que ja ho havien fet abans el porter i les defenses. Per això és que no sé si aquestes línies aniran acompanyades d'alguna instantània o, com la majoria de les vegades, només amb algun destacat poca-lliga amb lletres grosses que el redactor en cap s'encarrega de seleccionar entre les frases més desencertades i comprometedores de tot el text. Torno al partit. Una de les notes més destacades del mateix es va produir als darrers minuts. El col-Ieqiat,que fins aleshores havia tingut una actuació mediocre (com sempre, la primera targeta groga va ser per a nosaltres), va voler arrodonir l'espectacle allargant el partit gairebé deu minuts. No content amb això, i quan passaven més de cinc minuts de l'hora, va assenyalar un penal contra el COB del qual no puc dir res perquè no vaig veureho bé. Afortunadament, els del port de Sagunt van llançar-lo fora i la justícia va imperar com li agradava a Montesquieu, que no és una marca de xampany sinó una persona que, com va dir una vegada Alfonso Guerra, ja fa trescents anys que cria malves. Però la cosa no es va acabar ací. Quan l'àrbitre va xiular el final del partit, es va produir una tangana dins l'àrea petita del Benicarló que va acabar amb un jugador foraster estés pel terra. Després em van dir que algú, fart de les seues provocacions, li havia pegar una colzada. També m'han contat que els jugadors de l'Acero van dir aquella frase tan sentida de "ja vindreu al nostre camp, ja". Esperem que el temps faça de relaxant i el partit de tornada siga un dechado d'esportivitat. NOTA. El redactor en cap va tornar a posar la pota i, a la primera pàgina va donar com a guanyador l'Orpesa per dos a un. Espero que el lector eixe que té tanta mala llet el deixe a caldo. .. .... ...... .. ... . .. .. .. . .. . .. .. ............. .. ... .. ..... .. ....... .. .... .. ..... .... .. laveU debenicarlo ~ ~ ~ ESPORTS - OPINiÓ" .... El C. D.B en i ca rl óJuvenil "A" golej~ el Vinar òs "A" en el primer partit de lliga text GREGORIO SEGARRA Va començar bé la temporada per al Benicarló Juvenil. Els pronòstics, que el donaven com favorit en el partit de rivalitat inaugural de la lliga 2005/06, es van complir rigorosament en el Municipal de la Carretera de Sant Mateu i els rogets van ser absolutament superiors als lIagostiners, que a més, venien amb baixes importants al partit. En el primer temps el partit va quedar vist per a sentència amb un hattrick de Gumbau, que segueix anotant gols de bella factura i, en la segona part, els de López López què es van limitar a ampliar encara més el marcador davant la impotència dels joves jugadors vinarossencs. AI final tot va acabar amb un definitiu 7-0 en el tantejador. Després del partit Faelo Rivera, entrenador visitant, reconeixia la superioritat dels benicarlandos: 'Teníem clar que el Benicarló és molt més equip que nosaltres i el resultat ho ha demostrat, a més, dels 18juga- dors que tenim en plantilla, tenim cinc lesionats, dels quals espero recuperar almenys tres per al pròxim partit. Per la seua banda Pepe López López no volia tirar les campanes al vol: "espero que puguem jugar a un ritme superior, perquè no estem tan bé com l'any passat. La temporada passada vam començar abans i vam tenir més entrenaments. Estem un 20% per sota que l'any passat al començament de la lliga. Si recuperem aquest 20% per als enfrontaments molt durs que ens vénen, podrem veure realment la mesura del que podem fer en aquest campionat". L'alineació del Benicarló va ser la següent: Jorge (Castañeda 62'), Víctor Gonzàlez, Hèctor (Fuentes 15'), Orti, Santi, Víctor Esbri, Juanjo, Fibla (Marcos Cano 46'), Pio (Emílio 62'), Gumbau (AIex Borr às46') i Jordi Adell. Els gols van ser marcats per Gumbau (3), Jordi Adell (1) Alex Borràs (1) Santi (1) iMarcos Cano (1). El pròxim partit es juga a Puçol, en principi a les 10 del mati del diumenge, si bé l'equip valencià ha sol-licitat jugarel dissabte,per la qual cosa cap la possibilitat d'un canvi d'última hora. cases., Mirem-ho d'aquesta manera, no . n'hi ha impacte paisatgistic en els molinets que trobem a les muntanyes e l'interior? No n'hi ha també soroll? ones, només 'amb aquestes .dues remisses ja hauriem.de pensar que f els impactes, siguen del tipus que siguen, igual afecten també a la gent que viu en aquelles contrades. Si a és li afegim que el,major co nsum nergètices produeixen les zones de a costa, per culpa d'un desenvolupament insostenible i irracional, no seria també lògic que els que vivim ací' aguessem la nostra part d'aquest. nsurrf alíquotament, assumint la art corresponents d'aquests 'impac es? Devegades lahipocresia de ia qual ' hemfet, i fem, gala elsciutadans de la 'costaé s mesqueev id ~ ~ t quan vole l'energia però'no volelJlels estris.q text ROBESPIERRE .. Aquesta setmana ho tinc c1ar ,més : e ~ p ~ s impo~sible.Tinc tal sequera ,'mental que no tincni idea de per on tirar. Suposo que ... més d'un quan comencea llegir açò bufarà de gràcia pensant "ja era era hora, ens deixarà tranúi ls, per ara". Doncs, per ara . omésper ara, més avall questeslínies, ja veurem. .' Mireu, normalment em fico en tot aquellainstitucióo personaque considero fa les coses malament, però ¡¡ aquesta setmana,.desprésd'una lIar- FI ga 'reflex ió ,digna .d'un'cervell esp ès; intentaré donar el meu punt de vista sobre una qÚestió, crec que candent en aquests moments:els parce òlics .I dic parcseòlics, no parc eòlic. Aveure,.l'encariment del..preu del oli i el.salvatge consum energètic queestemrealitzantels humanshafet que, energies que abans no comptaven,'ara, comencen a tenir el seu pes . específici l'eòlican'és una d'aquestes: l Encara quehàur ia è~ semblarquefo ~. u e les 'menys problemàtiques, K' . ................ .. ..... .. ..... ... ................ .. ......................... .. ..... laVeU debenicarlo . ~ ~ ~ EL CÒMIC ~~~ Per Xavi Burriel El formiga ajuda a conservar muralles PA QUE COLLONS VOLEM CONSERVAR UNES MURALLES RUINOSES AMB LA PASTA QUE DONA EL FORMIGÓ. - ~/ l EL PLADUR ENCARA DONA MÉS PASTA!! ••••••••••••••••••••••