Abstracts

ABSTRACTS LA REPRESENTACIÓ DE LA DONA EN LA NOVEL·LA FRANCESA DEL SEGLE XIX ELENA REAL RAMOS Partint d'una sèrie d'obres teòriques (Michelet), narratives (Balzac, Maupassant, etc.) idocuments referents als distints discursos -mèdic,jurídic, social imoraldel segle XIX francès, hem analitzat el paperque la literatura, com aref1exe de la societat, assigna ala dona d'aquesta època, prestant particular atenció als diferents tipus femenins que no segueixen el models oficialment establerts (la fadrina vella, la dona madura, les vídues, etc.). In this work we analyse differents naveis (Balzac, Maupassant, etc.), studies (Michelet) and theoretical texts -medical, legal, social, etc.- written in the XIXth century France. to see what is the image thatthis kind ofliterature gives aboutwomen. We have emphasizedthe relationship between navei andsocie/y, andhave specially underlilled the types of women which brake particulary with the official rules of stablishment, like widows, oid maids, oid WDJ11.en, etc. Àtravers cies oeuvres théoriques (telles que celles cie Michelet), cies oeuvres romanesques et cies références aux clifférents cliscours -méclical, juriclique, social et moralciu XIX'"'' siècle français, nous avons analysé le ròle que la Iittérature, en tant que reflet cie la société, accorde à la femme de ce siècle, en nous arrêtant particulièrement sur les clifférents types cie femmes qui ne suivent pas les ròles officiellement établis (célibataires, vieilles femmes, veuves, etc.). UN CAS MOLT PARTICULAR: LA DONA MADURA AL VAUDEVILLE FRANCÈS DEL SEGON IMPERI JULI LEAL DUART En aquest article es presenta una anàlisi cie les concluctes clels personatges femenins cie la farsa teatral anomenacla aleshores "comédie-vaucleville". El to còmic serveix cie suport per aque la violència cie les situacions supose una transgressió cI'allò merament irònic, tot conferint al conjunt una originalitat innovaclora, corn poclem trobar ala producció artística de l'autor francès Eugène Labiche. Inthis article we present aview ofthefemenine behaviors in the comicaltheatre callecl atthattime "comédievaudeville ". The comicity serves here to support violent siluations and it also supposes alransgression of Ihe simple irony, and gives lO thal kind of plays asense of originality and innovation as we canfind in Ihe artistic works of Ihe french authO!; Eugène Labiche. Dans cet article nous présentons une analyse cies concluites de certains personnages féminins clans le genre dramatique appelé alors "coméclie-vaucleville". Plus proche cie la comédie actuelle, il ressort que la comicité joue un ròle de support pOUI' présenter cies situations violentes et pour opérer une transgression face à l'ordre établi. Comme exemple, nous proposons une réf1exion sur un choix de comédies d' Eugène Labiche. 126 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, VII • BREUS APORTACIONS SOBRE LES PARTICULARITATS TEXTUALS DEL DISCURS LITERARI FEMENÍ. ALA RECERCA DE LA NARRATIVA FEMENINA PERDUDA. MARIA MOLINER I MARÍN D'acord amb el títol, aquest article pretén ésser una contribució al'estudi de les dones, concretament ala literatura de dones. La qüestió sobre l'existència d'un estil particular en l'escriptura femenina no s'ha plantejat pels crítics !ïns ala segona meitat del segle XX. Però en l'actualitat són moltes les tendències crítiques que pretenen demostrar que les dones tenen un punt de vista diferent que es reflecteix en un estil d'escriptura diferent. According to the title, this papertries to be acontribation to l'loman 's studies, specificaly l'lomans literature. The question ofl'lhether there realy exist aparticular style ofl'lomen l'lritters has nat interested eritics until the second halfof the presentsiec/e. Wherevel; actualy alot of eritical tendences trie to demonstrate that l'loman have adifferent paint ofviel'l l'lhich is rejlected in adifferent style ofl'lritting. D'accord avec le titre, cet article prétencl cI'être une contribution al'étude cies femmes, concrètement àla litlérature féminine. La question sur l'existence d'un style particulier clans l'écriture des femmes n'a pas intéressé la critiquejusqu'à la cleuxième moitié du présent siècle. Mais il y a actuellement beaucoup cie tendances critiques qui essaientde montrer que les fem mes ont un point cie vue ci ifférent, qui se traduit par un style cI'écriture clifférent. JUAN GIL ALBERT: CLASSICISME IREBEL'LlA SANTIAGO FORTUÑO LLORENS La poesia de Juan Gil Albert se situa dins la tendència literària forànea, clenominada decadentisme: autobiogra!ïsme, nostàlgia cap al passat, malditisme, visió artística cie la vicia, poètica cie l'ambigüitat, oci iluxe, són alguns trets que la cle!ïneixen. . The poeti)' l'lritten by iuan GilAlbertfol/ol'ledaforeign literary trendcal/ed "decadentism": aUlobiographism, anostalgiaforthe past, the poetry ofthe accursed, an artistic vision of li ve, the poetics of ambiguity and aliking for leisure and luxury, are .l'ame of thefeatures l'lieh define it. La poésie de J. Gil Albert est situeé dans la tendance litléraire étrangère, dénominé Décadentisme: autobiographisme, nostalgie vers le passé, mauditisme, vision artistique de la vie, poétique de l'ambigüité, loisir et luxe sont quelques caractéristiques de ce mouvement. FRANCESC RIBALTA AVALÈNCIA PAUL MATTHEWS Aquest article explica la trajectòria pictòrica de l'artista Francesc Ribalta, com ahereu més important de les influències estrangeres que coexistien aEspanya durant la segona meitat del segle XVI iel començament del XVII. This paper deals l'lith artist Francesc Ribalta 's pictorial career, the most important heir of foreign influences existing in Spain during the second half of the 16th century and the beginning of the 17th century. Cet article explique la trajectoire picturale de l'artiste Francesc Ribalta: le plus important héritier des influences étrangères qui coexistaient en Espagne pendant la seconde partie du XVI' siècle et le début du XVII'. - ABSTRACT LA RESPONSABILITAT DE PENSAR LA PAU ALA FI DEL MIL'LENI VICENT MARTÍNEZ GUZMAN 127 L'encís d'acabar un mil·leni té una tradició en la nostra cultura respecte de com encarar el futur. L'article repassa les característiques de la Filosofia de la Pau heretada de Kant: ús públic de la raó ijustícia, participació entusiasmada amb la disposició moral de la humanitat afer les coses millor, punt de vista desinteressat imoral, no impedir que cada poble es done la constitució que millor li semble ibasada en la idea regulativa cie la pau. En la segona part es repassen el mateixos temes cies cie la perspectiva de la Investigació per ala Pau: construcció cie la pau positiva amb justícia, eclucació en la imaginació per ala construcció clel futur, relació entre seguretat, sobirania igovernabilitat, com expressió cie la nostra responsabilitat a la fi clelmil·leni. In Oll/· culture Ihe charm of Ihe end of amillennium lradilionall.l' carries the idea ofhow to face Ihe fUlure. This arricle reviews Ihe characlerislics oflhe philosoph.l' ofpeace inheriledfrom Kalll: public use ofreason al/d juslice, el/lhusiaslicparlicipalion il/lhe moral disposiliol/ ofhwnanil.l' in orcler lo make Ihings bellel; a moral al/d selfless viewpoinl, allowil/g each people lO have Ihe besi possible cOl/sliluliol/ based OI/ Ihe regulaling idea of peace. In Ihe second pari, Ihe samelopics are reviewed bllf now from Ihe perspeclive of peace sludies: building posilive peace wilh juslice, educalil/g the imaginaliol/ lO build Ihe future, al/d Ihe relaliollship belWeell securil.l', sovereigll!.l' and governabilil.l' as all expression of our respomabilil.l' al the elld oflhe millellnium. Dans notre culture, le charme de finir un millénaire possècle une traclition par rapport au cléfi cie l'avenir. Cet article révise les traits cie la Philosophie cie la Paix héritée cie Kant: usage publique cie la raison et cie la justice, participation enthousiaste àpropos cie la tenclance morale cie l'humanité cI'améliorer l'état cies choses, point cie vue désintéressé et moral, ne pas empêcher les peuples cie se clonner la constitution qui leur semble le mieux et fonclée sur l'iclée régulatrice cie la paix. La cleuxième partie révise les mêmes sujets sur le point cie vue cie la Recherche pour la Paix: construction cie la paix positive enjustice, éclucation clans l'imagination pour la construction cie l'avenir, rapport entre sécurité, souveraineté et gouvernabilité, expression cie notre responsabilité à la 11n ciu millénaire. PRINCIPIS NO FÍSICS DE LA FÍSICA JOSEP PLANELLES El present article és una breu reflexió sobre els principis no físics cie simplicitat isimetria que guien la física. L'objectiu principal que s'hi planteja és mostrar com mecanismes íntims, no físics, conclicionen el clesenvolupament cie les teories físiques. Fem una revisió cie la simetria, la seua enorme presència en la natura i la seva íntima conexió amb la física. L'actuació iinfluència cie la simetria en la física es presenta com un cas particular cie l'aplicació clel principi cie simplicitat enunciat per Newton com regla I. La teoria cie la relativitat general ens exemplifica com, cie vegacles, amb l'objectiu cI'assolir una simplicitat conceptual, la física cau en la complexitat matemàtica. Hi ha la qüestió cie la legitimitat universa! clel principi cie simplicitat: Està la simplicitat ila simetria en la natura o simplement en la clescripció (aproximacla) que fem cI'ella? This paper is ashorl discussioll aboutthe nOIl-ph.l'sical poslulales of simplicit.l' and s.l'mmetr.l' Ihal guide the ph.l'sical science. The main goal of Ihe paper is lO show how some hidden non-ph.l'sica/ mechallisms illlroduce restriclions onlhe developmenl ofph.l'sicallheories. Areview on s.l'mmelr.l', ils conrinuous presence in nalure and its relaliollship wilh Ihe ph.l'sical science is oUllined. The role ofs.l'mmelr.l' ili ph.l'sics ispresenledas an applicalion oflhe simplicil.l' principie (NewlolI rule oI/e). The gel/eral relalivil)' IheOlY exel1lplifies Ihal, somelimes. conceplual simplicil.l'.l'ields malhemalicalcomplexi!v. There is Ihe queslioll oflhe ulliversal validil.l' oflhe simplicil.l' priuciple. Do simplici!v alld s.l'mmelrv belol/g lO nalure or do Ihe.l' belollg lo Ihe (approximale) descripliol/ \Ve make of natL/re? Cet article est une brève réflexion sur les principes non physiques cie simplicité et cie symétrie qui guiclent la physique. Le but principal consiste àmontrer cie quelle façonles mécanismes intimes, non physiques, conclitionnent le cléveloppement cies théories physiques. On yrévise la symétrie, son énonne présence clans la nature et sa 128 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, VII • connexion intime avec la physique. Le comportement et l'infJuence de la symétrie dans la physique sont présentés com me un cas particulier de l'application du principe de simplicité énoncé par Newton comme règle I. La théorie de la relativité générale nous montre un exemple ou, quelquefois, ayantle but cI'atteindre une simplicitéconceptuelle, la physique tombe clans la complexité mathématique. 11 y a aussi la question cie la légitimité universelle ciu principe cie simplicité: La simplicité et la symétrie '·')nt-elles dans la nature ou simplement dans la clescription (aproximative) que l'on en fait? L'ARQUEOLOGIA ROMANA DE BORRIANA FERRAN ARASA I GIL En aquest article s'exposen els resultats cie les investigacions sobre l'època romana desenvolupades al terme municipal cie Borriana. En primer lloc s'aborcla la influència romana als assentaments ibèrics durant els segles II- IaC, is'estuclia a continuació el poblament romà al llarg clel període imperial, entre els segles I i V de. This papergives the results ofthe research canied olll on Ihe Roman Period in Borriana county. The Roman influence on the iberian sites isjirst consideral, and thenJollows astudy ofthe evolution oflhe Roman settlement durin.g the Imperial era, betweeu the IsI and Vth centuries A. D. Dans cet article sont exposés les résultats cies recherches sm l'époque romaine cléveloppées clans la commune de Borriana. On aborcle premièrement l'influence romaine clans les emplacements ibériques penclant les H' et l'' siècles av. J.-C., et on éruclie ensuite le peuplement romain tout au long cie la période impériale, entre les l'et V' siècles apr. J.-e. ARXIUS DE L'ORDE DE CALATRAVA: PAPERS DE LA COMANDA DE BORRIANA IPRIORAT DE SANTA MARIA VICENT GIL VICENT MAGÍN ARROYAS SERRANO Apartir cie l'inventari cie la clocumentació que hom lliura amb motiu clel canvi cie Prioren 1771, es reconstrueix el contingut cie l'arxiu clel Priorat cie Santa Maria iComancla cie Borriana cie l'Orde cie Calau·ava aValència, al mateix temps que s'amplia la informació referent aaltres clocuments conservats i de les persones esmentacles en la ressenya clocumental. Since the inventory of the papers that are handed OLlI to mark the chauge of Prior in 1771, the content oJthe archive of the Priorato de Santa Maria and Encomienda de Borriana of the Onlen de Calcl1rava in Valencia is reconstructed, atthe same time as the information regarding other documeuts kept and the INople mentioned in ¡he document{{lY report is expanded. Àpartir cie l'inventaire cie la clocumentation livrée à l'occasion ciu remplacement cie Prieur en 1771, on reconstruit le contenu cie l 'archive ciu Priemé cie Santa Maria et Commanclerie cie Borriana cie 1'0rclre cie Calatrava àValencia, tout en amplifiant l'information àpropos cI'autres clocuments conservés et cies personnes citées clans la notice clocumentale. - ABSTRACT EL BARRANC D'AZNAR (VILAFRANCA, CASTELLÓ): UN LLOC DE LA COMARCA DELS PORTS ACONSERVAR R. PITARCH, J.B. PER IS, R. ROSELLó, E. SANCHIS 129 Es comenten les sèries de vegetació presents al Barranc d'Aznar (Vilafranca, Castelló): també les espècies més significatives que s'han trobat en aquest paratge de gran atractiu botànic, que hauria d'ésser conservat en el seu estat natural. The vegelalion seriespreselll alld Ihe li/ore ill/ponalll species of Barrallc d'A~lIar (VilaFanca, Caslelló), Ihal wasfounded in Ihis place, are discussed. /1 's a ver)' ill1ereslil1.g localil)'from bol{lI/ic viewpoill1, Ihal iIil/uSI SC/ved in )'our natural condilion. Cet article montre les séries de végétation présentes au Ravin d'Aznar (Vilafranca, Castelló), ainsi que les espèces les plus significatives trouvées dans un endroit comme celui-ci. de si grand attractifbotanique, qui devrait être conservé dans son état naturel.