La Veu de Benicarló : Setmanari d'Informació General i Cultural. Núm. 030

Setmanari d'Infonnació General i Cultural- Divendres, 22 de maryde 1996- Núm. 30 - Any n- 100 ptes SUMARI pag 13 pag 4 Mar pag 6 de la al Crist mpressionant veneració popular L'equip cadet masculi de basquet, calnpió provincial La policia municipal denuncia l'incolnplünent del conveni col·lectiu per part de l'Ajuntament \ '. pag 3 se'n va OCARSA de Ben·car (Caravanes Benimar) .1 Local P.3. Benicarló perd una altra empresa P.4. El Centre de Formació i Inserció Professional obri les seues portes P.4. La policia municipal denuncia I'incompliment del conveni P.5. Darrera la gatera: Absolutisme? ./ Societ.at P.6. Impressionant mostra de veneració popular al Crist de la Mar P.6. El teleton del ciutada P.? Una exposició singular a la Dioutarió rle Caste!ló ~ P.8. El Mussol: Paper mullat? .1 Cultura P.9. Vinguen dies icaiguen pans: Quina vergonya de president! P.9. La nostra cuina: Almoixavenes P.10. Els dies gloriosos: Cartes P.10. LLibres: Entomofauna del paratge natural del Desert de les Palmes ./ Medi Ambient P.11. La nostra botilnica: Olivera P 11. El futur del present: L'Europa que ve P.11. Llibre: Ecologia de la vida quotidiana .1 Esports P.12. De diumenge adiumenge: El Benicarló empata a un al camp del Benaguasil P.12. En Off Side: Tradicionals P.13. Basquet: L'equip cadet msculí campió provincial. Sant Josep no fa miracles. Els arbitres castellonencs contra el Mobel Record P.14. La claca: La teulada .1 Agenda jservúis P.15. El mots encreuats. Agenda i serveis ,/ Última P.16. Ni creix ni meix: Arxiu del Corpus Christi R-2?225 Intolerancia L'empresa OCARSA (Caravanas Benimar) ha pres el camí d'altres empreses benicarlandes que no han tingut la possibilitat de poder mantindre's ala nostra ciutat. És ben trist que cap autoritat local haja mogut ni un dit per evitar que les noves instal·lacions de Caravanes Benimar se'n vagen al terme de Peníscola. No és que s'hagen de donar terrenys apreu tirat, peró la gran quanti~at de llocs de treball que aquesta ialtres empreses donen, amés deIs impostosindirectes idirectes que es deixen de recaptar, no beneficiaran ala nostra ciutat. Que dimonis esta passant amb el tan exposat (a la primera planta de l'Ajuntament) polígon industrial, que no arriba mai? Per que les empreses fugen d'aquesta ciutat? Per que les autoritats queden impassibles davant d'aquesta desindustrialització? Haurem d'anar ademanar faena als empresaris benicarlandos, als pobIes vei"ns? La incertesa industrial ieconómica que viu el nostre poble és cada vegada més gran, fins quan? Edita Associació Cultural la Feram de Benicarló CI Sant Francesc, 95 Casal Municipal 12580 Benicarló "5' 475360 Directora Cristina Garcia Grau Sots-directora Maria Josep Arayo Consell de Redacció Alex Gozalbo (Esports) Noerní Oms (Societat) Josep San Abdon (Cultura) Francesc Anyó (L1eure) CoHaboradors Joan Gregori, Alvar Anyó Josep Ferrer. Lo Manifasser José Miguel Cornelles Antonio Sánchez Anna Pujol, Toni Fibla Vicent Arnau, Joaquim Bueno Caries L1uch, Joanvi Vallés Joan Manuel Ferrer Francesc Delcastillo Rodolfo Serrano Editorial Una aUra empresa que se'n va -l - Fotografía José Manuel Herrero Pilar Diago Administració, subscripcions Publicitat ".B' 460338 Maquetació ©Tirant lo Blanc iOyara, Loverg Diposít legal: CS- 242-95 Imprimeix Grevol. PI. Constitució, 5 La Redacció respecta la lIibertat d'expressió. La responsabilitat de les opinions és de qui signa I'escrit. La redacció es reseNa el dret d'acuryar els textos que sobrepassen les 20 línies, per motius d'espai. Els articles hauran d'anar signats amb nomo adreya inúm. de DNI, encara que podran apareixer amb pseudónim. El termini per presentar setmanalment les col·laboracions acabara dimarts. !..A V4. k g~, surt cada divendres. Unjove benicarlando va ser objecte d'una agressió física per informar en valencia a un altre jove. Els fets van tindre lloc a Castelló la setmana passada quan, ala zona de "marxa" coneguda com "Les naus", l'agressor es va dirigir al jove benicarlando demanant-li informació sobre com arribar al centre de Castelló. El nostre conciutada li va indicar que "no hi ha autobusos, peró pots telefonar des d'aquella cabina idemanar un taxi", ala qual cosa la persona infomada Ii va contestar entre insults: "habla en castellano". Davant l'actitud intolerant iel to de l'agressor isabent que aquest I'haviaentés perfectament, el benicarlando tranquiHament va decidir no entrar en discusions i se'n va anal'. Acontinuació aquest personatge intolerant amb quatre xulos més, el van seguir idesprés de greus insults van apa- Uissar el nostre pacífic conciutada. Fets com aquests, que no són tan anJats com aIguns volen creure, resulten molt greus en una societat democratica. El dret basic al'ús de la própia llengua té com aresposta l'agressió física ¡verbal d'alguns col·lectius clarament feixistes. Potser cal interrogar-nos per que es donen aquests fets i, salvant les distancies, ens ve al cap lafrase corejada per la militancia del PP el dia de les eleccions davant la seua seu central aMadrid: "Pujo], enano, habla castellano! !", ala qual Aznar, com aúnica resposta, va dirigir un somriure. Una persona com el senyor Aznar que aspira agovernar l'Estat Espanyol, hauria de censurar c1aríssimament aquestes actituds d'intolerancia, si no se'n fa cómplice. De l'agressió verbal aI'agressió física només hi ha un pas. - -----_._---_._-- CARSA, més coneguda pel seu antic nom: Caravanas Benimar, se'n va de Benicarló. Assabentats d'aquest fet ens hem posat en contacte amb els responsables de l'empresa iens han confinnat els rumors que fa dies cOITen per Benicarló. Així, doncs, ja ho podem afinnar sense cap dubte, l' empresa canvia la seua ubicació is'instal'lara en el tenne municipal de Peníscola. Benicarló perd una altra empresa REDACClÓ L'empresa canvia la seua ubicació i s'instaHara en el terme municipal de Peníscola Las actuales instal'lacions es troben en uns terrenys de lJoguer iel contracte finalitzan't en dates próximes. Les condiciol1s que els propietaris deIs terrenys els han demanat no eren les que l' empresa cstava disposada aacceptar ies van decidir per fer unes noves instal·lacions invertint en tenellYs que passanm aser propietat de I'empresa. Aquest nouprojecte no significara una ampliació immediata de OCARSA, sinó només una nova instal·lació. Les preguntes inevitables, les més importants: Per que OCARSA se'o va de Benicadó? Que passa 3mb el polígon industrial que no conven~ aningú, de moment? La persona que ens va atendre ens va explicar que "a Benicarló no hi ha massa terrenys, es van mirar alguns pe!' la part nordde la ciUlat, pero com que els permisos actualment es donen nomésfacitment si estan dins el futur polZgon industrial i el tem]Js era prioritari per anosaltres, no podiem e!íperar que el poligon estiguera en jimcionament. [In altre jactor en co/?- tra de la nostra instal-lació al polígon és que per al tipus de producte que jabriquem, la zona esta un poc apartada, i'empresa prefereix estar a la vora de la carretera. mpoligon, estudiada la maqueta iveient el que es preveu, esta ciar que va per alIarg iels accessos actuals són instransitables per als camions amb que I'empresa trampor/a el material e!ípecial (que necessita camions icotxes pilots peruque les seues mides són de més de -1 metre!í). La carretera de "El poligon, esta clar que va per allarg iels accessos actuaL~/ són instransitables per als camíons amb que I'empresa transporta el material especial ;( Aquesta és una mala noticia per a Benicarló i, tot jque per al'empresa puga suposar un millorament iuna nova planifícació futura, el que és cert és que Benicarló perd una altTa empresa. OCARSA dependra apartir d'ara, per tant, de l'Ajuntament de Peníscola. "A Benicarló no hi ha molts terrenys iels preus són abusius" Per que es van triar tenenys situats al tenue de Peníscola?: "A Benicarló no hi ha molts terrenys i aquest que hem trobat esta en una bona zona, a la vora de la carretera nacional 340, el preu és raonable, gens abusiu, no com alguns que ens han demanat al terme de Benicarló i a més és zona on es pot construir indústries, osiga, ho vam tenir to! bastant mésjacit. L'ajuntament de Peniscola ens ha donat tot tipus de facilitats, només hem tingut algunes dificultats amb el MOPU, perque donar-nos el permis per afer I'entrador (en el nostre cas necessitem una entrada gran), significava modificar la carretera iaixo s'ho miren molt. Els responsables de OCARSA se senten orgullosos del seu trebaU idels resultats. Les espectatives de fl..ltm són molt positives per aaquesta empresa. Estan exportant moltíssim, "fins ara es trebalIava més per a I'estat espanyol,Catalunya és el principal mercat espanyol idesprés ti segueix el mercat valencia, pero apartir de I'any passaf que el mercat estatal va pati/' una gran crisi, estem treballant de cara aEuropa, sobretot amb Franr;a, Belgica, Portugal i Alemanya". La policia municipal denuncia que l' Ajuntament de Benicarló incompleix el conveni col·lectiu El Centre de Formació iInserció Professional de Benicarló obri les senes portes REDACCIÓ Lapolicia municipal de Benicarló ha donat el ,primer pas per demmciar que l'equip de govem esta incomplint sistematicament el conveni col·lectiu que van signar l' any 1992. L'equip de govern esta incomplint sistematicament el conveni col'lectiu que van signar l' any 1992 Els representants sindicals han anunciat que comenyaran mobilitzaciolls perque l' AjuJltament complisca tot allo pactat isignat. La primera mesura de pressió que estan realitzant és no fer hores extraordinaries 1Ja han ?-dreyat Lm escrit a l' alcalde Jaime Mundo, als diferents grups polítics ials mi~jans de comunicació local explicant la situació actual. Segons les nostres fonts, alguns deIs incompliments que denuncien e1s representants sindicalssón: - El que fa referencia al' artiele 31' respecte ala vigencia i prolToga automatica del conveni signat i a l' augment de ['IPC anual des de I'any 93, i es considera que hi ha una perdua adquisitiva del lO%. - El que fa referencia ala comissió de seguiment del convelli, que s 'hawia de reunir cada dos mesos ique fa més d'un any que no es reuneix, quedant molts assmllptes pendents per tractar. -Dins l'altiele 6é s'indica que s'hauria d'haver fet Lm Comité de Segmetat iHigiene en el treball i fi.ns ara ni s 'ha estudiat la seua creació. -L'31ticle 25 fa referencia a la relació de llocs de trebaJl i al desplayament dels treballadors dins l'organigrama general de l' Ajuntament. Aquest organigrama mai s 'ha posat en practica (cal recordar que la seua realització Ji va costar al nostre ajLmtament 3milions de pessetes aproximadament). L'organigrama del personal mai s'ha posat en practica (cal recordar que la seua redacció 1i va costar al nostre ajuntamnet 3milions de pessetes aproximadament) -Els sistemes d'ascens i promoció que indica 1 'anide 26 no s'estan complint, ja s'estan fent adit, per decrets d'alcaldia. -Per últim cal destacar que es va dir que es crearia un fans de pensions que hauria d'haver entTat en vigor l' al1Y 1993 i no s 'ha creat enCal·a. Tot ayO provoca que ja des de la passada legislaura hi haja un f,'ran malestar entre els treballadors de l' Ajuntament (des de la policia municipal, passant pe! personal conh'actat, fm1cionaris ila brigada d'obres) que repercuteix en el clima de convivenica que haulia d'existir entre el personal i els govemanats. Avui divendres, s'ha constituit, per fi, la Comissió de Seguiment del Conveni CoHectiu fOlmada per representants deIs treballadors i deIs grups polítics amb lafina- Iitat d'anibar aacords concensuats entre totes les parts. Aquesta comissió es tornara a reunir durant la setmana santa. REf)rICClÓ ElCentre de Fonnació i [nserció Professional de Benicarló va celebrar dijous llnajomada OIientada acomprovar, segons el seu director Adotf Sanmmtín, "la gran professiona/itat de la gent que s 'ha formal en aquesta primera pJ'omoció del Centre". Van assistir al'acte representants de sindicats, d'empreses del sector de 1. 'hostaleJia, autoritats mmlicipals (el salcaldes de BenicaJló, Peniscola i Vinaros), de la Conse1Jeria de Pesca, del Patronat d'IniciatlVes Tllrístiques, de les diferen!'S confraries de pesca iels periodistes 10cals, entre els quals hi havia un company de La Ven. El cenh'e esta dissenyat per aimpartir multitud de disciplines, pero sobreto! esta especiaJitzat en aquelles dues activitats de més importancia en la nostra comarca: I'hostaleria iel moble. Miguel Ángel Guillem, cap de servei de la Direcció Temitorial de Castelló de la Conselleria de Treball iels alcaldes de les tres ciutats es van dirigir al públic assistent i es van felicitar per l'exit del curs 95-96, destacant l'alt percentatge d'alumnes que ja han accedit aun lloc de treball gracies als cmsos impmtits en aquests centre de Benicarló. Seguidal11ent vam visitar alguns deis treballs reaJitzats pels alumnes iels mateixos alumnes, tot ique l'acte principal de la jomada es va centrar en el sector de l'hostalena. EIs alumnes van oferir un dinar als assistents durant el qual van demostrar sense cap mena de dubte l'alt grau de prof'essionalitat ila gran qualitat deIs productes idel servei Els alumnes del sector d'hostaleria, de cinc cursos (dos de cmnbrers itres de cwners) van orerir un dinar als assistents durant el qual van demostrar sense cap mena de dubte el seu rJt grau de professionalitat ila gran quaJitat deIs productes i del servei. EIs actes d'obertura del Centre continuaran avui divendres idema dissabte amb unes jornades de portes obertes, de manera que qualsevol persona que vulga conéixer com es treball.a en le Centre pot accedir al recinte i veure alguns deIs treballs deIs alwnnes iles impressionallts instal'lacions, de les quals cal destacar la cuina on els alumnes realitzen les seues practiques. • -- ------- ------~ --------- --- -----------_._------ -- -------------_. ---- .. Si vals veure la teua Fata-denúncia publicada ha pats fer enviant-Ia a &.. tJ«- k g~ el Sant Franeese, 95 Foto denúncia BALCONADES Benicadó és una ciutat que té una gran quantitat de cases antigues que tenen moJtes balconades precioses. Oho prodrien ser, perque la veritat és que l'estat de la majoria d'elles és deplorable, com es pot apreciar en la 110stra foto-denúncia d'aquestasetmana. Vergonya per als propietaris, les autoritats responsables iels ciutadans que no som capayOS de guardar el nostre patrimoni historic ipermetem aquestes "vistes panonlmiques". Les balconades típiques de la nostra ciutat s'estan conveltint en ferros rovellats irajoles trencades apunt ~------------------~ de caure damunt d'algun vianant. 1no parlem de les persianes! Quina llastima! ~ X/AJO BUENO ABSOLUTISME? Quasi LID any després d'haver deixat la representació municipal de la UPV ianalitzant com ['ambient polítl ,I'ajuntament de Benicarló es va detcriorant amarxes accelerades, em questiono si aixo no sera degut aque ara el PP té la majoria absoluta iper tant els fa ser una mica més prepotents que abans aI'hora de govemar la vida política benicarlanda. La veritat és que la passada legislatura, després de les tensions sorgides durant la majoria absoluta deIs socialistes, va ser prou tranquiUa en molts aspectes, així el dilUeg va ser forva fluid entre totes les forces iva estar sempre aI'ordre del dia, malgrat que de vegades també es crispara puntualment la vida municipal sobretot en afers economics, pero ara amb la nova majoria deIs populars sembla que es tornen ales velles costums de 'yo me lo guiso, yo me lo como". Aixi no és acceptable que després d'afirmar, els seus dirigents, reiterades vegades que el PP estava obert a tot i a tots, a poc apoc vaja actuant I'equip de govern popular a~nb actituds prou absoluti~tes, dilatories ifins itot kafkianes, com per exemple: 1. Contestar I'alcalde per escrit amb un Ilenguatge telegrafic ales preguntes de I'oposició, per tal d'''evitar que eIs plens an'iben aser un camp de batana política"; oblidant que un deIs objectius de l'últim pLmt del qualsevol ordre de día d'una reunió és facilitar el contTol de laresta de 1'orces tnunicipals al'equip de govern, sempre des d'una perspectiva democratica. 2. Arribar flns itot adesconvocar un pIe ordinari per tal de defugir contestar a les preguntes ipetícions de l'oposició, escudant-se amb la sol.1icitud d'un pIe extraordinari sobre el Mapa Escolar, quan ben bé podia tmctar-se aquest tema en el conesponent ordinario 3_ Perdre les mocions que la resta de partits, PSOE i UPV, presenten amb temps ique no passen per cap comissió, i pertan mai van adiscussió iaprovació del ple segurament per tal de "no polititzar la vida municipal", ara bé aquest traspaperament ja era habitual a la passada legisJatLu·a. 4. Donar Hargues als temes que no els interessen com per exemple la problematica de la recollida de paper icartró, la peatonalització del centre w'ba, l'obertura del carrer Perez Pina, reordenació del trafic, l'acumulació de l'aigua de pluja a l'av. Papa Luna ... 5. Passar de l'Oficina de NOlmalització Lingüística, que des de I'any 92 llauria d'estar funcionant, pero malgrat la quantitat de llocs de treball creats aI'ajlmtament desd'alesh~res, l'~quip de govern no ha volgut crear la playa del tecnic lingüístic i jir rc!ldavant la normalització, iper tant ara s'evitmien que les persones ientitats que demanen els escrit en valencia denuncien públicament el menyspreu del PP cap ala nostra llengua 6. Aprovar, omoditicar projectes sense consensum'-los ni amb l'oposició ni amb els afectats com la zona blava, plac;a Constitució, passeig Mmitim ... 7. MoslTar cada cop més menyspreu pels temes laborals deIs seus trebaHadors, oblidant que fa quatre anys es va fer U1J organif:"rama per amillorar ['eficiencia administrativa, otambé la manca de voluntat per negociar, seguir orevisar el conveni laboral. És adir com aquestes qüestions n'hi trobaríem moltes més coses denunciables, que només es poden interpretar ojustificar per l'actihld deIs membres del PP de creure que la seua majoria absoluta sera per atota la vida iaixo els fa interpretar erroniament les crítiques de la resta de partits ide l'opinió pública com un interes de polititzm' la vida municipal ide desacreditar-los. Per aixo cal que comencen arectificar ara que encara hi són atemps ies dediquen agestionar millor els recursos hUlllmls, materials ieconomics de Benicarló des del dialeg, el concellS, la negociació,etc i no mai des d'tma perspectiva absolutista del "rodillo popular", ja que d'ací tres anys la ciutadania els passara comptes. - ~ S~_I~~~~~~~~~~~~~~lM_I¡~_k __ g_~_'~_'1 _22~k_~~_k_11_16 Impressionant mostra de veneració popular al Crist de la Mar REDACCIÓ Unes LO.OOO persones entre participants en la processó iespectadors van oferir al Crist de la Mar la seua devoció com tots els anys. Van acompanyar la imatge del Crist personaJitats locals (corporació municipal, autoritats civils, ec1esülstiques imilitars) ien aquesta ocasió també va estar present el President de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. Cada vegada és més destacable la presencia de dones ide joves en aquesta tradicional processó benicarlanda així com la cada vegada més nombrosa columna centraJ de "promeses". Durant tot el trajecte el rítme solemne deis tabals va marcar els pas deis ciutadans que amb el seu ciri encés t1anquejaven la barca que transportava el Clist. Cada vegada és mésdestacable la presencia de dones ide joves en aquesta tradicional processó benicarlanda Al'interior d'un temple palToquial ple de gom agom, les notes de I'himne al Crist de la Mar van fínalitzar I'acte mentre el Crist quedavainstaHat a raltar major de l'església paIToquial de Sa11t Bertomeu, 00 romandnl dmant els nou dies que se celebrara la "novena", fíns el Diwnenge de Rams. t/ Sóc un benicarlando que viu aBarcelona ihe passat ací les Falles amb la meua família. Ho he passat molt bé, com sempre que torno al poble, pero he de lamentar dues coses: la brutícia deIs carrers aquests dies de festes ila poca"civilització" d'algunes persones que no saben quan molesten iquan no amb tant de petardet. El vostre tele on és el 453 60 Hem posat a la vostra disposició un contestador automatic perqué hi deixeu les vostres opinions. queixes isuggeréncies. Cal que deixeu el vostre nom inúmero de document d'identitat (aquestes dades seran confidencials i només es publicaran si ho especifiqueu) s~~ Una exposició singular ala Diputació de Castelló ANNA PUJOL Seguintl'itinerari iniciat lasetmanapassada per l'obrade Tomas Roures Saura aCastelló, iamb el record encara present del preludi ala Galeria Tretze, ens hem arribat ala Sala de Recepcions de la Diputació de Castelló on romandra oberta fms afinal d'aquest mes una exposició, que sota el lema "Testimonio existencial" aplega 1m conjunt d'obres agrupades en sis blocs tematics cOlTelatius iinterrelacionats. Un deIs incentius d'aquesta mostra és el fet de poder apreciar el camí creatiu seguít en cada bloc tematic Un deIs incentius d'¡;questa mostra és el fet de poder apreciar el camí creatiu seb '1út en cada un d'aquests blocs, des de l'inici en petits esbossos aIlapis, uns als grans fonnats en poliester, passant per ies djferents tcmptatives de la recerca plastica. El resultat són unes obres constituldes per diferents elements pictórics iescultórics tTamats que ens sorprenen amb unes relacions espacials jconceptualsnoves. Tomás Roures Saura reflexiona 1;;;11 veu alta amb una obra on apartir d'un continuat autoretrat inrrospectiu, iamb un destre domjni deIs recursos expressius, crea un discurs on ['espectador és anossegat a tul univers de símbols iconnotacions. Les mans i la mirad¡l, el mar ila ten'a, 1'0mbra ila petiada, la presencia i 1'absencia, configuren una nova realitat entre la percepció i el somni, deixant al dcscobert els dubtes més anelats aI'essencia htIDlana. Aquestes peces formen part del llegat de Tomas Roures ala Fundació Docent Privada de Les Coves de Vinroma De divendres adilluns •Casino Aquestes peces fonnen part del lJegat de Tomas Roures ala Fundació Oocellt Privada de Les Coves de Vinroma. Aquesta localitat d'on és originari l'artista és la dipositaria, no tant soIs d'una bona pmt de la seua producció, sinó d'una gran dosi d'esfore; iil-lusió generadores de tot un seguit d'iruciatives vinculades a l' art que poden suposar la Havor d' un futur nucJi cultural de primer ordre. Les Coves sera sens dubte tilla propera fita d'aquest itinerario el setmanari que més parla Fotos en una hora Atención novios, regalamos un sensacional video de boda Plaza Mercado, 1 Te!. yfax 47 1432 •12580 Benicarló ; j l' ----------~----:--~-------- aquest servei públic. El musso] té grans dubtes que aquesta siga la solució ideal,ja que segurament la periodicitat de la recolJida no sera mai setmanal ni tampoc ninl:,rú garantÜú que el paper recollit anid realmellt auna empresa paperera, ja que com aquestes reben papel' alemany acost zero, diticilment els sera rendible ala Diputació o l'empresa adjudicataria recollir, triturar i després portar-lo auna paperera també a cost zero; per aixo tal icom van les empreses públiques al mussol Ii és dificil imaginar que aquest feina la puga assumir la Diputació amb tots les garanties ique el paper finalment no pare aun abocador de la Plana. El mussol creu l'Ajuntament de Benicarló hamiade contractar una empresa que realitzara el servei de recollida de paper icartró d'tma manera digna ique per tant evitara la possible desmoraJització de totes aquelles persones que tenen cIar que els recursos del Planeta Tena són escassos iper aixo cal apostar decididament pel reciclatge. les causes de I'acwnulació d'un papel' que finalment anava al'abocador de residus sólids mlmicipal per tal d'evitar que els caners s'hi ompligueren del paper icartró que la gent amb bona voluntat anava deixant creient que passaría aviat el camió de la recollida selectiva. Així al mussol Ji han infol1nat que la primera causa d'aquest abandonament ha estat que I'empresa recollidora ja al mes de novembre li va comunicar al sr alcalde que Com el servei gratui"t no el podia seguir mantenint per la seua nuLla rendibilitat, Ii demanava revisar el conveni per posar un cost pecunimi per amantenir-lo. La desidia política va fer que passara el temps sense negociar ifinalment al mes de gener, com que I'ajuntamellt de Vinaros tmubé va passar del tema, l'empresa unilaterahnent davant el poc interes demostrat pels polítics populars va optar per no recollir més el paper d'ací. PosteJiOllllent, segons va sintonitzar el mussol aradio macuto, havia de ser I'empresa contractada per la Diputació la que també faria el servei aBenicarló sense cap cost addicional, pero han passat els dies i ningú s'ha preocupat de donm· PAPER MULLAT? Elmussol en les seues constants volades pels cmTers de la ciutat des de fa temps ve observant com els contenidors per ala recollida de paper i cmtró estan sempre plens i ningú es digna abuidar-Ios, aClllmdant-se al seu costat paper imés paper, per axalar els xiquets ienfadament del servei de neteja municipal. Així el mussol va observar que ara fara un any es van instal.lar apunts estrategics de la ciutat aqllests contenidors per afacilitar que les persones conscienciades pugueren apo'Star pel reciclatge del paper; pero des d'aleshores aquest compromís s'ha vist sempre alterat unes vegades perque algLUls d'aquests contenidors han anat vmim1t d'ubicació pel caprici deIs polítics iunes altres vegades perque es tardava massa temps en buidar-Ios. Pero lamentablement des del gener el mussol ha comprovat com l'empresa encarregada de la recollida passava d'aquesta tasca, per aixo ha volgut coneixer I I NOM .. _--.~-. COGNOMS OOMIClLI Fitxa de subscripció TEL. CP POBLACIÓ -------~=---- Se subscriu a ~ I¡e(.., J.e E~ó, per I'import de: O4.680 pts (52 números, anual, bonificació 10%), 02.470 pts (26 números, semestral, bonifícació 5%) pronogable si no hi ha ordre en contra. AIs enviaments fora de Benicarló caldd afegir 1.000 ptes semestrals o 2.000 ptes anuals. Forma de pagament: ODomiciliació bancaria OXec bancari nominatiu adjunt Remeteu aquesta butlleta ila domiciliació bancaria oel xec nominatiu per 4.680 pts (52 números, anual) o2.470 pts (26 números, semestral) aAssociació Cultural la Feram de Benicarló (CI Sant Francesc, 95 Casal Municipal- 12580 Benicarló) Signatura: dde 199 BANC/CAIXA ADREt;:A NOM r COGNOMS DEL TITULAR DEL COMPTE DomiciJiació bancaria POBLAC¡Ó CI' Codi de Compte Entitat Sucursal Control Compte número SelJyors: els dema~o 9ue,fins a una nova ordre, atengueu els rebuts que els presentara l'Associació CultumllaFe.-am de Benicarló per I'importde subscnpclO a LA I¡e(.., J.e E~. ·Signatura: dde 1996 /In Quina vergonya de president! CORTS VALEN ClANES ---Al ::biNlelor (~centre Meolar i e rem.! fe; '-..::_../ ba;eJ del 'Cmcul'; de :J)ibuix iedaeeio "per a ""ludianl; Je la Comunilal Valenciana e¿-ue colwoea fe; Lorl; Va¿meiarw:j eommemorant e12.5 J'-.Abrit, d:la etl~et: ,'afeneianJ eefet"em et(§!})dc fe" Cortó V~ane;. JÓ Lo MANIFASSER MAJOR Almoixavenes També d'origen arab, aquestes postres viuen al redos de la comarca de la Costera, de la mateixa manera que es coneixen per altres indrets del nostre país. El mestre Robert, al seu Llibre del Coch nomenales almoixavenes bones toronges de Xativa la qua] cosa ens indica la particularitat de la coca ala qual ens referim. D'origen arab, aquestes postres viuen al redos de la comarca de la Costera Notinc paraules, només preguntes per al nostre President de les Corts Va1encianes_ -No ha sentit vosté parlar deIs assessors lingüístics? - No pensa vosté que un text oficial es mereix no tindre faltes d'ortografia? -No pensa vosté que esta fent el ridícul davant els nostres fills que se 'n "xalen" corregint textos del seu president? -No té vosté sentit del ridícul? -No se'n dóna vergonya d'enviar un saluda als nostres centres educatius amb 11 faltes en un total de 13 línies d'escriptura? (algunes no són ni línies, son el seu nom, el del carrec que representa ila institució on exerceix aquest) Cadascú que escriga les seues pregwltes (se'n poden fer moltes més) itraga les seues conelusions. PARE AL-LUC1NAT Per comen¡;;ar posarem al foc una cassola amb una mica d'aigua, sucre i olio Quan arranque el bull ho retirarem del foc ihi afegirem de cop la farina necessaria. Ho remenarem amb un estri de fusta amb energia fins que quede una barreja homogenia, acabat a¡;;o ho tornarem al foco En lID punt baix anirem coent iremenant sense parar fins que es desprenga de les parets de la cassola. Fora del foc anirem afegint-hi els ous d'un en un fins la quantitat de siso Ens quedara lilla massa espesa que anirem escampant amb l'ajut de dues culleres sobre una plata de fom untada amb olio Aquestes porcions regulars les pressionarem amb el dit deixant-hi un elotet característico Ens menjarem les almoixavenes amb l'ajut d'uns glopets de moscatell glorias, pero no conve que abusem d'aquestos dolc;os ancestrals malgrat la seua finor agrai"da al paladar Una vegada cuites al forn, deixarem refredar les almoixavenes una mica ivessarem asobre un xarop fet amb aigua,sucre illima. Esperarem que es refi'ede del tot iens les menjarem amb l'<uut d'uns glopets de moscatell glorias. No conve que abusem d'aquestos dol¡;;os ancestrals malgrat la seua [mor agralda al paladar. GÚ~_' __ NI CRELY NI MELY .:6 lOAN GREGORI ALRIOL Arxiu del Corpus Christi R-27.225 El veYnat estava alel1a. la feia dies que en Co§me Ga.l11et, pages, no visitava les heretats ni participava, al vespre, de I'hora calma ala fresca, davant la casa. Sort que els cunyats se n'havien fet canec d'acabar la sega iesventar el blat. Devia estar ala mort, van pensar en veure arribar ala casa Don Miquel Manero d'Ortís, el senyor notario Sabien que aquella gran ploma d'oca, t~ill mostosa, que duia premsada entre les pagines delllibre, era la que enregistrava, des de feia tres anys, els dalTers testaments iúltimes voluutats deis pemscolans. Catalina, la muller, va disposar per al'escrivalamillor cadira de la casa vora el Hit del malalt i, amb els fills iles filies, va abandonar la cambra. El dia 8de juliol de 1553 va ordenar testament en Cosme Garnet, pages, veí de la vila de Paniscola, El dia 8de juli01 de 1553 va ordenar testament en Cosme Garnet, pages, veí de la vila de Paníscola, malalt de malaltia de la qual temia morir empero, com exigia la llei, en son han sen y, ferma loquela, clara eman(festa. La fónnu]a protocolaria del docmnent imposava a1glmes reflexions sobre la preearietat de la vida tenenal, la certesa de la mort ila salvació que 110m esperava atenyer, pero el testador, home praetic isorrut,i el notaJ; van acordar d'anar per feina ipassar de continent ales disposieions. Així dones, després que hagué eneomaJlat l' anima aDéu idemanats els sagraments de postrimeries, Gamet va elegir marmessors ide la seua anima exemidors en Joan ien Pere SelTat. Els seus clmyats quedaven comissionats que 1'anima del testador no marxas cap aI'etem amb el lIast de cap deute que Ii pogués tOl'bar el descanso Reconciliat amb els homes, GaJ'net va dictar tot a110 relatiu al soten3lTIent, ales obres pies i a les misses que volia en sufragi per la seua anima. Va ordenar ser entelTat aJnb e!s seus paJ'es, al vas que aquells havien fet construir al'església de MaJ'ia Hennitana encara gotica isi no va incóner en els extrems que havia blasmat el roterdames (Elogi de la fol/ia, XLI) va ser tan soIs perque la modestia de la pan'oquia no ho pennetia. Tanmateix, el sepeli hi degué ser sonat: e vuLl e mane que al meu cors sia donada eclesülstica sepultura ab lo/s los preveres ebenejiciats de la sglésia de dita vila eque aquell dia tots diguen missa eque In sien dites l71isses de ters dia e de cap d'any bé ehonradament aconeguda de dits marl71essors. EIs dits mannessors sabien bé que el repos etem del moribund depema tant d'eH mateix com de la diligencia deIs q ., en vida, havien de fer complir les disposicions del testament. Per aixo cap hereu no gosaria d'ignorar els censos pro anima amb que el testador gravava el patrimoni familiar ien Cosme, aqui les coses havien anat bé, podia mostrar-se generós: ltem deixe al clero de la di/a sglésia de la vi/a dc Paniscola sinch fiures osis liures moneda reals de Valencia o lo que sera menester per aque quiscun any pel1Jetualment can/e un aniversari ab (fiaca esotsdiaca emissa cantada per les animes de mon pare emare emia la vespra de la verge A1aria de agost I/em deixe evull que per los preveres de la dira sglésia de Paniscola me sien di/es les trenta misses de sen! Amador (oo). Les quals misses era acostmnat de celebrar en dies seguits. Endemés, encara va deixaJ' sous idiners al bací de la Iluminaria major, al de les animes del pmgatori i a la Verge Maria de Gracia. Cap hereu no gosaria d'ignorar els censos pro anima amb que el testador gravava el patrimoni familiar De cara als vius, va dotar el casament de les dues filIes del matlimoni, Margarida iI-lelisabet, amb cinquanta lliures per acadascuna, pero aJnb el dret de testar-ne tan sol dotze si de eas morien sense fills legítims inatllrals, iinstituí hereus universa]s en parts igua]s e!s seus fills Cosme iPere. Finalment, va establir lilla línía successoría adequada en cas de mort prematmadeIs hereus que acabava en els descendents de sagennaJla MonselTada Garneta in'Amau Fresquet amb la modificació següent: que la di/a na Catalina, muller mio, sia usufrui/uaria de lols mos béns /ot lo temps de sa vida essenl muler mia. El dia set de febrer de 1554, als deu de la mOlt d'en Cosme Gamet, la familia iels senyors en Joan Albiol, en Jaume Nicolau ien Jeroni Nicolau, testimonis ivelns de la dita vila, es van reunir en la casa ehabitació ahan el! habilava (..)justats erequirenls per aprocedir ala lectura del testaJnent. I I LIf--i}-----------------------------------------.J,.