Vinaròs. Setmanari d'informació local. Número 2409

1 1 1 1 1 J _) - HASTA EL ANO QUE VIENE Plaza Tres Reyes, S Tlf. 964 45 91 65 e Vinarós, 15 d'octubre de 2005 SU MARI Opinió Actualitat Societat Cultura Són el Futur Esports Sectors económics Tauler Agenda Edita: Ajuntament de Vinarós Consell de redacció: Directora: Marian Fonellosa Torres Cap de redacció: Yolanda Ciares González Redactors: Andrés Albiol Munera Carmen Fontanet Gilabert Gaspar Redó Juan Vicent A. Albiol i Quer Col-laboradors: Rafa Marcos Vicent Ferrer Emili Fonollosa Centres Educatius Disseny: Joaquim-Vicent Guimerá i Rosso Administració i subscripcions: Editorial Antinea, Tel. 964 450 085 c/e: antinea@inicia . es Publicitat: 4 7 11 16 24 26 33 34 38 A qualsevol de les agencies de publicitat o al teléfon 964 451 935 lmpressió: A. G. Castell Impresores S. L. C/ Dr. Fleming, 6, 12500 Vinarós Dipósit legal: CS-298-84 Tirada: 2.500 exemplars IMPORTANT Aquest setmanari no accepta com a seues les opinions expressades pels col·laboradors, que tenen !'exclusiva responsabilitat del text publicat amb la seua firma, ni es fa responsable de l'autenticitat de la publicitat. Vinarós agraeix tates les col·laboracions, pero adverteix que els originals a les diferents secci-ons no podran sobrepassar les 30 línies de lletra Times New Roman (cp.12}, excepte en el cas de partits polítics, que tindran una extensió maxima de 40 línies. En !'original, hi haurá de constar la firma i figurar el nom, cognoms, domicili, teléfon, fotocópia del DNI de !'autor, o bé , en el cas d'entitats, del representan! responsable. No s'admetran pseudonims. La direcció no es comproment a publicar-hiles col·laboracions que arriben després del dimarts a les 13 h. Per correu electrónic: [email protected], disquet i, en última instancia, en paper . Els escrits que requerisquen resposta sois s'admetra un torn de réplica. GALA DEL DEPORTE CARTA DE L' ALCALDE JAVIER BALADA ORTEGA FIESTA DE LA POLICIA Mañana domingo, nuestra Policía Local celebra la festividad de su patrón, la fecha de celebración tendría que haber sido la del 29 de septiembre, pero al coincidir con la celebración de la Carta Pobla, se aplaza hasta un domingo próximo. Tanto a ellos como a los miembros de la Guardia Civil, que celebraron la festividad de la Virgen del Pilar el miércoles 12, les felicitamos y les damos las gracias por su sacrificada labor, muchas veces no reconocida. Esta noche, se celebra la Gala del Deporte, un año más los destacarán a los mejores deportistas de nuestra ciudad, Aunque para mí, sea quien sea el elegido, todos los que están involucrados con el deporte merecerían tal distinción, ya sean deportistas, técnicos o directivos, por lo tanto enhorabuena al elegido y gracias al resto. ANDRÉS ARAGONÉS, MEDALLA DE BRONCE Gran éxito del ciclista vinarocense, Andrés Aragonés, que en los recientes Campeonatos de Europa de Veteranos, se clasificó en tercer lugar, logrando así la medalla de bronce. Andrés, que corrió representando a la Selección Española, fue superado en el sprint únicamente por un corredor alemán y por un compañero del equipo español que iba destacado y que fue el vencedor de la prueba. ¡Enhorabuena!. "LA MERA" Y LAS FIRMAS Esta próxima semana se iniciarán las obras de la remodelación de la plaza " La Mera ". En estas dos primeras semanas, se retirarán los árboles y el mobiliario, algunos serán trasladados a la plaza San Agustín, durante noviembre y diciembre, se realizarán los trabajos perforación y excavación, en enero, empezarán los de construcción del aparcamiento subterráneo y en abril y mayo, finalizarán con el acondicionamiento y equipamiento de la plaza. Pero hablando de la plaza, si quisiera hacer referencia a las firmas presentadas porlos Concejales del PP, en el Registro Municipal. Muchas de ellas, eran de personas a las que realmente les gusta la actual plaza y les preocupa el futuro de esta emblemática plaza, a todas ellas, como ya dije anteriormente, les digo que lo siento y espero que la "nueva" plaza les guste tanto o más que esta. Pero yo a lo que me quiero referir, son a las otras firmas que forman parte de esta entrega, ya que después de hacer un repaso aleatorio de algunas de las hojas presentadas, nos hemos encontrado con verdaderas sorpresas, algunas ya las esperábamos, como son las firmas de niños, o gente que no está empadronada en nuestra ciudad, o como la de algún ex-alcalde de una población vecina, e incluso que algunas personas hubieran duplicado su firma, pero claro, cuando aparecen repetidas algunas firmas de personas pertenecientes a la ejecutiva de P.P. de Vinarós, eso ya es más grave, como por ejemplo la señora Pilar Frez, que ha firmado 2 veces como mínimo o lo que es peor, el mismo presidente local del Partido Popular, el Sr. Enrique Chaler, que al menos lo ha hecho 3 veces. Sin comentarios ... 3 4 Vínarós, 15 d'octubre de 2005 , OPINIO PARTITS AMB REPRESENTACIÓ MUNICIPAL El dissabte passat, s'inaugurava, a la ciutat de Valencia, el Palau de les Arts Reina Sofia, edifici emblematic que culmina el macroprojecte de la Ciutat de les Arts i de les Ciéncies, projecte que, com molt bé va recordar el president de la Generalitat, Sr. Camps, en la seua presentació del divendres, va iniciar Joan Lerma i han continuat la resta de presidents, Eduardo Zaplana, que va afegir el de les arts; José Luis Olivas, que va inaugurar alguna de les seues parts, i ell mateix que inaugurava aquest últim. L'objectiu d'aquest article no és el de donar la noticia d'aquesta inauguració, ja que suposem que tothom esta assabentat d'aquest fet i més després de tot el desplegament mediatic que va fer la TV del Sr. Camps i del PP (Canal 9), la qual, "a so de bombo i platerets", va proclamar l'esdeveniment durant tot el cap de setmana, de tal manera que semblava queja no s'havia produ"it cap altra noticia. El fet és, que aquest edifici, segons afirmava el divendres el conseller d'Economia, Gerardo Camps, tindra un cost, a dia d'avui, de 250 milions d'euros (41 .596 milions de pessetes) i aixó sense tindre en compte ni la urbanització ni el pont que hi ha dins de la Ciutat de les Arts i de les Ciéncies. Aquesta quantitat astronómica, supera amb molt el triple de la quantitat amb qué va ser pressupostat l'edifici (80 milions d'euros) i aixó és només el que han reconegut, ja que hi ha veus que xifren només el sobrecost en 216 milions d'euros. D'altra banda, i només en la inauguració d'aquest edifici, esta prevista una despesa en la realització de tres concerts de 2,8 milions d'euros (quasi 466 Qüestió de prioritats milions de pessetes). Les preguntes que ens fem són: ¿quants hospitals, ambulatoris, escales, etc., s'haguessen pogut fer amb aquests diners? ¿Era necessaria una despesa tan gran per fer un auditori d'ópera per a una minoría selecta de valencians i valencianes? No és que estiguéssem en contra de l'ópera ni molt menys, pero és qüestió de prioritats i pensem que abans d'aquesta n'hi ha moltes altres necessitats, només a Vinarós, i de les que ja s' ha compromés o de les que ha de fer la Generalitat, en podríem enumerar un grapat: ampliació de !'Hospital Comarcal i un altre ambulatori per descongestionar el ja existent, una residencia pera la Tercera Edat, un altre col·legi de primaria i un altre institut per millorar les ratios i la sobresaturació deis actuals, l'abocador comarcal de residus, l'endreºament i millora del port. el camp de futbol, etc ... , i a l'hora de fer tates aquestes obres tan necessaries, la Generalitat diu que no hi ha diners. A més a més, en noticia recollida · la setmana passada de la premsa autonómica, en els comptes generals del 2004 de la Generalitat Valenciana, !'hipoteca del Consell s' ha disparat un 11,9% en un any i, entre el deute i els interessos, arriba ja als 16.163 milions d'euros (quasi 2,7 bilions de les antigues pessetes) i posem les xifres en pessetes perqué sinó pareix que no ens assabentem bé de la realitat. El próxim Govern heretara a partir de 2008 el 79% de les despeses amb carrec al futur, els fans "lligats" per als propers anys equivalen a pressupost i mig de la Generalitat, cada valencia arrossega una hipoteca de despesa de 3.557 euros (591.835 pessetes) i aixó que quan va entrar a governar el PP a la Generalitat, ens va tractar al PSPV-PSOE de malbaratadors i d'haver deixat la Generalitat en ru·rna. Continuant ambles preguntes i per molt bonic i emblematic que siga aquest edifici, ens en fem un altra: ¿és la nostra economía tan próspera per a poder realitzar aquestes despeses tan enormes? Aquesta és la diferencia de prioritats entre el PP i el PSPV-PSOE, queja ha confirmat que presentara esmenes de caracter social de cara a la discussió deis pressupostos de la Generalitat per al 2006, per tal de millorar els fans en 1+0+1 , polítiques de habitatge protegit, educació pública, cooperació al desenvolupament, etc. lncre·•ble, peró cert!!! Segons ens hem assabentat de fonts municipals, després d'haver fet una ullada, que no un examen exhaustiu, a les firmes que va presentar el PP sobre la Mera, són incre"lbles les irregularitats que s'han detectat. D'una banda, apareixen moltes firmes duplicades, entre d'altres i coma més ressenyables, les de D" Pilar, membre de l'executiva del PP, o familiars molt próxims del diputat Castejón i el més incre"lble encara les del president local del PP , D. Enrique, que apareixen tres vegades, i d' una altra banda, hi ha moltes signatures de gent de fora de Vinarós, entre elles les del exalcalde de Benicarló i es veu que "fent la roda" els papers van fer cap a Traiguera, on en alguns bars es recollien firmes en contra de la Mera de Vinarós, la qual cosa invalida totalment tot el procediment. Així se'n podrien aconseguir totes les que volguessen de firmes. No tenen vergonya! Del nuevo almacén al viejo camino En estas mismas páginas se dará cuenta del nuevo almacén municipal, una necesidad cubierta por el tripartito que respaldamos y aplaudimos. Asistimos a la inauguración y pudimos constatar que la obra se ha hecho a conciencia y que repercutirá en el mejor seryicio a la ciudad al tiempo que ofrece mejores prestaciones a los miembros de la brigada municipal. Habrá que recordar que este almacén con un coste superior a los 600.000 euros, se ha levantado en unos terrenos municipales entre el ecoparque y el camino Fondo con el objetivo de reunificar todos los almacenes que el ayuntamiento tenía dispersos en varios puntos de la ciudad. Hasta aquí todo perfecto, pero con la puesta en marcha del nuevo almacén municipal el ayuntamiento ha perdido, de momento, una gran oportunidad de materializar una demanda formulada por un miembro del equipo de gobierno. Recordamos cuando se propuso el aprovechamiento del potencial inagotable del sol como fuente de energía en edificios tanto públicos como privados. Ahora parece que desde EV ya se han olvidado de cuando proponían que " el objetivo ha de ser concebir los espacios urbanos y los edificios de manera que se respeten los recursos existentes y se aprovechen al máximo las energías renovables, en especial la energía solar", eran palabras del propio portavoz del BLOC-EV, Ramón Adell. El incremento del consumo eléctrico en los últimos años y por lo tanto la demanda de energía motivó que desde Esquerra Verda-Eis Verds (EV) de Vinarós se pidiera al ayuntamiento que tratase de promover y orientar el desarrollo hacía un aprovechamiento sostenible de los recursos naturales. Parece que Adell sí que está por la labor de que se puedan articular las ordenanzas necesarias para exigir a los constructores de obras privadas la obligación de incorporar instalaciones de energía solar, tanto térmica como fotovoltaica, en las edificaciones de nueva construcción dentro del termino municipal de Vinarós, pero cuando la obra es pública como el almacén inaugurado recientemente, o bien uno se hace el despistado y ni se acuerda ni se exige lo que parec ía imprescindible hace pocas semanas o por el contrario sus socios de gobierno no deben estar por la labor. Y la verdad sea dicha que nos atrevemos a afirmar todo esto sin haber constatado si existen paneles fotovoltaicos en el tejado del almacén y que abastecen de la energía necesaria para el alumbrado del local o para calentar el agua de la duchas que, por fin, dispondrán los trabajadores en sus vestuarios. Si fuera así pedimos disculpas y si no, aunque sólo fuera por coherencia con los principios que se defienden de palabra no estaría de más dar un buen ejemplo y demostrar que realmente se apuesta por las energías renovables. Y sin que sirva de precedente, tenemos que felicitar de nuevo al equipo de gobierno por la apertura del camino, amplio, recto y sin postes en el medio que desde la altura del cementerio municipal por el terreno del antiguo trazado de la vía del ferrocarril que hace unos años se compró a Rente ya resulta transitable para los muchos usuarios que desde Gil de Atroc il lo utilizan esta vía que enlaza con el paso subterráneo de María Auxiliadora y ofrece una entrada fácil y fluida al centro de la ciudad y en su día hasta la nueva Mera que como el PSPV-PSOE escribe "con más y mejor arboleda". -Tomamos nota- ¿No será éste otro error como las cifras del coste real cuando se afirma que la Mera es ya una realidad? ¿Quién pretende hacer fracasar al PSOE por no saber si son euros o pesetas? La redacció del Setmanari recorda que tots aquells escrits que s'envien per a la seua publicació han d'adjuntar una fotocopia del DNI. A més a més, preguem que es done un teléfon de contacte. Vinarós, 15 d'octubre de 2005 5 PARTITS AMB REPRESENTACIÓ MUNICIPAL Mil setecientos doce Tal vez cualquier googlista encuentre en Internet un significado histórico a esta cifra que sirve de titular En nuestro caso, la utilizamos como ejemplo a fin de mostrar el efecto boomerang de las palabras. Y esa cifra resulta de restarle tres mil a cuatro mil setecientos doce. Los cavilodotes de las gentes del Partido Popular art icularon una campaña - el ya caduco tema de la Meradirigida, según sus palabras, a conseguir más firmas que votos había conseguido el Partit de Vinarós lndependent en las pasadas elecciones municipales. Recordaremos que fueron 1. 7 41 votos. El 13,43% sobre el voto emitido ¿Alguien se cree esto? Acaso es creíble que el objeto de esa recogida de firmas se limitaba a superar esa cifra de 1. 7 41?. ¿Llegara ella y poner fin a la campaña? Por supuesto que no . Las gentes del Partido Popular, en su primer y último intento de llegar a las masas, pretendían arrasar; decían que las firmas alcanzadas por la campaña contra el Plan Eólico seria una nimiedad aliado de las que obtendrían en contra del proyecto de la Mera. la realidad y pedir una plaza de botánico municipal, viene a resultar que mil setecientas doce personas que en su momento votaron al Partido Popular, en esta ocasión han considerado mejor no seguir las recomendaciones del Partido al que votaron, y pasar de firmar una reivindicación de mero carácter político y poco respeto a los deseos ciudadanos. Han planteado esta cuestión a modo de referendo ... y salieron trasquilados. Y tanto más si consideramos que esas firmas no se pueden asignar simpliciamente a únicos electores del Partido Popular. Y si ello no es así. .. esa cantidad de mil setecientos doce aumentaría y podría acabar en un desastre electoral de las gentes del Partido Popular. Ni tampoco queremos entrar en la cuestión de cómo se consiguieron las firmas. Apuntar si acaso el ejemplo de porque se compraba Avon. Venía tantas veces la vecina ... que, con tal de quitarnosla de encima, le comprábamos lo que hiciera falta. Y acaba la película, y dicen que tres mil. Bueno, tres mil menos algunas, dada la corta memoria de los dirigentes de ese Partido, que hasta tres veces llegaron a firmar la protesta. Natural, últimamente andan flojos de memoria. ponerse a cavilar y decir ... Ehhhhhhhh que nuestra firmas superan a los votos del PVI Y dicho esto . .. el boomerang implacable entra en acción ... y les da en la cabeza. En cualquier caso, sí podríamos decir que mil setecientos cuarenta y uno más mil setecientos doce suman más de tres mil. Cualquier niño puede llegar a esta conclusión. Tres mil cuatrocientos cincuenta y tres. Esa es la cifra. No la olviden. Ahh, y tal vez otro día, hablemos de otras firmas vecinales. De aquellas firmas que también se presentaron al Ayuntamiento a fin de que no se cerrara el Parvulario Municipal. ¿Lo recuerdan? Aquellos que ni siquiera recuerdan cuantas veces firman un papel, seguro que no. Pero al asunto. Visto el particular recuento que realizaron ... vistas las cifras... que menos que AL TRES OPINIONS Porque si algo se puede sacar en claro es que, ya que ellos han sacado el tema de los votos pasados, tras tanto trajín, ensuciar paredes, falsear Nou Estatut: de sobres, de mancances i de com afecta a les nostres comarques 9 d'Octubre, una data per recordar \l f /' De bell nou ens ha ~ arriba! un 9 d'Octubre en j·ev qué la reivindicació de tot alió que ens cal, i també ens sobra al poble i comarques del País Valencia, ha d'ocupar les nostres reflexions més que tot alió queja hem aconseguit, que encara no es massa. Per a molla gent no estem davant d' una reforma digna del nostre poble. Al text proposat pel PP i el PSOE li sobren barreres electorals que barren el pas a les Corts deis representants polítics de milers i milers de persones; li sobra l'expressió idioma valencia que és completament artificial i aliena a la tradició cultural valenciana per denominar la nostra llengua; li sobra el manteniment de les obsoletes províncies que ens desvertebren com a País . En canvi, li manca modernitat i valentía política per declarar el territori valencia com a zona no nuclear als efectes energétics i militars i li sobra la base de I' OTAN a Bétera; per reconéixer que el valencia és el nom que, com diu el mestre Sanchis Guarne r, sempre se li ha donat al País Valencia, a la mateixa llengua que es parla també a Catalunya, les llles Balears, en algunes zones de la franja oriental d'Aragó, d'Andorra, a la ciutat sarda de I'Aiguer, i al Rosselló , el Conflent, el Capcir i el Vallespir del sud de Fran<;a i que la filología de tot el món li diu catalá; per introduir els objectius de sostenibilitat com a estrategia permanent de la política global de la Generalitat i la nova cultura de l'aigua com a eix vertebrador de la política reguladora deis recursos hídrics del nostre territori ; per considerar urgen! la llei de comarcalització. Li manca qualitat democrática quan no solament manté la barrera electoral del 5% per accedir a les Corts o als ajuntaments que no existeix en cap altra autonomía de diverses circumscripcions provincials, sinó que amb un nou pas cap al bipartidisme, dificulten més la reforma de la llei electoral valenciana. Ens sobra maltractament als nostres rius i barrancs, a les nostres marjals, als animals, a les aus i als peixos. Ens sobra al nostre País maltractament i morts a les dones i als immigrants. Als joves, contractats quasi sempre en precari. A les persones majors o malaltes que tenen problemes de qualitat i quantitat quan necessiten serveis sanitaris o assistencials. Ens sobra contaminació atmosférica, electromagnética i lumínica; C0 2 i ozó troposféric; forats a les muntanyes i forats de camp de golf a lotes les comarques. Ens sobren adossats i xalets a primera línia i ens sobren reclassificacions de sól no urbanitzable i la LRAU; ens sobra la central nuclear de Cofrents i les línies d'alta tensió aéries; ens sobren manufactures d'importació que fa una má d'obra sobreexplotada i sense drets socials; ens sobra manipulació deis mitjans de comunicació públics i ens sobra el transvasament del Xúquer cap al Vinalopó. Ens sobren cotxes consumidors de petroli i el peatge de la AP-7. Ens sobren milers i milers de tones de residus sólids sense tractar. A les nostres comarques ens cal encara una política de regeneració urgen! de les marjals litarais i deis nostres rius i barrancs. Ens cal una Com cada any, el 9 d'octubre celebrem !'entrada del rei Jaume 1 a la ciutat de Valencia. Sens dubte, és una data per rememorar el nostre naixement coma poble modern, pero també una oportunitat per renovar el compromís del nacionalisme valencia amb el seu país, amb la seua gent, amb el nostre futur compartit. La gent del BLOC no volem un 9 d'Octubre sois farcit de celebracions, com acostumen a fer els partits sucursalistes. Per aixó, demanem, amb esperit constructiu pero també amb voluntat reinvindicativa, un País Valencia més lliure i democrátic. Un país de benestar i justicia social. Aixó, en efecte, passa perdemanar més autogovern, més capacita! de decisió política. Dit d'una altra manera, passa per ampliar el límit d'acció de la Generalitat. Volen superar l'actual marc autonómic ., moratoria urbanística, sobretot al litoral, i un gran debat social i polític per a la nova llei de l'urbanisme; ens calen centenars de quilómetres de ferrocarril convencional i uns bons serveis de transport col·lectiu a les nostres ciutats; ens manca molla energía. Ens cal la promoció diaria i el foment de l' ús social de la nostre llengua. Ens manquen milers i milers d'hectárees de muntanyes incendiades per reforestar i milers d'euros per a una reforma agraria integral i ecológica que consolide la població rural i protegisca el tradicional paisatge del camp. Ens cal una política económica sostenible que potencie la modernització i la per donar un pas més en el procés de descentralització administrativa i en el reconeixement de la plurinacionalitat de I'Estat. 1 aixó passa, per aspirar a un Estatut de primera categoría, trencant la barrera del 5 per cert per donar veu a centenar de milers de valencians que queden exclosos de tindre representació parlamentaria. Una demanda del BLOC, que tant el PP com el PSPV-PSOE no han escolta! i amb indiferencia, s'han volgut assegurar la permanencia absolutista en les Cort Valencianes. Pero aixó ha de canviar, des del BLOC ens sentim en la responsabilitat de no perdre quatre anys més amb majories absolutes que fan i desfan sense comptar amb ningú. Comencem a mirar cap al futur, un futur esperan<;ador i fem que tothom se senta partícip de com volem que siga, de com volem parlar, de com volem viure, en el País Valencia. competitivitat de les manufactures valencianes. Pero és molt urgen! per a la democracia i la pluralitat de pensament polític del nostre poble aconseguir que el bipartidisme no es consolide definitivament al nostre País. Un mapa polític amb solament dues torces polítiques en les institucions, amb un sistema electoral de llistes tancades controlades pels respectius apare lis deis partits seria la mort de la democracia real per passar al corrupte i caciquil sistema liberal vuitcentista del torn pacífic de tan funestes conseqüéncies históriques. Estan en joc la salut de la democracia i el futur més digne per al nostre poble i territori. 6 AL TRES OPINIONS ASSOC/AC/Ó DE VEÍNS MIGJORN *Segons e/s senyors del pepe, és el silenci de /'Associació de Veins Migjorn en referéncia a la plar;a de la Mera (Alcázar de Toledo perla PP). Podríem comenc;:ar per classificar la quantitat de silencis que pot existir: hi ha silencis afirmatius, negatius, indiferents, interessats, passotes i fins i tot silencis clamorosos, com el del president de I'Associació de Restauradors amb referencia a l'atemptat ecológic que hauria suposat la instal·lació del pare eólic a les nostres costes (per cert, amb referencia a aquest tema, el nostre president de la Generalitat a una pregunta del periodista Julio Vidal sobre el pare eólic no es va oposar clarament a la seua instal·lació) i els silencis més greus i colpidors: els silencis deis morts a l'lraq. Podem dir que la nostra Associació no ens sentim representats amb cap d'aquests silencis. L'Associació de VeYns no és cap partit polític ni en forma part de cap, i soci o assistent a les reunions expressa lliurement la seua opinió RAMÓN VALLS Hace dos semanas se leía en este semanario un escrito titulado "¡Una piscina de lujo!" Desde su aparición son varias las personas con las que lo he comentado y el hecho de que todos hemos estado de acuerdo con su contenido me ha impulsado a escribir estas líneas pronunciándome a favor de esa opinión. Sí, es verdad, los precios se han duplicado , el coste por el disfrute de esa instalación, la única en la actualidad, representa un sueldo Quan estem a menys de 48 NOVE~!(.{!l!QQ~S hores de l'inici de la destrucció de la plac;:a de la Mera no podem més que mostrar la nostra més absoluta tristesa i desolació davant d'este atac al patrimoni viu del nostre poble per motius que no volem callar. A Noves. Generacions del Partit Popular de Vinarós estem tristos perqué a pesar de la mobilització ciutadana, de les més de 3.000 signatures de vinarossencs que els han dit que volem aparcament, pero NO a la Mera destruint el arbres, l'equip tripartit el dilluns destrui ré la millor plac;:a de Vinarós per omplir-la de formigó, matorrals i marquesines d'autobús per intentar donar als vinarossencs una ombra que ara donen els arbres de forma natural. Ni dolents ni verinosos. Els arbres de la Mera han demostrat este estiu, com ho fan des de fa més de trenta anys, que volen continuar acompanyant els vinarossencs en els nostres moments de tranquil·litat i esbarjo. Els falsos arguments del tripartit sobre no sabem quines malalties i perills d'intoxicació han quedat al Perdem ramats Perdem totxos Perdem ciment Pero defensarem I'Amera Direm mentides Direm que les cases cauran Direm preus falsos Pero defensarem I'Amera Silencis sospitosos * sense tindre líders que marquen el pas. Socis i sócies que cada dilluns a partir de dos quarts de deu de la nit ens reunim al nostre local situat al carrer dei'Angel, n. 30, i que es troba obert a tota persona que es preocupe pel nostre poble. 1 tot aixó sense cobrar per assisténcia a les reunions, sense rebre cap subvenció de les institucions valencianes (Ajuntament, Diputació o Generalitat) i sense buscar cap concessió de cap xiringuito amb bona vista, ni cap enxufe oficial (siga escola, poliesportiu o algun port de la Generalitat). 1 tot aixó és el que ens fa lliures. ¿1 com podríem, apurant-ho molt, agafar una mica de silenci de cada un? Hem cregut que millor que tota la gloria siga per als incansables neoecologistes del pepe. Perqué nosaltres? 1 no a altres entitats, partits o sindicats que no han obert boca? Ens congratula i ens referma a la nostra manera de fer que siguen els del PP a qui els eixorda el nostre silenci. Silenci del qué no farem ús quan es tracte de denunciar les barrabassades tetes per aquests neoecologistes peperos que són capac;:os de transformar zones verdes en zones edificables de tres altures a la vora Sí es verdad ... para todas las familias. Sí, hay fitness, y se han hecho "algunas reformas" pero ni con ellas estas instalaciones pueden soñar en competir con las instalaciones y servicios de la piscina de Benicarló, por cierto más barata como bien se decía. No es sacar las cosas de quicio el quejarse de que el Patronato sólo ofrezca 20 plazas para 25.000 habitantes ni quejarse de la espera que tendremos que aguantar para unas futuras instalaciones, lo que nos saca de quicio es que una verdad más grande que Réquiem per la M era descobert. Pero encara hi ha qui els aplaudix. A aixó li diem confianc;:a cega o ganes d'aplaudir qualsevol cosa que no vinga del PP . 1 avui també volem demostrar la nostra desolació per !'actitud que en este tema han demostrat els nostres governants. Dialeg, taranna, participació ciutadana són paraules que desgraciadament per al tripartit han passat a millor vida .. . com la Mera. Ara podem dir-los amb total certesa alió que diu una de les canc;:ons de moda d'este estiu: Las palabritas se /as lleva el viento, /as palabritas se /as lleva el aire ... Els fets han demostrat que ni dialeg, ni taranna, ni participació ciutadana. La setmana passada en el seu article el PSOE local anunciava que no parlaria més de la Mera. Ho entenem. Quan un no té arguments valids, coherents, lógics i a més té en contra la major part de l'opinió pública el millor que pot fer és callar. El dilluns 17 d'octubre iniciaran la destrucció de la Mera i nosaltres, les Noves Generacions del Partit Popular de Vinarós, els recordarem sempre que eixe dia vostés van mostrar la seua veritable forma de governar. Per qué volem una regidoria de Participació L'Amera Recollirem signatures signarem més de tres vegades Pero defensarem I'Amera Enganyarem pensionistes Enganyarem als jubilats Manipularem als xiquets Pero defensarem I'Amera Vínarós, 15 d'octubre de 2005 de la mar, com van fer als Cossis, en lloc d'haver-hi plantat cents d'arbres ... ¿a qui beneficia el canvi, a part deis promotors? 1 qué en diuen de la llera deis barranc d'Aigua Oliva? ¿O la terrilbe edificació de darrere deis jutjats? Per aquests fets, greus, sí que ens manifestem fermament en contra. En contra de l'urbanisme depredador d'espais lliures, fet sense cap ni peus, i suposem sense alforges. 1 mai donarem suport a cap paradeta de fira, amb ventrílocs inclosos, com la que es va muntar a la Mera. P. S. : Els neoecologistes del PP ens podrien il·luminar i dir-nos si pera fer bones collites s'han de tractar les plantes amb herbicides i altres "cides" .. . per a la mosca blanca, per a l'aranya, per al minador, etc. Seria bo , ells que estan ficats en el tema, que ens informessen si aquests líquids són bons per a la terra i si la poden contaminar, igual que als aqüífers, o ho hem de preguntar al Sr. Vilar, abans molt unit a la família Fabra i ara no es poden veure per una qüestió de líquids. No al pare eó/ic Sí a un consum sostenible de /'energía i de /'aigua Reservem Aigua Oliva uno de los hipotéticos ventiladores del parque eólico pueda ser ignorada, y la vergüenza no debería ser solamente de nuestro alcalde sino para todos los "políticos" de Vinarós que sólo se preocupan en atacarse mutuamente como si participaran en un programa de Salsa rosa, que si la Mera, que si sus sueldos, que si bla, que bla, bla, bla ... , ¿de verdad quieren hacer cosas por Vinarós? Hagan posible que la piscina no sea un lujo y que todos nuestros hijos tengan facilidades para aprender a nadar. Ciutadana si quan parlen 3.000 vinarosse ncs no els escolten? Perqué volem una regidoria de Medi Ambient si en compte de protegir la naturalesa s'encarrega d'arrancar arbres? Per qué volem una regidoria de Serveis Públics si al capdavant hi tenim un regidor queja ha anunciat públicament que vol arrancar més arbres del nostre poble pel simple fet que no li agraden? Per qué volem una regidoria d'Educació que organitza la setmana de l'arbre si després no dóna exemple i vota a favor d'arrancar els arbres? Per qué volem un partit que s'autoanomena verd si quan arranquen els únics arbres del centre de la ciutat en comptes de protestar i alc;:ar la veu només fan que aplaudir en les orelles? Les Noves Generacions del PP de Vinarós hem fet tot el possible per salvar la Mera. Tenim la consciencia tranquil·la. Hem fet alió que l'immensa majoria de vinarossencs ens demanaven. A partir d'ara, com hem fet des del 8 de maig de 2004 continuarem lluitant per aconseguir que els joves de Vinarós tinguen una alternativa seriosa, il·lusionant i de futura l'espectacle trist i del passat que ens oferix qui ens governa. Se' ns acabaran els arguments Actuarem sense escrúpols Direm que els arbres moriran Tot per salvar I'Amera Pero I'Amera de qui i de qué la volem salvar? Qué ens importa si en ella no podem edificar? ASSOCIACIÓ DE VEÍNS MIGJORN Vinarós, 15 d'octubre de 2005 ACTUAliTAT El pie aprova els estatuís de la Taula del Sénia REDA C CJÓ La sessió plenaria ordinaria corresponent al mes d'octubre va tindre com a principal punt l'aprovació deis estatuts de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, que es va fer per majoria absoluta amb els vots en contra de l'oposició. Aquest punt va ser el que més polémica va al<;:ar al pie, ja que I'Equip de Govern i oposició no coincidien en la utilitat d'aquesta mancomunitat. D'una banda, des de I'Equip de Govern es considera que l'aprovació d'aquests estatuts és necessaria per formar una entitat jurídica propia que possibilitaria accions de major envergadura per als vint-i-tres pobles que la formen. A més, es va recordar que unix tres comunitats autónomes i que s'han aconseguit objectius com més trens a la comarca, a més de convidar el Partit Popular a adherir-se a la iniciativa. D'altra banda, des de l'oposició, es pensa que l'única funció que té la Taula del Sénia és l'exhibició en els mitjans de comunicació, per aquest motiu es va votar en contra en aquest punt perqué no se sap de qué serveix aquesta mancomunitat i es va demanar que es fa<;:a un manifest per demanar més forces de seguretat. La resta de punts que contenía l'ordre del dia eren majoritariament urbanístics, com l'aprovació del pla de reforma interior de millora de la unitat d'execució referent al PAI de Foret, o la modificació del pla general d'ordenació urbana designat a habitatges en I'Hort deis Farga i Foret. Aquests punts es van aprovar malgrat l'abstenció o el vot en contra de l'oposició. Al torn de precs i preguntes, el conveni signat amb !'empresa lsogma 2 sobre el PAI de Fora del Forat va ser el principal tema plantejat des de l'opoisició, en el qual es va discutir si !'anterior alcalde de Vinares, Jacinto Moliner, va signar aquest conveni. Les obres de la pla~a Sant Antoni comen~aran el proxim dilluns REDACCJÓ Les obres de remodelació de la pla<;:a Sant Antoni comen<;:aran el próxim dilluns i !'alcalde de Vinares, Javier Balada va anunciar els terminis d'execució. Primer es fara el trasllat deis arbres a diversos punts de la ciutat, en novembre comen<;:ara l'excavació, que durara uns dos mesos; en gener es construira l'aparcament subterrani i per últim, per als mesos d'abril i maig s'acondicionaria la nova pla<;:a que es té previst que s'inaugure el dia 31 de maig. Balada va demanar " un vot de confian<;:a " per aquestes obres, jaque el resultat final "millorara la pla<;:a". Quant a les signatures presentades al registre de I'Ajuntament per part del Partit Popular en les quals es rebutja les obres de la Mera, des de l'equip de govern s'assegura que el total de signatures és de 2.988 i que hi ha membres d'aquest partit que van signar més d'una vegada, fet que considera que és "i ncorrecte a nivell polític ". També Balada va comentar que s'hauria d'haver recaptat més signatures que els votants del Partit Popular i del PVI , no sois més que d'aquest darrer partit. 1 seguint amb el tema de les obres de la pla<;:a Sant Antoni, !'alcalde Javier Balada va presentar un certificat signat pel secretari de I'Ajuntament, on apareix l'acord de pie del 8 d'octubre de 2002 en el qual s'aprovava l'adjudicació de l'aprofitament urbanístic de la pla<;:a La Mera per part de l'urbanitzador. En aquest text es diu que s'aprova l'adquisició d' un 10 % de l'aprofitament municipal per part d'lsogma dos. Efectius de seguretat Per altra banda, el primer tinent d'alcalde Jordi Romeu, va aportar les dades reials sobre la plantilla de la guardia civil i la policía local i va voler desmentir el suposat elevat grau d'inseguretat que hi ha a Vinares. Deis 55 cóssos de la guardia civil que teóricament s' ha de cobrir a Vinares, hi ha 52 efectius i al mes de juny s'incrementaran, ja que eixi ra la nova promoció de guardies civils. Quant a la policía local, hi ha 53 membres en plantilla, i la ubicació de la comissaria administrativa esta a expenses que se li done a la subdelegació del govern l'edifici. Romeu va indicar que en quant a seguretat «s'esta treballant molt» i va explicar les dates de delictes comesos i les intervencions policials. Encara que haja pujat el nombre d'aquestes, ja que han canviat el tipus d'intervencions. Així per exemple, ha pujat el nombre d'allunyaments i mesures de seguretat, esbrinaments de domicili o identificació d'estrangers. 7 8 Vinarós, 15 d'octubre de 2005 ACTUALITAT N o u magatzem per a Vinar os REDACCIÓ Vinarós ja té nou magatzem municipal. Es tracta d' un edifici constru'lt al costat de la carretera nacional 340, entre el camí Fondo i I'Ecoparc, i té una superficie de 1.000 metres quadrats. Aquest nou magatzem substitu·lx !'anterior, situat a l'avinguda de Jaume 1, al costat del passeig de Fora del Forat, el qual ja estava molt deteriorat i n'era necessari el canvi. L'Ajuntament ha finan c;at totalment aquesta obra, que ha superat els 600.000 euros. La inauguració del nou magatzem municipal va tindre lloc el diumenge passat 9 d'octubre, a la qual van acudir el regidor encarregat de Serveis, Agustí Guimera, i !'alcalde, Javier Balada, i va comptar amb la benedicció del mossén Emili Vinaixa. Aquest magatzem també suposa la concentració de la brigada de serveis en un sois edifici, que compta amb tallers, vestuaris, i tot alió que necessita un magatzem municipal. Historia de un almacén AGUSTÍ GU/MERA RIBERA Diciembre de 2001 , día de los Santos Inocentes, en el Salón de Plenos del Magnífico Ayuntamiento hay sesión de pleno extraordinario. Motivo: aprobar los presupuestos del año 2002, en los que hay un apartida de 60.000 euros para la construcción de un almacén para el depósito de vehículos. Se aprueban con los votos favorables del Partido Popular y, llegado el momento, se pide el correspondiente préstamo. Antes de finalizar el año 2002, se cancela el préstamo al no hacerse ni tan siquiera el proyecto. Diciembre de 2002, día de los Santos Inocentes, en el Salón de Plenos del Magnífico Ayuntamiento hay sesión de pleno extraordinario. Motivo: aprobar los presupuestos del año 2003, en los que hay un apartida de 78.000 euros para la construcción de un almacén para el depósito de vehículos. Se aprueban con los votos favorables del Partido Popular y, llegado el momento, se pide el correspondiente préstamo. Antes de finalizar el año 2003, se cancela el préstamo al no hacerse ni tan siquiera el proyecto. El porqué de un almacén para el depósito de vehículos está justificado por la necesidad de poner en servicio la grúa municipal para la retirada de vehículos en la zona azul, así como los inmovilizados por la Policía Local o abandonados en resto de las vías públicas. Hemos visto hasta aquí el interés del Partido Popular en la construcción de un almacén municipal, es decir, ninguno. ¿Quizás porque tenían previsto continuar con las concesiones de lo servicios, es decir, pasarlas a las empresas privadas, tal como hicieron con la limpieza viaria, recogida de R.S.U o jardinería? Agosto de 2003. Se realiza una visita a todos los almacenes municipales, algunos alquilados. Quedo apesadumbrado de lo impropio de las instalaciones (vestuarios, aseos) para el personal de la Brigada Municipal. Se trasladad a la junta de Gobierno local la imperiosa necesidad de la construcción de , al menos, unos vestuarios para el personal "de la brigada municipal y se decide que por parte de urbanismo se inicien todos los trámites para la construcción de un almacén sin uso específico, con el fin de, además de lo expuesto anteriormente, centralizar todo lo referente a almacenes y hacer más operativa a la Brigada Municipal. En los presupuestos de 2004 se dota con 326.000 euros a la ya famosa partida del almacén para vehículos, pero se le cambia el nombre y pasa a ser para personas. En noviembre de 2004, después de la redacción del proyecto, autorización del gasto, aperturas de las distintas actas etc, se adjudica la obra con un importe de 492.522 euros de los cuales 166. 522 , 57 son de recursos generales, es decir, dinero que proviene directamente del Ayuntamiento. Y por fin, el día 9 de octubre, día de la Comunidad Valenciana, se inaugura el Almacén Municipal de 1000 metros cuadrados construidos ·sobre una superficie de 6.000 metros cuadrados en el solar de lo que llamamos Salesianos. Hay que decir que toda la superficie exterior se ha asfaltado con aglomerado y se han soterrado las líneas de conducción eléctrica. También se le va a dotar de placas solares para el agua caliente sanitarias. Este día la emoción me hizo una mala pasada, pues fui incapaz de decir todo lo que sentía, sobre todo, viendo las caras del personal de la Brigada Municipal que asistió al acto, caras de satisfacción por ver aquello que este modesto administrador de la Concejalía les prometió y que gracias a mis compañeros del PSPV/PSOE, PVI y Esquerra Verda se ha hecho realidad. Gracias, muchas gracias, compañeros. S'inicia una campanya de promoció del valencia en altres ambits REDACCIÓ La regidoria de Cultura i Educació de I' Ajuntament de Vinarós ha comenc;at una campanya de promoció i difusió del valencia en altres ambits de la vida, segons va afirmar el regidor de l'area, Joaquim Arnau. Així, en aquesta ocasió els astres, el sistema solar i l'educació vial són els motius en els quals se centra aquesta campanya. Els cartells i els fullets tornen a ser el vehicle utilitzat per aprendre més vocabulari. A més, Vinarós iniciara una campanya per al voluntariat del valencia a través de la Federació d' Associacions per la Llengua, en la qual els voluntaris que es presenten poden ensenyar el valencia als que no ho sapiguen i desitgen parlar-lo. A aquestes campanyes s'han adherit vint-i-dos municipis més de la Comunitat Valenciana a través del programa de normalització lingüística de la Generalitat Valenciana. D'altra banda , va parlar d' obres en l'ambit cultural en la ciutat, com la Biblioteca o la Casa de la Música. En el primer cas, va destacar que a finals d'any s'inaugurara, quan finalitze la darrera fase de les obres (que s'esta fent actualment) i es distribuira el financ;ament de material i de personal. En el segon cas, Arnau va recordar que Patrimoni és l'órgan que hauria de fer-se carrec de les obres, ja que l' ajuntament ha complit amb la seua part. També Patrimoni no complix amb una possible reforma de l'església arxiprestal de Vinarós i no inclou un pla de restauració com caldria a causa del seu deteriorament. Vinarós, 15 d'octubre de 2005 ACTUALITAT EMILI FONOLLOSA El domingo al mediodía tuvo lugar en el Ayuntamiento de Vinarós el acto institucional en recuerdo de las más de sesenta personas, la mayoría vinarocenses, que murieron en Alcanar en uno de los episodios más sangrientos de las guerra carlistas, estando presentes los alcaldes de Vinarós y Alcanar, Javier Balada y Ricard Bort, y concejales de ambos municipios. El acto se inició con la lectura por parte de la reina de fiestas, Nadina Barreda, del fragmento de la Historia de Vinarós de Borras Jarque, que hace referencia a este hecho. Posteriormente, intervinieron el concejal de Cultura de Vinarós, Joaquín Arnau, y el alcalde de Alcanar, Ricard Bort, para cerrar después el alcalde de Vinarós, Javier Balada, remarcando los esfuerzos que se están realizando por recuperar la memoria histórica de la ciudad y las relaciones estrechas existentes entre Alcanar y Vi na ros. Como punto final de este acto, se procedió a la entrega de los premios del concurso de pintura Ciutat de Vinarós a Rafael Garrit, con el primer premio, y Paz Buñuel, el segundo. Estuvieron presentes distintas damas de fiestas y vecinos de ambos municipios. El Ayuntamiento ha declarado este año 2005 año institucional del arzobispo Costa i Borras y también deis marlirs d'Aicanar. Por otro lado, el viernes 14, a partir de las 20 horas, en el salón de actos de la Fundació Caixa Vinarós, se hará un coloquio histórico, seguido de mesa redonda sobre este tema. El arqueólogo Arturo Oliver, recientemente galardonado con el premio Grinyó Ballester, moderará la mesa redonda, mientras que intervendrá Agustín Delgado, relatando los hechos; José Luis Pascual, que se referirá a la novela deAyguals de lzco El tigre del Maestrazgo; José Antonio Gómez, dedicándose a personajes vinarocenses del siglo x1x en el momento del ataque, y Sebastián Albiol, que se centrará en la conmemoración cívico-religiosa de la masacre. Joan Baptiste Beltrán y Vicent Meseguer, por otra parte, acaban de escribir un libro sobre este ataque que consideran que marcó un punto de inflexión en la historia de la Primera Guerra Carlista o Guerra de los Siete Años. De este hecho se han ocupado escritores e historiadores a lo largo de los años. Ayguals de lzco, Borrás Jarque, Rafels García, y en la actualidad Agustín Delgado, Ramón Redó, Gómez Sanjuán y otros estudiosos de la historia de Vinarós y de las guerras carlistas, además de los antes citados . Según relata Gómez, una de las incursiones carlistas, con Ramón Cabrera como cabecilla, asedió la población de Alcanar, el 18 de octubre de 1835. El batallón de milicianos de Vinarós se puso en alerta y partió hacia Alcanar para cubrir su escasa defensa. Pero en las inmediaciones de l puente del Sénia, la milicia carlista salió en emboscada cogiendo desprevenido de frente por los fusileros y por el flanco con la caballería al batallón de a pie que, sin tiempo de reaccionar, cayeron bajo los sables y bayonetas rivales de la caballería y del fuego cruzado. Los caídos eran ci udadanos de Vinarós, milicianos, y no soldados de reclutamiento con 9 experiencia, ya que había algún abogado, un cecero, tratante, carpintero, chocolatero, sastre, zapatero, labradores, y no solo naturales de Vinarós, sino también de Benicarló, Ulldecona, Calig, Tortosa, y Torreblanca. Gómez, que propone que en el cementerio se ponga una placa conmemorativa a la memoria de los caídos, recuerda que la relación de los fallecidos en el ataque directo, sin aparecer los que murieron después por secuelas de la batalla, estuvo inscrita en los muros del salón de sesiones del ayuntamiento hasta la reforma de los años 1960. El Partit Popular explica el que es va aprovar en el pie d'octubre de 2002 REDACCIÓ El portaveu del Partit Popular a Vinarós Jacinto Moliner va voler aclarir alió que es va signar al pie del 8 d' octubre de 2002 quan ell era !'alcalde de la ciutat i en el qual s'aprova un conveni ainb !'empresa lsogma dos . Segons Moliner , el que es va aprovar en aquel! pie és el PAI de Fora Forat de manera provisional, sense acceptar les condicions adients que proposava l'urbanitzador, és a dir un aprofitament urbanístic per a construir un local multiús. El conveni, dones, quedava per a una modificació posterior que és la que ha realitzat !' actual equip de govern i en la qual s'ha realitzat un aprofitament urbanístic per a la remodelació de la plar;:a Sant Antoni. En aquel! pie, segons el Partit Popular , no es va signar la proposta d' aquesta empresa de l' aprofitament urbanístic i sois es va adquirir el comprimís de la urbanització del PAI de Fora Forat. Per altra banda, Moliner va assegurar que Vinarós necessita més refor r;: os de la Guard ia Civil, ja que existix inseguretat ciutadana als carrers. També va assegurar que a la ciutat de Vinarós li corresponen 32 membres de la guardia civil, que hi ha uns 20 en actiu i que els reforr;:os que venen en estiu serien necessaris per a tot l'any. Per la seua part, Mar i ano Castejón va explicar perqué es repetien signatures en contra de les obres de la Me ra en la recollida que van presentar al registre de l' ajuntament la setmana passada i va admetre que així va ser , pero que és "un fet circumstancial " ja que hi havia diferents models d' impressos i que alió important no és el número concret de signatures , sinó " tantejar el sentiment de poble de Vinarós " i considera que aquestes obres "és un deis majors despropósits deis darrers anys ". 16 Vinarós, 15 d'octubre de 2005 CULTURA La Alianza, a la inauguració del Pala u de les Arts de Valencia EMILI FONOLLOSA La Societat Musical La Alianza de Vinarós va ser una de les vuit bandes de música de la provincia castellonenca que van estar presents en un deis actes centrals de la inauguració del Palau de les Arts Reina Sofia, de la Ciutat de les Arts i les Ciencies de Valencia el passat 9 d'octubre. Vint-i-quatre bandes d'arreu de la Comunitat Valenciana, vuit per cada provincia, van oferir conjuntament un singular concert als jardins del Palau. Cada banda ocupa un lloc concret deis jardins , previament seleccionat i tates juntes tocaren l'obra de Llorens Barber titulada El )ardí de Joanot, entre gran quantitat de pirotecnia. Aquesta obra té una durada de quasi tres quarts d' hora i hi ha un fragment en el qual s'havia de tocar una marxa de processó del mateix autor titulada "Entrada al paraíso" i, mentre es va interpretar, les bandes van permutar les seues posicions. També hi van participar grups de percussió i grups de dolr;:aines i tabals, com un que va ser dirigit pel vinarossenc Pau Puig. El mateix autor de l'obra.Liorenr;: Barber fou qui va dirigir els nombrosos músics. La directora de la banda de Catí, Lidón Valer, va ser la coordinadora de les vuit bandes castellonenques. REDACCIÓ Un any més, amb !'arribada de la tardar, Edicions 3i4 atorga els seus premis literaris d'assaig, narrativa, poesía i teatre, en el transcurs del sopar deis Premis Octubre: un sopar en el qué, enguany, hem volgut retre homenatge a !'artista de Vinares Caries Santos, en reconeixement a la seua brillant trajectória. Perqué la seua inesgotable creativitat el converteix en un artista integral, a l'estil renaixentista, que partint d'una !larga carrera com a pianista ha abrar;:at facetes tan diverses com la direcció, la composició, el cinema, l'escriptura o la fotografía: un eclecticisme que es materialitza, en bona part, en els seus espectacles -una unió d'elements teatrals i musicals, amb especial atenció a elements escénics com el vestuari i la il·luminació, que donen lloc a un "t ot" difícilment classificable- i que ha estat objecte de nombrosos reconeixements per part de la crítica . Com des de fa ja molts anys, i amb la col·laboració organitzativa de la 1:/J 34 Edició deis Premis Octubre del 2005 pre ls octullre Fundació Ausias March, el lliurament d'aquests premis de literatura s'amplia amb un seguit d'activitats (congressos, recitals, conferencies, concerts) que transformen la ciutat de Valencia, durant una setmana, en un focus excepcional d'irradiació cultural. Aixi, enguany, el XVIII Encontre d'Escriptors convidara a joves creadors de diversos ambits -des de l'escriptura fins la música, el teatre o la gestió culturalperdonar a conéixer la seua valuosa aportació a la nostra cultura; I' XI Congrés de Pensament debatra al voltant d'alguns conflictes fonamentals del món d'avui, des del punt de vista de l'ús polític del passat; el XIV Congrés de Mitjans de Comunicació se centrara en un tema d'actualitat com la digitalització i els reptes i canvis en el sistema comunicatiu que aquesta implica; i, coincidint amb la commemoració del tercer centenari de l'inici de la revolta contra Felip Vamb el desembarcament del general Joan Baptista Basset al port d'Aitea, el Congrés Historie se centrara en l 'e studi de la Guerra de Successió.Un conjunt d'actes, dones , que reunira a Valencia un centenar llarg d'escriptors, historiadors, investigadors, músics, periodistes, professors universitaris, etc., tant del nostre país com d'arreu d'Europa, i que sois són posibles gracies a tot el públic interessat que és , en definitiva, qui fa posible que els Premis Octubre siguen una realitat any rere any. SOPAR DELS OCTUBRE DISSABTE 29 D'OCTUBRE El lliurament deis 34 Premis Octubre de literatura tindra lloc en el transcurs del sopar que celebrarem al restaurant Alameda Palace de la ciutat de Valencia, a les 21:00 hores del dissabte 29 d'octubre. En el transcurs d'aquest sopar donarem a conéixer els guanyadors deis Premis Octubre de narrativa, d'assaig, de poesía i de teatre, així com al guardonat amb el V Premi de Periodisme d'lnvestigació Ramon Barnils, convocat pel setmanari El Temps . A més, seguint la línia d'homenatjar en cada celebració les principals figures de la nostra cultura (personalitats com Jordi Pujo!, Antoni Tapies o Andreu Alfara ho han estat en anteriors convocatóries) realitzarem enguany un homenatge al músic Caries Santos. Vinarós, 15 d'octubre de 2005 17 CULTURA Un trabajo "desconocido" de Joan Ballester ALFREDO GÓMEZ A CEBES Como venimos repitiendo una y otra vez, uno de los vinarocenses más ilustres de la historia del arte y de la escenografía teatral y también el más olvidado en nuestra ciudad es el escenógrafo Joan Ballester y Ayguals. Nunca se le ha hecho ningún reconocimiento, pero es que ni tan sólo tiene una calle dedicada en su ciudad natal, Vinarós, y sí la tiene en Barcelona, en Sarriá. Aprovechamos pues para proponer al ayuntamiento que se le dedique una calle como se merece. Entrando en el tema, llevamos ya años trabajando en la vida y obra de Ballester, sobre todo en su labor como escenógrafo del Liceo barcelonés, pero también desarrolló su labor en otros teatros de Catalunya y de Francia, ya que junto con su amigo Soler y Rovirosa y su discípulo Vilumara son quizás los tres escenógrafos más destacados de la historia de la escenografía de la segunda mitad del siglo xtx, al menos en Catalunya, tal y como consta en la historia del teatro escrita. En el Museo Nacional de Catalunya se conservan almacenados gran parte de sus bocetos escenográficos, los cuales hemos podido ver en más de una ocasión y son ciertamente de belleza extraordinaria. En posteriores ocasiones los iremos reproduciendo y comentando. Ahora queremos comentar un punto de su trabajo que ha pasado desapercibido y es la labor que desarrolló Ballester en el Teatro Principal de Sabadell. Este teatro, que se conserva en funcionamiento, restaurado y quizás como uno de los mejores ejemplos de la conservación patrimonial y de la cultura teatral, fue levantado entre 1863 y 1866 por el arquitecto Francesc Damia i Melina, e inaugurado en dicho año con una gran expectación. En un principio, la decoración de dicho teatro habría sido encargada a Soler y Rovirosa, tal y como consta en algunos manuales de historia. Soler y Rovirosa, compañero inseparable de Ballester decidió abandonar Barcelona por motivo de la epidemia de peste amarilla que asolaba la ciudad. Su amigo Francesc Pla y Vila le propuso ir a trabajar los dos a París, pero rechazó la oferta y decidió trasladarse a vivir a Sabadell e instalar con Pla su taller allí. La fama de Soler ha eclipsado en la historia a la de Ballester, pero la decoración del teatro de Sabadell no fue realizada por su taller. Para la decoración interior del Principal de Sabadell fueron contratados los artistas Joan Ballester y Maria Carreras, que trabajaban por entonces juntos en el Liceo y tenían además una estrecha relación de amistad. Desconocemos las razones, pero para la realización del escenario se contrató al escenógrafo Joaquim Mansió, ligado también al Liceo, pero no tan directamente a Ballester, que era el decorador y escenógrafo principal, o de mayor prestigio que los anteriores en esas fechas, por así decirlo. Hoy en día el Teatro de Sabadell, de titularidad municipal, ha sido restaurado, y las pinturas de paredes y techos originales aparecen en todo su esplendor, tal como podemos comprobar. Si estas pinturas son obra de Ballester tendremos la mejor obra que se conserva del pintor y escenógrafo vinarocense, por lo que el curso de nuestro trabajo está ahora dedicado a ello y lo iremos poniendo de relieve en la prensa. La obra de Ballester, a pesar de su corta vida (falleció poco después muy joven, en marzo de 1868), está muy poco estudiada. Ballester fue el renovador de la escenografía barcelonesa, fue un genio de la decoración, y su obra, eclipsada por su repentina muerte y por la fama de otros escenógrafos como Soler o Carreras, han desvirtuado su gran contribución artística al mundo teatral. En la prensa de la época (Diario de Barcelona) aparece de una manera muy destacada. Repetimos que Ballester ha sido uno de los vinarocenses más ilustres de la época, junto a su tío Wenceslao Ayguals, y así lo consideramos los historiadores locales que, como Agustín Delgado o Gómez Sanjuán hemos seguido su trayectoria muy desconocida hoy en día, y así se nos ha reconocido desde la Universidad de Barcelona por las aportaciones a la historia del mejor escenógrafo "catalán" de la historia del teatro moderno. ~ Teléfonos : 964156 006 649 494 540 Ctra. CV·10, km 80. SANT MATEU 18 Vinarós, 15 d'octubre de 2005 CULTURA Els nanos i els gegants a Dénia CARMEN FONTANET El cap de setmana passat amb motiu de la celebració del 9 d'octubre els nanas i gegants de Vinarós van visitar la ciutat de Dénia. Aquesta ciutat esta molt !ligada a Vinarós ja que moltes són les famílies que amb les seues barques de pesca es van traslladar a Dénia en els anys 1960 i 1970. Molts d'aquells vinarossencs s'hi van quedar a viure, i es van establir lla9os familiars entre les dos ciutats. COLLA DE NANOS 1 GEGANTS DE VINARÓS PUNT SEGUIT Vinarós, Santa Barbara, Amposta, Roquetes, Leganés, Cornudella de Montsant, Móra d'Ebre, Sant Caries de la Rapita, Benicassim, Alcanar, Gandia, Ulldecona i. .. com si tos un cercle, la darrera sortida de la temporada va ser a la ciutat de Dénia (Marina Alta), ciutat amb llavors vinarossenques des de fa generacions. Va ser de les més emotives, per un doble motiu: d'una banda, perqué érem conscients que era un retrobament amb el passat, amb la seua infancia, amb la seua joventut, per a nombrosos habitants de Dénia; d'altra banda, era el tancament de la temporada més esperan9adora de la nostra historia recent com a colla, esperan9adora per deixar enrere un passat i ser sabedors que som capa9os de continuar, i també per posar els ciments d'un clarificador futur. Nous reptes ens esperen per al futur que enriquiran la nostra Colla, reptes a curt, mitja i llarg termini, i en els quals ja estem treballant. Benvinguts sereu si amb nosaltres els voleu compartir! www.nanosigegants. tk Vinarós, 15 d'octubre de 2005 19 CULTURA La Alianza participa en la trobada de bandes a Canet lo Roig EMILI FONOLLOSA Un total de dotze bandes de música vingudes de les més variades poblacions de la comarca del Baix Maestrat, entre les quals hi havia la Sociedad Musical La Alianza, es van donar cita el dissabte a la tarda en el municipi de Canet lo Roig per participar en la XII Trabada Comarcal de Bandes de Música. A primera hora de la tarda van comengar a arribar en autobuses les diferents bandes participants. Una espléndida meteorología va ajudar a donar major brillantor a esta jornada de confraternitat musical. Les bandes es van concentrar a la plaga d'Espanya, per iniciar des d'allí la desfilada per diversos carrers de la població fins a la plaga del País Valencia, on van entrar una en una, interpretant cada una una pega distinta, com ja és costum de fer. Tancava la llista de les bandes la de Canet, dirigida per ! ffl , Javier Homedes. L'acte musicalment parlant va acabar amb la interpretació conjunta de tots els músics participants de l'himne de la Comunitat Valenciana dirigits per Homedes. Abans de l'himne final , va haver-hi el parlament d'autoritats i la imposició de corbates a cada banda. El delegat comarcal de la Federació de Bandes de Música Benjamí Caballer va demanar que la Diputació no rebaixe el seu pressupost pera ajudes a bandes de música. Lluís Tena, alcalde de Sant Jordi, va arreplegar el guant com a vicepresident de la Diputació prometent tota l'ajuda que faga falta pero demanant que els ajuntaments que puguen, també es bolquen, "perqué no concep un poble, per xicotet que siga, sense banda de música". Els centenars de músics participants van poder degustar finalment en el Centre Social de Canet lo Roig un berenar que se 'l van guanyar a pols després d'una llarga tarda. Cal destacar la celeritat amb qué es va desenvolupar esta trabada, que es va avangar fins i tot als horaris previstos. En esta "trabada" van intervindre totes les bandes anunciades en principi, és a dir, la Sociedad Musical Santa Cecilia de la Jana, la Unió Musical de Traiguera, la Unió Musical Santa Cecilia de Cervera del Maestre, I'Associació Musical Mare de Déu de I'Ermitana de Peníscola, la Unió Musical Salzadellense de la Salzadella, I'Associació Musical Sant Jordi de Sant Jordi, la Banda de Música Santa Cecilia de Sant Mateu, la Sociedad Musical La Alianza de Vinarós, la Unió Musical Xertolina de Xert, I'Associació Musical Ciutat de Benicarló, I'Agrupació Musical Vila de Cálig i l'amfitriona, I'Agrupació Musical Santa Cecilia de Canet lo Roig. Katrim Maeder expone su arte en seda en Vinaros . • • 1 . . . ,· ... . . K. MAEDER La exposición de cuadros de la pintora Katrin Maeder "Arte en seda" en el Café Moka en la plaza San Agustí en Vinarós invita a disfrutar ... De los colores de los motivos florales, de olas y de mar, de un paisaje y del colorido más tenue de naturalezas del Maestrazgo -un pequeño recorrido por la obra pintada en seda que ya se ha visto expuesta en diferentes ocasiones en el Auditorio, la sala de exposiciones de la Fundació Caixa Vinarós, el Parador de Benicarlóaparte de diferentes ciudades de España. Katrin Maeder, de nacionalidad alemana, vive y trabaja en Chert desde hace doce años. Con su marido, Guido Brechte l, tiene una óptica en Sant Mateu, pero aún así le dedica mucho tiempo a la pintura y a las exposiciones. La pintura en seda se empieza a descubrir en España. Es una técnica que le permite tanto a aficionados sin conocimientos de pintura y dibujo de descubrir el mundo de los colores, como a los más avanzados a crear pañuelos y prendas y a los profesionales a crear arte reconocido. Hay pinturas para hobby, que se fijan en el tejido mediante planchado y pinturas para uso profesional que se fijan en un aparato al vapor durante varias horas, que tienen la ventaja de tener colores más intensos y brillantes. La exposición de Katrin Maeder se podrá ver en el Café Moka hasta diciembre, los cuadros se irán cambiando . Para más información preguntar en el Café Moka o llamar al estudio de Katrin en Chert (964-490303 ). Además se puede ver toda la obra en www.arteenseda.com. 20 Vinarós, 15 d'octubre de 2005 CULTURA Relats de Corea del Sud (XXI): Viatge al passat visitant una vil· la folklorica JAUME ANGUERA Una de les preguntes que sovint m'han formulat els meus amics d'occident és si Corea disposa d'un fil historie significatiu, és a dir, si podem parlar de Corea amb dades fidedignes, diguem de vint segles enrere tal com ho podem fer de la rica historia i cultura de casa nostra. La resposta és afirmativa. Sense entrar en una carrega de noms i dates i de forma molt lacónica, trobem un punt de partida en la historia de Corea amb el que es coneix com el període deis tres regnes (Koguryo, Paekche i Shilla) cap el segle 1 aC. D'aquests tres regnes que dividien el territori corea (tant el del nord com el del sud), fou Shilla qui els unifica. Després d'aixó comenc;:a la primera dinastía coreana anomenada Koryo (918-1392) (d'on prové el nom Corea) a la qual segueix la segona i darrera dinastía que rep el nom de Choson (1392-1910). És precisament aquesta dinastía la que per la seua proximitat en el temps i per la seua durada, ha transcendit en la vida i els costums de Corea i a la qual volem dedicar el relat per introduir-nos en les arrels del país. Per viatjar al passat hem decidit visitar una réplica de poble tradicional que recrea la vida, la religió, els costums, la política, la gastronomía, entre altres aspectes de la dinastía Choson. L'indret en qüestió es troba a la ciutat de Yong, molt a prop de Suwon (vegeu el relat IX), en resum, a una mitja hora de Seül que fou precisament la capital de Choson tal com és ara de Corea del Sud. La capital de la dinastía de Koryo es troba en Corea del Nord que óbviament no podem visitar de moment. 1 retrocedint més encara, la capital de Shilla la tenim en Kyeong-Ju que també hem visitat i que en algun relat farem un recorregut. Hem arribat en autobús des de Seül en un tres i no res tot i que és dissabte i !'autopista de quatre carrils esta repleta de cotxes. Els coreans fomentem el transport públic i una de les formes és que els caps de setmana, en les grans autopistes, tenen un carril exclusiu per autobuses o cotxes amb més de sis passatgers. Fig. 1 Young-Jik i servidor coordinats amb els tótems per espantar els mals esperits Comencem el viatge en el temps i una de les primeres coses que ens trobem és quelcom de familiar que estem acostumats a ve u re els occidentals en les típiques pel·lícules d'indis i vaquers: els tótems. En Corea també n' hi ha (vegeu Fig. 1 ). Els tótem protegeixen el terreny deis mals esperits i serveixen a més de delimitador de parcel·les; són una iconografia del shamanisme. El shamanisme rendía culte als esperits i a la natura i fou més propi de la gent de camp que de la noblesa la qual era confucianista. La raó és que el culte confucianista estava replet de normes com: la dona i l'home dormen en habitacions separades. Per seguir aquestes normes un havia de tenir un habitatge gran, que només es podien costejar els rics. De tota forma, el confucianisme és el tret característic de la dinastía Choson ja que en la dinastía previa, la Koryo, fou marcada pel budisme. El confucianisme, a diferencia del budisme, no es pot considerar realment com una religió sinó com una ética, una manera de fer, el qual s'adapta al sistema d'educació, a l'administratiu i al social. Per impregnar-me de shamanisme, decideixo comprar un petit tótem. Penso de tota forma que no li costara tant espantar els mals esperits com captar un de bon. Entrem ara en un area on es recreen els habitatges de la gent treballadora, la majoria. Una de les primeres coses que observo és el ando/, és a dir, el sistema de calefacció central que ha perdurat fins l'actualitat en molts habitatges coreans com hem explicat en anteriors relats, óbviament perfeccionat amb els darrers avenc;:os tecnológics. En la Fig. 2 es mostra un esquema en qué s'aprecia com el foc té una doble missió: escalfar el menjar i el terr a. El fum té naturalment una sortida. 11 Fig. 2 Esquema del sistema d'escalfor de les cases antigues que avui en dia s'utilitza basat en el mateix principi Peró no només la base de la casa resulta interessant sinó la forma. La forma de l'habitatge no és banal sinó que ve determinada perla seua latitud. En les zones més septentrionals, l'habitatge adoptava una forma de " Lo C", ésa dir, tancada jaque d'aquesta forma es guaria deis vents freds de l'hivern. D'altra banda, en les zones meridionals, la forma fou una "1" ja que l'hivern és suau i el que realment preocupava era la forta calor amb molta humitat de l'estiu. En la Fig. 3 podem veure un exemple de casa en forma de L. Notori és el sostre de palla generalment usat per la gent del camp que contrasta amb el de teula utilitzat pels nobles a part de naturalment la seua gran extensió. De tota manera, aquesta no podría superar els 99 kan, on 1 kan equival a la distancia entre dos columnes que és de 2 m ja que 1 00 kan esta va reservada peral rei. En definitiva i com deia Confuci: "sempre hi ha un que mana més que tu ". .... ' 1 ,, .. ¡ "' Fig. 3 Casa en forma de L per guarir-se del fred. Young-Jik i servidor comprovant-ho en un dia de fred Fig. 4 Pati d'una casa rica de la dinastia Choson Parlant de fred i calor, ensopego amb un invent curiós que potser intentaré buscar en la meua terra: el coixí frese per dir-li d'alguna manera. Els amants de dormir agafats al coixí podem tindre aquí la nostra salvació. L'utensili consisteix en un cilindre de canem buit per !'interior. Bé , ja que estem parlant de la dinastía Choson marcada per Confuci, faré com ell deia: "una imatge val més que mil paraules" (Fig. 5). Personalment penso que és un bé útil per als calorosos i humits dies de l'estiu de Vinarós. Vinarós, 15 d'octubre de 2005 CULTURA Fig. 5 El coixí frese i la forma d'utilitzar-lo Seguim passejant i, de sobte, una escena recreada en el passat m'impacta enormement ja que tot i que ha transcorregut molt de temps fins l'actualitat, dos aspectes de !'escena continuen vigents avui en dia en la societat coreana: educació i respecte per l'edat. (Fig. 6) . Molts experts comparteixen la idea que l'educació de la gent ha sigut una de les claus de l'éxit del miracle corea i és que Corea, abans de la guerra civil del 1950-1953 era uns deis pa"isos més pobres del planeta i en pocs anys esta entre els primers. A Corea se li dóna una importancia vital. Aixó m' ho confirma la experiencia viscuda durant la meua llarga estada per temes professionals en Corea. Per exemple, en contractar un enginyer, no n' hi ha prou a exigir al candidat el títol universitari i un bon expedient, es mira de forma meticulosa també en quina universitat ha estudiat. 1 quant al respecte per l'edat que es desprén de !'escena (Fig. 6) també continua en vigor en l'actualitat. M' he trobat un ingent nombre de vegades que en presentar-me a coreans, aquests et pregunten l'edat. Al principi pensava que era pura qüestió curiosa pero amb el temps vaig comprendre la seua pregunta. En preguntar-te l'edat estan esbrinant amb quin grau de respecte t' han detractar. Elllenguatge corea, anomenat hangeul, creat per cert durant la dinastía Choson en el mecenatge del quart rei Choson anomenat Sejong el Gran (vegeu el relat 111), esta replet de formalismes reverents sempre especialment de la persona de menys edat a la de més. Per exemple, una persona adulta es pot dirigir a un xiquet saludant-lo com anyeong! (hola). El xiquet ha d'utilitzar la forma anyeong-haseyo, que denota respecte. f Fig. 6 Recreació de la re la ció jove-adult. Base confucianista: respecte a /'adult 21 Tot i que avui en dia l'economia coreana esta representada per grans empreses (telecomunicacions, electrónica, automoció i navals), en les époques passades ha estat marcada principalment per !'agricultura. Són nombrases les eines per treballar el camp que trobem en aquest poblet. Moltes són paregudes a les que fa anys utilitzaven els nostres avantpassats. Una pero em resulta curiosa: el paraigües adaptat a l'esquena per protegirse de les pluges mentre treballaven el camp (Fig. 7). Corea té una estació plujosa a causa d'un vestigi deis monsons. Aquesta estació té el seu maxim cap el més de juliol. Un recorda les xarrades amb mon iaio el qual em contava que en dies de pluja la gent no salia sortir a treballar el camp; era un dia que s'aprofitava per ficar ordre en el magatzem. Bé , en Corea, la pluja no suposava impediment ja que tenien aquest invent. Fig. 7 Paraigües conformat a l'esquena per poder treballar en dies de pluja Acabem el recorregut amb dansa i música gaudint una bona estona mirant i sentint una banda de camperols. El propósit de les danses era demanar per una bona collita. Aquesta és en particular desenfadada, amb molt de ritme marcat pel director del grup el qual porta un platet que va tocant insistentment al mateix temps que es desplac;:a caminat rapidament per l'escenari seguit per la resta del grup. Dos coses són les més cridaneres d'aquesta dansa: la primera són els salts com poden veure en la Fig. 8 els quals el públic agraeix fervorosament amb aplaudiments; i la segona és un cinta blanca !ligada al barret d'alguns dansaires. La cinta descriu formes sinuoses gracies al moviment del cap. En definitiva, que un cap acaben la dansa, han perdut forc;:a calories. Fig. 8 Samulnori: dansa deis camperols per de manar bona col/ita En conclusió, Corea del Sud, país que esta despuntant per les seues innovacions tecnológiques, es preocupa enormement per conservar el seu patrimoni cultural. 1 és que qui perd els orígens, perd la identitat. Jau me Anguera · [email protected] http:llweb.sal/eurl.edul-jaumean/ Javier Sabater Zaragoza HOMEOPATA·NATUROPATA·QillROMASAJISTA Tel. 696 21 77 10 Inscrito en FENACO-SEHC 22 CULTURA CINEMA V.O. SALA D~CTES DE LA FUNDACIÓ CAIXA VINAROS DIVENDRES 21 D'OCTUBRE, PROJECCIÓ DE PERSONA D'INGMAR BERGMAN (1966) Persona (Manniskoatarna) sempre ha sigut una de les pel·lícules més mítiques i ma le'ides del realitzador suec. Mentre que tot el món coneix, i ha vist, films com Fanny i Alexander o El septim segell, Persona romania inaccessible al públic que no la havia vista en el seu moment i resultava impossible de veure en cicles de Bergman que es projectaven en televisions o filmoteques. Tot aixó ressaltava encara més la aureola de pel·lícula male'ida, d'obra mestra. Sinopsis: Una celebre actriu teatral esta hospitalitzada després de ha ver perdut la veu durant una representació d'Eiectra. Una doctora la sotmet a tata una serie de proves, i afirma que esta sana i bé, pero ella seguix sense parlar i roman en el pavelló. La infermera encarregada de cuidar-la, intenta establir una relació amb ella i es dedica a parlar-li. El silenci d'una, ho suplix l'altra parlant sense parar. Entre les dos dones es va creant una simbiosi cada vegada més intensa i inquietant. El cantant de Xativa Feliu Ventura va presentar les seues canc;ons a I'Auditori Municipal el diumenge passat. Estels de tela i Barricades de paper són els seus treballs discografics en qué combina lirisme i el compromís social. Els vinarossencs van poder gaudir d'un recital d'un inte re ssant cantant que mostra la canc; ó com un instrument de lluita i re ivindicació. Vínarós, 15 d'octubre de 2005 DIMARTS 18 D'OCTUBRE SALAD' ACTES DE LA FUNDA CIÓ ' CAIXA VINAR OS, A LES 20.00 H , PRESENTACIO DEL LLIBRE: L' ATAC CARLISTA A ALCANAR (18 d'octubre de 1835) JOAN B. BELTRAN REVERTER VICENT MESEGUER FOLCH ·-· - Diputació de Tarra go oa Ajuntament d'Aicanar Ajuntament de Vínar Os L'atac carlista a Alcanar (18 d'octubre de 1835) i el conseqüent enfrontament de les trapes carlistes de Ramon Cabrera amb els liberals de la milicia nacional de Vinarós van marcar un punt d'inflexió en la historia de la Primera Guerra Carlista o Guerra deis Set Anys. loan B. Beltran Reverter Alcanar, 1956 Investigador i estudiós d'história local. Autor de llibres d'história local i coautor del primer mapa de la serra de Montsia, ha participat en nombrases publicacions col·lectives i congressos. Activista cultural, ha participat en la fundació d'entitats culturals i socials d'Aicanar. President de la Sociedad Españo la de Filatelia. Vicent Meseguer Folch Canet lo Roig , 1940 Llicenciat en histor ia . Investigador d'arqueologia, historia i et no l og ía del Maestrat, temes sobre els quals ha publicat diversos llibr es. Membre fundador del Centre d'Estudis del Maestrat. Cronista oficial de Benicarló i de Canet lo Roig. Vinarós, 15 d'octubre de 2005 CULTURA Laura Borras parla sobre literatura digital a la Fundació Caixa Vinaros REDACCIÓ La profesora de la Universitat Oberta de Catalunya Laura Borras va parlar al saló d'actes de la Fundació Caixa Vinarós de la literatura digital i les seues perspectives de futur. Sota el títol " La literatura digital, una erótica de la literatura", Borras va fer un repas del naixement d'aquest tipus de literatura i va mostrar exemples grafics que ensenyaven com és una obra literaria digital. Així, es van contemplar poemes visuals en els quals el lector participa ja que constru"lx ell mateix el poema. També es van mostrar jocs visuals plens de significat en els quals el text adquirix vida i proposa una lectura activa. També va recordar els inicis de la literatura visual com, per exemple, els cal·ligrames de les avantguardes de principis del segle xx o com ja a l'edat mitjana el dibuix i les lletres interactuaven. Borras va aproximar a Vinarós el que és la literatura del futur i en la qual aquesta ciutat s'ha iniciat, ja que s' ha organtizat un concurs de literatura digital que ha registrat participants de diferents punts del planeta, com ara els Estats Units, país que ha estés aquesta literatura. Aquesta tarda es donara a conéixer el nom deis guanyadors en aquesta primera edició de !'innovador concurs de literatura digital. La introducció a la conferencia la va realitzar el poeta vinarossenc Joan-Eiies Adell, qui va mostrar !'entusiasme perla fusió entre les noves tecnologies i les lletres, a més de formar part del jurat del concurs . • CASA DE S . M. EL REY EL JE.Pl! DB LA SBCRETABU DI! S . A. R. BL PlU.NCIP!! DE .A.ST li iU.A.S Palacio de la Zarzuela Madrid, z6 de septiembre de 2005 Señora Doña MARUJA FERNÁNDEZ Cl . Gracia Julve, 50 12500 VINARÓS (Castellón) Estimada amiga: Me complace acusar recibo a la carta que recientemente ha dirigido a Sus Altezas Reales, con la que tiene la amabilidad de enviarles un ejemplar de la revista "Crónica de Vinarós ", que contiene la poesía, de la que es autora, que ha dedicado a Sus Altezas Reales. Sus Altezas Reales agradecen esta atención y me encargan que le transmita Su saludo más afectuoso. Reciba un cordial saludo. JAIME ALFONSIN 23 (éi;;""' menca _) E DITORIAL ANT INE.A 24 , SON EL FUTUR L' eclipsi solar El dilluns passat, dia 3 d'octubre, tots estaven contents i una mica inquiets per l'anunci dels científics que la lluna, a mig matí, taparia quasi del tot el sol. La mestra estava preocupada per si en eixe moment no feiem cas de protegir-nos, ja que hi havia molt de perill de patir cremades irreversibles. Pero, finalment li vam prometre estar tranquils i amb unes ulleres especials vam mirar-ho d'un en un. En posar-se la lluna davant, el tros de sol que es veia semblava una lluna de foc. En les imatges de la tele ho vam veure també amb forma d'anell. Hi havia gent que ho mirava a través d'unes caixes especials. Ens han comentat amics que venien al Foguet que als instituts de Vinaros ho van mirar amb telescopis protegits i mascares de soldar. Ha sigut una experiencia molt bonica, divertida i interesssant perque era la primera vegada que ho veiem i per un moment no vam fer la classe normal. Com ara que estem escrivint aquest article i fem classe de valencia i coneixem el medi alhora. Alumnes de Sé de primaria Vinarós, 15 d'octubre de 2005 L' eclipsi de sol El dia 3 d'octubre a l'hora del pati va passar una cosa al·lucinant que no havíem vist mai fins ara, i era que la lluna es va posar davant del sol, llavors semblava que fos baqueta nit i van tindre molt de fred. Aquest esdeveniment va durar poc, pero va ser emocionant, van vore i saber que quan la lluna es posa davant del sol forma un anell que s'anomena eclipsi anular. Tot aixo ho vam vore amb unes ulleres especials perque si nó tindríem cremades als ulls. Ángela Prades Diaz, quart de primaria L' anell de foc L'emocionant eclipsi anular de sol DUluns 3 d'octubre es van trabar la Lluna ; el Sol. En trabar-se es va fer una miqueta fose. L'eclipsi anular de sol és un fenomen espectacular. La lluna i el sol es queden en línia recta re~pecte de la Terra, aleshores podem vore un anelllluminós molt fi i perfectament circular al voltant de l'astre. Des de Vinaros, feia quais tres segles que no es veia cap eclipsi d'aquesta mena; encara que se'n produeixen tots els anys i són visibles des d'altres punts del planeta. Ara haurem d'esperar al 2028 per a vore un eclipsi lunar de sol des del nostre poble. Els xiquets i les xiquetes del Manuel Foguet estavem molt emocionats perque no ho havíem vist mai. Malaudarament no podíem mirar directament l'espectacle perque els raigs de sol ens podien fer malbé els ulls. A la classe vam estar comentant els mites i les llegendes que des de sempre s'han anat produint sobres aquests temes. Les superticions i histories que explicaven les civilitzacions antigues com els Maya, lnques, Azteques, Xina ... la versió més romimtica és la de Fran<;a al segles xv1, allí explicaven que el sol s'enamorava de la lluna i en trobar-se durant l'eclipsi, naixien milions d'estrelletes. Siga com siga, ens va servir pera conéixer i aprendre més coses del nostre món. Alumnes de 6é de primaria En aquesta primera col·laboració, el CEIP Manuel Foguet vol explicar a tots i totes els lectors i lectores del setmanari Vinaros 'El Diariet' com ha anat el comen~ament de curs. Per fer-ho més divertit us ho contem amb fotografies. 1- Les xiques del personal de neteja, Núria, Fina, Alícia i Rafi, sempre ho tenen tot a punt perque nosaltres treballem a gust dins d'unes classes molt netes. 2- Aquest curs el menjador escolar ha comen~at en setembre i la nostra estimada cuinera Antonia i la seua ajudant Juani ens preparen unns dinars boníssims. Vinarós, 15 d'octubre de 2005 SÓN EL FUTUR 3- El conserge, Delfín, és molt simpatic i en sap un munt de ter fotocopies. 5- Quan ja tenen 4 anys, les files surten quasi perfectes, si no mireu aquesta fila teta davant el tobogan i /'escultura del pati d'intantil. 7- Alumnes de cinqué satisfets, mostrant els seus treballs sobre l'eclipsi anular. SE HA EXTRAVIADO PERRA P DENCO EN LA ZONA DE LA ERMITA No si 25 4- Les mes tres d'infantil ensenyen e/s més jovenets (tenen 3 anys) a fer files i per aixó juguen a fer el tren. 6- Els alumnes de tercer cicle són molt treballadors, estan concentrats acabant e/s seus treballs. 8- Per acabar, us vo/em ensenyar la part més "nova" del nostre col-legi, les aules prefabricades. Hi ha sis i ocupen molt d'espai al pati. Ja tenim moltes ganes de gaudir d'una escota de veritat. Per aixó volem demanar que comencen les obres al més aviat possible. INVER SIGLO XXI VINARÓS s.L. 1 INMOBILIARIASEGUROS -PROMOCIONES 1 más ofertas: www.inver21.com Pl. Panoqnial (Sa n Roe) W 9 • \"inaroi' • 1f 96.U07 9- t' • m ó Yil 6050 -l5~4 9 32 Vinarós, 15 d'octubre de 2005 ESPORTS Participación del equipo Pesca Bosch en el Maratón de Pesca de Salou DAVID BOSCH TORRES Un año más, el pasado fin de semana se celebró en La Pineda de Salou el maratón internacional de pesca deportiva de 24 horas. En esta XXVI edición, se dieron cita una selección de alrededor de cien pescadores de todo el mundo y, por supuesto, no podía faltar el Club de Pesca Vinarós, representado por el equipo de Pesca Bosch, compuesto en esta ocasión por Jaume Pomada, Antonio Gallardo, Ángel Serrano, Juan Gellida y David Bosch. Una vez más, nuestro equipo logró firmar una buena actuación, situando a todos sus miembros entre los treinta primeros clasificados, por lo que todos obtuvieron premio. La climatología nos permitió disfrutar de una larguiíima jornada de pesca, que se dio por iniciada a las 12 h del sábado para concluir a las 12 h del domingo. Por otra parte, el equipo de Pesca Bosch desea agradecer el apoyo de las siguientes firmas: Forn de Pa Sant Agustí, Pesca Mar La Pineda y Restaurante Tanos . La próxima cita es el día 22 del presente mes en el Perelló de Valencia, donde tendrá lugar una de las competiciones más esperadas de la temporada, el concurso Quinter-Sert, y donde por supuesto, el equipo Pesca Bosch también asistirá. Por último, Pesca Bosch le desea a su equipo suerte en este concurso que constituirá el final de temporada a nivel de competiciones federativas, aunque de antemano quiere agradecerles a todos sus miembros el gran palmarés conseguido a lo largo de la presente temporada, ya que en casi todas las competiciones han logrado colocar a alguno de sus miembros entre los primeros puestos. LIGA PROVINCIAL JUVENIL - FÚTBOL SALA Sobraron tres minutos CALA MONTERO F .S. SENT DE L' ALCORA F .S. CALA MONTERO. FS. 2 5 Por parte del Cala Monteo F.S. formaron el quinteto inicial; Xavi, Moha, Edu, Sergio y David, más tarde intervinieron José, Raúl y Andrés. El partido empezó muy mal para el Cala Montero, F.S . que con tan sólo tres minutos disputados el marcador ya reflejada un desesperanzador y alarmante 3-0. Este desbarajuste inicial se debió a dos inconvenientes, por un lado la pista, la cual era de parquet y estaba muy pulida y, por otro lado, los nervios que siempre se llevan nuestros chicos al terreno de juego y que en nada ayudan al equipo. Parecía que podía ser un mal día pero a pesar de ese resultado nuestros juveniles se repusieron y supieron dar la cara. La primera parte poco a poco se estabilizó y las ocasiones se sucedían en ambas porterías. Pero fue en la segunda parte cuando los vinarocenses pusieron en verdaderos apuros a los de Alcora. La segunda parte fue de pleno dominio del Cala Montero, F.S. que en el minuto cuatro de la segunda parte reducía distancias y metía presión a los locales. El dominio vinarocense era aplastante y el equipo local se las veía para poder jugar el balón con facilidad, tal era la presión que en el minuto doce de la segunda parte, es decir, a falta de ocho para la conclusión el Cala Montero volvía a recortar en el marcador y se situaba en un más que merecido y luchado 3-2. Los de Alcora no daban crédito a lo que estaba sucediendo y se agobiaban en su propio terreno de juego sin poder sacar la pelota en condiciones. Pero la presión vinarocense después de todo el partido cuando ya lo tenía todo de cara se vino a bajo físicamente y el partido se convertía en correcalles excesivamente peligroso para los intereses vinarocenses. Tal fue así que entre el minuto dieciséis y diecisiete de la segunda parte, es decir a tres para la conclusión, encaja dos goles más, haciendo imposible nada más por parte de nuestros juveniles que se veían físicamente mermados. Los tres minutos pasaron sin novedad positiva y todo el derroche de energía de los del Cala Montero F. S. quedaba en nada cuando se había creído en la esperada remontada. ¡Ánimo chavales!, a seguir con el buen juego que las victorias llegarán poco a poco como resultado de una buena continuidad en el juego. Escola de Fútbol Ciutat de Vinaros ESCOLA DE FÚTBOL CIUTAT DE V/NARÓS El pasado fin de semana empezó en la provincia de Castellón el Fútbol en categorías inferiores, estando un año más presente la Escala Ciutat de Vinarós en categoría infantil un equipo y dos en categoría alevín. INFANTIL C.E.Ciutat de Vinarós 5 C.D.Vall d'Aiba B O Ciutat de Vinarós: Conrac, Carlos,Bel, Rubén, Pablo, Didac, Marc, Raúl, Adrián, lván. Cristian y Alex. También Jugaron: Carlos Escura, Nikita y Rafa. Goles: Alex (4) y Raúl (1). Primera y justa victoria del equipo de Asensio y Gomisante ante un buen rival como fue el Vall d'Aiba. Esta victoria se basó en una buena defensa y unos rápidos contraataques del equipo local llevados por el goleador del partido, Álex, que con su rapidez y lucha en todos los balones consiguió marcar los cuatro primeros goles siendo el jugador más destacado del partido juntoo a la gran defensa que hizo Rubén. Enhorabuena a todo el equipo por esta victoria y buen inicio de temporada. ALEVÍN C.E.Ciutat de Vinarós A C.E.Ciutat de Vinarós B 11 o Ciutat de Vinarós A: Eric, Carlos, Belsa, Albert, Luis, Christian, Kevin, Rubén, Marc y Samir. Ciutat de Vinarós B: Joel, Adri, Marc, Maxim, Marta, Michael, Oriol, Jordi, Jesper y Dani. Goles: Christian (4 ), Kevin (3), Albert (1 ), Carlos (1) y Rubén (1 ). Primer partido de temporada para los alevines de la Escala y el calendario quiso que se enfrentaran entre ellos los dos equipos de la misma Escuela. Partido dominado por el equipo A, pero que a pesar del resultado final, tuvo que emplearse a fondo, pues el equipo B no bajo los brazos en ningún momento del partido. Vinarós, 15 d'octubre de 2005 33 SECTORS ECONÜMICS PESCA ANDRÉS ALBIOL SEMANA CORTA Por la festividad del día 12 se faenó menos. El estado de la mar se alteró a partir de jueves. La flota de arrastre faenó solo los di as 1 O, 13 y 14, guardando fiesta el 11 por posibles malas ventas. Las especies capturadas fueron similares a la semana anterior. Las cotizaciones resultaron un poco más estables. De langostino se atrapó un poco más, para valorarse alrededor de los 45 €/kg., pulpo raquero de 1 a 5 y " moJI " a 4. Las traíñas del cerco el lunes entre cuatro llevaron 1.298 cajas de sardina a 15 €/caja (12 kgs) y 229 de boquerón a 67. Y el martes entre 11 "llums" pillaron 891 de sardina a 16 , 198 de "seitó" a 45 y 102 de caballa a 23. La procedencia era; 4 locales, 1 Borriana, 1 V. i la Geltrú y el resto del Grau de Castelló. Las barquitas artesanales del trasmallo siguen con su extracción de doradas a 6 €/kg., dorados a 5, mabre a 5, lenguado a 18 y sepia a 10. Los marrajeros han arribado con bastantes peces espada que se vendieron de 6 a 8 €/kg ., siendo en su mayoría ejemplares de 30 kg .. Tambien pillaron con este arte de anzuelos muchas !lampugas, pagándose a 2. PESQUERAS PERDIDAS: EL SARDINAL ' 1 ~ T ~~ q ~ ~ \'f ' \ / / 1 1 1 1 Antaño, por este litoral, para capturar sardinas se utilizaba un arte pelágico de la clase de los trasmallos, que con la aparicion de la nueva técnica de pesca de la traíña o cerco, fué desapareciendo, ya que no tenían comparación en cuanto a cantidad capturada, calidad y rapidez. El sardinal era un arte de trasmallo pero de deriva, o sea, que quedaba flotando entre aguas, sin tocar fondo, según la altura como quería el pescador. Fué uno de los artes más importantes de épocas pasadas, concretamente de los siglos XVIII y XIX. Este arte está formado por una red trasmallera, a modo de pared, que está compuesta por tres redes superpuestas, en que la más tupí da va en el centro a modo de emparedado, para que las dos más claras queden por fuera, así cuando los peces cachan con ella, pasan limpiamente por la primara malla para tropezar con la del medio y por lo tanto hacer una especie de bolsa que será su fosa mortal. La forma del arte es rectangular con una dimensión de 250 m.de largo y 20m. de alto. Está lastrado por la parte inferior con la relinda con plomo, -para que se hunda en vertical-, y con corcho en la De las muchas especies de la familia de los lábridos que habitan por nuestro litoral, este ejemplar es llamado también por la costa catalana gripau. En castellano se le conoce por carraspio, tabernero y carajito rey. En vasco le dicen durdo. En gallego chaparrudo. Y en latín su nombre científico es Ctenolabrus suillus. Son unos peces de cuerpo oblongo y alargado. Cabeza normal con numerosos poros mucosos. Posee tres branquias y media a cada lado. El opérculo es dentellado. Tiene dos aberturas nasales a cada lado. Labios carnosos. Boca pequeña, con dos hileras de dientes en ambas mandíbulas, destacando cuatro dientes ganchudos en la fila externa de la parte frontal de cada maxilar. Posee igualmente placas faríngeas masticadoras. Composición aletas; O XVI-XVIII-8-10, A 111-7-8 , P 14, Vl-5, C X+13-16+X. Su coloración es de un rosa anaranjado con zonas verdosas en el dorso. Bandas longitudinales punteadas de oscuro en las escamas. La región ventral es blanquecina. Aletas rojas excepto las ventrales. Se caracteria por tener una mancha oscura al principio de la aleta dorsal y otra en la parte trasera del pedúnculo caudal. Puede tener diez bandas longitudinales puntedas en los flancos. Hay variedades que según el lugar que habitan adquieren tonalidades de acorde con el entorno, incluso hay varias que tienen un color dorado sin manchas. En la librea nupcial adquieren tonalidades más vivas, llegando a parecerse a otra clase de pez. Sus escamas son cicloideas de 34-38 en L. L. En las mejillas tien 5 series de escamas. La talla máxima llega a los 20 cm. Maduran sexualmente al segundo año de vida. En verano ponen huevos, bien trás la freza libres al agua provistos de una gota de grasa que les da flotabilidad, como hacen un nido con algas para frezar. Se alimentan de crustáceos, gusanos, etc., Viven en lugares de prados de posidonia, o junto a piedras y cerca de la orilla hasta los 15 m. de profundidad. En invierno le aleja hasta los 60 m. Sus carnes insípidas no son muy sabrosas. Principalmente son utilizados para la deliciosa sopa bouillabaisse. relinga superior a la alzada que se desee para que quede flotando. De manera que va a merced de la corriente o marea. Naturalmente una vez calado el arte en el mar, los bancos de sardinas tenían que tropezar nadando con la red para ser atrapados, de lo contrario sacaban el arte del agua sumamente limpio. Este era un inconveniente. Otro era la altura del fondo o de la superficie en que se movían los cardúmes de peces. Y tambien la calidad que tenían las sardinas, ya que los hilos de las mallas deterioraban las escamas, y si a esto unimos las horas que permanecían atrapados y muertos en el mar, las calidades no eran muy aceptables. Tambien hay que decir que en aquellos tiempos esto no se miraba tanto, pués la mayoría de pescado se salaba para su conservación, y esto no era un factor en contra. 34 Vinarós, 15 d'octubre de 2005 TAULER MUNICIPAL CONCURSO DE CARTELES DE LAS FIESTAS DE CARNAVAL DE VINARÓS 2006 Con motivo de las tradicionales fiestas del CARNAVAL 2006 se convoca el Concurso de Carteles anunciadores del Carnaval 2006 en el que podrán participar todos los artistas que lo deseen con la sujeción a las siguientes bases: 1. Los concursantes realizarán su trabajo con libertad de tema, sujetándose no obstante, a la técnica del cartel. 2. Los originales podrán realizarse por cualquier procedimiento, composición fotográfica, sistema digital, pintura, etc ... 3. Los originales de forma bien visible y que resalte por la colocación y tamaña de las letras deberá figurar la inscripción CARNAVAL VINARÓS del 17 al 27 de FEBRER de 2006. 4. El cartel tendrá que adoptar la forma vertical, siendo la superficie de 56 x 80 centímetros. 5. Los trabajos presentados llevarán en un sobre cerrado, un lema o título, así como el nombre, dirección del autor y G.. t) a"- teléfono. Los remitidos de ~~y"~ Carnaval, representante del ayuntamiento y de la Comisión Organizadora del Carnaval. otras poblaciones deberán CJ~ ~ enviarse a portes pagados, ·: • 9. Se otorgará un premio de 480,00 euros (cuatrocientos ochenta euros) al ganador por parte del Ayuntamiento de Vinarós. y se remitirán por el Ayuntamiento de Vinarós a O portes debidos. 6. La presentación de los ( originales se efectuará en Secretaría Bajos -Registro de entrada del Ayuntamiento de Vinarós hasta las 14 horas, del día 26 de octubre mediante entrega personal, o cualquier otro procedimiento. 7. La deliberación del Concurso de carteles se realizará en el local social de la COC, el 27 de octubre a las 20'00 horas, siendo la entrada libre al público. 8. El jurado estará compuesto por personas relacionadas con el mundo artístico y de la fiesta del 1 O. El jurado que tendrá que fallar el concurso, puede declarar desierto el mismo si estimara que ninguno de los originales por su inadecuación o carencia de la calidad artística, sea digno de servir para anuncio de las Fiestas de Carnaval. 11 . El veredicto del jurado será inapelable, obligándose los autores premiados a firmar sus respectivos trabajos. 12. Para decidir el concurso, el jurado tendrá en cuenta no sólo la calidad artística, sino también especialmente su idoneidad como cartel y su expresividad como anuncio de las FIESTAS DE CARNAVAL DE VINAROS. 13. Los originales premiados quedarán en propiedad de la Comisión Organizadora del Carnaval de Vinarós, que hará de ellos el uso que considere conveniente, reservándose el derecho de proceder o no a la impresión y difusión del cartel así como su utilización como la portada del programa de fiestas. 14. Los trabajos no premiados podrán ser reiterados por los autores después de las fiestas de Carnaval, previas las comprobaciones correspondientes, en el término de veinte días a partir de la fecha en que se clausure la exposición. 15. La Comisión Organizadora del Carnaval de Vinarós, no se responsabiliza de los posibles plagios. www.carnavalvinaros-coc.org [email protected] FORMACIÓ DE PERSONES ADUL TES - VINARÓS , CENTRE DE FORMACIO DE PERSONES ADUL TES LLIBERTAT , CONSELL MUNICIPAL DE FORMACIO DE PERSONES ADUL TES ASSOCIACIÓ D'ALUMNES FPA "LLIBERTAT" CURSOS I TALLERS 2005- 2006 Encara tens plac;a : PERA MOURE EL COS GIMNÁSTICA MANTENIMENT- 22.30h i divendres 19.30 -21.30 h Dimarts i dijous 17 : 30- 19:30 h ENTRENAMENT DE LA MEMORIA Dimecres i divendres 9.30- 11 h MAQUILLATGE 1 ESTETICA GrupA Grup B Dimarts i dijous 15:15 -16: 45 h Dilluns i dimecres 20- 21 :30 h Grup C -11:30 h TAI-XI Grup B Dimarts i divendres 10:30 INFORMA TI CA INTRODUCCIÓ A LA INFORMÁTICA TALL 1 CONFECCIÓ Dimarts 9.30-11 . 30 h Dilluns 20: 30 -22 h Grup H Dilluns, dimecres i divendres 20.30-22 h PATCHWORK Nivell2 BALLS, DANSES, RITMES .... Grup B Dimecres 15-17 h WINDOWS XP + WORD 2000 -Nivell 1 DARBUKA(instrument de percussió) Grup B Dilluns, dimecres i FOTOGRAFIA BÁSICA: Divendres 20- 21 . 30 h divendres 9.15 -11.15 h Fotografia digital i Laboratori fotografic Grup C Dimarts i dijous 20.30 -22 h Dimarts i dijous 19.30- 21 . 30 h TANGO Dimecres 20- 21.30 h EXCEL 2000 NO PERDES PUNT: ACCÉS A LA UNIVERSITAT MAJORS 25 ANYS Prova comuna - De la part comuna es prepara el tema d'actualitat, llengua espanyola i valencia. No es prepara la llengua estrangera (anglés, francés, alemany) Dilluns 20.40- 22.30 h i dijous 19- 20 h PREPARACIÓ OPOSICIONS: La Constitució i psicotécnics Dimarts i dijous 19: 30 - 21 h ACCES CICLES GRAU SUPERIOR- Dilluns i dijous 17 -19 h Grup D Dimarts i dijous 15- 16.30 h JARDINERIA INTERNET+ CORREU ELECTRÓNIC Grup F -19 h Dimecres i divendres 17 COMPTABILITAT CONTAPLUS INFORMATITZADA: Grup G Dilluns, dimecres divendres 19 -20. 30 h AMB LES TEUES MANS FARÁS ... BOIXETS Grup B Grup C Grup D Dilluns 15-17 h Dimecres 15 -17h Dijous 15- 17h Dimarts i divendres 19- 20.30 h AULES DE BABEL ÁRAB Dimarts i dijous 20- 21 :30 h ALEMANY Dimarts i dijous 20:30 -22 h VALENCIA ORAL i ELEMENTAL Dimarts i dimecres 11 - 13 h CURSOS DE CASTELLANO PARA EXTRANJEROS Nivel 0- alfabetización GrupA Grup B Dimecres 20.40 -CUINA BÁSICA "La cuina de cada dia" Lunes, martes y miércoles, 9.30- 11.30h ¡ Vinarós, 15 d'octubre de 2005 TAULER MUNICIPAL COFRADÍA DE NTRA. SRA. DE LA MISERICORDIA Y SAN SEBASTIÁN Desde la Cofradía les comunicamos a los ciudadanos de Vinarós que se ha recuperado la tradición que ya se llevaba a cabo en 1917, por la cual además de participar en las fiestas de los Santos Patronos, cada día 20 del mes se dice una misa por las intenciones de los cofrades y por los difuntos en la misa de la tarde. COFRADÍA DE LA VIRGEN DE LAS ANGUSTIAS La Cofradía de la Virgen de las Angustias comunica que está ya a la venta su Lotería de Navidad. Pasar por la avenida de la Libertad (Tapicerías), o la calle del Pilar (Estanco). TRAMITACIÓ DE LA TARGETA DAURADA Les persones interessades a obtindre la targeta heu d'acudir a les dependéncies de la regidoria de Benestar Social (pi. Sant Antoni, 19) el primer divendres de cada mes, de 10.00 a 12.00 hores. Requisits: -Estar empadronat a Vinarós -Tindre 65 anys complits -Presentar el DNI original. ESCOLADE F Xerrada coHoqui a ciurec del Dr. Jesús Calvo Parra Metge Homeópata Dimecres 26 d'octubre de 2005 A les 19.30 h Sala d'actes de la Casa de la Cultura Organitza: ~D Ajuntament de Vinarós Regidoria de Cultura i Educació Biblioteca Municipal ' , IIIJORNADA TECNICA DEL MOBLE · lES SENIA 35 36 TAULER MUNICIPAL ESTADÍSTICA METEOROLÓGICA Per Domingo Callariza TE t.t PERA TU RA (•C) - to oct 09 2005 27 26 25 24 23 22 21 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 03/1 o 04/10 05/10 06/10 07/1 o 08/10 09/1 o RÁFEGA MAxiMA DE VIENfO (kmh)- to oct 09 2005 24 22 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 o 03/10 04/10 05/10 06/10 07/10 08/10 HUMEDAD RELATIVA(%)- to oct 09 2005 95 90 85 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 25 20 03/1 o 04/10 05/10 06/10 07/1 o 08/10 09 /"10 Daily PRECIPITACIONES (L)- to oct 09 2005 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ~o~3~/~1o~~o~4~/~1~o~o~5~,~,1~o~o~6~/~1~o~~o~7~/~1~o~o~8~/~1~o~o~9~/~1~o~ Vinarós, 15 d'octubre de 2005 Ajuntament de Vinaros Regidoria d'urbanisme Número DOGV : 5102 Fecha DOGV: 28.09.2005 Instituto Valenciano de Vivienda, SA Enajenación de seis parcelas de uso residencial destinadas a la construcción de viviendas protegidas en la UE-1 del sector Juan XXIII de Vinarós (Castellón). [2005/F 1 0632) Precio único de licitación: Parcela R01. 672 .019,94 euros . IVA excluido, con una superficie de 719,47 metros cuadrados , destinada a viviendas protegidas. Parcela R02. 672.021,37 euros. IVA excluido, con una superficie de 878,06 metros cuadrados , destinada a viviendas protegidas. Parcela R03. 672.019,94 euros . IVA excluido, con una superficie de 831 ,55 metros cuadrados , destinada a viviendas protegidas. Parcela R05. 648 .136,93 euros . IVA excluido, con una superficie de 665 ,00 metros cuadrados destinada a viviendas protegidas. Parcela R09. 621.731,88 euros . IVA excluido, con una superficie de 630,09 metros cuadrados destinada a viviendas protegidas. Parcela R11. 548.908,18 euros . IVAexcluido , con una superficie de 1114,12 metros cuadrados destinada a viviendas protegidas. Plazo de presentación de proposiciones: hasta las 14.00 horas del día 21 de octubre de 2005 . Lugar de presentación: personalmente en los registros del Instituto Valenciano de Vivienda, SA , sitos en Valencia, calle de En Bou, número 9 y 11. Fecha de la apertura de proposiciones económicas: a las 11.00 horas del día 28 de octubre de 2005. Ajuntament de Vinarós · Regidoria de Cultura CENTRE INFORMACIÓ JUVENIL Vinarós disposa d'un CIJ on trobaras informació i assessorament deis temes que més t'interessen sobre joventut, com ara oposicions, beques, habitatges, carnets, formació, etc. VINE 1 T'AJUDAREM! Estema : Centre de lnformació Juvenil Plac;:a Sant Telm, 5 (1 r Pis del Pirulí) 12500 VINAROS HORARI: 10 h- 14 h Les coHaboracions peral Diariet s'han d'entregar abans del dimarts a les 13 hores a la bústia de I'Ajuntament o al correu electrónic: d iariet@vi naros.org AJUNTAMENT DE VINARÓS ESCOLA TALLER DE L'ERMITA L'Ajuntament de Vinarós informa que s'ha aprovat el projecte de I'ESCOLA TALLER DE L'ERMITA, en les especialitats de ram de paleta, picapedreria, magoneria, medi ambient i restauració paisatgística. Es convoca borsa de treball per a: ALUMNESTREBALLADORS INFORMACIÓ PÚBLICA Per a més informació dirigiu-vos a: 1 PROP Vinarós (Agencia d'Ocupació i Desenvolupament Local) Tel. 964407602 2 Ajuntament de Vinarós (Departament de Personal) Tel. 964407700 3 Escala Taller I' Ermita (Ermita de Sant Sebastia) Tel. 964456702 Vinaros, 15 d'octubre de 2005 ESQUELES Vinares, Octubre 2005 Vinares, Octubre 2005 Vinaros, Octubre 2005 lf Rogad a Dios por el alma de José Cervera Farcha Que falleció cristianamente en Vinaros, el día 18 de octubre de 2004, a los 77 años de edad. E.P.D. TU FAMILIA TE RECUERDA CON CARIÑO. Se celebrará una Misa Aniversario el sábado 22 de Octubre a las 7, 30 tarde en el Convento de la Divina Providencia. Y Rogad a Dios por el alma de Juan Branchat Miralles Que falleció cristianamente en Vinaros el día 5 de Octubre del 2005 a los 69 años de edad. E.P.D . Sus afligidos : Esposa, hijos, nietos y demás familia les ruegan una oración por el eterno descanso de su alma. Y Rogad o Dios por el alma de Francisco Jaén Moya Que falleció cristianamente en Vinaros el día 30 de Septiembre del 2005 a los 84 años de edad. E.P.D. Sus afligidos : Esposa, hijos, nietos y demás familia les ruegan una oración por el eterno descanso de su alma. Rogad a Dios por el alma de Lola Reverter Ulldemolins Que falleció cristianamente el día 13 de Octubre del 2005 E.P.D . Sus afligidos: Hijos, nietos, biznietas, hermanos, sobrinos y demás familia les ruegan una oración por el eterno descanso de su alma. Vinaros, Octubre 2005 ir 8° Aniversario de Urbano Rivero Velasco Que falleció cristianamente en Vinaros 37 el día 21 de Octubre de 1997, a los 74 años de edad. Vinares, Octubre 2005 E.P.D. TU ESPOSA Y FAMILIA NO TE OLVIDAN. 9° Aniversario de Vicentica Salvador Moliner * Cervera del Maestre, 8 diciembre de 1914 t Castelló de la Plana, 21 Octubre de 1996 11 Santa Lucía, busca-m' ho tu, que no tens faena !" (VSM) Vinares, Octubre 2005 Cementerio Municipal de VIN!>RÓS: Correr Santa Irene, Fila N° 136 Ni cho Na 3 Ü FUNERARIA JULIAN ~ \.:.:!) TANATORIO SAN SEBASTIAN ~ Frente Plaza de Toros Vinaros TELÉFONO 24 HORAS 964 41 09 09 Móvil 608 66 20 39 AGENCIAS EN TODA LA PROVINCIA SERVICIOS PARTICULARES Y DE COMPAÑÍA ¡ Pídanos presupuesto ! 38 AGENDA AUTOBUSOS AUTO RES-TEL 902 02 09 99 VINARÓS-MADRID TOTS ELS DIES: 00.30, 10 . 30 , 16.00 . MADRID-VINARÓS (de dilluns-dissabte):01 . 00 TOTS ELS DIES: 08 . 00, 15 . 00 . AUTOS MEDITERRÁNEO S.A. Tel. 964 220054-964 220536-964 221507 VINARÓS-CASTELLÓ PER AUTOPISTA Tots el dies de la setmana per autopista , parades a Vinarós (Riu , av . Uibertat Hospital) , Benicarló (Casal) , Castelló (Residéncia , Estadi , Bar Roca , Farola , Estadó Bus) i vireversa en sentit oontrari. Sortides de Vinarós per autopista : 08 . 30 , 15 . 00 , 22 . 00 h (10 minuts abans del riu) Sortides de Castelló per autopista: 6. 20 , 13 . 00 , 20.10h VINARÓS-CASTELLÓ PER N-340 8, 30 , 13,15 i 19 , 15 . Parades a Vinarós (Riu , Picasso) , Benicarló (Casal) , Santa Magadalena , Alcala , Torreblanca, Orpesa , Benicassim , Castelló (Residencia , Estadi , Bar Roca , Farola , Estació Bus) i vireversa en sentit contrari . Feiners de dilluns a dissabte indusivament. VINARÓS-BENICARLÓ-PENÍSCOLA Sortides de Vinarós (església): 6.45 , de 7.30 a 22 . 00 h cada !renta minuts (10 minuts abans de Riu) Sortides des de Peníscola: 7. 30 , 8. 15 , de 9. 00 a 23 . 00 h cada 30 minuts. PENÍSCOLA-BENICARLÓ-HOSPITAL-VINARÓS Sortides de Peníscola (tots els dies de la setmana ): 7. 30 , 8. 15 , 9. 30 , 10.00 , 11 . 00 , 11.30 , 12 . 30 , 13.00 , 13 . 30 , 14 . 30, 15 . 30 , 17 . 00 , 18 . 30 , 21.00 h Sortides de !'Hospital ( tots els dies de la setmana): 8. 15 , 9. 00 , 10 . 15 , 10.45 , 11.45 , 12 . 15 , 13 . 15 , 13 . 30 , 14 . 00 , 15 . 15 , 16 . 15 , 17.45 , 19 . 00 , 21.30 h. VINARÓS-SANT MATEU (de dilluns a divendres no festius) Parades a Vinarós (Riu , Picasso , Hospital) , San! Jordi , T raiguera , la Jana , Canet (Canet-Vinarós 7. 55 hl Vinarós-Canet 17 . 50 h) , Sant Mateu . Sortides de Vinarós : 8. 00 , 13 . 30 , 16 . 00 , 18 . 00 (10 minuts abans de Riu ). Sortides de San! Mateu : 6. 30 , 9.00 , 14.45, 17.00 h VINARÓS-CATÍ ( de dilluns a divendres no festius ) Parades a Vinarós (Riu , Picassso , Hospital). Sortides de Vinarós : 18 . 00 h (10 minuts abans de Riu ). Sortides de Catí : 6. 00 h VINARÓS-MORELLA ( de dilluns a divendres no festius ) Parades a Vinarós ( Riu , Picasso , Hospital ) Sortides de Vinarós : 8.00 , 16 . 00 h ( 10 minuts abans de Riu ). Efectuara transbordament en San! Mateu . Sortides de San! Mateu : 7.45 , 16 . 00 h. Efectuara transbordament en SantMateu . HORARt DE MISS ES TREN S AUTOCARES HIFE S.A.-TEL 902119814 SORTIDES DES DE VINARÓS VINARÓS A BARCELONA (Parada en DiagonaV Metro id Numancia) : De di. a dv .: 6. 05, 6.55 , 8.50 , 13.00 , 17.15 h. Os., dg . i festius: 6.55 , 17 . 15 h VINARÓS, CASTELLÓ 1 VALENCIA : 7. 30 h de dilluns a dissabtes per autopista . ( dissabtes per carretera) VINARÓS A SARAGOSSA: 07 . 00 h de dilluns a dissabte per carretera . 15 . 30 h diari per carretera. DES DE SARAGOSSA PER AUTOPISTA: Zaragoza, Lleida , Reus , Tarragona, Salou , Cambrils , Tortosa . PER CARRETERA DES DE Bujaraloz , Caspe , Maella , Batea , Gandesa , Pinell , Xerta , Aldover , Tortosa , L'Aidea , Amposta , San! Carles , Alcanar , Les Cases . VINARÓS A ULLDECONA, LA SENIA 1 ROSSELL: 12 . 30 , 17 . 00 h de dilluns a divendres feiners . VINARÓS A VITÓRIA-BILBAO ( enllay a Saragossa): 07.00 h di. a ds. percarretera . 15 . 30 h diari per carretera . VINARÓS A CASTRO-LAREDO-SANTANDER ( enllay a Saragossa): 07.00 h de di. a ds . per carretera . VINARÓS A TUDELA-SANT SEBASTIÁ ( enllat; a Saragossa): 07.00 h de di. a ds . per carretera . VINARÓS A PAMPLONA ( enlla t; a Saragossa): 07.00 h de di. a ds . per carretera. 15 . 30 h diari per carretera . VINARÓS A TORTOSA : de dilluns a divendres : 6. 05, 7. 00 , 7.45 , 10.30 , 13.00 , 15 . 00 , 15 . 30 , 17 . 00 , 17 . 15 , 18 . 00 , 19 . 00 h. Dissabtes feiners : 7. 00 , 7. 45 , 9. 00 , 10 . 30 , 15 . 30 , 17 . 00 , 17 . 15 . Diurnenges i festius vesprada de feiners : 7. 00 , 9. 00 , 15 . 30 , 17 . 00 , 17 . 15 h SORTIDES DIRECCIÓ A VINARÓS DES DE BARCELONA: de dilluns a divendres : 10.00 , 13.00 , 15 . 00 , 16 . 30 , 18 . 15 , 21.00 h Dissabtes laborables : 11.00 , 15 . 00 , 21.00 h Diumenges i festius : 11 . 00 i 21 . 00 h DES DE SARAGOSSA: de dilluns a dissabtes laborables: 1 0. 45 , 15.30 h. Diurnenges i festius : 21 . 00 h DES DE CASTELLÓ: de dilluns a dissabtes per autopista ( dissabte per carretera)15 . 00h DES DE VALENCIA: de dilluns a divendres per autopista : 14 . 00 h. Dissabtes carretera: 13.30 h DES DE TORTOSA: de di. a dv .: 6. 15 , 8. 20 , 11.30 , 13 . 15 , 14.25 , 14 . 30 , 14 . 45 , 17 . 30 , 19 . 00 , 19 . 55 , 22.2 5 h. Dissabtes feiners : 6 .1 5, 8. 20 , 10 . 35 , 1 3. 15 , 14.25 , 19 . 00h . Diumengesifestiusvespradade feiners : 10 . 35 , 12 . 40 , 18 . 30 , 0. 05 h. Parróquia arxiprestal de I'Assumpció: DIRECCIÓ BARCELONA Laborals : 9. 00 i 19 . 00 h Festius: 9.00 , 10.30 , 12 .00i 19 .00h Capella Camping: Festius : 20.00 h Convent Divina Providencia: Laborals : 19 . 30 h Festius : 9.30 h Parroquia de Santa Magdalena: Laborals: 8. 30 i 19 . 30 h Festius : 9.00, 11 . 30 i 19.30h El Canne deis Mariners: Festius : 10 . 15 h Residencia de Sant Sebastia: Laborals . 9.00 h- Festius: 10 . 00 h Església Evangélica (San José 69) Diumenges : 11.00 h Dimarts estudi bíblic : 20 h Església Evangélica (av. Tarragona) Dimecres : 20.00 h TREN Regional. ..................... .. Talgo ............................. . Arco ............................ .. . Arco .............................. . Regional Express Talgo ............................. . Arco ............................. .. Regional. ...................... . Arco .............................. . Talgo ............................. . Regional. ...................... . Arco .............................. . Regional ....................... . Arco .............................. . Estrella ......................... . AUTOBUSOS URBANS DE VINAROS SORTIDA 07.10 ....... .. 07.16 ........ . 09.02 ........ . 11.34 ........ . 12.30 14.31 ....... .. 16.38 ....... .. 17.38 ....... .. 18.14 ........ . 18.36 ........ . 18.53 ........ . 20.36 ....... .. 21.50 ........ . 22.08 ....... .. 23.48 ....... .. CIRCULACIÓ Diari Diari Dilluns Diari Diari Diari Diari Diumenges Diari Diari Diari Dissabte no Dissabte no Diumenges Diumenges Vinarós, 15 d'octubre de 2005 FARMACIES DE GUARDIA HORARI DE GUÁRDIES de 8 a 24 hores · Fora d'aquest horari contacteu amb la Policía Local: Tel. 964 407 704 Del 15 al 21 d'octubre FARMACIA GUIMERÁ PI. Parroquial, 11 BIBLIOTECA FELICITA ... L'horari de la biblioteca és de dilluns a divendres de 10.00 a 13.00 hores i de 17.00 a 20.30 hores i els dissabtes de 10.00 a 13.00 hores. 15 Teresa 16 Galdric 17 lgnasi 18 Lluc 19 Isaac 20 Irene Avinguda de la Llibertat s/ n, junt escota Mare de Déu de la Misericordia. 21 Griselda TELEFONS Ajuntament. ........ .. .. .. .. ....... .. .. ...... ... . Policía Local. ............ .. .................... . Quarter Guardia Civil. .. . .. ............... . Hospital Vinaros (centraleta) .. ....... .. Hospital Vinaros (cita previa) ........ .. Hospital Vinaros (habitacions) .. .... .. Ambulancia Creu Roja (urgencies). Ambulatori ........... .. . .. ...... .. .......... .. .. . 964 407700 964 407704 964 407140 964 477000 964 477160 964 402600 617 317708 964 453400 Pare Bombers ................... .. ..... . 085 /964 460222 Emergencies ...................... .. ... ..... .. . Creu Roja ..... .. .......... .. .... .. ....... .. .... .. Ambulancia Creu Roja .... .. .......... .. .. lnformació al consumidor .. .. .. ....... .. . lnformació i Turisme ............. .. ....... .. Oficina PROP .. .. . .. . .. ...... .. ... .... .. ...... . Cultura ... .. ..... .. ... .. ...... .. ...... .. .......... . Ermita de la Misericordia ............... . ITV. . .. .. .. ... ......................... .. . .. ....... .. . Hisenda ........ .. . .... . .. .......... .. ............ . Oficina d'ocupació .. ..................... .. . Hopital General de Castelló ........ .. .. Hospital La Fe (Valencia) ....... .. ..... .. Seguretat Social. ............................ . Radio Taxi Vinaros ......... .. ....... .. ..... . Aigües de Vinaros UTE .... ............. .. Telegrames per telefon .. ................ .. DIRECCIÓ VALENCIA TREN SORTIDA Estrella.......................... 05.47 ........ . Regional........................ 07.05 ........ . García Larca (dg.)......... 09.54 ........ . Arco............................... 11.48 ....... .. Regional........................ 12.19 ........ . Talgo.............................. 13.48 ....... .. Regional Express.......... 13.58 ....... .. Arco............................... 15.50 ........ . Talgo.............................. 16.43 ........ . Arco............................... 18.54 ........ . Regional........................ 19.00 ........ . Arco............................... 21.26 ........ . Regional........................ 22.23 ........ . Telefon: 902 24 02 02 112 607 906766 617 317708 964 453334 964 453334 964 456234 964 407961 964456847 964 401320 964 402211 964 450516 964 726500 96 3862700 964 451350 964 455151 964 407767 964 222000 CIRCULACIÓ Dissabte Os. idg. no Diari Diari Diari Diari Diari Divendres Diari Diari Diumenge Diari Diari URBÁ VINARÓS LÍNIA 1 TOTS ELS DI ES DE LA SETMANA SORTIDES PICASSO - CAMPING : 8.20-10.20-12.10-15.20-17.20- 18.20-20.20 URBÁ VINARÓS LÍNIA 2 VINARÓS -HOSPITAL (Sortides des del riu) 7.15-7.55-8.55-9.55-10. 55-11 .30-12.55-18.55-19. 55 HOSPITALVINARÓS URBÁ VINARÓS LÍNIA 3 TOTS ELS DI ES DE LA SETMANA VINARÓS-CALA PUNTAL - VINARÓS SORTIDES RIU-CALA PUNTAL **SORTIDES CAMPING - PICASSO: 8.40-10.40-12.40-15.40-17.40-18.40-20.40 7.30-8.15-9.15*-1 0.15-11.15-11.45*-13.15-15.00- 19.15-20.15 *PER LA CALA PUNTAL 8.55** -11.30**-15 . 55-17.55-18 . 55** (**PER L' HOSPITAL) SORTIDES CALA PUNTAL -RIU 9.25-11.55-16.15-18.15-19.25 \hNAPO T Edificio Viviendas de 2 y 3 hab. Áticos y dúplex Locales comerciales Garajes C/ del Puente - Paseo de J.R i bera